Revista Claror Sports nº20

REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

Editada per la Fundació Claror

Núm. 20 juny-juliol de 1999

' RAMALLETS I

.E l "gato" de M aracanà

"

f

"t... ,

••

...

.

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA :-w

PVi sita, cpnsulta i revisions :-w

19 \"is ita Ortodòncia (aparells correctors~ Urgèn cies Revisions periòdiques

., Fluoritzacions Radiografies intrabucals I

I

I

•

_

. Higien e bucal (neteja) + Revisió t

I

I

•

_

Extrac cions simples I

un

20% de descompte a la resta de tractaments

no tanquem per vacances

~

Barcelona sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 Iluro, 90, bai xos M.J.Ve r daguer, 6, 2n 3" Sant Joan 23-31, 1r, 1" Av.S.Esteve, 86, Av.Martí Pujol 254, M.J.Verdaguer 15 , Sor Angela Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M.Turia 37,

3 r , 4" bai xos bai xos bai xos bai xos bai xos

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00 Te l .

Te lo Te l • Te l .

Te l • Te l • Te l .

Te l • Te l •

93.757.71.81 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91 .571.00.02 91.467.06.00 96.351.73.50

Mataró Corne llà Sabadell Granollers Badalona Manresa Madrid Madrid València

s u M A 8 TOTCLAROR

R I

---------------------------------------------------------------------,

RAMALLETS El "gu Io" de Mfl rllcm lfl

LA PORTADA Revista 1bt Claror

Núm. 20 , III època Juny-juliol-agost de 1999

OPINiÓ 2. Articles d'opinió d'Albert Mussons, Toni Sans i Sergi Larripa 4. Enquesta: "Acceptaries les primes a tercers?"

ENTREVISTA 6. Antoni Ramallets, mític exjugador del FC Barcelona SALUT 10. Aconsegueix un bronzejat segur DIETÈTICA 12. Aquest estiu, enriqueix la teva pell amb vitamines ENFORMA! 14. Tennis: ideal per gaudir-ne a l'estiu

16. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

,i

Les altres portades ENTREVISTA A ANTONI RAMALLETS

ELS JOVES I L'HABITATGE

22. LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS 23. AGENDA D'ACTIVITATS

Els temps, com deia Bob Dylan, estan canviant. I no han deixat de fer-ho des de fa molts anys . Una mostra és l'actitud dels joves davant la vida; per exemple, cada vegada s'emancipen més tard.

Per què? El preu dels habitatges és l'autèntic obstacle?

39. CONCURS i PASSATEMPS FETS I GENT 40. Ferran Latorre, alpinista

RAMAU.ETS

EI"",,,,". ," .fWNIM

Molt poques persones coneixen tant la història del Bar<;a com Antoni Ramallets, el mític porter dels anys 50 que va lluir el número 1 en l'equip de les 5 copes . Per això, ara que el Centenari ha estat motiu d'un munt d'homenatges, Tot Claror ha volgut parlar amb un dels dos únics jugadors, al costat de Guardiola i Busquets, que té l'honor d'haver guanyat 6 lligues amb el Futbol Club Barcelona .

SOCIETAT 19. Els joves i l'habitatge

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 24. El Poliesportiu Municipal Sagrada Família celebra el primer aniversari 26. La)0J Milla Sagrada Família va batre tots els rècords de participació 28. El nou Can Caralleu presenta una gran oferta d'activitats per a aquest estiu 30. El Poliesportiu Marítim serà el primer centre de talassoteràpia de Catalunya .

31. Els socis dels poliesportius Claror i Sagrada Família puntuen alt els serveis que reben 35. Presentada públicament la "Plataforma 0,7 Claror" de Solidaritat i Cooperació 36. Seccions: balanç de la temporada 98/99 37. El19 de juny; Festa del Soci a les instal'lacions

TOT CLAROR

PRIMER ANIVERSARI DEL POLIESPORTIU

8 TOTCLAROR

SAGR~DA

FAMILIA El Poliesportiu Municipal Sagrada Família va celebrar el primer aniversari el passat 10 de maig. Després de només un any de funcionament, l'equipament ha assolit el seu sostre pel que fa a nombre d'abonats.

Poliesportiu Municipal Sagrada Família Primer Aniversari

_ ()pi= ru = ·o ~ ~

_________________________________

o ror CLAROR

Premsa local: imprescindible

Tercera època Número 20 juny-juliol-agost de 1999 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 93 207 77 35 CONSELL EDITORIA L:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACC IÓ:

Ester Benach COL'LABORADORS:

Sandra Martín TRACTAMENT INFORMATIC:

David Fernandez CORRECCiÓ LlNGüisTICA:

Ariadna Viñas PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide COMPOSICiÓ I IMPRESSIÓ:

PCGràfic IMGESA DISTRIBUCIÓ :

Mencor TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

FU .... DACIÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35 E-mail: claror@mx2.redestb.es Web: www.bcli1 .es/claror PRESIDENTA

.:Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Dolors ROdríguez, Héctor C. Silveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Riberas; DIRECTOR GENERA L

Joan Itxaso Paternain DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs DIRECTOR PO LI ESPORTI U MUNICIPAL SAGRADA FAMiLIA:

Eduard Franco

2

TOT CLAROR

Albert Mussons Periodista

De l'estudi deI paper i la importància dels mitjans de comunicació locals en els diversos barris de la ciutat de Barcelona i d'aquell altre més proper encara, sobre la història de la premsa gracienca, una de les primeres conclusions és que molts petits esdeveniments de l'entorn més immediat dels ciutadans, del carrer, de la plaça, del mercat, de la botiga, del centre cívic, de l'entitat cultural, del camp de futbol de regional o de l'equip de bàsque t de l'escola, no existirien -ni actualment, ni a l'hora del balanç històric- si no fos per la seva plasmació en aquest tipus de publicacion s. Vindria a ser quelcom semblant a allò tan repetit -i tan cert- que úna notícia en realitat no s'ha produït si no apareix a la televisió.

I és que, deixant de banda les ho nroses excep cions de sempre, els grans mitjans de comunicació s'obliden massa

de la informació dels barris de la ciutat, si no és quan parlen de grans projectes urbanístics d'interès global, d'alguna reivindicació polèmica o de successos amb aire d'escàndol. I només les publicacions, batejades com "p etites" amb un cert aire de suficiència p els mitjans tradicionals, do n e n sortida a un tipus de notícia que resulta d'evident interès veïnal. Es tracta de publicacions - al voltant d'un centenar avui e n e l conjunt d e Barcelona- editades per empreses o col , lectius indepen-

dents, per associacions de veïns o de comerciants, o per gmps de difusió cultural. Són en la primera línia de la comunicació, a les trinxeres més dures - i més engrescadores també- de la notícia, fan periodisme sense cuirassa, sense xarxa, una mena de periodisme "de guerra" al costat de casa.

La història ens demosu'a el seu gran valor. De ben segur, costaria molt més reconstruir allò que va passar a Gràcia en cadascuna de les èpoques corresponents si no hagu essin existit publicacions com Crón i ca de Gracia (anys 40), Graci a (anys 60), Vila de Gràcia (anys 70) o Carrer Gran (anys 80). I si volen un exemple més recent, els proposo un exercici: analitzin en profunditat els 12 excel ·lents números apareguts -desitjo que no siguin els últims- de la revista Grà cia 6. S' acabaran de convèncer que es tracta d'una premsa imprescindible.

________________________________ ()piruó

I love you President Toni Sans

Tot i la satisfacció produïda pels campionats aconseguits enguany pel Barça, el divorci entre l'afecció i el club sembla cada cop més patent.

La fredor amb què s'han rebut les victòries fora de les celebracions oficials ho fa pensar i no sembla que el costum de guanyar campionats cada any en sigui el motiu.

Tampoc ho sembla la influència mediàtica, entestada a erosionar Núñez i Van Gaal, ni els sentimentalismes manipulats tant pels mitjans de comunicació i els representants dels jugadors com per la pròpia Directiva quan es parla de fitxatges i renovacions. Com a entitat esportiva d'alt nivell, el Barça és un negoci i el seu

funcionament és Ci serà) e l propi d'una empresa on, sota el mantell purificador del barcelonisme, tant l'entitat com els jugadors en traura n tant com puguin.

El culé nota els súnptomes d'una esquizofrènia latent: d'una banda, la satisfacció per les victòries esportives; de l'altra, el malestar causat per la sensació que s'utilitza el seu sentiment col · lectiu d'una manera molt diferent a la qual se li explica.

Afers com el de les entrades de la final de la Lliga de Campions fan veure al soci quina importància se li dóna des de l' entitat. La seva aportació d'un 30 o 35% al pressupost baixarà d'any en any fins

a convertir-lo en un element prescindible.

Acceptant que no hi ha, ara per ara, un recanvi per al senyor Núñez i reconeixent la tasca que han realitzat ell i el seu equip, no es tolera que identifiqui l'entitat amb la seva persona i encara menys que cregui i manifesti que sense ell el club no seria res i que després d'ell caldrà una nova arca cie Noè . Això també intranquil· !itza la parròquia.

Els raonaments emprats pel president en el discurs pronunciat a la Generalitat no han agradat: ara, català ja no és únicament qui viu i treballa a Catalunya, sinó qui hi té un fill. Potser també calclria que volgués ser-ho i em fa l'efecte

Barri: present i futur per Sergi Larripa, IJinc/or d. Tol Claror El 14 de juny comença una nova etapa per a la ciutat de Barcelona. El veredicte de les urnes, a les eleccions municipals, determinarà el mandat dels ciutadans perquè el nou consistori abordi la resolució dels problemes que preocupen els ciutadans en general i cada barri i districte en particular.

A la Sagrada Faml1ia, és innegable que s'han donat avenços propiciats per l'acció municipal i també veïnal: Discoteca Barçalles, equipaments esportius, recuperació d'interiors d'illes ... , són exemples palpables dels últims quatre anys. Resta, però, molta feina a fer.

Els joves reclamen un protagonisme en la construcció del futur del barri, que s'expressa en la petició de sortides professionals, en l'accés a un habitatge digne i a preus assequibles i en equipaments culturals adequats a les seves necessitats. Un barri no té futur si els joves n'han de marxar.

La manca de guarderies i éscoles bressol fillS als tres anys és el segon obstacle al qual s'enfronten les parelles joves que han aconseguit quedar-se al barri perquè treballen tots dos.

La qualitat de vida forma part de les aspiracions de tota la població: més espais verds, amb zones de vianants, obert als visitants estrangers, però amb els autobusos ben aparcats.

El barri demana un equilibri diferent de l'actual; sobren sorolls i falten equipaments culturals que transmetin coherència i dinamisme al barri.

En aquesta reflexió no podem oblidar la gent gran. Molts joves desitgen treballar en l'àmbit de l'atenció social a les persones grans i altre cop, en aquest àmbit, calen més equipaments i iniciatives a l'abast de tothom.

Els propers quatre a.nys seran fructlÍers si es reforcen els canals de participació ciutadana en la resolució dels problemes bàsics que preocupen el barri.

El dia 13 hem anat a votar. A partir del 14, sense adormir-nos, hem de començar a treballar tots plegats per a resoldre les necessitats del barri.

que e ls jugadors forans clel Barcelona no ho volen; són professionals, vénen, juguen, cobren i pleguen, res més.

Estaríem més contents si aquests nois entenguessin, només una mica, el que és Catalunya. És ofensiva per a nosaltres la imatge d'uns senyors acabats d'arribar que memoritzen un discurset en català i després criden forassenyadament "Visca Catalunya" per fer contenta la concurrència. Però encara és pitjor l'autocomplaença general davant aquest espectacle lamentable, on semblem indígenes bescanviant or per mirallets amb els conqueridors, això sí, en directe per mig món.

Molta gent no es va sentir còmoda veient-ho per televisió.

Ens agradaria prescindir del fals patriotisme i que els actes d'ofrena fossin coherents i assenyats. Potser seria bo que un equip multidisciplinari d'experts, format almenys per un escriptor, un sociòleg, un teòleg i un psiquiatre, revisés els discursos dels directius per tal de millorar-ne l'estil i limitar l'abast de les bajanades que són capaços d'emetre si els deixen sols.

Els culés tenim els nostres sentiments dividits entre l'acceptació dels bons resultats i el rebuig d'un comportament molt allunyat del sentiment de la societat que dóna suport al Barça. Aquesta societat és molt més que els cent mil socis de l'entitat i també té els seus drets, atès el caràcter pancatalanista que el propi Núñez ha atribuït al Barça com a ambaixador de Catalunya.

Caldria que ens expliquessin, doncs, quin és el rumb de l'entitat, rumb que intuïm si bé preferim no parlar-ne. És millor expressar el nostre afecte al president: si el critiquem amenaça de tornar-hi. ..

TOT CLAROR

3

_ ()puu = · ~ ·o ~~

____________________________________

ENQUESTA

Acceptaries les 'Primes a tercers"?

JAUME GÓMEZ 25 anys

Sí. No perjudica a ningú el fet que un equip en primi un altre perquè guanyi un partit. El que no acceptaria és que es primés un equip perquè es deixés guanyar.

ROSARIa GUARDIOLA 60 anys

No, en absolut. Ho trobo immoral. Un equip ha de guanyar o perdre amb els seus mitjans i per propis mèrits.

DoMINGO RÓDENAS 22 anys

uels

LECTORS Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail: c1aror@mx2.redestb.es Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror . Escriviu un article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cultural que us interessi i apareixerà publiéat en aquesta pàgina.

Els textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soc) i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumi'r-Ies o extractar-les quan es consideri oportú .

4

TOT CLAROR

CAsAs

63 anys

Els mestres, pares i alumnes del CEIP SAGRADA FAMÍLIA de Barcelona ens veiem obligats a renunciar a un projecte educatiu, ininterromput durant més de vint anys, per causa d'un requeriment administratiu.

El nostre és un centre capdavanter en el moviment de renovació pedagògica de Catalunya. Dels primers, ja en època franquista, d'establir un model català, plural, mixt, participatiu i integrador al barri. Encara avui és vigent, superats amb bona nota els diferents controls qualitatius establerts per l'Administració per als centres escolars.

Una de les característiques principals d'aquest model passa per garantir l'ensenyament d'aspectes tan fonamentals per a la formació dels

nostres fills com la psicomotricitat i l'expressió corporal, i fer-ho en horari lectiu per així arribar a tots els alumnes, sense distincions. Aquestes àrees s'imparteixen en grups reduïts gràcies als mestres especialistes pagats, DE FORMA VOLUNTÀRIA, pels pares a través de l' AMPA. Aquest model consolidat i, com dèiem, refrendat pel Govern de la Generalitat, es veu ara en perill per la denúncia administrativa d'una sola família.

Els firmants, que vàrem escollir l'escola com a model d'ensenyament públic i de qualitat, rebutgem aquest requeriment administratiu que, a més, posa en evidència la contradicció de la Conselleria d'Ensenyament que, durant anys, ha donat el seu vistiplau. El fet resulta més greu encara si tenim en compte

jASMINA ARRAFIE 12 anys

Sí, penso que és lícit Sí. Per guanyar ho tromentre les primes no bo bé, per perdre no consisteixin a donar di- perquè seria arreglar ners perquè un equip un resultat i això és perdi. Si és perquè un antiesportiu. I ho trobo equip surti a guanyar bé si són jugadors proun partit ho trobo bé. fessionals, si es tracta d'amateurs de cap manera.

SR. DIRECfOR,

C~ RTES

JOSEP MARIA

No. Trobo que els partits es guanyen o es perden segons els jugadors i l'equip i no s'ha de pagar a ningú altre per aconseguir un resultat millor o classificar-se en una bona posició.

que representa un greuge comparatiu en relació amb els centres privats concertats.

Exigim que l'Administració normalitzi d'una vegada la situació d'escoles que, com la nostra, defensen el millor ensenyament públic per als nostres fills, una exigència que estem disposats a portar al carrer per tal de ser escoltats.

ASSEMBLEA DE L'AMPA DEL CEIP SAGRADA FAMÍLIA

,

prepa

o NOMBRE

O O O O O

APELLI DOS

DOMIC ILIO

O CP

Masale VltalCorporal y Deportlyo Masale Terapéutlco Técnlcas Manuales Reflexologia Podal Drenale Untatlco Monitor de Aeróblc.

Nlyell

o O O O

Monitor de F1tness Preparador Físlco y DeportlYO

O O O O O

O

Monitor de Musculaclón y Culturlsmo

O

Monitor de Aeróblc.

Nlyelll

Glmnasla Postural

Nutrlclón Deportlya

Monitor de Balles de Salón

O

Monitor de Balles de Salón. Ayanzado

O

Curso de Aslstencla Sanltarla

Monitor de Jazz Monitor de Funky Monitor de

HI~op

Dance Professional Instructor

_

DIploma atorgat per:

l1li

.............

Generalitat de Catalunya InstitutCata&àde

Deseo reclblr, sln compromlso, el nueyo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS SI estas Interesado en reclblr Informaclón sobre otros cursos, señalalos y remlte este cupón a:

POBLACIÓN

ORTHOS Córc.ga 371 08037 Barc.lona T.I. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 TE LÉFONO

EDAD

E·Mall: ortho.bcn@arrakl••••

_ Entrevista

ANTONI

LLETS

"Vaig néixer i moriré barcelonista ll Entrevista i fotos: Sergi Larripa

Saben qui és el porter més carismàtic de la història del Barça?

L'home que lIuia el número 1 del famòs "equip de les Cinc Copes" on jugaven Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón?

El jugador que durant 14 temporades va ser ininterrompudament titular del primer equip? L'únic jugador, junt a Guardiola i Busquets, que ha guanyat 6 lligues? Qui ha passat a la història com "ei gato de Maracanà" per ser el porter de la selecció espanyola que va quedar quarta al mundial de 1950? ..5í. És Antoni Ramallets. Llegenda viva de l'esportcatalà amb va voler parlar Tot Claror ara que el Barça fa cent anys.

A punt de complir e ls 75 anys, Antoni Ramallets viu tra nquil'lament amb la seva dona Francina en una caseta a Sant Joan de Mediona, on també gaudeix de la companyia de dues filles i dos néts, l'Òscar i el Gerard, els quals sommia veure algun dia amb la samarreta del Barça. Envoltat de la calma que ofereix la natura del Penedès, conrea un hort i l'amistat dels més de 1.000 veïns d'un poble que no es cansa d'homenatjar-lo, orgullós d'acollir un dels mites de la història del Barça. Recentment han col · lacat un bust seu a l'entrada del camp de futbol del poble. Tot, però, sense perdre el fil del que passa al seu Camp Nou, amb el qual no perd contacte; cada divendres es desplaça a la ciutat comtal per reunir-se amb els excompanys a l'Agrupació de Veterans, de la qual n'és vicepresident. Tan lligat se segueix sentint al seu club de tota la vida que sempre porta una gorra del Barça, els tirants són blaugranes ... i la façana de casa seva és l'única del poble d'on penja una bandera del Barça. Així és Antoni Ramallets. I així se'ns va expressar.

Com està el senyor Ramallets?

6

TOT CLAROR

ja no puc prendre.

S'ha quedat amb ganes de fer alguna cosa que no ha fet?

Potser ser directiu del Barcelona, no ho sé, dic jo. Potser m'hauria servit per seguir de més a prop l'evolució del món de l'esport..., però, en fi, penso 1962? que cadascú té la seva època i la seva Primer vaig ser entrenador de diverhistòria, i sóc dels que em conformo sos equips, però ho vaig deixar quan em vaig cansar d'aguantar les imperti- amb la vida que he tingut.

Com recorda els seus inicis al Barnències d'alguns directius, i després vaig entrar a treballar al món de la banca ça?

Vaig arribar al Barcelona la tempofins que em vaig jubilar als 65 anys. rada 1947/48. AI principi vaig jugar molt Ha trobat molt a faltar la vida que feia quan era futbolista? poc, ja que tenia davant un gran porNo, no, no. Sempre he estat molt ter com Velasco, així que vaig haver realista. La vida passa, el que està fet d'esperar la meva oportunitat. I l'oporestà fet, i allò important és aprofitar i tunitat em va arribar el novembre del 1949 quan, desgraciadam e nt, en viure el més tranquil possible els anys Velasco es va lesionar amb un despreque Déu ens doni de vida.

No li agrada, a vostè, viure dels , niment de retina; vaig entrar a l'equip i ja em vaig fer amb la titularitat. El records?

No, no. Els records són molt agrafutbol és així, la desgràcia d'un és la dables, alimenten l'esperit, i l'esperit sort d' un altre. et fa viure, però no s'ha de viure dels I va entrar a l'equip en el moment records. M'agradaria haver nascut més just. Perquè la temporada següent, tard perquè tindria els pares vius, seria la 1950/51, amb l'arribada de Kubamés jove, tindria més empenta i pot- la, va començar el cicle històric de triomfs. ser prendria alguna iniciativa que ara Molt bé, molt bé. Vivint tranquil, e n famíli a i deixa nt passa r els dies, com més millor; morir, m'és val fer-ho al més tard possible.

Què ha fet els últims 37 anys, des que es va retirar com a jugador, l'any

______________________________________ 1Entre~sm Les comparacions són nefastes. No sé si el 'Barça de les Cinc Copes" va ser el millor de la història. El Dream Team també va ser un grandíssim equip. l:a veritat és que va ig tenir sort des d' un principi. V aig entrar a l'eq uip el novembre de 1949 i el març del 1950 ja va ig ser seleccionat per anar al Mundi al del Brasil 50. En cin c mesos va ig passar de suplent al Barça a intern acional. I després, sí, va n arribar el Kuba-

I I

la i el Daucik co m a entrenado r del

tres érem de gira a M èx ic, el se nyo r

Barça i vam fer aq uell famós eq uip de

Di Stéfano hauri a fitxat pel Barça sen-

les "C inc Copes".

se cap problema . Perqu è el Di Stéfa-

La final de la Copa dEuropade 1961, que

El que va fer el Barça de les "Cinc Copes" la temporada 1950-51 va ser inigualable.

no era a Co lò mbia i aleshores encara

vam perdre 3 a 2 da-

no havia firmat res pel M ad rid , però la directiva no va voler desplaçar-se a

vante1 Benfica,vase~

Sí, sí. La veritat és qu e no només

Ca racas i quan es va despertar va ser

aquella temporada, sinó tota la trajec-

tard. El M ad rid va paga r el traspàs a un

tòria que vaig fer al Barça va esta r ple-

eq uip, el Barça a un altre .. . però la re-

na d'èxits. Pensa que jo he guanyat sis

alitat és que si nosa ltres haguéssim anat

lligues i cinc copes, dues copes de fi-

a jugar aqu ell amistós a Caracas, en Di

res .. . , vull dir que de títols va m gua-

Stéfano hauri a estat ju gador del Barça

nyar-ne molts, i en diferents anys, no

se nse problemes. No hi hauri a hagut

només aquella temporada 1950-51 . I

"cas Di Stéfano". Però no sé per qu è,

potser, fins i tot, et diria que en podí-

en aq uell moment el Barce lo na no el

sense dubte, el pitjor dia de la meva vida. Crec que no mereixia aquell final de carrera. ser el de la final de la Copa d'Europa perduda contra el Benfica a Berna?

em haver guanyat algun més en un es

va voler. Algú deuria pensar que, te-

altres circumstàncies. Perquè en aque-

nint en Kubala, no cabri en dos poll as-

Sí, se ns dubte. Crec que no e m

lla època teníem una mica de " mani a

tres en una gàbia. Aquesta és la versió

mereix ia aq uell final de ca rr era. Si

persecutòria" .

re al, i qu e no em co ntradigui nin gú

aqu ell partit l'h aguéss im estat jugant

Quina era la qualitat principal d'aquell equip de les "Cinc Copes"?

perqu è no sap de què va.

vint hores hauríem co ntinu at tirant pi-

panyonia que hi havia fora es reflectia

Creu que en aquella época el Govern espanyol va perjudicar el Barça?

Jo no vaig tant amunt. Una mi ca de

després dins el camp. Crec que abans

mania persecutòri a ja tenim, però sí

ha guanyat el M ancheste r United.

Aquell Barça de les "Cinc Copes" va ser el millor Barça de la història?

Les comparacions són nefastes. El Drea m Team va ser també un grandíssim equip. De fet, el Barcelona sempre ha tingut grans equips, el que passa és que de vegades les circumstàncies et porten que el resultat final no sigui sempre el que tu desitges, però no treu que s 'hagi vist bon futbol en molts moments. Són èpoques diferents, gent di-

Hi havia conjunt dins i fora del camp.

Tots érem amics, i l'harmonia, la com-

no hi havia tant individualisme com

que és evident que en algunes tem-

ara .

porades ens van collar. Jo no tinc cons-

Diuen que el "Barça de les Cinc Copes" podia haver estat encara més gloriós si s'hagués a Alfredo Di Stéfano. Què opina d'aquell afer?

t ància que el Govern es fiqués en

El "cas Di Stéfano" s'ha desvinculat

aquestes coses, però sí que hi havia tendència a afavorir el Madrid.

S'haurien guanyat més títols amb un altre Govern?

totalment de la realitat. Si els directius

Possiblement sí. No parlo de règim,

que aleshores manaven i el senyor

parlem d'Administració que queda

Daucik haguessin acceptar anar a ju-

més elegant.

gar un amistós a Caracas quan nosal-

fI dia més dur de la seva vida va

lotes al pal, perquè en vam tirar cin c, i ells van arribar cinc vegades a porteri a i van fer tres gols. Va ser una fin al tan injusta, o més, que la que aquest any

TOT CLAROR

7

_ Entrevista UN CURRICULUM VITAE IMPRESSIONANT Antoni Ramallets i Simón va néixer 1'1 de juliol de 1924 al carrer Sardenya del barceloní barri de Gràcia. Per això va iniciar-se com a jugador a les categories inferiors de l'Europa. Com a professional sempre va pertànyer al Barça, on va jugar 15 temporades (des de 1947 fins a 1962), 12 com a porter titular. No en va és el novè jugador que més minuts ha jugat amb el Barça, un total de 473, en una època en què no es disputaven tants partits com ara.

Porter del mític "Barça de les Cinc Copes" de la temporada 1951-52, va fo~ar amb Kubala, César, Moreno, Suarez i companyia el que anomenen, amb permís del Dream 1èam, el millor Barça de la història.

Ramallets és, ara ja amb Guardiola i Busquets, l'ú nic jugador que ha guanyat 6 lligues amb el Barça. Va guanyar-la les temporades 1947-48, 1948-49, 1951-52, 1952-53,1958-59 i 1959-60. A més, va guanyar 5 Copes del Generalísimo 095051, 1951-52, 1952-53, 1956-57 i 1958-59), 2 Copes de Fires europees 0957-58 i 1959-60), llna Petita Copa del Món 0956-57) i 2 Copes Llatines 0948-49 i 195152), entre els títols més destacats.

L'únic que falta a la vitrina de Ramallets és la Copa d'EllIopa que la temporada 1960-61 va perdre a Bema davant el Benfica (3-2), en una final on els blaugrana van estavellar quatre vegades la pilota contra el pal. Diuen els qui ho recorden que aquella final va ser molt més injusta que la que enguany ha guanyat el Manchester United.

Per si tot això fos poc, Ramallets també és recordat com el pOlter titular de la millor Selecció espanyola de la història: la que va quedar quarta als mundials del Brasil del 1950. Tot i que va fer carrera a la Selecció, no es van tornar a classificar per a cap mundial mentre Ramallets era en actiu.

A títol palticular, va ser guardonat cinc vegades amb el trofeu Ricardo Zamora al porter menys batut 0951-52,1955-56, 1956-57,1958-59 i 1959-60).

Un cop retirat com a jugador, va fer d'entrenador passant per diversos equips: Valladolid, Saragossa, Elx i Múrcia, entre d'altres.

Amb motiu del Centenari, ha estat distingit com el millor porter de la història del Barça per votació popular. Acaba de rebre la distinció de "Fo~ador de J'esp01t català", per part de la Generalitat de Catalunya. ferent de l/ocs diferents amb diferents

via estat o no convidat a la Llotja, no

m entalitats .

es van preguntar si hi havia estat o no

Sha fet justícia als integrants d'aquell equip?

Ramallets, que és qui ha guanyat més lligues. I jo no em vaig sentir maltractat per la Directiva perquè, des d'un primer m o ment, vaig entendre els compromisos que tenia el club, i tots els exjugadors sabíem perfecta ment que, al llarg del Centenari, ja tindríem temps de se r hom enatjats. Però vaig trobar injust que només es parl és de Cruyff, un home pel qual, d'altra banda, sento una gran admiració. Però crec que només es va parl ar de Cruyff amb

Sí, sí, el Barcelona no ens ha abandonat mai. I ara, amb motiu del Centenari , s' ha demostrat que s' han reco rd at, fins i tot, dels co mpanys que vi uen a Amèrica. El que passa és que som molts els jugadors que hem passat pel Barça, i el Barça el que no pot és convertir-se en un asi l. Però, sí, crec que s'ha fet justícia amb tots.

En canvi, vostè va fer unes declaracions recentment en què es queixava del diferent tracte que rebien uns exjugadors respecte d'altres.

l'obj ectiu d'anar contra Núñ ez i Van Gaal. Home, això no es fa!

Sí però del que em vaig queixar va

Com veu la polèmica NúñezCruyff?

ser del tracte que ens van dona r els mitjans de comunicació, no el club o els aficionats. I és que, quan es va fer la cerimòni a d'obertura dels actes del

Home, em sap molt de greu . Crec que Cruyff ha estat molt influenciat per un sector .. ., no crec que s'hagi comportat com ho ha fet per pròpia inicia-

Centenari, els mitj ans de co municació només van parlar de si Cruyff ha-

tols que s'han guanyat es pot haver

8

TOT ClAROR

tiva . No entenc com després dels tí-

No reduiria el nombre destrangers. Sóc un enamorat del planter, però crec que Pesport no té fronteres, i el Barça està obligat a guanyarho tot, no pot quedar ~isé com PAthletic.

Em sap molt de greu que hi hagi la polèmica Núñez-Cruyff. Però crec que la situació és irreconciliable. El temps demostrarà qui tenia raó. acabat així. Què passa? És que no ho entenc.

Qui creu que hauria de cedir?

No, no. Això és irreconciliable. Aquí no ha de ced ir ningú, la raó és la que impera, i el temps demostrarà qui tenia la raó. Jo crec que Cruyff ha estat un home molt privilegiat dins del Barça, que ha tingut uns èxits fabulosos i ha fet molt pel club, primer com a jugador (el primer any) i després com a entren ado r. Jo estic d ' acord que el Cruyff és un fenomen, però home ... , és que no hi ha dia que no agafis el diari i no parlin de Cruyff, i de Cruyff i de Cruyff. I els altres, que no hem fet res?

Creu que els mitjans de comunicació en són els culpables?

Potser donar bon es notícies no fa vendre i de vegades... , home, no s'inventen res, però tampoc eviten res.

Quina opinió li mereix que al vestidor del Barça hi hagi més holandesos que catalans?

Jo sóc un enamorat del planter, però si el Barce lona es dec idís a eliminar tot el que és de fora i només jugués amb gent de casa, el camp no s'ompliria si no anéssim primers. I la gent criticaria l'equip i la Directiva si no fóssi m campions. El Barcelona té l'obli-

_ __ __________________ Entrevista o sigui que, mentre es guanyin //igues com els últims dos anys, està d'acord que la política actual és vàlida?

No esti c d'aco rd qu e es portin mitjanies, tot i que és clar que cap entrenador ni equip del món fitxa un jugador per dolent! Però és ce rt que de vegades hi ha jugadors que no demostren el qu e d' ell s s'espera, pe rò això són atzars de la vida que no es poden controlar. De tota manera, tinguem clar que la situ ació actual del Barça és la norma general a tots els clubs, hi ha eq uip s amb mo lts més estrange rs i co munitari s qu e el Barça!

Vostè reduiria el nombre d'estrangers?

No, no, per a mi l'esport no té frongació cada any d'optar a se r ca mpi ó.

Això no vol dir que amb jugadors d'aquí no ho pogu éssim aconseguir. Però jo pregunto : seria possibl e acontentar-se qu e el Barcelona qu edés quart o sisè com l'Athletic de Bilbao? No, aq uí ens enfadaríem. Si ens passéssi m tres o quatre anys sense guanyar un títol la gent deixa ria d 'anar al ca mp, perquè els culés volem que el Barça guanyi i per guanyar hem de portar els millors.

I si hi ha possibilitats econòmiques per fer-ho, que vinguin d'allà on sigui, sempre qu e es respecti l'asce ns d'algun jugador del planter.

I

teres. Si un esportista és bo, té talent, és ho nrat i defensa la sa marreta del club que li paga, que me' l portin d'a llà on sigui. Això és co m l'ò pera, si només ens limitéssim a la Caba llé i l'Arteta .. ., enca ra hi hauria menys aficionats a l'òpera dels qu e hi ha.

Li agradaria que els seus dos néts fossin algun dia jugadors del Barça?

Home, i tant! Ja són socis del Barça. Però ho han de fer bé. Jo no sóc un avi que no vegi més enllà del nas, d 'aqu ell s qu e es pense n qu e el nét perqu è xuta la pilota ja en sa p, no. Jo, si veig qu e se rve ixe n els proteg iré,

Preluntes molt personals • Una ciutat per viure-hi?

Ba rcelona.

• Un lloc per anar de viatge?

El Bra i!.

• Un llibre per llegir?

El Quixot.

• Una pel'licula de cinema?

Ca p en esp cia!.

• Un mItjà per estar informat?

LCI VClnguClt'diCl.

• Mar o muntanya?

50 per cent.

• Un plat per dinar?

Espinacs amb llagostins.

• Un cantant o grup musical?

Serrat.

• Un esportista?

Kuba la • Quin personatge històric 11 hauria agradat conèixer?

Gorbatxev.

• Què valora més de les persones?

L'honradesa.

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria?

Miraria d'acabar amb tots els mals del món.

• Dretes o esquerres?

Esquerres.

• Què s'enduria a una illa deserta?

Una navalla i un paquet de tabac.

• Un desig confessable?

Veure algun dia un dels meus nets debutar amb el primer equip del Barça.

però si no, no.

I

Celebra el teL/oniversori a f'1cDonalds rl'1 ~ 5agrada Familia . .

Et regaleln el pA..5rÍ.5 I

_ Sa=lu =tz --_ _ _ _ _ _ __ _ ___ _ _ _ __ _ _ _

ACONSEGUEIX UN BRONZEJAT SEGUR

El tem ps i el grau d'exposició a les radiacions solars durant tota la vida són factors capitals de l'envelliment de la pell per abús del sol les co ndi cions meteorològiqu es i ambientals (l'a igua, la sorra o la neu reflecte ixe n més la llum so lar), etc.

per: Albert Giménez, Iljcendal en Medjdna j Cap de tArea de Salul de la Fundadó Claror

L'acció dels raigs solars ens aporta un color daurat i moreno q.u e ens permet gaudir d'un aspecte esportiu i saludable. Però per aconseguir un bronzejat perfecte i segur cal seguir unes normes que evitin les cremades i l'envelliment prematur de la pell.

En relació als trastorn s dèrmics d iagnosticats a pe rsones grans, s' ha demostrat que fin s al 80% del sol pres

que no ha pres ta nt de sol al ll arg de la seva vid a.

al ll arg de la vid a i el dany qu e se' n deriva té ll oc abans dels vint anys. Protegir la pell, ja des de les prim eres ex pos icio ns a la llum so lar, és fona-

Una adequeada protecció, la millor terapèutica preventiva

m enta l. Se sa p qu e els efectes dels raigs so lars só n acumulatiu s. I és qu e, a l'e nve llim ent cutani norm al i cronològic, ca l afegir el fotoe nve ll iment co nse qü ència d 'ex pos ic io ns so lars m as sa fr eqü ents i pr o lo nga des. El temps i el grau d 'ex pos i ~ i ó a les radi acions durant tota la vid a són factors

Evidentment, no pod em influir sobre els factors hereditari s que condi cio nen l' enve llim ent cutani , però sí protegir-nos adequadament del sol per evitar-n e els efectes nocius.

La fotopr otecc ió més adequ ada i acce ptada soc ialm ent só n els filtres d 'a pli cació tòpica.

L'índex de protecció haurà d'adaptar-se al tipu s de pell de cadascú, te-

ca pitals de l'envell iment per abús del sol. La pell irradi ada envelleix no només prematurament, sin ó amb fenòm ens qu ali ta tivam ent diferents de

nint en co mpte, també, altres factors co m l'estació de l'a ny, l' hora del dia (e ntre les 10 i les 16 hores la intensi-

l'e nve llim ent norm al d ' un a person a

tat de la radiació solar és més alta) i

10

TOT CLAROR

Així, un a pell tipus I o II necess itarà un factor de protecció 15 i una pell III o IV, co m a mínim , un factor 8.

Aqu est ín dex i nd ica el te mps q ue podem esta r al sol se nse cremar-n os en relació a l'estona qu e podríem passa r-n os-hi se nse protecció. Per exe mpl e, si prenem el so l se nse protegirnos pot se r qu e al ca p de vint minuts la pell co menci a enrogir-se . En ca nvi, si usem un a crema amb un factor de protecc ió 15, pod rem all argar el temps d 'ex pos ició un s quin ze co ps més, és a dir, 300 minuts, se nse cremar-n os .

Els efectes dels raigs ultraviolats La radi ació solar està form ada per tres fr acc ion s qu e só n, de maj o r a menor longitud d'o na, llum infraroja, llum visibl e i llum ultraviolada.

D'aqu estes fraccions la qu e incideix més en la pell són els raigs ultraviolats (UV).

L'índex de protecció haurà d'adaptar-se a cada tipus de pell tenint en compte l'estació de Pany, l'hora del dia i les condicions ambientals i meteorològiques

_____________________________________ Sruut Els UV fan augmentar la producció de melanina, un pigment que s'elabora a l'epidermis en fo rma de grans de color marró com a meca nisme de defensa contra la influència nociva dels raigs solars. La quantitat de melanina que la pe ll produeix es relaciona directa ment i proporcional amb el grau de bronzejat i el color aco nseguit. Amb la cortin a formada per aquests grans de melanina ev item les cremades .

Si co ncretem pel que fa als efectes dels raigs ul traviolats, ve urem qu e es

Trio el factor de protecció segons lo teva pell

divideixen, principalment, en tres àrees: UV A, UV B i UV C.

TIPUS DE PElL

PROTECCIÓ

FPS*

pell mod ifica nt-ne la capa cò rn ea amb

No sensible

Mínima

2-4

el qu e mèdica ment s'anomena radio-

Persones que no es cremen mai i que es pigmenten intensa ment de manera immed iata

Els UV de tipus

e in cideixen

en la

lucitis. També poden causar lesions vascu lars o tumors.

Normal

Moderada 4-6 Persones que raram ent es cremen i que es pigmenten fàcilment i intensa

Els UV de tipus B prod ueixe n l'enrogim ent de la pell i també só n ca ncerígens. Són responsables de la pig-

Sensible

Extra 6-8 Person es qu e es cremen moderadam ent o mínimament, de pigmentació fàcil i immedi ata

mentac ió indirecta i co ntribu eixe n a l'envelliment prematur de la pell perquè la torn en fl àccida.

Molt sensible

Els de tipus A potencien els efectes

Màxima

8-15

Person es qu e es cremen fàcilment, que es pigmenten lleugerament i es descamen amb facilitat

dels dos tipus de raigs anteri ors: augmenten la querati nització, afavo reixen els efectes dels UVB i són els respon-

Molt sensible

sables de la fotosensibilització i cie la

Person es que presenten intenses cremades, que ga irebé mai es pigmenten i es descamen força

pigmentació directa. La resposta de la pell a la radiació solar perm etrà reco-

Ultra

15-20

FPS*: Factor de Protecció Solar

nèixer els diferents fenotips cutanis que es mostren al quadre.

ase.waLt:fA

Castll/elos, 270 (cant. Provença) 08025 Barcelona Telèfon I fax 93.455.29.62 Http://www.sucdebytes.comJaquamarlna

• Cursos de busseig (tots els mesos) • Bateig de busseig

. "r"' -

sense prob EI

I ,.. J.":: ;¡::::J '~ ~ ~

•• :r ...

~..!J

Cursos teoricopràctics de submarinisme FEDAS 1CMAS/SSI Edat mínima: ~ 2/14 anys Personal docent: instructors FEDAS 1CMAS ISSI

f:'.,

"iJ~J I

~-!)

~i

• Venda i lloguer de material de submarinisme <~ • Sortides col· lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges • Soois del poliesportiu preus espeoials

M ètode KUMON va néixer amb lo finalitat de solucionar els problemes de l s nens i de les nenes amb le s matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d 'alumnes d e tot el món han uti litzat el Mètode KUMON per desenvolupar al màxim possib1e les seves capacitats.

L

a seva aplicac i ó cont inuada ha demostrat, o més a més, que amb uns quants minuts al dia, i sense interferir en el pro¡:¡rama escolar, proporciona :

Una base sòlida en matemàtiques.

Hàbit d'estudi. o Autoconfian!a. o Capacitat de concentració. o Una actitud autodidacta. ' o I, com a conseqüència, una gran millora en totes les assignatures.

o

o

Títol Nacional

Títollntemacional

Instructors de la Federació

Títol Nacional i Intemacional.

Tots els socis de l' Esportiu Claror que s'informin sobre el Mètode KUMON rebran un regal sorpresa:

932080049 - 932458849 Aquest mes, 15 DIES GRATUïTS per provar el Mètode KUMON

~KUMON

KUMON

Instltuto de Edvcacl6n de tspar'la, s . a.

_Dietètica

AQUEST ESTIU, ENRIQUEIX LA TEVA PELL AMB VITAMINES

Un liquat de pastanaga amb fruites ens aportarà una bona dosi de vitamina A quan la calor sigui intensa

per Maria Dolors Villanueva, dietista

La nostra pell és un òrgan viu que necessita alimentar-se adequadament per obtenir les vitamines i els minerals que la mantinguin en un bon estat, sobretot quan se sotmet a fortes agressions. Una bona cuina i determinats aliments ens ajudaran a no envellir abans d'hora i a evitar problemes aquest estiu.

Després d 'un a ll arga sessió de sol, un de ls millo rs plats pe r recupe ra r-nos i proteg ir la pell só n les a ma nid es va ri a d es a mb produ ct es qu e e ns a po rtin vita min es, mine ra ls i proteïnes, c om les pasta nagu es, e l cre ixen , la to nyin a, el s pe brots, e ls to màqu e ts, els raves, les e ndívi es o e ls espinacs .

També hi pode m afegir ll egums, ja que só n fo nt d e vita m ines, min e ra ls i energia.

Les fruites tropicals com el ma ngo,

la pa paia, e ls a lbe rcocs, e l me ló, e ls a lbercocs secs, e ls préssecs ... , ta mbé só n reco m a nab les pe rqu è, a m és d 'esd eve nir bo ns rec urso s pe r qu a n a ne m a la platja o a la munta nya, e ns ajuden a bro nzeja r-nos.

Entre tots les a liments, cal re marcar e ls qu e e ns pro po rc io n i n e le vades dosis d e vita mina A, co m e ls làctics, l'ou, el peix bla u o les pasta nagues .

Pel que fa als làctics, e ls productes co m la ma ntega, la llet, e l fo rmatge i

e l iogurt só n mo lt rics e n vi ta mina A, tot i qu e, pe r ta l qu e n'a po rtin a l màxi m, ha n de se r se nce rs o, a tot estira r, se mides nata ts.

La vita min a A es troba di sso lta a l gre ix de la llet; pe r ta nt, e ls productes des natats la pe rd e n e n bo na pa rt si no esta n e nriquits es pecia lm e nt.

L'o u, d ' un a exce l·le nt qu a lita t prote ica, i e l pe ix blau, necessa ri pe r a les pe rso nes amb proble mes de pe ll o mu coses, e n edat de c re ixe me nt o bé gra ns, só n a ltr es a lime nts qu e apo rte n vita mina A a l'organisme .

De ls pro du ctes ve ge t a ls ri cs e n betaca rote ns cal destaca r la pasta naga, la re mo latxa i e l cre ixen ..

La pasta naga, fo nt natura l d e vitamin es i mine ra ls, és co negud a pe ls be ne fi ci s qu e suposa pe r a la vi sta, pe rò, a m és, possee ix un a acc ió antioxid ant que afavo re ix la capacitat de re ge ne rac ió d e la p e ll i les mu cose s. És aco nse ll a bl e qu e, qua n la calor és inte nsa, pre ngue m un bon liquat de past a naga i fruites de la t e mp o rad a , qu e t a mb é co nte ne n e levades qua ntitats de ca rote ns.

De la mateixa mane ra cal co nside rar e ls productes càrnies a nima ls: pode m con sumir pe ix blau , trui tes de carbassa, carbassó, espinacs o xa mpinyo ns .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

@studis de 8 1imatitza Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 932851252 . 08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ __ _ _ _ _ Dietètica

Característiques de les vitamines i d'origen vegeta l (pasta naga, creixen, remo latxa ...).

Vitamina

Vitamina

A

És la vitamina principal per regenerar la pell i impresci ndible per bronzejar-nos, ja que la necessitem per sintetitzar la melanina que abso rbeix els raigs solars. El cos no la fabrica, per tant, cal adq uirir-la mitjançant l'alimentació.

Entre els aliments que conte nen aqu esta vitamina n' hi ha d'origen animal (llet, formatge, iogurt, ou ... )

En la nostra dieta també haurem de

e

Aquesta vitamina evita l'ox idació i frena el procés d'envelliment acce lera t per l'efecte del so l intens sobre la pell. És indispensable en la síntesi de colage n i afavoreix l'absorci ó de ferro. Els aliments que ens la poden aportar són excl usivament vegetals, com la fruita, els vegeta ls frescs i especia lment els cítrics i la patata.

Vitamina

O

La diferència de la vitamina O respecte de les altres és que la pell la fabrica. El s raigs so lars fan que el co leste rol de la pell es transformi en vitamina D, molt important per als ossos perquè n'afavoreix la calcificació.

Un protector casolà A banda d'ingerir determinats aliments que ens poden ajudar a cuidar la pell, també és impoltant que ens posem cremes o olis a l'hora de prendre el sol per impedir lesions o insolacions. Els més recomanables són els fets amb aquestes plantes: hidrocollle, hipèric , plantatge, milfulles,benjuí,berbena, pensament, calaguala, oli de borratja, calèndula i botó d'or. Pels seus efectes emol· lients, antisèptics, anestèsics i antiinflamatoris, poden proporcionar-nos més resistència a les agressions.

Preparar el propi protector per prendre el sol és molt tàcil i, a més, us farà estalviar. A continuació us presentem un exemple pràctic per a la preparació de l'oli d'hipèric: 1. Macerar, dmant tot lm dia, 100 grams de planta seca en 100 mil· Witres (ml) d'alcohol de 30 graus.

2. Afegir-hi 600 ml d'oli d'oliva i deixar-ho macerar de nou durant uns quatre dies, removent-ho de tant en tant.

3. Escalfar-ho al bany maria fins que gairebé arribi a l'ebullició, fins reduir la mescla, aproximadament 200 ml.

4. Filtrar-ho i deixar-ho refredar.

Podem trobar el cobre en els fruits secs co m les nous i en els cerea ls, la

tenir en co mpte els minerals. El s ol igoelements antioxidants que ens ajud aran a crear més ràpidament els meca ni smes de defensa cont ra els

carn, la fruita i els vegetals.

El seleni és un mineral present en tota mena d'aliments vegetals, ani-

bar-ne és als espàrrecs.

Per últim, no podem ob lid ar l'o li d'oliva, impresci ndible per les qualitats

rai gs solars i les radiacions UVA són el cob re, el zinc i el seleni.

El s aliments rics en zinc só n les

mals, ca rns, ce reals i peixos. El grau de se leni dependrà del tipus de sòl en què s'hagi cultivat; co ncreta ment

rege nerado res i anti ox id ants i per la riqu esa en vitamines A, C, E i D. Els

ostres, el blat (germen i segó), la carn, el fetge, la gelatina i els ous. En ca nvi,

en els xampinyons, els pinyons i els alls n'hi ha quantitats co nsid erab les.

Pel qu e fa a la fruita, és pobra en aquest mineral, on sí que podem tro-

la fruita, si bé ens aporta vitam in es, és molt pobra en zinc.

olis germin als (olis de llavors com soja, caca u et o coco) tamb é co ntene n m o lta vitamina E,co m l 'a rr òs, els cerea ls en general, les fulles ve rd es i l'ou.

~ Revisió optomètrica gratuïta

~ Muntures primeres marques ~ Vidres correctors primeres marques: INDO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA

FINS 30% de DESCOMPTE* ' excepte en productes ofertats

.1

València, 539 Tel. 93 232 67 65

-En forma IDEAL PER GAUDIR-NE A L1ESTIU

Actua lme nt és a l'abast de totho m, de totes les butxaqu es, i cada cop són més les insta l·lac io ns q ue in trod ue ixen aquesta d isciplina en e ls seus progra mes d'activitats.

Què necessitem?

TENNIS Fa anys el tennis era considerat un esport car i elitista a l'abast de persones amb poder adquisitiu i molt temps ll iure. Però, en els darrers deu anys, aquesta etiqueta ha canviat'i ara aquest esport ha sofert una popu larització mo lt lligada als èxits assolits pels esportistes d'elit espanyols.

E.B. Conve rtir-se e n Carles Moyà, Àlex Co rretja, Ara ntxa SéÍ nc hez Vica rio, Co nchita Ma rtín ez o ta nts a ltres espo rtistes cata la ns i espa nyols q ue gaude ixen d 'un bo n ll oc e n e l rà nquing mund ia l de l te nni s no és cosa fàc il.

Es necessita, co m e n tots e ls espo rts, mo ltes ho res d e de di cació, sacrifi ci i un es hab ilitats inn ates .

Amb a ixò i tot, e n l'última dècada, cada cop més gent ho ha pogut inte n-

INFORMÀTICA e/Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48

ta ri simular da munt d'una pista de joc.

El te nnis, pe r bé o pe r mal, ha pe rd ut l'etiqueta (penjada pe ls se us princ ipa ls pro moto rs) d'es po rt pe r a un segme nt mo lt co ncre t de la societat.

El seu o rigen està lligat a l'aristocràcia a nglesa i a les bo nes ma ne res, co m de m os tr a un a de les no rm es d e l prime r regla me nt (Wimble do n, 1887), o n s'especifi cava que e ls partic ipa nts havie n de te ni r antecede nts i costums irre protxa bles i ser de casa benesta nt.

El te nnis, al contra ri de l que pot sembla r, és un esport q ue no e ns farà gasta r massa din e rs. No més necess ite m una raq ueta, un joc de pilotes que e ns pot costa r un es 1. 000 pessetes, un s pa nta lo ns curts, una sama rreta i unes sabatilles amb bona sola. Pe l q ue fa a la raqueta, e n podem trobar a partir de les 5.000 pessetes. Tot i a ixí, pe rqu è e ns ofe re ixi un es mínim es ga ra nti es ha ure m d'invertir-hi una mica més. A partir de les 12.000 pessetes trobarem raquetes adequades i fi ables, te nint en co mpte qu e si só n més bo nes evitare m mo lts riscos de lesions.

Un cop equipats ja pode m practicar-lo, si he m escollit e l tipus de pista qu e e ns resul ti més cò moda : l'he rba, la te rra batuda i la pista dura són e ls tres tipu s més co neguts tra di c io na lme nt.

La pista d'he rba, excepte e n alguns to rn e igs d'a lta co mpe tic ió, co me nça a e ntrar e n des ús, ja que es tracta d'una pista mo lt rà pida, que necessita mo lt

Actualización de ordenadores.

Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac. Impresoras Brother, Epson, Hewlett Packard.

Cartuchos de tinta. Módem. Escaner.. .

Precios especiales estudiantes, escuelas, tercera edad, en COREL y MICROSOFf

4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada FamOia

________________________________________ 1Enfonna domin i per co ntrolar el bot irregu lar de la pilota i un mantenim ent mo lt

Cursos i torneigs d'estiu al Nou Can Caralleu

ca r. Com a alternativa neix la pista de gespa artificia l, com la que s' instal· larà aq uest estiu al nou Can Cara lleu, que "permet un joc més lent, idea l per als q u e tot j u st co m en ce n, i r eun eix algunes característiques de la pista de terra batuda pel que fa a la comoditat i la co nfortabilitat", segons ex plica el

responsab le de l'esco la de tenn is del nou Can Ca rall eu, Albert Hernandez.

Pe l q ue fa a les pistes dures, n' hi ha de d ive rsos materia ls, co m el c i me n t gra nul at (tenn is qu i t), e l pa rq uet o la p ista sin tèt ica, mo lt utilitzada als països nòrdics.

El Nou Can CaraJleu ja ha engegat la programació per a aqu t estiu I entre l'àmplia ofelta cal destacar les activitats relacionades amb I tennis, que e fa ran a les quatl'e p istes de la insta l·laci6.

D'una banda, trobem el curs cUrigit per monitors. Segons el responsable de l'escola de tennis del Nou Can Caralleu,Albelt Hermíndez, "no volem cmClr CClp escolCl d'elit, n'i d'Cllta competició. Volem ensenyar les bases det tenn'is perquè petits 'i grans gCludeixin Clmb et joc 'i oferir-los, també, la possibilitat de mitlorCIr el nivell segons la seva condic'ió }lsicCl i cClpacitat".

El primer torn del curs es durà a terme del 28 de juny al 9 de juliol i el segon, del 12 al 23 de ju liol. Pel que fa a les edats, hi ha cursos per a nois i noies entre 8 i 16 anys i cursos per a joves i adults, El preu de cada torn per als primers és de 12.760 pessetes i per als adults, de 51.040 pessetes (5 hores setmanals), D'altra banda, el 28 de juny començarà u n torneig de tennis que acabarà el 23 de juliol; el preu és de 4.640 pessetes per jugador i consta d'un partit per setmana, Però si ja sabeu jugar-hi i el que vo leu és p racticar amb companys, també hi ha la possibilitat de llogar alguna de les pistes de l'equipament. El preu oscil'la entre les 1.100 i les 1.500 pessetes, amb un 20% de descompte per als socis de l'EspOltiu Claror i del Poliespoltiu Municipal Sagrada Farru1ia,

importa nt, no té lím it d'edat.

~è

ens aporta el tennis?

"trucs" que t'aju daran a ini ciar el joc

nota rem els be neficis que suposa per

amb algun avantatge davant l'adve r-

al d ia a d ia fora de la pista. A grans

sari:

trets, aq uesta d isciplina ens exigeix re-

Espera la pil ota flex ionat i deixa nt

fl exos, molta ate nció i agili tat; aspec-

q ue el pes del cos reca igui sobre la

tes com la velocitat, l'estratègia i el di-

pu nta dels peus, així pod ràs mo ure't més ràp id a l'hora de torna r-la,

namisme la converteixen en un esport El mill or, si és el prim er cop q ue

saber- h i juga r. Tot Claror t'avança algu ns

Si el practiquem de mane ra assid ua,

que pot arri ba r a ser molt divertit.

agafem un a raqu eta de manera se ri osa,

Res pecte de ls be neficis fís ics, les

és fe r-h o sota la supervisió d'un tècni c

ca mes, el cor i els ava ntbraços són les

Per donar el cop, col'loca't de perfil

apuntant a la pil ota amb l'extrem

de la raq ueta ,

cor recta m ent.

parts del cos més treba llades, En ca nvi,

Co lpeja la pi lota q uan la trajectòria

N o més així evita re m mals hàbits i

el ca nell, el co lze i l'esq uena són les

sigu i descendent i a l'alçada de la cin-

podrem ga udir més del joc.

q ue pode n te nir més ri sc de les ió si

t ura,

qu e

e ns e nse ny i

Un dels avantatges del tennis és que podem mesurar molt bé la durada i la

no s' ut ili tza una bo na tèc ni ca i un materi al adequat.

ca nell per evitar perdre el co ntrol de

intensitat del joc escollint el número de sets ·i el temps sego ns les nostres

Acompa nya el cop amb el cos, mantenint el tro nc recte i se nse moure el

Aprèn alguns trucs

la pil ota .

Compra't una raq ueta qu e ti ngui el

necessitats. A més, el podem practica r en pista coberta o a l'aire lliure, indivi-

A les cl asses de te nni s aprend ràs

dualment o en parella i, el qu e és més

els co neixe ments tècni cs i tàctics per

Comença l'estiu i

ARTIVER OPTICS

fiRTIVER

OPTIC ,S

vol ajudar-te a cuidar els teus ulls.

AI comprar-te unes ulleres de sol et Regalem els vidres graduats.

r rdenya, 365 - Tel. 93 458 39 33

i----"W'~_(... p,v.","!"p,"!"m""in"i'_ m l "'O,"'007'l'0""p"'ta""s)""'l'_~.K.

mànec adequat a la teva mà, ni molt gran ni molt petit.

Bevbl6 Optomètrica gratuïta Ad4ptacl6 de lents de eontaete toves I semlríg'des Ulleres "..aduades per a tot tipus, d'esports

Fins a un 30% de dte. li tots els socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Famz1ia '- -' no acumulable amb altres ofertes'- -'"

...

Guia de Serveis i Compres

D ' :JJ!!U·_

GRANJA L'ESTONETA

PERRUQUERIA .

ESTÈTICA TOT ART

• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes 1.1 00 ptes .

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 IS

• Serveis de qualitat a preus molt raonables Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93 265 82 83

ESTÈTICA I SALUT Consulta de Naturopatia-Centre d' Estètica Dietètica, Plantes Medicinals, Flors de Bach, Homeopatia Tractamen ts integrals perso nalizats Drenatge Limfàtic Vodder, Modeling , Quiromussatge, Reflexologia Podal . Facials, Depilacions, Micropigmentació OBSEQUI : un tractament gratuït als socis de la Fundació Claror Bailèn, 152, baixos. Tel. 93 457 50 45 Som a prop teu. Vine a visitar-nos.

Descomptes per als socis.

tf()1Jï iJ1 : t.

IU

----

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 OS 59

• Som profess ionals: Tenim una solució per a cada espai Rossell6, 412 • Av. Gaudí, 21 Tel. i fa x. 93 347 57 25

PIMARC APLICACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipament de tel ecomunicacions Costa, 16 - 18, loca l 2 - Tel. 93 254 15 Sl

_

• Marcs a mida • Obra gràfica orig inal, pintures i pós ters MallorclI, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58

fif E ~~~~~~JIJiDi~~~;H~ . ".""

LA VINOTECA

• Vins Fabregat. SL • Vins de totes les denominacions d'origen d'Espanya (Penedès. Rioja, Ribera del Duero ... ) Enamorats, 31 (cantonada Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89

DELIRIUM BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials • Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7h a lh de la matinada Sicília, '263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

RESIDÈNCIA ARCO IRIS

EDIFESA- COFAC

• Amplis salons, llargues estades. Hab. ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia Sicília, 402, 2n 2a • Tel. 93 207 58 73

• Ferreteria professional i parament.

Còrsega 527 Tel. 93 457 52 49

COMPANYIA GENT GRAN

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• AMICS DE LA LLAR posa en contacte persones grans que viuen soles i necessiten companyia, amb joves que vénen a estudiar a Barcelona i busquen all otjament, per fer un intercanvi .

Si voleu més informació truqueu al: Tel. 93 436 96 51. Entitat reconeguda per la Generalitat de Catalunya n° SO 3030 Indústria, 218, 4t la - 08026 Barcelona

• Sempre al servei del barri.

• Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat).

Tel. i fax 93 436 66 56

If l(eji~Jt . DIAZ • Loteria nacional , travessa, bonoloto, primitiva Castillejos, 268 (ca nt. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

r¿pútej.,._ LA YAYA AMELIA LA CUINA DEL BACALLA Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

BAR RESTAURANT LA MORENETA • Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics • Sala per a empreses i grups • Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Fanu1ia en dinars i sopars Cartagena, 234 Tel. 93 347 63 04 08013 Barcelona

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

BEEP INFORMATICA

JERSEY

• Ordinadors - Venda -Reparació • Xarxes locals -Instal·lació -Manteniment • Telefonia mòbil Provença, 485 - Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 - Tel. 93 265 11 07

Gèneres de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 - Tel. 93 348 19 56 Roger de Flor, 123 • Tel. 93 231 74 18

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i comp lements Castillejos, 290 (Rosse Il6) Tel. 93 347 01 44

BEECHCRAFT

FINCAS PISCIS • • • • • •

Compraventa y seguros Pisos Casas Locales Terrenos Inversiones

Cartagena, 234 Tel. 93 347 80 00 Fax 93 348 01 55

Moda esport i vestir unisex. Per la compra de 10.000 ptes. en productes Beechcraft, un regal (si presenteu aquest anunci).

Preus de fabrica Marina, 294 • Tel. 93 455 10 24

EMILIA • Roba esportiva - llenceria • 30 anys al vostre servei Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13

PSICÓLOGO CLíNICO

TÈCNIC GRAF • Taller i articles per a manualitats • 20% dte. socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família València, 524 - Tel. 93 245 54 28

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA • Planti ll es a mida • Proteccions espo rti ves Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

• Daniel Cena Reido, psicoanalista • Co n ult a (horas conve nidas) Sant Antoni Maria Claret, 79, lr la.

08025 Barcelona Tel. 93 347 84 92

MYSORE

TÈCNIC GRAF • Oficina, dibuix, escriptura, belles arts i consumibles informàtica València, 524 - Tel. 93 245 54 28

• Co nsulta naturòpata. Refl exo log ia poda!. Quiromassatge. Flors de Bach • Co nsulta de tarot. Ajuda hum anística Rossellò, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

XEITO • Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i servei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda Rosselló, 384 I Tel. i fax: 93 456 56 17 (Sardenya - Marina)

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte als SOC i S de la Fundació Claror Còrsega, 511 Rosselló, 396

PIRULETA • Llaminadures, regal s, articl es de fes tes • Bateigs, comunions, noces Sardenya, 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosselló , 415

JOIERIA CONXITA • Especialitat en joies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb certificat HRD (lGI) • Taller propi \ Mallorca, 494 Tel. 93 231 56 70 Fax. 93 246 18 90

IDAR JOIERIA JOIES EXCLUSIVES I DE QUALITAT • Gemmòleg especialista en diamant • Diamants per lluir i invertir • Pedres precioses, sempre naturals • Gran assortiment de perles cultivades RELLOTGERIA • Servei tècnic. Grans marques I

Provença, 443 (Marina) Tel. 93 436 74 63

MUDANCES .ANGEL LLEÓ • A qualsevol punt d'Europa i guardamobles Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25

NACANCO

FARMACIA BRICIO NOU HORARI ANY 1999

• Lloguer i venda de plataformes aèries Ctra. Ca L'Alaiao, 2 (Autovia de Castelldefells, Km 5,6) 08820 El Prat de Llobregat Barcelona Tel. 93 479 85 07 Fax 93 479 85 02

DE 9 A 22 HORES TOT L'ANY

JUAN GIMENEZ E HIJOS, S.L.

CADA DIA

• Corte y doblado de chapa • Estampaci6n metaJ.ica en prensas • Soldaduras autogena, puntos de hilo contínuo y tig . metalisteria y planchistería Av. Bellvitge, 314, bajos Tel. i Fax 93 338 19 38 08907 L'Hospitalet del Llobregat

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

LA BOUTIQUE DEL MOVIL

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror i Sagrada Família

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMíLIA

GESCAT - S.C.C.L.

Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat, depressió, pors, estrès • Grups de ludopaties i addiccions • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d'informes pericials Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)

• Assessorament fiscal laboral i comptable ' • Assessoria jurídica • Dtes. especials als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Municipal Sagrada Família Rosselló, 431, baixos int.

Tel. i fax: 93 455 39 41 08025 Barcelona

TOT

[m V Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Servei d'hostelería en general per a:

E Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials

Col·legiats

Especialista en poliesportius

Residències Empreses

FSlf/¿~JiJ[I'!1f@9/(Jlts; rdl@ ~@ ríIL@t&J)@ dl@

Centres Hospitalaris

~JJSs;p@r;1jJ¿7y¿ C:~ftJ[lf'@1! íi rdl@~

JP@l~@s;p@rrttm S@@7J'@rdl@ ffi'WíYí1Jiil&@

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria , 180, entl.

HOSTESA® Tel. 934551307 - Fax: 435 2374 08025 Barcelona

\í

PARC INFANTIL CoNSELL DE CENT. 461 TEL. ()3 232 97 OS 080/3 BARCELONA

Festes d'aniversari, o date9 especials.

Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ...

HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

114enjadors escolars j Çàtf!ring

VAL 50% dte. la 1 a h.

Valid per a un nen *És obligatori l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom.

Val per persona i dia - Caduca el 31-9-99

Carrer del Sol, 179, entresol Sa. Tel. 93 726 99 77 - Fax : 93 726 98 56 0821 O SABADELL

Societat

ELS JOVES I LI HABITATGE

Viuen amb els pares . I No 26% 1

Sobre l'emancipaci6

Termes compatibles?

EJ 74 per cent dels joves catalans entre 1 5 i 29 anys viuen amb els pares i, d'aquests, només un 27,3 per centté previst emanci par-se a curt termini. Aquesta és una de les conclusions derivades de l'Estudi Sociològic dels Joves a Catalunya, encarregat per la Secretaria General de Joventut, i que es va fer públic a principis de juny. Per què els joves triguen més a marxar de casa? És falta de seguretat, un entorn econòmic poc propici, o és que s'està massa còmode amb els pares?

Tres de cada quatre joves catalans menors de 29 anys viuen amb els pares. I és que, en general, afirmen que es troben bé en el nucli familiar i destaquen com a dificultats per mar-

xa-ne la falta d'ingressos i d'habitatges asseq u ibles.

De l'estudi, fruit de 2.000 entrevistes a joves catalans entre 15 a 29 anys, es desprèn que el 32,6 per cent dels qui viuen amb els

.,

Se l'ha plantejada però ho farà quan sigui possible

Cinc qüestions que ajuden a l'hora de buscar i trobar un pis sense problemes • Definir la demanda en el mercat immobiliari: entorn, accessos, transport, tipus de construcoió, preus ...

• Valorar les caractenstiques de l'immoble: equipament, superfície, serveis comunitaris, instal·lacions (aigua, gas, electricitat, calefacció), tancaments, paviments, enrajolats, banys i cuines ...

• Conèix:er el procediment legal; registve de la propietat, cèdula d'ha:bitabiHtat, contractes, escriptures ...

• Estudiar les condicions econòmiques: impostos i taxes, costos dels processos, formes de pagament, revisions de renda, desgravacions fiscals ...

• Aprofitar millor els recursos existents: ajuts públics, orèdits d'habitatge , hipoteques, protecció o~icial , autoc(mstrucció, cooperatives per a joves ...

No se l'ha plantejada mai 32'6 %

38'8%

No ho sap, no contesta 3'3%

pares no s'han plantejat mai l'emancipació, el 36,8 se l'ha plantejada però només l'afrontarà quan sigui possible, el 27 per cent la té en ment, i el 3,3 no ho sap o no contesta.

Precarietat laboral

I!

Sí 74%

I

1.321dels 2.000 joves enquestats van indicar la falta de feina com la preocupació principal.

L'estudi mostra que, dels joves que treballen, més d'un terç asseguren tenir una ocupació fixa i amb Seguretat Social, però aquest percentatge ha baixat dos punts respecte de l'anàlisi elaborat per la Generalitat l'any 1990. És evident la corelació entre la preocupació per la feina i les expectatives d'emancipació d'un jovent

Ho té previst 27'3 %

El preu mitjà dun p1snoua Barcelona és de 26,7 milions, tot i que hi ha variacions considerables segons condicionants que cada vegada s'independitza en una edat més tardana.

En aquest sentit val a dir que, segons l'anàlisi, pel que fa a la constitució de la pròpia família, el 61,S per cent dels joves man ifesta el desig de formar una família i tenir un o dos fills, mentre que el 15,8 en voldria tenir 3 o més.

La joventut, per tant, no

TOT CLAROR

19

_Societat aproximadament 919 pessetes el metre quadrat.

és que no vu lgui emanciparse o formar una família pròpia, el que no vol és precipitar-se. I mentre no té la seguretat laboral i, per tant, econòmica, prefere ix no ferse plantejaments que puguin generar una frustració o un descens en el nivell i/ o qualitat de vida.

Ajuts i assessorament És important, a l'hora de pensar a adqu irir un habitatge (ja sigui de comp ra o lloguer), assessora r-se correctament. Val la pena invertir temps en aquest aspecte, perquè es poden trobar fórmu les que esta lviïn mo lts

La decisió d'emancipar-se El pre u dels habitatges

perquè ca l pagar entre el 5% i el 15% abans de l'entrega de les claus per un pis en construcció), els termi -

de co mpartir un pis de llo-

El preu mitjà d'un pis nou a Barcelona és de 26,7 miI ions de pessetes, encara que hi ha variacions impor-

diners. En aquest sentit, a banda de les obligades consultes als Agents de la Propi etat Immobi li ària (API), és

nis mensuals, al 4,5% per milió, són d 'unes 135 .000

recomanable ad reçar-se a entitats com Pro-Eixample o

guer amb altres companys (opc ió majoritària entre els

tants segons diverses variables (superfície, entorn, llu-

estudiants que han hagut de desplaçar-se) fins a aco ll ir-

minositat) . AI quadre adj unt podem constata r les dife-

se a algun dels programes

rències per distri ctes barce-

ri a dels joves.

El resultat és que, ma l-

qu e proposen compartir pis i experiències amb persones

lonins.

Un cinquè p is de 80

grat que a Ba rce lona s'ha recuperat el ritme de cons-

grans que viuen soles.

metres quadrats a la plaça de les G lòries, per exem -

trucció dels anys 60, els jo-

Per als joves que volen independitzar-se dels pares hi ha diverses opcions re lativament econòmiques. Des

pessetes mensua ls. Aquestes xifres, evidentment, no són assumibles pe r la majo-

Proci vesa, o al Patronat Mu nicipal de l'Habitatge, que ofereixe n promocions interessa nts pe r als menors de 30 anys que reuneixin un a sèrie de requisits. En els úl tims

quatre

anys ,

pe r

exe mple, el Patronat Munici pal de l'Habitatge ha ini-

p le, pot tenir un preu de mercat mínim de 25 mili-

ves opten cada cop més per marxar de la capital. Viure

ciat l'experiènc ia de pro-

fora, tot i les molèsties de

moure 431 pisos de lloguer

ons de pessetes. Si afegim

desplaça ment, pot sorti r a

per a joves que ara s'estan comença nt a ll iurar. L'Ajun -

calculadora i "apretar-se el

a això un pàrq uing (opcional) i, al pre u resu ltant, el

compte. Les alt res opc ions passen per la compra d'ha-

tament de Ba rce lona sem-

ci nturó". I és que l'o pció

7% d' IVA, ja som al vo ltant

bitatge usat o pe l ll oguer;

bla estar decidit a impu lsa r

d'adquirir un habitatge no és

dels 30 m ilions. Si suposem

el ll ogue r i la re habilitació

gens barata, especialment a la ciutat de Barcelona.

una hipoteca per a la totali-

el preu mitjà d'un ll oguer a la ciutat co mta l és de

tat (normalment impossible,

59 .339 pessetes mensua ls,

pisos buits existents . Se-

Els joves, però, que volen v.iure sols o en parella, ja sigui en un pis de lloguer o de compra, no te nen altre reme i q ue fer ús de la

VENDA HABI'l'ATGE

L¡'OGU&R

NOU

D¡STRIC1fE

PVP MITJÀ

Ciutat Vella

Eixample San1s-Mon1juiè

Les Corts Sanià-sant Gervasi GJàcia

HC11a-Guinarck5 .

Noo Barris SantAnclreu Sant MaIiI!(

47.161 66.648 50.738 76.201 86.617

56.077 51.137 53.927 51.266 53.581

PVP

PVP

.fW

PVP

Ml

Ml

!W1 1.053 1.W4 938 875 971

834

m

21'2 219.846 26'5 249.334 2(J7 212.022 35'9 259.551 61'3 377,(1)1 23'4 225.638 25'9 233.213 20'2 201.182 20'4 201.336 21'4 213.687

preu en milions de pessetes Font: web d'internet www.habitatgejove.com

r l:

20

TOT CLAROR

DESPESES QUE CAL TENIR IN COMPTE

USAT

Ml Mrr,¡À(·) PlJ7 876

posant al mercat els 70.000

163.187

238.540 167.511 232.126 315.662 262.965 152.162 157.523 168.733 181.711

• Preu de l'habitatge • Honoraris de l'Agent de la Propietat • Honoraris del notari que fa l'escriptura de compravenda • ITP (Drets Reals) • Despeses d'inscripció en el Registre de la Propietat • Despeses de cancel'lació d'inscripció d'hipoteca anterior • Impost de plusvàlua • Despeses pròpies de la instal'lació i l'ús de l'habitatge • Préstecs personals • Hipoteques

Societat És important assessorar-se sobre les despeses que comporta adquirir un habitatge, i sobre els ajuts i promo~ cians que ofereix l'administració gons estud is muni cipa ls, a la ciutat només queda sò l per a 30 .000 hab itatges nous més, bàsicament a Sant Andreu, la Sagrera, les àrees d' indústr ia obsoleta de la Zona Franca o e l que restaper reformar de Poblenou, Diagonal Mar in closa.

AJUTS PER A LA PROMOCiÓ, LA COMPRA O EL LLOGUER D'HABITATGES El Pla d' Habitatge per a 1997 preveu ajuts per a la promoció, compra o lloguer cI'un habitatge de protecció oficial en règim general, per a la compra cI'un habitatge a preu taxat o per a la rehabilitació.

VPO (Habitatge de protecció oficial) : és aquell que rep la qualificació de protecció oficial perquè és subjecte a una sèrie de requisits tècnics cie construcció, preu cie vencia i superfície (màxim 90m2 útils) i, per tant, es pot promoure, comprar o llogar amb ajuts financers.

Habitatge social: Habitatges de protecció oficial destinats als sectors amb menor nivell d'ingressos i amb preus de vencia màxims inferíors als estabieJts amb caràcter general per als de VPO. Habitatge a preu taxat: Habitatges nous o usats que no han estat qualificats de protecció oficial o bé aquests mateixos en segona o posterior transmissió o adjudicació. Han cie complir també els requisits que la seva superfície útil no excedeixi els 90m2 i que l'habitatge es destini a domicili habitual i permanent. Els preus màxims de venda per metre quadrat de superfície útil s'han d'ajustar als taxats per l'Administració.

H abitatge lliure: No tenen cap protecció administrativa. El seu preu és determinat lliurement pel mercat.

Ajudes a la rehabilitació : l'Administració preveu ajuts per a la rehabilitació d'edificis o habitatges que tant poden rebre els usuaris com els propietaris.

Més info rmació a l'Oficina del Programa Habitatge J ove "HabitatgeJove" és un programa de l'Oficina del Programa Habitatge Jove (Calàbria, 147, 08015 Barcelona, telèfon 93 483 83 92) de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat.Té una molt completa web d'internet amb tota mena de consells pràctics per als qui decideixen donar el pas. L'adreça és "www.habitatgejove.com".

COTA

...

AL TEU SERVEI A:

"'O

...J

Padilla, 308 i Provença, 455-457 i també a tots aquests punts:

Permís de: moto cotxe . tràiler camlo autocar ~

Si tens menys de dos anys d)antiguitat en el permís de cotxe)

pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat en la conducció.

Bisbe, 2

Tel.: 93.315.04.04

BARCELONA

Rocafort, 67-69

Tel.: 93.424.00.67

BARCELONA

Joan Güell, 153 ent A

Tel.: 93.330.32.50

BARCELONA

Cantàbria, 42 bis

Tel.: 93.305.23.23

BARCELONA

Ronda Sant Antoni, 102 ent. 1a.

Tel.: 93.302.11.40

BARCELONA

Torrent de l'Olla, 157

Tel.: 93.218.01.86

BARCELONA

Carmen Amaya, 35-37

Tel.: 93.335.63.14

HOSPITALET DE LL.

Passeig Zona Franca, 142

Tel.: 93.332.81 .62

BARCELONA

,, Gran de Sant Andreu, 450

Tel.: 93.345.52.99

BARCELONA

Muntaner, 430

Tel.: 93.201.69.70

BARCELONA

Pi i Margall, 24

Tel. : 93.658.92.34

VILADECANS

Gran Via, 1019

Tel.: 93.307.85.91

BARCELONA

Tel.: 93.421.79.47

BARCELONA

Tel.: 93.437.23.71

HOSPITALET DE LL.

, Sants, 46 pral Rosas, 11

EL CENTENARI DEL BARÇA GENERA UNA VARIADA PRODUCCIÓ LITERÀRIA

Museu del Louvre de París ·www.m istral.culture.rr/louvre No deixeu passar l'oportunitat de connectar-vos amb el Museu del Louvre, un dels més prestigiosos del món. Podreu llegir la seva històl'Ía, veure'n les col .. leccions i els serveis que ofereix.

~

. -.

_ .~-

-~.~

Museu del Prado de Madrid http://www.mcu.es/prado Ofereix imatges d'obres, acompanyades ¡l'anàlisis e~haus ti ves de moltes d'aquestes oères. També trobareu informació sobre la història del museu, les activitats que duu a terme, les últimes noticies i, fins i tot, podreu comprar per Internet els seus productes.

Museu Guggenheim de Bilbao http : //www.bm30 . es/ homegug_es.ht1m Informa de les exposicions temporals i permanents del museu. També ofereix informació cultual, històrica i turística de Bilbao.

. ._ . HISTÒRIA CRÍTICA DEL FUTBOL CLUB BARCELONA

R<1I170n Bmm'ls i altres

CIEN ~OS

EL BARÇA

AZULGRANA

O LA VIDA

l'ele Rmerf:s El País-aguila r 239 pàgines

Germans1vIiranda

EcI. Empúries 428 pàgines Coincidint amb e l Centenari del FC Barcelona, l'ed itoria l Empúries ha publicat una història crítica del c lub , esc rita per cinc periodistes liderats per Ramon Barnils.

L'obra aporta una nova òptica en el relat de la històr ia del club, especialment dels darrers vint a nys.

Una bona manera de repassar e ls ce nt anys d'història del Barça és re unir en un llibre e ntrev istes amb dinou destacats personatges del club i de la soc ietat civi l. Hi ha reflexions de Cruyff, Kubala, Epi i Núñez, com també d'Antonio Franco, Vazquez Montalban , Puyal , Maragall , Boadella i Pujol.

El s Germans Miranda són un grup format per dotze j oves escriptors i guioni stes catalans (Toni Soler, Piti Españo l, Pep Bras, Albert Om ... ) que en aquest cas tenen en comú la passió culé.

Per això han publicat aquests contes c urts d'allò més orig in als amb el Barça com a fil conductor.

DIETOTERÀPIA

EL ALQUIMISTA

EcI. Co lumna 185 Pàgines

ANDREU BUE!tAFUENTE

I

SENSE UJBRE

LillGlIo HlIa

Paulo Coelho

AndrellBlIenali.Iente

Ed. Plaza J anés 288 Pàgines

Planeta 194 p àgines

Planeta 239 Pàgines

Diu la contraportada d'aquest llibre que "el secret de la sal ut per la qual tant ens preocupem és a la nostra vida quotidiana: en el que mengem i en el que bevem" . El xinès Liu Guo Hua ens presenta un llibre de dietoteràpia amb exempies pràctics de com l'alimentació pot ajudar molt en la c ura de malalties. Inc lou receptes i il· lustracions.

Ja fa onze anys que Paulo Coe lho va public ar El Alquimista. Recomanar aquesta lectura no és, per tant, cap no vetat; però és que, amb el pas del temps i les posteriors publicacions, Coelho s'està consolidant com un dels millors escriptors contemporanis. Aquesta novela "sobre els somnis i el destí" és d'obligada lectura.

Si un bon llibre és àquell que et fa passar una bona estona, Sense llibre d 'en el Buenafuente n'és un exemple. Ironitza sobre el fet que ell , sense ser escriptor, trio mfés el passat Sant Jordi.

Però tampoc poden qualificar-se d'escriptors Grouxo Marx o Woody Alien i ningú no els ho retreu. I és que el talent no entén de gèneres.

,LTAR•• ~ PARTICIPARl "Raoul Dufy 1877-1953", al Museu Picasso (Montcada,15) fins a 1'11 de juliol El Museu Pica ss o de Barcelona, amb el Museu T èxtil i d e la Indumentària, presen ten l 'expo si ci6 "Raoul Dufy 18771953", coorganitzada amb el Musée d es Bea ux Arts d e Li6.

R eunirà unes cent cinquanta obres entre pin tura, dibuixos, obra gravada ,

"Art & Language", a la Fundació Tàpies (Aragó, 255), fins al 27de juny L'exposici6 "Art & Language" té dos components principal s: d'una banda, l'obra actual de Michael Bal dwin i Mel Ramsden

(membres d 'Art & Language), que inclou una instal·laci6 r ealitzada express ament pel· a l'exposici6 i obl·es de format més petit; de l'al tra, una visió r etrospec tiva d e les produccions d'Art & Language des dels anys seixanta fins a l'ac tualitat. Més d e seixanta obres qu e composen una superfície gaireb é ininterrompuda i extremadament diferenciada, des d e l'art conceptual de finals d els seixanta i principis dels se tanta fins al disseny d e cartells i portades de disc.

CULTURA

ceràmica i teixits, q ue pl·Oced eixen d e museu s com el Centl·e Georges P ompidou d e Paris, la Fundaci6 Th ys sen -Bomemisza de Madrid o la T a t e Gall e r y d e Londres,i d e co1-l eccio ns pI·ivades. É s una mostra important d'aques t artis ta fran cès, considerat un dels gran s coloristes d el nostt·e segle. Va treballar difer e nts tendèn-

cies fin s art·i bar al fa u visme, s'endin sà en el cubisme d e man era apa ssionada i, pos teriol"ment, el seu art es tornà més lliure i p er sonal.

Va se l· un treballado r· in cansable, prolífic i polifacè tic, un cr eador inCfui e t q ue m és enllà d e les arts plàs tiques s'introduí en el camp de les aplicades, on va mos trar el se u geni decor atiu.

"La Barcelona gòtica. 750

gats pel reiJaume I el 1249.

InstaHada al Palau R eial Major, a la plaça del R ei, la mostra se r virà p er fer una pl"imera presen tació del nou discur s museogràfic del Museu d 'Història de la Ciutat sobre la Baixa Edat Mitjana. Posarà l'accen t en els elemen ts medievals, amb la per spectiva que donen els últims avenços, sobretot en el coneixement de les formes de vida q uotidiana de la socie tat, i aprofitant les possibilitats que ofer eixen les noves t ècniques de comunicació.

anys de govern municipal ", al Saló del Tinell (plo del Rei) fins al 30 de novembre

L'exposició té lloc en el marc del 750 aniversari dels privilegis fundacionals d el municipi de Barcelona ator-

A.CTIVITA.TS ESPC>R..TIVES DWINTER..ÈS -

NATACIÓ SOLIDÀRIA

-

ESCALÈXTRIC

"La nit de l'escalèxtric'' "Mulla't per l'esclerosi múltiple" La Fundació per l'Escleros i M últipl e organi tza el prope r 11 de juli o l un a nova ed ició del trad icional "Mull a't".

Les pisci nes de les in sta l·lac io ns es po rt ives gestionades per la Fun dació Claror (Esportiu Claror i Po lies po rti u Muni cipa l Sagrada Família) s'afegiran a aquesta jorn ada soli dària dura nt tot el matí.

Si us agrada el món del motor en mini atura no d ubte u a assist ir i participa r en "La nit de l'escalèxtri c'', que es fa cada dissabte a les 23 .00 hores, en e l ma rc de "Ba rce lo na Bona Ni t" al Casa l de Joves del Carm el Boca Nord. L' e ntrada és lliure.

- - M O TOCICliSME

- - - - VOLEIBOL

"24 hores de motociclisme"

"Campionat de Catalunya de Volei-platja"

d el moto r en min iatura a cillindrades més altes . Us recomanem que assistiu a les 24 ho rp. s de motocicl isme que es viu ran al Circuit ::le Cé\talunya (M ont meló) el cap de setmana del 10 i 11 de juli ol.

1; .

Si vo leu part icipar en u n cam pi onat de vole i-platja a Arenys de Mar el prope r 1 7 i 18 de j uliol, ap unteu-vos amb una pa'rell a a la co mpetició 2 contra 2 tr uca nt al 93 268 41 77. AI ca mpionat s'hi poden apu ntar tots els menors de 19 anys .

_ FUMDACIÓ CLAROR "El millor capital de Pequipament són els nostres socis, que Phan omplert des del primer moment i han tingut i tenen la suficient paciència per suportar les llistes desperd PRIMERANIVERSARI DEL POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMílIA

JA FA UN ANY QUE HI SOM! El dia 10 de maig vam celebrar el primer aniversari de la instal·lació. Fa ja un any rebíem amb tota la il·lusió i l'esperança l'entrada dels primers associats que des de feia molt de temps anhelaven poder disposar d'un poliesportiu al seu barri de la Sagrada Família.

. texte: Eduard Franco Estadella, Director del Poliesportiu Mp{[j S{[gr{[d{[ F{[mUi{[ En un any passen moltes coses. Crec que amb el funcionament del nostre poliesportiu el barri ha trobat un nou i millor equilibri social i humà. Cert és que aquesta no és l'única raó: el tancament de la Discoteca Versalles, després d'una forta lluita veïnal, ha tingut també una importància enorme. La qüestió és que aquesta part del barri de la Sagrada Família és avui més alegre, l'e ntorn és més habitable i els seus veïns es troben més a gust. Podrfem dir que el nostre districte, el Districte de l' Eixample,

paciència per suportar les llistes d'espera per ferles inscripcions.

Els nostres socis, vosal-

ha estat gens difícil. La llarga experiència i l'esperit de servei a la societat en el seu entorn més proper per part de la nostra entitat, la Fundació Claror, ha fet fàcils les

tres, us heu adaptat a la instal·lació, l'heu feta vostra poc a poc, heu trobat l'hora més adient i el lloc

interrelacions i participacions en tots els àmbits i sec-

més adequat per desenvolupar la

tors:

bona i creixent entesa en les diferents comissions de treball .

il·lusions amb un fort grau d'integració.

• La participació en les Festes del barri i en la Mostra d'Entitats del Districte.

està més equilibrat, tant pels serveis existents com per la gratificació que representa

• Les escoles del nostre entorn, que utilitzen de forma massiva la nostra

• El fet de formar part de l'engrescadora campanya del medi ambient.

El millor capital de l'equi-

instal·lació, i especialment l'escola Tabor, amb la qual

pament són els nostres socis, que l'han omplert des

per als seus ciutadans.

compartim espais, serveis i

del primer moment i han

24

TOT CLAROR

II

ti ngut i tenen la suficient

La veritat és que la nostra integració en el barri no

• Els estaments polítics i professionals del Districte de l ' Eixample, amb una

liRes hagués estat possible sense Pequip humà del poliesportiu. L'ambient de treball engrescador és la base del funcionamentdel centre

vostra pràctica esportiva i per fer noves amistats. AI mateix temps ens heu manifestat les vostres queixes i suggeriments de forma reiterada i freqüent; aquest any hem rebut més de 450 cartes per motius diver-

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FYNDACI6 CLAROR Dades d'interès Poliesportiu Municipal Sagrada Famt1ia Carrer Cartagena, 231-239 ' 08013-Barcelona, Dte.Eixample Tel. 93 435 05 66 • Fax 93 436 08 77 E-mail: pmsf@mx2.redestb.es • Internet: www.bcn.es/ c1aror Gestió: Fundació Claror • Director instal'lací6: Eduard Franco

Nombre de socis inscrits actualment

•

•

'8,0'1.

__liiIiIillilil.____ 31.11"4 ~iiïiiiiïilm, ,~.%

sos, els més freq üents en relació amb les inscripcions,

tal del fu ncionament del centre.

l'equipament i cond icions d'ús del ce ntre. Hem pro-

I a partir d'ara, què? Sobretot continuar amb la il ·lusió del primer dia per enfronta r- nos amb els nous

curat respondre a aquestes expectatives, malgrat que som co nscients que encara queda molt per fer.

Res de tot això hagués estat possible se nse la resposta i professionalitat de l 'equip hum à del nostre poliesportiu. Aquest eq uip està format per un es 60 persones, de les quals unes 15 procedeixen de l ' Esportiu Claror i per tant han estat la llavor de la transferència de criteris i actituds. La i ntegració entre aq uestes i les noves ha estat m o lt I.

bona, i l'adaptació als usuari s i l'aportació de noves idees i criteris, molt freqüents i profitosos. L'ambie nt de treball resultant és engrescador i és la base fonamen-

Evolució del nombre de socis

8 000

Tmro

reptes que tenim al davant

eis

CI

i que són de dos tipus: Per una banda, la co l·laboració amb els nous projectes de la nostra entitat,

11/05/1998

11/06/1998

la Fundació Claror, tant respecte de les noves instal·lacions esportives de Can Ca rall eu i El Marítim, com en l'àmbit de la cooperació,

11/07/1998

01/01/1999

11/05/1999

Altres dades Nombre d'entrades puntuals venudes: 8.001 Activitats dirigides oferides: 28 especialitats diferents Nombre de persones abonades a les activitats dirigides: 2.233

la cu Itu ra, etc.

Per altra banda, consolidar el nostre eq uip i la seva interrelació amb els socis,

Cronologia d'un any

esco les, clubs, etc., in cre-

25/4/98 Jornades de portes obeltes 10/5/98 Gran festa d'inauguració 11/5/98 Inici del funcionament de la instal'lació, que

mentar els serve is, generar noves possibilitats dins del

obre les portes comptant amb 5.000 socis.

Poliesportiu Sagrada Famíli a, satisfer les co nstants i varia-

11/7/98 "Mulla't per l'Escleròsi Múltiple" a la instal'-

des so l· licituds. És a dir, te-

13/6/98 Jornada de portes obertes 1/10/98 Inici de les activitats dirigides, que assoleixen

nir molt present que el més important no és arribar, si nó l.Tlanten ir-se, i que això implica tenir un a actitud permanent molt oberta per escoltar i percebre tot allò que és en l'ambient.

Per últim, indicar que estem contents del que hem fet, però molt inquiets i sen-

lació.

un 87,9% d'ocupació.

10/10/98 Inauguració de la cafeteria "La Banqueta" 21/12/98 Estades de Nadal i 1r. torneig de fu~bol sala infantil

23/12/98 Jornada de portes obertes 13/2/99 Exhibició de bàdminton 23/4/99 Gran ball a la plaça Gaud( amb motiu del primer aniversari.

25/4/99 Jornada de portes obertes.

25/4/99 Torneig de futbol sala 3x3 i 1r. bateig subaquàtic.

sibles per mantenir la vos-

Abril 99 El Poliesportiu participa activament en la cam-

tra satisfacció i fidelitat. Fa-

panya mediambiental promoguda pel Districte de l'Eixample.

10/5/99 Primer aniversari del Poliesportiu, que compta amb 8.864 socis.

rem se rvir els nostres millors recursos i espere m continu ar rebent la vostra ajuda.

TOT CLAROR

25

_ FUNDACiÓ CLAROR La Milla de la

Sagrada Família va batre amb escreix el rècord d'inscripcions amb 1.591 persones bon grup de co rredo rs.

La i nsc ripc ió d els ge rma ns besso ns Pedro Antoni o i

Ju an Ca rl os Esteso

H errera, del cl ub Nike In -

MÉs

DE

1 .500

PERSONES ES VAN INSCRIURE A LA PROVA

lA. MillA SAGRADA FAMíliA

tern ational, du es de les reali tats m és pro metedo res del futur del mi g fo ns espanyol, els va conve rt ir en els grans favorits de la cursa, a

TORNA A BATRE NOUS RÈCORDS La cursa atlètica organitzada per la Fundació Claror el passat 18 dabril va assolir noves fites i va convertir la plaça Gaudí i la resta del recorregut en una autèntica festa lúdica i esportiva queva aplegar durant tot el matí centenars de persones, entre participants i curiosos. Enguany van caure tres nous rècords: el d1inscrits, el de participants, i el rècord masculí de la prova, que el va establir José Blas en 4 102", donant la sorpresa del matí. L10rganització de les Nike Running Series va ser una altra de les grans novetats de la XV edició de la Milla, sens dubte, la millor de totes les celebrades fins ara.

Un any més, la Mill a va

priori. Els ge rm ans Esteso es especial ment per disputar la

La cursa sènior, fantàstica

convocar atletes de totes les edats, des d e la cat ego ri a benjamin a fin s als sèni ors.

Sens d ubte, la cursa més emocio nant de les nou ce-

Mill a, pe rò el ca nsa ment

Un total de 1.591 perso-

leb rades va ser la darrera,

provocat per una cursa dis-

nes van ap untarcse a có rrer

la co rrespone nt als sè ni ors

putada el di a- aba ns els va

la cursa, qu e va asso lir més

mascul ins. La partici pació va

passa r factura. No més van .

del 80% de participació .

ser mo lt bona tant en quan-

aconseguir el segon i terce r

titat (12 2 atl et es) co m en

ll oc res pectiva me nt, amb

qu alitat.

un temps de 4'0 7" i 4'09".

La ca t ego ri a am b m és atletes inscrits va se r l'a levina (23 0) seguida per la. in-

Tot i qu e s' havi a in scr it,

El gua nyador i no u rè-

fantil (1 74) i per la benja-

un a les ió va imp edi r la

cord man de la Milla va se r,

mina (165) . La resta de ca-

parti cipac ió d el guanyado r

co nt ra tot pronòstic, el ca-

t egories, exce pte la cadet

de l'edi ció de 1998 i f in s

talà del e N Barce lona José

(84) i la de pro meses (40),

ara r éc ordm a n , Rac h ad

Blas Serrano, qu e va acabar

també va n superar els 100

Hi cham. Tot i així, d 'e nt re

e ls 1 .6 10 m etres amb un

atletes inscrits.

els parti ci pants hi havia un

temps de 4'02 ", dos segons

26

TOT CLAROR

I

va n desplaçar des d'Alacant

i . <

_ _ _ _ _ __

_ _ _ _ FUNDACiÓ CLAROR

Nascut l'any 1920, en

Principals dades de la XV Milla

Ro sse n d Muñ o z farà el

O RGANITZACIÓ: Fundació Claror, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i el Districte de l'Eixample NOMBRE D'INSCRITS: 1.591 persones NOMBRE DE PARTICIPANTS: 1 .162 atletes PARTICIPANT MÉS VETERÀ: Rossend Muñoz Farrés (79 anys)

proper mes d'agost 79 anys. Va acabar la Milla en uns 8 minuts i li va sorprendre aixecar la copa per ser el participant més ve-

"Vaig veure que no hi havia molta gent de la meva edat però no pensava que hi hagués premi per al més veterà. Em va fer molta il·lusió i vaig aixecar la copa com si hagués fet una gran gesta. Per a mi, ho era". És soci del Poliesportiu Municipal Sagrada Família i afirma que "fins que no em vaig jubilar als 71 anys no vaig començar a córrer. Ara m'agrada, em distrec molt i em sento jove". terà de la Milla :

GUANYADORS

L'atleta José B1as Serrana va batre el rècord masculí amb un temps de 4 02"

Benjamins: Ari Alonso

6'03"

Neus M arín

6'33"

Alevins: JesLls Manuel Cardo

S'lS"

Nerea Costal

6'07"

Infantils: Jordi Galvez

4'47"

Lídia Rodríguez

5'23"

Cadets: Roger Vila

4'33"

Mireia Jeaguirre

5'37"

Júniors: Rubén palomequ e

4'20"

Mòni ca Dosouto

5'12"

Veterans: Ju an Antonio Balsera

4'33"

Marga Izquierdo

S'50"

Promeses: David Galvany

4'28"

Laura Rebollal

5'12"

Sèniors: José Blas Serrano

4'02 "

Montserrat Sierra

6'32"

1

da, el mateix matí, a l'aeroport de Barajas.

La guanyadora de la cursa va ser Montserrat Sierra amb un temps de 6'32". menys que e l rècord que

.

, I

havia establert Hicham l'any

Les NRS animen la festa

anterior.

Pel que fa a la cursa sè-

La firma esportiva Nike i

nior femenina, enguany i

la Fundació Claror van organitzar conjuntament les Nike Running Sèries, una cursa

Nike Running Sèries,

Els guanyadors de les Nike Running Sèries a la Milla van

qu e van enregistrar més de

ser Jordi Calvez Quintana

rècord estab lert per Jaque-

que, fins aquest any, no

line Martin l'any passat. L'at-

s'havia

800 participacions de nois i noi es menors de 14 anys .

(4'47") i Lídia Rodríguez Sierra (5'23"), i a la cursa de 50 me-

leta de l club Reebock no va

Barcelona tot i ser una de

Van consistir en dues pro-

tres van ser Martí Escoda Bor-

les més prestigioses a ciu-

ves: la Milla i curses de 50

rell (6'79 segons) i Placi da

tats com Santiago de Com-

metres.

Martínez Navio (6'86 segons).

després de dos anys consecutius, no es va superar el

poder participar a la Milla ja que es va quedar bloqueja-

rea l itzat

mai

a

postela, Madrid o Sevilla.

Les

xv MILLA DE LA SAGRADA FAMíLIA ORGANITZA

PATROCINEN

-

WALlITRE!T INSTlTUTE

FUNDACiÓ CLAROR

E"¡iIi!"!"'!·'@"

COL·LABOREN

'"

;A 1b.IX' a1=pi)

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

pldcc.,.

THUNi\R eSPORTS. S.l .

TOT CLAROR

27

_ FUNDACiÓ CLAROR

Nou

CAN CARALLEU INICIA L1ESTIU AMB

UNA GRAN OFERTA OIACTIVITATS I SERVEIS Els socis de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Municipal Sagrada Família tenen un 20% de descompte sobre les tarifes, ja que la Fundació Claror és una de les tres entitats gestores.

Nou Can CaraLLeu esport i natura

Nou

LOGOTIP PER A UNA NOVA ÉPOCA

L'Associació d'Entitats per a la gestió de Can Cara lleu ha volgut transmetre la vo luntat d'iniciar una nova època a la instal·lació amb la creació d'un nou logotip . El canvi d'imatge que físicament experimentarà l'equipament en els propers mesos es

El complex esportiu mu-

instal·lacions actuals. Els re-

traduirà, per tant, en un canvi de la imatge que

nicipal de Can Caralleu, al districte de Sarrià-Sant

es vol comunicar a l'opinió pública. En el con -

Gervasi, ja ha començat una nova època. A principis de juny va executar -se la decisió presa pel Plenari de

sultats seran patents aquest mateix estiu. Abans del 30 de juny s'haurà enll estit la

curs, en què van participardiversos dissenyadors, el logotip guanyador va ser el presentat

l'Ajuntame nt de Barcelona el passat 22 de desembre

sala de fitness i musculació a la planta superior. A més, s' hau ran renovat els vestidors existents i col·locat una

DADES D'INTERÈS:

.carpa de 160 m 2 per a les

de concedir la gestió de la

ció i Imatge de la Fun-

d'entitats formada pel Cent re Excursionista de

Carrer dels Esports, s/n OH017-Barcclona l'ci. 95 20:\ 7H 7 /1 Fax 95 2HO 02 10

Cata lun ya , la Fund ació Claror i la Universitat Ramon

COM ARRIBAR-HI?

Llull. l, des de fa aproximada-

Cotxe: ¡{onda de Dalt S<mida 9

ment un mes, les màquines han començat a treballar per, en ap li cació de la pri-

Sanü-Can Carallcu

dació Claror. Els "ni nos" del logotip, entre els diferents sign ificats que poden transmetre, i.I·lustren molt bé la unió de les tres entitats gestores per dinamitzar i modernitzar el N ou Can Caralleu.

28

TOT CLAROR

mera fase del projecte, remodelar en profunditat les

ci social, amb un bar-restaurant a la planta baixa i una

remodelació de les piscines descobertes, s' haurà reno-

per Emma Cervera, actualment dissenyadora de l'Àrea de Comunica-

i nstal·lació per als propers 35 anys a l'associació

vat la tanca perimetral del recinte i co ndicionat l'edifi-

Nou Can Carallcu

Autobusos: 66 i 60 Ferrocarrils Catalans: Estacicí de Reina Eliscnda

activitats dirigides.

Paral ·lelament, es treballarà perquè, també durant el present estiu, s'instal· l.i gespa artifi cia l al camp de futbol, es remodelin les pistes de tennis, s' in sta l·li un rocòdrom i un circu it de fitness a l'aire lliure, s'adequin les zo nbes ajardinades, es construe ixi una pista amb tres carrers d'entrenament al volta nt del camp de futbol .

_ _ __

_ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACiÓ CLAROR

EL PROJECTE DE Nou CAN CARALLEU VA SER PRESENTAT PÚBLICAMENT EN SOCIETAT

Abonaments a mida a preus assequibles

_~

Des de principis de juny tothom pot abonar-se al Nou Can Caralleu i, mitjançant el paga ment d'una quota mensual a preus assequibles, usar lliurement les insta] . lacions esportives. Hi ha diferents modalitats d'abonament segons les franges horàries, l'edat i el col, lectiu al qual es peltanyi. Durant la primera fase les quotes més significatives són les següents: Infantil (tota la setmana) .. ...... ...............

Adult (tota la setmana) ..........................

Adult (cap de setmana) .........................

Gent gran (targeta rosa) .........................

Nocturn ..................................................

Matinal ...................................................

Familiar (1 filVa fins a 16 anys) .............

Familiar (2 fills) ............ .... ......... ...... .......

Familiar (3 o més fills) ...........................

El Centre Excursionista de Cata lunya, la Fu ndació Cla-

dues presentac ions : la primera, al migd ia, als mitjans

ro r i la Un iversitat Ramon Ll ull va n presentar pública-

de comunicació; la segona, a la tarda, l'oficial a les enti tats del barri i a la ciutat en

ment el passat 27 de maig l'Associació d'Entitats per a la Gestió de Can Caralleu que han format. L'acte va te ni r lloc a la Sala Multimèd ia de l'Institut Químic de Sarrià, a la Via Augusta de Barcelona.

L'acte va divid i r-se en

1.500 ptes./mes 2.500 ptes./mes 1.800 ptes./mes 1.500 ptes./mes 1.500 ptes./mes 1.800 ptes./mes 5.000 ptes./mes 6.000 ptes./mes 7.000 ptes./mes

Durant els primers mesos els drets d'inscripció seran gratuïts, com a oferta d'inauguració.

A més, l'abonat tindrà impoltants descomptes en totes les activitats dirigides .

Els membres de les entitats tenen 20% de descompte.

genera l. Els representa nts de les entitats gestores (a la foto ) vanse r acompanyats pel regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume Ciurana, el qual va mostrar suport tota l al projecte.

Formada la primera assemblea de l'Associació d'Entitats per a la Gestió de Can Caralleu L'òrgan directiu de l'Associaci<id'Entitats per a la Gestió de Can Cara lleu és una assemblea de nou membres, formada a parts iguals per representants de les tres entitats fundacionals. La composició de la primera assemblea és la següent: President, Sr. Enric Corominas (President del Patronat de la Fundació de la URL); Secretari, Sr. Jordi Cabanes (Gerent del CEC); Tresorer , Sra. Joana Céspedes (Presidenta del Patronat de la FC); Vocals, Sr. Enric Nosàs (President del CEC), Sr. Eliodor Orfila (Vicepresident del . CEC), Sr. Joan Itxaso (Director general de la FC), Sra. Montserrat Bastida (Patrona de la FC), Sr. Miquel Gassiot .

(Rector de la URL) i Sr. Andreu Morillas (Director general de la Fundació URL).

Mou-te des d'aquest mateix estiu!

Per gaudir de les possibilitats d'esport i natura que ofereix Nou Can Caralleu ja no cal esperar més. Des d'aquest mateix estiu la instal ' lació ofereix un ampli ventall d'activitats ludicoesportives per a totes les edats i gustos.

Activitats per a infan ts: S'ofereixen quatre tipus d'activitats: e! Campus Olímpia de futbol (8-16 anys, 20.300 ptes.), el Casal Poliesportiu (5-12 anys, 23.200 ptes.), el Campus de Natura (12-16 anys, 46.400 ptes.) i cursos de tennis (8-16 anys, 12.760 ptes.).

Activitats per a joves i adults: Hi haurà, entre el 28 de juny i el 23 de juliol, lligues d'estiu de quatre esports diferents: bàsquet, frontó tennis, futbol sala i tennis. A més, hi haurà cursets de balls de saló, aeròbic, condicionament físic, gimnàstica correctiva, tai-txi i tennis.

Activitats per a ge nt gran: S'organitza un curs d'activitat física general i una activitat consistent a fer caminades guiades per Collserola. Ambdues activitats es faran de! 28 de juny al 30 de juliol (3.480 ptes., 2 hores per setmana).

Activitats socials: Els dijous 1, 8 i 15 de juliol es passaran projeccions de muntanya a les 22.00 hores; l'entrada serà lliure. I els divendres 2, 9,16 i 23 de juliol es farà l'activitat "Balla i banya't" a la piscina d'estiu; l'entrada costarà 300 ptes.

TOT CLAROR

29

_ FUNDACiÓ CLAROR LES PREINSCRIPCIONS COMENÇARAN A FINALS OIAQUEST ESTIU

EL POLIESPORTIU MARíTIM SERÀ EL PRIMER CENTRE DE TALASSOTERÀPIA DE CATALUNYA La Fundació Claror, que gestionarà el Poliesportiu Marítim els propers 25 anys,

A finals de setembre es farà una gran festa de presentació de l'equipament en el marc de la Festa Major de la Barceloneta

. convertirà aquest equipament situat al passeig Marítim de la Barceloneta en el primer centre de ta lassoteràpia de Catalunya.

El projecte de la Fundació preveu que la instal·lació, de més de 4.500 metres quadrats, tingui una p lanta sencera (la p lanta soterrània) dedicada al trac-

La inauguració

Imatge d'una perspectiva de l'edifici

tament d'aigües, amb serveis ludicoterapèutics i de relaxació (ta lassoteràpia).

Gran espai aquàtic

Hi haurà una gran àrea aquàtica de forma irregu lar articu lada en diferents zo-

Què és un centre de talassoteràpia?

La talassoteràpia és una tècnica amb la qual s'aprofiten les propietats terapèutiques de l'aigua de mar (principis mecànics i tèrmics) per aconseguir relaxació, bona forma física i benestar. Els factors més actius de la talassoteràpia són els continguts en sals de l'aigua (mineralització) i el clima. La paraula ta/assa significa "mar" en grec.

nes, amb seients, contra venciona l i una per als in-

impulsors d'aire i/o aigua.

En aquesta planta també trobarem una piscina con-

tru irà un pavelló çJe 44x20m, vestidors per a socis i grups, oficines d'administració i una A la planta primera, un es-

fants, hidromassatges, sau-

dutxes de press ió, serveis de salut com el tractament

pai de 475m2 englobarà el

nesi bany de vapor, sales

d'algues

i . vestidors. Des

gimnàs, sales polivalents, el

de massatge, raigs UVA,

d'aquesta planta hi haurà un

servei mèdic i la infermeria.

L'estat actual de les obres Les màquines treballen dia a dia amb l'objectiu que la instal 'l ació estigui enllestida la primavera del 2000.

A hores d'ara s'han acabat els projectes bàsics d'arquitectura d'obra civil, les instal'lacions generals i les especials d'aigua.

Actualment s'està finalitzant l'enderrocament dels vasos de la piscina existents, s'estan executant cimentacions del cos posterior de l'edifici i s'està realitzant un sanejament de l'estmctura.

TOTCLAROR

accés d i recte a la p latja.

A la planta baixa es cons-

cafeteria.

corrents, hidrojets ... , amb

30

I

està prevista per a la primavera de Pany 2000

Modalitats d'abonament per a tothom Les preinscripcions per abonar-se com a soci del poliesportiu Marítim podran fer-se a finals d'aquest estiu.

S'oferiran diverses modalitats d'abonament, adaptades a totes les necessitats.N'hi haurà en funció de l'edat (infantil, adult i gent gran) i en funció de l'ús horari que se'n vulgui fer (matins, tarda, nit, tot el dia i caps de setmana).

A més, s'oferiran entrades puntuals per als no socis i combinacions d'O modalitats: per exemple, un abonament que combini l'entrada de matins els dies laborables i el cap de setmana sencer, o abonaments combinats amb serveis de salut. També es preveu la possibilitat de contractar abonaments gmpals, orientats al conjunt de treballadors d'una mateixa empresa.

_

_

-....,--_

_ _ _ __

RESULTATS DE L1ENQUESTA FETA ALS SOCIS DE LES INSTAL"LACIONS

_ _ FUNDACiÓ CLAROR Valoració mitjana de les diferents àrees dels poliesportius

ELS SOCIS ES MANIFESTEN SATISFETS DELS POLIESPORTIUS Valoració mitjana dels recursos humans i organitzatius dels poliesportius

El Grup d'Investigació i Rec e rca Socio lòg iqu es (GIRS) va fe r durant els

portius , els seus recur sos humans i organitzatius, i els

Equip monitors

4 .17

1-_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _...1 3 . 99

aspectes genera ls.

Informació

mesos de març i abril uns sonde igs d'opinió per tal de conèixer el grau de satisfacció dels socis i usuaris de l'Esportiu Claror i el Poliesportiu Municipal Sagrada Família. Van ser consultades prop de 500 persones de cada centre per tal que, utilitzant la tècnica del mostreig per quotes, els resultats fossin el més fiables possibles i no hi hagués un marge d'errada superior al ci nc per cent.

Els resultats de les anàlisi van demostrar l'elevat

Personal administratiu

FITXA TÈCNICA

.....

Processos _ _ _ _administratius _ _ _ _ _ _ _---13 .8.3

3 97

Treball de camp realitzat pel Grup d'Investigació i Recerca Sociològiques (GIRS) Dates: març-abril de 1999 Univers: persones usuàries de l'EspOltiu Claror i el Poliespoltiu Sagrada Faml1ia Enquestes Esportiu Claror: 449 Enquestes Poliesportiu Municipal Sagrada Famt7ia:438 Marge d 'error: 5%

Poliesportiu Municipal • Sagrada Familia

•

Esportiu Claror

Valoració mitjana d'aspectes generals dels pollespotius

....

-----~~------4 . 1 3

~~~ 4.,44.51

.~

4 .00

j¡¡:;::::===::::::=======::!.4.04 _ Poliesportiu Municipal _ Sagrada Familia

Esportiu Claror

grau de satisfacció d e la gran majoria d'abonats de I I

les dues instal·lacions res-

Joan Itxaso Palernaín

pecte el servei que reben .

Els abonats podien res-

Director Ceneral de la Fundació Claror

pondre les qüestions que se'ls plantejava puntuant de 1'1 (molt defi c ient) al 5 (excel· lent).

Els

socis

~opini6

de l'usuari com a factor de qualitat

d'ambdues

instal ·lacions van coincidir en puntuar els diferents serveis sotmessos a anàlisi entre el 3'5 i el 4'5 .

A les gràfiques adjuntes es pot co mprovar els resultats amb què els soc is de cada insta l·lació (en blau , Poliesportiu , Sagrada Família ; en vermell , Esportiu Claror) han va lorat les di-

La Fundació Claror acaba de realitzar les enquestes de satisfacció dels usuaris a les instal·lacions. Aquesta pràctica, implantada regularment fa quatre anys, s'ha dut a terme per primer cop amb una empresa especialitzada, externa a la Fundació.

L'objectiués conèixer en profunditat el grau de satisfacció dels socis i usuaris en tots els aspectes de la relació i els serveis que reben.

Més enllà de l'alegria que ens produeix comprovar els resultats positius de l'enquesta, per a nosaltres és fonamental el treball d'anàlisi i la presa de decisions que de l'opinió dels socis es deriven.

Ara, el que és important és continuar treballant per millorar la qualitat del servei a partir de les conclusions de l'enquesta i de les opinions i suggeriments que, dia a dia, ens fan arribar els socis i usuaris.

ferents àrees dels polies-

TOT CLAROR

3J

_ FUNDACiÓ CLAROR

L1EsPORTIU CLAROR EL CAMPIONAT DE FARÀ MILLORES NATACiÓ ESCOLAR, TOT UN ÈXIT AQUEST ESTIU Es milloraran piscina, esquaix, pavelló i circuits elèctrics L'EsportiuClaror aprofita. rà les setmanes d'estiu de menor aflu ència d'abonats pe r realitzar diverses millores en les instal ·lacions.

A la pista d'esquaix es canviarà la tarima de fusta i es repararà la paret fronta l, de manera que l'espai quedarà totalment renovat.

Una de les accions tindrà per objectiu so lucionar

LA PISCINA GRAN DEL

7

els problemes de goteres al pavelló mitjançant la reparació de la junta de dilatació de l pati .

A més, es milloraran els circuits elèctrics i s'instal'larà un grup d'electrogen per tal de poder mantenir l'equipament en funcionament durant un període de temps limitat en cas de tall de subministrament elèctric.

DEL CLAROR TANCARÀ

AL

1S

D'AGOST

La piscina gran de l'Esportiu Claror romandrà tancada entre el 7 i el 15 d'agost, ambdòs inclosos, amb motiu de la revisió periòdica a què se sotmet. És farà una renovació total de l'ai gua i tasques específiquesde mantenimerlt. Durant aquests dies els abonats de l'Esporüu Claror podran fer ús de la piscina del Poliesportiu Sagrada Família, al carrer Cartagena 231-239, cantonada Mallorca, prèvia presentació del carnet de soci.

Més de 100 nens i nenes van participar en el XV Campionat de Natació Esco lar, celebrat el passat 24 d'abril a la piscina de l'Esporti u Claror.

Les esco les participants van ser e l CEIP Sagrada Família, el CEIP Jovellanos, l'Escola del Mar, e l CEIP labor, l'Escola Carlit, l'Escola Imm acu lada Vedruna, e l Poliesportiu Municipal Sagrada Família i l'Esportiu Claror.

El fet que aquest a ny, participessin en el Campionat alumn es de tots dos

poliesportius i d'escoles de Gràcia i de l'Eixample, va originar molta assistència de públic.

La jornada va acabar amb una exhibició de natació sincronitzada a cà rrec del CN Ka llipolis.

-I

~]

(f:3] -I

-I

Nueva gama digital Canon: todos los beneficios de una copiadora y una impresora en un solo equipo.

NUEVA CP 660: BLANCO Y NEGRO Y COLOR, A SU ALCANCE. Canon premta la última ~eradón de co¡jadoras digitales. Su total conectividad con rualquier entomo

posibilita imprimir en formatoses¡;o:iakse incluso, \

sobres También puede disponer de sistema dúplex

de ml Il!rmite controlar todos los documentos de

para imprimir automaticamente a ~oble cara .

la oficina desde un FC y, por tanta, simplificar el

Ademàs, cuenta con una gran capacidad de papeL

proceso de gestión de documenta;. Y, para todos

Y, por supuesto, la eficacia del servida técnico Canon

los que esperaban una solución realmente facil,

le garantiz¡¡ mantener 9JS equipos siempre a punto.

ràpida y económica para incorporar el color a los documentos de su oflCina, llega la CP 660 Con una veloddad de 24 p<íginas por minuto, la CP 660 es una auténti:a dos en uno ~ une todas las ventaps de tma impresora color con las de una copiadora color. Y~ ofrere ademàs la pa;ibilidad de imprimir en blanca y negro con la màJ(ima calrlad. Su nU!vo tóner esférk:o aumenta coffiderablemente la caliclad de la impresión, lo que se traduce en una mayor definición. Su banda intermedia de transferencia

Can on

FRECUENCIA

BLANQ

. Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07

Su Especialista en electrodomésticos

BOSCH Lavadora Capacidad 6Kg.

Lavavajillas Carga variable

Frigorifico No frost (Frio americano)

Precios especia/es en Aire Acondicionado

••

Consultar otras ofertas para los socios de la Fundació Claror

Precios 1'v,A Inc luid o

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

.

E

1 proceso de rehabilitación exige uno s amplio s con oci mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las caracterÍsticas propias del edificio.

l'

_ __

_ __

_ __ __ _ FUNDACiÓ CLAROR

L' l l DE MAIG PASSAT ES VA FER L'AsSEMBLEA CONSTITUENT

CUBA, NOU

PRESENTADA EN PÚBLIC LA PLATAFORMA

OBJECTIU DE LA PLATAFORMA

O17 CLAROR DE

COOPERACiÓ I SOLIDARITAT ta Plataforma 0,7 Claror es va co nstituir en l'asse mblea que va tenir lloc 1'11 de maig a l'Esportiu Claror.

La Presidenta del Patronat de la Fund ac ió, Joana Céspedes, i la Coordin adora de la Plataforma, Montse Bastida, van ex plicar els motius pels qu als l'entitat havia decidit crear la Plataforma de cooperació i so lidaritat de manera estab le. Segons va exp li ca r Montse

ci utat de Leó n i les seves

Bastida, "una de les raons és

gents i a co ntinu ació van ex-

la de fugir de la dinàmica que porta a entendre la solidaritat com un element de 'mercadotècnia' lligat a moments puntuals o a campanyes mediàtiques".

plicar en què cons istia el projecte concret de manteniment dels infants.

Un projecte que va creixent

van arreglar la tercera planta de l'edifici les monges van veure que podien encabirhi més nenes. Ara ja no són 40 nenes sinó 55 les acollides".

Actua lm ent al Hogar La Reco lecc ión viuen 105 ne-

En l'asse mbl ea també

Però, des d'aleshores fins

nes, 55 co m a conseqüèn-

van intervenir Teresa Virgili

ara, les coses han ca nviat

cia dels efectes de l'huracà

i Benjamín Bastida, els pro-

força. Poc després de l'as-

Mitch i 50 qu e ja fa temps

fessors de la Universitat de

se mbl ea dues person es

qu e hi són. Les ajud es no

Barcelona que van ini ciar el

més de la Universitat de

són moltes però les mon-

proj ecte de manten i ment

Barcelona van tornar a viat-

ges, que tracten un es i al-

de les nenes de Nicaragua i

jar a Nicaragua .

tres sense diferències, vo-

que recentment han viatjat

Mercè Costa, professo-

len destinar un a part de les

per seguir-lo de prop. Van

ra del Departament d'Hi-

ajudes a arranjar alguns es-

mostrar un vídeo on es re-

senda pública, exp li ca en

pais per arribar així a les 125

flectia molt bé l'estat de la

tarnar del viatge que "quan

nenes aco llid es .

La Plataforma 0,7 Claror s'ha adherit a una nova campanya de solidaritat encapçalada per la Comissió Ciutadana Barcelona-L'Havana.

L'objectiu és recollir diners per a la construcció de 100 habitatges de baix cost a L'Havana (Cuba).

Actualment, un de cada cinc habitatges de la ciutat han estat declarats inhabitables, fet pel qual 24.000 famílies (unes 100.000 persones) estan temporalment acollides en albergs.

Si voleu col·laborar -hi, només cal que compreu un punt per al svostres llibres ( 500 ptes.) a les recepcions de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

.

r

"PLATAFORMA 0'7 CLAROR"

BUTLLETA DE COL·LABORACIO INDIVIDUAL

Cognoms

Nom Adreça

0

Telèfon Ciutat

CP

Ets soci d'alguna instal'lació gestionada per la Fumdació Claror?

No Sí Quina?

Vull ser membre de la plataforma de solidaritat i cooperació fent una aportació* trimestral de:

D 1.000 ptes.

D

I

I

D 2.0GO pites.

3.000 ptes. ptes.(posa la quantitat) que la Fundació Claror cobrarà els dies 1 dels mesos de gener, abril, juliol, octubre de cada any.

Dades bancaries**Entitat

Oficina

Data

Sigmatura

Fundaoió Claror. SaFdenya 337 entresol.2a . 08025 Barcelona.

Compte , Les aportacions desgraven un 20% de la Renda.

"Les dades bal1càries nomès són necessaries en cas de 110 ser S0Ci.

'

•

ve~teix

laror

BÀSQUET SAFA-CLAROR

FINALITZA EL CURS ALS

Motxilla-petate amb dues nanses reforçades Butxaca frontal Sabatiller inferior Color: blau marí Preu: 1.700 ptes/u.

26

98/99

PER

EQUIPS DE SAFA-CLAROR.

La secció de bàsquet Safa-Claror tanca una temporada plena de novetats de manera molt positiva .

Tant pel que fa a categoria preferent com a promoció, els equips del Safa-Claror han fet molt bon paper.

En relació amb la preferent, ca l destacar els èxits

Bossa senyora

assolits pel júnior masculí i

amb dues nanses Butxaca frontal Preu: 1.200 ptes/u.

sable d'Escoles Esportives,

Samarreta Màniga curta Colors: blanc/blau marí Talles : L/XL / XXL 100 % Cotó Preu: 600 ptes/u .

Gorres Colors: blau marí Preu : 250 ptes/u .

el sènio r femení. El responDaniel José, come nta que

"tots dos han jugat una molt bona temporada, cosa que ha quedat demostrada amb els resultats obtinguts". El

bàsquet amb el Safa-Claror.

júnior masculí ha quedat

També ha estat molt po-

classificat com el setè equip

sitiva la valoració del V tor-

de Catalunya i el femení ha

neig de Nadal perquè, se-

aconseguit l'ascens a la Se-

gons en Dani José, "ha fet

gona N aciona l. Però tres

un salt qualitatiu sobretot en el tema de la difusió que els mitjans de comunicació van fer i en el tractament que se li va donar com un dels torneigs més importants en categoria preinfantil i infantil".

equips més del Safa-Claror també han competit en categoria preferent: l' infantil masculí, el femení i el cadet mascu lí.

Ronyonera Amb dues butxaques Color: Blau marí Preu: 700 ptes/u.

Respecte de la categoria de

promoció,

tots

els

equips del Sagrada FamíliaClaror han aconseguit bonsresultats, especialment l'infantil masculí B, que ha quedat campió de grup.

El bàsquet present a la Festa del Soci del dia 19

ació del nou equip Cadet D,

A part del tradicional torneig 3x3 de bàsquet que es farà el dissabte 19 de juny amb motiu de la Festa del Soci, la secció de bàsquet ha preparat més sorpreses. Al matí es disputarà un concurs de tirs ¡¡itlres per als més petits i, a la tarda, coillcidint amb les fmals del 3x3, hi haurà dos concursos de tir per als més grans: el de triples i el joc de

que ha competit a la lliga

l'NBA 2 ball.

organitzada pel Consell de

La jornada conclourà amb el Gran Sopar per a pares, entrenadors i jugadors i jugadores dels vint-i-cinc equips de la secció. En el decurs de la vetllada s'entregaran medalles a tots els equips fins a la categoria infantil. De les categories superiors s'escollirà el "millor esportista" de cada equip.

Altres novetats No podem oblidar la cre-

A la venda a: ESPORTIU CLAROR POLIESPORTIU MUMICIPAL SAGRADA FAMfLlA

Un dels fets destacats de la temporada ha estat l'organització del torneig de Nadal infantiL consolidat com un dels millors

l'Esport

Escolar

de

Barcelona, i dels dos equips "veterans", masculí i femení, formats per pares i mares dels nens que juguen a

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ FUNDACI6 CLAROR FUTBOL SALA SAFA-TABOR NATACiÓ

EL SÈNIOR PUJA DE CATEGORIA EN LA PRIMERA TEMPORADA DE LA SECCiÓ La te mporada 98/99 serà recordada com la primera e n què la Fundació Cla ror va comptar amb una secció de futbo l sa la, Safa-Tabor, gràcies a l'aco rd signat e ntre l'Escola Tabor i el Poliesportiu Municipal Sagrada Família, instal·lació on han e ntrenat i ju gat e ls quatre equips de la secció.

I el balanç, per tractar-se del pri mer any, no ha pogut se r més positiu, ja que l'eq uip sèn ior masculí, entrenat pel LI uís Martí, ha ascendit a Segona B. L'equip, que ha participat en la lliga organitzada per la Federació Catalana de Futbol Sala, han encapçalat la classificació de Tercera Divisió des de la primera fins a l'ú ltima jornada i ha guanyat 23 del s 28 partits jugats. El màxim golejador de l'equip ha estat Albert Tomàs, amb 46 gols.

Escola d'Iniciació

Però la secció Safa-Tabor també la constitueixen els grups de l'Escola d'Iniciació Esportiva, uns 45 nens de 3r, 4t, 5è i 6è de Primària.

D'aquests, un grup de 5è i 6è ha participat a la competició organitzada pel Conse ll de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB) . L'equ ip, entrenat per Àlex Costa ls i Antonio Carmona, ha jugat vint partits en dues fases diferents .

La secció va celebrar l'arribada de la primavera el passat 25 d'abril amb un torneig obert de 3x3 al Poliesportiu Sagrada Família.

ELS MÀSTERS GUANYEN 13 MEDALLES ALS CAMPIONATS DE CATALUNYA

Els nedadors i nedadores de la secció de màsters-veterans van participar al XV Campionat de Catalunya Màster de Natació, organitzat al Club Natació Sabadell els dies 15 i 16 de maig.

L'equip va demostrar un bon nivell i va aconseguir 13 medalles d'or, 10 d'argent i 32 de bronze.

Actualment, és format per 26 persones, 15 de les quals són dones, cosa que representa un increment de components respecte de l'any passat.

Des del 28 de novembre, quan el Gran Premi d'Igualada va estrenar la temporada, l'equip ha partic~pat en 12 competicions i ha aconseguit en totes un nombre elevat de medalles. Entre les més importants destaquen el VI Campionat d'Espanya, l'Open d'Hivern ce lebrat a Mallorca i el XV Campionat de Catalunya de Natació organitzat al CN Sabadell.

Les properes competicions de l'equip màster abans no acabi la temporada són el X Campionat d'Espanya d'Estiu al Club Natació Terrassa, el II Torneig d'Estiu Màsters al Club Natació Girona i el VI Supermàsters Avinyó. A Ilestiu, per no perdre el ritme, hi ha programades diverses travesses, entre altres: la de l'Estany de Banyoles, el port de Blanes, el port de Sant Feliu de Guíxols, Llafranc, el Masnou i la travessa de les Medes a l'Estartit.

II

~IC

CI Nàpols, 285

C/Córcega, 612 (esq. cartagena) Tel./fax. 934353017

(entre COl'cega i Rosselló) Tel. 93 4587303 Fax: 93 459 14 15

Revisiones gratuitas Adaptaciones lentes de contacto Terapias visuales (ambliopia, estrabismos, etc) Audifonos

PROGRESIVOS 19.900.- Pts 35 % DTO. en monturas 30 % DTO. resto productos a los socios de la Fundació Claror

Autoedició Fotocomposició Catàlegs Llibres Revistes Cartells Tríptics Díptics Adhesius Sobres i cartes Imatge corporativa Servei d 'escànner Grabació CD-ROM Plataformes Pc & Mac

Disseny Filmació

Publicitat

_ FU~DACI6 CLAROR CICLISME

JUDO

ELS AMICS DE LA BICI TANQUEN LA TEMPORADA MÉS ACTIVA

FINALITZA EL CURS AMB 12 CAMPIONATS DE CATALUNYA INDIVIDUALS

La secció de ciclisme de la Fundació Claror ha experimentat un creixement qualitatiu respecte la temporada passada. La inauguració del Poliesportiu Municipal Sagrada Família ha incorporat nous amics i en algunes sortides han arribat a sobrepassar els trenta ciclistes, tot i que la mitjana ha osci 1·lat entre les 15 i les 20 persones.

L'organització de les sortides d'acord amb dos nivells de condiCió física ha estat un dels trets més positius d'aquesta temporada.

D'una banda, el grup A,

destinat a persones amb un nivell mitjà, ha passejat per la majoria dels carrils bici de la ciutat; de l'altra, el grup B, on es requereix millor condició física, ha pedalejat per diversos indrets com Corbera de Llobregat, la Serralada de Sant Mateu, el parc del Garraf.

Una de les sortides amb més bon record entre els partici pants és la que va transcórrer pel carrilet d'Olot.

Per finalitzar la temporada, el 4 de juliol, tots els amics aniran al Delta de l'Ebre.

El judo de la Fundació Claror es troba en contínua progressió. Aquesta temporada s'han aconseguit 12 Campionats de Catalunya individuals entre les diverses categories d'edat.

L'equip sènior masculí va quedar sotscampió a la lliga Catalana de Clubs celebrada el mes de març. Dos dels seus judoques aniran aquest estiu a Tsuicuba (Japó) per realitzar una estada que els permeti millorar la tècnica.

La secció també ha participat en diversos trofeus internacionals amb molts

bons resultats individuals i s'ha classificat sempre entre els tres primers clubs. Blanca Montoro va aconseguir la medalla de plata als Jocs dels Petits Estats d'Europa 99 organitzats a Liechtenstein del 24 al 30 de maig, en representació d'Andorra.

Les categories de promoció han participat en dues concentracions amb clubs de França, Andorra, Espanya i Catalunya; una va tenir lloc a Andorra i l'altra, a l'Hospitalet de l'Infant (Tarragona).

Actualment la secció compta amb 125 judoques.

Concurs

Passatem

S

per Miquel Garcia

Tres lIlesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Fanúlia

Sopa de lletres Troba el nom de 10 pilots de Fòrmula l en actiu C B N A L E S

l

O T E Z U R l

A C S

L S

U A N U R E A H D T L S l A E U U I R R T O K E PMW R T A

.,...

H R K E A H L V A G A A A C N L A

R L H O I

I

E U

V A N N O

D E P H S K E E E A

R D T O P S E V I

D

Ofeta vàlida fins al 31 de juliol de 1999

El concurs del passat nútnero el va guanyar...

Jorge Garcia

Pruticipeu-hi enviant-nos la butlleta ad¡junta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Frunília.

Test Demostra la teva cultura

I I

1.

2.

r~--------------------I Nom .. ...... .... .......... ... Cognoms ..... .. ..... ...... ........... ... ..... .... ... ...... ........ .

3.

Adreça .... ........ ......... .. ......... ... .... .. .... .. .... ... ..... Telèfon ....... ....... ....... .. ..

Ciutat. ...... ..... ... ........... .. ... .. .. ... .. ........ ........... .......... DP .. .. .. .... ... ....... .. ..

4.

Edat.... Ets soci!a .. ....... ... Esportiu Claror D PM Sagrada Família D

5.

Qüestionari per al concurs

Quin equip de " ACB ha tingut més afluència de públic al llarg de la temporada 98-99?

Quin equip britànic ha guanyat la Copa, la Lliga i la Copa de la Lliga aquesta mateixa temporada?

Quin motociclista és l'actual líder del Campionat del Món de Trial?

Qui és l'actual entrenador dels Barcelona Dragons?

Com es diu el primer alpinista espanyol en fer els 14 "vuit mils"? ' [uqI!Z.lll!O UUll f ( ç 'lI<1tDIJ!B )j:mf (p 'UP¡dtUUl íJ' noa ü: 'S.J ~iillll~ ¡,¡,ot1Sf!ID (l' ' l)!Jtlx l l~A p.s;1ll1Ud ( I :S;llSodsíJll

1. Quantes lligues ha guanyat Antoni Ramallets?

2. Quin percentatge de joves catalans viuen amb els pares?

3. En quina categoria jugarà l'equip..sènior de futbol sala Safa-Tabor?

Troba la parella Què penses de la revista Tot Claror?

Relaciona 'les dues columnes ...

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

... .. ... .......... ..... ........ ... .. .......... ... ..... ... ... ......... .. .. .... ... ....... ... .. .. ...... .........¡.. .... ...

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

M. Pantani R. Virenque L. Jalabert

Saeco Banesto

A. Zülle D. Clavero

Vitalício Polti .

R.Heras M. Cipollini

5. Què creus que li falta, a la revista?

' oom1 S ' !U!J[oct!:)

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

I .1

Kelme

ONCE Mercatone '!Al

~~U l[ ;l){ 'snJ~ H I ~ ~O !j!(

-Ul !A 'OJOA" IJ 'a ~Olsmm a 'OIl OZ ·v ~3JNO ·).Ioqul" r '1 :!l¡Od ';m bll<l.l!J\ '}:I :<lllOlUJJ<lW ' !UUlUHd 'W :9P"IOS

_Fets i gent "Magrada escalar amb gent a qui puguis dir el que penses en tot moment.

FERRAN LATORRE, EL NOU FITXATGE DE AL FILO DE LO IMPOSIBLE

11

Sandra Martín

Ferran Latorre està considerat un dels alpinistes més brillants d'aqu esta dècada.

Amb ta n so ls 22 a nys, va escalar les tres cares nord de les Jo rasses a ls Alps, un a gesta que li va valdre el Piolet d'Or al millor alpinista del 94. Aquest guardó de la Federación Española de De portes y Esca lada signifi ca molt per ell: "Em va fer moltíssima i¡'lusió perquè és un reconeixement imparcial de gent que entén de muntanya i d'una entitat que representa tot l'alpinisme espanyol".

Abans havia estat al Shishapagma i, l'a ny 1995, va intentar l'Everest per una de les vi es més difícils i se nse suple me nt d'ox ige n. Aquesta assignatura pende nt el fa afirm ar que aviat ho tornarà a intentar . "Des de jovenet l'he tingut com un símbol i, a més, com una fita pujar-lo sense oxigen". Totes dues expedicions les va realitzar amb

Aquest barceloní de 28 anys ha estat càmera de l'equip de AI Filo de la Imposible de TVE que ha immortalitzat l'ascensió de Juanito Oiarzabal a l'Anapurna, l'últim cim del projecte dels catorze vuit mils. D'aspecte àgil i fi brós, Ferran Latorre no és el típic muntanyenc forçut. La seva millor qualitat és el seny per saber quan cal tornar enrere. ami cs del CA DE, la secc ió d'escalada del Centre Excursionista de Catalunya que ara presideix: "Cada cop tinc més clar que m'agrada esca lar amb gent hones ta, transparent, a qui puguis dir el que

URGÈNCIES Urgències Mèdiques .................................. 06 1 Amb ulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ................................. OI O Bombers Generalitat .. ...... .... ... 93 692-80-80 Bombers BCN ciu tat ........ .. ....................... 080 Bombers BCN comarques .. .. .:.. ...... .. .. ....... 085 Mossos d' Esquadra .......... .. ...... 93 300-22-96 po licia ............. .. ..... .. ................................... 09 1 Guàrdia Urbana BCN .. .. ............................. 092

SERVEIS I nf.Metropo l itana ........ .. ...... .......... .. ........ . OI O Protecció Civil ........................ 93 3 19-25-00 Accidents en carretera ............ 93 352-6 1-6 1 RENFE .. ............ .. ........ .............. 93 490-02-02

penses en tot moment".

La difi cultat, el co mp romís i els sentiments són un res um de les moti vac io ns de Latorre a l'hora d'enfrontar-se a un projecte alpinístic: "La il·lusió per una mun-

Ferrocarrils Genera lita t .. .. ...... 93 205- 15- 15 Info rmació Carreteres .... .. .... .. 93 204-22-47 Aeroport del Prat .... .. ............. 93 301-39-93 Serveis Socials .... .. .......... .. ....... 900 .30-90-30 Correus ..................................... 93 3 18-38-3 1

HOSPITALS H. Sant Pau ...... ...... .. .......... .. .... 93 H. Del Mar ............ .. ..... ............ 93 H. Clínic ................................... 93 H. L'Esperança ........................ 93 H. Vall d'Hebrón .......... .. ......... 93 H. Sant Joan de Déu .... .... ........ 93

291 -90-00 22 1- 10-1 0 45 4-7 0-00 285-02-00 4 18-34-00 203 -40-00

CENTRES OFICIALS Aj untament BCN .... .... .. .. .. .. .. ... 93 402-70-00 Ge ne ralita t ..................... ,......... 93 3 15-1 3- 13

tanya sempre ha de ser-hi mentre que la dificultat no és obliga tòria, encara que en el meu cas sempre hi ha estat". L' Anapurna és un dels cims qu e re uni e n les tres co ndi cio ns: "En ca ra és un vuit mil dels anys 50 perquè no és dels més coneguts, l'aproximació és complicada i tècnicament és molt difícil. És un lloc que te l'has de treballar tot tu".

L'expedició de TVE es va o rga nitza r co m a co mm emorac ió del cinqu ante nari de la primera ascensió a un vuit mil i va comptar amb la presència d'un dels protagonistes d'aquella època, Mauri ce Herzog . El veterà alpi nista només va ser unes hores al ca mp base pe rò va deixa r una forta impressió a tot l'equip : "Em va dir pensarós que les muntan yes no canvien i les persones sí; jo tan sols vaig saber respondre que afortunadament".

Diputació BCN .... .................... 93 402-22-22

ESPORTS Esport iu Claror ........................ 93 Poliesportiu Sagrada Família. 93 Nou Can Carall eu .................... 93 Servei d' Informac ió Esportiva .. .. .. .. .. ...... .. ............ .... 93 Agenda d' Act ivi tats ...... ...... .... 93 Fed. Cat. Bàsquet .................... . 93 Fed. Cat. Judo ............ .. ............. 93 Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 Fed. Cat. Natac ió .............. .. .... 93 Fed . Cat. Futbol .. ...... .. .... .... .... . 93 Fed. Esp. Tennis .................... .. 93 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ............ 93

476-13-90 435 05 66 203 78 74 432- 19-92 48 1-00-21 4 54-90-62 31'8-26- 16 426-94-78 301-82-70 302-56-42 200-53-55 ~ 1 9-32- 1 6