Page 1


INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

disposem d'una financiació a la seva mida: Preus especials als socis de l'Esportiu Claror 1a Visita, consulta i revisions "Gratuïta" 1a Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples 2.000 Ptes. i un 200/0 de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu

I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARBEN'VA 3j 9 baixos 08025 . BAJijCElONA 7f7el. 451.04.53

GRANOLLERS . Av. Sant Esteve 86, 3r 4a . Tel. 879 32 28 MAT~R6 c/ll~ ro 90, baixos' Tel. 757 71 81 BADALONA (nova adreça) Av. Martí Pujol 254, baixos ' Tel. 38943 31 CORNELLÀ cI Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n 3a . Tel. 474 19 32 SABADELl:. cI Sant Joan 23-3 L, I r I a . 1!"el. 727 53 96

EMPRESA COL·LABORADORA AMB L'ESPORTIU CLAROR


OPINiÓ 2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta . 3. El Baròmetre.

Segono època Número 15 Juny-juliol 98 Tirada: 13 .000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. (93) 207 06 40 FAX (93) 207 77 35 Correu electrònic: claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

L'ENTREVISTA Laszy Kubala, un home ple d'experiències, ens obre les portes per recordar el millor i el pitjor de la seva vida.

Entitat editora

4. Entrevista amb Ladislao Kubala, el gran exj ugador blaugrana.

SALUT I ESPORT 9. Sauna, hidromassatge i bany de vapor: com ferne un bon ús? 12. Com alimentar-nos per fer front a l'estiu?

REPORTATGE 15. Barcelon a celebra el primer Congrés de l'Activitat Física i l'Esport en l'edat escolar.

Presidenta Joana Céspedes Director General Joan Itxaso Paternain

LA FUNDACiÓ

Redacció

I

Consell de redacció: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi larripa. Coordinació general: Sergi larripa Redacció: Ester Benach Informàtica: David Fernóndez CoJ.laboradors: M. Àngels Güell Ariadna Viñas Miquel Garcia Publicitat: Josep Lluís Vi de Compo~ició i Impressió: PC GRAFIC Cardenal Reig, 23, 8è la 08028 - Barcelona IMGESA Alareón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Meneor

TOT ClAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat CIe l'autor.

Reportatge sobre la inauguració del Poliesportiu Sagrada Família

20. Reportatge sobre la inauguració i posada en marxa del Poliesportiu Sagrada Família. 26. La Milla de la Sagrada Familia es fa adulta. 28. Activitats dirigides de l'Esportiu Claror i del Sagrada Família per la propera temporada

SOCIETAT 35. Entrevista amb Joana Ortega, Regidora del Districte de l'Eixample.

AGENDA La Regidora de l'Eixample, Joana Ortega, valora la situació del districte en una entrevista.

39. L'Esportiu Claror celebrarà el dissabte 20 de juny la seva Festa del Soci.

FETS I GENT 40. El Cadet A masculí del Safa-Claror, l'equip revelació de la temporada de bàsquet.


.

OPINIO

Enric Truñó Exreg idor d'Esports i Educació de l'Ajuntament de Barcelona

L'esport ensenya a guanyar i a perdre Això es de ia en e l ma ni fest qu e els esco lars de Barce lo na va n prese nta r fa poc e n e l Congrés sobre l'Educac ió Física i l'Es po rt en edat esco lar a la nostra ciutat. Aques ta f rase és un a de les q ue e m van fer pensar q uan la vaig sentir. En un primer moment em vaig dir: "Santa innocència! Quina bona voluntat deixa entreveu re! " És ben cert que és un des ig, ex press at per moltes pe rsones, que l'esport sigui educatiu en el procés d 'aprene nta tge dels in fants i adolescents. Té totes les po te nc ia lit ats i poss ibili ta ts. L'experiència de cada di a, però, ens fa ve ure que massa vegades no és així.

L'ENQUESTA

xement psicològic i l'educació de la motricitat corporal, l' acceptació de la derrota i l'administració prud e nt i j oiosa de la victòria aco nseguida amb joc net i no a qualsevol preu. No queda del tot clar que aquesta sigui la conducta habitual de tots els que estem vincul ats a l' esport escolar. Massa cops pares i mares, tècnics entre nadors, ami cs i di rec tiu s no sabem tra nsmetre aquests valors. Si no ho fem, utilitzant com a eina educati va l'esport, estarem fe nt un trist favor a la in fància per preparar-la per a la "competició" de la vida. Reafirme m, do ncs, pe r a la pràctica, la idea de les potencialitats de l'esport com a escola de vida.

EnvieU-llOS les vos/res opilliolls!

També per E-mail:

claror@mx2.redestb.es Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les caUaboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

Quina selecció creus que guanyarà el Mundial de futbol de França?

Ricard Tortosa

Manoli Jiménez

José Hoyos

Helena Lozano

Guillem Bayod

25 anys

35 anys

33 anys

16 anys

12 anys

Brasil. Penso que la SeleoCió farà un bon paper però que quedaran én setè o vuitè lloc. Espanya té jugadors que individualment són molt vàlids però que junts no estan gaire ben coordinats.

Espanya. La del Brasil li donarà molta canya però veig els espanyols força ben preparats. Jo espero i desitjo que guanyin .

Brasil. Té molts bons jugadors. Espanya, si ens guiem per la lliga, no farà gaire bon paper, tot i que suposo que s'esforçaran.

Holanda o Brasil. Són dos equips que tenen bons jugadors amb individualitats que poden decidir un partit. Crec que Espanya quedarà entre els vuit primers perquè és un equip molt defensiu.

No ho sé . Brasil té molts bons jugadors i sempre és la que té més possibilitats de guanyar. França, corri que juga a casa, també en té, però esperem que guanyi Espanya.

2

Malgrat to t, qu an he de ixa t reposar la idea i he agafat la ploma per escriure aq uestes ratlles, he pensat que jo també em volia afegir al grup de nois i no ies que han ma nifesta t, en ve u alta i am b força, que l'esport és educatiu i que enseny a a guanya r i a perdre. Perquè sigui educatiu cal donar'-li aq uesta intenció i treball a r per fe r e nte ndre qu e això de pèn de l'actitud, la volun tat i la res po nsab ilitat amb què promoguem l'esport escolar. Cal no desaprofitar les poss ibili ta ts educatives qu e e ns ofere ix: el treball en equip, l'esforç de conjunt o individu al, el respec te a unes reg les o criteri s establerts que ll iurement adopte m, el crei-

7 ft


OPINIO"

LA FRASE. .. Pedro Andreu

«L'esportista lla de tenir educació, ha de saber perdre quan perd i 110 presumir quall gllanya»

Psicòleg de l'esport

La competició esportiva escolar: com guanyar sempre Existeix un a opinió gairebé unànime segons la qual la pràctica esportiva e n edat esco lar és bona, tant si es realitza dins l' àmbit de l'escola com fora d'aquesta. En canvi, la competició, e n aquest mateix marc de referència, pot gene rar posture s enfrontades, principalment per causa de les valoracions que es produeixep a favor i en contra de les connotacions que, sembla, comporta tota competició esportiva. Ens referim, òbviament, a acti tuds violentes i agressi ves, a pautes de conducta assoc ials i incíviques que poden trobar-se en els esportistes i, d'igual manera, e n els tècnics, dirigents i acompanyants, majoritàriament pares i mares dels practicants que constitueixen l'en tom de referència de l'esport escolar i en edat escolar. Però tot això no és més que un fals dilema. No podem confondre una mala "praxis" amb el que se'ns vo l prese ntar a mb ca-

racterístiques inseparables d'una determinada pràc ti ca esportiva. No és cert que en la competició del s joves s' hag in de repe tir necessàriament i mimèticament e ls pitjors tre ts de l'esport-espectacle-competició. No és veritat que l'e nfrontament seriós i rigorós per fer-se amb la victòria impliqui per força i irremeiable ment menyspreu i odi cap al contrari. És fals que la lluita i se nsatesa indispensables per a l'asso liment d'uns objectius no s ig uin compatibles amb la inc ulcació d'un s irrenunci ables principis. Finalment, també ho és haver de subordin ar l'afany de passars'ho bé i de fer amics, l'apre nentatge de les normes i e ls comportaments soc ials, a un a única finalitat (la victòria) qu e, e n sí mateixa, sense tot l'esmentat, no . té cap sentit. S'ha d 'afirmar, di ssortadament, que la totalitat o bona part del s aspec tes citats abans po-

LA DISLAO K UBALA

SABíEU QUE ...

de n o bse rv a r-se e n mo lts de ls escenari s e n qu è e ls j oves fan esport. l no és menys ce rt qu e, e n infinitat d'o cas ion s, la responsabilitat de les coses negativ es que pa sse n és d'aqu e ll s que, bé diri g int-los tècni came nt, tute la nt-l os en la pràctica, o s impl e ment acompanyan t-los com a es pectadors, no sa be n programar i actuar en l'esperit que qualsevo l aprene ntatge es po rtiu e n la competic ió hauria de preveure de mane ra irren uncia ble: "la recerca del triomf en e l res pecte al company, a l contra ri , a les normes i al jutge esportiu com a úniqu es vies d'autoestima, tant en la derrota com en la victòria que es produeixin en les condic ions comentades". Només d'aques ta manera , que ev identment pot i ha de treballar-se, aco nseg uirem que, si la intenció final és la de dive rtirse i millorar, guanyem sempre, i si, pel contrari , nom és val guanyar, perdem tots.

D'aquÍ a molt poc temps començarà la Copa del Món de França. De moment en alguns sectors ja es freguen le . mans mentre comencen a sonar xifres COI11 les següents. E l mes d'abril es van adqu irir un total de 671..986 televisors al Brasil , un 42,57% més que al març i e l major volum de vendes des de l'octubre passat. Es calau la que els aficionats que assistiran en directe als partits seran 2,5 milions, dels quals 900.000 seran de fora de França. E l Programa de Voluntaris serà el més gran de tota la història d'uns l11undial.s, amb 12.000 persones. Hi haurà 7.500 periodistes i fotògrafs, I. 100 metges i un anunci de televisió de 30 segons en el descans d'alguns partits clau pot arribar a costar 38 miliONS de pessetes.

I

EL BARÒMETRE

El Barça de bàsquet

Athlètic de Bilbao L'equip que entrena Luis Fermindez va quedar segon a la lliga espanyola i es va classificar per disputar la Champions League en l'any del seu centenari. Perquè durant cent anys s'ha mantingut fidel al seu ideari, per haver demostrat que confiar en la pedrera pot donar bons fruits, per confiar més en la formació que en el talonari. Per això i molt més, puja l'Athlètic.

i. .. BAIXA

PU JA ...

L'equip de bàsquet del FC Barcelona ha tancat la temporada 97/98 amb el balanç més pobre dels últims set anys. Primer va ser la destitució de Manel Comas, després el desenganya la Lliga Europea i finalmer¡t el fracàs a la lliga AeB que ha forçat la marxa del president Salvador Alemany. Sens dubte, aquest equip necess ita renovar-se.

3


ENTREVISTA

La importància de Kubala en el món del futbol supera, de molt, el que d'ell diuen les fredes estadístiques. Parlar amb ell és ferho no només amb un futbolista, sinó amb una persona que ha viscut el millor i el pitjor d'aquest segle. El millor: el reconeixement d'una societat que aquest segle ha elevat els futbolistes a la categoria d'herois. El pitjor: conèixer l'emigració i els camps de refugiats. l és que la vida d'en Kubala ha estat una vida de pel· HeuIa. Per això hem volgut parlar amb aquest home que, als seus 71 anys, és tota una biblioteca de coneixements. Un gran personatge, una gran persona: el gran Laszy.

Entrevista: Sergi Larripa

Ladislao Kubala Stecz va néixer a Budapest el 10 de juny de 1927 al si d'una família humil. Ja de ben petit va . destacar com a esportista, potser influït pel seu pare, que havia arribat a ser fittbolista internacional. Des de petit, fer esport ha estat la meva més gran satisfacció. Jo de petit era pobre. El pare era paleta i la mare treballava en una fàbrica de cartrons; no els veia mai fins a la nit. Així que jo, quan sortia de l'escola, em passava la tarda entrenant. El fet que el

«De petit era pobre, els meus pares treballaven tot el dia i jo, quan sortia de l'escola, em passava la tarda entrenant> 4

meu pare fos futbolista va inculcar-me el gust pel futbol. Tot i així, de petit, també vaig dedicar-me a la boxa, ja que a Hongria era un esport molt popular. Però els meus entrenadors de boxa em van dir que tenia els braços massa curts per a ser boxador i que quan fos gran els rivals sempre em guanyarien. Van dir-me que tenia més qualitat de futbolista que de boxador.

I no es van equivocar. Suposo que tenien raó, perquè amb 15 anys vaig debutar amb el Ganz a la primera divisió hongaresa de futbol. Després vaig jugar al Ferencvaros i als 17 vaig debutar a la selecció d'Hongria. Quan va morir el pare vaig marxar amb Ja meva "mama" a Txecoslovàquia l'any 1946, i em van dir que havia de jugar amb la selecció de Txecoslovàquia perquè els meus pares eren tots dos d'allà.

Va estar un any a Txecoslovàquia, jugant a Bratislava. Allà es va casar, però després va acceptar una oferta per tornar a Hongria, per jugar al Vasas. I allò el va dur, a principis de 1948, a viure un dels moments més trascendents de la seva vida. Va decidir escapar-se de l'Hongria comunista i fugir a Occident. Per què va ferho? Perquè volia ser professional del futbol. A més, en aquells moments les autoritats hongareses volien que els futbolistes internacionals féssim propaganda política del règim. Jo vaig dir que no era polític, que era esportista. El meu pare sempre m'havia inculcat la idea que mai barregés l'esport i la política. Em deia: "Tú has de ser un home sa, fes esport, que amb això la teva ment i el teu físic sempre respondran bé, fes les coses correctament, respecta les


ENTREVISTA "

..

,'

}~,

1.

~

...

"'JO

"._

~..

,

,,,,,,,,"¡l''''i."''~J:'''

Personatge Universal No hi ha dubte que en Laszy és un personatge universal. Ha voltat per mig món, hajugat a quatre seleccions diferents, i ha deixat empremta per on ha passat. Coneix 12 llengües que domina més o menys: polonès, eslovac, hongarès, txec, búlgar, rus, italià, castellà, català, es defensa amb l'anglès i l' alemany, i "xapurreja" l' àrab. Tot plegat fa que Kubala se senti de tot arreu, i alhora de cap lloc en concret.

"Jo no dono importància a la nacionalitat que té la gent, sinó a la seva personalitat i comportament. Valoro més l'honradesa, la correcció, la simpatia de les persones. És el més important. I és que els meus orígens són una mica complicats. Jo vaig néixer a Hongria de manera circumstancial, ja que el meu pare, que va ser futbolista, estava jugant allà. L'avi era polonès; el pare i la mare, eslovacs; el meu primer fill va néixer a Itàlia, en un camp de concentració, i els altres dos, a Barcelona".

persones ... " Eren anys de problemes, però no vaig voler entrar mai en política. La meva única il·lusió era fer esport i quan vaig veure la possibilitat d'escapar-me vaig decidir arriscar-me. I es va jugar la vida? Sí, sí, perquè en aquella època, quan una persona creuava la frontera sense autorització, la mataven. No hi havia judicis, et mataven i punt. Vaig escapar-me d' Hongria creuant la frontera vestit de militar. Una persona que anava vestida de militar es respectava i no li demanaven documentació. I així va succeir. Va fugir en un camió amb matrícula soviètica? Sí, sí, és clar. Ells eren els amos de mig Europa. Vam passar d' Hongria a Àustria, on automàticament vam treure' ns la roba i ens vam dirigir a l'ambaixada de l' ONU. Allà ens van fitxar, ens van demanar el nom i ens van donar una documentació.

«Les autoritats hongareses de l'any 48 volien que fes propaganda política, però jo no vaig voler-ho mai. Així que em vaig escapar del país. Vaig jugar-me la vida»

.=,<!,Jl,_".::.~i/}b'.~_>!(~.-i1t!,;~)'-~J~~,d~,eóirJ, .. >..J..::';.>l,:~~ ..",~;t,:ji:j6j:~'¡:':~~,,~~"'W~:i.ïl"i4~~~;i!~:<ll:'!3"~

Va ser la decisió més important de la seva vida? Home, no sé si la més important però sí la més perillosa. Era important prendre una decisió. No sé si vaig ser beneit o valent, el cas és que vaig prendre una determinació i vaig tenir sort. I després va anar a jugar futbol a Itàlia i va acabar en un camp de concentració? Vaig marxar a Itàlia per intentar jugar al futbol, ja que existia interès per part de la Juventus i del Torino. Però no vaig poder fitxar perquè estava sancionat per la FIFA per haver marxat d'Hongria sense permís. l sí, vaig estar en un camp de concentració de refugiats. Com recorda aquells dies al camp de concentració? Home: fatal, desastrós. La dona i el fill estaven a Txecoslovàquia. Jo, sol al camp de concentració esperant i mirant cie trobar una solució a la situació. AI camp de concentració, a Roma, manaven els nordamericans, i havies d'esperar que decidissin sobre tu: on et portaven, a quina ciutat, a quina nació ... Vivíem com els militars, havíem de fer cua per recollir el menjar... I una vegada més el futbol el va salvar de la situació. Sí, jo entrenava, jugava a futbol al camp de concentració. Van veure'm entrenar i va venir el president d'un equip molt petit, el Pro-Patria, per treure'm d'allà. Era un home molt ric, va dur-me a casa seva, va recollir la meva dona el meu fill de Txecoslovàquia i ens va reunir a Itàlia. Mentre jugava amb el Pro-Patria, el Torino va voler fitxar-lo. Alfinal, per sort, no va fer-ho i va salvar-se del tràgic accident de Superga. Sí, sí. El Torino va voler fitxar-me. Vaig arribar a comprometre'm amb el president i el secretari del club italià, i fins i tot em disposava a fer una gira amb ells per Portugal. Estava a punt de pujar a l'avió que els portava a Lisboa quan, al mateix aeropOlt, el president del Torino va comunicarme que no viatgés, ja que no havia arribat el permís de la FIFA. I va ser una sort. Déu va voler que no viatgés amb ells. Van marxar a Lisboa i ja no van tornar. L'avió es va estavellar a Superga i va morir gairebé tota la plantilla de l'equip. Poc després va aparèixer el Barça a la seva vida? A Itàlia vam formar un equip de refugiats amb el nom d' Hongaria, entrenat pel meu cunyat Fernando Daucik. Amb aquest equip vam venir a Espanya, on vam jugar precisament contra la selecció espanyola

-

,

CURRICULUM VITAE

Ladislao Kubala Stecz va néixer a Budapest (Hongria) el 10 de juny de 1927.

KUBALA JUGADOR •

20 cops internacional amb la selecció d'Espanya

II cops internacional amb la selecció de Txecoslovàquia

• 6 cops internacional amb la selecció d'Hongria •

Equips on vajugar: Ferencvaros i Vasas de Budapest i Hungaria (Hongria), Pro- Patria (Ità li a), FC Barcelona i Espanyol (Espanya), Toronto Raptors (Canadà).

Kubala va aconseguir tots els seus èx.Ïts com a jugador del FC Barcelona a la dècada dels 50. Va convertir-se en un ídol de tal envergadura que el FC Barcelona va veure's obligat a construir un estadi (el Camp Nou) per donar cabuda a tots els espectadors. Amb el Barça va aconseguir: • 4 Campionats de Lliga. • 5 Campionats de Copa ~Copes

de Fires

I Copa Llatina

KUBALA ENTRENADOR •

Entrenador del FC Barcelona en dues etapes (temporada 62/63 i 80/81). Va entrenar també l'Espanyol, l'Elx, Múrcia, Còrdova, Màlaga, Zúric, Toronto City i Toronto Falcons. • Seleccionador espanyol durant 13 temporades (entre 1969 i 1980), cosa que suposa un rècord de permanència. • També ha estat seleccionador de Paraguai i Aràbia Saudí. • Actualment és el President de ['Associació de jugadors veterans del FC Barcelona.

5


ENTREVISTA

Tot i les lesions, segueix fet tot un esportista Kubala va ser un jugador durament castigat per les lesions. En va patir 19 durant la seva carrera, algunes de greus. L'any 55 es va trencar el menisc i els lligaments interns del genoll dret en un partit a Bilbao. Tot i la gravetat de la lesió, Kubala es va mantenir al camp, per decisió pròpia, fins al final del partit. L"ensurt més important, però, l'havia tingut abans, el desembre de l'any 52, quan va patir una úlcera tuberculosa al pulmó dret que va estar a punt de retirar-lo del futbol. Un metge fins i tot va escriure a la seva litxa que Kubala era "no apte per a l'esport". Es va curar en tres mesos. Kubala no només es va recuperar d'aquella lesió sinó que va seguir jugant professionalment 'fins als 38 anys. ] ara, amb 71, segueix praoticant diàriament esport com un jove. "Sí, sí. Segueixo fent molt esport.

Ahir, per exemple, vaig fer més de 50 quilòmetres en bicicleta. lugo a tennis, participo a torneigs de veterans, i cada dia m'entreno a futbol . .És la meva gran satisfacció; a banda del temps que dedico a la faml1ia intento fer esport al màxim i entrenar-me cada dia. Quan 110 tinc companys per jugar alfutbol, vaig en bicicleta. D'una manera o una altra intento divertir-me. I fer esport m'ajuda tant físicament com mentalment. Quan em sento cansat o nerviós, faig esport i em quedo satisfet i feliç."

que aniria al campionat del món del Brasil de l'any 50. Anàvem destacant, vam jugar contra el Madrid, contra ... , no ho sé, cinc o sis equips, fins que Pepe Samitier va voler fitxar-me pel Barça. Com recorda aquella situació? Samitier va preguntar-me: "Com està la teva situació?" Jo vaig dir-li que estava desqualificat. Em va dir: " No et preocupis que nosaltres ho solucionarem" . El Pepe va ferme signar un document en què e m comprometia amb el Barça, i al cap d' un any havia solucionat els meus proble mes i ja estavajugant amb la samarreta del Barça. I amb la seva arribada, el Barça vaformar l'equip més important de la seva història fins als anys 90. Com recorda aquella època? La recordo amb molt agrat. Després d'un camp de concentració a Itàlia, vaig trobar-me a Barcelona, al Barcelona i amb uns companys excel·lents, la majoria dels quals eren internacionals que van jugar 'el Campionat del Món del Brasil de l'any 50: Ramal1ets, Calvet, José i Mariano Gonzalvo, Basora, César.. .,eren molt bons. Aquell Barça, que va deixar petit el camp de Les Corts, era el millor equip del món?

6

No, això mai no es pot dir. Un equip de futbol no és com un atleta que pots situar en un rànquing. AI futbol va per gustos. A mi m' agrada una forma de jugar i a tu te'n pot agradar una altra. Ara, mirant una mica els resultats, doncs bé, vam guanyar la Lliga, la Copa, la Copa de Fires, la Copa Llatina ..., en fi., no ho feiem malame nt. Al museu del Barça hi ha una vitrina amb les mítiques "Cinc Copes" que van guanyar l'any 52. Kubala va jugar amb el Barça 442 partits entre 1951 i 1962, i va marcar 354 gols. lil aconseguir 11 títols. L'única assignatura pendent va ser la Copa d'Europa, aquella final de l'any 61 contra el Benfica? Sí, vam perdre 3 a 2. Jo vaig tirar dues pi lotes al pal... Però, en fi, ja podem parla¡' de mala sort. La història, per desgràcia, només diu que van guanyar ells per 3 a 2. És una ll àstima, però és aixÍ. En aquella època com es vivia la rivalitat amb el Real Madrid? Com sempre. Nosaltres els volíem superar, ells ens volien superar a nosaltres. Hi havia rivalitat, però sempre amb esportivitat i amb mutu respecte. Sabíem que eren adversaris perillosos, al terreny de joc érem adversaris, no enemics, i fora del camp érem a mics. Què hauria estat del Barça amb Kubala i Di Stéfano junts? Home, no ho sé. Jo vaig fer tot el possible perquè pogués jugar amb nosaltres, però no va poder ser. Vam haver de ser adversaris sobre el terreny de joc, i grans amics fora. Una gran amistat que encara mantenim avui dia. Fixi's: quan Alfredo Di Stéfano va arribar a Espanya l' any 52 va estar sis mesos vivint a casa meva, jo volia que jugués amb nosaltres al Barça. Ell estava sancionat perquè també havia marxat del seu país sense autorització i estava desqualificat. Però no sé què va passar que eI Madrid va ser més hàbil i se'l va emportar. En Pepe Samitier crec que ja no treballava al Barça i el Madrid, no sé com, el va aconseguir. Manté l'amistat amb Di Stéfano, i també amb els seus companys del Barça, als quals veu sovint, oi?

«Jo no puc dir si el Barça dels 50 érem el millor equip del món . El futbol va per gustos. Ara, si mirem els resultats, no ho vam fer malament>

Kubala defensant la samarreta de la selecció mundial de la FI FA

Dos van morir, César i More no, però amb els altres mantinc l'amistat i dinem junts cada divendres. El problema és que els companys de la meva època, Ramallets, Velasco, Cal vet, Biosca, Seguer, Segarra, Baso ra, Manchon (els diu tots de "carrerilla ") ja no poden entrenar-se amb mi. No tenen les condicions físiques o la il·lusió de fer-ho cada dia. Vostè com es definiria com a futbolista? Com explicaria a un jove qui era Kubala? Això no ho puc dir jo. L' únic que puc dir és que era un jove amb molta il·lusió, amb molt respecte pels adversaris i molt carinyo i afecte pels companys. Perquè sabia que el futbol és cosa d'onze, no d'un . Jo sabia, quan feia un gol, que l'havia fet gràcies a un company que havia robat la pilota i a un altre que m' havia fet la passada. No feia mai pallassades (ja el gest d'aixecar-se la samarreta que actualment fan tants jugadors). Ha canviat molt el futbol, oi? És diferent, és un altre món. No és que hagi canviat el futbol; hi ha una altra manera de viure. Això es veu a tot arreu, a un restaurant, per exemple, on la gent crida per parlar. I això no ho puc entendre. Si jo parlo


ENTREVISTA J .

«Jo admiro per sobre de tot els futbolistes que vaig tenir com a companys. El futbol és un joc d'equip i sense ells jo no hauria aconseguit res»

amb vostè, parlo amb vostè perquè vostè m'entengui , no perquè també e m sentin a la desena taula; s'hauria de parlar més discretament, amb educació. Quan jo vaig ser internacional amb 17 anys, la majoria dels meus companys tenien entre 30 i 34 anys, i jo no m'atrevia a tutejar-los. Ells em deien: "eh, tu, tia, passa'm la pilota!". Jo els responia: "Sí, com vostè digui ". Avui dia això ja no existeix. És clar que tutejant també pots parlar amb respecte, però hi ha altres coses, el to de veu, els gestos que es veuen ... abans això no succeïa.

Què és el que més li agrada del futbol actual? La preparació física, que ha progressat molt. Ara hi ha especialistes dedicats només a la preparació física que analitzen les característiques de cada jugador per tal de treure-li el màxim rendiment. Treballen molt la potència, la ve locitat, la flexibilitat. Aquestes coses abans no es tenien en compte.

Quan es parla dels millors jugadors del món, s'acostuma a esmentar Pelé, Di Stéfano, CruyfJ, Maradona ... Qui ha estat per a vostè el millor jugador del món? Tinc admiració pels quatre jugadors que ha citat, perquè, a més, he jugat amb ells. Però, per a mi, el futbolista més gran va ser un austríac de nacionalitat txecoslovaca anomenat Pepic Bican. Encara viu, té 89 anys. Jo vaig jugar amb ell a la selecció txecoslovaca quan era molt jove, i em va ajudar moltíssim. Fixi 's, és una bestiesa, però em fa gràcia recordar-ho. Era tartamut, i un dia em va dir: "Escolta, nen, si em pagues el dinar, avui marcaràs un gol" (Kubala diu aquesta

frase imitant Bican, com si tartamudegés). Vaig dir-li : "No es preocupi, el convido encantat perquè soc feliç de jugar amb vostè". I als últims minuts del partit! en una fenomenaljugada, va fer-me una passada perquè marqués jo el gol. Era un monstre, un fenomenal jugador i una fenomenal persona. Si vostè pregunta per ell a Txecoslovàquia o a Àustria li diran que ha estat el més gran futbolista que han conegut.

A part de Bican, sent admiració especial per algun altre futbolista? El gust ja sap que és molt personal , però,

quant a admirac ió, jo admiJO per sobre de tot els futbolistes que vaig tenir com a companys, que eren tot molt bons. A més, ja sap que el futbol és un j oc d' equip, i sense els companys jo no hauria aconseguit res.

Què pensa quan veu que aVl/.i dia Illl club paga quatre o cinc mil milions per jugadors com Ronaldo? Què n'opi no? Que ha canviat molt el futbol! I suposo que està bé que es pag ui això, perquè els homes que porten l'economia són homes preparats i intel·ligents. 1 no els tinc enveja. Jo, a la meva època, vaig venir a jugar al Barça cobrant 8.000 pessetes mensuals sense fitxa. I estava molt bé. Podíem viure perfectament. Per guanyar no me' n recordo si cobràvem 500 pessetes per partit. Avui és un altre món.

Després de retirar-se com a jugador del Barça l'any 61 va viure la seva primera època com a entrenador blaugrana. El van cessar l'any 63 i va voler tornar a jugar al futbol. I va fitxar per l'Espanyol, fet que li va suposar no poques crítiques ... Sí, però era normal. Jo tenia 36 anys, i com a esportista ja no servia per jugar al Barcelona. Anar a l'Espanyol va ser per mi molt important perquè em va permetre seguir jugant al futbol sense moure la família de Barcelona. Tots estàvem molt contents. Desprès sí que vaig haver de marxar al Canadà, al Toronto City, per poder jugar.

.... ,

PREGUNTES MOLT PERSONALS ... -

Una ciutat. per viure-hi?

-

Qual sevol de les ciutats on he viscut, a les quals recordo amb afecte.

-

Un lloc on anar de viatge?

-

No m'agrada viatjar. Ho estic fent des dels 12anys. Fixi's els quil òmetres que he fet!

-

Un llibre per llegir?

-

Qualsevol que eduqui un es porti sta, o un de medicina.

- Una pel'lícula de cinema? -

No sóc gaire afic ionat al c inema, encara que hag i fet un a pel·lícul a: " Los ases

buscan la paz" . - Un mitjà per a estar informat? -

La te lev isió i la pre msa, e ncara que només acostumo a llegir e ls titulars.

- Què s'enduria a una illa deserta? -

La meva fam íli a. No puc viure sense ells!

- Què valora més de les persones? -

El respecte i l'honradesa.

-

Mar o muntanya?

-

La muntanya.

- Un plat per dinar? -

Una amanida i ca rn poc feta.

- Barça o Espanyol? -

Home, el Barçà!, encara que tinc un bon record de l' Es panyol.

- Pragmatisme o Idealisme? -

Per sobre de tot, humil i respectuós.

- Quin personatge històric li agradaria eoneixer? -

La política no m' interessa en absolut, i dels personatges es portius, la veritat és qu e he tin g ut la so rt de pode r-l os conè ixer a gairebé tots.

Després va estar onze anys com a seleccionador espanyol, entre 1969 i 1980. Què és el més maco que recorda d'aquella època?

- Si fan per la "tele" una mala pel'líeula i un mal partit de futbol, amb què es queda? -

Home, vol veure' m patir! , però em quedo sempre amb e l futbol.

El més maco era la convivència. Érem com una familia. Hi havia un mutu respecte entre nosaltres i ens ho passàvem molt bé. Tant és així que, avui dia, després dels anys, segueixo veient-me amb molts d'aquells jugadors, i ens tractem com si fóssim germans.

-

Creu que hi ha massa futbol a la "tele"?

El pitjor va ser aquell mundial d'Argentina, l 'any 78, amb la jugada de Cardeñosa contra el Brasil? Ja no ho recordo. L'únic que recordo és que el comportament de la gent era bo. Si guanyàvem estàvem feliços i si perdíem ho assumíem amb esportivitat. L'esportista ha de tenir educació, ha de saber perdre quan perd i no presumir quan guanya. La seva carrera l'ha portat a rodar el

món. Ha estat a Paraguai, al Canadà, a Aràbia Saudí...què és el que més ha après de totes les seves experiències? Ens aquests països el futbol no tenia el nivell europeu. Eren futbolistes més senzills, però tenien molta educació i vaig establir moltes amistats. Encara avui dia rebo

Noo!

- Si un dia fos president del govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? -

No ho sé, no sóc polític. Només vo ldria que la gent convisqués en pau i amb respecte.

- Un desig eonfesable? -

No tenir problemes de salut i poder seguir practicant esport.

felicitacions de Nadal de jugadors que vaig tenir al Canadà i a Paraguai .

QuiTI consell donaria a un jove que s'entrena cada dia amb la il'lusió de poder ser futbolista? Que no 'sigui mai cregut. Que pensi que sempre, sempre, ha de perfeccionar i treballar per millorar, tant si es tracta de l' habilitat com de la potència, la tècnica, la flexibilitat, la visió de joc .. .Que sempre treballi per a millorar. 7


15% Dpt

ecial Socis de la Fundació Claror

Si practiques

~~ta('/o 1).tb q

llet:

0~òblC

~

<¿, q l/iIS"'(\

«~\bo/sa~ 60/

11 11

C/Carta ena,227(Bo

XAMPL~ ( davant el poliesportiu) , S~grada Família el. 232 95 68


SALUT ,

,

,

Hidromassatges, saunes i banys de vapor

Què cal saber per fer-ne un bon ús? Actualment no hi ha instal·lació esporüva que no ofereixi als seus abonats espais per a la relaxació, com saunes, hidromassatges o banys de vapor. Són espais aptes per a tothom que poden complementar perfectament la pràctica esportiva o terapèutica que es porta a terme a la instal·lació, sempre que els utilitzem correctament, especialment quan combinem l'ús de més d'un d'aquests espais. Un espai comú on hi hagi sauna, bany de vapor i hidromassatge és perfecte per aconseguir una sensac ió de benestar i una millora de la salut, i més si es troba en un lloc on predomina l'esforç físic i es fa després d'una intensa jornada de feina, Són tres serveis que ens vindria de gust utilitzar més d'una vegada però que ens costa trepitjar perquè no sempre en coneixem els beneficis i la manera més adequada d'utilitzar-los. Quina diferència hi ha entre la sauna i el bany de vapor? Quins beneficis ens aporten? Quantes sess ions cal fer? Hi ha contraindicacions? .

L'altre és la millora de la ci rcul ac ió sanguínia, que repercuteix positivament en molts aspectes del nostre cos. L'efecte de la calor, en el cas de la sauna i del bany de vapor, fa que es dilatin e ls vasos sanguinis i que la sang circuli amb més tluïdesa, fins i tot pels raconets més petits on, si tenim problemes circulatoris, la sang no acostuma a arribar. Pel que fa a l'hidromassatge, la circulació millora gràcies a l'acció terapèutica del bombollej ar continu, que actua com si fos un esti mulant massatge corporal. Però l'hidromassatge també ajuda a consolidar i afermar els múscul s i a calmar els dolors físics ,

Beneficis comuns

Sauna o bany de vapor?

De tots els avantatges que ens ofereixen la sauna, el bany de vapor o l'hidromassatge, poden;¡ destacar-ne dos . Un és l'acció anti estrès fruit de la relaxació i el descans de l'organisme tant físicament com psíquicament, durant i després. Ens notem més lleugers, fins i tot més joves. Després d'una sessió de sauna, per exemple, la fatiga cerebral desapareix i augmenta la capacitat de concentració. El nerviosisme, que paralitza el treball intel·lectual , es transforma en una sensació de descans que ens facilita seguir l'activitat amb plenes facultats.

A l'hora de tri ar entre una sauna o un bany de vapor és important saber quins són els trets que els difere ncien . Sabem que tots dos ens faran suar i que, per tant, els beneficis que se' n desprenen seran comuns: - Vasodilatació, que permet que la sang arribi fins a l'última cèl·lula del nostre cos, li aporta aliment i oxigen i facilita l'alliberament de toxines a través de la suor. - Neteja la pell d'impureses. - Activa la circulació sanguínia dels teixits de manera passiva sense gastar les nostres forces. - Exerceix una molt bona intluència sobre la salut psíquica, ja que potencia l'estat de relaxació corporal i mental. L'acció antiestrès contribueix a mantenir l'equilibri emocional que sovint sofreix per causa de l'agitació pròpia de la societat en què vivim. Tot i aquests beneficis comuns, la sauna i el bany de vapor no són el mateix pel que fa al procediment que, dit d'una manera entenedora, ens fa suar.

Sauna, bany de vapor o hidromassatges ofereixen beneficis comuns, com l'estat de relaxació corporal i mental i la millora de la circulació sanguínia

ÉS ACONSELLABLE , UTILITZAR LA SAUNA I EL BANY DE VAPOR

1. Si voleu perdre greix i reduir volum sense debilitar-vos.

2. Si us trobeu cansats per excés de treball intel·lectual. 3. Si voleu donar més tonicitat i elasticitat a la musculatura. 4. Si mengeu molt o bebeu amb excés. 5. Si teniu dolors reumàtics. 6. Si voleu desintoxicar-vos o viure millor. 7. Si sofriu una gran tensió afectiva amb estats d'ansietat. 8. Si no dormiu bé. 9. Si voleu que el vostre entrenament esportiu sigui perfecte, i voleu millorar i mantenir la condició física. 10. Si lI;! vostra circulació perifèrica és defectuosa. 11. Si voleu evitar els problemes de la vellesa.

9


SALUT Consells que cal tenir en compte Revisió mèdica: Si mai no heu fet una sessió de sauna o de bany de vapor és convenient una revi sió abans per descartar problemes cardíacs, respiratoris , malaties com la grip, les angines, o una pressió sanguínia desequilibrada. La dutxa prèvia: Abans d'entrar a la sauna, al bany de vapor o a l'hidromassatge és convenient una bona ensabonada, amb aigua calenta, a les dutxes dels vestidors. També cal esbandir-se bé per evitar que quedi sabó al cos. Si seguim aquesta normativa, no només mantindrem unes condicions higièniques òptimes sinó que ens ¡¡judarà a obrir els porus de la pell i ens facilitarà la sudoració. També és bo que entrem amb els peus calents, uns peus freds retarden força la sudoració. Eixugar-se bé: Així podrem apreciar quan comencem a suar i a més evitarem abocar-hi aigua amb lll'la altra temperatura, cosa que comporta un desequilibri de la humitat i, per tant, afecta els beneficis que podem aconseguir. Respirar per la boca: AI principi de la sauna i el bany de vapor és normal sentir una sensació d'opressió respiratòria. Només dura uns segons, però la podem evitar si respirem per la boca. És més, és desaconsellable la respiració nasal perquè les mucoses se sequen ràpidament per l'acció de la calor. Fer una pausa: Dins del període de temps indicat a les normatives específiques de cada espai (sauna i bany de vapor), podem fet una pausa per beure líquids, anar a l'hidromassatge o dutxar-nos. Seure abans de sortir: Abans de sortir de la sauna o el bany de vapor cal que passem els últims cinc minuts asseguts. La dutxa posterior: Un cop acabada la sessió, una dutxa amb aigua tèbia o freda, començant pels peus i acabant pel cap, ens servirà per refrescar-nos i tancar els porus nets. Després és un bon moment per anar a l'hidromassatge ofer-se un massatge. Aprofitar la sessió: Com a pauta fi(;Jal de tot el procés és convenient que quan sortim ben relaxats no prenguem begudes alcohòliques ni menjars abundants. També és recomanable no fumar, ja ql!1e el profit quedarà reduït a la mínjma expressió.

El bany de vapor és humit i a baixa temperatura (40 o 4SOC), mentre que la sauna és seca o semiseca i la temperatura oscil·la entre els 70 i els 90°C. La diferència és l'evaporació de la suor que desprèn el nostre cos. En una atmosfera seca com la de la sauna la suor s'evapora ràpidament. En canvi, en una atmosfera impregnada d'humitat com la del bany de vapor la suor s'elimina però no s'evapora. La transpiració no és a l'estil de la sauna perquè la calor no actua a nivell de l'epidermis sinó que fa augmentar la temperatura corporal interna. Aquest increment és d'un grau o d'un grau i mig perquè no només l'entorn produeix calor al cos, sinó que a més l'aire saturat de vapor dificulta l'evaporació cutània i pulmonar. És al cos on es condensa l'aigua. Per això quan comencem la sessió de bany de vapor sentim una sensació de calor al principi que es converteix en una sudoració molt ràpida. Poc després, quan la calor ja ha dilatat els vasos sanguinis dels òrgans interns, ens acostumem a les noves sensacions i la respiració es torna més profunda i freqüent. Comencem a relaxar-nos.

Serveix per aprimar-nos? El fet que la sauna i el bany de vapor ens facin suar, és a dir, eliminar líquids, fa que el nostre pes corporal disminueixi transitòriament. Però seria una gran equivocació sortir de la sessió i no reposar-los. Cal que, ja sigui en una pausa si dividim la sessió, ja sigui al finalitzar-la, restituïm els líquids i les sals minerals que hem perdut i que tan necessàries són per al nostre organisme. Per fer-ho és convenient beure molta aigua, sucs de fruita o infusions, sobretot abans de començar la sessió.Si no ho fem així, la sauna contribuirà positivament a tots els aspectes que hem explicat, però no pre~ cisament a aprimar-se.

El bany de vapor és una «sauna humida» i amb una temperatura més baixa, que oscil·la entre els 40 i 45 Q C

Tel 93.457.52.49 Còrsega, 521 08025 Barcelona 10


SALUT

Per què cal seguir les normatives? Albert Giménez

A l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Municipal Sagrada Família existeixen unes normatives d'ús i d'higiene dels diferents espais esportius que són d'obligat compliment per a tots els soc is i usuari s. Cada un dels punts que formen la normativa tenen una raó de ser i una de les més importants és la de mantenir els espais en unes condicioñs higièniques immillorables. Cal tenir present que part del bon servei i la comoditat que trobeu a les instal·lacions depèn també de la col·laboració de cadascuna de les persones que en fan ús.

Per aquest motiu, destaquem les normatives d'higiene més importants:

4.

5.

6.

Hi ha altres normatives obligatòries per garantir el correcte funcionament de cadascun d'aquests espais i la seguretat dels usuaris: 1.

1.

2.

3.

Cal que us dutxeu ac u adament abans d'entrar a la sauna, a l'hidromassatge o al bany de vapor. És recomanable fer-se una ensabonada i, sobretot, esbandirse bé. Les sabatilles cal que les deixeu sempre a terra, mai al damunt dels bancs de la sauna o del bany de vapor, ni de les reixetes de l'hidromassatge. Tot i que heu de prendre la sauna i el bany de vapor despullats, eviteu al màxim el contacte directe de la pell amb els

bancs. Estirar-se o seure damunt de la tovallola di sminuirà el risc de contagis. No feu servir cap d'aquests espai s si teniu infeccions a la pell, berrugues plantars, etc. No porteu penjoll s, rellotge ni altres objectes metàl·lics damunt del cos perquè us podríeu cremar la pell. A l'hidromassatge poseu-vos el barret de bany. De tota manera no fiqueu el cap dins l'aigua.

2.

3. 4.

5.

Només hi poden accedir els majors de 18 anys. És recomanable que deixeu passar dues hores després dels àpats. En cas dlnsufici ència cardíaca, respiratòria ... , aviseu els monitors. Si deixeu la tovallola o qualsevol altre objecte damunt l'escalfador de la sauna pot ser molt perillós. Regular la temperatura de la sauna i del bany turc és fac ultat exclusiva de l'entitat. D'aquesta manera, sempre hi haurà el nivell òptim d'humitat.

Cap de l'Àrea de Sc/lul de la FUI/dació Claror

Més val prevenir Totes les àrees humides de les instal·lacions esportives són zones potencialment sensibles al creixement de determinades bactèries i fongs. És per això que els responsables posem èmfasi a mantenir aquestes zones en les millors condicions per al seu ús amb seguretat i sense riscos. Però, independentment de la neteja a fons i del manteniment, és necessària la comprensió, acceptació i cooperació per part dels socis i usuaris respecte de les normatives d'ús i d'higiène. Aquestes normatives han estat concebudes i redactades per tal que, entre tots, aconseguim mantenir les instal·lacions en perfectes condicions per usar-les i gaudir-les i evitem, amb mesures preventives, la possibilitat d'accidents i contagis.

T'ESPEREM A KFC Av. G'a udí, '2 15% de descompte en totes les teves compres al Restaurant, presentant el teu carnet de soci de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

11


SALUT ,~', ~~.

-\

~..""

'

"!'.~

~

. .

,

.'.

' , I

' .,

~

~

..

,.

,.(

Com alimentar-se per fer front a l'estiu? per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Amb l'arribada de l'estiu i la calor el cos perd més aigua i sal del que és habitual en altres èpoques de l'any. , Una sèrie de trucs pel que fa a la dieta estiuenca ens podenajudar a mantenir tot el que fa falta al nostre cos, i a millorar les condicions per afrontar el sol de l'estiu sense riscos. La temperatura ambiental elevada s'ha de tenir en compte des del punt de vista nutricional perquè comporta un augment de les necessitats d'aigua i sal. Moltes vegades la set és una guia força eficaç de les necessitats d'aigua de l'organisme i només cal que es begui repetidament segons la sensació de set. Però cal que ens esforcem a beure encara que no en tinguem ganes perquè s'ha demostrat que la sensació de set no és sempre suficient per assegurar un bon ingrés d'aigua. A banda de la reposició d'aigua, també és important la de sal. La disminució de sodi pot causar rampes, nàusees, vòmits o cansament mental i fins i tot 'es pot al'libar al col·lapse circulatori. Sobretot quan anem a la platja o treballem en un lloc amb elevada temperatura convé consumir begudes riques en sodi. La pèrdua de suor també suposa una pèrdua d'aminoàcids, minerals i vitamines hidrosolubles (vitamina C). En poques paraules: la calor oxida i nosaltres també estem exposats a aquest fenomen. Els sucs de fruites ens ajuden en molts casos a pal·liar aquest efecte. Altres aliments minerals (potasi, magnesi, ferro, calci i fòsfor) s'eliminen també a través de la suor. En aquest cas ens recuperarem amb amanides variades i fruites fresques.

Gaspatxo i plats combinats

drats de carboni, proteïnes, àcids grassos, vitamines i minerals). Exemples de plats combinats són les amanides que es preparen ràpidament i admeten mescles insòlites. Poden fer-se amb patata, tomàquet i pollastre; amb arròs, marisc i calamarsets; amb pasta i carn, per exemple amb tallarines i salsitxes, o amb llegums. Pasta, peix, lIegums ... ,combinats uns cops amb hortalisses i d'altres amb fruites, conformen la base de plats que servits freds són les amanides modernes d'estiu. Altres solucions són les cremes i les sopes fredes preparades amb verdures i llegums, que sempre convé aromatitzar amb espècies que donin el toc de gràcia. U n menú fresc i fàcil de preparar podria ser: meló amb pernil, truita de patates i, de postres, gelat. Per sopar, un combinat de llenties, salmó i, com a postres, ametlles. No oblidem que les verdures fresques i les fruites han de rentar-se bé, ja que en aquesta època proliferen els microorganismes i els insectes. El vinagre és un producte que conserva els aliments, i resulta ideal fer conserves de tonyina i sardines en escabetx, coliflor amb vinagre, etc. que es poden anar menjant durant uns dies sense que es facin malbé.

El gaspatxo o trinxat és un bon exemple d'una beguda perfecta per a l'estiu. El saber popular ens ensenya, a Andalusia, que el gaspatxo és un dels aliments més complets i rics, ja que conté aigua, sals minerals i oli d'oliva ric en àcids grassos i vitamines. Per preparar-lo posem en una batedora dos tomàquets vermells pelats i tros-

La calor oxida, i nosaltres també estem exposats a aquest fenomen. Els sucs de fruita ens ajuden a pal'liar l'oxidació

sejats, un pebrot verd, dos trossos de pa mullat prèviament amb aigua, mig all, un raig generós d'oli i sal. Es bat i s'afegeix aigua. Després és pot servir amb cogombre, pa i tomàquet a trossets . També vénen de gust menjars lleugers i nutritius que ens reposen de l'esforç i de la calor. Un exemple són els plats únics que combinin diversos aliments (que tinguin hi-

ÒPTICA SAGRADA FAMíliA

~342 (~~t!IawrJ - Revisió optomètrica gratuïta - Muntures de primeres marques - Lents progressives ~ - Lents de contacte i líquids \.....1'-4 - Ulleres de sol - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades 12

7ft 93.436.25.77

í

S~-<"'\

r'\_ '~ I--:<1

~0~_,,-,

',-~.,

f

~-,-"

.....,-' :.¡~ J

"-.:..-_\... __ "'-"_\.. _

;?-tJ

-.:,,1,

_'\..../ '. '-"

~

i :;:

---"''---

I:')

~

:::--- /

'=,

I I

1',1'

~,- ~~~'\_~--',-~ --,~ !_ 1_ -. 1

i =,~( ;

J; '1:::

_____ ' _ ' ._..,.__: \.....:..-: __

I...~

I1-

= r.

j'-';:

_

>

\.. 1_

jl ,- ' --'"

'''r

.é~11

' I .'""


·

SALUT

Els plats combinats a base d'a ma nides, que só n rà pides de pre parar i admete n mescles insòlites, són ideals pe r a l'estiu

Què menjar per prendre el sol? Si prenem el sol hem de cuidar la pell, perquè és l'òrgan que més pateix en aquesta estació. Pensem que és com una planta que va creixent, que es va regenerant i que necessita vitamines .i una bona hidratació. Per a la pell és essencial la vitamina A o carotè, la vitamina e, antioxidant, i l'àcid fòlic. Les pastanagues són el millor aliment per a la pell i la millor protecció subcutània a part de les cremes cutànies solars que evitaran l'agressió excessiva del sol. Per alimentar-nos adequadament per mantenir la pell en excel·lents condicions són ideals els esmorzars amb sucs de fruita, la pastanaga liquada i el suc de poma. Per menjar, una amanida de creixens amb tonyina a la vinagreta, un guisat de carn amb ceba i pastanagues i, de postres, orell ana (tros de préssec assecat). Per sopar, una crema de verdures freda, per exemple d'api i pastanagues, una sopa de pebrots vermells, una truita de carbassó i, de postres, mel i mató.

Plantes medicinals al'estiu per Beatriz Bricio, llicef/ ciada en FC/l'iliàcia Ens serveixen les plantes medicinals per als problemes estiuencs de la pell? Sí, però com? Per prevenir l'envelliment, accelerat per una exposició solar sense protecció, i per disminuir èczemes atòpics, ens ajuden les llavors de dues plantes: Borago O.flïcinalis i Oenotera biennis (Onagra). D'aquestes llavors s'extreuen olis que contenen àcids grassos essençials, components necessaris en les membranes de totes les nostres cèl·lules. L'àcid gras essenc ial que contenen només es troba en alguna altra planta i en la llet materna: és l'àcid gammalinolènic. A partir d'aquest àcid es formen en el cos humà algunes de les prostaglandines, reguladores biològiques que controlen les fll\lcions de tots els òrgans. Aquests olis es troben a la farmàcia en càpsules per prendre via oral, corm a components de llets corporals, cremes antienvelliment, o bé com a locions especials per èczemes atòpies. Per eliminar els polls, eneDJ1iÍcs de mares i nens, s'utilitza un ingredient més modern, la piretrina, que no és més que un component present a les flors del Chrysantemun cinerarif'olium. Els xaliQPús i locions antipolls més nous porten aquest component per les seves virtuts i per ésser innocu i no tenir toxicitat. A la regió de Tarragona podem trobar-ne conreus. ' Quan els ul1s molesten per la piscrna, el sol, l'ordinador o el vent, ens ve a aj udar l'aigua destiJ.lada d'hamamelis (Hammamelis virginiana) present a col·]iris i banys oculars. Té acció astringent, cicatritzant i bactericida. També posseeix activitat vitamínica P: minora l'elasticitat de les venes i protegeix els vasos capil·lars. Finalment, i per acabar aq~lesta breH pinzellada de plantes medicinals, anomenaré dl~ es de les plantes més clàssiques i per tots oonegudes oom a calmants per a la pell: ]a camam.iBa (Matricaria Chamomilla) ~ la calèndula (CaZendula o.ffïcinalis) , antiinflamatòria, antisèptica i cicatr-Ïtzal'lt.

Reforma d'ambients Cuines banys cuinats mediterrània

menjadors escolars catering Carrer del Sol, 179 entresol5a. 08201 Sabadell. Tel 93.726.99.77 FAX 93.726.98.56

E.M.A. Et~ Som una botiga diferent de les altres Vingui i comprovi-ho

Rosselló 439

18 anys fent llar Tel. 93.436.03.39

13


Llibreta 1 PLUS CAJA MADRID

~D

~D ~D

~D

LLIBRETA SENSE FRANQUÍCIA

LLIBRETA SENSE COMISSIÓ D'ADMINISTRACIÓ LLIBRETA SENSE COMISSIÓ DE MANTENIMENT J

LIQUIDACIÓ D'INTERESSOS DES DE LA PRIMERA PESSETA I ARA,

PER CADA 50.000

Ens trobarà molt a prop seu:

PTES

DE SALDO MIG AL FINAL DE TOTS ELS DIVENDRES FINS AL DESEMBRE DE 1998, PODRÀ PARTICIPAR EN EL

Provença, 427-431 Pg. SantJoan, 135

SORTEIG SETMANAL DE

2 AUTOMÒBILS

Castillejos, 248

MARCA

Sí. Antoni M. Claret, 139

HONDA CRV 4x4

Telèfon d'informació gratuït

fXP

QUES

No busqui més

"EXPERTS IMMOBILIARIS

Vingui a veure·ns a

Rosselló 372

Venem el .seu pis en 21 dies, o el comprem al comptat . Compri el seu pis al preu de lloguer

entre Sardenya i Sicília

Tel. 93.207.64.94

També ens pot trobar a

BARCELONA

SABADELL

Sants, 363 Dante Alighieri, 2-4 Escocia, 134-138 (cant Felip 11) Tel. 93.349.26.26 Clot, 123 Tel. 93.265.48.49

SUD (CENTRAL): Avda. Barberà, 363 Tel. 93.712.41.22 CENTRE: Avda. Francesc Macià, 54 bis Tel. 93.716.01,.00 NORD: Avda. Matadepera, 59 Tel. 93.723.23.22 .

BADALONA Alfomso XIU, <608 Tel. 93.460.33 .22 Frat:1cesc.Layret, 169 esq. Tel. 93.384.1'0. ~5

STA COLOMA DE G,RAM:ANET 14

TERRASSA NORD.: Traosve{,sal, 2-4 CENTRe; Gtlfè.riberg,


REPORTATGE .

'

( , , .

«Un esport més educatiu i una escola més esportiva» Els dies 21 ,22 i 23 de mai g va tenir lloc a Barcelona ellr Congrés de l'Educació Física i l'Esport en edat escolar. Aquesta ha estat la primera vegada que professionals de l'àmbit de l'ensenyança, l'esport i l'administració s'han trobat sota el mateix sos tre per reflexionar i debatre di versos aspectes sobre l'activitat esportiva del s nois i noies en edat escolar.

R EDACC IÓ:

Ester Benach

de ls 16 i e ls 17 anys e ls joves de ixe n, majoritàriame nt, de fer-ne. L'estudi demostra, do ncs, qu e existe ixen dues realitats -esport i escola- que van molt lligades. Però també és veritat que no sempre s'aconseg ue ix interre lac io nar-Ies bé per la manca d'espais de debat i reflex ió on s'agrupin tots els agents impli cats en els dos àm bits. Per primer cop ha tingut lloc aq uest espai de debat: e l 11' Congrés de l'Educació Física i l'Esport en edat escolar a la ci utat de Barcelona s'ha organitzat els dies 2 1, 22 i 23 de maig a l'Institut Nac ional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). Un congrés sense precedents j que era necessari perquè esport i escola poguess in compartir i discu-

L' esport constitueix una de les activitats més importants de les practicades pels infants i els adolescents. Així ho constata un estudi realitzat a partir d'un a mostra de 673 individu s de Barcelona entre 1 i 17 anys, on l'esport apareixia com una de les activitats més importants realitzades pe ls infants i pels joves (un 42%), molt per sobre del percentatge de les acadèmiques i les d'oc i. Una altra de les moltes conclusions d'aquest treball dirigit pel catedràtic de la U ni versitat de Girona, Ignasi Vil a, és que la part de la infància que realitza més esport pertany a la franja de 6 a 16 anys, la que passa més temps a l'escola, i que a partir

TOLDOS

SAGRADA FAMILIA

Fabricació, instal·lació i reparació. Tendals elèctrics i automàtics. Rosselló,

380

08025

tir punts de vista . Com deia la segona tine nt d ' a lca ld e de l'Ajunta me nt de Barcelona i presidenta de l' Institut Munic ipa l d ' Ed ucac ió de Barcelona, Eul à li a Vintró, en l' acte d' inaugurac ió de l congrés

"en anys de tradició i existència del Consell Escolar Muni cipal i del Consell de l ' Esport de l'Ajuntament de Barcelona mai havíem fet una sessió conjunta. Ha es tat ne ce ssària la convo catòria d 'aquest cong rés perquè aqu ests dos móns que tenen tants punts en contacte entressin realment en un treball de col·laboració per obtenir una escola més esportiva i un esport més educatiu ".

Inculcar millors valors La pràctica de l'activitat física cada cop té més pes a la nostra soc ietat. Poc o molt,

(T««fU

TAPISSERIA I CORTINES PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

BARCELONA

Tel.

93.456·07 ' 18 15


REPORTATGE

:ai!

Durant els tres dies que va durar el congrés es van desenvolupar nou ponències que tractaven els cinc grans blocs temàtics. Per mostrar la situació actual de l'esport en l'edat escolar es va presentar l'estudi realitzat per Ignasi Vila, catedràtic de la Universitat de Girona, sobre "L 'ús del temps de la població infantil ijllvenil: Els hàbits esportills". Una de les entitats que més participació va tenir al congrés va ser el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona. Membres del CEEB van presentar ponències: "Esport i Salllt en edat escolar" (Josep Maria Casasa, pediatre) , "La competició esportiva a l'escola. El CEEB" (Joan Durà, president) i "Les activitats fisicoesportives en horari no lectill als centres docents" (Armand Just, membre del CEEB). A ltres conferències van ser: •

• • • •

"Els tècllics respollsables de l'educaci6 física i l'esport ell edat escolar: formaci6 i sortides professiollals" (Joan Carles Burriel, professor de l'INEFC, i Francesc Ricart, membre de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya) "L 'oferta dels clubs i de les federaciolls esportives per a la poblaci6 ell edat escolar" (Ferran Domfnguez, membre de la junta direotiva de la Unió de Federacions Esportives Cata lanes) "Esport, educaci6 i diversitat" (Antoni Pelrús, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i Milagros Garcia i Consuelo Asins, totes dues professores de l'IN EFC) "Situació de l'educació ell el sistema educatiu" (Xavier Chavarria, inspector d'ensenyament de la Delegació Territorial d'Ensenyament de Barcelona. Generalitat de Catalunya) "L'ús i la gestió dels e~pais esportius ell els cell tres docellts" (pere Manuel, professor de l'INEFC, i Josep Maria Torres, membre de lajunta directiva de la Federaoió d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya).

tothom hi està vinculat, ja sigui com a practicant o com a simple observador. L'esport ha aconseguit, sobretot pel que fa a la vessant professional o a l'alta competició, un estatus envejab le. Hi ha una sèrie de valors que són inherents a l'esport, uns són positius, d'altres negatius i, sovint, aquests últims són els que més arriben als joves. La competitivitat, la competència desmesurada, l'agressivitat i fins i tot la vio l ~ncia posen en perill l'esport escolar, on haurien de predominar altres valors com la participació, el treball en eq uip, l'autoconfiança, el coneixement d'un mateix, l'equi libri , l'esforç, en definitiva, la formació i el creixement personal dels infants i els joves. L'Alcalde de Barcelona, Joan Clos, així ho afirmava en la sessió inaugural del congrés: "Vivim en una societat que té molt clarament identificats uns valors predominants com l'èxit i la competitivitat, però si volem una ciutat on la solidaritat i la convivència vagin essent idees més importants, les idees d'èxit i competitivitat han d'estar compensades amb les de par-

ticipació, solidaritat i amb els aspectes més lúdics de l'esport". Però, com potenciar tots aquests valors? Com aconseguir un esport més educatiu ? Com introduir l'esport dins l'horari lectiu i com fer un seguiment de l'esport que es practica fora de l'escola? Es pot prescindir de l'educació física en una ensenyança de qualitat? Com es pot millorar la participació de les associacions de pares i mares? Com es poden aprofitar mill or els espais esporti us de les escoles? Com reso ldre el prob lema de la manca d'espais i equipaments esportius? .. .

L'esport és una de les activitats més importants de les practicades pels nois i noies de 6 a 16 anys, molt per sobre de les acadèmiques i les d'oci

Més de 7.000 Guies de Debat van ser repartides per recollir el màxim nombre d'opinions de persones relacionades amb l'esport en l'edat escolar La preparació Per ordenar la gran quantitat de qüestions per parlar, debatre i solucionar han estat necessaris dos ingredients bàsics: una bona preparació prèvia al congrés i la participació del màxim nombre de persones vinculades al món de l'esport i l'educació. Per això es van difondre, durant l'últim trimestre de 1997, més de 7.000 guies de debat en tots els àmbits de Barcelona on es treballa l' esport escolar. La Guia va ser elaborada per les institucions i entitats que config uraven e l comitè organitzador del congrés (la Direcció d'Esports i l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'INEFC i la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), entre d'altres). La Guia de Debat va intentar mostrar e ls principals problemes i temes clau de l'esport i l'educació física en l'edat escolar a Barcelona perquè tots els sectors de la comunitat educativa i esportiva hi participessin enviant les seves propostes després d'un període de reflexió.

La participació L'objectiu central, aconseguir la màxima participació possible per fer del congrés un treball de col·laboració, va ser aconseguit amb escreix. Abans del congrés van tenir lloc 43 sessions de debat en centres escolars de pri-

1(JItN I

."S1ISI1','

ê 16

C¡. SARDENYA. 357

TEl. 457 04 39

e/. PADILLA, 315 TEL. 436 79 67

BARCELONA

78


REPORTATGE mària i secundària i 4.1 més en diverses entitats acadèmiques, cl ubs, federacions , associacions esportives i centres de recursos pedagògics. Es van rebre moltes propostes i comun icacions que van aj udar a completar les ponències, que van quedar perfilades en cinc blocs temàtics: esport i educació; l'educació física al sistema educati u; l'organització de l'activitat fisicoesportiva fora de l'horari lectiu; els tècnics responsables de l'educació fís ica i l'esport en edat escolar: formació i sortides profess ionals, i l'ús i gestió dels espais esportius en els centres docents. Pel que fa a la participació, les persones inscrites van ser més de 400, provinents de diferents àmbits. Del total, un 40% eren professorat o docents del camp de l'educació física i un 30% eren professionals diversos , com psicòlegs, pedagogs i directors de centres educatius. Entre la resta de participants hi havia estudiants, membres de les administracions públiques, en titats associades i personalitats di verses.

L'espo rt de competició en edat escolar va ser un dels tenIes tractats en el congrés

4.500 enquestes que van ser repartides entre alumnes de diverses escoles. El programa consisteix en proposar un tema que, aq uest any ha estat "Educació física, esport i salut: un dret d' av ui i per a tothom" i de fer sessions de presentació i trobades interescolars per acabar demanant una Audiència Pública al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Enguany, el manifest llegit a la III Audiència Pública es basava en tres capítols (maneres de veure i viure l'esport, l'esport amb e ls altres o contra els altres i l'esport on i com), on els nois i noies exp licaven el que

La veu dels joves Però un congrés d'aquest tipus no tindria tant mèrit si només es tractés d'una conversa "de grans" . El que fa més que positiu un primer balanç de la situació és la participació dels nens i nenes, dels nois i noies que també hi van dir la seva. El programa anomenat Audiència Pública, de l' Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB) ho va fer possible amb la difusió de més de

El congrés ha creat, per primera vegada, un espai conjunt de reflexió i debat entre totes les persones relacionades amb l'esport en edat escolar

creien sobre l'esport, el que voli en. Re ivindicaven as pectes com el dret a practicar esport sense di scriminac ions , gaudirne i practicar-ne per pl ae r més que per competició i teni r més llibertat per util itzar més i millor els espai s públics. A la III Audiènci a Pública van assistir 280 noi s i noies del s més de 600, provinents dels LS centres docents i dels 5 centres de lleure inscrits al projecte. Les conclusions de la III Audiència PÚblica i dels tres dies de congrés seran presentades el 18 de juny al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Les decisions i plantejaments que d'allà surtin s'hauran de combinar amb els resultats del congrés internacional que tindrà lloc a la tardor per fer realitat que l'esport es converteixi en una eina més educativa per als nois i noies en edat esco lar i que l'escola sigui un instrument per iniciar els al umnes en la pràctica esportiva i en els valors més positius .que se'n desprenen.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . .;

Paco Sa nchez MOBILIARI I DECORACiÓ

Amb la compra d'un menú gran, un gelat de franc Provença, 427 - 431 (cantonada Sardenya)

Assessora/! Aconsella/! Projecta/! Donar solucions LA NOST RA FUNCiÓ VA MÉS ENLLÀ DE LA SIMPLE VENDA. Rosselló, 412 - Av. Gaudí, 21 - Tel./Fax 93.347.57.25 08025 BARCELONA

17


,

ESCOLES SINAI Le4-~Sútaiea~~~

Sewtu de

aJ, fPteea d~

• CAFETERIA CENTRE CULTURAL «PALAU MACAIA» Passeig de Sant Joan, 108 Tel 93.458.18.0 1

Servei de cafeteria · Menú del dia: 950 ptes. Gaudiu de tota l'oferta cultural del centre: exposicions, concerts ... i descanseu a la cafeteria del Palau , on podreu trobar totes les elaboracions de qualitat de les Escoles Sinaí Obert de dimarts a dissabte de 10 a 8 i els diumenges de 10 a 3 (dilluns tancat)

• RESTAURANT NOU Padilla, 327 Tel 93.436.68.46

Esmorzars· Tapes variades· Menú casolà Bufet lliure· Celebracions (fins a 80 persones) Tot de qualitat amb un servei ràpid i econòmic. Obert tots els dies de 7 del matí a 4 de la tarda (diumenge tancat)

• RESTAURANT DE LA CANTONADA Còrsega, 562 Tel 93.450.00.57

Menú del dia (amb 4 opcions) : 975 ptes. Carta · Celebracions amb caliu i sopars Tot amb un ambient tranquil i agradable. Obert tots els dies d'1 a 4 de la tarda (dissabtes tancat)

• SERVEI DE CATERING Casaments · Bateigs · Convencions · Inauguracions El nostre servei es desplaça a on els nostres clients demanin. Les celebracions s'elaboren d'una forma molt personalitzada. Atenció al client de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, al telèfon 93.455.77.71


EMPRESA CONSTRUCTORA DEL .POLIESPORTIU MUNICIPAL 路 SAGRADAFAM铆UA

(/)

w

> J~

o o.... (/)

w

pldu,s.a.

(/)

Z

o u u

=> ~

J0.

( / )

z

o u

Les Corts, 12-14, boixos 08028 Barcelona Tel. 93.330.00.11

I


'"

LA FUNDACIO La resposta dels veïns del barri va queda r palessa en les j ornades de portes obertes que es van f er els dies 25 i 26 de maig. Prop d 'onze mil persones van visitar la insta¡'¡ació

Els soc is abo nats disposen d ' una rev isió mèd ica anual gratuïta i d' un servei d' as- . sessorament i d'atenc ió personalitzada permanent a la pisc ina i a la sala de fitness i muscul ació, per tal que puguin aprofitar al màxi m la seva pràctica esporti va. J

Activitats dirigides

En marxa! El Poliesportiu Municipal Sagrada Família ja funciona a ple rendiment des del passat 11 de maig. Vint anys després de l'inici de les reivindicacions veïnals que reclamaven l'equipament, i un després de la col· locació dels deu primers maons, els veïns de la Sagrada Fmmlia podenj a gaudir d'una de les instal·lacions esportives més modernes de la ciutat. La res pos ta de ls veïns de la Sag racla Famíli a no s' ha fet esperar. Durant el primer mes de funcio name nt, més de 5.000 persones han utilitzat j a e l nou equipament. El Poliesportiu Sagrada Famíli a, que és la segona instal·lació esporti va gestionada per la Fundació Claror, di sposa de 3.800 metres quaclrats equipats per satisfer la demanda cie tota mena d'esportistes.

Àmplia oferta d'activitats i serveis La insta l·lació ofereix un ampli ventall de possibilitats per a les persones que vulguin utili tzar- la. Per tal de satisfer totes les necess itats s'han establert di verses moda litats cI'abonament amb diferents preus, han començat algunes acti vitats dirigides i s'ha previst l'entrada pu ntual per als no soc is.' Els socis abonats del poliesportiu , que j a són més de 6.000, te nen dret a l'ús lliu re de les instal·lac io ns, d'acord amb la moclalitat d'abonament que ting uin i el programa dels diversos espais. Poclen fer servir, segons la normativa cI'ús

20

cie cada espai, la piscina, la sala de fitness i musculació i la zona cie sauna i hiclro massatge. També pode n utilitzar e l pavelló i la pista exterior, en funció de ls horaris d' ocupació publicats al tauler d'anuncis.

E l Po liesportiu Sagrada Famíli a anirà incorporant progressivament noves activ itats diri gides per oferir un generós ventall de cursets de dife rents programes. Só n activitats diri gides per tèc nics espec ialitzats que es fa n en horari s determinats, en grup, i les places són limitades. Es duen a terme se mpre que hi hag i un mínim de persones inscrites. Estan adreçats a totes les eclats i s'estructuren en grups en fun ció cle ls cone ixements i circumstàncies cie cada persona. Actua lment es proposen cursos intensius cie natac ió, cie gimnàstica cie manteniment, ioga, aeròbic, ball s de saló, a més cI'acti vitats de lleure per als j oves, com és el cas clel Campus Olímpia. A partir del mes cI'octubre s'oferi ran acti vitats de tota mena en func ió cie les sol· licituds rebudes pe ls socis a partir cI'una enquesta de l'entitat.

L'entrada puntual de no socis Les persones que sense ser sòcies de l poliesporti u vulg uin fer-ne ús puntualment


'"

LA FUNDACIO ~

-

------ --

-

MODALITATS D'ABONAMENT MODALITAT

M ENSUALITAT

DRETS D'INSCRIPCiÓ

Infantil

2.025 ptes./mes

6.000 ptes.

Adults Tot el dia Matinal Nocturn Cap de setmana

3. 150 2.400 2. 175 1.650

6.000 3.000 3.000 l. 500

Gent Gran Tot el dia

3.l 50 ptes ./mes

ptes./mes ptes./mes ptes./mes ptes./mes

ptes. ptes. ptes. ptes.

Poliesportiu Municipal Sagrada Família. Dades d'interès Adreça Ca rrer Cartagena, 23 1-239 08013-Barcelona Te lèfon: 93435 OS 66 Fax 93 436 74 SS

3.000 ptes.

Horari d'apertura de la instaHació Laborables: de 7 a 24 h Dissabtes: de 8 a 2 1 h Diumenges i fe stius: de 8 a 14.30 h

Familiar Tot el dia

5. 125 ptes./mes

6.000 ptes.

Persones amb Targeta Rosa Tot el dia

2.025 ptes./mes

Gratuïta

Horari d'oficines De dilluns a divendres, de 9 a 13 h als mati ns i de 16 a 20h a la tarda.

SERVEIS COMPLEMENTARIS SERVEI/ EsPAI

La gestió

T ARIFA SOCIS

T ARIFA NO SOCIS

. Lloguer pavelló cobert*

2. 500 ptes ./hora

5.000 ptes ./hora

Lloguer pista exterior*

1.000 ptes ./hora

2.000 ptes./hora

Rev isió mèdica general

1.500 ptes./servei

Programa dietètic

1.500 ptes./servei

Massatge terapèutic

1.600 ptes./servei

poden beneficiar-se d'una entrada puntual que l'entitat ha posat a disposició del públic sempre que la instal·lació no estigui saturada. Dóna dret a utilitzar-la durant una estona ininterrompuda. En aquest cas regeix la mateixa normativa d'ús que per als socis-abonats. El preu és de 850 pessetes per a adults i de 500 per a infantils.

Relació amb l'Esportiu Claror No cal dir que el Poliesportiu Sagrada Família, tot i tenir personalitat pròpia, té una estreta relació amb l'Esportiu Claror, ja que ambdues instal·lacions són gestionades per la mateixa entitat, la Fundac ió Claror. Aquesta relació permet que s'hagin establert vincles beneficiosos per als socis de totes dues. Si bé els socis d'una instal· lació no poden utilitzar lliurement els espais de l'altra, sí s'ha previst que, quant als cursets, els socis de qualsevol de les instal ·lacions puguin apuntar-se a fer, a l'altre equipament, els cursets que vulguin, amb tarifa de soci. Això sí, en aquest cas els interessats han d'apuntar-se durant el torn obert d'ínscripcions .

Di recció de les obres Arquitecte : Salvador Matas Dalmases Engin yer: Bernat Alqnso Bitrian Aparellador: Francesc Belart

Gratuïta

Revisió mèdica amb electro

Gestiona la instal·lació: Fundac ió Claror Director de la instal·lació: Eduard Fra nco Estadella

Espais

2. 000 ptes ./servei

E l poliesportiu disposa de 3.800 m2 d'espais esportius distribuïts en tres plantes. Hi ha una piscina de 25x ll m i un a d'li x6 m, un pave lló cobert de 640m2, tres banyeres d'hidromassatge, dues saunes, un bany de vapor, un gi mnàs de 500 m2 amb màquines, pesos lliures i un espai cardiovascular amb c intes rodants i bicicletes estàtiques, e l servei mèdic, una sala de massatges, vuit vestidors i un a cafeteria.

Una inversió de 330 milions

.

La posada en marxa del Poliesportiu Sagrada Família ha permès la creació de 30 nous llocs de treball indetinits, a banda dels 20 o 25 que es crearan a partir del mes d'octubre quan s'incorporin, a temps parcial, els monitors de les diferents activitats dir igides. En totals, l'acabament de les obres i l'apertura del centre ha significat per a la Fundació Claror una inversió de 330 milions de pessetes. La meitat d'aquesta quantitat (165 milions de pessetes) es va destinar a l'obra civil i a l'arquitectura, i 75 milions a la climatització, l'electricitat, la seguretat, la telefonia i altres elements propis. Les despeses de primera instaH ació (honoraris tècnics, llicències, connexions de servei. .. ) van suposar al voltant de 30 milions. L'equipament esportiu i el mobiliari, una inversió de 40 i 20 milions, respectivament.

21


"

LA FUNDACIO

Laura Ponce, la primera sòcia del Poliesportiu Dels molts veïns que van donar suport al projecte cie gestió de la Funclació Claror, una persona, la Laura Ponce, va clestacar per damunt cie les altres. Va ser ella qui va convèncer la Funclació perq uè es presentés al concurs de gestió i qui va iniciar una recollicla de signatures en favor clel projecte cie Claror. Per això Laura Ponce va ser reconeguda com a sòc ia número l cle l Poliesportiu Sagrada Família. La Laura, que viu just davant clel nou equipament, tenia c lar, com molts altres veïns clel barri , que e l nou po liesportiu havia de ser un moclel ci' instal·lació de barri i per al barri , simi lar a l'Esportiu Claror. I és que el coneixia molt bé, no només perquè n'era sòcia, sinó perquè, per la seva conclició de mestra de l'Esco la Sagrada Família, va ser membre actiu cie la Cooperativa Claror.

"Tenia molt clar que el Poliespo rtiu Sagrada Família havia de ser com el Claror: una instal·lació que té en compte els nens petits, la gent gran, la gent

discapacitada, que fa esplais, activitats extraescolars per als joves ... I això, que no ofereixen totes les instal·lacions, és molt important per als veïns, que saben que hi ha ofertes i serveis per a tota la família." Quan va arribar e l moment clel concurs cie gestió, la Laura no es va queclar cie braços creuats i va començar a conscienciar tothom de la necess itat que fos directament la Funclació Claror qui es fes càrrec cie la nova instaJ.lació. I va començar la tasca cie conscienciació per la pròpia F undació, intentant convèncer- la cie la necessitat que s' hi presentés al concurs. "Molta gent de

la zona del Poliesportiu Sagrada Família venia a l'Esportiu Claror, i sabíem que si la Fundació s'hi presentava tindria el suport dels veïns ". La seva capac itat cie persuasió va clonar els fruits. Primer va convèncer la Fundació, que va acabar presentant un projecte per a l'acabament cie les obres i la gestió cie la instal·lació. Després va iniciar una re-

total

%

total

%

total

%

304

3,7%

173

3,9%

131

3,6%

634

7,8%

395

8,9%

239

de 47 a 56

14,1 %

663

480

de 37 a 46 anys

21 ,4%

961

778

de 27 a 36 anys

18,6%

863

Major~

80 anys

de 57 a 79 anys

- ----

de 16 a 26 anys

16,0%

690

de 8 a 15

922

11 ,3%

418

de O a 7 anys

579

7,1 %

283

8134

100

4446

-

~

-

-

Total

.... .........

-

~

6,5%

13,0%

.....

coll icla cie signatures entre els veïns per tal que clonessin suport al projecte de Claror.

" I va ser un èxit. La gent s'hi abocava; era una realitat, la gent donava suport al projecte", cliu la Laura. En poc temps va recollir més cie tres-centes signatures que va lliurar a l'Associació cie Veïns per tal que, amb més mitjans, continués la feina. Al final van ser prop cie 1.000 les signatures recollides . Ara, veure el poliesportiu ja acabat és per a la Laura "com un somni". Com ho és que la Fundació C laror hagi reconegut la seva tasca clonant-li el carnet número 1 clel nou poliesportiu. "M'ha f et molta i/·lusió.

La veritat és que no vaig fer res amb la intenció de ser reconeguda. Vai g moure'm perquè creia en el projecte i ho considerava important per al barri. Però, és clar, quan van proposar-me ser la sòcia nLÍmero 1, em va fer molta il·lusió". La història, però, no s' h a acabat, segons la Laura. "No ens podem queda r aquí.

Hem de veure que a les due s insta l ·lacions hi ha llista d 'espera, fet que demostra el suport veïnal que té la Fundació Claror. I penso que qualsevol nou projecte que engegi, ja sigui esportiu o social, tornarà a comptar amb el mateix suport." Que així sigui.

INFORMÀTICA Ordinadors PC a mida: escolar, professional, multimèdia. Ordinadors: Compaq, IBM, Hewlet Packard ... Impressores: Epson, Hewlet Packard ... Reparació i actualització d'ordinadors.

Software per a estudiants, professionals, mèdic . Títols multimèdia: educatius, jocs ... Llibres, accessoris, altes de connexió a Internet.

Rosselló, 427 - 08025 Barcelona - Tel. 93.455.56.84 22


"

.

LA FUNDACIO ¡

Crònica d'una jornada per al record

Més de 3.000 persones van assistir a l'acte d'inauguració

amb el uport de la banda de música. Un Dos de Sis, un Tres de Set, un Quatre de Set, un Pilar de Cinc ... , el matí asso lellat del dia 10 veia els primers aplaudiments de la jornada. S'apropava l'hora de l'acte oficial, i cada cop hi havia més veïns concentrats davant l'ed ifici. S'havien passat vint anys reivindi ca nt una instal ·lac ió e 'porti va en aquell solar. Molt d'ells fe ia mesos que havien formalitzat la seva inscripció com a socis. Ningú no voli a fa ltar a la festa .

L'acte oficial

L'acte d'inauguració del Poliesportiu Municipal Sagrada Família va ser espectacular. Música, gegants, castellers, espectacle audiovisual, globus, personalitats i, sobretot, la participació de veïns, molts veïns que van fer de l'acte tota una festa. Tot va sortir a la perfecció, no podia ser d'una altra manera. Va ser un 10, un IOde maig. L'acte hav ia de començar a les 11 del matí. Era l'hora marcada per a l'arribada dels gegal;lts, els castellers i una banda de música, "Los Labradores" . El moviment de gent, però, havia començat molt abans. A les set del matí un bon grapat de treballadors del poliesportiu ja estaven preparats per rematar els últims detalls de tot el que s'havia preparat des de feia setmanes. Tothom a punt. I el públic tampoc no va trigar en aparèixer. A quarts d'onze del matí la porta principal d'accés al poliesportiu ja enregistrava

l'arribada de ls primers veïns, que no es volien perdre res de la fes ta. La colla de Castellers de Barcelona es va encarregar de començar a animar l'ambient,

A tres quarts de dotze de l migd ia va arribar l'Alcalde de Barcelona, Joan Clos. A la porta de l po li espo rtiu l' esperave n e ls representants del Districte de l'Ei xam ple, del poliesportiu i de la Fundació Claror, amb la Presidenta Joana Céspedes al capdavant. Començava la festa. Ja dins, l'Alcalde i la Regidora del Di stricte de l'Eix ample, Joana Ortega, van descobrir la placa oficial d'inauguració ubicada a l hali del po li espo rtiu , envoltats d'una munió de fotògrafs i periodi stes que cobrien l'acte. El públic que ja hav ia entrat al pavelló va poder seguir el moment gràcies a les imatges que e met ia e n directe una pantalla gegant instal·lada per a l'ocasió. La inauguració va reunir les primeres autor'itats civils i esportives de la ciutat. A més de les persones esmentades, van assistir-hi el Regidor d'Esports de l'Ajuntament, Albert Batlle, el President de la Federació Catalana de Bàsquet, Enric Piquet, l'exregidor d'Esports Enric Truñó, i altres directors d'instal·lacions municipals de la ciutat. La Presidenta de la Fundació Claror, Joana Ortega, va obrir els parlaments donant la benvinguda a tots els presents i con-

L'acte d'inaguració va aplegar milers de veïns, a més de representants de diferents institucions polítiques i esportives de la ciutat

7 ft

23


LA FUNDACIO"

.

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va destacar el paper de la Fundació Claror, «sense la qual no hauria estat possible construir aquest equipament>

La Regidora de l'Eixample, Joana Ortega, va dir que, amb la nova instal·lació, «el barri de la Sagrada Família guanyava un equipament de primer ordre» vidant-Ios a gaudir e l màxim la instal ·lació que tant hav ien reivindicat els veïns. Alhora, va fer balanç de l'evolució que ha fet la F undació C laror des de l'any 82, quan es va inaugurar l'Esporti u Claror, 6 ns ara. El Regidor d'Esports, Albert Batlle, va asse nya lar el paper jugat pels veïns en la reivindicació de la instal·lació i ho va valorar com un exemp le de democràcia pat,ticipativa. "Aquest poliesportiu és una de les apostes més importants que hem fet

la societat esportiva i l 'Ajuntament. I serà plenament reeixida ... com ho demostra a més el gran èxit que té quant a abonats, jïns i tot abans d'obrir les portes." E l Regidor d'Esports va insistir en el fet que la Fundació Claro r assumís la inversió del projecte. "L'Ajuntament de Barcelona d(flcilment, per si sol, podia afrontar la realització d'aquesta obra, i els fets ens han donat la raó. Vam creure que aquesta era una inversió que havia d'ajf'ontar la societat civil esportiva. La complicitat entre l'Ajuntament i la Fundació Claror ha permès realitzar-la i dota r al barri d 'un equipament que serà modet' . La Regidora del Di stricte de l'Eixample, Joana Ortega, va subratll ar que, amb la inaug uració del nou poliesportiu el barri de la Sagrada Família ha aconseguit "una instal·lació de primer ordre. És important dir que la Fundació Claror, amb els seus anys

d'experiència, ha sabut arrelar-se al barri, q la seva vida associativa, convertintse en un dels motors, I això ho demostra la notable resposta que ha tingut, aconseguint tants abonats des del primer dia." Finalment, l'Alcalde de Barcelona, Joan C los, va destacar les caracte rístiques de l'eq uipament i la funció que faria al barri. Va valorar la importànc ia de l'esport actualment en la societat i va destacar la tasca duta a terme a Barcelona els datTers anys quant a equipaments, gràc ies a l'herència dels Jocs Olímpics del 1992. Finalment, Clos va remarcar la feina feta per la Fundac ió Claror "sense la qual no hauria estat possible tenir aquesta instaf.lació" . L'audiovisual

Els parlaments, en contra d'allò que es podia pensar, no van suposar la fi nalització de l'acte. I és que la Fundació Claror va voler co ntextua litzar- lo i explicar amb un audio visual el paper que han jugat els veïns durant els darrers vint anys amb les seves reivindi cacions. L'audiovisual, de deu minuts de durada, narrava des de l'òptica de diversos veïns l'evolució del barri de la Sagrada Família en els últims vint anys, i especialment del solar on ara hi ha el poliesportiu. Un solar on, ara fa vint anys, hi havia la seu d'una fàbrica de fibres sintètiques, la SAFA, i que després ha vist com s'hi instal·laven, successivament, un equipament esportiu provisional i les parades del mercat de la Sagrada Família, abans de la construcció de l'Escola Tabor i del Poliesportiu de la Sagrada Família. Els protagonistes de l'audiovisual eren e l primer president que va tenir l'Associa-

«Aquest poliesportiu és una de les apostes més importants que hem fet la societat esportiva i l'Ajuntament.», va dir el Regidor d'Esports, Albert Batlle 24


,

,

LA FUNDACIO

Eduard Franco Estadella Directo r Poliesportiu Sagrada Familia

El Poliesportiu Sagrada Família ja és obert! ció de Veïns de la Sagrada Família, Manel Collado; l'actual president de l'Associació, Antoni Viñas; la directora de l'Escola Tabor, Conxita Braulio, i la sòcia número 1 del poliesportiu, Laura Ponce.

La traca final Coincidint amb l'última imatge de l'audiovisual, els Castellers de Barcelona van iniciar un castell per tal que l'enxaneta, des del cim, desplegués una gran pancarta amb la llegenda "Benvinguts" . Paral ·lelament, des del sostre del pavelló va començar una pluja de 1.200 globus que, seguint les ordres del conductor de l'acte, van ser explotats pel públic. Era la traca final, després de la qual l'Alcalde de Barcelona, Joan Clos, va tornar a agafar la paraula per dir, de manera concisa i solemne: "Declaro oficialment inaugurat el Poliesportiu Municipal Sagrada Família."

El piscolabis Acabat l'acte, l'organització va oferir un piscolabis popular a tots els assistents. Servit a la calçada del carrer Cartagena, va ser amenitzat per l'actuació dels Castellers de Barcelona i per la banda musical "Los Labradores" .

Des del dia 11 de maig aquesta instal·laci6 és ja oberta als seus socis amb tota normalitat. Quan aquests dies ens hem passejat per la instal·laci6 i l'hem vista plena de neFlS, joves i no tan joves que la gaudien, sentíem una cloble sensaci6 cie gratitud i satisfapci6. Renso, cI'u~na bancla, que la normalitat que ara gauclim és la culminaci6 cie la tasca feta en els clarrers t'fes o qmalire mesos, en què els esdeveniments s'han procluït a una velocitat vertiginosa: -La finalitzaci6 i posada en marxa d'una instal·lació complexa com aquesta, amb els problemes J6gics que es produeixeFl. -La campanya d'i nscripcions cie socis iniciada a les oficines provisionals el28 de febrer, i que va ser un continu clegoteig de persones, de ntaFlera que en aquests moments unes 8.000 tenen clret d'ús clel nostre centre. Això demostra que la il ·lusió i empenta del nostre barri era totalment posi,tiva, i quan ha arr~bat el moment, han estat al lloc adient. -Les jornades de portes obertes del 25 i 26 cie maig que va significar la visita de prop d' 11.000 persones clel nostre barri. Recordo com aquells dies podia veure, des clel centre del pavelló i a través dels finestrals, com un riu de gent i¡'¡usionacla es desbordava pertota la instal·laci6. -El cliumeFlge IOde maig, dia cie la inauguració oficial, reoordo el sol esplèFldicl que ens va acompanyar i la gent clel nostre barri que festejava l'acte omplint el pave1l6 clel ¡poliesportiu i tots els carrers órcumclants. Ja la tenim acabada i és nostra!, deurien pensar \leient la instal·lació. l penso que, perquè això fos possible, ha estat necessària la convergència de tres factors: -Rer tina part, la presència i permanent actitud activa de la gent del nostre barri. -La visió del nostDe A¡juntament, pressionat des de fa molts anys pel factor anterior, en mante¡;lÍr Ja fil'lalitat funcional d'aquest solar. - L'empenta de la nostra entitat, la Fundació Claror, que, amb una clara vocació de servei al barri, fermament arvelacla a tots i cadascun dels membres de l' equ,ip humà que la oomformen, ha volgut mmltiplicar la seva presència en el barri amb la construcció i gesti6 cI'aqmesta instal-lació. I és en relació a aquest darrer factor que em ve al cap el segon pensament que al'lllflciava. I és que penso, fent retrospeotiva d'UAS 20 anys endarrera, elJ el gru,p de meslires i pares/mares d'alulilliles de l'Escola Sagrada Família que ens vam decidir a asstunir la titmlaritat i gestió de l'escola, i a oompletar lesinstal·lacions esportives inacabades que havia en el seu ~ nterior. Unes instaJ.lacio'ns que van sigFlificar la navor de l'Esportiu Claror i cie tÇlt allò que posteriorment, amb molta feina i molt seny, ha sorgit. ¡ Qué poc podíem imaginar em aquells mOAileAts allò que aAilb el transcurs del temps es dlesenvoluparia! 10, com a Director d'aquest Poliesportiu Sagrada Família, em sento en deute amb tots els qui, en el decurs d'aquests anys, han fet possible aquesta realitat. Em sento orgullós de ooordinar l'equip humà que posem al servei cie la nostra comunitat. I em sento insatisfet perquè, malgrat l'esforç realitzat, encara tenim peticions que farem tot el possible per satisfer. Des d'ara us dono la benvinguda a aquesta casa, que és la vostra, desitjant que la disfJ1uteu al màxim.

25


"

LA FUNDACIO

La Milla de la Sagrada Família es fa adulta Ja es pot escriure una pàgina més en el llibre de la història de la Milla, i mai millor dit, perquè la catorzena Milla té més d'un motiu per passar a la història: incorporació de novetats importants, rècord masculí, rècord d'inscripcions, de participació i un possible canvi de nom de cara a l'any vinent que la convertiria en la Milla de la ciutat, amb ressò internacional. La Millade la Sagrada Famíli a, que organitza la Fundació Claror, ha fet aquest any un indubtable salt endavant. Així ho va manifestar el Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, quan va qual ificar la cursa d' "autèntica Milla de Barcelona". I és que les novetats introduïdes aquest any van donar a la Milla'98, celebrada el26 d'abril, una nova dimensió esportiva que va sorprendre fins i tot els propis organitzadors.

Els canvis en la cursa respecte de les edicions anteriors (nou recorregut amb arribada davant del temple de la Sagrada Família, nou sistema de cronometratge informàtic) es van traduir en una major participació, i en curses més ràpides, amb rècord inclòs. D'altra banda, el desenvolupament de la Milla en un entorn com el de la plaça de la Sagrada Família va afavorir l'assistència de molt públic. A tot això s'ha d'afegir que el 26 d'abril, i en el mateix marc on tenia lloc la Milla, l'Associació de Veïns de la Sagrada Família va organitzar una sèrie d'actes de Festa Major (gegants, torneig de petanca, pregó) que van fer que, en conjunt, la plaça Gaudí respirés un ambient molt festiu. Tot plegat va crear una sensació generalitzada que, tot i que encara es pot millorar en alguns aspectes, la cursa que organitza la Fundació Claror és ja un esdeveniment esportiu de primer ordre. Rècord masculí

Rachad Hicham

26

Esportivament parlant, l'aspecte més destacat va ser que l'atleta matToguí Rachad Hicham, del Club Natació Sabadell, va

Aspecte de la nova zona d'arribada de la Milla

establir un nou rècord de la prova, amb un temps de 4'04", rebaixant en un segon el rècord que, des de 1990, posseïa Joan Viudes. La cursa sènior, però, no va ser fàcil per a Hicham; el kenyà Henry Rutto, segon classificat, va trepitjar la meta amb 4'05" ,i José Antonio Cepeda, tercer, va fer-ho amb un temps de4'06". Hicham reconeixia haver vingut "només per guanyar la carrera, però al final he vist que havia començat força bé i que podia aconseguir el rècord." L'atleta marroquí participava per primera vegada a la Milla de la Sagrada Família, i no va dubtat· a elogiar-la. "És la primera vegada que vinc i en comparació amb altres milles que he corregut, com la de Sitg es, la de

Jacqueline Martín es va imposar per tercer cop consecutiu en la cursa femenina

L'atleta marroquí Rachad H icham va establir el nou rècord de la prova en 4'04"

El canvi de recorregut va fer que les curses fossin més suaus i ràpid~s


'"

LA FUNDACIO

.'

.

El regidor d'esports proposa que la Milla de la Fundació Claror sigui la Milla de Barcelona La ciutat de Barcelona podria gaudir l'any que ve d'una Milla internacional "Ciutat de Barcelona" similar a les de les principals capitals de l'atletisme mundial. I és que Barcelona encara no té cap Milla que dugui el nom de la ciutat.

«La Milla de Claror té totes les condicions per ser la Milla de Barcelona»

La Milla que organitza la Fundació Claror podria ser la portadora d'aquest títol. Així ho va expressar el Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, un cop finalitzada la cursa: "Aquest any s 'ha fet un salt endavant important amb un canvi de recorregut que té la finalització en un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Així es compleix també un desig de tots

Ber,úcarló ... , aquesta és la millor. A les altres el recorregut és d'anada i tornada i perds molt temps. En aquesta és sortir i córrer per diferents carrers fins a l'arribada. És millor".

Jaqueline Martín, una altra vegada Pel que fa a la categoria sènior femenina, la guanyadora va ser, per tercer any consecutiu, Jaqueline Martín, que va marcar un temps de 4'58". Ruth Navarro i Maya Garcia van aconseguir el segon i el tercer lloc de la prova, amb 5'20" i 5'21", respectivament. Tot i el triomf, Jacqueline no va poder batre el seu propi rè-

plegats deferd'aquesta milla 'la Milla Urbana de Barcelona', que em sembla que és l'aspiració de la cursa que organitza la Fundació Claror. Hi ha moltes ciutats que tenen una Milla, i hi ha ciutats que en tenen diverses. Crec que la Milla de Claror té totes les condicions per ser "la Milla de Barcelona". Batlle va fer púbhca la seva afirmació reiteradament. En e ls parlaments damunt de l'entarimat on es van entregar els premis, e l Regidor d'Esports va comunicar a tots els assistents que "aquesta milla s'ha convertit amb dret propi en la Milla de Barcelona i em sembla que així l'haurem de titular".

Alegria moderada La proposta'del Regidor d'Esports de canviar el nom de la Milla per convertir-la en la Milla de Barcelona ha estat rebuda amb molta satisfacció per l'entitat organitzadora de la cursa, la Fundació Claror. Es considera que les

cord (establert per ella mateixa l'any passat en 4'42"), per causa d'una recent lesió que havia limitat la seva preparació. "La veritat és que no pensava ni participar, perquè des que vaig venir del Campionat del Món de Cross he estat un mes parada per una lesió al peu. Només porto JO dies rodant i he vingut per veure què hi havia. Al final m'he decidit a córrer, però bé, no he sortit ni de llunya aconseguir el rècord. He vingut pel primer premi ija està". Jaqueline també es va mostrar satisfeta pel disseny del nou recorregut. "És més fàcil. Estant una mica bé faig el rècord segur, perquè hi ha molta baixada i és molt més ràpid".

paraules de Batlle representen tot un elogi, i que es una qüestió que s'ha d'analitzar amb deteniment. Així ho expressava el Director General de la Fundació, Joan ltxaso: "La proposta ens sem.bla força interessant, sempre que es mantingui el caràcter popular de la nostra Milla, de manera que es faci compatible la parti-

L'organització pensa que és una proposta interessant sempre que es pugui mantenir el caràcter popular de la cursa

El Regidor d'esports, Albert Batlle, amb el m.arroquí Hicham

cipació d'atletes de primera línia amb la participació de les escoles i els nois i noies del barri i de la ciutat".

lA MILLAI 98 EN DADES Organització: Fundació Claror, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i el Districte de l'Eixample Núm. d'inscrits: 1.259 Núm. de participants: 873 Participant més veterà: Xavier Botella Garci a (90 anys) Participant més jove: Jonathan Imaz Ribeiro (8 anys i 4 mesos) Entitat que va aportar més corredors: CEIP Sagrada Família GUANYADORS Benjamins masc.: Andreu Candial Alevins masc.: Daniel López Infantils masc.: Raúl Consentino Cadets masc.: Francisco Plaza Júniors masc.: Eduardo Expósito Veterans masc. : Gerard Tortajada Promeses masc.: Jordi Buergo Sèniors masc.: Rachad Hicham

5'54"

fem .: Eva Junque

6'38"

5' 16"

fem. : LídiaRodríguez

5'42"

4'51 "

fem.: Jéssica Martínez

5'30"

4'41"

fem.: Mireia Torrent

5' 18"

4'15"

fem .: Júlia Estevez

5'02"

4'47"

fem.: María Paz Moreno 5'37"

4'08"

fem.: S íI via Fernàndez

5'O l "

4'04"

fem .: Jaqueline Martín

4'58"

27


"

LA FUNDACIO

Obertes les inscripcions dels cursets de la propera temporada

La Fundació Claror, a la primera Jornada Tècnica del Pla de Qualitat de l'Ajuntament

Aviat es coneixerà el programa d'activitats del Poliesportiu Municipal Sagrada Família

Els socis de totes dues instal ·laciolls pagaran preu de soci, facin l'activitat al Claror o al Sagrada Família

El mes de setembre comencen de nou les activitats dirigides a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Municipal Sagrada Famíl ia. Les inscripcions ja són obertes i és recomanable que els interessats no esperin fins a última hora per formalitzar I~ inscripció per assegurar la plaça. Els socis de totes dues instaJ.lacions poden inscriure's a qualsevol de les activitats, independentment d'on es facin , a preu de soci.

El programa comprèn un ampli ventall d'especialitats i horaris per a totes les edats. Són dirigides per professors especialitzats i es fan amb grups reduïts. De les activitats infantils cal destacar la iniciació esportiva, per a nens i nenes de primer a tercer de primària; l'escola de bàsquet, on no hi ha competició, i per a nens i nenes de 8 a 11 anys, la dansa jazz, de 6 a 14, i la dansa clàssica, de 5 a 14 anys. Per als adu lts l'oferta es fo-

namenta en l'aeròbic, el ioga, la dansa jazz, la gimnàstica de manteniment i la gimnàstica especial per a les persones majors de 60 anys. Per a tota la franja d'edats hi ha un ampli horari pel que fa a les activitats aquàtiques, des de cursos per a nadons fins a natació per als més grans. També es pot optar per les arts marcials, com el judo i el taekwondo, amb grups per a totes les edats. Per una informació més detallada sobre els cursets cal adreçar-se a les oficines de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

El dia 20 de maig va· tenir lloc, a l'auditori del CERC, una jornada tècnica sobre la qualitat a les instaHacions i serveis de l'Ajuntament de Barcelona que estan desenvolupant polítiques de qualitat als seus àmbits respectius. L'acte va estar presidit per la regidora Teresa Sandoval i va comptar amb la participació del catedràtic de Màrqueting de la Universitat de Miami, el Doctor Parasuraman. La Fundació Claror va ser-hi present amb una ponència, "La qualitat, eina permanent per a consolidar un projecte", que va exposar el seu Director General, Joan Itxaso. Es va explicar l'experiència de la Fundació Claror en els últims cinc anys, en els quals s'ha donat un desenvolupament molt important en tots els àmbits (instaHacions, abonats, treballadors, facturació, inversions ... ), en un procés de millora continuada que h~ peJ1mès afrontar aquest creixement amb ordre i un bon nivell de qualitat.

Bons resultats dels màsters de natació En l 'últim Campionat de Catalunya de Natació, celebrat el16 i el 17 de maig al Club Natació Sabadell, l'equip de màstersveterans de la Fundació Claror van aconseguir ni més ni menys que 55 medalles: 23 de bronze, 14 d'argenti 18 d'or. El rècord de medalles d'or se' I va endur Roser Castillo amb cinc medalles, a les quals cal afegir una altra d' argent. També va guanyar-ne sis Mercè Bel (q uatre d'or i dues de bronze). Però el més destacable és que

28

els vint membres que hi van competir van pujar al pòdium, almenys un cop. La secció de màsters és la secció «veterana» de natació. Els seus membres tenen més de 25 anys i fan campionats arreu del món, on participen sempre equips d'altres nacionalitats. Per apuntar-s' hi, els requisits bàsics són: tenir més de 25 anys, nocions bàsiques de natació, ganes de participar en competicions i molta motivació per entrenar-se.


I

LA FUNDACIO"

S'acaba la temporada de bàsquet per als equips del Safa-Claror L'arribada de l'estiu significa, en el món del bàsquet, el final de la temporada. I el Safa-Claror, la secció de bàsquet de la Fundació Claror, va celebrar-ho el30 de maig amb una festa. Va ser la primera Diada del Bàsquet que feia l'entitat i va tenir com a cloenda un sopar que, entre jugadors, tècnics i familiars, va aplegar més de 450 persones. Al sopar es van Lliurar per primer cop trofeus als jugadors, a partir de la categoria infantil, que durant l'any van demostrar una actitud més positiva envers l'equip. Més de 250 nois i noies han format part aq uest any d'algun dels 24 equi ps del Safa-Claror o dels d'iniciació que s'engloben en l'Escola de Bàsquet.

Resultats positius El coordinador dels equips de bàsquet de l'entitat, Daniel José, ha valorat La temporada com a "molt positiva". Quant a resuLtats, no hi ha hagut títols com en temporades anteriors perquè

"la majoria dels equips han competit en els grups de major nivell de les seves categories", comenta Daniel José. La part més positiva la representen equips com el Cadet "A", que ha fet un extraordinari paper a la lliga preferent "A" de la Federació Catalana de Bàsquet (vegeu pàgina 40). També han des-

LíNIA

DIRECTA Anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, només heu de deixar·lo a la bústia del Te amb les vostres dades. Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

El sènior f emení tornarà a jugar l'any vinent a Primera Catalana

tacat equips com el mini fe mení "A" o el preinfantil masculí "A".

Descens del sènior femení La cara negativa de la temporada l'ha simbolitzat el sènior femení entrenat per Alfons Font. Després de tres temporades consecutives pujant de categoria, aq uest any no han pogut donar les alegries a les quals ens tenien acostumats: no han pogut mantenir-se a Segona Nacional i l'any vinent jugaran a Primera Catalana.

Temporada 98/99 Acabada la temporada, la majoria dels equips ja estan pensant en preparar la següent. Les novetats més importants de la secció de cara a la propera tem-

Classes part iculars de matemàtiques a tots els nivells (BUP, COU, FP i universitaris). José Pedf0sa. Tel. 93 232 71 20. Es lloga pis . Exterior, 75m2, cuina i bany reformats, ascensor, aire condicionat. (Virrei Amat) 60.000 ptes. M. Carmeno Tel. 93 435 04 36.

porada seran la creac ió d'un quart equip cadet masc ulí i la possibilitat que e l sènior masculí pugui jugar la lliga de Tercera Preferent.

Quatre equips del Safa-Claror, convidats a disputar un torneig a Itàlia Prop de 50 nois i noies integrants de quatre equips de bàsquet del Safa-Claror faran una estada de cinc dies a Cieri, c iutat del nord d'Itàlia. El motiu és la invitació formulada pel club de bàsquet de la ciutat per tal que els equips del Claror participin en el XV Torneig de Bàsquet Internaoional de Cieri, que es disputarà els propers 19, 20 i 2 1 dejuny. Els equips convidats són els Infantils "A " i "B" i e l cadet "A" , tots masculins, i el cadet femení "B" . Durant l'estada a Itàlia, els nois i noies del Safa-Claror dormiran a casa dels jugadors del Cieri. Aquesta experiència tindrà continuïtat el proper Nadal qmm tres equips d'aquest club italià vinguin a Barcelona convidats pel Claror.

La Fundació Claror renova i amplia la seva web d'Internet Coincidint amb la inauguració del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, la Fundació Claror ha renovat i ampliat la informació que ofereix la seva web a Internet. Des de mitjans de juny, tots e ls internautes podran accedir a la nova versió de la web des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. Des d'ara, la web ofereix tota mena d'informació referent al nou Pol.iesportiu Municipal Sagrada Família. N'hi ha de les instal·lacions (amb fotos incloses), dels preus de les diferents modalitats d'aboname nt i de les activitats dirigides amb els horaris i les tarifes de cadascuna. La web de la Fundació Claror, inaugurada el 17 de juli o l de 1997, va ser la primera on s'i nform ava amb detall de les acti vitats d'un poliesportiu barceloní. Ara, ja n'inform a de do s. L'adreça és "www.bcn.es/c1aror" , i el correu e lectrò nic "claror@ mx2.redestb.es "

Es ven taulell de dibuix tècnic "Laser" (Mod . Junior) . 1.00 x 0.8m. Bon preu. Agustín Guzman . Tel. 93 290 83 64 (de 9 a 13h). Neteja per 500 ptes .! hora. Maria Bello. Tel. 93 4369420.

llogo plaça de pàrquing. Petita i econòmica. Magda. Tel. 93 457 8228

Casa particular de 110gl:ler a Ciutadella (Menorca). Casa: 5.000 ptes.!dia (4 persones) . Xalet: 90 .000 ptes .!2 setmanes (6 persones) .

Demanar per Rita al Claror (21 .30 a 22.15h) o trucar al 93 213 26 99 (9.00 a 16.00h). •

Venc R-7. Matrícula B-CT.. Perfecte funcionament i estat. 100.000 Km . 90.000 ptes. Andrés. Tel. 93231 0528

29


I

concurs

PASSATEMPS

Participa-hi i guanya ..

Sopa de lletres

C H l

E R R

o

E R I

H L T

I M R I

L

E A T

E L P

A A A

o

M R

A R L U S E D R L R D R E H L R R

I

E E C I

J N B

A

D

S F M L D A J VME

o

P

I

A E K E

Z Z I

X

E B E G A N E S K T A G U I

3 mesos de quota gratu·.la a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Família 1.

Participeu enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Famíl ia.

~~--------------------I

~:r:;~·:::::: ::::::::::::: :.~.~. ~~~.~.~. :::: ::::::::::::::::.~~;~.;~~.: :: : : : : : : ::::::::::: : Edat .... .. .. .. .. Ets soci/a del Claror ...... ...... ..... .... .. .... .. .. .... .... ...... .... .... .

o

E

Test

Oferta vàlida fins al 31 d'agost de 1998

Ciutat. .. .. .. .. .... .... .. .. ........................ .. .... ..... .. ...... ..... DP .... ............. .. .. .. .

L E R A

I I

Qui és l'entrenador del Tau Ceràmica? Qui és el seleccionador espanyol d'handbol? Qui va guanyar l'Eurocopa del 1996? Qui va ser l'últim guanyador del To ur? Quin es port practica Andrei Scheptkin? Quina selecció de rugby és coneguda com els "All Blacks"?

2. 3. 4. 5. 6.

'cPtll!laZ U¡\°N

J

Qüestionari per al concurs

«(

(9 ' loqpul:H (ç '11:l!Jlln Imf (p 'CA UClU'JIV ' lI ~UlO~ SO!O ap lIIm [ (z ' O(O!JcJS o!íiJ'JS( I :sa}sodsall

1. Quin any va fitxar pel Barça Ladislao Kubala? 2. Quin dia va tenir lloc la inauguració del Poliesportiu Sagrada Família? 3. Qui va guanyar la cursa sènior femení de la Milla de la Sagrada Família?

Què penses de la Revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

Dragan Clarence Carlos Jacques Carles Pedro Marco

Martínez de la Rosa Villeneuve Ciric Pantani Moyà Seedorf Sainz

'!UU1UUd OJ.mw ~cso~ UI ap Z<)UJI.IUW 'O.lP;;'d :1JAOlAJ ' S<'l pe;) '~dA n'J lI 'J II! i\ 'sanb:mr

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

~ Z Ii! US

'sope;) :JJOp'J'JS ' :)JU'JJCO ~J !J!:J ' u u~h~Ja :9P"IOS


Euroquimica Bufí y Planas, S.A.

La millor tecnologia en revestiments i sistemes de pintura.

• Protecció Passiva Contra Incendis • Anticorrosió • Impermeabilització • Paviments Oficines Centrals i Exportació Ctra. Argentona a Dosrius, Km 2 08319 Dosrius (Barcelona) Tel. 93.797.43.00 Fax 93.791.92.61 e-mail: Euroquimica@euroquímica.com Web: http://www.euroquimica.com

Canon España, S.A. G ran Via de Carles III, 86 08028 Barcelona Tel. 93.330.16.04 Fax 93.411 .23.28 Proveïdor habitual de la Fundació Privada Claror en sistemes d'oficina Copiadores B/N Copiadores Color Copiadores Digitals Fax Injecció de bombolla Fax Làser

Impressores Color Impressores Làser color Impressores B/N Foto Digital

e-mail CANON:sbarmacc@lander.es

31


Guia de Se:l'veis i COlD.p:l'es

MAI TONI ESTÈTICA TOT PER ESTAR MOLT MÉS MACA Còrsega, 529 bis

BAR RIBEIRA

I NSTITUTOjTEXTIL

Entrepans, tapes i vins gallecs.

• Moda dona i home.

Rosselló, 411 Tel. 93.458.63.85

• Representants tèxtils des de 1970. • Venda de peces de mostrari de marca. • Matins fins a les 14h i tardes fins a les21h.

Aplicaciones Eléctricas ENE S.A.

Barcelona 08025

Equipament de telecomunicacions.

• Obert dissabtes.

Tel. 93.457.07.45

Costa, 16 - 18 local 2 - Tel. 93.254.15.51

Rosselló 400 Tel. 93.347.02.05

!!·,;w

MAI TONI PERRUQUERIA ATREVEIX-TE!

MOBLES CÒRSEGA Mobles juvenils. Armaris a mida. Còrsega, 509 Tel. 93.457.79.57 08025 - Barcelona

Pianos, teclats, vent, corda, guitarres, so professional. Classes de solfeig, piano, orgue, acordió, guitarra, saxo, clarinet

CANVIA LA TEVA IMATGE Còrsega, 529 bis

ALRAVASA

Barcelona 08025 Tel. 93.457.07.45

IlFUSTÉ INSTRUMENTS MUSICALS

• Instal·lació integral d'oficines,

Marina, 310 Tel. 93.455.92.58 Mallorca, 352 Tel. 93.207.45.18

biblioteques i col·legis.

PERRUQUERIA LEAM Extensions i metxes de color. Tatuatges i micropigmentació. Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23

LA YAYA AMÈLIA LA CUINA DEL BACALLÀ. Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73

GIRBAU REGALS

Marina, 297 Tel. 93.348.07.77

Mil detalls per a tu 10% de descompte als socis del Claror.

Fax 93.347.03.25 08025 Barcelona

VITAL. LLIT

Còrsega, 51 - Rosselló, 396

PIRULETA

sep

• Matalasseria i complements. • Descansar és mitja vida.

Llaminadures, regals, articles de festes Bateigs, comunions, noces. Sardenya, 331 Tel. 93.207.02.34

j .,!liM

• Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa.

Mailorca, 506 Tel 93.247.12.31 08013BCN Sardenya, 512 Tel. 93.284.29.05 08024BCN Camèlies, 11 TeI.93.691.33.01 Cerdanyola

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

EMBOLIC

Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

• Obert de 7h a 1h de la matinada.

Parc infantil.

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60

Festes, aniversaris.

DELlRIUM BAR-CAFETERIA

BAR RESTAURANT LA MORE"ETA • Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics. • Sala per a empreses i grups. • Dtes. als socis del Claror i PM. Sagrada Família en dinars i sopars. Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona

32

• Ben a prop teu • Molt a prop teu

Consell de Cent, 461 Tel. 93.232.97.05

BAROKE

Sardenya, 319, baixos, Tel. 93.457.04.53

SONIBER ELECTROMEDICINA

Bar musical. Mallorca 492 Tel. 93.232.42.67 08013 Barcelona

p., #lJ #I ,) §J;) , . •

XEITO Llibreria i objectes de regal La teva botiga. Obert dissabte. Rosselló, 384 - Tel. 93.456.56.17

• Equipament per a cardiologia. • ECG, Holter, prova d'esforç, espirometria, accesoris, i no reutilitzables. • Doppler. Digitalització i arxiu d'imatge mèdica. Sardenya, 337 Tel. 93.458.19.04

7 tJ


FARMÀCIA BRICIO

HERRERA

LA. BOUTIQUE

• Servei de guàrdia de 9 a 22h • Dies de juny:dj. 4, dv. 12 ,ds. 20 i dg.28 • Dies de juliol: dI. 6, dt. 14,dc. 22 i dj. 30 • Dies d'agost: dv. 7, ds. 15. (obert tot l'agost).

Venda i lloguer de material mèdic i d'ortopèdia.

DEL MOVIL

Sardenya, 334 Tel. 93.436.77.34

FARMÀCIA BRICIO Xerrades sobre: • depressió i herba de Sant Joan, dijous 4 juny, 18h • dolors de cames i peus a l'estiu, dimarts 14 juliol, 19h Sardenya, 334 Tel. 93.436.77.34

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA • Plantilles a mida. • Proteccions esportives.

Provença, 157 Tel. 93.323.21.50

• Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror

BYOMEDIC Xavier García Electromedicina

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59.33 - 08025 - Barcelona

• Subministres i instruments mèdics. • Proveïdor del material mèdic del P.M.S.F. València, 527 1r B Tel. 93.245.01 .86 Assistència permanent Tel. 907.27.83.98 SERVEIS

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ A qualsevol punt d'Europa i guardamobles Roger de Flor, 277 Tel. 93.457.12.25

FLORISTERIA ALOHA

Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76

FLORS I PLANTES

CENTRE DE PSICOLOGIA • Ajuda psicològica en situacions d'ansietat, estrès, depressió, fòbies, dificultats de relació amb l'entorn. Adults infantils i adolescents. •

Assessorament matrimonial.

" Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes)

CENTRE DE PSICOLOGIA •

Ajuda psicològica en les dificultats de relació de parella.

Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes)

SERVEI URGÈNCIES MÈDIQUES (SUM) • Metges a domicili, ATS, auxiliars. • Permís de conduir, revisió mèdica. • Servei permanent 24h Rosselló, 416 1 r 2a Tel. 93. 455.55 .55

• Telefonia mòbil i accessoris

Padilla, 254 Tel. 93.435.17.24 Lepant, 292 Tel. 93.455.69.80

OLOGY S.L. • Equipaments per a piscines.

LOGI-RAC • Bancs de vestuari i prestatgeries plàstiques anticorrosives Ptge. Rovira i Virgili, 11 08205 Sabadell Tel. 93.711 .18.62 Fax 93.711 .56.60

DECOPLASTIC • Solucions en resines plàstiques per a la hosteleria, sector esportiu, indústria en general • Bancs, prestatgeries antihumitat, terres antilliscants, armari ets ,etc. Provença, 277 1a 08037 Barcelona Tel. 93.215.08.25 Fax 93.488.23.72

LEJIAS PONS AM' Ponsy

• Burbujita. Energia, 14-16 Polígon Famades 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93.377.72.52

Tanger,35 08016 Barcelona

Fax 93.377.71 .56

Tel. 93.300.42.58

SATA

MEDICLlNICS

• Construcció i instal·lació de piscines • Tractament d'aigües, descalcificadors domèstics i industrials. • Osmosi inversa

• Fabriquem i comercialitzem assecadors de mà per aire calent i accessoris de bany per a usos col·lectius. • Exportem a 36 països del món. • Sol·liciteu el nostre catàleg gratuït.

Balmes, 173 Tel. 93.217.21.91 Fax 93.217.03.64

San Quintí, 134 Tel. 93.446.47.04

33


[~~!~::~~~~~]

NETEJA

OFERTES REVELATGE

HERSAN, s.c.p.

QUAUTAT PROFESSIONAl. APREU D'AFICIONAT

Les seves fotografies seran tractades per professionals que utilitzen els millors productes •

REVELATGE INDUSTRIAL ENTREGA EN 24 HORES

INDUSTRIAL Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror

Parc Vall Palau, 13 7è 4a 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

SE~YALÈTICA

,., ...,~,i1~

'!yi>""5., o

"

DUPLICAT 2 x 1 A 10 x 15 12+ 12 FOTOS + REVELATGE + IVA = 975 pIes. 24+24 FOTOS + REVELATGE + IVA =1.570 pIes 36+36 FOTOS + REVELATGE + IVA =2.170 pIes

FOTOS CARNET INSTANT 14kh. FOTOS D'ESTUDI I COMPOSITES OFERTA: 4 fotos carnet + 1 (7x10) + 2(10x15) + 1(15x20) = 850 ptes.

MARCS A MIDA LÀMINES I GRAVATS FOTOCÒPIES COLOR LÀSER SERVEI DE FAX

Rosselló, 417 - Tel.: 93.436.03.46

TOT

Hr.J~ S E

I RETOLACiÓ ./ empreses ./ hospitals ./ instal 'lacions esportives ./ botigues ./ tot tipus d'espais

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació

CONTROL GRÀFIC.•.•. Aragó,338 08009 Barcelona Tel. (93) 2324961 Fax (93) 232 49 71

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

100

ptes/hora

Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

CONCESIONARIA DE EXPLOTACIDNES, S. A.

PARKING

Per als usuaris de l'Esportiu Claror

Nàpols, 274 i Sicília, 257 .. Tel. 93.457.37.06 34

•• •• • •• • •

Televigilància Circuit tancat TV Servei minusvàlids


·

SOCIETAT Joana Ortega, Regidora del Districte de l'Eixample

«Entre tots hem de fer un Eixample millor» «La política no pot fer-se des d'un despatx; jo la política intento ferIa des del carrer, conèixer els veïns en el seu entorn»

No és poca la responsabilitat que té aquesta dona de 37 anys: dirigir la política municipal d'un dels districtes més importants de la ciutat, l'Eixample. Regidora des de fa uns mesos, Joana Ortega dóna en aquesta entrevista la visió que té de la seva feina una llicenciada en psicologia, nacionalista i d~mocristiana que es dedica a la política per vocació. ENTREVISTA:

Sergi Larripa

Ser psicòloga ajuda a moure's en el món de la política? No pen so que m'ajudi especialment. El que t'ajuda és la manera de viure i veure les coses. La veritat és que no utilitzo gaire les tècniques psicològiques per a la meva feina. Potser sí que quan estic davant d'una persona em fixo en els seus gestos, en la mirada, en la manera d'expressar-se, i em formo un perfil de la persona que tinc davant. Però ho faig inconscientment, suposo que per establir empatia.

És difícil per a una dona dedicar-se a la política? És difícil , és difícil, sobretot pel que fa a compaginar-ho amb la vida familiar. Per mi, la farm1ia és importantíssima. I la política t'exigeix un nivell de dedicació al cent per cent que fa que, de vegades, aItres as pectes de la vida puguin quedar relegats a un segon nivell. I hem de fer tot el possible per tal que no hi quedin. Penso que aquest és un missatge que tots, els polítics inclosos, hauríem de ser capaços de transmetre : hem de saber compaginar la feina amb la famÍlia. En el meu cas, el preu més alt

que pago per la meva fei na és el temps que no estic amb la famíli a. D' altra banda, però, dedicarte a la política municipal és molt maco. És la política més real perquè vius la vida soc ial molt de prop, encara que no co neg ui d'horaris . Qui és Joana 'Ortega? Com es definiria? Crec que es veu de seguida com sóc: una persona familiar, molt pl anera, basta nt f ranca, molt oberta, amb molta facilitat pel diàleg . M'agrada pa rl a r, m'entusiasmo amb una pedra; qualsevol projecte en què pugui participar m'entusiasma. Em considero una treballadora incansable que disfruta amb el que fa. I aquest, alhora, és el meu vici: no saber aturar-me. Definir-se com a "política", en uns moments en què dir que un és polític no està gaire ben vist, no deu ser fàcil. Els polítics tenim mala premsa, fruit de la generalització que es va fer en uns moments determinats en què la política va prendre uns camins no gaire clars. I això ha provocat que sovint paguem justos per pecadors. Jo,

en canvi, visc la política com una vocació, i tinc clar que sóc una representant de la fo rmac ió políti ca a la qual pertanyo . E n aq uest cas jo em sento plenament identificada amb els ideals i principis d'Unió Democràtica. Està a La política per vocació o per accident? Jo estic a la política totalment per .vocació, per vocació de servei. No més qui es dedica a la política per vocació ag uanta , perquè no és fàcil. La gent normalment creu que té dret a jutjar-te sense coneixèr-te, sense donar-te l' ocasió ni tan sols d'expressar-te. I això és el fet trist de la política. Els polítics hem de mirar de demostrar que treballem per vocació, i estar a prop del ciutadà. La política no pot ferse des d' un despatx, jo la política la intento fer des del carrer. Intento no només parlar am b els veïns, sinó fer-ho en e l seu entorn: als locals de les entitats, de les associacions, a casa seva. Només així pots fer-te una idea de com són, de com viuen. Això no vol dir que els polítics haguem de fer tot allò que un ciutadà determinat vol. S'ha de tre-

«Em considero una persona planera, oberta i dialogant. U na treballadora incansable que disfruta amb el que fa»

35


SOCIETAT -'

.~.

«Convergència i Unió som dos partits diferents ... i en bona harmonia»

ballar amb una visió àmplia i tre-ballar per a tothom. Per què en un moment determinat va decÍllir entrar en política i, concretament, a Unió Democràtica? En un moment de la vida et planteges una sèrie de qüestions sobre la societat, so bre la política.. .i aleshores jo vaig tenir la sensibilitat de voler incidir, de voler participar, de no quedar-me al marge. Vaig pensar: "No anem bé, quin gra de sorra puc posarhi 7" I en aquest sentit vaig donar el pas d'entrar a un partit polític. El partit que més coneixia era Unió Democràtica, ja que el meu pare n'era membre. Amb això i tot, vaig fer una roda per parlar amb membres de les joventuts d'altres partits, però el que més em va agradar, perquè anava amb el meu tarannà, era Unió Democràtica. Així que m'hi vaig afiliar l'any 85. En la política municipal barcelonina, com pot Unió Democràtica transmetre una manera de fer les coses diferenciada respecte de Convergència Democràtica? Convergència i Unió som dos partits que estem en coalició, amb una font nacionalista comuna, de fet som dos partits amb principis diferents. Unió és humanista i democratacristià, amb unes diferències importants res-

«La política municipal és la gran política, ja que incideix directament en la qualitat de vida de les persones»

36

pecte de Convergència. Jo no entraré ara a definir Convergència perquè no és el cas, però sí que és cert que són dos partits diferents, en coalició. I en bona harmon ia, tot i que moltes vegades hi ha hagut certs recels i interpretacions, a vegades més de la premsa. I com es tradueix aquesta diferenciació ideològica en la poLítica municipaL? La política municipal és molt més que fer carrers o grans infraestructures . És fer una política social, en tant que vius molt de prop els problemes socials. Al Districte de l'Eixample, posem per cas, tenim cinc barris molt distints. Tenim barris amb gent molt envellida, amb gent que viu sola que no pot fer front a les despeses diàries , els aspectes escolars .. .i és en aquest tipus de política en la qual deixes l'empremta ideològica del teu partit. La política municipal no és, per tant, política petita? No, no, jo penso que la política municipal és la gran política, perquè qualsevol cosa que fas pot incidir directament en la qualitat de vida de les persones, en el benestar dels ciutadans. Temes com la neteja dels carrers o les deixalles dels gossos, la vida comercial dels barris ... poden semblar temes menors, però no ho són. Perquè posar una paperera aquí i un llum allà pot miLlorar la neteja i la seguretat d' un carret, per exemple. I això és el que intentem, fer milers de coses petites que puguin millorar la qualitat de vida dels veïns . Com es veu des de La seva òptica la situació de la ciutat i, en concret, del Districte de l'Eixample? L'Eixample és en bona mesura el cor de la ciutat, i això vol dir coses positives i negatives. La seva centralitat suposa avantatges quant a gaudir d'una bona xarxa de transport públic, d'eixos comercials importants ... La part negativa és que, per aquesta servitud de ciutat, és un districte que no té prou cohesió. L'Eixample té un teixit associa-

'

~

'"

~(.

Imatge de la Regidora de l'Eixample lliurant un dels premis en l'última edició de la Milla de la Sagrada Família

tiu importantíssim, que fins i tot a mi m'ha sorprès. I això s'ha de fomentar i potenciar, perquè és el que dóna cohesió i força als barris, alhora que els diferencia una miqueta, i és bo. Un districte que perd habitants, que veu com la seva població envelleix, com les oficines guanyen espai a les llars, com els joves marxen pels preus dels habitatges, i que sofreix el mal estat de les façanes d'alguns edificis... Un dels grans problemes de l'Eixample ha estat la seva terciarització. Ara ja fa un temps es va veure que això no podia ser, i que s'havia d'intentar que la gent hi tornés, per tal de rejovenir-lo. És cert que el 26 per cent de la seva població és major de 65 anys, quan la mitjana de la ciutat és del 18 o 19 per cent. A més, aquest aspecte està més agreujat en segons quins barris

«La situació d'avui dia de l'Eixample en temes de neteja és greu, i ens preocupa»

del districte. Ens hem d'esforçar, per totes, per evitar la terciarització. Abans teníem un instrument molt bo, l'ordenança ara ja derogada, però estem treballant per trobar-ne un altre que ens permeti frenar una mica aquest tema.! segon, mirar d'incentivar la gent jove perquè visqui a l'Eixample. Això significa fer polítiques d'habitatge assequibles. Hi estem treballant. Els números i les estadístiques semblen indicar que la gent jove està tornant-hi. En aquest sentit s'han creat unes àrees de re-


SOCIETAT ,

és el de l'adequació d'un espai per a l'aparcament dels autocars de turistes que estacionen als voltants de la plaça de la Sagrada Família. S'ha treballat però no s'ha aconseguit resoldre el problema.

«Hem de fer una política d'habitatges que permeti a la gent jove poder viure a l'Eixample»

habilitació preferent per tal d' intentar captar gent nova ; la rehabilitació d' habitatges és un punt molt important, que ens preocupa. En definitiva, es tracta de fer de l'Eixample un espai per viw-e, amb equipaments, zones verdes als interiors d'illa, casals, voreres per poder-hi passejar.. .

Quin és el problema més greu per resoldre a l'Eixample, el primer a l'ordre de prioritats de la seva política d'actuacions? No hi ha una única cosa, es tracta de fer un cúmul d'actuacions. Per exemple, la situació d'avui dia de l'Eixample en temes de neteja és greu, i ens preocupa. Hem treballat i seguim fentho per solucionar aquesta assignatura, El tema del trànsit, tot i que ha millorat, segueix essent per mi una altra gran assignatura pendent, no de l'Eixample sinó de la ciutat. També ho és el de la rehabilitació d'habitatges . En qualsevol cas, no ens hem d' oblidar d'altres temes socials, de la ~ynt gran que necessita ajut o dels nanos que necessiten beques per menjador escolar... temes que encara que no siguin tan mediàtics no deixen de ser importants.

Parlant de trànsit, un dels assumptes en què s'ha treballat

És cert, tot i que penso que la situació ha millorat molt en els últims temps. Es van fer actuacions al voltant de la plaça, es va adequar un pàrquing situat pocs carrers més amunt de la plaça, però encara que ofereixis alternatives, és molt difícil que el cent per cent dels conductors et faci n cas, Cal pensar que la Sagrada Fanulia és un dels patrimonis més importants de la ciutat, i és visitada per tots els turistes. AI seu entorn es produeix un trànsit d'autocars molt ràpid ; la majoria fan vi sites concertades de vint minuts de durada i als conductors no els surt a compte anar i tornar a cap pàrquing que els donis com a alternativa. És una qi.iestió difícil de solucionar, tot i que proposem alternatives,

El barri de la Sagrada Famz1ia és un dels que ha estrenat més equipaments en els últims temps: Centre de Serveis Personals, Poliesportiu nou ... Pensa

«El tema del trànsit, tot i que ha millorat, segueix essent per a mi una gran assignatura pendent, no de l'Eixample, sinó de la ciutat»

que ja té els equipaments que necessitava? Sempre hi ha coses a fe r. Ara, s' ha de saber que actualment la Sagrada Família és el ban'i que té la xarxa d'equipaments més completa de tot l'Eixample. Des de la inauguració de l' Escola Tabor, l'Escola Bressol-B arrufets, la recuperació dels interior d' ill a Montserrat Roig, els Jardins de la Indústria, el Centre de Serveis Personal s i ara el nou Poliesportiu Sagrada Família .. .S'ha donat en poc temps una bona resposta a la demanda que hi havia quant a equipaments. En qualsevol cas, la Sagrada Família és lU1 bruTi molt jove, molt viu i motor, capaç de buscar noves necessitats i d'acceptru' els reptes que els proposes. És un barri on la gent viu molt qualsevol acte, i on fa goig veure el caliu, el bon ambient que es respira quan fas acti vitats al

CéUTer. Quina valoració fa de la inauguració del Poliesportiu Sagrada Famt1ia i de la tasca de la Fundació Claror? Faig una valoració molt i molt positiva. La Fundació Claror ha fet realitat allò que en un principi semblava una mica impossible, que era acomplir amb tots els terminis d'acabament de les obres i apertw-a del centre. I és que les persones de la Fundació des de la Presidenta, Joana Céspedes, el Director General, Joan Itxaso, i en conjunt tot l'equip humà, són persones amb una gran professionalitat que coneixen molt bé allò que fan. Jo penso que ja era una garantia que això funcionaria el fet que gent com aquesta s'hi dediquessin. I així ha estat.

'

CURRíCULUM VITAE Joana Ortega i Alemany va néixer a Barcelona fa 37 anys. Llicenciada en Psicologia, és l'actual Regidora del Districte de l'Eixample, càrrec en el qual va succeir Antoni Mru'cet el mes de novembre de 1997. Casada i amb dos fills, milita a Unió Democràtica de Catalunya des de l'any1985 . És membre del Consell Nacional d'aquest partit i pertany també al Consell General de la Unió de Dones. Va començar a desenvolupar la seva trajectòria municipal l'anyI992 com a Consellera Tèonica al Districte de Les Corts. L'any 1996 va ser nomenada Regidora adscrita a Nou Barris. Actualment, a més de Regidora de l'Eixample, és vicepresidenta segona de Pro-Eixample i membre del Consell d'Administració de Barcelona Activa, del Consell Metropolità de l'Entitat Metropolitana del Transport i de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractaments de Residus.

La gent del barri ha respost de meravella perquè ha sentit el projecte com a propi, com es va veure en les jornades de portes obertes o el dia de la inauguració.

CLíNICA VETERINARIA

SAGRADA FAMILI .~:::CENTRO MÉDICO QUIRÚRGICa

---

Córcega, 537 entre Marina y Cerdeña - Tel. 435 88 67 - 08025 BARCELONA

Horarlo COllsulta: de 9 a 21 h. de lunes a Sabados. URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIAS Domicilio, Tel. 908 89 89 54 Dr. Femando Fernandez - Dr. Ignaclo Farras - Dr. Alexandre Tarrag6 ..!o',' ,"<,,,

r;, PARKlNG gratulto ~

trente a nl:lestra CHnlca

sÈ~V-fc":t{~: .E>È PÈLU~UÈ~-¡0-

~,fl~

'W

37


AGENDA ACTIVITATS D'INTERÈS

ESPORTS «Amics de la Bici» L'Esportiu Claror un a o rga nit za no va sortida dels amics de la bicicleta. Serà el 14 de juny i el destí, el Delta de l'Ebre.

Aquest estiu, més activitats al Centre de Serveis Personals El Centre de Serveis Personals de la Sagrada Fanu1ia ha complert un any. En el transcurs d'aquest temps ha anat ordenant els seus espais, ampliant l'oferta cultural i lúdica, i aquest estiu ja disposa d'un ventall d'activitats culturals molt extens.

«XI Triatló Escolar de Barcelona» Natació, bici cleta i atleti sme, aquests són els tres esports de què con s ta un triatló.EI 17 de juny, l'Institut Municipal d'Educació i la Direcció d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona n'organitzen l'onzena edició per a nois i noies en edat escolar.

«24 hores de Montjuïc de motociclisme» Tots els amants del motor, concretament de les motos, els dies 10, 11 i 12 de juliol teniu tes 24 hores de Montjuïc. Una cita que no us podeu perdre!

«Mulla't per l'Esclerosi Múltiple» Ajudar els altres no és tan difícil. En aquest cas, només cal que us llanceu a l'aigua per nedar uns quants metres el dia 12 de juliol i feu un donatiu en la mesura de les vostres possibilitats per ajudar tots aquells afectats per l'esclerosi múltiple. A l'Esportiu Cl aror i al Poliesportiu Municipal Sagrada Família també ens mullarem, però ho farem dissabte dia 11 de juliol de 9.00 a 13.00 hores.

38

Les exposicions i les conferències són un dels plats forts del Centre

Cada trimestre, el Cenb'e de Ser- juny, els grups que hi tocaran seran un trio típic argentí que veis Personals de la Sagrada ens recordarà les cançons de Familia (Mallorca, 425-433) puCarlos Gat'del (18 de juny a les blica totes les activitats que or18.00 h) i un grup de música de ganitza. De cara als mesos d'esXile i Perú que ens farà ballar tiu, la informació ja ha sortit de al ritme dels millors sons sudmàquines. L'espai infantil, la american s. (2S de juny a les ludoteca, tallers de jocs, danses 18.00h) i contes, animació, casal d'estiu ... per als més petits. Danses, Dansa a les golfes xerrades, música, teatre, poesia, pintura, artesania ... per als La dansa també és una actigrans. Tertúlies, visites a la ciutat, jocs de taula ... per als més . vitat protagonista del mes de juny. El dillüns 22 a les 21.00 grans de la casa. Són només un hores al Centre de Serveis Perexemple que hi ha activitats per sonals es faran les actuacions a tots els gustos. "Espiral", amb Carol DilIey, "Detalls de ciutat", amb Natàlia Espinet, i "Morano, Calabria, El mes de juliol es 1930", amb Constanza Brncic. faran, entre altres, L'entrada per veure les reprecursos de sentacions costa 450 pessetes.

gastronomia, d'arts plàstiques i de cant coral

La botiga al carrer Tots els dijous del mes de juny, a l'Avinguda Gaudí amb el carrer Indústria, es fa "la botiga al carrer" amb músiques de tot el món . La segona quinzena de

Cursos de juliol La proposta de programació dins del bloc cultural es centrarà, el mes de juliol, en els tallers de formació, fonamentalment d'expressió corporal i gastrono-

mia. Pel que fa a la gastronomia hi haurà dos cursos amb diferents temàtiques, la cuina d'estiu i la

cuina de pícnic, on es treballarà amb plats lleugers, divertits i ràpids de preparar per endurse a les sortides. També se'n faran d'arts plàstiques, on s'aprendran les tècniques específiques dels diferents estils de pintura i dibuix i els estris i materials pictòrics per desenvolupar-les.

Els cursos de formació centren la base de l'oferta del Centre per a aquest estiu

Una altra opció és la del cant, on es treballaran diferents tècniques orals utilitzant diversos gèneres musicals (jazz, espirituals negres, rock melòdic, soul, etc.) Altres cursos són els de dansa àrab i africana, el de restauració de mobles, el de grafologia i psicologia de l'escri.ptura i el de fotografia. Si voleu més informació podeu trucar al Centre de Serveis Personals (Tel. 93 446 26 20).


AGENDA L'esport i la música tornaran a ser els protagonistes

Dissabte 20 de juny, Festa del Soci de l'Esportiu Claror El mes de juny significa a l'Esportiu Claror l'acabament de la temporada de totes les activitats diri gides anuals. Per això, cada any celebra l'arribada de l'estiu amb tots els abonats i cursetistes amb la que es coneix com la 'Festa del Soci'. Enguany tindrà lloc el dissabte 20 de juny, amb l'organització d'activitats de lleure adreçades a tothom. El programa, com és habitual, es dividirà en les activitats esportives, que es faran durant el dia, i la festa musical, que es farà a la nit.

ELS DÉUS nE .LA VALL RUBÈ N METTINI La Campa na. 199 pàgines.

L'autor co n stru e ix, sobre fets hi stòrics i dades arqueològ iques, una novel·la que avança al ll arg de dos seg les i mig. Comença a mb l' es tablim e nt d'un poblat iber al litoral del Maresme i continua amb la irrupció del s exèrc its romans i l'arribada, després, dels primers cristians que fugien de les perseoucions li Rom a.

El Festival de Taekwondo serà un dels atractius de la Diada del Soci

Durant tot el matí, la festa començarà amb e l tradicional "Tots a l'aigua". Tothom qui es remulli a la piscina del Claror i nedi 25 metres rebrà com a prenni un diploma. A més, durant tot el dia, el pavelló de l'Esportiu Claror aco-

A la nit, gran ball amb orquestra Dissabte a la nit, a partir de les 22'30h., tindrà lloc un gran ball a les pistes exteriors de l'Esportiu Claror, a càrrec de l'orque s tra Miramar. L es

entrades del ball j a esta n a la venda a les oficines i al control d'accés de l'Esportiu Claror. E l preu dels tiquets és de 500 ptes. per als adults (majors de 15 anys) i de 250 (menors de 14), sempre i quan es comprin abans de les 14'30 hores del dia 20. A partir d'aquesta hora, i fins l'inici del ball, els tiquets valdran 700 (adults) i 300 pessetes (infantils). Els menors de 6 anys podran entrar de franc .

"Xerrada sobre els

problemes d'esquena

Diumenge 21, festival de dansa al Club Helena

La nit del 23 de juny, Revetlla de Sant Joan al barri

Les causes del mal d'esquena poden set molt diverses però una de les més freqüents és la incorrecta postura amb què fem moltes activitats quotidianes. Aquest serà el tema a tractar en la xerrada que el dijous 18 de juny, a les 19.30 hores, tindrà lloc a l'Esportiu Claror. Els ponents seran Albert Giménez, responsable de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror, Rita Medina i Txela Inness, totes dues professores de l'Escola d'esquena de l'Esportiu Claror.

El diumenge 21, les noies que fan dansa clàssica i dansajazz a l'Esportiu Claror faran un festival a la sala d'actes del Club Helena, al carrer Ros d'Olano, 6. Al voltant de 70 noies d'entre 6 i 14 anys, dirigides per Blanca Valls i Dolors Escriche, faran durant una hora i mitja una demostració de tot allò que han estat assajant durant el curs. Les persones interessades a assistir al festival han de recollir les invitacions a l'Esportiu Claror, ja que l'aforament de la sala és limitat.

L'Assoc iac ió de Veïns de la Sagrada Famíliaja té preparades diverses activitats per a celebrar la Revetlla de Sant Joan , el dimarts 23 de juny. A les 20.00 hores arribarà la Flama del Canigó, que encendrà la foguera al carrer de la Mari na, entre Mallorca i Provença, i hi actuarà l'Esbart Gaudí. A les 23.00 hores començarà, al costat de la foguera, el ball de la nit , més curta de l'any que ens obre les portes de l'estiu .

Activitats esportives

LLIBRES

llirà el torneig social de taekwondo amb la participac ió de tots els nois i noies que fan aquest esport a l'Esportiu Claror.

BARCELONA, UN DIA VARIS AUTORS Ex tra A lfaguara.473 pàgines.

Barcelona, un dia és un llibre escrit per autors dedicats a la narrati va breu on s'expl iquen contes emmarcats en un lloc i un moment concret. El compendi de tots els relats reflecteix la vida de la nostra ciutat. HISTÒRIA nE CATALUNYA TONI SOLER Columna. 246 pàgines.

Segur que del llibre d'un dels presentadors més famosos de la televisió n'heu sentit a parlar. Toni Soler, llicenciat en Història Contemporània, ens explica la història de Catalunya, des de la prehistòria fins ara, d'una manera rigorosa però diveltida. Llibres cedits per la Paperena Xella

78

39


UrgènciesMèdiques ..................... 061 Ambulàncies CreuRoja. 93 300 20 20 Farmàcies de guàrdia .................... 010 BombersGeneralitat ...... 93 692 80 80 BombersBCN ciutat ....................... 080 BombersBCNcomarques ............. 085 Mossos d'Esquadra ...... 93 300 22 96 Policia ........................................... 091 GuàrdiaUrbanaBCN ...................... 092

El Cadet A Dlasculí del Safa-Claror, l'equip revelació Ha rubricat la temporada aconseguint el segon lloc de la Copa Preferent, només darrera del CB Lleida, i per davant d'equips com el FC Barcelo!la

L'afició ha estat un dels suports més importants de l'equip

SERVEIS Inf. Metropolitana .............. ............ 010 InformacióTelefònica .................... 003 Protecció Civil ............... 93 319 25 00 Accidentsen carretera ... 93 352 61 61 RENFE ........................... 93 490 02 02 FerrocarrilsGeneralitat ... 93 205 15 15 Informació Carreteres .... 93 204 22 47 Aeroport El Prat ............. 93 301 39 93 Serveis Socials .............. 900 30 90 30

HOSPITALS H. Sant Pau ..................... 93 291 90 00 H. del Mar ........................ 932211010 H. Clínic ........................... 93 454 70 00 H. L'Esperança ................ 93 285 02 00 H. Vall d'Hebrón .,.... .. .... 93 418 34 00

Els nois del Cadet A del Safa-Claror formen part d'una de les promocions que passaran a la història de l'entitat. Tothom coincideix que ha estat l'equip revelació de la temporada, arribant allà on ningú s'esperava.

H. Sant Joan de Déu ........ 93 203 40 00

E.B. CENTRES

OFICIALS

Ajuntament BCN ............ 93 402 70 00 Generalitat ..................... 933151313 Diputació BCN ............... 93 402 22 22 Correus......................... 93 318 38 31

ESPORTS Esportiu Claror ........ ..... 93 207 06 40 POliesportiu Sagrada Familia.................... .. 93 435 05 66 Servei d'InI. Esportiva ....... 93 432 19 92 Fed.Cat.Bàsquet ............. 93 454.90 62 Fed.Cat.Judo ................. 933182616 Fed.Cat.Gimnàstica ........ 93 426 94 78 Fed.Cat.Natació .............. 93 301 82 70 Fed.Cat.Futbol ............... 93 302 56 42 Fed.Cat.Esports per aDisminuits Físics ..... 93211 4373 Consell Esport Escolar de Barcelona(CEEB) ...... 93 219 3216 Agenda d'activitats ........ 93 481 00 21

40

XavierMemminger, Albert Bermejo, Oriol Aragüés, David Ausina, Àlex Guillén , Joel Vergés , Marc Gómez, Ignasi Rodríguez, .Joan Díaz i Ramon Julié:ín. Són els deu jugadors del cadet A, entrenats per Dani José i Jordi Ardévol. Un equip que ha estat la sorpresa d'aquesta temporada per haver aconseguit el segon Uoc de la Copa Preferent quan, als inicis de la lliga, ni tan sols imaginaven guanyar-la. Tot i que han anat jncorporant jugadors nous, n'hi ha uns quants que han crescut junts, i han fet possible que arribessin a la categoria cadet amb una unitat envejal;>le. L'Oriol ha jugat sempre al Safa-Claror i comenta que "tenint en compte que ha vingut molta gent nova i que de l'escola només en quedem quatre, ens portem molt bé". A part de l'Oriol, l'Ignasi, el Joan i el Marc també han jugat

sempre amb el Safa-Claror. Alguns jugadors del cadet van formar part de l'equip campió de Barcelona quan eren minis. Amb el preinfantil, l'any 1995, van ser primers de la Lliga Catalana preferent i van guanyar el Campionat de Catalunya. L'any passat van fer-se amb el títol del nivell A. L'èxit de la temporada

Aquest any han anat més enllà. Després de presentar-se a les fases d'ascens a la preferent A i passar-les, han lluitat jornada ajornada, la qual cosa els ha portat al cinquè lloc de la lliga regular i a disputar la Copa Preferent. Han quedat en segon lloc, davant d'equips com el Barça i el Sant Josep de Badalona (filial de la Penya). Un resultat que ni tan sols figurava en les expectatives de l'inici de temporada. "La nostra aspiració era no baixar de categoria, era el

nostre somni, i ens hem trobat jugant la Copa Preferent contra equips molt més grans", afirmael Dani. Però l'esforç del cadet és molt més meritori, tenint en compte els obstacles amb què s'enfrontaven. El fet de tractar-se d'una escola i no pas d'un club i de tenir jugadors baixos en comparació amb els d'altres equips va fer que el principi de la temporada fos força dur per a l'equip. "Altres equips ens menyspreaven i deien que no arribaríem enlloc. Amb esforç hem demostrat que podíem arribar lluny", aftrma el Ramon. Per contrarrestar la diferència d'alçada i ser competitius calia jugar "amb una intensitat molt elevada, la qual cosa s'aconseguia a través de dos factors: una preparació física forta i moltes rotacions de banqueta", diu el Dani. Un dels elements primordials de l'equip ha estat l'afició: "Hem guanyat els partits pels entrenadors, pel mèrit nostre i per l'ajïció, que ens ha donat suport sempre"- diu 1'0riol-"i el premi ha estat guanyar el Barça!"- afegeix el Xavier. Una persona destacable ha estat en Julito que, amb dotze anys, ha estat pràcticament per devoció el delegat de camp, i en Jordi Ardévol, a qui el Dani considera "el nexe entre els jugadors i jo. Ha estat vital per a mi".

7 ft


A FABRA I PUIG

CI

Desfar, 34

AEHOSPITAL

DESANT PAU

CI Independència, 367-369

ABAC DE RODA

CI Huelva, 34

A Wall Street Institute et garantim que parlaràs anglès més ràpid del que et penses, amb el nostre mètode exclusiu Multimethod®.

MÉS DE 100 CENTRES A TOTA ESPANYA

Multimethod®: El mètode que combina el paper del professor amb l'eficàcia dels recursos pedagògics i tecnològics més avançats. Un mètode l'eficàcia del qual ha estat comprovada arreu del món. ELS

o

5

AVANTATGES

8

Horaris veritablement lliures. Sense pèrdua de classes

8

Sense límit d'hores.

o o

Amb el millor ambient. Resultats garantits.

Sessions gratuïtes de demostració: Wall Street Institute ofereix, a tots els seus centres, sessions gratuïtes de demostració per a comprovar l'eficàcia de Multimethod®.

WALL STREET INSTITUTE Anglès Líder

Parla amb el líder


SegurEixample: La millor assegurança per als habitants de les illes Si vos tè viu a l'Eixam ple, està de so rt. Perquè ara ProEixample, gràcies al co nveni amb les companyies asseg ur adores Catalana Occident, Mapfre, Vitalicio i UAP, li ofereix SegurEixample. Una assegurança d'habitatge en les millors condicions del mercat, exclusiva per als veïns de l'Eixample, que combina les co bert ures hab ituals amb d'altres més inusuals, com ara els danys estètics o el robatori dins l'immoble. A més a més, aq ues ta pòlissa inclou un a garantia inèdita: la particip ació en el repintat de l'edifi ci cada cinc anys . Demani'ns més informació trucant al 209 50 47. \ I

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample @ll@ -Corredur{a de Seguros, S.L.

Vi nculada a "I. Cal.u"- Grupo Aseg urador


Revista Claror Sports nº15  

Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you