1982·1997: Lllsportiu Claror .fa quinze anys

Entrevista

JORDI VILLACAMPA ~@aO@tiB0[ñJ0

@[ñJ O°0u0C?m cf]@ OOmd]@Q!J

Salut

La iniciació esportiva en els nens i nenes dlentre O i 6 anys

Oferta especial per als socis del Claror: 1a visita , consulta i revision s gratuïta . 1a visita ortodòncia (aparells correctors) gratuïta Urgències i revisions periòdiques gratuïta Fluoritzacions gratuïta Radiografies intrabucals gratuïta Higiene bucal (neteja)+revisió 3.000 pessetes . Extraccions simples 2.000 pessetes i un 20% de descompte en la resta de tractaments

1.0. SAGRADA FAMíLIA Sardenya, 319 baixos 08025·Barcelona Tel. 457·04 '53

Oficines centrals: Sardenya, 319 baixos' 08025·Barcelona· Tel. 457 ·04·53 . Fax 459·30·25

Altres centre d'Instituts Odontològics Associats : BARCELONA Calàbria, 251 , baixos' Tel. 439-45·00 GRANOLLERS Avda . Sant Esteve, 86 3r 4" . Tel. 879·32·28 MATARÓ ci Lluro, 52-54 baixos ' Tel. 757·71·81 BADALONA ci Del Temple, 29 . Tel. 389-43·31 CORNELLÀ ci Mossen J.Verdaguer, 6, 2n 3"· Tel. 474·19·32 SABADELL ci Sant Joan , 23-31 , 1r 1a· Tel. 727·53·96 MANRESA ci Mossen J.verdag uer, 15, baixos ' Tel. 877-45·97 MADRID ci Sor Angela de la Cruz, 35· Tel (91) 759 '38'55

No tanquem per vacances

OPINiÓ 2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta 3. El Baròmetre

Revista Tot Claror Segona época Número 12 Desembre'97-gener'98 Tirada: 8.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 2.8124-84 Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. (93) 207.06.40 FAX (93) 207.77.35 Correu eleotrònic: claror@mx2.redestb.es

Coordinació general: Sergi larripo Redacció: Sergi larripa Ester BenGch Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernandez Col.laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Publicitat: Josep Lluís Vide Compo~ició i Impressió: PC GRAFIC CardeRal Reig, 23 8èla 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

L'ENTREVISTA

Jordi Vil/acampa rememora els millors moments de la seva carrera.

4. Entrevista amb Jordi Villacampa

SALUT I ESPORT 8.

Reportatge sobre la psicomotricitat en els nens i nenes menors de sis anys 13. L'electrocardiograma i el programa dietètic, una bona manera de . complementar una revisió mèdica general.

L'Esportiu Clarorfa aquest desembre 15 anys.

ESPECIAL 15 ANYS DEL CLAROR 16. Reportatge especial sobre la història de l'Esportiu Claror amb motiu del seu 15è. Aniversari.

Entitat editora

NOTíCIES DEL CLAROR

Presidenta Patronat Joana Céspedes Director-gerent: Joan Itxaso Paternain Revista distribuïda a tots els soois de l'Esportiu Clar?r

TOT CLAROR és una revista oberta o totes les opinions. Per això, no necessòriament comparteix les op'inions expressades ols articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

Les obres del Polieportiu Municipal Sagrada Família, a tota màquina

27. Informació sobre les activitats lúdico-socials que organitza l'Esportiu Claror aquest Nadal.

SOCIETAT 31. El Districte de Gràcia demana més coordinació entre les entitats.

..-

OPINIO

,

~

_ _ _ _ _ _ _ _~illil'~ _ _.~_

Francesc Fermindez Periodista esportiu de COM Ràdio

1982: fa tant i tan poc! Han passat quinze anys per a tots i per a tot, i com que la vOida ofereix un ventall immens de possibilitats de fer una breu i modesta ullada enrera triem per exemple el bàsquet, esport lligat a l'essència i l'existència de l'Esportiu Claror. Què succeïa a les darreries del 1982 en el món de la cistella ara fa quinze anys? Per començar, a nivell dejoc, la línia de tres p~lOts encara era un somni llunyà que ens arribava en imatges de super 7 des dels Estàts Units. Els tirs lliures -recordeu- encara es llençaven pel sistema de 3x2. S'acabava l'any 82; el Barça dels Epi, Solozabal, Creus (sí, en Chichi Creus), entrenat per Antoni Serra lluitava contra el

Madrid dels Delibasic, Fernando Martín i Corbalan poc després d'haver-li guanyat a la Penya la tercera edició de laLliga Catalana. A nivell continental, els italians dominaven l'escena . L'Squibb Cantú, campiona d'Europa, encara no sabia que repetiria títol pocs mesos després en una memorable final a Grenoble davant la Billy Milà. La lliga espanyola encara no era la lliga ACB, però el basquet estavaja embarassat del que seria el boom d'uns mesos després. La selecció d'Antonio Diaz Miguel venia de fer un gran quart lloc al Mundial de Colòmbia, pensant en l'immediat Europeu de Nantes, on s'arribaria a la final davant d'Itàlia, i any i mig abans

del que serien els Jocs de Los Àngeles, amb una altra medalla de plata. Atlàntic enllà, a Amèric,a, el 82' se n'anava amb Michael Jordan i North Carolina com a campió universitari. L'NBA era la lliga dels Lakers de Magic Johnson, Kareem Abdul Jabbar, Bob McAdoo i Norm Nixon, lluitant amb uns Sixers de Philadelphia que aquella temporada acabarien tocant el cel amb les mans de Julius Erving i de Moses Malone~ Així era el bàsquet que ens envoltava cada cop que jugàvem, entrenàvem o assistíem a un partit. Fa tant i tan poc!

Ellvieu-llOs les vostres opili iOlls!

També per E-mail: claror@mx2.redestb.es ETs textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNl o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les O extractar-les quan es consideri oportú.

L'ENQUESTA

Dels últims quinze anys, quin ha estat el fet esportiu més rellevant, el millor esportista individual, esportista d'equip, i el millor club?

Miquel Roger

2

Jordi Borràs

Laura Pubill

Marta Llenas

Andreu Nunell

12 anys

29 anys

25 anys

23 anys

16 anys

Crec que el més important han estat els Jocs Olímpics de Barcelona. Els millors esportistes, Àlex Crivillé i Andoni Zubizarreta, i el millor club, el FC Barcelona.

Com a igualadí que sóc, el fet més rellevant han estat els títols ac'onseguits per l'Igualada Hoquei Club, els milI ors esportistes CarI Lewis i Michael Jordan, i el millor club l'Igualada Hoquei Club.

El fet més rellevant han estat els Jocs Olímpics de Barcelona. Els millors esportistes, Miguel Indurain i Manuel Estiarte, i el millor club, el FC Barcelona.

Per mi, els Jocs Olímpics de Barcelona ha estat el fet més important dels últims 15 anys. Els millors esportistes, la judoca Miriam Blasco i Epi, i el millor club, el FC Barcelona.

Penso que el fet més rellevant ha estat que el Bàrça" pér fi, hagi guanyat la Copa d'Europa. Els millors esportistes, Carles Moyà i Romario, i el millor club, el FC Barcelona.

7 (/

OPINIO" -;~"~'Iit..oD

_ _ _.. ~l."'.. lW~<2..i:.óiII.'."~~":"";j...~

LA FRASE ... Antonio Franco Est<'ldeU<'l

«Iñaki Urdangarin s'ha convertit, ell solet, en l'espot publicitari que promocion<'ll'handbol»

Director de "El Periódico de Cowlunyo"

Temps intens Quin ze a nys só n molts esdeveniments i bas ta ntes v ivè nc ies. També só n nombroses il·lusions, un grapat de projectes, alg uns aterratges fo rçosos a la realitat i, al mateix temps, desgrac iada me nt, cares estimades q ue passen i decepc io ns que e ns co lpegen. Per a B arcelo na, en partic ul ar, e ls últims quinze anys ha n suposat una tra nsformació f ís ica i p s ico lòg ica d'una profunditat sense precede nts. Ha estat el compàs de te mps e n què vam obrir el somni del projecte olímpic i la modernització de la ciutat; després el vam materialitzar i, f inalment, l'he m arxivat en fo rma d'impuls e nergètic cap al f utu r. Res no e ra ig ual; tot resultava una mica més insípid i gris. Ara predomina 1'01'g u! l de la barcelonitat. Les vi- '

EL BARÒMETRE __ .,.,. ,. __......",....,.' . . .

_-

~~-

~

~._

_..,..~_

J ORDI B ASTÉ

SABíEU QUÈ?

brac ions ínti mes i col·lecti ves del 92 h3n quedat convertides en una experiè ncia inoblidable que marca tota la generac ió que les va compartir. Per a nosaltres, co m a pe rsones, aquests quin ze a nys constitueixen un tram vital prou llarg per definir determinats canvis.

. . . __., ...._ --... .. __ "'""""

_."--~_~_~y

_ _ .......

Els q ue eren adolescents ja só n ad ul ts, e ls que te níem mi tjana edat sabem q ue a ra j a este m irreme iab le me nt a llu nya ts de la jovent ut ... Però la lluita continua. La llui ta per ser un a m ica m és ll iu res , un a mica més coherents, un a mi ca m és o be rt s, u na m ica més co nsc ie nts ... l també la lluita per no sentir-nos de rrotats , p rec isa m e nt , pe l pas del te m ps. Tot va mo lt depressa. Com a la cançó, sembl a que va ser ahir quan l'Esportiu Claror... Ére m nosaltres, i els qui l'evoque m sense sensibleria continuem sent nosaltres. Com a mínim me ntre ting ue m l'esperit de pe nsar e n el f utur com un a cosa nostra.

_,~v.~~~

______

S UI'.

Aquest serà, sens dubte, un bo n ince ntiu pe r g ua nyar- les ! E n un altre ordre de coses, sabíeu q ue Barcelo na es presentarà a la cand idatura per organi tzar els Campio nats del Mó n de natació, l'any 200 1? L es co nt r in ca nt s d e Barcelo na só n F ukuoka (Ja pó) i Ku a la L umpu r (M alasia). H aure m d'esperar fi ns el 20 de gener quan, des de Perth, veure m si to rne m a te nir sort.

~

Louis Van Gaal

El Fòrum 2004 Genial. Barcelona ha tornat a trobar una bona raó per a generar nous projectes urbanístics, situar-se com a capital mundial i demostrar la seva capacitat d'innovació i progrés. l ho ha fet, com èn el cas dels Jocs Olímpics, amb una idea, la d'organitzar el Fòrum Universal de les Cultures, que refl ectirà molt bé la nostra manera de ser. Sens dubte, nosaltres també donem suport al projecte.

L'or a mb e l q ual es xapara n les medalles destina d es a ls g u a nyado rs de ls J ocs Ol ímpi cs d e Sydney-2000 serà de procedè ncia hi stòrica . S'extreurà de la mina més antiga del país, la mi na d'Ophir s ituada a Nova Gales del

i. .. BAIXA C;;Y;;Y;;v.:;; ~.2

PUJA ...

El passat 15 de novembre Van Gaal va comparèixe r en roda de premsa. Un periodista holandès va preg untar- li amb quina tàctica jugava el Barça. La pregunta, segons Van Gaal, no procedi a. Així que l'entrenador li va respondre: "Marxi a casa seva; al seu país". Van Gaal havia fet mèrits per ocu par aquesta secció, però va guanyar-se- la definiti vament amb aquesta frase de tan mal gust, i tan llunyana a l'esperit barceloní.

3

ENTREVISTA .:~"",..,1.\",~';;"'.v4'~'Alt.ü~~~~~n·.!."~ .• ,~ •.A¡.fJ,·".k.i ... ;,,,,~; ~,,;;.. r.~~'tlt~.,.~Xi:iII.~~W~

,.

'"

Jordi Villacampa Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Depart. de premsa CB Joventut

Jordi ViUacampa ha iniciat una nova vida. Després de més de quinze anys a la primera línia del bàsquet d'élit europeu, una inoportuna lesió va forçar-lo el passat estiu a prendre la decisió de deixar el bàsquet. Conjugar el verb "retirar-se" no és mai fàcil per a un esportista. Però en Jordi ho porta bé, amb la mateixa normalitat i senzillesa que sempre va exhibir a les pistes de joc. La revista Tot Claror ha volgut apropar als seus lectors les reflexions d'aquest home que, amb 34 anys és ja un mite de l'esport català.

e

emps de re El proper 22 de desembre tindràs el teu homenatge. Quanta gent encara et pregunta quan et recuperaràs de la lesió i reapareixeràs a les pistes de bàsquet? Poca, poca. Normalment la gent em pregunta com em va la nova vida. Hi ha gent que em diu que ja era hora que m'hagués retirat, molta més gent em diu que ho he fet massa d'hora. Però la gent ja té assumit que t'has retirat, o no? 4

La gent del meu voltant sí. Itu? Sí,jo també, jo també. Ha estat més dur del que et pensaves, o no? Ha estat dur, però també era conscient que els jugadors de bàsquet, igual que comencem, acabem. Així que s' ha de ser realista. Haviad' agafar-m'ho bé, i m'ho he agafat bastant bé. Cada jugador s'ho deu prendre de manera diferent. Depèn de moltes cir-

cumstàncies, de la teva manera de ser, del que et diu el teu ego, de l'important que et creguis, de si trobes o no a faltar la fama ... de moltes coses. Suposo que en funció de la persona, és més dur o menys dur. En el teu cas la decisió va arribar abans del que preveies? En principi, sí. Jo tenia contracte fins a l'any que ve, però el malament que ho vaig passar l'any passat per culpa de les lesions va incitar-me a pensar que hauria estat molt

7 (1

ENTREVISTA

• No, entrenador, en princ ipi, no. Ara, de moment vull fe r coses que em fac in il ·lusió. Co m diu s, sóc comentari sta a Catalunya R à di o , t in c un a pàg ina a E l M un do Què és el que més trobes a faltar? D e po rt ivo e ls d iss ab tes , Home, trobes a fal tar coperò entre nador... no. Ve ig el ses bo nes i coses do lenbàsquet des d' una altra vestes.Coses bones, per exem«He assumit bé la sa nt. Penso qu e a la vida ple, la síndrome de la compemeva retirada_ s' han d' obrir i tancar etapes. tició. La vida est:ressada que El que més trobo Jo he tancat una etapa, i ara portava: entrenar, viatjar... era a faltar són les inte nto obri r- ne una altra que una vida molt excitant quant situacions em fac i i! ·lusió. a pressió, sentiments, tensió, excitants que D'altra banda,ja abans de re lax ac ió .. .To ts aqu es ts viuen els retirar-te com ajugador vas sentiments que comportava esportistes obrir-te uns altres camins. el fe t de jugar un partit cada professionals» Ets co-propietari d ' un restres dies, ara j a no e ls tinc.

maco no reti rar-se, però era més maco retirar-se perquè realment ho estava passant fatal.

taurant, el "Tony Roma's". Com prova això de ser em-

I què has guanyat, a can.? VI.

Passar el cap de setmana am b els meus fills .. .d'alguna manera me n'he adonat que no tot s'acaba en el bàsquet. Hi han a ltres coses que no me n' havia adonat que hi eren. Ara em passo hores do nant cops a les pilotes de golf, marx o e ls div e ndres a la muntanya ... i a més, també vinc a veure els partits de la Penya !

presari?

No, no. Ho me, j o he estat 20 anys j ugador de bàsquet i només porto quatre mesos retirat. Encara ho veig molt sota el prisma del jugador. Xiular potser me n'agafaran ganes d'aquí a vint anys però, de moment, enc~..ra em poso molt a la pell dels jugadors. Sé el difícil que és encara que, des de la grada, es vegi tot molt més fàcil.

Bé, ho me. La vida de l jugador de bàsquet és relativament curta i, el que no puc pretendre és llevar-me al matí i rascar- me la panxa, no? Al teu cap hi ha d' haver la idea de ser productiu , encara que no e m refereixo únicament a la idea de guanyar diners. H i ha gent que pensa que en aquesta vida només he m de guany ar di ne rs. Jo no estic d' acord amb això. Al contrari, penso que si a mi m'agradés co l·lecc ionar trens en miniatura i pogués passar-me hores fe nt- ho, j a m'estaria bé. Es tracte de fer coses, Ilevarme al matí i tenir al·licients. Sobre el tema del restaurant, bé, no me ' n cuido directament. El porto junta ment amb altres persones a que cone ixia. Se' ns va presentar l'oportunitat i vam teni r ganes de tirar-la endavant. .

Ara fas tasques de comentarista radiofònic, ets columnista a un diari...d'alguna manera segueixes lligat al món del bàsquet. T'has plantejat alguna vegada ser entrenador?

El teu és un cas exemplar quant a enfocament de la retirada. Fas moltes coses i al teu gust. Abans, la retirada d'un esportista podia ser un autèntic drama personal. És que els esportis tes d ' ara esteu més

I com es veuen els partits des de la grada. Has assumit ja el paper d'aficionat?

~,>'-~:r"'."' ,

CURRICULUM VITAE Villacampa Amorós va néi• Jordi xer a Reus 1'11 d'octubre de 1963. l '96 d'alçada i pesa 95 kg. • FaVa jugar t de Badalona • entre 1978aliJoventu 1997. Sempre ha vesti dorsal 8 i ha • ocupat la posic iót eld'esco rta. És, per ara, líder històric de • ga ACB en punts i minuts. la LliVa partic ipar a l'All Star ACB Don • Benito'86i Vigo'87. Amb e l Joventut Badalona ha • guanyat 16 títols dedeprimera fi la. Lliga ACB 90-9 1 i 91-92. • Campió Campió Europea 93-94. • Campió Lliga Príncep • 88-89 i 90-91. d'Astúries 86-87, Copa Korac 80-81 i 89-90. • Campió Set vegades • Catalana. campions de la LI iga de la Copa del Rei'97 a Lleó. • VaCampió jugar 1'42 partits internacionals • amb la selecció espanyola abso-

•

luta. Medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91, amb la selecció.

conscienciats? Teniu més oportunitats que els d 'abans? No, no crec que sigui això. També ara hi ha casos d'esportistes que ho passen malament quan es retiren. Penso, sincerament, que la clau és ser sensat. H as de pensar que no tota la vida estaràs ingressant co m quan jugues. Un esportista sempre ha de pensar en el dia de demà, i en què no podrà portar el tren de vida que portava.

El teu currículum diu que els teus hobbies són la informàtica i la jardineria. És cert? No, no. Allò de la jardineria va de conya. No tinc ni idea de j ardineria. És una broma que vaig fer. I d' informàtica .. .tinc ordinador, estic connectat a internet però, vaj a, sé el

mínim. En què ha canviat Jordi Villacampa els darrers quinze anys? A part de les diferències lògiques que comporta créixer, no crec que hagi canviat gaire. Potser puc dir-te que ara sóc més obert, ja que abans era més tímid. La fama i la popularitat, o la mitja fama i la mitja popularitat que hagi pogut tenir, m ' ha permès conèixer i relacionar-me amb moltes persones, i això,

78

5

ENTREVISTA

--van ser quan va m fer all ò que no havia fet mai ningú: trencar l'hegemonia del Barça i el Madrid guanyant dues lli gues consec utives . A més, vam guanyar la Copa d'Europa.

Penses que l'actual sobre-saturació de futbol que hi ha a la tele pot acabar perjudicant-lo i fer rebi far el bàsquet? No, penso que e l f utbo l i el bàsquet no tenen perquè ser competència, han de anar per ca min s separats. Jo, per exemp le, ve ig partits de bàsquet i partits de futbol. M'agrade n els dos esports. Hi ha diverses ofertes i has d'agafar la que més t'ag radi.

Què és el més maco que t'ha passat en aquests últims 15 anys?

Una im.a tge inèdita: en Jordi promocionava eLs Jocs ParaLímpics de J 992.

possiblement, m' ha aj udat a obrir el meu caràcter. Jo crec que; en tot cas, he canviat, però sabent-ho portar bé.

El que sí ha evolucionat realment molt els últims quinze anys és el bàsquet com a esport. Fa quinze anys ni tan sols existia la línia de tres punts. Sí, sÍ. És un canvi que ha afectat pl enament la meva etapa com a jugador. Jo vaig començar quan s' ini ciava e l "boom" , ni tan sols hi havia la línia de tres punts. E l bàsquet es panyol va créixer a mida que la selecció aco nseguia bons resultats fins a arribar al cim que van suposar els Jocs de Los Angeles . A partir d'all à, de mica en mica ha anat baixant. Per nosaltres els millors anys

Com a jugador, el fet d'aconseguir triomfs. Quan guanyes coses és quan millor t'ho passes i més ho recordes. La primera lli ga catalana que vam guanyar, la primera lliga, la primera i úni ca Copa d'Europa ...

Ara, amb la distància, com recordes la decisió d' Antonio Diaz Miguel, que et deixava fora de la com peticíó de Los Angeles'84. Ha estat una espina clavada?

siderar aquella decisió de Diaz Miguel com una errada? Sí, segurament.

Què fa més mal en la carrera d'un esportista: una lesió, perdre la fmal de la Copa d'Europa en l'últim segon ... Depèn de la lesió .... però si no és molt greu , sens dubte fa més mal perdre la final de la Copa d'Europa a l'últim segon. Nosa ltres hem viscut les dues cares, perdre'n una per un punt a l'últim segon i també guanya;-ne una també per un punt i gairebé a l'últim segon. Só n estats d'ànim totalment difere nts.

Què recordes de la Copa d'Europa que vau guanyar?

Al principi , estàvem molt més tranquils que la primera que vam jugar. No sé si perquè no anàvem tant de favorits o perquè els altres equips eren molt bons. Recordo, però, molta tensió. Són partits que duren 40 minuts però dels qual s se 'n parla 20 die s «Sí, alguna vegada aba ns, no deixes de pensar vaig ser a prop de en aq ueU partit i quan surts fitxar pel Barça. a jugar deixes anar tot allò Però vaig preferir que has acumulat. Pot sortir quedar-me a la bé o malament. I va sortir bé.

La tinc c urada aque ll a espina. No sóc rencorós. E n Penya guanyant aquell moment, quan m'ho va El fet que sigui el Jovenmenys diners» dir i, fins i tot, dos o tres metutde Badalona l'únic equip sos després, vaig estar mo lt català que ha guanyat la malament, però allò em va Copa d'Europa fa justícia al servir per lluitar més , per entrenar més hoque és la història del Joventut de Badalona? res. L'any següent vaig entrar a la Selecció Fa justícia perquè té molt de mèrit arrien un moment que era molt difícil fe r-ho . bar-hi, però després cal guanyar- la. No noPotser el millor d'aquell episodi va ser més és arri bar a disputar-la sinó que s'ha de el consens generalitzat que hi havia en con- guanyar. És el que se' ns deia quan érem jo-

.... . . ...... ................. . ... . .................. . .... .... ..

CelebraciDns per a grups de 15 a 40 persones

Buffet lliure Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes

I a més a més: Tasteu els nostres

" menus

Us voLem oferir una gran va rietat de pLats amb La nostra qualitat habitual i eLservei d'antics aLumnes que tornen per a treballar amb nosaLtres

a

especials de dilluns divendres per només

975 ptes. Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

6

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonad a Lepant)

ENTREVISTA n.l"ti<W~~"".l..~a.;.~~~i.<i:~.~aL;;"c.a~~

vaig entendre molt bé, ningú li va retreure ves, que e ns consideraven un equip perdemai que marxés, si ell creia que era el millor dor perquè no guanyàvem totes les finals per a elL.. que jugàvem ... a l fin al crec que la hi stòria posa a cadascú al seu lloc. Avui en di a enCom veus la rivalitat entre tots dos cara és d'hora, però el temps farà justícia a clubs? Jo la veig bé, sempre que es porti pels aquest equip del Joventut, un equip que ha conductes bons, està bé que hi hag i ri va liguanyat tants títols en 4 an ys ... la Penya tat. Això fa que es parli de l bàsquet, i crea trigarà molts anys a fer-ho una altra vegada. Com analista de bàsquet i ex-jugador, afició. com t'expliques que un club com el Barça La rivalitat fa que cada afició busqui el seu estandart. A tu tota la vida se t'ha comhagi arribat tantes vegades a la final de la parat amb l'Epi. Com ho portaves això? Copa d'Europa i no l'hagi guanyada mai? Era difícil la comparac ió, no pe l fet que Suposo que per la press ió que ex iste ix en la Cop a d'Euro pa, i la qu e e ll s te ne n fos l'Epi, sinó per on jugava l'Epi. El Barça té una altra dimensió. E ls dilluns quan llegia la prec issament pe l fet d'haver perdut vàries fin als. Quan nosaltres vam perdre d'un punt crònica dels partits a qualsevo l diari , encara ens pensàvem que no la gu anyaríem mai que juguéss im la mateixa competició, la crònica de la Penya era de mitj a pàg ina i lad el més. El camí per arribar-hi és difícil i quan la perds dóna una sensació d'impotènc ia, de Barça d'una pàg ina sencera. Tot i així ho he sabut portar bé, i la meva re lac ió amb l'Epi desconfi ança ... La sort, l'encert d'aque ll dia és bona. Quan jugàvem ens pegàve m tot el també compta, però en el cas del Barça crec que podíem, però a l'endemà que, en un tant per cent molt elevat, es tracta d'una qüesdormíem junts a l'habitació tió psicol ògica. quan anàvem a la Se lecci ó. «No penso que el Parlant del Barça. És fàcil en el món del bàsfutbol i el quet fer amistats? Quantes vegades t'ha tempbàsquet es facin tat el Barça per fitxar pel Sí, sí. Amics en tinc pocs competència. però coneguts e n tinc molts. club blaugrana? Cadascun té el Hi ha bona re lac ió. Poques. seu camí i hi ha Però realment va arriDe qui sembla que ets bon lloc per tots dos» bar a existir alguna vegada amic és d'en Hristo la possibilitat que fitxessis Stoichkov. Es fa difícil veure la compatibilitat entre els pel Barça? Sí. dos caràcters. I per què no vas acabar fitxant? No, no. El Hri sto fora de la pista és un tio molt maco. Dintre del camp no m'hi poso Perquè realment sempre arribava abans perquè es transforma però és un tio molt l'acord de renovació amb la Penya que l'acord planer i molt maco. de fitxatge amb el Barça. l la raó era econòmica en el sentit que jo al Barça no estava Suposo que vindrà al teu homenatge. Què disposat a anar-hi cobrant el mateix que a la esperes d'aquell dia? Sí, sí, suposo que sí que vindrà. Però de Penya. A igualtat econòmica preferia quel'homenatge no et puc dir gaire coses, perdar-me a la Penya. l al final vaig decidir quequè tampoc m'informen a mi. Ho prepara una dar-me a la Penya, fins i tot, guanyant menys diners. Va haver-hi un moment que la rivalitat entre Barça i la Penya era tant forta que, fins i tot, semblava obligat que els jugadors d'un i altre equip no canviessin de club. Ferho era gairebé un sacrilegi. Tot i així van donar-se els casos de Montero, Ferran, Crespo, Jofresa...tu, com a jugador, com vas veure la polèmica generada per aquells casos? Jo ho vaig entendre des del punt de vista del jugador, no com aficionat. En el cas del Montero, per exemple, ell m'ho va comentar abans de fitxar pel Barça. Em va demanar l'opinió i li vaig dir que fes el que, des del punt de vista professional, més li interessés. Així que, quan va fitxar pel Barça jo ho

PREGUNTES MOLT PERSONALS ••• 1.

Una ciutat per viure-hi? San Franc isco

2.

Un lloc a on anar de viatge? Nova Iork

3.

Mar o muntanya'? Les dues coses, a l'estiu una cosa i a l' hi vern una altra

4.

Un llibre per llegir? Los pilares de la ti erra", de Ken Follet

5.

Una peHícula? «Al guien vo ló sobre elnido del cuco»

6.

Un grup o cantant musical? Bruce Springsteen

7.

Un mitjà per estar informat? La te lev isió

8.

Hi ha massa futbol a la tele? Sens dubte

9.

Què valora més de les persones? L a seva qualitat humana

10. Pragmatisme o idealisme? Idealisme

11. Quin personatge històric li hagués agradat conèixer? Gandhi

12. Els polítics són ... Polítics

13. Què és el que més detesta? La mentida

14. La pregunta que menys li agrada que li faci un periodista? Què t'enduries a una ill.a deserta ?

15. Quin és el seu plat preferit? En tinc mo lts

16. Lletres o ciències? Lletres

17. Matrimoni o solteria? M atrimoni

18. Una bandera? La catal ana.

19. Què s'enduria a una illa deserta? Una barca per poder tornar, música i llibres.

20. Un desig confessable? El s desitjos són inconfessables fin s que els realitzo.

altra gent i en teoria per a mi ha de ser una sorpresa. L'única cosa que suposo és que serà un dia emotiu, de reconeixements ... Ja que no podem parlar de l'homenatge què li demanes als Reis? Als Reis! ja els puc demanar el que vulgui que sempre em porten carbó .. . no, que portin el que vulguin . Ells saben èom em porto perquè em miren cada dia. A més poden seguir-te llegint la premsa Això, ja saben com em porto, que em portin el que vulg uin . 7

SALUT "

••

,

,

\,.:)~V

"~k,'"_"~..ti,,,,¡':~L,..d:òI .. t.,~~~pj¡r~~~~

La importància de motivar l'activitat motriu dels petits

Les habilitats dels nens i nenes menors de sis anys

Qua es parla de psicomotricitat és impossible fer- ho parlant, d'una banda, de l'activitat motriu, i de l'altra, de l'acti vitat psicològica. Pensament i acció van lligats íntimament. Un no es pot donar sense l'altre. Per això parlem, aleshores, de psicomotricitat.

La importància dels primers . anys: de O a 6

per Miquel A. Sanchez, Educador infantil

L'etapa que va des del naixement fins als 6 anys podem dividir-la, per facilitar l'anàlisi, en dues parts : la que va dels zero als tres anys, i la que va dels tres als sis anys. És important saber que, durant la primera infància, el desenvolupament motor es mou entre els paràmetres normals; és cap als 3 anys quan aquest complex mecanisme afavorirà l'autonomia personal. El nen/a, mitj ançant l'acc ió, anirà descobrint el món i expressant les seves necessitats. Sorgeix en el nen/a el desig d' experimentar un munt de noves experiències i reaccionar davant els molts estímuls que reben els seus sentits; sorgeix el desig, la curiositat, l'atenció ... Aquest conj unt d'interessos no són més que les manifestacions psico-motores del nen, que tenen més a veure amb el potencial energètic individual de cada nen/a que amb la seva etapa evolutiva. Per aquesta raó ens trobem diàriament amb nens/es impulsius, relaxats, passius ... El desenvolupament motor del nen/a evoluciomi generalment des d' una resposta dèbil, global i bastant desorganitzada cap a una resposta més forta, específica i organitzada. Per tant, és convenient saber que, pernen A. Quina és la raó? És una raó de naixequè el nen/a arribi a realitzar diferents accions (vestir-se, pentinar-se, lligar-se les sament, d'intel·ligència o de sexes? Rotundament, no. La qüestió és que e l ne n A, des de bates .. .) és imprescindible que tingui un niben petit, ha rebut una contínua i específivell maduratiu que faciliti totes aquestes accIOns. ca estimulació; els seus sentits s'han treballat dia a dia. També és cert, però, que mai s'aconseLa psicomotricitat, per dir-ho planeraguirà una bç¡na execució de totes aquestes ment, és la capacitat accions si el nen/a no que tenen les persoha fet prèviament múlnes de fer correctament tiples assajos. És evi«La psicomotricitat és la (amb coordinació, equident, doncs, la imporcapacitat que tenen les li bri, etc .. ) allò que votància que té l'aprepersones de fer len fer, allò que els mana nentatge en qualsevol correctament (amb el seu cervell. Direm, per acció per arribar a adcoordinació, equilibri, ta nt, que l 'activitat quirir aquesta habilitat etc .. ) allò que els mana motriu és aquella que motriu. Però aquesta el seu cervell» permet al nenla explorar habilitat motriu, necesi adaptar-se al mitjà. sària per a realitzar una Una persona, quan acció determinada, és més hagi treb all at la psicomotncltat, distinta en un nen/a de la mateixa edat. L' haespecialment a l'etapa que va des del naixebilitat motriu dependrà, en gran part, de les ment fins als sis anys, més hàbil serà. oportunitats d'aprenentatge i estimulació

Per què nens o nenes de la mateixa edat cronològica tenen diferents habilitats per a botar la pilota o saltar la corda? És una qüestió d'intel·ligència? No. És una qüestió d'educació psicomotriu. En aquest article, un educador infantil analitza la importància que els nens i nenes menors de sis anys treballin diàriament aspectes com la coordinació o l'equilibri. En definitiva, una potenciació dels sentits ..

Educac ió Psicomotriu. Heu sentit parlar d'aquest co ncepte? Cada vegada és més present en el vocabulari d'educadors infantils que insisteixen en la necessitat que els nens i nenes més petits, els menors de sis anys, treballin des del seu naixement una sèrie d'actes que potenciïn les seves hab ilitats . l és que, sovint, la manca d'habilitats d'un nen de 10 o 15 anys, fins i tot d'un ad ult, la seva capac itat de coordinació psíquica i corpora l, tenen a veure amb la pobra esti mulació psico-motriu que hagi rebut durant els sis primers anys de la seva vida.

Què és la psicomotricitat? Partim d'un exemple. Un nen de cinc anys (el nen A) sap saltar a corda, botar la pilota i saltar amb els peus junts. Un altre nen de la mateixa edat (el nen B) té moltes dificultats per a fer con'ectament tot allò que sap fer el

8

7 ft

SALUT ,

~.~S':1'lrt¡:~~.!J~~.?:.~~·"':~"

W

.~T'~.~;<,:

'~i.;'v.:ti:;idi.;~,:}#,~'¿'"Il~"'"~~

Etapa 3-6 anys «L'habilitat motriu dependrà, en gran part, de les oportunitats d'aprenentatge i estimulació que cada nen hagi rebut»

que cada nen hagi rebut. Per això, podem afirmar, q uant més petit és un nen/a, més importància té la feina dels seus educadors.

Quines característiques psicomotores tindrà aquest nen/a? Etapa 0-3 anys

En l'etapa que analitzem (3-6 any) , les seves accions psicomotriu s consistiran en: - accions que cada vegada imp liquin una major dific ultat. - combinacions d' habi litats cada vegada més complexes (equilibri , coordinació i control). - desaparició dels moviments inútil s que acompanyaven als mov iments voluntaris. -correrà amb més faci litat i mil lor ritme , i augmentarà la seva longitud de salt. - caminarà amb major desimbo ltura. - podrà iniciar l' aprenentatge de muntar en bici i, fins i tot, de patinar.

Albert Giménez Responsable Servei Mèdic Esportiu Claror

El moviment és una necessitat bàsica dels nosh'es mis com ho és la necessitat d'alimentació o la de dormir. La psicomoh'icitat es treballa habitualment a partir de P3, però què podem fer amb els nostres mis en el pel'Íode de O a 3 anys? Quantes vegades hem sentit i dit: "no pugis aquí que cauràs!" , "no facis

És un període en què el nen/a s'enriqueix amb la interacció amb els altres nens/es. Comença a expressar els seus desitjos mitjançant l'articulació de paraules i frases. En el segon any, el nen/aja substitueix la reptació (caminar a gates) per la marxa (camina dret), per a poder-se desplaçar, ja que els seus peus estan el suficientment separats i això li permet aconseguir una millor base d'equilibri. Al tercer any, e l seu desplaçament serà més controlat i dominat. Intentarà noves accions i establirà noves coordinacions. Tots aquests moviments li proporcionaran una major confiança en si mateix i un desig continu d'explorar. En defin itiva, intentarà demostrar als adults la seva autonomia i domini.

11

«A l'hora de planificar unes activitats és precís tenir en compte el nivell de desenvolupament del nen/a més que la seva edat cronològica»

això o et faràs mal", "no corris tant",

Com treballar l'habilitat motriu o psicomotricitat?

"no et t ir is a l terra que t'embrutaràs" ... Aquestes i altres expressi-

A l'hora de plan ificar unes activitats és precís tenir en compte e l ni ve ll de desenvolupament de l nen/a més que la seva edat cronològica. E n aq uest període, la psicomotricitat va més dirigida a la necess itat d 'es timu lar les capacitats perceptiu-motrius del nen/a. S':ha n de fer, per tant, activ itats motrius de tipu s espontànies, on les acti vitats a fer siguin lliures i amb les q uals el nen/a, sempre mitjançant e l joc, sa lti , corri , pugi, baixi ... Així, a poc a poc an irà descobr int-se a si mateix i al món que l'envolta. Descobe rt això, en un període més avançat (6- 10 anys), estarà en condicions de fer una activitat motriu més el·laborada i controlada, amb la que el nen/a anirà organitzant el seu cos amb l'objectiu d'aconseguir una finalitat concreta. En conclusió, és important la creació d' un clima q ue afavoreixi l'acció i experimentació del nen/a, ambients rics en estímuls, perquè així rebi en condic ions l' educació psico-motriu , que és tan necessària per al seu desenvol upament.

ons les utilitzem sovint coartant la necessitat que tenen els nens de moure 's, experi mentar i descobrir. Sense adonar-nos, cónverti m l'existència dels més petits en una vida gairebé sedentària quan, el que hauríem de fer és aj udar-los a créixer i desenvolupar-se oferint-los les màximes possibilitats i oportuni tats perquè puguin moure's lliurement, sense por. Av ui dia la majoria de parvularis, escoles bressol i col'legis en general ja han adaptat les seves dependències a les necessitats d e desenvolu pament motriu dels més petits. L'experiència del Centre 0-3 de Barcelona és un exemple a imitar. Els professionals dels poliesportius hem d 'oferir als nostres nens de O a 3 anys acti vitats tutelades i espais adaptats perquè els utilitzin.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

ÒPTICA SAGRADA FAMILIA

S~342(~&~~)

- Revisió optomètrica gratuïta -Mu~uresprimeresma~ues

- Lents progressives - Lents de contacte i líquids - Ulleres de sol - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades

~

7et. 436.25. 77

dQ

35 anys oferint la millor qualitat I SOCIS 20% DESCOMPTE! 9

SALUT ~~,~'4.1~~~.t"..!)'~4.J1: •• t"'~~"J","•• _~",,,.~,~....f~~,,,

... , ••- .....~,ta;:Jiii<~~

Una experiència positiva

«L'educació física, com a part de l'educació des del naixement, incideix favorablement en el desenvolupament infantil»

El centre 0-3 de Barcelona va dur a terme un projecte amb resultats prometedors Per Marisol Gelonch i Mer cè Vilaró

Un projecte: crear un espai en el qual els infants de Oa 3 anys puguin desenvolupar lliurement el seu potencial físic. L'experiment es va dur a terme en un poliesportiu barceloní i els resultats van superar les expectatives, a més de deixar una línia oberta perquè els infants també tinguin un espai en aquests equipaments. El Centre 0-3 de Barcelona, l'any 19891990, organitzà un curs interdisc iplinar sobre educació f ísica de O a 3 anys, adreçat a mestres d'educació infantil, monitors d'educació física, ped iatres i psicòlegs. Dolors Canals hi proposà que s'obrissin els poliesportius públics al grup de Oa 3 anys, perquè poguessin utilitzar-los amb els mateixos drets que els altres ciutadans. La majoria d'assistents, en aq uells moments, no ho van veure factib le, ni van creure que hi haguessin prou necess itats. Tanmateix, moltes escoles de O a 3 anys van introduir progressivament en els seus programes educatius les activitats d'educació física. La seva manca d'espai i d'eq uipaments adeq uats, i l'interès per completar aquesta proposta educativa amb la pràctica d'algunes activitats com, per exemple, córrer o saltar des de diferents alçades, motivà la reconsideració d'aquella proposició.

El projecte A partir d'aquí es creà el primer centre pilot d'educació física 0-3 de Catalunya impulsat pel Centre 0-3 en col· laboració amb l'IMEB, el districte de Sant Martí i el Club Natació Poblenou "Can Felipa". Aquest programa tenia la finalitat d'afavorir el desenvolupament òptim (físic, psíquic i social) de l'infant en un ambient apte.

Cali a, per tant, obrir vies d'accés per als infants de ls O als 3 anys als po li esportius municipals, perquè poguess in expressar lliurement el seu potencial físic . Per aquest motiu es va condicionar una sala al poliespüttiu del Club Natació Poblenou, amb prototips d'equ ipaments especialment dissenyats per dur a terme aquesta experiència. L'experiència, s'inicià el curs 1994-1995, amb la participació de quatre grups de quinze infa nts de dos a tres anys de les esco les Albí, l'Arboç i el Cargol de l'IMEB , amb el compromís d'obrir porteriorment aquest servei al barri de Sant Martí. Aquestes escoles ja havien incorporat anteriorment l'educació fís ica als seus programes educati us.

Les sessions

xer la capacitat de l'infant i, per tant, el seu dret i la seva necessitat d'iniciativa per desenv9lupar el potencial físic pels seus propis mitjans. D'aqUÍ ve que la tasca dels monitors és la d'organitzadors de l'espai i de l'equipament -sense intervencionismes innecessaris en les activitats-, per adaptar-los a les necessi tats canviants dels infants. Cal ev itar les actituds tant de sobreprotecció com de risc innecessari, que obstaculitzen, ambd ues, a la curta o a la llarga, el dese nvolupament de l'infant. Així mateix , l'adult ha de mantenir el seu propi estat general de bona salut per fer-se professionalment responsable i participar e n les activitats físiq ues dels infants. Cada setmana, dos grups d'infants han fet lliurement i durant una hora, amb preparació i repòs final inclòs, tot un seguit d'activitats d'autodesplaçament per terra i per aire -salts-, amb la participació de dues monitores i la presència de la seva educadora. Prèviament s'han protegit les zones de risc amb matalassos i altres mitj ans, quan les activitats ho fa n necessari .

En primer lloc, les dues persones al càrrec del programa es reuneixen amb els mestres dels infants per posar-se d'acord amb els objectius i la metodologia; tot seguit les escoles fan el mateix amb les famílies i els expliquen en què consistirà i com es pensa dur a terme (la gran majoria són favorables al projecte), tot remarcant la importància d'utilitzar roba i calçat còmode, que s'adapti als canvis posturals. El paper de l'adult cons isteix a reconèi-

. . . .. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .

~.'f.S 'r.~~

.

~

Passeu a recollir el catàleg "

NIDlb 10

., c()fCc

«Cal obrir vies d'accés per als infants dels O als 3 anys als poliesportius municipals, perquè puguin expressar lliurement el seu potencial físic»

. . . . . . . . . . . . . . . .. .

Ferreteria

EDIFESA Els:olerim pera

CI Còrsega 527 Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

¡cI:ees

legals 78

SALUT El progrés

RESULTATS DE L'EXPERIÈNCIA

E l resultat d'aquesta experiència pilot ha Els resultats derivats de l'experiment del Centre 0-3 de Barcelona van superar les superat, en molt, les nostres expectatives expectatives confirmant els següents punts: inicials, tant per l'entusiasme i la satisfac1. L'educació física , com a part de l'educació des del naixement, incideix favorableció reiterada que han demostrat e ls infants ment en el desenvolupament infantil. a l'inici i durant la sessió com el progrés 2. La capacitat i el desig estan en sintonia per assolir els nous reptes que planteja l'evolució de cada infant. Quan aquests dos aspectes actuen sincronitzats i les que han assolit. condicions ambientals ho permeten, el progrés és evident. Aquest progrés, l'ha fet possible l'exerci3. Sovint l'activitat grupal encoratja la participació d'aquells infants que, per difeci mateix de l'infant, l'actitud no intervenciorents motius no han pogut expressar plenament el moviment, i també és evident nista dels adults i l'espai preparat amb l'equientre els de menys edat. pament adient. Així, per exemple, la majoria 4. Aquests espais poden ser la prolongació de l'escola si tenen les mateixes condicid'infants van aconseg uir fer la tombarella ons pedagògiques. després de dos mesos d'haver iniciat els primers temptejos pel seu compte i, també, mantenir l'equilibri en passar per damunt d'un vitalitat i confiança errel propi cos més grans . estones d'exercici amb d'alt:res de repòs. E n tauló de 12 cm d'amplada i 3 m de llargada aquests intervals l'infant ha de beure -aigua o Les observacions dels pares ratifiquen pocs dies després de posar-lo al seu abast. suc de fruitaper restabUr la hidratació del aq uesta mateixa percepció en constatar e n Aquesta llibertat d'actuació i les condiciinfants una seguretat, iniciativa i dealgu ns cos. ons espacials han propiciat una autonomia cal esmenta¡' els Alhora, cisió més grans en e l seu comportament total respecte a l'adult i una canvis fís ics i psicològics quotidià. gran iniciativa per organitque han observat les es«El progrés de zar individualment i en peConclusions coles i les famílies. Quant l'infant el fa tit grup diverses activitats . Aq uesta experiència ens ha permès reals canvi s físics, les edupossible el seu propi Ells mateixos s 'autoreconèixer que e l desenvolupament de les cacadores han observat que g ui e n perquè sabe n com exercici, l'actitud després d'aquest exercici pacitats físiques dels infants va més enll à utilitzar el seu cos per suno intervencionista els infants tenen més gana de les que normalment se' ls atribueixen . Tamperru' els diferents ni vells dels adults i l'espai i descansen millor. També bé ens ha permès trencar amb la idea que de dificultat que presenten preparat amb s'han de fixar límits a les seves activitats, en destaquen els progresels equipaments. l'equipament perquè realment no e ls coneixem, però a!"a sos en moltes habilitats Hem observat un despleadient» sabem que depenen en gran part de les faci motrius, com puja¡' i baiXa!" gament de l'activitat comulitats que e ls proporcionen e ls ad ults. escales, i córrer per espais na a tots els infants durant E l seguiment d'aquesta experiènc ia, i d'aloberts, entre d'altres. Pel que fa als canvis quinze minuts; hi ha molta activitat. l després tres, permetrà establir les bases d'una cultupsicològics, ca l esmentar un a major disminueix progresivament per torna!" a augautoestima individual, que queda de manifest ra de la infà ncia que els respecti e l dret a un menta!" al fi nal de la sessió. Dins d'aquest en una autonomia, seguretat, entusiasme, desenvolupament sa i complet. temps, cadascú estableix el seu ritme, i alterna

. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "

aRUP ASSEGURADOR

vvinterthur 11

SALUT ~

l

,

•

'"

partir dels 6 anys, els cursets ja són de dues sess ions a la setmana. En aquesta edat el nen aprèn les primeres tècniques de natació i els estils bàsics, començant pel nivell d'iniciació, seguint pel de domini i acabant pel nivell de manteniment-perfeccionament.

Activitats no aquàtiques

L'Esportiu Claror ofereix diverses opcions als nens i nenes menors de sis anys. Les activitats aquàtiques per a nadons tenen molt èxit entre els més petits i els seus pares. Per als majors de dos anys també hi ha cursets de natació. Però també existeixen alternatives a l'aigua com el judo-parc o l'escola de dansa. A l'Esportiu Claror hi ha diferents activitats dirigides per a nens i nenes menors de sis anys, en funció de la seva edat. Des dels tres mesos fins els dos anys, els nadons poden viure les seves primeres experiències a.l'aigua amb companyia dels seus pares. D'aquesta manera el nadó es prova a si mateix alhora que augmenta la seva capacitat d'enfro ntar-se al risc . Altres beneficis que l'activitat a l'aigua aporta al

nadó són: que evita l'atròfia muscular i el retard de les conductes intel·ligents, facilita el reconeixement i el domini del propi cos i fa que augmenti la comunicació amb l'adult mitjançant el gest i l'acció. A partir dels dos anys, un cop familiaritzats amb el medi aquàtic, poden apuntar-se, ja sols, als cursets de natació. Dels dos als cinc anys, es fa una classe per setmana que s'imparteix els dissabtes. Més endavant, a

Però pels qui prefereixin tocar de peus a terra, i tinguin de 4 a 5 anys, el Judo-parc és una manera d'iniciar-se en l'esport ja que treballa la coordinació del nen, l'equilibri i la percepció de l'espai. També s'ensenyen de manera global les primeres tècniques del judo, una art marcial que consisteix en aprofitar la força de l'oponent per desequilibrarlo. No podem oblidar que la pràctica de qualsevol de les activitats fa que el nen o nena gaudeixi d'una bona condició física sense necessitat d'un gran esforç ja que la majoria de programes es treballen d'una manera molt lúdica, a base de jocs. L'escola de dansa és una altra activitat orientada als majors de cins anys que vulguin venir a ballar dos dies per setmana. Amb la dansa, tant nenes com nens potencien el seu sentit expressiu i estètic alhora que aprenen la capacitat del moviment corporal. L'escola de dansa inclou la dansa clàssica i la dansa-jazz dues disciplines que es diferencien pel suport musical i la tècnica dels moviments. Si voleu informar-vos sobre les activitats dirigides per a nens i nenes menors de 6 anys ho podeu fer a les oficines de l'Esportiu Claror.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . Sense ORTOPÈDIA alèrgies I•

q~~

Estudi baropodomètric del peu i de la marxa humana per a millorar el rendiment esportiu • • • • •

Plantilles ortopèdiques a mida. Faixes i cotilles per a la columna. Cadires de rodes, bastons, llits especials. Adaptacions de la llar a minusvàlids. Ajudes per a la 3a edat. Seguim fent l'ortopèdia més còmoda i moderna d'espanya

Tallers pròpis . Confecció personalitzada 12

Atenció especial als associats de la Fundació Claror als nostres dos centres C/Indlistria 189 (davant Creu Roja) 08025 . Barcelona - TeIIFAX 450.23.23 CI Pans ~ I (Hospital Sagrat Cor) ()~02t) ·

Barcelona - Tel/FAX 43l).~5 . 7~

SALUT El control dietètic i l'electrocardiograma, una bona manera de completar les revisions Inèdiques

tica, mu sc ul ar, greixosa, etc . . No més tenint present to ts aquests fac tors podrem arri bar a saber el nostre pes corpora l, que mèdicament definim amb el no m de ba ix pes, no rm opès , sobrepès i obess itat.

Per Albert Giménez, respon.sable Servei Mèdic Esportiu Claror

Control dietètic

Moltes persones acostumen a ave ri guarel seu pes saludable re lac ionat-lo amb l'alçada. Hem de saber, però, que aquesta relac ió és insuficient si no tenim en co mpte altres factors. L'excés de pes, per exemple, pot se r provocat per un excés de g re ix generalitzat, un excés localitzat o simplement una conseqüència de tenir un percentatge e levat de massa muscular o de massa òssia. U na de les tècniques científicament reconegudes per a poder determinar el percentatge de

massa greixosa és la realitzac ió d'un control de la co mpos ició corpo ra l mitj ançant tècniques de c ine-antropometria. La c ine-antropometria es define ix com l'aplicació de mesures per a l'estudi de la forma i la proporció humana, te nint com a obj ectiu comprendre e l mov ime nt humà en relac ió al desenvo lupament, l'exercic i, el rendiment i la nutrició. La co mpos ició corpo ra l la pode m definir com el fracc ionam e nt de l pes corp o ral e n co mpartime nts: massa esque lè-

El Servei Mèdic de l'Esportiu Claror oferirà, a partir del mes de gener, un servei de contro l dietètic i mesurament de la composició corporal. D 'aquesta manera, e n funció de les dades obtingudes en les proves cine-antropomètriques i de les condicions i des peses calò riques de cada perso na, es podrà determinar e l consum calòric ideal per poder fer una dieta adaptada a les necessitats de . cadasc ú. Aques t serve i tindrà una tarifa espec ial de 1.500 pesse tes.

Servei d'electrocardiografia E n el mo me nt que una persona inc ia un programa es portiu o una ac ti vitat física és aconsell able que, a més de la revisió mèdica bàsica, es faci un e lectrocardiograma. L'estudi electrocardi ogràfic ens permet valorar el ri tme cardíac en repòs , durant l'exerc ici i e n la rec uperac ió i desca rtar arrítmies o trastorns que contraindiquin la pràctica esporti va. També permet establir punts de referència per valorar, posteriorment, l'evo luc ió de l'esportista o e l pac ient. L'estud i electrocardiogràfic també és una altra de les poss ibilitats que oferirà, a partir de l mes de gener, e l Servei M èdic de l'Esportiu Claror. Com el servei de control dietètic, tindrà una tarifa especial per sessió.

.......................... ........ . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . .... . . . .. Comenci a

Pensions e Madrid

desgravar •

aVU1.

11

Plans intel·ligents. • Avantatges fiscals excepcionals i lliures d'impostos fins al moment de la jubilació. • Rendibilitat excel·lent. • Flexibilitat total en les seves aportacions. • I, en cas de necessitat, li avancem fins al 80% de l'estalvi acumulat. Si li preocupa el seu futur, comenci a fer plans.

PLA DE PENSIONS CAJAMADRID PLA DE PENSIONS CAJAMADRID RENT PLA DE PENSIONS CAJAMADRID BORSA

9205 Provença 427 -431 9217 Castillejos 248 9925 P. Sant Joan 135 9223 S. Antoni M. Claret 139

08025 08013 08037 08025

13

7f1lò i1nporlanl

.~

Relacionar-se És per això que el nostre objectiu és relacionar persones que en l'actualitat estiguin lliures legalment i d~sitgin . formar una parella estable

seriositat, confidencial itat i u na actitud estricte, en el moment de la selecció, són les característiques que ens han permès arribar a ésser el gabinet de , . relacions matrimonials i de parella líder en el sector

• • • • • •

Seriositat absoluta. Una àmplia base de dades. Tracte personalitzat. Confidencialitat. Contracte per escrit. Expert equip professional amb psicòleg col·legiat.

Nimeri Els socis de l'E.sportiu Claror, només presentant el carnet que els acrediti com a tal, gaudiran d'un 15 % de descompte en els honoraris.

Gabinet de relacions matrimonials i de parella Adherit núm. 1.808 a la junta arbitral de Consum de la Generalitat de Catalunya.

CI Sant Antoni Ml! Claret, 63 bis, pral. 1a. 08025 . Barcelona Per a sol ·licitar hora de visita podeu trucar al:

207.34.19

AGENDA

• Una mostra sobre menjar a Catalunya completa l'oferta

N OU Centre d'Informació Turística de Catalunya Si heu passejat per la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, segur que us ha cridat l'atenció la gran lona que cobreix el Palau Robert. Una explosió de colors i figures que amaga al seu darrere la seu del nou Centre d'Informació Turística de Catalunya. Aquest centre, inaugurat el mes passat, està conneCtat a diferents punts d'informació de tot Catalunya i compta amb una àmplia base de dades perquè l'usuari pugui consultar tot tipus d'informació, des dels hotels que hi ha en una població fins als restaurants, els monuments arquitectònics o els principals atractius que la fan popular. A més, però, el Centre d'Informació Tu-

rística de Catalunya, també compta amb una sala d'exposicions que acollirà di verses mostres que aniran variant periòdicament. La primera mostra encarregada d'inaugurar la sala ha estat "Menjar a Catalunya. L'estil d'un poble " on es repassa l'evolució de la cuina catalana des del paleolític fin s ara i on es poden veure tot tipus d'utensilis de cuina, taules parades de sis èpoques diferents, mobles, fotografie s, llibres, etc. Aquesta exposició hi romandrà durant sis mesos. El Palau Robert es troba al Passe ig de Gràcia, 107. L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de JO'OO a 19'30h i dissabtes de 10'00 a 14'OOh. L'entrada és lliure.

EXPOSICiÓ

«Memòria de l 'holocaust» "Radiografia de la memòria" és el títol de l'exposició de l'artista Mario Moravenik. S'exhibeixen 32 obres oreades a partir de la dooumentació, fotografies de camps d'extermini nazis i retalls de premsa publicats sobre els comptes nazis a Suïssa. També hi ha la instal·JaciÓ artística "¿El regne d'aquest món?" que vol retre homenatge a totes les víctimes de genocidis. Un cicle de oonferències completen la mostra ql!le es pot veure, fins allS de desembre, al Pati Manning. (CI Montalegre, 7) Obert de diJluns a divendres de 8'00 a 21'OOh. Entrada lliure a tots els actes.

EXPOSICiÓ

«Artesania» El Cenbre Català d'Artesania ha inaugurat dues exposicions paral4eles. La primera, la 7a Mostra d'Artesania ciel Fetro on 16 artesans de la [farga exposen un total de 70 peces. La seg0lí!a és una mostra titl!llada "Presemt, passat i futur de la cistelleria catallana". Les exposicions es poden vjsitar al Passeig de Gràoia, 55. De 10'00 a 14'OOh i de 16'00 a 2 i 'OOh, excepte els dissabtes (18'00 a 2I'OOh.)

¡«Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de tennis de taula» Lloc: Palau d'Esports de la Vall d'Hebron Data: 7 de desembre Organitza: Fed. Cat. de Tennis de Taula Informació: 428.39.52

«Amics de la Bici» Lloc: De l'Esportiu Claror a Collserola Data: 14 de desembre Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40

«Campionat de Catalunya de Taekwondo (Sènior)>> Lloc: A determinar Data: 14 de desembre Organitza: Fed. Cat. Taekwondo Informació: 226.21.25

«Nadal Esportiu'97» Lloc: Instal·lacions esportives Data: del 19 de desembre al4 de gener Organitza: Ajuntament de Barcelona. Direcció d'esports . Entitats gestores. Informació: 402.30.00

«Campionat d'Espanya d'handbol» Lloc: A determinar Data: 3, 4 i 5 de gener Organitza: Fed Cat d'Handbol Informació: 268.37.85

«Amis de la Bici» Lloc: A determinar Data: 18 de gener Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40

FIRA

«35è Saló de la infància i la joventut» És possible que molts deis que vau anar a les primeres edicioms del Saló de la ~ nfància i la joventut tjngueu ja fills petits, o si més no, mebots. És per aiJ<iÒ que us recomanem que hi torneu. Tot és peFlsat peIlquè els petits i els joves gaudeixin d'unes hores passants'ho d'allò més bé femt gimcanes o jugant \l jocs diversos. El Saló començarà el 26 de desembre fins el dia 4 de geRer, al Recinte Firal de Barcelona (Av. Reina Maria Crisüna. Tel. 423.31.01).

15

REPORTATGE ~1:dò.V~';~~_~l~~~~~~;O:~_ ...'-t"~ ••• <',\:

1"

" \ ~¡';.r._\.-~ _' . . . ,

'.

,.¡;~~

"'-.,~)

.....

":..\<-'t.'H",,'~.

':'-!t~

... '.'Ji.:',~.I:?~1~'i.l.J;k,l~<lí'K ... II"-l;,,1,i,'R~~~'UA~~.,,.."i'"....Vt,.~~J}?~~,_~~

La història d'un grup d'homes i dones que van llançar-se a l'aventura convertint un soterranI

Quinze anys per a recor~ El19 de desembre d'enguany s'acompleixen 15 anys des que un grup de gent amb ganes de fer coses es llançava a l'aventura obrint les portes de l'Esportiu Claror al barri. Durant 15 anys s'han engegat moltes aventures, però no sense meditar cadascun dels passos a fer. És una història de somnis, esforços i cooperació escrita per desenes de persones que han fet realitat allò que semblava impossible: fer dels soterranis d'una escola un dels poliesportius punters de la olímpica Barcelona. A tots ells va dedicat aquest reportatge.

L'any 1978, la Claror Societat Cooperativa, ,formada per un grup de pares i mestres, va comprar l'escola als pares jesuïtes

ció al barri, participació de tots els estaments .. .)

Neix la Cooperativa Claror

Ester Benach de la Companyia de Jesús on alumnes dels Col·legis de Casp i de Sarrià feien obres soLa història de l'Esportiu Claror ha estat cials. L'any 19l7, la catequesi es va transsempre marcada per una constant: l'empenta d'un grup de gent que, durant aquests 15 . formar en escola. Amb el pas dels anys, la seva capacitat pel que fa a l'alumnat estava anys, han treballat per forjar un camí amb la saturada i l'edifici estava força deteriorat. intenció de satisfer les necessitats plantejaCap els anys 60 els jesuïtes van plantejardes en el seu entorn. L'any de la seva inause la construcció d'una nova escola, amb guració va ser el 1982 però aquesta data no unes instal·lacions esportives complemendeixa de ser simbòlica i conseqüència d'una tàries, un garatge i una sèrie de vi vendes primera aventura que havia començat uns destinades a la comunitat de vida cristiana, anys abans gràcies a un conjunt de pares i és a dir, grups de cristians catòlics afins als mestres de l'Escola Sagrada Farrulia. jesuïtes però que no eren capellans. Les obres es van iniciar el 1975 però l'eleAntecedents vat cost de l'operació no va permetre acabar-les, deixant la part del soterrani pràctiPodríem començar la històlia de l'Esporcament abandonada. Al problema econòtiu Claror l'any 1978, quan va néix~r la Coomic se'ls va afegir la pèrdua del control ideperativa Claror, però si volem saber d'on ològic per part de la Companyia de Jesús prové el seu nom i els vincles que manté en topar-se amb el tarannà que el conjunt amb l'Escola Sagrada Família cal remuntarde pares i mestres, uns 500 els primers i nos a principis de segle, al 1904. entre 50 i 60 els segons, volien impregnar a On hi ha actualment l'Escola, hi havia una la institució (pluralitat, catalanitat, integracatequesi de les Congregacions Marianes 16

Després de llargues negociacions entre els diferents estaments, el 1978 es va acordar transferir la titularitat docent de l'Escola de la Companyia de Jesús a una entitat mixta formada per alguns pares i mestres. Naixia la Claror Societat Cooperativa, que adquiriria la infraestructura als jesuïtes a canvi d'assumir el crèdit pendent d'allò corresponent a l'Escola i amb la intenció de reconvertir l'escola en pública, objectiu principal dels pares i motiu pel qual l'Escola va entrar a formar part del moviment català en defensa de l'escola catalana pública i de qualitat. El gir que donava l'Escola era, en tots sentits, de 180 graus. Per això, segons ens explica Joana Céspedes, qui aleshores ja era mestre de l'Escola, "la Junta Rectora va decidir no canviar massa els noms. De "Complejo Educacional Sagrada Família" va passar a dir-se "Escola Sagrada Família" i la Cooperativa va adoptar el nom de Claror perquè era el nom d'una de les comunitats que hi havia quan l'escola era dels jesuïtes, dins la qual hi havia gent molt integ rada en el nou projecte" . Joana Céspedes seria, el 1982 la directora de l'Escola Sagrada Família i el 1993 la presidenta de la Fundació Claror. La Junta Rectora de la cooperativa Claror la formaven vuit persones (a la columna de la pàgina 17 podeu veure la relació de totes les persones que han format part del Consell Rector de la Cooperativa o del Patronat de la Fundació Claror en els moments més importants de la història del Claror). Eduard Franco, qui l'any 89 seria primer

_ r,".~".'~,

.. ,

.

~,.,

REPORTATGE <';F"

~

"

. . '

~.,

lo

,~\'"

."

,>~.~,..J~",).'¡;#

,_",,~èI',;!!;

ni en un poliesportiu 1978 COllstitució Consell Rector Cooperativa Claror

'dar president de la Fundació Cl aror fins el 1993, ens explica l'esperit de solidaritat que hi havia: "pa res i mestres estàvem junts gestionant un patrimoni, una proA la dreta, imatge del pietat, però al mateix temps els moment quan l'Ester Fern{¡ndez talla va la pares teníem contractats els cinta en la mestres. A la Junta de la Cooinauguració de perativa hi havia representats l'Esportiu Claror, el els dos estaments, tot i així les 19 de desembre de decisions no es prenien per ma1982. jories sinó que es batallavaforça per arribar a decisions col·ho feien d'una manera no remulegiades on les dues parts estinerada traient temps a la família guessin compl etam ent i compaginant-ho amb les seves d'acord". activitats professionals. AI prinUn cop obtinguda l'Escola, la cipi, com deia Pedro Andreu, Cooperativa es plantejà què fer les persones implicades en el en uns soterranis que encara no tenien cap utilitat. Es van valoprojecte eren poques però ell mateix afegeix que "una vegada rar diferents opcions de les la idea va començar a ser una quals va tirar endavant la idea realitat va sorgir una gran de fer una instal·lació esportiva quantitat de pares qu e s'hi on els alumnes, i per extensió la apuntaven per tal de gestionar resta del barri, ja de per sí mancat d'equipatemes concrets d'acord amb ments esportius, les seves expepoguessin fer La dedicació rièn c ies proesport. Pedro desinteresada de Andreu, però, fessionals . Tota moltes persones ens transmet les aquesta gent va va ser la clau per pOFS d'aquell ser molt importirar endavant els tant i va apormoment "quan projectes inicials tar un valor en una assemafegit". blea de la CooGràcies a perativa es va plantejar la idea de fer el tots ells es va crear un grup de treball format per 4 comissions poliesportiu jo tenia seriosos (tècnica, administrativa, espordubtes que el projecte, tot i estar molt estudiat i ser viable, tiva i jurídica) i es va iniciar l'estudi del projecte amb Eduard pogués tirar endavant. La responsabilitat era molt forta i Franco com a coordinador de les Comissions "les obres van coqueia en un nucli que, al principi, era molt reduït" mençar el 81 i van acabar l'agost del 82. L'operació va costar 39 milions i només ens Professionals o vam desviar del pressupost inicoHaboradors cial de 200.000 pessetes. Recordo que al acabar-les, un diuTotes les persones que van menge, vam omplir la piscina i treballar, primer en el marc de la totes les Comissions van .baClaror Societat Cooperativa i nyar-nos-hi a les fosques ". després en la Fundació Claror,

7 fJ

Jose A. Sanchez Antoni o Co bos Jo efin a Casa ls Teresa Solà José L. Bustos Miquel A. Fuster Sa nti ago Sam pere Juan F. Tomas Director Esco la: Àlex Garcia

1982 111augltració E.Claror Consell Rector Coop.Claror

La inversió inicial de 39 milions es va fer amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya (19 milions), de la Diputació de Barcelona (3 milions), de l' Ajuntament de Barcelona (1 milió). Els 16 milions restants va finançar-los la Cooperativa Claror.

1982, s'obren les portes Els mesos de treball i d'esforç conjunt van ser mostrats al barri i, per extensió a la ciutat, el19 de desembre de 1982. Floro Gonzalez, l'actual Cap de Manteniment de l'Esportiu Claror, va ser la primera persona en entrarhi a treballar i recorda amb molta satisfacció aquells principis "els soterranis eren un forat ple de runes. En aquella època el més normal era estar tot un cap de setmana treballant. Recordo que el divendres 17 va haverhi un problema amb les màquines de piscina i vaig passar tota la tarda buscant, p e r Barcelona i a contratemps, les peces adients". Tot i així, a la tarda del 19 de desembre tot estava ja a punt, i Ester Fernandez, la nena de sis anys que havia de tallar la cinta, va poder-ho fer com estava previst. L'Ester té ara 21 anys, i 15 després d'aquell dia té un record

Pedra Andreu Ma nel Loza no Josep M" Sans Anto ni P once Edu ard Franco Mo ntse rrat Costa Ol egar io Ortega Ann a Cabarrocas Direc tora Esco la: Joana Céspedes

1987 Recuperació de l'illa Consell Rector Coop. Claror Joa n Po ns Joaquim Dalmau Vicenç Valcarce l Lourdes Sopeña Francesc J ose Mari a Eul àli a Sampere Juli à López Directora de l'esco la: G lòri a Badimón Gerent Esportiu Claror: Jo an lt xaso

1989 Ampliació de l'E. Claror Patronat Fundació Claror Eduard Franco Pedro Andreu Josep M" Sans Vicenç Elias Joana Céspedes Vicenç Valcarcel Lourdes Sopeña Rodrigo Cal vete Àrigels M aña Andreu Falguera Director-gerent Esportiu Claror: Joan Itxaso

1997 Projecte del Poliesportiu Municipal Sagrada Família Patronat Fundació Claror Joana Céspedes Jordi Cabanes Josep Tablada Conso l Martí Montse Bastida Josep Edo Hector C. Silveira Dolors Rodríguez Vicenç Valcarcel Núria Borràs Director-gerent Esportiu Cl aror : Joan Itx aso

17

REPORTATGE ~.

EVOLUCiÓ EN EL NOMBRE DE SOCIS DE L'ESPORTIU CLAROR

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Joana Céspedes Presidenta del Patronat de la fundació Claror

15 anys de vivències Són les 5 de la tarda, d' un divendres que hem gaudit de la castanyada. A l'escola, els panellets i les castanyes s' han apropiat de la tarda, impregnant-la, un any més, de les il·lusions dels més petits i de l'alegria còmplice dels que ja no ho són tant. Mentre ordeno la classe, recordo com 15 anys abans la festa de la castanyada, va estar impregnada de la il·lusió d'engegar unes instal·lacions esportives, molt necessàries per al nostre barri i per a la mateixa escola. El temps passa tan de pressa, com els dies que separen el Nadal de la castanyada i així va pa'ssar que, fa 15 anys un 19 de desembre, ens vàrem reunir entorn de la piscina centenars de persones que impulsades per la Cooperativa Claror ens havíem fet les nostres il·lusions i no havíem estalviat esforços en un projecte al qual vam nomenar ESPORTIU CLAROR. Aquells nens de P3 que, per primera vegada, feien la castanyada a l'escola, avui són a les portes de la Universitat estrenant la seva majoria d'edat. Segur que tots recorden la seva primera capbussada a l'Esportiu Claror. També recordaran com uns anys després una vella fàbrica que veien des de les terrasses es va transformar en un ampli pati en què, fins i tot, hi havia un sorral i unes moreres on gaudien amb els seus jocs d'infància. I quan van entrar a l'adolescència, van notar amb admiració en tornar de vacances, com aquell pati s'havia transformat en un immens forat ple de maquinària pesada, ferralla i grans formigoneres. Érem a un any de les olimpíades. Per als alumnes, els 18 mesos següents van ser durs. Sens dubte, les estretors d'espai, varen ser ben assumides per persones que ja creixien de pressa i veien créixer el seu ESPORTIU, amb la il·lusió que tindrien un pavelló cobert i recuperarien el seu pati, per esbargir-se entre les hores de classe. Quan la generació del 82 fan l' ensenyament secundari, el temps corre vertiginosament i les instal·lacions antigues canvien de pressa de vestimenta: Els vestidors, el gimnàs, el «rocòdrom», una nova sala ... En 15 anys, aquests 60 alumnes han arribat a la majoria d'edat. Penso que el nostre Esportiu Claror, i els seus, gairebé, 90 treballadors, ha crescut i madurat amb ells i ha arribat, també, a la majoria d'edat. L'important no és només que hagi aconseguit arribar-hi. Tots estem orgullosos de com ho ha fet i que aquest esforç ha donat un fruit sa i fort del que gaudeixen milers de persones. Com el castanyer ben plantat, ferm, que en aquestes dates, ens forneix de l'estimat fruit d'una tradició de la nostra terra. 18

Després de la inauguració del 82 ningú no pensava en la possibilitat d'ampliar l'Esportiu Claror

molt positiu del que va viure. "Emfa molta gràcia. Sempre vaig dient que jo vaig tallar la cinta el dia de la inauguració. Recordo que no sabia ben bé què havia defer i estava a l'expectativa. Em van dir que havia de tallar la cinta, que em farien una foto i que després havia de continuar tallant-la CI trocets petits per repartir-la en una sqt'ata entre les personalitats". La instal·lació es posava en marxa. A diferència de la Cooperativa, l'Esportiu Claror, sí que comptava amb una plantilla de treballadors; el 1982 eren 15 persones, totes sota la supervisió del Director Tècnic de l'entitat, Joan Llorca. Durant els anys posteriors al 82 el principal objectiu era consolidar allò que s'havia aconseguit amb la intenció d'avançar a mesura que tot estigués ben afermat. "Aleshores -afirma Eduard Franco- era impossible que ningú pensés en fer un esportiu més gran". Es comptava amb un gimnàs, una sala de rítmica i la piscina de 25 metres. En total 2.200 m2 pels 1.927 socis amb els que havia obert les portes l'Esportiu Claror.

Recuperació de l'illa Era l'any 1986 quan, a l'interior de l'illa delimitada pels carrers Sardenya, Rosselló, Sicília i Còrsega, una antiga fàbrica fa suspensió de pagaments i el terreny que ocupa queda sense utilitat. A la Cooperativa se li va presentar l'oportunitat per engegar un nou projecte, poc considerat fins aleshores, però que podia donar resposta a un seguit de demandes coincidents: En primer lloc, la necessitat del professorat de l'Escola de disposar de més espai per als alumnes en horari escolar. En segon lloc, l'evolució de l'entitat, consolidada des del punt de vista esportiu, amb una estructura gerencial apartada dels temes docents i una instal·lació que havia arribat gairebé al sostre del que podia donar, amb un total de 2.973 socis, l'any 1986. La incorporació de Joan Itxaso com a director-gerent de l'entitat, l'octubre de 1983, va ser, segons Eduard Franco, un tercer element decisiu en la recuperació de l'interior

I

REPORTATGE

I

Una entitat oberta i compromesa amb la ciutat Les acti vi tats de la Fundació Claror en la promoció de l'esport van més enll à de la gestió d'instal·lacions esportives. La Fundació edita una revista bimestral (Tot Claror), organitza jornades de debat i taules rodones (Fòrum Claror), activitats d'esbrujo i participació ciutadana (M illa Sagrada Família), així com campanyes de cooperació (Claror per Bòsnia). En aquest sentit un dels projectes de la Fundació Clru'or és consolidar la vessant esportiva i caminar paral·lelament cap a una vessant cultural. Eduard Franco comenta que "igual que vam començar amb una escola i vam completar amb un equipament esportiu perquè el barri ho necessitava, hi ha vessants on encara no hi hem entrat com, per exemple, la cultural". El futur de la Fundació Claror està ple de nous projectes que, com en tota la seva trajectòria, són valorats i mesurats. En aq uest sentit, Núria Borràs, actual Directora Tècnica de l'Esportiu Claror, creu que una de les característiques de l'entitat "és la seva capacitat d'adaptar-se a la realitat i el seu component dinàmic. Encara hi ha projectes i esperem que tirin endavant. "Per la seva banda, Pedro Andreu s'imagina el futur de l'entitat "en una línia com l'actual, estretament vinculada a la ciutat mitjançant el barri, donant resposta a les necessitats esportives i d'oci, activa en els seus canvis i en relació al que li demana la societat"

d'illa per "la seva empenta, la identificació total amb la nostra manera de fer i l'estar pensant, contínuament, en coses noves, donant vida econòmica i de gestió complementària". Pedro Andreu corrobora l'opinió d'Eduard Franco amb aquestes paraules: l/el fitxatge de Joan Itxaso va suposar la professionalització en la gestió econòmica i tècnica de l'Esportiu Claror. A més la seva implicació va anar més enllà de les obligacions estrictes de la seva feina ". Després de diverses negociacions amb l'Ajuntament, la Cooperativa va rec uperar l'interior de l'illa fent dues pistes exteriors i unjardí obert a tothom. El terreny era mL1l1icipal però la Cooperativa adquireix el dret d'ús de la superfície, de 2.000 m2, durant 50 anys.

1989, Fundació Claror El 30 de novembre de 1989, amb motiu de la integració de l'Escola Sagrada Fal11l1ia a la xarxa d'escoles públiques, la Cooperativa Claror va dissoldre's. L'anunci oficial apa-

. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . .

reixia en el Diru"i Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) druTera de la famosa fusió entre la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona. A partir d'aleshores es va crear la Fundació Claror, una empresa privada sense ànim de lucre que es faria càrrec de la gestió de les instal·lacions. Ed uard Franco ens detalla el procediment que es va seguir: "Amb la venda de l'escola es va poder tornar al banc el crèdit que encara arrossegàvem, tornar als pares i als mestres les aportacions econòmiques que havien fet i pagar als jesuïtes allò que en el seu moment s'havia pactat. Però la venda ens va fer plantejar que, de cara a la operativitat de l'entitat, en comptes de funcionar com una cooperativa, que tenia l'objectiu, defi-

La venda de l'escola a l'Ajuntament va permetre eixugar els deutes pendents

nit en els Estatuts, de gestionar una escola i acabar una sèrie de coses, havíem de pènsar en unes altres alternatives". Es va repartir entre diferents membres la tasca d'investigar cadascuna de les opc ions: segu ir com a cooperativa de pares i mestres, només de pares, constitu ir-se com una Societat Anònima, una de Limitada, etc. Estudiar els avantatges i desavantatges de ser una Fundació li va tocar a Pedro Andreu "Vam haver de buscar què deia la legislació al respecte, presentar-la i fer-ne una valoració. Tenia molt clar que la Fundació era la millor opció perquè corresponia perfectament a allò que volíem, tot el que pensàvem podia quedar plasmat en els obj ectiusfundacionals que, a més, eren protegits per llei. La veritat és que no em va costar massa convèncer als companys" La Fundació Claror arrancava, així, amb nous objectius: gestionar l'Esportiu, els patis i recollir l'herència de la Societat Cooperativa quant a mantenir uns certs vincles amb l'escola. Tenia una estructura similar a la Cooperativa, amb la incorporació de nous membres treballadors de l'Esportiu Claror. Eduard Franco va passar a ser el president de la Fundació treballant amb Pedro Andreu

.............. ... ..... ....... . . ........

F(JRN I

PASTISSERIA

e¡. SARDENYA, 357

cj. PADILLA, 315

TEL. 457 04 39

TEL. 436 79 67 ,

BARCELONA

ê 19

REPORTATGE .

,

.

L'Esperit Claror, un concepte que resumeix un ideari i un model de gestió

Imatge de lafàbrica que, l'any 82, ocupava el terreny on actualment hi ha el pe velló.

Enderrocada lafàbrica, l'Esportiu Claror va recuperar la illa interior l'any 87.

al seu costat com a primer secretari i amb Joan Itxaso com a director-gerent de l'Esportiu Claror.

La incidència dels Jocs

A principis dels 90 va començar la construcció del pavelló cobert a sota de l'anteriorjardí.

Aspecte actual de les pistes exterior. A sota, hi ha el pavelló entre d'altres espais polivalents.

Joan Itxaso Director-gerent de l'Esportiu Claror

15 anys de futur Em demanen que expressi en poques línies com seran els propers 15 anys de l'Esportiu Claror i la primera idea que em ve al cap és que seran 15 anys d'il·lusions. Per començar l'any vinent tindrem un germà, el Poliesportiu Municipal Sagrada Família que, de ben segur, reforçarà en el barri i la ciutat els objectius i l'ideari de la Fundació Claror. Com a bons germans; l'ajuda mútua i la coordinació d'esforços també reforçarà la millora dels serveis de les dues instal·lacions. Els anys següents, si les previsions no fallen, haurem de remodelar a fons la piscina gran i la zona de l'altell propera al carrer de Sardenya, guanyant en il·lurninació, accessibilitat i millors serveis per als nostres usuaris. Entre els anys 2001 i 2004, Barcelona serà un pol d'atracció universal de les cultures del món i nosaltres, que també fomentem la cultura, volem que en aquest període sigui realitat la zona soci o-cultural del Claror. Tirar tot això endavant i consolidar-ho, ja ens portarà un bon grapat d'anys, en què viurem, encara amb més intensitat, la revolució de les comunicacions i les picabaralles per la conquesta de l'espai. Ja no serà tan important qui arribi primer a un planeta sinó qui guanyi posicions en el domini de les xarxes de la informació i la realitat virtual. Haurem de viure tot això i tenir el nostre propi criteri. De tota manera nosaltres «a les nostres coses». Durant els propers 15 anys, hem de fer que l'Esportiu Claror i la Fundació Claror siguin un focus d'iniciatives en el barri i la ciutat, que es concretin en actuacions positives en l'àmbit de l'esport, la cultura i el lleure. De ben segur que aquestes' iniciatives tindran un efecte positiu al nostre àmbit social: Creació de nous llocs de treball, millora de la convivència i de la qualitat de vida en el barri, nous serveis per a la gent gran, espais culturals per als joves ... Tenim ¡¡·lusió i molts reptes en el propers 15 anys i crec que, també, tenim la clau per assolir-los: Enfortir la Fundació Claror i consolidar-la com un instrument al servei de les persones que viuen al nostre barri.

20

L'any 1991, la necessitat d'ampliar l'Esportiu i de donar nous serveis als seus socis i usuaris torna a marcar una etapa de creixement. Com que la Fundació tenia la concessió de la superfície de l'interior d'illa i els plans urbanístics permetien edificar sota el nivell del carrer es va pactar amb els organismes públics, la Generalitat de Catalunya, i l'Ajuntament de Barcelona, per fer realitat una altra aventura. El mes de setembre es va signar el conveni de finançament entre la Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació Claror, aportant cadascún un terç del finançament del projecte. A canvi, la Fundació Claror rebia la concessió de la nova instal·lació per 50 anys. Enric Truñó, va ser un dels socis fundadors de l'entitat i com a regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, des de 1981 fins al 1995, valora l'acord com "un salt endavant molt arriscat, però imaginatiu i pro.tïtós. És un dels bons models de gestió a la ciutat. I això no ho dic perquè em senti a prop de l'entitat, al contrari, precisament per això sempre he estat més rigurós. Perquè mai ningú pogués dir que s'han pres decisions perquè jo hi tenia una determinada implicació". L'ampliació coincidia amb les Olimpíades, tot i així Eduard Franco té clar que "els Jocs no van tenir-hi una relació directa, tot i que en un moment determinat ens pogués servir com a argument davant l'Ajuntament ja que al ser una instal-lació municipal podia posar-se al servei dels Jocs". L'actual Directora Tècnica de l'Esportiu Claror, Núria Borràs, que també fa 15 anys com a treballadora de l'entitat, en fa una valoració en la vessant més esportiva: "es va produir un boom molt lligat al tema Olimpíades. Abans dels Jocs ja s'havia detectat el creixement que suposarien i després s'ha produït una autèntica bogeria per fer esport. La majoria d'instal-lacions esportives municipals d'ara estan en una situació similar, especialment les creades el 92 que ja valoraven el nou context"

78

REPORTATGE ,

~

Amb les obres, el jardi de l'interior de l'illa es va convertir en les pistes exteriors que hi ha actualment, es va fer el pavelló cobert, la piscina petita, 3 pistes d'esquaix , i la sa la polivalent. D'aq uesta manera es van guanyar més metres, concretament, 3.100 m2 de noves insta l·lacions sota els patis, que sumats a les instal·lacions antigues esdevenien S.300m2 per fer esport. Aleshores el Clarorja comptava amb 6.319 socis. El 27 de febrer de 1993, es va fer l' acte d'inauguració de les noves obres. Eduard Franco destaca d'aquell dia "la cara de sorpresa de L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, quan va entrar i va veure el que s'havia fet en un espai, que en principi, semblava reduït. Recordo que en el discurs va comentar que Barcelona necessitava que "l'Esperit Claror" estigués a més LLocs". Pedro Andreu també fa referència a aq uest "Esperit Claror" que defineix com "una manera de desenvolupar-se i crèixer dins el marc dels objectius fundacionals de l'entitat". Però, tot i la feina acabada molts ja pensaven en nous projectes, com per exemple

---

-

-,

-

-- --¡

renovar les insta·lac ions antigues. La idea es va dur a terme poc després i el 1995 un altre acte inaugurava nous vestidors , mur d'esca lada i rebatejava el nou gim nàs. Posterionnent, l'any 96, encara hi hauria una altra refòrma: dues pistes d'esquaix va n desaparèixer per poder encab ir un espai de saunes i hidromassatges.

1996, la Carta de Serveis L'Esportiu Claror va ad herir-se al Pla de Qua litat dels Serveis Municipals posat en marxa per l'Ajuntame nt, sent una de les tres insta l·l acio ns esport ives munic ipals que tenen un a Carta de Serveis que estab leix, amb l'usuari, una sèrie de comprom isos de qualitat en el servei. Aquí acaba el relat d'una llarga aventura, que ha marcat la vida de moltes persones. Pedro Andreu, per exemp le, cons idera l'Esportiu Claror com si fos un fill seu. "Jo tinc tres nenes i un nen. Hi ha una afectivitat especial cap a L'Esportiu Claro r; el nen, i per molta gent que enforma part. Quan tens un fill experimentes una sensació ir-

;¡-;--~-

-

- - -t.-·

- :-- - --;-----.-.

-lo

-¡

I . , ..

Els socis també són representats en el Patronat de la Fundació Claror, convertint-se així en cogestors de l'entitat

racional, et sents eufòric i deixes anar una descàrreg a especial d'adrenalina. Una cosa semblant és el que passa quan veus en què s'ha convertit un projecte inicial, quan veus com s'amplia i com va creixent per altres camins". Una explicació semblant la fa Eduard Franco "sempre diem entre nosaltres que el millor que hem f et a les nostres vides és primer els nostres fills i després L'Esportiu Claror". L'Esporti u Claror compta actualment amb unes instal·lacions de 5.300 metres quadrats . Però té un patrimoni encara més important: prop de 90 treballadors i més de 9.000 socis, co-gestors de la instal·lac ió, que han fet possible e l cre ixement i el desenvolu pament d'all ò que un dia va ser, només, un som ni.

~asaments, ~OmUníOnS, í d'altres ~elebracíons amb la Granja-Escola Sínaí Posem a la vostra disposició:

"* Et

.e,,~e¿

fie

(~~~~).

*Et .o.e"e "e.e••"•• e (¡wz a ~ de IS a

so ~).

*,t e.e"e,. • fiolfl,¿e¿t¿ I

(u ~ ea ·~ de

ea ~ tfatt).

Les voleu fer amb nosalfres? Us oferim qualitat de professionals i preus d'escola Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (ca ntonada Lepant)

21

REPORTATGE .olòK~

•

I CODl heDl canviat tots! Cobi encara no havia nascut. La mascota preferida dels petits responia al nom de "Naranjito". La lliga espanyola no era la de les estrelles, però el mundial d'Espanyaja havia alimentat la febre pel futbol a un país que encara no era autonòmic i que acabava de celebrar el triomf per majoria absoluta del PSOE en una Espanya encara commocionada per l'intent de cop d'estat del 23-F. A Espanya, a Catalunya i a Barcelona tot era molt diferent aquell desembre de 1982. Per alguna raó han passat quinze anys! S.L. El matí del diumenge 19 de desembre de 1982, la ciutat de Barcelona va despertar amb la ressaca d' una nit amb vents huracanats i nevades al Pirineu. El dia 18 havia estat el dia més fred de l'hivern i les temperatures previstes durant el dia (8'6 oc de màxima i 5'2 oC de mínima a la ciutat de Barcelona) aconsellaven quedar-se a casa. El Periódico de Catalunya (vegeu portada en la imatge superior) ja deia que "el otoño termina con viento, frío y sequía". Evidentment, ho deia en castellà, com ho faria durant els següents quinze anys fins a treure, com tots sabem, la recent edició en català. En portada també hi havia referències polítiques. El tema de l'anyera la victòria electoral, per 'majoria absol uta, d'un PSOE que il·lusionava a milions d'espanyols. A les planes interiors "El Periódico" es preguntava "qué pasa con: ... ". Es referia a l'augment de les tarifes elèctriques, del preu dels transports per carretera i els aeris, del preu del paper i, fins i tot, de les entrades de cine. Parlant de cinema, aquell desembre, el del 82, va ser el del triomf de la ja mítica "E.T. el Extraterrestre", que havia superat amb escreix les previsions de recaptació. En cartell també hi havia pel·Iícules com "Victor o Victòria", "Carros de Fuego" , o l'espanyola "Volver a empezar", que quatre mesos des-

prés s'enduri a un Òscar de Hollywood. El fred d'aquell diumenge 19 de desembre va decantar moltes persones a no anar al cinema. A casa s'estava més calent i la televisió era una bona alternativa. Per TVl feien "La història del Circa contada por Angel Cristo y su esposa Barbara Rey", i per La 2 una pel·Hcula d'acció, a banda del res um dels millors gols de lajornada futbo-

Hstica. Aleshores no existien les cadenes privades de televisió, i TV3 encara era un projecte que trigaria uns mesos en fer-se realitat En d'altres franges horàries, hi devien estar tots aquells que, com avui, seguien fil per randa les novel·les televisives. Fa 15 anys però, les importaven. Eren Dallas i Dinastia. En el món de la música, la cançó que més sonava a les ràdios i amb més èxit de

Què ha canviat i què no des d'aquell desembre del 82? Fet/personatge

1982

1997

President del govern espanyol President de la Generalitat Alcalde de Barcelona President dels EU A President de la URSS President de Rússia Papa de Roma Comunicació Televisió Programa de l'any Cotxe de l'any Defunció de més impacte Catàstrofe a Espanya Una mascota Un projecte Campió lliga futbol Futbolísta més valorat

Felipe Gonzalez Jordi Pujol Pasqual Maragall Ronald Reagan Yuri Andropov *No era un estat sobirà Joan Pau II Màquina d'escriure 1VE "Un, dos, tres ... " Seat 131 GraceKelly Rotura presa de Tous Naranjito Els Jocs del 92 Real Sociedad Maradona

José M. Aznar Jordi Pujol Joan Clos Bill Clinton *Ja no existeix l'URSS Boris Ieltsin Joan Pau II Ordinador personal Cable i Satèl·lit "Caiga quien caiga" S mart Diana Spencer Aiguats a Badajoz Mercè la Voluntària El Fòrum del 2004 Real Madrid Ronaldo

. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

TAPISSERIA ~:~~ RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, BUTAQUES I CONFORTABLES. TAPISSAT DE CANAPÈS, CAPÇALS DE LLIT, PARETS I PORTES.

Rosselló, 22

380

08025

(T«fUU ~ORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

BARCELONA

Te I.

456·07·18

vendes era "A mor de hombre" de Mocedades, però la notícia de l'any havia estat la vis ita deIs Rolling Stones a M adrid. El Barça, aleshores entrenat per l'alemany Udo Lattek, hav ia perdut el dia abans a Las Palmas per dos gols a un . Hi van j ugar homes com Schuster, Esteban, Migueli o l'ara te lev is iu Pi c hi A lo nso ... Hi fa lt ava Maradona, perquè el crack argentí portava unes setmanes sent el punt de mira de molts "curanders" que s'oferien per sanar- li l' hepatitis. Esportivament parlant l'esdeveniment de l'any havia estat el Campionat de l Món de futbol que, durant el mes de juny, s' havia disputat a Espanya. La selecc ió, entrenada per Emilio Santamaría, havia donat una gran decepció. L'alegria d'aquell mundial se la van endur els italians, que guardarien per sempre en la memòria el nom de l'Estadi de Sarrià com a l'escenari dels seus grans èx its. L'Estadi de Sanià !, qui s'imaginava aleshores que avuij a no existiria ! Per una petita part de barcelonins, però, la notícia de l di a era la inaugurac ió d' unes noves instal·lacions esportives al barri de la Sagrada Família. L'Esportiu Claror naixia aquell fred 19 de desembre de 1982 com una nova iniciati va i, tot i no ser superticiosos, un bon recolzament el donava la lectura de l' horòscop de l dia: "la conjunción So lNeptuno de hoy, unida al sextil MarteUrano de ayer hara que una corriente muy fuerte impulse a la gentes hacia lo nuevo, fuera y lej os de los planteamientos usuales. Las nuevasformas de vida seduciran".

Com viuen i pensen els nois i noies nascuts aquell desembre de1 82? E.B. L'Adrià Mas (A) va néixer el1 9 de desembre de ] 982, el di a de la inaugurac ió de L'Esportiu Claror. La Caro lina Moral (C) va né ixer uns dies abans, el 10 de desembre. Tots dos són una petita mostra d'una generac ió, la Generació Claror. Viu e n pe nsa nt e n els proble mes actuals i saben que al cap d'uns anys seran ell s e ls qui els pateixin . L'atur, les guerres, les drogues .. . són te mes que els preoc upen ''jo sóc dels que diuen que no a les drogues però és un món proper. Hi ha gent que hi cau perquè els camells, en principi, els les donen gratuïtament "(A). Creuen necessari estudiar per assegurar-se un futur que veuen difíc il "l'escola cada cop fa més el paper de la família. Els estudis són importants més ara que és difícil trobar fe ina i que amb el mercat comú vindrà gent de fora i nosaltres haurem d 'espavilar-nos" (A). No tene n la pressió dels tabus que afec taven a les generacio ns passades, e l sexe és un tema més de Ja seva vida "en parlem molt, cada cop hi ha més gent

. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .

"e/e y

Limpieza y mantenimiento

eme

que comença abans. Passa com quan estàs mirant una cosa i te la treuen, aleshores tens més curiositat i gemes de saber-ho tot" (C), la fa mília un nucli afectiu però div isible "ha d'estar unida. M'agrada estar amb els pares però quan tingui un futur marxaré de casa" (C). Es dec laren fo rça agnòstic pel que fa a la religió "quan ets petit et diuen que has de creure en Déu i ho fas, però ara em pregunto si hi crec i ho dubto. Tampoc no em plantejo gaire el tema" (C), i també pel que fa a la po lítica deixant en ev idència la capac itat i la voluntat dels polítics per posar en ordre a les coses. La indife rència és fruit de la barreja entre l'inconfo rmisme i la incapacitat de fer sentir la seva veu. "La política m'és indiferent. Cada vegada va més avall, és com el futbo l que els presidents no paren d'insultar-se. Caldria més respecte entre ells. " (A). Segur que hi ha altres tipus d'opinions, d'estils de vida, de comportaments, però les seves opinions ens retraten, de manera àmplia, una societat que ha sofert, al llarg de 15 anys, un canvi de valors, de ideolog ies i de maneres de pensar.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . Reforma d'ambients Cuines banys

tOCAtES ESCAtERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es

E.M.A. &t~

Lo nuestro es la limpieza Nilo Fabra, 36 ent. 28 B 08012-BARCELONA Tel. 217 .60 .55/ 217 .75. 67 FAX 23 7.86.31

Som una botiga diferent a les altres Vingui i comprovi-ho

Rosselló 439

18 anys fent llar ' Tel. 436.03.39 23

PASSATEMPS

L T

E

P

D

E

O

T

L

T

e

O

R

Y

U

T

I

P

I

S

A

N

U

R

D

E

R S

A

M

U

R

R

.B.

R

R

R

E

N

E

H

R

U

K

O

E

M

A

N

K

e

A

P

M

U

O

M

I

T

E

S

S

A

A

R

A

N

A

T

R

A

e

L

u

S

B

A

K

E

R

O

O

I. 2. 3.

On va nèixer Martina Navratilova? On se ce lebren el proper mundial de futbol? Quin és el segon cognom del president de l'Atlético de Madrid? A quin país va anar ajugar 8akero quan va deixar el FC Barcelona? Qui ha guanyat l'últim campionat del món cie Fórmula j? A quin país va nèixer Juan Antonio Pizzi?

R

4. 5. 6.

Candela Infante se'n va a Mallorca! I és que, com a guanyadora del concurs del mes d'octubre, Viatges //trida i la revista "Tot Claror" l'han premiada amb un viatge per a dues persones a Mallorca.

r~------------------- I Nom ...... ....... .. ....... .. Cognoms ....... .. ... ................. .. ......... ..... ..... ....... .. Adreça .... ..... ... ..... .. ....... ... ....... ... .... ............. .. Telèfon .... ......... .. .. .. .. .. .. Ciutat. ......................... ....... ..... .. ..... ....... .... .......... .. OP .............. ..... .. .. . Edat ............. Ets soci/a del Claror .................. .... .. ... .. .... .. ................. ..

1a PART 1. A on va guanyar Silvia Parera una medalla a uns europeus? 2. A quina categoria jugarà enguany el Sènior femení de bàsquet del Claror?

3. Qui ha rebut recentment del Claror el Carnet d'Or?

Green Base Iardes Fossat Cistella Camp base Zona tres quarts

Rugbi Futbol americà Bàsquet Beisbol Alpinisme Golf ' Atletisme

2a PART 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

.................................................................... .. .............................. ..... 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què creus que li falta a la revista? 6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i e110?

.. ...... ............... ........, ..................... ... ................................................ .

I I I

NCKIA

Bll0

• Forma curvada, màxima adaptació • Dimensions reduides • Molt lleuger, 159 gro • Bateria de Liti-Ions de 70 h. • 325 memòries • Servei missatges escrits complert • Multiconferència • Funció de fax-modem i transmissió de dades, conexió a pe • 16 melodies • 15 idiomes • Ús exclusiu MoviStar

«La Boutique del Mòbil» Atenció especial a tots els socis del Claror en tots els complements de telefonia

100/0 Speak Digital CI Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59.33 08025 Barcelona

descompte

o~~ -, r+(Q

OCD Ol r+ -, --

-::l

oCi) -,

tA

-•

Ol

• •

Q.

CD

GUIA DE SERVEIS I COMPRES

XEITO

JACINTO Y MARIBEL

LA YAYA AMÈLIA

Fruites i verdures

La cuina del bacallà

Llibreria i objectes de regal La teva botiga: t'esperem!

Sicília, 326 i Rosselló , 397

Sardenya, 364 Tel. 456.45 .73

Rosselló, 384 Tel. 456.56.17

MAI TONI ESTÈTICA

BARRIBEIRA

Tot per a estar

Entrepans, tapes i vins gallecs

molt més maca

Rosselló, 411 Tel. 458 .63.85

Còrsega, 529 bis Barcelona 08025 Tel. 457.07.45

RESTAURANT CASA FONG

GIRBAU REGALS Tota mena d'objectes de regal Còrsega, 511 Tel. 207.45 .22 Rosselló, 396 Tel. 456 .76 .07

Dinars especials orientals

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Sardenya, 323 Tel. 457.30.60

Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

MAI TONI PERRUQUERIA

RESTAURANT CAPITOL III

Molt a prop teu

Atreveix-te!

Restaurant vietnamita

Sardenya, 319 (baixos) , Tel. 457.04.53

Canvia la teva imatge

Nàpols, 266 Tel. 459.39.16

Còrsega, 529 bis Barcelona 08025

CUINATS MEDlTERRANIA

Tel. 457.07.45

Carrer del Sol, 179 (Ent. 5è.) 08201 Sabadell Tel. 726.98.56

C. ESTÈTICA PRESTIGI Oferta socis Esportiu Claror Sol UVA 10 sessions: 8.000

EMBOLIC Parc infantil. Festes, aniversaris. Consell de Cent, 461 Tel. 232.97.05

LÀMPARES MARINA

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ

Condicions especials socis

A qualsevol punt d'Europa i guardamobles

Marina, 271 (cant. Rosselló) . Tel. 436.77.15

Roger de Flor, 277 Tel. 457.12 .25

Neteja de cutis amb h.: 2.500 Depilació, neteja i massatge: 6.000 i moltes coses més per Nadal.

ELECTRICITAT CANALS

Sicília, 352 Tel. 207.69.94

Instal·lacions

PÀRKING Concessionària d'explotacions S.A Sicília, 258

Nàpols, 274

Cuines i banys

PERRUQUERIA LEAM Bellesa i maquillatge permanent

FOTOGILMA Rosselló, 399 Tel. 458.09.53 08025 Barcelona

Sardenya, 325 Tel. 207.52.23

Rosselló, 417 Tel. 436.03.46

ALBERT PERRUQUERS

SPORTSALP

Tractament de vapor

Esquí i muntanya

ozonitzat i mascareta.

Avda. Gaudí, 36

capi lar gratuïts per als socis de l'Esportiu Claror amb qualsevol servei Còrsega, 509 (cant. sicília) Tel. 458.61.87

26

Qualitat i bon preu

CENTRO DE DIA LEAL Asistencia a la

3~

edad

Para no perder calidad de vida Comedor, terraza soleada

SPORTS BÀSIC Snowboard, body, esquí i patins Rosselló, 370

Aceptamos Alzheimer Horario de 8 a 20 horas Valencia, 524 Entlo 4" Esc. A Barcelona TeL 265.42.17

7 ft

...

NOTICIES DEL CLAROR ~)~_-ól.~ ..._"-,l'"~",,,,,~.'},,,,,,,v'''çr-:''~

~

...' _ .'H

~

...

~ ~

"'~

.

~,

~

" ,

'.

. • .,'

.

~'~i;-"')'

,:..~.

~),."

L'Esportiu Claror ofereix diverses opcions per gaudir les festes · La Fundació Claror

El torneig de bàsquet aplegarà els millors equips infantils Comj a és tradició quan arriben les festes, l'Es portiu Claror tornarà a ser la seu del Torneig de Bàsquet Pre-Infa ntil i Infantil de Nadal, que enguany aco mplirà la seva quarta edició . E l torneig tindrà lloc e ls di es 22 i 23 de desembre al pavelló de l po lies porti u, amb e ntrada lliure per a tothom. Seran 24 hores de bàsquet entre tots dos dies. Es començarà a les 9'00 del matí fins, aproximadame nt, les 21'OOh. Participaran setze equips: quatre masculins i quatre femenins en cada categoria. Pel que fa al quadrant dels infa ntil s masculins els participa nt s se r a n e l J ove ntut d e Badalona, el FC Barcelona i el Bàsquet Llor, a més del representant del Safa-Claror. AI quaclrant infa ntil femeni pru1iciparan l'UE Mataró, el CB Cornellà i el Sta. Cat. de Siena. El torneig pre-infantl! no serà menys interessant. En categoria mascu lina participaran e l

M ari stas Ade mar, el B àsquet Llor i l'AE Minguella, i en categoria fe menina, ho faran l'VE Mataró, l'ADO Barcelona i i el Femení Sant Adrià, a més del Safa-Claror. El di a 22, a més, tindrà ll oc el Torne ig de Nadal de l'Esco la de Bàsquet, amb la pru'ticipació dels no is i noies més j oves que es formen al Claror. Si el que us agrada és e l futbol-saia, l'Esporti u C laror també té prev ista l'organitzac ió d'una nova èdició del Torneig de futbo l-sa ia de Nadal. És adreçat a ne ns i·nenes de 31' de primària fins a 2n d'ES~ .

Esplai de Nadal Amb el retorn de les vacances esco lars, l'Esportiu Claror torna a oferir diverses activitats per als més joves. Una d'elles és l'Esplai de Nadal , dirigit als nois i noi es nasc uts entre e ls anys 1984 i 1993 . L'Esplai tindrà un torn únic de vuit dies compre-

L'Esplai de Nadal suposa una bona alternativa per a les vacances dels joves

sos entre e l 22 de desembre i el 5 de gener. Consistirà en un seguit d'acti vitats: esporti ves, tallers, ac ti vitats aquàtiques i recreati ves. E l preu de l'Esplai és de 7.600 pessetes per als soc is de l'Esportiu C laror, i de 9.450 per als no soc is. De manera optativa, l'Esportiu Claror ofereix als pruticipants de l'Esplai la possibi li tat d'utilitzar els serveis de guarderia, de 8 a 9 del matí, per als més petits, i el servei de menjador, obert a tothom. E l servei de menj ador no està incl òs en la quota de l'Esplai. Les dates d'inscripció a l'Espla i van inici ar-se el passat 24 de novembre per ais soc is, i el 9 de desembre per als no socis.

es solidaritza amb les víctimes pels aigüats d'Extremadura La catà trote d'Extremadma no ha passat desapercebuda per a la Fundació Clru·or. És per això que el Patronat de l'entitat va decidir afegir-se a la campanya de cooperac ió amb les víctimes de ls aigUats fent una donació, i instal·lant (al control d'accés de l'Esportiu Clru'or) una urna de recaptac ions econòmiques perquè e ls socis i usuaris de la instal·lació puguin fe r les seves aportac ions. La recaptac ió serà ingressada al compte obert pels propi s damni ficats a la Caja de Bad ~oz , 20 I0cx:ro-96- 0512648104.

Els judoques del Claror triomfen a Thuir La secc ió de judo de l'Esportiu C laror, diri g id a per J ordi Yu ste, va aco nseguir un total de 18 medalles al XVII Torne ig de Judo de Thuir, França, e l passat 23 de novembre. Per equips, l'Esportiu C laror va aco nseguir la segona posició final. AI torneig van participar 425 j udoques .

..... .. . . ...... . ................ . . . . ......... . . . .. . . . . .......... . . .

Serveis i nfonnà tios:

Experts professional s de les Arts Gràfiques planilicaran i plantejaran les seves necessitats informàti ques amb les millors solucions. D i sseny:

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Dissenyadors de ampli prestigi dint e d'a~uest sector, acons(¡¡uiran la millor presentació als seus treballs.

Fotogravats:

Equips informàtics competitius resoldran qualsevol problema de gravats, imatges, co lors, etc Impres si'ó :

Impressors per a cada necessitat, per qualsevol lipus de material, fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.

LP@ @L:f>èbOfks CI Ca rdenal Reig, 23, 8 Q 1 ~ - 08028 Ba rce lona Tel. 448 12 98 - Fax: 44972 43 Adreça de correu: pcgrafic @mx3.redeslb.es

27

NOTíCIES DEL CLAROR -'*'~--

Aprovat el pressupost del nou exercici

Les tarifes pujaran l'any 1998 entre el 3 i el 3,5 per cent La Comissió de Seguiment de l 'Espolt iu Claror, formada per rep rese ntants de l' Ajunta me nt (Districte de Gràcia i Direcc ió d'Espor ts) i del Patronat de la Fundació Claror, va aprovar el passat 29 d' octubre les tarifes i el pressupost de l'entitat per a l'any 98. L' inc rement müj à de les tarifes oscil·la entre un 3 i un 3,5%. Aqu es t in creme nt se ce ntra bàsicament en les diverses modalitats d'abonament de soci en

la quota de les activitats dirigides. Els preus relatius al ll oguer d'espais i drets d' inscripció es mantenen amb les mateixes tarifes que l'any 97. També es manté la gratuïtat de la revis ió mèdica general, i s'incorpo ra la poss ibil itat de completar la rev isió bàs ica amb un programa dietètic o amb un electrocardiograma, previ pagament de 1.500 pessetes e l servei.

TARIFES ANY 1998 Any 199

Concepte Abonaments Abon. Infantil Abon . Adult Abon. Familiar Abon. Gent gran Abon. Matinal Abon. Nocturn Caps de setmana Drets d'inscripció Tot el dia Targeta rosa Matinal Nocturn Caps de setmana Lloguer d'espais 1 h. lloguer pavelló 1 h. lloguer pista exterior 1 h. lloguer tatami Esquaix hora normal Esquaix hora punta Entrada puntual adult Entrada pu ntual infantil Servei mèdic Revisió mèdica general Revis . mèd . amb electro Programa dietètic Massatge terapèutic

Any 1998

Increment

1.975 3.050 4.950 1.975 2.325 2.100 1.600

2 .025 3.150 5.125 2.025 2.400 2.175 1.650

2'5% 3'3% 3'5% 2'5% 3'3% 3'6% 3'1 %

6.000 O 3. 000 3.000 1.500

6.000 O 3.000 3.000 1.500

0% 0% 0% 0% 0%

2.500 1.000

2.500 1.000

400 600 800 500

400 600 850 500

0% 0% 0% 0% 0% 6'2% 0%

O

O 1.500 1.500 1.600

2.000

0% Nou servei Nou servei -25%

PRESSUPOSTOS ANY 1998 El pressupost de l'Esportiu Claror de l'any 98 preveu uns ing ressos i despeses de 330 m ilions. La novetat més significativa del pressupost de l'any vinent és que preveu una disminució , en termes reals, del volum d'activitat com a conseqüènci a de l'entrada en funcionamel1t del Poliespo rtiu Municipal Sagrada Fam ília. Els gestors de l'entitat han va lorat que l'entrada en activitat del nou equipament tindrà un impacte sobre l'activitat del Claror de un 5 a un

10%. TOTAL INGRESSOS .

330.700

Prestac ió serveis Venda de material esportiu Abonaments i drets d'inscripció Entrades puntuals Lloguer d'espais Activitats dirigides Publicitat Altres ingressos Subvencions a l'explotació Altres ingressos de gestió Ingressos financers

326.500 2.000 233.500 2. 000 2.500 73.000 9.500 4.000 1.200 2.000 1.000

TOTAL DESPESES

330.700

Compres Compres de material esportiu Serveis exteriors Arrenda ments Reparacions, neteja, conservació Se rveis professionals Transport Assegura nces Serveis bancaris Publicitat Subministraments Altres despeses Tributs Despeses de personal Sous i salaris Seguretat social Altres despeses pe rsonal Altres despeses de gestió Pèrdues crèdits comercials incob. Despeses financeres Despeses extraordinàr ies Dotació per amortització Dotació fons de reversió Romanent per inversions Nota: xifres en milers

2.800 2.800 87.500 3.000 35.000 9.000 1.600 1.850 3.050 8.500 22 .000 3.500 600

600 176.000

131.500 39.500 5.000 3.000 3.000 8. 000 3.000 29.500 4.500 15.800

8.000 3.000 29.500 4.500 15.800

Font: Gerència de l'Esportiu Claror

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . .

Inauguraci6 del nou restaurant de les Escoles Sinai AI carrer Padilla, de dimarts a dissabte, podreu dinar com a casa per només 750 ptes, i a més, gaudireu d'un ambient agradable i de la nostra habitual qualitat 28

RESTAURANT-ESCOLA C/Padill a 327 (cantonada Lepant) Tel. 436 .68.46

7 ft

NOTíCIES DEL CLAROR jf

L'entitat celebrarà el15è Aniversari amb diversos actes

Una exposició recordarà aquest mes la història del Claror El15è Aniversari de la inauguració de l'Esportiu Claror no passarà desapercebut per als usuaris de la instal·lació. L'entitat ha previst, per a aquest mes de desembre, un seguit d'activitats per a celebrar com cal aquest esdeveniment. Els actes començaran el proper dijous 18 de desembre amb una xerrada on diverses persones lligades a la creació de l'Esportiu Claror rememoraran les anècdotes més curioses que han deparat aquests quinze anys d'existència. A més, s'aprofitarà l'acte per a fer públic el nou logotip de la Fundació Claror.

PROGRAMA D'ACTES 18 de desembre, dijous 19.30 - Inauguració dels actes del 15è aniversari 19.45 - Presentació del logotip de l'entitat 20.00 - L'anecdotari de la història de l'Esportiu Claror 20.45 - Copa de cava 19 de desembre, divendres 16.00 - Gresca i jocs per a nens i joves 18.00 - Inauguració de l'exposició 15 anys de l'Esportiu Claror. Presentació de la guia del soci 19.00 - Salutacions i parlaments de personalitats 19.30 - Piscolabis popular 20.30 - Cloenda 15 de gener, dijous 19.30 - Fòrum Claror: debat sobre el present i futur de la Fundació Claror 21 .00 - Cloenda dels actes del 15è aniversari

La història en fotos El 19 de desembre, diadel'aniversari de la inauguració, hi haurà diferents actes esportius i socials. A les 18 hores tindrà lloc la inauguració d'una exposició fotogràfica que recordarà els moments més intensos de la història de l'Esportiu Claror. Aquesta exposició podrà veure's a la instal·lació del Claror fins el dijous 15 de gener, data de la cloenda dels actes d'aquest quinzè aniversari. Per a aq uest dia hi ha previst un altre acte obert en què es debatrà el present i futur de la Fundació Claror

La Fundació Claror estrena un nou logo per afrontar el futur

Primera edició de la "Guia del Soci" Millorar la comunicació entre l'entitat i els seus abonats és un objectiu prioritari de l'Esportiu Claror. És per això que, durant el mes de gener, tots els usuaris del poliesportiu rebran a casa seva un nou element informatiu, la "Guia del Soci 1998". La "Guia" serà un butlletí de 24 pàgines en què es resumirà tota la informació que qualsevol usuari pot necessitar al llarg d'un any. Des del preu de les diferents modalitats d'abonament

. . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

i les tarifes dels diferents serveis que ofereix l'entitat, fins a les passes admin istratives que cal fer segons cada cas. La Guia, de renovació anual, inclourà un calendari de les activitats més rellevants que es facin al poliesportiu o que siguin organitzades per la Fundació Claror. A més, la Guia oferirà unextracte de les normatives més importants que tot usuari de la instal·lació ha de conèixer.

La Fundació Claror ha es trenat nova imatge amb la creació d'un nou logotip. El fet respon a la necessitat de l'entitat de tenir una imatge de marca que la id e ntifiqui amb la seva projecció soc ial. El nou logotip tindrà diverses ada ptacions, d'acord amb les div erses acti vitats de l a Fundació ' (Esportiu Claror, Poliesportiu Sag rada Família, Revi sta Tot ClaroL.) . El divuit de desembre serà presentat públicament.

Més de 500 persones visiten la web del Claror La web d'internet de la Fundació Claror, inaugurada el passat 17 de juny, ha estatja visitada per més de 500 internautes. E ls visitants, en la majoria dels casos, s'han adreçat a les pàgines informatives relatives als espais i serveis que ofereix l'Esportiu Claror. La web del Claror va ser la primera que un poliesportiu va posar en marxa a Barcelona.

. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . .

CENTRO MÉDICO QUIRLJRGICO Córcega, 537 entre Marina y Cerdeña - Tel. 435 88 6-/ - 08025 BARCELONA

Horario Consulta: de 9 a 21 h.

de

Lunes a SAbados.

URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIAS Domicilio, Tel. 908 89 89 54 Dr. Fernando Femandez - Dr. Ignacio Farras - Dr. Alexandre Tarrag6

1';'1 PARK.lNG gratuito I.JII fren ta a nuestra Clinica 29

SOCIETAT , , _ . . .

Joana Ortega, nova regidora al Districte de l'Eixample

Joana Ortega és la nova regidora del Districte de l'Eixample en substitució d'Antoni Marcet. El canvi és fruit de l'acord entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) segons el qual CDC es comprometia a cedir a UDC el control d'un dels tres districtes que governa, passat un any de les eleccions municipals de 1995. Joana Ortega té 36 anys, és psicòloga i abans havia estat consellera tècnica de Les Corts. Antoni Marcet, regidor del districte des de l'any 89, seguirà vinculat al districte en qualitat d'assessor.

_

_

_

•

___

_

,

-'" ,.

El tancament de la discoteca Barçalles posa fi a una llarga reivindicació veïnal La discoteca Barçal1es, a la confluència dels carrers Mallorca i Castiltejos, ja ha tancat. La seva activitat va quedar definitivament detinguda el passat 13 de novembre, dia en què va tenir lloc l'última sessió. El tancament de la discoteca posa, d'aquesta manera, fi a la rei vindicació dels veïns que, des de feia dos anys, venien manifestant-se en favor del tancament.

Segons els veïns, la discoteca atreia ajoves violents que constantment provocaven alderutls al carrer fins a altes hores de la matinada. El tancament estava previst des del passat mes d 'abril , quan l'empresa que explotava la discoteca va retirar el rec Ors presentat contra e l Pla Especial aprovat ara fa un any per l'Ajuntament de Barcelona i ratificat per la Generalitat.

Les obres del Poliesportiu Municipal Sagrada Família continuen a bon ritme

Imatge de la piscina a mitjans de novembre

Foto: Joan Borràs

....."~~,,

_"t.

:~~~

__

,~.

_

... " ..

~

.. .. ~

~\:l<I:

__ lt.

L'Eixample " guanyara, mes aparcaments per a motos Els carTers del districte de l'Eixample disposaran , d'aquí a un any, de 1.205 nous apar'caments per a motos. Aquest serà el resultat d'una operació urbanísticaja iniciada i que preveu la desaparició, aproximadament, de 250 places d'aparcament per a cotxes, tant públiques com de zona blava. El nou pla ha estat desenvolupat pel Regidor de Mobilitat, Francesc Narvaez, i el districte de l'Eixample . La regidora d 'a que s t districte, Joana Ortega, va destacar que la mesura respon a la necessitat de descongestionar le s voreres properes a centres d'en senyament o hospitals, on s'hi aparquen una gran quantitat de motos, i així millorar la comoditat dels vianants.. Una vegada hagi finalitzat el pla, al Nadal del 98, els carrers de l'Eixample disposar'an de 3.112 aparcaments per a motocicletes.

llibres . t·......·. ·,·· n....

JUGANDO EN CASA T. BONANY/ M. CAMARASA Paidotribo 210 pàgines

Molts experts diuen que és important pel desen vo lupament personal del nen/a que els pares el.s dediquin part del seu temps. Amb aquest llibre eljoc es converteix, a més, en exercici i ens dóna la clau i els passos perquè pares i fills, d'entre 2 a 5 anys, puguin fer gimnàstica en família.

30

GUIA D'ACTIVITATS I D'EQUIPAMENTS PER A L'EDUCACIÓ FÍSICA 0-3 MARISOL GELONCH, l ALTRES Edita Rosa Sensat 109 pàgines

.Aquesta guia, realitzada pel Centre 0-3 de Barcelona, permetrà als pares, mestres de parvularis i als professionals de centres esportius prendre idees 'per adaptar adequadament els seus espais de cara a l'activitat física per els infants menors de 3 anys.

.

MIL SOLES DOMINIQUE LAPIERRE Planeta/Seix Barral 470 pàgines

L'autor de best -sellers internacionals ens torna a oferir un retrat que ens fa reflexionar sobre els problemes més actuals segons l'experiència viscuda al costat de diferents personatges. Un proverbi indi centra l'esperit de l'obra: "Siempre hay mil soles en el reverso de las nubes".

¿SABEMOS COMER? L. BULTÓ/G. SALVADOR Larollsse (Bols ill o) J 10 pàgines

Un llibre fàcil de llegir i pràctic que intenta explicar la funció i les propietats de cada aliment, desmitificant, corregint o aprovant moltes de les teories nutricionals o alimentàries que han estat vigents fins ara.

7 ft

SOCIETAT ;t~"'•• '

:-~

~ . ~ . ~ -

-

-

-

- -:::---.i - ;" _.

-

-

-

-

- ,-,

"Cal perdre la por a intercanviar la informació entre entitats"

El districte de Gràcia delllana lllajor coordinació a les entitats

Una de les virtuds del Districte de Gràcia és el seu gran teixit associatiu . Parròquies, associac ions, centres cívics ... unes 200 entitats, quasi totes integrades per voluntaris, que exerceixen tasques per sol ventar problemes i satisfer necessitats dels ci utada ns. Però l'existència d'alt nombre d'entitats també pot ocasionar problemes com, per exemple, el duplicar esforços atenent al mateix sector de persones i obli-

dant-ne d'altres. En aquest sentit el cap de Serveis Personals del Districte de Gràcia, Josep Maria Raya, va afirmar en el marc d'una conferència sobre els Serveis Socials de Gràcia que "a Gràcia no falta voluntariat ni entitats. El que manca és una coordinació entre totes elles, que es perdi la por a intercanviar la informació entre professionals". Des de les adm ini strac ions públiques, concretament des del

. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .

Di stricte de Gràcia, es donen alternatives per pal ·li ar aq uesta situació: en primer lloc, en el Pla d'Atenció Primària, ordenant els recursos humans i econòmics . Josep Maria Raya va fer referència a la llei del péndu l per constatar que "s'ha de trobar un equilibri entre l'atenció individualitzada i la grupal o col·lectiva. Per ara encara es tendeix a satisfer les necessitats individuals". En segon lloc, pel que fa al Pla Integral dels Serveis Socials, es contempla l'objectiu d'unir esforços en l'atenció als ciutadans "millorant la interrelació entre el sector públic i el privat per aconseguir fer un treball conjunt"." Quin futur volem per a Gràcia?"era e l títol del cicle de conferències organitzades per l'Assoc iació per a la Recerca i Experimentació Social amb el suport de l'Ajuntament i que van tenir lloc a La Sedeta.

~

-

. ,.

Millores a l'asfalt dels carrers de Gràcia Carrers compromesos entre Travessera de Gràcia, Sardenya, Rosselló, Còrsega i Bailèn milloraran, a curt termini, el paviment, que en algun s casos està força degradat. L'actuació afecta a una àrea de 62.000 m2 d'una zona de l Districte de Gràcia que es caracteritza per tenir un "disseny Cerdà".

ProEixample ja té web a Internet El web de ProEixample, l'em-o presa ded icada, entre d'altres coses , a la rehabilitació d'habitatges, permet visitar, virtualment, l'Eixample i e ls seus edificis més emblemàtics, a l'hora que es pot consultar l'oferta de vivendes, en funció de les necessitats i les peculiaritats que l'usuari introdueixi. L'adreça és: http://www.proeixample.es

... . .. . . . . . .... . . ........... . . . ..

Els problemes són una realitat en el dia a dia i sovint ens aniria bé una mica d'ajuda. Probablement la MEDIACiÓ sigui una sortida.

Truqui'ns sense compromís. Tindrà tota la nostra atenció. Conflictes de pares i fills, matrimonis, nuvis, avis, sogres, ex-cònjuges, veïns; conflictes laborals, escolars, veïnals, de comunitat.

bouti ~ ue descomptes importants als socis de l'Esportiu Claror

Av. Diagonal, 586, 2n 2a . Barcelona 08021 . Tel. 209.17.00

Emporta? les millors marques en ffl(Jda, 1'¡Peet- à, - ~ 11

atta¿¿~

¿~,

Lepant, 343-345 Botiga núm. 2 (entre Indústria i Pare Claret) Tel. 455.20.87 . 80825-BARCELONA 31

FETS I GENT • Urgències Mèdiques .................... 061 Ambulàncies Creu Roja .... .. 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ........ .... ....... O10 Bombers Generalitat ........... 692.80.80 Bombers BCN ciutat ...................... 080 Bombers BCN comarques ............ 085 Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96

L'Eixample posa en marxa un projecte de convivència solidària

Polícia .. ................................... .... 091 Guàrdia Urbana BCN ..................... 092

Inf. Metropolitana ...... .. .. ............... 010

"Viure i Conviure" és un projecte solidari pioner al districte de l'Eixample que resol dos problemes emergents: que el nombre creixent de gent gran que viu sola tingui companyia i que joves estudiants' que no són de la ciutat es trobin com a casa

Informació Telefònica ................... 003 Protecció Civil .. .................. 319.25.00 Accidents en carretera .. ...... 352.61 .61 RENFE ............................... 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat .. ...... 205.15.15 Informació Carreteres .... .. ... 204.22.47 Aeroport El Prat ................. 301.39.93 Serveis Socials .......... .. .. 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau .......................... 291 .90.00 H.DelMar ...................... ...... 221.10.10 H. Clínic .................... ........... 454.70.00

E.B.

H. L'Esperança ..................... 285.02.00

La Conxita té dos fills i un net de cadascun dels qui està molt orgullosa. Fa dos anys que viu sola i per això, quan l'any passat va rebre una carta informativa sobre el projecte, no va dubtar a presentar-se "després que m'informessin els ho vaig comentar als meus fills. Al principi no els va agradar massa la idea per por que m'emportés un "xascol' però després van conèixer l'estudiant i elfuncionament del programa i van quedar molt contents. " És una persona desperta i activa i li agrada molt tenir sempre algú per fer petar la xerrada"agraeixo molt la companyia sobretot a la nit m'agrada saber que hi ha alguna persona més a casa". L'Esther té 20 anys i està estudiant el tercer curs de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. És de Bagà, de l'Alt Berguedà i com que les despeses que ocasiona estudiar fora de casa, lloguer inclòs, són elevades el projecte és una bona oportunitat per seguir els estu-

H. Vall d'Hebrón ................... 418.34.00 H. Sant Joan de Qéu ............. 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .. .... 402 .70.00 Generalitat ................ 315.13 .13 Diputació BCN .......... 402.22.22 Correus .................... 318.38.31

ESPORTS Esportiu Claror ........ 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva 432 .19.92 Fed. Cat. Bàsquet .... 454.90.62 Fed . Cat. Judo ......... 318 .26 .16 Fed. Cat. Gimnàstica 426.94.78 Fed . Cat. Natació ...... 301.82.70 Fed. Cat. Futbol .. .. ... 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics .. .211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .219.32.16 Agenda d'Activitats .. 481 .00.21

32

dis a la ciutat "vaig assabentarme'n per un programa de la Mari Pau Huguet que parlava del tema. Només saber-ho vaig preguntar a la Universitat i després d'unes entrevistes, aquí estic".

Unir dues generacions Totes dues asseguren que la convivència entre elles és perfecta. Porten un mes vivintjuntes i ja han descobert algunes coses en comú "Em sembla que va ser el segon dia que estavem juntes que vaig sentir que escoltava música clàssica i vaig sortir de l'habitació per dir-li que a mi també m'agrada molt. També ens agrada sortir al cinema i,jïns i tot, l'altre dia vam anar a fer una xocolata desfeta ", ens explica l'Esther. A casa, quan es troben totes dues juntes xerren, miren la tele ... "moltes tardes l'Esther estudia i per mi són sagrades tant les seves hores a la universitat com les hores d'estudi que dedica a la tarda ". Però els caps de set-

Una iniciativa pionera i a l'abast de tothom Les persones que obten a tenir estudiants a casa, cal que tinguin més de .65 anys, que es valguin per elles mateixes i que l'habitatge tingui unes condicions d'habitabilitat i d'higiene òptimes. Per la selecció dels estudiants el més important és la motivació, l'estil de vida, la disponibilitat i les contrapres· tacions que estiguin disposats a donar. Com que es tracta d'un projecte solidari, les contraprestacions no són econòmiques sinó que es basen en l'ajut a la llar i la companyia mútua. Tot i aiXÍ, per paHiar les possibles despeses, la Caixa de Catalunya financi a el projecte abonant una quantitat de diners a la matrícula de l'estudiant i pagant una mensualitat a l'avila per les despeses addiccionals.

mana l'Esther marxa a casa seva (o potser hauríem de dir a l'altra casa?) 'Tanyoro molt -diu la Conxita- fa poc va ser la castanyada, tenia castanyes, moniatos.. . vaig telefonar a una veïna perquè vingués a casa. Quan estic sola ... no m'agrada, no m'hi trobo bé". Per la Con xita, l'Esther és la segona estudiant. El curs passat va conviure amb una noia .brasilera que "ara viu amb una amiga i encara continuem veient-nos. Era una mica desordenada i sempre arribava més tard de l'hora que tenen marcada els estudiants -22'30 els dies de cada dia-" És per això que ens defineix a l'Esther com una "noia clàssica ", més endreçada i amb uns horaris més centrats. L'Esther per la seva banda està molt contenta amb la seva companya de pis, "ens entenem molt bé. La Conxita és molt maca i la comunicació és molt bona entre nosaltres"

A FABRA I PUIG

CI Desfar, 34

AEHOSPITAL

DESANT PAU

CI Independència, 367-369

A BAC I)E RODA

CI HuelvC!l, 34

A Wall Street Institute et garantim que parlaràs anglès més ràpid del que et penses, amb el nostre mètode exclusiu Multimethod ®.

MÉS DE 100 CENTRES A TOTA ESPANYA

Multimethod®: El mètode que combina el paper del professor amb l'eficàcia dels recursos pedagògics i tecnològics més avançats. Un mètode l'eficàcia del qual ha estat comprovada arreu del món. ELS

o @

e

5

AVANTATGES

Horaris veritablement lliures. Sense pèrdua de classes Sense límit d'hores.

o e

Amb el millor ambient. Resultats garantits.

Sessions gratuïtes de demostració: Wall Street Institute ofereix, a tots els seus centres, sessions gratuïtes de demostració per a comprovar l'eficàcia de Multimethod®.

WALL STREET INSTITUTE A nglès Líder

Parlo amb el líder

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis h tt p: //www.proe i xa mpl e . es

•

Aud i otex e n ca t a l à, 4 8 1 0 2 1 0 . En caste l là , 4 8 1.1 2 1 0. 11