Issuu on Google+


INSTITUÍS ODONTOLÓGICS ASSOCIATS

INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53

INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00 Cada dia estamos más cerca de Vd. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:

ESPORTIU CLAROR

el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales. I a Visita, consulta y revisiones I a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) Urgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples

"Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas.

Para el resto de tratamientos no referenciados se le efectuará un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR EN: GRANOLLERS- el. Avgda. Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32.28 MATARÓ- el. lluro, 52-54 baixos- tel. 757.71.81 BADALONA- c/. Del Temple, 29 -tel. 389.43.31 CORNELLÁ- el. Mossén J. Verdaguer, 6, 2n, 3a - tel. 474.19.32 SABADELL-c/. Sant Joan, 23-31, 1er,1a-tel. 727.53.96


SUMARI

CD o>

c/. Sardenya, 3 3 3 0 8 0 2 5 - Barcelona Tel. 2 0 7 . 0 6 . 4 0 FAX 2 0 7 . 7 7 . 3 5

Coordinado: Sergi Larripa Redacció: S.L., Ester Benach Informática: David Fernández Col.laborado lingüística: M. Angels Güell Publicitat: Josep Huís Vide Revista "Tot Claror" Dipóslt legal: B 2 8 1 2 4 - 8 4 Tirada: 6 . 5 0 0 exemplars Impressió IMGESA

S^fftOM CeUíOfKX Fundació Claror c/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40

Abril és mes de fesc* te s. I amb la festa < major de la Sagrada _J Familia arriba la _J " ì l iMilla'96, la degana < de les milles que ( i T rf ii ì O fc'if r . LU i actualment tenen CL I k / J I s CO P à g i n a 1 2 lloc a Barcelona. LU

^WñlM f.

*

%'

Amb Ventrada a la CO primavera ja hi ha o qui pensa en -LU DC i començar a fer CO m _J F f règim i baixar LU Q alguns quilets. < DC | 1 Saps com fer-ho? O 11 m X

Lj

DirectorGerent: J o a n Itxaso Paternain

f e sporti u

Ularor

Fundació Claror Ajuntament ^

de Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades ais articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

núm.

abril

4 96 segona època

OPINIO 4. L'opinió dels lectors L'Enquesta 5. PujaiBaixa Article d'opinió 6. Línia Directa 7. Agenda d'activitats

CLAROR I SOCIETAT 8. 10. 12. 17.

Les Olimpiades de la vida Festa Major al barrí Especial Milla'96 Especial Estiu-Esport

Pàj

ESPORT I SALUT 21. Arriba l'hora deis règims 24. El peu, suport del eos

POLIESPORTIU 26. 27. 28. 30. 31. 32. 34.

L'abc de la bicicleta Judo, nivells i colors Dansa Clàssica Fitness i musculado Natació Noticies del Claror Fets i gent


OPINIO

Els textos destinais a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'aliar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, aixi com de resuniir-les o extractar-Ies quan es consideri oportú. Gii i Gii: patètic!

insolent prepotència, la seva falta de respecte tant a les persones c o m a les institucions i el seu diseurs feixista fan d'ell una figura esperpèntica. Gil és un h o m e egocèntric, un provocador, que creu que tothom és idiota i que estem obligats a riure-li totes les gracies. El problema és que la seva actitut pot

Els aficionats de l'Atlètico de Madrid es veuen abocats a la vergonya. L'actitut del seu president, Gii i Gii, no dona Hoc a cap altra reacció. Gii i Gii és un person a t g e q u e s o b r e p a s s a tots els limits, que es creu per sobre del bé i del mal. La seva

ENQUESTA

Josep Fermi

contaminar l'atmosfera del fútbol espanyol, radicali ntzant-ne les postures i portant a enfrontaments oberts entre les diferents aficions. Sens dubte, el CompostelaAtlètic del dia 5 de m a i g reflexarà tota la tensió de l'enfrontament Gil-Caneda. Es per això que em pregunto: perqué Tactual Liei de l'Esport no contemple sancionar actituts tant deplorables c o m les de Gil, Caneda, Penev o Roig? Un altre dia p o d e m parlar de les activitats del senyor Gil a Marbella. Només dir-li a a q u e s t s e n y o r q u e l'època del "garrote vil" i de l'Absolutisme fa segles que s'ha acabat. Si més no, això ens pensavem.

La Pilar La Pilar va aparèixer un dia a l'Esportiu. Venia a fer un curset de natacio. Em va cridar l'atencio la bona predisposiciô amb què venia, per la seva edat de 72 anys. Volia a p r e n d r e a nedar. La il.lusiô la va e m p è nyer a aquesta aventura. N o volia q u e d a r - s e a c a s a sola a m b l e s t r i s t e s s e s d e la seva vida. Pue dir-vos que la Pilar, avui dia, sap nedar. És una bona nedadora. Quan la veig fent métrés a la piscina, sento l'orgull q u e uneix l ' e n s e n y a n t i el bon alumne. "No hi ha força que em pari, si la m e v a voluntat és gran".

Laura Pubill

M e r c è Bel

Guanyará el Barça la lliga?

Julia Herrando

Jordi Serradell

Miquel Sanchez

Si.

Sí, per

N o es pot g u a n y a r

Perqué sempre

Q u i n o la g u a n y a r á

E n p a r t i t s c o m el q u é

P e r q u é l'Atlètico de

la l l i g a a m b la

p a s s a el m a t e i x .

segur és l'Atletico de

el v a e n f r o n t a r

al

Madrid no aguantará

irregularitat que

P a t i m t o t a la

Madrid, perqué

PSV

ha

el r i t m e d ' u n a lliga

porta l'equip els

t e m p o r a d a p e r ò , al

aguantará fins a final

demostrat que juga

tant forta. I el Bar9a,

ú l t i m s m e s o s i el

final, a l'últim

de t e m p o r a d a . A l fi-

cada c o p millor. A

r e c u p e r á i s tots els

mal a m b i e n t q u e hi

partit, a c a b e m

nal, acabará

més, h e m de confiar

lesionáis, anirá cada

h a al v e s t i d o r .

g u a n y a n t la l l i g a .

n y a n t - l a el Bar9a

e n la flor d e C r u y f f .

cop a més.

No,

impossible.

descomptat.

Lina Gonzalez

no

gua-

Sí.

Sí.

l'equip


OPINIO LA FRA8E

Salvador Albuixerch E d i t o r revista " S a g r a d a F a m i l i a I n f o r m a d o "

Sobre el barri El barri de la Sagrada Familia és alguna cosa més que els habitatges que envolten els dos pois d'atracció més coneguts: el temple de la Sagrada Familia i l'Hospital de Sant Pau. Un barri és un territori geografie que amb la munió de les entitats particulars de la gent que hi viu, conformen una identificació col.lectiva que és reconeguda tant pels veins del mateix barri com pels veins de tota la ciutat. Però, aquesta identificació pot ser positiva o no, són els nivells de qualitat de la convivència els que ens fan percebre cap a on s'inclina la balança. I en la creació i conf o r m a d o de la qualitat de vida del barri tenen molt a veure les associacions de veins i de

PUJA Amnistia Internacional Amnistia Internacional ha obert els ulls de molta gent demanant l'abolició del càstic capital a Georgia, l'estat nordamericà que acollirà els propers Joes Olímpics a la seva capital, Atlanta. La ciutat, que esperava guanyar imatge i fama mundial amb la celebració dels Jocs, ha vist com AI recordava al món que el proper estiu, a més d'acollir els Jocs, Atlanta pot ser escenari de diverses execucions. L 'esport no pot fer oblidar circumstàncies com aquesta.

"Hi hciuria cl'haver una major mentalitzacid cle totes les persones per preservar I'entorn. I els governs haurien cle vetllar perque aixd es cumplis". Nil Bohigas.

8ABIE9 QUE?

comerciants. L'extensió, la cohesió i l'enteniment d'aquestes dues f o r m e s del teixit associatili són les que definiti vament mi lloraran la convivència entre els veins. De l ' A s s o c i a c i ó de veins de la Sagrada Familia, l'associació més antiga de Barcelona, altres veus més autoritzades i coneixedores parlaran d'ella. Les de comerciants están molt micronitza-

é

Amnistía Internacional

des i disperses, ara pero, en plena formació de la Federació o unió de tots, o una gran part d'ells. De l'éxit d'aquest intent i de la concienciació de tots els botiguers per tal d'unir els seus esforQos, conjuntament amb els dels veins, ha de sortir la identificació altament positiva del nostre barri. Els veins del barri, els que hi viuen i els que hi treballen, ho desitgen i ho precisen.

BAIXA La violencia a 1'esport Des de la publicació del darrer número de Tot Claror s'han produit dos fets inadmissibles a 1 fútbol espanyol: primer el futbolista Lubo Penev i el président del València Paco Roig van donar-se uns quants mastegots. Després, els présidents del Compostela i l'Atlètico de Madrid van escalfar-se la cara. Total, tres présidents de primera divisió immersos en baralles barrueres. Inadmissible.

Les mountain bikes (mtb.) van néixer a California a finals dels anys setanta. Pero sabies que els seus orígens es remonten a l'any 1933? Aquest any va ser quan Ignaz S c h w i n n va construir una bicicleta molt robusta: la Schwinn Excelsior. Dos curiositats més sobre les mtb: els repartidors de diaris a domicili dels Estats Units van ser els primers a popularitzar-les. I Tim G a r t s i d e i P e t e r Murphy van atravessar el desert del Sahara amb mtb. Van ser 650 km. de sorra en 17 dies, portant una cárrega d'aigua, aliments i recanvis molt pesada. La fita es va aconseguir el febrer de 1983.

EL RÈCORD La persona més jove que va participar amb éxit en un campionat mundial va ser un noi francés, el n o m del qual es desconeix, que va ser patró de l'embarcació d'Holanda en els Jocs Olímpics de París, el 26 d'agost de 1900. El noi no tenia més de 10 anys i s'especula que potser en tenia només7.


Licenciada en Filología Inglesa y en Geografía e Historia imparte clases particulares de Inglés y E.G.B. Ana: Tlf. 458.42.27

Filóloga i logopeda s'ofereix per reed u c a c i o n s de veu, parla i llenguatge (nens i adults). Tel. 247.09.54. Imma

Inglés. Profesor nativo. Con mucha experiencia. Todos los niveles. También traducciones. Brian. 491. 18.45

Desearía contactar con mujeres socias del CLAROR, que les interese hacer partidas de ping-pong (no campeonas). Isabel. Tel. 435.04.29 mañanas

Professora d'universitat dona classes de repás i de francés. Truqueu al telèfon 457.80.63 i demaneu perSusana

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dona classes d'EGB,BUP i COU. Sónia. Tel. 351.81.36

Es donen classes de B U P de matemàtiques, física i q u í m i c a . Tel. 3 4 7 . 0 2 . 6 0 . Caries.

Profesora de inglés. Filóloga con mucha experiencia. También traducciones. Ángels. 201.13.93

Filôleg, professoren actiu, dona classes de català, castellà i anglès. Preus économies. Daniel Luque Tel. 435.44.43

Directa Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevo tipus d'article, o simplement voleu oferirvos per qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuít, i només heu de deixarlo a la bústia del TC deixant les vostres dades. Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

LLIBRES StffmSBÜiSm

TOúTC, •AV.' »••- ' G if-iyisWf

TONTO, MUERTO, BASTARDO E INVISIBLE JUAN JOSÉ MILLAS Círculo de lectores 251 p&gines

Un bigoti és la pe§a clau, el record d'un pare i l'ajuda per superar una crisis motivada per l'acomiadament de la feina del protagonista.

TRATAMIENTOS NATnkALES PARA ALIVIAR l o s DORTJRES DE ESPALDA

TRATAMIENTOS NATURALES PARA ALIVIAR LOS DOLORES DE ESPALDA HEINRICH HESS Editorial Tikal 192 pagines

L'obra de Hess és una molt eficaç ajuda per comprendre per qué patim dolors d'esquena i cóm podem prevenir-los.

ALIMENTACIÓN DEL DEPORTISTA E. GONZALEZ-RUANO Editorial Marban 333 pagines

GIMNASIA TERAPEUTICA PARA LA COLUMNA VERTEBRAL JUAN ANTONIO LOMBA Editorial Jims 93 pagines

Análisis profund deis principis fonamentals de l'alimentació. Síntesis prácticament de tota la literatura existent en el sector, explicada de manera clara.

Una obra que proporciona solucions per a prevenir els canvis degeneratius de la columna. Les il.lustracions faciliten la realització deis exercicis.


L'AGEND

Abril

1

Una oferta d'activitats esportives ben intéressants aquests mesos d'abril i maig. Podreu practicar des del ciclisme a la natació. Podreu veure vaixells, culturisme o billar. Hi ha temps per ferho tôt pero es important que no oblideu participar en les propostes del Claror. Per començar ja podeu apuntarvos a la XII Milla Urbana!

1 al 30 Golf

4 al 8 Navegado

13 Duatló

13 al 21 Tennis

Heineken Open Catalonia de Golf

La ruta de la sai: Regat d'altura mediterrània

III Duatlò universitaria Open de Barcelona

XLIV Trofeu Comte Godo de Tennis

Anbau, 282

Sert. Colonia, 104

Av. de l'Estadi, 30

Bosch i Gimpera, 5

1

1

1

14 Fútbol

20 Natació

21 Atletisme

28 Ciclisme

World League de American Football

Campionat de natació social

XII M i l l a Urbana

15a Festa de la biclicleta.

Estadi olimpie

Esportiu Claror

Esportiu Claror

Av. de l'Estadi, 30

28 Ciclisme

29 al 5 Billar

2 9 al 7 Mostra

29 Patinatge

Sortida d'amies de la bici

VI Open Ciutat ie BCN de Billar a tres bandes

Mostra flotant del vaixell d'ocasió

VI Campionat intern de patinatge

Esportiu Claror

Club Billar BCN

1

1

Reina Cristina s/n

Binèfar,10-14

1

Maig I

I 1 Halterofilia

1 Motor

1 al 2 0 Natació

1 al 3 0 Bàsquet

Trofeu internacional Ciutat de Barcelona

Ral.li Catalunya de clàssics esporti us

L X X X V Gran Premi de Pasqua de natació

3x3 Buckler Challenge'96

Espanya Industrial

Pl. Sant Jaume

Piscina Sant Jordi

Casanova, 55

5 Ciclisme

18 Bàsquet

19 Ciclisme

19 Culturisme

II Cursa ciclista de primavera Vila de Gracia

Nou Barris 3x3. 2n Torneig de îàsquet al carrer.

Sortida d'amies de la bici

Campionat de Catalunya de Fisio culturisme

Sant Joaquim, 8

JoanAlcover, 6

Esportiu Claror

Teatre Maristes

25 i 26 Duatlò

26 Tir amb arc

27 i 2 8

31 al 2 Atletisme

Jornades de duatlò populars i professionals

Campionat de Catalunya de Tir de minusvàlids

III Gymnaestrada "Barcelona Ciutat"

Cpnat d'Espanya de minusvàlids fisics

C.N. Montjuïc

Binèfar, 10

Amiicar, 143

Can Dragò

1

Gimnástica


CLAROR I SOCI ETAT

Amnistía Internacional defensa els drets humans

Les Olimpiades L'Organització No Guvernamental Amnistía Internacional (AI) ha iniciat una campanya mundial per aconseguir que deixid 'aplicar-se la pena de moría Georgia, l'estat nord-americá que acollirá els propers Jo es Olímpics. Per aquest motiu, el coordinador de premsa d'AI a Catalunya ha escrit un article, en exclusiva per

Tot Claror, en qué raona la postura de Vorganització pacifista.

El proper estiu tindran lloc a Atlanta (Georgia, EUA) els 26ens Jocs Olímpics de F Era Moderna. Per ais nordamericans això suposarà un gran esde-veniment, un motiu de celebració i orgull per l'espectacle que oferiran al món sencer. Sens dubte, i malgrat algunes interferències politiques de l'època de la "Guerra Freda" i altres conflictes internacionals, els Jocs sempre han estât considérais un punt de trobada mundial, on els pobles podien competir en pau i amb un esperii de concordia, tot aprofitant els valors més positius de l'esport. Po- • siblement, molts dirigents politics i esportius repetirán aqüestes consignes olímpiques aquest estiu en el país que passa per ser capdavanter en el terreny de la llibertat i els drets civils arreu del món. Però darrera de les nobles paraules, cal saber que a Georgia, i a molts altres estais dels EUA, continuaran les execucions de condemnes de mort, evidentment amb molt menys ressò public que les Olimpiades.

La realitat és que ja abans de formar-se com a nació independent, la comunitat anglo-saxona americana aplicava la pena de mort, principalment per assassinat i, en alguns casos, a menors d'edat. Des de llavors fins avui dia, centenars de persones han estât victimes de la pena capital, i almenys es coneixen prop de 300 executats que eren menors en el moment de cometre el deliete. La pena de mort va ser vigent als Estats Units fins als anys 60, quan ja hi havien relativamentpoques execucions. L'any 1967 hi va haver una moratòria a l'esperà que la Cort Suprema deis EUA dictés sentèneia sobre diversos casos relatius a la regulado de la pena de mort en alguns estats. No obstant, a mitjans de la década deis 70, es va restablir la pena capital, i actualmentregeix en 36 estats, podent-se imposar a menors d'edat en el moment del deliete a 24 d'ells. Segons l'últim informe d'Amnistia Internacional, amb dades de 1994, 31 persones van ser executades i 2.870 més van ser

sentenciades a mort. A més, l'aplicació d'aquesta pena d'acord amb la legislació federal civil, es va ampliar a uns 60 delicies més, els quals no implicaven homicidi, traició, espionatge i tráfic de drogues a gran escala. El més destacable, pero, és que s'ha constatat que quan la víctima és de raga negre, hi ha més probabilitats de condemnna a mort. A alguns districtes judicials la proporció d'execucions de delinqüents negres és molt més alta que la mateixa proporció entre els blancs. En general, és la comunitat negra la que és més perjudicada per la pena de mort, ja que els presos d'aquesta étnia són sovint gent d'origen humil, sense recursos per a la seva defensa. De la mateixa manera, la majoria d'executats són persones que provenen de situacions de marginalitat i violencia, fins i tot a dins la propia familia, i amb freqüéncia están al límit de la capacitat mental. També cal destacar el fet que molts presos negres van ser condemnats a mort per jurats íntegrament compostos de


CLAROR I 80CIETAT

de la vida Declaració Universal deis Drets Humans (ONU, 1948) i a més el seu prêtés efecte disuasori és més que d i s c u t i b l e , i r e s u l t a especialment trágica quan s'aplica de forma irrevocable a un innocent. Per tot aixó, f ó r a bo q u e el m ó n de l'esport considérés com el més bonic triomf deis Jocs Olímpics que el governador de Georgia commutés totes les penes de mort al seu estât, perqué justicia i vida no són dos mots incompatibles.

persones de ra§a blanca, amb clars indicis de racisme en l'elecció del jurat i les seves pròpies deliberacions. En r e s u m , no és d i f í c i l apreciar que la pena capital s'aplica d'una manera discriminatòria contra les minories i els "inadaptats". Tot i això, sigui quin sigui el color del pres i de la víctima, o la naturalessa del crim, la pena de mort és sempre una pena cruel i degradant, macabra fins i tot en els seus mitjans (només cal recordar la cadira eléctrica, la cambra de gas o l'afusellament). La seva aplicació viola el dret a la vida r e c o n e g u t en la

Xavier Bartlett Al-Catalunya

Amnistía Internacional fa una

Un nen americá de 7 anys demana

campanya de recollida de firmes

targetes per batre el récord Guinnes

A m b els Jocs Olímpics d'Atlanta en l'horitzó, Amnistia Internacional ha iniciat una campanya mundial de recollida de signatures. L'objectiu de la campanya és forgar el Comité Olimpie Internacional (COI) que presideix Joan Antoni Samaranch a demanar, no només una treva mundial de pau,

ie

com fa sempre que s'apropen uns Jocs, sinô a demanar que s'aturin les aplicacions de la pena de mort a Atlanta. AI, pero, anirà més enllà dels Jocs Olimpics. Vol que les signatures recollides a tot el mon obliguin moralment a les autoritats americanes a abolir definiti-vament la pena de mort.

Grail Shergold és el nom d'un nen america d'Atlanta, que pateix des de fa uns anys cáncer terminal. Grail, però, té encara una gran il.lusió: batre el rècord Guiness com la persona que més targetes de presentació ha rebut mai i convertir-se, així, en el propietari de la col.lecció de targetes més gran del món. Si

voleu col.laborar a que Grail compleixi el seu somni nomes heu d'enviar-li una carta amb una targeta de presentacio. La seva adregaes: O Children's Make Foundation 21 Perimeter East Atlanta (Georgia) 340346- Estats Units America

9


CLAROR I QOCIETAT

Fem que Torna la Festa Major al barri ivindicació, ingredient que és de la Sagrada Familia!. Amb necessari fer arribar a tota la el lema "Fem que sigui fes- gent del barri. ta!", aquest any 1996 promet Molts recordaran l'any diversió, cultura i, sobretot, 1979, quan es va fer la pricompromis. La festa comen- mera Festa Major de la Saçarà el dia 19 d'abril i acaba- grada Familia. Aleshores rá el dia 28 amb la VIII l'objectiu a reivindicar era Trobada de Gegants, i sarda- ciar: aconseguir que l'espai de nes per a tothom. la plaça Gaudi on estava l'anLa Festa Major de la tiga fábrica es convertís en un Sagrada Familia té ja molts lloc de Heure i verdor. Amb el temps aquesta fita s'ha anys d'història i 1996 aconseguit. Darrera és especial ja que de cada propòsit hi assoleix la majoL'any 1979, el havia lAssociació ria d'edat. Ni primer de Festa de veins (AA. VV.) més ni menys Major, es de la Sagrada Faque 18 anys es reivindicà la plaça milia -coneguda, al cumplirán amb Gaudi • principi, amb el nom l'edició d'ende bombillaires- que guany. van saber organitzar i fer ús Preparar una Festa de la Festa Major per assolir, Major no és gens fácil, més encara que a poc a poc, cada quan un dels ingredients bàobjectiu. I és que la gent del sics i indispensables és la re-

barri i, sobretot, els membres anys, l'escola en vies de coñsde l'associació de veins són trucció, o els equipaments per ben conscients de les mancan- a la gent gran són alguns deis ces que té l'entorn en el quai objectius que ja s'han aconviuen. Segons Antoni Vinyes, seguit, i assistir ais actes de coordinador de la Festa Ma- la festa és una bona manera jor des de fa 12 anys, "laSa- de comprovar el bon ús que grada Famila és un barri se'n pot fer. obert, però amb greus mancances, sobretot a nivell Esperii de convivència d'equipaments publics". Molts dels problèmes estan en Els diferents lemes que s'han vies de solució però Antoni utilitzat, en els darrers anys, Vinyes remarca que per resumir el contin"és i m p o r t a n t gut de la festa evique la gent del dencien l'esperit La participado barri surti al d'assolir cada cop dels veins en la carrer per la festa és important més una millor Festa Major per qualitat de vida al per assolir cada demostrar el seu barri. Però la quaobjectiu recolzament a litat de vida no l'esforç fet des de s'enten sense garantir les entitats que lluiten per la tranquil.litat en els carrers la millora continua de l'en- i la motivació per a totes les torn". El mercat nou fa dos persones. "Fem Volar Co-


CLAROR I 80CI ETAT

sigui festa loms" (1987), "Festa en Famflia" ( 1989), "Enganxa't a la Festa" (1990), "Festa en Pau" (1991), "Festa Il.lusió" (1992), "Festa a Punt" (1993), "Torna la Festa" (1995)o "Fem que sigui Festa" són alguns d'aquests lemes que ara no només aporten un contingut sino que també connoten molts records. La festa, com molts dels que ja hi han assistit algun any sabran, té sobretot una finalitat ludica i popular. Tots els actes són gratuits i fets per la gent del barri. Antoni Vinyes explica que "allò que s'intenta és que la gent del barri vegi durant la Festa Major coses que a diari no pot veure". Antoni Vinyes i els membres de l'associació són conscients que el fet de dedicar-se tant a la gent i els problèmes del barri fa que la Festa Major no obtingui tanta popularitat com d'altres, per exemple la de Gràcia o la de Sants. "La popularitat comporta moites allaus de gent i això, sovint, porta problèmes. Nosaltres preferim no tenir tant ressò però que la gent de la Sagrada Familia estigui a gust a la festa". Després de tants mesos d'esforç, la bona resposta dels veins és primordial pels organitzadors. Cal tenir molt en compte que pels organit-

ie

zadors muntar la festa els aporta moites satisfaccions perô també molts maldecaps quant als diners. Les quotes dels socis, l'esponsoritzaciô per part dels comerços i entitats que cubreixen els costos dels seus actes i les donacions de les diferents entitats financeres que promocionen les festes son l'ùnica font d'ingressos.

Actes destacats de la Festa Major Divendres 19 Dissabte 20

Diumenge 21

23'00 10'00 17'00 21'00 9'00 10'30

h h h h h h

12'00 h

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte

22 23 24 25 26 27

Diumenge 28

19'00 h 21'00 h 21 '15 h 20'00 h 19'00 h 22'00 h 11'00 h 23'00 h 11'00 h 12'00 h 13'00 h

Salsa-ball amb l'orquestra "Son Así" Triangular futbol-7. (nois de 8 a 11 anys) XII Campionat de natació al Claror Desfilada de models Vlè Torneig social de petanca Missa solemne de Festa Major XII Milla Urbana Popular Festa infantil Pregó de Festa Major VII Cursa de Hits Representació de l'obra "Gente bien" Sopar de germanor amb els voluntaris Coral Sant Jordi Concert d'acordions Vernissatge de la mostra d'art i artesanía Concert de rock Concurs de pintura infantil Ball de Festa Major Vili Trobada de gegants Sardanes amb la cobla Rambles Bailada de gegants

11


EQPECIAL MILLA'96

Milla 96, arriba 1

Ja falta poquet. Arriba la Milla, la Milla'96, amb més alicients que mai. Será el diumenge 21 cl'abril, coincidint com sempre amb les dates de celebració de la Festa Major del barri de la Sagrada Familia. La Milla'96, que celebrará enguany la seva dotzena edició, no diferirá gaire de les anteriors quant a recorregut o organització. El recorregut s'iniciará al carrer de Sardenya i conclourá al carrer de Córsega (vegeu quadre adjunt), després de fer una bona volta peí barri.

Horaris

Hora

1

Cadet

80-81

10'30

2

Veterans

Veterans

10'45

3

Infantils

82-83

11'00

4

Júniors

77-78-79

11*15

5

Alevins

84-85

11'30

6

Benjamins

86-87

11'45

7

Promeses i Sèniors

Promeses i 12'00 Sèniors

Més premis

ITINERARI DE LA MILLA

f

\

)

ARRIBADA

/

\

y

J

ESPORTIU CLAROR

r-f-

SORTIDA

/

\

\

/

/

\

/

V

\

/

\ s è _

/

PROVENÇA

\

\

/

f / z k

.

.

/

\

1

/

aCILIA

Un deis alicients de la Milla'96 és la quantia deis premis en j o c . Pels qui vulguin prendre's la cursa de manera competitiva hi haurá més de 300.000 pessetes en joc. Pels qui només busquin l'aspecte lúdic i participatiu de la jornada, també hi haurá premis. Hi haurá premis per a tothom. (vegeu quadre adjunt). La Milla de la Sagrada Familia és organitzada un cop més per l'Esportiu Claror amb el suport d'una cinquentena d'entitats entre les que destaquen institucions com l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, o l'AV de la Sagrada Familia.

Edat

Sé. I Categ.

PLAÇA SAGRADA FAMILIA 1

SAGRADA

î

a

FAMILIA

s

PLAÇA

/

1 S

\

GAUDI

Sortida: carrer de Roselló, entre Sicilia i Sardenya. Arribada: carrer de Córsega, entre Marina i Sardenya Total metres: 1.610


ESPECIAL MILLA'96

la gran cursa Premis Premis per a tothom Tots els participants que acabin la XII Milla Urbana Popular rebran com a compensació: • Un obsequi

• Un diploma Sorteig de dues bicicletes de muntanya. Una entre els homes participants i una entre les dones participants que hagin acabat la Milla. Els aspirants han de ser présents en el moment del sorteig.

Premis als très primers classificats de cada sèrie • Trofeu i medalla

Premis

especials

A les escoles, clubs o entitats que més atletes aportin i acabin la XII Milla urbana popular: • Primer premi: 50.000 ptes • Segon premi: 25.000 ptes • Tercer premi: 15.000 ptes

Premis

extraordinaris

100.000 pessetes per a la millor marca que superi el rècord de la prova, tant en categoria masculina com femenina: • Rècord masculi: 4'05" establert per Joan Viudes • Rècord femeni: 4'55" establert per Cristina Nogué

Organització

f esportiu

Ularor Fundado Claror

Joan Itxaso Director E.Claror

La Milla Urbana de la Sagrada Familia, que cada any organitza l'Esportiu Claror, és la manifestado esportiva que sintetitza perfectament el tarannà i la tasca de la nostra entitat. Perqué és oberta a la participació de TOTHOM, des deis més petits fins als vétérans. Perqué fomenta i reconeix la participació per sobre de la competitivitat, TOTHOM té un obsequi recordatori i un diploma. Perqué projecta l'entitat cap al barri participant activament en la seva FESTA M A J O R , amb estreta col.laborado amb l'Associació de Veíns, entitats, comerciants i institucions. Són molts els veíns del barri que utilitzen les instai.lacions del Claror a l'interior de l'illa de Sardenya/Rosselló, volem, també, que en siguin molts en aquesta XII edició de la Milla Urbana de la Sagrada Familia. El dia 21 d'abril, a partir de les 10 hores del mati, us esperem a tots per fer un gran acte esportiu i per a gaudir de la festa del nostre barri.


ESPECIAL MILLA9G

Coses que hauries de saber La Milla Urbana de la Sagrada Familia té un reglament, que tot participant rep en el moment de formalitzar la inscripció, i que ha de respectar. Es important conéixer, almenys, els articles niés i m p o r t a n t s del r e g l a m e n t . A i x i ens e v i t a r e m malsentessos i, en el pitjor deis casos, una desqiialificació. Fem cinc cèntims del més important.

Recorregut

Dorsal

Cal seguir-lo, obligatóriament, pel p a v i m e n t de l'itinerari assenyalat. Será motiu de desqualificació fer-lo en part o totalment per la vorera.

El dorsal es lliurará en fer la inscripció. Cal enganxar-se'l al pit. Qualsevol m o d i f i c a d o de col.locació o anuí.lacio de publicitat será sanc i o n a d a a m b la d e s qüalificació.

Inscripcions

Reclamacions

La inscripcio és totalment gratuïta. Les inscripcions individuals es faran a les oficines de l'Esportiu Claror, al carrer de Sardenya 333, de Barcelona. El termini per inscriure's finalitzarà una hora abans de la celebraciô de la cursa en què hagi de côrrer el participant en questiô.

0

Les reclamacions s'hauran de presentar per escrit al jutge àrbitre previ pagament de 5.000 pessetes.

0

Les 5.000 pessetes es retornaran en el cas que es resolgui favorablement la reclamació.

0

Només s'acceptaran reclamacions fins 10 m i n u t s d e s p r è s q u e es faci s a b e r la classificació de la série.

Amb el suport de Ajuntament t&JJ) de Barcelona

Districte ( w ) deGràcia

mmGeneralitat de Catalunya SUM

14

el Periódico

INSTITUTS 0D0NT0LÒGICS ASSOCIATS

MH OBRAS E INSTALACIONES

ie


ESPECIAL MILLA'96

Dotzena edició de la Milla degana

Edició

Data

1

28-4-85 27-4-86 26-4-87 24-4-88 23-4-89

II III IV V VI VII Vili IX X XI * Rècord Masculí

22-4-90 21-4-91 26-4-92 24-4-93 24-4-94 23-4-95 ** Rècord Fe me ni

Guanyadors Masculins Miquel Farreras Francisco Alvarez Juan A. Martínez Antonio Fernandez Ramón Moya Joan Viudes * Joan Viudes Jose A. Prieto David Pujóla Carlos Casero Alex Cerdà V

Temps

Femenins

Temps

4' 24"

M. del Remei Gil M. del Remei Gil

5' 18" 5' 24"

Anna Maria Pardo Nuria Pastor Nuria Pastor Cristina Nogué ** Nuria Pastor Rosa M. Rubio Anna Maria Pardo Maria C.Toscano Mireia Teixidó

5' 24" 5' 16" 5'08" 4'55" 4' 56" 6' 02" 5'03" 5'23" 6'55"

4'21" 4' 46" 4' 27" 4' 14" 4' 05" 4' 12" 4' 16" 4' 16" 4' 27" 4' 25"


ESPECIAL M I L L A 9 6

Correu la Milla, no correu riscos tumen a fer esport regularment, son les que més compte han de tenir amb possibles lésions. La Milla és una cursa ràpida. Els primers classificats l'acaben en poc més de quatre minuts. Aixô suposa un gran desgast fisic, molt intens, en molt poc temps. Per aixô, els participants que corrin sense pretensions compétitives no han de guiar-se més que pel seu propi ritme. No han d'intentar mantenir un rit-

1.610 metres no són una gran distància, però poden resultar eterns si no es corren amb les més elementáis precaucions físiques. Molts dels participants de la Milla són esportistes esporàdics; gent que no fa esport habitualment però s'apunta a aquest tipus d'esdeveniments amb més int e n d o de participar en una festa popular que d'aconseguir una gran marca esportiva. I precisament aqüestes persones, pel fet que no acos-

me a qué no estan acostumats. En qualsevol cas, cal saber que l'organització posará un servei mèdic a disposició dels participants que tinguin problèmes fisics abans, durant o després de la cursa. Bó, pero, seria que no haguéssiu d'utilitzar aquest servei. Per aixô TC us recomana alguns conseils. Perqué correu la Milla sense côrrer riscos.

10 conseils medics per fer una bona Milla ABANS DE LA CURSA 0

És recomanable un control mèdic previ, especialment per a les persones que pateixen alguna malaltia cardíaca o respiratoria.

0

Dormiu bé la nit anterior a la competició

0

Feu un desdejuni lleuger amb hidrats de carboni tres hores abans d'iniciar la cursa.

0

Feu un escalfament suficient i adequat.

DURANT LA CURSA #

Eviteu les situacions d'apilotament per tal de no patir caigudes.

#

N o forceu el ritme més del que el vostre eos pot suportar.

#

Eviteu bruses.

els

esprints

^

En c a s d ' e s g o t a m e n t , atureu-vos i p u g e u al cotxe escombra.

DESPRÉS DE LA CURSA #

N o us atureu de cop. Camineu alguns metres per tal que la tornada a la calma sigui progressiva.

0

Si patiu algún contratemps, acudiu al servei mèdic de la Creu Roja que hi haurà installât al punt d'arribada o a l'ambulància que actuará com a cotxe escombra.


Campus Olimpia Amb el básquet com a activitat principal i amb altres esports complementaria; judo, futbol-sala, badminton, activitats aquátiques... Nascuts entre l'any 1982 i 1987 Horari

Entre les 9'00 i les 17'30 h amb servei de menjador

Notes: • Hi ha servei de guardería de 8'00 a 9'00 hores $ L'entitat facilitará 2 samarretes a tots els participants • Reunió amb els pares: dimecres 26 juny, a les 20'00 h

Tom 1

mes juliol

• >2 i

3 4

dies 1 al 12 15 al 26

agost

29/7 al 9 12 al 23

5 setembre 26/8 al 6

16.500 amb servei menjador inclòs + samarreta


Espiai d'Estin

Parc Espai

Tallers, jocs lúdics, activitats aquatiques, sortides a llocs d 'interés de la ciutat, excursions...

Tallers, jocs lúdics, activitats aquàtiques.

Edat: Nascuts els anys 1991 i 1992

Edat:

Horari:

Nascuts entre l'any 1982 i el 1990

Entre les 9'00 ¡ les 15'30 h amb servei de menjador Entre les 9'00 i les 14'00 h sense menjador

Horari: Entre les 9'00 i les 15'30 h amb servei de menjador Entre les 9'00 i les 14 00 h sense menjador

Preus Espiai

Dates Espiai I Tom 1 2 3 4

curset

menjador

socis 9.000 pts

fixos 700 pts/dia

socis

passavolants

5

11.250 pts

750 pts/dia

6

mes juny

dies 25 al 29

|

orn 1

mes juliol

2

dies 1 al 12 15 al 26

1 al 12 I Preus Pare Espai curset menjador 15 al 26 socis fixos agost 29/7 al 9 9.500 pts 700 pts/dia juliol

set.

12 al 23

socis

passavolants

26/8 al 6

12.000 pts

750 pts/dia

Colonies esportives Dotze dies per gaudir de la natura de Gualba, iniciar-se en esports com el basquetbol o el fútbol sala, fer activitats aquàtiques i a l'aire lliure, tallers...amb bon menjar i serveis de primera qualitat. * reunió amb eis pares: 25/6/96, 20'00 h

Edat

Torn

Preu

nascuts entre eis anys 1982 i 1987

de M al 12 de juliol

36.000 pts.


cursets intensius de natacio Preu dels cursets Infantils

Adults

82 al 89 90 al 93

abans del 82

socis

socis

SOCIS

5.000 pts

5.525 pts

6.025 pts

no socis no socis

no socis

6.550 pts

8.325 pts

7.300 pts

Juliol edat

horaris 7'30 a 8'20 8'20 a 9' 10 9'10 a 10'00 14'10 a 15'00 20'50 a 21'40 21 '40 a 22'30

nascuts abans de I'any 1982

â&#x20AC;&#x201D;

edat

I

horaris

82 al 86

17'45 a 18'30

84 al 89

17'00 a 17'45

90 al 93

15'30 a 16'15 16'15 a 17'00

edat | H D O

<

nascuts abans de I'any 1982

horaris 8'OOa 8'50 9'10 a 10'00 20'20 a 21 '10 21 '10 a 22'00

edat

horaris

82 al 89

10'OO a 10'45 17'45 a 18'30

90 al 93

10'45 a 11'30 17'OOa 17'45

â&#x20AC;˘ H I

F z 25 z

|


Cursets de nadons

Gimnástica de manteniment

Perqué tots els nadons s'acostumin a contactar artib l'aigua, en companyia dels pares

Senzills exercicis gimnàstics que et permetran mantenir la bona forma física durant Vestili

Mes:

Juliol, de l'1 al 26

Mes:

Juliol

Horaris:

de di. a dv. de 15'00 a 15 30 h

Horaris:

dimarts i dijous, de 7'30 a 8'20 h

Preus:

3.000 ptes, socis 4.500 ptes, no socis

Preus:

2.100 ptes, socis 3.075 ptes, no socis

Balls de Saló

Aerobic

Ioga

Aquest estiu prepara't per lluir el teu estil de bon ballari

Posa 't a punt fisicament al ritme de la música

Per recuperar-te de Vestrés i guadir d'unes relaxades vacances d'estiu

Mes:

de l'I a l'I"! de juliol de dilluns a dijous

Horari: de 21'30 a 23'00 h Preus:

6.000 ptes, socis 8.000 ptes, no socis

Mes:

Juliol

Horari: di. i de., o dt. i dj. de 20'00 a 21'00 h

dincripcions

torn Iliure d'inscripcions des

Juliol

Horari: dilluns i dimecres de 20'00 a 21'00 h

Preus: 2.400 ptes, socis 3.375 ptes, no socis

Periode

Campus

Mes:

Preus:

2.400 ptes, socis 3.375 ptes, no socis

natació "fitness " musculado bàsquet fútbol sala aerobic

del 4 de maig, a les 8'00 h

Parc Espai

judo taekwondo mur d'escalada quiromassatge "tai-chi" esquaix

torn preferencial per als

Esolai Estiu s o c ' s ' a , u m n e s d e ' CP P Sagrada Familia, des del 4 de Colonies maig a les 8'00h, fins el dia 10 de maig torn Iliure des del 13 de maig Natació Gimnástica loga Aerobic

torn preferencial per als socis del 15 al 31 de maig

esportiu

Balls de saló torn Iliure des de l'I de juny

IMPORTANT Places limitades a totes les activitats. Recomanem als socis que vinguin el primer dia

Fundado Ajuntament

Claror de Barcelona

Sardenya, 333 • 0 8 0 2 5 • B a r c e l o n a • Tel. 2 0 7 . 0 6 . 4 0 • F a x 207.77.35


E8P0RT I SALUT

LA PROXIMITAT DE L'ESTIU OBSESSIONA MOLTA GENT QUE VOL APRIMAR-SE

Arriba l'hora dels règims per Daniel José, /licenciât en Educado Física Aviat arribará l'estiu i amb aquest la poca roba, que farà que ensenyem als altres parts del nostre cos amagades durant les estacions d'hivern, tardor i primavera. La moda actual ens marca un patró estètic que pels homes esdevé atlètic i per les dones estilitzat, tots dos models tenen un factor en comú, la manca de greix corporal. I aquesta és la qüestió, com pue perdre els quilets que em sobren? D o n e s bé, d ' u n a b a n d a s'han de tenir en compte dues regles d'or; no obsessionar-se i no tenir pressa. Perdre greix corporal pot resultar beneficios per a persones que tendeixen a ser obeses, ja que pot prevenir malalties cardio-vasculars, perô l'obsessió en perdre'l pot produir també la malaltia dels 90'; l'anorèxia i la bulimia. D'altra banda, la pressa és una mala aliada per perdre uns quilets de forma saludable, j a que s'ha de tenir présent que, contra més ràpid es perden els quilos, més ràpid

es g u a n y e n al m i n i m descontrol. Així, dones, cal deixarque l'organisme s'acostumi a perdre un teixit de forma progressiva (el teixit adipós) i això només s'esdevindrà si el pes es perd poc a poc. Com a màxim s'aconsella perdre 1 kg a la setmana, i si és menys mil lor. D'aquesta manera s'aconseguirà que a l'organisme li costi engreixar-se un altre cop, i si ho fa, ho faci també de manera progressiva. Com perdre greix corporal Com veieu el titolet no parla de perdre pes, sino de perdre greix, ja que com cliuen alguns professors de la Facilitai d'Educació Fisica, "allò important no és quan peses, sinó qué és el que et pesa". Així, dones, una persona pot entrenar-se d'una manera que perdi greix estilitzant la seva figura, alhora que pot mantenir-se o pujar de pes ja que augmenta la seva massa muscular. L a práctica d e l (segueix)

H A R O

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes

ROSSELLÓ, 427 bis

GIRONA, 99 Ptge. Plà

Sardenya, 408

450.49.70

459.21.23

436.84.57

le

Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industriai Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

21


ESPORT I SALUT

Aprimar-se: "fitness" seria un exemple, ja que aquest esdevé una comb i n a c i ó entre l'exercici cardio-vascular (bicicleta, steps, cinta de córrer...) i les màquines de musculació. Per perdre greix només hi ha una combinació, que d'altra banda resulta d'una gran obvietat; gastar més calories durant el dia de les que es consumeixen en els àpats. S'ha de dir també que perdre pes també depèn d'un factor genètic com el propi métabolisme, i d'aqui les frases com "jo m'engreixo amb l'aire" o "si jo mengés com mengés

cia que en aquest tema, com en d'altres, no hi ha cap recepta màgica, cal anomenar unes pautes que poden servir a la gran majoria de la població. La dieta

tú,estaría fet una bola". I és que no tothom perd els quilos de la mateixa manera, ni

Vet,

Ara trobareu sempre

amb la mateixa rapidesa. Fetes aqüestes consideracions, i deixant constan-

al Restaurant-Escola

els dinars

han fet les avíes i les mares, assequibles

És important deixar ciar que la panxeta no es perd només mitjançant l'exercici físic si no també a la taula. Es per això que és important que la dieta sigili hipocalòrica (baixa en calories). De totes maneres, s'ha de tenir present que una dieta hipocalòrica

i sense haver

de

de diumenge

a uns preus

moll

ireballar

Paibeguda

RESTAURANT-ESCOLA

que

1.300

c/Còrsega 562 (cant. Lepant) Tel: 450.00.57 (d'1 a 4) i 455.77.71 Us volem oferir una gran varietat de plais amb la nostra quaUtaf habitual i el servei d'antics alumnes que tornen per a treballar amb nosaltres

Ridici Ivi i u r e Tots els Divendres de 9 a 11 de la nit

Si voleu un servei rapid i tranquil i tenir temps per a descansar

després de dinar veniu al

Restaurant-Escola

El menú del dia (pa, a i g u a , refresc o vi i cafeteria inclòs). 975


E8P0RT I 8ALUT

com i perque mal feta pot portar mancances a l'organisme (per exemple vitamines). El primer conseil és que la dieta la faci un dietista o un metge. Seria convenient que aquest estés totalment informat de l'exercici que es fa durant la setmana. L'idéal seria que el metge i el preparador físic tinguessin lina conversa encara que sigui per telèfon. També seria important incorporar a la dieta l'aigua. Beure molt i no deixar que arribi la sed. Penseu que l'organisme tendeix a estar deshidratat i que la sed és un deis signes que indiquen molta deshidratació del eos. Beure aigua també ajuda a eliminar el greix. Per perdre greix corporal Els exercics recomanats per a aquesta finalitat són els de llarga durada i baixa intensitat (exercici aérobic), practicats regulament i amb els quals intervinguin el màxim nombre de grups musculars. És per aixo que seria indicat, per exemple, els passeigs prolongats en bicicleta, les ¡largues excursions o passeigs a peu, Tesqui de fons, el rem, el "footing" (si correm amb una técnica adequada i amb una velocitat mínima de 8

ie

EXEMPLE D'EXERCICI

Km/h per a no sobrecarregar els genolls), l'escalada, i tots els exercicis que podem combinar al gimnàs. La roba adient

• 20 minuts caminant a la cinta. • Séries d'abdominals. 10 minuts d'steps. • Séries de moites repeticions amb poc pes dels grups musculars importants (pectorals, dorsals, glutis...). • 20 minuts fent bicicleta. • 15 minuts caminant a la cinta.

L'organisme desprèn calor quan fem exercici. Una forma de refrigerament d'aquest és mitjançant la suor. A més hem de tenir present que amb cada gram d'aigua que el cos e v a p o r a es perden 0 , 5 8 Kcal.(Kilocalories) És important doncs, no eixugar-se i deixar que la suor s'evapori. No són recomanables els plastics, ja que aquests no deixen evaporar la suor i d'aquesta manera es perd molt liquid però no Kcal. Amb aquest ti pus de roba, a part d'aconseguir una des-hidratació, tenim un rise més elevat de patir un cop de calor. La roba de plastic només té "sentit" utilitzar-la en esports que necessiten perdre Kg. ràpidament per a competir en un determinai pes.De totes maneres aquesta manera de perdre pes, no greix, fa que aquest atleta perdi en rendiment. La millor roba seria la de cotó. Per acabar cai reiterar els dos conseils: no tenir pressa i no obsessionar-se. Només aixi es fa un bé a la salud fisica i mental.

23


ESPORT I SALUT

El peu com a supe Els peus son la base sobre la quai es recolza l'èxit de tôt atleta, ja que soporten pràcticament els majors esforços. Els peus, en bones conclicions, marquen el ritme en qualsevol prova i, sovint, d'aquest ritme depenen els récords que es puguin batre. Uns peus àgils, lleugers i freses són el més bàsic i imprescindible per tenir un bon estât d'ànim. Tota persona, tant si practica l'esport com si no, s'ha de conèixer bé, i una de les parts del eos que es tenen menys en compte són els peus. Es per aixó que aquest article va encaminat a donar un coneixement de la base que ens permet deambular. L'estructura de la volta del peu, de les articulacions i deis múseuls han permès al peu huma adaptar-se durant mil.lenis a les irregularitats del terreny, a soportar el pes del eos i a absorbir les ones de xoc que es produeixen durant la marxa, la cursa o el sait. Malgrat tot, les circumstàncies ambientáis han canviat molt en molt poc temps. L'asfalt, els mosaics i el terra són massa durs i plans perqué el peu pugui adaptars'hi. Per aixó, perd progressivament la seva capacitat d'absorció d'impactes i es deforma. Com a conseqiiéncia,

es tenen una série de molèsties que repercuteixen en tot el cos. Els musculs del peu Els musculs i els lligaments son els encarregats de mantenir restructura ôssia del peu en la posicio idônia pel seu bon funcionament. Igual que la resta del cos, els musculs del peu han de mantenir-se en forma per desenvolupar de manera correcta el seu treball. Necessiten una bona oxigenacio i uns périodes de descans adéquats. Si mantenim el peu en posicions forçades o el sotmetem a esforços excessius, ocasionem la atrofia dels musculs i, per tant, la deformaciô de restructura plantar i l'acumulacio d'àcid làctic. Aixô produeix la glucôlisi anaerôbica

(falta d'oxi-genació), principal responsable del cansament i del dolor. Un cas particular n'és la continua utilització de tacons alts, causa de molèsties en les articulacions metatarso-falàngiques (dolor o duricies a la pianta del peu), l ' e s c u r § a m e n t del t e n d o d'Aquiles i la deformació dels

dits (dits en urpes o martell). D'altra banda, aqüestes alteracions provoquen la sobrecárrega de determinades estructures óssies i articulare, a c c e l e r a n t els p r o c e s s o s degeneratius. Com que el cos huma está organitzat com un tot interactiu, les deformacions del peu repercuteixen no només ais genolls i les caderes sinó també a la columna vertebral i l'estat d'ánim. Les ones de xoc, augmentades per la duresa del térra, i la capacitat d'adaptació dels peus, avancen en direcció ascendent. Aixó fa que se sotmeti a tots els teixits i, especialment a les articulacions, a pressions continúes i excessives, la qual cosa porta conseqüéncies que poden arribar fins al cervell.

No tenir cura dels peus pot ocasionar... # # # # # # ® #

Peus "valgos" Peus plans Espéré de calcani Genu Valgum (genolls en "X") Hallux Valgus (juanetes) Dits en urpes o martell Metatarsàlgies (dolor a la planta del peu) Fascitis plantar (inflamaciô del teixit de la planta del peu) Artrosi


ESPORT I SALUT

> r t d e le o s

per Fructuado Jiménez Muñera, Podòleg La plantilla dels peus Û

p â 5s

botó retrometatarsal

arc longitudinal

Conseils per a millorar la salut del peu # Canvieu sovint el calçat i no us excediu en l'ús de calçat massa ajustat i de tacó alt. # Procureu caminar per superficies irregulars i toves (jardins, platges...). Eviteu la suor excessiva. Mantingueu una higiene diaria i sobretot eixugueu bé tot el peu. # Elimineu les dureses i les durícies mitjançant la visita al podòleg. 0 No utilitzeu productes químics (callicides) Aneu al podòleg davant de qualsevol simptoma de dolor

Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina MANURi

M I Y

If!

le

Descomptes als socis del Claror

MANURi

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

\

\

? 25


L'abc de la bicicleta

(2)

eix de pedalier

Seguint amb la série iniciada al passai numéro, TC aporta cinc conceptes més relacionats amb el mon del ciclisme. Esperem que acabeu essent uns autèntics especialistes. Lloc on es posen els peus, que gira al voltant d'un eix fix a la biela del costat corresponent, i que sol tenir un dentat per a facilitar la fixació del calçat. Una variant és el pedal automàtic, que es caracteritza per tenir un sistema de fixació similar al deis esquís, éliminant l'ús de corretges i "calapiés".

pinyons

Eix al quai es subjecten les bieles i que gira dins la caixa del pedalier.

canvi

Mecanisme encarregat de portar a la cadena les ordres rebudes de la maneta del manillar, mitjangant els pinyons. Segons el tamany podem parlar de caixa curta o Marga. També hi han canvis integrats ais punys, a l'estil de les "Vespa" clássiques.

Biela Corones muntades sobre un con les quals tenen un sistema interior de rodaments que permeten el gir lliure de la roda del darrera.

Part que uneix els pedáis amb l'eix del pedalier. La seva missió és transformar el nostre pedaleig en m o v i m e n t . N o r m a l m e n t están fetes en acer o alumni.

Clínica veterinària Sagrada Familia Servei Permanent 26

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya) Tels. 435.88.67 - 43595.04

ie


POLI ESPORTI U

Judo, nivells i colors

per Jordì Yiiste, entrenador de judo

Ja fa dos números de la revista des que vam parlar deis orígens del judo. Ara tornem a reemprendre'l i ho fem amb un tema tan senzill com els colors deis cinturons. Per qué quants de vosaltres no us heu preguntat mai qué signifiquen els diferents colors deis cinturons deis judoques? L'any 1835 el mestre Kawaishi Mikonosuke va fundar un club francofrancés, que en el 1938 es va fusionar amb el Ju-Jutsu Club de Franca. Amb la fusip es va crear un métode francés de jtido amb el nom del seu creador i el sistema de cinturons de color. Cada cinturó significa un grau, que s'aconsegueix després d'un determinat temps i segons el nivell de cada alumne.

l'alumne ha de cumplir un cinturó marró). Com es temps de permanéncia mostra al quadre 1, el sisé determinat per estudiar les Kyu és el més elemental i diferents técniques. El canvi coincideix amb el color blanc, d'un grau a un altre es tant al Japó com a la resta de produeix mitjangant un exa- paì'sos. Tot i així el color deis men de 1'entrenador o Sensei cinturons que indiquen cada (fins el cinturó blau) o d'un grau comença a divergir a mestre nacional (fins al partir del cinqué Kyus.

L'ordre i el color dels "Kyus

Kyus i dans El Kyus és la categoría oficial reconeguda per les escoles de judo. Estableixen en sis graus, ordenats de sisé a primer, el nivell de coneixements básics d'un judoka. A cada Kyus o grau,

SOCIS !

Un cop s'ha assolit el primer Kyus (cinturó marró), el judoka pot continuar avançant en l'aprenentatge de la tècnica i aconseguir el cinturó marró o primer Dan. El Dan és la categoria oficial reconèguda per la Federació Internacional de Judo, que estableix en deu graus, ordenats de primer a desè, el nivell de coneixements. El pas de l'ultim Kyus (cinturó marró) al primer Dan (cinturó negre) es fa mitjançant un examen davant d'un tribunal format per très professors i judoques que posseeixen graus Dans superiors. La resta d'examens per anar ascendint en Dans són convocats per les Federacions Nacionals.

a

Graus

Japó

654321-

Blanc Blanc Blanc Marró Marró Marró

Rokkyu Gokyu Shikyu Sankyu Ni kyu Ikkyu

Altres països Blanc Groe Taronja Verd Blau Marró

OPTICA sagrada

familia

Ulleres graduades i Lents de contacte: 20 % d t e Ulleres de sol i liquids Lents de contacte: 15 % d t e Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàfree.

Graus de cinturons negres

Ir Dan2n Dan3r Dan4t Dan5è Dan6è Dan7è Dan8è Dan9è Dans 10è Dance

M M

Shodan Midan Sandan Yondan Godan Rokudan Shichidan Hachidan Kudan Jaudan

OQ També ulleres d'esquaix i piscina GRADUADES!

Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25.77

le

27


POLIESPORTIU

Dansa Clàssica: La dansa apareix per la necessitat fonamental que té l'ésser huma de moure's. Les persones es mouen instintivament, expressant la seva vitalitat. Pero la dansa també respon a la necessitat d'expressar naturalment els sentiments. Hem de tenir en compte que els primers homes i dones van manifestar mitjançant el cant i el bail les vivències més profundes: la félicitât, musica, la coreografia i la decoracio en son els eleel dolor, l'odi, 1'amor... ments bàsics. Per a Tôt i que s'arealitzarun ballet, o costuma a parlar formar-ne part, No hi ha cap del ballet i la dancal una excellent poblé que no sa clàssicacom condicio fisica, tingui entre les a termes iguals, disciplina consseves expressions molts professioculturáis la dansa tant i un grau nals consideren d'especialitzaciô que és important important. El seu orisaber diferenciar tots gen es remonta a finals del dos conceptes. El primer d'ells, el segle XV, sobretot els seballet, és la dansa estruc- gles XVI i XVII, quan el turada que s'armonitza bail cortesà estava en vies amb ritmes determinats. La de desapariciô i es busca-

men el tot de la dansa académica. Segons les paraules de la Dolors Escriche, professora de dansa de Asportili Claror, "la dansa és un fenòmen d'expansió íntima, irrepetible, comunicativa, que serveix de carni per aconseguir el domini d'un art". Són molts els avantatges que comporta la práctica de la dansa, sobreva un nou model d'especta- tot per a noies i també per a nois (tòt i cle. que lasociEl segon terme, la dansa clàssica o acadéetat ha Com en el cant, mica, és el fet d'aprenc r e a t la dansa obeeix a dre des de la posició del molts les forces del eos ais diferents exerciprejudinumero i el ritme cis i passos. Des de l'harcis sobre monització deis moviments el fet que a l'adopció de l'actitud i l'estil els nois facin correctes. dansa) en pie període de desenvolupament físic i de maduració personal. Entre La dansa clàssica aquests avantatges podem L'aprenentatge deis passos, destacar que: gradua la poles postures..., no confor- téncia expressiva de l'instint,

SEMPRE A PROP TEU, f ) C E D I k l TE» U r C r W V ' l Li

regal informal, plata i a r t e s a n í a , coixins, rams de flor seca, bosses i caixes.

C Ó R S E G A , 5 6 7 (entre Marina i Lepant) Dissabte tarda tancat - Tel. 455.98.56

28

ie


POLI ESPORTI U

l'art de ballar ajuda a sondejar les pròpies facultats, equilibra la força amb la gràcia, desenvolupa el sentit innat del ritme, educa a la discipina i, a més, la voluntat i l'esforç necessaris que cal cultivar per arribar al domini del cos, contribueixen a una bona formació de la personalitat. En resum, la dansa clàssica ofereix satisfaccions prou intenses. D'una banda, als pares perquè veuen, més ràpidament del que es pensen, els progressos en la coordinació dels moviments i la contribució positiva al creixement dels seus fills. D'altra banda, a les nenes -o nens- que, quan són capaços de vèn- suposa un gran enriqutcer una dificultat tècnica, ment. troben ben récompensais E.B. l'esforç i la voluntat esmerinformado: çats. Tot això, complemen- Més "Primeros pasos en ballet tat amb l'entrada a un món Clásico". Ed.Parramón de la mùsica i la cultura que

ie

Calçats MÎÏÏ3TU

Cursets infantils de Dansa Clàssica al Claror Si vosaltres, o els vostres fills, teniu entre 5 i 14 anys d'edat i us sentili atrets per la dansa clàssica, apunteu-vos als cursets del Claror. L'Esportili Claror ofereix classes de dansa clàssica per a nens i nenes d'edats compreses entre els 5 i els 14 anys. Les classes són impartides per la professora Dolors Escritxe. Vegeu el quadre adjunt. Cursets de Dansa Clàssica al Claror

de 5 a 8 anys Dll i dm de 9 a 14 anys Dll i dm

17'30 a 18'20 h 18'20 a 19'10 h

preu socis 2.125/mes no socis 3.200/m

SABATES HOME-DONA 10% D E D E S C O M P T E als socis del ESPORTIU CLAROR

(excepte en

rebaixes)

Rosselló, 477 (cant. Padilla) Telf. 436.83.20 BARCELONA

29


POLIESPORTIU

Conceptes erronis del "fitness" Sovint ens trobem que moltes persones ens fan diverses preguntes i ens exposen qüestions errónies extretes del coneixement popular i de publicacions amb un interés exclusivament comercial. Per aixó aprofitem aquest espai de la revista Tot Claror per aclarir una serie de conceptes que, per nosaltres, són importants. 1. Publicacions técniques. Donen gran importancia a la publicitat de suplements alimentaris de tot tipus i, segonstelles, la seva utilitat és i m p r e s c i n d i b l e per

aconseguir un bon estat físic. que un anabolitzant. La realitat ens demostra que 3. Un altre mite són els són innecesaris i des- exercicis de massa, definició aconsellables en la majoria o de pie. Está comprovat que deis casos. Una alimentació la forma i disposició de les correcta i equilibrada és fibres és genética. Podem suficient. A part els preus hipertrofiar més o menys les d'aquests productes són en la fibres musculars, pero no gran m a j o r i a deis casos podem modificar la seva abusius. forma. 2. Publicacions de productes El que sí és important "miraculosos" amb efectes és que hi hagi una varietat similars ais anabolitzants- d'exercicis suficient per esteróides. Está comprovat obligar a la musculatura -a científicament que aixó és treballar en diferents angles. impossible. No hi ha cap Així evitarem que s'adapti a producte dietetic que pugui un únic esforg. Per aixó, és donar els mateixos resultáis important combinar exercicis

sinérgics (pluriarticulars) i analítics (exercicis en qué actúa un únic múscul). 4. Els principis d'entrenament d'algun famós empresarientrenador són solament técniques d'entrenament que no tenen res a veure amb els principis de la teoría de l'entrenament desenvolupats centíficament per fisiólegs, biomecánics, preparadors físics, etcétera, i són extensibles a tots els esports. Pep Olivé, lit. en Ed. Física i Eduard Teixidó, entr. nacional de musculado

Provença 427-431 08025 - BARCELONA Tels. 436.84.61 - 436.84.29

Agència Sagrada Familia S'agrairà la visita amb un obsequi

Llibreta Uno Plus Llibreta Uno Plus está pensada per ais qui busquen una alta rentabilitat i una l i q u i d e s a immediata per ais seus estalvis. Així podrá obtenir una alta remuneració des de la primera pesseta.

Sense saldos mínims ni comissions.

Aprofiti més el seu sou CAJA D€ /Y\ADRID


POLI ESPORTI U

20 d'abril: XII Campionats de natació escolar al Claror El proxim 20 d'abril a les 17'00h es celebrará el XII Campionat de Natació escolar a l'Esportiu Claror. Aquest any les escoles participants són cinc: el Col.legi Púb 1 ic S a g r a d a F a m i l i a , el Col.legi Public Puríssima Concepció, l'Escola Roig Tesàlia, l'Escola del Mar i l'Escola Almí. Un sisé conjunt participant será el format pels nedadors del Claror, representats pels que hi fan cursets de natació. El campionat integra a tots els nois i noies nascuts entre els anys 1982 i 1989. Cada promoció integra dos categories, la femenina i la masculina que hauran de nedar una série cadscuna. El 12 grups formats pels nascuts des del 1982 al 1986 (6 grups de noies i 6 de nois), hauran de nedar séries de 50 metres lliures cadascuna. Els més petits, nascuts entre el 1987 i el 1989, formaran 6 grups (un de nois i un altre de noies per promoció) que hauran de competir en séries de 25 metres lliures. En total, serán 108 nens els que hauran de demostrar la seva rapidesa i estil a l'hora de llanç a r - s e a la p i s c i n a . A m é s d'aquests dos grups, també hi

Els usuaris no podran utilitzar la piscina la tarde del dia 20

haurà una cursa a part pels nois i noies de 14, 15 i 16 anys. La preparació de la prova i la selecció deis nois i noies de cada escola s'ha dut a terme durant tot el mes de març. Premis per a tothom

Durant tota la tarda es farà una exposició, a la paret de la piscina, de dibuixos fets per tots els participants. Pero a més de sentir-se artistes, els competidors també podran sentir-se guanyadors. Hi haurà obsequis i diploma per a tothom. Els tercers sumaran una medalla de bronze, els segons una d'argent

X"VAL

o

j Descompte ¡ c I Obsequi ^ | ie C a d u c a 10 j u n y 1 9 9 6

I

[ V A L DTEexcepte ofertes. |

#

/

i els primers s'emportaran la medalla d'or i un trofeu. També les escoles estaran premiades amb una copa per agrair la confianza dipositada amb l'Esportiu Claror . Així, dones, no val perdre's una c o m p e t i c i ó que p r o m e t molta esportivitat i des d'aquí us convidem a tots i sobretot a familiars, mestres, directors de les escoles i membres de L'Associació de pares d'alumnes a gaudir-ne'n. Recordeu que la cita és a les 17'00 del dissabte 20 d'abril. Sigueu puntuáis si voleu veure la desfilada de tots els participants.

Ferretería EDIFESA

C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49 Êtm/mÊmÊÊÊÊÊmm08025-BAR CELO NA

o i b e

A m b motiu de la c e l e b r a d o deis XII C a m p i o n a t s de natació escolar, la piscina rom a n d r à tancada per a la s e v a Uiure utilització entre les 15 i les 19 hores del dia 2 0 d'abril. La resta d'hores del dia els socis i usuaris podran banyarse a m b normalitat.

El 28 d'abril, tots a la festa de la bicicleta El proper d i u m e n g e 28 d'abril té Hoc a Barcelona la X V edició de la Festa d e la Bicicleta. Per això, els A m i c s d e la Bici del C l a r o r c o n v i d e n toth o m a a f e g i r - s e a la f e s t a . N o m è s cal que porteu bicicleta i moltes g a n e s de pasarv o s - h o bé.

-AIRE CONDICION ATJARDINERIA-PARAMENT-FERRETERIA-EINES-BRICOLATGE-


NOTICIES DEL CLAROR

"L'esport per un lema El que més defineix una entitat esportiva, és la manera d'enfocar l'esport i l'activitat física, envers de l'àmbit social en qué actua. Ens trobem, aixi, amb entitats que posen l'accent en la competició i actúen en funció d'aquest criteri. Exemples n'hi ha molts i els podem trabar a la majoria dels clubs histories de Catalunya. Dins d'aquests trobarem no només els elitistes, també existeixen els que, junt amb el factor competitiu, desenvolupen una aquesta demanda, tasca més àmplia amb un doA l'hora de portar a terme ble objectiu, tenir més la seva tasca, aqüestes implantació social i entitats no només fer pedrera. han de gestionar A partir dels "L'esport per a uns espais i uns anys 80, quan la tothom" ha de serveis esporpràctica de l'es; tius, han de désgr u n dret nQ port o de qualsevol ... . finir amb clarepaS Un activitat física coP r m l e g ' dat quin model de mença a convertir-se gestió esportiva en un fenomen social imvolen dur a terme, dit portant, apareixen noves en- d'una altra manera, a on sititats per donar resposta a tuen les seves prioritats.

32

més característic d'aqüestes entitats és que «seleccionen» els seu usuaris ja sigui per edat, per sexe (en alguns casos) o per nivell economic. A l'Esportiu Claror, des del seu naixement, vàrem apostar pel model que cosiderem més just i solidari, un model de gestió inspirât en un principi molt senzill «L'esport ha de ser un dret i no pas un privilegi», com a conseqiiència: l'esport ha de ser per a tothom. Ens trobem, així, amb enPortar a terme un model titats que el seu esforç es fer d'esport per a tothom, exigeix rendible una inversió i d'un esforç important en obtenir el màxim de què hi han de particiguanys de la ex. par tots els impliT , . -y i i L e s entitats . plotacio de les . cats: els gestors, seves installaesportives han e l s t r e b a lladors i cions. En aquest de definir el seu els usuaris.

grup n'hi ha tot

model de gestió

El gran repte

un ventali, en esportiva d'aquest model és funció del public a fer-lo realitat, dia a qui s'adrecen i del seu dia, i amb un esforç ben poder adquisitiu. coordinai. El fet que sigui, i En qualsevol cas l'element ho ha de ser, per a tothom,

ie


N0TÍCIE8 DEL CLAROR

a tothom" i un repte no implica que ha de ser de lars de la nostra feina i consbaixa qualitat. Ben al contra- titueix sense cap dubte, un ri, fer les coses ben dels elements més defifetes i amb un bon nitoris de la nostra grau de qualitat entitat. (No és caL'esport escolar és un element sual i estem orguimprescindible llosos, que en el és un dels pilars perqué el model nostre origen s'hi de la tasca del sigui vàlid i efitrobi una escola). Claror ca?. Pràcticament des del seu naixeDins de l'àmbit ment (nadons), els usuade l'esport per a tothom cada entitat constitueix la ris del Claror evolucionen armònicament per les difeseva trajectòria. rents etapes (psicomotriu, iniEn el cas de Claror l'esport a ciació, práctica esportiva, l'edat escolar és un dels pi-

ELS OBJECTIUS SEGONS L'IDEARI El nostre objectiu general és treballar per fer realitat que "l'esport sigui per a TOTHOM", perqué entenem l'esport com a un dret del ciutadá en la mesura que és un factor important per a la salut i el desenvolupament integral de la persona. Per a totes les edats: Des de la infantesa, durant l'edat escolar, a la joventut, a la tercera edat i per a la familia. L'esport ha de formar part activa de l'educació i de la cultura al llarg de la vida d'una persona. Peraambdós sexes\ en condicions d'igualtat, car tant l'home com la dona han de desenvolupar les seves capacitats en igualtat de condicions i de drets. Treballanti en la mesura de les nostres possibilitats, per tal d'integran per mitjá de 1'esport, aquelles persones que, per raons psíquiques o fisiológiques, tenen alguna disminució.

le

etc.) amb un treball basat en quereix de dosi parai.leles de 1' interés del nen integrant els llibertat i assessorament tècelements que li permetin comnic, mèdie, dietètic, etc. pletar la seva formació i maLa gent gran ha de trobarduració social. se bé al Claror. Aquesta fraQuan els joves maduren, i se la repetim, dia a dia, tots aquesta és una etapa els qui fem la tasca molt llarga, l'actividiària, perquè som No és casual, i tat física i l'esport conscients que estem orgullocom a l l e u r e contribuir a (sentir-se a gust) l'equilibri psisos, que en el i f o n t de salut nostre origen s'hi quic i fisiologie, (trobar-se bé) trobi una escola quan els anys ens c o n s t i t u e i x e n la acompanyen, forbase evolutiva d'una ma part substancial tasca que continua amb l'edat d'una feina que comencem adulta. En aquesta etapa tan als 9 mesos i acabem als 99 amplia, cada dia més, hem de anys, perquè això és el que trobar l'equilibri entre la raó volem i ens esforcem per científica (que és imprescinaconseguir-ho. Tot això, en dible) i els condicionaments definitiva conforma «de verifisiológics de tots i cadascun tat» el nostre projecte d'esde nosaltres. És per aixó que port per a tothom. l'esport i l'activitat física, quan el eos ja s'ha format, reJoan Itxaso

33


TELÈFONS

FET8 I GENT

URGÈNCIES Urgències Mèdiques 061 Ambulàncies Creu Roja....300.20.20 Farmàcies de guàrdia 010 Bombers Generalitat 692.80.80 Bombers BCN ciutat 080 Bombers BCN comarques 085 Mossos d'Esquadra 300.22.96 Policía 091 Guàrdia Urbana BCN 092

SERVEIS Inf. Metropolitana 010 Informació Telefonica 003 Protecció Civil 319.25.00 Accidents en carretera 352.61.61 RENFE 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat 205.15.15 Informació Carreteres 204.22.47 Aeroport El Prat 301.39.93 Serveis Socials 900.30.90.30

HOSPITALS H. H. H. H. H. H.

Sant Pau Del Mar Clinic L'Esperanga Valí d'Hebrón Sant Joan de Déu

.291.90.00 .221.10.10

454.70.00 .285.02.00 418.34.00 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN Generalitat Diputació BCN Correus

402.70.00 315.13.13 402.22.22 318.38.31

ESPORTS Esportiu Claror Servei d'Inf. Esportiva Fed. Cat. Básquet Fed.Cat. Judo Fed. Cat. Gimnástica Fed.Cat. Natació Fed. Cat. Fútbol Fed. Cat. Esports per a Disminuíts Físics Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) Agenda dActivitats

207.06.40 432.19.92 254.90.62 318.26.16 426.94.78 301.82.70 302.56.42 211.43.73 219.32.16 481.00.21

Carnestoltes va passar pel Claror Pirates, pallasos, infermeres, bruixes, monges, capellans i una infinitat de mariners van envair l'Esportiu Claror el passat 16 de febrer. El motiu, Carnestoltes. I és que, com.qualsevol entitat simpática que es prei de ser-ho, el Claror, en col.laborado amb el CP Sagrada Familia, va organitzar una rúa de Carnestoltes que va dur color i alegría a tot el barri. Pero, com que en aquests casos sí és cert que una imatge val més que mil paraules, aquí teniu unes quantes imatges.


OBRAS E INSTALACIONES M H s.A. C/ Mare de Déu del Coll, 41 Baixos Tel. 415.82.15 FAX 415.79.82

08023 - BARCELONA

Projectes, interiorisme, rehabilitación i obra nova

Instal.lacions esportives Agències bancàries Tendes i locáis comerciáis Xalets i vivendes


f esportiu

Lrlaror Fundado

Claror

Sardenya, 333 09025 Barcelona Tel. 207.06.40


Revista Claror Sports nº4