Revista Claror Sports nº 63

Cobertes.p65

1

20/11/2008, 12:54

Cobertes.p65

2

20/11/2008, 12:54

SUMARI 3 Revista Claror Núm. 63, IV època Hivern 2008

LA PORTADA

PVP: 1.5 euros Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives de la Fundació Claror.

SNOWBOARD

OPINIÓ 4. Articles d'Imma Palma, Josep Espart, Maria del Mar Arnús i Gabriel Domingo 6. Entrevista curta: Albert González, director de Serveis i Consum de Barcelona Contrapunt: article de Luis Suárez

ESPORT I IMMIGRACIÓ

30

ENTREVISTA 9. Anna Tarrés, entrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada EN FORMA 12. El treball funcional a la sala 17. Experiències: Mercè Bel, tot un referent per als Màsters de Natació 18. En forma: Miscel·lània de temes 22. Natura: Surfejar a la neu 23. L'escapada

22 24

SALUT 24. Salut: Caigudes i gent gran 26. Dietètica: Celiaquia 28. Mens Sana: L'actitud positiva millora la salut. Entrevista a Eva Juan, psicooncòloga REPORTATGE

L'ACTITUD POSITIVA

30. Immigració i esport NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35.

37.

45.

48.

50.

28

CAIGUDES I GENT GRAN

Fundació Claror Instal·lacions esportives Esdeveniments esportius i seccions Programa d'activitats culturals Solidaritat

CLAROR CLUB 51. Activitats de lleure per a l'hivern 54. Avantatges culturals 56. Guia d'empreses adherides

FUNDACIÓ CLAROR ADREÇA: COL· LABORADORS: Sardenya, 333. 08025- Barcelona EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font, Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria www.claror.cat / totclaror@claror.org Sabartés, Juanjo Zabala SALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert CONSELL EDITORIAL: Giménez, Mariona Violán, Neus Vives Pedro Andreu, Ester Benach, Núria CULTURA: Eulàlia Realp, Roser Castillo Borràs, Carlos Cano, Gabriel CORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Maria Carbó Domingo, Alfons Font, Joan Itxaso, CLAROR és una revista oberta a Sergi Larripa, Nico Sánchez, totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opi- Mariona Violán SECRETARIA: Marisol Zurano Número 63. Quarta Època.

Hivern 2008. Tiratge: 26.000 ex.

Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror.

nions expressades als articles signats, que són responsabilitat de REDACCIÓ: l'autor. Els continguts dels anuncis DIRECCIÓ: Sergi Larripa publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester Benach la reproducció, per qualsevol mitjà, REDACCIÓ: Cristian González i Olga sense l'autorització expressa, per Barbero escrit, de la Fundació Claror.

SUPORT DE DISSENY:

01_Sumari.p65

3

Albert Castro

PUBLICITAT: ○

○

○

○

J.l. Vide, Mº J. Castro

○

○

○

IMPRESSIÓ :

Litografia Rosés

DISTRIBUCIÓ :

SPM

○

○

○

○

○

○

○

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.org Web: www.claror.cat Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.org Pol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.org Pol. Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.org Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 administracio@cancaralleu.org

21/11/2008, 14:59

PATRONAT PRESIDENTA: Laura Ponce Alsedà SECRETARI: Pablo Bel Rafecas VICEPRESIDENT: Joan Itxaso Paternain VICESECRETARI: Fede Ruiz Llach VOCALS: Marta Serra Batiste, Bernat Alonso Bitrian, Consol Martí Soto DIRECCIÓ

DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo DIR. DESENV. CORP: Nico Sánchez DIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ: ESPORTIU CLAROR: Núria Borràs SAGRADA FAMÍLIA: Manel Cercòs MARÍTIM: Pedro Andreu CAN CARALLEU: Carlos Cano ÀREES CENTRALS: ADMINISTRACIÓ: Joan Prat COMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi Larripa REC.HUMANS: Ignasi Casacuberta SISTEMES : Òscar Alarcón SISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona CULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

4 OPINIÓ

LA COLUMNA

CARA A CARA

IMMA PALMA Dra. en ciències biològiques. Professora de la Universitat de Barcelona

S'ha d'acabar la Sagrada Família?

L'etiquetatge nutricional L’etiquetatge nutricional dels productes alimentaris és voluntari, excepte en el cas que l’etiqueta inclogui missatges sobre propietats nutritives o saludables (baix en sal, sense sucre, ric en calci...). A partir de la informació nutricional es pot identificar el valor energètic i el contingut en carbohidrats, proteïnes i greixos de l’aliment. En alguns casos, també s’hi especifica els tipus d’àcids grassos i la quantitat de colesterol, com també els midons o sucres i el seu contingut en sodi, fibra, vitamines o minerals.

Aquesta informació nutricional sempre s’ha d’expressar per 100 g o 100 ml de producte, però també pot estar indicada per porció de consum.

La interpretació adequada requereix també una lectura dels ingredients utilitzats en l’elaboració del producte. El primer ingredient de la llista és el que està en major quantitat i, conseqüentment, l’últim ingredient és el que està en menor gramatge, i és per això que sempre trobem en el darrers llocs els additius alimentaris.

En llegir l’etiquetatge, cal fixar-se en els ingredients i en la qualitat dels greixos del producte. Que un aliment contingui greixos vegetals no és garantia que no contingui greixos saturats (cal evitar-los per prevenir el risc cardiovascular). També, per salut, cal reduir el consum dels greixos hidrogenats i de sodi. Per prevenir l’obesitat seleccionarem aliments amb un baix contingut en sucres i greixos saturats i donarem prioritat als que aporten fibra.

Gaudí confia, com diu ell mateix, que «una altra generació col·labori en el Temple com repetidament es veu en la història de les catedrals. L’obra de la Sagrada Família va lentament JOSEP perquè l’Amo d’aquesta ESPART Llicenciat en dret Obra no té pressa».

Són infinites les esglésies, les catedrals i els temples en què no solament se n’ha allargat la construcció més de dos-cents o tres-cents anys, sinó que s’ha començat en un estil i s’ha acabat en un altre. És de tota evidència que amb aquestes construccions de tanta magnitud ha de ser així.

Mirant-ho com a profà que sóc de la professió arquitectònica, el que s’ha fet fins ara, no solament la part externa, sinó l’interior que està avançant, té per si mateix una espectacularitat que difícilment es pot ignorar.

No tan sols per la magnitud, sinó també per la bellesa.

Crec que l’equip d’especialistes actual que treballen al costat de Jordi Bonet està qualificat per continuar la construcció d’una obra que és de tots els catalans i de tot el món. És lògic, doncs, que jo opti per la continuació de la Sagrada Família amb tot entusiasme i consideri totes les posicions en contra com a obsessives, obtuses, malèvoles o interessades.

SÍ

LA VINYETA

És il·legal, innecessària, insostenible, immoral. Amb la cripta, els feligresos ja tenen prou espai per celebrar la litúrgia, i pel que fa al temple expiatori ja n’hi ha uns quants a Barcelona als M. DEL MAR quals no hi va ningú. En la ARNÚS Crítica d'art nostra societat cada vegada més secularitzada i laica està fora de lloc construir tipologies grandiloqüents i caduques. Els únics que necessiten aquestes dimensions són els islàmics.

Resulta ridícul, pretensiós, prepotent, fora de lloc, anhistòric i anacrònic continuar aquesta obra d’Antoni Gaudí. Utilitzen diners d’una gent que no ha estat gens informada, que no sap que es tracta d’una obra que no és de Gaudí. Allò es pot dir que és Gaudilàndia.

Els responsables de l’obra actual treballen sense aplicar-hi les lleis bàsiques, sense cap respecte cap a l’obra autèntica de Gaudí, i sense un projecte d’acabament definit, amb un plantejament estructural totalment contrari a l’establert per Antoni Gaudí, substituint els pilars de pedra per uns altres de formigó armat farcits de tant de ferro que se’n podrien carbonatar les armadures, atès que aquest metall augmenta de volum en sis vegades quan s’oxida, cosa que està passant ja amb les torres de la façana falsa, on ja s’han produït despreniments.

NO

Vinyeta de Ferreres, publicada a "El Periódico", l'11/11/08

CLAROR

04-07 Opinio.p65

4

21/11/2008, 11:24

OPINIÓ 5

TRIBUNA

L'activitat física i la crisi D’una manera o una altra tots anem rebent, dia rere dia, del nostre entorn més proper, dades que pretenen dimensionar fins a quin punt la crisi actual està afectant les nostres empreses. Els que ens belluguem professionalment en l’àmbit directiu i empresarial estem especialment sensibles i preguntem contínuament. El resultat és una allau de percentatges de disminució de vendes i d’activitat, que s’inicià primer en l’àmbit financer, immobiliari i de la construcció però que progressivament s’està estenent als sectors industrials i de serveis. És certament descoratjador.

Els operadors del sector esportiu, com tots, estem alertes i a l’aguait de com evoluciona la nostra activitat i com ens afecta la recessió. I de moment (insisteixo, de moment) podem dir que hi ha alguna excepció. En concret, a la ciutat de Barcelona, el nombre de persones abonades a algun dels 43 comple-

xos esportius municipals ha augmentat un 3,7 % des del mes de gener fins a l’octubre d’enguany. Sens dubte una dada indicativa que la crisi encara no ha provocat un efecte negatiu.

Ans al contrari. El mes d’octubre, en la darrera edició del Congrés Internacional de la IHRSA (associació internacional del sector del fitness) vam poder compartir el neguit amb col·legues de països en els quals la desacceleració econòmica ja s’ha manifestat abans que al nostre i ens confirmaven que, en cer-

ta manera, la pràctica d’activitat física no és percebuda, en moments de crisi, com una despesa que cal estalviar sinó com un hàbit especialment necessari quan les coses no ens acaben d’anar tan bé com voldríem. Es constata que la percepció personal de sentirse en forma, d’evadir-se en la pràctica d’un esport, de relacionar-se amb altres amb l’excusa de la pràctica esportiva, són cada cop més valor a l’alça en l’escala de prioritats en les societats benestants.

Ningú no gosa, però, sentir-se prou segur. Malgrat que

GABRIEL DOMINGO Director general de la Fundació Claror

al nostre país el sector de la pràctica esportiva no s’ha ressentit mai en les crisis anteriors (ni la del 1993) ni malgrat saber que, en el cas particular de les instal·lacions municipals, les quotes d’abonament mensuals són realment assequibles (costen el mateix que el que es gasta una parella un vespre per anar a sopar o al cinema).

Cal actuar empresarialment amb molta prudència.

Tot apunta que el que va començar com una crisi financera i immobiliària pugui convertir-se en menor o major grau en una crisi de consum.

Contra això, el nostre recurs torna a ser el mateix: procurar aportar el màxim valor i qualitat als serveis que es presten als usuaris perquè si, malauradament, han d’arribar a la situació d’haver de triar, deixin d’anar un vespre a sopar fora amb la parella i continuïn fent salut i s’evadeixin practicant esport als centres esportius.

Per Cristian González

L'ENQUESTA

Et sembla bé l'ús terapèutic de la marihuana?

Indif.: 18% NS/NC: 10%

Sí: 57%

No: 15%

Alesandra Santi 22 anys

Victòria Trenchs 33 anys

J. Carles Soriano 39 anys

Alex Soler 28 anys

Sí. Ho trobo una bona iniciativa perquè s’ha verificat que la maria té substàncies que són efectives per tractar pacients de malalties com el càncer, per exemple.

Sí. Si la marihuana s’utilitza de forma controlada i per tractar malalts de càncer em sembla perfecte, ja que està demostrat que funciona. Ara, per a usos lúdics, no em sembla bé.

Sí. Hi estic d'acord totalment. Per què es poden fer servir altres fàrmacs i en canvi la marihuana no? Que no fem servir la morfina per calmar el dolor? I no és una droga també?

Indiferent. M’agradaria tenir una opinió formada d’aquest tema però en desconec els detalls, per tant, no sabria posicionar-me en aquest debat, tot i que no ho veig malament.

04-07 Opinio.p65

5

21/11/2008, 11:24

Internautes web: www.claror.cat Inici: 20 d'octubre Fi: 12 de novembre Total respostes: 105 Sí: 57% No: 15% Indiferent: 18% NS/NC: 10%

6 OPINIÓ

L'ENTREVISTA CURTA

EL CONTRAPUNT

Per Cristian González

«No farem una normativa en contra de cap comunitat» El sector del comerç està notant molt la crisi? És cert que hem observat un descens significatiu de consum en productes com parament de la llar o roba, però el sector alimentari es manté amb unes disminucions molt discretes. La gent segueix menjant tot i que es consumeixen productes més econòmics, com les marques blanques. Diguem que la gent no consumeix productes cars.

Quines actuacions està fent l’Ajuntament per incentivar el consum?

Els municipis no tenen cap competència en matèria de comerç, tot i que l’Ajuntament de Barcelona sempre ha exercit una col·laboració amb el sector. L’exemple més clar és la campanya que portem fent des de fa anys amb el lema Barcelona, la millor botiga del món. També aconsellem els comerciants perquè facin una reflexió en aquests temps de crisi per tal que el seu negoci s’optimitzi adaptant-se més a les necessitats dels seus clients i millorant els serveis.

S’haurien d’incrementar els horaris comercials?

En les enquestes que estem fent als ciutadans de Barcelona, hi hem observat que el barceloní qualifica amb una mitjana de 7,3 sobre 10 els horaris comercials que ofereix la ciutat. Per tant, es pot parlar d’un grau de satisfacció alt. A més, el 35 % dels enquestats aprovaria que també es pogués obrir en diu-

Albert González Orduna és director de Serveis de Comerç i Consum de la Gerència de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona

menge, mentre que el 47% hi està totalment en contra.

Han proliferat els comerços regentats per estrangers. És cert que paguen menys impostos?

Hi ha moltes llegendes urbanes sobre aquest tipus d’establiments. La veritat és que fins al 2003, qualsevol nova activitat econòmica tenia unes bonificacions sobre l’import de l’IAE durant els tres primers anys. Però remarco que aquestes bonificacions eren sobre qualsevol negoci, sense tenir en compte la nacionalitat del titular o de si el titular feia menys d’un any que tenia el negoci. Ara bé, això va canviar el 2003. Ara ja no hi ha aquestes bonificacions,

però insisteixo que aquestes ajudes existien per a tothom.

Quines actuacions es fan per limitar la concentració d’aquests establiments? És cert que hem fet actuacions a la zona de Trafalgar per evitar que es concentressin comerços d’una mateixa activitat. En aquest cas es va produir un excés d’establiments dedicats a la venda de tèxtil al major i per això vam actuar. L’Ajuntament de Barcelona mai no ha limitat ni limitarà els comerços per l’origen, raça o religió dels seus propietaris. No farem una normativa en contra de cap comunitat.

Un altre fet que aixeca suspicàcies: la comunitat xinesa compra molts bars.

Sempre es deia que millor que l’Imperi xinès seguís adormit perquè quan despertés ja ens podíem posar a tremolar. Doncs bé, aquest dia ha arribat. La Xina té 1.300 milions d’habitants i un potencial econòmic enorme que ara estem començant a veure a Barcelona. A ciutats com Londres, Nova York o París ja fa anys que hi han posat els peus. Els xinesos estan incrementant la seva capacitat adquisitiva i cada vegada més famílies compren un negoci d’aquí amb el que tenen estalviat. Només vull recordar que als anys cinquanta molts immigrants procedents de la resta de la Península van venir aquí per crear els seus negocis. Cal evitar suspicàcies.

CLAROR

04-07 Opinio.p65

6

21/11/2008, 11:24

LUIS SUÁREZ, Programa Espècies WWF/Adena

Mamífers en vermell El Centre de Convencions Internacional de Barcelona va acollir el vint-i-dosè Congrés Mundial de la Naturalesa entre el 5 i el 14 d'octubre. En aquest congrés, que va comptar amb la participació dels millors científics de tot el món, es va presentar l’actualització de la llista vermella de mamífers.

Aquesta llista, que avalua el grau de desaparició de les espècies segons les seves poblacions i les seves amenaces, alerta que un de cada quatre mamífers corre un gran risc de desaparèixer del planeta, i 76 ja ho han fet des del 1500. Hi ha 188 mamífers catalogats en la màxima categoria d’amenaça, en «perill crític d’extinció», i dues d’elles habiten a Espanya: la foca monjo i el linx ibèric.

Les causes d’aquest procés són la pèrdua i la fragmentació de l’hàbitat, la sobreexplotació de les espècies, la contaminació, la disseminació d’espècies invasores i el canvi climàtic.

Tots aquests fenòmens estan vinculats a l’acció de l’home. És necessari un canvi en les polítiques sectorials actuals (transport, agricultura, energia, etc.) per acostar-nos a la pretesa sostenibilitat.

A Espanya és necessari un major compromís per part de l’Administració, ja que la major part dels plans de recuperació d’espècies no han estat aprovats per les diverses comunitats autònomes i el Ministeri de Medi Ambient no considera la conservació de la biodiversitat com una veritable prioritat en el seu programa bàsic d’actuacions.

OPINIÓ 7

04-07 Opinio.p65

7

21/11/2008, 11:25

Fotografia: Pep Herrero

8 L’ENTREVISTA

CLAROR

08-11 Entrevista.p65

8

20/11/2008, 13:21

L’ENTREVISTA 9

ANNA TARRÉS, SELECCIONADORA DE NATACIÓ SINCRONITZADA

“Hem deixat de ser les sirenetes” ESTER BENACH, periodista esterb@claror.net

Després de les dues medalles de plata als Jocs Olímpics de Pequín 2008 (en equip i duet), ningú no dubta que l’equip espanyol de natació sincronitzada s’ha situat a un nivell molt alt i és capaç de desbancar dels podis els països que tradicionalment han dominat la disciplina (Rússia, Estats Units, Canadà, Xina...). I això no és fruït d’una casualitat. El camí ha estat llarg i molt treballat. Anna, què ha fet falta per situar la sincronitzada espanyola a escala internacional?

Què ha fet falta? Doncs... un, determinació; dos, ambició; tres, molta capacitat de treball; quatre, saber el que volíem; cinc, confiar amb el que tenia al meu abast per poder maximitzar els resul-

08-11 Entrevista.p65

9

L’ANNA TARRÉS ÉS LA PRINCIPAL ARTÍFEX D’HAVER SITUAT LA SINCRONITZADA ESPANYOLA AL CAPDAVANT DE L’ELIT MUNDIAL, UNA FITA QUE LI HA MERESCUT LA CREU DE SANT JORDI I LA MEDALLA AL MÈRIT ESPORTIU. INQUIETA, AMB CARÀCTER I ENERGIA, LA SEVA TRAJECTÒRIA PERSONAL ÉS INDISSOCIABLE A L’EVOLUCIÓ DE LA SINCRO A ESPANYA. tats, innovar al màxim, ser capaç de trobar allò que ens pot diferenciar de les altres, un tret identitari. Jo penso que també forma part d’un caràcter…

Ha calgut una Anna Tarrés?

Jo penso que sí, no? Jo o una Pepita de los palotes, perquè el que crec que he aportat és que sóc una persona amb molta energia.

I amb fama de dura...

Sí. El que tinc és molt caràcter, i això també es pot convertir en el fet de ser dura i demanar molta disciplina. Però sóc una persona molt positiva, que penso que puc aprendre de tothom. També sóc bastant resolutiva, vaig per feina, no m’espanta absolutament res, tinc clars els objectius i la capacitat de fer d’exca-

vadora perquè si em posen una roca al davant, sempre penso que no passa res i que ja trobarem el camí per travessarla. He tingut aquesta capacitat i això, juntament amb tota la gent que em precedeix, com el César Villegas, la Maria José Bilbao, l’Anna Romagosa... que, en un moment donat, quan jo podia caure, han estat al darrere ajudant, i també la propera generació (la Beth Fernández, la Laura Amorós...) fa que tot allò pel qual havies lluitat es vegi materialitzat en una estructura important.

Has anomenat moltes persones i totes són del Club Natació Kallipolis.

Què li deu la sincronitzada al Club?

Tot. Li deu el fet d’existir i el fet de ser el que és. Encara ara les entrenadores i

20/11/2008, 13:21

Fotografia: Diari Sport

10 L’ENTREVISTA

Una vida lligada a la sincro Anna Tarrés (Barcelona, 1967) és la seleccionadora nacional de l’equip de natació sincronitzada des del 1997 i la seva vida ha estat sempre lligada a aquest esport. Va començar a competir en natació sincronitzada als onze anys: «vaig començar fent natació de competició, però als onze anys vaig provar la sincro i com que era bona nedadora i a l’escola fèiem molta gimnàstica, als pocs mesos ja vaig començar a competir». De la seva etapa com a nedadora recorda haver-s’ho passat molt bé: «vaig viure els darrers anys de la sincronitzada totalment amateur i, per tant, anàvem molt a divertir-nos, a ballar». I, a més, els resultats acompanyaven. El 1981, amb catorze anys, va aconseguir la primera medalla d’or per equips en un campionat d’Espanya. Des d’aleshores, fins al 1988, quan va deixar la competició, va anar sumant podis en campionats d’Espanya (sis ors i una plata en equips, sis ors en duet i tres plates en modalitat solo).

De la seva etapa com a nedadora, destaca la participació en un mundial l’any 1986 i, sobretot, el fet d’haver estat una de les tres representants espanyoles als Jocs Olímpics de Los Angeles 84, els primers jocs en què competia aquesta disciplina: «la ciutat era molt gran i ens miràvem les americanes com si fossin extraterrestres. Va ser una gran experiència», recorda l’Anna.

moltes nedadores de la selecció són del Kallipolis. A més, per qualsevol cosa que es necessita, sempre recorrem al club.

Li devem, sobretot, el fet que estiguem treballant amb aquest nivell de qualitat, responsabilitat i excel·lència. La generació actual estem retornant, en la mesura que podem, tot allò que en el seu dia el Kallipolis ens va donar de manera totalment voluntària.

Comentaves que un dels secrets de l’èxit és que s’ha aconseguit crear un estil. Com el definiries?

Innovador, arriscat, diferent…

L’Anna i la Gemma Mengual arribant a l’aeroport de Barcelona després d’aconseguir quatre ors al Campionat d’Europa d’Eindhoven, el mes de març de 2008 Tan arriscat que aposta per incorporar llums al banyador!

Sí! De la mateixa manera que quan tu crees una coreografia utilitzes diferents peces de música per explicar la història... per què no fer que el banyador també ajudi a explicar-la? Jo sempre dic el mateix: hem de modernitzar l’esport a mesura que evoluciona la societat, i la societat demana espectacle, per tant, intentem fer-lo. Finalment, a les Olimpíades no ens el van deixar utilitzar, però ho farem aquest desembre.

L’estil propi també es veu en la forma de treballar.

Sí. D’una manera molt autodidacta sempre he pensat que ens podíem beneficiar de tot i de tothom. I des del 1992 hem estat convidant gent de fora que ens aporti, perquè ens ensenyi la seva experiència fins que hem creat aquest estil propi.

L’Europeu de Hèlsinki, l’any 2000, va ser el punt d’inflexió?

Sí, sens dubte. Aquelles primeres medalles, tot i que no van tenir ressò mediàtic, sí que en van tenir des del punt de vista polític. En el moment que comences a tenir medalles vol dir que tots els plans que has presentat al Consell General d’Esports o al Comitè Olímpic estan donant resultats, i això fa que les noies rebin una quantitat de beca més important, la qual cosa les anima a seguir treballant... És un peix que es mossega la cua. També cal dir que l’any 2003 va significar la gran evolució amb les medalles mundials. A més, hi havia un grup

de gent que pensava que els resultats podien ser fruit de la casualitat, sobretot perquè es va fer a Barcelona… També l’any 2001, el cinquè lloc al Mundial va sorprendre molts perquè no el tenien gens previst.

Però arriben els Jocs del 2008 i l’equip no defrauda...

El que ha passat és que, per sort o per desgràcia, el calendari ha estat perfecte i aquestes medalles (quatre ors del Campionat d’Europa i dues plates olímpiques) ens arriben en un punt de maduresa personal important que fa que siguis molt més conscient del que guanyes, del valor que té i de com disfrutar-ho.

La sincro ha deixat de ser la germana pobra dels esports aquàtics?

Jo penso que fins fa cinc anys seguíem sent l’últim esport a tenir en compte. De totes maneres, seguim sent un esport de dones i un esport minoritari. En un món com l’esportiu, on la majoria de dirigents són homes, de vegades tinc la sensació que som «L’Anna y sus mujeres», i sembla que estem barallant-nos per un tros de pa! No és fàcil com a dona, com a mare de família… Quantes dones han anat a Pequín de seleccionadores?

A què has renunciat?

«Les primeres medalles, el 2000, tot i que no van tenir ressò mediàtic sí que el van tenir des del punt de vista polític»

CLAROR

08-11 Entrevista.p65

10

20/11/2008, 13:21

L’ENTREVISTA 11

Molt personal...

Una ciutat per viure-hi?

Esplugues de Llobregat Un lloc per anar de viatge?

L’Amèrica Llatina Un plat?

Cargols Un llibre per llegir?

Qualsevol que m’entretingui Una pel·lícula de cinema?

Tomàquets verds fregits Un mitjà per estar informat?

Ràdio Mar o muntanya?

Totes dues Un cantant o grup musical?

No tinc preferències, però em decanto per la música clàssica Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?

Algun descobridor del segle XV Un personatge actual?

Barak Obama Un esportista que admiri?

N’hi ha tants!

Què valora més de les persones?

La sinceritat Si un dia fossis presidenta del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendries?

Assabentar-me molt bé dels problemes que cal resoldre Dretes o esquerres?

Centre Què s’enduria a una illa deserta?

La família Un desig confessable?

Ser feliç

Crec que jo no he renunciat tant com els que estan al meu voltant, perquè a mi em compensa una cosa amb l’altra però, per exemple, durant molts anys el meu marit ha anat sol a tots els actes familiars perquè jo sempre estava de competició. Costa, perquè estic molts caps de setmana fora i els altres pateixen la meva absència, però no em penedeixo de res.

Reconeixements com la Creu de Sant Jordi (2008) o la Medalla de plata del Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2006) deuen compensar.

Per mi és un honor! Que el president del país estigui dient que donen la medalla per primera vegada a la persona més jove... Que en un moment donat hi hagi hagut gent que hagi pensat que jo em mereixo un reconeixement així… és un honor! Segurament perquè s’ha fet una feina molt exhaustiva en un món molt petit, hem fet brillar una pedra, hem

08-11 Entrevista.p65

11

«El paper de la Gemma ha estat brutal, però el que s’ha fet amb la sincro és una feina d’equip»

passat de ser les nenes que aixequen les cames a ser les sirenetes, a ser les superatletes i la gran esperança espanyola en uns Jocs Olímpics. I en tot aquest procés han passat vint anys!

Vint anys, setze dels quals amb la Gemma Mengual.

La Gemma ha donat a conèixer la plasticitat d’un esport estètic amb la força d’un esport físic. Ha estat capaç de conjuntar-ho i de crear aquest personatge tan captivador. És una estrella, una persona amb un talent natural, superdotada físicament per fer aquest esport i que, sobretot, ha sabut evolucionar amb les demandes de l’esport i del moment. El seu paper ha estat brutal, és el gran estendard, però el que s’ha fet amb la sincro és una feina d’equip i totes les nedadores hi posen la mateixa dedicació i saben quin és el seu rol.

I no us canseu d’entrenar tants anys juntes?

Jo porto la part més creativa i comptem amb preparadors específics per a cada parcel·la: preparador físic, preparador d’acrobàcies, de flexibilitat... I això, les noies, sobretot quan porten tants anys entrenant, ho agraeixen molt i se senten més motivades.

Algunes s’estan fent grans, entre elles la Gemma... Hi ha bon relleu?

Sí. Hem volgut crear una estructura des de la base que sigui suficientment potent perquè això no sigui un bluf d’una generació i que darrere d’aquesta es perdi tot. Hi ha relleu. I és possible que després del campionat de Roma el 2009 hi hagi un canvi generacional important, però s’està fent molt bona feina i jo crec que podrem aguantar la pressió d’intentar estar a l’altura.

I hi ha Anna Tarrés per molts anys?

Jo espero que sí. En aquests moments encara em diverteix molt estar pensant tota l’estona quin tema crear, parlar amb el músic, materialitzar les idees… Per a mi, això ja no és una capacitat sinó una necessitat, perquè si no m’avorreixo.

20/11/2008, 13:21

12 EN FORMA!

CLAROR

12-15_En Forma.p65

12

19/11/2008, 18:35

EN FORMA! 13

Entrenar el cos com un tot ANDREU FALGUERA, tècnic del Poliesportiu Sagrada Família andreuf@safa.claror.net

Quan una persona arriba a la sala de condicionament físic i pregunta què vol dir treballar de manera funcional, a la majoria de tècnics ens sorgeix un dubte: com explicar allò que, per naturalesa, és una manera de fer i a la vegada d’entrenar. El treball funcional entén l’entrenament com una manera de millorar les capacitats físiques que tots tenim i que, pel bagatge diari, es van desfigurant o perdent. I ho fa incidint en aquells petits moviments sense importància que anem repetint constantment durant tot el dia, en les posiciones estàtiques mantingudes o en els dolors articulars als quals no parem prou atenció i que porten el cos a patir desequilibris i descompensacions.

Si qui fa la pregunta és una persona que pretén un resultat esportiu, la resposta encara es complica més, ja que cal transformar i adaptar vells concep-

12-15_En Forma.p65

13

EL TREBALL FUNCIONAL CONSIDERA L’INDIVIDU COM UN TOT, I EN AIXÒ BASA ELS ENTRENAMENTS I ELS OBJECTIUS. EL RESULTAT ÉS QUE ES MINIMITZEN LES DESCOMPENSACIONS ESTRUCTURALS, LES CARÈNCIES ENTRE ELS GRUPS MUSCULARS I ES RETROBA L’EQUILIBRI I L’ESTABILITAT DELS SISTEMES. tes. L’entrenament funcional concep l’individu com un tot i no com un conjunt de segments o parts que es poden entrenar per separat. I, això, que sembla simple i lògic, quan parlem de rendiment no queda tan clar perquè, fins ara, s’ha tendit a uns tipus d’entrenament més analític, en què l’esportista ha millorat, de manera sistemàtica, allò més important per a la seva pràctica esportiva: enfortir un grup muscular concret, augmentar el diàmetre del bíceps o millorar el salt, per exemple.

En canvi, en les darreres dècades, i en l’àmbit de la salut, s’han anat estenent diferents pràctiques per a la recuperació funcional o estructural del pacient (el mètode Alexandre, l’antigimnàstica de Thérèse Bertherat, el mètode Mézières, TEM...). Totes estan basades en l’aplicació de tècniques neuromusculars per a la correcció de la postura o la recuperació funcional, sempre amb l’objectiu de compensar, equilibrar i optimitzar el rendiment del pacient i facilitar-li d’aquesta manera l’activitat en la seva vida quotidiana.

Les pràctiques per a la recuperació funcional tenen per objectiu compensar, equilibrar i optimitzar el rendiment

UN TREBALL DE CADA DIA L’aplicació del treball funcional el trobem en totes les accions quotidianes: pujar o baixar una escala, córrer, cosir, entrenar..., activitats que si les fem de manera conscient configuren el nostre

19/11/2008, 18:35

14 EN FORMA! LA CITA

«Ho vulguem o no, hem de carregar amb el nostre cos durant tota una vida, i en tots els casos representa l’eina de treball (...). No oblidem que tothom es relaciona amb l’entorn a través del cos, el necessitem per a la vida social, familiar, sexual, laboral, etc. El cos és una part fonamental de la nostra relació amb la societat i l’entorn, per tant, és la nostra eina de treball i de relació amb l’entorn.» Domingo Sánchez, llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport per la Universitat Politècnica de Madrid i especialista en entrenament funcional

esquema corporal i ens determinen físicament i emocionalment com a individus davant les situacions quotidianes.

Però el desenvolupament normal de la nostra vida fa que mantinguem períodes llargs de sedestació, que fem patir la columna vertebral i les lumbars, en definitiva, que mantinguem actituds posturals que comporten dolor d’esquena, patologies musculars i desequilibris. El pitjor de tot és que els arribem a interioritzar de tal manera que la situació ens sembla normal, cosa que fa augmentar el risc de descompensació estructural i de lesió musculoesquelètica. Som conscients que hauríem de mantenir una actitud tonicopostural adequada en totes les situacions quotidianes, des de la manera de portar el carret d’anar a comprar fins a carregar un pes o adoptar una posició correcta a l’hora de dormir o treballar.

El treball funcional proposa una manera d’entrenar en la línia de «fer salut»: mitjançant la presa de consciència del moviment i usant les cadenes musculars

(cadenes cinètiques) es posa l’individu en situacions de desequilibri constants i proposa solucions –des del punt de vista tensional o corporal– a noves situacions amb la finalitat de buscar una transferència equilibradora en els moviments propis de l’activitat diària o ajustar els exercicis en el rendiment esportiu. I és que l’entrenament amb una base funcional ens ha de preparar per millorar l’activitat quotidiana, i també l’activitat esportiva. Amb una bona anàlisi dels en-

Un moviment és funcional si és natural: respecta els rangs de mobilitat, usa càrregues controlades i el gest és higiènic

trenaments i tenint en compte el nostre tarannà diari, les sessions no haurien d’implicar els grups musculars que es troben en una situació de debilitat i, en canvi, haurien de compensar els desequilibris en la tonicitat dels músculs.

COM SÓN ELS EXERCICIS FUNCIONALS? La pauta que defineix com a funcional un moviment o exercici és que ha de ser natural, és a dir, ha de respectar els rangs de mobilitat de les articulacions, utilitzar càrregues que estiguin controlades per la musculatura implicada en el gest i que aquest gest sigui, sobretot, higiènic.

Ens cal una bona planificació de l’entrenament i posar atenció en la tria dels materials i els exercicis més apropiats per a cada objectiu, és a dir, elaborar un

CLAROR

12-15_En Forma.p65

14

19/11/2008, 18:35

EN FORMA! 15 procés d’entrenament global que sigui curós amb els continguts de les microprogressions.

Si parlem en concret dels exercicis, cal planificar-los per tal que integrin el treball en tots el plans de moviment, respectant el ritme d’execució, d’acceleració conjunta, de desacceleració i d’estabilització amb la finalitat de millorar l’habilitat en el moviment, la força en tot el recorregut i l’eficiència en la resposta neuromuscular.

Amb la inclusió d’aquests paràmetres, aconseguirem millores qualitatives sobre el moviment (més eficiència, millor coordinació intramuscular i intermuscular) i quantitatives en aspectes més estructurals (més definició, més força, millora en la capacitat de resistència davant d’un esforç continuat...). Ara bé, la millora d’una característica no implica de manera directa la millora de les altres; és necessari planificar l’entrenament i programar els objectius de manera equilibrada.

SUCCESSIÓ D’INTERACCIONS El treball funcional és un nou plantejament que suscita interrogants: és possible entrenar un grup muscular de manera aïllada sense que hi hagi incidència en els que es troben a prop?; és possible hipertrofiar un múscul sense incidir en els que faciliten la sinergia, el moviment antagònic o els que actuen com a fixadors?

Hem de tenir en compte que el moviment humà no és un fet aïllat sinó una successió d’interaccions entre la informació sensorial, els nivells d’excitacions i d’inhibicions del sistema nerviós central i l’acció muscular mateixa. De fet, el nostre cervell interpreta el moviment com un conjunt de factors i no com l’acció d’un sol múscul. Això fa que qualsevol acció humana i de moviment es faci sempre per cadenes cinètiques. És important, doncs, que a l’hora de plantejar-nos un objectiu entenguem que hem de treballar tota la musculatura que intervé en aquella acció de manera que sempre valorem les càrregues i el requeriment segons el múscul més dèbil, que posem cura en els rangs de treball i sobretot que incidim en una bona higiene postural durant tot l’entrenament.

12-15_En Forma.p65

15

L’assessor tècnic EL SERVEI D’ATENCIÓ PERSONALITZADA PERMET FER-NOS UN VESTIT A MIDA

NÚRIA SABARTÉS, directora tècnica de Can Caralleu nurias@ncc.claror.net

Actualment, més del 25 % de la població de la ciutat de Barcelona està inscrita a un centre esportiu, ja sigui de caire públic o privat. Això es tradueix en 418.000 persones de totes les edats i condició social, de tots dos sexes, amb una cultura, un bagatge esportiu i uns objectius diferents.

Els centres esportius haurien de treballar amb un objectiu molt clar: motivar-nos a fer activitat física i a adquirir hàbits de vida saludables. Per aconseguir-ho, i atès que cadascú té els seus propis objectius i necessitats, cal que es doni resposta a la diversitat de persones i, per tant, és impossible fer una oferta única d’activitats i serveis.

Perquè en el centre esportiu trobem l’activitat que ens engresca, que ens hi fa tornar i que compleix els nostres objectius, cal que els tècnics responguin a cadascú de manera individualitzada, coneixent-ne les necessitats, la condició física, els hàbits esportius, les possibles lesions o patologies cròniques, els objectius i, sobretot, els gustos personals.

A més, la pràctica esportiva es pot completar amb serveis de salut com ara són la nutrició, la fisioteràpia i altres que preservin el benestar, com el descans i la prevenció de malalties.

L’eina mitjançant la qual podem intercanviar aquesta informació és l’assessorament tècnic, que permet que els tèc-

nics coneguin les nostres necessitats i ens puguin orientar cap al programa esportiu més adient. També permet que ens facin un seguiment de l’assistència, cosa que facilita que ens vagin corregint i variant el programa en funció dels resultats i les sensacions que anem experimentant, ja sigui de millora física o d’aspectes socials, de relació amb els tècnics o amb la resta d’usuaris.

La figura de l’assessor ha de tenir un perfil tècnic, és a dir, ha de ser una persona amb coneixements de les activitats i també d’anatomia i fisiologia i amb capacitat de relació amb les persones.

S’ha de convertir en el nostre referent i ha d’aconseguir que ens sentim motivats per l’activitat i integrats en el grup.

Ha de desplaçar-se pels diferents espais esportius per atendre els usuaris i acompanyar-los i informar-los de les activitats i els serveis, com també de les normatives d’ús.

19/11/2008, 18:35

16 EN FORMA!

CLAROR

16-17_EnForma.p65

16

19/11/2008, 18:36

EXPERIÈNCIES EN FORMA! 17 MERCÈ BEL, NEDADORA DELS MÀSTERS DE NATACIÓ ACUMULA 350 MEDALLES

Tot un referent per a l’equip dels Màsters Mercè Bel té 64 anys i és la nedadora més prolífica de la secció dels Màsters de Natació de la Fundació Claror, amb 350 metalls acumulats al llarg de la seva carrera. Actualment treballa a l’Esportiu Claror com a monitora de piscina, tot i que encara continua competint amb uns resultats excel·lents com a nedadora.

C.G. La Mercè va començar a nedar amb només onze anys al Club Esportiu Mediterrani. «El meu pare em va apuntar juntament amb el meu germà, però els del club no em volien a mi, estàvem en ple franquisme i jo era una nena; al final el meu pare els va dir: o els agafeu tots dos o cap.» Ben aviat els entrenadors del seu club es van fixar que la Mercè tenia aptituds innates per nedar i de seguida la van fer entrar en el món de les competicions.

«Quan tenia disset anys vaig quedar subcampiona dels 400 metres lliures i dels 100 metres papallona», explica la Mercè, que encara es lamenta de no haver pogut entrenar en una piscina coberta

coberta, el CN Barcelona i el CN Sabadell, però segons la Mercè, «en aquells temps estàvem més compromeses amb el club i érem capaces de sacrificar la nostra carrera esportiva, tot i que sempre m’he preguntat on hauria arribat si m’hagués pogut entrenar tot l’any en piscina coberta».

Mercè Bel compta amb una llarga trajectòria en el món de la natació de competició per a joves i veterans en aquells temps. «El Mediterrani tenia una piscina descoberta i només podíem entrenar durant els mesos d’estiu perquè després ja no era possible i, és clar, les nedadores d’altres clubs amb piscina coberta tenien avantatge.» Per aquells temps només hi havia dos clubs amb piscina

Cofundadora dels Màsters de Natació L’any 1988, la Roser Castillo i la Mercè Bel van decidir impulsar la creació d’una secció de màsters de natació per a la Fundació Claror. Van reunir un equip de cinc nedadores que ben aviat va a arrasar als diferents campionats en què es presentava. «Teníem un equip amb pocs efectius, però totes cinc érem molt bones», rememora la Mercè, per a qui els Màsters han significat molt en tots els sentits.

«En l’àmbit esportiu he viscut bons moments amb els triomfs i també situacions difícils, com quan el futur de l’equip va estar en perill durant un temps. Al final la secció s’ha consolidat». Des del punt de vista personal és on se sent més satisfeta, ja que «després de retirar-me als dinou anys en vaig estar més de vint sense nedar, però quan ja tenia els meus cinc fills ben criats em vaig plantejar que l’etapa de mare havia acabat i n’havia d’obrir una de nova fent altres coses. Aleshores vaig rescatar la natació».

16-17_EnForma.p65

17

L’HIVERN DEL 1962 Una de les fites més impressionants de la Mercè Bel va ser guanyar la travessia del Port de Barcelona que es fa cada any per Nadal just el 1962, l’any que va nevar a la capital catalana. «Encara ho recordo tot nevat, i quan vam arribar al port pensava que no acabaríem nedant perquè l’aigua estava literalment gelada, però l’entrenador em va dir: “Au! Posa’t el banyador i a nedar!”», recorda la Mercè, i remarca que «tenia unes ganes boges d’acabar i fins i tot em vaig fer un petit tall per culpa del gel». Aquell triomf va ser el més espectacular, tot i que ha nedat moltes vegades la travessia del Port tant de jove com de màster.

I és que per a la Mercè Bel nedar és una necessitat que la fa sentir viva. «Sempre em poso molt nerviosa a l’hora de participar en uns campionats, sempre tinc la sensació que alguna cosa pot sortir malament, com que se’m girin les ulleres o em desqualifiquin», i admet que tants anys de competició tenen un secret basat en una premissa fonamental: «s’ha de tenir molta constància però sobretot no s’ha de perdre la il·lusió».

FE D’ERRATES En l’Experiències de la revista número 62 es va dir que la Gemma Sevillano va tenir un tumor cerebral, quan en realitat pateix una malaltia vírica i fa un tractament mèdic per prevenir possibles situacions de perill.

19/11/2008, 18:36

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

FITNESS / WELLNESS

El mètode Pilates Lydia Valles Joseph Pilates (Alemanya, 1880) va definir el seu mètode com «la ciència i l’art del desenvolupament coordinat de la ment, el cos i l’esperit a través de moviments naturals sota l’estricte control de la voluntat». I això s’aconsegueix gràcies a una sèrie d’exercicis per millorar l’alineació corporal, la respiració, la flexibilitat i el to muscular. El mètode Pilates permet obtenir un cos harmònic i conscient, capaç de treballar sense tensió, de ser fort i elàstic respectant la salut postural.

Actualment hi ha dues maneres de practicar-lo: al terra o amb màquina. El segon és recomanable si la persona ja ha assimilat la base al terra. En tots dos casos, els exercicis estan pensats per desenvolupar el control i la consciència corporal, i la pelvis i la musculatura abdominal sempre són el centre des d’on sorgeix qualsevol moviment.

CONSELL PRÀCTIC

ACTIVITATS PER A JOVES

Consells previs per córrer una cursa Guillem Montagut Els dies previs a córrer una cursa hem de tenir en compte alguns aspectes, més encara si figura com a objectiu principal de la temporada esportiva.

En primer lloc, l’entrenament s’ha de programar perquè, el dia abans de la cursa, ens permeti descansar o fer un rodatge a molt baixa intensitat. Així, l’organisme no patirà un desgast important.

Les hores de son prèvies també són un factor determinant per al bon èxit del resultat esportiu. Suposant que la cursa sigui al matí, que hem de dormir unes vuit hores i que ens hem de llevar entre tres i quatre hores abans de córrer, hauríem d’anar a dormir unes dotze hores abans de la cursa.

També és molt aconsellable que els dies abans ens planifiquem la dieta per arribar al moment de la cursa amb els dipòsits energètics al màxim i una bona hidratació. En aquest sentit, són molt importants els àpats del dia anterior, i especialment el sopar, que ha de ser lleuger i amb

Viure emocions amb la dansa

un alt contingut d’hidrats de carboni. I, en llevar-nos, l’esmorzar també ha de ser molt lleuger i ric en sucres d’absorció lenta, els quals ens ajudaran a superar l’esforç en les fases més tardanes.

Finalment, just abans de començar a córrer, cal fer un bon escalfament a molt baixa intensitat i procurar-nos un estat òptim d’hidratació, però sense prendre una gran quantitat de líquid, ja que ens podria ocasionar algun trastorn. Sempre és millor pensar a beure abans de tenir sensació de set.

Laura Romero Els beneficis físics de la dansa són ben coneguts: treball cardiovascular, de tonificació, estiraments i flexibilitat, control respiratori i postural. Però aquesta art escènica, que uneix el cos amb la música per expressar sentiments i emocions amb moviments, és més que una disciplina d’activitat física. Amb la dansa millorem la memorització, el control de l’espai i el ritme, hi ha treball en equip, col·laboració i complicitat amb els companys: un seguit de valors que fan de la dansa una activitat perfecta per als temps actuals.

Avui dia, hi ha un boom de pel·lícules i programes televisius dedicats al ball que ens han ajudat a desmitificar que la dansa és només per a alguns i ens han permès descobrir diferents valors, com ara la perseverança, l’esforç, el sacrifici i, sobretot, la diversió i la passió per ballar.

I és que tothom pot ballar sense diferències d’edat, cultura o sexe; hem de deixar de banda els estereotips. El més important, a banda de millorar la tècnica o conèixer nous estils, és passar-s’ho bé, molt bé.

CLAROR

18-21_EFmisc.p65

18

19/11/2008, 18:42

EN FORMA! 19 FITNESS / MUSCULACIÓ

Com es pot guanyar volum muscular?

Fernando Ruiz Els exercicis que ens permeten guanyar massa muscular (hipertròfia muscular) estan indicats per a persones amb un nivell d’experiència elevat. Abans, cal fer un treball de càrrega de base que té efectes molt positius sobre la musculatura i que ens prepara per assolir objectius més ambiciosos.

Els factors que cal treballar per guanyar volum són tres: l’entrenament, l’alimentació i el descans.

El primer, l’entrenament, hauria d’orientar els elements tècnics cap a la hipertròfia muscular i basar-se en exercicis poliarticulars (pressió banca, dominades, pressió rere clatell, gatzoneta, pes mort, entre altres) en detriment dels monoarticulars, més d’aïllament. Pel que fa al volum o la durada, no hauria de superar els 45 minuts per múscul. La intensitat sí que pot ser elevada, amb un treball de càrrega progressiva tant en el programa d’entrenament com en el transcurs de les sessions. Per cada tipus d’exercici, podríem fer entre 4 i 6 sèries d’entre 6 i 12 repeticions cadascuna.

18-21_EFmisc.p65

19

Per obtenir el major benefici, és ideal que l’entrenador ens planifiqui el treball del volum durant la temporada i que ho faci mitjançant un o dos mesocicles, inclosos en el seu punt màxim de rendiment.

D’altra banda, com que estarem centrats a treballar el volum, el temps per a l’entrenament cardiovascular es reduirà molt. Però seria bo dedicar, almenys, dues sessions setmanals de 30 minuts a fer bicicleta estàtica per mantenir una bona salut de cor.

Pel que fa al segon factor, la dieta, ha de ser hipercalòrica. Hem de fer uns cinc àpats al dia amb una aportació majoritària de carbohidrats complexos (6070 %), una bona base proteica (20-25 %) i una aportació lipídica monosaturada i poliinsaturada (10-15 %).

Finalment, el descans és un tercer factor, sovint oblidat però molt important.

A la nit, hauríem de procurar dormir entre vuit i nou hores per recuperar els músculs dels successius entrenaments.

També hauríem de descansar de l’entrenament un parell de dies setmanals.

19/11/2008, 18:42

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA A L’AIGUA

EL MATERIAL

Deixar-se endur pel moviment de l’aigua Fer equilibris amb el BOSU

Gabriela Attala i Laura Garcia La pràctica d’esport és beneficiosa per al nostre organisme, però també ho és relaxar-se, una activitat que malauradament moltes persones no acostumen a practicar.

Entenem per relaxació l’absència de contracció muscular, cosa que dóna lloc a un estat de tranquil·litat en el qual la respiració i la consciència tenen un paper important.

Un medi que l’afavoreix és l’aquàtic.

L’aigua temperada, el suport en un terapeuta coneixedor de la mecànica corporal i de l’anatomia musculoesquelètica i el ritme suau de les ondulacions, ens dirigeixen a un estat de relaxació, pau i harmonia.

Treballant a l’aigua ens veiem afavorits per l’absència de gravetat. L’aigua acull la major part del pes del cos, de

manera que es relaxen els músculs i les diferents articulacions i el moviment corporal és més lliure i s’assembla més al de les onades.

Obtindrem beneficis saludables en diferents àmbits (emocional, psicològic, físic...), com ara la disminució de la freqüència cardíaca, del consum d’oxigen i de la tensió muscular. També millora la circulació sanguínia, la respiració es normalitza, l’ansietat disminueix i millora el descans, amb la qual cosa s’aconsegueix un major nivell de consciència corporal i un estat de satisfacció amb un mateix.

Ara bé, perquè el resultat sigui efectiu, hem de tenir en compte que el lloc sigui tranquil, sense sorolls i amb poca llum; que la temperatura de l’aigua sigui adequada (32-34 ºC) i que la música sigui relaxant.

Sergi Mateu El BOSU és un aparell semiesfèric, tou i elàstic que ens permet treballar per les dues cares. L’una té la semiesfera cap a dalt, estable i tova al contacte, i l’altra té la semiesfera a terra, més inestable però amb una superfície de contacte més dura. És una eina molt diferent de la resta de materials emprats en l’entrenament dels músculs, en què l’estabilitat del cos ha estat sempre una de les característiques principals a l’hora de desenvolupar els músculs més superficials i «estètics».

En canvi, la característica principal del BOSU és la inestabilitat, cosa que suposa una nova forma d’entrenar la força i l’equilibri millorant la coordinació entre els diferents grups musculars i treballant la propiorecepció, que és la capacitat que té el cos per controlar i saber on estan els diferents segments corporals en tot moment.

Com que es tracta d’una superfície en moviment constant i que ens obliga a reequilibrar-nos, activa els músculs profunds i estabilitzadors, que són difícils d’exercitar amb aparells tradicionals, ja que estan enganxats a l’esquelet i normalment no els utilitzem. El treball amb el BOSU ens permet reduir les lesions ocasionades per una debilitat d’aquesta musculatura.

CLAROR

18-21_EFmisc.p65

20

19/11/2008, 18:42

EN FORMA! 21

18-21_EFmisc.p65

21

19/11/2008, 18:43

22 EN FORMA! NATURA ARA QUE S’ACOSTA LA NEU I LES ESTACIONS D’ESQUÍ OBREN LES PORTES PODREM VEURE BAIXAR PER LES PISTES ELS AFICIONATS A UNA MODALITAT, JA ÀMPLIAMENT IMPLANTADA A CATALUNYA, DE L’SNOWBOARD O PLANXA DE NEU.

Surfejar a la neu

SERGI ESTEBAN, àrea tècnica del Centre Excursionista de Catalunya areatecnica@cec.cat

L’snowboard, surf a la neu, consisteix a baixar per un pendent nevat amb un material específic, inspirat en el surf i el monopatí, i que es basa en una planxa i una bota especial que s’hi fixa.

Tot i que no és fàcil establir el primer snowboard modern sembla que el va dissenyar Sherman Poppen per a la seva filla, el 1965 als Estats Units, i que es va acabar comercialitzant com a joguina per a nens. Aquest invent consistia en una planxa de monopatí sense rodes ni sistema de fixació per als peus, i duia una corda a la part davantera per ajudar a mantenir l’equilibri. També en la mateixa època, el surfista aficionat a l’esquí Dimitrije Milovich va dissenyar una plan-

xa, coneguda per Winterstick, que tenia la mida d’uns esquís però era molt més ampla i permetia fer surf en neu pols.

A les dècades dels setanta i els vuitanta, l’snowboard va fer-se més popular i els materials es van anar convertint en l’equipament que es porta actualment.

El 1979 se’n va fer el primer campionat del món a l’estació d’esquí de Pando, a Michigan (EUA), i el 1985 es va reconèixer com a esport oficial. El 1994 se’n fundà la federació internacional (ISA) amb l’objectiu de regular l’esport a escala internacional i el 1998 va esdevenir esport olímpic d’hivern a Nagano.

En els seus inicis, els amants dels esports d’hivern es van avançar a les

noves tendències abans que les estacions d’esquí, de manera que la convivència entre els esquiadors i els nous practicants de l’snowboard es va fer tensa. La manca d’espais propis per a la pràctica de l’snowboard i les diferències, tant esportives com culturals, entre l’esquí tradicional i les noves tendències van fer que creixés una certa animadversió entre tots dos fins al punt que algunes estacions van prohibir l’entrada de snowboards a les seves instal·lacions. El 1985 només el 7 % de les estacions dels Estats Units i d’Europa permetien la pràctica de l’snowboard. A mesura que l’equipament i les tècniques de descens milloraven, l’snowboard es va anar acceptant i les

CLAROR

22-23_Natura.p65

22

19/11/2008, 19:36

NATURA EN FORMA! 23

L’estil forapista és el més comú i accessible i consisteix en baixar qualsevol terreny disponible, que pot incorporar salts específics amb zones de baranes per fer equilibris, pistes amb salts o remuntadors específics, i en totes les escoles d’esquí podrem trobar instructors per iniciar-nos en aquest esport.

El 1985 només el 7% de les estacions d’esquí dels Estats Units i d’Europa permetien la pràctica de l’snowboard estacions d’esquí van començar a construir diferents espais per a uns i altres.

Actualment, la majoria d’estacions tenen algun snowpark, amb salts, tanques i half pipes, que és com mig tub en forma de U fet amb neu on els practicants fan salts a una banda i l’altra.

A Catalunya, ben a prop nostre, tant la Molina com la Masella tenen parcs

22-23_Natura.p65

23

ELS ESTILS MÉS COMUNS Des que l’snowboard és un esport d’hivern àmpliament establert ha desenvolupat diferents estils, cadascun amb el seu propi equipament i tècnica. Els estils més comuns actualment són: forapista (freeride), estill lliure (freestyle), carreres i snowboard de muntanya o de travessa.

El forapista és l’estil més accessible i comú i consisteix a baixar qualsevol terreny disponible amb possibilitat d’incloure salts i trucs aeris.

En l’estil lliure s’utilitzen instal·lacions fetes a propòsit per fer maniobres aèries o per equilibris sobre barres, half pipe, zones de salts artificials, etc.

En les carreres (freerace o freecarve) l’objectiu és baixar al més ràpid possible, per això el material està especialitzat a afavorir els girs ràpids i la velocitat. Les botes són rígides i les zones d’ús són amb neu trepitjada, com a les pistes d’esquí.

De tots els estils, el menys conegut és potser l’snowboard de travessa o de muntanya, en el qual els esportistes utilitzen raquetes per pujar a cims i tot seguit baixen per neu verge i sense tractar.

Sigui com sigui, aquest esport permet gaudir d’una forma diferent les pistes d’esquí i la muntanya en general, es diu que és més fàcil d’aprendre que l’esquí tradicional i de ben segur que aportarà grans dosis de diversió per a petits i grans.

L’ESCAPADA Per: Francesc Beato

Un paisatge wagnerià prop de l’Ebre La vall de Cardó constitueix una raconada realment sorprenent. Se situa a l’esquerra de l’Ebre, al terme de Benifallet, però a uns cinc-cents metres d’alçària i envoltada de muntanyes que arriben gairebé als mil metres. Per accedir-hi, es puja per una estreta carretera a partir del poble de Rasquera que ens porta fins a l’antic balneari de Cardó. Al quilòmetre 9 de la carretera podem iniciar la caminada, d’unes cinc hores.

El camí està marcat amb marques blanques i grogues i puja fins al portell de Cosp, passant arran de les ermites de la Trinitat i de l’Àngel. En aquest punt sortim de la vall i baixem fins al refugi de la Font del Teix.

Prop del refugi hi ha la font i un vell exemplar de teix.

Des d’aquí, el camí torna a pujar fins al portell del Bou i el portell de Cardó, on gaudirem d’una extensa vista sobre la serra de Cardó, el pla del Burgà i les muntanyes de Tivissa.

Quan el camí s’enfila fort, el paisatge canvia sobtadament: esdevé sec i aspre i no es triga a arribar al cim de Xàquera o Creu de Santos.

Cal retornar fins prop del portell de Cardó per agafar un corriol en forta baixada a la nostra esquerra.

Si seguim paral·lels al barranc de la Columna trobarem una pista que cal deixar poc després per prendre un corriol ben fressat que puja a la dreta i que ens condueix al peu de l’ermita de Sant Simeó o de la Columna.

Poc després enllaçarem amb la pista que hem deixat abans i que coincideix tot seguit amb la que baixa del coll de Murteró fins al balneari.

19/11/2008, 19:36

24 SALUT

Compte que caus!

LA MAJORIA DE CAIGUDES EN LA GENT GRAN ES PRODUEIXEN A CASA, QUAN ENS RELAXEM I NO PAREM PROU ATENCIÓ A PETITS DETALLS QUE PODEN ESDEVENIR PERILLOSOS. INCREMENTAR LA SEGURETAT I MILLORAR EL NOSTRE ESTAT FÍSIC SÓN DUES DE LES MANERES PER PREVENIR-LES.

OLGA AMADO, cap de l’àrea de salut de Can Caralleu salut@claror.net

Les estadístiques diuen que aproximadament una tercera part de les persones de més de setanta anys pateixen una caiguda a l’any i que, en un 6 %, provoquen algun tipus de fractura; les de fèmur són de les més típiques.

Si investiguem una mica més, sabrem que el gruix d’aquestes caigudes té lloc dins de casa tot fent tasques quotidianes. Per això, aplicant mesures senzilles per fer la llar més segura i seguint una sèrie de consells ens serà més fàcil prevenir-les.

Una de les primeres mesures que podem adoptar té relació amb el fet de mantenir l’espai lliure d’objectes que, en determinats moments, poden esdevenir obstacles. Per això, és cabdal disposar

els mobles de manera que el pas sigui fàcil i mantenir el terra de les habitacions i de les escales lliures d’objectes i sense desperfectes. Hem de treure del pas tot allò que ens pugui fer caure com els cables, les revistes, la roba, les sabates o els mobles baixos com porta-revistes, reposapeus o tauletes.

Pel que fa al terra, si usem catifes hem d’assegurar-nos que hi estan ben engan-

Mantenir la casa ben il·luminada pot prevenir moltes caigudes; en cap cas no hem de caminar per casa a les fosques

xades, i per netejar-lo és millor no usar substàncies lliscants com la cera. Evidentment, també hem de tenir una cura especial si vessem algun líquid i eixugarlo ràpidament per evitar relliscades.

Un indret de la casa que també esdevé una zona de risc és el bany. Les estores antilliscants ens donaran seguretat dins i fora de la banyera o de la dutxa.

També podem instal·lar suports per ajudar-nos a entrar i sortir de la dutxa i també per aixecar-nos del vàter. Això sí, hem de tenir sempre present que recolzar-nos massa en aquests elements també ens pot fer caure.

Si es té alguna escala a casa, seria convenient posar passamans a tots dos costats i un interruptor del llum a dalt i a

CLAROR

24-25_Salut.p65

24

19/11/2008, 19:13

SALUT 25

A més de millorar el confort i la seguretat de casa, estar forts i àgils també contribueix a prevenir accidents

baix. I és que mantenir la casa ben il·luminada també pot prevenir moltes caigudes. Per això, ens pot ser útil deixar un llum de baix consum tota la nit encès per si ens hem de llevar, il·luminar bé el trajecte de l’habitació al lavabo i, sobretot, tenir un llum ben a prop del llit. Sigui com sigui, en cap cas no hem de caminar per casa a les fosques.

Fins aquí ja tenim una casa més segura, sense obstacles i ben il·luminada.

Però també caldrà posar-hi de la nostra part i eradicar determinats mals hàbits, d’altra banda, força estesos. Per exemple, hem d’evitar de totes totes usar tamborets inestables o cadires plegables per enfilar-nos i accedir a racons difícils.

Reduirem molt la necessitat d’enfilar-nos si col·loquem els estris que més fem servir als armaris que tenim més a l’abast.

També hem de controlar els nostres animals de companyia, que solen posarse entre les cames o llençar-se al damunt quan volen festes.

I, per si de cas patim un accident, ens serà molt útil col·locar els números de telèfon d’emergències ben a prop de tots els aparells que tinguem a casa, escrits amb lletra ben grossa.

ESTAR FORTS I ÀGILS Totes aquestes mesures relacionades amb el fet de millorar el confort de casa poden ajudar-nos a prevenir caigudes fatals. Però també és un factor important estar ben forts i àgils. Per aconseguir-ho, apuntem cinc consells més: feu exercici regularment per millorar la força, l’equilibri i la coordinació; reviseu la medicació, perquè alguns medicaments poden causar son o mareig (eviteu sempre l’automedicació); reviseu la vista regularment i la graduació de les ulleres; porteu sabates que quedin ben subjectades i vigileu que la sola sigui antilliscant, i, finalment, aixequeu-vos a poc a poc després d’estar asseguts o estirats molta estona

24-25_Salut.p65

25

Teràpies amb l’aigua DIFERÈNCIES ENTRE BALNEARI, CENTRE DE TALASSOTERÀPIA I SPA URBÀ Els balnearis acostumen a ser una construcció hotelera a prop d’una font d’aigua termal o d’una font. L’estada és d’uns quants dies i, generalment, per seguir un tractament hi ha una prescripció mèdica.

ANNA YUGUERO, fisioterauta del Poliesportiu Marítim salut@claror.net

La hidroteràpia (teràpia física que usa l’aplicació tòpica de l’aigua com a agent curatiu) és un dels mètodes de prevenció i tractament més antics de la humanitat.

L’aigua, per les seves propietats fisicoquímiques, aporta tal quantitat de beneficis a l’organisme que, ens les darreres dècades, aquesta teràpia s’ha revalorat. L’oferta al país és molt àmplia: balnearis, centres de talassoteràpia, balnearis urbans i, fins i tot, podem trobar hidroteràpia en hotels i centres esportius. La diferència entre ells recau en la composició de l’aigua i la ubicació.

BALNEARI La cura balneària utilitza aigües mineromedicinals o termals. Segons la seva mineralització, la tonicitat, la composició química i l’origen, se n’obtindran uns beneficis o uns altres. Així doncs, trobarem aigües sulfatades, clorurades, bicarbonatades, ferruginoses..., que ja sigui per ingesta (cura hidropínica) o en forma de bany serviran com a antiinflamatòries, diürètiques, per a tractaments cutanis o com a relaxants.

CENTRE DE TALASSOTERÀPIA La talassoteràpia utilitza com a agents terapèutics els elements marins: l’aigua de mar, el clima marí (les radiacions solars, la humitat, la pressió atmosfèrica, etc.), la sorra i els fangs o algues de la zona. És imprescindible que el centre es trobi a la vora del mar. En funció de la proximitat a un mar o oceà el percentatge de salinització de l’aigua serà diferent, com també les condicions climàtiques.

Aquest fet es traduirà en petites diferències amb vista als beneficis sobre l’organisme i en la varietat de tractaments que pugui oferir el centre.

Gràcies a la temperatura i la pressió hidrostàtica de l’aigua, s’aconseguirà que, per osmosi, els components de l’aigua de mar penetrin en l’organisme.

Està indicat per a patologies reumatològiques, traumatològiques i neurològiques, com també per a afeccions cutànies i respiratòries, entre altres.

BALNEARI O ‘SPA’ URBÀ El balneari urbà utilitza aigua potable.

Es busca un efecte relaxant aprofitant la temperatura de l’aigua, i no s’espera cap benefici concret de la composició de l’aigua ni de la situació del centre.

Tots els centres poden oferir una gran diversitat de serveis o teràpies: banyeres, piscines, raigs de pressió, dutxes, algues, fangs o teràpies manuals.

19/11/2008, 19:13

26 SALUT DIETÈTICA

Què és la celiaquia?

EMMA ESTEBA, dietista del Poliesportiu Sagrada Família emmaes@safa.claror.net

La celiaquia, coneguda també com intolerància al gluten, és una malaltia crònica que es caracteritza per una intolerància permanent al gluten, que es tradueix en unes lesions greus a l’intestí prim.

Es desconeixen les causes concretes de per què afecta l’intestí, però tot apunta que hi intervenen components genètics, ambientals o immunològics.

L’intestí prim està dividit, segons la funció que s’hi fa, en tres parts diferenciades: la més proximal que és el duodè, seguida del jejú i l’ili. És a les dues primeres porcions on principalment afecta la malaltia. En concret, afecta la mucosa

CADA COP ES DETECTEN MÉS CASOS DE PERSONES QUE PRESENTEN INTOLERÀNCIA AL GLUTEN I, EN ELS DARRERS ANYS, EL CONJUNT DE LA SOCIETAT HA ANAT PRENENT CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA D’ADAPTAR L’OFERTA COMERCIAL I DE RESTAURACIÓ A AQUEST COL·LECTIU.

de l’intestí prim, on es troben les vellositats intestinals que, davant de la presència del gluten, pateixen una atròfia que les limita i les incapacita per fer la seva funció. Així doncs, s’ocasiona una absorció inadequada dels nutrients, les vitamines i els minerals, i provoca, entre al-

La celiaquia afecta l’intestí prim i pot provocar diarrees, vòmits, aprimament, cansament o dolor abdominal i ossi

tres símptomes i segons la superfície d’intestí afectada, diarrees, esteatorrees (diarrees amb presència de greixos), vòmits, aprimament, astènia (cansament) o dolor abdominal i ossi.

ON TROBEM EL GLUTEN? El gluten és una proteïna que forma part dels cereals i està compost per glutenina i gliadina. És aquesta última la que causa la patologia i la trobem en el blat, l’ordi, el sègol i la civada. En canvi, hi ha fècules que no en contenen de forma natural, com el blat de moro, l’arròs, la soja, la tapioca, la quinoa, el mill, la mel-

CLAROR

26-27_Dietetica.p65

26

19/11/2008, 19:40

SALUT 27

LA RECEPTA

Pastís de xocolata Ingredients: - 250 g de xocolata - 250 g de sucre - 125 g de mantega o margarina - 6 ous - 4 cullerades de farina d’arròs Preparació: 1. Deixem fondre la xocolata, el sucre i la mantega o margarina al bany maria o al microones.

2. Se separen els rovells dels ous. Per una banda, barregem els rovells amb la xocolata fosa i, per l’altra, muntem les clares.

3. Posem a la mescla la farina d’arròs i ho batem fins que estigui tot homogeneïtzat, i després hi afegim, a poc a poc, les clares batudes.

4. Ho col·loquem tot en un motlle (prèviament untat de mantega i enfarinat amb farina d’arròs) i el posem al forn a 180 graus durant uns 40 minuts.

Suggeriments de presentació: podem acompanyar el pastís amb un fons de melmelada o almívar casolà de taronja (format per: aigua, sucre, suc o polpa de taronja natural o pela tallada en làmines).

Pot semblar que la dieta del celíac és monòtona i incompleta, però un bon assessorament pot fer-la variada i equilibrada ca, la iuca i la patata.

Amb tot, cal tenir present que la indústria alimentaria utilitza el gluten, freqüentment, com a additiu. Per això cal estar ben informat dels productes absents de gluten i dels que en contenen, per petita que en sigui la quantitat.

ELS ALIMENTS QUE CAL EVITAR Si patim intolerància al gluten és necessari que mirem molt bé l’etiquetatge dels productes que comprem.

En primer lloc, i a grans trets, hem d’eliminar els productes que continguin blat, sègol, civada, ordi i triticale.

En segon lloc, també hem d’evitar els productes que es comercialitzen precuinats, en conserva, congelats o arrebossats, ja que en els processos de preparació poden incorporar gluten. I això afecta a tot tipus d’aliments, tant la carn com

26-27_Dietetica.p65

27

el peix, els llegums, la patata, la fruita, les hortalisses i la verdura.

També cal tenir cura amb els embotits i els adobats, sobretot els patés, el pernil brasejat, el llom o el bacó.

Pel que fa als làctics, hem d’evitar les llets fermentades, els postres làctics i els preparats del tipus quallada, cremes i flams. També poden contenir gluten les melmelades, les confitures, les cremes dolces i de fruites i els codonyats comercials. De la mateixa manera, contenen cereals els aperitius de bossa de tipus ganxets, boletes de formatge, cons..., com també la cervesa i moltes begudes alcohòliques.

Com veiem, el tractament de la celiaquia passa per controlar el que es menja. I, malgrat que pugui semblar que limitant la ingesta de tants aliments la dieta celíaca és monòtona i incompleta, amb un bon assessorament podem aconseguir menjar de manera equilibrada, variada i saludable.

MÉS INFORMACIÓ: Associació de celíacs de Catalunya: SMAP. Celíacs de Catalunya.

Nutrición y dietètica clínica. Ed. DOYMA

19/11/2008, 19:40

28 SALUT MENS SANA

ENTREVISTA A EVA JUAN, PSICOONCÒLOGA

«L’actitud positiva millora la salut» OLGA BARBERO, redactora olgaba@claror.net

Hi ha una relació causa efecte entre la situació emocional i la salut?

Una malaltia sempre té causes multifactorials. Dins d’aquestes causes és important destacar el tema emocional, és a dir, com gestionem les nostres emocions i com pensem, com funciona la nostra estructura mental, com percebem la vida. La tendència a tenir por, a desconfiar, a pensar que les coses sortiran més malament que bé, configuren una actitud davant la vida que et fa percebre tot el que et passa amb un filtre negatiu, encara que sigui magnífic. Aquesta situació et fa estar en guàrdia constantment, sempre esperant el pitjor, i genera una tensió. Aquesta tensió es tradueix en estrès emocional. Mantenir sostingudament un estat emocional estressat, sovint sense ser-ne conscient, pot debilitar-nos mentalment i immunològicament, cosa que, unida a altres factors com mals hàbits, factors ambientals o problemes relacionals, juntament amb les variables biològiques de cada individu, pot facilitar l’aparició de malalties en aquell òrgan o part del cos més vulnerable.

Aquesta relació està demostrada científicament?

LA RELACIÓ ENTRE COS I MENT ÉS CONEGUDA DES DE SEMPRE: MENS SANA IN CORPORE SANO, COM DEIA EL POETA ROMÀ JUVENAL. CAL MANTENIR UN ESPERIT EQUILIBRAT PER TENIR UN COS EQUILIBRAT.

Cal fer més estudis, però avui dia metges, psicòlegs, biòlegs i físics treballen junts en la disciplina de la psiconeuroimmunologia, sobretot als Estats Units. Un exemple: una investigació va demostrar que un sol minut de pensament negatiu sobre un mateix manté el sistema immune debilitat durant sis hores. Les relacions causals totalment directes no són fàcils de demostrar, però és lògic pensar que si una actitud positiva millora la salut, demostrat en valors físics, una actitud negativa pot empitjorar-la.

Es té en compte a l’hora de fer un diagnòstic mèdic?

La psicologia és una disciplina molt nova a Espanya en la seva inclusió en els equips sanitaris i actualment s’està començant a implantar dins d’alguns protocols mèdics. Amb el temps ben

segur que s’ampliarà, de manera que en els processos de malaltia es tindran en compte els aspectes físics i psíquics per a la millora de la qualitat de vida dels malalts i la seva recuperació.

Els malalts reconeixen que una situació traumàtica podria haver influït en la seva malaltia?

En aquests últims anys és estrany el pacient que no me’n treu el tema. És una constant i sovint genera culpa, que s’ha d’evitar. Jo crec que una malaltia és una bona oportunitat per aprendre més sobre un mateix i per viure millor. Vista amb un sentit significatiu positiu, una malaltia és una gran oportunitat: no només acumules patiments sinó que hauràs tret un aprenentatge interessant per a tu i la teva família.

Un cop diagnosticada la malaltia, com pot influir l’actitud del malalt?

«Un minut de pensament negatiu sobre un mateix manté el sistema immune debilitat durant sis hores»

CLAROR

28-29_MensSana.p65

28

21/11/2008, 11:21

SALUT 29 LLEGIT A LA PREMSA

currículum vitae Eva Juan Linares és doctora en psicologia de la salut i especialista en psicologia oncològica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professora associada d’aquesta universitat i del màster en psicooncologia de la Universitat de Barcelona. És responsable de la Unitat d’Atenció Psicològica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i de la Clínica Quirón. És tertuliana habitual del programa L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio.

L’actitud del malalt ha de ser positiva i cooperadora, és fonamental. Es tracta de fer un treball d’acceptació per cooperar d’una manera activa en el procés de curació amb el metge i els medicaments. I ha de venir reforçada per la família. Jo sempre dic que els familiars són els coterapeutes.

El teu camp professional se centra en la psicooncologia. De què tracta aquesta disciplina?

La psicooncologia o psicologia oncològica és una especialització de la psicologia clínica en què s’intenta tractar tot el malestar emocional i millorar la qualitat de vida dels pacients i dels familiars, bàsicament, però també engloba el malestar dels professionals, perquè són situacions en les quals es pateix molt, i aquest patiment ens afecta a tots. I tot això significa tractar les emocions, les cognicions, les percepcions i la comunicació, abraçant el passat, el present i el futur.

Algú podria pensar que només amb la força de la ment es pot evitar qualsevol malaltia o autocurarse quan ja està desenvolupada...

No, en absolut. La força de la ment té molta rellevància en la salut, perquè ment i cos són dues cares de la mateixa moneda, però la força de la ment sola no cura, ni només amb la força de la ment s’emmalalteix. La malaltia i la curació són sempre multifactorials, mai unifactorials, com quasi tot a la vida.

28-29_MensSana.p65

29

Dormir més temps millora la capacitat atlètica de les persones CONSELL PRÀCTIC

Aquest Nadal vigilem amb l’alcohol Arriben els bons àpats de Nadal i el perill d’excedir-nos amb l’alcohol.

Cal prendre’n amb mesura però per si de cas ens passem poden resultarnos útils alguns consells per alleugerir la ressaca. El suc de taronja és un eficaç remei casolà i efectiu perquè ajuda a recuperar part de la vitamina C perduda i atorga una gran aportació d’energia. És bo començar el matí amb un bon desdejuni que inclogui pa i cereals integrals, o sigui, una bona ració d’hidrats de carboni per elevar els nivells de glucosa a la sang.

També és important beure aigua (un o dos litres) per estar ben hidratat i eliminar una gran quantitat de toxines. També es pot beure infusió de gingebre, camamilla o menta si hi ha fortes nàusees. Font: SportLife

Dormir més de vuit hores millora la capacitat atlètica dels esportistes. Aquesta és la conclusió d’un petit estudi fet per investigadors de la Universitat de Stanford encapçalats per la doctora Cheri Mah. La investigació va analitzar sis jugadors de bàsquet que dormien vuit hores cada nit amb un període extra que escollia cadascú. Per mesurar-ne la capacitat atlètica es va tenir en compte la seva velocitat en carrera i el percentatge de tirs lliures.

L’estudi va demostrar una clara millora en aquests dos paràmetres entre els jugadors. La investigació conclou que cada persona té un temps de son aconsellable depenent de l’edat, de la salut mental i física o del benestar emocional.

Font: www.dmedicina.com

L’APUNT

Creences errònies sobre el càncer Un estudi presentat al Congrés Mundial del Càncer celebrat el 27 d’agost a la ciutat de Ginebra mostra que entre la població hi ha un gran nombre de creences equivocades sobre el càncer. Infravalorar l’efecte del consum d’alcohol i, en canvi, sobrevalorar el paper de la contaminació i l’estrès estan molt esteses entre l’opinió pública.

L’estudi es va dur a terme a 29 països a partir de 30.000 entrevistes. Com a conclusió, aquest treball afirma que es tendeix a inflar els factors mediambientals que tenen un impacte relativament petit pel que fa a l’aparició del càncer, i a minimitzar els riscos d’altres factors ben establerts com el tabaquisme, l’obesitat, el consum insuficient de fruites i verdures, la inactivitat física, l’alcohol i les malalties de transmissió sexual, entre altres.

21/11/2008, 11:21

30 EL REPORTATGE

CLAROR

30-33_Report.p65

30

21/11/2008, 16:15

EL REPORTATGE 31

L’ESPORT PERMET ALS IMMIGRANTS AVANÇAR EN EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ

Pràctica esportiva en els immigrants CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cristiango@claror.net

Fruit del fenomen de la immigració, a Catalunya ja viuen un milió d’estrangers, xifra que suposa el 13 % de la població i que converteix aquesta comunitat autònoma en la que acull el major nombre d'immigrants d'Espanya. La principal comunitat immigrant és la d’origen marroquí (20 %), seguida per l'equatoriana (8 %), la romanesa (7 %) i la boliviana (5 %). Aquests nouvinguts no es distribueixen d'una manera uniforme pel territori català, ja que la majoria viu a la província de Barcelona.

El sociòleg Chris Kennett afirma a Esport multicultural (2008) que «si bé la integració econòmica és la principal prioritat dels grups nouvinguts, hi ha una necessitat clara d'integració social i cultural d'aquests grups d'immigrants que canvien

30-33_Report.p65

31

A CATALUNYA ÉS CREIXENT LA PRESÈNCIA D’IMMIGRANTS EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA, TANT EN CLUBS I LLIGUES FEDERADES COM EN ENTITATS I COMPETICIONS QUE QUEDEN AL MARGE DE L’OFERTA D’ORGANISMES OFICIALS. L’ACTIVITAT FÍSICA ELS PERMET BENESTAR FÍSIC I PSÍQUIC, RELACIONAR-SE SOCIALMENT I DESENVOLUPAR IDENTITAT. de manera ràpida i constant». Fruit d’aquesta inquietud per part de les institucions, el 2001 es va aprovar la Declaració Universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural que va ser ratificada per la Comunitat Europea el 18 de desembre de 2006. D’acord amb l’article sisè d’aquella declaració, el manteniment de la diversitat cultural requereix l’accés a mitjans d’expressió i difusió cultural. «L’esport és una activitat cultural per a

El Llibre Blanc de la Comissió Europea posa de manifest el potencial de l’esport per incloure i integrar els immigrants

moltes societats i és un mitjà d’expressió important que pot contribuir als processos d’adaptació i a l’intercanvi intercultural», explica Chris Kennett.

El Llibre Blanc de l’esport de la Comissió Europea identifica el paper fonamental de l'esport en la societat i la seva importància en el foment d’una ciutadania activa a través dels valors com l’esperit d’equip, la solidaritat, la tolerància i el joc net. El Llibre Blanc també posa de manifest el potencial de l’esport per incloure i integrar els immigrants en la mesura que proporciona un sentiment compartit de pertinença.

A Catalunya, la Generalitat ha reconegut la importància de l’esport com a part d’aquest procés; institucions com la Secretaria d’Immigració, la Secretaria Ge-

21/11/2008, 16:15

32 EL REPORTATGE

«Els beneficis físics i psicològics de la pràctica de l’esport són evidents, però segurament els beneficis socials també»

neral de l’Esport, en l’àmbit nacional, i la Diputació de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports, en l’àmbit barceloní, han fet els primers passos en polítiques aplicades a aquest terreny.

Municipis com Barcelona han organitzat i propiciat diverses iniciatives per promoure la cohesió social i la inclusió.

«Des de l’Institut Barcelona Esports treballem perquè l’oferta esportiva de la ciutat sigui apta per a tothom i tenint en compte tots els públics per tal d’apostar per la integració de tots els col·lectius en les xarxes esportives», explica Sergi Pujalte, gerent de l’Institut BCN Esports.

IDENTITAT I ESPORT L’esport és un element fonamental de la identitat dels immigrants, de qui són com a individus i de com es defineixen a si mateixos amb relació als altres. L’oportunitat de practicar esport dóna sentit a les seves vides i a molts els permet evadir-se d'una realitat quotidiana regida per llargues jornades laborals, llocs de treball inestables, sous baixos i unes condicions de vida no gaire bones. El fet d’estar lluny no tan sols dels seus països sinó també de les seves famílies, amics i llars fa que l’oportunitat de passar temps amb altres persones en la seva mateixa situació generi sentiment de pertinença.

«Quan portava tan sols un mes a Barcelona vaig decidir que jugar a futbol sala seria una bona manera de conèixer gent i relacionar-me», explica Edmundo Morales, actualment president del Bolivia Deportivo Cultural i un dels primers impulsors de les lligues de futbol d’immigrants. «Després de jugar partits i organitzar tornejos va sorgir la necessitat de la comunitat boliviana de trobar-nos regularment i mantenir el contacte, perquè és una manera de fer pinya i relacionar-te amb gent del teu país que està en una situació similar a la teva», reconeix Morales.

Chris Kennett assenyala que «l’esport

obre les portes perquè els participants desenvolupin xarxes socials», i afegeix que «els beneficis físics i psicològics de la pràctica de l’esport són evidents, però segurament els beneficis socials també són importants». L’esport constitueix una oportunitat per trobar-se periòdicament amb altres persones i passar l’estona amb els amics i la família.

COMPETICIONS I ESPORTS Les activitats que s’organitzen, com la Mini Copa del Món de Futbol o el torneig Tot Colors, solen ser competicions entre comunitats d’immigrants a partir de representacions nacionals que imiten l’estructura dels campionats mundials.

Els immigrants nouvinguts solen tenir en els seus compatriotes els punts de referència principals a l’hora de practicar esport o de conèixer gent i teixir

xarxes socials. Això s’esdevé gairebé sempre fora del sistema de federacions esportives a causa de la necessitat de presentar papers legals i el cost en temps i diners, com també la dificultat afegida d’entrar en un equip local davant de la facilitat d’entrar en un equip organitzat per immigrants compatriotes.

La Mini Copa del Món, organitzada per la Fundación Juan Pablo II, està vinculada a un torneig de lliga en el qual participen més de mil jugadors procedents principalment de l’Amèrica Llatina, més la lliga femenina, que té unes cent jugadores. La Lliga Internacional de Futbol de Barcelona disposa de vint-i-quatre equips i gairebé tres-cents jugadors, gairebé tots estrangers. Aproximadament deu equips participen tots els anys en un torneig de criquet que organitza la comunitat pakistanesa i en el qual juguen

Iniciatives pioneres en centres esportius El fenomen de la immigració també ha arribat als centres esportius. «Des de fa un parell d’anys al Poliesportiu Municipal Frontó Colom estem treballant amb un grup de dones musulmanes que fan activitat esportiva», explica Paco Ruano, director d’Instal·lacions Activa’t - Club Lleuresport. Sota la coordinació de l’Associació de Dones Pakistaneses de Catalunya i el Departament de Dinamització Social del Centre Esportiu Municipal Can Ricart, es va impulsar una classe d’iniciació de la dona a l’activitat física amb una monitora, un vestuari exclusiu, fer esport amb vel i uns horaris que els permetessin no coincidir amb els homes.

«Tres mesos després d’iniciar el curs van començar a adequar la seva roba a l’activitat física i van fer servir el vestuari col·lectiu, entre d’altres progressos», explica Lydia Guerrero, dinamitzadora social del projecte.

Un altre centre pioner amb iniciatives d’aquest tipus és el Poliesportiu Marítim. Fruit de la col·laboració entre la Fundació Claror i Desenvolupament comunitari, en els darrers anys i a través del projecte Ondina, joves immigrants que no saben nedar han participat en cursos introductoris de natació a Ciutat Vella. Entre els alumnes també hi havia noies musulmanes.

CLAROR

30-33_Report.p65

32

21/11/2008, 16:15

EL REPORTATGE 33

«Hi ha el risc que s’utilitzi l’esport per aprofundir en les diferències entre les identitats ètniques»

més de cent persones. Es tracta només d’alguns exemples que mostren la magnitud de les pràctiques esportives ben organitzades i no federades que es desenvolupen en les comunitats d'immigrants.

Una de les conclusions a les quals arriba Chris Kennett en el seu estudi és que per tal que avanci el procés d’integració, s’han de superar les barreres detectades. «Algunes d’aquestes barreres són de caire institucional i suposen treballar conjuntament amb federacions, clubs i associacions perquè es doni cabuda a més persones de diferents cultures.» Així mateix, s’haurien d’adaptar les instal·lacions i les activitats per satisfer unes necessitats cada vegada més diverses en determinades comunitats.

LES INSTITUCIONS La Secretaria General de l’Esport (SGE) impulsa reunions periòdiques i fa una aportació anual per a programes subvencionables, que l’any 2008 ha estat per a la part d’immigració de cent mil euros. Anna Pruna, màxima responsable de la SGE, assenyala que «la integració no passa per la creació d’equips monolítics amb presència d’integrants d’una sola procedència», i remarca que «les línies estratègiques de la SGE inclouen aspectes específics relacionats amb la concepció de l’esport com un estil de vida i el reconeixement del paper social de l’esport, que, entre altres aspectes, fan incidència a combatre les desigualtats a través de l’esport o d’integrar els joves, evidentment molts d’ells immigrants, en l’activitat esportiva mitjançant el que fixa el Pla Català de l’Esport a l’Escola».

La Secretaria d’Immigració, a part de la convocatòria de subvencions a entitats, també té convenis i programes de col·laboració. Cal destacar el que té amb la Fundació Catalana de Futbol des del 2007 per afavorir la cohesió de joves immigrants a través de l’esport. En el marc d’aquest conveni més de mil qua-

30-33_Report.p65

33

tre-cents nens i nenes de vuit a catorze anys, de quaranta països diferents han participat en més de dos-cents clubs federats de futbol de diferents poblacions catalanes.

REPTES DE FUTUR Com ja s’ha dit, la participació en els esports incrementa el capital social i permet la inclusió de grups en pràctiques culturals col·lectives. No obstant això, encara que en principi hi ha diversitat cultural en el context esportiu, en la mesura que dins de les comunitats d’immigrants es practica esport s’aprecien poques mostres d’integració i intercanvi intercultural entre les comunitats.

Chris Kennett adverteix que «hi ha el risc que s’utilitzi l’esport per aprofundir en les diferències entre identitats ètniques, la qual cosa pot comportar un desenvolupament de les cultures de manera separada i un efecte gueto en el qual amb prou feines s’interactua i en què les comunitats queden aïllades». Altres veus com la de Sergio Andreo, periodista d’esports de Diario Latino, desmenteixen que les competicions creades pels immigrants no són guetos en absolut perquè «són obertes a tothom tot i que s’ha de reconèixer que la majoria dels participants són immigrants, però això es deu al fet que els catalans s’inscriuen en les competicions de la Federació Catalana».

Finalment, sense els valors compartits de l’esperit en equip, la solidaritat, la tolerància i el joc net no hi ha cap garantia que els resultats dels intercanvis esportius siguin positius. La clau per evitar els conflictes, la violència, el racisme i la xenofòbia en l’àmbit esportiu resideix en l’educació basada en els valors. «Si no s’aplica l’esport de manera adequada, tot el potencial que té es perd i això només depèn de les persones que el condueixen», adverteix Susanna Soler, professora de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

FOTOGRAFIES: © Kim Manresa, per al projecte Immigració: una nova mirada cultural a l’esport del Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEOUAB), un treball de fotoperiodisme i investigació social de Kim Manresa i Chris Kennett.

21/11/2008, 16:15

34

CLAROR

34-35_FCPortada.p65

34

21/11/2008, 15:50

35

A PRINCIPIS D’ANY ES VAN APLICAR MESURES D’ESTALVI D’AIGUA

Més de 8 milions de litres d’aigua estalviats El consum total d'aigua dels quatre centres gestionats per la Fundació es va reduir el 14,6 % el primer semestre del 2008 Els quatre centres gestionats per la Fundació Claror van reduir sensiblement la despesa d'aigua el primer semestre del 2008 (gener-juny).

Gabriel Domingo, director general de l'entitat, apunta que «l'èxit ha estat gràcies a les mesures impulsades per la Fundació per adequar-se a les directrius de la Generalitat, però també per la conscienciació dels nostres usuaris».

Així, el consum total dels quatre centres va sumar 50.820 m3 (50.820.000 de litres) xifra que significa un descens del 14,6 % de la despesa que es va fer en els mateixos mesos durant el 2007 (59.486 m3).

CENTRE PER CENTRE Percentualment, Can Caralleu, amb 9.309 m3, va ser la instal·lació més estalviadora amb una reducció del 21,8 % respecte del 2007 (11.899 m3). La segueix el Marítim, que amb 17.643 m3 va reduir el consum el 16,7 % respecte de l'exercici anterior (21.183 m3). L'Esportiu Claror en va rebaixar el 10,8 % el consum, passant dels 11.650 m 3 del 2007 als 10.394 m 3 del 2008. Finalment, el Sagrada Família va disminuir el consum el 8,7 %, passant dels 14.754 m 3 el 2007 als 13.474 m3 el 2008.

34-35_FCPortada.p65

35

MESURES D’ESTALVI

Iniciat el procés de cooptació de nous patrons La reforma dels Estatuts de la Fundació Claror aprovada el 2007 preveia que tres dels nou membres del Patronat serien persones externes a l'entitat que, per la seva vàlua personal i professional, poguessin aportar nous punts de vista al màxim òrgan rector de la Fundació. Fa uns mesos es va iniciar el procés de cooptació de nous patrons, del qual han sorgit diverses candidatures que estan en procés de valoració.

S'espera que el Patronat pugui arribar a una resolució sobre el tema, de manera que durant el 2009 s'hi incorporin un o dos patrons. ○

Dutxes 1. Reducció del temps d’obertura dels polsadors.

2. Regulació de la temperatura de l’aigua per minimitzarne la pèrdua fins a aconseguir els òptims 37ºC. 3. Excepcionalment, els alumnes de cursets de natació no es van dutxar.

Aixetes rentamans i sanitaris 1. Reducció del temps d’obertura dels polsadors.

2. Reducció al mínim del temps de descàrrega de cisternes.

Neteja dels espais 1. No es van utilitzar, en cap cas, mànegues d’aigua.

2. Ús d’estris i maquinària de neteja que fan un ús eficient de l’aigua (màquines fregadores, baietes industrials...)

Reg de les plantes o els espais verds 1. Durant l’estat d’excepcionalitat no es va regar o, si es regava, era amb aigua aprofitada d’altres accions.

Manteniment de les piscines 1. No es va canviar ni aportar aigua nova a les piscines.

2. Es van fer les neteges de filtres estrictament necessàries.

3. Es va assegurar la netedat de l’aigua extremant els tractaments físics i químics del procés de filtratge.

4. Es va aprofitar l’aigua que desprenen les màquines deshumidificadores per a altres accions (regar, netejar...).

21/11/2008, 15:50

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

La Fundació tanca el 2008 amb gairebé 1,3 milions en inversions La Fundació Claror tancarà l'any 2008 havent destinat 1.290.000 euros en inversions i obres de gran manteniment.

D'aquesta quantitat, 950.000 euros han estat invertits en els quatre centres esportius que gestiona. Per centres, s'han invertit 394.000 euros a l'Esportiu Claror, 211.000 al Poliesportiu Sagrada Família, 145.000 al Marítim i 200.000 a Can Caralleu. La resta s'ha invertit en les àrees centrals de la Fundació i l'adquisició d'un local que permetrà ampliar la seu central de l'entitat.

36 “25 ANYS DEL CLAROR” JA ÉS A LA VENDA ALS CENTRES ESPORTIUS

COMUNICACIÓ

Publicat el llibre dels «25 anys del Claror»

Vídeos a claror.cat i al Canal Claror de Youtube

El llibre dels 25 anys és un recull de 25 capítols escrits per 25 persones vinculades a l’entitat El dijous 4 de desembre es va presentar a la sala d’actes de la biblioteca de la Sagrada Família el llibre 25 anys del Claror, editat per la Fundació Claror amb el suport de l’Institut Barcelona Esports. L’acte va comptar amb la presència d’alts càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona i de la presidenta de la Fundació Claror, Laura Ponce. A més, va tenir l’actuació de la Coral Claror, que va interpretar la cançó del 25è aniversari, amb lletra i música del director, Lluís Yera.

EL LLIBRE La publicació, de 176 pàgines i cobertes de tapa dura, és el document més exhaustiu que s’ha fet mai de recull dels fets i les dades més importants d’aquests primers 25 anys d’història, no tan sols de l’Esportiu Claror sinó també de la Fundació i els altres centres esportius que gestiona.

El llibre, coordinat per Sergi Larripa, està estructurat en 25 capítols temàtics independents, escrits cadascun d’ells per diferents persones que han estat o estan vinculades a l’entitat (vegeu el quadre adjunt).

A la part final del llibre s’inclouen un seguit d’annexos amb dades diverses: des d’una exhaustiva cronologia històrica fins a l’explicació de per què l’entitat es diu Claror, i acabant amb els desitjos i les

dedicatòries d’una cinquantena d’empleats de la casa.

S’han editat dos mil exemplars del llibre, i es podrà

comprar per vint euros a la recepció dels centres esportius que gestiona la Fundació Claror.

Els capítols i els autors 1. Aquell fantàstic 1982, de Sergi Larripa.

2. La Barcelona esportiva de 1982, d’Enric Truñó.

3. Una petita gran història, de Consol Martí.

4. Una idea de bojos amb molt de seny, d’Eduard Franco.

5. L’arquitectura: tirant línies, de Salvador Matas.

6. La nostra piscina, de Roser Castillo i Núria Cubells.

7. Un lloc bo: La Milla, de Nèstor Vilella.

8. 1989: la Fundació, de Pedro Andreu.

9. Governant amb sentiments, de Joana Céspedes.

10. Els valors que ens inspiren, de Manel Carmona.

11. 1992: el pas al municipalisme, de Joan Itxaso.

12. Els professionals, de Núria Cubells.

13. Com a casa, de Carles Riera.

14. Salut!, d’Albert Giménez.

15. Al ritme dels temps, d’Alfons Font.

16. El bàsquet Safa Claror, de Núria Borràs i Toni Mayol.

17. Les seccions..., de Cristian González.

18. La família creix, de Jordi Cabanes.

19. El Sagrada Família..., de Laura Ponce.

20. Conversa entre germanes, de Pedro Andreu, Carlos Cano, Manel Cercós i Nico Sánchez.

21. La Revista: un plat cuinat a casa, d’Ester Benach.

22. Una entitat socialment compromesa, d’Héctor Silveira.

23. Més enllà de l’esport, de Montse Bastida.

24. La branca sociocultural, d’Eulàlia Realp i Laia Franco.

25. Una mirada privilegiada al futur, de Gabriel Domingo.

CLAROR

36-37_25-EC.p65

36

21/11/2008, 16:02

La Fundació Claror ha estrenat un espai multimèdia al seu lloc web (www.claror.cat), on ja hi ha penjats gairebé una trentena de vídeos. Aquest espai està vinculat al Canal Claror que l’entitat va obrir al famós web Youtube (http:/ /es.youtube.com/fundacioclaror) fa aproximadament un any, i que és on va penjant vídeos de les diferents activitats fetes. De moment, s’hi poden trobar els vídeos dels darrers anys de diferents esdeveniments com La Milla, el Raid, el Torneig de Bàsquet de Nadal o el Cros, però també vídeos de presentació dels diferents centres esportius que gestiona la Fundació Claror. La idea és, en un futur immediat, anar alimentant aquest espai multimèdia amb nous vídeos, tant dels esdeveniments que es vagin fent com del recull de vídeos històrics que s’aniran digitalitzant. Tot i que fins ara pràcticament no s’havia fet cap mena de publicitat de l’existència d’aquest espai multimèdia, els vídeos han estat reproduïts, en conjunt, en més de 7.500 ocasions. Un dels vídeos més reproduïts dels darrers mesos és el que mostra, en realitat virtual, com serà el futur poliesportiu de Llinars del Vallès.

ESPORTIU CLAROR 37 NOU SISTEMA DE TRACTAMENT QUÍMIC A LES PISCINES

LLEURE INFANTIL

Desinfecció de les piscines amb raigs UV

Els Casals de Nadal ja han començat les inscripcions

La natura ajuda a millorar les condicions de l’aigua que hi ha a les piscines mitjançant l’ús dels denominats raigs ultraviolats C

Els dies 22, 23, 24, 29, 30 i 31 de desembre es duran a terme els Casals de Nadal de l’Esportiu Claror. Aquesta activitat està enfocada a nens i nenes nascuts entre el 1994 i el 2004 i es ot triar entre hoari de matí, matí i dinar o tot el dia (fins les 17.00 hores).

El Casal consisteix en activitats aquàtiques i esportives, com també tallers, jocs, gimcanes..., sempre adaptant-ho a les edats dels nens i nenes.

Es pot triar entre El període d’inscripció preferencial per a abonats va començar el 24 de novembre, mentre que els no abonats poden inscriure els seus fills a partir del 3 de desembre.

En anteriors números del Tot Claror es va esmentar la instal·lació d’aparells de raigs ultraviolats al nou hidromassatge i a la piscina petita de l’Esportiu Claror, tota una novetat a les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror.

No és cap secret la necessitat de netejar i desinfectar constantment l’aigua del vas de qualsevol piscina, especialment les d’ús col·lectiu, ja que la gran afluència de persones faria que, sense un sistema de depuració i desinfecció, en poques hores l’estat de l’aigua es deteriorés tant que fos un risc per a la salut.

NOVA TÈCNICA Fins fa pocs anys, la desinfecció es feia exclusivament amb clor o brom, productes químics que cal dosificar de manera molt ajustada perquè no acabin convertint-se, al seu torn, també en un risc per a la salut, especialment en vasos de pocs metres cúbics d’aigua i una gran aportació de matèria orgànica (piscines petites i hidromassatges).

En els darrers anys han aparegut altres sistemes, un dels quals funciona reproduint un fenomen natural com és l’emissió per part del sol dels raigs ultraviolats C a l’interior d’un aparell que forma part del circuit tancat de desinfecció de l’aigua. Així, l’aigua dels vasos es fa passar contí-

36-37_25-EC.p65

37

nuament per aquest circuit tancat. En el moment que entra en contacte amb la bombeta que emet els raigs ultraviolats C es destrueixen els microorganismes que conté l’aigua i aquesta retorna desinfectada al vas.

Malgrat que la seva eficiència està comprovada, la llei

catalana no permet eliminar totalment l’aportació de producte químic però sí una reducció substancial, passant d’1,2 ppm a tan sols 0,6 ppm (un 50 % menys!), unitat que segons la normativa garanteix un efecte residual en els moments que la instal·lació està aturada.

El sistema millora el procés de desinfecció de l’aigua Disminueix considerablement l’aportació de clor, és a dir, menys residu químic és igual a reducció de residus.

Redueix substancialment un producte derivat del clor com són ara les cloramines, que es formen per la combinació amb matèria orgànica i que, a partir d’un cert nivell de concentració, poden provocar irritacions als ulls, a les mucoses i desprendre el característic olor de clor.

Redueix l’ús d’altres productes químics d’efecte estabilitzant del clor.

Disminueix el risc de manipulació d’un producte tan corrosiu com és el clor (i també els estabilitzants), malgrat que els sistemes actuals ja són molt segurs.

Millora de la qualitat de l’ambient de la piscina.

21/11/2008, 16:03

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

ACTIVITATS

Masterclass d’spining el dissabte 13 de desembre L’Esportiu Claror oferirà una masterclass d’spining per celebrar el final d’any el dissabte 13 de desembre a les 11.20 hores. L’activitat tindrà una capacitat màxima de 30 persones. Es recomana als assistents que portin aigua i tovallola i que vesteixin roba esportiva.

La data límit per poder tramitar les inscripcions és l’11 de desembre, i s’hauran de fer a la recepció del centre. El preu és de 4 euros per a abonats i de 6 euros per a no abonats.

38 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA ES COMBINEN ACTIVITATS ESPORTIVES, DE LLEURE I RELAXACIÓ

Activitats de Nadal per a grans i petits

SALUT

Es reforma el tercer espai de teràpies manuals

Per a infants i joves s’oferirà l’Stage, i per a adults, hi haurà un programa per a cursetitstes i el tradicional bany de Nadal Com cada any per les festes de Nadal el Poliesportiu Sagrada Família, conscient que les necessitats dels cursetistes canvien per infinitat de raons, crea un pla d'activitats específic per a que puguin seguir practicant activitats segons el seu horari i, a més, en puguin provar de noves.

Aquest Nadal es podran practicar activitats de tot tipus. Per als més exigents s'oferiran spining, aeròbic, TBC, GAC i en forma. Els qui vulguin un grau mitjà trobaran dansa del ventre i Pilates.

I les persones que busquin relaxar-se podran fer ioga, estiraments, escola d'esquena o grans en forma.

BANY DE NADAL El dilluns 29 de desembre s'organitzaran dues sessions del V Bany de Nadal de Nit. Una és a les 20.30 hores i l'altra, a les 21.30 hores. L'objectiu és relaxar cos i ment mitjançant diferents exercicis a l'aigua. Es faran estiraments, es treballarà la respiració i les flotacions tot fent moviments corporals suaus en un ambient relaxant, amb una il·luminació tènue i música am-

biental. Per poder participarhi només cal tenir més de 18 anys, saber nedar i formalitzar la inscripció gratuïta a les oficines del centre.

STAGE DE NADAL L'Stage de Nadal, el campus esportiu per a infants i joves nascuts del 1997 al 2002, es

durà a terme en un únic torn de sis dies (22, 23, 24, 29, 30 i 31 de desembre). L'activitat combina la pràctica d'esports com el bàdminton, beisbol, bàsquet o futbol sala amb activitats com tallers, excursions, jocs tradicionals i jocs de taula. La inscripció ja es pot fer a la recepció.

ACTIVITATS

Creix l’oferta d’activitats dirigides El Poliesportiu Sagrada Família ha apostat per incrementar l'oferta d'activitats. En primer lloc, s’amplia la graella cardiotono que, per només 4 euros més al mes, permet participar en vuit classes setmanals d’aeròbic, en forma, TBC i tonopump, de primera hora del matí a última de la nit, migdies i dissabtes.

Una altra novetat és la creació d'un nou grup de Pilates, els dilluns i els dimecres a les 21 hores. I, finalment, s'ha apostat fort pel bàdminton i, s’han obert dos nous cursos adreçats a adults i a joves (de 14 a 17 anys) que donen continuïtat a la ja consolidada escola per a nens i nenes de 9 a 14 anys.

CLAROR

38-39_PSF-PM.p65

38

Durant l'estiu passat es va condicionar la tercera sala de massatges de l'àrea de salut.

Es van construir parets noves per insonoritzar-la de l'exterior i es va fer una regulació de la temperatura i la música ambiental.

Amb aquests canvis es pretén aconseguir que totes les teràpies manuals, ja siguin massatges, drenatge limfàtic o reflexologia podal, com també les sessions de fisioteràpia que s'hi fan, gaudeixin d'un ambient més agradable i relaxant per a les persones que en facin ús.

19/11/2008, 19:56

POLIESPORTIU MARÍTIM 39 L’ABONAT PODRÀ FER ACTIVITATS PUNTUALS I MONOGRÀFICS

ACTIVITATS

Una àmplia tipologia d’activitats per a socis

Novetats en la graella d’activitats per a abonats

Aquesta proposta té l'objectiu d'incentivar els abonats del centre a provar les activitats a les quals no hagin anat fins ara

L’èxit de les activitats de graella per a abonats ha fet decidir el centre a augmentar el nombre i la durada d’algunes sessions, per exemple, l’aiguagim de tarda i vespre passa a tenir de 30 a 45 minuts de durada.

A més, els dissabtes al matí, a més de fer classes d'aiguagim, també se'n fan de spining i abdominals. Com a novetat i per tonificar el cos hi ha sessions de tono braços i tono pump.

A partir del 2009, tots els abonats del Marítim tindran l'oportunitat de fer diferents activitats tant dins com fora de la graella, ja sigui en forma de sessions puntuals d'un dia o en el format de monogràfic que acostuma a ser entre quatre i cinc sessions durant un mes. Així es podran donar a conèixer activitats noves.

Tothom que s'apunti per fer l'activitat haurà d'inscriures'hi, ja que les places seran limitades, tant les activitats gratuïtes com les de pagament. A mesura que es vagin publicant les activitats en els

○

plafons informatius s'aniran obrint les llistes. Els amics o familiars dels abonats podran accedir a les sessions gratuï-

tes per 5 euros. Als monogràfics o sessions de pagament hauran d'adscriure's al preu de no abonat.

ACTIVITATS

V Jornades d’Activitat Física i Gent Gran El Marítim ja està preparant la cinquena edició de les Jornades d'Activitat Física i Gent Gran, que es farà el mes de febrer. L'objectiu és crear l'hàbit de fer activitat física amb regularitat per conscienciar la gent gran dels beneficis que comporta la realització

38-39_PSF-PM.p65

39

d'exercici i donar a conèixer activitats diverses i coneixements que els podran utilitzar per portar una vida més saludable, tant físicament com mentalment. Durant una setmana es faran diferents sessions pràctiques, totes destinades a persones de més de sei-

xanta anys amb ganes de participar en noves activitats i sobretot amb ganes de passars'ho bé i conèixer gent. Tots els participants rebran un obsequi.

19/11/2008, 19:56

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

SALUT

Promoció de dietètica per superar el Nadal El Marítim farà una promoció en el seu servei de dietètica per a abans i després del Nadal, en què els àpats sempre són molt copiosos. Durant els mesos de desembre i gener, per la compra d'un pack de sis visites amb un preu de 22 euros per a abonat i de 27 euros per a no abonats, es regalaran dues entrades puntuals per gaudir de les instal·lacions del centre de manera gratuïta.

40

CLAROR

40-41_Llinars.p65

40

21/11/2008, 11:52

L’ESPORTIU DE LLINARS 41 PODRIA INAUGURAR-SE EL SETEMBRE DEL 2009

Avancen a bon ritme les obres de l’Esportiu de Llinars La Fundació Claror construeix, amb l’Escola Ginebró, un nou centre esportiu municipal de 5.000 metres quadrats a Llinars del Vallès L'Esportiu de Llinars del Vallès podrà ser inaugurat el darrer trimestre del 2009 si les obres continuen acomplint els terminis establerts, tal com està passant fins ara.

Les obres, executades per l'empresa Teyco, SL es van iniciar el maig passat, i han superat ja el vint per cent del procés de construcció.

Durant aquest temps, les feines s'han centrat a fer el moviment de terres, la fonamentació i una gran part de l'estructura de formigó, procés que inclou la construcció dels murs exteriors i els vasos de les piscines gran, petita i els spa.

CONCESSIÓ A 35 ANYS D'altra banda, el plenari de l'Ajuntament de Llinars va acordar aquest octubre ampliar la concessió de la gestió del poliesportiu a l'empresa Llinarsport, SL a 35 anys, en comptes dels 25 previstos inicialment. La raó és que Llinarsport, SL (empresa constituïda per l'Escola Ginebró i la Fundació Claror per a la gestió de l'equipament) tingui més marge per amortitzar la major inversió que haurà d'afrontar per construir i gestionar el centre.

Ubicat a l'avinguda de Pau Casals, el centre tindrà un total de cinc mil metres quadrats, amb tota mena d'espais per satisfer tot tipus d'usuaris.

40-41_Llinars.p65

41

Imatge de l’estat de les obres a mitjans del mes de novembre.

ACTIVITATS

Més de 3.000 persones preinscrites La construcció del nou poliesportiu municipal de Llinars del Vallès està aixecant una gran expectació social, no tan sols en aquest municipi sinó al conjunt de la comarca. Bona prova n'és la quantitat de persones que, a falta de poc menys d'un any per a la inauguració, ja estan preinscrites.

En el moment del tancament de la Revista Claror ja eren més de tres mil les persones preinscrites. La gran majoria van fer-ho a la carpa informativa que l'Esportiu va muntar a la plaça dels Països Catalans, el setembre passat, amb motiu de la Festa Major de Llinars del Vallès.

Moltes altres persones, però, estan fent la preinscripció al web www.llinarsport.cat, on, a més, hi ha un vídeo en què es pot veure, en 3D, com serà el centre un cop acabat. La preinscripció no comporta el pagament de cap matrícula fins que no s'obrin les inscripcions definitives.

21/11/2008, 11:52

42 CAN CARALLEU ÉS UN PROGRAMA D’ENTRENAMENT TOTALMENT PERSONALITZAT

Regala activitat física i salut aquest Nadal El regal inclou una entrevista personal, una revisió mèdica amb un electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament Sovint passa que a l’hora de fer regals, i especialment en l’època de Nadal, és difícil trobar res prou útil i original per obsequiar els nostres amics i familiars. Can Caralleu proposa regalar salut a través del Programa d’Activitat Física i Salut, un servei d’entrenament totalment personalitzat, en què l’equip de tècnics del centre avalua les necessitats d’activitat física i entrenament, programant les activitats més adients i garantint que es fan amb seguretat (minimitzant el risc de lesions), per optimitzar-ne així els resultats.

PERSONALITZAT Es tracta d’un paquet de cinc sessions que inclou una entrevista personal per concretar necessitats i interessos, una revisió mèdica amb electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament personal.

El servei s’adreça a persones amb poca disponibilitat de temps o amb necessitats molt específiques, ja sigui per problemes de salut com per la recuperació de lesions o afectacions cròniques. És ide-

42

Inscripcions per als Casals Ja es poden fer les inscripcions per als Casals de Nadal, que enguany es duran a terme del 22 al 24 i del 29 al 31 de desembre. L’activitat s’adreça a nens i nenes de P3 a sisè de primària. Aquest any s’oferirà un sol torn de 9 a 17 hores, que inclourà el dinar. De 8 a 9 i de 17 a 18 hores hi ha inclòs servei de mainadera. ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Calendari per les festes

al per a gent que, per falta d’hàbits esportius, necessiten

que algú qualificat els guiï i els motivi en l’activitat física.

HORARIS

La piscina verda restarà oberta durant tot el Nadal

Durant les vacances de Nadal es fixarà un calendari d’activitats especial. Del 19 de desembre al 7 de gener no hi haurà classes d’escola esportiva. Des del 22 de desembre, els cursos de pàdel, tennis i natació tant infantils com d’adults pararan l’activitat.

Els nens i els adults de natació reinicien les classes el dia 8 de gener, i els adults, les de tennis i pàdel el 7 de gener. ○

Durant les vacances de Nadal la piscina verda estarà oberta de dilluns a divendres, de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores, perquè les famílies que ho vulguin puguin utilitzar la piscina petita amb els nens i nenes. Dissabte s’obrirà de 10 a 14 i de 17 a 20 hores, i diumenge, de 10 a 14 hores. Es recorda als usuaris i abonats que el centre tancarà dijous 25, dia de Nadal, divendres 26, dia de Sant Esteve, dijous 1 de gener, dia d’Any Nou i dimarts 6 de gener, dia de Reis.

CLAROR

42-43_CanCa.p65

BREUS

21/11/2008, 15:21

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Nou espai de mainadera El servei de mainadera de Can Caralleu estrena nou espai, situat al costat del pavelló. Té parquet, tatami i jocs infantils. L’horari és dilluns i dimecres, de 10 a 12.30 hores, i dimarts i dijous, de 9.15 a 12 hores.

CAN CARALLEU 43 PREPARACIÓ PER FER ESPORTS DE MUNTANYA I CURSES DE FONS

ACTIVITATS

Centre d’entrenament d’esports de muntanya

Ampli ventall d’activitats els mesos de gener i febrer

El programa permet millorar el rendiment físic mitjançant un entrenament adequat a les necessitats de cada esportista

Durant els mesos de gener i febrer, Can Caralleu organitzarà esdeveniments, cursos i activitats esportives.

Can Caralleu ofereix el servei d’entrenament i preparació física d’esports de muntanya i curses de fons. Es tracta d’una activitat que s’adreça a tots els esportistes que practiquen activitats de muntanya i curses de fons i que volen millorar el seu rendiment físic mitjançant un entrenament adequat a les seves necessitats, triant l’horari més convenient i la freqüència de les sessions d’entrenament segons la seva disponibilitat i objectius.

ESPAIS PER ENTRENAR Les activitats es fan en diferents espais esportius dins i fors del recinte de Can Caralleu. Es disposa d’una pista d’atletisme i zona de tartà annexa, circuit d’entrenament a l’aire lliure (parc de l’Oreneta, carretera de les Aigües i Collserola), pavelló amb tot l’equipament específic, rocòdrom i boulder, i sala de fitness amb material per treballar l’àmbit muscular i cardiovascular.

També s’organitzen sortides per fer entrenaments especials els caps de setmana en espais naturals.

42-43_CanCa.p65

43

Característiques bàsiques de l’entrenament de muntanya Es pot practicar en grup o en grup reduït. Entrenament integral i específic per a totes les modalitats d’activitats de muntanya i curses de fons. Mètode natural i innovador que treballa les capacitats físiques de base i específiques (força, resistència, flexibilitat, potència i coordinació) tot adaptant-les als requeriments de les diferents especialitats.

Es fa una entrevista personal per planificar la temporada i fixar els objectius bàsics de l’entrenament.

Atenció personalitzada mitja hora abans o després de l’activitat per treballar la recuperació de lesions i potenciació complementària i plans individuals.

Control i revisió medicoesportiva (recomanable però no inclòs en el preu).

21/11/2008, 15:21

GENER Entre els esdeveniments que ja s’han confirmat, hi ha un torneig de dobles de tennis el dissabte 25 de gener. El model de competició tindrà format de lliga amb play off final.

El torneig durarà tot el dia amb jornada de matí i tarda i inclourà el dinar.

El dimecres 28 de gener, de 21 a 22 hores, es farà un curs monogràfic de natació en tècnica d’esquena en el qual es farà un treball específic centrat en coordinació respiratòria, control del to muscular, biomecànica de gestos tècnics i viratges.

FEBRER El 7 de febrer se celebrarà la festa de l’Escola Esportiva del Tennis, en què es farà una jornada d’iniciació a la competició adreçada a nois i noies d’11 a 16 anys. El 14 de febrer serà el torn de la festa del mini tennis, adreçada a infants de 5 a 10 anys.

Per acabar, el dilluns 18 de febrer es farà una caminada nòrdica al turó d’en Puig, de 10 a 13.30 hores.

44

CLAROR

44-45 Events.p65

44

19/11/2008, 20:23

ESDEVENIMENTS 45 EN AQUESTA XV EDICIÓ NOMÉS ES COMPETIRÀ EN CATEGORIA INFANTIL

Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal el 22 i 23 de desembre Dilluns 22 i dimarts 23 de desembre es disputarà el Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, que té l'objectiu de convertir-se en un referent en l'àmbit estatal. Enguany, el format de l'esdeveniment canvia, ja que a partir d'ara només es disputarà la categoria infantil, mentre que la preinfantil es deixarà de jugar.

Cal dir que els equips Safa Claror que hi competiran seran infantils, però la resta de clubs aportaran equips preinfantils.

Un altre canvi serà el nombre d'equips que hi prendran part. Si fins ara hi competien quatre equips infantils tant en categoria masculina com en femenina, a partir d'ara el nombre de clubs convidats augmenta al doble. Així doncs, l'edició del 2008 estarà formada per vuit equips masculins i vuit de femenins.

LA COMPETICIÓ Com l'any passat, el Torneig passarà a disputar-se en dos pavellons, ja que el nou format significa un increment en el nombre d'enfrontaments a disputar. Així, el dilluns 22 es jugaran partits als pavellons del Poliesportiu Marítim i de l'Esportiu Claror. Les fases finals es jugaran el dimarts 23

44-45 Events.p65

45

mení Sant Adrià, el Ros Casares, l'Irurgi basc i el Safa Claror A i B.

a l'Esportiu Claror.

En categoria infantil masculina estan confirmats el FC Barcelona, el Joventut de Badalona, el Pamesa Valèn-

cia, el Real Madrid, l'Irurgi basc i el Safa Claror A i B. En categoria femenina hi han assegurat l'assistència La Bella Easo Casablanca, el Fe-

ALTRES PREMIS Es farà una distinció especial al millor jugador i jugadora atorgada pels vots de tots els entrenadors de cada equip.

La Federació Catalana lliurarà un trofeu al jugador o jugadora, entrenador o entrenadora, o familiar que destaqui per la seva esportivitat. També hi haurà un trofeu per al guanyador i la guanyadora del concurs de tirs lliures, del two ball i del concurs d'habilitat.

RAID BARCELONA MARÍTIM

Èxit històric del Raid amb 59 equips i més de 200 esportistes en la setena edició El setè Raid Barcelona Marítim, celebrat el passat 19 d'octubre a l'entorn de la platja de la Barceloneta i el passeig Marítim, va registrar un nou èxit de participació amb 59 equips concursants que van aplegar més de dos-cents esportistes; més de vint equips es van quedar en llista d'espera. Com a novetats, es van muntar dos rocòdroms i la prova de força va canviar el seu format (foto). L'equip guanyador del VII Raid Barcelona Marítim va ser l'Urkels (dorsal 6), format per Gemma Russinyol, Ferran Ballesta, Ingrid Piñol i Alexander Puig, amb una puntuació de 524,84 punts. El segon classificat va ser Catacrac Team (dorsal 24), que repetia la posició de l'edició anterior, format per Mònica Sirerol, Sergio Rosa, Joan Campolier i Jordi Gavaldà, i van aconseguir una qualificació de 498,92 punts.

19/11/2008, 20:23

46 ESDEVENIMENTS

CLAROR

46-47_Seccions.p65

46

19/11/2008, 20:40

SECCIONS 47 APOSTA DECIDIDA PER TRENCAR AMB ELS PREJUDICIS

BÀSQUET

Les arts marcials obren les portes

El Safa Claror adquireix nous marcadors La secció de bàsquet del Safa Claror va adquirir l'octubre passat un marcador que substituirà el que ja hi havia al pavelló de l'Esportiu Claror.

D'altra banda, també va comprar dos marcadors sense cables de 24 segons per mesurar les possessions.

Paral·lelament, la secció va fer el divendres 31 d'octubre passat el tradicional sopar d'entrenadors Safa Claror amb l'objectiu de cohesionar més el grup.

Del 26 al 31 de gener l’Esportiu Claror organitza una setmana temàtica que consistirà en tallers oberts de totes les activitats Un dels objectius de la secció d'arts marcials de l'Esportiu Claror és donar a conèixer les diverses disciplines que s'estan oferint i, sobretot, trencar amb els prejudicis que associen les arts marcials amb la violència o els cops.

Per això, del dilluns 26 al dissabte 31 de gener, l'Esportiu Claror organitza una setmana temàtica amb les arts marcials com a protagonistes i que consistirà en un programa de sessions obertes de totes les disciplines: judo, taekwondo, karate, hapkido i aikido. Les sessions aniran adreçades tant a infants (judo i taekwondo) com a adults (totes les activitats).

A MÉS D'ENTRENAR...

A banda de l'entrenament al Claror, cada grup participa, voluntàriament, en esdeveniments. Per exemple, el 4 d'octubre els practicants d'aikido van assistir a una trobada amb el Grup d'Aikido Caldes d'Estrach, i el 25 d'octubre l'Esportiu Claror va acollir una classe d'aikido d'un grup de dojos. El hapkido també prepara una exhibició internacional per al 21 de març.

46-47_Seccions.p65

47

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

NATACIÓ

Bon paper en el Campionat d’Espanya de Taekwondo

Els màsters arrasen amb 16 medalles

Els alumnes de taekwondo de la Fundació Claror van participar el 18 d'octubre passat al Primer Campionat d'Espanya FAMC celebrat a la població de Mollet del Vallès.

Jonatan López, que en aquesta ocasió va participar representant la Federació d'Arts Marcials de Catalunya, es va penjar la medalla d'or en categoria de 72 quilos júnior.

Tomás Fernández, en representació de l'equip de la Fundació Claror, va debutar en competició i va aconseguir una meritòria medalla de bronze en 78 quilos júnior. En categoria de 60 quilos sènior femení, Laia Ferragut va aconseguir per a l'equip Claror la medalla de plata. Marcel González, també representant a la Federació Catalana d'Arts Marcials, va fer or imposant-se en la final de 58 quilos sènior. Marc Espart va competir com a membre de l'equip Claror de 82 quilos sènior i va aconseguir-hi la medalla de bronze. Finalment, Adrià Fernández va caure eliminat en primera ronda en 64 quilos júnior.

L'equip Màsters de Natació de la Fundació Claror va aconseguir uns grans resultats en el XIII Campionat Màster del CN Atlètic Barceloneta celebrat el 18 d'octubre passat. L'equip hi va prendre part amb un equip format per tres nedadors i cinc nedadores, que van sumar 16 medalles, set de les quals van ser d'or, cinc de plata i quatre de bronze.

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

19/11/2008, 20:40

48 CLAROR CULTURA

Les noves activitats d’hivern de Claror Cultura, a punt Tallers de guitarra, de piano, de temàtica mediambiental, d’Egipte i Mesopotàmia i aula màster sobre la memòria i la concentració Torna l’oferta d’activitats culturals per al trimestre d’hivern, amb algunes novetats importants.

Cal destacar el taller d’iniciació a la guitarra, que juntament amb el taller d’iniciació al piano complementen l’oferta musical amb les corals d’adults i d’infants de la Fundació Claror. Per participar en aquestes activitats no és necessari tenir coneixements previs de solfeig ni saber tocar cap instrument. L’objectiu és apropar la música als que vulguin tenir-ne un primer contacte.

S’introdueixen també dos tallers relacionats amb l’entorn mediambiental. D’una banda, una aproximació a les plantes medicinals i aromàtiques, on s’aprendrà a fer infusions, ungüents antiinflamatoris, es coneixeran les herbes de la cuina, els olis i la ratafia.

D’altra banda, i de la mà de Tarpuna, es farà una iniciació en el cultiu urbà d’hortalisses i plantes medicinals. Es tractaran temes com ara tenir plantes al balcó, el planter, el cultiu en terrats, l’autoreg, el compostatge, etc.

Amb l’acompanyament de l’Associació de Mestres Rosa

Les inscripcions a les activitats es poden tramitar a partir del 7 de gener

Sensat, s’oferiran unes trobades de pares i mares d’infants dels zero als tres anys per tractar tot allò que engloba la vida quotidiana del menor.

En aquest sentit es treballarà l’arribada del menor a la família, les atencions bàsiques que requereix, el seu desenvolupament, el joc, el saber escoltar, l’escola, l’autonomia, els límits, el diàleg i tota la xarxa de relacions que s’estableixen a la família i fora d’ella.

La bona experiència de la tardor porta a oferir de nou tallers relacionats amb Egipte i Mesopotàmia, entenent-les com a civilitzacions bessones. Es presentaran aquestes cultures com les primeres civilitzacions de la història, les quals van desenvolupar els principis fonamentals de la civilització, i es veurà de quina manera van influir en el món clàssic. Enguany aquest taller es complementarà, per a qui ho vulgui, amb una sortida guiada de cap de setmana al British Museum de Londres.

Es torna a oferir el curs d’introducció a la programació neurolingüística (PNL) amb l’acompanyament de l’Institut Gestalt. La PNL és un dels enfocaments amb més èxit per aconseguir una bona comunicació, la consecució d’objectius i el camí cap a l’excel·lència personal. La primera experiència del trimestre passat dóna peu a pensar

que la repetició d’aquest taller tornarà a ser tot un èxit, tant pel nombre de participants com per la qualitat dels formadors.

INSCRIPCIONS Les activitats de Claror Cultura són obertes a tothom.

Les inscripcions es poden tramitar a partir del 7 de gener a les oficines dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu, de 9 a 13 i de 16 a 19 hores.

Concert de Nadal de la Coral Claror i el Cor Infantil

Com cada any la Coral Claror, sota la direcció de Lluís Yera, celebra el tradicional concert de Nadal, el diumenge 14 de desembre a les 18 hores a l’església de Sant Ignasi de Loiola, situada al carrer Provença, 544.

A banda del repertori de cançons tradicionals nadalenques, la coral també ens oferirà algunes de les cançons del seu propi repertori.

Enguany els acompanyarà també el Cor Infantil Claror, dirigit per Juan Mario Cuéllar, amb el qual interpretaran conjuntament alguna nadala del programa.

L’entrada al concert és lliure.

CLAROR

48-49 Cultura.p65

48

21/11/2008, 15:22

CLAROR CULTURA 49

FÒRUM: TALLERS

PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA La programació neurolingüística és un dels enfocaments amb més èxit i més eficaç per aconseguir una bona comunicació, la consecució d’objectius, canvis terapèutics i el desenvolupament de l’excel·lència personal.

Imparteix: Institut Gestalt

PLANTES MEDICINALS I AROMÀTIQUES Introducció a les plantes medicinals i aromàtiques que podem trobar als nostres boscos i camps, per tal de distingir-les, preparar-les i conèixer-ne els usos terapèutics, aromàtics i culinaris.

Imparteix: Joan Solé, biòleg i educador ambiental

INICIACIÓ A LA GUITARRA S’aprendran les bases per començar el procés teòric i pràctic per tocar la guitarra, el puntejat i els acords. Cal disposar d’un instrument en condicions per seguir les classes.

Imparteix: Juan Mario Cuéllar, músic i compositor

INICIACIÓ AL PIANO S’aprendran les bases per començar el procés teòric i pràctic per a tocar el piano.

En finalitzar les sessions l’alumne serà capaç de tocar una peça breu i senzilla.

Imparteix: Mireia Cereza, diplomada elemental de música i Cristina Sans, estudiant

Dies: 26 de gener, 2, 9, 16 i 23 de febrer, 2, 9, 16 i 23 de març Horari: de 19.30 a 21 h Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 40 euros (9 sessions)

Dies: 27 de gener, 3, 10, 17 i 24 de febrer, 3, 10 i 17 de març Horari: de 19.30 a 21 h Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 30 euros (8 sessions)

Dies: 23 i 30 de gener, 6, 13, 20 i 27 de febrer i 6, 13, 20 i 27 de març Horari: de 18.30 a 20 h Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 35 euros (10 sessions)

Dies: 28 de gener, 4, 11, 18 i 25 de febrer, 4, 11, 18 i 25 de març i 1 d’abril Horari: de 19.30 a 21 h Trobada: Estudi Musical Mireia Cereza (C/ Sicília, 360, 3r 3a) Preu: 35 euros (10 sessions)

MÀSTER: AULA

FÒRUM: TALLERS

EGIPTE I MESOPOTÀMIA Veurem les primeres civilitzacions de la història, Egipte i Mesopotàmia, les quals van desenvolupar els principis de les civilitzacions del món clàssic. Cap de setmana optatiu al British Museum de Londres.

Imparteix: Felip Massó, arqueòleg i professor d’història.

L’HORT URBÀ Parlarem del cultiu d’hortalisses i plantes medicinals fora del sòl, en contenidors o estructures: plantes al balcó, planter, cultiu en terrats, adobat a l’hort, compostatge, vermicompostatge, autoreg, plagues i malalties.

Imparteix: Tarpuna

VIDA QUOTIDIANA INFANTS DE 0-3 ANYS Tractarem aspectes relacionats amb l’arribada del nadó a la família, atencions bàsiques, desenvolupament, joc, escola, autonomia, saber escoltar, límits, importància del diàleg i xarxa de relacions dins i fora de la família.

Imparteix: Ass. Rosa Sensat

MEMÒRIA I CONCENTRACIÓ (M-I) S’ensenyaran exercicis pràctics per al manteniment de la memòria i la concentració a mesura que ens fem grans, i a activar la memòria través dels cinc sentits.

Imparteix: Carla Campos, docent en desenvolupament i concentració de la memòria.

Dies: 28 de gener, 4, 11, 18 i 25 de febrer, 4 de març Horari: de 19.30 a 21.30 h Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 30 euros (6 sessions)

Dia: 5, 12, 19 i 26 de març Horari: de 19.30 a 21.30 h Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 20 euros (majors de 18 anys)

Dia: 12, 19 i 26 de febrer Horari: de 19.30 a 21 h Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 20 euros (majors de 18 anys)

Dies: 27 de gener, 3, 10, 17, 24 de febrer i 3, 10 i 17 de març.

Hora: de 18.00 a 19.15 h Lloc: Centre Cívic Sagrada Família Mallorca, 425, 4t planta Preu: 20 euros (majors 55 anys)

48-49 Cultura.p65

49

21/11/2008, 15:22

50 COOPERACIÓ 0,7 CLAROR

5a edició del Concurs Actua d’ajuts a projectes socials Se’n reformulen alguns requisits, tot i que es manté com a únic objectiu la millora de les condicions de vida de la infància en risc.

La Fundació Claror va engegar el Concurs d’Ajuts a Projectes Socials el desembre del 2004 i cada any ha tingut més bona acollida. En aquestes quatre primeres edicions s’han repartit 85.000 euros entre 17 entitats i s’han presentat més de 350 projectes.

Enguany, amb la cinquena edició, la Fundació Claror ha reformulat alguns aspectes de les bases del concurs amb la voluntat d’implicar-se més en els projectes, tant des del punt de vista de la durada com de la proximitat.

NOUS REQUISITS Si bé es manté inalterable la condició que els projectes els duguin a terme entitats sense ànim de lucre i que tinguin com a objectiu la millora de les condicions de vida de la infància en risc, passa a ser determinant que ho facin mitjançant activitats de caire esportiu. També en canvia l’àmbit d’actuació, ja que només es valoraran el projectes que s’executin en l’àmbit autonòmic.

Un altre canvi important és que el Concurs passa ser bianual, amb una dotació econòmica de 40.000 euros i que, per tant, el projecte o projectes escollits es finançaran durant dos anys, independentment de la seva major o menor durada.

Una altra novetat és que

jecte que utilitzin el format PDF o Word i l’enviïn per correu electrònic a: concursactua@claror.net

també es valoraran les propostes en què la Fundació Claror pugui implicar-se aportant recursos materials o humans.

MESURES D’ESTALVI D’acord amb la voluntat de l’entitat de treballar de manera sostenible i vetllant pel

medi ambient, enguany es vol reduir substancialment el consum de paper que genera el concurs, ja que tots els membres de la Comissió de Solidaritat disposen de tots els projectes per poder-los avaluar. En aquest sentit, es potenciarà entre les entitats que vulguin presentar un pro-

Lots de Nadal per a la gent gran Per a aquest Nadal, la Comissió de Solidaritat de la Fundació Claror ha decidit repetir l’experiència dels dos darrers anys i dedicar prop de 5.000 euros a la compra de productes d’alimentació i higiene per lliurar-los a persones grans, soles i sense recursos.

Els 266 lots s’entregaran a la Fundació Amics de la Gent Gran, que els lliuraran als avis el 20 de desembre en el marc del dinar de Nadal.

Un altre aspecte d’aquesta iniciativa és la implicació d’un bon grup de treballadors de la Fundació Claror que, de manera voluntària, destinen unes hores a muntar i decorar tots els lots.

CLAROR

50-51 Coop_CClub.p65

50

20/11/2008, 12:09

TERMINIS DE PRESENTACIÓ Les bases del concurs i el formulari per presentar el projecte es poden descarregar a l’apartat de Cooperació de la pàgina web de la Fundació Claror (www.claror.cat).

El termini per presentar els projectes finalitzarà el 15 de febrer de 2009 i la resolució del concurs es farà pública a partir de l’1 de maig.

La Fundació Claror signarà un conveni de col·laboració amb les entitats que siguin seleccionades.

ALTRES PROJECTES A banda dels projectes finançats a través del Concurs Actua, la comissió de solidaritat seguirà destinant, aquest 2009, gran part dels recursos al projecte Barri per tal de facilitar la integració dels infants mitjançant les escoles (CEIP Tabor i CEIP Sagrada Família).

A escala internacional, també s’ha reservat una part del pressupost a finançar un projecte al Tercer Món. La comissió de solidaritat té la mirada posada de manera preferent a l’Àfrica, tot i que encara no s’ha escollit cap projecte per al 2009.

51

Neu, bicicleta, arquitectura, castell, muntanya, vela...

El programa d’activitats de lleure d’aquest hivern per a tots els gustos Aquest hivern el comencem plens d’activitat a la natura, aprofitant la neu i tots els al·licients que ens ofereix.

Al gener començarem amb una sortida a Font Romeu per a fer snow, esquí o freestyle, on cadascú podrà escollir la modalitat que prefereixi.

També a la neu, al febrer us proposem una sortida d’esquí de fons a Aransa per iniciar-nos en aquesta modalitat nòrdica.

A la muntanya, però ja sense neu, hem preparat una sortida de senderisme on farem un tros de la Ruta del Císter, el que va de Belltall a Rocafort de Queralt, que finalitzarà amb una bona calçotada en una masia.

Als aficionats a la bicicleta els proposem una jornada a les vies verdes de Tarragona, la de la Terra Alta i la del Baix Ebre, on farem un recorregut d’uns 46 km per l’antic traçat del tren.

Aprofitant les minves de gener dedicarem una jornada a la navegació en vela llatina i a la degustació de garotes a bord, a la vila de Palamós.

Les visites culturals del trimestre comencen amb la recuperació de la llegenda de santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona. Al març visitarem els barris medievals de Santa Caterina i Sant Agustí, i passejarem per l’antic barri

50-51 Coop_CClub.p65

51

Nou carnet Claror Club 2009

Antics pous de glaç del Montseny, el novembre passat industrial i obrer del Poblenou, copsant la darrera transformació urbanística i arquitectònica d’aquesta part del barri, des de les antigues fàbriques del segle XIX fins a l’arquitectura contemporània

del segle XXI que el convertirà en el 22@.

A l’Anoia visitarem el Museu Paperer de Capellades, on farem un taller, i el castell de Claramunt, que data del segle X.

ACTIVITATS DE LLEURE HIVERN 2009 GENER Ds. 31 Snow, esquí i freestyle

50 euros

FEBRER Ds. 7 Vela i garotes Ds. 14 Esquí de fons a la Cerdanya Ds. 14 Visita BCN: santa Eulàlia Ds. 21 Torre Agbar

55 euros 55 euros 9 euros 10 euros

MARÇ Ds. 7 Dg. 15 Ds. 21 Ds. 28 Dg. 29

Senderisme: Císter i calçotada 50 euros Visita BCN: Sta. Caterina i St. Agustí 9 euros En BTT per la Terra Alta 55 euros Museu Paperer i castell Claramunt 45 euros Visita BCN: 22@ 9 euros

Inscripcions: a partir del 15 de desembre (places limitades) Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

20/11/2008, 12:09

El Claror Club és un projecte de la Fundació Claror que té com a objectiu oferir als seus membres condicions avantatjoses en activitats de lleure exclusives, esdeveniments culturals, oci, espectacles, visites guiades, esports d’aventura…, com també la possibilitat de comprar en establiments adherits amb importants descomptes.

Formen part del Claror Club els més de 36.000 abonats de les instal·lacions que gestiona l’Esportiu Claror, el Poliesportiu Sagrada Família, el Marítim i Can Caralleu, i els seus treballadors. Podeu consultar la guia d’entitats adherides en les últimes pàgines de la revista. El carnet és anual, per la qual cosa els abonats que no l’hagin rebut encartat en la revista poden passar a recollir-lo gratuïtament per les oficines de la seva instal·lació esportiva.

52 TURISME PER LA CIUTAT

AMB CARNET CLAROR CLUB

9e

ESPORT A LA NEU

Barris medievals, Snow, esquí i la llegenda de santa freestyle, tria la Eulàlia i el 22@ teva modalitat!

Data: diverses (vegeu el text) Horari: per consultar Lloc: Barcelona ciutat Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 9 euros abonats 15 euros acompanyants Inclou: visita guiada i refrigeri

El dissabte 14 de febrer recuperarem la llegenda de santa Eulàlia, antiga patrona de la ciutat comtal. El diumenge 15 de març visitarem els barris medievals situats fora de la muralla i aixecats al voltant de l’antic convent de Santa Caterina i de l’antic monestir mendicant de Sant Agustí, enmig del barri medieval dels teixidors i dels blanquers. El diumenge 29 de març copsarem la darrera transformació urbanística i arquitectònica d’aquesta part del Poblenou, el nou barri 22@.

Navegació 55 en vela llatina i tast de garotes

AMB CARNET CLAROR CLUB

e

52

Data: dissabte 31 de gener Horari: de 6 a 20 h Lloc: Font Romeu Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyants Inclou: transport, classes i forfait.

Possibilitat de lloguer de material (15 euros)

Data: dissabte 7 de febrer Horari: de 9 a 20 h Lloc: Palamós Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 55 euros abonats 80 euros acompanyants Inclou: transport, activitat, tast, visita al museu i dinar

Un dia d’esquí de fons a la Cerdanya

Si us agrada caminar i voleu gaudir de la neu, heu de provar l’esquí de fons. Us hem preparat un dia complet a l’estació d’Aransa, a la Cerdanya, on farem quatre hores de classes i pràctica d’aquesta modalitat nòrdica.

CLAROR

52-53 CClub.p65

50e

ESPORT A LA NEU

NAVEGACIÓ GASTRONÒMICA

Ens aproparem a la vila marinera de Palamós i embarcarem en un veler de vela llatina del segle XIX. A bord farem un tast de garotes (eriçons de mar), un equinoderm molt apreciat i que es busca en aquesta època aprofitant les minves de gener, quan el nivell de mar baixa i les garotes queden a l’abast dels pescadors. Un cop a terra farem un bon dinar i a la tarda visitarem el Museu de la Pesca del poble, un indret que recull tota la tradició marinera del nostre país.

Us proposem una jornada a la neu amb tres hores de classe i pràctica lliure de la modalitat que escolliu: snow, esquí alpí o freestyle.

En funció dels participants es faran dos nivells per modalitat.

AMB CARNET CLAROR CLUB

19/11/2008, 20:41

AMB CARNET CLAROR CLUB

55e

Data: dissabte 14 de febrer Horari: de 7 a 20 h Lloc: Aransa Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 55 euros abonats 80 euros acompanyants Inclou: transport, classes, forfait, material i dinar

53 ARQUITECTURA

Visita guiada a la Torre Agbar, de Jean Nouvel

AMB CARNET CLAROR CLUB

10e

Visitarem la Torre Agbar, situada a la confluència entre la Diagonal i la plaça de les Glòries, que és la porta d’entrada al 22@. Inspirada en el llegat arquitectònic de Gaudí i les muntanyes de Montserrat, la Torre Agbar sorgeix de la terra amb la potència i la levitat d’un guèiser per arribar al cel blau de Barcelona.

MUNTANYA

AMB CARNET CLAROR CLUB

Senderisme: la ruta del Císter i calçotada Aquest camí que us proposem és el bonic recorregut de Belltall a Rocafort de Queralt, que ens durà per damunt de la serra del Tallat que separa les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà.

50e

Data: dissabte 7 de març Horari: 7.30 a 20.00h.

Lloc: Conca de Barberà Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 50 euros abonats 70 euros acompanyants Inclou: transport, ruta guiada i calçotada a una masia

Data: dissabte 21 de febrer Horari: de 12 a 13 h Lloc: Barcelona Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 10 euros abonats 15 euros acompanyants Inclou: visita guiada

TURISME INDUSTRIAL I CASTELL

BTT

AMB CARNET CLAROR CLUB

55e

Museu del Paper i el castell de 45 Claramunt

Recorrerem en bici el tram de les vies verdes que van de l’estació de Lledó-Arnes a Xerta, seguint el recorregut que feia l’antic tren i passant pels túnels i les estacions ja en desús. Es requereix bicicleta de muntanya o cicloturisme amb marxes,

Us proposem una visita guiada al Museu del Molí Paperer de Capellades, que forma part de la xarxa de museus de turisme industrial, on també participarem en un taller per fer un full de paper nosaltres mateixos. Tot seguit anirem fins la Pobla de Claramunt, on visitarem el seu castell. El castell de Claramunt data del segle X, té una extensió de 5.404 m2 i es troba dalt d’un turó des del qual hi ha una magnífica vista de l’entorn natural que l'envolta, fet que li fa ser un dels deu millors castells de Catalunya.

Foto: Sergio Jarque

En bicicleta per les vies verdes de Tarragona

52-53 CClub.p65

53

un nivell mitjà i una bona forma física, atesa la llargada de la ruta.

Data: dissabte 21 de març Horari: de 6.30 a 20 h Lloc: Arnes-Xerta Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 55 euros abonats 80 euros acompanyants Inclou: transport, ruta i dinar

AMB CARNET CLAROR CLUB

19/11/2008, 20:41

e

Data: dissabte 28 de març Horari: de 9 a 19 h Lloc: Barcelona ciutat Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 45 euros abonats 60 euros acompanyants Inclou: transport, visites guiades i dinar

54 TEATRE

LLIBRES

Nou conveni amb el Teatre del Raval ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN...

Stieg Larsson Columna

AFTER DARK Haruki Murakami Empúries

SPORTMAN: LES MILLORS IMATGES...

Gabriel Pernau RBA LA Magrana

Aquesta novel·la negra és la primera entrega d’una ambiciosa trilogia del difunt escriptor i periodista Stieg Larsson. Hi trobem els ingredients necessaris per a un èxit de vendes: intriga, sexe, violència i corrupció. Un estil àgil i la presència de personatges enigmàtics enganxen el lector de la primera a la darrera plana.

Prenent com a fil conductor la història de dues germanes, ens arriben les de personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses mentre beuen cafè i fumen sense parar. Murakami reconstrueix una història senzilla i captivadora, pura essència, imprescindible.

El periodista, Gabriel Pernau repassa la història de l’esport català amb imatges de portades de revistes especialitzades d’època, que permeten seguir els primers passos del moviment esportiu català i on trobem imatges de senyors amb bigotis ben retallats practicant el seu esport preferit en unes condicions que avui ens poden sorprendre.

La Fundació Claror i el Teatre del Raval, que gestiona la Factoria Artipolis, han signat un nou acord de col·laboració que ofereix als membres del Claror Club un 50 % de descompte en les entrades de la cartellera d'adults de totes les sessions.

Situat al carrer Sant Antoni Abat, en ple barri del Raval, el Teatre del Raval va obrir les portes ara fa un any amb l'objectiu de crear un nou espai per a la recerca, investigació, creació i exhibició teatral. Va néixer amb esperit combatiu i de servei, i amb una alta exigència artística.

Els dotze anys d'experiència ○

MÚSICA

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

com a programadors professionals de la Mostra de Teatre de Barcelona els avalen, donant sortida creativa als joves professionals de les arts escèniques.

AMB CARNET CLAROR CLUB

TEATRE DEL RAVAL Sant Antoni Abat, 12 www.teatredelraval.com ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

50%

○

○

○

○

○

VACANCES ACTIVES

Vacances de neu a La Masella LES MINVES DE GENER Guillamino 2008

X MARKS DESTINATION The Whip 2008

YOU ARE A DEEP FOREST The Last 3 Lines 2008

Alguns l'han qualificat de «caprici sonor» i de «viatge musical geogràfic».

El cert és que aquest tercer disc de Guillamino (Pau Gillamet) barreja la base de l'electrònica amb el soul, el beat, el rhythm and blues, el jazz, el hip-hop, la música birmana i fins i tot la sardana, creant una fusió musical que sona naturalíssima, i tot sense renunciar a l'acústica més intimista.

El quartet de Manchester ha editat el seu primer disc després de mesos d'expectació. El resultat és un conjunt de cançons que s'escolten de principi a fi sota un prisma d'electrorock desenfrenat ideal per amenitzar les festes a casa. Inclou autèntics himnes com «Trash», «Divebomb» o «Sister Siam», que ja han esdevingut rebentapistes.

Els barcelonins The Last 3 Lines debuten amb un disc amb influències de les bandes de rock anglosaxones més ballables dels darrers anys, però se'n distingeixen apostant en alguns temes per a més contundència en les guitarres i la veu. L'objectiu queda acomplert amb cançons de qualitat notable com ara «Myriana» o «The substitude».

La Fundació Claror ha signat un nou conveni de col·laboració amb l'Alberg Abrigal i l'Hotel Alp de la Masella, que ofereix als membres del Claror Club un 10 % de descompte en l'allotjament en aquests establiments i en el forfait per a l'estació d'esquí.

El complex està a la comarca de la Cerdanya, a 1.600 m d'altitud, rodejat de pins i a 7 km del poble d'Alp. Situat a peu de pistes, es converteix en el lloc ideal per als practicants d'esquí que vulguin passar uns dies amb la família i els amics.

A part de l'esquí, a la zona es poden practicar diverses

CLAROR

54-55 CClubcult.p65

54

19/11/2008, 20:46

activitats durant l'any: esports d'aventura, vol en globus, hípica, escola de vol, senderisme i visites culturals, tot gaudint de la seva gastronomia.

HOTEL ALP-ALBERG ABRIGALL AMB Pla de Masella CARNET CLAROR CLUB www.alphotelmasella.com %

10

55 MUSEU

Retrospectiva de l’escultor català Juli González al MNAC Juli González Pellicer (Barcelona, 1876 – Arcueil, França, 1942) està considerat el pare de l'escultura moderna en ferro. I malgrat ser un dels grans noms que Catalunya ha donat a l'art universal –com Gaudí, Dalí o Miró– no gaudeix de la mateixa popularitat.

Instal·lat a París al principi del segle XX, Juli González es va dedicar a la pintura i a l'orfebreria, i no va ser fins al final de la dècada dels anys vint que va optar definitivament per l'escultura. Malgrat aquesta incorporació tardana, González ocupa un lloc molt destacat en l'escultura internacional del segle XX. El domini del dibuix, la sòlida formació artesanal adquirida en la metal·listeria que el seu pare tenia a Barcelona i el coneixement de la soldadura

autògena van ser elements decisius en la seva obra escultòrica. La seva principal aportació plàstica va ser l'experimentació amb noves tècniques adequades al treball escultòric del ferro. Així mateix, va superar la concepció tradicional del volum amb la incorporació de l'espai al volum mateix, i va crear un nou llenguatge líric, molt personal, amb la projecció de línies dins l'espai.

RETROSPECTIVA És amb l'objectiu de difondre la seva obra que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en coproducció amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), n'ha organitzat la retrospectiva més àmplia que se n'ha fet mai fins ara al nostre país. S'han reunit més de

© Juli González, VEGAP, Barcelona, 2008

L’exposició de l’artista internacional es podrà visitar fins el 25 de gener

Detall de Gran maternitat, Juli González, 1934 dues-centes obres de l'autor: escultures en ferro, bronzes forjats, pintures, dibuixos i peces decoratives procedents del MNAC, el MNCARS, l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), el Centre Pompidou i altres museus i col·leccions privades d'Europa i els Estats Units.

Juli González va crear un nou llenguatge escultòric, que ha estat qualificat d'abstracte, basat en la fusió entre matèria i espai; una nova manera d'entendre l'escultura que el públic pot admirar a través d'obres mestres com La dona davant del mirall, La dona pentinant-se o La Dafne.

RECOMANACIONS TEATRALS TRAMPA PER A RATOLINSentrada Guasch Teatre 10e A partir del 12/12

PASTORETS TITELLES Teatre Tantarantana Fins el 30/12

TERROR I MISÈRIA EN...

Teatre Tantarantana Del 17/12 al 18/01

-25

CUTTLAS, ANATOMIA...

Teatre del Raval Fins l’11/01

-50

LA REVOLTA POÈTICA...

Espai Brossa Del 19/12 a l’11/1

%

%

-25

%

LA GRAN NIT DE LURDES G Versus Teatre -25% Fins el 28/12

54-55 CClubcult.p65

55

SPAMALOT Teatre Victòria De dimarts a divendres

-20

entrada HIKIKOMORI 12e La Villaroel Desembre (consultar claror.cat)

EL PROJECTE ALFA Teatre del Raval Del 15/01 al 8/2

-50

INVENTOR D’IL·LUSIONS Viu el teatre al Poliorama -20% Del 1/2 al 22/2

entrada MAMA MEDEA 12e Teatre Romea Desembre (consultar claror.cat)

CABARET VOLTAIRE Espai Brossa Del 16/1 al 22/2

-25

CALL CENTER Teatre del Raval Del 12/2 al 29/3

-50

entrada EL JOC DELS IDIOTES 12e Teatre Condal Desembre (consultar claror.cat)

FINS QUE LA MORT...

Teatre Tantarantana Del 21/1 al 15/3

-25

UN MATRIMONI A GOA Versus Teatre Del 19/2 al 15/3

-25

OLIVER TWIST Viu el teatre al Poliorama Del 2 al 25/01

LA REVOLUCIÓ entrada La Villaroel 12e Febrer (consultar claror.cat)

entrada

5,5e

-20

%

%

%

%

%

19/11/2008, 20:46

PAGANINI entrada Teatre Romea 12e Febrer (consultar claror.cat)

%

%

LA INFANTICIDA entrada Teatre Romea 12e Març (consultar claror.cat)

56

CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

MUSEUS

MUSEUS

30 MNAC Un museu, 1.000 anys d’història.

Tens un gran Museu molt a prop teu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.

Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20 EGIPCI Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte.

Desc. en l’exposició permanent.

València, 284 · Barcelona Tel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

%

FUNDACIÓ MIRÓ 2X1 Centre d’Estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20% en entrada general i 2x1 en entrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · Barcelona Tel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

50 ETNOLÒGIC De les cultures tradicionals a la interculturalitat.

%

%

20%

50 CAIXAFORUM Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’.

Descompte del 50% en les activitats organitzades.

Av. Marquès de Comillas, 6-8 Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

%

50 COSMOCAIXA Museu de la ciència de l’Obra social de ‘la Caixa’ .

Exposicions temporals i permanents.

Teodor Roviralta, 57-61 Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

%

HISTÒRIA DE CATALUNYA Vine a conèixer la nostra història.

%%

MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

% GUASCH TEATRE Entrades a 10 euros de dijous a diumenge per als espectacles de la temporada 2008-09.

Aragó, 140 · Barcelona Tel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com %

20 %

TEATRE DEL RAVAL 50 Descompte en les entrades de la programació d’adults de la temporada 2008-2009.

%

Sant Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

100 50 HISTÒRIA DE LA CIUTAT Conjunt monumental Plaça del Rei, Casa Verdaguer, Pavelló Parc Güell.

%%

Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es

% TEATRE ROMEA Entrades a 12e.

Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat Reserva entrades al 933 097 004 Hospital, 51 · Barcelona www.teatreromea.com

2x1

Passatge la Banca, 7 · Barcelona Tel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

% TANTARANTANA Entrades adults amb 25% i fins a 4 entrades infantils a 5 euros, temporada 2008-2009.

Les Flors, 22 · Barcelona Tel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

20 MUSEU DE LA XOCOLATA Fundació privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · Barcelona Tel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

25 VERSUS TEATRE Descompte en les entrades de les obres de la temporada 2008-2009.

%

TEATRES

20 TEATRE VICTÒRIA Descompte en les entrades de dimarts a divendres. Consultar les sessions amb descompte.

%

10 %

Lepant, 150 · Barcelona Tel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

Av. Paral·lel, 67 · Barcelona Tel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

% TEATRE CONDAL Entrades a 12 euros.

Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat.

Reserva entrades al 933 097 004 Avda. Paral·lel, 91 · Barcelona Tel. 93 442 31 32 25 ESPAI BROSSA Descompte en les entrades de les obres de la temporada 2008-2009.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa) Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

56

%

Castillejos, 179 · Barcelona Tel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

L’AUDITORI Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2008-09.

56-58 Guia.p65

%

20 POLIORAMA Descompte en les entrades de dijous i divendres. Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99 www.teatrepoliorama.com

Plaça dels Àngels, 1 · Barcelona Tel. 93 412 08 10 · www.macba.es

MUSEU DE CERA Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

40 TEATRE GOYA Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat Reserva entrades al 933 097 004 Joaquim Costa, 68 · Barcelona www.focus.es

2x1

Plaça Pau Vila, 3 · Barcelona Tel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

100 50 MONESTIR DE PEDRALBES Un dels millors exemples de gòtic català.

Baixada del Monestir, 9 · Tel. 932 039 282 www.museuhistoria.bcn.es CUPONS DESCOMPTE

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

TEATRES

%

% LA VILLARROEL Entrades a 12e Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat Reserva entrades al 933 097 004 Villarroel, 87 · Barcelona www.villarroelteatre.com

20 VIU EL TEATRE Descompte en les entrades de la programació familiar VIU EL TEATRE al Poliorama per la temporada 2008-2009.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99 www.unicsproduccions.com

19/11/2008, 21:41

%

57

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

CENTRES DE LLEURE

5 AEROCLUB BARCELONA-SABADELL - Cursos d’iniciació - Vols de bateig de l’aire Aeroport de Sabadell · Sabadell Tel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

CENTRES DE LLEURE

BOÍ TAÜLL RESORT 10 Passa uns dies d’esbarjo gaudint amb plenitud de la natura.

%

%

Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN) Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

20%

Dos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65 joieriasantpau@menta.net

10 %

PUJOL Joieria - Plateria - Rellotgeria “Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol” (Li regalem la perla de la sort i...)

%

Travessera de Gràcia, 248 · 08025 · BCN Tel. 93 457 37 49 · www.angelapujol.com

10 CALA MONTJOI Allotjament, pensió completa, activitats esportives i miniclub.

Centre de busseig.

%

%

DISCOTECA-KARAOKE

%

ALMODO-BAR Grassot, 36

Sortida 202 Eix Transversal C25 Coll de Ravell · Arbúcies Tel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10 CATALUNYA EN MINIATURA Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.

Tel. 93 689 09 60 www.catalunyaenminiatura.com

ALBERG ABRIGALL HOTEL ALP Allotjament i forfaits a La Masella Pla de Masella · Girona Abrigall: 972 89 17 60 Alp hotel: 972.144201

JOIERIA SANT PAU • Taller de joieria i rellotgeria • Reparació amb 6 mesos de garantia • Transformació • Piles • Corretges

Amigó 14-16 · Barcelona Tel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

10 PARC CULTURAL MUNTANYA DE SAL La muntanya de sal de Catalunya, vine a conéixer-la!

10 LA SELVA DE L’AVENTURA Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres.

%

Cap de Creus· Ctra. Roca, s/n · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

30 %

%

ALMO 2BAR Bruniquer, 59-61 (Pl. Joanic) Oberts tots els dies de 23:00 a 5:00 www.grupalmodobar.es

5%

ESTÈTICA

ELEMENTS STATION 10% Classes i cursos d’esquí, sortides amb raquetes, lloguer de material i botiga.

% p.60

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp 2500 · 17537 La Molina · Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

% AQUADIVER Aigua i emocions per a totes les edats.

Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

AUTOMOCIÓ

%

Aparcament gratuït · Platja d’Aro www.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

% WATERWORLD Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics!

Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

Provença, 455-457 · 08025 Barcelona Tel. 93 436 76 49 · www.cota.es

Aparcament gratuït · Lloret de Mar www.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13 CAMPUS CERDANYA 10 Vacances actives sense parar de fer esport, i al mig dels Pirineus.

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei • Cotxe • Moto • Camió • Autocar • Trailer

ENSENYAMENT

%

20%

INSTAL·LACIONS

Projectes i treballs de remodelació de piscines públiques i privades Construcció d’instal·lacions esportives Projectes de decoració i execució obres Eduard Gibert, 8, 1r.

08940 Cornellà (Barcelona) Tel. i Fax 93 474 44 81

Informació i reserves: 902 880 810 www.campus-cerdanya.com

% p.33

10 ILLA FANTASIA El parc aquàtic del Maresme, t'ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes...

Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de dalt www.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53

%

10 NOOTKA KAYAK Cursos, excursions guiades p.52 i lloguer de caiacs. Botiga especialitzada en caiacs i complements.

C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrú www.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56 %

10%

Indica el descompte que s’ofereix

56-58 Guia.p65

57

%

JOIERIA-RELLOTGERIA JOIERIA ALMOR •

Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

%

Descompte variable segons producte

• Construcció de piscines • Decoració • Manteniment • Productes químics • Equipaments Av. Sant Vicenç, 48 A 43700 El Vendrell · info@ritme.es Tel. 977 665 960 · Fax 977 665 453

p.48 Consulteu anunci a la pàgina indicada

19/11/2008, 21:41

58

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

10%

REGALS GIRBAU REGALS

45%

10

%

Mil detalls per a tu Còrsega, 511 Tel. 93 207 45 22

RESTAURANT

10%

• Ulleres graduades • Lents de contacte de tot tipus • Ulleres de sol graduades • Ulleres per a tot tipus d’esports Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33 www.albarri.com/artiveroptics

% p.19

40%

• Menú (migdia i nit) i especials grups • Gran assortiment de tapes • Cuina permanent Descompte 10% per carnet

Serveis a les empreses • Neteja • Jardineria • Reformes i instal·lacions • Manteniment d’Immobles

València, 443 (xamfrà Marina) Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com

C/Pamplona, 54 bxs · 08005 Barcelona Tel. 93 356 85 88 · www.integra.cat

Cuina catalana-gallega • Esmorzars,dinars i pica-pica • Productes d’aglà, pop, lacón...

• Carns de Girona • Menú laboral diari • Menús concertats per a grups

RESTAURANT EL PÓRTICO

LLAR

%

• Papereria i llibreria • Material d’oficina

Diputació, 468 · 08013 Barcelona Tel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com MÚSICA

Rosselló, 384 Tel. i Fax 93 456 56 17

%

SALUT: MASSATGES

10 JOAN GENOVÉS • Quiromassatgista diplomat amb molts anys d’experiència • Especialista en dolors d’esquena Tardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.

Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es SALUT: ODONTOLOGIA

NETEJA

5%

• Neteges de finques urbanes i industrials • Consergeria. 24 hores. Control bastides Nàpols, 268 Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

Indica el descompte que s’ofereix

56-58 Guia.p65

58

%

20% p.2

• Tot tipus de tractaments odontològics • Primera visita, consulta i revisions periòdiques gratuïtes • 25 clíniques dentals Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400 Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070 Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770

PERRUQUERIA

KHENNA PELUQUERÍAS 25%* * Descuento aplicable la primera vez (el resto de veces 5%) València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.

Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 · Mandri, 11 · www.khenna.com

10%

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08 València, 494 · Tel. 93 245 99 15 SALUT: PSICOLOGIA

Grassot, 15 · Reserves al 93 435 23 40 www.mesonelportico.com PAPERERIA % PAPERERIA XEITO

Ara 24 mesos sense interessos!!

• Reformes de cuines i banys • Portes i finestres • Sostres, pladur, terres...

BCM, SL

%

SALUT: ÒPTICA UNIVERS DE LA VISIÓ • Revisions visuals gratuïtes Sardenya, 325 Tel. 93 207 77 51

%

Descompte variable segons producte

• 40% dte. Muntura i vidres • 20% dte. Audífons garantits 5 anys • 20% dte. Ulleres de sol i lents de contacte Finançament a 3, 6 i 12 mesos.

Pressupost a mida i sense compromís.

40%

% CEDIPTE-PSICOLOGIA Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50% la primera visita i 20% en les següents visites.

Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96 www.cedipte-psicologia.com MYSORE

10%

• Consulta naturòpata • Reflexologia podal • Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot • Podologia • Consulta psicològica Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

PSICOESPAI BCN

%

Assessorament psicològic i teràpia en: • Depressió, estrès i ansietat • Anorèxia, bulímia, obesitat ansiosa.

• Problemes de relació social, timidesa.

• Separacions, relacions de dependència...

• Fòbies i altres problemes emocionals...

Descompte del 50% la primera visita i 15% en les següents visites.

Pl. Gala Placidia 10-12, 5º 2ª Tel: 93 435 32 24 / 661 30 37 16 ENCAIX Logopèdia i serveis pedagògics.

Selectivitat personalitzada, reforç primària, secundària i batxillerat.

Rosselló, 367 principal 1a A c.e.encaix@e-encaix.com

p.48 Consulteu anunci a la pàgina indicada

19/11/2008, 21:41

%

Cobertes.p65

3

20/11/2008, 12:55

Cobertes.p65

4

20/11/2008, 12:55