Collage. Llibret de la Falla Port de Silla 2023

Tu formes part de Collage 2023!

Crea el teu collage amb els adhesius que trobaràs junt amb el llibret, fes-li una foto i comparteix-la a les teues xarxes socials amb el hashtag #CollagePort2023

Qui no ha sentit mai la paraula collage? Al col·legi a la classe de plàstica, a una exposició o quan hem fet un fotomuntatge amb diferents imatges.

Un collage és una tècnica artística que consisteix en ajuntar unes coses amb altres per fer una obra d’art, i açò és precisament el que trobaran a aquest llibret.

Un collage format per falleres i fallers, per valors com la igualtat, la inclusió i la diversitat i per l’estima per la nostra llengua i les nostres arrels i tradicions.

Un collage fet amb l’amor i la passió que ens caracteritza als fallers i falleres del port, on cada peça que el conforma ha estat cuidada fins al mínim detall amb la finalitat que puguen gaudir d’aquesta meravellosa obra d’art.

Diuen que la vida és un collage, nosaltres els convidem hui a endinsar-se dintre del collage de valencianisme, cultura i llibertat que és la Falla Port.

Gràcies, estimat lector per voler tindrem a les teues mans un any més. Sense tu, res d’açò tindria sentit. Gràcies, amb aquest xicotet gest, fas cultura.

edita

Abelard Saragossa

Anna Muñoz

Alba Pérez i Lorente

Carla Estará i Molina

EDITA

Falla Port de Silla www.fallaportdesilla.org fallaportdesilla@gmail.com

PORTADA, I MAQUETACIÓ

Mar Navarro i Herráiz

DIRECCIÓ

Emma Guillen i Fuentes COORDINADORS

Ivan Serrador i Ferrer

Mar Navarro i Herráiz

REDACCIÓ

Amparo Fuster i Rámirez

Cèlia Gil i Mas

Daniel Requejo i Álvarez

David Romera i Gárcia

Giovanna García i Monzó

Inmaculada Sanlorenzo i Alapont

Mar Navarro i Herraíz

Mariví Sánchez i Bueno

Vicen Mas i Rozalen

Vicente Zaragoza i Huesa

IMPRIMEIX

Gráficas Fortuny

DIPÒSIT LEGAL

V-4077-2011

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla

CRÍTIQUES

MONUMENT MAJOR:

Llorenç Alapont i Martín

MONUMENT INFANTIL:

Hernan Mir

POESIES

Vicenta Benedito i Pons

FOTOGRAFIES

Mar Navarro i Herráiz

Amparo Fotografia

PUBLICITAT

Lluis Pérez i Peris

1 2 34 567 8

Eveluy Morartinos i García

Carla Gil i Blesa

Carmen Primo i Zaragoza

Casa de la dona de Silla

Conrado Machancoses i Díaz

Francesc. J. López i Sánchez

Gracia Gil

Hernán Mir i Serrano

Hugo Morte

Imma Montero i Primo

Ivan Serrador i Ferrer

Layla Garcia i Lorente

Lorenzo Peréz i Rodriguez

Llorenç Alapont i Serrador

Marina Puche i Fabuel

Miguel Prim

Monica Giner i Aguado

Naiara García i Ferrer

Paco Baixauli i Mena

Victor Jiménez i García

Regidoria d’Igualtat i Regidoria de Normalització

Lingüística de l’Ajuntament de Silla

La tipografia utilitzada en aquest llibret es la Atkinson Hyperlegible, creada per l’institut Braille especialment per ajudar a persones que tinguen problemes de visió.

Segueix-nos a la web i les xarxes socials: www.fallaportdesilla.org

@fallaportdesilla

www.facebook.com/ fallaportdesilla.org

www.twitter.com/fallaport

www.issuu.com/fallaportdesilla

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció i l’ús del Valencià.

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres.

L`Associació Cultural Falla Port no es fa responsable de les idees i opinions dels autors dels escrits.

UN COLLAGE DE FALLERS I FALLERES

UN COLLAGE D’IGUALTAT, DIVERSITAT I INCLUSIÓ

01 Entrevista a Marina Puche

02 La importància de les dones en un càrrec de poder

03 Què són els micromasclismes?

04 Molt per fer, molt per treballar

05 Vols saber si la teua falla és masclista o feminista?

06 Com afecta el discurs d’odi a la gent del col·lectiu LGTBIQ+

07 Vivéncies del col·lectiu LGTBIQ+

08 Laura Mengó, la FMV que trenca barreres

UN COLLAGE DE VALENCIANISME

01 El Valencianisme de Sanchis Guarner

02 Les xarxes parlen valencià

03 El Valencià en l’actualitat

04 Carmen Primo, Porrot d’honor i fallera de bandera

05 Quatre poemes

06 24 novetats en el diccionari normatiu valencià

UN COLLAGE D’OPINIONS

01 Qui escudella la paella?

02 La mirada de les falles

03 Silla mobilitzada contra els pirates

04 La perellonada un espill de vida; La franquejada un gran festí

05 L’albufera, la mesopotàmia valenciana

06 Quatre dubtes de res sobre el consum i la terra

07 Antonio Fuster en el record

UN COLLAGE DE XIQUETS I XIQUETES

A Arnau Zaragozá i Blázquez President Infantil

Salutació del President Infantil

A Carla Navarro i Fuster Fallera Major Infantil

Salutació de la Fallera Major Infantil

Comissió Infantil Guardons

UN COLLAGE ALS TALLERS FALLERS

Lorenzo Pérez i Rodríguez

President 2023

Falla port de Silla

Estimats fallers, falleres, veïns i amics tots. Després d’un parèntesi per a carregar les piles torne a encapçalar com a president la meua volguda comissió, la falla Port de Silla.

No puc deixar passar l’oportunitat de transmetre, a totes i a tots, la importància que per a aquesta comissió té la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra indumentària, les nostres falles i com no, el nostre llibret.

El llibret, per a nosaltres sempre ha tingut una importància fonamental, i a mesura que passen els anys és el lloc en què podem veure la història i l’evolució de la falla. Hem aconseguit que per a molts fallers i falleres la lectura del llibret forme part de la vida quotidiana, que el llibret de la falla estiga en les prestatgeries de les nostres cases i que els nostres llibrets siguen volguts i buscats per moltes altres falles i entitats. I el que és més important, hem aconseguit que la comissió del Port, gràcies als llibrets, estiga reconeguda com una de les falles importants en l’àmbit cultural faller, per la defensa sempre de la nostra llengua i la nostra identitat.

Una part fonamental del gran creixement i èxit de la comissió és la junta directiva. Des d’aquestes línies, el meu agraïment pel treball i pel compromís adquirit per totes les dones i els hòmens que la formen. Sou d’una pasta especial.

També una menció especial per a totes les falleres i fallers que formeu part d’aquesta falla, per demostrar a tot el món que, per damunt de tot, hi ha la comissió, la germanor, l’amistat, la confiança i la dedicació. Així som els fallers i falleres del Port, orgullosos i orgulloses de pertànyer a aquesta gran família anomenada falla Port.

També vull fer un reconeixement a tots els simpatitzants, col·laboradors, fallers d’honor i veïnat. Als uns pel suport incondicional, any rere any, i als altres per aguantar durant tot l’any les molèsties que puguem ocasionar. Gràcies de cor.

Som una falla oberta, dinàmica i participativa, on la convivència de tots ens fa ser únics, ja que l’evolució és important, i per a evolucionar cal innovar, agafant del passat i del present les coses més útils per a construir el millor futur.

Enguany tornarem a omplir els carrers de falles, de cultura, de sàtira, de critica, de música i de pólvora, i per aquest motiu, en nom de la comissió i del meu propi, vos convidem a fer-nos una visita; si així ho feu, podreu comprovar un any més tot el que en aquest escric vos he contat, ja que són les bases principals sobre les quals s’ha ha de sostindre aquesta festa.

Un desig: que passem unes bones Falles, amb harmonia, bona convivència i molta diversió.

Judith del Valle i Blázquez

Fallera major 2023 Falla port de Silla

Estudia Història de l’Art. Té vint-i-un anys i és preciosa una bellesa i encant especial una fallera major, fent història.

Molt admiradora de la falla, ja que tot allí li agrada… La plantà emocionada la viu, és un cúmul de coses com riu, cascades d’or per la seua falla.

Als deu anys començà de fallera, i la il·lusió de ser fallera major. Una gran seguretat reflecteix dins, personalitat que dins d’ella ofereix, tendror, delicadesa, plena d’amor.

Tots volgueren fer-li un retrato. D’una dona que brilla com l’or, arrels d’una riquesa brotant com bon vi aflorant tot l’any culminant per fi, tot l’esplendor!

L’afició que més destaca són moltes; la música en especial llumener pur. La lectura, maquillatge entre d’altres; sol, platja i muntanya li encanten és una dona amb molts recursos!

família fallera de molt d’arrelament. L’ocasió bé com la llum perfumada aconseguir una formosa matinada del missatge del color faller.

El vestit de la fallera molt important. Com també els complements, indumentària tan necessària peineta i adreços ella destaca tan necessaris, com el vestiment.

Exerceix la presentació d’una comissió fallera. Amb la companyia dels ses estimats amics. Són per a ella una diversió necessitat d’alegria felicitat per tots gaudint de l’harmonia amb la Falla Port tot el món gaudint!

Ser la fallera major del Port és un honor. Un honor per a la falla perquè et tenen a tu, amb el complement del teu germà president un any que tota la vida tindreu present Sant Josep 2023 mascletà i castells amunt!

Vicenta Benedito i Pons

Judith del Valle i Blázquez

Fallera major 2023 Falla port de Silla

Benvolguts fallers, falleres i ciutadans del poble de Silla. Per a començar em presentaré; el meu nom és Judith, tinc 21 anys i estudie el grau d’Història de l’Art a la Universitat de València, i també pertanc a la Falla Port des de més de la meitat de la meua vida. Per tant, és tot un privilegi per a mi dirigir unes paraules a tots els lectors d’aquest llibret que dona pas a les Falles del 2023, en les quals ostentaré el càrrec de fallera major.

Des que vaig nàixer he estat envoltada per aquest món, que condensa en una sola celebració cultura, festa i tradició, elements que formen part de la identitat que ens caracteritza com a valencians. En aquest sentit, la nostra comissió lluita de valent per a continuar i posar de manifest el valor d’aquesta comissió en tots els àmbits que la defineixen, des del llibret fins als monuments, ja que som gent que treballa per mantindre les seues arrels. Som gent de raça albuferenca.

Pel que fa a la meua experiència, porte des de ben menuda contant els anys, mesos i dies perquè arribara el moment tan desitjat de poder ser la representant. I és que he crescut dins d’una família molt fallera que m’ha ensenyat a gaudir al màxim de les falles, fins i tot a a adaptar-les com a estil de vida.

Tant és així que soc molt afortunada de poder compartir aquest any tan especial amb el meu germà xicotet Arnau com a president infantil. De segur que al costat de Loren, el nostre president, i Carla, la nostra fallera major infantil, crearem records increïbles que ens acompanyaran per sempre.

En efecte, espere poder aportar la meua estima fallera amb il·lusió i responsabilitat per tots els racons possibles, i demostrar així l’essència de la qual estem fets els fallers del Port.

Sols em queda traslladar la meua felicitat i emoció per aquest somni que comença i espere que tothom puga deixar-se adelitar per la màgia de les falles. Visca València, les falles i la falla Port de Silla.

JUDITH Passió per les

falles

De vegades t’ofereixen escriure per al llibret articles que és impossible dir que no, i per a nosaltres aquest n’és un. Som amics de Judith des de fa molt de temps, i l’emoció ens va envair quan ens van telefonar per a oferir-nos fer-li l’entrevista.

Vam haver de planejar-ho tot al mil·límetre, havia de ser perfecte. I per fi, ha arribat el moment. Quan hem anat a arreplegar Judith no s’esperava en cap moment la sorpresa que li teníem preparada. Cèlia li ha dit que s’arreglara, que anaven a València a dinar, i quan ha baixat li hem donat la sorpresa: benvinguda a la teua entrevista!

Com a bona amant de la falla i de València, no podíem fer-li-la en un altre lloc. Hem agafat el cotxe i ens hem dirigit al port de Silla. Allí, envoltats d’aus autòctones, el lleu soroll de les barques amarrades dansant al ritme de l’aigua i entreveient com la suau brisa meneja camps d’arròs anegats, hem trobat l’escenari perfecte perquè Judith ens contestara unes preguntes.

En primer lloc, ens agradaria que et presentares un poc.

Soc Judith, tinc vint-i-un anys i estudie 4t d’Història de l’Art en la Universitat de València. Soc fallera des que vaig nàixer. M’agrada molt tot el que envolta les falles: l’ambient familiar que hi ha al casal, els monuments, els vestits regionals…

Què penses que pots aportar a la falla?

Amor. Puc aportar el meu amor per la festa i transmetre’l a tota la comissió. També puc aportar la meua alegria i entusiasme, perquè sempre que vaig a la falla soc la persona més feliç del món, i és que gaudisc veient la gent passar-s’ho bé, sobretot els que més estime. Dedicació. Intente ajudar en tot allò que puc,

porte molts anys en la delegació de Festejos, escrivint en el llibret i, sobretot, el que més m’agrada és tirar una mà el dia de la plantà.

Què penses que t’ha aportat la falla?

Els meus amics. Si no fora per la falla probablement no ens haguérem conegut. Vos heu convertit en una segona família per a mi.

Quant a la relació amb les altres falles, què penses que pots aportar?

Pense que amistat. Entre les set hem format un grupet molt bonic. Hem quedat moltes vegades a sopar per a conéixer-nos millor, i la veritat és que estic molt contenta amb les sis falleres amb qui m’ha tocat compartir aquest any. Espere que amb aquesta relació que estem forjant puguem deixar de banda les rivalitats de totes les comissions.

Quin acte esperes amb més ganes?

La plantà. El que ens representa com a fallers és el nostre monument. Confie plenament en el meu artesà faller, sé que ens plantarà a la pista una falla a l’altura de la nostra comissió. A més, la plantà és l’inici dels dies forts de Falles. És aplegar i dir: ara sí, ara ve la bona.

Sabem que vens d’una família fallera de cap a peus. Podries parlar-nos-en?

Em vaig apuntar a la falla perquè Vicent era president. És l’home de ma mare i com un pare per a mi. Encara que jo ja era fallera d’una altra falla, quan em vaig apuntar vaig sentir-me com a casa. Ma mare no ha pogut apuntar-se mai perquè el treball no li permet passar temps a la falla, però sempre li han agradat molt, sobretot el món de la indumentària. A més, com que és perruquera, s’encarrega que sempre estiga perfecta en tots els actes, sempre està pendent de mi. Quan el meu germà Arnau era molt xicotet, sempre anàvem Vicent i jo mà a mà a la falla; fa uns anys es va unir a nosaltres i ara no hi ha qui el traga del casal.

Què pots dir-nos del teu germà, Arnau?

Arnau és un amor. És molt innocent i divertit.

A pesar que és molt xicotet du molt bé els actes de la falla. Sí que és de veres que al principi li costava molt estar-se quiet, perquè és un xiquet molt energètic, però ara ha començat a gaudir-ho. Estic segura que serà un gran president infantil, ha fet molt bona lliga amb Carla, la nostra fallera major infantil. Els dos formen una parelleta de deu.

Com et sents per compartir aquest any amb ell?

Molt il·lusionada. Jo ja estava apuntada per al 2023, i el mateix dia que va nàixer Arnau el van apuntar per a ser el meu president. No pot haver ningú millor.

Són importants el premis per a tu?

Sí, el premis reflecteixen tot l’esforç que hem dedicat a cada acte de l’any faller. No em preocupa no guanyar, perquè sé que la meua comissió treballa de valent per ser el referent més gran possible, tant culturalment com en els monuments, però m’agradaria que es vera recompensat.

Per acabar, ens agradaria que dedicares unes paraules a la comissió.

Estic molt orgullosa de formar part d’una comissió fallera de cap a peus, lluitadora i que saps que sempre està ahí per al que faça falta. Formem una gran família, pots estar parlant tant amb els més menuts com amb els veterans, i això mola molt. També m’agradaria destacar la perseverança en la defensa del nostre signe d’identitat, la brusa negra. Som una falla que aposta per les arrels. Espere que enguany tornem a gaudir tots junts, i sobretot, estar a l’altura d’una comissió tan gran com és la falla Port.

Estem segurs que Judith serà una magnifica representant i deixarà el llistó ben alt, no tenim cap dubte. Ara, una vegada tenim la feina feta, ens n’anem a disfrutar del dinar que ens ha preparat Dani a la barca del pare de Cèlia. Mentrestant, ens relaxem i xarrem de totes les coses que ens queden per viure aquest meravellós any.

Per Cèlia Gil Mas i Daniel Requejo Álvarez

JUNTA DIRECTIVA

President: Lorenzo Pérez Rodríguez

Vicepresident de festejos: Conrado Machancoses Díaz

Vicepresident d’economía: Francisco Benaches Porcel

Vicepresident de bar: Julio Ramon Moreno

Vicepresidenta de protocol: Carla Gil Blesa

Vicepresident de cultura i subencions: Ivan Serrador Ferrer

Vicepresident de casal: Jose Arce Rullo

Vicepresidenta de infantils: Alba Pérez Lorente

Vicepresident de xarxes socials i guions: Victor Jiménez García

Vicepresicent d’activitats diverses: Vicen Más Rozalen

Vicepresicent culinaria: Vicent Raga Hostalet

Vicepresidenta de llibret: Emma Guillén Fuentes

Secretària: Mireia Micó García

Delegació Loteria homes:

Mª Carmen Peris Salvador

Lorena Muñoz Zaragoza

Delegació Loteria dones

Mª Luisa Álvarez Ballesteros

Jose Fina Zaragozá Giner

Delegació de cultura:

Mar Navarro Herraiz

Javier Martínez Jabalera

Delegació de llibret:

Mar Navarro Herraiz

Delegada d’igualtat:

Aida Melero Jareño

Delegada de solidaritat i inclusio:

Esther Toledano Ríos

Delegació de publicitat:

Lluis Pérez Peris

Eveluy Moratinos García

Delegació de protocol

Nerea Fortuny Serrano

Santi Alba Sánchez

Inmaculada Rosaleny Mas

Nuria Juan Royo

Violeta Cabello Vidrio

Laia Alba Gómez

Delegació de música i so

Juanvi Ribera Lafont

Cristian Serrador Baixauli

Componenrts de Junta

Local Fallera:

Imma Montero Primo

Carla Estará Molina

Adrian González Bautista

Delegació de casal:

Fernando Ruiz Jiménez

Remy Serrador López

Francisco Brocal Díaz

Delegació de decoració:

MªCarmen Lorente Carbonell

Mario Sanmartín Riera

Mireia Olmos Soler

Julio Ramón Muñoz

Delegació de Bar:

Carlos Marcos Gómez

Oscar Esteve Benítez

Pedro Sánchez Bueno

Alex Zaragoza Huesa

Edu López Ramos

Jose Antonio Antich Fernández

Jose Agusti Olmos

Delegació culinaria:

Arturo Granell Guitar

Francisco Antich de Prado

MªJose Giménez Valero

Olga Zaragoza Giner

Armando Serrador Alba

Jose López Ramos

Francisco Montero Aparicio

Jose Ballester Alba

Marta Forner Domenech

Delegació d’activitats diverses:

Josep Cordellat Ortega

Marta Tormo García

Eduard Domenech Forner

Delegació de Festejos:

Raul Mas Medina

Nacho Alfaro Garrido

Lorenzo Pérez Lorente

Natalia Arce Hernández

Noelia Moya Rodríguez

Daniel Requejo Alvarez

Jose Vte. Fortuny Serrano

Sergio Yago Ríos

Celia Gil Más

Marta Milla Rodrigo

Pepe Antich Zaragozá

Arturo Carbonell Peris

Nacho Serrador García

Aitana Nieto Alba

Elisa González Zaragoza

Delegació de festejos infantils:

Delegades

Carla Huesa Martí

Mónica Giner Aguado

Subdelegades

Clara Machancoses Grancha

Marta Muria Ruiz

Mireia del mar Navarro Navarro

Raul Sánchez Ruano

Valeria Puig Costa

Víctor Sánchez Carbonell

Delegacio d’activitats infantils:

Delegades

Yolanda Valero Zaragozá

Inma Costa Hernández

Subdelegades

Alba Martínez Moreno

Emma Marín Valero

Andrea Alba Gómez

Amparo Aguado Albert

Marta Primo Gómez

María del Mar Machancoses Díaz

Maribel Navarro Ortega

Pilar García Carbonell

María García Gómez

Inmaculada García Monzó

Delegació de xarxes socials i guions:

Layla García Lorente

David Romera García

Delegació de Playbacks:

Alba Bermúdez Sánchez

Mireia Olmo Soler

COMISSIÓ MAJOR

Celia Gil i Mas

Celia Gomar i Rodrigo

Celia Gómez i García

Cesar Rozalén i Mora

Clara Machancoses i Grancha

Conchin Primo i Zaragozá

Conrado Machancoses i Diaz

Conxin Martínez i Sánchez

Abel Rodríguez i Cardos

Abel Sanmartín i Riera

Adrián Barberà i Forner

Adrián Castaño i Aguilar

Adrián González i Bautista

Aida Melero i Jareño

Ainara Verdú i Olmos

Ainoa Medina i Lorente

Ainoa Navarro i Benaches

Aitana Nieto i Alba

Alba Bermúdez i Sánchez

Alba García i Ballester

Alba Martínez i Moreno

Alba Navarro i Navarro

Alba Pérez i Lorente

Alba Zaragoza i Lorente

Alberto Alapont i Benaches

Alejandro Martínez i Benítez

Alejandro Mora i Romero

Alex Sánchez i Sebastián

Alexandre Zaragoza i Huesa

Alfonso Machancoses i Peris

Amanda Pérez i Cordellat

Amparo Aguado i Albert

Amparo Fuster i Ramírez

Amparo Mayo i Peinado

Amparo Ramírez i Olmos

Ana Belén Cabello i Vidrio

Ana Cordellat i Gomar

Ana Grancha i Navarro

Ana Isabel Ramos i Gascó

Ana María Benaches i Porcel

Ana María López i García

Ana María Mico i García

Ana María San Antón i Sanchis

Ana Puig i Gilet

Ana Simeón i Pontes

Anabel Machancoses i Moreno

Andrea Alba i Gómez

Andrea Brocal i Francès

Andrea Mico i García

Andrea Ruano i Moya

Andrea Valentina Villanueva i Ramos

Andrés Mico i Alonso

Antonio José Sorroche i Maqueda

Antonio Puig i García

Antonio Remuzgo i Salas

Arantxa Guante i Simó

Argéntea Cabello i Mascarell

Armando Serrador i Alba

Arturo Agustí i Román

Arturo Carbonell i Pérez

Arturo Granell i Guitart

Azael Martínez i García

Bernabé Sebastián i Barba

Bernat Capilla i Ramírez

Betlem Milla i Rodrigo

Borja Lillo i Carbonell

Bruno Magalló i Mas

Carla Estara i Molina

Carla Gil i Blesa

Carla Huesa i Martínez

Carles Albert i Ríos

Carles Zaragoza i Ferrer

Carlos Marcos i Gómez

Carmen Adelantado i Tena

Carmen Climent i Tarazona

Carmen Esteve i Martínez

Carmen Masiá i Sánchez

Carmen Moreno i Riera

Carmen Muñoz i Nacher

Carmen Primo i Zaragozá

Carol Ramírez i Martin

Carolina Barbera i Rubio

Carolina Valero i Rosselló

Celeste García i San Andrés

Covadonga Sánchez i Suarez

Cristian Serrador i Baixauli

Cristina Gastaldo i Talavera

Cristina Rodrigo i Navarro

Cruz Alapont i Benaches

Daniel Alba i López

Daniel Gutiérrez i Bautista

Daniel Ortega i Martínez

Daniel Requejo i Álvarez

Darío Moreno i Calatayud

David Canet i Esparza

David Remuzgo i Cosmos

David Romera i García

David Salvador i Salvador

Davinia Becerra i Lozano

Diego Doménech i Domingo

Diego Iranzo i Rodrigo

Dolores Rocher i Cuenca

Edgar Forner i Cuenca

Eduardo Carbonell i Valero

Eduardo Carmona i Molina

Eduardo Doménech i Forner

Eduardo López i Ramos

Elena Guerrero i Alba

Elena Pastor i Calero

Elena Serrano i Doncel

Elisa González i Zaragozá

Elsa Martínez i Morilla

Elsa Peris i Doménech

Elsa Tamarit i Fortea

Elvira Pastor i Espuig

Emma Guillen i Fuentes

Emma Marín i Valero

Erik López i Irraiz

Erik Tarazona i Alba

Estela Giner i Sanlorenzo

Esther Toledano i Ríos

Eva Carrión i Ferrer

Eva Duran i Martí

Eva Giner i Brocal

Eva María Pastor i Calero

Eveluy Moratinos i García

Fernando Ruiz i Jiménez

Francisca Zaragozá i García

Francisco Antich i Deprada

Francisco Doménech i Soler

Francisco Giner i Carbonell

Francisco Javier Benaches i Porcel

Francisco Javier Martínez i Jabalera

Francisco José Brocal i Diaz

Francisco Montero i Aparicio

Francisco Peris i Salvador

Francisco Rúa i Giménez

Giovanna García i Monzo

Gloria Ballesteros i Herruzo

Héctor Giner i Colilla

Hugo Baixauli i Gómez

Hugo Martínez i Paredes

Hugo Romero i Manzanares

Inés Navarro i Ballester

Inmaculada Costa i Hernández

Inmaculada García i Monzo

Inmaculada Montero i Primo

Inmaculada Moreno i Riera

Inmaculada Primo i Forner

Inmaculada Rosaleny i Mas

Inmaculada Sanlorenzo i Alapont

Iñaki Ramos i Peñalver

Isabel Rúa i Zaragozá

Isabel Sebastián i Barra

Isabel Zaragozá i Benaches

Isi García i Gómez

Itziar López i Chacón

Ivan Cuenca i Navarro

Ivan Serrador i Ferrer

Izan Cuenca i Machancoses

Javier Clavijo i Martí

Javier Jordán i León

Jesús Alba i Doménech

Jesús Alberto Zamora i Martínez

Jesús Carbonell i Olmos

Jesús Francisco García i Gil

Joana Cobo i Serrador

Joel Domingo i Monar

Jorge Carbonell i Ballesteros

José Agustí i Olmos

José Alba i Gómez

José Antonio Antich i Fernández

José Antonio Marín i Costa

José Antonio Romeu i Zaragozá

José Arce i Rullo

José Arturo Antich i Romaguera

José Ballester i Alba

José Costa i Celda

José Francisco Navarro i Batalla

José Joaquín Pérez i San Lorenzo

José López i Ramos

José Manuel Barberán i Ramos

José Manuel Ortuño i Simeón

José Miguel Castaño i Aguilar

José Miguel Pérez i Zomeño

José Vicente Cabello i Mascarell

José Vicente Fortuny i Serrano

José Vicente Santos i Ferrando

José Vicente Zaragozá i Huesa

Josefa Zaragozá i Benaches

Josefa Zaragozá i Giner

Josep Alfonso i Carbonell

Josep Chulvi i Calatayud

Josep Cordellat i Ortega

Josep Iborra i Pons

Josep Machancoses i Diaz

Josep Ramon Navarro i Martínez

Juan Antonio Bermúdez i Moreno

Juan Carlos Montero i García

Juan Carlos Sánchez i Giner

Juan José García i Gil

Juan José Guillen i Llacer

Juan José Ochandio i Herreros

Juan Vicente Ribera i Lafont

Judith Delvalle i Blázquez

Judith López i Gomis

Judith Ruiz i Raez

Julia Benedito i Zaragozá

Júlia Tortosa i Alandete

Julio Ramon i Muñoz

Julio Vicente Ramon i Moreno

Laia Alba i Gómez

Laia Primo i Ruiz

Lara Jordán i Ferri

Lara Zaragoza i Macian

Laura Almudever i Zaragozá

Laura Álvarez i Serrador

Laura Ballester i Tarazona

Laura Martínez i Sola

Laura Mico i Gastaldo

Laura Remuzgo i Cosmos

Layla García i Lorente

Leo Calatayud i Primo

Leyre Muñoz i Simó

Lidia Guerrero i Moreno

Llorenç Alapont i Martin

Lluís Pérez i Peris

Lola Rozalén i Giménez

Loli Gomera i Hernández

Longinos Moreno i Fortuny

Lorena Muñoz i Zaragozá

Lorenzo Gimeno i Zaragozá

Lorenzo Pérez i Lorente

Lorenzo Pérez i Rodríguez

Loreto Patricia Abrego i Peris

Lucia Jiménez i García

Lucia Martin i Moreno

Lucia Olmo i García

Lucia Tomas i Gil

Lucia Valero i Agustí

Luis Zaragoza i Costa

Luna Hualvo Castro i Jiménez

Lydia Pérez i Alba

M Carmen Lorente i Carbonell

M Carmen Peris i Salvador

M Dolores Blázquez i Juárez

M Dolores Forner i Lorente

M Dolores Hernández i Fierre

M Dolores López i Aguilar

M Dolores Lozano i Raez

M Dolores Royo i Celda

M Dolores Santos i Royo

M Elvira Carbonell i Valero

M Eugenia Navarro i Sáez

M José Alfonso i Chulvi

M José Ballester i Alba

M José Lara i Ramos

M Loli Huerta i Albert

M Luisa Álvarez i Ballesteros

M Luisa Cosmos i Sanchis

M Oreto Ruano i Gallego

M Pilar Fuentes i González

M Pilar García i Carbonell

M Pilar Gómez i Moreno

M Rosa Castellanos i García

M Teresa Fuster i Rúa

M Teresa Mas i Pons

Macarena Aguilera i Castilla

Majo Giménez i Valero

Majo Hernández i Alapont

Malick Valls i Deuf

Manoli Bañuls i Retamal

Manuel Gordon i Garrido

Manuel Maroto i Cervera

Mar Navarro i Herraiz

Marc Comí i Machancoses

Marc Doménech i Valero

Marcos Riera i Cordellat

Margarita Ramírez i Sánchez

María Aparicio i Zaragozá

María Cruz i Martin

María Del Mar Machancoses i Diaz

María Ferrando i Sampedro

María Fuster i Ramírez

María García i Gómez

María Martínez i Valero

María Nieto i Ruano

María Rocafull i Casañ

María Valero i Prieto

Maribel Navarro i Ortega

Marina Álvarez i Cantarero

Marina Carbonell i Sanz

Marina Costa i Moreno

Marina García i Tormo

Marina Puig i Costa

Marina Vicens i Jover

Mario Cerdán i Garrido

Mario Sanmartín i Riera

Marivi Sánchez i Bueno

Marta Adelantado i Tena

Marta Antich i Zaragoza

Marta Fernández i Pericas

Marta Forner i Doménech

Marta Hurtado i Fournier

Marta Milla i Rodrigo

Marta Muria i Ruiz

Marta Peris i Rozalén

Marta Primo i Gómez

Marta Reinal i Alberola

Marta Sahuquillo i Hernández

Marta Tarazona i López

Marta Tormo i García

Marta Zaragozá i Carbo

Mayte Sánchez i Giner

Miguel Canto i Moreno

Miguel Torralba i Gozalvez

Miquel Marcos i Alapont

Mireia Casañ i Aibar

Mireia Del Mar Navarro i Navarro

Mireia Mico i García

Mireia Montero i Benaches

Mireia Olmos i Soler

Mireia Pastor i Alcoy

Mónica Giner i Aguado

Mónica Pedron i Perelló

Mónica Raez i Diaz

Mónica Serrador i Ferrer

Nacho Alfaro i Garrido

Nacho García i Riera

Nacho Gimeno i Zaragozá

Nacho Mas i Domínguez

Nacho Serrador i García

Naomy Pastor i Lahoz

Natacha Lomba i Salgado

Natalia Arce i Hernández

Natalia Mª Mas i Puig

Nely Navarro i Moreno

Nerea Fortuny i Serrano

Neus Climent i Costa

Nicole Aedo i Gordon

Noel Gradoli i Carbonell

Noelia Carbonell i Pons

Noelia Martínez i Martínez

Noelia Moya i Rodríguez

Noemi García i Alba

Noemi Guerrero i Iborra

Nuria Cervera i Peris

Nuria Ferreres i Lorente

Nuria Juan i Royo

Olga Sánchez i Giner

Olga Zaragozá i Giner

Oscar Esteve i Benítez

Oscar Mulet i Bañuls

Oscar Peris i Ferreres

Oscar Yago i Ríos

Paco Valero i Mascarell

Patricia Valdés i Galeano

Pau Alfonso i Carbonell

Pau Zaragozá i Carrascosa

Paula De La Rubia i Huertas

Paula Flores i Moreno

Paula Simeón i Vedreño

Paula Ureña i Chacón

Pedro Sánchez i Bueno

Pepe Antich i Zaragozá

Pilar Agustí i Román

Rafa Chaques i Milla

Rafa Luque i Pons

Raquel Torralba i Riera

Raúl Estara i Molina

Raúl Martínez i Sola

Raúl Mas i Medina

Raúl Sánchez i Ruano

Raúl Valero i Fort

Remi Serrador i López

Robert Peris i Blázquez

Roger Ramírez i Ribera

Rosa García i Carbonell

Rosa María Doménech i Soler

Rosa Valero i Sánchez

Salva Molina i Bosch

Sandra Enguidanos i Martínez

Sandra García i Calatayud

Sandra Gil i Blesa

Santiago Alba i Sánchez

Sara Bendeleu i Cabrera

Sara Contreras i Tendero

Sara Giner i Brocal

Saul Chaques i Milla

Serafín Simeón i Peris

Sergi Miralles i Capilla

Sergio Alfaro i Garrido

Sergio Barberán i Forner

Sergio Casañ i Alfonso

Sergio Yago i Ríos

Silvana Machancoses i Fuster

Silvia Mas i Jareño

Sol Magallo i Correoso

Susi Mateu i Marín

Tamara Ferrando i Rosaleny

Valeria Puig i Costa

Vanesa Giner i Sanlorenzo

Vera Revert i Laseca

Verónica Guerrero i Alba

Vicen Mas i Rozalén

Vicente Ferrando i Sanpedro

Vicente Machancoses i Moreno

Vicente Olmos i Castillo

Vicente Raga i Hostalet

Víctor Castillo i Serrano

Víctor Jiménez i García

Víctor Montero i Escudero

Víctor Navarro i Climent

Víctor Sánchez i Carbonell

Violeta Vidrio i Hernández

Vivi Luque i Pons

Yaiza Pavón i morales

Yannis Álvarez i García

Yoana Galán i Serrador

Yolanda Celda i Ballester

Yolanda Marín i Valero

Yolanda Valero i Zaragozá

Yomaira Noemi Macias i Cruz

Zaida García i Menargues

Zaira Fernández i Cortes

Alba Navarro Navarro

Alba Pérez Lorente

Amparo Aguado Albert

Andres Micó Alonso

Antonio José Puig García

Antonio Remuzgo Salas

Betlén Millá Rodrigo

Cristina Rodrigo Navarro

Cruz Alapont Benaches

David Romera Garcíia

Eva Maria Pastor Calero

Inma Costa Hernandedez

Isi García Gómez

Itziar López Chacón

Jesus Francisco García Gil

Jose López Ramos

Jose Manuel Barberán Ramos

Jose Vicente Cabello Mascarell

Josep Iborrra Pons

Josep Machancoses Díaz

Juan Carlos Marcos Gómez

Juan José García Gil

Judith del Valle Blázquez

Laia Primo Ruiz

Lorenzo Pérez Lorente

Mªdel Mar Machancoses Díaz

MªDolores Forner Lorente

MªPilar Fuentes Gonzalez

MªPilar García Carbonell

MªPilar Gómez Moreno

Maria García Gómez

Daniel Requejo Álvarez

Marina Costa Moreno

Marina Puig Costa

Marta Adelantado Tena

Marta Peris Rozalen

Mireia Pastor Alcon

Nacho Alfaro Garrido

Nacho Más Dominguez

Natalia Arce Hernandez

Natalia Maria Más Puig

Oscar Peris Ferreres

Raul Más Medina

Santiago Alba Sánchez

Sergio Yago Ríos

Tamara Ferrando Rosaleny

Vera Revert Laseca

Violeta Vidrio Hernandez

Yolanda Marín Valero

Yolanda Valero Zaragozá

Adrian González Bautista

Carles Zaragozá Ferrer

Laura Almudever Zaragozá

Layla García Lorente

Marta Antich Zaragozá

Mireia Casany Aibar

Raquel Torralba Riera

Víctor Jimenez García

Carolina Barberá Rubio

Eduar Domenech Forner

Remi Serrador Alba

Armando Serrador Alba

Conxin Martínez Sánchez

Inma García Monzó

MªRosa Castellanos García

de la Dansa dels Porrots

Conrado Machancoses i Diaz

Raül Valero i Fort

Raül Mas i Medina

Jose Vicente Fortuny i Serrano

Saül Chaqués i Millà

Adrian Castaño i Aguila

GRUP d’Artistes MAJOR

Lorenzo Pérez i Lorente

Lorenzo Pérez i Rodriguez

Alberto Alapont i Benaches

Lorenzo Gimeno i Zaragoza

Borja Lillo i Carbonell

TEATRE

PLAYBACK

Delagades:

Alba Bermúdez i Sánchez

Mireia Olmos i Soler

Marta Muria i Ruiz

Mireia del mar Navarro i Navarro

Laia Alba i Gómez

Andrea Alba i Gómez

Marta Reinal i Alberola

Paula Flores i Moreno

Vera Revert i Laseca

Vanesa Giner i San Lorenzo

Ainoa Medina i Lorente

Layla García i Lorente

María Nieto i Ruano

Marta Peris i Rozalén

Leyre Muñoz i Simó

Lucía Martín i Moreno

Mario Sanmartín i Riera

Marta Hurtado i Fournier

Carmen Adelantado i Tena

David Romera i García

Victor Jiménez i García

Raúl Mas i Medina

José Vicente Fortuny i Serrano

Carla Estará i Molina

Aida Melero i Jareño

Majo Giménez i Valero

David Romera i García

Victor Jiménez i García

Ivan Serrador i Ferrer

Lorenzo Pérez i Lorente

COLLAGE

Artesà: Vicent Martínez i Aparici

Autor de la crítica: Llorenç Alapont i Martín

El collage és la gràcia de barrejar amb elegància tot tipus d’estofa i retall per convertir-lo en obra d’art.

El mateix que a la nostra falla, on no triem el gra de la palla, perquè és la diversitat nostra senya d’identitat.

Tothom és ben volgut, mentre no dega un rebut, estiga al dia de quotes i no toque les pilotes.

A la nostra associació estimem a tots per igual i no fem cap distinció sigues antiquat o lliberal.

És una barreja nostra falla de tota classe de gent, ací ningú es baralla perquè ens uneix un sentiment.

A la nostra comissió hi ha persones de gran vàlua, una artística composició on ja no cap ni una agulla.

El nostre monument barreja l’art Barroc del nostre ajuntament pintant-li algun retoc.

També el renaixement de la indumentària fallera o del nostre president despullat en conillera.

No falta el surrealisme de la violència patriarcal, o del mateix masclisme que ens fa tant de mal.

REMAT: DIVERSITAT

Remata el monument, un conjunt que representa la diversitat del planeta i de tot l’univers.

Plantes, animals i cultures de tot tipus, barrejats, un món de criatures pel progrés amenaçats.

El nostre ecosistema és necessari conservar conscienciant este tema més prompte que tard.

La nostra humanitat és una espècie viral, anirem a la Lluna i a Mart i farem destrosses igual.

Vivíem en un paradís ple de arbres i aus, ara de Linx, queden sis i les cigonyes no ponen ous.

Si no ens posem a treballar i protegim aire, terra i mar, t’ho puc assegurar que ens n’anem a fer la mà.

CRÍTICA LOCAL: LES MENINES

Nostre alcalde Vicente és l’artista que més pinta, totes les obres porten sa firma, i perquè tothom se n’assabente fa córrer rius de tinta.

Velázquez hauria desitjat la mateixa promoció, quan feu l’exposició del seu autoretrat per acaparar l’atenció.

Ha pintat un paisatge on Silla és un paradís, asfaltat d’or macís, fins i tot, dona empatxe tanta ració de pastís.

Com és un alcalde influencer et convé tenir bon tacte, així acudirà als teus actes, la ressenya serà de bon fer i rebràs a les xarxes bon tracte.

Un alcalde al qual admires va per damunt com l’oli, mentre la resta del consistori, sembla que són les menines a la cort d’un rei borbònic.

La regidora de festes és la volguda Josefina que treballa cosa fina, doncs, diversions d’estes no es perd ni una.

Ivan és regidor amb solvència d’hisenda i turisme. Ha invertit a bon ritme els diners de València, mentre de Silla paga el deute.

L’oficina de turisme és la seua gran aposta, però cap turista s’acosta, ni fent malabarisme, entra una guiri indisposta.

Trini, el benestar regenta i amb saler i fantasia soluciona la carestia, podria ser presidenta de la junta d’Andalusia.

Felipe és regidor de camp i vedat amb l’agenda baix del braç, pegant voltes el veuràs a la bicicleta abonat, més ecològic que un cabàs.

Ventura és tan formal i apocat que sembla un comuniant amb innocència suplicant els votos per caritat per ser alcalde aspirant.

Valentín encara rememora quan governava en coalició perquè no ha fet oposició, ni se li veu en persona, ni acudeix a cap presentació.

Raquel també s’ha lluït fent oposició virtual al govern municipal.

En cap acte l’hem vist abans de la cita electoral.

CRÍTICA NACIONAL: EL NAIXEMENT DE VENUS

Nascut d’una petxina, Sánchez, el president és obra del renaixement, com la Venus divina sa bellesa és evident.

Per estalviar energia, es llevà la corbata, com encara no és barata, ha continuat la bogeria i s’ha quedat en porreta.

En volta de fer-li costat i tapar-li les vergonyes, “Podemos” li fa conyes, promulgant algun dictat que el deixa sempre en pilotes.

Per darrere Feijó i Abascal no li bufen ni una flor, l’ataquen amb clamor, per tapar-se el pardal amb els partits inferiors.

Vox i populars van sempre abraçats, de mà dreta agafats, a l’hora de manar no els trobaràs separats.

Veureu com al final tornarà el bipartidisme, a un costat el socialisme, a l’altre la dreta lliberal i en mig, el sanchisme.

EL CAÇADOR

Aquelles fletxes daurades no van ser mai d’amor, eren dagues enverinades enfonsades dins del cor.

Acer afilat amb crueltat, disparat per un caçador feroç, covard i malvat, de les dones predador.

una fletxa et fa callar, altra fletxa et fa plorar, una més et fa sagnar fins no poder respirar.

Aquelles fletxes letals ja no et poden travessar, ja no et deixen senyals, ja no et poden caçar.

Eres lliure com el vent, dona amb força i empenta, ningú et controla la ment perquè ets audaç i valenta.

UN COS A LA MESURA

En la nostra societat resulta molt dolorós que ens jutgen pel cos, i et facen de costat si veuen que estàs gros.

Han creat per Instagram i altres xarxes socials, un món del tot fals, on et pesen a gram, si vals o no vals.

Deus tenir un físic esculpit a la mesura, si vols estar a l’altura de l’influencer estúpid o la revista Lecturas.

Valdria més entrenar en una humil biblioteca, una sèrie completa per al cervell exercitar i tenir la neurona menys resseca.

Açò de donar tanta importància a l’alçada, pes i mida provoca sovint la bulímia, la depressió i l’anorèxia, destrossant més d’una vida.

És molt greu el resultat de voler agradar per presència i no per la intel·ligència o per tenir la personalitat de no seguir la tendència.

LA DONA MULTI-TASCA

Portem un ritme de vida que exigeix a les dones treballar a totes hores fent cent tasques al dia com si fossen androides.

Mentre ajuda a la xiqueta a estudiar i fer deures, pela una ceba a ploreres, per al sopar de la dieta i junta calcetins a parelles,

Obri la web família per llegir el missatge, mentre trau el coratge d’estendre com calia perquè ve mal oratge

Contesta als grups de WhatsApp de les set extraescolars, assaig del festival de nadals, dissabte juguem a Benicalp, la disfressa de carnavals.

A l’assaig de violí apareix la xiqueta, vestida de karateka i disfressada de ratolí a l´entrene de raqueta.

Tenir aquesta habilitat de ser multifuncional és un dolor de queixal, provoca molta ansietat i fa el cap com un timbal.

LA CREACIÓ FALLERA: LA INDUMENTÀRIA (MASCULINA)

Si per a la dona fallera no hi ha massa debat sobre el vestit triat per lluir-se en la festa amb preciosos brocats.

El faller es troba com Adam esperant una ordre celestial que dispose algun criteri segons època, lloc o gremi per vestir-se com cal i no semblar un fardam.

De repent et sorprenen vestits de bandolers una colla de fallers, sols falta Curro Ximenes, i el trabuc del Garrofer.

Visten a l’estil goyesc, de la guerra del francès, de valencià no hi ha res, de vegades es grotesc, vore un vestit d’aragonès.

Amb mocador en el cap, lligat el nus de tal manera, que tapa la cara sencera, com si valgués qualsevol drap que fos de l’any de la pera.

De torrentí llarg o curt o amb àrabs saragüells solen equipar-se a parells, amb brusa de color musc vistent al Port, tots ells.

LA FOTOGRAFIA DEL PASSAT

Abans la fotografia era una feina d’autor que et costava suor. Una tasca exclusiva, sense cap marge d’error.

De dotze eren els carrets, vint-i-quatre al màxim, et queia als peus l’ànim perquè eren freqüents les que tiraves al fem.

Prenies molta atenció en fotografiar l’important, res de fer-li a un encisam un reportatge amb dedicació per publicar-lo en Instagram.

En un àlbum les guardaves, que les visites temien, tres hores et tenien sentit els comentaris que sovint es repetien.

Ara son testimoni d’antigues memòries, de penes i glòries, en paper engroguit, sense píxels ni megues.

Les guardem com un tresor, son part d’una història, que no ocupa cap memòria en mòbil ni ordinador, sinó que és física i notòria.

SURREALISME FALLER

Si Dalí alçara el cap, comprovaria l’artista, com a primera vista, les falles l’han superat, en el món surrealista.

Surrealista és el fet que jutgen un monument, persones sense talent, experiència o encert, ja que és l’esforç de molta gent.

La seguretat és essencial, però és del tot surrealista fer un curs d’explosionista, quan post comprar un arsenal en un contenidor situat en la Pista.

Per poder tirar els masclets has de tenir títol oficial, mentre a la porta del casal més de milanta xiquets fan la guerra campal.

Al nostre temps avantguardista, quan el gènere i la diversitat són drets dignes i rellevants, no pot ser més surrealista una indumentària sense igualtat.

No pot haver-hi cap reglament que negue a un fester o festera vestir amb faixa i brusa negra, amb jupetí, de torrentí o saragüell segons la personalitat de la fallera (o faller).

DAMES I CAVALLERS DE LES TAULES QUADRADES

La nostra comissió és un enorme collage, una singular distribució de taules amb denominació, que vorem com ho faig, per donar una bona descripció.

És obligat començar amb prudència per la taula dels MAJORS. Com és un grau l’experiència i són de la falla fundadors són servits amb precedència amb vi bo i cacau a muntons i de ron i conyac tenen la preferència.

En la taula de les TEMPLAES hi ha més energia que a la central de Cofrents, en tots els tinglats estan clavades són polivalents i dominen tots ambients, igual fan xocolate, bunyols o faves que munten la conga i nos saps on acabes.

Els BURRETS són una taula de festers que prenen protagonisme la setmana de falles. Estos joves falleres i fallers en la falla es van emparellar i després llaurar el bancalet, són subministre principal de falleretes i fallerets.

Es una taula molt encertada la de les FABES TORNAES de gent molt disposada que sempre allarga la mà, encara que siga de baes.

La taula de les AMIGUETES és ausades divertida, a la primera crida s’alcen a omplir les gerretes o a ballar la melodia.

Dels BALLARRIS la taula és de la falla una gràcia, xics i xiques de paraula, amb talent i imaginació que tot el que fan és de faula.

Els MANOS són una germandat que taula comparteixen, joves que en tot participen amb traça i espontaneïtat.

TROPALLAF és un bifront de la taula aquest nom, en ella són tots bons al revés o de front .

Com a punt i final, la taula PRINCIPAL. Presidida pels representants presidents i falleres majors que sempre tenen convidats que estan a la vista de tots.

Ah, ja m’havia oblidat, dels pobres desemparats, aquells que no tenen assignat ni taula, ni cadira, ni ramat, però que estan ben parats allà on es col·loquen, perquè a ningú destorben i resulten d’utilitat per tapar els forats.

UN COLLAGE DE FALLERS I FALLERES

UN COLLAGE DE FALLERS I FALLERES

ELS BAIARRIS

Dins i fora de la falla

Dani Requejo i Álvarez 0.1

Els amics són la família que tries. Som un grup ben divers, i diria que tan sols coincidim al cent per cent en la passió per les falles. Ens encanta qualsevol cosa que tinga a vore amb la falla, i per a nosaltres, tot és d’obligatòria assistència. Tots som únics, sí. Ens descriurem breument perquè pugueu conéixer-nos millor.

Abel: tiktoker Baiarri. De qualsevol cançó que sone al casal ell se sap la coreografia, ara bé, no intentes seguir-lo. Estudiant de Biologia, ja li hem dit que no agafe una mostra del mocador de la falla a la darreria de març per a fer una pràctica. Faller retornat del “lado oscuro”, esperem que la força ens acompanye.

Cèlia: mestra de vocació. Ha intentat ensenyar-me a jugar al truc com a mínim vint-i-cinc vegades, i no es dona per vençuda. Especialista en acampades per totes les excursions que fa amb els scouts, qualsevol dia muntem la tenda al casal i fem nit allí. A més, és la veu oficial de qualsevol acte que organitze Festejos.

Dani: mecànic i discjòquei resident. Igual et canvia una roda que et munte una festa. El meu cotxe, aparcat estratègicament al costat de la falla, es converteix per art de màgia en el magatzem oficial dels Baiarris en la setmana fallera. Ahí hi ha de tot: paraigües, premis de les paelles, disfresses, mantes…

Judith: encarregada de les xarxes socials. No hi ha ningú que la guanye editant vídeos per al nostre Instagram. Enguany, com que és fallera major, haurà de passar-nos apunts. Experta també en tot allò relacionat amb el món de les falles. A més de tota la in-

formació que té sobre la història de l’art. No saps si estàs parlant amb ella o amb la Viquipèdia.

Macarena: fotògrafa oficial. Sempre té el mòbil a punt per a fer una foto o gravar un vídeo. Si no pots anar a una festa, estigues tranquil, Macarena et puja huitanta històries als millors amics perquè no et perdes detall. En eixe mòbil hi ha més imatges d’arxiu que en Canal 9. A més, com que estudia Nutrició, ens du gratis la dieta de l’operació «corpinyo».

Maria: psicòloga baiarri. El dia que es titule i comence a cobrar-nos ens deixarem un dineral en bonus de teràpia. A pesar que la majoria del temps treballa en horari partit, sempre està a punt per a fer qualsevol cosa, no hi ha pla que no li agrade. Si busques la paraula comboi en el diccionari apareix una foto de Maria.

Marina: la reina del truc. Si vols guanyar alguna partida no jugues contra ella. Fa la millor aigua de València de tota la contornada. Si no tenia prou amb estudiar Medicina, ara se’ns fa festera de Montanejos. Encara que la feina de trobar orquestres la té fàcil, coneix tot el panorama d’orquestres en l’àmbit nacional.

Mireia: Baiarri polifacètica. Li té igual muntar un playback que cosir una disfressa o fer presentació. Si s’ajunta amb Abel són capaços de fer-te una coreografia que ni en Dirty Dancing. Amant de la moda, no ens estranyaria que qualsevol dia acabe treballant amb Amparo Fabra.

Santi: expert en protocol. Se sap de memòria més de la meitat de les cases reials europees. Si necessites consell per a qualsevol acte, ell és el teu home. Com que va estudiar Cuina, intentem col·locar-lo sempre de jurat de paelles (prometem que sols és per això…)

Som tan distints els uns dels altres que si no fora per la falla probablement no ens hauríem conegut. Som la prova que les falles, a més de ser un lloc on disfrutar de la festa i la nostra cultura i tradicions, serveixen per a forjar vincles per a tota la vida.

A ser feliços, no hi ha ningú que ens guanye.

LOS MANOS

Personalment, la falla ha tingut una gran repercussió en les meues relacions socials des que m’apuntí. No soc el que es diu faller de naixement, ja que vaig començar a viure les falles quan em vaig mudar a Silla, als 16 anys. Una vegada m’hi havia traslladat, vaig triar la decisió d’apuntar-me a la comissió del Port, i gràcies a això vaig conéixer moltíssima gent i vaig poder acoblar-me ràpidament i trobar un grup d’amics amb els quals gaudir. Ho vaig aprendre tot de les falles gràcies que vaig vore la il·lusió amb la qual vivia la gent, i per descomptat el meu grup, aquestes festes, que posteriorment em contagiarien a mi per a tota la vida.

LOS MANOS

En aquest món existeixen diferents tipus de persones. Hi ha gent més extravertida, introvertida, negativa, positiva, perfeccionista, etc. I una de les coses màgiques que evoca pertànyer a una comissió fallera, és que aconsegueix unir a tota mena de persones per un propòsit. Aquest propòsit el coneixem com el sentiment faller.

Durant els anys que he estat vivint el sentiment faller en la meua comissió fallera, he pogut adonar-me de totes les persones que aconsegueix unir unes festes tan especials com són aquestes. Quan entre al meu respectiu casal puc trobar a l’instant nombrosos xics i xiques amb diferents tipus de vestimenta, diferents gustos i diferents estils de vida; però fins i tot veient totes les diferents personalitats, al final s’uneixen per un mateix sentiment, el sentiment de la nostra falla.

Irremeiablement, quan formes part d’una cosa tan gran i formada per tantes persones, hi ha una tendència a ajuntar-se per grups. Els xicotets grups que es formen solen crear-se per semblants edats, personalitats, mateixos gustos o a vegades simplement per creure que és el lloc on pots encaixar. Aquestes coses ocorren rutinàriament en àmbits com el col·legi, en el treball, en la universitat… i la falla no en podia ser una excepció.

El grup del qual forme part es diu “Manos”. El nostre grup, igual que tots els altres, té molta història, però bàsicament es va formar quan ens van introduir en la delegació de Festejos, i comencàrem a anar a la falla de manera més constant. Vàrem viure les falles de ple una vegada estàvem dins d’aquell cercle tan amigable i pròxim. Començàrem a treballar colze a colze per a organitzar i encarregar-nos dels diferents esdeveniments que s’hi feien, a més de tirar una mà sempre que feia falta a les altres delegacions.

Al final del primer any, en la delegació sentíem que formàvem part d’una cosa molt gran, i que ara tots els que havíem estat treballant junts formàvem un equip. Un gran equip. “Formar part d’una cosa especial et fa especial” Rachel Berry.

La falla és un lloc on sempre hi ha infinitat de coses per fer i un lloc especial amb el qual relacionar-te amb gent. Sempre s’estan organitzant esdeveniments i actes en els quals pots participar, a més que cada divendres tens un lloc on acudir després d’una llarga setmana.

Finalment, per totes aquestes coses esmentades anteriorment, podem dir que la falla és un lloc perfecte al qual acudir. Pots gaudir de la falla com el teu moment d’oci i de festa, com un lloc on esforçar-te amb els amics i passar bons moments, un lloc on pots demostrar quant vals; i per acabar, és un lloc on mai et sentiràs a soles.

David Romera i García

Formar part d’una cosa especial et fa especial

LES TEMPLAES

part i que compartiren les nostres ganes de divertir-nos, de manera que quan entraren al grup se sentiren com una més des del primer moment. L’objectiu era gaudir al màxim de la festa i participar en tots els actes, i al mateix temps que se’ns reconeguera com a grup.

Participant en els playbacks del 2018, per Sant Joan, i sempre passant-nos-ho genial. Fins i tot, una vegada guanyàrem el concurs de paelles de la falla, l’any 2019, tot un repte, ja que en aquest concurs participen tots els fallers. Va ser molt emocionant, i pujar juntes a arreplegar el premi davant de tota la falla va ser genial.

LES TEMPLAES

Tot va començar en la reunió d’Arturín, l’any 2017. Arturín, el fill de Rosi, prenia la comunió eixe any, i Rosi, que és fallera de molts anys, ens va comboiar a totes les amigues de la falla per a veure el vestit i prendre alguna cosa en sa casa com a tradició. Després de veure el vestit i els regalets, les amigues de la falla ens n’anàrem a acompanyar-la en eixe dia tan especial. Abans de res, s’ha de dir que ja veníem rumiant la idea de formar un grup en la falla per a poder-nos disfressar i assistir a la resta d’actes que tenen lloc durant tot l’any.

Finalment, tot va sorgir entre rialles i copes. Al llarg del dia va eixir el tema de fer un grup, però necessitàvem un nom significatiu, amb el qual ens poguérem identificar. Arturo, l’home de Rosi, que també estava amb nosaltres, començà a donar-nos idees, i entre tots començàrem a elegir-ne un. Finalment, Arturo digué que hi havia una barca a l’Albufera que es deia la Templà, i entre que era un nom que ens agradava i que com sabreu és una paraula molt utilitzada en valencià per a dir que una dona és molt «apanyada», la qüestió és que ens va agradar i es va quedar, i com que n’érem unes quantes en el grup, decidírem passar-lo al plural, i així el deixàrem: les Templaes.

La idea principal era crear un grup obert a totes les falleres que volgueren formar

El grup, en un parell d’anys, ha anat augmentat, com és normal, i fins i tot ja no cabíem totes juntes en la taula. Com és habitual, també en un grup gran es creen subgrups, i nosaltres no hem sigut una excepció; però eixos subgrups continuen mantenint la mateixa filosofia i les ganes de participar en les diferents activitats, però això sí, sempre juntes.

On més intentem cridar l’atenció és en les disfresses de la cavalcada, ja que som una carrossa molt gran, plena de dones i xiquets. Cada any intentem millorar, utilitzant la nostra imaginació i les ganes d’impressionar el poble.

La pandèmia ens va fer parar, i hem estat aquests dos anys passats sense poder participar en els actes a causa de les mesures preventives que implantaren per a disminuir els contagis de la covid. Però a pesar de no haver pogut participar-hi, hem seguit sent falleres i donant suport a la festa i a la nostra comissió.

Aquest any 2022 hem tornat amb moltes ganes, amb molta il·lusió i amb moltes emocions, després de tot el que hem passat, una mescla de sentiments que explotaven en cada acte i que expressàvem com podíem. Emocions que de segur tornaran a brotar l’any 2023.

La pandèmia ens va fer parar, però hem seguit sent falleres i donant suport a la comissió.

Marivi Sanchez i Bueno

0.4

Vicente Zaragoza i Huesa

BURRETS

La taula dels Burrets, primer nom amb què designaren un grup dins de la falla Port. No imposat, però si anomenat cada 20 de març, fins que per decisió pròpia el vàrem adoptar. El dia 20 de març, els homes de la falla fem desaparéixer qualsevol rastre de festa als locals i carrers del poble.

Després fem un dinar en el qual es fa un repàs general del que han sigut les Falles que acaben de finalitzar. Generalment, sempre som un o com a molt dos els fallers de la taula dels Burrets que hi acudim. Ara ja no passa tant, ens hem fet majors, però fa uns anys... Que es trencava una taula, qui tenia la culpa? Que un vàter rebentava, qui ho havia fet? Que Bush invadia Irak? Els responsables sempre som nosaltres... els Burrets.

Som un grup que no es pot trobar en cap falla del Cap i Casal ni de la província de València. Més de quaranta fallers uniformats amb brusa i mocador que donen ambient amb les seues cançons, des de fa molts anys. Involucrats plenament en la falla, sobretot a l’hora de gaudir de la festa. De la taula han eixit molts càrrecs importants: delegats, vicepresidents i fins tot un president. La taula dels Burrets es història viva de la falla, i tots els anys rebem nous integrants, però sempre mantenint la pròpia personalitat.

Qui vulga asseure’s amb nosaltres... li fem lloc i ja està! Està prohibit reservar, així s’explica als nous. Qui primer arriba primer posa la jaqueta i ja té lloc a la taula. Res de

noms escrits en les estovalles per amistat. Ací som tots Burrets i no hi ha diferències per afinitat. El més major de segur que soc jo, però el més jove és probable que siga el meu fill Arnau. Altres grups de gent més jove i amb moltes ganes de festa han crescut fa poc anys en la falla. A tope, amics, a fer festa! Estem en la falla Port, gent jove i festera que a res té por.

La taula dels Burrets. Recordem els vips especials i les llistes de cançons impreses per a cantar que ens ha fet Baldo. La barbacoa que ens va fer Remigi i que mai ha estat ben aprofitada. Les camisetes i les gorres personalitzades que ens fa Bernat i que posen el punt de color a les nits o els dies del concurs de paelles. Fins i tot tenim el nostre propi ninot, un ninot que ens va regalar Paco Brocal.

Dins del casal no es poden tirar petards, però quan abans es podia, nosaltres no érem els que començàvem, tot i que en el moment que algú ho feia, els fallers se n’havien d’eixir fora, per la fumaguera i el soroll que hi havia.

El passacarrer de l’ofrena és solemne i seriós, fins que sona Ragón Falez i les palmes inunden els carrers. Les celebracions dels premis cada 17 de març son mítiques. En festa i harmonia, algun Burret de segur que sempre aguanta fins que es fa de dia. Un burret sempre serà del Port, per molt que canvie de falla.

Perquè jo soc Burret, perquè jo soc del Port.

AMISTAT

Amparo Fuster i Ramírez 0.5

Pensant què podia escriure en el llibret de la meua falla sobre l’amistat, la primera cosa que faig es buscar en el diccionari aquesta paraula; vull saber si realment el que tinc entés per amistat és realment el que és. I bé, ahí comença tot.

Amistat

1. Relació de simpatia i d’estimació que uneix dues persones a partir del coneixement i el tracte recíproc.

U naix sent faller d’una falla amb unes amistats creades durant molts anys, tens el teu grup de gent, encara que la falla és com una gran família. Però de sobte tot canvia, canvies tu, canvia el teu voltant, canvien les prioritats, i sense poder evitar-ho, trobes que les amistats de la falla han “deixat el niu” i no hi ha més remei que fer un standbye i deixar que la vida seguisca el seu camí i que les aigües continuen el seu curs, però mai oblidant d’on vens ni què estimes, ni els valors que comporta ser faller. Mires la falla i els fallers des de la «barrera», tot es veu de manera diferent, però pensant que alguna vegada, potser no molt lluny, tot tornarà a ser com abans.

AMISTAT

Podem dir que hi ha molts tipus d’amistat: família que són amics, germans que són amics, amics de la infància, amics de l’escola, amics de l’institut, amics del treball, veïns que es convertixen en amics i, com no, també amics de la falla.

La falla és una associació a la qual t’apuntes per amistat, o simplement perquè has nascut sent faller, perquè els teus pares són de soca-rel de la falla i et trobes sent un adult i estimant–la; i com no, també als fallers que la formen, els quals t’han vist nàixer i créixer.

La vida pega moltes voltes, hi ha amics que van i venen, noves amistats, amics que sense estar… estan, amics que sempre, passe el que passe estan. I com tot en aquesta vida, les circumstàncies canvien.

I per fi ha arribat el moment, el moment de tornar al niu, de tornar amb les amistats que volaren del niu... i que hi tornen de nou! Amistats de tota la vida que aquest any t’acompanyen en un moment molt especial, que volen viure de prop la teua il·lusió i el teu sentiment faller; eixes són les amistats que sempre estan i estaran; tornar amb la família, els cosins i la germana, que per descomptat també són amics. I tornar amb ma mare, que és la meua millor amiga. Ella és la que em va fer vore la Falla Port, junt amb mon pare, com una gran família. Tornar amb la meua dona i els meus fills… tots junts.

Reviurem al costat dels amics de la falla,els de sempre i els nouvinguts, anècdotes que pense que mai no oblidarem, despertades (recorde amb enyorança els trons de bac i com mon pare disfrutava quan els esclatava); tornaran els sopars (les guerres de cacau) i els somriures. Tornarem a “omplir el poal”. Maria i Montse, vos espere amb ganes per a omplir-lo. Tot torna, i hem tornat per a disfrutar de l’amistat en tota la plenitud.

Hem tornat per a disfrutar de l’amistat en tota la plenitud.

1. Larousse Editorial. (s.d.). Amistat . Recollit de diccionaris.cat: https://www.diccionaris.cat/diccionari/catala/amistat/0

Víctor Jiménez i García

Enguany m’han donat l’oportunitat de poder parlar en el llibret del grup de la falla a què pertanc. I és que no sabria com començar, ja que aquest grup és prou particular.

Tots els que l’integrem som part d’altres grups diferents, encara que, sincerament, tenim ja una identitat pròpia. Tots tenim un grup en la falla que està compost pels amics de tota la vida, familiars, etc.. Però en aquest cas és diferent. Les circumstàncies que portem vivint des de fa anys fan que hui en dia puga definir els integrants com a vertaders amics. El nom que decidírem posar-nos va ser casual. Entrant un dia al casal, en plenes Falles, vam veure un cartell lluminós que hi havia a la porta, en el qual posava «FALLA PORT».

Però en entrar-hi es podia llegir al revés, i es llegia «TROP ALLAF», de manera que durant tota la nit vam estar repetint aquest nom, perquè aquest se’ns va quedar.

Tropallaf està compost per persones de totes les edats, més grans, més xicotets, delegats i vicepresidents de totes les delegacions, protocol, festejos, infantils, guions, xarxes socials i activitats diverses. Però allò que en veritat ens va unir varen ser les ganes de fer i lluitar per la falla. Com els majors diuen, «som la joventut», i ara ens toca a nosaltres. Participem activament en playbacks, organitzacions, presentació, llibret, teatre, etc., però el que de veritat valorem és el comboi que tenim entre nosaltres.

Podria narrar moltíssimes anècdotes, com aquella nit que férem una batalla de flors

TROPALLAF

en el casal, amb els rams sobrants de la presentació infantil (tot i que a l’hora de recollir-ho tot no ens va fer tanta gràcia). O milions de caigudes mentre ballàvem al casal, o perdre’ns per la Nau Jove en plenes Falles, o les paelles amb un toc de sangria, o les converses de divendres fins a les 5 del matí sense adonar-nos-en, o hores i hores a la terrassa del casal assajant qualsevol cosa. Al final, com ja he dit, allò que de veritat ens uneix és fer falla.

En les nostres files tenim diverses falleres majors infantils, falleres majors i diversos presidents infantils, i fins un president! La veritat és que viure aquests anys ha sigut increïble per a tots nosaltres, hem pogut gaudir molt, però també patir perquè tot isquera genial. Tots tenim algun càrrec, i sempre intentem aportar el nostre granet d’arena.

No podria descriure cadascun dels integrants, ja que després em demanarien explicacions, però crec que puc englobar-los a tots dient que són vertaders fallers del Port, dels que es queden fins a les 9 del matí plantant falles, que matinen per a muntar i es giten tard per a desmuntar, que mai estan cansats si es tracta d’ajudar. Som els millors.

Pense realment que el futur és nostre, persones molt vàlides per a portar la falla avant, i que vibrem amb cada acte que ens toca preparar. Al final, sense amics amb els quals treballar braç a braç, és impossible no portar amb el cap alt aquesta fantàstica comissió, i jo sé que tinc els millors. Som imparables, Tropallaf continuarà donant guerra!

LA NOSTRA TAULA

Giovanna García i Monzo i Inma San Lorenzo i Alapont

LA NOSTRA TAULA

La nostra taula va nàixer d’una gran amistat entre un grup d’amics amb molta solera albuferenca. Eren tres amics de falla.

Per una banda, Inma la Chufi, que va ser fallera major infantil i fallera major; d’altra banda Olga, i finalment Paco Cubelo, els tres fallers de tota la vida. Passaven dies i nits senceres al nostre casal. Els tres anaven sempre a tot, tant a les despertades com als passacarrers i a les festes que organitzava la falla.

Amb el pas del temps començaren a festejar, casar-se i tindre fills, però sempre units, tant dins com fora de la comissió. Anys després, les tres parelles que hi començàrem vàrem tindre fills, i aquests, des de ben menuts, fins i tot abans de nàixer, ja eren fallerets de la Falla Port de Silla.

L’any 2000, quan ja quasi estava l’equip al complet, arribaren les primeres Carnestoltes. Les mares férem colla per a engalanar les carrosses i disfressar els xiquets d’indis, melonets, dràcules, donyets... perquè tots junts gaudiren la festa del començament de les nostres volgudes Falles.

Set anys després, al 2007, la nostra xiqueta Estela Giner i San Lorenzo va ser fallera major infantil i, com és tradició, els nostres amics Paco el Punxó i Inma la Chufi ens varen demanar que ens férem fallers de la comissió per a ajudar-los en tot el regnat de la xiqueta i viure l’experiència amb ells. Paco el Cubelo i jo, Giovanna, ens apuntàrem sense pensar-s’ho dos vegades.

Dos anys després, al 2009, Olga i Arturo es feren l’ànim de fer Marta Antich i Zaragozá, la seua filla, fallera major infantil. I amb el regnat de la xiqueta, ells també es tornaren a apuntar a la falla que Olga sempre ha dut al seu cor. Al 2010, Paco i Inma feren la seua xicoteta, la nostra bruixeta Vanesa Giner i San Lorenzo, fallera major infantil, i al 2015, Arturo i Olga feren el seu xicotet Pepe Antich i Zaragozá president infantil.

Així vàrem viure tots els amics uns anys inoblidables de passacarrers, presentacions, despertades, premis, mascletades i convidades, tots junts. Grans i menuts vàrem gaudir d’allò més bé.

Un grup d’amics amb molta solera albuferenca.

HISTÒRIES D’UNA VIDA FALLERA

Emma Guillen i Fuentes

HISTÒRIES D’UNA VIDA FALLERA

Des del moment en què ens vam plantejar portar endavant aquesta secció del llibret on parlem d’algunes de les taules que formen aquest gran collage de la Falla Port, teníem clar que un escrit sobre la taula dels majors no podia faltar.

Ells, són història viva de la nostra comissió, ja que l’han vist néixer i créixer fins a convertir-se en el que hui a dia coneguem tots com la Falla Port. Ens conten que durant els primers anys de la falla, sols s’apuntaven els homes i les dones anaven quant volien amb els xiquets, i que sempre hi havia alguna feina per a fer, donava igual el dia que anares tant si era dilluns com si era dijous, el casal mai es parava.

l casal sols era un corral que van acondicionar amb planxes de ferro i encara que no ho puguem creure, pocs anys després del naixement de la comissió ja existien problemes d’espai, de fet, durant diversos exercicis amb Paco Ruà de president, es van haver d’organitzar dos torns diferents per poder sopar.

Però si d’alguna cosa es senten especialment orgullosos els nostres majors, és de veure com el que comença com a un grup de gent del barri amb ganes de festa ha anat creixent fins a convertir-se en una de les millors i més grans falles de tota l’horta.

Ens conten que abans, quan la falla era més menuda, tot era més familiar... Als inicis, el casal, rebia el nom del casal del veïnat, era un lloc obert, on a diferència d’ara els veïns i veïnes estimaven la falla i eren partícips de les seues activitats.

47 anys després, recorden amb nostàlgia i estima quan es reunien per a assajar la murga, o totes les vegades que es quedaven tota la nit dins d’un cotxe vigilant la falla perquè no furtaren cap ninot... Són moltes coses les que han canviat, però són moltes altres les que perduren en el temps, com per exemple, la tradicional guerra de cacau, després de sopar, una cosa que comença el tio Vicent i que continua transmetent-se de generació en generació.

Per a ells, la falla ho ha sigut tot. Han viscut els moments més bonics d’ella, però també han estat al costat d’ella en els moments més difícils. Per aquest motiu, m’agradaria des d’aquestes pàgines del llibret, retre el meu més sentit homenatge d’admiració a tots i cada u que formen o han format part de la taula dels majors. Sou un exemple faller, la vostra estima per la festa i el vostre compromís fa que sigueu un mirall on totes i tots volguérem veure’ns reflectits.

Valenciania i experiència fallera.

Que com es va formar el nostre grup? Bé, realment ha sigut el destí. Tots ens coneixíem des de ben xicotets. Però després de molts anys forjaríem aquesta gran amistat dins del casal de la falla Port.

Tots ens apuntàrem a la falla quan érem molt menuts, i en la setmana fallera no ens perdíem cap berenar, hi acudíem directes després dels entrenaments de futbol. Recorde que, quan acabàvem d’entrenar, ens canviàvem tan ràpid com podíem, sense oblidar-nos de la brusa i el mocador, i com no, cadascun tenia la seua bandolera per a poder portar els petards, tot preparat per anar al berenar! Pujàvem als unflables, tiràvem petards, però realment el que més ens agradava era agafar unes quantes pedres per a simular dos porteries i així poder jugar un partit de futbol fins que es fera de nit.

L’acte que més ens agradava, era el dia dels premis, quan eixien els nostres representants al balcó amb l’estendard, i tota la comissió, baix, cantant la “nostra cançoneta”, i una vegada que finalitzava l’acte ens acostàvem tots junts als vicepresidents per a demanar-los que per favor ens deixaren portar el banderí del premi fins que arribàvem a la falla.

Amb el pas del temps anàrem ampliant la taula, i per molt que passaren els anys continuàvem reunint-nos enfront del casal amb el jupetí roig per a entrar tots junts a la falla, tot i que sempre arribàvem tard, perquè no tots eren puntuals. En entrar al casal, Baldoví ens mirava i ens deia: “Ja estan ací els red devils”, perquè segons ell sempre anàvem

tots junts amb el jupetí roig de la falla, confabulant com a dimonis, i així era, no li faltava raó, perquè algú sempre tramava alguna idea, i no de les bones.

Cada nit ens quedàvem gaudint de la festa al casal, aguantant fins al final de la nit. Quan s’acabava la música solíem seure al voltant dels banquets que tenim a la porta, desitjant que arribara el moment que Vihent ens contara una de les tantes historietes amb què tant réiem; era una bona manera de fer temps fins que arribara la despertà, moment en què cap de nosaltres oblidava les ulleres de sol, ja que era un complement imprescindible per a començar un nou dia de Falles.

Una anècdota que sempre recordem és quan vam anar a penjar les banderes i pintar els escuts dels representants; nosaltres érem els encarregats de portar el carro amb les pintures i l’escala, i va ser en aquell mateix moment quan se’ns va ocórrer una de les nostres meravelloses idees: vam agafar Borja Lillo, un dels membres del grup, i l’alçàrem amb l’escala, com si fora el Crist de Silla i estiguérem en la processó del 6 d’agost, recorrent els carrers del poble fins a arribar a la casa de la fallera major. Quan ens van veure aparéixer tots van quedar sorpresos i van començar a riure, i clar, no podia ser d’una altra manera: Lillo s’havia convertit en el nou Crist de Silla!

El 2018 va ser un gran any per a nosaltres, ja que la fallera major era la nóvia d’un dels nostres amics, i com no, tots estàvem molt contents perquè Imma havia complit el seu somni, però com calia esperar, en un dels sopars se’ns va ocórrer una cançó que deia:

“Ahí va Conrado amb Imma i els seus pares, i en la taula central s’assentaran, d’ací a un anys Conrado serà el presi...”

I així va ser, dos anys després Conrado va ser el president de la comissió. Hui en dia continuem igual d’units, amb ganes que arribe la setmana fallera o qualsevol acte per a ajuntar-nos tots, riure i recordar anècdotes. Ens hem convertit en grans amics, tant dins com fora de la falla.

Som grans amics, tant dins com fora de la falla.

Vicen Mas i Rozalén

ON M’ASSENTE HUI?

Mar Navarro i Herráiz

En la nostra falla també hi ha gent que no pertanyem a cap grup de taula. Jo els anomenaria «els amics de tots». Aquestes persones som tan versàtils que podem seure en qualsevol dels grups de taula que hi ha a la falla. Però vos preguntareu què tenim en particular. Doncs bé, no som ni influencers ni super res, som persones amb una filosofia de falla diferent. Som els que anem a la falla i ens relacionem amb tots els grups, en qualsevol moment pots seure amb un grup i conversar amb ells, pots estar amb els majors o amb els més jovenets, i tots t’accepten igual. No tenim cap interés de pertànyer a un grup tancat, és més, no ens agraden els grups tancats.

Aquesta filosofia no és més que la de fer falla, sentir-se en família i pertànyer a un gran grup, amb el qual comparteixes la mateixa passió: les falles.

Cap membre de la comissió et mira amb recel, i si t’acostes a un grup et reben amb simpatia; això sí, tampoc es qüestió d’acoblar-se i quedar-te més del que cal, abans que passe això ja estàs assegut amb una altra gent.

Ser d’aquestes persones comodí també està bé. Quan en un grup falta algú per a completar alguna cosa, acoblar-se és molt ben rebut, això sí, interpretem la parau-

ELS SENSE TAULA

la «acoblar-se» amb bon rotllo i positivament, com quan t’obrin els braços per a fer-te una abraçada.

I és que som d’una altra raça, de raça albuferenca, i tant fa que pugem a una barca que a una altra; gaudim del viatge, que per a nosaltres és el més important. També és de veres que quan t’adones que som molta gent que no tenim ni taula ni grup, quasi tens ganes de formar-ne un. Parlant seriosament, estem molt bé així.

Té el seu encant arribar al casal i vore amb qui t’assentes hui.

Practicar aquesta filosofia de falla també té el seu encant, et fa créixer com a faller, perquè cada grup té unes inquietuds, unes converses diferents, una manera particular de vore les coses, i tu fas d’eixa experiència un creixement personal, que fa que vulgues més tota la gent, perquè són la teua família fallera. Tot això fa que anar a la falla siga emocionant. És com el Nadal, retrobar-te cada vegada amb la família, ah, i damunt pots tastar la paella de cada taula i ningú et diu res, perquè totes estan boníssimes, o és l’aniversari d’algú i sempre t’oferixen tortada.

De manera que sí, fallers, no pertànyer a cap grup fa que sigues de tots. Bo, ara me’n vaig al casal, a vore on m’assente hui.

UN COLLAGE ALS TALLERS FALLERS

de les pujades

L’any 2022 el recordarem molt i molt bé, ja que ens trobem immersos en una guerra contínua de preus en tots els aspectes que fan que perille la integritat de tot un col·lectiu, com és el de les falles, ja que molts negocis que viuen d’este sector s’han vist obligats a apujar els preus a causa del gran desfasament i sense control que hi ha hagut de totes les matèries primeres que s’hi utilitzen: la fusta, la pintura, el suro, el paper, la tela, la pólvora, etc. En definitiva, tot allò que hui en dia s’utilitza perquè un faller i una comissió puga plantar falla.

Si a tot este descontrol li sumen l’apujada de la llum, el combustible, el menjar, etc., que també estem sofrint totes les famílies, ens veiem abocats a uns anys complicats per a poder mantindre els mateixos nivells de cada entitat fallera sense voler tocar la butxaca del faller (apujar les quotes no hauria de ser l’alternativa)

Les falles de molts pobles, en què les aportacions institucionals són mínimes, ens veiem obligades a buscar diferents fons d’ingressos alternatius per a no dependre sols de les quotes dels fallers (ací és quan es posa en marxa l’enginy i la lluita de cada entitat per vore de quina manera es pot fer). ¿Tots estos ingredients que es donen en l’actualitat faran que els pressupostos de moltes entitats falleres, el 20 de març, vagen per l’aire? (ja que comptaven amb unes despeses al principi d’exercici que en alguns casos han triplicat el preu).

¿Tot açò farà que moltes falles reduïsquen esdeveniments (mascletades, despertades, il·luminació dels carrers, dinars, sopars, orquestres...) en la setmana de falles? ¿Farà que mols tallers, indumentaristes, pirotècnies i fins i tot comissions falleres tanquen les portes, com ja està passant?

Haurà arribat el moment de rebaixar els pressupostos generals?

Haurà arribat el moment de rebaixar i plantejar-se si tot eixe gasto és necessari?

Haurà arribat el moment de rebaixar en festes?

Haurà arribat el moment de rebaixar els monuments?

De segur que estes preguntes que em faig en el dia a dia com a faller i president de comissió, i per a les quals actualment no trobe resposta, vos les heu plantejades més d’una comissió fallera. Potser és perquè no imagine unes falles sense tots els ingredients que fan falta per a disfrutar d’esta festa tan nostra, i en la qual he viscut i treballat tota una vida. Potser és perquè tampoc imagine unes comissions falleres sense les falleres i fallers que la formen, ja que tan sols volem que, quan vinguen a la falla, se senten com en casa, contents i feliços de pertànyer-hi i

de compartir les tradicions d’eixa comissió fallera, ja que vosaltres sou l’autentica gasolina i matèria primera de les falles. Potser la solució de tot el sector de negocis que meneja el món de les falles passe per tornar una vegada més a REINVENTAR-NOS (com hem fet sempre i seguirem fent-ho) Potser, potser, potser...

Els amants incondicionals de les falles, com jo, seguirem lluitant per esta festa, ja que per a mi les falles i els fallers, units a tot allò que envolta una falla (història, cultura, opinió, tradicions, convivència, crítica, tolerància, participació, etc.) són, hui en dia, una part molt important de la meua vida de faller.

Ara toca reinventar-nos, perquè estic convençut que el futur de les falles estarà en bones mans, i de segur que les noves generacions defendran tot els que hem aconseguit fins al moment, per a construir un millor futur cal agafar del passat i del present aquelles coses útils i bones que hem fet.

Com va dir Miguel Prim:

«Vivim per a contar-ho, vivim per a plantar-ho i viurem per a cremar-ho»

«Vivim per a contar-ho, vivim per a plantar-ho i viurem per a cremar-ho»

Lorenzo Pérez i Rodríguez

Miguel Prim

UNA OPORTUNITAT UNICA

Hugo Morte

És evident que l’apujada dels preus de les matèries primeres té un impacte negatiu en la dinàmica habitual de l’exercici faller. És a dir, el creixement dels preus de la fusta, de la pintura, del suro i de tot allò que l’artista necessita per a plantar una falla, l’augment dels preus, unit a la carestia del paper, comporta un encariment dels llibrets considerable; la factura de la llum pot ser un impediment per als carrers enllumenats, o simplement celebrar un acte faller comporta una elevació dels costos considerable.

La quota a la comissió no la pots apujar per tal de fer front a la situació. La inflació també afecta les economies domèstiques, i tant que afecta! A més, els atípics ja estan exprimits al màxim. Què hi fem?

Enfront de les adversitats, creativitat. El poble valencià som resilients per naturalesa. Vos proposaria tornar al passat per a construir el futur, fer un exercici de reinici i fer falla popular i combativa. Som falla perquè plantem falla. Obviar les mastodòntiques i convencionals falles amb absència de crítica i fer monuments crítics i creatius, que la gent comente i opine, que no deixen indiferents, i que quan passen uns anys encara parlem d’eixa falla que tanta reflexió i crítica va aportar al barri i la ciutat.

D’altra banda, un altre aspecte que es va salvaguardar en la passada declaració de les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat fou la literatura festiva, popular i satírica, és a dir, el llibret.

Arribat a este punt vos pregunte: cal fer els «llibrots» del passat? I cal fer una reinvenció? I si tornem al passat i fem llibrets coherents amb la falla plantada, crítics i satírics, amb molta creativitat, i no fer tant de volum? Vos invite a tornar a la literatura popular de canya i cordell, adaptant-la al present per a construir un llibret que tinga futur. Fer sostenible, any rere any, la seua publicació, és una obligació per a nosaltres.

Podríem continuar amb exemples com els esmentats i sempre tindríem el mateix denominador comú: tornar al passat per tal de construir un futur sostenible.

“Simplement celebrar un acte faller comporta una elevació dels costos considerable”.

“Tornem al passat per a construir el futur, fem un exercici de reinici, de fer falla popular i combativa”.

Materies primeres

Miguel Prim

Però, sempre que es parla de problemes, cal tindre una bateria de propostes de solucions, o pot aprofitar per a soterrar models que funcionaven per inèrcia, mereixedors d’una profunda revisió. I això són les falles, una realitat amb capacitat de millora, frenada per la immobilitat i la por a millorar models de gestió i models socials.

I abans de parlar del que ens ocupa, plantejarem què passa quan ens preguntem per la necessitat de trobar solucions, ja que que mai arribem a conclusions, no sabem com arribar-hi, quan sabem que per a començar un camí hem de pensar en les conclusions i les conseqüències. És veritat, i cal reconéixer-ho, que els fallers parlem de tot, però poques vegades amb esperit de fer passos endavant.

Però clar, ens costa pensar en gran i en volums, no ens considerem mereixedors, ni amb la capacitat de fer aquestes coses.

Deixant de banda la idea que gràcies a nosaltres es beneficie la falla rival, els diners no ho són tot, la manera de gestionar-ho sí, això sí que marca un eix diferencial, el com, eixa pregunta...

Les falles estan fetes de suro i de fusta, però sobretot estan fetes de persones; per tant, la matèria primera de les falles són els fallers, i per sort, aquests no apugen de preu, perquè se’l rebaixarien per tal de plantar.

Encara que allà fora hi ha un món que ens afecta (guerres, pandèmies, governs desgovernats i ingovernables… ), les falles romanen al marge, mirant-se el melic, com si ningú més tinguera aquests problemes, els quals provenen d’una conjuntura global.

I sense tindre en compte que som al voltant de mil comissions falleres al llarg de la Comunitat, i que una “cooperativització” de totes generaria millores en les condicions d’obtenció d’un producte i directament dels costos. Entrem en matèria. Amb què es construeixen les falles? Amb suro, lògicament, però també estan fetes de pedra blanca, de gespa, de beguda, de carpes, de llums, de bandes de música, d’arròs i d’un llarg etcètera de matèries primeres. Per tant, caldria pensar per què no tenim la capacitat d’arribar a acords que esdevinguen en millores.

Perquè costa! Costa temps! Falta voluntat i hi ha por a perdre l’estatus; per recurrent que parega, és més important el color del corbatí que posarà la fallera major a l’estendard que el llegat que pugues deixar en forma d’un acord amb moltes falles de la teua localitat, de la comarca, de la província o de tota la Comunitat, és a dir, la generació de mecanismes que romanguen amb el temps i que de ben segur sapiguem que estem generant un camí de millores substancials, de beneficis festius per a totes les comissions.

I com no cal que siga culpa del faller, canviem de direcció. Per a assenyalar les institucions i que amollen pasta? No! Però si poden facilitar acords, models de fiscalitat més favorables, si som capaços de gestionar tots a l’una, perquè no tot en aquesta festa són subvencions, obri paraigües, millor seria que ens ensenyen i ens mostren els canals de gestió i els camins. I cal també entendre que hi ha unes falles interessades amb allò que fan, que es creuen aquesta festa i que pensarien les vint-i-quatre hores en clau fallera, i d’altres...

Aquestos que es prenen interés i que haurien de ser referència han de marcar el temps, explicar els canvis, que en pocs mesos ja n’hem tingut prou, fent impossible saber el preu de cada cosa el dia d’abans. Així arriben les sorpreses financeres, per no haver fet els deures.

Però, parlant dels que es prenen les coses amb calma i de forma seriosa, tenen un horitzó de millora, fins i tot que puga dur la sorpresa, i sempre estan oberts a noves maneres de fer i a materials que milloren la producció, a banda de les idees que poc estalvien quant a mate-

rials i que són més una “palla” mental que una realitat. Sí, parlem de la palla de l’arròs, material utilitzat per fallers d’avantguarda per a justificar la involució del col·lectiu, mentre que els productors de suro en contacte amb empreses «mecanitzadores» ja estan a la “joca” de traure materials poc contaminants i que milloren els costos sagnants dels materials utilitzats per a fer falla. Ací es pot veure la distància que hi ha entre classes neointel·lectuals amb aquells que estan dia rere dia en el fang; és clara la diferència entre progressia i progrés.

I parlant de tot i de res: per a quan i per què no una trobada per a parlar d’aquestes coses i poder proposar terceres vies de gestió, producció i millora de totes aquestes coses? Per què no parem? Però, és possible? Sí, definitivament sí, a pesar que ara el desànim domina el panorama faller. Però si ens deixàrem de “llantines” obriríem la porta de la utilitat de ser patrimoni immaterial de la humanitat i descobriríem com les institucions es podrien vore pressionades pel perill de la desaparició d’un ofici ferit de mort com és el d’artista faller, el qual figura sota el paraigua de la salvaguarda de la declaració de la Unesco.

És clar que les falles han sigut molestes per als dirigents, però algú es carregaria a l’esquena la culpa de la desaparició de tants llocs de treball? La mort d’un ofici autòcton? Pense que no.

Per això, qui açò escriu, pensa que encara no hi ha hagut solució, perquè el problema no s’ha abordat. Per què no una taula de vertebració de les falles per a proposar nous models de gestió que garantisquen una millora en els preus i les despeses? Que cal explorar camins de gestió de materials i residus actuals? També! Que no tarde a arribar, i que per causa dels preus dels materials no desaparega una festa que és patrimoni immaterial.

LES OPORTUNITATS PERDUDES

Hernán Mir

Vivim temps convulsos. Després d’una pandèmia mundial que ens va paralitzar, literalment, ens cau al damunt una guerra. Algú podria dir que sempre estem en guerra, i no li faltaria raó. Però aquesta guerra és diferent, perquè ens afecta de prop i no sols en la distància, sinó pel que significa en el sistema econòmic mundial el país víctima de l’agressió militar. Tant és així que la guerra ha desbaratat el subtil equilibri econòmic capitalista. I ja se sap què passa quan aquest equilibri trontolla per qualsevol causa: els preus apugen d’una manera descompassada i tornem a incloure en el vocabulari el mot «inflació». La inflació no és una altra cosa que la gran oportunitat perquè els capitalistes guanyen diners a cabassades, els més pobres ho siguen cada dia més i més, i els que quedem ens calfem el cap a fi de poder continuar amb la nostra vida. Açò no és, ni de bon tros, nou, passa sovint. Però no ens acostumem, ni aprenem.

El cas és que aquesta situació inflacionària afecta en general tota activitat econòmica, i com a tal, l’activitat de les falles. Ho ha fet sempre i continua fentho. I com ens afectarà l’actual inflació? Doncs, chi lo sa?

Perquè tot depén de la capacitat d’adaptació, és a dir de la «intel·ligència» dels artistes. Sí, dels artistes, perquè de

nosaltres, dels fallers en general, poc es pot esperar. El càlcul dels fallers, en general, mai passa per si em bec cent quintos i quaranta cassalles al llarg de l’exercici faller; ara que costen un pico més, em bec noranta quintos i trenta-cinc cassalles i així equilibre el pressupost. Res d’això, continue bevent-ne cent i quaranta (i si ningú mira cent deu i quaranta-quatre) i la falla paga la diferència, i si no hi ha d’on traure la diferència, la llevem de la falla i ens refugiem en el «fins ací arribem… no en tenim més… ho sentim».

En altres crisis econòmiques, la capacitat d’adaptació dels artistes fallers ha sigut admirable i exemplar. Els artistes, molts d’ells a espentes i redolons, adaptaren el seu treball a les circumstàncies, amb canvis «estructurals» i materials. De tots és coneguda la transformació estructural duta a terme a finals dels huitanta del segle XX, amb la desaparició de les bases i la construcció de ninots per a plantar-los directament en terra, així com la pràctica desaparició dels ornaments modelats.

Després, a darreries del segle passat i principis de l’actual, la substitució del cartó pel suro blanc acabà amb els sobrecostos en preparació, passant d’un procés que incloïa modelatge, motle, emplenament de cartó, buidatge, raspat, estructura, ajuntament, raspat, empaperat, preparació, escat, massilla, escat i pintura, al procés actual de modelatge, estructuració, empaperat, preparació, escat i pintura. Més endavant es va anar substituint el panet pel gotelé. Aparegueren els ferrers en els obradors per a

fer estructures més «lleugeres» amb soldador. Els dissenyadors transportaren les seues línies «netes» als grans volums, transformant aquests en grans superfícies planes, sense arestes ni arrugues, de més fàcil preparació i acabament. Després s’introduïren les decoracions amb pasteta i «xurre», i les plantilles. La pintura a pistola amb guardes i retalls, i les decoracions a mà alçada. I encara que tot açò semble un progrés perquè sí, no és una altra cosa que l’adaptació necessària del treball de l’artista a les circumstàncies econòmiques.

Hui en dia sembla que les «solucions» passen, almenys això és el que es transmet públicament, per la reducció de volums, fer les falles més xicotetes, amb menys ninots, sense centre, sense alçària. És com si no hi haguera ningú entre els professionals capaç de trobar altres idees, altres procediments, altres acabats, altres formes de treball que s’adapten a la situació actual. Com si no hi haguera «intel·ligència» per a trobar solucions.

El temps de crisis han de ser aprofitats per a cavil·lar i millorar, reflexionar i buscar, experimentar i trobar. Aquest és, almenys, l’exemple que ens ensenyaren els mestres avantpassats. La resta són oportunitats perdudes.

“Els preus apugen d’una manera descompassada i tornem a incloure en el vocabulari el mot «inflació»”

Ser artista faller sera reconegut com a professio

El 2022 passarà a la història fallera com l’any on el col·lectiu faller celebrà la recuperació de la festa després de dos anys de pandèmia, però també com l’any on materials com la fusta o el poliestirè (derivat del petroli), fonamentals en l’elaboració de la falla, van augmentar els seus preus entre un 25 i un 30%, i això portà a la necessitat d’ajustar el seu cost, reduint el volum del monument.

Però sense cap tipus de dubte, el 2022, també serà recordat com l’any on es va aconseguir la fita d’incorporar la professió d’artistes fallers en la llista d’epígrafs fiscals, la qual cosa els reconeix de manera oficial després de molts anys de reivindicacions.

Gràcies a aquest canvi possible després d’un pacte entre el PSOE i Compromís perquè la coalició donara suport als pressupostos generals de l’Estat, i que s’aprovà via esmena es preveu estalviar possibles problemes als artistes fallers amb Hisenda i, sobretot, s’aconsegueix que figuren per primera vegada en un paper com a professió oficial.

Fins ara els artistes fallers havien d’utilitzar l’epígraf que recull a pintors, escultors, ceramistes, artesans, gravadors i artistes similars, una incoherència tenint una Formació Professional d’artista faller que els titulats d’aquesta professió no tingueren un epígraf que els reconeguera.

Ara amb la novetat d’aquesta xicoteta esmena es manté el mateix epígraf, encara que s’inclou la professió d’artistes fallers.

Amb aquesta mesura importantíssima pel seu valor simbòlic, s’acompleix una reivindicació històrica per part del Gremi Artesà d’Artistes Fallers posant fi al fet que a causa d’aquesta trava burocràtica molts professionals es veien obligats a haver d’adscriure’s en altres indústries alienes a les particularitats d’un

creatiu faller per a realitzar qualsevol tràmit relacionat amb l’administració.

Amb aquest gest, es paga un xicotet deute amb un dels gremis més estimats de la nostra terra i el nostre País qui ara demana fer un pas més, i introduir als artistes fallers en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals l’instrument del Sistema Nacional de les Qualificacions i Formació Professional (SNCFP) que ordena les qualificacions professionals susceptibles de reconeixement i acreditació, identificades en el sistema productiu en funció de les competències apropiades per a l’exercici professional.

Conrado Machancoses i Diaz

“Per fi, ser artista faller deixa de ser una professió fantasma per a l’administració”

UN COLLAGE D’IGUALTAT, DIVERSITAT I INCLUSIÓ

MARINA PUCHE

Emma Guillen i Fuentes

Enguany, des del llibret hem tingut l’oportunitat d’entrevistar la primera dona que plantarà una falla a la plaça de l’Ajuntament: Marina Puche. Ella és filla i neta d’artistes fallers, al seu moment estudiant de Belles Arts i hui en dia una persona que disfruta i ama la seua professió plena de colors. Actualment es dedica a fer falles, carrosses florals, murals, quadres, etc. En definitiva, al món de l’art.

Una de les primeres preguntes que li hem pogut fer no és altra que com afronta el repte de ser la primera dona que dissenya una falla municipal...

La veritat és que tinc molta il·lusió, i no m’havia adonat que era la primera dona que plantava la falla municipal, que és una cosa que em fa una il·lusió afegida. És un gran repte, perquè és una falla que és molt mirada per tot el món i que de segur rebrà crítiques de tot tipus.

Tenint en compte que un estudi realitzat al 2021 va concloure que sols el 5 per 100 del gremi d’artesans fallers eren dones, ens agradaria saber per què penses que té tan poc de pes la figura de la dona en el món dels artistes fallers...

Hi ha poques dones en este món, les dones sempre han fet treball de taller. Preparant els tallers, la meua iaia, per exemple, n’era una. El títol del gremi és prou costós de traure, ja que has de firmar un nombre específic de falles, però hui en dia sé de primera mà que

hi ha més dones en el mòdul d’Artista Faller, i que per tant ocorrerà un canvi prou gran, ja que el futur dels tallers està ple de dones.

Quin consell donaries a les noves generacions d’artistes falleres que ara estan estudiant aquest mòdul?

A les noves generacions els diria que es dediquen a allò que els agrade, i que no es posen cap barrera. Que s’ha de tindre clar que este treball és molt sacrificat, però que és com tots, i si el treball els agrada, endavant

Què significa per a tu, com a dona i com a artista, trencar esta barrera?

Jo sempre he tingut les falles en vena, i sempre m’he sentit part del món dels artistes fallers; jo, personalment, em sent igual que els meus companys. I tenint en compte la quantitat de dones del sector, crec que és un pas per a les següents dones i per a les xiquetes, i que estes vegen que poden fer falles de tot tipus, i generalment les que elles vulguen.

Tots sabem que plantar a la plaça de l’Ajuntament és un gran repte per a qualsevol artista, i també una responsabilitat. Tens por de les crítiques que puguen vindre?

A pesar de les crítiques, que sempre n’hi ha, hem de tindre clar que les falles no estan fetes al gust de tots. En el cas d’este projecte, tant Manolo García, que és qui firma

la falla, i jo, que la dissenye, sabem que és arriscat i sabem a què ens enfrontem.

Les falles expressen moltes coses, fins i tot poden arribar a ser un bon element per a transmetre valors com la igualtat, la tolerància i la no-discriminació per motius de gènere, ètnia o religió. Creus que estem utilitzant bé esta eina o que encara podríem traure-li més suc?

Les falles per a mi és contar el que jo sent, les meues situacions ¡ el meu caràcter, la meua manera personal de veure-les. Per a mi, les falles tenen un premi a l’ingeni i gràcia, perquè és un art fet perquè la gent el visca i el disfrute a la seua manera. Jo, en les meues falles no hem considere molt crítica, però sí que m’han dit que tinc una mirada molt femenina. Com quan vaig fer la falla de la Torre Sans, que anava sobre els monyos de fallera, encara que al final parlava un poc de tot. A mi m’agrada anar per eixe costat, però és cert que no tots tenim el mateix tipus d’humor, al cap i a la fi les falles estan fetes per a dir coses i que cada artista expresse la seua personalitat. A mi, el que m’agrada expressar, entre altres coses, és l’humor i les situacions quotidianes de la vida.

Vens de família d’artesans fallers: el teu avi, ton pare... Com es porta el fet de pertànyer a una de les famílies més importants del món dels artistes fallers?

Ho porte amb orgull, i per a mi és una sort increïble vindre de família d’artesans, ja que tenim moltes anècdotes de les falles, perquè les vivim molt intensament. I és el que em fa sentir admiració cap a mon pare i la meua iaia.

Últimament has estat involucrada en molts projectes, com ser l’encarregada de fer el retrat de Carmen Martín, FMV 2022, el qual s’exposarà al Museu Faller. Com ha sigut l’experiència de rebre este encàrrec?

Em va encantar fer el retrat de Carmen, va ser una oportunitat de pintar a la meua manera una fallera que transmetia una felicitat i un respecte cap a les falles molt gran, però al mateix temps era un retrat que transmetia la felicitat de tornar a viure les falles...

Els que et coneixen diuen que eres una artista polifacètica (artista fallera, dissenyadora, pintora de retrats...). Què és el que més t’agrada fer?

A mi m’agrada tot, per això em dedique un poc a tot. I m’agrada que al final cada projecte tinga les seues coses, i he disfrutat un muntó amb el retrat de Carmen. També estar al taller ideant les falles, i estar al taller tant de temps també és molt bonic. Supose que em dedique a tot perquè m’agrada tot, si no, deixaria algunes coses sense fer.

Per a mi és una sort increïble vindre de familia d’artesans.

LA IMPORTANCIA DE LES DONES EN UN CÀRREC DE PODER

Layla Garcia i Lorente

Científiques, aviadores, polítiques o pintores, entre moltes més professions.

Al llarg del temps, son moltes les dones que han canviat i han exercit un paper fonamental en el transcurs de la història. Grans revolucionàries que han trencat amb allò que s’ha establit en cada un dels seus camps, en la societat i en la cultura. Totes aquestes dones valentes en els seus temps, donaren pas a moltes altres que les prengueren d’exemple i hui dia, són defensores de la igualtat.

Entre aquestes dones que canviaren la societat en què vivien, podem destacar a la científica Marie Curie, l’aviadora Amelia Earhart, la pintora Frida Kahlo, la científica espanyola Margarita Salas i la disenyadora Coco Chanel entre moltes altres.

Però, este temps en què les dones han treballat per a complir els seus somnis i han lluitat per a fer-se un lloc en la societat en què vivim, ha aconseguit que totes nosaltres continuem amb eixe llegat.

Dones com la futbolista espanyola Alèxia Putellas que ha aconseguit el seu segon Baló d’Or jugant en el Futbol Club Barcelona, és un referent per al món de l’esport i per a moltes xiquetes que vulguen obrir-se pas en

esta professió. I no sols a aconseguir fer-se un lloc en el camp, si no a lluitar pels somnis que una té des de xiqueta.

Seguint en el món de l’espectacle, la indústria musical està plena de dones reconegudes mundialment com Beyoncé, Rihanna, Lady Gaga, nosaltres, a Espanya tenim grans artistes que han arribat a ser reconegudes fora del nostre país, com la cantant Rosalía. A més, les actrius no es queden arrere, Elsa Pataky i Penélope Cruz són conegudes en aquesta professió per ser molt bones intèrprets.

Marie Curie va rebre el premi nobel en física i en química, actualment l’última dona a rebre un premi nobel en física ha sigut l’estatunidenca Andrea Ghez en 2020, gràcies al seu descobriment d’un objecte compacte supermasiu en el centre de la nostra galàxia.

Les xarxes socials són un mitjà d’informació molt important actualment, aplicacions com instagram ens ofereixen diàriament molta propaganda sobre el que més ens interessa de cada compte. La professió de influencer és nova però molt cotitzada hui dia, per això no moltes persones arriben a aconseguir el seu propòsit. Propòsit que si han aconseguit les influencers valencianes Marta Lozano i Teresa Andrés Gonzalvo.

Elles en les seues xarxes socials ensenyen al món el que són les falles, tant participant en elles, vestint-se, ensenyat la seua indumentària, com explicant-li a la gent de què es tracten. És un exemple de com les falles poden arribar a través de persones amb un milió de seguidors gràcies a aquesta professió que està a l’abast de tots.

Les falles també tenen la seua figura que ens representa, i aquesta és la de la fallera major i fallera major infantil de València. Aquesta és volguda i acollida per tots els valencians i, amb elles la seua cort d’honor. És així com en la nostra festa també brindem honor a la figura que representa la dona.

I no queden arrere les indumentaristes com Amparo Fabra, la pirotècnica Reyes Martí i l’artista fallera, que es converteix en la primera dona a dissenyar una falla municipal, Marina Puche, elles demostren que nosaltres també tenim un paper fonamental posant el nostre granet per ajudar a aconseguir els somnis de tots els fallers.

El món està ple de dones amb un gran potencial, les nomenades anteriorment són un xicotet exemple del que han arribat a aconseguir moltes d’elles. En el segle XXI, la importància de la dona en un càrrec de poder creix, i amb elles, les possibilitats d’aconseguir tot el que ens proposem.

El món està ple de dones amb un gran potencial.

Alèxia Putellas Baló d’Or 2022

QUÈ SÓN ELS MICROMASCLISMES?

Casa de la Dona

Els micromasclismes són situacions que veiem cada dia, però que la majoria de la gent ha normalitzat i als quals no donen molta importància, i això va calant en el dia a dia, en la quotidianitat de la societat.

El referent d’aquesta qüestió és Luis Bonino, que ja en 2004 en va fer la definició: “Un micromasclisme és una conducta quotidiana i subtil que realment constitueix una estratègia de control que atempta contra l’autonomia personal d’una o diverses dones. No obstant això, poden arribar a ser imperceptibles i fins i tot estar legitimats per la societat”. Així, per a molts homes és la reafirmació del seu domini, especialment davant de dones que consideren rebels. D’aquesta manera busquen guanyar poder enfront d’una dona amb la qual mantenen algun tipus de relació, o almenys situar-se en una determinada posició d’avantatge.

I és per això que volem plasmar en aquestes pàgines algunes d’aquestes actituds (en el text i en les il·lustracions), de manera que entre tota la ciutadania siguem conscients d’allò que veiem cada dia i així posem el nostre granet d’arena per a canviar-ho.

Micromasclisme laboral:

• Pregunta: Com has arribat a ser directiva, amb criatures i casa?

• Resposta: respon-li que igual que ell. Per què se li pregunta a una dona si les tasques de la casa i la cura dels fills i filles és una tasca compartida?

Micromasclisme espai:

• Els canviadors de bolquers sempre estan en els lavabos de dones.

Els pares també canvien els bolquers dels seus fills, per tant haurien d’estar en els dos lavabos.

Micromasclisme al bar:

• Servir el batut de fresa a la dona i la canya a l’home.

La xica diu, al canviar «la canya és meua». Sense preguntar, sempre donen per fet que la cervesa és per a l’home.

Micromasclisme roba:

• Uniforme (falda i pantaló)

La xiqueta es queixa que vol utilitzar pantalons.

Micromasclisme en la infància:

• Per què regalem rosa i blau si el món es multicolor?

Micromasclisme entre dones:

• Eixa no treballa, està tot el dia en casa

Micromasclisme a pares de família:

• Fill, hui estàs de cuidador?

• No mare, sóc son pare. També és cosa meua.

Micromasclisme en casa d’amistats:

• Maria, que bona que t’ha eixit la salsa!

• L’ha feta Andreu.

Ells també cuinen, sempre es dona per fet que cuina la dona

Micromasclisme a la llar:

• Dona:Jose, has torcat la pols?

• Home: Ai, no m’ho havies dit...

Las faenes de casa són responsabilitat de tota la família.

Micromasclisme en el transport públic:

• En un seient, l’home ocupa tot l’espai, espatarrat, mentre que la dona ocupa sols el lloc necessari, o menys.

En el seient del bus o el tren, l’home viatja espatarrat, ocupant molt d’espai. No és una qüestió de grandària, és de domini de l’espai.

MOLT PER FER. MOLT PER TREBALLAR

Ivan Serrador i Ferrer

Molt s’ha parlat sobre la figura de la dona en les falles però, encara que s’han produït certs avanços, el ben cert és que, dades a la mà, encara ens trobem lluny d’unes falles feministes i en igualtat.

Només hem de visitar un parell de falles per comprovar que el disseny i la confecció dels ninots continua estant ple d’estereotips de gènere. Encara que en els últims anys l’art faller ha evolucionat molt i, gràcies a la conscienciació i el treball de les organitzacions i entitats feministes s’han eliminat certs micromasclismes i ja no es realitzen escenes degradants per a les dones, la figura de la dona en els monuments continua mostrant uns rols propis sota una visió masculinitzada quan no masclista. Les dones no són representades com a executives, professionals o treballadores, sinó que apareixen en molts casos amb rols de gènere molt estigmatitzats com a mares, àvies, princeses o reines fruit d’una visió molt tradicional.

A més, una altra de les característiques d’aquest art efímer que es repeteix des del segle xix fins hui és que les dones són representades intensament sexualitzades, és a dir, les mostren com a cossos, ignorant les seues qualitats i habilitats intel·lectuals i personals, reduint-les a mers instruments de plaer d’altres persones, fruit d’aquesta visió masculina i patriarcal que encara predomina en les falles. En canvi, pel que fa al cos central de la falla, les figures principals són masculines i sempre es presenta l’home com el personatge més rellevant i en un estatus de poder enfront de la dona.

Aquesta és una de les principals conclusions que es recull a l’«Anàlisi de les Falles de la ciutat de València des d’una perspectiva de gènere», que va encarregar la Regidoria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de València al Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València, i que va dur a terme Verònica Gisbert Gracia, professora associada del Departament de Sociologia i Antropologia Social; Joaquim Rius Ulldemolins, Dr. en Sociologia i professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València; Laura Martínez Junquero, professora associada del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València, i Helena Olcina i Amigo, enginyera informàtica de la Universitat Politècnica de València, amb l’objectiu d’analitzar els continguts simbòlics de les Falles i la seua relació amb la propagació i reproducció dels models sexistes, identificar els rols desenvolupats per cada sexe dins d’aquest àmbit i veure quins factors afavoreixen l’evolució de les festes i que permeten una participació igualitària de les dones.

La festa de les Falles és un reflex de la realitat social, per aquest motiu, el sexisme estructural del sistema social queda també patent al món de les Falles. Els estereotips de gènere estan tan arrelats que passen desapercebuts. Com a botó de mostra, en l’estudi de camp que s’inclou l’anàlisi sobre 207 falles de la ciutat de València, es va concloure que el 71 per cent dels ninots eren figures masculines, mentre que les femenines representaven només el 9 per cent. En un 14 per cent de les falles hi havia paritat en les figures, mentre

que en un 6 per cent no apareixia cap representació femenina. Així, el 63 per cent de la figures que mostraven una dona en les falles ho feien de manera hipersexualizada.

A més, en l’estudi es tracten diferents temes com el paper de les dones en les estructures de decisió i de responsabilitat en les falles, la seua participació en l’organització o la violència sexista a la festa, entre d’altres. Conclou que, malgrat els avanços dels últims anys en el sentit d’una major igualtat de gènere en les Falles, existeix encara hui en dia una gran diferència en la participació i en els rols dels homes i dones. Açò queda patent no sols per les significatives diferències quantitatives que trobem dins dels casals, en la pirotècnia o en el context dels i les artistes fallers, entre d’altres, sinó també en els rols i les representacions de les dones tant en les estructures de gestió i decisió de la festa josefina com en els actes del ritual o als cadafals. La dificultat d’accés a les estructures organitzatives de la festa fa que la dona tinga una presència minoritària en els espais de decisió, cosa que també dificulta la pressió per a canviar les actuals condicions de participació.

Si atenem als càrrecs festers, aquests són també un terreny encara vedat per a les dones. Al cap i casal, el 88% dels presidents són homes i el 74% dels vicepresidents també. En estaments com la Interagrupació o les agrupacions per sectors el poder també és masculí. Els jurats que valoren els monuments en totes les seccions són majoritàriament homes. Per tant, amb aquests ingredients, és molt difícil que l’absència d’una perspectiva

Les Falles són un reflex de la societat, per aquest motiu, el masclisme queda també patent a la festa.

de gènere continue sent un mal endèmic de les falles.

Al febrer del 2022, l’Assemblea de Presidents de Falles va rebutjar que les comissions que han de preparar el pròxim Congrés Faller tinguen una composició paritària home-dona. Aquesta va ser una proposta de Carlos Galiana, en la seua condició de president de la Junta Central Fallera, que van rebutjar els presidents i directius del col·lectiu faller. A més, a Galiana se li va retraure que la seua junta directiva siga majoritàriament de dones.

Crida l’atenció que una part del col·lectiu faller assumisca l’ordre social de gènere i no perceba les desigualtats per una manca de models de gènere festius diferents. Açò té dues conseqüències: la primera és l’absència de reivindicacions públiques o conflictes sociofestius per raó de gènere; la segona és que, per al col·lectiu faller, el sexisme no és una problemàtica prioritària, i no veuen que combatre’l siga cap necessitat.

Un món profundament masculinitzat i patriarcal

Malgrat que les dones sempre han estat presents en l’art faller, no se’ls ha donat el reconeixement que mereixien. Sempre hi ha hagut dones treballant a l’ofici i, encara que han estat invisibles, han sigut l’ànima del taller.

En uns inicis, la dona havia sigut l’encarregada de repuntar i ajustar les peces de roba vella amb les quals es vestien els ninots de cera i arpillera farcida de palla o borumballes. Després, quan aquests materials van començar a ser substituïts pel paper i cartró, va aparèixer la figura de la cartonera que s’encarregava d’humitejar el cartró per fer-lo més dúctil, impregnar-lo de cola i tirar-lo al motle per traure les peces de cartropedra que conformarien la falla.

Actualment, i encara que hem avançat, les dades continuen sent prou desencoratja-

dores. Dels 180 agremiats i agremiades del Gremi d’Artistes Fallers, només un 6,66% dels artistes fallers són dones. En termes absoluts, 12 sobre 180.

Elles són Lola Climent, Elena Esteban, Marisa Falcó, Eva Gimeno, Carmen Guaita, Inmaculada Ibáñez, les germanes María José Luna i María Pilar Luna, María Teresa Melià, Marina Puche i Georgina Torres.

Moltes d’elles s’han endinsat en aquest món tant masculinitzat perquè hi ha familiars que han estat artistes fallers, com pot ser el cas de Marina Puche o les germanes María José Luna i María Pilar Luna. Afortunadament açò està canviant ja que moltes dones, durant els últims anys, han decidit cursar el cicle formatiu d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies on els homes ja hi són una minoria.

A més, les dones, no solen ser llorejades pel seu treball. Com a dada per a la reflexió, sols diré que només una artista fallera, María Valero, ha aconseguit indultar dos ninots a València. La resta d’artistes premiats amb aquest mèrit són homes. Igualment, només 4 dones han aconseguit el primer premi del concurs de cartells de falles en tota la seua història: María José Tornero (1976); Carolina Bartesaghi (1986); Marisa Llongo Calabuig (1995) i Mónica Guallart Faus (2005). Dones pioneres

L’absència de la dona en espais de decisió, lideratge o de protagonisme en les falles, més enllà de la figura de la Fallera Major i de les seues Corts d’Honor, fa que les pioneres que han trencat motles siguen encara més celebrades. Per exemple, a l’abril de 1979, María Vanacloy es va convertir en la primera dona presidenta d’una falla creada al Perellonet, concretament, la comissió de la falla Grup de Pescadors, integrada gairebé completament per dones, excepte un home, i va accedir al càrrec per ser la major d’un grup d’entre 16 i 19 anys.

Vam haver d’esperar fins al 2009 perquè una dona, Laura Cano Zamorano, es

convertira en la primera dona a accedir a la presidència d’una comissió de la Secció Especial i, per tant, també de la Federació de Falles d’Especial, de la qual forma part Almirall Cadarso-Conde d’Altea.

No menys precursora va ser María Caridad Pinto Ferrer, que fou la primera dona que va obtindre el carnet del Gremi d’Artistes Fallers i la primera que va plantar en la Secció Especial, en aquest cas en la infantil. Al 2016, l’Ajuntament de València, amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, li va fer el lliurament dels premi Dones de la Festa, un reconeixement a les dones que han treballat en diferents àmbits del món de les Falles.

Una altra pionera va ser Paqui Romero Lozano, que va ser la primera dona que va formar part de la Junta Central Fallera i, a més, com a càrrec electe; ho va fer en els anys 1984, 1985 i 1986 representant el sector de Campanar. O les pirotècniques Vicenta Peñarroja Fas, més coneguda com la coetera de la Vall, que fou la primera dona que va disparar a la plaça de l’Ajuntament de València, i Reyes Martí, la cinquena generació d’una família de pirotècnics, que des de 2004 fins l’any 2016 ha estat l’encarregada de disparar la mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València del Dia de la Dona.

Però, si enguany hem de parlar d’alguna pionera, ella és Marina Puche. A Marina, l’amor i la passió per les falles li corre per les venes. Una tradició familiar que va començar amb el seu avi, l’artista faller Julián Puche, i que va continuar el seu pare, el també escultor Pepe Puche. Al costat d’ell, aquesta jove il·lustradora valenciana llicenciada en Belles Arts va començar a fer els seus primers dissenys de monuments fallers. Des de llavors, ha centrat el seu treball principalment en falles infantils, encara que ja ha realitzat dues falles grans.

Amb aquesta experiència a la motxilla, a Marina ara li ha arribat l’encàrrec més important de la seua vida, dissenyar la falla municipal de la plaça de l’Ajuntament. Un repte per a qualsevol artista, però que, en el seu

cas, a més, suposa una fita, ja que serà la primera dona a fer-ho.

L’indult del masclisme

El Museu Faller de València dona refugi als ninots que s’han salvat del foc des de la dècada dels anys trenta. Les sales de l’edifici resguarden a personatges que els valencians i valencianes indulten cada any des que va tindre lloc la primera Exposició del Ninot en 1934.

I cada espai, impregnat de crítica política, costumisme i humor, reflecteix l’esperit de la societat en diferents moments de la història recent. Però hi ha un patró que es repeteix al llarg del recorregut: la figura de la dona apareix representada en totes les etapes com a nena o jove fallera, la icona d’aquestes festes, o com a senyora d’edat avançada vestida amb la indumentària tradicional valenciana.

Més enllà de la famosa «Cacahuera estraperlista» de l’artesà faller Modesto González Latorre, que venia cigarrets d’amagat després de la Guerra Civil (1936-1939) i que va ser indultada del foc per votació popular l’any 1943, «La soguera» que elaborava cordes o «La venedora d’alls» de José Colomer (al museu hi ha una rèplica d’aquesta última, no l’original realitzada per l’escultor José Azpeitia) de mans castigades i pobres espardenyes amb una postura servil que corria molt d’acord amb el lema espanyolista de la seua falla en aquell dur any: «València generosa ofereix els seus fruits a la mare pàtria», no hi ha rastre entre els ninots indultats del paper de la dona treballadora ni de la seua incorporació al món laboral al final de la dictadura franquista. La resta d’imatges d’oficis valencians estan protagonitzades per perfils masculins.

A més, d’entre totes les figures exposades al museu, tan sols dos ninots indultats infantils estan signats per una dona artista fallera, María Valero, les creacions de la qual són ja del segle xxi i es caracteritzen per tindre una vocació educativa.

Fins als setanta, en les Falles, elles només es dedicaven a tasques com parar taula i agranar el casal, i açò es reflecteix clarament als ninots indultats. Un bon exemple del que parlem és el primer ninot indultat de manera oficial que es va triar en plena Segona República. Elaborada amb cera, fusta i tela, la figura de «Iaia i neta» de Vicente Benedito va donar principi a una successió de figures guanyadores que han representat les diferents versions de la dona tradicional valenciana.

Una altra de les obres que parla per si sola és «Les bromes de Cupido» de l’artesà Juan Huerta que recrea el matrimoni sota una visió irònica i masclista on un home cavernícola arrossega una dona dels cabells.

En aquest context, un altre dels guanyadors va ser la representació d’una parella indígena, els dos amb plomes al cap i amb poca roba, obra també de Juan Huerta i que fa referència als turistes, als qui en aquella època es veien com una amenaça per a les festes. A més, la dona porta un bebé amb un capell de marí que indica que el fill és d’un altre home.

Ja en els anys seixanta i setanta, les peces mostren tonalitats més acolorides. Escenes com la caricaturització d’un matrimoni envoltat de bebés o la d’una cistella plena de nounats manifesten els efectes que va tindre el baby boom en la societat valenciana.

També hi ha referències al moviment hippie i apareix el primer ninot després de la dictadura, en el 1975, «El ressorgir de l’erotisme», en el qual un home major recull una revista eròtica del terra, sota la mirada de retret de la seua companya.

En la dècada de 1980 va guanyar el primer ninot indultat sobre un acte faller, en què una mare, amb la vestimenta típica, porta al carro els seus dos fills a l’ofrena.

Però, si hi ha un ninot sexualitzat que destaca per damunt de tots, aquest és el que homenatja la saga «Boja acadèmia de Policia» de Miguel Santaeulalia per a la Falla Na Jordana en el 1995, on es representa un grup

de sis policies de caricatura pronunciada i fisonòmicament deformats rodejant una dona especialment sexualitzada.

Un dels pocs rostres femenins reconeguts entre els ninots indultats recentment és el de l’actriu Concha Piquer. La composició, que compta amb el modelatge de Toni Ramos (escultor de la signatura Lladró i artista faller ocasional) i l’acabat de l’artista Paco López Albert, fou l’aposta guanyadora de la Falla Convento Jerusalén l’any 2008.

La figura mostra Concha Piquer, amb el seu xicotet bagul inclòs, al costat de dos xiquets xicotets vestits amb el vestit regional. Un d’ells porta una imatge menuda de la Maredeueta, un homenatge a la cançó emblema de la cantant, símbol, a més, de diverses generacions de valencians i so de la festa fallera. El títol oficial de l’escena és «Lliçó de cant» i rendeix tribut a la cantant valenciana seguint un retrat seu realitzat l’any 1978, amb vestit curt i tocada amb un mantó de Manila.

La figura de la dona a les Falles de Silla

Al nostre poble, entre les dones que han trencat barreres al món de les falles, destaquen Isabel Redondo, que fou la primera

presidenta d’una falla de Silla, concretament de la comissió de Falla Reis Catòlics de Silla, i Mari Carmen Ribera, Silvia Mas i Raquel Gradolí, que han ocupat la presidència de la Junta Local Fallera de Silla.

Enguany destaca també la figura d’Elena Tomás, que farà història per ser la primera dona que presideix la seua falla, la comissió de Falla Mercat de Silla.

Pel que fa a altres temes relacionats amb la igualtat de gènere, l’única falla del municipi que destaca per la seua implicació en la lluita feminista és la Falla Port de Silla.

La comissió del Port fou la primera a obtindre una menció especial per l’ús del llenguatge inclusiu en el seu llibret de falla als premis que atorga anualment la Generalitat Valenciana en el 2017.

A més, des d’aquest mateix any, el llibret inclou un apartat dedicat exclusivament a la igualtat de gènere i contra la violència masclista i una escena a la falla.

La Falla Port de Silla va ser la primera falla de l’Horta a sumar-se al Pacte Valencia contra la Violència de Gènere i Masclista i durant les falles del 2022 fou guardonada per la Casa de la Dona de Silla amb la menció especial pel seu treball per la igualtat.

Bibliografia

Domínguez, M. (2016) «Homenaje a las pioneras de la cultura festiva». Levante EMV

Fajardo, S. (2021) «Las mujeres solo representan el 5% del Gremio de Artistas Falleros». Levante EMV

Pla, C. (2022) «Marina Puche, la primera mujer que diseña la falla municipal de Valencia: Queda mucho camino por recórrer». Nius diario

Mateu, B. (2022) «Así representan a la mujer los ‘ninots indultats’ de las Fallas de Valencia». La Vanguardia

Esbrí, I. (2016). «La dona al taller de falles: El testimoni gràfic de les cartoneres del taller de Julian Puche». El Verí del Foc núm. 10 (pp. 64-75). Falla Juan Ramón Jiménez de Xativa.

Gisbert, V i Rius, J. (2018). Informe d’anàlisi de les falles de la ciutat de valència des d’una perspectiva de gènere. Bayarri Llobat, Vicente J. Álbum de ninots indultats.

La falla Port de Silla destaca per la seua implicació en la lluita feminista.

VOLS SABER SI LA TEUA FALLA ÉS MASCLISTA O FEMINISTA?

@Les Beatrius

1= Masclista / 10= Feminista

Puntúa del´1 al 10

1. Utilitza llenguatge inclusiu i no sexista als texts?

2. La figura o figures protagonistas, són dones?

3. La figura principal, representa valors i rols sexistes?

4. En el conjunt del monument la representació de dones i homes es paritaria?

5. El rol que representen les figures de dones, correspon a rols masclistes (estatus de subordinació, complementarietat, inferioritat)?

6. Hi ha figures de dones que corresponen a imatges hipersexualitzades i cosificades?

7. Les figures de les dones representen estereotips masclistes (en comportament, aspecte, valor).

8. La temática de la falla i el tractament que es fa, en general, contempla la perspectiva de gènere o és androcèntric?

9. Hi ha dones entre les autores del disseny o artistas de la falla?

10. La caracterització de les dones i xiquetes d´altres ètnies i cultures és sexista?

11. Está representada la diversitat de gènere, sexual, familiar, cultural, discapacitats..?

12. Trobem representades altres masculinitats o feministats més enllà de les hegemòniques, intersexualitat, transsexualitat, cossos en transició?

13. Visibilitza i recolza reivindicacions o denúncies feministes?

Les Beatrius és la xarxa de dones feministes profesionals del periodisme i fotoperiodisme al País Valencià.

El test de Bechdel s’utilitza per avaluar l’escletxa de gènere en obres literàries i audiovisuals, del qual s’adaptat al test de #BechdelFaller.

COM AFECTA EL DISCURS D’ODI A LA GENT DEL COL·LECTIU LGTBIQ+

Carla Estará i Molina

Vivim en l’era de la “cancel·lació”, del rebuig a qualsevol persona que, des de la perspectiva de l’usuari, no li satisfà el desig. Aquests comportaments els podem observar sobretot en l’àmbit de les xarxes socials, en les quals, pràcticament cada setmana un “personatge públic” rep missatges d’odi per un comentari o comportament de vegades incorrecte i de vegades malinterpretat.

Podríem pensar que hui en dia ja no existeix l’homofòbia, el masclisme o el racisme, ja que tenim dies o mesos commemoratius per tal de reivindicar i expressar-se cada u com és, com per exemple el 8 de març o el mes de juny.

En canvi, quan es presenten aquests linxaments podem llegir coses com “maricón de mierda” i altres barbaritats. Insults propis dels anys quaranta i cinquanta, quan era delicte expressar una sexualitat diferent de la de la parella heterosexual, monogàmia i per descomptat cis. Ens creiem que som una societat molt avançada i lliure de prejudicis, però no podem estar més equivocats.

Hui en dia encara són 69 els països on l’homosexualitat està criminalitzada, i onze d’aquests tenen la pena de mort. Segons l’Agència Europea de Drets Fonamentals, set de cada deu persones LGTBIQ+ a Europa oculten la seua orientació sexual o la seua identitat de gènere durant l’etapa escolar. També podem trobar dades aterridores entre gener

del 2008 i setembre del 2020, ja que almenys 3.664 persones trans han sigut assassinades en tot el món. ¿Com ens deixa com a societat saber totes aquestes dades? ¿Encara podem pensar que som una societat lliure de prejudicis i avançada? ¿Són els discursos d’odi els que continuen perpetuant aquesta violència sobre el col·lectiu?

El moviment d’alliberació LGTBIQ+ es remunta a l’any 1969, a Nova York, on es va organitzar una marxa que acabà amb els famosos disturbis de Stonewall. La matinada del 28 de juny es va fer una batuda policial al pub Stonewall, on gent transsexual, transgènere i homosexuals i bisexuals podien expressar la seua llibertat sexual i d’identitat sense cap problema.

Durant els anys cinquanta i seixanta, el col·lectiu s’enfrontava a un sistema legal hostil, i sobretot a una societat que els rebutjava profundament; recordem que fins al 1990, l’OMS catalogava l’homosexualitat com una patologia psiquiàtrica, i la transsexualitat ho va ser fins a l’any 2018. Els disturbis van marcar un abans i un després als Estats Units i a la resta de països. A continuació d’aquest moment, el moviment d’alliberació va ser molt més latent, i a finals del segle passat va ser quan s’organitzà formalment la comunitat LGTBI. Així, tots els anys, el 28 de juny se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTB. Molta gent insisteix que aquest dia actualment és inútil, però res més lluny de la realitat.

Més enllà del perill que suposa l’estat moltes vegades, a més a més, el col·lectiu també rep nombrosos crims d’odi. Les persones transgènere són les víctimes més concurrents, i segons Transgender Europa, entre 2008 i 2020 van morir assassinades 3.664 persones trans, simplement per prejudicis discriminatoris. A Espanya, entre 2009 i 2021 han assassinat dotze persones per aquestes mateixes causes.

El 2 de juliol de 2021, un jove de vinti-quatre anys decideix quedar amb uns amics per anar al pub El Andén, situat al passeig marítim de la platja de Riazor, A Coruña. Nascut a Brasil en 1997, amb tan sols un any va arribar a Espanya amb els seus pares. Als díhuit anys va cursar un grau de tècnic auxiliar d’infermeria, i dos anys després ja estava treballant en una residència; a més, era voluntari de la Creu Roja. En el moment dels fets estava cursant un grau per a ser tècnic dental. Era un xic amb amics, familiars, somnis, plans de futur... Però la matinada del 3 de juliol, un grup de persones van decidir que la seua vida no valia, i al crit de “MARICÓN DE MIERDA” li van propinar tal pallissa que va morir a l’Hospital Universitari d’A Coruña.

Aquest fet no és cossa del passat, d’un passat que ens agrada denominar “antic i retrògrad”, i pensem que la nostra societat i les nostres lleis són més llibertàries i justes, excepte si tens una identitat sexual diferent de l’homosexual i decideixes viure la teua vida sense amagar-te. Però ja podem comprovar que açò no és així. Gràcies a certs discursos polítics de determinats partits polítics, aquest odi i violència han augmentat de manera exponencial en aquests últims anys.

Les víctimes tenen nom, cognoms i vides que ningú no pot decidir si viuen o moren per ser qui són i per viure com volen. És important que no oblidem aquestes fets i aquestes dades, perquè el col·lectiu no pensa fer un pas arrere, al contrari, continuarà lluitant i cada volta més alt i amb més força. No podem permetre tornar a amagar-se per por, a no viure per por, a no ser per por. Contra l’odi i la violència, més fort lluitaran, més fort lluitarem.

CASALS DE FALLA LLIURES DE LGTBIfòbia

Emma Guillen i Fuentes

Persones que per ser lesbianes o gais han tingut amics que han plantejat la pregunta de: «No t’hauràs enamorat de mi?» És una experiència quasi universal vore com amics de tota la vida dubten de la teua amistat o ensenyen com són en veritat.

També es troben amb el fet de no ser acceptats en tots els ambients. Per exemple, en l’ambient educatiu escoltar, comentaris del tipus «les persones homosexuals no són dignes de reproduir-se», com si per a tindre fills hagueres de tindre una qualificació específica. De la mateixa manera, hi ha casos d’assetjament en l’entorn escolar i en l’entorn professional pel fet de ser part d’aquest col·lectiu.

Com tots sabem, la gent que pertany al col·lectiu LGBTQ+ sofreix diverses experiències que arriben a marcar-los de per vida, fet que provoca diversos problemes psicològics, com poden ser l’ansietat o la depressió.

Moltes d’aquestes agressions solen estar invisibilitzades i es donen en un ambient festiu com poden ser les falles, per aquest motiu, des de La Falla Port de Silla volem fer costat a aquest col·lectiu i sobretot demanar-li al col·lectiu faller el més absolut respecte i acceptació.

En aquest espai que m’ha sigut proporcionat, m’agradaria donar visibilitat a algunes de les experiències de primera mà que m’han contat persones del col·lectiu.

Quan es tracta d’eixir de l’armari o de fer saber als familiars més propers la seua orientació sexual, hi ha moltes complicacions per a ells i elles; tots sabem que cada família és un món, i lamentablement no podem predir què ocorrerà quan contem alguna cosa a algú.

Tot i això, aquestes persones arrepleguen el valor i el coratge suficient per a fer-ho i enfrontar les possibles conseqüències. A tot el món ens agradaria que els nostres familiars ens donaren suport en tot moment, però lamentablement no es pot evitar que hi haja famílies que no s’ho prenen de la millor manera.

Moltes vegades s’han donat casos que, una vegada expressats els seus gustos, els han fet fora de casa, casos de famílies religioses en les quals han plorat i orat perquè el fill, filla, net o neta canviara d’orientació sexual.

També s’han donat casos de persones que s’identifiquen com a bisexuals, i que una vegada ho han contat, se’ls ha contestat que a ells els agraden més els xics que les xiques.

O que pel fet de ser bisexual s’han enfrontat a comentaris com: «És que a tu t’agrada tot el món», «Eres molt promiscu», o fins i tot se’ls ha arribat a plantejar la possibilitat de fer un trio. I no sols això, també se’ls denega la seua sexualitat per motius tan arbitraris com la seua parella actual.

Però després de tot açò, hauríem de preguntar-nos com podem solucionar-ho, o d’alguna manera millorar la situació d’aquestes persones com a part externa. I des de la meua perspectiva, crec que al final el que es pot fer és deixar que les persones siguen com són, entendre que cada u té el seu procés.

Al cap i a la fi, les persones no estan per a complir les nostres expectatives, i no han de ser com esperem. Cadascú és un món únic i no hi ha una norma que ens construïsca a tots igual.

Per aquest motiu, m’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per a reivindicar les falles com una festa segura per a tothom, i que ningú dins d’aquest àmbit puga ser discriminat per la seua identitat de gènere o per la seua orientació sexual. Volem que les falles siguen llocs on, en cas de produir-se alguna agressió, la víctima puga sentir-se secundada.

LAURA MENGÓ, LA FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA QUE TRENCA BARRERES

Carla Gil i Blesa

cions, la natació, el pàdel i passar temps amb els seus amics i familiars.

València celebrarà en 2023 l’edició més inclusiva de les Falles. El passat mes d’octubre, després d’un ardu procés d’elecció, Laura Mengó va rebre la crida de l’alcalde de València Joan Ribó, convertint-se en la màxima representant de la festa valenciana.

La seva elecció suposa, a més, un abans i un després en el tradicional món de les Falles. Per primera vegada, una dona amb una discapacitat física és la màxima representant de les festes de València.

La nova Fallera Major de València, Laura Mengó, té 25 anys, i va néixer amb agenesia en una cama, per la qual cosa no té tíbia i peroné, una condició que li fa portar pròtesi en una de les seues cames, però que no li ha frenat en el seu afany de superació i la seua ambició per assolir noves metes i complir els seus somnis.

És fallera de la comissió L’Antiga de Campanar. Només arribar al món, els seus pa-

res la van inscriure en aquesta comissió històrica de València, de la qual des de fa uns anys els seus progenitors són dos dels tres presidents.

En 2006 fou fallera major infantil i l’any 2022 en acabar els seus estudis d’infermeria Fallera Major.

Laura, és autèntica fallera de llei. Fins i tot té el Bunyol d’Or, la insígnia que la Junta Central Fallera atorga als fallers i falleres en reconeixement als mèrits acreditats al servei i enaltiment de les falles durant deu anys com a fallera.

La seua pròtesi no li ha privat de gaudir en primera línia de la seua gran passió, les Falles. El seu amor per la festa li corre per les venes i sempre ha participat activament en totes les activitats organitzades per la seua comissió.

Els actes que més li agraden són l’Ofrena i la nit de la Plantà i té com a afi-

I és que a aquesta jove valenciana, la seua discapacitat no li ha impedit aprofitar al màxim el seu quart de segle de vida. Laura és infermera en la unitat de maternitat de l’Hospital La Fe de València i, a més, és nedadora d’elit dins de la modalitat adaptada, on ha guanyat diverses medalles en natació amb el club on competeix, el Centre Esportiu Aquàtic Campanar i ha competit amb mites d’aquesta disciplina, com Teresa Perales.

L’elecció de Laura Mengó com a Fallera Major és una picada d’ullet de la festa a la inclusivitat, perquè es tracta de la primera Fallera Major de València amb discapacitat, condició que ella mateixa ha normalitzat amb la seua dedicació a la natació d’elit.

Una oportunitat única que trenca barreres i que ha rebut els aplaudiments de la societat valenciana i que ajudarà a visibilitzar la diversitat, i contribuir a la normalització de les persones amb diversitat funcional per a construir les falles obertes i inclusives que volem.

“Ser Fallera Major de València és la millor forma de poder representar un col·lectiu”.

Laura Mengó

UN COLLAGE DE VALENCIANISME

UN COLLAGE DE VALENCIANISME

EL VALENCIANISME DE SANCHIS GUARNER

Filòleg valencià, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El llibre El valencianisme de Sanchis Guarner consta de cinc parts. La primera deduïx els principis que el nostre autor seguia per a elaborar el model lingüístic que pensava que els valencians necessitem. La segona part contrasta la concepció del model lingüístic valencià que tenien Sanchis Guarner i Joan Fuster. La tercera mostra a través de quines accions la gramàtica de Sanchis Guarner va ser marginada a partir del mateix any de la publicació, 1950. La quart part fa una biografia del Sanchis Guarner gramàtic, des dels anys 30 fins a la seua mort. La darrera part compara la gramàtica de Sanchis Guarner i la de Carles Salvador.

Al llarg d’eixes cinc parts, el llibre deduïx que Sanchis Guarner tenia uns valors molt positius en el camp humà, en el social i en el gramatical. A causa d’això, diria que este llibre, a més d’estudiar el gramàtic i la gramàtica, també és un homenatge a Manuel Sanchis Guarner. Mirem un poc el contingut de les parts.

El model lingüístic que volia

El nostre autor entenia que llengua, societat i parlants són un trio inseparable. Per tant, no s’havien d’elaborar normes lingüístiques sense considerar la societat a que van destinades. El model lingüístic s’havia d’elaborar pensant en el conjunt de la societat, sobretot els parlants de cultura mitjana (que són els primers destinataris de la normativa lingüística en una concepció democràtica).

El model lingüístic també havia de respectar la identitat valenciana, condició important per a que els valencians acceptem el model, l’assimilem i el practiquem en la co-

municació pública. En la concepció de Sanchis Guarner, el model lingüístic havia de ser aplicable a la docència i a la premsa, als parlaments públics i a la ràdio.

Sanchis Guarner fugia de les minories selectes; i, amb força, nadava cap a la identificació amb la major part de la societat valenciana. Tenia una concepció humanista, democràtica; confiava en les persones; s’identificava amb la societat valenciana; i tenia voluntat de dialogar i arribar a acords a fi que predominara la concòrdia social.

L’ideari que hem descrit justifica que, deixant de banda detalls puntuals, el model lingüístic que conté la gramàtica de Sanchis Guarner va ben orientat, i és globalment adequat: l’intel·lectual valencià proposa un model natural, pla, identificador; un model que els valencians podem aplicar escrivint i parlant en públic.

El seu fill, Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, pensa que son pare no seguia la direcció d’un consell de Fabra, que diu: «Procureu acostar [el model lingüístic] al valencià dels vostres grans escriptors medievals». El fill de Sanchis Guarner pensa que son pare aniria per la direcció contrària. En efecte, a qui el gramàtic volia acostar-se preferentment era als parlants, al valencià viu dels anys 30 i 40 del segle xx. Per al gramàtic valencià, la llengua clàssica era un mitjà orientador, no un objectiu.

El resultat final d’eixe pensament era fusionar quatre nocions crucials: llengua i poble, humanisme i democràcia. Avançat a la seua època (i amerat dels valors més progressistes i civilitzats de la República), Sanchis Guarner estava en el pol oposat de l’essencialisme i l’elitisme, que són unes actituds incompatibles amb la democràcia real.

Balears i catalans. Valors democràtics. Precursor

El gramàtic unia la seua concepció a la història de la Corona d’Aragó, en la qual

convivien pobles sobirans. Als valencians (que som un poble que s’ha auto-governat al llarg de la història), ens convé estar relacionats lingüísticament amb els balears i amb els catalans; però la relació ha de ser de coordinació. A més, la coordinació ha de respectar les necessitats de la societat valenciana i dels parlants valencians. Quant al nom de la llengua, l’exigència de l’acceptació recomana que les gramàtiques es titulen com la de Sanchis Guarner.

En la teoria gramatical, una conseqüència de l’ideari social que tenia el nostre autor era procurar apartar l’autoritarisme i, correlativament, respectar els parlants i ser solidari amb ells. El respecte a les persones anava unit a ser pedagògic. Per això, contràriament a moltes gramàtiques Sanchis Guarner intenta definir una bona part dels conceptes que usa. Com a conseqüència, la seua gramàtica té un nivell teòric i pedagògic sensiblement superior a la mitjana.

El respecte als lectors tenia un efecte en la normativa. La consideració dels destinataris impulsava a Sanchis Guarner a fonamentar i argumentar les normes lingüístiques. Eixa actitud (és a dir, justificar les normes) és una característica pròpia del dret de les societats democràtiques. Remarquem quin panorama tan atractiu que tenim davant: en Sanchis Guarner, van units l’humanisme, el respecte, la solidaritat i la pedagogia; i eixa actitud humana porta a justificar normes.

Marginació de la gramàtica de Sanchis Guarner

La meua investigació, a més d’homenatjar a Sanchis Guarner, reivindica la seua gramàtica, postergada des del mateix any de la publicació. En la normativa lingüística, Xavier Casp, Miquel Adlert i Joan Fuster s’apartaren del model que propugnava el gramàtic valencià; i, correlativament, s’acostaren al model català. En l’aplicació de la gramàtica a l’ensenyament, el factor central de la marginació varen ser un conjunt d’accions de Carles Salvador, que el llibre descriu.

Abelard Saragossà

Eixes dos forces tingueren com a efecte que un llibre molt valuós (la Gramàtica valenciana de Sanchis Guarner) no incidí pràcticament en el valencianisme dels 50 i els 60. La marginació de la gramàtica de l’intel·lectual valencià (que arriba als nostres dies) deu ser u dels episodis més trists del valencianisme.

A pesar de les forces adverses, Sanchis Guarner mantingué l’adhesió a la seua gramàtica durant tota la vida. El seu fill ha dit que el recorda mirant i remirant amb afecte un exemplar enquadernat, en el qual «escrivia notes per a futures reedicions». De fet, poc abans de morir (en 1980) tenia il·lusió per una edició popular, que havia de patrocinar la Caixa d’Estalvis de Torrent. Ell estava convençut que la seua gramàtica era útil i beneficiosa per a la societat valenciana, tant en 1950 (quan la publicà) com en 1980 (prop de la seua mort). La convicció de Sanchis Guarner concorda amb el resultat de la meua investigació, que considera que la gramàtica del nostre autor hauria de ser una obra clàssica per als valencians.

Sanchis Guarner i la societat valenciana

La veritat és que no solament és aplicable a l’actualitat l’ideari gramatical de Sanchis Guarner. També ho és la seua concepció social, que descriuré succintament. Contra els qui veuen predominantment coses negatives en els valencians, Sanchis Guarner interpretava positivament la societat valenciana. No minusvalorava tampoc els predecessors. Al contrari, es sentia i es presentava com a continuador de la Renaixença valenciana. Igualment, pensava que el valencianisme de la segona mitat del segle xx havia d’estar unit al valencianisme de la República, i criticava que hi havia separació entre els valencianistes jóvens i els d’edat (que eren els hereus del valencianisme de la República).

Per a renovar i millorar la societat valenciana, Sanchis Guarner focalitzava els moviments socials. Això feia que criticara els dirigents del valencianisme dels 60 i els

70, que s’havien reduït al camp de la cultura. Eixe marc explica estes paraules de Sanchis Guarner de 1971: «Els valencianistes solem desdenyar les falles, però cal que considerem que tots els fallers tenen un sentiment fort de valencianitat, i si poguérem donar-los un contingut intel·lectual i una fe política, el valencianisme aconseguiria ser un moviment social». Al cap de 10 anys, Sanchis Guarner aprofundia en l’error del culturalisme elitiste dels 60 i els 70. Diu en 1981 (el mateix any de la seua mort): «El valencianisme sempre ha estat molt culturaliste»; per eixe error, «no hem conscienciat com calia ni la massa de la classe mitjana i treballadora, ni la joventut no universitària».

Podríem dir que, per a Sanchis Guarner, el valencianisme havia de buscar un projecte social valencià que millorara la vida dels valencians (tant dels treballadors com dels empresaris); i que, en eixe projecte social transversal, el valencià havia de ser un component de la identitat valenciana.

Sanchis Guarner, l’humanisme i les relacions amb Catalunya

A més d’interpretar positivament la societat valenciana, lligar-se al valencianisme de la Renaixença i focalitzar els moviments socials, Sanchis Guarner era una persona humanista, de manera que defenia la dignitat de les persones i de les comunitats humanes. Practicava un optimisme mesurat (i mai el derrotisme). Procurava tindre en compte com som majoritàriament els valencians, i com pensem. La identificació amb la societat valenciana actual el portava a confiar en les persones. Buscava un valencianisme popular, democràtic i europeiste. Per a Sanchis Guarner, Europa era una font de benestar econòmic i de formació intel·lectual

L’humanisme i la confiança en les persones i en la societat valenciana el feien ser positiu, constructiu. En eixe marc, no sorprén gens que pensara que el valencianisme havia d’evitar tant el catalanisme (o supeditació a Catalunya), com l’anticatalanisme, que

és un moviment inherentment negatiu. Hauríem de ser pro-valencians, i no hauríem de ser anti-res. Escoltem unes paraules de Sanchis Guarner de 1933 (quan tenia 22 anys): «És necessari que els filòlegs, no diletants com fins ara, sinó professionals, no empren els documents i els [parlars] valencians per a la demostració de [la seua] tesi catalanista o anticatalanista, sinó que els estudien pel seu valor intrínsec i amb les conclusions que d’ells deduïxquen elaborar la futura Gramàtica Valenciana.»

Fa vora un segle, d’eixes paraules; però seguixen vigents. Cal dir que tant Sanchis Guarner com el valencianisme més format i conscient dels anys 30 pensaven que «el pancatalanisme és el problema més important» del valencianisme, i que eixa actitud seria una de les forces que alimentaria l’anticatalanisme valencià. En 1930, l’associació universitària Acció Cultural Valenciana buscava la coordinació lingüística amb els balears i els catalans, però mantenint la personalitat del valencià. En general, el valencianisme més reflexiu dels anys 30 actuà molt bé en el tema de les relacions lingüístiques amb Catalunya. Agustí Colomer ha mostrat que l’actuació del partit polític demòcrata-cristià Acció Valenciana va ser modèlica.

En els anys 30, era anticatalaniste un sector del blasquisme. Des dels anys 70 a l’actualitat, una part dels anticatalanistes són defensors de l’ús del valencià. L’altra part aprofita eixa bandera per a amagar la seua oposició a parlar en valencià.

En l’edició que hem fet de la Gramà-

tica valenciana de Manuel Sanchis Guarner, un tècnic lingüístic, Juli Jordà, ha incorporat els centenars de modificacions que Sanchis Guarner feu entre 1950 i com a mínim 1976 (cinc anys abans de morir). Podem dir, per tant, que hem editat la versió final de la Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner.

Una visió global de Sanchis Guarner

Acabaré reproduint la conclusió central del meu llibre:

«Des de la joventut fins al final de la vida, Sanchis Guarner va ser una persona arrelada i identificada amb la seua societat; una persona unida a la història valenciana; i, per això mateix, era realista, madura, equilibrada, constant en el treball i en les idees, predisposada al diàleg i a la concòrdia, democràtica. La seua concepció del valencianisme no solament era positiva en el segle xx: també ho és ara, i ho serà en el futur. Parlar del gramàtic valencià no és només parlar d’ell: també és raonar sobre una concepció del valencianisme atractiva per a molts valencians. Ben mirat, Sanchis Guarner hauria de ser considerat un humaniste clàssic. […] Realment, l’intel·lectual valencià tenia moltes característiques ètiques admirables; i, tant per això com per la seua dedicació a la societat valenciana, es mereix que perdure en el record i en l’estima del poble valencià. Però la memòria d’un autor només perdura si és llegit.»

Per tan, per favor: llegiu la Gramàtica Valenciana de Manuel Sanchis Guarner!.

Nacho Valero i Carmen Primo de Llibret viu amb el profesor Abelard Saragossà en la presentació del seu llibre a Silla en la setmana de les lletres valencianes.

LES XARXES PARLEN VALENCIÀ

@latiavisantica

Humorista i tiktoker valenciana

-Mante, què m’han dit? Que t’has fet un compte al TikTok?

-Sí filla, és el pa de cada dia...

-Ja veig, ja…

-Es com tafanejar a la plaça però de manera salvatge, t’escolten a grapats.

-S’escampa més. Ho faràs en castellà, no?

-A quin sant, cara de figa!

-En valencià?

-Redeu, cap de suro! Que he de parlar en suahili?

-Dona, no t’entendran!

Així comença el Tiktok que em va fer guanyadora del concurs de Tiktok al millor Tiktok en valencià promogut per la Plataforma per l’ús de la Llengua. Requisits: que fora en valencià. Ja està? Vaig pensar «sí, sí, tema lliure, però en valencià». Com si no, vaig pensar jo?

Pensí a reflectir alguna cosa que sovint ens passa als creadors de continguts en la nostra llengua: la gent, fins i tot aquells que també parlen valencià, s’estranyen que fem contingut en els xarxes amb la llengua en què ens expressem dia rere dia i en quasi tots els àmbits. «Quin és el problema?», vaig pensar. Si parle, treballe, menge, pixe i plore en valencià, per què no escriure en les xarxes també en valencià?

Quan vaig crear Latiavisantica per a un programa de ràdio tenia una cosa clara: la tieta parla en valencià; per tant, si la tia ha de fer algun vídeo ha de ser igualment en la seua llengua materna; com pot parlar ella en castellà? Deu sonar estrany estrany (encara que en alguna ocasió ha requerit alguna excepció)

I així continua, repartint, però sempre en el parlar autòcton.

Per què fa tanta por expressar-se en les xarxes socials en valencià? Jo mateixa he passat eixa «por escènica» i he experimentat eixa xicoteta reflexió. Supose que tal vegada la culpa la té la vergonya a l’exposició i no estar a l’altura quant a llenguatge, pronunciació, expressions, dicció, fluïdessa, coneixements, etc. En general hi ha AUTÈNTIC TERROR A LES ESPARDENYAES. Però, i què? Que els que parlen en castellà, anglés, francés o suahili ho fan sempre bé?

També és probable que no tanta gent puga vore el contingut que fem si ho fem en valencià; més que probable és probablement una realitat (encara que les xarxes de vegades son màgiques i eleven als altars continguts tan propis i plens de tòpics nostres com l’AI, MAMÀ REDEU de Latiavisantica). Òbviament no hi ha tanta gent que parla aquest beneït idioma com pot ser el cas de l’espanyol, el xinés o l’anglés, però hi ha molta demanda de continguts en la nostra llengua, precisament per la carència en xarxes i perquè hi ha molta gent que vol escoltar en Instagram, Facebook, Twitter o Tiktok el mateix llenguatge que utilitzen en el seu dia a dia. A més, no sols a València i atot el territori valencià acaba «la moguda», no siguem tan terrossos i tancats, perquè catalans i mallorquins (sense entrar en polèmiques dialèctiques que res tenen a vore ací) ens entenen perfectament i també gaudeixen del nostre contingut. De fet, la tieta té centenars de seguidors fora de la Comunitat Valenciana que fins i tot demanen un xou en directe per allí.

Si la teua vida la fas en valencià no ha de ser un problema fer la teua vida cibernàutica en valencià. I si t’equivoques no passa res! T’eixirà algun heater i podràs gastar eixa resposta (probablement desafortunada) per al teu benefici. Jo rese cada dia perquè en trobe algun i faça un d’eixos vídeos patriòtics que alcen l’audiència i fan pujar més els seguidors, ja que no s’ha d’oblidar que les xarxes (en valencià o en portugués) són un aparador que viu d’audiències, dades, visualitzacions, likes, estadístiques i respostes virals.

LA LLENGÜA QUE NO ES PARLA ES MOR. I

ara mateix es parla i molt en les xarxes socials. Si tots els que parlem valencià ens llevarem les pors i les vergonyes absurdes (la vergonya cria ronya i la por és com la vergonya, cada u s’agarra la que vol) hi hauria més presència del valencià en les xarxes. Per sort, hi ha ara una onada molt gran de xiquets i jóvens que fan un ús excepcional de la nostra llengua en les xarxes.

Latiavisantica intenta ser moderna i actual, precisament amb un contingut que ens transporta, la majoria de vegades, al passat, a l’enyorança, a allò que hem perdut i viscut, al tems d’abans. Quina mescla més curiosa, parlar d’expressions com «estar enfigat o amb la figa ampla... anar com cagalló per séquia... dur un pantaix de por... caure de tos... o no tindre trellat» mentre apliquem filtres, stickers, contrastos de llum i transicions. Cap filtre és tan bo per a «pelar» com cal una veïna a la porta de casa més que la «dissimulació».

No patiu per les faltes, no patiu pels errors. La tieta, eixa dona que pareix quasi la superiaia valenciana, no pateix. No pateix gens perquè PARLA EL VALENCIÀ QUE SAP, PARLA EL VALENCIÀ DE POBLE, el que tot el món entén, castellanismes inclosos, ben grossos i ben preciosos. Els seus nebots i nebodes no la seguixen perquè parle de categoria o perquè tinga un accent impecable i una dicció primorosa; la gent pega darrere d’ella en xarxes i en directe perquè es tracta d’un valencià natural, gens forçat o impostat (la naturalitat en la vida és important i també en les xarxes, on pareix tot de mentira, però on la veritat, la realitat i la naturalitat es fan un lloc ben gran). Més personatges han d’eixir que facen força per a no soterrar una llengua tan bonica i tan nostra com el valencià.

Graveu en valencià, gasteu els famosos hastags (als quals em costa la vida dir-los coixinet), ompliu les xarxes amb #envalencià #contingutenvalencià #valencians #valenciàdepoble. Que collons! Que el món sàpia de la nostra meravellosa i rica llengua. D’aquesta manera, segur que arribeu a més vídeos de gent que vol el mateix que vosaltres; senzillament, fer una cosa normal: parlar valencià.

Ana Muñoz

Anàlisi actual de l’ús del valencià al nostre territori

en valencià poca cosa hi ha; per tant, cal donar-li més pes.

Per una altra banda, hi ha les discriminacions lingüístiques. Ací tenim des de conflictes individuals amb funcionaris i agents de l’autoritat fins a institucions que obvien el valencià en les comunicacions o en els rètols i cartells.

Destaquen discriminacions com la prohibició del concert del Tito Pontet a Montanejos per cantar en valencià. Trobe important destacar el twit que va penjar el grup de música d’Alcoi: “2021. Ens cancel·len un concert per cantar en valencià. Per a no provocar els individus d’extrema dreta del poble. Si deixem de fer les coses per por i poden dir-

nos com hem de parlar, han tornat a guanyar. Contra el feixisme, ni un pas enrere! ”

Hi ha un ampli repertori de denúncies a funcionaris de l’administració valenciana i forces de seguretat de l’estat, als quals acusen d’haver negat l’atenció a ciutadans que s’han expressat en valencià, ja que els exigien comunicar-se sols en castellà. El problema és que la vulneració dels drets prové de les mateixes estructures que haurien de garantir-los.

Al cap i a la fi hem de ser els mateixos ciutadans els que hem de fer servir la llengua valenciana, dia a dia, amb respecte cap a la resta de ciutadans que no parlen la nostra llengua, però mai deixar de parlar-la.

EL VALENCIÀ EN L’ACTUALITAT

Més de dos milions d’usuaris de la comunitat autònoma de València empren la llengua valenciana. Hui en dia és reconeguda com a llengua cooficial per l’estatut d’autonomia.

Al nostre territori tenim una realitat sociolingüística complexa, ja que el castellà predomina a les zones urbanes i el valencià a les zones rurals. Les zones on més es parla valencià són la província de Castelló i el sud de la província de València; a la resta del territori de la Comunitat no es parla tant la llengua valenciana. Molts parlants fan servir el valencià només en situacions informals, com parlar amb la família, i el castellà en contextos institucionalitzats, com en situacions culturals, religioses, etc.

El meu punt de vista sobre aquesta situació sociolingüística és que molta gent, fins no fa molt de temps, veia els valencians que parlaven la llengua valenciana com a poc cultes i “de poble”. El valencià està en desequilibri, en minoria enfront de les altres llengües, i per tant se li ha de donar més valor i tindre’l més present dins de l’escola. El castellà i l’anglés estan pertot arreu, pots veure moltes coses que estan en aquests dos idiomes, però

Mónica Giner

Enquesta coneixement i us social del valencià de l’Ajuntament de Valencia

La valencianofòbia a la premsa

PORROT D’HONOR I FALLERA DE BANDERA

El passat 25 d’octubre, el Ple de l’Ajuntament de Silla, per unanimitat dels seus membres, va acordar aprovar la proposta de la Regidoria de Cultura i Festes per atorgar el Porrot d’Honor 2022 a l’Activitat Cultural a Carmen Primo.

Un guardó més que merescut i que, sense cap dubte, és un honor no sols per a Carmen, sinó també per a tots els col·lectius en què ella ha treballat i, en especial, per a la Falla Port.

Des que entrà en la falla en el 1979 i s’encarregà de l’Àrea de Cultura (1996-2011), va dirigir les activitats culturals marcant un camí molt profitós en la defensa de la llengua, que ha estat el seu leitmotiv, amb un gran impacte en la societat fallera i en la societat sillera. De la mà del seu amic i protector, Vicent Martínez Mengual (el tio Vicent), amb qui treballà i aprengué els valors de la democràcia i del País Valencià, Carmen sempre ha defensat que les falles són una activitat profundament valenciana i que el valencià havia de ser la llengua de les falles. La seua clarividència i insistència en la comissió del Port tingué el seu fruit, perquè finalment aquest criteri anà adoptant-se en totes les altres comissions falleres, de manera que tots els anys alguns llibrets de Silla obtenen algun dels premis a la promoció i l’ús del valencià que atorga la G V.

La figura de Carmen va suposar una revolució per al llibrets de la Falla Port ja que els va dotar, des del primer moment, de la major qualitat intel·lectual possible, seleccionant cada any col·laboradors destacats dins de món de la cultura, la llengua o la investigació de la talla del cronista de Silla Josep Antich Brocal, del professor de la Universitat i acadèmic de la llengua, Abelard Saragossà o dels professors Francesc López, Josep L. Pitarch, Guillem Escorihuela, entre d’altres.

Però, afortunadament, Carmen no és sols sinònim de cultura a la nostra comissió, també ho és per a la resta de la ciutadania de Silla. Gràcies a ella i a altres ciutadans i ciutadanes de Silla com Xelo Carbonell, Pilar Tortosa, Pepe Mulet, Abelard Saragossà, Vicent Brocal, Jesús Morant, entre d’altres, es va crear la primera biblioteca pública municipal en un moment històric on no totes les persones tenien la valentia de fer cultura.

Però, a més a més, Carmen és tot un referent per al feminisme del nostre poble. També participà en la creació del grup de Dones Democràtiques i, actualment, forma part de la Casa de la Dona.

Pel que fa al terreny més personal, Carmen és una dona extravertida, intel·ligent i amb les idees clares i que, sense cap tipus de dubte, amb el seu carisma i una especial forma de ser, ha influït en totes les persones que estimen les falles i, en especial, la seua part més cultural.

Fallera de bandera, i amb la raça albuferenca a l’ADN, sempre ha estat està i estarà al costat de la Falla Port. És important recordar totes aquelles coses que Carmen ha fet quan ha estat al capdavant de diversos càrrecs a la comissió, però també és important recordar i posar en valor, totes aquelles vegades que Carmen ha col·laborat amb nosaltres per a portar a terme diferents activitats culturals sense formar ja part de la nostra comissió.

Va col·laborar amb nosaltres en la recopilació d’informació per a elaborar el documental de raça albuferenca, presentat al 2015; ens ha donat consell quan hem preparat alguna activitat solidària, i sempre que li hem demanat que col·labore en algun escrit per al llibret o ens pose en contacte amb algun col·laborador, ho ha fet gustosament i això és d’agrair.

Carmen és una persona de les que deixa empremta, de les que no deixa indiferent a ningú. Personalment, i encara que puga discrepar amb ella sobre moltíssimes coses,

l’estime. Gràcies a ella he aprés a estimar incondicionalment les falles, a conèixer millor la nostra història i a aprendre com la Falla pot ser un motor de progrés i de canvi amb una gran capacitat per a difondre cultura i que s’ha d’aprofitar com una eina més per inculcar als més menuts valors que estan desapareixent com el de compartir, treballar en equip o l’altruisme, alhora que es fomente el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la inclusió i la igualtat.

Mai no oblidaré les milers de tertúlies amb Carmen al casal menut on podíem debatre de qualsevol tema, pressupostos, artesans fallers, monuments, el futur de la festa, la figura de la dona a les Falles... Parlar amb Carmen sempre suposava un aprenentatge.

Em va contagiar l’amor pels llibrets de falla, em va animar a llegir més, a escriure, a investigar. A més, va confiar amb mi per a presentar diferents actes fallers i va assajar amb mi innumerables vegades fins que vaig guanyar en confiança i seguretat, ambdues virtuts que han fet de mi una persona que pràcticament no té cap tipus de por a parlar en públic. Estic segur que, sense la influència de Carmen, no seria el bon faller que ara soc.

Per tots aquests motius, m’agradaria que aquest escrit servirà per posar en valor la figura de Carmen en aquesta comissió, així com agrair-li tota la tasca realitzada en l’ombra per aconseguir que la Falla Port de Silla siga el referent cultural que és hui en dia.

Per acabar, vull adreçar-me directament a tu, Carmen, per fer-te un prec, demanar-te un favor. Fa uns anys, vas decidir fer un xicotet parèntesi a la teua trajectòria fallera i ens vam quedar un poc més orfes de cultura fins al 2020 que vas tornar. No ho tornes a fer, queda’t sempre amb nosaltres, formes part d’aquest xicotet planters de fallers que enriqueixen la nostra comissió, que li donen valor, una peça fonamental que ens dona l’alé necessari per a continuar construint la falla que volem.

Gaudeix del teu merescut guardó!

Carmen Primo Porrot d’honor 2022 a l’activitat cultural.

Ivan Serrador i Ferrer

Quatre poemes*

Quina herència deixem als qui vindran?

Per Francesc Joan López Sánchez Il·lustracions i fotografies de Gracia Gil

DANA

De bona matinada, quan es trenca el silenci, lacònica i benèvola, la pluja rebentava contra els vidres gelats.

Dos dies remullada, la terra s’amerava. Com sagetes de foc, lliscaven fosques llàgrimes tan negres com el temps.

Un xiuxiueig constant colpejava els timpans amb grans terrabastalls carregats de temors més propers i més grans.

Llum de llamps, so de trons i el ruixat que no para. Mentre, el gris torna blanc i les cases tremolen vora un riu a vessar.

Aigües roges de fang, estris dins del barranc, la por com una mossa en les vides tocades a càrrec de l’aiguat. Al meu petit país la pluja no sap ploure; li cal tornar a escola.

També als voltors del sòl que fan la terra eixorca.

EL CEL PER CÀSTIG

Amb la rella i amb l’aixada el iaio escrivia solcs. Hi plantava l’esperança.

Una taula per a casa amb la verdura del temps; altra d’herba i bon farratge.

Arròs, cebes i tomates, figues, melons i albercocs.

“Si pedrega, un gran trasbals!”

Carxofes, faves, taronges, per a l’hivern va plantar; vora al marge, arbres fruitals.

Ben compromès amb la terra, en silenci mira els horts.

“Que no gele per Nadal!”

Més, al cel, hi manen déus! Llamps porta la tempestat i els núvols carreguen aigua.

El banquer es torna gras, el llaurador passa fam, d’espart els déus corda fan.

*Poemes extrets del llibre Terra de fang (inèdit)

Simfonia de colors

Quan l’aigua dolça recorre la pell convertida en llenç sobre la terra llaurada d’una marjal anegada, el cel lluïx blau intens mentre el bon dia transcorre.

El paisatge dels mil blaus canvia del verd a l’or i del groc torna a la terra que sembla la de la serra, fruit de l’esforç i suor d’alguns llauradors ben braus.

Des del maig fins a l’agost el gris terròs els verds forma fins que madura l’arròs i un intens color melós tiges i espigues transforma quan el raïm torna en most.

A poc a poc s’ha anat fent. Dins del cor hi va l’estima per la terra i la cultura d’aquest rodal de natura que, en veure’l, el cor anima als dels pobles de ponent.

RETORNAR a la terra.

Reviure l’essència que ens dóna vida, reviure l’instant que dóna sentit a la llavor reviure la gemma que esgarra la terra amb guant de seda, reviure el brot que creix i es fa arbre.

Retornar a la terra com sumen temps les manetes d’un rellotge, com actua pacient el forcat, com sagna la font, com insisteix la rella, com se suporta l’oratge, com la collita esperada obre un futur de cullera.

NOVETATS EN EL DICCIONARI

NORMATIU VALENCIÀ

Imma Montero i Primo

Tanquem el 2022 amb 24 novetats en el ‘Diccionari normatiu valencià’

Paraules com tiktoker, crossover o berlanguià són incorporacions noves que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha fet l’any 2022 en el Diccionari normatiu valencià. El valencià és una llengua viva i que no deixa d’evolucionar. Cada any veiem com s’incorporen mots o accepcions noves, i també canvis en les definicions, al nostre glossari. Hui volem destacar algunes de les novetats més cridaneres. Durant l’any 2022, s’ha incorporat al DNV les paraules següents:

1 albarinyo  1. m. BOT./AGR./AMPEL. Raïm blanc, originari de Galícia i de Portugal, de maduració primerenca i amb els grans xicotets i molt saborosos. 2. m. ENOL. Vi elaborat amb este raïm.

2 berlanguià -ana 1. adj. Del cineasta valencià Luis García Berlanga o de la seua obra, o que hi té relació.

3 cebeta f. CUINA Ceba trossejada i sofregida. Vàrem dinar un plat de bacallar amb cebeta.

4 chihuahua [cast.] m. ZOOL. Raça de gos de talla molt menuda, pelatge curt, cap redó, i orelles grans i dretes.

5 cleptocràcia f. POLÍT. Sistema polític en què els líders usen el poder per a apropiar-se de la riquesa del país que governen, de manera que s’institucionalitzen la corrupció i els seus derivats, com ara el nepotisme o el clientelisme.

6 demoscòpia Part de la sociologia que té com a objecte l’estudi de l’opinió pública, generalment a partir de l’anàlisi de sondejos d’opinió.

7 desencontre 1. m. Reunió amb vista a resoldre o preparar algun assumpte que no dona els resultats esperats i a l’any següent admesa com desencontre 2. m. Desacord, desavinença.

8 entaforar v. tr. i pron. Ficar en un forat o en una altra cavitat.

9 nevador -a adj. METEOR. Que té propensió (una estació, un vent, un clima) a nevar.

10 xama f. Conjunt de gossos que s’usen per a caçar.

L’actualitat mana, i introdueix nous matisos en la llengua

Hem viscut moltes experiències que han forçat a introduir en la nostra llengua nous conceptes: ha calgut introduir neologismes, o bé ampliar les accepcions d’un mot ja conegut. Recentment, amb la pandèmia del coronavirus, les noves malalties com la pigota del mico o fenòmens com el canvi climàtic, els volcans o la crisi energètica, l’espectre lingüístic s’ha vist ampliat amb conceptes. Són matisos, exemples o paraules mateix que abans no estaven inclosos en el DNV. En destaquem les més curioses, algunes de les quals estan allotjades en el PorterVal, el Portal terminològic valencià de l’AVL.

11 coronagrip f. PAT. Infecció simultània de covid-19 i de grip. · cast. coronagripe. angl. flurona. fr. flurona.

12

pigota del mico f. PAT. Malaltia infecciosa causada per Monkeypox virus, que provoca símptomes semblants als de la pigota però més lleus, com ara febra, mal de cap i

una erupció en diverses parts del cos. · cast. viruela del mono. angl. monkeypox. fr. variole du singe

13 relleu volcànic m. GEOL. Relleu estructural produït per l’activitat volcànica o construït sobre materials volcànics. · cast. relieve volcánico. angl. volcanic relief. fr. relief volcanique.

14 hora vall f. ELECTR. Franja horària variable en què es registra el consum d’energia elèctrica més baix. · cast. hora valle. angl. off-peak hour. fr. heure creuse.

15 reduflació ECON. Estratègia empresarial consistent a reduir la mida o la quantitat d’un article comercial a la venda, com ara productes alimentaris o de neteja, amb l’objectiu de mantindre el marge de benefici sense apujar-ne els preus. · cast. reduflación. angl. shrinkflation. fr. réduflation.

El DNV i el Porterval creixen en paral·lel als canvis en la societat i en l’escenari en què vivim, l’AVL s’ha vist obligada a introduir tecnicismes, estrangerismes o paraules argòtiques que reflecteixen la realitat de l’ús de la llengua al carrer. Per exemple, paraules sobre les noves tecnologies que els nostres majors mai arribaran a usar (o si?) com crossover, tiktoker ([tiktokér]) o URL.

16 tiktoker -a m. i f. INFORM./INTERNET Usuari de la plataforma TikTok que hi penja vídeos habitualment. · cast. tiktokero -ra, tiktoker. angl. tiktoker. fr. tiktokeur.

17 URL sigla INFORM./INTERNET Sigla de uniform resource locator (‘localitzador uniforme de recursos’). · cast. URL. angl. URL. fr. UR

18

otaku m. i f. ART/GRAF./LIT./AUDIOVIS. Persona molt aficionada al manga i a l’anime. · cast. otaku. angl. otaku. fr. otaku

19 polsera d’activitat f. TECNOL. Dispositiu electrònic en forma de rellotge de polsera que monitora i registra dades relaciona-

des amb l’activitat física d’una persona, com ara la quantitat de passes fetes, la distància recorreguda, les calories consumides, el ritme cardíac o la qualitat del son. · cast. pulsera de actividad. angl. activity tracker, fitness band, fitness tracker. fr. bracelet d’activité, traqueur d’activité.

20 crossover [angl.] m. ART/GRAF./LIT. Encreuament d’una selecció de capçaleres seriades pertanyents a una mateixa editorial, tot lligant diversos personatges que viuen en un univers compartit segons un mateix arc narratiu. · cast. crossover. angl. crossover. fr. crossover, incursion.

21 prèmium adj. inv. LÈX. GEN. Que presenta (un producte o un servici) unes característiques especials o una qualitat superior a la mitjana. · cast. prémium. angl. premium. fr. premium.

I en aquesta nova realitat social i globalitzada es fa necessari introduir conceptes que fan cas de les noves sensibilitats i de la consciència social. En posem dos exemples:

22 al·lofília f. PSIC. Actitud positiva envers els membres d’un altre grup humà amb característiques diferents del propi, com ara ideologia, interessos, posició social, ètnia, religió o cultura. · cast. alofilia. angl. allophilia. fr. allophilie.

23 trànsfob -a adj. PSIC./SOCIOL. Que sent transfòbia. · cast. tránsfobo -ba. angl. transphobe. fr. transphobe.

24 raclet f. CUINA Plat originari del cantó suís de Valais que es prepara generalment en taula exposant una peça de formatge de raclet a una font de calor i deixant caure la pasta fosa damunt de creïlles o de verdures cuites. · cast. raclette. angl. raclette. fr. raclette.

UN COLLAGE D’OPINIONS

Qui escudella la paella?

No cal dir que la paella és el plat més conegut de la cuina espanyola. D’aquesta s’han realitzat nombroses versions, variacions, renovacions i, fins i tot, reinvencions que es tan molt allunyades de la tradicional paella va lenciana.

La paella és molt més que un conjunt d’ingredients que es cuinen en un recipient concret. És sinònim d’agermanament, de família, de falla. Una paella és reviure la teua infància, recordar als que ja no estan. Per això, encara que els vertaderament valencians gaudiríem d’ella a tota hora, solem menjar-nos-la uns dies concrets i especials.

Gaudir d’una paella és molt més que menjar-se-la. Són molts els símbols i els passos que formen part del ritual de cuinar una paella: fer la compra, el comboi que es genera al seu voltant mentre es cuina i, com no, els rols que adopta cada persona que integra el grup (el cuiner o cuinera, qui porta la llenya, qui neteja la carn i prepara els ingredients, qui s’encarrega del foc, qui serveix l’aperitiu i la beguda fresca...)

Tot açò fa que siga una experiència inoblidable i, si tota aquesta cerimònia té lloc dins d’un casal faller, es converteix en una fantasia que uneix a la perfecció la humanitat amb la divinitat.

Però, què em dieu de qui escudella la paella? Hi ha moltes teories sobre qui mana en una falla. Alguns diuen que el president o la secretària, altres que la persona que ocupa el càrrec de primera dama, hi ha qui afirma que sempre s’ha de fer el que diu la Fallera Major... Com veieu, hi ha un fum d’hipòtesis sobre amb qui recau el poder en una falla. Però jo, hui, vull presentar-vos la meua: «En la falla mana qui escudella la paella».

Normalment, el faller o fallera encarregat d’escudellar la paella és veterà a la comissió i no ha d’ocupar cap càrrec directiu necessàriament. De fet, no sabria dir-vos en quin moment un faller corrent accedeix a l’escudeig de la paella, ni si aquesta és una responsabilitat que passa de pares a fills. Tot és un misteri.

No tot el món és vàlid per a escudellar la paella. Qui escudella la paella destaca per les seues ganes de treballar, pel seu carisma, per la facilitat de comunicar-se i per ser capaç d’influir sobre les persones del seu voltant. En definitiva, és un líder amb la capacitat de crear clima d’opinió, el que hui en dia podríem anomenar un influencer faller.

Pot assistir a les reunions dels divendres, o no. Igualment s’assabenta de tot. És com l’ull del Gran Hermano. No se li escapa cap detall. Ho té tot controlat. Amb sols una mirada, sap dir-te qui és i qui no és faller i, fins i tot, el seu número de cens. I el més important, si és faller de soca-rel o no i, per descomptat, quantes jaquetes s’ha provat abans d’arribar a la nostra falla.

Jo, que soc molt observador, he pogut comprovar de primera mà que al seu voltant sempre es fa rogle i es tracten des dels temes més importants en una comissió, com els pressupostos de les falles o els premis, fins a altres qüestions d’especial interés per als fallers i falleres com la nova marca del vi que ens ha portat el proveïdor de l’alcohol o per què hi va haver escassesa de ginebra l’última nit. Ell o ella per a tot té resposta.

Mana i ho sap. Fa igual que siga un 17 de març, que el casal estiga de gom a gom, que vingues més desmaiat que una guitarra d’un lliurament de premis trepidant, que siguen les cinc de la vesprada o que la paella estiga feta. Si el que escudella la paella no vol, no es donarà l’inici del dinar.

Qui escudella la paella aprofita la fam del moment per fer-te saber que té agafada la paella pel mànec, mai millor dit. Així que no intentes dir-li que et lleve el garrofó o que et pose més fetget perquè, de manera hàbil i excusant-se que hi ha molts plats per a repartir, et dirà que no es pot parar a triar i que s’ha d’anar a tall a tall.

Però als fallers i a les falleres ens fa igual perquè, des que l’hem vist entrar per la porta del casal, hem quedat esbalaïts esperant amb ànsia la nostra ració d’arròs. Així que

tot el que diga i tot el que faça estarà bé, més que res perquè tampoc no hem d’oblidar que també té el poder de decisió sobre si es pot repetir o no, i això és molt important!

Per tot açò, i després d’aquesta reflexió en clau d’humor, m’agradaria a través d’aquest escrit, retre un xicotet homenatge a totes aquelles persones que escudellen la paella, perquè normalment també són les que suen a la cuina i les que netegen.

Són les que sovint treballen de valent perquè els altres ens ho passem bé i no ens falte de res. Són les que no fan cas a allò de «Qui parteix i reparteix es queda amb el millor peix» i, si és necessari, s’ho lleven elles per a acontentar-nos.

Perquè suporten les nostres crítiques gastronòmiques i la nostra impaciència i, en especial, perquè a mi, amb vora 40 anys, continuen cuidant-me com quan era menut i posant-me sols arròs i més socarradet que a la resta.

Per acabar, i tornant al tema principal, vull acomiadar-me donant-vos un consell: Falleres i fallers dels pobles o del cap i casal, si algú arriba de nou a la falla i vol escudellar la paella, desconfieu perquè vol fer-se amb el poder!

Per Ivan Serrador i Ferrer

La mirada de les falles

Vinc a parlar d’un emblema que mar carà les Falles del 2023 en la nostra comissió. Com tots sabeu, soc un enamorat de la falla, si em referisc al monument com a tal, manifestació efímera que tenim any rere any i que ens fa definir-nos com a festa. Vull parlar-vos sobre un remat que tindrem en la falla que plantarem en la pista, i que estic molt segur que no deixarà indiferent a ningú.

Per aquest motiu, em vull remuntar a l’any 2019, a l’estiu, data en què el binomi format per Juan Ramón Vázquez (dissenyador) i Vicent Martínez Aparici (el nostre artista faller), van començar a dissenyar i materialitzar la falla que ocuparia en 2020 la plaça de Cuba-Literat Azorín. Collage va ser el resultat d’aquesta quimera d’il·lusions renovades, un any més, per a competir en la secció especial.

Un projecte que es referia al terme collage, d’origen francés, i que fa esment a una tècnica artística consistent en la unió

diversos materials i imatges en la composi ció d’una mateixa obra. Una dama d’època i una aviadora ressaltaven en un esbós amb un estudi de color contradictori. D’una banda, l’esclat de color en la dama d’època, marca insígnia del taller de Vicent; d’altra banda, un estudi d’escala de grisos en l’aviadora, tan sols trencat per una línia roja per a accentuar una imponent expressió.

Sobre el paper ja es podia entreveure un gran projecte, però va arribar el matí del 6 de març d’aquest mateix any quan els rostres d’aquestes dues figures creuaven el carrer de Cuba fins a la plaça on es plantarien, al costat de la resta de figures. El dia 9 de març, Collage estava pràcticament plantada. La figura de «l’aviadora», com en eixe moment l’anomenaven, ja començava a adquirir força, i la seua imatge recorria WhatsApp, Facebook o Instagram, i va ser batejada com «la mirada de les Falles del 2020».

Recorde anar a veure aquesta falla moltes vegades durant aquells dies, un projecte que prometia, i després de conéixer Vicent personalment, ja que era el nostre artista faller, era il·lusionant pensar fins on podria arribar en la màxima categoria. Certament no sabia per què aquesta falla en concret em transmetia tant en tan poc de temps; tal vegada el destí, o la intuïció de saber que en vinti-quatre hores el temps es pararia.

Plantada durant dos dies i incinerada en qüestió de deu minuts, aquestes dues dones imponents i empoderades desapareixen en el més cru silenci del 16 de març d’eixe any, un final per al qual no van ser concebudes, però que al mateix temps les va convertir en llegenda.

Aquesta mirada es va cremar i es va esfumar. La figura de l’aviadora es va convertir en un record immortalitzat en milers i milers de fotografies. Collage, fent honor al seu concepte, va obrir les ales i va volar. Un projecte inacabat amb una personalitat tan gran va fer la volta al món, una imatge que impressionava, una mirada que enamorava.

A partir d’ací, la figura ja coneguda com «l’aviadora» es va convertir en història de les falles. Tant és així que, entre moltes coses, en podies intentar aconseguir una rèplica, i també molts van decidir tatuar-se la imatge en el cos, símbol de resistència del món faller pels moments que estàvem vivint, una mirada de força i superació.

En setembre del 2021, de la mateixa manera que se n’havia anat, hi va tornar, ara ja com a llegenda; tornava a recórrer el carrer Cuba a la recerca de l’encreuament amb Literat-Azorín.

Aquesta vegada sí que estava a soles, ja que l’altra dona no es va poder reconstruir, i la figura va haver de carregar amb el pes de retornar la il·lusió a tot un col·lectiu, a pesar que estava envoltada d’escenes desactualitzades de l’any anterior. Va ser maltractada en els premis, ja que una peça no podia competir contra huit falles d’especial perfectament aca-

bades. Així i tot, milers i milers de persones van acudir una altra vegada a admirar la mirada d’alta volada.

I per fi, després d’any i mig sentint una injusta sensació de porta oberta, la cremà del 5 de setembre donava portada a les Falles del 2020, cremades en el 2021, i «l’aviadora» tancava el cercle per a començar un viatge real cap a l’imaginari col·lectiu del món faller. Vaig ser present en aquest moment, vaig poder contemplar com la mirada desapareixia sota les flames del renaixement de la festa, un moment que mai no oblidaré.

Al maig del 2022 va arribar el moment en la falla Port de poder triar una nova falla, una nova il·lusió per al 2023. Any de grans dificultats per la gran crisi de materials que vivim en aquests moments, i si ja els tallers havien de fer malabars per tal de poder sobreviure, ara més que mai han de lluitar sense forces contra un gegant irreal, com és que una simple planxa de suro valga tres vegades més del que costava abans.

Però això no deixava que la il·lusió per un projecte es dissipara. Collage havia d’arribar a la falla Port de la mà de Vicent i el seu equip, i per les falleres i fallers que en aquesta comissió hem somiat de veure-la en la pista. Però sobretot, per justícia divina, aquesta falla ha de veure’s al complet, ha de retornar-nos la seua mirada al complet. No puc esperar més l’arribada de març i veure tot el que el destí ens té preparat amb aquest projecte. «L’aviadora» renaixerà per tercera vegada de les cendres per a regalar-nos de nou la seua mirada.

Pensada, construïda, incinerada, reconstruïda, tornada a plantar i finalment cremada en les Falles del setembre. Ara torna per a estar al nostre costat, i és una de les grans icones de la història de la festa. I enguany podreu gaudir-la en la falla Port de Silla.

Per Víctor Jiménez i García

Silla mobilitzada contra els pirates

En parlar de pirates, la ment ens transporta al segle XVIII, a la literatura d’evasió i les pel·lícules de vaixells amb bandera negra que navegaven per les rutes del mar Carib, amb aquells personatges violents i descamisats que sempre robaven allà on desembarcaven.

Però mai no ens haguérem imaginat que al nostre poble també intentaren arribar durant un altre temps i un altre context històric.

Sobre aquest punt tenim un text local molt curiós, 1 datat en 1574, quan la Corona d’Aragó formava part del vast imperi de Felip II, amb un exèrcit omnipotent desplegat arreu

del món que malbarataven les divises indianes mentre intentaven propagar el catolicisme i combatre la “heretgia” protestant a Flandes, Alemanya, Anglaterra i sobretot contra els infidels otomans de Turquia i el nord d’Àfrica.

Però malgrat el poder dissuasiu dels terços reials, sembla que no podien protegir tota la rereguarda peninsular, per la qual cosa eren freqüents els actes de pirateria dels berbers a les costes valencianes, els quals, utilitzant vaixells molt ràpids i una estratègia suïcida, es passejaven pel sud de la Mediterrània mentre esperaven el millor moment per a llançar les ràtzies depredadores.

A més de capturar vaixells i apropiar-se de les mercaderies, l’altra faceta lucrativa era capturar els pobladors cristians que després eren venuts com a esclaus en els mercats d’Algèria i el Marroc. L’exemple més colpidor el tenim a Cullera, al maig del 1550, quan el pirata Dragut va desembarcar al riu i va sembrar el pànic amb el segrest de dones i xiquets, a més de provocar la fugida massiva de la població.

Foren nombrosos els atacs al Grau de València, arrabassant les collites de l’horta mitjançant ràpides expedicions de saqueig que burlaven les poderoses galeres del virrei. Aquesta situació resultava incòmoda, més pel desprestigi internacional que pels danys materials que pogueren infringir els sarraïns, motiu pel qual havia arribat l’hora de posar fi a tanta provocació. Amb aquest fi es prengueren un seguit de decisions per a reforçar la vigilància mitjançant una xarxa de cabotatge lleuger, la construcció de les anomenades «torrasses d’aguait».

l al País Valencià, el servei de les torres al segle XVI era organitzat i sostingut per la Generalitat. En les Corts de 1547, després de reiterats atacs, s’aconseguí la construcció de diverses talaies per a la defensa del territori, localitzades principalment a la zona de Cullera, la Marina i Alacant, que era la zona valenciana més sensible als atacs pirates. En 1554, el virrei de València ordenà actualitzar tota la xarxa defensiva de la costa del Regne amb la construcció de 68 torres; a la província d’Alacant n’hi havia 77, a la de València 13 i a

Castelló 18.2 Encara es pot contemplar la de Cullera (reconstruïda) i la de Puçol, a més de les dues del Saler, que es mantingueren dretes fins al començament del segle XX.

Al nostre terme queda per demostrar amb exactitud els orígens del nom de la partida “la Torreta” i la ubicació d’un possible mirador a l’Albufera que feia les funcions de vigilància. Potser és la referència a la defensa d’un dels ràfols islàmics que hi havia en aquesta zona del terme immediat al Port, o una de les tantes torres d’aguait esmentades. Quan veien perill encenien dalt una foguera activada amb fullaraca i brossa verda perquè el fum fora més visible. Aquest senyal s’anomenava «l’alimara».

Una altra mesura efectiva fou la creació de patrulles locals armades per a facilitar-hi una ràpida intervenció. Silla es va veure afectada especialment, ja que obligaren a reclutar una milícia entre els homes majors de setze anys que pogueren usar armes. Però aquesta mobilització tenia un doble efecte, ja que també s’aprofitava per a controlar els efectius humans disponibles al Regne (encara estaven obertes les velles ferides de la Germania), i d’altra banda, també pensaven utilitzar-los per a reprimir una possible sublevació de les moreries del secà més proper, com era Bunyol, Montroi, els Alcalans, Aledua, etc, on

1 Document localitzat a l’Arxiu del Regne de València. Protocols del notari Ferran Simó Bonavida. M. 2301

2 G. SEIJO ALONSO, Francisco. Torres de vigía y defensa contra los berberiscos en la costa del Reino de Valencia, Alicante, 1978.

Per Josep Antich i Brocal. Cronista oficial de Silla

El Puig

Torre del Marenyet

foren constants els rumors d’una sublevació amb el suport otomà. Dues causes que justificaven tota la consegüent maniobra que comença amb una carta de Felip II al mestre de Montesa, en la qual li demana el control d’armes i persones de totes les viles sotmeses del seu domini.

Presentaren als senyors Melchior Carbonell, justicia, Lluis Saragosa y Jaume Agosti, jurats en lo present any del dit lloch de Silla, los quals aixi vista y entesa la dita lletra fan creu que lobeyran aquella, e estan per complet fer les coses ab aquella requerida, e de la qual lletra mana lo dit Manuel Suares que es faça crida pel senyor missatger del dit lloch (el nunci o corneta) que en lo dia de huy estiguen tots los habitants del dit lloch de Silla juntats qualment en la plaça per preconisar y publicar la crida seguent:

El mestre li ho transmet al comanador usufructuari de les rendes de Silla, aleshores Felip de Borja, qui, mitjançant la seua germana i procuradora ho notifica als jurats i justícia locals. Per a organitzar la milícia nomenaren un militar de carrera, un alferes a càrrec de deu esquadres de deu persones (anomenada «la deua»), el qual va formar dues “esquadres cinquantenes” i va nomenar un veí de prestigi com a cap, amb l’obligació de reclutar la crida i passar revista. Açò suposava mobilitzar a Silla un centenar de persones adultes, que per reial decret assumien la condició de soldats disponibles «... a punt i modo de guerra, seguint al alferis alla on mes convinga...» (sic)

Com que aleshores Silla tenia cap a 700 habitants (155 focs), descomptant dones, xiquets, vells i malalts, ens adonarem de la proporció de mà d’obra activa i productiva que a toc de campana havia de deixar el treball i acudir a la plaça amb l’armament i la munició. I si algú no utilitzava armes perquè no podia comprar-les o no les necessitava, obligatòriament les havia d’adquirir per a la propera crida, sota pena de seixanta sous o trenta dies de presó.

Com sempre, en llegir el text aconsellem que a més de la major o menor transcendència històrica dels fets, analitzem també altres detalls curiosos, com l’antic vocabulari, l’ortografia, el tipus d’armes que hi a les cases, els noms dels veïns, els llinatges predominants, la identitat dels càrrecs públics del moment, etc. Vegem-ne la transcripció literal:

A die quatro mensis setembris anno MDLXXIIII, en lo lloch de Silla, de la religio de Montesa, diumenge, cumplit cinc del mes de setembre de lany de la nativitat del senyior, mil cinchcents setanta quatre:

“A los senores justicia y jurados de la villa de Silla, el mestre misor tiene carta de su magestat en que le manda se aga alarde y se reconoscan las armas en todas las villas, y conforme su mandato, dio el mestre orden que en todas sus villas se aga resenya de las armas, y es lo señalado Manuel Xuares que os hara estar asi para el dia que lo señalare le aveis de aser resenya de las armas por el orden que os diere, y poniendo penas a los que no obedesieren, y os encargo que se aga de manera que paresca bien, y sea el maestre misor de forma que desto lo sera el señor don Felipe, mi hermano”.

Anomenem caps desquadres a: Joan Pradell, Joan Conill, Gieronim Romaguera, Loiç Saragosa, fill de Joan, Jayme Carbonell, Visent Romaguera, Joan Serves, Josep Pradell y Jaume Agosti, que tinguen obligacio de tres a tres mesos visitar sis demes tenen les seues armes apunt a modo de guerra y ab tots els aparells. Y qualsevol persona que no estara apunt de la manera que queda dit, los hajen de executar y executen en cinch sous a cascu per cascuna vegada partides, ço es, la mitat per a la senyoria y laltra mitat per al referit alferis... Si aquelles tals persones estaran apercebits ab ses armes e tots aparells a modo de guerra segons es dit, y si no ou estaran com dites, lo haja dexecutar y execute als caps desquadra de les demes a cascu de aquells deu sous partidors, manant no ser menys de alteris qui aço es qui tinga custodia de la bandera del dit lloch... I quan sentiran tocar la campana o lo tambor del dit lloch com a crida o mandato de la senyoria, tinguen obligacio de acodir y asistir personalment cascun daquells en ses armes a la casa del cap desquadra de la deua de qui seran soldats, y los tals caps desquadra ab ses rehens hajen de asistir i asistesquen a la casa dels caps desquadra de la sinquantena.

Manant no resmenys al justicia y jurats, qui presents son e per temps seran, que a despeses del lloch de Cilla haja de tenir y tinguen un barril de polvora de quatre arrobes y un quintal de metja, sots les penes arbitre de la senyoria posadores. El lloctinent, lo dit Manuel Xuares, en lo dit nom mana als designats caps desquadres que a la vesprada vinguen a la plaça, e sis deveres fer mostra y resenya a quals persones puga veure les armes que cascu entregue propies y ab lo alferis y bandera presentaren, sots pena de trenta dies en la preso y altres penes reservades a la Senoria. ço es:

Tavernes Moraira

Xeraco Piles

Joan Pradell, cap desquadra, una ballesta.

Martin Garcia, com a pobra persona no tenia mes que espasa.

Jaume de la calç, un alcabus.

Balthasar Serrador, alcabus.

Melchior Conill, alcabus.

Joan Marti e Joan Conill, caps desquadra, alcabus.

Batiste Pradell, ballesta.

Jaume Romaguera, ballesta.

Antoni Serves manantli compre una ballesta i tinga ab tres mesos son escopeta.

Simo Primo, Antoni de Beniparrel e Miquel Ferrer, alcabus.

Melchior Agosti, ballesta.

Jaume Menant, alcabus.

Jaume Carbonell, pedrenyal.

Geroni Romaguera, cap desquadra, alcabus.

Jaume Fort, alcabus.

Jaume Agosti, ballesta.

Joan Saragosa, alcabus.

Joan Pradell menor, alcabus.

Gieronim Carbonell, scopeta.

Melchior Serrador e Llois Carbonell menor, ballesta.

Lloiç Saragosa, alcabus.

Antoni Joan Yvorra, ballesta.

Llois Saragosa fill de Joan, cap desquadra, alcabus.

Jaume Pradell, alcabus.

Joan de Belmont, spasa.... manantli que dins de tres mesos compre altres armes.

Jaume Menant menor e Guillem Defau, alcabus.

Batiste Agosti, ballesta.

Jaume Fort, alcabus i ballesta.

Joan Saragosa fill de Llorenç, escopeta.

Jaume Carbonell, cap desquadra, scopeta.

Geroni Mayans, alcabus i espasa.

Gaspar Pradell e Lloiç Reyner, alcabus.

Mestre Antoni Sentis, sastre, alcabus.

Mestre Marti de la calç, alcabus.

Miquel Yvorra, Vicent Romaguera e Melchior Ramos, arcabus.

Joan Carbonell, ballesta.

Melchior Batea, alcabus.

Jaume Bonet, Bernat Saragosa e Joan Llopis, alcabus.

Agosti Garsia, alcabus.

Joan Saragosa, sigalvany, Joan Saragosa fill, e

Joan Servera, caps desquadra, alcabus.

Geronim Carbonell, alcabus y ballesta ell y son fill.

Guillem Ferrer, Stefan Alalarda e Melchior Cervera, alcabus.

Batiste Menant, alcabus.

Geronim Batea, alcabus.

Marti de la calç fill, Joan Sola e Pere Pradell, cap desquadres, alcabus.

Miquel Ballester, ballesta.

Francesc Perales, ballesta.

Seperales (contracció de Josep i el cognom), escopeta.

Adam Perales, alcabus.

Seagosti, ballesta.

Geroni de la calç al qual fonch manat que dins tres mesos compre y tinga armes

Lluch Baixauli al qual fonch manat que tinga ballesta ho escopeta dins lo termini.

Jaume Cervera, Jaume Saragosa e Jaume Agosti, cap desquadra, alcabus.

Melchior Llopis e Jaume Llopis, ballesta.

Joan Pradell e Jaume Serrador, ballesta.

Joan Steve, ballesta.

Diego Mendes, alcabus.

Joan Saragosa, ballesta.

Lois Caragosa fill de Melchior, alcabus.

Melchior Saragosa, alcabus.

Llorens Saragosa, alcabus.

Jaume Aleixandre, alcabus.

Tost los quals descrits son los que comparegueren en ses armes, e juraren a nostre senyor Jesucrist e als sants quatre evangelis ab la seua ma dreta, corporalment tocats (significa amb la mà al cor), que totes les susdites armes manifestades son de aquells... y fonch manat tinguen y cumplen y advinguen tot lo que sels y he manat a cascu, e totes les susdites penes.

Presents testimonis de les dites coses, los magnifichs Vilafranca, ciutada atrobat en dit lloch, e Damia Pedrarta, donzell, habitant en Catarroja.

Arcabús

Hi apareixen huitanta-quatre homes armats amb cinquanta arcabussos, vint-i-dos ballestes, cinc escopetes, dues espases, un pedrenyal i tres que no tenien armes. Tot un arsenal que ens fa suposar el predomini de la cacera i l’autorització legal per a posseir armes de defensa.

Quant a l’ortografia, malgrat la continuada introducció d’alguns castellanismes que ja feien servir els escrivans, encara és notòria la pervivència d’alguns mots que demostren l’origen comú de la llengua parlada i escrita a València, Catalunya i les Illes: ses,

tenir, així, resmenys, sots, cascú, veure, davall... També apreciem la utilització d’arcaismes, com el pronom ço i les preposicions ab i e. Així s’escrivia i es vivia a Silla al segle XVI, amb els veïns mobilitzats.

Finalment, cal dir que els pirates no han desaparegut, ja no porten espases ni van en vaixells per la mar. Ara els tenim en els negocis fraudulents, en la política corrupta i en l’ambició desmesurada d’aquells que controlen les matèries primeres i l’energia. Eixos són els pirates més perillosos.

Museu a les Coves del Dragut, a Cullera

En 1911, l’Ajuntament de València començà les gestions per a la compra a la Corona d’Espanya del llac de l’Albufera i la Devesa del Saler per poc més d’un milió de pessetes. La compra total no es faria efectiva fins al 1927. Mentrestant, seguien els aterraments en el llac per cultivar l’arròs. Aquest fet ocasionà que es reduïra la superfície del llac i s’ampliara el de la marjal.

Els aterraments venien de lluny; Felip IV (1656) autoritzà l’expansió dels arrossars a Sueca i, posteriorment, Carles III (1761) permeté un nou amollonament de la llacuna i donà el control de la gola als arrossers. La

prolongació de la séquia reial del Xúquer també permetria l’expansió de l’arrossar per l’oest i pel nord de la llacuna al llarg del segle XIX i principis del s. XX, fet que prolongà l’enfrontament consegüent entre pescadors i llauradors com ens fa saber Blasco Ibáñez en la seua novel·la Cañas y barro.

Durant la primera meitat del segle XX encara continuarien els aterraments fins arribar a les 14.000 hectàrees inundables que es treballen en l’actualitat.

Cal dir que les zones humides són necessàries; han contribuït tradicionalment

a evitar inundacions, han frenat l’avançament de la mar sobre l’Albufera, són dipòsit de recàrrega d’aqüífers veïns i un pulmó natural amb gran varietat i riquesa de flora i de fauna, per tant de vida, que genera la biodiversitat existent al Parc Natural.

Per altra banda, també cal dir que el conreu ordenat de l’arròs va fer que es guanyara en salubritat en els pobles del voltant del llac perquè s’evitaren infeccions com la malària endèmica en la zona anteriorment. A més a més, els arrossars donaren estacionalitat a tot el sistema amb l’alternança d’inundacions/dessecació dels camps i permeteren un augment de l’aportació d’aigua dolça al llac. Amb la perellonada, terme amb què es coneix la inundació dels arrossars propers a l’Albufera de València que es produïx des del final de la tardor i part de l’hivern (de 2 de novembre a 2 de febrer aproximadament) a causa del tancament de les comportes de les goles i l’eliminació dels desaigües, la marjal queda coberta

d’aigua i els camps tornen a formar part del llac que un dia fou. Aquest procés donarà pas a la dessecació, de cara a la primavera, moment en què, abans de criar l’arròs al llarg de tot l’estiu, es podran treballar els camps de nou.

Acabada la perellonada, és el moment de preparar la terra i adobar-la perquè un nou cicle permeta el conreu que acabarà pel setembre/octubre amb la sega i la trilla. I ací és on volíem arribar per entendre el context de les fotografies que us adjuntem. Per a la preparació de la terra és primordial la fanguejada.

Els llauradors barregen la terra amb aigua, removent-la i desfent els terrossos, actualment amb un tractor que porta darrere una gàbia de ferros que la mou i l’aireja. Si ho mireu bé, aquest procés és d’una gran bellesa perquè és el moment en què moltes aus aprofiten l’aparició d’invertebrats, crancs especialment, per alimentar-se de forma opípara. Grans colònies de gavines segueixen els tractors com si foren vaixells carregats de pesquera. Altres aus s’ho miren i esperen que el camp estiga anivellat i treballat per escarbar entre la terra remoguda. Però, unes i altres (gavines, garcetes, esplugabous, agrons, martinets, fotges, polles, sirlots, galls de canyar...) troben aliment i tranquil·litat i ens alegren la vista, tant o més, com ho fan les flors silvestres que la primavera ens regala.

Per Gracia Gil i Francec J. López

La perellonada, un espill de vida; La franguejada, un gran festí

L’albufera: la mesopotàmia valenciana

Després dels aterraments successius, de la separació artificial del llac i la mar -que ha fet que l’aigua passara de ser salada a ser dolça-, després de perdre nou parts de les deu que ocupava i després de patir la contaminació que matava i mata el material d’asprella, barrella i coleta, es troba ara davant la crisi climàtica, en primera línia de platja, mentre en quede de platja. L’aqüífer d’aigua dolça de la Plana de València, que es troba en l’espai que genera la meitat del PIB valencià, primer es va contaminar de nitrats i ara s’està salant mentre ni tan sols es vol reconéixer el problema.

Els flamencs, animals que acampen si hi ha suficient sal, crien en la mata de Sant Roc des de fa cinc anys, com fa tres-cents anys feien. I també vora horta pesquem un carranc blau d’aigua salada, però no és un tema que aparega en l’agenda pública, a pesar que són uns bioindicadors que ens han de fer reflexionar.

mapa, però creu-me quan et dic que la carto grafia és només el badall en la finestra, només una invitació a l’expansió de la mirada.

Com saps, les filles i els fills de Silla no anem a l’Albufera, sinó que anem avall, a cinc minuts del poble, allà on dormen les barques, en el port o en qualsevol sequiol a la vora del llac. Quan arribes avall et trobaràs també amb les misèries que es respiren quan vas amunt, però hi ha una porta amagada, que només descobrix la mirada insatisfeta, una porta que no trobaràs entre les aglomeracions humanes.

És el portell aquàtic des d’on esclata un horitzó, cru i atàvic, engendrat amb garantia de veritat, que et permet passar de la contemplació de la Natura a ser un amb ella. És

el de les teues entreteles, un àmbit que s’es campa per l’espai, projectat contra el blau del cel i clavat amb la violència d’un míssil entre el tarquim de les séquies, un esperit invisible i poderós, com el vent d’hivern sobre els canyars. No sé si m’explique, però açò és l’Albufera per a mi: l’experiència de ser un amb la Natura.

L’Albufera és la nostra particular Mesopotàmia, que com saps vol dir “terra entre dos rius”. En el nostre cas, el Túria pel nord i el Xúquer pel sud. El gel i la neu de la darrera glaciació, a més de les pluges dels darrers sis mil anys, han construït el territori albuferenc, erosionant un cinturó de muntanyes, de Dos Aigües a Xiva, rosegant la pedra calcària d’un circ majestuós, que abasta prop de mil quilòmetres quadrats, que comença a més de

mil metres sobre el nivell de la mar i que pots reconéixer amb claredat quan navegues per lluent, és a dir, enmig del llac.

Els sediments de la nostra Mesopotàmia valenciana, en arribar a la mar, eren i són arrossegats per un corrent que ve des del nord, llepant les platges, vestint-les i despullant-les d’arenes, tot a un temps.

Els romans anomenaven el llac Nacararum Stagnum o Palus Nacararum -estany del nacre o de la nacra- perquè entre l’aigua salada del llac, que en puritat era encara el Golf de València, potser era tot un petxinar, fet de tellines i berberetxos, o potser perquè hi habitava la nacra, una especie de clòtxina gegant, que es clava al fons, que fa més d’un metre de llarg i que està en perill d’extinció.

Totes estes forces de la Natura tancaren un espai immens del Golf de València, de València a Cullera, però mantenint una comunicació, natural i permanent, entre el llac i la mar, al Perelló, acotant un canal que cada vegada era més estret. El llac, que en origen és un estuari natural, ha perdut molts dels seus valors, de manera definitiva.

Que si té solució?… Saps? Una vegada vaig vore un jove molt violent, un fill que habitualment pegava a sa mare. En esta ocasió la insultava i amenaçava, totalment alienat per causa de les drogues. Recorde la cara del xicot, com eixida de l’infern, quan la crisma li va tornar de sobte, i t’assegure que és la cara que se’ns quedarà a tots quan recuperem el trellat i la cobdícia no siga la mesura de totes les coses. Sí, solució en pot haver, quan entrem en consciència que vivim en un sistema d’agressió a la Terra. Però no hi haurà justa reparació, ni entre l’entorn humà ni en el medi natural, fins que arribe una generació conscient, renovellada.

L’Albufera? Una meravella natural, sí, que ens entestem a agredir cada dia, amb l’argument, o l’excusa, de la millora econòmica. De la millora econòmica de qui?, és la pregunta primera i més pertinent, pense jo. Perquè pel que fa a la runa de l’entorn natural sembla que ens la traguem, degudament socialitzada, entre tots els que l’habitem, animals, plantes i éssers humans.

Tinc una idea sobre el particular, que si vols et conte altre dia, en un altre format.

Per Paco Baixauli i Mena

Però no podia no dir res; m’entens? Saps? La toponímia és la mestra més callada que conec. Una de les accepcions de la paraula «perelló» deriva d’una paraula llatina que en la seua evolució darrera volia dir “canal de desguàs a la mar”. Com ocorre al Delta de l’Ebre, on tenim un altre Perelló, repoblat per moros de l’Albufera, perquè els cristians no sabien viure entre els mosquits i, per causa de les febres, no duraven un telediari. Almenara, per la seua part, és un poble de la Plana Baixa, a Castelló, amb marjals i estanys, on s’ubica un canal que transporta l’aigua a la mar. És la versió en àrab del mateix significat, ja que menara, en una de les seues accepcions, vol dir perelló, a més de ser sinònim de marjal i d’estany.

Ja en són molts, els topònims que m’han fet llum sobre les vides dels habitants dels aiguamolls, tan ocultes en el relat públic, pel simple fet de ser humils. Alcatí, Recatí, Antina, Clapissar, l’Alcúdia de Silla… Espigolant, a poc a poc n’he fet un cabàs. Perquè el cas és que coneixem d’alguna manera la vida dels sioux, els xeiennes o els comanxes, però des-

coneixem el procés d’expulsió dels pescadors de l’Albufera, dels habitants aborígens del territori. Des de Blasco Ibáñez se n’ha escrit poc i les universitats valencianes han estat en altra cosa, així que tinc alguna cosa escrita, no sé si per vanitat o per militància, perquè no es desdibuixe un relat adobat de monarques corruptes, indians especuladors, nous cacics que ara són de sexta generació, màquines de vapor i culates de la Guàrdia Civil. Una història que també està adobada de pobresa, clar: és el subproducte que generen a tot el món els patriotes de la butxaca.

L’Albufera era el “mar xicotet” dels àrabs en el temps d’Ibn Khafaja, d’Alzira, un valencià que ara fa mil anys, entre glop i glop de vi, cantava als jardins i les flors i vivia l’amor a tota virolla, sense misèries. En totes les facultats d’àrab l’estudien, amb el sobrenom de poeta de la nit, el del raig argentí, el de la lluna que acarona el Xúquer i l’Albufera. Mentre escrivien, cantaven i bevien, Ibn Khafaja i poc després ar-Russafi al Balansí, veí de Russafa, es construïa la torre mora de Silla, aprofitant els materials antics d’una de les cinc viles romanes que tenim identificades a Silla, si no m’he descomptat. I sí, era el temps de descompte per a la presència àrab a València, el seu cant del cigne.

En una ocasió vaig portar un grup en la meua barca, Balansiya, i vaig clavar la perxa a la part de Sollana de la mata de Sant Roc.

Hi havia algun poeta, però la nit va ser guanyada per tot un exèrcit de poetesses. Llegírem els nostres poetes, els valencians en àrab. Pel meu costat, jo llegia els poemes d’Omar Khayyam, el savi persa, i les metàfores dels autors es mesclaven com els rabos de cirera, indestriables en el mateix cabàs. En la Pèrsia de Khayyam -actual Iran, Uzbekistan i alguna part més- es cultivaven la poesia, les magranes i l’arròs que nosaltres devorem. Per això, quan a la ciutat de Samarcanda, a l’Uzbekistan, em van servir un plat, similar al nostre arròs al forn, no em va sorprendre el relat local: el plat nacional és l’arròs, conegut com a pilaf, que va ser servit com a plat principal quan es casaren Alexandre el Gran i Roxana,

la princesa de Samarcanda, fa ara uns dos mil tres-cents anys. L’arròs, efectivament, ens el portaren els àrabs, mil anys després, però com moltes altres grans aportacions a la nostra cultura, són un préstec de la cultura persa, un riu de coneixements, discret i subterrani, que rega cada dia el venerable hort valencià. Així que me n’he fet un cabasset, de préstecs culturals i paraules perses a l’Albufera, per a compartir els dies de germanor.

Saps on hi ha una altra Silla, situada a la vora d’una altra Albufera? O quin sentit té que et diga com naveguen al llac Tana, a Etiòpia, entre hipopòtams i santuaris ortodoxes? O per què és incorrecte dir que l’arròs de la nostra paella és redó? Si saps que els pescadors de Silla, entre d’altres de l’Albufera, anaren a Niça amb el Rei i el Papa a resoldre el futur de la Cristiandat? O quina festa més moderna i de solatge més antic es podria muntar a Silla. Tenim les dues coses: història i ganes de festa. Tinc una idea, però potser és destrellatada.

Espere que hages llegit ací coses del teu interés, però sobretot espere haver-te deixat amb ganes de més. Davant d’un modest entrepà i un got de vi de qualitat raonable podem continuar el relat, si t’abellix. Si potser xarrant dalt la barca, en un dels dies contats de l’any en què es posa el sol a ponent i, en un ballet còsmic que talla la respiració, ix la lluna per llevant, es desperesa i s’alça gloriosa del seu bany en la mar, lluenta com una espasa argentina contra un negre abstracte de tinta xina.

E. Alba

manda, perquè tot vaja bé, una taxa anual exponencial mínima del 3% per que fa al PIB. “Exponencial”? Se’ns oblida que vivim en un planeta que té els recursos limitats i que caldrà consumir amb trellat i pensar en les persones que venen darrere?

Han passat anys i les crisis s’han succeït de manera cíclica; el “canvi climàtic” i les seues conseqüències també s’ha fet més evidents. A la llarga haurem de tornar a la terra; encara estem a temps de traspassar els coneixements que passaven de generació en generació per a produir bones collites. En canviar els models agraris casolans pels de transformació industrial hem perdut part del coneixement compartit imprescindible i hem donat joc a la tecnologia, “el progrés!”, que mecanitza treballs rutinaris i durs.

El problema se’ns presenta quan comença a fer-se evident l’esgotament dels recursos del planeta pel que fa als combustibles sòlids i també a determinats materials emprats en les tecnologies de la comunicació que permeten, per exemple, l’ús de mòbils d’últimes generacions o d’ordinadors portàtils potents. Si recordem l’atur generat durant les darreres crisis, l’avançament de la tecnologia serà només cosa dels rics?

“Si ens controlen la ment, el cor i les mans també seran seus”

Gramsci

Ja fa molts anys, a Silla i els pobles del voltant de València, s’esdevingué un fenomen particular: la multiplicació dels polígons industrials i la millora de les comunicacions (carreteres i ferrocarril) ens deixava sense part de la terra més productiva. Els llauradors venien els camps. Els dacsars i tarongerars donaven pas a les fàbriques i el frontal de les cases es cobria de taulells ceràmics que no requerien de l’ús de la calç per lluir la neteja. Allò es veié com un avanç: “el progrés!”. No hi hagué gran oposició a aquell soterrament de la terra sota l’asfalt; es venia un discurs atractiu que calava fàcilment: no faltaria el treball

per a les famílies i els llauradors traurien bons beneficis de la venda dels solars. Però les crisis successives què ens han dit? Es medità prou aquell canvi o es pensà només a curt termini?

La vida de les famílies llauradores no ha estat mai fàcil, sempre pendents de l’oratge (v. ‘DANA’) i dels preus de les collites que depenien de la “llei de l’oferta i la demanda”. Aquest concepte, en una societat capitalista com la nostra, estava i està en “mans del mercat”, un ens que controla la pujada i baixada de preus en funció d’una economia que de-

Ens esperàvem la paralització total del planeta i la pandèmia global del covid-19? Fèiem compte de l’augment de preus dels darrers mesos en electricitat, gas o productes bàsics? Què passarà si els combustibles sòlids escassegen i no podem traslladar les mercaderies al ritme i distàncies que es fa hui en dia?

L’alimentació passa per tornar a treballar el camp de forma intel·ligent i generar consums de proximitat. Per tant, reconeguem l’esforç dels llauradors i cooperativistes que tenen un tros de terra i el fan fructificar cada any (v. ‘Simfonia de colors’).

Amb la idea de revisar “el progrés!”, el 1994 vaig compartir amb alumnat de l’institut Manuel Sanchis Guarner les meues preocupacions sobre el tema mitjançant uns poemes

que formen part de Terra de fang (v. ‘El cel per càstig’). Amb els escrits poètics plantejava, a un grup reduït d’alumnes, que calia generar consciència de les dificultats a superar, cada dia, per qui treballava el camp com a únic mitjà de subsistència. Mirar el treball i la terra en positiu i en negatiu, parlar de les inclemències de l’oratge i de la bellesa canviant en el paisatge de marjal.

La idea no era presentar-los un futur apocalíptic, el futur distòpic que es representa en pel·lícules com Mad Max i la cúpula del tro; tot al contrari, només calia centrar l’atenció en el consum excessiu, en els models de producció i de distribució que s’havien generat amb la globalització.

Fa uns dies vaig anar a veure la pel·lícula de Carla Simón, Alcarràs, que ha sigut reconeguda com la millor dels festivals de Berlín o de Málaga i que opta a representar a Espanya en els propers Òscar. Mentre la veia em vaig recordar d’algunes sessions de treball en aquell taller de poesia on els proposava exemples per a la reflexió i l’escriptura. En Alcarràs estan presents les dificultats que representen els canvis i l’estima per la terra; el problema dels models de producció en un món globalitzat. També em va passar fa uns mesos, mentre llegia el llibre de Jordi Marín Educar per al col·lapse (dos productes molt interessants que us aconselle). Per això, quan els amics de la Falla Port de Silla m’han demanat una col·laboració, he tornat a aquelles reflexions sobre la pèrdua de la mirada de la terra i sobre el consum excessiu si no volem esgotar els recursos que el planeta ens proporciona. Caldrà pensar què i quant consumim; tornar al cultiu de la terra abandonada per falta de beneficis (v. ‘RETORNAR’). Però quin serà el model a seguir?

Acave ací l’escrit; la reflexió sobre la possible resposta l’hem de fer ada persona abans de prendre decisions. Potser també els versets de la pàgina 110 i següents, que s’acompanyen amb les fotografies i la il·lustració de Gracia Gil, ens ajuden també a pensar el món que voem deixar als que venen darere.

Per Francesc Joan López Sánchez

Quatre dubtes de res sobre el consum i la terra

Antonio Fuster en el record

Enguany, vull recordar Antonio Fuster i Ruà, qui ens va deixar jove. Toni era conegut sobradament per tots, ja que era el fill xicotet de Pepe Fuster i Teresa Ruá, propietaris del comerç Gruas Fuster, a Silla.

La vida no és mai com la imaginem i, desgraciadament, la de Toni ha sigut massa curta. Mire ara la seua nombrosa família i no puc evitar que em caiguen unes llagrimetes. Haguera disfrutat tant amb una família tan nombrosa que no puc evitar imaginar-me’l gaudint amb ells! Les seues filles, Amparo i Maria, mares de tres xics i dues xiques; la neta major, Carla, enguany fallera major infantil del Port. Me l’imagine jugant i rient a carcallades, embotinant-los, corrent darrere d’ells i consentint el que no està escrit, per tal de vore’ls feliços.

“La mort no és cap segador que dorma la sesta, perquè a tothora sega i tant talla la palla seca com la verda herba... Però no oblides que les amistats no desapareixen amb la mort, sinó amb l’oblit”.

Miguel de Cervantes. El ingenioso hidalgo don Quijote II

No recordaré les vivències ni anècdotes d’aquells anys de faller perquè no venen al cas. Eixes les xerrarem tranquil·lament al casal quan ens posem a recordar moments meravellosos. Que n’hi ha un bon grapat! Recordar es tornar a viure, no ho oblideu! Tan sols recordaré els “solos” de tamboret que ens dedicava totes les nits de Falles. No es cansava mai. Com un rellotge quan li dones corda. No parava! En el moment que es despistava, tambor

amagat. Per a fer això teníem el permís de la dona i del president de la comissió. Això sí, tots recordem la cara de felicitat quan el trobava.

Toni era un faller vocacional, enamorat de la nostra terra i de la nostra festa. En ell trobaves sempre un home pròxim, accessible en tot moment, disposat a prestar ajuda a tot aquell que li la sol·licitara. Era una persona senzilla, no s’ha considerat mai ni superior ni inferior a ningú. Des de la igualtat, des de la dignitat, procurava practicar sempre el consell de viure i deixar viure. Recorde la seua manera de ser, clara i plana. M’agradava que fora valent i decidit, però sobretot honrat i lleial. Sempre mirava cap al futur amb confiança i optimisme.

Els qui coneixíeu Toni coincidireu amb mi que la seua jovialitat, el seu somriure contagiós, la seua simpatia, l’alegria, la il·lusió per les coses en què creia com l’entusiasme per la falla, per les motos, per la seua família... van ser el nervi que el va acompanyar sempre en qualsevol lloc i circumstància.

Enguany trobaré a faltar la presència de Toni en un bon repertori d’actes fallers. El record, ara, ompli la seua absència. Ara toca que la roda de les falles, com la de la vida, no pare. Les falles són vida, i enguany les viurem com totes; seran unes Falles úniques.

Toni, amic, amb el teu somriure etern, no deixes de repicar el tambor en els nostres cors. Com deia Cervantes, les amistats persistim en el record, no oblidem.

Per Carmen Primo, “La Masera”

UN COLLAGE DE XIQUETS I XIQUETES UN COLLAGE DE XIQUETS I XIQUETES

Arnau Zaragozá i Blázquez

President Infantil 2023 Falla port de Silla

És autèntic,sincer i molt alegre. Un terbolí de franquesa magistral Una puresa real portant el missatge d’un president infantil de talla real!

Portà dins d’ell el maleter complet. Una mascletà hi ha qui el compare. És despert i descarrega al moment un sentir d’alegria que mai acabe.

Sense oblidar el joc de Wugg Wugg, jugant al Minecraft com tot xiquet, veurem aquest prodigiós president amb la festa irradiant i a tots volent!

Li agrada nadar a la piscina. El color verd el seu favorit. Els estudis progressa amb mesura desitjant ser el primer tot seguit.

De la falla, el que més li agrada, la traca! No vol perdre la despertà. En l’esport juga al bàsquet competint amb altres pobles un xiquet amb l’afició molt demostrà.

Ser president infantil l’ompli d’il·lusió. El veurem passar pels passacarrers. Serà dins de la falla una revolució l’alegria portant en tot moment.

Un president molt raonador portador dels trons de la falla, acompanyant com un faraó la falla del Port amb gràcia i força!

Vicenta Benedito i Pons

Arnau Zaragozá i Blázquez

President Infantil 2023 Falla port de Silla

Ser president de la falla Port de Silla és un fet amb el qual he conviscut des que tinc consciència. Aquest moment ha arribat, i vos puc dir que és tal com me l’havia imaginat. Han sigut tantes converses amb la meua família al llarg d’aquests últims anys, que tot el que estic vivint ara m’està resultant molt satisfactori i emocionant. S’han celebrat pocs actes, però molt intensos, junt amb Pau, Neus i Marina, als qui estimaré per sempre, i amb la meua germana Judith, i Loren i Carla, amb els quals em queden per viure moltissimes experiències que de segur quedaran en el record per sempre.

Estic molt impacient perquè arriben els dies dels berenars al casal, de fires, de vore la nostra falleta al carrer. Però sobretot tinc ganes d’eixir al carrer amb la brusa negra i l’escut roig de president al pit, i representar junt amb Carla els centenars de xiquetes i xiquets que formen la comissió. Soc molt menut encara per a comprendre moltes coses de les arrels i de la història de la nostra falla, coses que em conta entusiasmat mon pare, però sé que soc el president infantil d’una associació molt important, tant a Silla com al món faller en general.

Vull que tots sigueu sabedors que per la meua part posaré tot l’interes per a fer les coses tal com me les comenten els majors. A totes les falleretes i fallerets vos pregue que m’ajudeu a recordar les Falles del 2023 com unes festes en què la gent va riure i disfrutar com mai.

Soc concient que estic davant d’una experiència que serà unica en la meua vida, i que recordaré per sempre. Tot gràcies a la falla Port de Silla.

Carla Navarro i Fuster

Fallera Major Infantil 2023 Falla port de Silla

Una fallera de la falla del Port, en una “gupesa” i bellesa entre mil. Mirant sa humilitat amb el cor lluentor natural sense poder fugir!

Podria anomenar-les molts encants, d’una xiqueta intel·ligent i senzilla, una noblesa de llum il·luminant franquesa i somriure, tranquil·la.

Plena de llum,color i tendresa, personalitat, promet coneixerem, una jove d’edat amb fermesa resplendor de fallera aplaudirem!

Veure cremar la falla el que més li agrada, perquè veu futur en nou començament, una nova falla la il·lusió futura mai acaba tot comença molt ràpid, al dia següent.

En l’esport tenim una futbolista, la natació la practica convenientment. Guanyadora de lectura en concursos en dibuixos destaca completament

El vestit de fallera, moment especial, per a ella guarda amb molt de secret, uns pares favorables i fent-li costat junt amb els germans, amor al complet!

El color blau és el seu favorit, el número dotze més li agrada, no li resulten senzills els estudis mes el curs amb valentia acaba.

Et desitgem un 2023 molt meravellós, amb unes Falles inoblidables per a tu, amb eixa tendresa que portes al cos i, el color café que tenen els teus ulls!

Vicenta Benedito i Pons

Carla Navarro i Fuster

Fallera Major Infantil 2023 Falla port de Silla

Xiquets i xiquetes, per als que no em coneixeu soc Carla Navarro Fuster, la fallera major infantil de la Falla Port per a l’any 2023.

Vos contaré un secret: des de menuda he somiat ser la fallera major infantil de la meua falla, ho he demanat molt. Mentre bufava les veles en cada festa d’aniversari, en cada Nadal al Pare Noel i als Reis d’Orient, o quan de nit me n’anava a dormir, m’imaginava com devia ser això de ser fallera major. Però malauradament, com més prop estava arribà la pandèmia.

Però de sobte i sense saber molt bé com, l’univers sencer sembla posar-se a treballar per a portar-me coses bones, allò que esperava, allò que sens dubte mereixia i que l’esperança havia donat per perdut.

I ací estic, contenta i orgullosa de ser junt amb Arnau i Judith l’ànima d’aquesta festa fascinant que omplirà de goig i alegria el nostre poble. Seré el far que guie aquesta colla de falleretes i fallerets, i ho faré seguint el consell de ma mare, que sap per experiència el que suposa ser fallera major d’aquesta incomparable comissió. I com no, estic plenament convençuda que comptaré amb l’ajuda d’una persona molt especial, que encara que està lluny, el sentiré ben a prop, el meu iaio Antonio; ell fou un dels primers fallers d’aquesta comissió i estic segura que allò on estiga gaudirà orgullós de veure com en la nostra família la flama fallera no s’apaga.

Per últim, sols m’agradaria dir-vos que estic molt emocionada de ser la vostra reineta, em sent la xiqueta més afortunada. Prepareu-vos per a gaudir junts dels passacarrers, de les despertades, dels berenars, de les nits de casal i de tot allò que amaga aquesta festa tan màgica de les falles.

Xiquets i xiquetes, nosaltres som el futur, participem de la festa, cuidem-la, respectem-la, parlem-ne i per damunt de tot gaudim-la. Sols així podrem garantir-ne la supervivència.

Llarga vida a les Falles!

COMISSIÓ INFANTIL

Elisa Mireia Forner i Giner

Elsa Antich i Gomera

Elsa Sebastián i Duran

Emma Ferrando i Torralba

Erik Prieto i Alfonso

Josep Ballester i Tarazona

Juan Ferreras i García

Júlia Castallo i Magallo

Júlia Valero i Muñoz

Keyra San Andrés i Guardiola

Abril Moreno i Guaita

Adrián Crespo i Buendía

Ainhoa Morant i Cordellat

Aitana Bellon i Ruano

Alba Llopis i Pérez

Alba Prieto i Alfonso

Alba Zaragozá i Navarro

Alejandro Bellon i Ruano

Alejandro Del Hoyo i Pastor

Alejandro Zamora i Cobo

Alex Doménech i Valero

Alex Martin i Moreno

Alex Raga i Forner

Alexandre Zaragozá i Navarro

Aleya Talavera i Martí

Alicia Forner i Escobar

Álvaro Botica i Costa

Álvaro Huertas i Pérez

Amaia Garriga i Enguidanos

Amat Matías i García

Ana Manchacoses i Grancha

Andrea Carbonell i Aparicio

Andreu Tomas i Valero

Arantxa Del Carmen González i Zaragozá

Arnau Zaragozá i Blázquez

Aroa Fernández i Cortes

Arturo Agustí i Castellano

Arturo Granell i Barbera

Athenea Amat i Martínez

Babai Valls i Deuf

Balma Agustí i Castellano

Belen Gutiérrez i Giménez

Biel Antich i Gomera

Blai Gómez i Giménez

Blanca Cubel i Machancoses

Carla Agustí i Huerta

Carla Castaño i Esteve

Carla García i Montero

Carla Navarro i Fuster

Carles Zaragozá i Pastor

Carlos Carbonell i Antich

Carme Castaño i Santos

Carmela García i Muñoz

Carmen Giner i Simó

Carmen Merino i Gómez

Chloe Castilla i Carbonell

Clara Benaches i Navarro

Clara Martínez i Morilla

Claudia Iranzo i Rodrigo

Claudia Muñoz i Mico

Claudia Pericas i Miralles

Claudia Raga i Forner

Claudia Sánchez i Peris

Dalia Machancoses i Martínez

Daniel Navalón i Valero

Daniel Núñez i Gómez

Daniela Bermúdez i Ríos

Daniela García i Gil

David Agustí i Molero

Didac Castaño i Esteve

Didac Olmos i Luque

Duna Verdú i Moyano

Dylan Rodríguez i Chacón

Edgar Ángel Piris i Navarro

Elia Ochandio i Valero

Elia Zaragozá i Carrión

Estel Matías i García

Esther Alapont i Guantes

Eva María Pérez i Zomeño

Fran Ferri i Primo

Francesc Ramon i Muñoz

Gabriela Mas i Lozano

Gala Bautista i López

Gonzalo Mosquera i Torrijos

Gonzalo Serrador i Lara

Gregorio Cubel i Machancoses

Guillem Simeón i Rosell

Guillem Valdés i Fuster

Guillermo Sanmartín i Pérez

Héctor Franco i Ferrando

Héctor López i Gomis

Hugo Peris i Blázquez

Hugo Sánchez i Primo

Iago Zaragozá i Salinas

Iker De La Cámara i Lozano

Iker Peris i Becerra

Iker Torrijos i Frances

Inés García i Carnero

Irene Carbonell i Pastor

Izan Pacheco i Pérez

Izan Torrijos i Frances

Jaime Castaño i Antón

Jaume Esteve i San Andrés

Jaume Pont i Fernández

Jimena Carbonell i Deluis

Joan Marcos i Alapont

Joan Sampedro i Fernández

Jorge Gutiérrez i Giménez

Jorge Yago i Ríos

Laia Frances i Calatayud

Lana Centeno i Casañ

Lara Zaragozá i Carrión

Laura Mora i Gastaldo

Laura Navarro i Fuster

Laura Palau i Ballester

Laura Pons i Ferrando

Laura Rodríguez i Contreras

Laura San Lorenzo i García

Laura Zamora i Cobo

Leo Capilla i Alfonso

Llorenç Alapont i Serrador

Lola Prieto i Riveira

Lucas García i Misa

Lucas Hiraldo i Antón

Lucia Avalos i Muñoz

Lucia Duran i Zunica

Lucia Ferri i Primo

Lucia Gil i Antich

Lucia Navalón i Valero

Lucia Zaragozá i Miralles

Mar Valero i Muñoz

Marc Llopis i Pérez

Marc Sebastián i Duran

Marc Ochandio i Valero

María Iranzo i Rodrigo

María Simeón i Mico

Mario Botica i Costa

Mario Romero i Manzanares

Marta Menéndez i Zaragozá

Marta Mora i Gastaldo

Martí Valdés i Fuster

Martina Bermúdez i Ríos

Martina Garriga i Enguidanos

Martina Hiraldo i Antón

Martina Romeu i García

Massimo García i Muñoz

Mireia Carbonell i Mulet

Mireia Clavijo i Zaragozá

Mireia Guzmán i Machancoses

Mireia Molina i Hernández

Mónica López i Pedron

Naiara González i Zaragozá

Natalia Muñoz i Mico

Néstor García i Misa

Neus Ribera i Rúa

Nora Ferrando i Torralba

Oscar Reinal i Alberola

Pablo Floro i Puigcerver

Pablo Huertas i Pérez

Pablo Navarro i Fuster

Pablo Rubio i Primo

Paola Simeón i Muñoz

Patricia Del Hoyo i Pastor

Pau Benaches i Mas

Pau Sorroche i García

Pau Zaragozá i Navarro

Paula Ballester i Tarazona

Paula Castaño i Santos

Paula Floro i Puigcerver

Paula Mulet i Bañuls

Paula Ríos i Mari

Pedro Muñoz i Simó

Raquel Alcacer i Ots

Rebeca Pardo i Montiel

Ricardo Medina i Rosaleny

Rodrigo Gimeno i Casany

Rubén Bataller i Calvo

Sandra Cantador i Revert

Sara Ibáñez i Gastaldo

Sara Palenzuela i Líberos

Sara Sampedro i Fernández

Sergi Casañ i Celda

Sergi Olmo i García

Shira Centeno i Casañ

Sofia Galán i Alfaro

Toni Sanmartín i Pérez

Valentín Martínez i Jiménez

Vanessa Giner i Aguado

Vega Mayo i Baixauli

Vera Ibáñez i Gastaldo

Vera Nieto i Alba

Vera Ramírez i Sánchez

Vicent García i Navarro

Vicent Peris i Ferreres

Vicent Valero i Agustí

Victoria Agredo i Muñoz

Xavi Doménech i Valero

Ainhoa Morant Cordellat

Aleya Talavera Martí

Amaia Garriga Enguidanos

Biel Antich Gomera

Chloé Castilla Carbonell

Elsa Sebastián Durán

Laia Francés Calatayud

Laura Pons Ferrando

Lucas García Misa

Mar Valero Muñoz

Martina Garriga Enguidanos

Martina Romeu Garcia

Naiara Gonzalez Zaragozá

Vega Mayo Baixauli

Arnau Zaragozá Blazquez

Carla Castaño Esteve

Claudia Iranzo Rodrigo

Estel Matiás García

Maria Iranzo Rodrigo

Pau Sorroche Garcia

Toni Sanmartín Perez

Francesc Ramon Muñoz

Elia Zaragoza Carrion

Irene Carbonell Pastor

Delegades:

Alba Bermudez i Sánchez

Mireia Olmos i Soler

Alba Zaragozá i Navarro

Irene Carbonell i Pastor

Blanca Cubel i Machancoses

Claudia Muñoz i Micó

Naiara Garcia i Ferrer

Amaia Garriga i Enguídanos

Martina Garriga i Enguídanos

Marta Menéndez i Zaragozá

Carme Castaño i Santos

Llorenç Alapont i Serrador

Martina Romeu i García

Paula Ballester i Tarazona

Maria Simeón i Micó

Mireia Molina i Hernández

Mireia Clavijo i Zaragoza

Carla Navarro i Fuster

Elsa Antich i Gomera

Biel Antich i Gomera

Natalia Muñoz i Micó

Llorenç Alapont Serrador

Arnau i Carla, la parelleta perfecta

dels Desemparats de Silla, i que l’assignatura que més li agrada és Educació Física, perquè coincideix amb el futbol que practica en l’equip femení del Sollana, la seua afició preferida convertida en extraescolar. No obstant això, reconeix que més avant li agradaria seguir el camí de l’ensenyament i ser mestra.

Com que és una xiqueta ocupada entre els estudis, entrenar i jugar al futbol i els dos germanets xicotets (amb els quals mai es pot avorrir i als quals vol moltíssim), en el temps lliure confessa que li agrada llegir o passar una estona amb la tauleta tàctil i gaudir de la seua sèrie favorita: Stranger Things.

li comente sobre el futur i a quina professió es voldria dedicar, em respon que si no pot arribar a jugador de bàsquet voldria ser cambrer. Malgrat que, ara per ara, prefereix jugar amb la seua Nintendo i amb els amics.

A més a més, em comenta que al principi sí que sentia un poc de vergonya, perquè som moltes persones en la comissió i causa respecte ser la màxima ambaixadora de la festa, si bé, cada vegada se sent més segura i disposta a passar-s’ho d’allò més bé.

Em van proposar fer l’entrevista dels dos xiquets que representaran la nostra comissió infantil durant tot l’any 2023. Ells són les personetes que m’acompanyaran durant el pròxim exercici faller que estem encetant, i així acabar de complir junts un somni que, a poc a poc, va adquirint forma. De manera que, aprofitant el clima estiuenc del mes de juliol, vaig decidir arreplegar-los i passar una vesprada divertida.

Carla és una xiqueta que abans de res et guanya amb la mirada tímida però plena de llum que reflecteixen eixos grans i encisadors ulls que té. Ella celebrarà el nové aniversari d’ací a poquet, i està molt il·lusionada perquè cau dos dies després de la proclamació. També em conta que estudia en el col·legi Verge

Per una altra banda, d’Arnau he d’explicar que el conec millor que ell mateix, i és que recorde cada moment que hem viscut, colze a colze, des que va nàixer. Què dir d’ell? És com un homenet que té la fortuna d’intentar conéixer tot el món, i és per això que podria dedicar-se a les relacions públiques, ja que pot conversar amb una pedra si cal. Ell farà deu anys a l’octubre, i el col·legi on estudia és el Patí, de Silla. Mentre fica la cullera dins del gelat, abans de res em diu que no li agrada gens l’anglés, quan li pregunte per l’assignatura amb què més gaudeix, ja que coincideix amb Carla en el fet que la classe en què millor s’ho passa és Educació Física. Encara que ell, per una altra banda, l’activitat extraescolar que practica és el bàsquet. Quan

Seguidament, i endinsant-me més en el terreny de les falles, els pregunte pel familiar que més il·lusió té perquè siguen fallera major infantil i president infantil de la nostra falla. Ràpidament, Carla em respon que sa tia Amparo, perquè va ser en qui va confiar per a convéncer els seus pares per a tirar avant aquest desig que a ella ja li rondava pel cap. En canvi, Arnau afirma que el papà, ja que és el membre de la família més faller i que constantment l’advertia sobre el fet que ja arribaria el moment de ser representant infantil. A continuació, em diu que l’activitat amb què més disfruta d’aquest món és vestir-se de fallera, i que l’acte que amb més ganes espera és la presentació, perquè serà quan puga lluir els vestits amb la corresponent banda acreditativa.

Ell afirma que gaudeix molt dels berenars al casal amb els cosins i amics, però que l’esdeveniment que el fa emocionar-se cada any és la cremà, ja que veu com el foc consumeix els ninots i els converteix en cendra, encara que li fa llàstima que acaben les festes. Carla fa un poc de cara rara, i apunta que a ella, el que més li abelleix d’aquest acte que tant agrada a Arnau és poder salvar algun que altre ninot de les flames. Els dos riuen i inicien un debat sobre el pròxim monument xicotet que plantarem a la pista, fet que em proporciona l’opció de poder preguntar-los sobre el tema que voldrien que tractara, cosa a la qual em contesten els dos: Stranger Things, recalcant-me així la importància que tenen les noves formes d’entreteniment en aquests xiquets.

Després, intentant captar la seua atenció, els pregunte com va ser el moment que els digueren que serien els representants de la Falla Port de Silla per a l’any 2023. La xiqueta em diu que, primerament, va anar convencent sa mare abans que la junta directiva els preguntara sobre la possibilitat de ser-ho.

Quant a Arnau, diu que va ser son pare qui el va apuntar per a ser president des del dia que va vindre a aquest món, i que per aquest motiu ja s’havia fet una idea de com devia ser el moment que anaren els fallers a fer-los la gran pregunta. Pensa en els actes passats amb alegria, malgrat que acaba per confessar que de vegades li costa estar seriós quan ha de seguir el protocol (i és que no pot parar de menejar-se ni un minut).

Com a última opció els pregunte per l’opinió que tenen l’u sobre l’altre, i sobre Loren i jo mateixa. De bona manera coincideixen que s’entretenen moltíssim quan comparteixen temps junts, encara que Carla se sincera sobre el geni que, de vegades, Arnau trau de dins, però que mai no acaba en cap enfrontament important.

Sobre el nostre president Loren, destaquen el bon humor que mostra amb ells, ja que sempre està fent-los alguna que altra brometa, i també l’admiració com a figura major que porta avant tota la comissió.

Sobre mi, Arnau ho té fàcil; argumenta que m’ha de voler, perquè soc la seua germana i que no hi ha un altre remei, però també diu que està molt content perquè puguem compartir un any tan especial a casa per partida doble. Per una altra banda, Carla em fa enrogir, perquè diu que de mi li agrada tot, i jo no puc evitar menjar-me-la a besos i abraçades.

Després de no poder retenir-los més i mentre els veig allunyar-se en parella, corrent cap al parc, sols em queda donar les gràcies per la sort que he tingut de trobar-me amb aquests solets per a les Falles del 2023, i espere que cada lector d’aquesta entrevista arribe a enamorar-se un poquet d’ells igual que ho estic jo.

Judith Del Valle i Blázquez

Origen

Origen és una falla que narra la història més interessant de totes: la de la creació de l’univers i de tots nosaltres. No esperes més i comença a descobrir-la en aquest viatge que et porta des del mateix big-bang passant per la creació de tot allò que coneixem, fins quan el primer ésser humà va prendre consciència d’ell mateix. Llança’t a l’aventura i no dubtes a investigar cadascun dels diferents esdeveniments. Cada racó de la nostra història amaga misteris increïbles.

“Som el producte d’un llinatge de milers de milions d’anys de pols d’estreles que erren. Tots nosaltres som el resultat d’una mescla primordial d’hidrogen i heli, que va evolucionar durant tant de temps que va començar a preguntar-se sobre els seus orígens”

Jill Tarter

Artesà: Fernando Foix

Autor de la crítica: Hernán Mir

. .. … Res, no-res, al principi no hi havia res. Tant era així que no hi havia ni paraules per a contar-ho.

. .. … Fosc, molt fosc, al principi tot era negre. Tan negre que no hi havia colors per a pintar-ho.

. .. … Quan? No se sap, al principi no hi havia temps. No hi havia ahir, ni demà, només hi havia ara... I de sobte… el gran esclafit, boom! El principi… el big-bang.

Enmig d’un immens oceà de negritud, dues petites unitats de matèria, aïllades, perdudes, es trobaren per primera vegada. Es miraren sense veure’s. S’enrondaren en silenci i s’aproparen agosarades, carregades d’energia. Deslliurades, es refregaren l’una contra l’altra. D’aquell palp innocent sorgiren inesperades guspires que les il·luminaren i es feren visibles, tangibles per primera vegada. Es reconegueren mútuament de seguida, com si foren família. Eren Heli i Hidrogen, dos àtoms hipersensibles que s’alteraren immediatament.

El nucli d’Heli s’escalfà perillosament i el d’Hidrogen, tan gelat, tremolà al seu epicentre. Quedaren enganxats l’un a l’altre, fit a fit, sense capacitat de reacció, sense possibilitat de tornar enrere. Un estremiment còsmic va recórrer les seues òrbites i s’enllaçaren sòlidament, eternament, amb un lligam impenetrable del qual no podrien deslliurar-se. Així va nàixer l’amor, nasqué la vida i es donava el primer pas en la història de la humanitat, en la crònica de tots nosaltres.

Xe, i tot això per a descriure una falla infantil? És necessari? Amb tan sols que digues un parell de ninots damunt d’una ploma, sobre una làmina d’aigua negra, n’hi ha prou. Veges tu, quina ocurrència!

Encara no existia i ja era vell. No havia fet un pas i venia de l’infinit.

No tenia història i el seu relat abastava el pretèrit amb una saviesa incommensurable. És el temps, un encorbat vellet que orienta la vida, l’existència. Mai no té pressa, però mai s’atura. Continua endavant sense girar el cap, sense mirar enrere. Això ho deixa a la memòria, al record. I encara que faça ullets de cansat, carrega sense queixa amb les forces de l’univers.

Quatre dames enfaristolades, tipes de sobergueria per la seua singularitat i els seus poders. Nuclebil, la més jove de les quatre, es vanagloria del seu poder per a disgregar i separar en proximitat. Nucleta, en canvi, estreny sense contemplacions allò que els seus braços abasten, empresonant les quimèriques esperances de llibertat de les particularitats contràries. La tercera d’elles estén la seua influència fins a l’infinit, sense deixar resquícies al lliure albir de les voluntats positives i negatives, que es veuen obligades a confrontar-se en un conflicte permanent. Per últim Na Gravetat, sempre impertorbable,deixa entreveure un sardònic somriure que palesa el seu autèntic poder.

Poder absolut que obliga a caure quan es creu guanyat el firmament. Una mena d’atracció inversemblant que ens obliga i ens dicta.

Al remat, totes quatre dominen l’univers conegut, totes quatre poderoses fèmines... per damunt de tothom... i a muscles del temps.

Sí, sí, sí... molt ensucrat, molta poesia i molta coentor literària, però al cap i a la fi quatre xiques guapes ben decorades al coronament i un vellet ple de tendresa al centre. Que no és poc.

N’eren molt més que molts. N’eren una plèiade. N’eren nucli i constel·lació.

Envolten i volen. Volen i estimen. Estimen i valoren. Valoren i calculen. Calculen i combinen. Combinen i componen. Componen i rimen. Rimen i assonen. Assonen i consonen. Consonen i concorden. Concorden i harmonitzen.

Harmonitzen compassats en perfecta sintonia. Menudes, grans i grandots, ínfimes i diminuts. Llargues i curts, amples i estrets, grassos i primes. Els que corren i les que aguaiten. Les que pengen i els que sostenen. El que s’esglaia i la que fa equilibris. El que modela i la que creix.

Parlen d’estreles, de família nombrosa, de matèria que és mare i és filla. Conten receptes per a crear la vida i presenten la bondat dels elements. Mostren el modelatge de l’ésser, l’especialització de les cèl·lules i s’ameren de gotes de vida. Desvelen el sòlid, i esbrinen el passat qüestionant-se l’origen, el principi que ressona a l’espai. Al·lucinen amb l’herència, genètica i material, d’allò que roman i d’allò que va desaparéixer.

I miren. I riuen. I s’estranyen. I aprenen. I ensenyen. I estan. I són.

Conjunt de peces. Engranatge estètic suspés de filaments d’art. Trencaclosques d’idees subtilment presentades en estudiat aparador.

Homenatge a la intel·ligència i a la formació que han portat a la civilització de l’ésser humà. Un poema de formes, imatges, idees i colors.

Açò ja és massa! Quines ganes de complicar-se la vida, i tot per dir que es tracta d’una falla infantil extraordinària que no tracta els infants com a babaus. Hora és de gaudir-ne, de viure-la i de cremar-la.

Dos aletes

Llorenç Alapont i Serrador

Si vos agrada la mar, vos agradarà la meua història. Em dic Valèria, tinc 12 anys i sóc una sirena, però no sóc com les sirenes de Disney, no sóc pèl-roja, sóc morena i tinc el monyo rull, em fan molta por els carrancs, sóc d’una família normal i la meua vida no és un conte de fades. Visc en un menut poble de València, vaig a un institut que es diu Clara Llop, és un nom una mica estrany, però com l’institut és vell, potser en aquella època s’estilava.

Sóc molt perfeccionista i m’agrada col·leccionar tot tipus d’objectes, inclús tinc una col·lecció de sabatilles, totes noves, perquè mai es gasten ni s’embruten. Com voreu, sóc molt bromista, i m’agrada riure de tot. També m’agrada anar a classe i parlar amb els meus amics, però el que no m’agrada tant és estudiar matemàtiques. L’assignatura que més m’agrada és música, em relaxa molt. Jo toque el violí. La música m’emociona i em dóna ganes de riure i ballar.

La veritat és que m’agrada molt fer esport i m’encanta el futbol, encara que per a mi és prou difícil jugar, aleshores preferisc anar al camp del València a vore’l amb mon pare. De vegades em pose molt nerviosa i no puc estar queta a la cadira i quan marquen gol em donen ganes d’abraçar a tot el món.

Però el que més m’agrada és la natació, vaig de dilluns a divendres a nadar i no em canse mai. Per això em sent una sirena, perquè on millor em trobe és dins l’aigua. Nadant em sent lliure, sense obstacles ni barreres.

La meua passió és tan gran, que els vaig insistir durant dos anys als meus pares perquè llogaren un apartament a la platja, i així poder nadar a la mar tot l’any. Per a mi, els dies més feliços són quan ma mare em porta a una nova competició i com no em rendisc mai, quasi sempre quede en el pòdium. De vegades pense que m’agradaria tindre dos aletes a les cames per poder nadar més ràpid i més temps.

El meu gran somni és anar als jocs olímpics, per a mi el més important no és guanyar, sinó viatjar al país on es cèlebre, conèixer altres nadadores com jo, i fer noves amigues i amics. No pare mai, no m’agrada gens estar en casa, sempre vaig rondant. Sobre tot perquè des de menuda vaig en cadira de rodes. Vaig patir un accident de tràfic molt greu, un conductor ebri va xocar contra el cotxe dels meus pares, i a ma mare i a mi ens hagueren d’operar d’urgència. Ma mare es va recuperar, però jo ja no vaig poder moure les cames. No em sent mal, ni trista per això, solament em sent diferent perquè tinc algunes complicacions que altres no tenen. De vegades es punxa una roda, altres em quede sense frens. Jajaja, ja vos deia que sóc molt bromista. Em sent molt feliç perquè tinc uns pares i uns iaios i una família, meravellosa, uns amics que m’estimen molt, una casa sense escales i tot el menjar que m’agrada, perquè a mi m’encanta menjar, sobretot els macarrons de la meua iaia, sempre que vaig em menge tres plats.

Sóc una xiqueta molt alegre, m’agrada molt veure pel·lícules i la festa que més m’agrada són les falles, vaig ser fallera major infantil i pròximament seré fallera major ja estic apun tada. També m’agrada molt viatjar, amb els meus pares he anat a un fum de llocs, a França, Itàlia, Anglaterra i m’agradaria anar a Amèrica, Egipte i Argentina, però el lloc on més gaudeix és quan vaig de viatge a alguna illa, perquè la sensació d’estar rodejada de per la mar em fascina.

El meu poder és no rendir-me mai, potser em costarà molt de temps i esforç aconseguir els meus somnis, però estic convençuda que puc fer tot allò que em propose.

Sentir la brisa del mar a la cara em fa sentir a gust. Em passaria hores i hores mirant les ones del mar. No he vist mai a les ones rendir-se, per això m’agrada tant la mar.

Les xiques del futur

Per Naiara García Ferrer

Hola, som Lucia, Nàdia, Àngela i Mònica, més conegudes com “Les xiques del futur”. perquè? Ara vos explique...

Tot va començar una nit del trenta-u d’octubre demanant truc o tracte per les cases, típic de Halloween. Tot era normal, quatre xiquetes d’onze anys demanant caramels, que podia eixir mal?

Passarem per moltes cases de la nostra urbanització i estàvem aconseguint moltes llepolies, en general tot anava bé.

Però va passar una cosa que mai esperaríem que passaria... Tocarem una porta, i va eixir un home disfressat de fantasma que ens va preguntar que si volíem caramels, assentirem amb el cap sense saber el que passaria...

Ens va donar un caramel de maduixa a cada una, li donarem les gràcies com a tot el món i continuarem. Vint minuts després pararem en un banquet a descansar i a menjar algunes de les llepolies que ens donaren. Provarem les d’aquell home primer, li donarem totes a la vegada una xuplada i no creuries el que ens va passar... Caiguérem inconscients a terra sense recordar el que havia passat, i deu minuts després poguérem obrir els ulls i contemplar on estàvem... Era el mateix lloc en què ens caiguérem a terra, però tot el carrer estava incendiat, hi havia persones i animals tirats a terra tots cremats, persones espantades corrent per ahí... En fi, tot un caos, no enteníem res del que passava.

Nàdia va mirar l’embolcall del caramel per saber si tenia alguna cosa estrany, ja que al menjar-se’ls vam caure inconscients. El que va vore en l’embolcall li deixà bocabadada... Ficava que eren caramels en els quals podies viatjar en el temps.

Ràpidament, corregué a un xic que hi havia allí i li va preguntar:

-Disculpe, en quin any estem?

- Estem en 2030 -va dir

Les quatre xiques, ens vam mirar bocabadades i sorpreses. Havíem viatjat al futur! Però no tenia res de bonic...

-Xiques, sé que és surrealista el que acaba de passar, però no vos doneu conte que si seguim ací assimilant-ho acabarem totes cremades? -Digué Àngela.

Àngela tenia raó, li férem cas, agafarem totes les nostres coses i eixirem ràpidament d’allí. Estàvem les quatre envoltades de foc, i no sabíem què fer, la por que teníem es notava en les nostres cares, no teníem ni idea de què fer per a eixir d’allí.

A Mònica se li va ocórrer una idea: podíem pujar a l’arbre que teníem darrere i enfilar-se per les branques fins a arribar a un lloc segur. No és que fora una gran idea... però era l’única opció que teníem de sobreviure. Començarem a enfilar-se fins que arribarem a un lloc sense foc, estàvem fora de perill. Al baixar acabarem en un lloc que ens sonava molt... Era la platja a la qual anàvem tots els estius, però com que alguna cosa no ens quadrava...

L’arena quasi ni es podia vore, no hi havia cap gota d’aigua en el que abans era un gran mar, tot estava ple de fem, animals ofegats per bosses de plàstic, llandes tirades per ahí, i com això moltes més coses que ens deixaren terroritzades. Ens pararem a pensar i diguérem: nosaltres estàvem en el 2022, en eixe any hi havia ja animals en perill d’extinció pel canvi climàtic, ja que nosal tres, els humans, cada volta estem empitjorant el món amb fem i coses que danyen al medi ambient, platges completament plenes de fem i com això moltes altres coses...

Ens donarem conte que com estàvem en l’any 2030 això passaria, però... i si podíem tornar a l’any 2022 i fer alguna cosa per a impedir-ho? Buscarem una solució que era tornar a menjar el caramel per vore si tornàvem al passat i... HO ACONSEGUIREM!

Vam parlar amb totes les persones que poguérem i els diguérem el que havia passat i des d’aquell dia, ninguna persona s’atrevia a deixar fem pel mar o en qualsevol lloc que no siga el fem, per aquesta raó ens diuen que som les xiques del futur perquè pot ser que si no haguérem viatjat a l’any 2030 no ens haguérem adonat conte de què passaria.

Ens comprometem a reciclar cada volta més i cuidar el nostre planeta, pot ser que en el 2030 això no passe, però... i si sí? I tu, et compromets també a cuidar el nostre planeta?

COLLAGE

Es una tècnica utilitzada per els artistes, que consisteix en utilitzar paper o altre tipus de material per a crear una imatge nova. Normalment per a fer un collage se utilitzen imatges de revistes. Una vegada coneguem en que consisteix un collage t’animem a crear el teu propi.

COMPLETA LA MEITAT

Dibuixa i pinta la meitat de la fallera

SOPA DE LLETRES

Et proposem el repte de trobar totes les paraules següents, relacionades amb les falles, a la sopa de lletres, creus que seràs capaç?

• Casal

• Coet

• Despertà

• Brusa

• Llibret • Falla • Mocador

• Faixa

• Xocolate

DESCOBREIX EL MISSATGE

11

Mes en el que es celebrem les falles (aquesta paraula conté la lletra que necessiteu)

Escriu la inicial de cada paraula i descobreix el missatge amagat.

Aquestes activitats didàctiques han estat dissenyades per Alba Pérez i Lorente

PROGRAMA FALLES 2023

AVÍS: Els horaris dels actes organitzats per JLF estan per confirmar. Disculpen les molèsties.

FEBRER

DIVENDRES DIA 24

A les 22:00 hores, SOPAR TEMÀTIC , després de sopar i de la partida de truc o parxís, carregarem el carret i anirem a penjar banderes als nostres representants.

DISSABTE DIA 25

A partir de les 22:00 hores tindrem el tradicional sopar de la BAIXADA DE QUADRES, on regalarem a les falleres majors i president infantil les fotografies que durant tot l’any han estat presidint-nos. Els representants de l’any 2022 convidaran a sopar a tots els fallers en agraïment a un any inoblidable. Després festa fins que el cos aguante.

DISSABTE DIA 4

A la vesprada, (horari per definir de la JLF) cavalcada i després PREGÓ DE LES FALLERES MAJORS DE SILLA. A la nit sopar al casal amb premis a la comparsa que es mantinga disfressada fins al final gaudint de la música al casal.

DIUMENGE DIA 5

A les 17:00 hores i organitzat per la Junta Local Fallera, tindrem la inauguració de L’EXPOSICIÓ DEL NINOT.

A les 18:30 hores, LLIURAMENT DE RECOMPENSES atorgades per la Junta Central Fallera a tots els fallers i falleres mereixedors d’aquestes. Queda obert el casal per als sopars. Bon profit a qui puga i tinga ganes d’acudir.

DILLUNS DIA 6

A les 18:00 hores, obrirem les portes del casal perquè tots els xiquets i xiquetes puguen vindre a berenar A continuació manualitats falleres per a engalanar el nostre casal per a la gran setmana fallera.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors. Després bingo.

DIMARTS DIA 7

A les 18:00 hores, tots al casal perquè els fallerets i falleretes gaudisquen del berenar i després crearem el nostre “Mural Faller”

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors. Després començarem amb el fenomenal campionat de TRUC I PARXÍS.

DIMECRES DIA 8

A les 18:00 hores, BERENAR al casal per a tots els xiquets i xiquetes. A continuació, lliurament dels VIPS i farem una GLOBOTADA.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors. Després continuarem amb el campionat de TRUC I PARXÍS.

DIJOUS DIA 9

A les 18:00 hores, PORT CHEF. Cada fallereta i falleret és farà el seu BERENAR.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors. GRAN FINAL del campionat de TRUC I PARXÍS.

DIVENDRES DIA 10

A les 18:00 hores, BERENAR per a tots els xiquets i xiquetes.

A les 20:00 hores, anirem amb el carro ple de pintura i anirem a pintar els escuts dels nostres representants infantils.

ABANS DE SOPAR DONAREM INICI A LA SETMANA FALLERA AMB EL NOSTRE “XUPINASO”.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors. Després lliurament del VIP de la Falla, i a continuació, pintada dels escuts a casa de les nostres falleres majors i president i en acabar penjarem banderes per tots els carrers.

DISSABTE DIA 11

A les 11:30 hores, Repartiment dels condiments per al XII Concurs de Paelles major i infantil. Després gaudirem cuinant les paelles acompanyats per la banda de música. Després lliurament de premis a les millors paelles.

A les 21:30, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors. Després diso-casal.

DIUMENGE DIA 12

A partir de les 12:00 hores, durant tot el dia, GRAN FIRA INFANTIL per a tots els xiquets i xiquetes de la nostra falla.

A les 18:00 hores, BERENAR i després continuarem gaudint de les atraccions que hem preparat.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR de la nostra comissió major. Després bingo.

DILLUNS DIA 13

A les 18:00 hores, BERENAR per a tots els fallers i després pintacares, globoflèxia i superunflables

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores , SOPAR de la nostra comissió major. Després el ja tradicional campionat de futbolí.

DIMARTS DIA 14

A les 18:00 hores, BERENAR per a tots els xiquets i xiquetes. A continuació gimcana

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR de la nostra comissió major. Gimcana fallera.

DIMECRES DIA 15

Aquest dia els nostres artistes fallers acabaran de donar els últims retocs a les dues falles. Els fallers els ajudarem en tot allò que siga possible i ho deixarem tot a punt per al dia següent que passarà el Jurat de falles.

A les 18:00 hores, XOCOLATADA per a tots. Ens conviden les nostres falleres majors i president infantil. Després hi haurà superunflables.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR de la nostra comissió major.

A les 23:00 hores, tindrem l’esperada NIT D’ALBADES AL NOSTRE CASAL, després acudirem a la concentració a la Plaça del Mercat Vell on es realitzara el cant d’albaes i arreplegarem els nostres ninots indultats. A continuació, i com és costum, tindrem discocasal. (Horaris per definir per JLF)

DIJOUS DIA 16

A les 10 del matí, i mentre esperem l’arribada del Jurat, hi haurà esmorzar.

A partir de les 12:00 hores, durant tot el dia, GRAN FIRA INFANTIL per a tots els xiquets i xiquetes de la nostra falla.

A les 18:00 hores, BERENAR per a tots. Ens conviden les nostres falleres majors i president infantil.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR de la “TORRÀ” de la nostra comissió amb el tradicional concurs d’allioli.

A les 24:00 hores, gaudirem d’un espectacle divertit per als nostres fallers amb la gran macro-festival amb grup d’animació i moltes sorpreses més. Ells són BANKHUNTERS

Els més nocturns podran gaudir del ressopó de HOT DOGS.

DIVENDRES DIA 17

A les 8 del matí i seguits de la banda de música, primera DESPERTADA pels nostres carrers.

A les 11:00 hores ens concentrarem a la porta del casal. Després, PASSACARRER des de la plaça dels Germans Iborra fins a la plaça del Poble, on recollirem els premis que ens hi hagen atorgat. (Horari per definir per JLF)

A les 14:00 hores, dinar per a tota la comissió.

A les 18:00 hores, PASSACARRER per tot el poble.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors.

A les 24:00 hores, Orquestra EROSION i després discocasal.

Per al que aguante despert podrà gaudir del nostre ENTREPÀ PISTERO

DISSABTE DIA 18

A les 8 del matí, DESPERTADA per tots els carrers del barri a càrrec dels qui aguanten la nit i els que porten la cara ben rentada.

A les 13:00 hores, es repartiran els rams de flors a totes les xiquetes i senyoretes que de vesprada es visten de fallera per a l’ofrena.

A la vesprada acudirem a la plaça del Mercat per a començar la cercavila de L’OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS. L’horari i l’itinerari serà el tradicional establert per la JLF.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors.

A les 24:00 hores, ningú podrà quedar-se assegut a la cadira amb l’espectacle de música i ball de l’orquestra VENOM. Després discocasal.

Després de tanta festa a tots ens entra un bon plateret de PAELLA per al ressopó.

DIUMENGE DIA 19

FESTIVITAT EN HONOR A SANT JOSEP

Felicitats a tots els que celebrem el seu sant.

A les 8:00 del matí, darrera DESPERTADA en la qual pensem esgotar tota la pólvora que hi quede (a l’última tots disfressats)

A les 11:00 hores, concentració al casal per a començar el PASSACARRER.

A les 12:00 hores, MISSA en honor del nostre patró.

A les 14:00 hores, MASCLETADA a la PISTA. En acabant, dinar de Sant Josep. Ja informarem del lloc.

A les 18:00 hores, PASSACARRER BOIG (Si no havíem fet prou la mona aquests dies, ara tenim l’oportunitat d’aconseguir-ho). En aquest acte s’acomiadarem dels músics que ens han acompanyat aquests dies de falles. Fins a l’any que ve.

A les 21:30 hores, SOPAR de la comissió infantil. Després, i per a finalitzar la festa infantil i a l’hora que ens haja indicat la JLF, la nostra fallera major infantil, CARLA NAVARRO I FUSTER, en companyia del president infantil, ARNAU ZARAGOZÀ I BLÁZQUEZ, pegaran foc a la falleta infantil.

A les 22:00 hores, SOPAR dels majors.

Per a finalitzar aquestes festes, i a l’hora que ens haja indicat la JLF, la nostra fallera major, JUDITH DEL VALLE I BLÁZQUEZ, encendrà la metxa que pegarà foc a la falla que durant tants dies ha estat al nostre costat com a protagonista principal de la festa que tots més volem: les falles.

Però en el cor de tots, sols hi haurà un desig, un somni, una altra il·lusió, mentre vegem com va cremant-se la falla i convertint-la en cendra. Tots a una, cal dir-ho ben fort: «VISCA LES FALLES DEL 2024»

Nota: Els actes organitzats per la falla poden variar o ser canviats de dia. Disculpen les molèsties.

GUIA COMERCIAL