PAU
Per: Cristina Montesa Andreu
Fa molt de temps, on habitaven els éssers més màgics del món, abans que tots els humans hagueren existit, i molt després que els dinosaures s’extingiren, els valors es barallaven contínuament per construir el primer ésser humà.
A
quelles reunions es feien etenes, perquè durant hores, Amistat, Amor, Perseverança, Tolerància, Respecte, Solidaritat, Confiança i altres valors es reunien per parlar com havia de ser aquesta primera persona.
Amistat tenia l’aparença d’un xiquet normal i corrent, igual que Amor, que semblava una jove rossa del món contemporani. No obstant això, Perseverança tenia la cara aguilenca, i els ulls felins com si d’un gat es tractara. Tolerància i Respecte eren dos graciosos esquirols que contínuament tenien una bellota en la boca i que parlaven amb un cridaner accent. Solidaritat era un gran elefant, amb grans claus que feien un aspecte aterridor, quan en el fons s’amagava una ànima bondadosa. I finalment Confiança, un colom blanc amb un bonic bec
262
daurat amb una gran afició per menjar molles de pa i ajudar a tots els seus companys de treball. En començar les reunions, Humanitat, la cap del grup, s’encarregava de passar llista tots els dies. En moltes ocasions hi havia valors que s’unien, i Humanitat, encantada, els deixava passar. I és que, tots estaven d’acord que un ésser humà necessitava molts valors per a ser una persona completa. Un dia, en començar la reunió, Amistat va preguntar mentre mirava el xiquet de bolquers que dormia tranquil.lament, sense cap símptoma de vida humana. —Com anem amb la creació? —En pocs dies ho tindrem. Necessitem ultimar alguns detalls —va respondre Humanitat.
Els valors van assentir davant aquesta puntualit-