DEL MERCAT VELL Per Josep Antich Brocal
21
Cròniques de vímet que despertava fam i desig. Encara recordem la font rodona de quatre aixetes que hi havia enmig, la sentor de les deixalles del peix abandonat a les mosques i a la sèquia que travessava les entranyes del recinte... Olor de fruites fresques i a terra mullada, olor a gent... olor a poble, olor a tradició ancestral. El murmuri que s’escapava de les paradetes es barrejava, de vegades, amb el grinyol expectant de les rodes d’un tramvia que lliscava per davant de la façana del mercat. Era el número 20, que enllaçava l’estació de Silla amb la plaça de Sant Agustí de València, un altre element que contribuïa a conferir singularitat a l’entorn; al costat del Xalet, un edifici de 1909 amb doble escalinata exterior, parets emblanquinades i testos grans rematant l’enreixat, una imatge que tampoc oblidem per la seua originalitat constructiva i el nucli familiar que l’habitava.
Palmira i el seu germà “el Farruco” a la taula de carn. A més de ser una àgora d’encontre veïnal i motiu d’innumerables anècdotes i records, també caldria parlar del mercat vell com a element arquitectònic. Sortosament, tenim a l’abast un document excepcional que ens ajudarà a conéixer a fons els tràmits d’aquella edificació i el context polític tan enrevessat en què es va desenvolupar.
Any 1953. Venedors del mercat: la mare dels “Bartolos”, la tia Malagara, Joaquina la dels panquemaos i Salvador Machancoses, Pèsol.
El 25 d’abril de l’any 1907, l’Ajuntament aprova per unanimitat la construcció d’un mercat en uns terrenys de la seua propietat a l’anomenat passeig de la Independència. El projecte fou encarregat a Lluís Ferreres, arquitecte de València, que el va presentar tres mesos després. Un document justifica l’admissió a tràmit pel Govern Civil i l’aprovació dos anys més tard, el 18/05/1909, data que li dóna llum verda a la Corporació per a seguir en els tràmits pertinents. L’estudi tècnic té una primera part d’introducció on se’n parla dels plantejaments i la
129