FALLA PORT DE SILLA 2016
EL FUTUR NO ES EL QUE ERA
LES ENTREVISTES Ha arribat el moment de disculpar-me i donar explicacions. He intentat que aquest treball compte amb la participació de les persones que foren protagonistes d’aquella etapa de la història de Silla però, una vegada més, s’imposa el tòpic: Són tots els que hi estan però no hi estan tots els que són. Sóc conscient que, en l’intent de cercar persones clau, he deixat d’escoltar altres testimonis tan importants com els que podeu llegir a les pròximes pàgines. Com ja he comentat al encetar aquest estudi, espere que tothom puga sentir-se representat per la gent que he pogut entrevistar. Si alguna persona pensa que l’elecció no és encertada o que hi ha aspectes que no he contemplat i són valuosos per a l’anàlisi, estaré disposat i agraït d’escoltar la seua opinió. Amb tot, la pretensió d’aquest treball no és absoluta (repeteisc el mateix que a la part introductòria) i espere sincerament que l’estudi no arribe al seu punt i final a l’última pàgina. La possibilitat de veure una continuació del treball, potser des del punt de vista d’altres ulls, seria per a mí motiu de satisfacció. Els protagonistes de la Transició en són molts i poden aportar tanta informació com per plenar més d’un llibre. La meua és només una aportació a l’estudi d’aquells fets que ha comptat amb una sèrie de testimonis
142
Transició, els artífexs del canvi, els escriptors d’un manual de democràcia que jo només he intentat sintetitzar en uns pocs fulls.
que servien per escriure aquesta modesta contribució al record des d’un prisma sociològic. Espere que les meues disculpes siguen acceptades i que les meues explicacions siguen enteses perquè això significaria un autèntic descans per a mí i un antídot per a les meues preocupacions.
Les entrevistes que presente a continuació tenen un valor extraordinari per tot el que diuen i per tot el que silencien, pel que es pot llegir i pel que només pot intuir-se, pel valor històric de les paraules i pel seu valor emocional, i perquè es completen les unes a les altres donant-li forma a la Transició. A tots aquells que han compartit amb mí els seus records i han acceptat deixar ací el seu testimoni:
Bonifaci Conde, Joan Iborra, Llucià Almodóvar, Conxa Sebastián, Pep Benlloch, Imma Calvo, Xelo Calvo, Xelo Zaragozá Millán, Marina i Ana Zaragozá, Inés Felipe, Cristina Gonzàlez, Albert Forner, Manolo Melero, Juan Alfonso (Ponxo), Rafa Magalló, Pepe i Pepa, Elia Serrano, Elisa Sanchis, Esperanza Cano, Alicia Payà, Leopoldo Vivó, Vicent Bermejo, Vicent Alba, Xavier Mulet, Boro Luzón, Josep Lluís Cases, Joan Perales, Pep Montalbán, José Monzó, Lola Báguena, Avelino, Pep Albentós, Benito Floro, Vicent soriano, “Asensio”, Olmos, Ignacio Rodríguez, Diego Torres, Esteban Villagrasa, Josep Ramón Bermell, “Paquiu”, “El Pau”, Manolo Soler, Veremundo Martínez, Williams Alba, Jesús Llopis, José Martí, Vicent Álvarez, José María Lorente, Lucio Ceña, Abelard Saragossà, Xelo Carbonell, Pau Lluesa, Francesc López, Rafi Jareño, Vicent Martínez Mengual, Vicent Martínez Moret, Paco García “Llavata”, Helena Cubells, Vicent Saragossà, Albert
Gràcies.
Vedreño, Manuel Porras, Josep Antich, José María Corell, Lluís Martínez Benaches, Josep Pitarch, i alguns altres que no he mencionat per oblit o per pur desconeiximent (em disculpe novament) són els autors materials de la
143