FALLA PORT DE SILLA 2016
EL FUTUR NO ES EL QUE ERA contra el bàndol ultradretà, que va fer dels símbols l´última trinxera del totalitarime. L´èxit de la democràcia era el premi dels moviments, i la il·lusió i l´esperança no s´havien perdut, només canviava el contexte, que carregava eixos sentiments amb el pes de la responsabilitat i dels deutes històrics amb la ciutadania.
alguna vegada una festa va ser aquell any (i el de la celebració de les Generals de 1977). Al poble, les eleccions significaren dues coses: D´una banda, la recompensa a tots aquells antifranquistes que havien lluitat al llarg de tants anys per veure complit aquest somni. D´altra banda, la fi de l’etapa de desgovern franquista, dos anys sense cap sentit (i sense cap gestió) que arribaren al seu punt i final després de 22 mesos d´angoixosa espera.
Els resultats de les eleccions van ser els esperats (ja havien estat anunciats amb el recompte de les Generals) i l´esquerra va guanyar sobradament.
El 3 d´abril d´aquell any va culminar, a més, un procés a través del qual els integrans de la lluita per la democràcia havien anat ocupant el seu lloc ideològic, substituïnt paulatinament l´esperit comú per un altre de major pes “particular”, on l´interès de cada sector democràtic prenia major importància que l´activitat comuna que havia definit els anys anteriors, quan la democràcia o la possibilitat de les eleccions eren expectativas llunyanes.
L´única força política de dretes era UCD, que aglutinava els vots dels més moderats i que aprofitava la influència positiva de la imatge de Suárez. UCD a Silla, tot i mantenir les consignes ideològiques dels representants autonòmics (Abril i Attard, o el Broseta de l´última etapa) no pot considerar-se com un exemple del sentiment ultradretà al nostre poble. Açò volia dir que la dreta franquista havia estat expulsada del consistori i romania al carrer en grups minoritaris que, això sí, anaven a fer molt de soroll en la primera legislatura.
Tot i no ser el punt i final de la Transició, la celebració de les eleccions pot considerar-se l´últim capítol del periode dels moviments socials, la seua institucionalització definitiva. Els partits polítics, les diferentes sigles, havien dividit els protagonistes d´aquesta investigació en diferents calaixos de diversos colors. D´aquella primera etapa només restava, tampoc íntegrament, el moviment obrer de Shark que, amb el seu trist final, va dibuixar perfectament l´ocàs d´un fenómen que havia pintat d´il·lusió i esperança els últims deu anys de història a Silla. I també el valencianisme polític que va resultar l´únic nexe d´unió entre els demòcrates
Resultats del recompte de vots a les primeres Eleccions Municipals, 1979. (Butlletí Municipal).
126
El PSPV-PSOE, fruit de la recent fussió dels dos partits, va haver de pactar amb els comunistes per tal de governar. La fussió, en termes generals havia estat profitosa i l´èxit electoral n´era una bona prova però també s´havien creat tensions internes al nou partit perquè la confecció de les llistes electorals havia sigut problemàtica. Finalment, Alberto Vedreño, del sector del PSOE, va ser triat per encapçalar la llista i, en conseqüència, va convertir-se en el primer alcalde democràtic des de la República. Lluís Martínez, del PSPV, era el número dos.
història ens deixa contemplar de vegades fenòmens tan complexos i difícils d´entendre com els que vam viure els valencians en aquells temps. I que encara perduren. La missió del nou Ajuntament era força complicada però calia esforzar-se per assolir els objectius. Uns mesos més tard, i de manera sobtada, l´alcalde Vedreño va presentar la seua dimissió i allò va complicar més el panorama polític al poble. D´aquest fet caldrà que ens ocupem a continuació. En qualsevol cas, i abans de parlar de Vedreño, cal dir que als temps de la Transició, calia que es produira eixa altra transició: Els moviments de protesta havien d´acoblarse a les estructures polítiques perquè eixa era realment la manera de seguir optant a influir en les decisions locals, perquè eixe era el mecanisme defensat al llarg de tots eixos any de lluita, perquè cada activista havia compromés el seu esforç per la democràcia i perquè els partits polítics eren la forma en que la veu del poble havia d´organitzarse en el nou sistema democràtic que anava a encetar-se després de quasi quaranta anys de dicatura 13.
El 3 d´abril de 1979 va convertir-se en el moment en que calia fer realitat les promeses que, des dels diferents àmbits d´acció antifranquista, s´havien enviat al poble. Cada acció havia resultat un missatge que rebia la població i ara que la població triava el projecte de l´esquerra, calia complir. Era el moment de fomentar la participació ciutadana en les decissions de l´Ajuntament, era el moment d´afavorir el desenvolupament de la cultura, era el moment de fer fora la corrupció i l’especulació (de la qual era acusat Brocal), i era el moment de planejar els següents quatre anys. I també, malgrat no ser la millor notícia, era el moment d´enfrontar-se als elements de l´extrema dreta que campaven pel poble intentant desestabilitzar la recent estrenada democràcia a través de maniobres relacionades amb la batalla dels símbols. La valenciania, en aquells moments, era disputada pels uns (els demòcrates) i els altres (la dreta espanyolitzada). La
Acte d´investidura d´Aberto Vedreño, primer alcalde de Silla després del règim franquista.
127