03 GUIA ALGAR DE PALÀNCIA
d’Arguines. D’origen musulmà, va ser utilitzat com a hospital tot i que, anys més tard, va passar a ser lloc d’oració i repòs per a l’orde dels mercedaris. Actualment està abandonat i en ruïnes, encara que conserva els seus murs principals i part de xicotetes torres defensives.
Cordill de la rambla d’Assuévar El sender parteix des de la població, paral·lel a la séquia que va originar el primer assentament al municipi després de la seua construcció i que rep l’aigua des de l’assut d’Algar. En aquest lloc s’ha construït una presa, amb la funció d’evitar inundacions en el curs baix del riu Palància, de garantir el reg en la comarca i d’evitar la sobreexplotació dels aq ífers. El paisatge des de la presa, en el lloc on conflueixen la rambla d’Assuévar i el riu Palància, resulta un passeig agradable i els voltants s’han convertit en zona d’oci. En aquesta zona, la Séquia Major de Sagunt rep part de les seues aigües del riu des dels segles XIII i XIV. No obstant això, el sender va més enllà de la presa i consta d’uns cinc quilòmetres per paratges solitaris, voltejant la muntanya de la Solana i travessant diversos espais singulars. Un altre lloc d’esplai a l’aire lliure és la zona dels Planets, perfecta per passar un dia en família i en contacte amb la natura. Disposa de paellers, taules i bancs de pedra, així com agua corrent.
Museu etnològic El museu conta la història del poble a partir de diversos objectes d’ús quotidià que han quedat en desús a les cases de la població i que en conjunt posseeixen la memòria històrica de la vida i costums dels avantpassats més propers. Es troba en l’auditori Joaquín Rodrigo, en el carrer Andrés Monreal, 10 i la visita es gratuïta, amb donatiu voluntari. Obri un cap de setmana cada tres, durant els espectacles a l’auditori, però el guia Juan de Dios Carrascosa l’ensenya baix petició.
El ball del mantó i els turquets El dia de la Mercé el 24 de setembre, té lloc en Algar una de les festes més antigues de la comarca del Camp de Morvedre: la processó dels turquets. Es tracta de xiquets vestits de turcs que simbolitzen als fills dels musulmans que, quedant-se arreplegats per famílies cristianes després de la seua expulsió, eren educats en la fe catòlica. La processó s’ha convertit en un signe d’identitat del municipi que cada any rep la visita de centenars de veïns de la província i, encara que no se sap amb seguretat, sembla que té el seu origen en el segle XVII. Tanmateix, el ball del mantó congrega a la plaça Major a nombrosos veïns que trauen les seues millors gal·les i demostren els seus dots de grans ballarins.
FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017
207