Fem Turisme. Falla La Victòria 2017

L

V

LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2017

Falla La Victòria 2017

PACO QUILES

1

PACO QUILES

2

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

MANXETA EDITA: Associació cultural Falla La Victòria.

DIRECCIÓ: Paco Quiles.

EQUIP COORDINADOR: Laura Lechón, Cristina de Haro, Rosana Muñoz.

AUTORS DELS ASSAJOS: Albert Vidal, Cristina Baena, Alessandro Girardi, Sergio Paz. SESSIONS FOTOGRÀFIQUES EN EXTERIORS: Paco Quiles.

FOTOGRAFIES: Emilio Rubio, Amadeo Torres, Noelia Domenech (Noelia Fotògraf), Vicente Cuenca Valiente, Manolo García, Cristina de Haro, Rosana Muñoz, Isabel Torres.

COORDINACIÓ DE LA PART INFANTIL: Neus Orenga, Laura Lechón, Cristina de Haro, Rosana Muñoz i la comissió infantil.

DISSENY PORTADA: Paco Campos.

POEMES: Teresa Llopis, Enric Cuenca, Vicente Vayá.

MAQUETACIÓ: Eureka soluciones.

JUSTIFICACIÓ DE TIRADA: 1.000 exemplars.

T i en ISSUU DIPÒSIT LEGAL: V-265-2012 COL.LABOREN:

AJUNTAMENT DE SAGUNT

L L L L

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

3

PACO QUILES

ÍNDEX LLIBRET 2017

4

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

6. SALUTACIONS

80. ACTUALITAT FALLERA

20. PRÒLEG

92. RECORDS GRÀFICS 138. LA XICALLA

Salutació del Alcalde de Sagunt Salutació del President Executiu FJFS Salutació del President Salutació del la Fallera Major Salutació del President Infantil Salutació del la Fallera Major Infantil

Fem Turisme!

28. VICTORIANS E Comissió Masculina Cort d'Honor

34. VICTORIANS PEL MÓN 40. PROTAGONISTES Poema al President Poema a la Fallera Major

46. ENTREVISTES E E

60. LA FALLA Esbós Crítica

68. EXERCICI ACTUAL

Setmana Cultural Els nostres fallers es fan músics Campionats L L Visita a Les Corts Portes obertes de Les Corts

PROTAGONISTES INFANTILS Poema al President Infantil Poema a la Fallera Major Infantil E Victorians menuts Comissió Masculina Infantil Cort d'Honor Infantil Nous fallers La Falleta Esbós i crítica En imatges Conte infantil Victorians cuiners Passatemps

194. GUIA TURÍSTICA 01. Albalat dels Tarongers 02. Alfara de la Baronia 0 04. Algímia d'Alfara 0 B 06. Benicalaf

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

07. Benifairó de les Valls 08. Canet d'En Berenguer 09. Castell de Sagunt 10. Ermites de Sagunt 11 E 12. Faura 13. Gilet 1 1 16. Platges de Sagunt 17. Port de Sagunt 18. Quart de les Valls 19. Quartell 20. Sagunt 21. Segart 22. Serra Calderona T R 24. Torres-Torres

278. ASSAJOS

- Via minera. Història d'una recerca i un retrobament - Patrimoni industrial de Port de Sagunt. Cap a un turisme sostenible?

- El turisme i les falles E falles i la ciutat de Sagunt

298. PROGRAMA DE FESTES 302. COL·LABORADORS

5

6

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

1 SALUTACIONS

PACO QUILES

2017

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

7

SALUTACIÓ

DEL ALCALDE DE SAGUNT

8

FRANCESC FERNÁNDEZ I CARRASCO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

SALUTACIONS2017 Amigues i amics de la Falla La Victoria.

C

om cada any, arriba el moment de fer efectiva la nostra passió per les falles i fer-ho amb alegria i satisfacció de poder viure, junt a cada comissió, una nova edició de la festa que ens representa. Enguany, amb més força, il·lusió i ganes, si cap, gràcies al recent reconeixement de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Vosaltres, els fallers i falleres, sou l’emblema d’una celebració a la qual prima l’esforç comú i el sentiment de pertanyença per sobre de la diferència. La vostra espenta, el “colze a colze”, la il·lusió compartida, ens obliguen a valorar les falles més enllà de la festa i tradició que suposen i les comissions com entitats que treballen per un objectiu que beneficia a tota una ciutat.

Fer falla no és únicament muntar un monument.

Vosaltres treballeu al llarg de tot l’any per tal de donar forma a les activitats que van organitzant-se i creant un vertader espai de referència lúdica i cultural a la nostra ciutat. El vostre treball simbolitza un compromís que s’estén al llarg dels anys i que s’afegeix al de moltes altres comissions que defensen la transversalitat dins d’un espai social que rep ansiós qualsevol aportació dirigida a enriquir la vida d’una ciutat amb història i capdavantera en avantguarda.

Molt han canviat les falles que començaren a celebrar-se fa vora 300 anys d’allò que hui en dia coneixem. Ara, el vostre paper al desenvolupament de les nostres ciutats és clau i Sagunt pot estar ben orgullosa de comptar amb comissions que aporten i sumen, com és el cas de la vostra, en qüestions de

gran transcendència per al conjunt de la societat.

L’objectiu de convertir-nos en Patrimoni de la Humanitat ha d’implicar a tota la ciutadania. Cadascú des de l’àmbit que li siga més proper: associacions culturals, organitzacions ciutadanes, institucions, empreses... hem de fer pròpia esta demanda.

No hi ha dubte que la nostra ciutat mereix el reconeixement. Podem presumir de disposar d’una varietat d’elements singulars per la seua diversitat.

Sagunt ofereix al turista: Patrimoni Històric; Patrimoni Industrial; espais naturals de gran valor ambiental; oferta de serveis i oci Tot per configurar una de les millors i més àmplies experiències per al visitant de tot el territori nacional. Aconseguir un turisme sostenible i sostingut és un objectiu que no podem posposar per més temps.

Amb grans atractius turístics. A destacar, les nostres dues festes considerades ja Festa d’Interès Turístic Nacional. Falles i Setmana Santa són ja molt més que una tradició i un orgull. Suposen, no ho oblidem, un element clau per dotar a la nostra ciutat del reconeixement turístic que mereix el seu gran potencial. Sagunt va ser un lloc clau dins de la Història, i ha de ser-ho de cara al futur, com a destinació. És moment de gaudir de la Festa i compartir les bondats d’una ciutat com la nostra. D’atraure i acollir l’interès dels visitants. D’oferir un espai únic i divers que esclata cada mes de març per terminar de completar un ventall de possibilitats, per culminar l’experiència de poder gaudir d’una ciutat com la nostra.

Bones Falles 2017!

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Francesc Fernández i Carrasco Alcalde de Sagunt

9

SALUTACIONS2017

RAFAEL BURGOS I OLIVER

KALOS FOTÖGRAFOS

10

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

SALUTACIÓ

PRESIDENT EXECUTIU FJFS 2017

Benvolguts fallers,

A

profite l’oportunitat que em brinda aquest llibret, per a poder dirigir-me a tots vosaltres.

Junts compartim l'estima per la nostra festa, units per la satisfacció del treball comú que realitzem les trenta comissions falleres i la junta executiva de la Federació Junta Fallera de Sagunt, la qual tinc l'honor de presidir. És una gran comesa encapçalar l'organització de les nostres falles, Festa dInterés Turístic Nacional i Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat.

Alhora és una important satisfacció vore que hi ha comissions com l’Associació Cultural Falla La Victòria, que amb l’espenta en comú dels seus fallers treballa per a fer perviure la festa, mantindre vives les nostres tradicions i s'esforça per participar en tots els actes i activitats que coordina FJFS. Aquest Llibret és una mostra del treball ben fet, al ser un dels destacats a la convocatòria de la promoció de l'ús del valencià que fa la Conselleria dEducació, Cultura i Esports.

A més respecteu i cuideu actes com lEntrà de la Murta; i gaudiu de la germanor amb la Foguera Gran Via - Garbinet, de la ciutat d’Alacant.

Animar-vos a continuar fent aquestes activitats, especialment per als més menuts, on inculqueu la cultura i leducació; teniu la comissió infantil més gran de la nostra Federació i per tant un futur brillant i assegurat.

La meua salutació més especial és per a Isabel, Marta, Vicente i Eric; Falleres Majors i Presidents de l'Associació Cultural Falla La Victòria del 2017, enhorabona per ser els representants d'aquesta gran comissió. Desitge que tingueu el millor record d’aquestes falles.

Falleres i fallers de la Falla La Victòria que aquestes falles siguen excepcionals i ben gaudides per tots. Amb ganes i molta il·lusió però amb responsabilitat i civisme. Ompliu els carrers del barri de la Victòria amb música, pólvora amb el color i majestuositat dels vostres monuments per a fer complir la tradició en la nit de Sant Josep.

Bones Falles 2017!!

Rafael Burgos i Oliver President Executiu de la Federació Junta Fallera de Sagunt

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

11

SALUTACIONS2017

VICENTE CUENCA I TERUEL

PACO QUILES

12

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

SALUTACIÓ

PRESIDENT 2017

A

rriba el final del camí, el compte arrere per als dies més importants ja ha començat. Les il·lusions, el treball i tots els preparatius es tranformaran en festa i tradició.

Aquest, el segon any que estic al capdavant d’aquesta comissió, tinc la tranquil·litat de l’experiència.

Sé que tot eixirà bé. En aquesta comissió tots som importants i cadascun sap el treball que ha de fer.

Amb la col·laboració de tots els fallers cada any seguim fent més gran aquesta falla. Estem treballant durant tot l’any perquè aquestes siguen les millors falles. Mai són unes falles més, sempre són úniques.

Com sabeu aquesta comissió concursa amb els dos monuments en la categoria més alta de la competició, i un any més apostem fort amb les dues.

Esperem, per descomptat, que els premis ens siguen favorables. Però si no és així, ens quedarà l’orgull del treball ben fet.

Som un col·lectiu molt gran de persones que treballem per la nostra cultura i la nostra identitat.

I per això estem molt contents perquè les falles ja compten amb el reconeixement de la Unesco i per fi han sigut declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Fallers durant la setmana fallera hem de gaudir de la nostra festa. Als nostres socis i al barri els convide a compartir el carrer amb nosaltres, a compartir les falles. I pregue que disculpen les molèsties que els puguem ocasionar durant aquests dies.

En el meu comiat, solament em queda, junt amb Marta, Eric i Isabel desitjar-vos a tots, fallers, socis i veïns del barri,unes bones Falles. També a la resta de comissions que formen la Federació Junta Fallera de Sagunt, així com a les seues falleres majors, Ana Isabel i Raquel, i les seues corts d’honor.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Vicente Cuenca i Teruel President

13

FALLERA MAJOR 2017

U

n any més estem a les portes de les nostres festes falleres i m’agradaria animar a tota la comissió i al veïnat a gaudir de la festa.

Com a Fallera Major està sent un any meravellós.

Estic molt contenta de formar part de la història d’aquesta gran falla i compartir aquest regal amb Vicente, Eric i Marta.

Arrere deixem intensos mesos d’actes com la presentació, la proclamació, la cavalcada, la nit d’albades... i de molta preparació i treball. Davant ens queda el millor, la setmana de falles.

ISABEL TORRES I DEL CAMPO

S’acosten els dies, en què com una família, estarem tots junts compartint els dies i les nits.

Compartint els bons moments i aquells pocs que siguen dolents. Compartint el desdejuni, el dolor de peus i segur una mica de somni.

Espere que tots sigueu partícips de tot açò, acompanyant-nos en cada acte des de la despertà fins a l’orquestra.

Confie que per fi aquest any l’oratge ens siga favorable del primer a l’últim dia.

Fallers, falleres, socis, amics i veïns, el millor està per vindre i entre tots farem, un any més, les millors festes.

Que passeu unes bones festes falleres.

Isabel Torres i del Campo Fallera Major

14

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

SALUTACIÓ

SALUTACIONS2017

15

SALUTACIONS2017

ÉRIC RATIA I DE HARO

16

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

SALUTACIÓ

PRESIDENT INFANTIL 2017

E

m dic Éric i aquest exercici sóc el President Infantil de La Victòria. És per a mi un orgull ser el cap infantil d’aquesta comissió.

No puc deixar passar l’ocasió de dirigir-me als més xicotets de la falla des de les pàgines del nostre llibret.

Vull convidar a tots els xiquets a gaudir de la nostra festa cada dia de l’any. A que participen de totes les activitats que s’organitzen i de tots els actes.

Espere amb molta il·lusió la setmana de falles, dies en els quals estarem tots junts.

Estic segur que ens ho passarem molt bé en les cercaviles durant el dia i en les orquestres a la nit.

Hem d’admirar molt la nostra falla xicoteta, els seus ninots plens de color, per a nosaltres serà la més bonica de totes sense importar el premi que al final ens donen.

A tots vos desitge unes bones festes, que siguen uns dies divertits difícils de superar.

Per a mi va a ser molt especial aquest març de 2017 com a president infantil de la meua falla. Éric Ratia i de Haro President Infantil

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

17

SALUTACIÓ

FALLERA MAJOR INFANTIL 2017

P

er fi s’ha fet realitat el meu somni, ser la fallera major infantil d’aquesta comissió.

Vull donar les gràcies a tots pel seu suport i a la meua família per dur a terme la meua il·lusió.

Benvolguda “falleta”, s’acosten els dies més meravellosos de l’any.

Vull dir a tots els fallers que formen La Victòria, grans i xicotets, que anem a gaudir sense parar. I que vos espere a tots en les cercaviles i en la nostra carpa per a compartir la nostra gran festa.

Per a mi seran unes falles inoblidables al costat d’Eric, Isabel, Vicente i tota la comissió.

Vos desitge que passeu unes bones festes. Visquen les falles i visca La Victòria.

Marta Uribe i García Fallera Major Infantil

18

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

MARTA URIBE I GARCÍA

PACO QUILES

SALUTACIONS2017

19

PRÃ’LEG v

2

FEM TURISME! 20

PACO QUILES

PRÃ’LEG 2017

21

FEM TURISME!

Un any més, el llibret de la falla La Victòria segueix la temàtica fixada per les Nacions Unides per filar els continguts. Ja el vam fer en 2015 amb l’Any Internacional de la Llum, amb fotografies de lightpainting fetes amb llums en l’obscuritat amb la tècnica fotogràfica de la llarga exposició.

Ara, en l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, fem una crida a tots els pobles valencians perquè canvien el seu model de turisme i aposten per la sostenibilitat econòmica, social i del medi ambient. Una aposta que no només s’ha de dur a terme al Camp de Morvedre, sinó a tota la Comunitat Valenciana, ja que aquest llibret serà llegit en altres poblacions falleres.

L’Assemblea General de les Nacions Unides aprovava a finals de 2015 declarar aquest 2017 com l’Any Internacional del Turisme Sostenible per

22

al Desenvolupament, reconeixent la importància d’aquest sector en l’àmbit internacional. Amb aquesta designació persegueixen «promoure una millor comprensió entre els pobles a tot arreu, conduir al fet que es prenga una major consciència de la riquesa del patrimoni de les diverses civilitzacions i portar a una millor apreciació dels valors inherents de les diverses cultures, contribuint així a l'enfortiment de la pau en el món» tal com diu la resolució. En paraules del secretari general de l’Organització Mundial del Turisme, Taleb Rifai, «es tracta d’una oportunitat única per a ampliar la contribució del sector del turisme als tres pilars de la sostenibilitat (econòmic, social i del medi ambient), així com per a augmentar la conscienciació sobre les vertaderes dimensions d’un sector que se sol infravalorar».

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

PRÒLEG2017

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

23

FEM TURISME! I és per això, perquè pensem que a la nostra comarca el turisme està a vegades infravalorat, hem apostat per plantejar un debat que pensem fa falta per a aprofitar com cal els recursos turístics que tenim. I és que a més del turisme massiu de sol i platja, als diferents pobles del Camp de Morvedre hi ha elements patrimonials i naturals suficients per a posar en marxa un altre tipus de turisme més respectuós amb la societat i la natura, més sostenible.

Fem turisme. Eixe és el nostre lema d’enguany.

Fem Turisme, en imperatiu, amb el que invitem als veïns de la nostra ciutat i de la resta de pobles del Camp de Morvedre a ser turistes també en el nostre entorn més pròxim i no només a l’exterior de la nostra demarcació. Perquè no som

24

conscients però moltes vegades coneixem millor alguns pobles d’altres comunitats autònomes que els dels nostres voltants i, perquè no, és interessant ser turistes en la nostra ciutat. Per això hem volgut oferir una ferramenta imprescindible en tot viatge: una guia turística del Camp de Morvedre, ja que fins al moment no hi existeix cap, només s’inclouen determinats pobles en les guies turístiques de renom, com ara Sagunt o les platges del Port i Canet. Un treball costós de recaptació i concisió de les localitzacions imprescindibles per visitar al llarg dels setze municipis que composen la comarca, tant dins de les trames urbanes com en l’entorn natural, que farà als nostres veïns més fàcil ser turistes en la nostra mateixa comarca.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

PRÒLEG2017

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

25

PRÒLEG2017 PACO QUILES

26

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PRÒLEG2017 A més a més, el lema Fem Turisme té implícit un doble sentit. A banda de la seua forma imperativa, la paraula fem pot entendre’s com a brossa, fem; és a dir, un turisme-fem que cal evitar. I és que és necessari fer i atraure un turisme amb trellat, allunyant-se d’eixe turisme-fem, el que no genera un impacte en l’entorn i que encontraríem en el típic visitant que passa el dia sencer en la platja i es porta l’entrepà de sa casa. El turisme sostenible persegueix tot el contrari: fer-ne un baix impacte sobre el medi ambient i la cultura del destí, però contribuint al mateix temps a generar ingressos i ocupació per a la població local.

banda, Cristina Baena, llicenciada en Art, guia local oficial i membre d’Apiva fa una anàlisi del patrimoni industrial a Port de Sagunt com a ferramenta per a moure el turisme a la ciutat. El mateix fa l’enginyer Sergio Paz, que parla de com l’ecoturisme a partir de la recuperació de l’últim tram de la via verda d’Ojos Negros, des d’Algímia d’Alfara fins a Port de Sagunt, com a necessitat pendent per afavorir l’arribada del cicloturisme al mateix lloc on antany finalitzava la via minera. Per la seua banda, l’investigador Albert Vidal fa un recorregut per les diferents cultures que han habitat Sagunt al llarg dels segles i la seua empremta que ens deixaren, una vertadera joia per al sector turístic que s’ha de potenciar.

FEM TURISME!

Per aprofundir en aquest tema, els assajos versen sobre temes relacionats amb el turisme a la comarca i com el sector podria virar cap a la sostenibilitat, aportant a la ciutat i als seus habitants ingressos en determinats aspectes que no estan correctament explotats.

Així, el guia oficial de turisme de la Comunitat Valenciana, Alessandro Girardi, ens ofereix una visió del turisme a la nostra autonomia des d’aquesta òptica i com les falles poden ajudar per contribuir a canviar el model. Per la seua

Tots, amb un mateix nexe comú: aprofitar el turisme per a afavorir un desenvolupament sostenible, crear ocupació i generar oportunitats comercials. Esperem que gaudiu no només dels assajos i la guia turística, sinó també de la resta del llibret, on repassem un any més el més destacat de l’exercici faller actual i de l’anterior a partir de la publicació del llibret precedent, sense oblidar tota l’actualitat de la comissió i els nostres representants.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

27

PACO QUILES

3 VICTORIANS 2017 28

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

29

VICTORIANS2017

COMISSIÓ

PRESIDENT

EXECUTIVA 2017

2017

VICENTE CUENCA I TERUEL

VICEPRESIDENT 1er

ISAAC MAS PRADES

VICEPRESIDENT 2n

MOISES MUÑOZ CAMACHO

MILLÁN FERNÁNDEZ ADOVES

VICEDELEGAT PIROTÈCNIA

MIGUEL ÁNGEL SEGOVIA GUILLEN

DELEGAT ESPORTS

VICEPRESIDENTA 3era

TERESA FERNÁNDEZ LLOPIS

VICEDELEGAT ESPORTS

VICEPRESIDENT 4t

MANUEL FERNÁNDEZ PEÑA

DELEGAT PLAY-BACKS MAJORS

VICEPRESIDENT 5è

ANTONIO PEREZ IBARRE

VICEPRESIDENT 6è

JUAN MAS JURADO

SECRETARI

JULIO LAHUERTA CINTAS

VICE-SECRETÀRIA

VANESSA PELÁEZ GUZMÁN

VICE-SECRETÀRIA

RAQUEL ANREUS SOLANAS

TRESORERA

LAURA MARÍA PASTOR GONZALEZ

COMPTADOR

MIGUEL ÁNGEL SEGOVIA GUILLEN

DELEGAT MONUMENT DELEGADA TRANSPORT DELEGAT COMUNICACIÓ DELEGADA COMUNICACIÓ

JUAN M. GUILLAMÓN MANZANERO VANESSA PELÁEZ GUZMAN PACO QUILES TUDÓN LAURA LECHÓN GARCÍA

DELEGADA LLIBRET

ROSANA MUÑOZ CAMACHO

DELEGADA LLIBRET

CRISTINA DE HARO RODRÍGUEZ

DELEGADA CULTURA VICEDELEGADA CULTURA DELEGADA SOCIS

MARÍA MAURI GARCIA ANA ALICIA BATÁN GONZÁLEZ SILVIA LECHÓN GARCÍA

DELEGADA SOCIS

ROSANA LACOBA MORTE

DELEGADA CASAL

MARTA MAS PRADES

DELEGADO INCIDÈNCIES DELEGADO PIROTÈCNIA

30

MIGUEL FONTANA GALLEGO JOSE MARÍA GUERRA NICOLÁS

T R

RE

RT E

IVÁN LATORRE MONTOYA ANA MONTALBÁN LEAL

DELEGADA PLAY-BACKS INFANTILS

R

VICEDELEGADA PLAY-BACKS INFANTILS

RE R

VICEDELEGADA PLAY-BACKS INFANTILS LAURA RIVERO GIMENO AGUSTÍN DÍAZ LOPEZ

DELEGAT INFANTILS VICEDELEGAT INFANTILS

JERÓNIMO NOGUERA BALDOVÍ

VICEDELEGAT INFANTILS

PEDRO CASAS GONZÁLEZ

VICEDELEGAT INFANTILS

JUAN CARLOS ACOSTA TRINCADO

VICEDELEGAT INFANTILS

JUAN CARLOS HERRERO MARCO

VICEDELEGAT INFANTILS

MIGUEL ÁNGEL ORENGA VEDRI SERGIO CARNICERO ROVIRA

DELEGAT ORNAMENTACIÓ

DELIA PANS ALCAINA

VICEDELEGADA ORNAMENTACIÓ

VICEDELEGADA ORNAMENTACIÓ VERÓNICA GARCÍA BALAGUER SAMUEL CEJUDO MAS

DELEGAT ILUMINACIÓ

MANUEL GARCÍA SÁNCHEZ

DELEGAT MANTENIMENT

T L

VICEDELEGAT MANTENIMENT DELEGAT FESTEJOS RELACIONS PÚBLIQUES DELEGADA IGUALTAT BIBLIOTECARI

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

R

LER

R TIERRE

IVÁN ISERTE HORTELANO ISABEL TORRES DEL CAMPO VICTOR MILLÁN FERNÁNDEZ LLOPIS

VICTORIANS2017

COMISSIÓ MASCULINA 2017

Miguel A. Alegría Soto I I I Julio Lahuerta Cintas Juan Carlos Acosta Trincado I L Manuel Anreus García L R Hugo Martí Jaraba B Alan Martínez Gabaldón B Juan Mas Jurado Juanjo Bataller Calle Isaac Mas Prades Carlos Benito Martínez Alberto Cano Moreno R Pedro Casas González Sergio Nieto Gómez

B Samuel Cejudo Mas Miguel Ángel Núñez Martín R Miguel A. Orenga Vedri Cesar Cerdán Sánchez Mario Ortega González Agustín Díaz López I Víctor Millán Fernández Llopis I Juan Vicente Fernández Moreno Jonathan Piloña Bonilla Manuel Fernández Peña R Miguel Fontana Gallego Fernando Puerta Marín Pedro Fraj Juberías Paco Quiles Tudón Sergio Fraj Juberías Aarón Rams Roda

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Alejandro Gallart Ortiz I R Daniel García Foggin Migueltxo Sarasa Alonso Michael García López Carlos Sargues González Gregorio García Muñoz

Manuel García Sánchez Carlos Serra Albiñana Pau Gil Gil B Sergio Suárez Hernández Juan Manuel Guillamón Manzanero Fco. Toledo Troya Juan Antonio Guillem Lázaro Carlos Tortajada López R Bruno Hernández Sebastián Oscar Verdejo Martos Juan Carlos Herrero Marco

31

VICTORIANS2017

FALLERA MAJOR

CORT

D'HONOR 2017 Alba Adrián Blasco Leyre Noguera Paesa Iciar Alcaina Martínez E Laura Núñez Martin Irene Alcaina Martínez Yolanda González Martínez Laura Orón Morillas Montserrat Alcalá Núñez Laura González Torres Cristina Ortega Cerezuela Ana Isabel Algarra del Vas Lara Gracia González Maite Ortega Juberías R Tifany Gualda Barrado Cristina Palomar Lloris Roció Barragán López Belinda Guerra García Delia Pans Alcaina Ana Alicia Batan González L L B Noelia Hernández Aranguren Vanessa Peláez Guzmán Verónica Belastegui Sánchez

Begoña Belmonte Alonso Úrsula Hernández Sebastián

32

2017

ISABEL TORRES I DEL CAMPO R B Rosana Lacoba Morte R Cristina Blasco Ortiz Ana Lacoba Rosua Paula Blasco Ortiz L L T Graciela María Bracamonte Porras Vanesa Lahuerta Domingo R Yolanda Caballero Mena Andrea Lázaro Martínez María Rajadell Cañamache Teresa Cáceres Cáceres Esther Leal González R R R Laura Lechón García L R Yaiza Casas Munuera L R María Castellanos Garrido Sonia López Alegre Sonia Roda Perona Carla Cocera Cortes Marta López Ocerín R

L Claudia López Rosua R Juana Castelló Huertas Vanesa Ruiz León Cristina De Haro Rodríguez Laura Martin Burgos Alba Leticia Rustarazo Ortega Noelia De la Rosa Pastor Isabel Martín Leal Vanessa Rustarazo Ortega Idoia Díaz González Karina Martín Martínez Marian Sáez Carnicero Itziar Díaz González Carme Martínez Ramos Ainhoa Sánchez Villar Pilar Domínguez Rodrigo Marta Mas Prades Sara Sangüesa Edo Laura Espinosa Escrig María Mauri García Ángela Sarasa Carnicero Nuria Espinosa López Ainhoa Mejías Agut Irene Esteban Torada Leire Sarasa Huici Teresa Fernández Llopis Ana Montalbán Leal

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Sheyla Soriano Gómez-Pimpollo Marta Frach de la Cal Sandra Montolio Carnicero Miriam Suarez Hernández Yael Fraj Roda Tina Montolio Carnicero Marilo Suárez Martínez Carolina Fuertes Gallur Rosana Muñoz Camacho Sandra Tortajada Ramírez Vanesa Galdón Carot Ana Lorena Tudón Gómez Verónica García Balaguer Patricia Muñoz Medina Clara Valero Martínez Magdalena García de los Ángeles Rico María Mut Bertomeu Isabel García Misiego Laura Verdejo Martos E R Noelia Vicent Rosua Andrea García Rueda Amaya Nieto Gómez Marta Villalba Monferrer Emilia Gassó Gassó T Carlota Villar Canelles T

VICTORIANS2017

CÀRRECS HONORÍFICS I

SOCIS FALLERS

PRESIDENT HONORIFIC: MIGUEL A. ALEGRÍA ALMIÑANA SOCI D'HONOR: PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA, JORGE RODRÍGUEZ GRAMAGE FALLERS D'HONOR: L E R BL I L I EL E R I Antonio Adrián Soledad Agut Núñez Eduardo Alcaina Valero

Emilio Anguita Bueno Pilar Argudo Gil B R B Olga Bueno Melgarejo E E Rafael Carnicero González Amparo Carrillo Aguado Angela Cayuela Salinas Victor Miguel Coba Valero R Laia De la Fuente Aran Ana Espuig Bibiana Ferrer Ballester Ramón Ferrer Domingo Gonzalo Fontana Santibáñez

L E

L

Laura Lopez Ortega Isabel Marin Carrascosa

Sergio García Muñoz Juan A. García García Yolanda García Peñaranda Sonia Gil Rosua Ramón Gimeno Muedra Lidia Gómez San Isidro

Mónica Martin Gallego

Vicenta González Martínez Fernando González Rubio

María Merenciano Belis

I

L

Alicia Herranz Gallardo Mónica Hilario Ruiz Antonio Honrubia Delgado Carlos Jaraba Clemente Amparo Jordán Montserrat Jordán Clemente Gemma Juan Jordán Elena Jurado Lloriz L

Marisol Martínez González Marga Martínez Susierra Antonio Mejías Galán

Montse Molino Hernández Amparo Montesinos Ballesteros Daniel Moraleja Usero Inma Ortega Main-Espinosa R Lourdes Paesa Camarasa

Cristina Prades Herreras Rosario Quesada Arias Olga Ramírez Jurado

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Eloísa Rodríguez Iniesta I R R R Mayra Rueda Berna Pilar Ruiz Sonia Ruiz Pelaz Yolanda Sánchez Astasio Gemma Sánchez Díaz Mayca Sánchez Díaz Sergio Simón Zapata B Cristóbal Sola López Carlos Solanas Armero T Amadeu Torres del Campo Miriam Vicente García Amparo Vicente Peiro Juan Manuel Vidal Faubell Luis Cesar Villalba de Encarnación Inma Vius Garcerá I

33

34

PACO QUILES

VICTORIANS PEL MÓN

4 FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

35

VICTORIANSPEL MÓN

Cris i Rosana - Saragossa Si visites la plaça del Pilar, a Saragossa, podràs trobar per tota la seua esplanada nombrosos llocs de comerç just: roba, aliments i tot tipus de productes que promouen el comerç alternatiu i ecològic. La solidaritat d’organitzacions i entitats socials s’instal·len en un espai obert a tots els turistes i envoltat, per descomptat, per la seua font d’energia natural, l’Ebre. A més, la plaça del Pilar acull desenes d’actuacions, cercaviles i tallers.

En definitiva, un turisme sostenible del qual pots gaudir si t’acostes per aquesta ciutat aragonesa.

Cris, Vicente i Rosana - Canfranc La revitalització d’un dels edificis més emblemàtics de la província d’Osca, l’estació internacional de Canfranc, suposa reactivar el turisme d’aquesta zona mitjançant la via fèrria. Per l’enclavament ecològic en el qual està situat, Pirineus Aragonés, suposaria la millora en la creació de zones verdes fomentant més si cap al turisme de muntanya, a l’aire lliure, evitant-se així la contaminació.

Una construcció que sorprén en contemplar-la, motiu pel qual la seua bellesa arquitectònica no pot caure en desús. És un clar exemple del que podíem denominar turisme sostenible.

Cristina de Haro - Londres Londres és alhora meravellosa, multicultural i històrica, on res et deu sorprendre, només el fet que és molt difícil trobar una paperera! Pense que ha de ser per a controlar el tema dels atemptats i per això les van llevar, però haurien de trobar un mètode per a controlar-ho sense que ens tornem bojos per a tirar el fem. Tot i això, són bastant respectuosos i la ciutat es veu neta i preciosa, crec que és un lloc on tornar, on sempre hi ha coses per descobrir.

36

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

VICTORIANSPEL MÓN

Isabel Torres - Milà i Pisa Sense cap dubte, Milà és una ciutat per tornar, això sí, en una targeta sense fons, ja que està enfocada a les grans firmes. És un plaer poder passejar pel seu centre entre les galeries i el Duomo, per les quals pots gaudir de grans tendes i de la gran moda italiana.

Però si ixes del centre, poc té per a veure, ja que està prou solitari i abandonat, només dos carrers més enllà del Duomo pareix una altra ciutat.

La torre de Pisa sempre em despertava gran entusiasme i, al final, es va convertir en el primer lloc que vaig visitar a Itàlia. La sensació de veure-la en directe va ser sorprenent. La visiten cada dia milions de persones i em pareix que és un gran centre de turisme, però molt massificat, ja que no pots trobar ni un centímetre d’ombra on poder descansar a contemplar les vistes. A més, el transport públic és molt lent i haurien de posar autobusos que anaren solament a la torre, ja que no passen fins que no fan el recorregut complet.

Laura Pastor - Florència Estem a Florència, enfront de la fatxada de la seua majestuosa catedral Santa Maria di Fiore, famosa per la seua gran cúpula de 45 metres de diàmetre i 100 d’alçària. La ciutat és coneguda mundialment pel seu gran patrimoni artístic i arquitectònic, tot i que pels seus carrers circulen diàriament setanta mil vehicles, fet que origina molt de soroll i contaminació.

Per intentar reduir els efectes de la pol·lució i preservar el medi ambient, durant un dia utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport i està prohibida la circulació de motos i cotxes.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

37

VICTORIANSPEL MÓN

Miguel Ángel Segovia - Alfàs del Pí La passió pel vi va fer que nasquera aquest celler en Alfàs del Pi, a Alacant. El projecte va sorgir a finals dels 70, quan Enrique Mendoza es va interessar en profunditat pel món de l’enologia. A la finca cultiven les vinyes de forma sostenible amb el medi ambient, no utilitzen herbicides ni insecticides. La terra l’alimenten i mantenen de forma natural amb compost realitzat pel seu propi ramat.

Paco Quiles - Camí de Sant Jaume Sempre havia dit que anar de viatge suposa estar d’oci i descans; que per a fer exercici preferia anar-me al gimnàs. Fins a aquest estiu passat, quan vaig fer el camí de Sant Jaume amb el meu cunyat. Vam caminar els 118 últims quilòmetres, des de Sarria fins a la catedral de Santiago, i he de dir que és una experiència increïble. No pel fet religiós, que no era el meu cas, sinó per la superació i l’esforç, unit als bons moments que vam passar. Sens dubte, és un bon exemple de turisme sostenible, respectuós amb el medi ambient i que redunda en l’economia local.

Paco Quiles - Edimburg Escòcia és un lloc que sorprén el viatger per la naturalesa quasi intacta en la major part del territori, sense aberracions urbanístiques. Edimburg, la capital, i Glasgow són les ciutats més grans i poblades, però on s’ha sabut construir des del respecte a l’entorn. Entre totes les coses que vaig veure, el més cridaner va ser que les carreteres que solquen les Highlands tenen l’asfalt mínim i són d’un sol carril, la qual cosa obliga a no circular a velocitats altes i tenen un mínim impacte sobre el paisatge.

38

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

VICTORIANSPEL MÓN

Paula i Éric Ratia - Sevilla Sevilla ens va paréixer una ciutat entranyable, preciosa, amb encant en cadascun dels seus racons i a més preocupada per la sostenibilitat i el medi ambient. Fins i tot en el que concerneix el seu entorn turístic, sempre fent-ho d’una manera elegant alhora que atractiva per als turistes que visiten la ciutat. Per exemple, es poden realitzar passejos amb cotxe de cavalls, evitant així la contaminació típica del transport per a conéixer els carrerons del centre i de diferents entorns de la ciutat, d’una manera sostenible i encantadora.

Rocío López - Pantà de la Tranquera El pantà de la Tranquera arreplega les seues aigües del riu Piedra, a Saragossa, prop de Nuévalos. Va ser construït en 1959, inundant part del poble i les millors terres de cultiu, reduint en dos terços la població.

Malgrat l’impacte paisatgístic, social i cultural, ha servit perquè al seu al voltant s’hagen alçat hostals, restaurants i un càmping, convertint aquest lloc en un agradable entorn per a la pesca i els esports aquàtics, així com en llar per a moltes espècies animals.

Vicente Cuenca - Bolonya

Declarada la ciutat més sostenible de la Unió Europea, té una sèrie de monuments arquitectònics que fan la visita a aquesta població italiana, anomenada la gran desconeguda, una jornada emocionant. Universitats emblemàtiques, catedrals, torres, pots gaudir amb qualsevol dels seus edificis.

La universitat de Bolonya és el lloc idoni per a estudiar l’art medieval, la música i la cultura. Bolonya és la ciutat per la qual pots caminar durant el cap de setmana sense que cap vehicle interferisca el teu passeig. I és que durant aquests dos dies, el centre del nucli urbà es tanca al tràfic rodat i es pot veure actuacions en el carrer i comerciants.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

39

PACO QUILES

40

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

5 2017

PROTAGONISTES FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

41

PROTAGONISTES2017

POEMA AL

er a qu no s afluixen eixes ganes i continues en la batalla, vull dedicar-te unes paraules per ser l ambaixador de la falla.

VICENT CUENCA I TERUEL

en aquesta comissió de grandiós llibret sis lletres de foc i de flama, escriuen el nom Vicent per a recordar la teua estada.

PRESIDENT Per Toni Isach Cuenca i Natalia Isach Martinez

T has pujat al carro i no a la grupa perqu el teu treball és d equip, i ací que feu l entrà a la murta enguan amb claredat s ha vist.

Encara que els meus pares de vegades em diuen que no sé perdre, la veritat és que hui això no em preocupa gens ni miqueta, perquè hui estic a La Falla La Victòria, i ací sempre es guanya no? Aleshores, vaig a parlar-vos d’un guanyador, que no és altre que el vostre president i el meu tio Vicent.

Mentre la família guanyava un nou faller, La Victòria rebia una persona seriosa i responsable i amb moltes ganes de treballar per les falles, i tant va treballar, que en un tres i no res, es va fer president.

I ací tenim a este xic alt i ben plantat per segon any consecutiu portant la seua comissió amb molt de trellat.

I com que ja no puc parlar més clar, ho faré emprant les rimes, d’uns versos molt acurats que de tu parlen i de tu diuen.

42

és que el teu esperit esportiu ha transmés un fum de ganes, reviscolant eixe caliu que manté vives les falles.

A més a més, mai has estat a soles perqu la teua dona osana, t ha acompan at a totes hores de tot cor i amb bona gana. del bra portares a una estrela que per sempre brillarà en la teua memòria, per ser Vanessa una gran fallera i estar entre les grans de a Victòria. ara... n altre an i altra corona et resten de hui endavant, perqu sabel bonica xicona amb la seua banda, ja t està esperant. perqu la teua mirada vull illuminar demanaré a tot el públic present, que aplaudisca amb so de mascletà la continu tat d este gran resident.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

PROTAGONISTES2017

43

PROTAGONISTES2017

POEMA A LA FALLERA MAJOR

ISABEL TORRES I DEL CAMPO

44

PACO QUILES

PROTAGONISTES2017

En nàixer tu, arribà la primavera, plena de llum, d aroma i de frescor, perqu arribà a este món una fallera més fragant i més tendra que la flor.

ui mostres en ta negra cabellera ben incrustades, les agulles d or. eres la més ditxosa missatgera d una festa que encén flames al cor.

Eixe somrís que mostres, sabel, és com la llum de rutilant estel que éu ha deixat caure de la glòria.

tu eres la millor de les ofrenes i escampes milers d afectes a mans plenes com allera

ajor de a Victòria

Vicente Vayà Plà

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

45

PACO QUILES

46

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

ENTREVISTES

6

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

47

PACO QUILES

ENTRE VISTES

48

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

1.- Per a començar i dirigir-nos a les persones que encara no et coneixen, presentat i dis-nos a què et dediques.

Tinc quaranta-cinc anys i sóc el gerent d'una empresa familiar dedicada a la venda de productes per al descans al Port de Sagunt, Murbitar Dreams.

ENTREVISTA AMB

EL PRESIDENT VICENTE CUENCA I TERUEL

E

n el seu segon any de mandat i malgrat tota la responsabilitat que comporta el càrrec, ha sabut exercir les seues funcions a la perfecció.

Continua com a gerent d'una empresa familiar i ha hagut d'unir més esforços, atés que són molts els actes que s'han de preparar, reunions a les quals assistir. Però com tot exercici faller que comença, Vicent Cuenca Teruel ho ha pres com un nou repte que fins al moment ha portat amb el màxim rigor, amb el suport de la seua executiva i la seua comissió.

Gràcies al seu caràcter conciliador, una de les seues qualitats, ha pogut resoldre xicotets conflictes. És capaç de tolerar situacions de pressió i enfrontar-se a elles. Afable, esportista, amic dels seus amics, faller, finalitza la seua trajectòria com a president amb la satisfacció del treball ben fet.

. ns podries dir les teues aficions que de segur en tindràs moltes?

La meua gran afició són les motos, i quan puc escapar-me me'n vaig amb els meus amics del Moto Club Morvedre a fer quilòmetres i quilòmetres i a menjar un bon esmorzar. També tinc altres passatemps molt variats com el tenis, el pàdel, el bàsquet, la pesca, l'esquí, esports que els practique quan el meu treball i el món faller m'ho permet.

3.- En el teu segon any de mandat, què ens pots dir de la teua labor com a president?

La veritat que com tot ja ho vaig viure l'any anterior t'ho prens amb molta més calma al saber que és el que cal fer. També és cert que l'ajuda de la comissió i de l'executiva t'ho fan més fàcil per tot el que s'impliquen.

4.- Passem a parlar de monuments. Per a aquestes falles tornem a tindre als artistes fallers que ja plantaren l'any passat el monument gran. Com esperes que siga la nit del catorze de març?

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

49

ENTREVISTA PRESIDENT

Per aquesta nit espere que no siga com l'any passat amb la climatologia, ja que la pluja ens va tirar per terra tot el treball realitzat durant els dotze mesos anteriors, però també em quede amb el treball ben fet per la comissió amb l'aigua que ens va caure i la quantitat de victorians aportant esforços i il·lussió per a acabar de plantar la falla.

5.- Però ens han comunicat que també faran el monument infantil. Compta'ns aquesta novetat.

Al mes d'abril els artistes ens van presentar un projecte molt interessant per al monument infantil i la comissió va acceptar el repte, potser un poc arriscat però molt atractiu i en això té molt a veure el nostre delegat de monuments, que està fent un treball impressionant que de segur quedarà plasmat la nit de la plantà.

50

6.- En aquest cas l'expectació serà màxima.

Quina és la teua impressió?

La meua impressió és molt bona, ja que hem realitzat una aposta a una carta, però per a mi guanyadora. El treball que s'està fent és de molt alt nivell. Estic convençut que tots els membres de la comissió, socis i els nostres veïns de La Victòria estaran orgullosos dels monuments que lluirà el barri en les nostres festes josefines.

7.- Ja hem fet alguna visita als tallers dels artistes. Quina és la teua opinió del que has pogut veure fins ara?

La il.lusió amb què treballen i com mimen cada ninot que fan, com cuiden cadascun dels detalls, com s'impliquen amb el nostre equip de crítica per a tractar escenes i que estiga tot perfecte. La veritat

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ENTREVISTA PRESIDENT que quan et presenten els ninots fan que t'emociones com un autèntic "pallasso justicier", jajaja.

8.- Estem molt a prop de la setmana fallera, i ja hem tingut alguns actes a La Victòria. Quin t'ho agradat més, tenint en compte que és el segon any com a president d'aquesta comissió?

Continue pensant que tots els actes tenen el seu encant, però els que més m'agraden són l'Exaltació de les Falleres Majors de la Comarca en el Teatre Romà de Sagunt.

L'entorn fa que siga un acte molt bonic. I l'Exaltació de les nostres Falleres Majors en la presentació de la nostra comissió, un acte molt llarg pel nombre de fallers que som, ja que s'estén més enllà de quatre hores però passa molt de pressa, amb les sorpreses que es presenten eixe dia.

pregunte el perquè tanta bellesa ha de ser past de les flames. Açò li'l devem als nostres grandiosos artistes fallers.

El colorit i la riquesa de la indumentària de les nostres falleres, els seus pentinats, el reconeixement de les vestimentes valencianes de diversos segles per tots els membres de les comissions. La pólvora i la seua olor, el soroll.

Des dels dies previs a la setmana festiva que ja es van veient monuments en el carrer no passa ni un minut que en qualsevol racó no s'escolte un enrenou tan especial.

"no passa ni un minut que en qualsevol racó no s'escolte un enrenou tan especial"

9.- Al mes de novembre rebrem la notícia de què les falles eres proclamades per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat, quina opinió et mereix respecte d'això? És el reconeixement a una festa que traspassa fronteres i que tinga la màxima protecció cultural per aquesta organització internacional ens fa encara més grans. L'art dels nostres monuments fa que tot aquell que desconeix la nostra festa es

Els especialistes pirotècnics també tenen una labor molt important en Falles. El so de la dolçaina i el tabal, així com les bandes de música, són altres signes indiscutibles de la nostra cultura. Sense tot açò, no tindria essència la nostra festa.

Les flors i la seua aroma, molt presents, sobretot, el dia de l'ofrena a la mare de tots els valencians, la Mare de Déu dels Desemparats. I per descomptat, l'art de la cuina valenciana que es gaudeix per tots els racons dels nostres pobles i cuitats. . profitant la pregunta anterior a uns an s aquesta comissió va tindre l'orgull del fet que el seu llibret de falla fóra patrocinat per la Unesco

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

51

ENTREVISTA PRESIDENT en l'Any Internacional de la Llum. Aquest exercici és l'Any Internacional del Turisme Sostenible declarat per la Unesco. Ens podries parlar d'aquestes propostes?

La veritat que el treball d'eixe any va ser un gest total a la llum. I la labor dels membres que realitzaren el llibret amb un grup de gent que va participar, criticada per uns pocs i aplaudida per molts altres, va tindre la recompensa de què un llibret de falla fóra patrocinat per aquesta organització per primera volta en la comarca. La quantitat de fotos nocturnes en la modalitat de lightpainting no va deixar indiferent a ningú. Inclús es va arribar a fer la "Cremà de la Plantà" que amb aquesta modalitat fotogràfica se simulava com en la nit de la plantà es cremava el nostre monument.

La nostra falla va tindre un ple fins a la bandera amb aquest espectacle.

52

Per a enguany seguir amb el nostre gest particular que té el llibret de La Victòria amb la Unesco i és que no podria ser d'una altra manera en l'Any Internacional del Turisme Sostenible no passarà desapercebut per a ningú.

11.- Continuem parlant de falles, i volem que ens digues com està sent la teua relació amb les altres comissions d'aquest exercici 2017, amb els presidents i falleres majors.

Hi ha molt bona gent i respecte entre tots nosaltres que és l'important. També hem coincidit un grup de persones que som amants del món de les motos i hem realitzat alguna ruta diumengera amb el seu corresponent esmorzar sempre que el calendari faller ho ha permés.

12.- Et sembla diferent viure les falles enguany?

Diferent és, amb l'experiència ja adquirida de l'any

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ENTREVISTA PRESIDENT anterior t'ho pots prendre un poc més relaxat, saps que tens el respatler de la teua gent, i encara que tens la mateixa responsabilitat que tot isca bé, potser gaudisques de tot d'altra manera, amb més tranquil·litat. . enses retirar te quan finalit e l e ercici faller?

Si, rotundament. Ho tinc clar, sobretot de la primera fila. Cal saber tirar-se a un costat, deixar desenvolupar al nou president els projectes dels pròxims exercicis per a la comissió amb la seua nova junta directiva.

Un dels problemes que jo veig és que quan acaba l'etapa de president hi ha molts companys que no deixen treballar com correspon, que el seu moment d'estar en primer pla va passar, que s'ha de continuar recolzant a la nostra falla sempre, però des d'un segon, tercer, quart o últim pla, que cadascun dels xicotets treballs aportats per un membre de la comissió és molt important i així ha de ser des del meu punt de vista.

15.- Una pregunta obligada, què li diries a la teua comissió per aquest exercici?

Que gaudisquen de cada acte, del moment tan especial de la plantà, que és l'origen de la nostra festa, les cercaviles, les orquestres, les despertàs i del gran que és la nostra comissió, que s'involucren al màxim, ja que tots junts som La Victòria. . a per a finalit ar què desitges per a aquest 2017?

L'any 2017 només puc demanar que, almenys, siga com l'any anterior, un any molt satisfactori a molts nivells. També, si pot ser, amb alguna alegria més que en 2016. I, en general, que siga un any de treball i d'èxits per a tots.

14.- Què t'agradaria fer una vegada acabe l'any faller?

El que espere fer una vegada acabe amb la meua responsabilitat com a president de la comissió és el fet de poder gaudir els caps de setmana de les meues aficions, ja que en dos anys no he pogut gaudir-les com toca, però bo, pense seguir lligat al món de les falles, qui sap potser accepte nous reptes fallers.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

53

PACO QUILES

ENTRE VISTES

54

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

1.- Podries descriure’t perquè els que encara no et coneixen puguen saber més de la nostra fallera major?

ENTREVISTA AMB LA

FALLERA MAJOR ISABEL TORRES I DEL CAMPO

El meu nom és Isabel Torres del Campo, tinc vinti-sis anys, sóc de Sagunt. Em dedique al món de la perruqueria i una de les grans aficions que tinc són les falles.

Però sempre que les meues ocupacions m’ho permeten destine el meu temps lliure per a viatjar, eixir amb els meus amics...

2.- Continuem parlant de falles. Dels actes allers ets fins ara amb quin et quedes?

J

a tenim nova representant per a l’exercici 2017. I així es va nomenar a Isabel Torres del Campo com a la nova Fallera Major de la Falla La Victòria.

Si la seua antecessora en el càrrec transmetia il·lusió i alegria per l’any que anava a viure, no és menys el sentiment que naix de la que serà enguany la màxima representant de la falla La Victòria. Isabel és jove, treballadora, molt amiga dels seus amics i afectuosa. A més a més, és una persona que fàcilment es fa de voler, i així ho demostra a tots els que estan amb ella i, com no, amb la seua benvolguda comissió.

Molt familiar, té la immensa sort de tenir una família que la protegeix i l’ajuda amb tot el que necessita.

Com a membre de la comissió ha sabut exercir el seu càrrec com a vicesecretària amb el rigor i l’eficàcia que requereix, al costat sempre del seu inseparable secretari.

Sense cap dubte, la presentació! La proclamació va ser un acte molt emotiu, però el dia de la presentació va ser el més especial de la meua vida. Tens la sensació que vols que arribe el moment, però a la vegada que no s’acabe. Són un munt d’emocions que si no les vius, no les pots explicar. . quin t a paregut m s emotiu? mb quins gaudeixes més?

Per a mi qualsevol acte és emotiu, perquè cadascun té el seu encant i la seua màgia: la proclamació, la presentació, la nit d’albaes, els lliuraments de premis, l’ofrena...Però com ja he dit anteriorment, l’acte més emocionant en el meu cas i amb el que més vaig gaudir va ser l’acte de la presentació, recorde vore a tota la gent que vull tan involucrats per a que tot isquera perfecte i tan pendents de mi.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

55

ENTREVISTA FALLERA MAJOR 4.- I dels actes més informals (cavalcada, playbacks) indica’ns quin n’és el teu favorit?

vestits al llarg de l’any i, sens dubte, són grans profesionals. Cuiden fins a l’últim detall.

D’aquests actes no podria triar-ne un en concret, són tots actes molt divertits, espere tot l’any a que arriben i gaudir-los al màxim.

Tot i que ja saben que sóc de idees fixes, jajaja, sempre em donen el seu punt de vista per a millorar el que jo els propose i així que el meu somni fet realitat siga perfecte en les seues mans.

5.-Què et va impulsar a presentar-te com a Fallera Major? Conta’ns eixe moment Ser fallera major era un somni que sempre he tingut, ja que per a mi les falles em provoquen un sentiment molt gran. Però sense l’ajuda del meu germà no podria estar ací. Va ser ell qui em va animar i va fer veure els meus pares que açò era molt important per a mi, i amb el meu esforç ho podria aconseguir.

Així que, si he de resumir qui o què em va impulsar a decidir-me a ser fallera major, va ser per un sentiment, i pel meu germà.

"Per a mi qualsevol acte és emotiu, perquè cadascun té el seu encant i la seua màgia

6.- Anem a parlar d’indumentària.

Tens al teu costat una persona molt important per a tu, i que té una trajectòria molt llarga al món de les falles. Ens podries parlar d’ella?

Clar. Com molts ja sabeu, i si no vos ho explique, Ana i tot el seu equip d’Artesania Viana, amb més de vint anys dedicats al món de la indumentària valenciana són els qui m’assessoren a l’hora de triar tot el que necessite per a poder lluir els meus

56

També he de dir que ma mare m’ajuda molt. A l’hora de vestir-me per a tots els actes que tenim, sempre està amb mi. I malgrat que no es dedica a la professió de modista, és a dir, que no és una experta, m’ha confeccionat algunes cosetes de les que n’estic molt contenta.

7.- Hem sabut que de menuda vas ser fallera major infantil de la Falla El Tronaor de Sagunt. Quines són les teues impressions ara que eres la Fallera Major de La Victòria? Digues les teues vivències d’aquella

etapa i les d’ara. És un dels records més bonics de la meua infància haver sigut fallera major infantil d’aquesta comissió! A més, aquell any la banda me la va posar una gran amiga i el sentiment és inexplicable. Tinc un record molt afectiu de cadascun dels meus acompanyants d’aquell any 2000.

Ara, en aquest exercici faller, estic complint un dels meus

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ENTREVISTA FALLERA MAJOR

desitjos que més anhelava i estic molt feliç de viure’l amb els meus representants que, a més, són amics.

8.- Passem al tema dels monuments. Enguany continuem amb els mateixos artistes fallers a la falla gran, amb la diferència respecte a l’any passat que també faran la falla infantil. Què opines al respecte?

Em sembla una gran idea, ja que cuiden fins al mínim detall i estic segura que s’estan esforçant com es mereix aquesta comissió.

10.- Com tots els anys, les falleres majors agarreu un ninot la nit de la cremà. Has pensat ja quin t’emportaràs a casa?

Algun tinc fitxat però em deixe guiar per sensacions i fins que la falla no estiga plantada no ho decidiré, però estic segura que el ninot que em m’emporte serà tan especial com ho està sent enguany per a mi.

11.- Pel que fa als premis, quina és la teua aposta per enguany?

a em et visites al taller dels artistes allers. a agradat el que as vist fins el moment?

Com ja he dit, sóc d’esperar a la nit del catorze de març per a veure els monuments plantats abans de fer les meues apostes tot i que a voltes no puc ser objetiva i em tira més el meu sentiment.

Agradat? Encantat! I no puc dir més perquè no tinc paraules. Només espere a que arribe la nit de la plantà per a veure els monuments en el carrer .

12.- Parlem ara del teu entorn. Sabem que ton pare és una persona reconeguda al món faller de la nostra comarca i sobretot a Sagunt. I

.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

57

ENTREVISTA FALLERA MAJOR pel seu sentiment aller com va reaccionar quan li vas dir que volies ser la Fallera Major de la nostra falla?

Si, és cert. Mon pare coneix molt el món de les falles, però des d’un aspecte diferent al que visc jo. Ho vivim de diferent manera. Però enguany ho veiem d’igual forma els dos, i sé que li està agradant tant com a mi, encara que al principi la idea no li va agradar molt i, com us he explicat anteriorment va ser el meu germà el que els va fer veure que era el que jo volia i em feia feliç.

. ornem a parlar de alles. finals del mes de novembre passat, la Unesco va proclamar les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Podries dir-nos la teua opinió al respecte? És un reconeixement totalment merescut. Les falles són art, i els fallers i moltes de les persones que es dediquen a elles, composen les peces fonamentals d’aquesta festa. Som cultura, tradició, sentiment, esforç, treball, dedicació, il·lusió, i per això s’ha aconseguit tan distingit guardó. És un orgull ser valencià, la veritat que si. . no dei em a banda aquest nomenament. Què et va parèixer que la nostra comissió fóra la primera en rebre el patrocini d’aquesta organització per a un llibret de falla en l’Any Internacional de la Llum com va ocòrrer fa un parell d’anys?

Ara estan tan encantats com jo amb la decisió que vaig prendre.

13.- I com va ser la reacció de la resta de la teua familia?

Jajaja. Quan va arribar la nit de playbac s i m’esperaven els meus pares per a donar-me la notícia, la reacció va ser la meua. Em vaig posar a plorar i, clar, us podeu imaginar a les quatre del matí...... Tota la meua família es va posar també a plorar d’emoció. Una nit per a recordar.

Immediatament vaig cridar per telèfon al que anava a ser el meu president. La veritat és que no s’esperava que li ho diguera amb tanta antelació i a eixes hores del matí, però no vaig poder aguantarme. Estava tan feliç que vaig voler compartir-ho també amb ell.

58

Em sembla que va ser una iniciativa que es va fer amb molta il·lusió, dedicació i esforç per part dels delegats que fan el llibret. És tot un honor ser els primers en aquesta iniciativa.

16.- Aquest 2017 és l’Any Internacional del Turisme Sostenible declarat per la Unesco. Què ens podries dir al respecte d’això en relació amb les Falles?

Les Falles atrauen molt de turisme per si mateixes, i durant tot el mes de març els carrers de la ciutats

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ENTREVISTA FALLERA MAJOR

de València s’omplin de gent de tots els punts del nostre país ide fora d’Espanya, i pels pobles i ciutats on hi ha falles es pot vore un ambient molt festiu.

La gent que ve es sorprén de tot el que envoltala nostra festa: els monuments, la música, les mascletaes, els castells de focs d’artifici, la gastronomia, la indumentària, a la fi, de tot el que sabem gaudir molt bé els valencians durant aquestes dies.

Crec que tot té relació i, a més, al meu entendre, cada vegada més les falles són una festa que busca la sostenibilitat en tots els aspectes de la vida cotidiana.

17.- Canviem de tema. Com és la teua relació amb tots els representants de la resta de comissions?

Tinc molta sort d’estar amb cadascun dels representats de la resta de comissions d’aquest 2017, ja que aporten el millor.

Estic molt contenta de compartir enguany amb ells!! Visca la marea blava!!

18.- Fes una crida per a les Falles de 2017 a la teua comissió.

Victorians!! Victorianes!!

Ja s’acosten les nostres benvolgudes falles, només desitge que les gaudiu tant com jo. Anem a omplir el carrer de colors, de música, de cultura, d’art i d’alegria que sabeu fer-ho millor que ningú.

Ballar i riure i no us perdeu cap moment perquè tots formem La Victòria. . a per finalit ar amb aquesta entrevista un desig per al 2017.

Que no ploga!!!!! Jajaja. La veritat és que el meu millor desig ja s’ha complit, ser la Fallera Major d’aquesta comissió.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

59

PACO QUILES

60

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

LA FALLA 2017

7 FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

61

SECCIÓ ESPECIAL CAMP DE MORVEDRE

ESBÓS 2017

LEMA: BENVINGUTS A LA POLINÈSIA ARTISTA: MIGUEL ÁNGEL ROYO FERRANDIS CRÍTICA: JULIO LAHUERTA CINTAS I PACO QUILES TUDÓN

62

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

LA FALLA CRÍTICA

INTRODUCCIÓ Desde la Polinèsia us presentem; tots junts anem a remar per a explicar-vos aquesta història i que us puga enamorar a classe política està molt malalta solo volen governar, sense tenir en comte als que tot solem tot pagar.

Ací estem farts que ho facen tot a meitat, i que amb els nostres impostos s unflen els governants.

Us presentem aquesta història de poder i destrucció, d alegries i somriures, us invitem a la reflexió.

CIM I REMAT

PACO QUILES

om dues cultures iguals, juntes anem a lluitar, per a tenir una nova vida si els polítics ens deixen respirar.

Els palmers del govern local ofereixen joies i fruites als caps, Esquerra Unida i ADN Morvedre, fan la pilota pels quatre costats.

El ritu polinesi ha funcionat i els socialistes han entrat.

Ja formen part del Govern i comencen a demanar.

Quico i Teresa ballant estan, invocant els esperits endiablats, perquè la deessa socialista conven a als qui en declivi estan.

El primer són els diners; i el més important és alliberar.

Aquest govern és quin cobra més, de tota la història municipal.

Els socialistes no paren de perdre, caient en picat estan; no sols a les urnes de agunt, sinó en les de tot l Estat.

agunt ja té ressupostos, tota una fita per celebrar.

Des del 2009 la ciutat, parada, i no sabem si així seguirà.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

63

LA FALLA CRÍTICA

R A a deessa segregació trista i avorrida està, amb esperits endiablats damunt que no la deixen respirar. aix ella, el poble està enfurit per la deixadesa i exclusivitat que front a agunt manifesten mentre el ort tenen oblidat.

Populars i Ciutadans són camaleons de qualitat, ací critiquen i barallen però a adrid el contrari fan.

Muniesa diu que som ciutat fantasma per al Govern de la Generalitat, s’oblida que és el seu partit el que esta situació ha propiciat.

PACO QUILES

PATRIMONI DESTROSSAT Els gestors del patrimoni industrial convertits en gripaus estan, negre veuen el seu futur amb el govern actual.

Hi ha diners per al que es vol: a agunt tot bonic i reformat, mentre el orn Alt, museu i pantalà oblidats del món estan.

64

Durant dècades la ciutat ha estat sense projectes importants.

Només ens han venut fum: polígons, teatres i cotxes siderals. arc agunt per fi s enlaira, l’imperi Hacendado ha arribat; acabaran les nostres façanes dels colors del supermercat.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

LA FALLA CRÍTICA

ALL RA

ADAN I EVA Adán i Eva han vingut al ort buscant platja i sol, però només han encontrat un passeig desolador.

Li passen els poders censors l’anterior junta de la federació, per espiar les crítiques de totes les comissions.

De nou els pecats capitals a agunt i ort han d eliminar.

L'avarícia de les penyes, per només bous embolar.

El congrés amb tantes esmenes marejats a tots ens té, ja no sabem qu està prohibit per si de cas, no eixim al carrer.

La gola dels jubilats, en les ‘picaetes’ populars.

La luxúria de les putes, als camins de la marjal.

Només per presentar esmenes, amb temes absurds i complicats, com censurar les presentacions i ni festes privades celebrar.

La peresa del polítics, que governen amb rebombori.

La ira ciutadana, per la font del anatori.

Les majors de la comarca, a punt de dimitir, ja que a la nit de cap d’any no es podrien divertir.

Però se'n van de la ciutat i ja tornaran altra volta, per acabar amb l'enveja i la supèrbia que a tots ens envolta.

PACO QUILES

afa urgos està nerviós perquè no sap com actuar, amb tantes prohibicions i aparells per espiar.

FALLA LA VICTÒRIA

65

LA FALLA CRÍTICA

AJUNTAMENT CAMES AMUNT Tot és commoció, l ajuntament han assaltat.

La Policia de sobte, el consistori ha registrat.

MIGUEL Á. ROYO

Han dit que són corruptes, les contes volen revisar; mentre el govern anterior, diu que no hi ha cap raó.

LL

A AL

El ort està molt trist està en l obscuritat.

Els carrers estan buits no hi ha llums de adal.

Una telefonada d’un veí, a la regidora ha acusat, d’eixir amb un carro per a documentació eliminar.

A la premsa ha assegurat que res ha eliminat, solament anava amb el carro per a comprar al mercat.

El regidor està adormit, no l importa els infants.

Tot l’any esperant, la illusió se n anirà.

a gent és molt ro na, de seguida es posa a criticar, esperem que la Justícia ho puga tot desvetlar.

Els comerços estan enfadats: no saben per quina raó no volen que tinguem llums per abra ar els visitants.

66

Castelló amb veu tranquil·la ha dit a la televisió: que busquen el que vulguen, l'he fet tot com un senyor"

Abans de ser jutges, i fer molt de mal, presumpció d’innocència abans d una vida destrossar.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

LA

A

L

AL

PACO QUILES

PACO QUILES

LA FALLA CRÍTICA

ALL

AR

A

Va esquivant cotxes inundats amb pressa i molta pressió, vol creuar a l’altre costat diu que no hi havia sen alit ació.

La mare és expulsada del bar sense estupor, solament per donar el pit al fill del seu cor.

Està molt enfadada, no entén aquesta situació, però almenys la trauen els bombers en processó.

al ser molt retrògrad perquè una cosa tan natural, es convertisca de sobte en un delicte federal.

Els ajuntaments de la comarca cartells s’afanen d’instal·lar, per tot arreu i sense esperança, perqu amb el cotxe no es pot navegar.

a mare haurà d anar al ple de l’Ajuntament, ja que són de Podem i ells si ho poden fer.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

67

PACO QUILES

68

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

EXERCICI

ACTUAL

8 FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

69

EXERCICI ACTUAL

01 ELECCIÓ

PACO QUILES

02

FITXATGE DELS ARTISTES I SOPAR NOMINACIÓ FFMM COMARCA

PACO QUILES

70

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ISABEL TORRES DEL CAMPO

EXERCICI ACTUAL

03 PROCLAMACIÓ

JOSÉ RATIA

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

AMADEO TORRES

AMADEO TORRES

71

EXERCICI ACTUAL

04

EXALTACIÓ FFMM COMARCA

MANOLO GARCÍA

AMADEO TORRES

72

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

AMADEO TORRES

PACO QUILES

EXERCICI ACTUAL

AMADEO TORRES

05

NOU D'OCTUBRE PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

73

EXERCICI ACTUAL PACO QUILES

06 DIA DEL PILAR

07 PRESENTACIÓ

AMADEO TORRES

74

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

EXERCICI ACTUAL

NOELIA FOTÒGRAF

AMADEO TORRES

NOELIA FOTÒGRAF

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

75

EXERCICI ACTUAL

08 PAELLES GILET

PACO QUILES

76

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

PACO QUILES

EXERCICI ACTUAL

09 VISITA AL TALLER

ISABEL TORRES DEL CAMPO

CRISTINA DE HARO

AMADEO TORRES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

77

EXERCICI ACTUAL

10

MAKING OF LLIBRET

CARME MARTÍNEZ

CRISTINA DE HARO

78

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

EXERCICI ACTUAL

11

LA VICTÒRIA SOLIDÀRIA

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

79

JORDI MIQUEL

80

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

ACTUALITAT

FALLERA

9 FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

81

ELS NOSTRES SETMANA FALLERS CULTURAL ES FAN MÚSICS

N

o només la nostra xaranga toca instruments o canta. També els nostres fallers es van convertir per uns dies en artistes musicals. Com és habitual tots els anys, a la falla La Victòria vam celebrar durant la setmana precedent a la festivitat del 9 d’Octubre la nostra vinté-tercera Setmana Cultural. I ho vam fer al ritme de la música. El casal faller de l’associació cultural va acollir durant diversos dies una exposició sobre la història de la música pop-rock de les últimes dècades.

Després d’una actuació de dansa valenciana a càrrec del grup Els Fallers enfront del casal, les falleres majors, Isabel Torres i Marta Uribe, acompanyades pels presidents de la falla i els representants de la federació Junta Fallera de Sagunt, van ser les encarregades de tallar la cinta inaugural de la mostra. En ella es va exhibir una trentena de portades de coneguts àlbums

82

discogràfics de grups actuals com La Oreja de Van Gogh, Amaral o Lady Gaga, però també d’històrics com Enrique i Ana o Herbie Mann.

Totes elles, protagonitzades pels fallers de la Victòria, que imitaren les poses i vestimentes de les caràtules originals, en alguns casos i, en uns altres, van col·locar les seues cares sobre l’art gràfic de l’àlbum. L’exposició es va completar amb un aparador de discos antics presidit per un monitor, en el qual es van reproduir diferents fragments de videoclips de grups diversos.

La programació festiva va continuar el dia gran de la Comunitat Valenciana en la plaça Pablo Picasso, amb les paelles gegantes que des de la comissió portenya organitzem des de 1972 amb motiu del 9 d’Octubre. Al matí hi hagué activitats per a xiquets i jocs de taula, una mascletà al migdia i activitats diverses després del menjar.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ACTUALITAT FALLERA

PACO QUILES

PACO QUILES

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

83

CAMPIONATS

LES VICTÒRIES DE LA VICTÒRIA RESULTATS ALS CAMPIONATS D’ESPORTS I CULTURALS DE LA FJFS

U

n any més, la nostra comissió ha assolit importants posicions en els campionats d’esports organitzats per la Federació Junta Fallera de Sagunt i en els que participa una gran quantitat de falles de la comarca.

L’equip de victorians adults va guanyar en handbol, quedant els primers d’entre totes les comissions enfrontades en la pista. En futbol sala també vam fer podi, quedant tercers en la classificació, mentre que van quedar quarts en futbol 7. Altra de les victòries que més ens han alegrat ha sigut la de frontó, en la qual els nostres fallers es van imposar enfront dels de la falla El Tabalet de Sagunt, per 31 a 16 punts. En bàsquet, per contra, vam jugar la primera fase però no

84

vam poder passar a la final. El mateix va passar en tenis i en vòlei-platja, que no vam poder passar de quarts de final. I pel que respecta a pàdel, enguany no hem pogut arribar a la final.

Els victorians menuts enguany han participat en futbol 7, on de nou han guanyat el campionat en quedar els primers de totes les falles participants.

La satisfacció per als nostres xiquets és molt gran, ja que és el tercer any consecutiu que aconsegueixen aquest triomf.

Pel que fa als jocs de taula, el més destacat és el resultat aconseguit per en Guinyot, quedant tercers d’entre les dotze falles participants, només per darrere de Plaça Rodrigo i Plaça del Sol. En Truc, quedarem a les portes de guanyar

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ACTUALITAT FALLERA

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

85

ACTUALITAT FALLERA CAMPIONATS

un dels tres premis, ja que a la classificació general vam obtenir 16 punts, la puntuació més alta aconseguida d’entre totes les falles que quedaren fora del podi, només per darrere de Luis Cendoya i Sant Francesc, ambdues amb sols un punt més. En Parxís no vam poder passar a la final i quedarem en les posicions mitjanes del grup 2. I en dominó vam quedar en la sexta posició. En els torneigs de dards i de ping-pong no hem pogut participar enguany en estar eliminats l’any passat per absències, mentre que en el de bitlles no va poder quedar entre els finalistes. En

86

el moment d’escriure aquestes línies encara no sabem com quedarem en futbolí i bitllar, ja que es juga el cap de setmana següent al tancament d’aquesta publicació.

En el concurs de fotografia, enguany hem fet podi en diverses categories, guanyant fins i tot una d’elles. El primer premi de la modalitat Color va ser per a la fotografia Escolta de la nostra fallera Teresa Fernàndez, mentre que Laura Pastor va guanyar el segon premi de la modalitat Sèrie fotogràfica amb l’obra El beso.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ACTUALITAT FALLERA CAMPIONATS

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

87

PORTES LES CORTS OBERTES A LES CORTS VISITA A

E

ls fallers de La Victòria vam assistir el 30 d’abril a les jornades de portes obertes de les Corts Valencianes, organitzades amb motiu dels actes commemoratius del 25 d’abril, dia gran d’aquesta institució parlamentària del nostre govern i també una data assenyalada al calendari perquè es es va lliurar en 1707 la batalla d’Almansa, en la qual els valencians vam perdre les nostres lleis forals en 1707. El president de les Corts, Enric Morera, ens va rebre a la nostra arribada.

Vam iniciar la visita en la zona noble del palau, una mansió aristocràtica d'estil gòtic valencià i renaixentista que va ser construïda en el segle XV per a residència de la família Borja. Originàriament

88

d'estil gòtic tardà, va patir una remodelació en el segle XIX que ho va desfigurar, adscrivint-ho a un estil gòtic. A l'edifici rehabilitat, s'accedeix des de la Plaça de Sant Llorenç, antigament coneguda com de la Inquisició per estar allí ubicat el palau d'aquesta institució. En aquesta part es realitzen les reunions de diferents òrgans del govern, com ara la sala dels Espills o la sala Pinazo. També vam visitar el jardí, on s’erigeix un ficus centenari de grans proporcions.

Al llarg d’aquestes dependències vam veure les diferents peces de l'exposició Del renaixement a la modernitat, imatges dels Borja, on es mostraven les escultures de Manolo Boix i pintures del Quatrocento valencià, procedents de la Catedral,

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ACTUALITAT FALLERA VISITA A LES CORTS

INMA CABALLER

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

89

ACTUALITAT FALLERA VISITA A LES CORTS

del Museu de Belles Arts i del Museu de les Clarisses de Gandia. Cal destacar la Mare de Deu de les Febres, de Pinturicchio i peces de Paolo de Sant Leocadio, Antoniazzo Romano, Joan de Joanes i Vicent Macip. Les escultures de Manuel Boix són els guixos originals per als bronzes del conjunt, Els Borja, valencians universals situats en la plaça de les Escoles Pies de Gandia.

Finalment, la delegació fallera es va endinsar en la part més coneguda, l'hemicicle del parlament valencià, on desenvolupen la seua tasca els

90

99 diputats, en l’actual VIII legislatura. En total, l’integren 35 diputats per la circumscripció d’Alacant, 24 per Castelló i 40 per València.

Quant al sistema electoral l'Estatut d'Autonomia estableix que per a poder obtenir un escó i ser proclamats electes, els candidats hauran d'haver sigut presentats per partits o coalicions que obtinguen un nombre de vots superior al 5% dels emesos en tota la Comunitat Autònoma. El sistema de repartiment d'escons que s'utilitza és la Llei d’Hondt.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ACTUALITAT FALLERA VISITA A LES CORTS

PACO QUILES

PACO QUILES

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

91

92

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

10 RECORDS

PACO QUILES

GRÀFICS

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

93

PACO QUILES

UNA ULLADA A L'EXERCICI PASSAT

T

ot i que les falles del 2016 no van deixar els premis que esperàvem, el resultat no va estar gens malament, ja que vam aconseguir altres guardons en diferents parcel·les de la festa fallera, com per exemple el llibret o la disfressa, així com en els campionats esportius organitzats per la federació fallera.

Però el més important és, una vegada més, que ens vam divertir a muntó i que el treball i l’esforç fet durant tot l’any es va veure recompensat. Perquè el banderí no és el més important!

94

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

95

RECORDS GRÀFICS

MONUMENT GRAN

R CAMP DE MORVEDRE t

AL

PACO QUILES

E LEMA: ATLÀNTIC SAGUNT, EL TRESOR DE LA PERLA DAURADA ARTISTA: MIGUEL ÁNGEL ROYO CRÍTICA: JULIO LAHUERTA I VICTOR COBA

96

l monument gran va aconseguir la darrera posició de les falles que concursàvem a la secció Especial del Camp de Morvedre. El monument estava tematitzat en Atlàntida, el misteriós continent submergit en l’oceà. L'obra que vam plantar, amb el lema Atlàntic Sagunt, el tresor de la perla daurada, tractava d'una ciutat submergida que, a poc a poc, emergia a la superfície, recreant així diferents escenes quotidianes de la nostra ciutat amb sàtira. Era la primera vegada que en La Victòria apostàvem per Miguel Ángel Royo i vam quedar molt satisfets, tot i que la pluja no ens va donar treva i va danyar molt el cartó, en especial la pintura, que es va bufar, la qual cosa no va ser passada per alt per part del jurat qualificador. Així, vam quedar en la cinquena posició, per darrere del Palleter, La Marina, Plaça Rodrigo i Eduardo Merello, de major a menor guardó.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

Ninot presentat a concurs d'indult.

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

97

RECORDS GRÀFICS

MONUMENT INFANTIL

PREMI SECCIÓ ESPECIAL CAMP DE MORVEDRE er

PACO QUILES

P LEMA: KARAOKE MORVEDRE ARTISTA: JAVIER IGUALADA CRÍTICA: JULIO LAHUERTA CINTAS

98

el que fa al monument infantil, el monument que va plantar José María Baixauli tampoc va aconseguir arribar al més alt. L’artista de Massamagrell s’estrenava en la comarca amb la nostra falleta, però la seua arribada no va ser exitosa, ja que va aconseguir la tercera posició de les quatre falles que concursaven a la secció d’or infantil. El monument versava sobre la música, amb escenes inspirades en cançons populars valencianes, amb el lema Karaoke Morvedre. La comissió guanyadora va ser Plaça Rodrigo i en segona posició va quedar El Palleter. Per darrere de nosaltres van quedar La Marina i La Palmereta, en quart i quint lloc, respectivament.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

A

ltre guardó que vam guanyar en La Victòria va ser per la disfressa de la cavalcada del ninot. El vestit, elaborat pels fallers, portava colors cridaners i llums situats en els barrets, de forma bastant espectacular, sobretot a partir del capvespre, quan es veien els fanalets encesos amb més intensitat.

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

99

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

E

n el cas del llibret, vam aconseguir la millor posició de la història de la nostra falla en els premis organitzats des de la Generalitat Valenciana, el número 24 d’entre totes les falles que es presenten a aquest concurs, de tota la Comunitat Valenciana. Com ja és tradició, els equips de coordinació de llibret de les sis falles premiades ens vam reunir per celebrar la notícia el dia en què es va conéixer el la fallada de la comissió avaluadora d'aquesta subvenció per part del departament de Política Lingüística. El

100

Mocador de Sagunt va assolir el segon lloc en aquesta classificació autonòmica, seguit del llibret de la falla La Marina del Port, en la posició 22. En tercer lloc vam quedar nosaltres, en la posició 24 enfront de la 32 que vam aconseguir en 2015 amb el que fóra el primer llibret recolzat per la Unesco.

Per darrere va quedar la falla Eduardo Merello, que feia més d'una dècada que no sol·licitava aquesta subvenció i va fer-se amb el premi 25; Santa Anna que va quedar en el 40 i La Vila, que guanyà el premi 50. De nou, el monestir de Sant Miquel

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS dels Reis de València va ser l’escenari perquè la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports lliurara els guardons a les comissions.

En aquesta ocasió, la publicació tractava sobre diferents sectors emergents en la comarca i un any més, apostàvem per la cura de la fotografia i el disseny, amb un terç més de paginació.

Apostant al mateix temps per la igualtat, amb poemes dedicats als quatre representants i no solament a les nostres falleres majors, com es fa tradicionalment en els llibrets de totes les falles; una cosa que hem continuat fent enguany perquè pensem que al món faller és necessari donar exemple en la igualtat i queda molt treball per fer.

CRISTINA DE HARO

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

101

RECORDS GRÀFICS

Les falles de la comarca, presents al Gran Teatre d'Alzira en la Festa de les Lletres Falleres.

A

més del premi del llibret, un dels articles publicats en ell va aconseguir un guardó especial. Més que una festa, l’assaig elaborat pel nostre faller Paco Quiles, coautor junt amb José Tena, es va fer amb el màxim guardó de la plataforma Lletres Falleres. El premi Pepet va ser convocat l’any passat per promoure la candidatura de les falles com Patrimoni Cultural Immaterial per part de la Unesco. Es tractava del premi amb major dotació econòmica dels que concedeix la plataforma i va ser entregat passades les falles en el Gran Teatre d’Alzira, en la cinquena edició de la Festa de les Lletres Falleres, en la que la plataforma del mateix nom distingeix els millors llibrets de la Comunitat Valenciana per promoure la literatura en valencià i el paper d’aquestes publicacions com a instrument de

102

l’expressió de la cultura popular. El guardó va ser entregat als autors i a la comissió per part de la fallera major de València, com a colofó a la festa en una vesprada plena d’humor i música, en un acte on també van estar presents les autoritats de Sagunt i els membres de la Federació Junta Fallera de Sagunt.

També dins dels premis de les Lletres Falleres, l'assaig publicat al nostre llibret del 2016 de la professora Mercè Durà sobre la primera escriptora valenciana, Sor Isabel de Villena, va ser finalista en el premi Emili Llueca, convocat per la falla El Mocador, de Sagunt. El text versava sobre la vida d’aquesta escriptora i la seua impremta a la literatura valenciana, publicat justament en l’any dedicat per l'Agència Valenciana de la Llengua a aquesta escriptora.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

Lliurament del premi Pepet als autors, Quiles i Tena, i a la comissió .

LLETRES FALLERES

CARME MARTÍNEZ

Nominació premi Emili Llueca, assaig de Mercè Durà.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

103

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

NIT D'ALBADES

ANA LACOBA

104

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

CRIDA

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

105

RECORDS GRÀFICS

BATEIG DEL MONUMENT

PACO QUILES

PACO QUILES

106

CARME MARTÍNEZ

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

PRESENTACIÓ DEL LLIBRET

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

107

RECORDS GRÀFICS

ENTRÀ DE LA MURTA

PACO QUILES

PACO QUILES

108

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

DIA DEL SOCI

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

109

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

VERÓNICA GARCÍA

110

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

CAVALCADA DEL NINOT

PACO QUILES

RECORDS GRÀFICS

PREMIS DEL LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

111

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

FIDEUÀ PER INICIAR LA PLANTÀ 112

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

PLANTÀ DELS MONUMENTS

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

113

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

114

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

115

RECORDS GRÀFICS

VISITA FAURA I GILET

PACO QUILES

PACO QUILES

116

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

PACO QUILES

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

117

RECORDS GRÀFICS

DESPERTÀ I DESDEJUNI

118

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

PROGRAMA FALLER D'ONDA CERO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

119

RECORDS GRÀFICS

ENTREGA DE PREMIS

120

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

121

RECORDS GRÀFICS

122

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

CERCAVILA DEL PORT

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

123

RECORDS GRÀFICS

124

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

125

RECORDS GRÀFICS

PLAYBACKS 2016

PEPI GINER

PACO QUILES

NIT DEL FOC 126

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

RECORDS GRÀFICS

OFRENA

PACO QUILES

VICENTE CUENCA VALIENTE

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

VICENTE CUENCA VALIENTE

127

RECORDS GRÀFICS

MASCLETÀ I ACOMIADAMENT DELS MONUMENTS

CARME MARTÍNEZ

128

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

129

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

CREMÀ

PACO QUILES

130

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

JORDI MIQUEL

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

131

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

132

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

RECORDS GRÀFICS

PACO QUILES

PACO QUILES

NOEMÍ LEÓN

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

133

RECORDS GRÀFICS

FESTA LLETRES FALLERES

134

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

RECORDS GRÀFICS

FOGUERES D'ALACANT

ROSANA MUÑOZ

ROSANA MUÑOZ

ROSANA MUÑOZ

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

135

136

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

La Xicalla í r o t c i V i ina Victor

L

V

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

L

V

137

PACO QUILES

138

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

La Xicalla L

PROTAGONISTES V INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

139

POEMA AL PRESIDENT INFANTIL ÉRIC RATIA I DE HARO Per Teresa Fernández

Éric, xiquet de gran somriure i dolça mirada.

Vas nàixer faller, vas nàixer amb la il·lusió de representar als més xicotets de la falla del teu voler.

Tens passió per les falles, tens passió per aquesta comissió per açò amb orgull portes el faixí roig.

Eres el perfecte president, sempre en el teu lloc, gaudint de tots els moments sempre content.

L

V

Amb Marta formes parella fallera des de ben xicotets.

Enguany compartireu la fantasia, els millors amics són Fallera Major i President, representants d’aquesta gran comissió infantil.

Per a tu farem entre tots els fallers, la teua família i amics, d’aquest exercici faller, una màgica aventura, un somni sense fi, un any molt especial que sempre recordaràs. Éric, xiquet de gran somriure i dolça mirada.

Eres de La Victòria, per al 2017, el nostre President Infantil.

140

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

La Xicalla

141

POEMA A LA

FALLERA MAJOR INFANTIL MARTA URIBE I GARCÍA

En la nit estelada sonen riures de fades i els somnis es fan llegenda entre cotons i coixins.

Mentrestant una xiqueta que dorm amb tranquil·la esperança somia amb un món de fantasia on tot és festa i harmonia.

I és en el món del somni, la nostra bella dorment, serena protagonista, reina de tots els xiquets. aquesta eres tu, arta, fent realitat la teua més anhelada il·lusió, ortar per fi la banda de fallera major.

Transformes amb tendresa sincera i sen illa innoc ncia tot el que toques en bellesa. erqu eres tota alegria, Eres llum infinita.

Eres orgullosa pregonera de la comissió xicoteta.

Escortada en aquest món de somnis i al capdavant també dels més xicotets, estarà sempre amb tu, sense soltar-te de la mà, Éric.

Gallard cavaller de brillant armadura, elegant postura i illusió infinita.

El teu amic i President.

I tampoc poden faltar les estreles que sempre estarem amb tu.

I mai deixarem que camines sola. ván i au t ofereixen la seua experi ncia, Gabriel amb amor fraternal allà on vages t’acompanyarà, El xicotet Joan el seu somriure et regalarà.

I jo... Per a mi eres més que una cosina, eres la meua amiga, enemiga, germanes.

Tu i jo sempre juntes com una pinya.

Per al bé i per al dolent.

Jo guardaré, com un tresor, la primera vegada que ens vestirem de falleres.

I com des del primer dia deies que volies ser fallera major d’aquesta comissió.

Marta, gaudeix d’aquest món de colors i emocions, gaudeix molt del teu any com major, desitgem de tot cor que siga un regnat molt feliç.

Jo ja ho estic de poder compartir-ho amb tu.

Estem molt orgullosos que sigues de La Victòria la nostra fallera major infantil.

D’Alba a Marta

142

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

La Xicalla

V

PACO QUILES

L

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

143

PACO QUILES

144

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

ENTREVISTA La Xicalla L

V

L

V

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

145

ENTRE VISTA

146

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

La Xicalla

L

V

ENTREVISTA AMB

MARTA I ÉRIC

É

ric Ratia i Marta Uribe capitanegen enguany a la xicalla victoriana. Junts, com sempre han somniat. Fallers dels peus al cap, fallers de casal que participen en totes les activitats i actes. Éric és faller de bressol. Sempre és el primer en ajudar en tot: quan cal anar per falla, la nit de la plantà, en els sopars del casal... És l’últim de l’orquestra i el primer a les despertà es. En la setmana fallera no es perd cap acte, és un terra trèmol però alhora és també molt responsable, no s’ix de la fila en cap de les cercaviles i cuida al màxim la seua indumentària, ja que li agrada anar ben plantat.

Marta és fallera i futbolera. Està immensament feliç perquè després d’acompanyar als seus

cosins Pau, Alba i Iv n, per fi haja arribat el seu moment. No es perd cap cercavila, és la primera de la fila i sempre camina amb un somriure. Amiga dels seus amics i molt participativa, compagina les seues dues passions: el futbol i les falles. Al seu costat, per descomptat, l’acompanya la seua cosina Alba, què és com si fóra la seua germana.

Els dos són amics i còmplices des que van començar el col·legi quan eren molt xicotets.

Alegres, divertits i un poc trastos, no paren ni un moment quiets durant l’entrevista, complicant un poc la tasca de l’equip infantil de llibret que, per segon any consecutiu, l’han preparat i fet ells mateixos.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

147

La Xicalla

L

148

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

V

ENTREVISTA MARTA I ÉRIC

PACO QUILES

PACO QUILES

Quants anys teniu i a quin col·legi aneu?

Parleu-nos ara dels vostres gustos

ÉRIC: Tinc 10 anys i vaig a Mediterrani.

M: El meu plat preferit són els macarrons.

MARTA: Jo també tinc 10 anys i vaig a Mestre Tarrazona.

E: Sóc fan de qualsevol entrepà de la tasca Ximo’s.

Què us agrada fer en el vostre temps lliure?

Joc o joguet: els dos coincideixen en la tableta electrònica.

M: A mi el que més m’agrada és veure la tele.

Com no podia ser d’una altra forma, Éric contesta que el que més li agrada és anar a la falla.

Pel que fa als esports, quins són els vostres preferits?

Teniu parella?

M: El futbol. Sóc del València CF perquè visc a València.

Els dos entre rialles contesten que no.

E: L'handbol i el triatló.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

149

La Xicalla A quina part del món us agradaria viatjar?

M: M’agradaria anar a París per a poder veure la Torre Ei el E: A mi m’agradaria anar a Venècia per a poder tornar a pujar en barca, només he pogut pujar una vegada i em va agradar molt.

Quins són els vostres ídols musicals?

E: Beret, Nicone i Arce.

M: Jennifer López.

Us agrada cantar i ballar?

E: No m’agrada cantar però sí que m’encanta ballar.

M: No, m’agrada ballar.

Pel que fa al col·legi, quina és l’assignatura que més us agrada?

M: Matemàtiques.

E: Valors socials i cívics. s agrada anar a la fira?

M: Sí.

E: No, m’avorreix. ra a s que ens fiquem en matèria parlem de falles. Una vegada més els dos coincideixen en l’esdeveniment què més els hi agrada i diuen que l’acte que els va parèixer més bonic va ser la presentació.

150

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ENTREVISTA MARTA I ÉRIC

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

151

L

V

L

V

La Xicalla

Per què vau decidir representar a la comissió infantil?

M: Sí, ja he vist la falla i m´encanta. No sé encara quin ninot triaré, però de segur que serà el més bonic.

M: Perquè havia vist als meus cosins representant a la comissió i vaig pensar “per què jo no?”, m’encanta vestir-me de fallera.

E: Ja hem anat a visitar-la, esta molt xula tot i que encara no estava acabada. M´agradaria emportarme mitja falla a casa, jaja.

E: Em sent molt feliç de poder representar als xiquets de La Victòria en cada acte faller i poder gaudir junt amb Marta durant tot l’any d’allò què més m’agrada: les Falles.

Com cregueu que aniran els actes que hi queden?

Quin d’ells espereu amb més entusiasme?

Us sembla molt diferent viure les falles com a president infantil i fallera major infantil?

E: Gaudiré de cada acte perquè el temps passa volant però la plantà és l’acte que espere amb més il·lusió.

M: Sí, hi ha molts més actes i coneixes molta gent d'altres falles. A més el temps passa molt més a pressa.

E: És diferent perquè a més de divertir-me amb altres presidents, també em done compte que tinc l’obligació de representar bé a la meua falla, però encara així m’encanta.

M: Tinc ganes de gaudir de tots, però el que espere amb més ganes és l’ofrena.

Quin missatge voleu transmetre a la xicalla? El dos es posen d’acord per a demanar als seus fallers que gaudisquen de les falles al màxim, que participen en tots els actes perquè s’ho passaran genial i que compartisquen amb ells la nostra festa.

Heu anat a veure els monuments? Sabeu ja quin ninot aneu a emportar-vos i rescatar del foc?

152

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Equip infantil de llibret

ENTREVISTA MARTA I ÉRIC

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

153

154

La Xicalla L

V

L

V

L

V

VICTORIANS MENUTS L

V

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

155

COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL 2017 Daniel Adrián Blasco Marc Martínez Alcaina David Álvarez Vicent Raúl Martínez Herranz Erik Andrés Sánchez Javier Maya Suárez Alex Anguita Montesinos Alberto Moral Piñol Manuel Anguita Pérez Darío Moraleja Rustarazo Cesar Badal Algarra Pablo Moraleja Rustarazo Jordi Ballester Ferrer David Muñoz Guillem Iván Batalla Jordá Jorge Muñoz Guillem Sergio Batalla Jordá Alejo Muñoz Mauri Nicolás Bataller Lacoba Xose Mut Bertomeu Pablo Brines Carrillo Adriá Navarro Merenciano Aarón Casas Hernández Hizan Nieto Rodríguez Edgar Casas Hernández Iker Nieto Rodríguez José Manuel Cejudo Mico Alejandro Nieto Vicens

156

PRESIDENT INFANTIL

2017 ÉRIC RATIA I DE HARO Martin Cejudo Mico Pau Núñez Castelló Adrián Cerdán Martín Alejandro Orenga Martín Alejandro Céspedes Frach Nacho Peguero Martínez Víctor Coba Reguillo Àlex Pérez Lacoba Daniel Gallardo Pérez Izan Pérez Lacoba Rubén Gálvez Álvarez José Pérez Morte Izan Gálvez Álvarez Joel Pérez Orón Diego García Anreus José Miguel Pérez Orón Joan García Belastegui José Carlos Picazo Gómez Antonio García de los Ángeles Rico Hugo Rodríguez Sojo Salvador García de los Ángeles Rico Iván Sáez Carnicero Daniel García Domínguez Jorge Salvador Gil Manel García Núñez Adrián San Antonio Abad Daniel García Roig Luís Miguel Sarasa Carnicero

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Pau García Tamarit Héctor Serrano López Nathan Gil Gutiérrez Víctor Serrano López Sergio Gimeno Álvarez Robert Serrano Sánchez Hugo González Gallego Javier Sola Ruiz Mario Granjo Francés Héctor Solanas Vius Kiko Guillen Rodríguez Hugo Solano Vaquero Asier Hernández Espuig Mario Solano Vaquero Mario Hernández Peláez Gabriel Uribe García Marcos Iserte Lechón Carlos Verdejo Navarro Aarón Jordán Baldres Cesar Abenezer Villalba Quesada Álvaro Jordán Perales Borja Villarroya Bueno Jacobo Martí Jaraba Bruno Villarroya Bueno Pablo Martín Sangüesa Miguel Ángel Guerrero Alegría

La Xicalla

CORT

D'HONOR INFANTIL 2017

Cristina Abal Sánchez Carla González Gallego Daniela Noguera Paesa Alba Acosta García Lola González Rueda Alba Núñez Castelló Yasmina Agustí Martínez Roció González Rueda Neus Orenga Martín Paula Alfaro Flores Zoe Goyeneche Calderón Noa Peláez Valenzuela Leire Anguita Montesinos Leire Granjo Francés Lucia Pérez Vicente Lucia Anguita Pérez Naia Hernández Espuig Marta Pérez Vicente Anaïs Badal Algarra Eugenia Herrero Ruiz Noa Pérez Vivas Andrea Barrios Cabeza Alba Hidalgo Merenciano Estefanía Prados García Cristina Belmonte Muñoz Gemma Honrubia Rodríguez Sharay Prados García

FALLERA MAJOR INFANTIL

2017 MARTA URIBE I GARCÍA

Abril Benito Rahona Paula Ibáñez Martin Mireia Quiles Martínez Carla Benito Rahona Elena Iserte Lechón Paula Ratia de Haro Daniela Bof Alfaro Naima Jonmbeili García Irene Riquelme Jurado Miriam Bonet Selles Claudia Jordán Baldres Helena Sáez Carnicero Ainara Calvo Galdón Nadia Juan Caballero Andrea Salvador Gil June Calvo Galdón Paula Kamenov García Laura Segovia Pastor Paula Campos Marín Mar Lahuerta Domingo Neus Serrano Bracamonte Mireia Carot Marín Julia López López Elena Simón Molino Aitana Catalán Hilario Luz López López Ainhoa Soto Espinosa

Naiara Catalán Hilario Sara López Merenciano Sara Toledo Puig Laura Céspedes Frach Candela Llorente Rojas Silvia Toledo Puig Blanca Cocera Cortes Victoria María Baldiris Diana Tomas Gómez Andrea Díaz-Alejo León Sofía Martin Sangüesa Noa Tomas Gómez Elsa Díaz Méndez Victoria Martín Sangüesa Ana Tortajada Ramírez Mar Díaz Urceira Nayara Martínez De la Fuente Adriana Valero Díaz Andrea Escrig Castillo Alba Martínez Guillamón Violeta Villar Canelles Andrea Fernández Muñoz Paula Martínez Herranz Aitana Zapater Vicente Amelie Ferrer Ferrer Ángela Martínez Sánchez Sofía Fontana Santibáñez

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Paula Martínez Sánchez Ada Fraj López Elia Maya Suárez Daniela Galarza Cara Abril Mejías Nieto Ángela Gallardo Pérez Lucia Mejías Nieto Sofía García Anreus Lucia Mesa Guerra Zaira García Martínez Paula Mesa Guerra Ángela García Ocasar Lucia Mezquita Alcalá Inés García Ocasar Danna Milla Martin Eva García Ortega Ainara Montes Sainz Ivonne García Sánchez Ainhoa Mora Barragán Valentina García Zacarías Leyre Mora Barragán Sara Gil Gil Elena Moral Piñol Coral Gómez Hernández Rocío Moraleja Rustarazo Paz Gómez Hernández África Morón Solano

157

L

V

Anaïs Badal Algarra

La Xicalla David Muñoz Guillem

158

L

V

Andrea Fernández Muñoz

NOUS

FALLERS 2017

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

Joan García Belastegui

L

V

L

V

Julen Pérez Oron

Leyre Mora Barragán

Meritxell Navarro Merenciano

Rocío Moraleja Rustarazo Martín Cejudo Micó

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

159

PACO QUILES

160

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

LA FALLETA 2017

L

V

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

La Xicalla

161

La Xicalla SECCIÓ ESPECIAL CAMP DE MORVEDRE

ESBÓS 2017

LEMA: PASSEIG PER VENÈCIA ARTISTA: MIGUEL ÁNGEL ROYO FERRANDIS CRÍTICA: JULIO LAHUERTA CINTAS

162

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

LA FALLETA CRÍTICA

INTRODUCCIÓ Xiquets us volem presentar una cosa que us pot interessar, des de fa molts anys vivim en una diversitat cultural.

Hem de parlar de dues coses dues coses que us van a captivar, una és la música que ens envolta i l’altra la gastronomia de veritat.

Som tots molt distints fem les coses diferent, ningú és millor que ningú hem de tenir-ho present.

Si ho desitgem podem viure volem demostrar en aquesta ocasió, que podem viure tots en harmonia i com ser una gran germanor.

PACO QUILES

ESCENA PRINCIPAL Passejant en la góndola declaren al món el seu amor, són dos enamorats il·lusionats demostren la seua alegria sota el sol.

Els cupidos els envolten milers de fletxes els llancen l amor de seguida els aconsegueix, impossible que no els atrapen.

Els músics en el pont no paren de tocar, l’aposte cavaller princesa vol trobar.

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

163

La Xicalla PRIMERA ESCENA De Sagunt han vingut omplint de música els mars, la alla la Victòria està desfilant, de color inunden els canals. a xiqueta al ant al cel vol a tots presentar, el llibret de la seua falla perquè ho vegen els italians.

Els fallers molt contents al so de la música ballen, estan vivint una altra història i a Venècia els abracen.

SEGONA ESCENA PACO QUILES

La ballarina està esperant que arriben tots els fallers, per a ensenyar-los de bona gana com balla al ritme d’ells.

Que ningú moleste als fallers, el gos guardià vigila ja que vol que aquests dies gaudisquen de la seua harmonia.

Com era d’esperar els xiquets tiren petards, i s’amaguen atemorits ací no estan acostumats.

Han preparat una mascletà estan tots molt ansiosos, que del cisell comen arà perquè estan tots molt nerviosos.

PACO QUILES

164

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

LA FALLETA CRÍTICA

TERCERA ESCENA L’obrer no pot parar de treballar i treballar, per intentar que Venècia es deixe per fi d inundar.

Que el seu és un gran carnestoltes, els venecians ens volen mostrar famós en el món sencer que els valencians van a admirar.

El faller pujat al fanal amb somni vol gaudir, de veure Venècia de dia i que de nit es va a transformar.

El calb representa la música la música de la festa del carnestoltes, però està impactat de la xaranga els veu desfilar pels carrers a totes.

PACO QUILES

QUARTA ESCENA El gran cuiner italià en el seu restaurant vol demostrar, que la pizza està molt més bona que la paella, però no ho aconseguirà.

El faller està cuinant la paella vol donar a con ixer, perquè tasten els seus nous amics el que a Val ncia es menja al nàixer. És el millor so del món el que ix al fer la paella, quan cou el nostre arròs el paladar es posa al nostre favor.

La coloma amb les seues millors gales Europa pensa travessar, des de Ven cia fins a Val ncia a la Geperudeta vol ofrenar.

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

165

PACO QUILES

La Xicalla CINQUENA ESCENA Aquest pescador emocionat en sentir la música sonar, es despista dels seus peixos i el gat se’ls vol furtar.

En la balconada una mare emocionada explica a la seua filla major, que prompte amb un aposte galant en la góndola abra ats passejaran.

La mare s’emociona de poder recordar, quan ella era mossa i passejaven pel canal

CONCLUSIÓ Queda demostrat en aquesta falla que juntes podem viure, dues cultures molt diferents sense necessitat de disputes. er això us diem xiquets que intenteu comprendre, a les persones que us envolten i no jutgeu per aprendre.

166

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

L

V

LA FALLETA CRÍTICA

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

167

PACO QUILES

168

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

L

V

La EN IMATGES Xicalla

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

169

La Xicalla

ANA MONTALBÁN

PLAYBACK INFANTIL 2016 170

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

EN IMATGES

BATEIG DE LA FALLETA 2016

PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

171

La Xicalla

PACO QUILES

PACO QUILES

CARME MAR´TÍNEZ

172

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

EN IMATGES

DIA DEL XIQUET2016

CRISTINA DE HARO

CRISTINA DE HARO

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

173

La Xicalla

PRESENTACIÓ INFANTIL

CRISTINA DE HARO

VICENTE CUENCA VALIENTE

174

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

EN IMATGES

NOELIA FOTÒGRAF

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

175

La Xicalla

ANADEO TORRES

VICENTE CUENCA VALIENTE

176

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

VICENTE CUENCA VALIENTE

EN IMATGES

TROBADA FALLERA DE FAURA PACO QUILES

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

177

La Xicalla

PACO QUILES

178

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

EN IMATGES

NADAL AL CASAL

ROSANA MUÑOZ

ROSANA MUÑOZ

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ROSANA MUÑOZ

179

CONTE INFANTIL

ELS QUATRE FALLERS VIATGERS Un conte de Rocío Gonzalez, Leire Anguita i Zoe Goyeneche

U

na vegada hi havia dos presidents i dues falleres que caminaven pel camp fent-se fotos els quatre; quan es va fer de nit llavors van buscar el camí de volta a casa i no ho van trobar.

Sense adonar-se es van mullar els peus amb un gran i gelat llac i tenien molt fred.

Caminant, caminant van trobar un refugi, estaven tan cansats que de seguida es van adormir.

L’endemà al matí s’alçaren i ja era de dia, així que van continuar buscant el camí de volta a casa i arribaren a una encreuada en el que hi havia molts camins. No sabien quin triar però en un d’ells posava “Volta a Espanya” i sense pensar-se’l dues vegades van seguir caminant per eixe camí fins que en un altre cartell posava “Has arribat a Espanya”.

Es van posar tan alegres que van eixir corrent i van veure a un senyor que els va dir on estava la falla La Victòria.

Van viure feliços i van menjar perdius.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

180

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

181

VICTORIANS

CUINERS

182

L

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

V

VICTORIANSCUINERS

BUNYOLS PABLO MORALEJA

INGREDIENTS: • 500 g de farina • 50 g de rent fresc • 1 got i mig d’aigua • 1 miqueta de sal • Oli d’oliva per a fregir ELABORACIÓ: En un recipient gran, desfer el rent amb un poc d’aigua tèbia de cocció. A continuació afegir, una miqueta de sal, la farina i, amb una mà, pastar la mescla.

Deixar reposar perquè puge la massa durant uns 30 minuts.

En una paella molt fonda posar gran quantitat d’oli, i quan estiga molt calent començar a fregir els bunyols.

Quelcom molt important, tindre al

costat un bol amb aigua, per a anar mullant els dits, perquè la massa no es quede apegada. Col·locar els bunyols en una font amb paper absorbent per a eliminar l’excés d’oli.

La forma correcta de degustarlos és banyant-los amb sucre i si s’acompanyen amb un bon tassó de xocolate ben espesset, millor que millor.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

183

VICTORIANSCUINERS

COCA DE LLANDA NOA PELÁEZ

INGREDIENTS: • 3 ous • 300 g de sucre • 200 g oli gira-sol • 50 g suc de taronja • 250 g llet • 400 g farina so res gasi ant 3 lan i 3

orats

ELABORACIÓ: Calfar el forn a 180 graus. Posar els ous i el sucre en un bol i batre fins a doblegar el volum. Afegir la ratlladura de llima, sense arribar a la part blanca perquè si no, amargarà. Afegir a la mescla anterior l'oli, el suc de taronja i la llet.

Batre amb cura. Incorporar la farina i els sobres de gasificant, tamisar perquè no queden grumolls. Batre fins que es quede una massa fina i esponjosa.

Preparar el motle, pot ser rectangular o

184

com ho tingueu per casa. Podeu untarho amb oli, posar paper d’alumini o vegetal. Abocar en el motle i afegir el sobre de la massa sucre granulada, amb canyella al gust. Ficar en el forn (que ja estarà calent) durant 20-25 minuts a 180 graus. Abans de traure, comprovar la cocció introduint un escuradents o ganivet en el centre de la coca; si ix net ja està. Si no, deixar-ho una miqueta més.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

VICTORIANSCUINERS

ESGARRAET

HUGO I MARIO SOLANO VAQUERO

INGREDIENTS: • 175 g molles de bacallà en saladura • 4 pimentons rojos o 250 g • 1 dent d'all o 2 menuts • Oli d’oliva verge extra

ELABORACIÓ: Escalfar el forn a 180 graus. Untar els pimentons rojos en un poc d'oli d'oliva i posar-los al forn uns 20-25 minuts fins que estiguen fets. Traure'ls del forn, esperar que gelen i llevar-los la pell.

Tallar-los a tires esgarrant-los i reservar.

En el bacallà fem la mateixa operació, intentant esmollar-ho bé perquè no siguen trossos molt grans. Tallem l'all en rodanxes i ho reservem. Agarrem una font un poc fonda i col·loquem les tires de pimentó roig, en un poc del suc que

hauran soltat, el bacallà i l'all trossejat.

Ho arruixem tot generosament en oli d'oliva verge extra. Removem un poc perquè es mesclen els tasts. Ho refrigerem tapat.

Aquest plat es pot preparar d'un dia per a altre, així els ingredients hauran macerat i estarà més saborós. En servir-ho, és preferible traure-ho uns 20 minuts abans de la nevera perquè estiga a temperatura ambient.

Bon profit!

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

185

VICTORIANSCUINERS

ESPAGUETIS DE L'ARC DE SANT MARTÍ MIREIA QUILES INGREDIENTS: • 200 g de pasta • 2 litres d'aigua • Colorants alimentaris • Sal • Salsa per condimentar • Formatge ratllat ELABORACIÓ: Posar dos litres d’aigua dins d’una casserola al foc i portar a ebullició, afegint sal. La proporció és d’un litre d’aigua per cada 100 grams de pasta, que vindria a ser per a dues persones, però les quantitats es poden variar al gust. Quan comence a bullir, afegir els espaguetis o la pasta que vulguem i remoure de tant en tant durant la cocció, mantenint la pasta en l’aigua durant el temps que indique l'envàs o paquet. Quan acabe, escórrer bé

186

l’aigua sense llavar la pasta ni afegir aigua nova, per evitar enfredar-la.

Preparem en diferents plats el colorant alimentari del qual vulguem que siga la pasta i repartir els espaguetis en ells, remullant-los bé perquè adopten un color uniforme. Després, afegir la salsa i el formatge ratllat al gust. Si utilitzem més colorants diferents, fins i tot barrejant-los entre ells també, millor quedarà el nostre plat i l’Arc de Sant Martí haurà baixat del cel per estar a la nostra taula!

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

VICTORIANSCUINERS

PANOU

ROCIO I LOLA GONZÁLEZ LEIRE ANGUITA INGREDIENTS: • 250 g de farina de blat • 65 g de sucre 2 ous L • 40 ml d'oli • 40 ml de llet • 20 g de rent fresc • Ratlladura d'1 llima ullerada d aigua de tarongina op ional ELABORACIÓ: Dissolem el rent en llet tèbia. En un bol mesclem amb unes varetes els dos ous, el sucre, l'oli, la ratlladura de la llima i la cullerada d'aigua de tarongina. Afegim a poc a poc la farina tamisada fins a aconseguir una massa prou espessa.

Finalment aboquem la llet tèbia amb el rent i amb ajuda d'una espàtula mesclem bé fins a aconseguir una massa homogènia que quedarà lleugerament apegalosa.

Cobrim el bol amb un drap i deixem llevar en un lloc càlid i sense corrents d'aire fins

que doble el seu volum, entre una hora - hora i mitja. Llevem el gas i passem la massa a una placa de forn amb paper vegetal, donant-li la forma redona de tonya.

Cobrim novament i deixem una mitja hora més perquè puge una altra vegada.

Pintem la superfície amb clara d'ou batuda, empolvorem una cullerada o dos de sucre per damunt i fiquem al forn calfat prèviament a 170 graus durant 20 minuts, fins que es vegen daurats.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

187

VICTORIANSCUINERS

ROSQUILLETES MARCOS I ELENA ISERTE LECHÓN

INGREDIENTS: • 125 ml d'aigua • 100 ml d'oli d'oliva • 45 g de rent de forner • 500 g de farina de blat • Sal ELABORACIÓ: Fica en un bol l'aigua, que estiga temperada, dilueix en l'aigua el rent de forner. Afegeix l'oli i un pessic de sal, ara veu afegint la farina a poc a poc sense deixar de barrejar. Quan hages ficat tota la farina pasta amb les mans uns 5 minuts, fins a aconseguir una massa compacta i homogènia.

Deixa la massa en el bol, la tapes i la deixes reposar en un lloc temperat una hora. Passada l'hora la massa haurà doblegat la seua grandària.

Agafa una bola de massa i dóna-li forma

188

rodant-la sobre el banc, fins a aconseguir un pal d'uns 6 o 7 centímetres i de mig centímetre de grossor aproximadament.

Deixa els pals en una safata de forn sobre paper vegetal, perquè no es peguen.

També pots fer les rosquilletes planes, agafa una bola de massa i la rodes una mica sobre el banc i després l'aixafes una mica. Les deixes reposar en la safata uns 10 minuts. Li tires una mica de sal per damunt i les introdueixes en el forn a 180 graus durant 20 minuts. Deixa-les refredar abans de menjar-les.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

VICTORIANSCUINERS

TORRÓ DE XIXONA DARIO MORALEJA

INGREDIENTS: 250 g d a etles torrades sense sal i • 200 g de sucre glaç • 50 g de mel • 1/2 culleradeta de canella • Ratlladura d'una llima • Una clara d'ou

ltes

ELABORACIÓ: Jo recomane sempre torrar i moldre les ametles a casa, si tenim eixa possibilitat. A més que és difícil trobar ametles torrades sense sal, s’enranceixen amb facilitat i per al meu gust les que es troben en els comerços estan massa torrades. Per a això posem 300 grams d'ametles crues en una safata de forn i les torrem uns cinc minuts en el forn ja calent a 180é (amb aire) / 200é (sense aire) . Cal vigilarles, a penes comencen a prendre quelcom de color les traiem i les deixem refredar.

Posem les ametles en una batedora de got potent o un altre robot i les triturem, sense passar-nos perquè no comencen a soltar el greix. És preferible que quede algun tros d'ametla d'una certa grandària. Reservem..

En un casset o un altre recipient posem la mel i el sucre, i mesclem. Agreguem la clara,

batent vigorosament i mesclant bé Agreguem l'ametla mòlta, la canella i la ratlladura. Mesclem bé, emprant-nos a consciència perquè en este punt la massa que es forma és un verrim infame contra el que cal lluitar a braç partit.

Passem la mescla al motle de torró, que haurem untat prèviament amb oli de girasol per a poder extraure després la pastilla còmodament. Compactem la mescla amb la mà o una espàtula. Escurem bé el recipient amb l'espàtula i allisem la superfície de la pastilla. No vos importe que vos quede un poc irregular, perquè s'acaba igualant, fluix un poc.

Una vegada formada la pastilla de torró, la podem ficar en el frigorífic unes hores perquè es compacte més. I ja està llesta.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

189

VICTORIANSCUINERS

VICTORIANS

CUINERS

190

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

VICTORIANSCUINERS

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

191

PASSATEMPS Horitzontals: 1. Plat típic valencià que es fa amb arros, pollastre, conill i bajoca.

2. Dolç de forma redona que es menja amb xocolata en falles.

3. Menjar típic de l’Albufera que es fa amb peix i creïlla.

4. Dolç típic de Xixona.

5. Coca dolça que es cuina al forn i es menja en el desdejuni.

MOTS ENCREUATS Turisme gastronòmic 1

Verticals: 1. Plat típic valencià amb fideus, marisc i caldo de peix.

2. Coca salada pareguda a la pizza.

3. Amanida de pebrot roig i bacallà.

4. Fruita més coneguda de València.

5. Salsa amb la qual acompanyem les braves.

2

1 4 4 5

2 5 3 3

192

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PASSATEMPS

SOPA DE LLETRES Turisme sostenible

Troba les 12 paraules relacionades amb el turisme sostenible TURISME

D

R H

U

I

A

C

G

L

J

L

E

A

V

I

T

G M B O A

A

E

R S

T

Y

F

B

L

K

M

O

I

T

J

I

Q

S

F

U E D

F

FAR

A

F

E

U

J

G

O M

V

M

U

R M A R

J

A

L

C H R

F

TEATRE ROMA

W R A

R

B M G

Y

K

F

R

J

U

R

D

B

C

O A T W

C

V N

I

Z

M

J

T

E

A

T

R

E

R O M A

R

F

E H

D

O

J

S

Q

C

A

Ñ

L

U

M H

G

O P

R

T

F

G

F

S

A

MALETES

C

B Q M D

A

V M

K

I

P

Y

T

H G

F

S

B

S

T R

E

CASTELL

S

E R

E

A

B

T

S

O

S

T

E

N

I

B

I

L

I

T

A T

O

V N H

F

R

T

U

A

M M

L

I

E

H Q

R

P

Y

Ñ L

S

A

R

C N

B

C

T

I

O

E

A

S

X W C Q

H

L

O

C

S

A

T

M D A

A

C

B

U

T

D

P

O Ñ

E

U D

V

E

A

S

Z Q

J

M X A

S

T

E

A

N

I

N

I

R

L

L

A

F

E

E

C A

Q

V N Y W T

G M

S

A

A

M

F W T Ñ

K

T

I

S

A D W

D

R S

V

Y

E

M N

M

J

U

D

A

U B

E

F

J

K H F W

F

R W Y

T

I

L

P

B

A

X

S

L

R

L

D

Z

U

O R

T

N

S

D Z

C

V

G W L

I

T

U O

P

A Ñ

J

G

D

B M G

A

A

C B M

K

J

U

Y

E

Ñ

L

P M M

I

U

E

F

G S H

E

F

R M O

U

MOLL MARJAL

SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENT CULTURA

FORN ALT GRAU

L

U

A

Q W A

R

H

F

Y

R

N

J

K

I

D

S

T

Y

B

T

F

O

R

N

A

L

T

S

G

A

V

J M

K

U O

A K

J

G

O U T

R

S

A M N

Z

L

G

F

J

D

P

O U

U E

R

D

R

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

S

193

GUIA TURÍSTICA

194

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

L

V

PACO QUILES

11

GUIA TURÍSTICA

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

195

GUIA TURÍSTICA

PACO QUILES

196

GUIA TURÍSTICA

E

l Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província de València. El riu Palància n’és l’eix central, flanquejat per la serra Calderona, pulmó natural per als habitants del seu entorn. En la comarca s’eleven els carismàtics cims del Garbí o El Picaio, als peus dels quals s’estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fins al litoral, amb extensos aiguamolls. La comarca té un important patrimoni arqueològic i industrial, amb una història mil·lenària, amb una magnífica oferta d’allotjaments i restaurants, que configuren una zona turística excel·lent.

Sense cap dubte, es tracta d’una comarca que ofereix una àmplia gamma de possibilitats: des del seu litoral amb platges extraordinàries de fina arena i aig es cristal·lines, fins a paratges plens de pinars i miradors naturals, així com monestirs al cor de la serra, muntanyes llegendàries com la serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua i una llarga llista que pots conéixer en les seg ents pàgines d’aquest llibret faller que pretén que també sigues turista a la teua ciutat i a la teua comarca.

ÍNDEX DE LES ENTRADES 01. ALBALAT DELS TARONGERS

09. CASTELL DE SAGUNT

17. PORT DE SAGUNT

02. ALFARA DE LA BARONIA

10. ERMITES DE SAGUNT

18. QUART DE LES VALLS

03. ALGAR DE PALÀNCIA

11. ESTIVELLA

19. QUARTELL

04. ALGIMIA D’ALFARA

12. FAURA

20. SAGUNT

05. BENAVITES

13. GILET

21. SEGART

06. BENICALAF

14. MARJAL D’ALMARDÀ I DELS MOROS

22. SERRA CALDERONA

07. BENIFAIRÓ DE LES VALLS

15. PETRÉS

23. TEATRE ROMÀ

08. CANET D’EN BERENGUER

16. PLATGES DE SAGUNT

24. TORRES-TORRES

ibliografia

• Portal turístic de la Agència Valenciana de Turisme, www.comunitatvalenciana.com Pàgines eb dels ajuntaments dels setze municipis del Camp de Morvedre.

• Wikipedia.

El esgra ado arro o de la glesia de uestra eñora de los ngeles de ena ites, dossier elaborat pel cronista Jesús Peñarocha Altabella el 10 de maig de 2013 amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats.

• Er itas y santuarios de la o unidad Valen iana. Blog.

• La asa Lluis uarner. Apro i a i a l es riptor i el seu entorn. 1998, Fundació Bancaixa. eb turística de l’Ajuntament de Sagunt.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

197

01

ALBALAT

DELS TARONGERS

Pont sobre el riu.

198

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

01 GUIA ALBALAT DELS TARONGERS

E

l terme d’Albalat dels Tarongers està format en part pel parc natural de la Serra Calderona (veure entrada) i en part pel riu Palància i la seua vall. La població disposa de la massa forestal més important de la comarca del Camp de Morvedre i una de les més destacades de la Comunitat Valenciana. El seu territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu a la ribera del riu, però també per muntanyes i barrancs, amb oliveres i garrofers, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaxar-se i a oblidar el temps a través de les seues sendes i fonts.

L’origen de la població es remunta als temps dels romans. El topònim Albalat és un arabisme segons l’historiador Sanchis Guarner, perquè equival a AlPalas o Palaz, que significa vila o caseriu. Així, se suposa que va ser una de les moltes viles que van poblar la civitas saguntina. Tanmateix, la paraula alat significa en àrab paviment del camí, com va indicar el cronista Antoni Chabret.

Casa-palau Aquest immoble, construït durant els segles XIVXV, és un palau gòtic en bon estat de conservació.

Es troba en el nucli urbà de la població, enfront del pont que travessa el riu Palància i pròxima a l'església parroquial. Es tracta d'una sòlida casa senyorial fortificada, encara que probablement s'alçara sobre construccions més antigues, ja que s'han trobat evidents vestigis romans. Quasi amb seguretat va ser iniciada davall el senyoriu de Jofré

de Blanes, a finals del segle XIV, i en ella es va allotjar el monarca Martín l'Humà en 1401. Encara que ha patit nombroses reformes posteriors, és amb tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la mescla d'elements palatins amb defensius, característica de les cases senyorials d'eixa època. Des de l'any 1897 pertany a la família Baixauli. L'edifici es compon de semisoterrani -amb gran profusió d'arcs- i tres plantes. L'accés es realitza per porta amb arc de mig punt format per àmplies dovelles, i sobre ella s'obrin les dues úniques finestres de la planta baixa. Per damunt hi ha un primer cos emmerletat i sobre ell, reculada, la planta noble com testifiquen les riques finestres ogivals. Les torres, de planta quadrada i emmerletades, s'alcen sobre el conjunt encara que han sigut unides per un últim cos de construcció posterior.

Cova de l’Aigua Amarga Les civilitzacions antigues han deixat restes arqueològiques pel terme municipal, com per exemple a aquesta cova, descoberta en 1973 prop del monestir de Sant Esperit de Gilet, en les proximitats de la casa del mateix nom. Es tracta d’una cavitat d’uns 13 metres de profunditat i uns 6 d’amplària, oberta cap a l'oest en un turó a 310 metres sobre el nivell del mar. Des de la boca de la cova es pot contemplar un ampli panorama de la zona. Tot i que no s’han realitzat excavacions arqueològiques, en ella s’han trobat pintures rupestres del període eneolític (2000 aC) que representen una cabra mirant cap a la dreta i una

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

199

01 GUIA ALBALAT DELS TARONGERS

Castell-Palau.

PACO QUILES

possible figura humana esquemàtica, pintades en color vermell vinós. El seu estat de conservació és acceptable, ja que l’entrada està tancada amb una reixa, malgrat que açò li lleva visibilitat a les pintures. Per arribar-hi, es pot caminar quasi 4 ilòmetres per la ruta local de senderisme PRV318, partint des d’Albalat i enllaçant amb la senda de Comediana o Cova de la Cabra. També es pot recórrer el sender forestal que parteix del monestir de Sant Esperit i arriba a la cova en 1,5 ilòmetres. Al terme municipal es troba a més un grup nombrós de jaciments arqueològics de diverses èpoques, en especial d'època prehistòrica i també de l'Edat del Bronze, d'època ibèrica, romana i medieval, com entre altres la

200

L'església des del carrer Major.

PACO QUILES

cova Buitrera, la muntanya dels Arcs o el castell de Comediana, que possiblement va ser un nucli de població en temps de Jaume I.

El Castell del Piló Actualment està en ruïnes, però encara poden distingir-se parts dels llenços de les muralles, algunes construccions auxiliars i els basaments de les torres defensives, destacant la paret dreçada d'una d'elles que li dóna l'aspecte de piló a què probablement al·ludeix el seu nom.

El castell s'alçava en la Muntanyeta del Piló, una xicoteta elevació rocosa també coneguda com de les Forques o Forquetes, separada de la població pel llit del riu i adjacent a l'autovia,

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

01 GUIA ALBALAT DELS TARONGERS des d'on pot observar-se perfectament. Les restes que han sobreviscut són de factura islàmica, tot i que en la contornada del seu emplaçament s'han trobat restes ibèriques i romans, la qual cosa fa pensar en una ocupació anterior. Va haver de ser un xicotet recinte murallat que controlava el curs del riu Palància, depenent del pròxim castell de Sagunt.

L’església de la Immaculada Concepció La construcció data del segle XVIII i consta de tres naus amb estructura de creu llatina.

Presideix la plaça de la Puríssima, on es realitzen nombroses activitats d’oci i culturals. L'edifici és neoclàssic destacant la cúpula i les quatre petxines decorades amb motius bíblics: Adam i Eva expulsats del paradís, l'arca de Noé, Jacob i Moisés amb els esbarzers cremant, i una vidriera de la Immaculada Concepció, situada en el cor del Pintor Joaquín Michavila. L’alt campanar destaca en veure la seua fatxada. Es va començar a construir el 1796 i es va acabar en 1803.

Posteriorment, va ser restaurada en 1886. Els estudis apunten que, amb probabilitat, va ser una mesquita dels moriscs que es trobaven en la zona i que, una vegada conquistada per Jaume I, va ser reconvertida en església. El 1988 es va descobrir la cripta subterrània amb abundants restes òssies durant els treballs de consolidació de l’immoble amb la reparació de les pilastres. En els treballs aparegueren plats de ceràmica decorada amb motius de l’època, que estan exposats a l’església.

L’última restauració va ser l'any 1996.

Pintura Rupestre Cova de l´Aigua Amarga.

Carrers del Mig i Pau.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PEDRO PONCE

PACO QUILES

201

02 L

ALFARA DE LA BARONIA

Cisterna

a zona ja estava poblada durant l’època ibera, ja que s’han trobat en el seu terme restes arqueològiques de forns d’aquest període i gran quantitat de ceràmica. En època romana, la zona de l’actual Alfara d’Algímia pertanyia a l’Ager aguntinus. La zona no va patir, en el segle V, ni la invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es va mantenir inalterada des de la crisi de l’Imperi romà, al segle III, moment en el qual la població de l’Ager aguntu es va recloure en les viles rurals, fins a la invasió musulmana. Així, és especialment pintoresc el seu centre històric, amb carrers estrets i cases adornades amb moltes plantes. El seu terme és travessat pel Palància i el nucli urbà se situa al costat del llit del riu i als peus de la Muntanyeta de l’Ermita dels Afligits. La zona muntanyenca del terme està coberta de pins, timó, romaní i espart.

202

PORTAL VIVE EL ALTO PALANCIA

Església de Sant Agustí La primera església de la qual es té constància va ser construïda pels moriscs en 1593 i el seu constructor va ser el mestre Garriga. Cap a finals del segle XVII, va ser necessari més espai per a les litúrgies i al maig del 1799 es contracten a Cristòbal Bueso les obres d’ampliació de l’església amb les quals es construeix el temple que perdura fins a l’actualitat, amb planta de creu llatina, cúpula sobre el creuer i tres naus amb capelles en els laterals. Concloses les obres, es va encarregar al mateix arquitecte la unificació ornamental de l’edifici en estil jònic, que presenta un disseny neoclàssic en la frontera i reprodueix un temple grec. Aquest estil també es manté al seu interior, on cal destacar l’obra pictòrica de Joaquín Oliet.

Els frescos escenifiquen la glorificació de Sant

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

02 GUIA ALFARA DE LA BARONIA Agustí, la comunió de la Verge, l’Oració en l’Hort, la Visió de Sant Joan Baptista, l’Asunción de Verge, Sant Albert Magne, Sant Tom s d’Aquino i Sant Buenaventura.

rmita de la

are de D u dels

igits

L’edifici es troba en el cim de la Muntanyeta de l’Ermita, als peus de la qual se situa el nucli urbà.

Es construeix entre 1690 i 1699. És un edifici de planta rectangular, d’una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts. A l’interior, la nau està coberta per voltes de canó, amb llunetes per a il·luminar-la. La decoració és senzilla, d’estil dòric.

Destaca la talla barroca de la Nostra Senyora dels Afligits, de finals del segle XVII, que té un metre d’altura i descansa sobre un pedestal.

La c sterna No es coneix la data exacta de la seua construcció, però la tradició oral diu que va ser cap a finals del segle XVIII durant l’etapa del comte de Floridablanca, qui va alliberar al poble del pagament de l’impost de la seda per recavar fons per a la seua construcció, en una mala època amb sequera. Actualment no s’utilitza, però fa uns anys encara s’obria en els estius. El control de les seues aigües es portava des de les cases particulars que s’encarregaven del seu manteniment i de l’obertura diària de la porta. Es tracta d’una construcció tradicional amb aljub en la part alta per a abastir-se de l’aigua de la Séquia Major de Sagunt. Prop de la cisterna es troba el llavaner, alimentat per una séquia transparent

amb algues que s'encontra al seu costat en una imatge prou pintoresca.

Museu etnològic Aquest espai va ser creat en 2012 amb la intenció de preservar i difondre el patrimoni etnològic del municipi, aprofitant els materials reunits pel consistori amb el pas dels anys. En la visita es pot veure com ha sigut la vida quotidiana en Alfara durant els segles més recents a través del patrimoni material, amb una visió de l’agricultura, els oficis i la vida domèstica, en una exposició permanent assessorada pel Museu Valencià d’Etnologia.

Ball del Mantó de Manila Alfara de la Baronia celebra les seues festes majors el 8 de setembre, en honor a la Mare de Déu dels Afligits. La vespra, la seua imatge és baixada des de l’ermita fins a l’església del poble i a la mitjanit se celebra el ball del mantó de Manila, popular només un parell de municipis de la comarca.

EMILIO RUBIO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

203

03

ALGAR

DE PALÀNCIA

Un dels llavaners.

204

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

03 GUIA ALGAR DE PALÀNCIA

E

l nom d’Algar és, com diuen la majoria dels experts, d’origen àrab i significa cova o concavitat del terreny. Es troba a 187 metres d’altitud i el seu relleu es caracteritza per xicotetes muntanyes de 200 a 300 metres d’atitud. Els seus boscos són de pins i garrigues i estan habitats per conills, raboses, llebres, perdius i porcs senglars. A la ribera del riu Palància destaca el baladre, la pita i la figuera de pala. A diferència d’altres poblacions dels voltants com Alfara de la Baronia o Algimia d’Alfara, Algar de Palància mai ha format part de la Baronia de Torres-Torresra, ja que la població constituïa baronia pròpia. La desapareguda casa del Baró d’Algar és ocupada en l’actualitat per la casa de cultura i les oficines de la comunitat de reg.

Els carrers més antics de la població mereixen un passeig relaxat, que pot completar-se amb un recorregut pel conegut com el passeig de l’amor, en la zona nord del nucli urbà, des del qual es poden veure les cases colgades sobre la séquia que abasteix diversos llavaners on la gent llavava la roba fins a no molts anys enrere. Al final d’aquest passeig es troba la cisterna àrab, que pot visitarse baix petició.

Església Mare de Déu de la Mercé L’església parroquial de la Mare de Déu de la Mercé data del segle XVIII i és d’estil barroc.

Ocupa el lloc de l’antiga ermita cristiana, que va ser derruïda l’any 1701 per a iniciar la construcció de l’actual temple a l’any següent. Va ser acabada

en 1730, segons una inscripció que es pot veure al campanar. Consta d’una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i està dotada de presbiteri rectangular.

Torre Àrab L’antiga torre defensiva es troba en el centre de la població, en la plaça Major. S’identifica amb l’antiga fortificació de la primitiva alqueria musulmana, com avançament d’un lloc de vigilància que li donava protecció. Després de la conquesta va ser utilitzada pels nous senyors successius, però en anar perdent la seua funció militar va entrar ràpidament en desús i abandó. Se sap que en el segle XVI va haver de ser reparada profundament per a evitar la seua ruïna. En aquesta intervenció es va modificar substancialment el seu aspecte, ja que es va derrocar la seua meitat superior, es van reforçar les cantonades amb pedres de carreus i es van obrir finestrals gòtics en els seus paraments. El cos principal coincideix amb el de l’antiga torre. És de planta quadrada i la seua fàbrica original era de maçoneria amb reforços de carreu és en les cantonades. Actualment es troba restaurada i en perfecte estat de conservació.

Alberga des de 1983 les instal·lacions de la casa consistorial i un bar en la seua planta baixa. La torre defensiva disposava d’un passadís subterrani que comunicava la fortificació amb la zona del calvari.

Castell d’Arguines Fora del casc històric i pràcticament en el límit amb Sogorb es troben les restes del castell-convent

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

205

03 GUIA ALGAR DE PALÀNCIA

Passeig dels enamorats.

206

PACO QUILES

Plaça Major.

PACO QUILES

Carrer de la Parra.

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

03 GUIA ALGAR DE PALÀNCIA

d’Arguines. D’origen musulmà, va ser utilitzat com a hospital tot i que, anys més tard, va passar a ser lloc d’oració i repòs per a l’orde dels mercedaris.

Actualment està abandonat i en ruïnes, encara que conserva els seus murs principals i part de xicotetes torres defensives.

Cordill de la rambla d’Assuévar El sender parteix des de la població, paral·lel a la séquia que va originar el primer assentament al municipi després de la seua construcció i que rep l’aigua des de l’assut d’Algar. En aquest lloc s’ha construït una presa, amb la funció d’evitar inundacions en el curs baix del riu Palància, de garantir el reg en la comarca i d’evitar la sobreexplotació dels aq ífers. El paisatge des de la presa, en el lloc on conflueixen la rambla d’Assuévar i el riu Palància, resulta un passeig agradable i els voltants s’han convertit en zona d’oci. En aquesta zona, la Séquia Major de Sagunt rep part de les seues aigües del riu des dels segles XIII i XIV. No obstant això, el sender va més enllà de la presa i consta d’uns cinc quilòmetres per paratges solitaris, voltejant la muntanya de la Solana i travessant diversos espais singulars.

Un altre lloc d’esplai a l’aire lliure és la zona dels Planets, perfecta per passar un dia en família i en contacte amb la natura. Disposa de paellers, taules i bancs de pedra, així com agua corrent.

Museu etnològic El museu conta la història del poble a partir de diversos objectes d’ús quotidià que han quedat en desús a les cases de la població i que en conjunt posseeixen la memòria històrica de la vida i costums dels avantpassats més propers.

Es troba en l’auditori Joaquín Rodrigo, en el carrer Andrés Monreal, 10 i la visita es gratuïta, amb donatiu voluntari. Obri un cap de setmana cada tres, durant els espectacles a l’auditori, però el guia Juan de Dios Carrascosa l’ensenya baix petició.

El ball del mantó i els turquets El dia de la Mercé el 24 de setembre, té lloc en Algar una de les festes més antigues de la comarca del Camp de Morvedre: la processó dels turquets. Es tracta de xiquets vestits de turcs que simbolitzen als fills dels musulmans que, quedant-se arreplegats per famílies cristianes després de la seua expulsió, eren educats en la fe catòlica. La processó s’ha convertit en un signe d’identitat del municipi que cada any rep la visita de centenars de veïns de la província i, encara que no se sap amb seguretat, sembla que té el seu origen en el segle XVII. Tanmateix, el ball del mantó congrega a la plaça Major a nombrosos veïns que trauen les seues millors gal·les i demostren els seus dots de grans ballarins.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

207

04

ALGÍMIA D'ALFARA

L

a localitat d’Algímia d’Alfara està situada al nord-oest del Camp de Morvedre, a la subcomarca de la Baronia. El poble està situat als peus dels cims Picaio de la Seca i Picaio de la Punta, en el marge dret del riu Palància. La principal font econòmica és l’agricultura, amb predomini de la superfície de secà (garroferes, oliveres, ametlers i vinya) sobre la de regadiu (tarongers i hortalisses).

Església de Sant Vicent Ferrer L’Església de Sant Vicent Ferrer es va construir sobre una antiga mesquita reconvertida en església que, fins a 1574 havia sigut annexa de la parròquia de Torres-Torres. Durant la Guerra Civil va patir greus desperfectes i es va reconstruir respectant el seu estil tradicional. La façana principal és llisa, amb una porta senzilla. El campanar, construït en rajola vista, consisteix en un prisma de planta quadrada.

En el cos de les campanes s’obri un finestral per cada costat, i la llanterna està recoberta de teixiria vidriada i un penell de ferro forjat. La façana lateral esquerra recau a una plaça, amb una galeria porticada coberta per volta d’aresta, que es va alçar durant la reconstrucció de postguerra. L’interior del temple, distribuït en planta de creu llatina, amb

208

Plaça de l'església.

EMILIO RUBIO

ornamentació d’estil pompeià i capelles laterals comunicades entre si. El retaule principal, d’obra moderna, conté una imatge de Sant Vicent Ferrer, titular del temple.

Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats L’edifici, consagrat a la patrona de la localitat, conté la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats.

L’ermita es troba sobre una xicoteta elevació en la part alta de la població, eixint d’ella cap a Alfara i d’esquena a la via fèrria. Té al seu al voltant una xicoteta placeta amb bancs i arbrat en un entorn agradable. La seua construcció va acabar en 1713,

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

04 GUIA ALGÍMIA D'ALFARA com indica la ceràmica present en la seua façana, presidida per un porxo, tancat amb reixa de ferro.

En el frontó s’obri una finestra de mig punt i l’edifici, amb coberta teulada a dues aigües, està rematat per un campanar de cadireta central amb creu de ferro. L’ermita té planta rectangular i una sola nau, amb volta de canó.

d’Estivella José Llorens Martínez. Tant la creu com la capella es troben abandonades i mostren alguna deterioració.

Festes i Tradicions

Al costat de La Sima, en el Pla d’Arguines, es troba l’ermita dels Caiguts, en l’antiga carretera de Terol.

L’edifici, construït durant la dictadura franquista, se situa en una zona de pins i xiprers. Enfront de l’ermita hi ha una creu amb una làpida on estan inscrits les persones que van ser fusellades el 26 d’agost de 1936 en aquest lloc, procedents d’un furgó de Port de Sagunt i entre les que es va encontrar el retor

La talla de la patrona de la població és traslladada durant les festes a l’església parroquial, on roman durant huit dies abans de ser retornada a la seua ermita en processó. Aquestes festes se celebraven tradicionalment el segon diumenge de maig, però des de fa alguns anys es va canviar la data al primer diumenge d’agost per a aprofitar la presència més gran de visitants durant l’època estival. El segon diumenge de desembre se celebra un porrat, que ompli els carrers d’atraccions per als xiquets i de paradetes en les quals es pot comprar regals i joguets per al Nadal.

Carrer Pintor Sorolla.

Església. Plaça i font.

Ermita dels caiguts

J OAN BANJO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

EMILIO RUBIO

209

05

BENAVITES

Casa Palau i Torre.

210

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

05 GUIA BENAVITES

G

ràcies a la localització geogràfica en una vall amb forma de ferradura oberta cap al mar, aquest municipi d’origen musulmà gaudeix d’unes característiques climàtiques especials dins del clima mediterrani occidental. La seua superfície és totalment plana i està drenada per dos barrancs que desemboquen en la marjal. L’economia és bàsicament agrícola i aquest és el paisatge més característic de Benavites, fins al punt que els magatzems i els camps de tarongers ocupen pràcticament la totalitat de la seua superfície, així com la marjal eure lentrada Marjal dAl ard . El municipi, tot i que és el més xicotet de Les Valls, s’ha format a partir de l’annexió de nuclis poblacionals més xicotets, com Rubau, l’Alqueria, Garrofera, Santa Coloma o Benicalaf eure a uesta entrada , entre altres.

Torre de la Senyoria Amb els seus quasi 23 metres d’altura, és visible des de quasi tota la Vall de Segó. Va ser declarada Monument Nacional en 1981 i és l’edifici més emblemàtic de la població i de tota la vall. Els seus orígens són incerts i no es descarta que fora en els seus inicis una atalaia musulmana, una torre amb caràcter defensiu situada a mig camí entre les poblacions fortificades de Sagunt i Almenara. Amb el pas dels anys s’han produït readaptacions de l’edifici per ajustar-lo a les necessitats dels senyors feudals. Té un subterrani on hi ha un pou amb 40 metres de profunditat i cinc altures comunicades per una escala de caragol amb un ull central.

L’aparença exterior actual, renaixentista, perdura des de finals del segle XV o principis del XVI. A la

façana hi ha làpides amb caràcters hebreus, que provenen del cementeri jueu de Morvedre. Els paviments ceràmics del seu interior, procedent de Manises, són de l’últim terç del segle XV. Per la seua estructura, es creu que formava part d’un gran conjunt de fortificació. La torre es troba en perfecte estat, a diferència de la majoria de torres defensives de la mateixa època. En la mateixa plaça on se situa es troba l’edifici l’antic palau del marqués de Bèlgida, actual ajuntament.

Església de la Mare de Déu dels Àngels L’església de la Mare de Déu dels Àngels se situa al centre del poble. Destaca la seua façana amb teulada a una sola aigua i la seua torre de planta quadrada. La seua construcció va finalitzar en 1681, tres anys després de l’inici de l’arxiu parroquial. És la segona parròquia més antiga de la Vall de Segó i un dels temples més representatius de tota la diòcesi de l’esgrafiat barroc del segle XVII. La tècnica presenta diferents variants i reuneix tots els factors del barroquisme en la utilització dels esgrafiats, des de la pintura manierista que fingeix espais divins, fins a les representacions vegetals als retaules adossats, així com els àngels i els esgrafiats grotescs. També hi ha decoracions vegetals en blanc grisenc sobre fons gris, blau, verd, roig i rosat.

Així, el principal interès del temple és l’ornamentació dels esgrafiats, de fons blau fosc i roig, tot i que el blau s’ha convertit amb el pas del temps en un gris obscur. Els esgrafiats constitueixen la decoració original del temple i li proporcionen una indubtable vistositat malgrat la seua densitat.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

211

05 GUIA BENAVITES

Llavaner.

PACO QUILES

Cases pairals Les cases pairals són representacions de cases tradicionals de les poblacions rurals valencianes, moltes de les quals continuen en ple ús pels seus propietaris des de la seua construcció al segle XVIII. El centre de Benavites conté una bona representació de cases pairals, estructurades en planta baixa, un pis i una cambra, construïdes amb murs de càrrega i entramat de fusta, amb coberta de teula. La distribució i composició tradicional de la façana és la d’una entrada central, per on es podia entrar el carro i accedir directament al pati posterior.

Als costats de la porta, dos grans finestrals. Una estructura que es repeteix en el pis superior, però la porta dóna accés al balcó. En aquesta planta es feia la vida domèstica, mentre que a la planta baixa es duien a terme les tasques pròpies de l’agricultura familiar i l’autoconsum de productes animals del corral situat en la part posterior. En la zona superior

212

de l’immoble apareixen de tres a quatre finestretes, que donen llum i ventilació a la cambra que separa el primer pis del sostre, normalment utilitzada com a magatzem de les collites.

Festes Benavites celebra les seues festes patronals en honor de la Mare de Déu dels Àngels en els primers dies del mes de juliol. Entre els festejos destaquen les corregudes de bous per carrers i places, i a la nit el bou embolat. El dia de Santa Paula s’ofereixen calderes i a la vesprada es realitza un acte peculiar: la processó del barril. En aquesta cercavila, els festers porten a coll una pas i són acompanyats per la banda de música, però a diferència de les processons religioses, en aquesta desfilada pagana el cadafal porta un barril de vi en lloc d’una talla santoral, del que beuen els assistents.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

05 GUIA BENAVITES

Torre.

PACO QUILES

Vistes des de la torre.

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

213

06

BENICALAF

Església de Sant Jaume.

214

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

06 GUIA BENICALAF

E

l 14 d’abril de 1856 va ser un punt d’inflexió en la història de la Vall de Segó. Benicalaf, el sisè poble d’aquesta vall formada per Faura, Benifairó, Quart, Quartell i Benavites, va deixar d’existir com a municipi i es va annexionar en aquest últim, del que distava tan sols un quilòmetre. A poc a poc, la degradació va anar creixent i tan sols queda en peu l’església de Sant Jaime de Benicalaf.

El seu carrer principal seguia el traçat de la Via Augusta, per la qual cosa l’origen de la vila podria remuntar-se a l’època romana. El poble contenia altres elements a més del temple, hui desapareguts, com la casa-palau dels senyors de Benicalaf, les cavallerisses o una torre vigia que, tot i que pròxima a Benavites, no es pareixia a la seua torre senyorial sinó a altres existents per la comarca, com la del molí de Gausa i comptava amb uns 13 metres d’altura. Aquesta última va ser enderrocada en 1922.

Església de Sant Jaume de Benicalaf Encara que el municipi va desaparéixer en 1856, l’església va ser tancada al culte en 1902.

Va ser aleshores quan va començar el procés de degradació que ha anat acreixent-se en les últimes dècades, malgrat les xicotetes obres de conservació que s’han realitzat en el temple i els últims treballs de restauració, amb els quals

s’ha reposat el morter i el color que ho recobria, retornant-li a la façana els seus tons roig-almagre i blava-cendra. En els carreus de l’església pot apreciar-se les marques que els picapedrers romans realitzaven en les seues pedres, que també poden veure’s en altres monuments religiosos de la comarca, com l’església de Santa Maria de Sagunt. La seua construcció i estil recorden a la veïna església de Benavites. Es tracta d’un edifici de maçoneria amb carreus en les cantonades i en el sòcol. Destaca la seua porta manierista amb dintell i un campanar de cadireta de tres buits.

L’interior està totalment arruïnat i segueix el patró clàssic de l’arquitectura religiosa valenciana dels segles XVII i XVIII, amb les característiques capelles laterals entre arcs. Té planta rectangular, de nau única dividida en tres trams.

Carrers entre tarongers El perímetre de la població estava emmurallat, com testifiquen algunes restes del mur fabricat en maçoneria d’argamassa de morter de calç i arena, que encara es conserven entre els tarongers i poden albirar-se fent una passejada per la zona. El recinte tenia arcs d’entrada i la muralla voltava els patis posteriors dels habitatges. El despoblat està sent recuperat virtualment a través d’un projecte de conservació del patrimoni realitzat per Roberto Escribano, veí de Les Valls.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

215

07

BENIFAIRÓ DE LES VALLS

F

orma part de la subcomarca de les Valls, a tan sols 7 quilòmetres de la costa mediterrània.

El municipi està situat sobre una superfície plana, formant un sol nucli amb la vila de Faura.

La seua economia es basa essencialment en l’agricultura, pràcticament dedicada al monocultiu de la taronja.

Casa Palau del Vives de Canyamàs La construcció del palau senyorial data de la primera dècada del segle XVII, quan l’ambaixador de Felip III a la Gènova renaixentista, Joan Vives de Canyamàs, encarregà la seua realització a l’arquitecte italià Andrea Lurago. El palau va tenir gran importància i és únic a la Comunitat Valenciana pel seu estil genovés, edificat en planta quadrada, amb pati central i torres als quatre cantons. Hui tan sols es conserva la torre nord-est, mutilada en la seua part superior, i part de l’ala nord, amb la seua façana recaient al jardí. Tampoc queda res de les contribucions fetes posteriorment per diferents arquitectes, ja que han desaparegut les columnes, les portades de marbre, els escuts i les cornises amb pedra

216

picada o els marbres importats d’Itàlia, entre altres.

Tampoc es conserva el jardí amb fonts i escultures amb marbre blanc de Carrara. L’immoble està enrunat i no pot visitar-se.

Església de Sant Gil L’església parroquial de Benifairó de les Valls, construïda al segle XVIII, combina els estils barrocs valencià i aragonés. La façana, prou singular per al barroc valencià, generalment més senzill, combina influències tardo-barroques i neoclàssiques, visibles en la seua composició amb frontons corbats. La construcció del campanar es va demorar fins als primers anys del segle XIX. El temple consta de tres naus amb creuer i volta de canó amb llunetes en la nau central. Els pilars són d’ordre corinti i esgrafiats que serveixen de decoració. Sobre el creuer s’alça la cúpula, sustentada en petxines decorades amb pintures al fresc. La cúpula sense tambor s’il·lumina amb una esvelta llanterna. Una altra cúpula s’alça amb planta ovalada i tambor octogonal, damunt de la Capella de la Comunió, on es venera la patrona, la Mare de Déu del Bon Succés.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

07 GUIA BENIFAIRÓ DE LES VALLS

Església i Palau.

EMILIO RUBIO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

217

07 GUIA BENIFAIRÓ DE LES VALLS

Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés Aquesta ermita, consagrada a la patrona del municipi, és un exemple valencià típic de construcció religiosa barroca. És d’una sola nau i es va edificar possiblement als segles XVII-XVIII sobre un xicotet monticle pròxim a la població.

A l’ermita s’accedeix després de pujar 189 escalons, que cobren especial rellevància el dia de la Pujà, dins de les festes patronals, quan els festers pugen corrent l’escala amb la imatge de la patrona del poble sobre els seus muscles.

Casa Guarner Situada en el carrer Sánchez Coello, un dels més pintorescs de la població, la casa del poeta valencià Lluís Guarner ens brinda la possibilitat de visitar un habitatge pairal d’inicis del segle XIX en un bon estat de conservació. La planta baixa s’organitza segons la típica distribució amb pas de carro, travessant tota la planta fins a l’antic corral amb paviment de roden i fang cuit. Les habitacions es situen a l’entrada a ambdues bandes de l’entrada per aprofitar la llum del carrer. Al mateix nivell està la cuina amb una llar presidida per la imatge de la patrona de la localitat, la Mare de Déu del Bon Succés. Al pis superior es situa la planta noble dels senyors, amb dormitoris, gabinets, cuina, salons, menjador i un oratori. Tot l’habitatge està decorat profusament amb abundant mobiliari, fotografies familiars, imatges religioses i figures de porcellana, seguint la tendència ostentosa de la burgesia urbana del moment. Tota la propietat es troba decorada amb rajola de la tradicional

218

ceràmica valenciana del segle passat, amb molt de renom. A la casa destaca la biblioteca, repleta de llibres i on treballava l’escriptor, que va heretar l’immoble de sa mare. La casa contigua s’ha integrat en el conjunt i s’ha reconvertit en una sala d’exposicions i altres activitats culturals, organitzades per la Fundació Bancaixa Sagunt, que n’és ara la propietària.

Jardí de la casa Guarner A l’exterior de la casa Lluís Guarner es pot passejar per un jardí bucòlic, on a l’estiu se celebren recitals de poesia i concerts de música clàssica.

En aquest espai, de deu mil metres quadrats, li servia a Guarner de font d’inspiració de la seua obra, trobant-se referències en poemes com Lla a de a or i a. En tot el jardí es poden veure elements renaixentistes, com a estàtues, al costat d’elements romàntics, com a jocs d’aigua, bancs i racons intimistes. Sens dubte el més suggeridor és el joc d’aigua de la font circular envoltada per xiprers i l’estany pavimentat i decorat amb la típica ceràmica valenciana.

Casa Sánchez Coello A escassos metres de la casa de Lluís Guarner es troba la casa del pintor Alonso Sánchez Coello, situada al mateix carrer que porta el seu nom.

L’artista va nàixer en aquest immoble en 1531 i va ser pintor de cambra dels reis d’Espanya. L’horari d’apertura varia segons les activitats programades en aquest espai, que des del 2009 és un centre cultural després de la seua rehabilitació, on s’ofereix

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

07 GUIA BENIFAIRÓ DE LES VALLS diferents tipus d’activitats: exposicions, xarrades, concerts o cursos, entre altres. A la casa encara es poden veure les bigues de fusta al sostre, les parets de pedra i alguns arcs que la dividien.

Tot i que només obri les seues portes durant les festes del poble o baix petició prèvia, val la pena visitar aquesta casa amb almàssera situada al carrer Major, 73. Va ser construïda a finals de

1700 però el seu bon estat de conservació a càrrec dels descendents dels propietaris inicials fan que amb la visita es viatge al passat i es puga veure com vivien al segle XVIII, així com quines eren les seues tasques agrícoles a partir de la transformació de l’oliva en oli i altres productes agrícoles. Els actuals propietaris repleguen any rere any noves ferramentes de cada època i han constituït un autèntic museu etnogràfic gràcies a les aportacions d’altres veïns i les pròpies que s’han trobat a l’immoble.

Casa Guarner des del carrer.

Ermita del Bon Succés.

Casa Perentoni

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

219

08

Far.

Port esportiu.

220

CANET

D'EN BERENGUER

MINERVA GRACIA

PACO QUILES

Església i mercat nadalenc.

Platja Racó de Mar.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

MINERVA GRACIA

08 GUIA CANET D'EN BERENGUER

E

l nucli principal del municipi es situa a 1,5 ilòmetres de la costa, on es troba el coster, molt més edificat i superpoblat a l’estiu, al costat d’una de les platges més curades de la Comunitat Valenciana i un port turístic. En el centre històric, es pot donar un agradable passeig pels seus carrers més antics i visitar els dos edificis més emblemàtics: l’església de Sant Pere Apòstol (s. XVIII), d’estil gòtic, es troba sobre una altra anterior construïda al segle XIV. La Casa Palau, construïda entre els segles XVII-XVIII, i nombroses alqueries del segle XIII. També es pot visitar el museu etnològic, instal·lat en una antiga casa de camp.

Platja Racó de Mar La platja se situa entre les millors de tota Espanya, amb 1.250 metres de fina i suau sorra i amb una amplària de 80 metres, amb aig es cristal·lines en les quals es pot veure el fons del mar amb claredat. Compta amb punt accessible perquè les persones amb discapacitat puguen gaudir del bany. Té una atractiva cadena dunar des d’on s’albira un paisatge espectacular del litoral. Així mateix, tota la platja està vorejada per un gran passeig marítim amb punt d’informació turística,, hotels i serveis de restauració, a més d’un mercat ambulant setmanal a l’estiu.

Puerto Siles

Far de Canet La seua silueta és la icona del municipi, amb els seus 30 metres d’altura. Ocupa l’espai on fins al segle XVI hi havia una torre vigia per alertar de la presència de vaixells corsaris a la mar. Està situat a 360 metres de la costa i en línia recta des del port esportiu i la desembocadura del riu Palància.

Antigament estava rodejat de tarongers, però en l’actualitat l’envolten les urbanitzacions, en les quals cap edifici entre ell i la mar el supera en altura. Es va ordenar la seua construcció en 1881 però va posar-se en marxa en 1904.

El Club Nàutic de Canet d’en Berenguer, situat en el conegut popularment com a Puerto Siles, és un centre d’activitat esportiva i esdeveniments socials que està situat en un entorn privilegiat, al costat del concorregut passeig marítim i la platja Racó de Mar. Amb 579 amarres, ocupa una superfície de quasi 40.000 metres quadrats i disposa d’una cafeteria i un restaurant amb vistes sobre el port.

El recinte és ideal per practicar piragüisme, vetla, pesca, caiac i activitats subaquàtiques.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

221

09 DE SAGUNT

CASTELL

Vista des del camí de ronda

222

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

09 GUIA CASTELL DE SAGUNT

A

mb quasi un ilòmetre d’extensió de part a part de la muntanya, és un dels recintes fortificats més grans i importants d’Espanya i presideix el turó on s’assenta la ciutat, amb una elevació de 172 metres sobre el nivell del mar. El castell es troba en una posició estratègica des de la qual es controlava la mar Mediterrània i diferents vies de comunicació, com la Via Augusta o els camins reals de Saragossa i València, podent albirar des d’ell la costa de València i la vall del Palància. La fortificació es va desartillar en 1859 i va mantenir alguna guarnició fins a principis del segle XX. Tot i les obres puntuals que en ell es realitzen, el seu estat de ruïna és notable. En els últims anys un grup de voluntaris de la ciutat capitanejats per Paco Herr iz estan recuperant la seua majestuositat amb la neteja de les paleres que plaguen el recinte.

afectar la Ciutadella, els magatzems, forns, etc. de l’Almenara i altres parts del castell. El conjunt va ser declarat Monument Nacional pel Govern de la II República en 1931.

La seua història es remunta al segle V aC quan es construeix la ciutat ibèrica d’Arse. Era una civilització rica i comerciant, amb una organització cosmopolita i amb moneda pròpia cunyada a la població. Queden restes d’aquest període a l’Acròpolis, que va ser assetjada pel general cartaginés Anníbal l’any 218 aC, originant la Segona Guerra Púnica (218-212 aC) contra els romans, que van véncer. Durant l’Imperi Romà es va construir el Fòrum de Saguntum i va ser l’època de màxima esplendor. El conjunt visible és el resultat de les transformacions patides per la fortificació islàmica, parcialment reformada pels pobladors cristians i finalment modificada durant la Guerra d’Independència (1808-1814) que van

Plaça d’Armes

Sector Central L’accés al castell s’efectua per la plaça dels Estudiants, una zona recentment recuperada que consta d’una sèrie d’entrades medievals al recinte. En la part superior de la plaça arribem a la plaça de San Fernando, que està separada per un mur gros. En aquesta zona podem visitar l’antiquari epigràfic, amb una de les col·leccions d’inscripcions funeràries més riques de la península Ibèrica. A la plaça trobem també les restes de la torre de l’Ídol i una bateria de nou troneres que va construir l’exèrcit napoleònic a la Guerra de la Independència.

Per la porta de l’Ídol accedim al sector central del castell on es conserven restes del fòrum, d’època romana tardorepublicana i imperial. La part més antiga és la formada per les restes d’un mur i els contraforts d’un temple republicà del segle I aC. Era el cor de la ciutat i també es conserven restes de la cúria i la superfície de quatre tavernes financeres i de l’ermita de la Magdalena, així com els fonaments de l’antiga basílica. En el subsòl es conserva intacta una impressionant cisterna de 67 metres de longitud, que compta amb dues naus amb volta i separades per una fila de 21 pilars.

Lamentablement, no és visitable.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

223

09 GUIA CASTELL DE SAGUNT

La plaça d'Armes des de la Porta d'Almenara

PACO QUILES

Sector Oriental A l’altre costat de la plaça d’Armes s’accedeix per un pòrtic que pot paréixer islàmic pels seus rosetons i arc, però va ser construït en el segle XVIII. És la porta d’Almenara que, en creuarla, accedim a la plaça de la Salòquia, zona d’allotjament permanent de guarnicions en les fortificacions de major importància, on trobem una cisterna romana i alguns aquarteraments de la Guerra de la Independència. Pel camí de ronda, que encara es pot recòrrer, es veu una impressionant vista de Sagunt i des d’ell

224

s’aprecia la zona de l’albacar, formada per la plaça de la Conillera, zona de pastura del ramat, i la dels Tres Castellets, on queden restes iberes i romanes.

Plaça de la Ciutadella La Ciutadella és la part més alta de la muntanya.

Va ser la més ocupada durant el període islàmic, quan segurament constaria d’una torre semblant a l’actual i un fort emmurallament. En ella està la torre d’Hèrcules, heroi a qui alguns autors atribueixen l’arribada dels grecs a Sagunt.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

09 GUIA CASTELL DE SAGUNT

Plaça del Dos de Maig D’origen medieval, és la plaça més occidental.

També és coneguda com a plaça de l’Albarrana, per les torres que allotjava i que se situaven enfront dels murs exteriors per evitar l’aproximació d’atacants. La plaça va ser annexionada al castell en el segle XIII i té forma allargada, que va ser accentuada pels enginyers francesos quan la remodelaren, donant-li l’actual aspecte d’espoló des de l’exterior.

Zona dels Tres Pouets Fora del recinte emmurallat es troba aquesta zona, on s’accedeix per la senda dels Lladres, que arranca al carrer Tito Livio. Les restes es componen per una línia de muralla del recinte ibèric de blocs enormes, segurament del segle IV aC. Alguns carreus són de grans dimensions, arribant a comptar amb una amplària d’1,80 metres.

Antiquari Epigràfic

PACO QUILES

Muralla Aquesta descendia abraçant la ciutat i comptava amb diverses portes i torres que defenien a la població sencera. El que es conserva es va construir en la seua majoria en època islàmica, tot i que també es van produir nombroses modificacions des del període cristià fins a la guerra napoleònica. Açò es pot veure en els llenços musulmans amb algunes reformes gòtiques i renaixentistes. Si la recorrem amb la mirada, també podem observar algunes torres i baluards defensius sobretot del segle XVIII. Sector occidental

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO HERRÁIZ

225

10

ERMITES DE SAGUNT

Ermita Verge de la Solitud, en el calvari de Sagunt.

226

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

10 GUIA ERMITES DE SAGUNT

S

agunt conté nou ermites, dues d’elles situades als afores. Només en el seu nucli antic es poden visitar cinc d’aquests temples, consagrats a diferents divinitats i que han sigut erigits la majoria de vegades gràcies a la col·laboració dels veïns. Les ermites han sigut objecte durant 2012 d’un pla de rehabilitació, per recuperar el seu color ocre valencià originari a les seues façanes, després de dècades d’estar blanquejades. Antigament hi havia dues ermites més, una al castell, que va ser substituïda per la de Santa Maria Magdalena, i la de la Verge de Montserrat, als peus de la muntanya de Sant Cristòfol, totalment enrunada.

La Sang És la de majors proporcions de les ermites de la ciutat. Edifici barroc construït a principis del segle XVII. La seua planta és de creu llatina d’una sola nau amb volta de mig punt i llunetes en la cúpula, pintats al fresc amb escenes de la Passió de Crist.

En aquesta ermita té la seua seu la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, l’origen del qual es remunta als inicis del segle XVI. Des d’ací parteixen la majoria dels actes litúrgics de la Setmana Santa saguntina, i en el seu interior reposen els passos processionals.

Santa Maria Magdalena Un poc més amunt ens trobem amb l’ermita de la Magdalena. Les ermites eren la relació més directa i devocional dels barris amb la divinitat, a través de la intervenció santoral. El culte girava

entorn d’una imatge, promoguda a vegades per algun devot poderós. Aquesta ermita es deu a l’existència d’una imatge que es custodiava per un ermità en el Castell, traslladada fins a aquest lloc des de finals del segle XIX.

Verge de la Solitud En la part superior del Calvari (veure entrada Sagunt) es troba aquesta ermita del segle XVIII, també coneguda com a Ermita del Calvari. S’alça en el vessant de la muntanya del Castell, pròxima a les muralles de la fortalesa i al Teatre Romà de Sagunt. A l’interior destaca el retaule de l’altar que es troba en el fons del presbiteri semicircular. En la seua fornícula central es troba la imatge del Crist, de gran grandària; la de la Verge de la Solitud, titular de l’ermita, es troba en una de les capelles laterals.

Verge dels Dolors L’ermita es troba en el carrer del mateix nom, enfront d’una xicoteta plaça. De construcció senzilla, amb arc de mig punt per a l’accés, té un xicotet campanar que ocupa quasi tota la cornisa.

A l’interior, rectangular i allargat, destaca el retaule d’obra sobre l’altar amb frontó triangular, en la fornícula emmarcada del qual per pilastres es venera una imatge de la Verge dels Dolors.

Está situada en el barri de Penyetes, antiga zona musulmana en la qual els mateixos veïns s’ocupen del manteniment de la bellesa del carrer, amb les seues plantes i façanes emblanquinades.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

227

10 GUIA ERMITES DE SAGUNT

Mare de Déu del Bon Succés L’ermita de la Verge del Bon Succés es troba en la confluència dels carrers del Bon Succés i Santa Anna, formant cantonada. Va ser erigida a costa dels veïns del barri de Santa Anna a la fi del segle XIX. Baix el buit de la campana hi ha un sòcol ceràmic datat en 1951 representant a la Mare de Déu del Bon Succés. L’interior és rectangular, molt reduït, amb el fons en semicercle. La imatge de la verge titular es troba sobre un senzill altar.

Sant Roc L’ermita es troba al número 18 del carrer Major i fa cantonada amb el carrer de la Font. Va ser fundada en 1647 pels veïns del carrer, en acció de gràcies per quedar lliures de la pesta que

assolava el Regne de València. Fins a 1797 només es venerava a Sant Roc, però en aqueixa data es va eixamplar l’edifici, en introduir alguns devots el culte a la Verge dels Desemparats.

Sant Miquel També situada en el carrer Major, aquesta ermita va ser construïda en 1746 salvant un intens desnivell, amb les aportacions dels veïns del barri de la Porta Nova. De planta en semicercle, molt infreq ent, està rematada per una cúpula amb teules àrabs. L’altar és d’estil corinti, amb retaule d’obra rematat en frontó. En el seu centre hi ha un nínxol amb una vistosa talla de Sant Miquel victoriós sobre el diable, que va substituir en 1946 a una altra antiga que va ser destruïda.

Sant Cristòfol

Ermita de la Magdalena.

228

Es troba als afores de la població, a l’altre costat del riu Palància, sobre un xicotet turó d’uns 80 metres d’altitud conegut com a Muntanyeta de Sant Cristòfol. Es creu que la seua fundació va ser en temps de la Reconquesta, a la fi del segle XIII, la qual cosa la converteix en l’ermita més antiga del municipi. Al llarg de la seua dilatada història ha patit diverses modificacions i ampliacions, arribant a estar en completa ruïna a mitjan segle passat. La confraria de xofers Sant Cristòfol de Sagunt es va encarregar de la seua rehabilitació i manteniment, trobant-se en l’actualitat en perfecte estat encara que amb un aspecte molt diferent de la construcció original.

EMILO RUBIO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

10 GUIA ERMITES DE SAGUNT

Ermita de la Verge de la Medalla Miraculosa, una gran desconeguda pel seu emplaçament en la muntanya del Picaio.

Verge de la Medalla Miraculosa El Santuari de la Santíssima Verge de la Medalla Miraculosa es troba a quasi 300 metres d’altura en les proximitats de la muntanya El Picaio, en terme municipal de Sagunt, però molt pròxim ja al de Puçol. Partint d’aquesta població, ens dirigim a les urbanitzacions Alfinach i Els Monestirs; en l’extrem nord d’aquestes, al final de l’últim carrer urbanitzat, arranca una pista cap a la dreta que cal seguir en adreça cap al cim del Picaio. Després de recórrer un quilòmetre aproximadament, prenem una desviació novament a la dreta que després

PACO QUILES

de poc menys d’un altre quilòmetre ens portarà a l’emplaçament de l’ermita. El trajecte total, d’uns 3 m de recorregut, alterna la pista asfaltada amb el camí de terra i la vista que es gaudeix des dels seus voltants és espectacular. El temple és un curiós edifici de línies arredonides, que exteriorment combina la pedra deixada a la vista amb superfícies lluïdes i pintades en colors blanc i blau marí. Envoltat d’espessa pinnada, s’alça sobre una plataforma que salva el desnivell del terreny i s’accedeix a ell per una rústica i àmplia escalinata.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

229

11

ESTIVELLA

Aqueducte Els Arcs.

230

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

11 GUIA ESTIVELLA

E

stivella té una població de quasi 1.500 habitants, però aquesta xifra s’incrementa durant l’època estival. Per les seues terres discorre el riu Palància, que flueix als peus de la serra Calderona. El seu terme municipal, de 21 quilòmetres quadrats, on es cultiven principalment cítrics. A la població es fan activitats artesanals, com ara la fabricació de catifes de nuc a mà i la de pintes d’asta de bou. El sector turístic i d’oci està assentant-se, ja que disposa d’un càmping enfocat al turisme rural i d’un parc d’oci, situats als peus de la muntanya del Garbí.

Església dels Sants Joans Erigida com a rectorat de moriscs en 1535, l’església parroquial dels Sants Joans conserva d’aquesta època el retaule de la Sang (1538), amb les representacions dels sagraments naixent del costat de Crist. El nou temple, beneït en 1675, s’alça al costat del gran campanar, de l’estil característic de Mínguez, que conserva restes de policromia. L’interior de l’església es mantenen en excepcional bon estat quasi tots els elements originals, entre ells el monumental retaule major barroc amb detalls rococó (segle XVIII) de talla daurada i un dels pocs d’aquestes característiques conservats a València, juntament amb belles imatges, com el San José (1784), atribuït al gran

escultor acadèmic José Esteve. També posseeix un museu parroquial amb art sacre.

Aqüeducte dels Arcs L’aq educte dels Arcs és una de les més destacades construccions hidràuliques de la comarca. Encara en ús, forma part de la Séquia Major de Sagunt, que té com a missió fer travessar l’aigua per sobre de l’irregular llit del riu Palància, permetent que siguen irrigades les terres de tots dos costats del riu i que aquesta arribe fins al terme d’Albalat dels Tarongers. El poblament en aquesta zona és molt antic, com demostra el fet que s’hagen oposat restes d’època romana, per la qual cosa es pot pensar que el primitiu aq educte podria ser de l’època de l’alt imperi romà. Així, s’han descobert restes de viles romanes del segle I dC i fins i tot han aparegut fragments de ceràmica ibèrica. L’actual construcció és posterior a 1581, ja que, el 16 de setembre d’aquell any, l’avinguda d’aig es va derrocar la primitiva fàbrica, de la qual es van aprofitar els carreus que van quedar.

Ermita de Barraix Fins a l’ermita del Sagrat Cor s’accedeix per la carretera que puja al Garbí, desviant-nos cap a la Font de Barraix. Una vegada arribats a aquesta

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

231

11 GUIA ESTIVELLA

Església.

PACO QUILES

font, una curta però empinada senda en mal estat ens porta fins a l’esplanada on es troba l’ermita, sota les copes de frondosos pins. Des del seu emplaçament, tranquil i evocador, es gaudeix d’una espectacular panoràmica. Va ser construïda l’any 1922 i es troba en un estat d’abandonament, tot i que està sent recuperada.

Ermita del Garbí L’origen de l’ermita de la santa Creu del Garbí està relacionat amb la col·locació d’una creu de fusta en aquest lloc el 19 de març de l’any 1787. Compta la llegenda que els homes que van pujar a instal·lar-la van ser sorpresos per un incendi forestal que va arrasar el lloc, quedant acorralats pel foc, però van eixir il·lesos i la creu intacta. Des d’aleshores, la devoció a la Santa

232

Ermita de la Santa Creu del Garbí .

PACO QUILES

Creu va anar en augment, fins que en 1804 es va construir una ermita. Però en 1887 amb motiu del centenari de la seua col·locació en la muntanya, la creu va ser baixada fins al poble i l’ermita va quedar buida, començant la seua deterioració que va avançar fins a la destrucció total a la fi del segle XX. En 1993 es va escometre el projecte de restauració i recuperació de l’ermita gràcies a l’ajuda de la Generalitat Valenciana, conservant el mur original on estava la Santa Creu, amb la marca de la seua ubicació. En l’actualitat, se celebra un romiatge fins a l’ermita el quart diumenge d’octubre, dia en el qual originalment es festejava aquesta festa que ara s’ha passat a l’estiu, i també se celebra una missa en el seu honor.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

11 GUIA ESTIVELLA

Castell de Beselga.

PACO QUILES

Cisterna nova

Castell de Beselga

És l’element patrimonial millor conservat d’Estivella, visitable després de la seua recent restauració.

La Cisterna Nova va estar en funcionament fins entrat el segle XX, ja que no solament servia per a emmagatzemar l’aigua, sinó també per a refrescarla. Es va construir en 1854, després que la cisterna vella, situada en la plaça de la Creu, fora insuficient per a proveir a la població. La part externa construïda consisteix en una caseta, rematada per una teulada, amb un accés a una escala que baixa fins a la pila i l’aixeta de la bassa. Està lluïda amb calç i presenta elements decoratius que amaguen la teulada. La bassa, que prenia l’aigua de la séquia de Pau, ocupa tot el perímetre de la plaça i està constituïda per dues zones diferenciades separades per dos grans arcs de mig punt.

Sobre un promontori rocós i a 220 metres d’altitud es troba el castell de Beselga, presidint el poblat del mateix nom que s’estén als seus peus. Té el seu origen en una torre sentinella anterior a la Conquesta, de l’època almohade. En el nivell inferior de la torre, de planta quadrada, existeix una cisterna que arreplegava l’aigua de la pluja, sent la resta de nivells el lloc d’habitatge dels senyors i el superior, la funció de sentinella. El castell-palau cristià, contigu a la torre, és de finals del segle XV. Tenia dues altures i terrat superior. Va ser destruït en el primer terç del segle XVI i les seues ruïnes han perdurat fins a l’actualitat, malgrat el desplome del llenç nord en 2004, abans de la seua última consolidació.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

233

12

FAURA

Sistar.

234

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

12 GUIA FAURA

F

aura és d’origen àrab, la població és el resultat de la progressiva fusió d’una sèrie d’alqueries conegudes com Els llogarets de eg , hui en dia desaparegudes, quedant el nom de les partides, segurament al lloc de l’emplaçament primitiu. Després de la conquesta va quedar sota la jurisdicció de Morvedre -Sagunt- i durant l’Edat Mitjana, va ser comunitat mixta, habitada per cristians i musulmans fins a l’expulsió el 1609. Per Reial Privilegi de Joan III d’Aragó, el 4 de maig de 1473, es va constituir en senyoriu i fou entregada a la família Monsoriu, a qui va pertànyer fins al segle XVI, quan passà als Vilarrasa, quan els descendents de Pere Raimond de Monsoriu, primer senyor de Faura, s’uniren en vincles matrimonials. El 1647, Felip II va convertir Faura en comtat i després va passar a la família Vives Canyamàs. De 1884 a 1906 va estar fusionada amb Benifairó de les Valls, formant la Vila de la Unió.

El carrer Cavallers i la plaça d’Almorig, antiga plaça major del poblat d’Almorig, de població majoritàriament musulmana, que amb el temps acabà annexionant-se a Faura. Hui en dia, encara es manté la forma original de la població, tret d’una intervenció urbanística a principis dels anys 80, que la travessa de llevant a ponent.

Casa Comtal Coneguda com el Palau, és un dels edificis d’interés historico-artístic millor conservats. Era als primers temps una xicoteta fortalesa que

defensava l’antiga alqueria islàmica, aspecte que va conservar fins que es va convertir en casa residencial el segle XV, perdent la major part dels elements fortificats.

Església dels Sants Joans Data del segle XVI i es tornà a reedificar a les darreries del segle XVIII en dues fases, del 1760 al 1774 i del 1775 al 1790, pel creixement de la població. El campanar antic es mantingué de forma provisional i després definitiva, restant intacte fins a l’actualitat.

Ruta de l’aigua El sistar dividix les aigües de Faura i Rubau. La construcció està situada sobre la séquia major del terme per evitar la manipulació dels partidors pels regants. Una volta superat el sistar i abans d’arribar a les marjals, les aig es de la Font de Quart passen pel llavaner. Té el seu origen en els primers anys de la postguerra, i ha sigut rehabilitat per l’Ajuntament, a fi de conservarne el valor testimonial, convertint-lo en una sala polivalent d’exposicions, però sense deixar de tindre l’ús tradicional, ja que encara hi ha dones que van a llavar la roba. Al costat, l’escorxador també s’ha rehabilitat com a sala multiús. Seguint el recorregut de les aig es de la font es poden veure els molins, la resta de sistars i tot l’entramat de séquies dissenyat pels romans i millorat i optimitzat pel sistema andalusí, i que va sofrit transformacions posteriors. El molí de Dalt, que junt al molí de Baix formaven part de les antigues

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

235

12 GUIA FAURA

Plaรงa Major, amb el palau i la font dels lleons.

236

PACO QUILES

FALLA LA VICTร RIA LLIBRET 2017

12 GUIA FAURA propietats del comte de Faura, va funcionar únicament per mitjà de la força hidràulica fins al seu tancament el 1950. També podem passejar pels diferents jaciments arqueològics dels antics llogarets d’origen àrab que componien els antics llogarets.

La Rodana Aquest paratge natural és un contrafort integrat a la serra de la Calderona, situada a menys de 200 metres sobre el nivell de la mar i que permet gaudir d’una vista esplèndida de la Vall de Segó i d’Almenara, una gran catifa verda de tarongers, amb séquies, molins i alqueries.

al voltant de la festivitat de Santa Bàrbara, era la festa major de Faura i pòrtic de les celebracions nadalenques. A principis del segle XX, es va substituir el forment i el raïm per les taronges, i en coincidir el dia de Santa Bàrbara en plena campanya tarongera, es va traslladar a l’agost, i la fira romangué al primer diumenge de desembre.

Ermita de Santa Bàrbara

El primer cap de setmana de desembre té lloc la fira nadalenca més popular de la comarca. El mercadet té probablement els seus orígens a l’Edat Mitjana i es tractaria d’una concessió reial, o una concessió senyorial dels senyors de Faura. Antigament, i

S’arriba pel calvari del segle XVIII, renovat el 1948 i rehabilitat en 2008. Va ser construïda en 1716, i ja el 1718 hi tenia un ermità. A l’interior es disposaren diferents imatges, trobant-se a l’altar principal una de la patrona del poble, Santa Bàrbara. En agost, durant les festes, un dels actes més esperats i més vistosos és la baixada de la imatge des de l’ermita fins a l’església, acompanyada per una explosió de color dels coets, la música de la Societat Joventut Musical i les danses amb tabal i la dolçaina, amb els festers abillats amb indumentària valenciana tradicional.

Façana principal de l'església.

Ermita de Santa Bàrbara durant la tradicional ai

Fira de Faura

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

.

EMILIO RUBIO

237

13

GILET

Vista general de Gilet al capvespre, amb Sagunt i el seu castell al fons.

238

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

13 GUIA GILET

E

l municipi es troba en una situació privilegiada, situat entre muntanyes, però al mateix temps molt prop del mar. Està enclavat al sud-est de la serra Calderona, en la conca del riu Palància.

Actualment té uns 2.500 habitants i en els últims anys ha registrat un gran augment degut per la proximitat a València i a Sagunt, és el poble de la subcomarca de la Baronia que ha registrat un augment més significatiu. En l’actualitat, a causa de les nombroses urbanitzacions que poblen el seu terme, s’ha convertit en un lloc d’oci i de descans, però sobretot per a la pràctica d’activitats esportives en el seu entorn natural. Els caps de setmana la localitat està repleta de ciclistes i senderistes i a l’estiu la seua presència és diària.

Torre Segons indica una llosa en la seua façana, la construcció de la torre es va concloure en 1580. En principi, es creu que era utilitzada com a torre de vigilància a causa de les incursions dels grups de pirates i moriscs que desembarcaven per a saquejar les poblacions properes a la costa. És de planta rectangular i té uns 25 metres d’altura, de maçoneria de roden sense devastar amb reforços tallats en les cantonades. Presenta tres cossos diferenciats, amb murs de diferent grossor, ja que es va estrenyent a mesura que avança en altura per a oferir major estabilitat al conjunt de la construcció. El pis superior es trobava en estat molt deteriorat abans de la rehabilitació efectuada en 1993, i en ell es trobava una galeria defensiva. Actualment, aquest edifici albergava la biblioteca municipal.

Dragó de la Calderona Junt a l’alt de la Redona es troba esta peculiar construcció, que no és encara visitable. Sorgida com a centre d’arts i naturalesa impulsat fa uns anys per diversos artistes en ple parc natural de la serra Calderona, està precintada per les autoritats perquè els promotors del projecte l’estaven utilitzant com a habitatge i no amb la finalitat per al que va ser construïda. Aquesta escultura geganta va nàixer com un projecte de restauració paisatgística del que abans havia sigut una antiga pedrera d’extracció minera i una grotesca construcció de formigó, en un drac que naix de la muntanya amb espais interiors destinats a la recerca i a la cerca d’enllaços entre arts i naturalesa.

Monestir de Sant Esperit de la Muntanya El centre de la Vall de Toliu ho presideix el Reial Monestir franciscà de Sant Esperit de la Muntanya.

La seua construcció va començar en 1404 en uns terrenys donats pel senyoriu de Gilet, per voluntat de Maria de Lluna, regna consort de la Corona d’Aragó pel seu matrimoni amb Martín I després de la pau de Sicília. Els terrenys van ser donats per la viuda del senyor de Gilet. El convent va anar creixent segons les necessitats de la comunitat, i és per açò que no guarda una unitat harmònica el conjunt d’edificis que ho componen. El monestir va complir diferents funcions al llarg dels segles: defensives front a la pirateria al segle XVI, col·legi de missions al XVII o hospital de sang durant la

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

239

13 GUIA GILET Guerra de la Independència. L’església actual va ser inaugurada el 1692 després d’uns anys d’abandonament, però els frares han ocupat el convent intermitentment, ja que durant la Guerra de la Independència va ser un hospital de sang o amb la desamortització de Mendizábal va desocupar-se. Després de la Guerra Civil Espanyola, va cobrar un gran auge i esplendor a causa de l’elevat nombre de vocacions, però ha perdut la seua condició de col·legi. En l’actualitat hi ha una hostatgeria i un museu eclesiàstic a l’interior. En els voltants del monestir es troba una de les zones recreatives més conegudes de la serra, que compta amb paellers, taules i font.

Església parroquial de Sant Antoni Abad La parròquia va dependre de Sagunt fins a l’any 1533, quan es va començar a construir l’església.

Consta d’una nau central i dos laterals, existint tres capelles en cadascuna de les laterals. També té Capella de la Comunió i Sagristia. La superfície

total del temple és d’uns 1.000 m2, sent la quarta en superfície de la comarca del Camp de Morvedre.

La façana de l’Església es caracteritza per la seua senzillesa i per ser llisa, decorada amb boles de pedra. L’interior està decorat en estil renaixentista, alguna cosa desvirtuat amb les successives reparacions, sent els altars laterals d’estil barroc.

La història del temple va molt lligada a un llenç del segle XVI, que representa a la Verge de l’Estrella.

Ermita de Sant Miquel Situada en un turó al costat del nucli principal del poble, es troba l’ermita de Sant Miquel. L’edifici es pot veure a gran distància per la seua privilegiada situació. En la seua construcció, al segle XVIII, van col·laborar tots els veïns. És de gran senzillesa; compta amb una capella que alberga a l’arcàngel Sant Miquel, la imatge del qual va patir grans destrosses durant la Guerra. En 2006, una esquerda va causar la caiguda parcial de la volta de l’ermita i va ser reparada d’urgència.

Monestir de Sant Espirit.

240

EMILIO RUBIO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

13 GUIA GILET

Ermita.

EMILIO RUBIO

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

241

14

MARJALS

D'ALMARDÀ I DELS MOROS

Pasarel·la sobre un dels estanys de la marjal dels Moros.

242

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

14 GUIA MARJALS D'ALMARDÀ I DELS MOROS

E

s tracta d’un aiguamoll litoral típic de la costa valenciana, un ecosistema de gran importància per evitar l’avanç de la salinització dels aqüífers. Aquestes zones humides acumulen l’aigua de la pluja i dels sobrants de les séquies i barrancs i eren utilitzades, fins èpoques recents, per al cultiu tradicional de l’arròs. En l’actualitat, les terres són dessecades durant els mesos de primavera-estiu, i aprofitades per al cultiu d’hortalisses.

Les marjals del Camp de Morvedre són de les poques que sobreviuen als rebliments de terra amb finalitats agrícoles, industrials i/o turístiques a què han estat sotmeses durant els darrers anys per tot arreu del litoral valencià, tot i el seu enorme interés científic, didàctic i cultural.

Marjal d’Almardà La marjal d’Almenara-Almardà és un dels paisatges naturals més singulars del litoral comarcal. Es tracta d’un aiguamoll litoral típic de la costa valenciana, catalogat pel seu alt valor ecològic com a Lloc d’Interés Comunitari per la Unió Europea. El conjunt està integrat pels termes municipals de Sagunt (Almardà), Quartell i Benavites, així com la veïna Almenara de la comarca de la Plana Baixa.

La Casa Penya El centre de recepció de visitants i voluntariat ambiental de la marjal d’Almardà es troba en la Casa Penya. Es tracta d’un antic sequer d’arròs del segle XIX, que ha sigut restaurat i obert al públic en 2015. Està situada en un lloc estratègic de l’aiguamoll, entre la reserva de fauna de la Finca de Penya i el saladar d’Almardà. Acció EcologistaAgró gestiona aquest espai, on ofereix tallers didàctics i visites guiades. En el seu interior hi ha una exposició permanent sobre la marjal i la finca, mentre que en els exteriors de la casa s’explica a través de panells els itineraris que poden seguirse per a visitar l’aiguamoll, així com sobre el jardísaladar de la finca, on es troba una sénia, un element de gran importància en l’ús humà de les marjals. Pròxims a ella es troben els muntanyars, nom que reben les dunes en aquesta zona, així com les torberes d’Almardà.

Marjal dels Moros Es tracta d’un dels aiguamolls més interessants de la costa mediterrània. S’estén al llarg de més de 300 hectàrees en una mescla d’aiguamoll, cultius i brolladors d’aigua, on se sent sobretot els trinats de les aus migratòries embolicades amb la brisa marina, donada la seua proximitat a la costa.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

243

14 GUIA MARJALS D'ALMARDÀ I DELS MOROS

Llac de les aus caradriformes al capvespre en la Marjal dels Moros.

Marjal d'Almardà.

244

PERE DE PRADA

PACO QUILES

Marjal d'Almardà amb les muntanyes de Les Valls al fons.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO HERRÁIZ

14 GUIA MARJALS D'ALMARDÀ I DELS MOROS Aquest aiguamoll alberga el Limonium dufourii, una planta exclusiva de la costa valenciana. En els seus paratges, dotats amb passarel·les de fusta per caminar sobre l’aigua de l’aiguamoll, habiten més de 250 espècies d’aus aquàtiques, que es poden veure sense molestar-les des de l’observatori d’aus. A més, en l’àrea costanera, i seguint el camí litoral que se separa l’aiguamoll del mar, existeixen nombroses dunes poblades amb cudols i vegetació autòctona.

la zona s’ha trobat gran quantitat de troballes ceràmiques, vidres, metalls i fins i tot monedes encunyades de l’antiga ciutat d’Arse-Saguntum.

Aquest nucli arqueològic és considerat per la comunitat científica com un dels més importants del Mediterrani occidental, ja que les seues característiques i el seu nivell de conservació han fomentat el seu estudi. En la rodalia podem veure les excavacions practicades des de fa alguns anys en el que va anar el port romà de la ciutat.

Centre d’Educació Ambiental No ens en podem anar de la marjal dels Moros sense visitar el Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana, en el qual es recreen diferents espais naturals autòctons, amb l’objectiu d’incrementar la responsabilitat ciutadana cap al medi ambient. El centre es troba en l’Alqueria dels Frares, una antiga casa del segle XVII rehabilitada, on s’ofereixen cursos i informació pràctica a milers d’escolars que la visiten cada any.

Grau Vell Molt prop de la marjal dels Moros es troba el Grau Vell de Sagunt, punt d’embarque en l’època romana per a centralitzar l’eixida de mercaderies de la ciutat. Al llarg de la història, la seua funció principal ha sigut la de defensar la costa entre les torres de Cap Canet, hui desapareguda, i el Puig. Val la pena passejar pels exteriors del fortí medieval (no es visita l’interior), que està compost per diverses construccions, entre les quals es troben els magatzems, la bateria i la torre En Grau Vell. Fortí medieval.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

EMILIO RUBIO

245

15

PETRÉS

Castell

246

EMILIO RUBIO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

15 GUIA PETRÉS

E

stà situat a la Vega Baixa del riu Palància, a 28 quilòmetres de València i a 2 quilòmetres de Sagunt. Pel nord limita amb les muntanyes de la Rodana i Ponera. L’economia està principalment basada en l’agricultura de regadiu.

Església de Sant Jaume Del patrimoni petresà destaca l’església gòtica de Sant Jaume, del segle XV. En la seua façana hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Jaume vestit de pelegrí i al costat es troba la torre campanar, on estan les campanes anomenades Jacobe, Maria Salvadora, Allen i Santa Teresa de Jesús.

Durant el començament del segle XIX es va iniciar la construcció de la capella interior neoclàssica ornamentada per Joaquim Oliet.

Castell El Castell dels Barons de Petrés, del segle XV, té caràcters de fortificació defensiva. Tenia una capella dedicada a la Immaculada, encara que va ser destruïda durant una batalla del segle XVI i la seua creu va ser portada a València, al Museu Diocesà. El castell va pertànyer als barons de Petrés fins que va ser venut per aquests; després va quedar en ruïnes, encara que en l’actualitat està sent restaurat pel propietari per a poder ser utilitzat amb fins turístics.

Ermita Sant Domingo de Guzmán L’ermita de Santo Domingo de Guzmán es troba sobre una suau elevació en el vessant de la muntanya de la Ponera, al final de la recta flanquejada per xiprers del Calvari, en l’eixida de la població cap a Albalat dels Tarongers i en les proximitats del cementeri. Al costat d’ella hi ha un xicotet parc infantil i zona de berenador amb paellers, en un agradable entorn de garroferes i salzes. És d’estructura senzilla i data del segle XVIII. Ha sigut restaurada recentment. Des del passat estiu, a l’agost s’ofereixen en l’ermita vetllades de música clàssica, amb actuacions de sopranos, quintets i recitals de poesia.

Carrer Sant Jaume.

EMILIO RUBIO

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

247

16

PLATGES DE SAGUNT

Platja de Port de Sagunt.

248

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

16 GUIA PLATGES DE SAGUNT

E

l litoral de la capital comarcal és un dels més importants i millor cuidats de tota la província, en el qual trobem 13 quilòmetres de costa amb platges accessibles de fina i daurada arena, amb aigües cristal·lines i transparents. Fins a les platges de Port de Sagunt, Almardà, Corint i Malvarrosa s’acosten tots els estius milers de visitants, per a gaudir del sol i dels serveis, atrets per l’excel·lent clima i la seua accessibilitat. En elles existeixen dunes fixades per la vegetació que els donen un caràcter exòtic, singular i original, augmentant, més encara si cap, el seu atractiu turístic i ecològic.

La platja de Port de Sagunt és distingida cada estiu amb la Bandera Blava internacional, així com per nombrosos distintius d’accessibilitat, mediambiental i de qualitat. Símbols internacionals de l’excel·lència de la platja, així com dels serveis que en ella es presten, als quals s’uneix també la bandera Qualitur que atorga el govern valencià. cal ressenyar que va ser la primera platja accessible d’Espanya.

no són tan freqüentades com la portenya, però la seua qualitat també és excepcional. En total, les platges del municipi van aconseguir en l’estiu del 2016 un total de 18 banderes en reconeixement a la qualitat de l’aigua i dels serveis.

Dunes en una entrada a la platja del Port.

PACO QUILES

Zona de l'espigó a la platja del Port.

EMILIO RUBIO

Les platges saguntines d’Almardá, Corint i Malvarrosa formen part de les joies ambientals de la Comunitat Valenciana pel seu cordó dunar. De gran valor ecològic a causa de la seua extensió i a la vegetació que alberguen, estan acompanyades per platges sorrenques i aigües clares de gran qualitat. La d’Almardà compta amb les mateixes certificacions que la de Port de Sagunt, mentre que la de Corint compta amb les banderes Blava, ISO 9001, ISO 14001 i Qualitur. Aquestes platges

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

249

17

PORT

DE SAGUNT

Forn Alt des del port pesquer.

250

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

17 GUIA PORT DE SAGUNT

L

a població de Port de Sagunt, que pertany administrativament al municipi de Sagunt, es va formar a principis del segle XX a l’abric de l’activitat industrial en la zona portuària, gràcies a la siderúrgia. Passejar pels seus carrers ofereix la possibilitat de conéixer el llegat que al llarg del segle XX va perfilar l’organització, el creixement i l’arquitectura de la zona així com els vestigis industrials de la desapareguda Altos Hornos del Mediterráneo. A més, compta amb diverses zones comercials i de restauració i la seua platja és una de les més premiades del país, amb nombrosos distintius de qualitat.

Forn Alt L’element d’arqueologia industrial més impactant és l’Alt Forn Núm. 2. Igual que altres edificis, va ser conservat després del tancament de la factoria en 1984. Amb els seus 63 metres d’altura i diferents plataformes d’accés, s’ha convertit en un símbol de la població. Va començar a construir-se en 1922, quan ja treballaven en la fàbrica 1.800 obrers, però no va llançar la seua primera bugada d’acer fins a 1926. Formava part d’un conjunt integrat per tres forns d’acer, una bateria de coc i un taller de laminació. Produïa més de 100.000 tones d’acer a l’any i va ser apagat definitivament en 1984. Encara es pot veure les seues quatre estufes de més de 27 metres d’altura que proporcionaven l’aire per a inflamar la càrrega de carbó. L’estructura està composta per un dipòsit, en la part superior, així com passarel·les, boca de càrrega, i el cresol, on es trobava el ferro líquid. Aquesta zona és visitable

pel seu interior després del projecte museístic dut a terme en l’última dècada. No obstant açò, per problemes econòmics i deixadesa administrativa no pot visitar-se des de l’any passat, quan va ser tancat al públic.

Nau de Tallers En 1918 va començar a construir-se aquesta edificació que ha sigut batejada per la seua forma com la Catedral de la Indústria. En 1924 treballaven en els Tallers Generals més de 700 operaris, dedicats a la reparació de locomotores, treballs de caldereria i de fosa i ajust. La vista des de l’exterior és impressionant, amb les seues quatre naus, dues centrals d’igual altura i 22,5 metres d’amplària, i dos laterals de 15 metres d’amplària i un poc més baixes que les anteriors. Aquest desnivell és aprofitat per a incloure un corregut d’obertures que il·lumina les estades centrals.

Actualment està en desús per problemes de gestió administrativa, tot i que la població reclama que siga un gran contenidor cultural. Durant alguns anys ha acollit la celebració de diverses representacions teatrals i musicals dins del festival d’estiu Sagunt a Escena.

Hospital Vell L’Hospital Vell es troba en l’encreuament entre l’avinguda del Mediterrani i el carrer Luis Cendoya.

Va ser construït a principis del segle XX per a atendre a la gent que arribava massivament a treballar a la nova població. Aquest complex està compost per dos edificis de tres altures i cinc-cents

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

251

17 GUIA PORT DE SAGUNT

Forn Alt.

Nau de Tallers.

252

EMILO RUBIO

EMILO RUBIO

Forn Alt.

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

17 GUIA PORT DE SAGUNT metres quadrats cadascun. El primer d’ells, al sud, es destinava a oficines i habitatges, i el segon era l’hospital. Aquest centre hospitalari tenia la funció d’atendre els accidents de treball produïts en les instal·lacions i comptava amb els mitjans més avançats, i al voltant de 50 llits per a malalts. El seu estil constructiu recorda als barris industrials de l’Anglaterra del segle XIX. En 1949 es construeix un nou sanatori, i les funcions destinades a aquest Vell Hospital es veuen relegades.

Magatzem d’Efectes i Recanvis En el carrer Fundición es troba una de les construccions fabrils més importants de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, el Magatzem d’Efectes i Recanvis (1927). La funció bàsica és la de càrrega i descàrrega dels subministraments necessaris per a la producció fabril. La nau estava recorreguda per una sèrie de vies denominades d’ample comercial i en el seu interior penjava una grua capaç de suportar fins a deu tones. L’edifici ha sigut rehabilitat per ser el futur museu industrial de la ciutat.

Església de la Mare de Déu de Begonya Construïda en 1927, es tracta d’una edificació de tres naus d’estil neobarroc, en la qual no existeixen materials nobles i tant l’interior com l’exterior estan fets de formigó armat, a causa de la situació econòmica de la companyia siderúrgica.

Durant la Guerra Civil va patir desperfectes pels bombardejos que van afectar a la fàbrica.

Barri Obrer És un entramat de carrers alineats amb les primeres edificacions regulades de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, construïdes entre 1917 i 1921. Els 115 habitatges, de construcció i disseny senzills, són uniformes i les seues façanes responen a un mateix patró estètic. Estaven destinades a obrers i empleats, pel seu caràcter unifamiliar, amb una superfície de 130 m2, distribuïts en planta baixa, amb patis frontal i interior i adossades unes a unes altres. A l’agost, després de les festes patronals, el barri s’engalana amb plantes i murals en l’asfalt, on es realitza un concurs de pintura, amb diferents activitats lúdiques i culturals.

Sanatori d’Altos Hornos de Vizcaya i jardins L’edifici que albergava l'antic sanatori d’Altos Hornos de Vizcaya, en l’actualitat reconvertit en centre cívic i biblioteca municipal, era un dels edificis clau de les funcions assistencials de l’empresa siderúrgica. Consistia en un edifici de dues plantes, d’arquitectura funcional. Està envoltat de jardins, que encara hui mantenen el seu disseny original tot i que un dels elements més singulars, la Font dels Peixos, està abandonada des de fa quasi una dècada malgrat les promeses polítiques de recuperar-la. Estava destinat a servir als accidentats en la siderúrgia i de la companyia minera. En 1949, les seues instal·lacions eren modèliques, comptava amb quiròfans amb les últimes novetats tècniques, sala de maternitat, sala per a la rehabilitació i una àmplia gamma d’especialitats mèdiques.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

253

17 GUIA PORT DE SAGUNT

Xalets de la Gerència.

PACO QUILES

Ciutat-jardí El conjunt de la Gerència, també anomenat Ciutat-jardí, data de 1921. En la zona, barrada perimetralment i d’accés lliure durant el dia, se situen 21 xalets amb influència arquitectònica basca, on residien els tècnics de la siderúrgica. En el recinte es troben també les Oficines Generals, obra de maçoneria i pedra llaurada, amb un interior revestit de materials nobles. Aquest edifici va albergar l’adreça de diverses empreses, instaurades per l’auge de la siderúrgia (CSM, AHV i AHM). Les oficines han sigut restaurades per a

254

Jardins de l'Antic Sanatori.

EMILO RUBIO

ús administratiu. En el recinte també es troba el Casino Recreatiu i Cultural, on residia el personal directiu. L’antiga residència va ser reconvertida en casino després de la guerra i també ha sigut restaurada. Compta amb una cafeteria i jardins propis, on se celebren revetles i actes diversos.

Economat Prop de l’església de la Mare de Déu de Begonya es troba l’Economat, que passaria a ser en un futur la Cooperativa de Productors. Es tracta d’un edifici destinat a les funcions d’economat, és a dir,

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

17 GUIA PORT DE SAGUNT assortir de tot el necessari als operaris i directius.

Més tard, va passar a ser lloc de reunió i oci per als obrers. En l’actualitat està en ruïnes.

Pantalà Aquesta gran obra d’enginyeria, va ser creada per la Compañía Minera de Sierra Menera per a la càrrega en bucs del mineral de ferro procedent de les seues mines d’Ulls Negres i va estar en servei des de 1975 fins al tancament de l’empresa en 1987. El pantalà té un tram sobre el mar de més de 1.100 metres de longitud, sent la seua longitud

total d’1,7 qm i sobre ella es va instal·lar una cinta que portava el mineral fins a les tremuges. Després del tancament de la companyia, va passar a les mans de l’Autoritat Portuària de València i es va dedicar a l’exportació i importació de carbó i altres materials fins a època recent. Fa una dècada, l’APV es va comprometre a cedir el pantalà i diversos espais en la zona nord del recinte portuari per a ús ciutadà, amb la finalitat d’integrar el port i la ciutat, però el projecte de recuperació es troba en punt mort tot i que la societat reclama la prolongació del passeig marítim per damunt seu.

Pantalà a l'alba.

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

255

18

QUART

DE LES VALLS

Font de Quart.

256

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

18 GUIA QUART DE LES VALLS

Q

uart de les Valls és un poble xicotet, encara que té paratges amb encant natural, com la Font o el llavaner, i edificis dignes d’esment, com l’Església de San Miguel Arcàngel o l’Ermita del Santíssim Crist de l’Agonia. Compta amb una Casa de Cultura declarada Monument Històric Artístic Nacional, ja que es tracta d’una antiga església construïda en el segle XVII. Quart de les Valls manté viva l’amalgama de cultures que han deixat empremta en el municipi, que fan de la seua població gent oberta, senzilla i acollidora.

Font de Quart Situada a uns 200 metres al nord del nucli urbà, la Font de Quart és un ullal natural d’aigua transparent que rega les terres de Quart i de les poblacions de la Vall, a més de les d’Almenara. Hui en dia s’ha convertit en lloc d’esbarjo, tant per als veïns de la població com per a multitud de visitants que s’acosten al recinte per gaudir d’un espai únic. La seua vegetació, composta principalment de palmeres i pins, alberga nombrosos esquirols.

Plantes com ara el volantí, el potamogèton o la bova s’escampen per aquest paratge, que compta amb torradors i taules de pícnic.

Església de Sant Miquel Arcàngel L’església parroquial es troba a la plaça Major. Va ser erigida en parròquia en 1535. L’actual temple formava part d’un dels complexos religiosos més importants de la Comunitat Valenciana, el desaparegut convent del Sant Sepulcre i al Peu

de la Creu, que va ser fins i tot universitat al segle XVI. En l’església es pot visitar el primer museu parroquial del Camp de Morvedre, que va obrir les seues portes en 2015. En ell s’ha recreat com vivien els capellans, amb una cel·la que mostra l’austeritat i la humilitat dels servites. Entre altres peces d’indumentària litúrgica, trobem el vestit que va vestir el capellà quan es va consagrar l’altar de l’església a la primera missa. També s’ha restaurat el cor i s’han recuperat ceràmiques del convent, integrades en aquesta escala amb la barana original que ha sigut restaurada. La Premsa que utilitzaven els monjos al convent per a fer vi es pot veure a l’entrada al poble. El mateix ocorre amb el brocal del pouet que estava al pati del convent, que adorna un parc públic.

Ermita del Santíssim Crist de l’Agonia Es tracta d’una vertadera església en miniatura que data del segle XVIII. Es troba als afores, envoltada per una esplanada amb bancs i arbrat i té adossat el Calvari. Està molt bé conservada, el seu aspecte actual respon a una profunda restauració realitzada en 1891, ja que l’ermita primitiva es va alçar en el segle XVIII. En l’altar major, en un retaule clàssic també de finals del mateix segle es venera al Crist de l’Agonia en una fornícula. Totes les imatges són posteriors a la guerra. En la sagristia es conserva una extensa col·lecció fotogràfica pertanyent a la Confraria del Santíssim Crist, fundada en 1956. El Calvari, d’altra banda, va ser construït en 1945 sobre un antic cementeri parroquial.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

257

18 GUIA QUART DE LES VALLS

Ermita del Santíssim Crist de l'Agonia.

PACO QUILES

Ermita de la Verge del Pòpul En la plaça del mateix nom i adossada entre cases, hi ha una xicoteta capella que podria passar desapercebuda de no ser per la inscripció sobre la porta. El seu origen es remunta a 1649, amb la demolició de l’edifici de l’antic palau dels comtes d’Almenara, situat en el mateix lloc. En ser derrocat, van trobar un llenç amb una imatge de la verge, que va ser destruït en la Guerra Civil espanyola. S’explica que durant la demolició va

258

caure una paret sobre uns xiquets que estaven allí jugant, resultant il·lesos, per la qual cosa aquest fet va ser considerat miraculós i en commemoració es va alçar aquesta capella, aprofitant el solar del qual van ser les cavalleries del palau.

Ruta pels aljubs Els aljubs eren dipòsits d’aigua, construïts a la muntanya per recollir l’aigua de pluja. Eren de caràcter comunal, perquè no tots els terrenys

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

18 GUIA QUART DE LES VALLS eren adequats per a la seua construcció; havien d’estar ubicats on podia córrer l’aigua de pluja sense massa força ni quantitat. Es tancaven amb una porta per evitar l’entrada d’animals de la muntanya. Els aljubs que es conserven són: La Franca, del Caic, del Racó d’Amorós, del Codoval i de Palomet. Recentment s’han recuperat algunes de les sendes que porten a aquests llocs i s’ha senyalitzat els aljubs per a la seua identificació en una ruta mediambiental.

Molí de vent Eixint del poble per l’oest, en direcció a TorresTorres, s’aprecia aquesta antiga construcció en el cim del turó que porta el seu nom. No es coneix l’origen d’aquesta singular edificació, considerada atalaia àrab per uns i molí de vent per uns altres, però durant segles ha observat des de la seua immillorable ubicació el paisatge que s’estén als seus peus: la població de Quart i la resta de Les Valls. La senda que porta fins a ell ha sigut recuperada i pot accedir-se sense dificultat. En baixar, es pot fer una parada en l’àrea recreativa, a l’ombra dels pins i els garrofers, on també hi ha unes taules de maçoneria i una xicoteta zona per a fer paelles o rostir xulles.

Aljub de la Franca.

AJUNTAMENT DE QUART

Muntanya de la Creu Seguint el sender dels Aljubs, a uns sis quilòmetres de Quart s’arriba a la muntanya de la Creu. Des de dalt del seu cim s’albiren unes vistes panoràmiques inigualables de la vall i la mar Mediterrània.

Carrer del Santíssim Crist.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

259

19

QUARTELL

U

bicat en el centre de la denominada Vall de Segó, els patricis romans que habitaven a Sagunt ja van construir a la zona les seues cases, per les abundants aigües de la Font de Quart, el seu clima benigne i l’harmonia dels seus paisatges. Les seues terres han donat origen a la millor maduixa del país, a un raïm moscatell excepcional, a les millors taronges de la regió i a una horticultura en què destaca actualment el meló de tot l’any, el meló d’Alger i la tomaca.

Molí Nou, que acull el Museu de l'Aigua.

Església de Santa Anna L’església parroquial data de l’any 1669 i està dedicada a la patrona de la localitat. D’estil barroc tardà, el temple té forma de creu llatina i una capella dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. Les pintures murals que decoren les llunetes de la volta de la nau central daten de 1952. Entre altres elements de gran valor destaquen les pintures al fresc i un llenç de l’escola de Joan de Joanes.

A principis de la dècada dels 90 es va construir un nou creuer i presbiteri en el lloc de l’anterior, seguint l’estil que presenta la resta de l’Església.

260

AJUNTAMENT DE QUARTELL

Palau senyorial El Palau dels Comtes d’Orbe i Pinies és una alqueria del segle XVIII. Està ubicat en el nucli antic del municipi, en un estat molt avançat de deteriorament. Té l’estructura dels palaus del gòtic valencià, amb un pati central interior al voltant del qual s’organitza tota l’edificació. La porta principal és de pedra i té les mides adequades per deixar entrar els carruatges. Al pati central es trobaven les quadres, l’entrada a l’hort del Palau i dos habitatges per al personal del servei. Pel mateix

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

19 GUIA QUARTELL pati també s’accedia a la planta noble del primer pis mitjançant una escala circular amb decoració típica valenciana, actualment derruïda. I finalment, a l’últim pis estava l’andana on es guardava tota la collita cultivada als horts dels senyors per a la seua conservació i s’emmagatzemava la seda.

Museu de l’aigua Situat en el Molí Nou, també conegut com a Doblons o el Molí de Diego. És el millor conservat de tots els molins que dividien i impulsaven l’aigua de la Font de Quart. Va ser un molí de blat, encara que en els últims anys també va funcionar com a molí d’arròs. Va estar en funcionament fins als anys seixanta del segle passat. En l’any 2001 va ser restaurat per l’ajuntament de Quartell i encara conserva l’estructura i maquinària original. Se situa en el cas urbà de Quartell i a més d’albergar el museu de l’aigua de la localitat acull una mostra etnològica permanent amb ferramentes i utensilis del camp antics, així com exposicions temporals i actes culturals.

Sistar És el sistar més gran de tots els construïts en el repartiment de l’aigua de la Font de Quart. Va ser construït al segle XV. Per l’edifici discorren les séquies de la font i en ell es repartia l’aigua per a diverses zones del municipi, ja que una de les seues principals funcions era la d’abastir d’aigua a la població.

L'Era Situada al nord del municipi, ja als afores del nucli urbà, és un espai aplanat, ferm i de forma circular on antigament s’escampaven els cereals per a batre’ls i separar el gra de la palla. Actualment és una zona d’esplai, que inclou el calvari local realitzat artesanalment amb ceràmica de Manises.

Llavaner Es situa molt prop del Molí Nou, per aprofitar el pas de l’aigua una vegada ix del molí. L’antic llavaner municipal data del segle XVIII i és on antigament els veïns anaven a rentar els plats i la roba, quan encara no hi havia aigua corrent a les cases.

Fins a finals del segle passat encara era habitual trobar ací a gent rentant roba a mà. En l’actualitat, encara hi ha veïns del poble que el fan servir els diumenges per a rentar les paelles grans.

Església de Santa Anna.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

261

20

SAGUNT

Vista de la ciutat des del calvari.

262

EMILIO RUBIO

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

20 GUIA SAGUNT

E

ls seus més de 2.000 anys de vida fan que a Sagunt es trobe una gran diversitat de monuments que et transportaran, com màquina del temps, al passat. Deixa que la teua imaginació et faça viure moments la petjada dels quals està impresa en molts racons i pedres. Amb més de 70.000 habitants, la ciutat està formada per dues poblacions: la històrica, als peus del castell, i Port de Sagunt, creada a la calor de l’activitat miner-siderúrgica a principis del segle XX (veure entrada Port de Sagunt).

Casa dels Berenguer Antic palau gòtic amb influències renaixentistes, situat en el carrer Sagrari. Ha sigut restaurat i alberga el centre de recepció de visitants i d’interpretació de la ciutat. Originalment va pertànyer al llinatge dels Berenguer, de fort arrelament i pes específic en el vell Morvedre foral, almenys durant els segles XIV al XVIII. És un bon punt de partida per visitar la ciutat i comprendre la seua història i l’extens patrimoni arqueològic.

Temple de Diana Just al costat de la casa dels Berenguer estan les restes del mur del Temple de Diana, datat entre els segles V i IV aC. Plinio va dir que en la part baixa de la ciutat existia un temple ibèric dedicat

a Diana que el cartaginés Anníbal es va abstenir de destruir per raons religioses quan va assetjar la ciutat. A Sagunt, es rendia culte a aquesta deïtat, de fet s’han trobat quatre inscripcions dedicades a ella, en la rodalia d’aquest lloc. La grandesa del temple es pot intuir per l’envergadura dels blocs de pedra, encara que també s’ha dit que aquestes restes podrien formar part de la muralla ibèrica.

Tot i això, és Monument Nacional des de 1963.

Plaça de la Peixcateria En època musulmana, aquesta zona estava ocupada pel soc central, i en l’escorxador fins fa poc, encara es venia peix i carn. Saguntum es distingia per la qualitat dels productes que exportava: figa, vins, olis, gra, lli, cereals, varietat de fruits, armes com la falàrica, etc. En aquest espai destaca un capitell de pedra sobre una columna dels porxats i un arc ogival que dóna accés a un passadís que separa aquesta plaça del carrer Major. Enfront de la plaça trobem el carrer d’Abril, on estava una de les portes de la muralla, la de la Vila, al costat de l’actual ajuntament. En aquesta zona d’origen islàmic es troba l’Almodí Nou (1699), un magatzem de gra del qual sols en queda un arc de mig punt de la seua entrada. A pocs metres està el carreró musulmà conegut com l’Atzucac de la Palmera i el forn dels Banys Àrabs.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

263

20 GUIA SAGUNT

Casa dels Berenguer.

Església de Santa Maria.

PACO QUILES

Museu Històric.

PACO QUILES

264

Portal de la Jueria.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

:EMILIO RUBIO

20 GUIA SAGUNT

Muralla medieval

Plaça Major

Es poden veure restes de la muralla medieval que unia el castell (veure entrada Castell de Sagunt) amb la ciutat en el carrer Mur de Santa Anna, que rep aquest nom pel convent extramurs que s’ubicava en l’actual convent de les monges servites. La muralla contava en moltes zones amb torres defensives i fossat que transcorria per l’actual Camí Real. Així mateix, caminant pel carrer Major fins a arribar a Escipions, ens trobem amb una baixada amb escales, on es pot veure part de la muralla i una torre medieval.

En ella conflueixen els tres carrers principals de la ciutat: Cavallers, Castell i Major. La plaça, rectangular i d’origen gòtic, és porticada amb alguns fustos de columnes romanes, i a ella se situava l’Almodí, magatzem públic de blat, que conserva com a tret distintiu l’antic escut real en la clau de l’arc d’entrada. En la plaça es feien públics els testaments, es realitzaven subhastes, se celebrava el mercat setmanal i es reunien els jurats d’Aigües i de la Vila.

Església de Santa Maria

El museu es troba a l’antiga casa del Mestre Penya, de planta gòtica. Aquest edifici podria haver sigut una Llotja municipal o una carnisseria, ja que no presenta la clàssica planta de casa senyorial. La col·lecció que alberga procedeix d’excavacions i troballes arqueològiques. En les seues dues plantes podrem veure ceràmiques de l’Edat del Bronze, gots ibèrics, escultures, epigrafia, mosaics i monedes.

Al costat de la plaça Tarongers es troba l’Església de Santa Maria. Construïda sobre l’antiga Mesquita Major, ha sigut des de la conquesta l’Església Major de la Vila. En 1334, es va posar la primera pedra al peu del campanar, edificant-se en el segle XIV l’absis i part de la nau lateral nord.

D’estil gòtic ogival valencià, el seu interior consta de tres naus de més de vint metres d’altura, amb contra-fortes que formen les capelles laterals.

Tot el temple es va construir amb pedres carreus extretes de les muntanyes properes. En l’escala d’accés Nord subsisteixen dues inscripcions llatines. Va ser declarada Monument Nacional en 1982. A principis del segle XX, es va construir l’actual campanar, d’estil neogòtic i rematat en 1913 amb un forjat de ferro, potser per influència de l’arquitectura del Ferro i de la siderúrgia que estava iniciant-se en Port de Sagunt.

Museu històric de Sagunt

La jueria Els jueus segurament van arribar a Sagunt al costat de Jaume I, en el segle XIII. Aquest rei els va concedir horts, vinyes i alqueries, en recompensa dels seus mèrits contrets en la conquesta. Es van situar en el barri de la Sang Vella, on es trobava la Sinagoga, en la pujada del barri antic que desemboca en el Teatre (veure entrada Teatre Romà de Sagunt) i el Castell. Podem donar un

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

265

agradable passeig pels seus carrers estrets i emblanquinats. Un viatge en el temps que s’inicia en travessar el portalet de la Sang. Aquest portal és una de les portes d’entrada a la zona jueva que es van obrir al mur que es va construir en 1321 per delimitar el barri i que ha desaparegut amb les cases del carrer Castell.

Calvari Va ser construït en 1854, a l’ombra del castell. És un magnífic escenari en el qual es representa la Passió de Crist en viu, dins de la programació de la famosa Setmana Santa saguntina. A l’emblanquinat conjunt, s’accedeix per un camí en zig-zag, i compta amb un original arc d’entrada, amb formes i línies inspirades en la façana de l’ermita de la Verge de la Solitud, que hi ha a la part superior (veure entrada Ermites de Sagunt).

Cementeris antics Durant 2016 s’han recuperat els coneguts com els hipogeus, unes cavitats en la muntanya, en la pujada del Castell i que fins ara es creien coves.

Es tracta d’unes cinquanta tumbes excavades en la pedra, tot i que només són visibles sis d’ells, en un dels conjunts d’aquest tipus més importants de la península Ibèrica i d’Europa. Un poc més amunt, al costat de la nova entrada al Castell es troba un altre cementeri jueu, també museïtzat.

Palau del Delme En l’actualitat només es conserva la façana amb murs de carreus, en el carrer Major. Era l’únic

266

edifici adossat a la muralla medieval que impedia el recorregut del Camí de Ronda i en el seu interior existia un saló mudèjar amb un valuós enteixinat de fusta. Se sap que en 1256 aquest edifici va ser donat per Jaume I d’Aragó al bisbe de València, perquè en ell efectuara la recaptació de l’impost del Delme. Inicialment hi havia uns banys àrabs en la seua planta inferior.

Circ Romà Baix el sòl del carrer d’Horts circula l’antiga séquia romana de la ciutat i en la seua part esquerra encara es conserva alguns carreus de la part exterior del Circ Romà, del segle II dC. En el segle passat encara es podia apreciar la seua planta, de 300 metres de longitud, però va ser tristament enderrocat per construir edificis. En ell es desenvolupaven carreres de carros, que van tenir el seu màxim auge en el Baix Imperi. A uns 250 metres de la plaça Cronista Chabret es troba encara la Porta Meridional. És una mostra de la potent arquitectura romana, arquitravada, d’enormes carreus de pedra calcària blava. A l’origen albergaria estàtues sobre la seua llinda.

Existiria una altra posada, la principal o Triumphalis en carrer del Circ Romà, per la qual eixien els guanyadors.

Via del Pòrtic Es tracta d’un espectacular jaciment arqueològic museïtzat, únic en tota la Comunitat Valenciana.

En els seus més de 3.000 metres quadrats excavats sota un edifici de nova construcció, es

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

pot observar com s’articulava una via romana, perfectament conservada i observar l’evolució urbanística de la ciutat a través de les diferents èpoques, amb la inclusió d’una necròpoli, tendes i habitatges i fins i tot un temple, amb l’aparició de restes ceràmiques i altres utensilis.

Domus dels Peixos

la seua visita a Sagunt, el Cid va construir en 1098 una església dedicada a Sant Joan Baptista. Açò se suposa pel medalló de la portada principal, amb una imatge seua ara desdibuixada. Encara es mantenen dues bases que sustentarien un antic porxat romànic. Sobre aquesta, s’obri el finestral de factura gòtica. L’església és d’una sola nau, amb tres trams i absis poligonal.

Aquest espai museístic, obert al públic en l’última dècada, mostra una vila romana que respon al model d’habitatge d’atri pompeià, on encara es conserven pintures murals originals.

Església del Salvador Es troba en el primer raval construït en la ciutat a partir de 1248, al qual s’accedia a través del camí de València que comunicava la capital del regne amb Sagunt entrant a la ciutat a través de la Porta Ferrissa, ja desapareguda. També s’ha dit que en

Museu Via del Pòrtic.

PACO QUILES

Cementeri Jueu.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

267

21

SEGART

Carrer Major.

S

PACO QUILES

egart està envoltat de muntanyes i enclavat en plena Serra Calderona. El poble es troba als peus de les muntanyes Garbí, la Mola i el Puntal de l’Abella (veure entrada Serra Calderona) i el seu terme municipal està solcat per nombrosos barrancs i fonts, en un espai de tranquil·litat en mig de la natura.

Antigament pertanyia a Albalat dels Tarongers, però es va segregar d’aquest en 1916.

268

Castell D’origen musulmà, aquesta fortalesa va ser construïda al voltant del segle XIII a la part alta d’un turó sobre la població. En l’actualitat es poden observar alguns de les restes que indiquen que formava part d’una estructura major i que, per descomptat, es tracta d’una construcció totalment defensiva. Les restes poden albirar-se des del calvari, tot i que quasi no en queda res de castell.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

21 GUIA SEGART

Ruta de les Fonts Nou fonts jalonen el terme municipal, que es poden recórrer seguint una senzilla ruta per a tots els públics. Partim de la Font del Llavaner, al costat de l’ajuntament, en la qual brolla directament l’aigua de la muntanya i és filtrada per les roques. Anant cap a l’oest arribem a la Fonteta o Font de Sant Josep, en un bell entorn prop del nucli urbà. D’ella es proveeix la població d’aigua per al consum humà. Cap al sud arribem a la Font del Campaner, prop de la muntanya de la Mola, molt coneguda per les seues propietats mineromedicinals. Als peus de la Mola es troba la Font del Meliquet. La següent parada és la Font del Salt, en el límit amb el terme de Nàquera, en la qual es forma una espectacular cascada en època de pluges. A la vora de la carretera d’accés a Segart apareix la Font de Jaume i, a continuació, la de Sant Carlampio. La majoria d’aquestes fonts han servit tradicionalment per a regar els camps de cultiu propers i la seua mineralització varia, resultant unes més saciants per a

sostingut per una llarga llinda i torre adjunta d’un cos i rematada de maçoneria al costat dret mirant des de l’epístola. A l’interior hi ha un retaule major amb una imatge d’escaiola decorada de la titular de l’església i als costats existeixen fornícules amb un Sagrat Cor i un quadre d’esmalt de l’Ecce Homo, de finals del segle XVIII i tingut per miraculós.

Ermita de la Creu o del Calvari Coneguda també com a Ermita del Santíssim Crist, es troba passant el cementeri municipal, al final del serpentejant camí de terra del Viacrucis que arranca en les proximitats de l’església. Recórrer aquest Calvari, de rústiques estacions blanquejades i flanquejat de xiprers, constitueix un bell passeig durant el qual gaudirem d’excel·lents vistes sobre el poble, del veí castell musulmà i de bona part de la comarca. L’ermita, de planta octogonal, va ser construïda en el segle XVIII i presenta un bon estat de conservació. En el seu interior alberga una creu feta amb dues branques.

la set que altres.

Església de la Puríssima Concepció Aquest xicotet temple parroquial de maçoneria va ser edificat entre 1796 i 1802 i pertany a l’estil tardoclasicista. Amb els seus 90 metres quadrats és, al costat de l’església de Benicalaf, el temple parroquial més xicotet de la comarca. Té nau única amb 20 columnes adossades d’estil jònic. Té capelles entre els contraforts a la manera valenciana seguint la tradició gòtica. La coberta de la volta és de mig canó i està construïda sobre pilars i columnes adossades.

El cor està en alt sobre l’accés d’una portada senzilla i Casalicis del calvari en la muntanya.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

269

22

SERRA

CALDERONA

Puntal del Garbí.

270

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

22 GUIA SERRA CALDERONA

E

l Parc Natural de la Serra Calderona és un dels espais naturals protegits més emblemàtics de tota la geografia valenciana.

Aquest extens territori que s’estén sobre 18.019 hectàrees va ser declarat parc natural el 15 de gener de 2002. La serra, esguitada per multitud de barrancs amb importants desnivells, presenta un relleu d’altituds mitjanes, amb una cota màxima 1.012 metres. La diversitat d’ambients forestals i la importància d’espècies presents com la surera defineix a aquest espai natural com un enclavament de gran valor natural. Una part important de la zona protegida es troba al Camp de Morvedre, als termes de Gilet, Segart, Sagunt, Albalat dels tarongers, Estivella, Torres-Torres i Algímia d’Alfara.

El Picaio Sagunt, 372 metres. Tot i que el seu cim es situa en una altura mitjana si el comparem amb altres muntanyes de la serra, la seua proximitat al mar Mediterrani i el fet que no tinga més elevacions orogràfiques entre ell i la platja fan que la vista sobre la plana de Sagunt siga immillorable, amb un mirador d’infart pels seus precipicis formats amb roques de pedra roja. Des del cim de la creu es pot albirar una magnífica vista de la marjal dels Moros i tot el litoral del nord de la província. Es pot pujar des de la zona de Gausa, travessant la muntanya Negra, des de la urbanització Monte Picayo on estava l’antic casino, seguint el barranc de la Marina, o bé des de la urbanització Alfinach ascendint pel barranc del Llop.

Mola de Segart Segart, 566 metres. La seua silueta característica es pot albirar des de qualsevol punt de la zona sud i sud-est de la serra. Des del seu cim hi ha una excel·lent vista, tant de les muntanyes que l’envolten i del mar. Està coronada per un vèrtex geodèsic i una taula d’orientació en la qual s’indiquen cadascun dels cims que des de la mola s’albiren.

Rodeno de la Creu Gilet. Comunament conegut com la Creu de Sant Esperit, és un turó de 332 metres que està enclavat en la vall de Toliu, enfront del monestir.

La muntanya està coronada per unes singulars capes de roques de pedra roja o rodeno, a l’igual que altres muntanyes de la Calderona. En el cim hi ha una creu de ferro, que va ser col·locada inicialment en 1884 i que ha sigut reposada en diverses ocasions davant l’espoli, l’última d’elles en 1950. Els cims dels voltants també mereixen una visita, com ara el bec de l’Àguila, el Xocainet, la Redona o la Penya.

Cova de Brauli Gilet. Als anys seixanta es va descobrir un abric de roca que contenia pintures d’art rupestre llevantí macro-esquemàtic realitzades en pedra calcària i arenisca, amb un traç gruixut de color roig. Es pensa que té uns 4.000 anys i pertany al període Eneolític. Està protegida des del 2001 amb una reixa, que va ser col·locada després de veure que al voltant de la pintura hi havia marques d’haver

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

271

22 GUIA SERRA CALDERONA picat per a furtar-la. Per a arribar a la cova cal partir de la font del Beat per una sendera poca definida fins a aquest lloc abrupte.

Font del Beat Gilet. Al nord-oest del convent de Sant Esperit de la Muntanya, i molt prop d’ell, es troba la font del Beat Nicolau Factor. El religiós va ser guardià del convent entre 1553 i 1555 i segons conta la tradició, el beat va colpejar amb el seu bàcul al sol i l’aigua va brollar, al mateix temps que va dir que mai més faltaria, després les contínues queixes del cuiner del convent de la manca d’aigua. I des d’aleshores, l’aigua va ser canalitzada fins als mateixos fogons del centre religiós. En l’actualitat, l’aigua de la font es porta fins a Gilet i està connectada a la xarxa d’aigua potable.

El Garbí Estivella. És possible que siga el lloc més reconegut de tota la serra Calderona, amb el seu mirador sobre els precipicis de pedra roja, com si es tractara d’un balcó cap a la vall del Palància, el mar Mediterrani i, més llunyana, la ciutat de València. És un conjunt format pel puntal de l’Abella (654 m) a l’oest, el Garbí (601 m) en el centre i l’Albarda (521 m) a l’est. Destaca la presència de pinastre i albors, amb arbusts d’estepa negra, coscoll, aladern i albaida. En dies clars, des del mirador es pot veure tot el golf de València des de la serra d’Irta fins al cap de Sant Antoni, inclós l’albufera de València o el Montgó de Dénia i a vegades fins i tot les illes Columbretes. En el puntal de l’Abella

272

creixen espècies botàniques tan excel·lents que n’han permés la declaració com a microreserva de flora. Podem complementar la visita amb un descans en l’àrea recreativa, on a més es troba l’ermita de la Santa Creu, de moderna construcció i que substitueix una altra que es va edificar en el 1787 (veure l’entrada Estivella). La desapareguda ermita va tindre hostatgeria fins a principis del segle passat.

Font i Ermita de Barraix Estivella. Per la carretera que puja al Garbí per la part oest -no per la Frontera d’Estivella i Beselgas’accedeix a aquest paratge. La font és freqüentada per gent del poble i els voltants per la qualitat de les seues aigües. Des d’ella es pot ascendir per un curt però empinat sender fins a l’ermita del Sagrat Cor (veure entrada Estivella). Des d’aquest paratge es pot pujar al Garbí o descendir fins Beselga pel barranc de Linares, ambdues opcions seguint el sender GR-10 i amb unes vistes espectaculars.

Font del Comte Algímia d’Alfara. El paratge es situa en la capçalera del barranc i s’estructura en bancals fets amb murs de pedra seca. Hi ha quatre terrasses amb una xarxa de basses i canals que proporcionen molta frescor a l’entorn. En la zona alta s’ha habilitat un mirador de les muntanyes dels voltants. Tot i que es tracta d’una zona llunyana del nucli urbà, la font sol estar ben concorreguda pels veïns, que acudeixen a ella per a omplir d’aigua les seues garrafes, sobretot els caps de setmana. L’aspecte

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

22 GUIA SERRA CALDERONA actual de la font és del 2001, quan dos veïns la van endreçar amb blocs de pedra i van canalitzar millor el seu vessament fins a la bassa pròxima. La font alberga un refugi tancat amb capacitat per a sis persones; les claus les disposa l’ajuntament. Una de les basses del paratge és d’època musulmana i servia per a aprofitar l’aigua de la font per al regadiu.

A més a més, la font disposa de galeries d’origen romà que retenen el nivell freàtic de l’aigua per a ser conduïda per una canalització fins a Algímia, a la que ha abastit des de fa segles. En la zona s’ha trobat restes antigues, com una peça de molí i les restes d’una vila tardoromana on hi havia restes de ceràmica de l’època. A déu minuts caminant des de la font es troba el barranc de l’Aixara, que du aigua fins i tot a l’estiu i converteix la zona en un lloc ideal per descansar i gaudir del paisatge.

Cims de la Calderona des del Picaio.

PACO QUILES

Bassa àrab de la Font del Comte.

PACO QUILES

Túnel de Beselga.

PACO QUILES

Via verda d’Ojos Negros L’antic traçat ferroviari pel qual discorria el mineral de ferro des de les mines d’Ojos Negros i Setiles, en Terol i Guadalajara, respectivament, ha sigut reconvertit en via verda. Trenta anys després que circulara l’últim ferrocarril, caminants i ciclistes poden gaudir de quasi tot el recorregut, del que queda pendent la recuperació de l’últim tram des d’Algímia d’Alfara fins a Port de Sagunt. Pot ser, aquest trajecte siga un dels més espectaculars, ja que travessa paratges de la Serra Calderona, però les promeses del govern valencià incomplides durant dècades no han impulsat aquest projecte de reconversió i connexió cicloturística que tot i això, tenia fins i tot partida pressupostària ja consignada.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

273

23

TEATRE ROMÀ

PACO QUILES

274

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

23 GUIA TEATRE ROMÀ

V

a ser construït a Sagunt en el segle I dC, en època de l’emperador Tiberi. Amb una capacitat per a 4.000 espectadors aquest colós de l’arquitectura llatina segueix presidint la població, malgrat haver patit nombroses vicissituds al llarg de la seua història. Les pèrdues més greus van ser ocasionades per la Guerra de la Independència. Va ser el primer Monument Nacional, declarat en 1896. El pendent de la muntanya oferia un terreny perfecte per a la disposició de la graderia, és a dir, la Cavea, per a la qual es va utilitzar roca calcària del terreny.

En ell es realitzen importants festivals i actes culturals de gran prestigi en tot l’Estat. En destaquen dos, el festival Sagunt a Escena, que programa actuacions teatrals i musicals a l’estiu, i el festival de Teatre Grecollatí, que reuneix a milers d’escolars de tota Espanya. Prop de 100.000 persones s’acosten cada any a visitar aquest vestigi històric.

pròxima. En ella s’asseien els senadors i personatges més representatius de la societat. La Media Cavea, la part mitjana de la graderia, i la Summa Cavea, la més alta. Les gradería estaven dividides pel Praecintio o passadís. La orchestra és semicircular i més xicoteta que en els teatres grecs per no necessitar cors.

La Scena o proscaenium, tindria el front decorat amb exedres i rectangles. Baix el paviment existia un mecanisme que pujava el teló des de baix, tancant part del cos escènic. Els actors obstaculitzen per les Valvae, o portes posteriors que s’obrien al fons del front escènic. Simulava un edifici palatí amb tres portes, adornat amb tres pisos de galeries amb columnes, que s’acomodava a la convenció que l’acció tenia lloc en ple carrer. En la part posterior, estarien els camerinos i les dependències de les tramoies. Els actors eren sempre homes, però podien representar diferents papers, fins i tot femenins, utilitzant indumentària i perruca.

La tècnica constructiva utilitzada va ser el Opum Caementicium, (encofrat de morter revestit xicotetes pedres de cantera). L’última graderia superior es troba a una altura de 105 metres sobre el nivell del mar, i la graderia més baixa a uns 75 metres. L’escena tancaria amb el seu mur aquest conjunt, oferint una acústica envejable. Hi havia dues entrades principals, (Aditus Maximi), una al final del carrer Antigons i una altra pel Cardo, la qual cosa ara és carrer Vell del Castell.

El conjunt semicircular està definit per dues parts principals: la càvea o graderia i l’escena. En la Cavea o graderia, es distribueixen les classes socials segons la proximitat a l’escena. La Ima Cavea és la més PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

275

24

TORRESTORRES

Castell de Torres-Torres..

276

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

24 GUIA TORRES-TORRES

T

orres-Torres és una xicoteta i tranquil·la població en la vall del baix Palància. La seua economia es basa principalment en l’agricultura, sobretot en el regadiu, destacant el cultiu de la taronja. Les hectàrees de secà es reparteixen entre ametlers, garrofers i oliveres. La resta del terreny és muntanyenc amb pins i matoll.

Banys àrabs Es tracta d’un dels tres banys àrabs que es conserven a tota Espanya. Estan situats en el límit del nucli urbà, al costat de la Séquia Major de Sagunt. Està format per un conjunt d’estades i arcades comunicades, d’una enorme bellesa i interés. El recinte cobert dels Banys és una planta de forma rectangular que conté tres sales també rectangulars cobertes per voltes, disposades en paral·lel i en orientació nord-sud, conegudes amb els noms de freda, tèbia i calenta.

Van ser declarats Monument Nacional en 1938.

Castell És d’origen musulmà i després de la conquesta de Jaume I, el rei ho va cedir a Beltrán del Puig.

Té planta poligonal i es conserven llenços i part de la muralla, així com la torre principal o de l’Homenatge, i un espai que va estar emmurallat amb torres laterals que van deure ser quatre.

Dins del recinte s’observen restes d’edificacions, portes i finestres ben conservades. Actualment es troba en mal estat i és propietat privada. Al costat del castell s’han trobat les restes d’una primitiva església del segle XIII. Les primeres dades històriques d’aquest temple són de 1318. Des d’ell s’albira el paisatge de la contornada.

La Cisterna Aquesta infraestructura hidràulica està formada per dos dipòsits rectangulars comunicats entre si.

L’accés es realitza a través d’una llarga escalinata de pedra. Es pensa que va ser construïda al mateix temps que els banys per assegurar el proveïment d’aigua tant per a aquests com per a la població, ja que la séquia no sempre passava plena.

Església Mare de Déu dels Àngels El temple, amb torre i cúpula d’estil barroc, conté la imatge de la Verge de la Llet, patrona de la població, que data possiblement del segle XV. Església.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

277

278

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

12

ASSAJOS 2017

PACO QUILES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

279

VIA MINERA

HISTÒRIA D'UNA RECERCA I UN RETROBAMENT SERGIO PAZ Enginyer Tècnic Agrícola per la Universitat Politècnica de València El camí miner per Albalat.

C

orria l'estiu del 2006 quan vaig decidir fer d'explorador i llançar-me a buscar el traçat de l'antiga via minera de Sierra Menera, en el tram entre Algímia d'Alfara i El Port. És a dir, els últims 20 quilòmetres d'aquesta via per on antany abaixava el mineral de ferro des de les mines de serra Menera, a cavall entre Ojos Negros (Terol) i Setiles (Guadalajara), fins al nostre volgut port, per a alimentar la siderúrgica portenya i cap al seu embarcament a terres llunyanes.

En aquesta empresa vaig embarcar el meu amic Javier, àvid senderista que ha recorregut a peu nombrosos recorreguts per la Comunitat Valenciana i bona part d'Espanya. No va dubtar un minut a acompanyar-me i entre els dos, un bon dia de finals d'agost, pujarem en cotxe fins a Sagunt per a agafar el tren -perquè aleshores no teníem i seguim sense tindre tren de passatgers fins a El Port- i baixàrem en Algímia.

Prèviament m'havia dedicat a explorar amb Google

280

SERGIO PAZ

Maps les possibles rutes o itineraris que podria portar la via, perquè l'autovia Mudèjar va arrasar bona part del seu itinerari durant la seua construcció, incloent-hi un túnel, un pont i l'estació ferroviària de Gilet, la primera de les que jalonaven el ferrocarril miner en el seu ascens cap a Terol. No va ser l'única actuació insolent contra aquesta històrica infraestructura; també la instal·lació de la catenària sobre el ferrocarril ValènciaBarcelona va provocar que es perdera bona part del tram conegut com Los Puentes o la més vergonyant, la sostracció del farcit del terraplé de la via minera en creuar Gausa.

Com comprovem, a penes quedarà un 30% del traçat original de la via, tot i que el seu valor paisatgístic i patrimonial és notable. Encara queden uns quants ponts xicotets, dos túnels -el de Beselga i el d'Albalat dels Tarongers, de 40 i 143 metres de llargària, respectivament- i l'estació d'Algímia, magníficament

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS VIA MINERA

Pont destruït per l'autovia en Gilet.

SERGIO PAZ

conservada gràcies a l'ús com a segona residència que al seu dia se li va donar i que encara perdura, quelcom que la va salvar de l'abandó i ruïna que pateixen la majoria les estacions de Menera que jalonen el recorregut. El mateix li va passar a la casa guardaagulles que regulava el pas a nivell en la carretera de Terol, just on acaba o inicia en aquesta localitat del Camp de Morvedre la via verda actualment en ús, i per això el seu bon estat de conservació.

Com a curiositat, dels 204 km d'aquesta via, en l'actualitat tan sols queden 3,4 en ús, els que van des de l'encreuament amb el ferrocarril de Barcelona, prop de Sagunt, fins a la corba de Ferrodisa en El Port. També queda el tram des de les mines fins a Santa Eulàlia (Terol) d'uns 25 quilòmetres, tot i que està en desús però sense alçar el rail, per la qual cosa teòricament podria tornar a posar-se en funcionament.

L'antiga via minera al seu pas per Beselga.

PACO QUILES

La nostra exploració ens va portar tot el matí, amb avanços i retrocessos, buscant sempre les restes del traçat original, però per descomptat va valdre la pena.

Va ser una recerca, sí; però també un bonic retrobament amb el nostre passat oblidat, amb eixa part del nostre llibre d'història encara per a escriure.

Des d'aleshores, sempre que agarre la bici per a fer eixa ruta procure prendre alguns dels seus trams. També m'ha servit de guia per a indicar a amics i coneguts aquest tram de la via i per a realitzar un parell de marxes reivindicatives organitzades des de l'associació veïnal Iniciativa Porteña, una en eixe mateix any i una altra, al maig del 2014. Tampoc han faltat les mocions presentades en el ple de Sagunt, tan prompte com aprovades per tots els grups polítics, com a oblidades per aquest mateix ajuntament i per la Generalitat Valenciana, gestora de la via verda i responsable de finalitzar l'obra.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

281

ASSAJOS VIA MINERA

Últim tram, encara amb víes, en el Port.

SERGIO PAZ

Reivindicar, sí; perquè ja no em recorde la d'anys que porta parada la inacabada via verda del ferrocarril miner, i no ens queda una altra. Em pregunte si el resultat haguera sigut un altre de tindre El Port un ajuntament propi. De segur que els seus responsables polítics es prendrien aquesta i moltes altres coses del Patrimoni Industrial molt més seriosament, encara que només fora pel compte que els porta. Perquè si hi ha alguna cosa que a Sagunt els esvara és la via verda, com en general tot el concernent al Patrimoni Industrial. Al cap i a la fi, la via minera passava prou allunyada de la seua antiga ciutat: Inclús, l'única estació construïda en el seu terme, la que es trobava pròxima a La Pinada, rebia el nom de Gilet segons la nomenclatura que li va donar la companyia minera, donada la seua proximitat a aquest poble de la nostra comarca, d'igual forma que va fer amb la resta.

No obstant això, en no pocs llocs la Via Minera rep el nom d'Ojos Negros-Sagunt, pels termes municipals que connectava el seu inici i fi, encara que fent honor a la veritat i des del respecte als pobles i les seues gents, la via començava en les mines, junt amb el barri miner i finalitzava al costat del parc de minerals en El Port, prop de la Nau de Tallers.

282

Precisament, és en aquests dos trams d'inici i fi on no està acabada la via verda. La part inicial de Terol ha de buscar una alternativa al traçat original, perquè a banda de conservar el rail, la reactivació de l'activitat minera, anunciada des d'Aragó, pot necessitar reobrirla al tràfic ferroviari. En la part valenciana, el traçat final compta des de fa anys amb projecte i un pressupost sense executar. De fet, aquesta intervenció porta adjudicada des de l'any 2008, sense que fins a la data, que jo sàpiga, ni la Generalitat ni l'empresa adjudicatària hagen rescindit el contracte. Santa paciència!

Per cert, l'estació que s'alça al costat de l'avinguda sindicalista Juan Torres Casado, a l'eixida del carrer central de la Gerència en El Port, és una recreació.

Aquest edifici mai va estar allí. Es tracta d'una rèplica exacta de les moltes que jalonaven la via minera. Va ser promoguda quan va governar Segregació Porteña en l'ajuntament i va ser alçada inspirant-se en la d'Algímia pels xics de l'Escola Taller El Trenillo. Amb això es pretenia adornar aquesta històrica zona amb un element singular que servira de recordatori, i per descomptat bé podria albergar en un futur un centre d'interpretació de la Via Verda, que passaria per la seua mateixa porta, si és que algun dia acaba la falta de voluntat política per a dur a terme projectes de Patrimoni Industrial que tant ens identifica.

Perquè la memòria de Menera i tot el que va suposar és molt important per als portenys, i la recuperació d'aquesta via suposaria rescatar de l'oblit aquesta part de la nostra història. Menera, sempre Menera, de certa forma o més bé amb tot el fonament, va ser la mare d'El Port i de tots els portenys, vinguen d'on vinguen.

Perquè és bo recuperar aquest espai, perquè ho volem, perquè ho necessitem, perquè dinamitzaria l'economia de tota la comarca en fomentar el turisme ecològic, i sobretot, perquè és una part essencial del Patrimoni Industrial de tots els valencians.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS VIA MINERA

01. Pont de la via sobre el camí de Petrés. SERGIO PAZ

02. Pont destruït sobre la via 01

fèrria Castelló-València.

02

SERGIO PAZ

03. Terraplé buidat de terra a

SERGIO PAZ

Sagunt. SERGIO PAZ

04. Pont entre Estivella i Gilet.

SERGIO PAZ

03

04

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

283

PATRIMONI INDUSTRIAL

DE PORT DE SAGUNT CAP A UN TURISME SOSTENIBLE? CRISTINA BAENA TOMÁS Llicenciada en Història de l'Art Guia Oficial de la Comunitat Valenciana Sòcia fundadora d'APIVA Auxiliar de Turisme a Ajuntament de Sagunt

L

a Factory-Town de Port de Sagunt neix amb la creació de la Compañía Minera de Sierra Menera el 1900 i la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo el 1917, per Ramón de la Sota i Llano. La ciutat sencera -urbanisme, edificis i infraestructuresés producte de la política desenvolupista i social de l'empresa siderúrgica, continuada per AHV en els anys cinquanta.

Cristina Baena mostrant una fotografia del precursor d'AHM.

PACO QUILES

del Forn Alt, la Nau de Tallers o el Taller d'Efectes i Recanvis. Port de Sagunt és, en si mateix, patrimoni industrial. La seua trama urbana, la seua història, la seua vida.

Després del tancament definitiu d'AHM el 1986, algunes construccions relacionades amb l'activitat fabril queden en peu i sense ús, donant lloc a la reivindicació patrimonial per part de la ciutadania.

Es busca la seua conservació, reutilització i posada en valor, i la memòria obrera associada a això. Els fins culturals, socials i turístics lligats a aquest important patrimoni, estaven per damunt dels interessos especulatius particulars.

El Pla Nacional de patrimoni industrial el defineix com "El conjunt dels béns mobles, immobles i sistemes de sociabilitat relacionats amb la cultura del treball que han estat generats per les activitats d'extracció, de transformació, de transport, de distribució i gestió generades pel sistema econòmic sorgit de la "revolució industrial". Aquests béns s'han d'entendre com un tot integral compost pel paisatge en què s'insereixen, les relacions industrials en què s'estructuren, les arquitectures que els caracteritza, les tècniques utilitzades en els seus procediments, els arxius generats durant la seua activitat i les seues pràctiques de caràcter simbòlic".

Quan parlem de patrimoni industrial no només parlem

Entre els elements patrimonials conservats i amb un

284

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS PATRIMONI INDUSTRIAL ús definit en l'actualitat, destaquen un gran nombre d'edificis religiosos, educatius, socials, econòmics, sanitaris i d'habitatge, construïts entre la dècada dels vint i dels cinquanta.

Es conserva una de les primeres edificacions de la ciutat, l'Hospital Vell, construït per la CMSM el 1911 i ara utilitzat com a habitatges. L'església de Begoña, construïda per la CSM el 1929 i el Mercat Municipal construït per AHV en els anys cinquanta, segueixen tenint el mateix ús que en el seu origen. L'Institut d'ensenyament mitjà d'AHV, és a ara la Tinença d'Alcaldia; el Sanatori d'AHV és ara el Centre Cívic Municipal, i els habitatges annexes al sanatori, s'utilitzen com a edificis administratius de l'ajuntament. Entre els edificis educatius, construïts per AHV, han arribat fins als nostres dies encara renovats, els col·legis Maria Immaculada (ara anomenat Mediterrani) i Begonya.

L'escola d'Aprenents, construïda el 1967, és ara l'institut Eduardo Merello.

La construcció d'habitatges va ser una constant des de l'origen de la companyia, destacant el Barri Obrer construït el 1917 i format per 112 habitatges unifamiliars per als treballadors; els xalets blaus, construïts per AHV per als comandaments intermedis, i els grups d'habitatges Goyoaga, Churruca, Salas Pombo Wichita o Ciudad Dormida.

Mentre que aquests elements patrimonials segueixen en ús hui en dia, hi ha encara molts per rehabilitar i sense ús definit, com és el conjunt de la Gerència o la Casa d'Antonio Aznar, coneguda com la casa de la palmera a l'avinguda Mediterrani. Uns altres que, ja rehabilitats i amb un ús definit, es troben paralitzats, com és el cas dels edificis gestionats per la Fundació per a la protecció del patrimoni industrial de Port de Sagunt, el Forn Alt i el Taller d'Efectes i Recanvis (futur museu industrial). I d'altres, com l'edifici de majors proporcions, la Nau de Tallers, la catedral industrial

Avinguda Nou d'Octubre al capvespre.

PACO QUILES

Església de Begonya en l'Albereda.

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

285

ASSAJOS PATRIMONI INDUSTRIAL

Moment d'una visita guiada a la Nau de Tallers.

PACO QUILES

del conjunt patrimonial, que rehabilitada després del projecte fallit de la "Ciutat de les Arts Escèniques", es troba sense ús i tancada al públic.

El 1994 es crea la Fundació de la Comunitat Valenciana de Patrimoni Industrial de Port de Sagunt, gestionada per un patronat format per l'Ajuntament de Sagunt, la Generalitat Valenciana i entitats privades, com la Fundació Bancaixa, l'Autoritat Portuària de València i ArcelorMittal. La fundació es va encarregar de la rehabilitació del Forn Alt Núm. 2, l'adequació de la Nau d'Efectes i Recanvis per albergar el museu industrial, i la custòdia de l'arxiu d'AHM. Però després de la reducció de la subvenció de Conselleria i el cessament en el finançament per part de les entitats privades, la fundació està en fallida i la gestió dels monuments industrials es troba paralitzada.

L'any 2000, s'anuncia des de la Generalitat un macroprojecte que rehabilitaria i reutilitzaria el conjunt

286

Refrigeradors situats en les parets exteriors del Forn Alt.

PACO QUILES

de la Gerència i la Nau de Tallers per a albergar la "Ciutat de les Arts Escèniques". Davant la falta de pressupost i direcció, aquest ambiciós projecte es va paralitzar tres anys després, deixant únicament conclosa la rehabilitació de la Nau de Tallers "La Nau".

Davant el fracàs d'aquestes propostes, fruit de la deixadesa i la mala gestió de les polítiques anteriors, el projecte ciutadà que representava la Comissió Ciutadana per a la defensa de la Gerència va aconseguir rescatar per a la ciutadania el complex de la Gerència.

El 1995, una trentena d'associacions com Agró, AAVV La Victòria o el col·lectiu La Companyia, entre d'altres, van lluitar per salvar la Gerència dels interessos urbanístics que sobre ella tenia l'empresa propietària, reclamant la titularitat pública amb la creació d'aquesta comissió cívica. Gràcies a la seua important tasca reivindicativa, al gener del 2015 i després de diversos anys de litigi entre l'Ajuntament de Sagunt i l'empresa ArcelorMittal,

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS PATRIMONI INDUSTRIAL el conjunt de la Gerència és definitivament de titularitat pública.

La ciutadania, per tant, recupera aquest espai simbòlic i clau del patrimoni industrial de Port de Sagunt, amb una extensió aproximada de 45.000 m2 i situat entre els terrenys de la siderúrgica i l'avinguda 9 d'octubre.

El complex de la Gerència està format per diversos edificis. La Casa Gerència (1921), que dóna nom al conjunt, era residència de Ramon de la Sota durant la seua estada a la ciutat, lloc de reunió del consell d'administració i actes oficials, i residència temporal dels enginyers solters. Des de 1941 és la seu de la societat Casino Recreatiu d'AHV, d'ací el seu nom i ús actual. Un altre dels edificis que forma part del conjunt és l'Edifici d'Oficines (1921), rehabilitat recentment i destinat a albergar dependències municipals. L'edifici annex que respon a l'ampliació dels anys cinquanta és, en l'actualitat, seu de la Unió Musical Portenya.

Amb entrada a l'avinguda 9 d'octubre i en estat de ruïna, es troba l'Economat, reconstruït per AHV en els anys cinquanta. En millor estat de conservació es troba l'Església de Begonya (1929), després de la seua restauració el 2010.I al centre del complex destaca la Ciutat Jardí (dècada anys 20), lloc de residència dels alts càrrecs de la siderúrgica procedents de Bilbao.

Es tracta d'un recinte elitista i tancat a la resta de la població, format per avingudes arbrades, jardins, places i 21 xalets i adossats d'influència arquitectònica basca. Es troba molt deteriorat i des de la seua titularitat pública, l'ajuntament realitza tasques de consolidació d'estructures, pintura, paleta i jardineria. ¿I en quina situació ens trobem ara mateix? Quin és l'estat actual del patrimoni industrial de Port de Sagunt després d'anys de reivindicació social i projectes fallits per part de l'administració? El nostre Patrimoni Industrial està en un estat de stand-by. Es troba a l'espera que "algú" faça alguna cosa.

Aquest "algú" ha de ser el govern local, a través del consens de tots els partits polítics, comptant amb la participació real de la ciutadania. La seua funció principal ha de ser la negociació amb les administracions provincials, autonòmiques i estatals, així com amb les grans empreses amb seu al municipi (Autoritat Portuària, Saggas, Fertiberia, ArcerlorMittal), perquè contribuesquen en termes financers, logístics i de gestió en la recuperació patrimonial. Amb el suport de totes aquestes forces, el govern local podrà escometre la creació d'un Pla Director de Patrimoni Industrial que desbloquege la titularitat de la nau de tallers generals i que decidisca el seu ús. Que presente una gestió alternativa a la desapareguda FCVPI i que reprenga urgentment les visites al Forn Alt nº2. Que finalitze el museu industrial i aprove el seu projecte museogràfic, per la seua ràpida obertura al públic i la instal·lació de l'arxiu d'Alts Forns. Que establisca un pla director de la Gerència, que recupere els edificis, establint els seus usos. I que rehabilite al pantalà per convertir-lo en una prolongació del passeig marítim i siga un important recurs turístic, seguint com a exemple la recuperació del Pont del petroli de Badalona.

Estem en un moment clau per al futur del nostre patrimoni industrial, i per tant, per al futur del nostre municipi. Hem de consensuar el model de ciutat que volem i què volem fer amb el nostre patrimoni. Perquè identitat, patrimoni i territori van de la mà. I si el sector industrial ja no dóna els beneficis esperats, ha arribat el moment d'apostar pel Turisme.

Cal un turisme sostenible, de qualitat i ciutadà. Un turisme respectuós amb el medi territorial, cultural i social, i amb els valors de la comunitat, que permeta gaudir d'un positiu intercanvi d'experiències entre residents i visitants.

No tot val en turisme. El nou model turístic passa per l'empoderament ciutadà, on siguem turistes a la nostra

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

287

ASSAJOS PATRIMONI INDUSTRIAL pròpia ciutat; on gaudim el nostre dia a dia amb les mateixes activitats que faríem quan viatgem a altres ciutats; on el territori s'enriquisca amb la interacció de locals i forans i on els visitants tinguen una actitud veritablement participativa en la seua experiència de viatge.

La sostenibilitat turística del nostre patrimoni industrial passa per la dinamització cultural del territori, a través de la reutilització per a ús públic, d'aquests espais industrials. Per tant, ens trobem davant d'uns grans contenidors de projectes culturals, socials, hostalers, gastronòmics i artístics que han de ser focus d'atracció turística i creació de riquesa econòmica i cultural per a la població.

A continuació donarem una relació dels possibles usos turístics del patrimoni industrial de Port de Sagunt: Ciutat-Jardí. Els usos dels vint-i-un xalets que componen la ciutat-jardí estan determinats per criteris de compatibilitat arquitectònica, per tant l'ús residencial seria el més adequat. Cal un Alberg turístic o Youth Hostel, ja que no tenim al municipi d'un alberg urbà per a viatgers, famílies o grups, amb servei de lloguer de bicicletes, biblioteca, zona de jocs i cafeteria. Altres instal·lacions serien, un hotel amb encant, restaurants, residència d'artistes, centre d'activitats, escola-residència d'espanyol. I als jardins es podrien habilitar zones de jocs, horts ecològics i un museu mediambiental.

Economat. Antiga casa del marí, reconstruïda en els anys 50 per AHV i destinada a cooperativa d'empleats i obrers. Edifici de dues plantes, format per tres grans naus cobertes a doble vessant i unides per una gran galeria. Les seues grans dimensions podrien albergar un centre artístic-social de creació, difusió i formació, amb una programació cultural atractiva.

Nau de tallers generals. És una nau rectangular de 120x80 metres d'extensió, formada per quatre naus

288

cobertes a doble vessant. Les dues centrals són més altes que les laterals, el que confereix a l'espai intern gran espai i lluminositat. Amb aquestes condicions es podria utilitzar per albergar festivals i macro esdeveniments de tot tipus: musicals, gastronòmics, teatrals. Lloguer a tercers. Congressos. Visites turístiques.

Casa d'Antonio Aznar. Construïda en 1923 per l'administrador de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, Antonio Aznar. Aquesta casona d'estil arquitectònic basc, és un emblema de la nostra història industrial. Popularment coneguda com la casa de la palmera, en l'actualitat es troba oKupada després d'entrar en concurs de creditors la promotora propietària. S'hi podria ubicar la casa-museu de Ramón de la Sota i un restaurant de cuina basca.

Estació del Trenillo. Construïda en 2011 per l'escola taller, reprodueix l'estètica de les estacions que flanquejaven la línia de ferrocarril d'Ojos Negros de la CMSM. Aquest antic traçat ferroviari ha estat condicionat per a ser recorregut per cicloturistes, caminants i persones amb mobilitat reduïda, sent en l'actualitat la via verda d'Ojos Negros que l'ha reutilitzat amb fins ecoturístics, acords a les noves demandes socials. A hores d'ara, la senyalització de la via verda acaba en Torres-Torres, sent necessari el seu condicionament fins al Port de Sagunt, punt final del recorregut del ferrocarril de Serra Menera. L'estació podria ser el Centre d'Interpretació del ferrocarril miner de Sierra Menera i punt d'informació de la Via Verda d'Ojos Negros. Els jardins que l'envolten poden albergar merenders.

Pantalà. Construït per Companyia Minera de Sierra Menera per a la càrrega en bucs del mineral de ferro procedent de les seues mines d'Ojos Negros.

En servei des de mitjans de 1975 fins al tancament de la companyia minera a 1987. El seu origen està a l'embarcador construït el 1905 per la CMSM després

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS PATRIMONI INDUSTRIAL

Fons de cullera de Forn Alt en una rotonda.

PACO QUILES

de l'autorització per Reial Ordre de 1902. Seria un important recurs turístic si s'utilitzara com a prolongació del passeig marítim, amb carril bici i de vianants i amb un mirador al final. També podrien ubicar serveis de restauració i activitats.

Pel que fa al Turisme Industrial pròpiament dit, molt atractiu per als visitants que busquen les fites més significatives del nostre passat i la recuperació de la memòria col·lectiva, hem de generar continguts que no siguen mers projectes etnogràfics, sinó que activen la relació entre patrimoni i societat.

Cal repensar els models museístics, reflexionar sobre la interpretació del patrimoni, sobre les formes de dinamització social, i que tant el Forn Alt com el Museu d'Arqueologia Industrial siguen útils no només per explicar passat i identitat a locals i visitants, sinó que servisquen també per l'activació social, cultural i econòmica del territori.

La recuperació dels testimonis de la industrialització amb fins turístics està creant uns fluxos de visites

Cases en ruïnes de la Gerència.

PACO QUILES

realment importants, i en quasi tots els països europeus hi ha bones mostres d'aquesta tendència.

Això ens indica que hem d'integrar el nostre patrimoni en un context més ampli, beneficiant-se de la difusió i l'interés més enllà del nostre territori.

Per tant, el Patrimoni Industrial de Port de Sagunt s'ha d'integrar a la Ruta Europea de Patrimoni Industrial com a lloc de referència Anchor Point. La ERIH, en anglés European Route of Industrial Heritage, és la xarxa d'informació turística de patrimoni industrial més important d'Europa. Actualment inclou més de 1300 llocs de 45 països. La Main Route (Ruta Principal) consisteix en els anomenats Anchor Points, que són els més importants i atractius destins del Patrimoni Industrial Europeu.

D'altra banda, Port de Sagunt podria formar part del TICCIH, The International Committee for the Conservation of the Industrial Heritage o Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial, i ser seu de congressos sobre arqueologia industrial.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

289

EL TURISME I LES FALLES ALESSANDRO GIRARDI Guia Oficial de turisme de la Comunitat Valenciana Itailà, castellà i anglés Llicència 602 Girardi en la platja de la Malvarrosa de València.

Les Falles: tradició local però acollidora de forasters Des de fa quasi un segle, les falles no són solament una gran festa de l'orgull de les tradicions, sinó també una festa que dóna la benvinguda als forasters, mostrant la millor cara de València.

Des del seu primer dia amb la Crida, en el discurs de la Fallera Major o de l'alcalde trobem paraules d'obertura als visitants, vinguen d’on vinguen, des de qualsevol part del món. Com a exemple, les paraules de Carmen Sancho, Fallera Major de València del 2014: “És l'hora d'il·luminar els carrers, engalanar els casals i omplir la ciutat de festa, obrir els cors a tots els que ens visiten perquè puguen admirar com València desplega la seua esplendor”. O les paraules d'Alicia Moreno, Fallera Major del 2016 que iniciava el seu discurs dient “Valencians, fallers, gent de tot el món...” I també la frase de l'alcalde Joan Ribò: “Una ciutat oberta i d'acolliment”. El nombre de turistes i excursionistes a València va creixent a poc a poc, any rere any, tot i que encara quede molt lluny de l'afluència d’altres ciutats espanyoles i les dades no siguen comparables tampoc amb les de ciutats

290

molt més xicotetes, però amb molts més turistes, hi ha gent que pensa que hi ha ja massa turistes i que no cal promocionar l'arribada de més gent, ja que els grans nombres poden ser un problema per als ciutadans.

Les falles, gràcies a la seua organització, demostren que fins i tot quantitats exagerades de gent poden ser sostenibles durant uns dies, siga en València o en qualsevol altra ciutat fallera, com ara la capital del Camp de Morvedre. Clar, no ho seria durant tot l'any, però si el nombre de visitants que arriba a València del 10 al 19 març (més d'un milió el 2016) és sostenible; amb una ciutat organitzada, València podria acollir un milió de turistes i d’excursionistes en cadascun de la resta de mesos.

Definició de turisme. Què significa i per què és important que siga sostenible L'Organització Mundial del Turisme ho va definir en 1991 com “el conjunt d'activitats realitzades per persones durant els viatges, en localitats situades fora de la seua residència habitual, per un període consecutiu que no excedira un any per motius d'oci, negocis i uns altres”. La

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS TURISME SOSTENIBLE mateixa institució en 1983 va voler diferenciar el turista de l'excursionista. El primer és un visitant de la localitat amb permanències mínimes de 24 hores i màximes d'un any; el segon, per menys de 24 hores, incloent-hi als passatgers de creuers entre els excursionistes.

Més enllà de la precisió temporal i de les definicions tècniques, ens fixarem simplement en l'origen anglés de la paraula: “touring is travelling around from place to place”, o siga, fer un viatge per a donar una volta d'un lloc a un altre, o el tour com una excursió per a visitar zones o llocs.

El turisme ha sigut dividit segons el vehicle utilitzat per al viatge, com a turisme terrestre, marítim i aeri, però també segons l'activitat que es desenvolupa en la destinació com d'oci, cultural, ecològic o educatiu.

En aquest sentit, el turisme es pot estudiar i analitzar des de diversos punts de vista, i així classificar-ho en diverses maneres que segons les èpoques i els costums aniran modificant-se. En aquest cas, ho analitzarem des del punt de vista de l'amfitrió, de la localitat o zona que acull als turistes. Intentarem

comprendre sobretot els seus efectes en el territori, sobre la cultura, societat i economia. Estem parlant del turisme receptiu.

Què vol dir sostenible?

Tot i que es tracta d’un terme que en els estudis tècnics s'utilitza des de fa molt temps, solament en els últims anys i cada vegada més en tots els sectors l'adjectiu sostenible acompanya qualsevol paraula, com un amulet protector: agricultura sostenible, mobilitat sostenible, economia sostenible i, per què no, turisme sostenible.

Qualsevol activitat humana utilitza uns recursos disponibles i el seu desenvolupament, no atent i sense visió de futur, comporta fàcilment que un ús descontrolat cause danys importants o irreparables.

Sostenible vol dir, aleshores, que una activitat es puga desenvolupar en el temps, d'una manera atenta, organitzada i retsponsable i que permeta assolir de les seues finalitats positives sense destruir els mitjans que la permeten, i tindre per açò mateix la possibilitat de

Marjal dels Moros.

PACO QUILES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

291

ASSAJOS TURISME SOSTENIBLE

Platja Racó de Mar de Canet d'En Berenguer.

EMILIO RUBIO

seguir desenvolupant-se en el temps, sense causar danys parcials o irreparables al seu entorn.

L'exemple de les falles, que tot i que tinguen esdeveniments centrals com per exemple les mascletades o les ofrenes, és una festa que es troba distribuïda en tots els barris i pobles de la província, que permet en general la distribució en el territori dels turistes, amb un impacte econòmic difús.

Problemes i possibles danys del turisme Si fa no molts anys el turisme era sobretot intern, és ara cada vegada en major mesura internacional. Si es mira el turisme sols des del punt de vista del seu impacte econòmic directe i indirecte, l'únic objectiu serà rebre el major nombre possibles de turistes, ja que cada turista aporta diners des de l'exterior a l'economia local.

El risc és que la suma de l'interés econòmic a curt termini de cada empresari del sector del turisme puga portar a un descontrol de la quantitat de turistes en proporció al nombre de ciutadans.

292

En les zones naturals com a boscos, llacs, parcs naturals o platges, pot ocórrer fàcilment que en l'actual món globalitzat una illa quasi deserta o un xicotet poble de muntanya es transforme en una setmana d'estiu en un lloc on hi ha multituds sense control, deixant un medi ambient totalment diferent del seu punt de partida. D'altra banda, la presència de turistes d'alt poder adquisitiu pot fer pujar els preus dels productes del mercat, causant un efecte de pobresa en els ciutadans.

De manera més evident en l'evolució dels últims anys, els grups que lloguen pisos en edificis on hi ha altres veïns, per a vindre des d'un altre país a celebrar els seus comiats de solter, no permetran el descans d'aquests mateixos. Així, cada vegada que hi ha un esdeveniment especial amb afluència concentrada de milers de turistes, açò no permetrà el normal desenvolupament de la vida ciutadana.

Les molèsties causades pels turistes, de les quals els ciutadans solen queixar-se, són moltes: molesten els grups de turistes en bicicleta en la zona per als vianants, o els que passegen per les voreres, els segways pels carrers dels centres històrics, el bus llançadora que es queda amb el motor encès en la seua parada, prop del centre històric, etc. A alguns els molesten també els grups de turistes a peu entrant en el mercat central.

Cada vegada que una activitat turística causa un problema, una molèstia o una queixa, açò redueix la sostenibilitat del turisme i augmenta el rebuig cap a aquesta activitat; primer des dels ciutadans i després des de les institucions.

Turisme sostenible El turisme té molts aspectes i, per contínua evolució, és un tipus d'activitat de gestió molt complexa. La primera resposta cap a alguna cosa que no s'acaba de comprendre és la por o el rebuig.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS TURISME SOSTENIBLE Els turistes parlen idiomes no comprensibles, no coneixen i no respecten els costums i les normes.

Però sobretot, en ocasions de grans esdeveniments, festivitats o d'arribada de creuers, causen un important augment de la població, del tràfic i de les aglomeracions.

La solució més simple sembla ser limitar el nombre de turistes o deixar d'invertir en la promoció del turisme o en les estructures per a acollir als turistes.

El turisme sostenible té, en canvi, una actitud ben diferent. Implica començar a mirar al turista no solament com a un hoste que hem d'acollir, sinó com a un ciutadà momentani amb les nostres mateixes necessitats de dormir, menjar i desplaçar-se; una persona que necessita els serveis públics i privats de qui viu de manera fixa en la ciutat. És sempre un ciutadà nouvingut, amb un fort desig de conéixer la ciutat.

Són necessàries, per açò, la professionalitat i la legalitat. Els apartaments il·legals, els taxistes il·legals, els guies il·legals; tot, sense un possible control, causarà sols problemes. La sostenibilitat no depén per açò del nombre de nous “ciutadans momentanis”, sinó de la capacitat organitzativa d'acollir-los per part d'institucions públiques i privades. Per açò, la sostenibilitat passa per una llei de turisme clara i intel·ligent i per una atenta activitat de control per al respecte de la llei. L'activitat turística necessita ser organitzada i regulada.

Fan falta mitjans perquè els turistes puguen conéixer les normes i respectar-les, perquè tots els ciutadans tenen drets i deures, però no té sentit multar algú sense haver-li informat, basant-se en el fet que conéixer la llei és obligatori, perquè açò significaria fer-li un curs i un examen abans d'entrar a la ciutat.

Per a fer un exemple pràctic en València: en lloc d'anar canviant un únic punt d'arribada dels autobusos llançadora de creuers i els de turistes, es poden establir diversos punts, de manera que el seu impacte és

inferior, amb un bus que arriba i es va en lloc de molts en cua. Oferir una línia d'autobús públic que eixint del port porte als excursionistes ràpidament al centre, amb diverses parades iguals a les altres dels autobusos públics. Es pot establir un nombre màxim de bicicletes per a cada guia dels biketours, i quins són els carrers on els grups amb bicicleta han d'anar a peu. També es pot controlar directament des de la pàgina de promoció quins són els pisos que es lloguen a turistes, i intervenir immediatament quan causen molèsties als veïns.

En resum, més serveis, més informació en molts idiomes, més professionalitat, més estudi i més programació. Solament d'aquesta manera, el turisme podrà créixer on hi ha encara poc, però de manera organitzada. Els fallers poden donar, gràcies a la seua experiència, una important aportació. Així com la mobilitat sostenible implica adoptar normes, mitjans i serveis, el mateix ocorre amb el turisme. Un turisme sostenible.

Vista parcial del Castell i del Teatre de Sagunt.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PACO QUILES

293

ASSAJOS PATRIMONI VINCLE D'UNIÓ

EL PATRIMONI

VINCLE D'UNIÓ ENTRE LES FALLES I LA CIUTAT DE SAGUNT ALBERT VIDAL QUERALT Periodista i bibliotecari de Sagunt

L

es falles i Sagunt són patrimoni reconegut però poc explotat. Tenim un gran potencial d’atracció pel nostre llegat i per les possibilitats que atresorem. L’AC Falla la Victòria vol fer-li una invitació per unir tant el patrimoni immaterial de la festa del foc com el d’una ciutat bimil·lenària com la nostra que ha deixat un llegat que també lluita per obtenir la catalogació de patrimoni de la humanitat.

El bitllet que va a obtenir amb la lectura d’aquest estudi li transportarà des de l’edat del bronze (1.500 aC) fins al segle XX, passant per les èpoques de les guerres púniques (219 aC), dels ibers (S.V aC), dels musulmans (S. VIII), els temps de Jaume I (S. XIII), o inclús a la coronació d’Alfons XII com a Rei d’Espanya, o en la centúria passada el naixement del patrimoni industrial. Un viatge en el temps del qual veurem les principals empremtes del pas del temps per a la nostra ciutat. Pràcticament la totalitat de les cultures que han passat per la pell de bou han recalat en una ciutat que les llegendes populars situen inclús com el destí de l’arca de Noé un cop acabat el dil·luvi universal.

Entrant en matèria de monuments, els nostres viatgers/lectors podran gaudir des de les troballes dels Pics dels Corbs, la reconstrucció de la ciutat feta

294

per Publi Corneli Escipió, l’encunyament de moneda ibera (dels primers d’Espanya), banys àrabs, mesquites, les esglésies cristianes des del segle XIII, les restes del monument a la restauració borbònica, o l’esplendor del passat siderúrgic.

Corde’s el cinturó i prepare’s per a deixar-se atrapar pels més de 3.000 anys d’història i de vivències que romanen en les pedres i els cisells. Bon viatge! I no obliden que plànol en mà, tindran la possibilitat de traslladar del paper a les cames una experiència única i enriquidora, qüestió que queda en mans de la comissió en cas que el calendari i la intensa agenda fallera permeta fer visites guiades pels llocs assenyalats.

Les falles estem d’enhorabona per la recent concessió per part de la Unesco del distintiu Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La idea de fer el present assaig ha adquirit un valor nou i ha desbordat el plantejament inicial de centrar-se en el patrimoni que han anat deixant les diferents cultures que han passat per la nostra ciutat al llarg dels segles i dels mil·lennis.

No són moltes les poblacions que presenten empremtes del pas de tantes civilitzacions en el seu territori, i sols per això ja caldria fer una anàlisi de les pervivències monumentals que ho testifiquen, però a banda, el reconeixement de les Nacions Unides ens

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS PATRIMONI VINCLE D'UNIÓ fa quadrar el cercle perquè les falles són patrimoni i Sagunt també.

Els primers descobriments històrics d’allò que ara coneguem com a Sagunt es remunten als voltants del 1.500 abans de Crist. En el pic dels Corbs1 Facundo Roca en 1955 va descobrir l’existència d’un poblat de l’edat del bronze en un jaciment d’un gran valor històric.

La troballa d’un bol amb blat carbonitzat fou analitzada i el C-14 determinà una antiguitat de 3.500 anys. Un estri diminut que comença a parlar d’un assentament humà en el nostre territori. Ja tenim la primera parada en el nostre imaginari (i real) itinerari al llarg del temps.

Historiadors com Miguel Terradell afirmen que és “la primera data del Bronze valencià”2. En plena prehistòria constatem la presència de pobladors en un dels nostres puigs, segons confirmen des del Centre Arqueològic de Sagunt3.

L’empremta més destacable i perdurable és el Grau Vell, un port creat en època ibèrica. Les excavacions de Carmen Aranegui ens situen davant d’una fortificació en el segle V a.c. La torre del Grau Vell hui en dia està catalogat com a Bé d’Interés Cultural des de l’any 2003 amb el nom de Torre i bateria del Grau de Morvedre.

ETAPA ROMANA

ETAPA IBERA

La relació entre la ciutat de Sagunt i l’imperi romà ha tingut diversos episodis. Roma ha situat Sagunt en el mapa i al llarg de les centúries hi ha hagut una relació quasi filial. En les guerres púniques la protecció dels transalpins no resultà tan efectiva com caldria esperar i l’assetjament d’Anníbal confirmà la caiguda de la nostra ciutat. El pacte de Cartago amb Roma havia esclatat.

La reconstrucció de la nostra vila, allà pel 214 aC, vingué de mans de Publi Corneli Escipió, el qual ens atorgà la ciutadania romana amb tots els privilegis que ocasionava. Entrem en la romanització i en una època d’esplendor que tindrà com a resultat els monuments més importants de la vila. El Fòrum i el Teatre daten del segle I i l’ampliació d’aquest últim, que donà com a fruit el circ, és del segle III. Amb les figures d’August i Tiberi com a emperadors Sagunt començà la davallada dels cims al que hui és el centre històric.

Els ibers estan entre els primers pobles que s’assentaren a la ciutat d’Arse, segons comenta Chabret quan explica els orígens de Sagunt. Al nostre mapa, com a punts significatius de l’influx d’aquesta cultura, citem troballes en punts com el Sabató, la Palomosa, la Lloma Matoses, o el cim de Ponera. El nom d’aquests indrets poden sonar als lectors, però el que és més difícil és situar-los com a mostra del pas dels ibers abans de Crist.

La proliferació de les viles com la de l’Alqueria Montíver (el mític Mons Tiberii que dóna nom a la partida), o el cabeçol parlen ben a les clares d’aquesta expansió.

Menció a banda mereix la irrupció de les vinyes, que coetàniament, col·laborà amb els plans d’expansió urbana que pretenien els emperadors. Erudits de la talla de Marcial i Juvenal comenten que els vins de Saguntum ja es coneixien a la Roma imperial.

A més de l’esmentat pic, hi ha documentats altres vestigis prehistòrics com la necròpolis de l’enterrament del Barranc del pic també de la mateixa edat del bronze.

L’Alqueria de Montíver, L’Aixebe, o el Tossal del Castell són altres punts documentats que hem assenyalat al nostre mapa.

1 Revista Arse número 7.1964. Pp 10-16 2 Revista Pyrenae. 1965. Tarradell, Miguel 3 “El poblado del Pic dels Corbs, diario de excavaciones de Facundo Roca” per Emilio Llueca. Revista Arse núm, 30. páginas 19-21. 1996-1997

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

295

ASSAJOS PATRIMONI VINCLE D'UNIÓ EDAT MITJANA. UNA DE LES JUERIES MILLOR CONSERVADES D’ESPANYA La jueria de Sagunt és el reflex del llegat d’una cultura a una ciutat. Historiadors com Arandillas asseguren que, als temps dels visigots, la jueria saguntina ja havia assolit certa importància4, i documenta troballes d’inscripcions hebrees d’abans de la fundació de la ciutat romana. En una d’elles es pot llegir: “Este es el sepulcro de Adoniram, tesorero del Rey Salomón, que vino a cobrar el impuesto y murió”. Les al·lusions al fill del Rei David es remunten al voltant del 928 aC, i situen ja la influència del Regne unit d’Israel a casa nostra, encara que hi ha de veus contràries a la legitimitat d’esta troballa, i que probablement els hebreus volen refrendar la seua presència a Espanya des de temps antics, com el mateix Aradillas comenta.

Seguint amb la jueria, s’afirma textualment que “La de Sagunt és una de les jueries que millor conserven la configuració del seu propi recinte. La seua entrada correspon amb el portalet de la Sang, que en temps medievals era conegut com el portal de la jueria.

El barri jueu es correspondria amb els actuals carrers de Pedro Cartagena, Teatre romà, Segòvia, Sang vella, Castell, Queralt, Antígones, Ramos, Pelayo…”.

Un dels trets que contribuïren a l’esplendor jueu és el fet que, en estar prop del Castell, tenien un grau de protecció superior que els jueus d’altres municipis.

La sinagoga, el lloc de culte jueu, podria estar en el

temple que hui ocupa la confraria de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist. Menció a banda mereixen els hipogeus jueus, una qüestió d’actualitat que encara està debatent-se i que l’ajuntament, basantse en estudis com els de Manuel Civera Gómez, intenta impulsar el condicionament del cementeri jueu medieval.

Cal remarcar que, un cop es va produir l’expulsió dels jueus el 1492, la zona de la jueria passa a nomenarse la Vilanova de Morvedre. Una fita en l’Edat Mitjana i una finestra als nous temps que ens acosten al panorama que tots podem veure en la visita que ens espera per la immortal Sagunt.

EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA L’edat moderna no va ser molt prolífica en el cap i casal morvedrí.

Per importància històrica i per compartir nom amb la nostra comissió esmentem la Creu de la Victòria. Un monument que va commemorar la victòria del Duc de Sogorb enfront dels agermanats de València i Morvedre, dins de la Batalla de Murviedro del 18 de juliol de 1521.

Per altra banda, tal com comentàvem a la introducció, resulta curiós com la monarquia borbònica escollí la ciutat de Sagunt per a la seua restauració a l’estat espanyol. Corria l’any 1874 i malgrat que sí que hi hagué un monument, hui sols queda el lleó que abans estava a la Glorieta, i que s’ha reconvertit en la Font de la plaça Facundo Roca, davant del Teatre Romà.

4 Arandillas, Antonio y José María Íñigo. “Viaje por la España judía”. Editorial Laertes, 2002. Pp. 235-7

296

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

ASSAJOS PATRIMONI VINCLE D'UNIÓ PERÍODE ACTUAL El període contemporani ha configurat la trama urbana dels dos nuclis. L’arribada de la siderúrgia i la irrupció de la figura de Sota i Aznar propicià el naixement del nucli de Port de Sagunt i la configuració d’un patrimoni industrial digne d’estudi i de consideració.

En definitiva, esperem que hagen gaudit del viatge que els hem proposat. No és ni una guia a l’ús, ni un manual per assentar càtedra, però sí que hem

TERME MUNICIPAL DE SAGUNT 9

13

5

tractat de submergir-mos en la substància grisa que hi ha al voltant de Sagunt i podem assegurar que en sí, és també un viatge, i que les troballes són molt agradables i ens animen a continuar esbrinant qui som, qui hem sigut i on podem encaminar-mos com a poble que estima el seu llegat i que lluita per conéixer-lo, cuidar-lo i potenciar-lo. Qüestions que són bàsiques si busquem el reconeixement internacional del patrimoni com el que ha obtingut les falles recentment.

Llegat de les cultures al terme de Sagunt Edat del Bronze Valencià 01 02 03 04

Alquería de Montíber L'Aixebe Pic dels Corbs Tossal del Castell.

Etapa ibèrica

6 11

10

17

3

MONTÍBER 8 16

24

12

18 21 18

19 20

24 28 SAGUNT 20 4 30 23 22 14 27

25

1

VILA EL PORT

15

7

GAUSA

19

04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17

Arse Càrcer El Sabató Grau Vell.

La Palomosa La Vora Junta Lloma Caldera Lloma Matoses Montíber Muntanya Frontera Pic Raboser Picaio Ponera Terrers

Etapa romana 06 18 19 04 20 21 05

Alqueria de Montíber Alqueria de Roc Antigó Arse-Saguntum Cabeçol Cabeçolet.

Càrcer

22 23 06 24 07 08 09 25 26 27

Casa del Advocat Corral del Xurros El Sabató Gausa Grau Vell La Palomosa La Vora Junta Mardà Muntanya Frontera Penos

Edat Mitjana 28 04 29 18 05 07 04 04 04 30 04

Acèquia Major Alcazaba/Castell de Sagunt Alqueria de l'Aigua Fresca Alqueria de Roc Càrcer Grau Vell Esglèsia de El Salvador Esglèsia parroquial de Santa María Judería/Vilanova de Morvedre Molí fortificat de Gausa Murbiter/Morvedre

Edat Moderna i Contemporània 19 04 18 20

Batería de costa del Grau Vell.

Estació del Nord La Creu de la Victòria Nius d’ametratlladora

Fonts: PLA BALLESTER, E. (1963) “Restos arqueológicos en el Bajo Palancia”, Revista Generalitat nº 3.

CHABRET FRAGA, A. (1888), Sagunto. Su historia y sus monumentos MARTÍ BONAFÉ, M. A. (1998), El área terrotirial de Arse-Saguntum en época ibérica

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

297

PACO QUILES

298

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

PROGRAMA FESTES

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

299

PROGRAMA FESTES DISSABTE, 10 DE SETEMBRE DE 2016

DIJOUS, 22 DE DESEMBRE

Proclamació de les falleres majors de la nostra falla, Isabel Torres del Campo i Marta Uribe Garcia.

A les 19.30 h, fallida del jurat dels premis de postals nadalenques i fotografia al Centre Cívic de Port de Sagunt.

DIVENDRES,16 DE SETEMBRE DE 2016

DIMARTS, 3 DE GENER DE 2017

Proclamació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS), Raquel Martín i Ana Isabel Dorado.

Visita als betlems per part dels Reis Mags als casals fallers, acompanyats pels representants de la FJFS.

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DE 2016

DIJOUS, 5 DE GENER

Exaltació de les falleres majors de la FJFS al Teatre Romà de Sagunt.

Cavalcada de Reis Mags, amb la participació de les falles de la comarca.

DEL 6 AL 9 D'OCTUBRE DE 2016

DIVENDRES, 3 DE FEBRER

Setmana cultural de l'AC Falla La Victòria, amb una exposició al casal de portades de discs de músics famosos fets pels membres de la comissió i la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana a la plaça Pablo Picasso, amb paelles gegants i jocs infantils i de taula.

Nit d'Albades del Sector I, amb falles de Port de Sagunt.

DISSABTE, 15 D'OCTUBRE

Playbacks dels infantils a la carpa instal·lada a Sagunt.

A les 16 h, a la Casa de la Cultura, presentació de les nostres falleres majors i la seua Cort d'Honor. En acabar, sopar als salons Jardines de Mar Blau.

DIVENDRES, 10 DE FEBRER

DIUMENGE, 16 D'OCTUBRE

DISSABTE, 11 DE FEBRER

A les 9.30 h, paelles organitzades per l'AC Falla Gilet amb la col·laboració de la Federació Junta Fallera de Sagunt i altres comissions falleres.

Crida a càrrec de la Fallera Major de la comarca als jardins de l'Antic Sanatori, des del Centre Cívic de Port de Sagunt.

DIMECRES, 12 DE NOVEMBRE Recollida solidària per al Centre Solidari d'Aliments de Port de Sagunt a l'AC Falla La Victòria.

DISSABTE, 4 DE FEBRER Playbacks dels majors a la carpa instal·lada a Sagunt.

DIUMENGE, 5 DE FEBRER

Nit d'Albades del Sector IV, amb les comissions de Faura i Gilet.

DIMECRES, 15 DE FEBRER A les 19.30 h, presentació del nostre llibret al Centre Civic.

DIVENDRES, 17 DE FEBRER

III Trobada Fallera a Faura amb jocs infantils i posterior olla per a dinar, oferida per l'AC Falla Vila de Faura.

Nit d'Albades del Sector II, que inclou falles del Port de Sagunt, entre elles la nostra falla, per on la FJFS passarà més enllà de la mitjanit. També es repartiran les recompenses als membres de la nostra comissió.

DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE

DISSABTE, 18 DE FEBRER

Visita als tallers dels artistes fallers. A continuació dinar amb la comissió.

Sopar de germanor en el saló Huerto de Santa María de El Puig.

DIUMENGE, 20 DE NOVEMBRE

300

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

PROGRAMA FESTES DIVENDRES, 24 DE FEBRER

A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de

A les 20.00 h, inauguració de l'exposició de fotografies a la floristeria Sayas. A continuació, Nit d'Albades del Sector III, amb falles de Sagunt.

Sagunt i el lliurament de premis.

DISSABTE, 25 DE FEBRER

DIVENDRES, 17 DE MARÇ

A la vesprada, cavalcada de l'Humor Faller a Port de Sagunt.

Partirà en sentit platja, des de l'avinguda de la Hispanitat fins a la avinguda del Mediterrani.

A les 9 h, despertà.

A les 23 h, ball amb l'orquestra Oasis.

A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Port de Sagunt.

DIUMENGE, 26 DE FEBRER Pel matí, entrà a la murta, entrega de llibrets als socis del barri i dinar a la plaça Pablo Picasso.

A la vesprada, entrega de premis culturals i esportius de la FJFS a la Casa de Cultura de Port de Sagunt.

A les 23 h, ball amb l'orquestra Cover.

DISSABTE, 18 DE MARÇ A les 9 h, despertà.

DISSABTE, 4 DE MARÇ

A partir de les 10 h, Dia del Xiquet amb jocs diversos.

A la vesprada, cavalcada de disfresses a Sagunt.

A les 17 h, més activitats infantils.

DIUMENGE, 5 DE MARÇ

A les 23 h, ball amb l'orquestra Magia Negra.

Pel matí, bateig dels monuments als tallers dels artistes fallers

A les 00 h, Nit del Foc de La Victòria. Castell de focs artificials.

DISSABTE, 11 DE MARÇ

DIUMENGE, 19 DE MARÇ

Pel matí, recollida de la falla.

A les 10 h, concentració a la carpa per acudir al Centre Cívic on s'iniciarà la cercavila.

SETMANA FALLERA

A les 11 h, ofrena de flors de la Mare de Déu dels

DIMARTS, 14 DE MARÇ

Desemparats.

Plantà oficial de les falles.

A les 14 h, tradicional mascletà.

DIMECRES, 15 DE MARÇ

A les 22 h, cremà de la falla infantil.

A les 9 h, despertà.

A partir de les 9h, visita dels jurats als monuments.

A partir de les 00 h, segons l'horari establert i quan arriben

A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar Faura i Gilet.

els bombers, es llançarà el castell de focs artificials i, a

A les 23 h, disco-mòbil amb DJ Lagarto.

continuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.

DIJOUS, 16 DE MARÇ A les 9 h, despertà.

La comissió es reserva el dret de modificar el programa

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

301

PACO QUILES

302

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2017

13 COL·LABORADORS FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

303

304

305

306

307

308

309

310

311

312

313

314

315

316

317

318

319

320

321

322

323

324

325

326

327

328

329

330

331

332

SEGUEIX-NOS A:

www.fallalavictoria.es @FallaLaVictoria www.facebook.com/FallaLaVictoria

333

SOLUCIÓ PASSATEMPS

MOTS ENCREUATS Turisme gastronòmic

1

F I D E U 1 P A E L L

2

2 C

O C A D E T B U N Y O L S M A T

4 4

T O R R O N S A 5 R

5 C O C A D E L L A N D A N L G 3 L

3 A L L I P E B R E S S

G A R R A E T

334

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

I O L I

SOPA DE LLETRES Turisme gastronòmic

D

R H

U

I

A

C

G

L

J

L

E

A

V

I

T

G M B O A

A

E

R S

T

Y

F

B

L

K

M

O

I

T

J

I

Q

S

F

U E D

F

A

F

E

U

J

G

O M

V

M

U

R M

A R

J

A

L

C H R

F

W R A

R

B

M G

Y

K

F

R

J

U

R

D

B

C

O A T W

C

V N

I

Z

M

J

T

E

A

T

R

E

R O M A

R

F

E H

D

O

J

S

Q

C

A

Ñ

L

U

M H

G

O P

R

T

F

G

F

S

A

C

B Q M D

A

V M

K

I

P

Y

T

H G

F

S

B

S

T R

E

S

E R

E

A

B

T

S

O

S

T

E

N

I

B

I

L

I

T

A T

O

V N H

F

R

T

U

A

M M

L

I

E

H Q

R

P

Y

Ñ L

S

A

R

C N

B

C

T

I

O

E

A

S

X W C Q

H

L

O

C

S

A

T

M D A

A

C

B

U

T

D

P

O Ñ

E

U D

V

E

A

S

Z Q

J

M X A

S

T

E

A

N

I

N

I

R

L

L

A

F

E

E

C A

Q

V N Y W T

G M

S

A

A

M

F W T Ñ

K

T

I

S

A D W

D

R S

V

Y

E

M N

M

J

U

D

A

U B

E

F

J

K H F W

F

R W Y

T

I

L

P

B

A

X

S

L

R

L

D

Z

U

O R

T

N

S

D Z

C

V

G W L

I

T

U O

P

A Ñ

J

G

D

B M G

A

A

C B M

K

J

U

Y

E

Ñ

L

P M M

I

U

E

F

G S H

E

F

R M O

U

L

U

A

Q W A

R

H

F

Y

R

N

J

K

I

D

S

T

Y

B

T

F

O

R

N

A

L

T

S

G

A

V

J M

K

U O

A K

J

G

O U T

R

S

A M N

Z

L

G

F

J

D

P

O U

U E

R

D

R

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

S

335

HIMNE FALLER VICTORIÀ És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions.

El nostre foc el dolent, purifica omplint es carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor.

És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix láhir i el demà, la flama encesa que sempre perdura.

Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l´home i la dona, protecció per als bons valencians.

És, l´ensenya de la nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l´ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria

Demanant-li ajuda a la festa per mantenir les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il.lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, Treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s´acosta a la terra avivant sempre els nostres valors.

336

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017

L

V

LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2017

Falla La Victòria 2017