Llibret Falla La Victoria 2020

L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA 2020

LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2020

FALLA LA VICTÒRIA 2020

fils?

Qui mou els

Avda.Camp de morvedre. l S3 Port de Sagunt tel: 96267l 30S farmaciarosadocb@gmail.com

facebook: FarmaciaRosadoPuertodeSagunto

(e!:)ua1e/\) .Jan6ua.Ja9 ua,p ยกaue::, 8L a.Jn!lluas ouepelAJ ep,uaA'v'

SZ OL 09Z 96

so.LN3A3

rp

svaos

FALLA LA VICTÃ’RIA

|1

Manxeta EDITA:

Associació cultural Falla La Victòria DIRECCIÓ:

Rosana Muñoz EQUIP COORDINADOR:

Rosana Lacoba i Verónica Balaguer COORDINADORA DE LA PART INFANTIL:

Rosana Lacoba, Esther Sánchez i la comissió infantil.

SESSIONS FOTOGRÀFIQUES EN EXTERIORS:

Rubén Hernandis FOTOGRAFIES:

Higueras i Más Fotógrafos, Vicente Cuenca Valiente, Juan José Gallego, Rosana Muñoz, María Mauri, Laura Pastor, Belinda Guerra, Ana Montalbán, Laura Rivero, Samuel Cejudo, Mariló Suárez , Javier Maya, Sonia Pérez, Alejandra Vaquero, Pedro Casas, Jonathan Piloña, Isabel Garcia, Miguel Ángel Nuñez, Ainhoa Sánchez, Esther Leal, Isabel Martín, Mónica Giménez, Lourdes Francés, Eugenia Hernández GESTIÓ COMERCIAL:

Vicente Cuenca, Rosana Muñoz, Laura Pastor, Miguel Ángel Segovia, Juan Mas, Isaac Mas, Marta Mas, Samuel Cejudo, Ana Montalbán, Juan Manuel Guillamón, Alejandra Vaquero, Leticia Civera AUTORS DELS ASSAJOS:

Andrés Botella, Vicent Ortolà, Rafael Garrido, Amparo Fabra, Carme Rodríguez, Izan Pérez, Alicia Fortea, Montse Vila, Rosana Lacoba, Cristina Rodríguez, Rosana Muñoz DISSENY PORTADA:

Lamberto Ortiz, Lamber DISSENY PORTADA INFANTIL:

Eureka Soluciones POEMES:

Teresa Llopis

COL·LABOREN:

CRÍTICA:

Julio Lahuerta MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:

Eureka Soluciones DEPÒSIT LEGAL:

V-265-2012

AJUNTAMENT DE SAGUNT

JUSTIFICACIÓ DE TIRADA: 1.000 exemplars DIFUSIÓ DIGITAL:

Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/fallalavictoria/docs/victoria2020 O també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil: La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla La Victòria no s’identifica necessàriament amb ells.

2 | MANXETA

Qui

mou els

fils?

FALLA LA VICTÃ’RIA

|3

Índex

4 | ÍNDEX

6

PRÒLEG

El fil de la memòria

36

VICTORIANS Comissió Executiva Comissió Masculina Cort d’Honor Socis Fallers

78

REPORTATGES

8

SALUTACIONS President de les Corts Valencianes Alcalde de Sagunt President Executiu FJFS President Fallera Major

46 LA FALLA Esbós Crítica

84

Indumentària Valenciana La Victòria una falla solidària

RECORDS GRÀFICS

126

130

PROGRAMA DE FESTES

COL·LABORADORS

20

PROTAGONISTES Poema al President Poema a la Fallera Major Entrevista al President Entrevista a la Fallera Major

60

EXERCICI ACTUAL

100

ASSAJOS FALLERS El teatre dins del món faller…

Qui té més prop el seu somni?

Teatre i falles: tretze més un Paraula de titella Si estirem del fil

157 HIMNES

FALLA LA VICTÒRIA

|5

PRÒLEG

EL FIL DE LA MEMÒRIA “ENS CONVERTEIXEN D´UNA MANERA O L´ALTRA EN TITELLES ENGAXADES D´UN TITELLAIRE DESCONEGUT I QUE SOVINT ENS FA PREGUNTAR : QUI MOU ELS FILS?”

Qui no ha tingut mai la sensació de fer les coses per obligació? Qui no s´ha parat alguna vegada amb la sensació d´haver fet abans ja el que està fent en eixe precís moment? Qui n´ha viscut mai l´avinentesa d´acabar de fer una cosa sense consecuència d´haver-ho fet? Qui no ha experimentat mai la percepció d´estar comportant-se com una titella en mans alienes?

Aquestes experiències estranyes, sovint les adjudiquen a l´atzar, a la casualitat però, n´estem segurs que no hi ha ningú darrere o damunt de nosaltres que ens guia? Qui mou els fils?

Són tantes les situacions diàries en les quals l´ésser humà sembla una titella en mans d´un gran marinetista, d´un titellaire gegant. Un gegant embaucador que, amb la seua xarrameca constant, aconsegueix tirar-se sobre tot el món, sempre acaba per arrossegar innocents i agosarats personatges que viuen en el tall de la navalla fent equilibris i movent-se al ritme que marquen altres... Sempre posen bona cara. Mostren sempre el millor somriure i els càndids i ingenus cauen en el pareny de fils que el gran manipulador estén davant els nostres ulls.

6 | PRÒLEG

Igualment, hi ha titelles que es creuen tite-

en tantes i tants ocasions de la nostra vida ens

llaires perquè tenen la possibilitat de moure

convertixen d´una manera o l´altra en titelles

al seu antull, algú sempre hi ha per baix. Però,

engaxades d´un titellaire desconegut i que so-

mai no miren cap amunt per adonar-se que

vint ens fa preguntar: QUI MOU ELS FILS?

estan ballant al son de l´interés d´un altre més gran i més fort. Aquesta és l´escala de poder

Però, dins del món del teatre i les titelles, com

on el contribuent es veu convertit en un ninot,

espectacle a les tables d´un escenari, hem de

penjat del fils que mou el comunicador men-

dir que és un art escenogràfic en el que es pot

tre el distrau amb futbol i premsa rosa, que al

fusionar totes les arts. A més a més, pot ser un

seu torn es veu bellugat pels fils que contro-

mètode d´aprenentatge per a l´actriu o l´actor

la el polític, que fa com fa segons interessa al

que respresenta l´obra i per a l ´espectador.

capitalista de torn, que segueix les estirades i afluixades que el llop de Wall Street se li an-

El teatre com a sèptim art, utilitza una combi-

tulla. I tots ells, titellaires i titelles fan el seu

nació de discurs, gestos, escenografia, músi-

espectacle al escenari del món.

ca, so, espectacle i altres signes que es poden identificar també al món de les falles.

D´altra banda també hi ha qui es mou per les modes, convertint-se així en esclau d´una nova

Aquesta interrelació entre teatre i falles és el

titellaire: l´estètica que controla des de la creu

que hem volgut plasmar en el nostre llibret

i els fils les tendències, convertint-se en això

d´enguany. Al cap i la fi, les actrius i els actors

que ara han donat en anomenar “influencer”,

de teatre com les falleres i els fallers són els

i que no és altra cosa que aquell que mou els

que actúen al mateix escenari on representen

fils per vendre cosmètics i postureo a les xar-

l´obra més important el dia de l´estrena. Són

xes socials.

tots ells els qui mouen els fils.

A la fi, el foc haurà d´engolir-se tota aquesta ceremònia de falsedats i vanitats vuides que

FALLA LA VICTÒRIA

|7

8 | SALUTACIONS

SALUTACIONS

FALLA LA VICTÃ’RIA

|9

PRESIDENT DE LES CORTS VALENCIANES

L

es falles s’han convertit en un fenomen

a aquelles persones que ens visiten any rere

festiu, cultural i identitari que va més

any, és l’element principal i allò que unix mol-

enllà dels límits del terme de la ciutat de

tíssimes coses: la poesia, la crítica, els elaborats

València. I no és un fet recent. És un fet antic i

llibrets, la indumentària tradicional, la piro-

que, per tant, ha convertit les falles en tota una

tècnia, la gastronomia, la música... perquè tots

tradició molt arrelada a molts pobles i ciutats,

aquestos elements formen part de les falles i

entre aquestes Sagunt, on aquest col.lectiu fes-

sense aquestos elements difícilment entredrí-

ter té un pes considerable des d’un punt de vis-

em les nostres falles.

ta social i també cultural.

Per això, ha arribat el moment de baixar al Com a President de les Corts Valencianes, és

carrer i participar, de gaudir dels actes que or-

tot un honor per a mi poder adreçar-me a les

ganitzen les falles dels vostres barris, carrers

morvedrines i als morvedrins des d’aquestes

i places. Cal viure aquestes festes com un mo-

pàgines, amb motiu de les festes falleres de la

ment de trobada, de convivència i participa-

ciutat. Un any més es tornarà a vore als carrers

ció, com també de respecte i tolerància cap a

el fruit del vostre treball, d’un treball intens de

aquelles persones que treballen i necessiten

tot un any d’esforços, de col.laboració, de par-

descansar.

ticipació, d’unió, de germanor, que tenen en aquestos dies la seua setmana gran. Per això,

Hem de buscar eixos equilibris perquè la festa

vaja per davant la meua felicitació i reconei-

siga entesa i estimada per totes i tots i siga un

xement, perquè sé que les falles no són només

punt d’unió de la nostra societat. Sé que des de

una setmana, són tot un any de moltes hores i

la vostra comissió sempre es treballa per acon-

dedicació de moltíssimes persones.

seguir això.

També soc coneixedor del gran paper d’inte-

Finalitze, no sense desitjar a les Falleres Majors

gració i de cohesió social que feu als vostres

de la Falla La Victòria, Àngela i Laura , i al seus

barris, con també del vostre esforç per trans-

Presidents Aarón i Samuel, un magnífic any , un

metre la nostra cultura, la nostra llengua, les

inoblidable 2020 que puguen compartir amb

nostres tradiciones a tot el món. El vostre tre-

la seua comissió. I passades les falles, encorat-

ball a més enllà d’un monument, encara que

jar-vos a que comenceu el treball de valent per

el cadafal siga l’element essencial i principal

les de 2021, perquè continue la nostra gran fes-

al voltant del qual gira tota la festa. El momu-

ta, que és una festa universal i única. Endavant.

ment, una manifestació grandiosa d’art efímer que sorprén a propis i estranys, que ens cap-

Enric Morera Català

tiva a les valencianes i als valencians i també

President de les Corts Valencianes

10 | SALUTACIONS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 11

ALCALDE DE SAGUNT

U

n any més la festa gran del poble valen-

és una representació artística, sinó també és

cià toca a les nostres portes. La música

un mitjà de comunicació. Per això, la promoció

al compàs de les cercaviles, els carrers

del teatre que realitzen les comissions falleres

artísticament il·luminats i la cadència de les

aconsegueix instruir, educar, entretindre i, a

mascletaes, s’entrecreuen i es complementen

més, permet difondre la nostra llengua. Una

per a donar pas a una de les festes més estima-

tasca encomiable que cal potenciar.

des i esperades per tots. Les falles són un plaer immens per a la vista, l’oïda i l’olfacte!

Així mateix, no podem oblidar que el teatre és una de les formes artístiques més antigues

La falla té la singularitat de ser una obra artís-

que existeixen, en to de tragèdia o de comèdia,

tica carregada de reivindicacions, però amb el

s’exposen els problemes de la societat, posant

pas del temps el llibret també s’ha convertit

l’accent en els successos transcorreguts en

en un objecte d’art replet de suggeriments, re-

l’àmbit local. El teatre apel·la a les emocions,

clamacions i expressions artístiques. Perquè

pors, sensacions i dubtes. Tots ells elements

el món faller s’encarrega d’expressar inquie-

compartits amb les pròpies Falles, capaces de

tuds i de posar l’accent en els problemes de la

transmetre les inquietuds de la societat a tra-

societat.

vés de la sàtira, la ironia i el sarcasme.

Les falles són cultura i tradició, però també són

Vull agrair a la directiva, les Falleres Majors i

art. Ho veiem en l’artesania del monument fa-

els Presidents de la Falla La Victòria la seua de-

ller, en l’expressió literària del llibret o les arts

dicació i esforç, el seu treball realitzat permet

escèniques de les representacions teatrals or-

que gaudim d’unes Falles 2020 inoblidables i

ganitzades durant la setmana cultural.

úniques.

Enguany, la Falla La Victòria ha volgut centrar

Que visquen les Falles!

la temàtica del llibret en la representació teatral, posant l’accent en la relació cultural

Darío Moreno Lerga

existent en les Falles. El teatre juga un paper

Alcalde de l’Excel·lentíssim

didàctic molt important en la societat. No sols

Ajuntament de Sagunt.

12 | SALUTACIONS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 13

PRESIDENT EXECUTIU DE FJFS

B

envolguts fallers i falleres.

verses convocatòries per a la promoció de l´ús

Aprofite aquestes línies per poder diri-

del Valencià que fan tant a l´àrea de Cultura de

gir-me a totes i tots.

l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt com a

Enguany és el meu primer any com a Presi-

la Conselleria d´Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

dent Executiu de FJFS, per a mi és un orgull i una gran responsabilitat el ostentar aquest

Volia aprofitar per donar la meua salutació

càrrec. Al igual que vosaltres, compartisc l´es-

més especial a les Falleres Majors, Laura i Àn-

tima per la nostra festa, units treballem amb

gela, com també als Presidents, Samuel i Aa-

la resta de les comissions i la junta executiva

rón. Enhorabona per ser els representants d´a-

de Federació Junta Fallera de Sagunt per una fi

questa gran comissió, us desitge que tingueu

comuna, les nostres falles, les falles del Camp

unes molt bones falles i gaudiu del que serà un

de Morvedre.

any ple de records inoblidables.

M´agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentís-

Als veïns,que viuen al voltant del Casal,agrair la pa-

sim Ajuntament de Sagunt, Gilet i Faura; com

ciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobre

sempre atents, escoltant, donant suport i llui-

tot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i

tant junt al nostre col·lectiu per mantindre les

mantindre la harmonia al barri. Gràcies.

tradicions de les nostres arrels, ja que ells també formen part de la nostra Federació.

Falleres i Fallers de l´Associació Cultural Falla La Victòria, en breu donarem inici a la tan

És una gran satisfacció per a mi, vore com la

esperada setmana fallera, que aquestes falles

vostra comissió amb l’espenta i esforç de to-

siguen excepcionals i molt gaudides per totes i

tes les falleres i fallers, treballa per mantindre

tots, amb les ganes i il·lusió que ens caracterit-

viva una festa i les nostres tradicions, no sols

za, però sobre tot amb responsabilitat i civis-

del món faller, sinó del folklore, els arrels i la

me, omplint els carrers amb música, pólvora i

Cultura Valenciana.

amb els colors, la crítica i sàtira del vostre monument, demostrant perquè som Patrimoni

Amb la vostra participació als actes i activitats

Immaterial de la Humanitat.

organitzats per les diferents delegacions de FJFS, feu més gran si cap el nostre món faller.

Bones Falles 2020

Una mostra del gran treball que feu, és aquest

Jaime Gil Arastell

llibret, és uns dels llibrets destacats en les di-

President Executiu de FJFS

14 | SALUTACIONS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 15

PRESIDENT 2020

A

questa és la primera vegada que em di-

fecte. Som una falla entregada i participativa

rigisc a vostés, falleres i fallers, sòcies i

què deixarem la nostra comissió en el més alt.

socis col·laboradors, gent del barri i a

les falles en general. Ja queda molt poc per po-

Enguany repetim en la màxima categoria en

der gaudir de la nostra benvolguda festa Jose-

ambdós monuments, apostant molt fort i bus-

fina, on omplirem els nostres carrers de llum,

cant, com sempre ho fem, obtindre la màxima

color, olor, tradició i bellesa.

recompensa. Si no és així, no importarà ja que la comissió i el barri hauran treballat de debò,

Aquest any és molt especial per a mi, compte

per tal que els carrers estiguen engalanats

al meu costat amb uns representants espec-

amb els nostres monuments.

taculars. Aaron i Àngela en l’apartat infantil que brillen en cada acte; i també compte amb

Només em queda demanar a totes I a tots res-

una gran amiga com a Fallera Major, Laura. En-

pecte. Respecte pel treball i la dedicació de

guany, és l’any en què portàvem somiant tant

tantes persones i també, respecte al barri i a les

de temps.

nostres tradicions, per tal que tots junts gaudim de la nostra setmana fallera.

Estic segur que tot eixirà bé, encara que jo sóc el cap visible, hi ha un gran equip amb mi tre-

Samuel Cejudo Mas

ballant al cent per cent per tal que tot siga per-

President

16 | SALUTACIONS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 17

FALLERA MAJOR 2020

J

a arriben les falles, eixa festa que tanta gent

Arriba una setmana meravellosa en la que

esperem amb ansia. M’agradaria animar a

convivim com una gran família i gaudim de

tota la comissió, socis, amics i veïns a gaudir

cada moment. Formar part d’aquesta gran co-

de la nostra festa.

missió és impressionant. Sempre pendents de tot i treballant en cada acte. És admirable

Aquest any està sent inoblidable. Estic molt

l´esfroç i dedicació que transmetren sempre.

contenta e il·lusionada de poder representar

Són genials.

a la nostra falla com a fallera major. Per a mi és un any que esperaba amb moltes ganes i

Vuic fer una crida a tots els fallers, socis i barri

que no sabia si el podria cumplir o no. Em sent

a gaudir cada dia dels nostres pasacalles, cer-

molt privilegiada de poder compartir aquest

cavi·les, sopars, orquestes i dels nostres monu-

any amb Samuel, Aarón y Ángela. Tot això no

ments. I com no, a emosionar-se en l’ofrena i la

seria igual sense ells, Samuel que és un altre

cremà. Comença el compte enrere per a gau-

germanet major per a mi i els meus xicotets

dir un any més de la nostra festa.

que em contagien amb tantes ganes il·lusió i l’alegria de sentir la nostra festa. I com no, no

Vos desitge que passeu unes bones falles.

podria estar més feliç, ja que la meua germaneta rubia d’ulls blaus ha sigut la qui m’ha passat la banda de fallera major.

18 | SALUTACIONS

Laura Rivero Gimeno Fallera Major

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 19

protagonistes

20 | PROTAGONISTES

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 21

POEMA AL PRESIDENT

Titellaire de somnis De les tristes i desolades cendres perdudes entre flames al carrer alcen el vol com a papallones les velles espurnes d’un nou faller.

Ell donarà vida a les titelles, titellaire de somnis sincers.

Els fils mourà amb molt de sentiment per a tancar el cicle d’un any sencer.

Tornaran les antigues cendres sota estreles d’un nou cel, i de nou s’omplirà l’aire de coets.

S’alçaran de terra les titelles, culminarà l’obra i creació de Samuel, i gaudirem amb deler, satisfets.

22 | PROTAGONISTES

SAMUEL CEJUDO MAS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 23

POEMA A LA FALLERA MAJOR

A Laura El sol darrere dels núvols espera, l’alegria després de l’hivern el camí de rajoles cap a la glòria sembla de l’estiu a la tardor etern i es fa llarga l’espera, com una funció de teatre imperfecta, perquè arribe la primavera.

I un matí seré quan el sol brilla intens apareix plantat el monument.

I arriba el teu moment.

Arriba la venerada festa i són els teus ulls la nostra guia en cada cercavila.

I arriba la nit de Sant Josep tot l’amor es concentra en la banda tot l’afecte en la pinta daurada tota la gratitud en cada llàgrima tota la teua fermesa al prendre foc a la traca i es fa fosc i tot s’acaba mentres tu brilles com a únic far d’esperança.

El sol darrere dels núvols espera, l’alegria després de l’hivern….

24 | PROTAGONISTES

laura rivero gimeno

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 25

ENTREVISTA AL PRESIDENT

N

o ha arribat als trenta i ja exerceix com a cap visible de la falla La Victòria.

Des que va ser triat president de la nostra comissió ha portat el seu càrrec amb la major de les disposicions perquè tots els actes fallers que se succeeixen isquen perfectes.

Aquest és el repte que s’ha imposat com a prova que, amb l’ajuda incommensurable de la seua executiva i la seua comissió actue amb el màxim rigor, ja que són molts els esdeveniments i reunions que ha de preparar al llarg de l’any faller.

Treballador, esportista i amic dels seus amics, esperem que enguany siga l’any de consolidació de la seua presidència per tal d’arribar a la fi amb el convenciment del treball ben fet.

Per a començar aquesta entrevista només preguntar-te per les teues dades, quina edat tens i a què et dediques?

Em podries parlar un poc d’aquests anys com a faller de la teua comissió?

Vaig començar en la falla al costat del meu

Tinc 30 anys. Soc electricista, com molts en

oncle Juan, quan ell va ser President i a més a

aquesta comissió.

més vaig formar part de la seua executiva, en la delegació d’esports. A partir d’ací, vaig es-

Quines són les teues aficions, que de segur

tar en diferents càrrecs, però mai he deixat de

en tindràs moltes?

ser membre de l’executiva de la comissió, he aprés dels veterans de la falla, per poder lide-

Qualsevol esport m’agrada, però especialment

rar la meua comissió.

eixir en bici, l’handbol i el pàdel.

Pensaves que arribaries a ser president?

Sabem la teua trajectòria com a faller, quan vas decidir ser president?

Tenia moltíssimes esperances en la meua comissió, qui em coneix sap que soc treballador

Vaig decidir ser president fa uns pocs anys,

i sempre done el meu 120% per tal que tot isca

em fa moltíssima il·lusió estar al capdavant de

perfecte. Finalment vaig comptar amb el su-

la Victòria.

port de la meua gent.

26 | PROTAGONISTES

“VAIG COMENÇAR EN LA FALLA AL COSTAT DEL MEU ONCLE JUAN, QUAN ELL VA SER PRESIDENT I A MÉS A MÉS VAIG FORMAR PART DE LA SEUA EXECUTIVA, EN LA DELEGACIÓ D’ESPORTS”

Passem a un altre tema. Enguany tenim

Ara que ha passat Nadal i estem molt a prop

nous artistes fallers, tant de la falla gran

de les Falles, ja hem tingut diversos actes a

com del monument infantil, a què es deu

La Victòria. Com els has viscut? Són tan in-

aquest canvi?

tensos com diuen els que ja han estat com a president?

Al cap i a la fi, la decisió es pren per part de la delegació de monument. Confie totalment en

Són intensos, molt emocionants, emotius…

ells, si ells han pensat que és el millor per a la

Molt més de què et pugues imaginar, estar l’úl-

comissió, endavant. A més a més, els projectes

tim a la cercavila de la mà de la meua amiga

són molt prometedors i podem optar al més alt

com a Fallera Major, i saps que eres la figura

en ambdós monuments.

representativa de la teua comissió, és una sensació increïble.

Ja heu fet alguna visita al taller dels artistes. Conta’ns la teua impressió. Quines ex-

I la resta d’actes de la comarca?

pectatives n’hi ha?

Són actes molt bonics i més encara de la mà Les expectatives són sempre les més altes en

dels meus companys del meu any faller, dels

ambdós monuments, el que hem pogut veure

quals som una autèntica pinya, incloses les re-

al taller és preciós, molt bona composició.

presentants de Federació.

FALLA LA VICTÒRIA

| 27

28 | PROTAGONISTES

Comenta’ns com és la relació amb les altres

Et sembla molt diferent viure les falles

comissions?

aquest any? Quina és la part més dura?

La veritat, és un espectacle! Ens portem genial

Sí, és diferent, la veritat. Hi ha coses que des

entre els representants de totes les comissions.

de fora no pots percebre, porte uns 11 anys en

Segons diuen els repetidors d’enguany, no té

l’executiva, però ni per aquestes, fins que no

res a veure amb els anys anteriors.

eres president no saps com és ni com afrontar-ho.

I amb la teua en particular, La Victòria?

Però el que més m’agrada és veure a tota la Per a mi enguany és un any d’ensomni i crec que

teua comissió desfilar davant de mi.

per a la resta de representants també. La comissió s’ha bolcat amb nosaltres totalment, ens respon en

La part més dura pot ser que siguen els compro-

cada acte i cada vegada que ha fet falta.

misos o les reunions, et lleven molt de temps, però crec que cap president ho fa a disgust.

Parlem de premis. Creus que enguany tornarem a rebre la màxima recompensa fa-

Què li diries a la teua comissió?

llera de la comarca i guanyarem de nou a la secció especial?

Primerament, donar-li les gràcies per tot el treball realitzat durant tot l’any i que només que-

Sincerament, crec que no és el més important.

da un passet. I també que de segur gaudirem al

M’agrada més que la comissió estiga contenta

màxim de la nostra setmana fallera que ens ho

pels monuments que plantem al carrer, final-

mereixem!

ment decideix un jurat, encara que preferisc l’opinió de la meua comissió. Però, per supost

I ja , per finalitzar aquesta entrevista, què

que estic il·lusionat, portem dos monuments

desitges per a l’any faller 2020?

extraordinaris i lluiran espectacularment.

Desitge poder tindre una gran setmana fallera, Tornem a parlar de tu, com va el teu primer

poder gaudir del barri i de la resta de comis-

any com a president?

sions. M’encantaria guanyar el primer premi del monument gran, per poder dedicar-li’l a les

La veritat que molt bé. Tinc uns acompanyats

persones que ja no estan.

increïbles que ho fan tot molt més fàcil. Pel que fa al càrrec, hi ha moments de cansament, però la gent que tinc al meu voltant és molt veterana i sap que fer i com fer-ho en cada moment.

FALLA LA VICTÒRIA

| 29

ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR

J

a estem d’estrena. La falla La Victòria ja té nova representant per a l’exercici 2020, la nostra fallera major Laura Rivero.

En la seua etapa universitària ha demostrat ser una magnifica alumna, dedicant-li moltes hores a tirar-la avant amb força i afany, per a acabar sent diplomada en nutrició.

Treballadora incansable, a la seua curta edat ha compaginat els seus estudis amb el treball , del qual ara li ocupa per complet.

Amiga dels seus amics, li encanta passar part del seu temps per a estar amb ells i entretindre´s.

Es diverteix amb els infantils de la falla quan els dedica aqueixos mesos d’assaig per a tirar avant els playbacks.

En definitiva, una jove de la seua edat que gaudeix amb les xicotetes coses de la vida. Tant és així, que l’any faller que acaba de començar l’està gaudint al màxim, i encara queda la recta final de l’exercici.

Sense més dilació, passem a saber una miqueta més de la nostra representant.

Bon dia Laura, presentat un poquet, edat, es-

Com se’t va ocórrer presentar-te a fallera

tudis, aficions…

major de la Falla la Victòria?

Tinc 23 anys, he estudiat la carrera de Nutri-

Ho tenia pensat des de fa uns pocs anys. Des

ció Humana i Dietètica i un Màster en Quali-

de menuda sempre he volgut ser fallera, ja que

tat i Seguretat Alimentària. Mentre estudiava

en la meua família han sigut molts anys fallers

el màster vaig començar a treballar al cinema

i els encanta aquest món. Primerament em

i de moment encara hi continue. Les meues

vaig apuntar com a fallera de la Victòria, però

aficions són eixir amb els meus amics, anar al

amb el pas dels anys m’en adonava que cada

cinema, fer una miqueta d’esport, veure series

volta m’encantava més aquesta festa, fins que

i sempre que puc m’encanta viatjar.

em vaig plantejar que un dia seria la represen-

30 | PROTAGONISTES

“EN AQUEST MOMENT, VAIG PARLAR AMB SAMUEL I LI HO VAIG PLANTEJAR, QUAN ELL FORA PRESIDENT JO ESTARIA AL SEU COSTAT COM A FALLERA MAJOR”

tant de la meua falla. En aquest moment, vaig

pare que ha sigut faller molts anys i li encanta-

parlar amb Samuel i li ho vaig plantejar, quan

va la idea que jo fora representant de la meua

ell fora president jo estaria al seu costat com

falla. La meua mare també ha sigut una gran

a fallera major. Eixe moment ja ha aplegat i ací

ajuda per a mi i al meu germà a poc a poc li

estem els dos, com a màxims representants de

he contagiat l’alegria que jo tenia per complir

la Victòria.

aquest somni. També em feia molta il·lusió aquest any, ja que la meua amiga Ana em pas-

Qui et va animar?

sava la banda de fallera major. A les dues ens encanta aquesta festa i tenim molt de senti-

Realment va eixir de mi, encara que tenia el

ment per ella i que millor manera de compar-

suport de la meua família, sobretot el del meu

tir la nostra passió juntes.

FALLA LA VICTÒRIA

| 31

32 | PROTAGONISTES

Què significa per a tu ser fallera major?

En general som una falla molt treballadora. Tots aporten el seu granet d’arena i fan que aquesta

Per a mi ser fallera major és una mescla de

comissió siga cada volta més gran. M’agrada-

molts bons sentiments. Tenia moltíssimes ga-

ria donar-li les gràcies a totes aquelles i aquells

nes i il·lusió de poder viure aquesta experièn-

que fan que aquesta falla continue endavant i

cia. Com he dit abans, vinc d’una família falle-

sempre fent-ho com una gran família. Sobretot,

ra en què viuen molt les falles. Ells m’hi han

gràcies per l’afecte que em doneu.

trames aquest sentiment. Per a mi també és un honor poder representar a La Victòria, ja

La relació amb les comissions , com és ?

que som una falla molt treballadora i una gran família. No puc estar més feliç de poder viure

Genial, he tingut moltíssima sort amb els re-

aquest somni que significava tant per a mi. Es-

presentants del 2020. Són gent espectacular.

tic molt contenta de poder representar-vos.

En molt poquet de temps hem format una gran família i hem aprés a estimar-nos. És increïble

Què vas sentir quan et van pujar la banda de fallera major?

Jo crec que no es pot explicar amb paraules. És una sensació tan increïble el que es sent en aquest moment que no ho sabria descriure.

S’ha de viure per poder saber que és. És una mescla de sentiments i emocions; alegria, però sobretot molts nervis, és genial. Mai he estat tan emocionada, i realment va ser un moment

“M’AGRADARIA DONAR-LI LES GRÀCIES A TOTES AQUELLES I AQUELLS QUE FAN QUE AQUESTA FALLA CONTINUE ENDAVANT”

inoblidable que portaré gravat sempre al meu cor. I com no, donar-li les gràcies als meus pares per pujar-la i fer aquest moment encara més especial i emocionant. com en tan poc temps te n’adones que n’hi ha Per poder orientar una mica a la nostra co-

gent que ja te la pots tindre tota vida. Mai ens

missió sobre què tractarà enguany el llibret

falten les prèvies, festes, desdejunis, les queda-

de falla. Et farem una pregunta d’examen,

des per quedar. Tenim mil i una excuses per a

eres aficionada a les arts escèniques, al tea-

juntar-nos un dia i contar-nos mil coses. Estic

tre en aquest cas?

molt contenta de poder compartir aquest any amb ells.

Sincerament, molt poquet. Encara que si m’agradria anar més al teatre o veure mu-

I amb els teus representants?

sicals. Però sí que és cert que molt del meu temps lliure li’l dedique al cinema, m’encanta

No podria tindre millors representants. Els

veure pel·lícules de tota mena.

meus xiquets, Aaron és increïble, sempre està pendent de tot, transmet molta il·lusió i cui-

Com valoraries el treball que realitzen mem-

da molt a la nostra xicoteta. Àngela, la nostra

bres de la teua comissió en les diferents acti-

princeseta no para quieta, sempre està feliç i

vitats que realitza la falla?

en cada acte ens fa traure un somriure. I com

FALLA LA VICTÒRIA

| 33

no, no puc estar més feliç de poder compartir

Com és la teua marxa com a fallera major

aquest somni amb Samuel. Ell és l’altre ger-

fins ara?

manet major que tinc, sempre cuidant-me, vivint junts i emocionats aquest any. Ell ja sap

De moment és inoblidable. M’encanta cada

que per a mi és molt important, i a més poder

acte que vaig, la felicitat que tinc quan he d’anar

viure açò amb ell és increïble. Els quatre for-

a la perruqueria a pentinar–me perquè em toca

mem una pinya molt divertida, sempre rient i

vestir-me. Cada volta que ma mare i mon pare

passant-ho molt bé, però sobretot aquest any

em vesteixen. Són sentiments molt bonics i

l’estem vivint molt intensament, ja que a tots

que els disfrute al màxim perquè açò passa en

ens encanta aquesta festa i ens transmetem el

un tres i no res. Mai m’haguera imaginat que

sentiment i il·lusió que tenim d’ella.

fora tan especial. També estic molt feliç per viure aquesta experiència rodejada de la meua

Passem ara a parlar de monument. Què et

gent, la meua família, les meues amigues que

sembla el d’enguany?

formen “l’Imperi”, la meua família de la falla i “FVC”.

Enguany em sembla que tenim uns monuments espectaculars. Crec que transmeten molt, ja que

Quins actes t’estan resultant més bonics , o

cuiden fins a l’últim detall I a més ho estan fent

emocionants?

amb molt d’esforç i alegria. Hi ha molt de risc, I espere que tot vaja bé, i que faça bon temps.

De tots els actes, l’exaltació al Castell de Sagunt em va agradar molt. Però, allò que mai oblidaré

Què coneixes dels artistes?

serà la Proclamació i la Presentació. En la proclamació va començar tot, em vaig adonar que

No els conec molt, ja que són una proposta

estic rodejada de gent que em cuida i m’esti-

nova per la delegació de monument, però el

ma moltíssim. Però en la presentació va aple-

que he vist al taller m’agrada molt i crec que

gar el millor. La pujada de la banda dels meus

estan treballant amb moltes ganes i il·lusió

pares va ser molt emocionant, sempre he dit

perquè tot vaja bé.

que m’agradaria que me la pujaren ells. Però,

34 | PROTAGONISTES

el que més em va sorprendre sigué veure al

Segons la meua experència sí, però crec que el

meu germà i a la meua cunyada Saray vestits

primer any de fallera major és inoblidable, és

de fallers per pujar-me el corbatí. Açò, per a mi,

una sensació que no has viscut mai i a la millor

va ser increïble. També vaig viure molt emocio-

una segona volta ja no seria el mateix. Ara quan

nada que la meua amiga Ana em posara la ban-

passen les festes m’agradaria centrar-me en el

da com a fallera major. Va ser un moment únic

meu futur com a nutricionista. Però mai es sap,

que les dues desitjàvem amb moltíssimes ganes

no descarte que altra volta en la meua vida siga

i que mai oblidarem. I com no, també em va fer

fallera major. És increïble el que es sent i estic

molta il·lusió la sorpresa de les meues amigues

molt feliç d’haver viscut aquesta experiència.

“l’Imperi” i dels meus xics que es van vestir tots de fallers. En general, el dia de la presentació va

T’emocionaràs quan acabe el teu “regnat”?

ser un somni fet realitat que es viu com si estigueres en un núvol. Va ser molt emocionant.

Sí, i molt. És una il·lusió que tinc des de xicoteta i veure que ha passat tan ràpid m’emocionarà

Quines són les teues expectatives com a màxi-

moltíssim. He viscut moments inoblidables i

ma representant de la falla?

em farà molta pena que aquesta experiència s’acabe.

Que la meua comissió gaudisca de la nostra festa. Que haja pogut representar bé a la meua falla

Un desig per a 2020 i finalitzem l’entrevista.

i transmetre les ganes i alegria que tinc de formar part d’aquesta gran família. Tots estem ací

Us desitge que passeu unes bones festes, que

per una raó i és per gaudir al màxim la nostra

continuem amb la il·lusió i sentiment que te-

festa i transmetre el sentiment faller que por-

nim per la nostra falla i que mai es separe la fa-

tem dins. Espere que enguany disfruteu al mà-

mília tan bonica que em format junts.

xim de cada acte i us desitge unes bones falles.

Repetiries com a fallera major segons la teua experiència fins ara?

FALLA LA VICTÒRIA

| 35

36 | VICTORIANS

Victorians

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 37

comissió executiva President HONORÍFIC Miguel A. Alegría Almiñana President Samuel Cejudo Mas

Vice president 1er General

Vice president 2n Llibret

Vice presidenta 3er Econòmic

Vice president 4t Monument

Vice president 5è Infantil

Vice presidenta 6à Delegada Casal

Vice presidenta 7è Esports i Cultura Secretaria Vice Secretari i Delegat de Comunicació Tresorera Comptador

Delegada de Loteries

Delegat de Monument

Vice Delegat de Monument

Delegada de Llibret

Vice Delegada de Llibret

Vice Delegada de Llibret

Delegada de Cultura

Vice Delegada de Cultura

Delegat D’Incidències

Delegat de Pirotècnia

Vice Delegat de Pirotècnia

Delegat D’Esports

Vice Delegat D’Esports

Delegada de Play-Back

Vice Delegada de Play-Back

Delegada de Play-Back Infantil

38 | VICTORIANS

Isaac Mas Prades Vicente Cuenca Teruel Juan Mas Jurado Moisés Muñoz Camacho Víctor Millán Fernández Llopis Marta Mas Prades Jonathan Piloña Bonilla Belinda Guerra García Julio Lahuerta Cintas

Laura María Pastor González Miguel Ángel Segovia Guillen Teresa Fernández Llopis

Juan M. Guillamón Manzanero Ignacio Pagés Garrote

Rosana Muñoz Camacho Rosana Lacoba Morte Verónica García Balaguer Mª Luz Lacoba Torres Idoia Díaz González

Miguel Fontana Gallego Millán Fernández Adoves José María Guerra Nicolás Néstor Pérez Martínez Pedro Casas González Ana Montalbán Leal

Laura Rivero Gimeno Mª Jesús Muñoz Medina

2020

Vice Delegada de Play-Back Infantil

Delegada D’Infantils

Vice Delegat D’Infantils

Vice Delegat D’Infantils

Vice Delegat Infantils

Vice Delegat D’Infantils

Vice Delegat D’Infantils

Vice Delegat D’Infantils

Vice Delegada D’Infantils

Delegada de Disfresses

Vice Delegada de Disfresses

Delegada de Cavalcada/Comparsa

Delegat D’Ornamentació

Vice Delegada D’Ornamentació

Vice Delegada D’Ornamentació

Vice Delegada D’Ornamentació

Vice Delegat D’Ornamentació

Delegat D’Iluminació

Vice Delegat D’Iluminació

Vice Delegat D’Iluminació

Vice Delegat D’Iluminació

Delegat de Festejos

Vice Delegat de Festejos

Relacions Públiques

Delegat D’activitats Diverses Bibliotecari

Ainhoa Sánchez Villar Alejandra Vaquero Fuster Juanjo Bataller Calle Pablo Solano Bravo de Mansilla

Juan Carlos Herrero Marco Miguel Ángel Núñez Martín Iván Iserte Hortelano Gregorio García Muñoz Leticia Civera Arias Andrea García Rueda Isabel García Misiego Dairén Reolid Agudo Sergio Carnicero Rovira Irene Alcaina Martínez María Pérez Roca Delia Pans Alcaina Héctor Lavirgen Heras Francisco José Guillen Rosaleny David Álvarez Martínez Alan Martínez Gabaldón Carlos Benito Martínez Manuel Fernández Peña Iván Guerra García Carlos Tortajada López

Miguel A. Orenga Vedri José Manuel Cejudo Mas

FALLA LA VICTÒRIA

| 39

cort d’honor FALLERA MAJOR Laura Rivero Gimeno

Alba Adrián Blasco Andrea García Rueda Raquel Navarro Sánchez Yasmina Agustí Martínez Mónica Giménez Fernández Amaya Nieto Gómez Ana Maria Alarcón Lopez Andrea Giménez Tortonda Leyre Noguera Paesa Irene Alcaina Martínez Yolanda González Martínez Laura Núñez Martín Montserrat Alcalá Núñez Lara Gracia González Neus Orenga Martín Rocio Barragán López Tifany Gualda Barrado Laura Orón Morillas Laura Bazataqui Gil Belinda Guerra García Cristina Ortega Cerezuela Begoña Belmonte Alonso Mª Isabel Guillem Lázaro Alexandra Ortiz Anquela Anais Beltrán Prieto Vanesa Gutiérrez Giner Cristina Palomar Lloris Mª Carmen Blasco Fernández Noelia Hernández Aranguren Delia Pans Alcaina Paula Blasco Ortiz Jenifer Hernández Salvador Laura Mª Pastor González Daniela Bof Alfaro

40 | VICTORIANS

Eugenia Herrero Ruiz Marina Paz Vargas Miriam Bonet Selles Mónica Hilario Ruiz Sonia Pérez García Ana Belén Cabrera Cámara Gemma Honrubia Rodríguez Silvia Pérez López Rosana Carnicero Rovira Paula Ibáñez Martin María Pérez Roca Mª Rosa Carrera Herranz Montse Jordán Clemente Lucia Pérez Vicente Yaiza Casas Munuera Natalia Jurado Monreal Silvia Puig Pérez María Castellanos Garrido Rosana Lacoba Morte Mª del Mar Rahona Navarro Sara Esther Chavero Vinuesa Ana Lacoba Rosua María Rajadell Cañamache Leticia Civera Arias Mª Luz Lacoba Torres Mª José Ramírez Jurado Blanca Cocera Cortés Vanesa Lahuerta Domingo Dairén Reolid Agudo Carla Cocera Cortes Andrea Lázaro Martínez Silvia Rovira García María Contel Cabello Esther Leal González

2020

Vanesa Ruiz León Lorena Cortes Silva Laura Lechón García Vanessa Rustarazo Ortega Juana Castelló Huertas Silvia Lechón García Clara Sánchez Huertas Noelia De la Rosa Pastor Candela Llorente Rojas Ainhoa Sánchez Villar Idoia Díaz González Sonia López Alegre Sara Sangüesa Edo Itziar Díaz González Claudia López Rosua Laura Segovia Pastor Laura Espinosa Escrig Paula Marrón Pérez Esther Serrano Ordaz Nuria Espinosa López Noelia Marti Torres Miriam Suárez Hernández Teresa Fernández Llopis Laura Martín Burgos Marilo Suárez Martínez Alicia Fletes Orea Isabel Martín Leal Silvia Toledo Puig Sofía Fontana Santibáñez Karina Martín Martínez Sandra Tortajada Ramírez Marta Frach de la Cal Concepción Martínez Latorre Isabel Torres Del Campo

Ada Fraj López Marta Mas Prades Gema Torres Pinilla Yael Fraj Roda María Mauri García Ana Lorena Tudón Gómez Vanesa Galdón Carot Ariadna Méndez Argudo Clara Valero Martínez Verónica García Balaguer María Merenciano Belis Lidia Valls Sánchez Magdalena García de los Ángeles Rico Lucia Mezquita Alcala Alejandra Vaquero Fuster Isabel García Misiego María Mico Merida Noelia Vicent Rosua Eva García Ortega Ana Montalbán Leal Miriam Vicente García Verónica García Palacios Rosana Muñoz Camacho Marta Villalba Monferrer Mª Emelina Garcia Peñaranda Mª Jesús Muñoz Medina Violeta Villar Canelles Patricia Muñoz Medina Tania Zacarías Gutiérrez María Mut Bertomeu Guadalupe Navarro Moya

FALLA LA VICTÒRIA

| 41

COMISSIÓ MASCULINA Miguel A. Alegría Soto Enrique Herrero Moreno Iván Acosta García Carlos Jaraba Clemente Juan Carlos Acosta Trincado Álvaro Jordán Perales Jose Manuel Álvarez Caballero Iván Latorre Montoya Erik Andrés Sánchez Rubén Lázaro Martínez Manuel Anreus García Francisco Lázaro Silvestre Iván Batalla Jordá Paco López García Sergio Batalla Jordá José Luis Martí González Javier Bataller Calle José Manuel Mejías Galán Manuel Bellver Fernández Héctor Molina Bazataquí Pablo Brines Carrillo Pau Molina Bazataquí Jonathan Calvo Guerra David Mora Molina Edgar Casas Hernández Xose Mut Bertomeu José Fco. Catalán García Jerónimo Noguera Baldoví Raúl Céspedes Manzaneda Pau Núñez Castelló Adrián Cerdán Martín David Ortega González Cesar Cerdán Sánchez Mario Ortega González

42 | VICTORIANS

2020

Víctor Miguel Coba Valero Vicente Eduardo Pastor Nácher Daniel Cotanda Roselló Jose Miguel Pérez Arcas Agustín Díaz López Daniel Pérez Martínez José Mª Falcón Ruiz José Pérez Morte Sergio Fraj Juberías José Miguel Pérez Orón Alberto Galán Sáez Rubén Prados Macián German Gallego Torices Paco Quiles Tudón Rafael Gallur Fernández Aarón Rams Roda Raul Gallur Fernández Iván Ros Garrido Rubén Gálvez Álvarez José Santamaría Alonso Diego García Anreus Emilio Manuel Sánchez Cabrera Antonio García de los Ángeles Rico Carlos Sargues González Salvador García de los Ángeles Rico Diego Segovia Pastor Manuel García Sánchez Carlos Serra Albiñana Mario Granjo Francés Fco. Toledo Troya Juan Antonio Guillem Lázaro Gabriel Uribe García Bruno Hernández Sebastián

SOCIS FALLERS Celia Alacreu Morente Iciar Alcaina Martínez Eduardo Alcaina Valero Loli Alonso Anguita Raquel Anreus Solanas Marisol Álvarez Mª José Álvarez González Emilio Anguita Bueno Pilar Argudo Gil Vicenta Baldrés Bataller Cristina Blasco Ortiz Graciela Mª Bracamonte Porras David Brines Gómez Olga Bueno Melgarejo Eva Calderón Alarcón Rafael Carnicero González Amparo Carrillo Aguado Ángela Cayuela Salinas Paquita Del Río Alba M. Javier De la Calle Hernández Noemí Díaz Navarro Amparo Espinosa Andreu Noemí Espinosa Jerez Patricia Espinosa Jerez Ana Espuig Esmeralda Fernández Carnicero Juan Jose Fuentes Redondo Raquel Fuertes López Pedro Fraj Juberias Lourdes Francés López Lourdes Franco Cobo Oscar Gallardo Álvarez Eva Gallego Ortega Esmeralda Gallur Fernández

44 | VICTORIANS

Salvador Gallur Aliaga Fran Gálvez Sergio García Muñoz Yolanda García Peñaranda Jacob García Zarzoso Ramón Gimeno Muedra Jerónimo Gómez Anreus David Gómez Silvestre Vicenta González Martínez Fernando González Rubio Mª José Guillén Martín Carmen Heredia Escudero Jairo Hernández Salvador Silvia Hernández Górriz Ursula Hernández Sebastián Alicia Herranz Gallardo Nuria Herranz Giménez Antonio Honrubia Delgado Amparo Jordán Rubén López Mingueza Álvaro López González David Mallén Martínez Isabel Marín Carrascosa Héctor Martín Aguado Irene Martín González José Martínez Gil Noelia Martínez Giménez Marisol Martínez González Marga Martínez Susierra Fco. Javier Maya Bermúdez Cristina Méndez Plaza Montse Molino Hernández Amparo Montesinos Ballesteros Daniel Moraleja Usero

2020 Miriam Munera García Mª Cruz Muñoz Camacho Verónica Navío Muñoz Sergio Nieto Gómez Inma Ortega Maín-Espinosa Fina Ortiz Requena Lourdes Paesa Camarasa José Palacios Cosín Sabrina Peña Valera Manuel Pérez Nadal Beatriz Pérez Perona Rosa Mª Pérez Perona Juanjo Pérez Sáez Sonia Pérez Sancho Nina Pérez Villarroya Ana Mª Piró Marín Cristina Prades Herreras José Queralt Hormigos Olga Ramírez Jurado Eva Mª Reguillo Matéu Sonia Roda Perona Eloísa Rodríguez Iniesta Mª José Rodriguez Moreno Cristina Roger Tel Raquel Roig Guillem Vicente Ros Pérez Miguel A. Rubio Domene Mayra Rueda Berna Pilar Ruiz Angel Salor Padilla Yolanda Sánchez Astasio Jaime Sánchez Martínez Manuel Sánchez Muñoz Amelia Sancho Costa

José Santamaría Usero Mª Socorro Segura Moreno Sergio Simón Zapata Arantxa Sojo Bazataquí Mª Carmen Solanas Armero Francisco Soto Morte Sergio Suárez Hernández Mª José Tortajada Julián Susana Tortajada Julián Andrés Valero Gutiérrez Amparo Vicente Peiró Carlota Villar Canelles Isabel Vivas Villar

FALLA LA VICTÒRIA

| 45

46 | LA FALLA

LA FALLA

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 47

LEMA

Qui mou ELS FILS? ARTISTA Ximo Martí Crítica Julio Lahuerta Cintas

48 | LA FALLA

SECCIÓ ESPECIAL

INTRODUCCIÓ En el món en què vivim només podem esperar, a veure què i com cal fer amb allò que ens puguen manar.

Algú mou tots els fils res és per casualitat, tot el que ens ocorre segur algú ho manarà.

Notem diàriament coses estranyes no sabem que passarà, però de debò sempre ocorre alguna cosa que ens fa a tots mal pensar.

Semblem fràgils marionetes mans alienes ens solen moure, quan per fi ho esbrinem sabrem que podrem fer.

Tots ens diuen que fem això i ho fem sense pensar ni saber, només perquè algú ens ho ha dit i el pitjor és que seguim sense saber qui.

Qui mou els fils?

FALLA LA VICTÒRIA

| 49

50 | LA FALLA

CIM I REMAT La Policia Local està molt alterada són pocs agents els qui ens vigilen, no saben si fer vaga o anar-se’n a dormir però tenen clar que així no poden seguir.

De tota manera poc fan ja que tot el món condueix fatal, sempre estan mal aparcats i les rotondes semblen el “DAKAR”.

El “MALECÓN” ple de camions saben que no s’hi pot aparcar, però els importa una merda no anirà la Policia Municipal.

Esperem que quan siguen més agents comencen per fi a treballar, i multar a qui no complisca les normes de circulació i seguretat.

Tenim al senyor “QUICO” amb la campanya de “COMPROMÍS”, deien ser els grans imparables i ara no se’ls veu respirar ni eixir.

Si no fas bé les coses a les urnes ho patirás, et creus que el poble és ximple però veus que no l’és així i ho pagarás.

FALLA LA VICTÒRIA

| 51

LA PLATJA VERGONYA ENS DÓNA Els minusvàlids enguany no s’han pogut refrescar, no tenien cap ajuda per a poder-se a la platja banyar.

Però ací no queda la cosa no hi havia qui vigilar, no havien socorristes però la gent s’hi podia banyar.

Sense mastelers en les postes les banderes tirades al sòl, a Corint els salvavides en l’arena per si algú volia ell mateix salvar.

Encara que tenim bandera blava una gran platja que venen a visitar, però si volem estar segurs a una altra ens n’anirem a nadar.

52 | LA FALLA

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 53

54 | LA FALLA

A VIDANOVA NO TREBALLAR, A LA MURALLA PINTAR Ja tenim aquell tal “VIDANOVA PARC” era la salvació de la nostra ciutat, anaven a treballar milers de paisans i no arriben ni a un centenar.

Tots ens enganyen ofereixen l’or i el moro, i a l’hora de la veritat del promés res veuràs.

Els veïns s’en van a d’altres localitats a treballar, en compte de quedar-sen al seu poble i no haver de fugir del seu lloc a laborar.

Com no tenen treball dos xics s’avorrien molt, no se’ls passa altra cosa pel cap que la muralla del castell pintar.

La broma els ha eixit cara ara l’han de netejar i restaurar, 7900 euros de multa els han possat que a “VIDANOVA” haurien de reclamar.

No sabem que els passa pel cap per a tal barbaritat realitzar, es pensen que això és seu i que ho poden destrossar.

FALLA LA VICTÒRIA

| 55

FESTMERDOR FA OLOR Tallen els accesos al cinema sense a cap veí avisar, et quedes sense veure la pel-lícula amb cara de retardat.

Resulta que han muntat una festa perquè els joves puguen dansar, vénen de tot arreu d’Espanya per a junts posar-se a ballar.

Deixen a tots acampar per 15 euros pots gaudir, d’una zona d’acampada sense serveis mínims de salubritat.

Alguns no volen pagar la tasa i altra zona els van a preparar, sense serveis, aigua ni dutxes en algun lloc s’hauran d’endreçar.

Gasten les fonts de beure aigua per al “TOTO” poder-se netejar, és igual l’hora que siga del dia l’important és el “CHICHI” refrescar.

Caguen i pixen per tot arreu però no és la seua culpa ho dic ja, aquest Ajuntament l’ha cagat per no saber un festival organitzar.

Com sempre ho paga el veí què amb impostos ens solen unflar, ens afonen sempre en la merda per a les butxaques tornar-se a esclatar.

56 | LA FALLA

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 57

58 | LA FALLA

LA GERÈNCIA I LES RATES Cases senyorials tapiades perdudes i sense gastar, podrien invertir els diners i donar-los ús de veritat.

Està tot en ruïnes i abandonat ple de grans rates, no pot ser, el poble que paga els seus impostos si no vol enmalaltir, millor ni acostar-se ací.

Poden fer biblioteques o un gran centre juvenil, també un centre de majors els que manen no volen invertir.

Ja està bé de fotre al poble i posar-vos a invertir, forma part de la nostra història i no les volem veure així.

MORALITAT A la fi qui mou els fils si no som babaus ho podem esbrinar, quasi sempre no tenen estudis i són el que més manaràn.

Som marionetes boges damunt per ells solem discutir, ens manegen com volen a tots i homenatge els solem rendir.

A veure si despertem d’una vegada en la nostra cara se solen riure, els que manegen tots els fils són a qui menys els importes, “INFELIÇ”.

FALLA LA VICTÒRIA

| 59

60 | EXERCICI ACTUAL

EXERCICI ACTUAL

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 61

01. ELECCIÓ

62 | EXERCICI ACTUAL

02. SIGNATURA CONTRACTE

04. SOPAR DE NOMINACIÓ

03. NOMINACIÓ FFMM FJFS

05. PINTURA del casal

FALLA LA VICTÒRIA

| 63

06. PROCLAMACIÓ

64 | EXERCICI ACTUAL

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 65

07. ACOMIADAMENT FFMM FJFS 2019

08. proclamaciรณ i exaltaciรณ FFMM FJFS 2020

66 | EXERCICI ACTUAL

09. pAELLES FJFS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 67

10. PLAYBACKS

68 | EXERCICI ACTUAL

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 69

11. PRESENTACIÓ

70 | EXERCICI ACTUAL

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 71

12. SETMANA CULTURAL I 9 D´OCTUBRE

72 | EXERCICI ACTUAL

13. OFRENA DEL PILAR

14. TROBADES

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 73

15. esports

74 | EXERCICI ACTUAL

16. PRESENTACIÓ ESBOSSOS

17. Concurs de fotografia FJFS

18. NADAL

FALLA LA VICTÒRIA

| 75

19. bateig del monument

76 | EXERCICI ACTUAL

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 77

78 | REPORTATGES

Reportatges

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 79

INDUMENTÀRIA VALENCIANA Eduardo Cervera

Com ès habitual tots els anys, a la falla La Vic-

La programació festiva va continuar el dia

tòria vam celebrar els dies precedents a la fes-

gran de la Comunitat Valenciana en la plaça

tivitat del 9 d’Octubre la nostra vinté-sisena

Pablo Picasso, amb les paelles gegants que des

Setmana Cultural.

de la comissió portenya organitzem des de 1972 amb motiu del 9 d’ Octubre. Al matí hi ha-

Les nostres falleres majors, Laura Rivero i Àn-

gué despertà, esmorzar, activitats per a xiquets

gela Gallardo acompanyades pels presidents

i jocs de taula, una mascletà al migdia i activi-

de la falla i els representants de la Federació

tats diverses després del menjar.

Junta Fallera de Sagunt, van ser les encarregades de tallar la cinta inaugural per a donar pas a un reportatge que a continuació es va mostrar al públic assistent.

Enguany ens va visitar l’indumentarista valencià, Eduardo Cervera, que ens va presentar l’evolució de la nostra indumentària i ens va donar el seu punt de vista mitjançant un video recopilatari.

80 | REPORTATGES

“ENGUANY ENS VA VISITAR L’INDUMENTARISTA VALENCIÀ, EDUARDO CERVERA, QUE ENS VA PRESENTAR L’EVOLUCIÓ DE LA NOSTRA INDUMENTÀRIA”

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 81

LA VICTÒRIA, UNA FALLA SOLIDÀRIA L’associació cultural Falla La Victòria és conscient dels problemes als quals s’ enfronta el planeta Terra, tals com el canvi climàtic o la dessalació dels aqüífers, entre uns altres. Per açò, durant l’últim exercici faller vam voler contribuir a millorar el nostre entorn.

“EL NOSTRE CASAL S’HA CONVERTIT JA EN VARIES OCASIONS EN UN HOSPITAL IMPROVISAT, PEL QUAL HAN PASSAT JA VARIES CENTENARS DE PERSONES PER A DONAR LA SEUA SANG“

En aquest sentit, a més de les activitats que vam programar per a promocionar i difondre la cultura valenciana i recuperar tradicions

donar la seua sang. El Centre de Transfusions

antigues, programem nombroses accions amb

de la Comunitat Valenciana instal·la periòdi-

l’objectiu de conscienciar a la població en hà-

cament en les nostres instal.lacions un punt

bits sostenibles, així com per a contribuir en

de donació, perquè els fallers i veïns puguen

causes solidàries, com l’ associació per la ajuda

contribuir amb la seua sang a salvar vides.

contra el càncer de mama del Camp de Morve-

Entre aquestes centenars de persones s’han

dre, AMUHCANMA, participant en la carrera

trobat nous voluntaris que fins el moment no

que es va fer el passat mes d’octubre . Al igual

havien donat mai, per la qual cosa estem do-

que vam participar a la segona carrera fallera

blement contents. I és que la sang arreplegada

convocada per la Falla Xurruca Hispanitat.

per aquest organisme públic s’utilitza, a més de per a fer transfusions, per a altres finalitats

Tambè vam arreplegar taps de plàstic per a

tan importantíssimes com l’elaboració de me-

l’associació Tots amb Diego.

dicaments a força de constituents sanguinis, que permetren el tractament de nombroses

El nostre casal s’ha convertit ja en varies ocasions en un hospital improvisat, pel qual han passat ja varies centenars de persones per a

82 | REPORTATGES

patologies en els hospitals.

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 83

84 | RECORDS GRÀFICS

Records Gràfics

FALLA LA VICTÒRIA

| 85

, 01. Nit d albades

02. CRIDA

86 | RECORDS GRÀFICS

03. Entrà de la murta

FALLA LA VICTÒRIA

| 87

04. Cavalcada del ninot

88 | RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 89

05. Concurs de paelles

90 | RECORDS GRÀFICS

06. PLANTÀ DEL MONUMENT

FALLA LA VICTÒRIA

| 91

07. Setmana fallera

92 | RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 93

94 | RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 95

08. OFRENA

96 | RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 97

09. Cremà del monument

98 | RECORDS GRÀFICS

10. Altres actes d’interés

FALLA LA VICTÒRIA

| 99

100 | ASSAJOS FALLERS

ASSAJOS FALLERS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 101

EL TEATRE DINS DEL MÓN FALLER Al CAMP DE MORVEDRE Rafael Garrido Montesinos Director de teatre

Vist des de dins el teatre en si mateix és un micro món amb molta complexitat, més quan es fa des del món amateur i encara més quan ho traslladem al món de les falles. Al llarg dels deu anys que porta el Certamen Teatral Faller en marxa potser només li falta creure’s que es pot aspirar a molt més i millor. Des de l’elecció del text o de l’obra fins a la posada en escena és un camí que s’ha de recórrer amb assajos,

“EL MEU PERIPLE COM A DIRECTOR DEL GRUP DE TEATRE DE LA FALLA LLUIS CENDOYA M’HA DONAT MULTITUD DE SATISFACCIONS I ALEGRIES VÀRIES”

assignació de papers, decorats, música, vestuari i un munt de detalls més. Mai són en aquest ordre i, a més, aquesta complicació augmenta

incendis. Sempre amb els ànims de créixer i

molt més si es tracta d’un grup de teatre de fa-

millorar, considere que ací al Camp de Morve-

lla, perquè potser no ho posem en el valor que

dre queda molt per fer en l’àmbit teatral dins

mereix.

de les falles. El teatre a les Falles hauria de considerar-se com alguna cosa quasi obligada,

Moltes vegades m’he preguntat el motiu i mai

com les presentacions o les proclamacions i

he trobat la raó per què a un grup del món fa-

fins i tot com l’Ofrena. Tal vegada no siga ob-

ller sempre li costa més tot i crec que se li dóna

jectiu en això, però m’ompliria de satisfacció

més d’una volta. A més, també es qüestiona tot

si algun dia es poguera aconseguir. Busqueu la

molt més i això no ajuda. No obstant això, si és

crítica reflexiva i constructiva en el que acabe

cert que després els resultats apaguen tots els

d’escriure, només és un desig personal.

102 | ASSAJOS FALLERS

El meu periple com a director del grup de tea-

A més la interactuació entre actors , actrius

tre de la Falla Lluis Cendoya m’ha donat mul-

i director crea una relació de sinceritat que

titud de satisfaccions i alegries vàries. També

sempre l’he percebuda així. Situant-nos en

algun moment en el que penses que no val la

el que ens ocupa , el nostre Certamen Faller,

pena continuar, però potser això és cosa de la

disposem d’un bagatge de deu anys que ens

meua manera d’estimar el teatre. Al teatre no

permet valorar els aspectes ja consolidats així

se li poden negar totes aquestes virtuts que se

com detectar els punts que podem millorar a

li atribueixen perquè són certes i estan pro-

més de afirmar que el projecte ja té un grau de

vades. Sempre cal pensar en el teatre educa-

maduresa i consolidació suficient.

tiu, sense buscar-li més afegits. Perquè crea bellesa, emocions, somnis, mons imaginaris

Crec sincerament que un dels aspectes on més

i ens convida sempre a la reflexió i mai ens

treball cal fer seria en donar un salt qualitatiu

deixa indiferents.

important per tal de convertir l’empaquetatge

FALLA LA VICTÒRIA

| 103

del Certament en un aspecte que arribe enca-

ta de puntualitat que , justament per la nostra

ra a més i més divers públic.

condició d’amateurs, la majoria de les ocasions són justificables … però cadascun mira pel seu

Crec que, per a la quantitat de falles de la nos-

temps i moltes vegades no som comprensius.

tra comarca i els bons actors i actrius amb les

Com deia al principi és complex, perquè tots

quals comptem i els que podien afegir-se a la

esperem que els horaris d’assaig s’ajusten als

llista de grups teatrals podíem fer un certamen

nostres temps, sense moltes vegades voler re-

molt interessant i de molta qualitat. Un exem-

nunciar a res i com es pot comprendre és molt

ple seria el dels grups que han sabut traslla-

difícil, quasi impossible.

dar el sainet de sempre a un món actual i més creatiu i modern i això és d’agrair. No cal dir,

Cal ser company/a i sobretot molt empàtic/a

des del màxim respecte al sainet tradicional,

amb tot@s nostr@s companyes/nys d’aventu-

que sempre tindrà la meua admiració, però

res teatrals , i sobretot mantindre el compro-

els temps no es poden detindre, i hem d’avan-

mís i il·lusió. Aquestos són els dos valors que

çar, créixer i arriscar amb projectes diferents i

més fan que tot fluïsca i funcione de la millor

nous. Amb això es guanyarà més respecte. No

manera. Potser com he dit abans jo no siga ob-

podem pensar que som únicament un grup de

jectiu ni molt racional, perquè m’agrada que

falla, hem de creure’ns que som un grup de teatre, sense etiquetes.

Soc dels que pensa que els grups de teatre aficionat, hem de treballar el doble per aconseguir la meitat i en això hem d’estar. Per a començar, no tenim les infraestructures que se li poden donar als grups semi-professionals, òb-

“FICAR-SE EN LA PELL D’UN MUNT DE PERSONATGES, GAUDIR-LOS I VIURE’LS ÉS ALGUNA COSA QUE NOMÉS ELS POT PASSAR ALS QUE FAN DEL TEATRE UN ART”

viament, perquè estem en un altre nivell. Per això necessitem més dedicació i més temps, polir millor el producte. Donar-li el realç que es mereix. El format actual de Certamen, on

sempre el públic que ve a vore’ns riga amb

tres o quatre grups actuen en un matí o ves-

nosaltres, mai que es riga de nosaltres. I pos-

prada de diumenge… no és recomanable per

siblement és este xicotet matís el més impor-

molts i variats motius. Massa moviment pel

tant. Així ho veig i així ho crec i pense. Esta és

pati de butaques, molt de rebombori, un ambi-

la manera com a mi m’agradaria que se’ns re-

ent massa festiu...

coneguera. Però per això hem de canviar moltes coses, que, afortunadament, estem en dis-

El teatre necessita més formalitat. No pren-

posició de fer. Perquè a treballar ens guanyen

dre’l com una manera de complir amb l’ex-

molt pocs, però hem de canalitzar bé el nostre

pedient i ja està, és un element més complex.

esforç. Crec que val la pena i la recompensa és

Participar només per a recollir un reconei-

molt satisfactòria.

xement no hauria de ser l’objectiu, sobretot per al teatre. Les dificultats que comporta el

Per la meua admiració, passió i respecte al Te-

compaginar el temps d’oci ,el familiar i el la-

atre vull formar part d’aquest canvi. Potser és

boral amb la preparació,amb els assajos,amb

perquè està viu, és transgressor, és insolent,

el temps que perdem amb esperes , amb la fal-

és fresc, és alegre o trist segons, però sobretot

104 | ASSAJOS FALLERS

és emocionant. El teatre és com un ritu, com

i aplom i ens convertim en una altra persona

un punt de trobada de la sensibilitat i la intel·

ens venim a dalt ens vénen a la memòria tots

ligència. El text correcte, l’escenari perfecte,

els textos en els quals en els assajos dubtàvem i

l’hora en el seu temps i amb el públic obert,

ens fiquem en la pell del personatge que volem

això és com una benedicció que moltes vega-

ser , d’aquest personatge que li hem donat for-

des es compleix. I quan passa una cosa així és

ma i text , pel temps que dura la representació,

un moment màgic.

cal preguntar... no és increïble?.

Ficar-se en la pell d’un munt de personatges,

La paraula teatre prové del grec Theátron que

gaudir-los i viure’ls és alguna cosa que només

indica lloc per a mostrar, exhibir-se contem-

els pot passar als que fan del teatre un Art. En-

plar o mirar. És la branca de les arts escèniques

cara que és veritat que els que només tenim

relacionades amb l’actuació. El seu dia inter-

una estrena o dos a l’any, quan s’apaguen els

nacional es celebra el 27 de març des de l’any

focus tornem a la nostra vida de sempre i els

1961. Els objectius d’aquest dia són:

nostres problemes diaris amb les nostres rutines, però per aquestes dos hores damunt de l’escenari val la pena quasi tot. La màgia que

1. Promoure el teatre en totes les seues formes al voltant del món.

transmet aquest moment no és igualable a res.

2. Crear consciència sobre el valor del teatre.

Els nervis abans d’obrir el teló i el públic ex-

3. Permetre que la comunitat teatral promo-

pectant ,el guió repassat una i mil vegades, la

ga el seu treball a gran escala, perquè els

por de quedar-se en blanc... tot això es torna

governs i els líders d’opinió siguen cons-

al nostre favor i quan s’alça el teló i s’encenen

cients del teatre en totes les seues formes,

els focus ,això , ens dóna seguretat , memòria

amb l’objectiu d’obtindre major suport.

FALLA LA VICTÒRIA

| 105

riure , plorar en el moment que el text te l’indica ,però sobretot que hem de voler el que fem i donar-li la importància que té.

El teatre és una cosa única i irrepetible, és màgia, és impredictible perquè està en moviment constant. Sempre es va dir que una imatge val més que mil paraules , als quals vivim la ràdio com jo , sabem que una paraula val més que mil imatges. Al teatre li passa una cosa semblant perquè li basta només amb insinuar. A l’actriu o l’actor li sobra només amb mostrar una fulla d’herba perquè l’espectador veja la pastura, aquest és l’objectiu, que el públic veja el que li insinues sense necessitat de veure’l.

El teatre és una cosa única que ens ensenya cada dia a viure i a sorprendre. Em permetreu que escriga un resum dels xicotets detalls en l’experiència d’una actriu o actor plasmats en una poesia que va escriure la cantant, actriu, ballarina i directora teatral argentina Nacha Guevara, titulada “Això és teatre”.

Aquestes tres bases estan creades per inicia-

“Un ritual que repetimos sin

tiva de l’ Institut Internacional del teatre. Això

hacer ningún reproche,

és pel que lluitem cadascun des de diferents

En un mundo que inventamos,

fronts, des dels quals tenen més mitjans als

cuando comienza la noche,

quals tenim els mitjans que podem. Caldria re-

Una sala que está a oscuras,

pensar si la relació amb les institucions és tan

un escenario desierto,

senzilla i fluida com hauria de ser o este també

Que habitaran mil figuras, que

podria ser un punt de millora.

te harán soñar despierto y atrás en los camerinos, comienzan a

Evidentment jo parle de la meua experiència

tomar vida un montón de personajes

personal, però crec fermament en què és així.

Que al espejo piden opinión hasta

Lorca deia que el teatre és poesia que ix del lli-

el momento de alzar el telón.

bre per a fer-se humana, i no li faltava raó. Des

Ciertas voces son muy pocas las

de la meua modesta opinió després de fer d’ac-

que vienen al encuentro

tor en el grup de teatre “El Molinet” de Canet

Pero sentimos muy dentro el

durant deu anys i com a director des del 2000 a

amor hacia nosotros

punt de complir vint anys dirigint , només puc

Al venir a la función , vestirán su mejor gala,

dir que li donem al teatre dins del món faller

En busca de esa emoción que

tot el respecte que es mereix , tota la serietat

el teatro nos regala ,

que implica , que és una cosa única i que ens

Y olvidando miserias y tristezas, al

ensenya a créixer i a aprendre , que podeu fer

abrirse el telón la vida comienza…”

106 | ASSAJOS FALLERS

Així segueix una poesia que defineix el teatre de la millor manera que mai he llegit.

M’agradaria que perdéreu una estona a llegir i comprendre el que diu. Més ben expressat

“LES FALLES HAN DE FER UN PAS AVANT I DEMOSTRAR COM EN MOLTES ALTRES COSES QUE EL

impossible. No em vull estendre més, però em

TEATRE ÉS EL BÉ MÉS CULTURAL

sembla que amb el teatre dins del món faller,

QUE TENIM”

les falles han de fer un pas avant i demostrar com en moltes altres coses que el teatre és el bé més cultural que tenim, el més sincer i el que ens dóna més llibertat. Però sobretot respectar perquè ens respecten, perquè fem….

dia 24 i el 25 de Novembre de l’any 2012 en el

TEATRE

teatre Begoña del Port de Sagunt. A l’estrena ja no va poder vindre, perquè la seua salut ja

Crec que he contat el que volia dir i com el vo-

no li ho va permetre, però si a l’assaig general

lia dir. Donar les gràcies a la Falla La Victòria

i recorde la il·lusió i l’emoció que es va sentir

per aquesta pàgina en blanc per a escriure el

en eixe moment, va ser la seua obra pòstuma

que estime i com ho faig. Abans d’acabar, un

“Moments”, que representàrem amb el grup

xicotet recordatori per a una persona molt vol-

de la Falla Luis Cendoya. Des d’ací la meua ad-

guda per a mi i per a totes/s. fallers i no fallers.

miració, el meu respecte i el meu record a un

Faller de La Victòria , una persona íntegra i

gran : Miguel Ángel Alegría.

honesta , que li vaig demanar que escriguera una obra de teatre i ho va fer. Es va estrenar el

Rafael Garrido Montesinos

FALLA LA VICTÒRIA

| 107

QUI TÉ MÉS PROP EL SEU SOMNI? Andrés Botella Metge de família i escriptor

La llum de neó del rètol del bar d’enfront s’endinsava mitjançant els badalls de la persiana, fragmentant la penombra amb falses línies

— L’au Fènix, babau! — va corregir el ventríloc.

— Doncs eixa.

paral·leles, tenyides per una aura quasi fantas-

— Aleshores, vols ser un ninot de falla?

mal.

— De què t’extranyes? Tu volies ser artista!—

La austeritat desastrosa de l’habitació era sobreacollidora, però encara ho era més la soledat, que amenaçava amb aplastar a l’home encorvat, sentat en el llit, que contemplava la maleta, on en el seu interior bategava la vida.

Va agafar entre les seues mans un dels ninots, als que hi havia prestat la seua veu i els seus

es va burlar Perico.

— Ara, m’agradaria ser Gepetto — va confesar el ventríloc.

— Per què?

— Per donar-te més autoestima. D’aquesta manera, compliràs el teu somni.

sentiments. Se’l va assentar als genolls.

— Què et fa pensar que no el compliré?

L’únic desig de Perico, dels darrers quaranta

— El teu pesimisme.

anys, havia sigut transformar-se en ninot de

— I això, què és?

falla, li va guinyar l’ull.

— Continues igual? — va preguntar el ventríloc.

— La realitat— va contestar el ventríloc, deixant a Perico en la maleta.

— Si! — contestà Perico sense cap dubte.

Des d’allí el ninot es va resignar.

— Les flames et faran desaparéixer.

— Qui meneja els fils ?— va exclamar.

— No! El vent repartirà les meues cendres…

El ventríloc no podía respondre. En realitat, la

— Pols a la pols…

pregunta no tenía resposta. Va acomodar el

— Calla’t , borinot! — va protestar Perico —. La meua ànima renaixerà com l’ànima de l’au Fènix.

108 | ASSAJOS FALLERS

cap al coixí i va tancar els ulls. Perico també els va tancar.

Qui tenia més prop el seu somni?

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 109

TEATRE I FALLES..

TRETZE MÉS UN Carme Rodríguez Cejudo Professora de secundària a l’IES Jaume I de Sagunt

El teatre (del grec theátron o «lugar per a con-

“EN L’ANTIC EGIPTE, A MITJAN

templar» derivat de theáomai o «mirar») és la

SEGON MIL·LENNI ABANS DE L’EDAT

branca de les arts escèniques relacionada amb

CRISTIANA, JA ES REPRESENTAVEN

l’actuació. Representa històries actuades enfront dels espectadors o enfront d’una cambra usant una combinació de discurs, gestos, esce-

DRAMES A PROP DE LA MORT I RESURRECCIÓ D’OSIRIS”

nografia, música, so o espectacle. També s’entén com «teatro» el gènere literari que com-

jan segon mil·lenni abans de l’edat cristiana,

prén les obres de teatre representades davant

ja es representaven drames a prop de la mort

d’un públic o per a ser gravades i reproduïdes

i resurrecció d’Osiris.

en el cine, així com a l’edificació on es presenten tradicionalment les dites obres o gravaci-

Les arrels del teatre de l’antiga Grècia estan

ons. En addició a la narrativa comuna, l’estil de

basades en els ritus òrfics i en els festivals ce-

diàleg, el teatre també presa altres formes com

lebrats per a Dionisio, on es duien a terme les

l’òpera, el ballet, el cine, l’òpera xinesa o la pan-

escenificacions de la vida dels déus acompa-

tomima.

nyades de danses i cantells (Ditirambes). Més tard van començar les primeres representa-

Aquest caràcter de manifestació sagrada re-

cions ja pròpiament dramàtiques, executades

sulta un factor comú a l’aparició del teatre en

en les places dels pobles per companyies que

totes les civilitzacions. En l’Antic Egipte, a mit-

incloïen només un actor i un cor.

110 | ASSAJOS FALLERS

Els teatres romans van heretar els trets fona-

estructura teocràtica van donar a les seues ac-

mentals dels grecs, si bé van introduir certs

tivitats teatrals un matís eminentment guer-

elements distintius. Construïts inicialment

rer i religiós.Tras segles de misteriós oblit, la

en fusta, només l’any 52 a. C. Pompeu, va erigir

recuperació del teatre a Occident va tindre

a Roma el primer en pedra. A diferència dels

principal suport en el clero, que ho va emprar

seus models hel·lènics, s’alçaven sobre el sòl

amb fins religiosos. Així, des del segle XI, va ser

pla i posseïen unes quantes plantes erigides

habitual la representació en les esglésies de

en mampostería.Roma va optar també per la

misteris i moralitats, l’objectiu de les quals era

comèdia, ja que aquestos van prendre el teatre

presentar de forma senzilla la doctrina cristia-

com una manera de divertir-se o entretindre’s.

na als fidels. A fi de facilitar la comprensió, el llatí va cedir pas gradualment a les llengües

En les cultures americanes prehispàniques

vernacles, i en els segles XIII i XIV, van comen-

el teatre va arribar a adquirir un notable de-

çar a representar-se tant les peces religioses

senrotllament, particularment entre els ma-

com les florents farses profanes.

ies. Una de les obres més representatives del teatre maia és el drama quiché Rabinal Achí.

L’eclosió del Renaixement a Itàlia va tindre

El teatre maia es trobava parcialment vinculat

conseqüències decisives sobre l’evolució del

als cicles agrícoles i a l’èpica dels seus esdeve-

teatre, perquè, al sorgir una producció dramà-

niments històrics, i entre els asteques i Inques,

tica de caràcter culte, inspirada en els models

societats que en correspondència amb la seua

clàssics i destinada a les classes aristocràti-

FALLA LA VICTÒRIA

| 111

ques, es va generalitzar en el transcurs del se-

ïtat de decorats. El teatre de la Scala de Milà

gle XVI la construcció de sales cobertes dota-

constituïx un exemple de les grans dimensi-

des de majors comoditats.

ons que eren necessàries per a albergar tant el públic com a la tramoia i a l’aparell escènic.

Com primer dels teatres moderns sol citar-se l’Olímpic de Vicenza de 1585 . El model clàssic

Durant la major part del segle XIX les idees

del teatre italià, vigent en molts aspectes, va

arquitectòniques i escenogràfiques es van

ser no obstant el teatre Farnese de Parma de

mantindre en essència inalterables, si bé les

1618. Durant aquesta època es va desenrotllar

exigències de llibertat creativa iniciades pels

també a Itàlia la comèdia de l´art.

autors romàntics van conduir a finals de la centúria a un replantejament general de l’art

Els teatres erigits a Anglaterra durant el reg-

dramàtic en els seus diversos aspectes. En

nat d’Isabel I d’Anglaterra van ser molt di-

aquest sentit va ser fonamental la construcció

ferents entre si. Aquesta època destaca per

del monumental Festspielhaus de Bayreuth a

l’excepcional esplendor del gènere dramàtic,

Alemanya, d’acord amb les instruccions del

entre els que es va destacar el londinenc The

compositor Richard Wagner. Aquesta exigèn-

Globe on presentava les seues obres William

cia d’integració entre el marc arquitectònic,

Shakespeare.

l’escenografia i la representació va ser accentuada en els últims decennis del segle XIX i

“L’APARICIÓ DEL TEATRE MODERN,VA SIGNIFICAR QUE, LES MAJORS INNOVACIONS ES DEGUEREN AL DESENROTLLAMENT DE NOVA MAQUINÀRIA I A L’AUGE ADQUIRIT PER ART DE LA IL·LUMINACIÓ”

primers del XX per la creixent importància concedida a la figura del director gràcies a personalitats com l’alemany Max Reinhardt, André Antoine, el rus Konstantin Stanislavski director i actor del mètode d’interpretació del qual exerciria gran influència sobre el teatre modern, o l’escenògraf britànic Edward Gordon Craig, que en la seua defensa d’un teatre

A Espanya, i en la mateixa època que el teatre

poètic i estilitzat va advocar per la creació d’es-

Isabelí a Anglaterra (segles XVI i XVII), es cre-

cenaris més senzills i dúctils.

guen instal·lacions fixes per al teatre a l’aire lliure denominades Corrals de Comèdies, amb

L’aparició del teatre modern,va significar que,

les que guarden similituds constructives. A di-

les majors innovacions es degueren al desen-

ferència del cas anglés, a Espanya si han per-

rotllament de nova maquinària i a l’auge ad-

viscut alguns exemples d’aquestes edificaci-

quirit per art de la il·luminació.

ons. Exponents d’aquesta època són els autors Lope de Vega, Tirso de Molina i Calderón de

En l’África independent està prenent forma

la Barca, clars exponents de l’important Segle

un nou teatre. Nou Teatre: es tracta d’un tea-

d’Or espanyol.

tre compromés, inclús militant, concebut per a defendre la identitat d’un poble que ha acon-

El transcurs dels segles XVII i XVIII va donar

seguit la seua independència. Teatre d’Avant-

lloc a un gran enriquiment de l’escenogra-

guarda: s’orienta actualment cap a una inves-

fia. La recuperació per part del drama clàssic

tigació sobre el paper d’actor, pròxima a la de

francés de la regla de les tres unitats —acción,

Jerzy Grotowski i el seu teatre laboratori. Així,

temps i lloc va fer innecessària la simultane-

a Libreville, Gabon, es va formar en 1970 un

112 | ASSAJOS FALLERS

teatre avantguardista que va realitzar dos es-

cridem significant, i una altra immaterial, psí-

pectacles que van deixar una empremta per-

quica, conceptual, a la que cridem significat.

durable en les jóvens generacions de comedi-

La cosa que és representada s’anomena refe-

ants. Una altra via d’investigació és el teatre de

rente. Hi ha signes naturals i signes artificials.

silenci, creat per François Rosira, el fi del qual

Els signes naturals són aquells que tenen una

era realitzar espectacles en què el cant, el re-

relació natural amb la cosa significada, com el

citat, naturals són música i el ball es comple-

fum amb el foc; els artificials són aquells la re-

menten en el teatre en perfecta harmonia.

lació dels quals amb la cosa significada depén d’una decisió voluntària, quasi sempre de ca-

El teatre, com hem pogut comprobar, constitu-

ràcter col·lectiu, com el llenguatge verbal. En

ïx un tot orgànic del que es poden desprendre

l’art teatral el signe es manifesta amb la major

una sèrie de signes. En primer lloc haurem de

riquesa, varietat i densitat. En una representa-

recordar què és un signe. Un signe és un ele-

ció teatral tot es convertix en signe, tot adqui-

ment que representa a un altre; per exemple,

rix significat.

una paraula representa a l’objecte que anomena. Un signe sempre consta de dos parts:

Enguany el teatre és el protagonista del nostre

una material, perceptible pels sentits, a la que

llibret i de la nostra falla. Tant el teatre com

FALLA LA VICTÒRIA

| 113

les falles són espectacles que ens fan vibrar, ens emocionen, ens fan riure, ens fan plorar…L’origen del teatre es remunta als rituals i danses al voltant del foc en temps prehistòrics, com també al voltant del foc purificador que crema trastos vells i celebra el solstici de

“EL TEATRE A TRAVÉS DE TRETZE SIGNES QUE ENS SERVIRAN DE BASE PER A OBSERVAR LES SIMILITUDS ENTRE LES ARTS ESCÈNIQUES I LA FESTA FALLERA”

primavera té origen la festa fallera. Són moltes les coses que falles i teatre tenen en comú, i això és el que ens proposem comentar en

Cada any, les falles comencen oficialment amb

aquest escrit.

La CRIDA, les paraules amb què la fallera major convida la ciutadania a participar en les fes-

El 1992, el semiòtic Tadeusz Kowzan, amb els

tes. «Senyor pirotècnic (o senyora pirotècnica

seus estudis al voltant del teatre, constituí una

també actualment), pot començar la mascle-

tipologia dels signes teatrals. En un esforç per

tà!»: paraules màgiques que donen inici a l’es-

codificar l’activitat teatral, va descriure el tea-

pectacle sonor. Paraules rimades i en forma

tre a través de tretze signes que ens serviran

de versos acompanyen les presentacions de

de base per a observar les similituds entre les

falleres i fallers. La paraula escrita també for-

arts escèniques i la festa fallera.

ma part important del monument faller, eixos cartells que expliquen cada escena de la falla,

1. La paraula: Es tracta de les paraules pro-

sempre en la nostra llengua, i que a poc a poc

nunciades per les actrius i els actors durant les

hem vist com han evolucionat cap a un valen-

representacions. La paraula, tant oral com es-

cià més correcte, més normatiu, més digne. De

crita, està present al llarg de les festes falleres.

la mateixa manera, de paraules escrites està

114 | ASSAJOS FALLERS

fet el llibret de la falla, paraules que a més de

consolades que acompanyen, any rere any, el

presentar les falleres i fallers, explicar el tema

moment en què es crema la falla al compàs de

de la falla, saludar els socis, etc., també s’ocu-

l’himne i que posa fi a la festa.

pen d’ampliar el tema de la falla i convertixen el llibret en un element de difusió cultural. En

Però la mímica i el gest no són patrimoni ex-

definitiva, les paraules en valencià han sigut i

clusiu de l’element humà de la festa, sinó que

són part fonamental de la idiosincràsia de les

cobren protagonisme en el monument faller

falles.

mateix, en eixos ninots de gestualitat exagerada, caricaturesca, histriònica, amb què l’artista

2. El to: Correspon a la forma en què es pro-

faller és capaç de provocar el nostre somriure.

nuncia la paraula, té a veure amb la modulació de la veu i forma part de la funció expressiva

5. El moviment escènic: Fa referència al mo-

dels llenguatges. El to està estretament lligat

viment dels personatges i les seues posicions

a les emocions que ens acompanyen en cada

dins i fora de l’espai escènic, les entrades, eixi-

moment de la festa fallera, que són moltes i di-

des i els desplaçaments per l’escenari. Doncs

verses, i poden expressar il·lusió, sorpresa, de-

bé, de moviment i de posada en escena, en sa-

cepció, alegria, tristor, ànim, cansament…

ben molt les falleres i fallers: començant per la Proclamació de les falleres majors, preludi

3. La mímica: Es refereix a l’expressió corpo-

del gran dia de la Presentació de la falla quan,

ral de l´actriu o l´actor, als signes creats per les

amb tota la sumptuositat que l’ocasió mereix,

tècniques del cos humà. Les falleres i fallers

s’apropien de l’espai teatral per a realitzar la

també s’expressen amb el seu cos: pegant bots

seua (re)presentació oficial davant de la so-

d’alegria si la seua falla ha sigut premiada o

cietat. Però també els carrers es convertixen

abaixant el cap, abatuts, si no ho ha sigut; ba-

en l’escenari on es mou el món faller durant

llant amb alegria en la Cavalcada de l’Humor

les festes Josefines, amb les seues desfilades

Faller o deixant caure el seu cos, cansat, en

que omplin de música i color cada racó dels

qualsevol racó del casal els últims dies d’una

nostres pobles: la visita a les altres falles, la re-

setmana d’activitat frenètica.

collida de premis o l’ofrena de flors a la Mare de Déu.

4. El gest: Moviment del rostre, de les mans o d’altres parts del cos que expressa un estat

6. El maquillatge: Té per objecte ressaltar el

d’ànim o una acció. El gest és el mitjà més ric

valor del rostre de l’actriu o l´actor que apa-

i flexible d’expressar els pensaments o senti-

reix en escena en determinades condicions de

ments. Els gestos poden acompanyar la parau-

llum. Pot crear signes relatius a la raça, l’edat,

la i completar el seu significat o poden substi-

l’estat de salut o el temperament del personat-

tuir-la. Poden expressar sorpresa,nerviosisme,

ge. De la mateixa manera, el rostre de les falle-

por, admiració... És molt característic el gest

res, més que no el dels fallers, es ressalta amb

amb la mà que fan les falleres per a saludar, o

un important maquillatge, un maquillatge

la reverència durant les presentacions falle-

de gala en sintonia amb l’elegant vestit a què

res, la cara d’admiració de la gent, mirant el cel

acompanya.

amb la boca oberta durant els castells de focs artificials, o aclucant els ulls i tapant-se les ore-

7. El pentinat: Forma part, amb el maquillatge,

lles per a suportar les explosions ensordidores

de la caracterització del personatge. Una de les

de la mascletà. I no oblidem les llàgrimes des-

peculiaritats de la indumentària valenciana

FALLA LA VICTÒRIA

| 115

femenina és el pentinat, probablement un dels

9.Els accessoris: Se situen entre el vestuari i

més elaborats de les diverses indumentàries

el decorat i s’utilitzen com a auxiliar per a in-

tradicionals. Ja siga el tradicional del segle XVIII

terpretar diferents circumstàncies dins d’una

amb un monyo o el posterior, del XIX, amb un

obra teatral. Pintes, arracades, agulles de pit,

monyo i rodets, el pentinat és, sens dubte, una

adreços, sabates, davantals, mocadors, mante-

de les claus per a lluir perfecta el vestit de va-

llines, casquets, rodines, entre d’altres, són els

lenciana.

rics i variats accessoris que completen el vestuari faller.

8. El vestuari: Constitueix, en el teatre, el mitjà més extens, més convencional de definir els

10. El decorat: També anomenat aparell escè-

personatges. Pot indicar tota classe de matisos,

nic o escenografia, la seua principal finalitat

com ara l’època, la situació personal del perso-

consisteix a representar un lloc. Les festes fa-

natge, els seus gustos, el seu caràcter. Si hi ha

lleres marquen l’inici de la primavera, no és

alguna cosa que caracteritza i al mateix temps

d’estranyar, doncs, que les flors formen part

és protagonista de les festes falleres és la indu-

del decorat de diferents actes: la Proclamació,

mentària tradicional valenciana. Sens dubte és

la Presentació, l’Ofrena... Altre element que

un dels elements més atractius de la festa, la fa

acompanya sovint els actes fallers és la nostra

brillar i lluir amb els seus teixits acolorits. És,

senyera, en banderoles pels carrers, en entau-

a més, un element de gran valor etnogràfic, ja

lats, en escenaris, etc., s’encarrega de procla-

que mostra com vestien a València en èpoques

mar la valenciania de la festa.

anteriors, i al mateix temps dóna continuïtat a una sèrie d’oficis i gremis que de no ser per les

11. La il·luminació: Pot delimitar el lloc tea-

falles acabarien desapareixent.

tral i també pot aportar diferents matisos en

116 | ASSAJOS FALLERS

clets, trons de bac... avisen en la despertà que

“HEM VOLGUT SUMAR ALS TRETZE SIGNES DEL TEATRE ENCARA UN PUNT MÉS EN COMÚ, EL FET QUE LA UNESCO HAJA DECLARAT PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT EL TEATRE D’OMBRES I LES FALLES, EL PRIMER EL JUNY DE 2012”

comença la jornada; a migdia, expertes mans pirotècniques disparen la mascletà, que ompli amb el seu soroll i la seua olor tan característica tot el barri; a la nit, el so dels esclats ve acompanyat dels colors que omplin el cel durant el castell de focs artificials en un espectacle de ritme i llum; i durant tot el dia, la xicalla amb les bombetes, bengales, traques xineses... va ensenyant-se a manipular els petards.

una obra. Igualment la il·luminació delimita l’espai del monument faller i ens permet admirar-lo durant la nit. Darrerament s’ha afegit un element que cada vegada va adquirint més importància en l’ornamentació de les diferents falles i és la il·luminació, amb llums de diferents formes i colors, del carrer principal o adjacents de la falla. Ara bé, en falles, la millor il·luminació que podem tindre és la d’un esplèndid sol de març que acompanye els diferents actes, però és clar, això no ho podem assegurar.

Més un. Hem volgut sumar als tretze signes del teatre encara un punt més en comú, el fet

12. La música: El seu paper consisteix a subrat-

que la UNESCO haja declarat Patrimoni Imma-

llar, ampliar, desenvolupar o de vegades con-

terial de la Humanitat El Teatre d’Ombres i Les

tradir els altres signes que apareixen en esce-

Falles, el primer el juny de 2012 i les falles en

na, igualment, la música en les falles destaca

novembre del 2016. D’aquesta manera queda

i amplifica la presència de la festa en els car-

reconeguda a nivell internacional, la vàlua de

rers. Sens dubte, la banda sonora de les falles

dos formes d’expressió que formen part de la

la posen les nostres bandes i xarangues, que

tradició d’un poble. Teatre i Falles són dos ex-

amb els seus sons acompanyen les falleres i

pressions efímeres, que desapareixen després

fallers i avisen el veïnat que ja estem en falles.

d’executar la seua representació, és possible

I a la nit, la revetlla, on al compàs de la música

que per això mateix conserven la seua vitalitat.

del conjunt joves i majors tenen l’oportunitat d’allargar la festa fins a la matinada.

Carme Rodríguez Cejudo

13. El so: Representa la faceta sonora de l’espectacle diferent a la paraula i a la música. Inclou efectes com ara colps en les portes, trons, etc., En les falles, els efectes sonors tenen una protagonista fonamental per a la festa: la pólvora. La seua presència és constant durant la setmana fallera: de bon matí petards, mas-

FALLA LA VICTÒRIA

| 117

PARAULA DE TITELLA Vicent Ortolà

Director de Teatres de la Llum

“UN DELS MEUS GRANS MESTRES, JOAN BAIXAS, ENS VA DIR UNA VEGADA QUE SI VOLÍEM ENTENDRE L’UNIVERS DELS TITELLES HAVÍEM DE CONÉIXER LA SETMANA SANTA DE SEVILLA I LES FALLES DE VALÈNCIA”

grans mestres, Joan Baixas, ens va dir una vegada que si volíem entendre l’univers dels titelles havíem de conéixer la Setmana Santa de Sevilla i Les Falles de València. La Setmana Santa de Sevilla per tota la imatgeria que es representa als seus passos, perquè les seues figures tallades artesanalment són com a titelles que ens conten històries en les escenes representades, com a escenes de teatre congelades, plenes de sentiments i passions. Quan vaig veure la Set-

Si haguera de definir el sentit de les falles, no

mana Santa de Sevilla ho vaig entendre.

sé molt bé per on començar, ja que em venen idees i pensaments molt variats, des del me-

Però, i les Falles? Què havien de veure amb els

rament folklòric fins a les memòries de la co-

titelles i el teatre? Soc valencià i mai fins lla-

entor que va escriure Juli Leal, passant per la

vors havia vist les falles des d’aquesta òptica,

música de banda i la gastronomia.

les havia viscut com a part del folklore i de les festes. Va ser a partir de llavors que vaig co-

Soc actor i titellaire, és el meu ofici però és tam-

mençar a preguntar-me coses i veure-les d’al-

bé la meua formació, vaig estudiar Titelles a

tra manera. Realment les falles, de la mateixa

l’Institut del Teatre de Barcelona i un dels meus

forma que la Setmana Santa de Sevilla, són

118 | ASSAJOS FALLERS

artesanals i reprodueixen escenes en la seua

mans. No són actors de carn i ossos!! Bé el meu

imatgeria, això és art plàstic però també és art

mestre semblava que tenia raó, però la seua

dramàtic, teatre. Vaig començar a veure el fil

raó era més gran del que jo pensava, en teatre

que enllaçava a les falles amb el teatre, però no

podem veure molts tipus d’obres, drames i co-

per la quantitat de sainets que els fallers i falle-

mèdies entre altres, en totes elles es dona una

res representen per afició i recaptar diners per

versió de la vida o del que ens volen contar, una

a poder construir el monument faller, no era

versió distorsionada però sense faltar a la ve-

aquesta l’única raó que els unia, sinó el fet que

ritat, una manera de veure les coses, o simple-

tots dos conten històries per mitjà d’escenes

ment veure les coses d’una altra manera.

amb personatges en què es parodia la realitat, la política, la societat en general.

La Reial Acadèmia de la Llengua defineix titella com “Figuretes de pasta o una altra matèria,

Començava a entendre i vincular totes dues

vestides i adornades, que es mouen amb algu-

expressions artístiques, les falles i el teatre,

na corda o artifici”. Resulta que titella no és

però concretament amb els titelles encara no

només el ninot que actua, sinó també la imatge

ho tenia clar, els titelles són una manifestació

religiosa, articulada, així com qualsevol classe

teatral de les més antigues, i llavors de sobte

d’autòmat, però també les imatges que figuren

vaig veure que els personatges que habiten en

en una escena, i encara que hieràtiques ens

les històries de les falles i que representen es-

transmeten moviment i ens conten part de la

cenes són igual que els titelles, actors no hu-

seua història.

FALLA LA VICTÒRIA

| 119

“EL FET TEATRAL ÉS UN ART EFÍMER COM HO SÓN LES FALLES. UNA REPRESENTACIÓ DURA EL QUE DURA LA POSADA EN ESCENA I DESPRÉS DESAPAREIX, ÉS UN FET QUE PERDURA EN LA NOSTRA MEMÒRIA, QUE ENS TRANSFORMA”

separat sense que se m’haguera ocorregut relacionar-los. Però hi ha alguna cosa que en tots dos casos és cert, s’atreveixen amb humor a contar històries per a poder dir coses sense que ningú s’ofenga i al mateix temps ens trauen un somriure amb la paròdia de la realitat: la realitat social, la realitat política, la realitat cultural, la realitat econòmica.... Les mil i una realitats que ens envolten cada dia i posar-les

Quan es crea la primera figura que representa

sobre un escenari o sobre una falla. Veritats

la naturalesa, naix el primer ninot, naix el pri-

amb humor amb els quals ningú es pot ofen-

mer ídol, el primer titella. Aquest adopta dife-

dre com quan un xiquet ens diu una veritat òb-

rents maneres i diferents noms segons la tra-

via i només podem dir allò de: “Cal veure com

dició de les zones on s’escenifica: Putxinel·li,

són els xiquets, no se’n callen una”, les falles

Titella, Guinyol, Teresetes, En Cristòfol, Kara-

tampoc se’n callen cap.

goz, Punch and Judy, etc. L’essència de l’art teatral consisteix a jugar a ser un altre, i la història

Però continuem amb els titelles. Quan veiem

del teatre es pot resumir en diversos estadis:

una crítica en una falla, ens agrade o no, la falla

Home, titella, mastegara, actor i teatre.

té en certa manera llicència per dir el que cal i ser un divertiment jocós que converteix tot

És clar que anava aprenent més i més coses,

en un adorn que augmenta la gràcia o el mèrit

anava entenent aquest nexe que unia, davant

d’una cosa o d’una situació, és una llicència per

els meus ulls, dos arts que fins llavors veia per

a poder dir les coses amb aquest aire de crítica

120 | ASSAJOS FALLERS

divertida, i aparentment sense maldat. Els tite-

no s’atrevien a dir-li, una professió de risc com

lles realitzen una labor semblant, saben com

és l’art de dir les veritats amb un somriure.

dir certes veritats amb valentia i disposen de la mateixa llicència per a riure i fer-nos riure

El fet teatral és un art efímer com ho són les

de les múltiples realitats, de les múltiples ve-

falles. Una representació dura el que dura la

ritats, establint un codi pel qual tots acceptem

posada en escena i després desapareix, és un

aquesta crítica: “No ho dic jo, ho diu el titella”,

fet que perdura en la nostra memòria, que ens

o establint un paral·lelisme “Ho diu la falla”.

transforma. La falla també és un art efímer que

Malament si et trauen en la falla, però pitjor si

igual que el teatre porta un procés de creació

no et trauen, sempre s’ha dit que no eres nin-

llarg i costós, i una vegada finalitzat s’exposa

gú si no et trauen en la falla potser per aquella

perquè el públic ho disfrute i ho jutge. El fet

màxima que diu: Millor que parlen de tu enca-

teatral i el fet faller tenen quelcom màgic que

ra que siga malament, però que parlen.

ens fan oblidar durant un temps tota la resta, ens trauen de la quotidianitat i ens transpor-

James Bond té llicència per a matar. El titellaire

ten a un univers en què ens conten una versió

és un personatge amb llicència per a dir el que

de la realitat. Estiguem dalt de l’escenari actu-

vulga i quan vulga, i això li pot portar a acabar

ant o baix en el pati de butaques com a especta-

sent un titella sense cap, encara que no li im-

dors, ens uneixen socialment per a represen-

pedirà continuar dient el que pensa. No és gra-

tar una història o per a disfrutar-la i riure junts

tuït això de quedar-se sense cap. El bufó que

en una catarsi col·lectiva.

sempre acompanyava el rei es valia d’un pal amb el cap d’un titella que en principi tenia lli-

Els titelles, les marionetes, el guinyol o el teatre

cència per a dir-li bromejant el que els súbdits

d’ombres xineses van crear l’esperpent, abans

FALLA LA VICTÒRIA

| 121

que Ramon de la Vall Inclán i la seua famosa

del curs faller sainets, concursos de playbacks,

“Llums de Bohèmia”, perquè ens ofereixen

etc. Però el teatre està molt present en la nos-

una versió distorsionada de la realitat, però

tra ciutat perquè tenim un dels teatres més

és justament aquesta visió i aquesta manera

antics que hi ha, el Teatre Romà de Sagunt en

d’exposar les coses mitjançant l’esperpent o

el qual es porta representant l’art dramàtic des

de la crítica social la qual ens fa avançar en el

de quasi els inicis dels temps, quan d’alguna

pensament, qüestionant-nos a nosaltres ma-

manera tots els esdeveniments culturals de

teixos i aprenent a riure, valga la redundància,

la societat giraven al voltant del teatre física-

de nosaltres mateixos amb humor i de mane-

ment i socialment, de manera filosòfica i cul-

ra positiva. Tant el teatre com les falles han

tural, com a lloc de trobada on reunir-se per a

estat sempre en el punt de mira de la censu-

“ENCARA QUE POCA GENT HO SAP, I JUSTAMENT PER LA RELACIÓ QUE TENIM AMB AQUESTA CIUTAT VAM PROPOSAR AL PRODUCTOR DELS LUNNIS VINDRE A GRAVAR UN PROGRAMA D’EXTERIORS A SAGUNT I AIXÍ VA SER COM DISCRETAMENT AQUESTS ENTRANYABLES PERSONATGES VAN VINDRE A LA NOSTRA CIUTAT”

ra per tot el que s’atrevien a dir, per tot el que s’atrevien a qüestionar: “Però no ho dic jo, ho

passar-ho bé però també com a lloc on realit-

diu el titella, ho diu el ninot”... Que li tallen el

zar transaccions econòmiques i de relacions

cap o que cremen al ninot!! Però no a l’artista.

socials. Sagunt a Escena s’ha convertit així ma-

PARAULA DE TITELLA.

teix en el Festival d’Estiu de València, dotant-li de major importància si cap. Hi ha dos teatres

La nostra ciutat sap molt de les dues coses,

mes, el Mario Monreal i la Casa de la Cultura

de teatre i de falles. Tenim una gran quantitat

amb programació estable durant tot l’any, així

de falles que transformen la ciutat cada mes

com el Casal Jove del Port de Sagunt on a ban-

de març, però que treballen durant tot l’any i

da de representar-se també obres de teatre i

vertebren gran part de l’activitat sociocultu-

concerts, és la seu de l’únic Festival de Teatre

ral, una d’elles la teatral, representant al llarg

d’Ombres que existix en l’estat espanyol: Il.lu-

122 | ASSAJOS FALLERS

minAR-TE Festival de Teatre de Llum i Ombres

de dir el que volen i de transformar educant.

i que la nostra companyia de teatre, Teatres de

Hui en dia se’ls ha volgut relegar a un lloc se-

la Llum, dirigim amb i van crear amb el suport

cundari i catalogar d’“Infantil”, com a sinònim

institucional fa diversos anys, enguany 2020

de secundari o d’art menor, convertint-los en

és la 5a edició del Festival.

el germà menut del teatre, però en realitat obeeix a un interés de traure’ls la paraula als

Mariola Ponce i jo, Vicent Ortolà, portem anys

titelles, tradicionalment ha sigut un art adult

lligats al teatre i a aquesta ciutat. El teatre ha

i per a adults, ja que moltes de les coses que

sigut sempre el nostre “Leiv Motiv”, però des-

deien i feien hui diríem que són políticament

cobrir el llenguatge dels titelles ens va obrir un

incorrectes per atrevides, com també ho són les falles. En algunes cultures l’actor titellaire era i és considerat un xaman, un bruixot, perquè sap donar vida a la cosa inanimada, ja que el públic no veu el titellaire actuant, sinó la fascinació per la vida que cobra el titella i que fa desaparéixer a l’actor titellaire i el converteix en invisible als ulls de l’espectador.

Si el teatre de titelles ens deixa dir el que vulguem, el teatre d’ombres ens introdueix en un llenguatge encara més màgic, on la línia entre la realitat i l’imaginari està dividida per la frontera que marca la pantalla blanca on es projecten les imatges que juguen amb el llenguatge de la llum i les ombres. I és justament la llum el que ens porta a un dels pilars de les celebracions falleres, la llum que il·lumina les nits amb els castells de focs que ens fascinen amb les seues llampades i les seues composicions, però també la llum transformada en el foc que consumirà el treball d’un any i posarà el punt final de les festes, abaixant el teló de les falles.

univers que desconeixíem i que des del primer

No deixem doncs de defendre i mantindre un

moment ens va fascinar i ens ha permés tre-

art com el teatre de titelles i l’art faller com a

ballar en programes de TV familiar com “Jue-

expressió artística i de llibertat que ens ajuda a

go de Niños” i de titelles com a “Barri Sèsam”

representar la vida amb humor. No és només

o “Els Lunnis”. Encara que poca gent ho sap, i

una manera de representar la vida sinó també

justament per la relació que tenim amb aques-

una manera d’entendre-la. Paraula de titella!!

ta ciutat vam proposar al productor dels Lunnis vindre a gravar un programa d’exteriors a

Vicent Ortolà

Sagunt i així va ser com discretament aquests entranyables personatges van vindre a la nostra ciutat. Els titelles tenen aquesta llicència

FALLA LA VICTÒRIA

| 123

SI ESTIREM DEL FIL Amparo Fabra Portillo Indumentarista

M’agradaria destacar un paper que a les Falles sempre està en l’obscuritat, encara que no per això deixa de ser important.

En aquestes dates en què em decidisc a escriure unes línies, estem pròxims a unes eleccions on hi ha tretze senyoretes, segons diu JCF, disposades a ser FMV.

“SUPOSE QUE L’HONORABLE JURAT TAMBÉ TINDRÀ EN COMPTE A LES MARES DE LES POSSIBLES FMV. ELS NERVIS QUE ES PASSEN EN AQUESTS DIES SÓN INCOMPTABLES.”

Supose que l’honorable jurat també tindrà en compte a les mares de les possibles FMV. Els nervis que es passen en aquests dies són

gides, us puc assegurar que es viu una il·lusió

incomptables. Cada mare pensa “com no van

que no te preu. És la millor nit de la teua vida!

a elegir a la meua filla? La millor del món, la més bonica…”

Això si, el desenfrenament comença al dia següent:

Si no les seleccionen, la desil·lusió és enorme i

Tens suficients vestits en l’armari per poder

queden enrere un sense fi d’il·lusions i projec-

dur fins que et donen el vestit oficial? Has en-

tes. Però, si forma part del conjunt de les ele-

gordat? Has crescut? …

124 | ASSAJOS FALLERS

I també de particular: “Xiqueta no vas molt

la millor FMV que hi ha hagut en temps!”

curta?”, “no vas massa llarga?, “pareixes més

No puc dormir. Vull anar-me’n darrere d’ella,

major.”

però he de preparar les coses per a quan tor-

I així fins al dia de la “telefonada”.

ne. “Estic esgotada però aquesta nit me’n vaig a veure-la! Demà Déu dirà…”

“Sí, si vull que sone el telèfon, però, i si sona? Ai

I així dia rere dia, nervis, preocupacions i molt

mare meua! Jo sóc la mare de la FMV, ho sabia,

de cansament per tal que siga la millor repre-

és la millor!

sentant de València, però no importa, sé de

I, de sobte, tens la casa plena de persones que

bona mà que la compensació és del 100 %

no coneixes, però… Què orgullosa estic d’ella!!

Quina satisfacció dona desviure’s en l’ombra,

M’adone que també he de demanar una exce-

per haver intentat ser la millor mare, per ha-

dència en el meu treball, la meua filla em ne-

ver pogut compliar amb València i al cap i a la

cessita. Però val la pena, soc la dona més feliç

fi mirar a la teua filla i dir-li: “Si, eres la millor

del món.

FMV que hem tingut.”

“Demà a la fàbrica? No puc aconsellar a la meua filla, jo no entenc massa d’aquestes coses i el compromís és enorme… Vull que siga

GRÀCIES A LES MARES.

FALLA LA VICTÒRIA

| 125

126 | PROGRAMA DE FESTES

PROGRAMA DE FESTES

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 127

PROGRAMA D’ACTES DISSABTE, 03 D´AGOST DE 2019 Proclamació de les Falleres Majors de la nostra falla, Laura Rivero i Ángela Gallardo.

DIVENDRES, 13 DE SETEMBRE DE 2019 Proclamació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS).

DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DE 2019 Exaltació de les Falleres Majors de la FJFS al Teatre Romà de Sagunt.

DILLUNS, 16 DE SETEMBRE DE 2019 A les 21:30 h, paelles organitzades per l’AC Falla Gilet amb la col·laboració de la Federació Junta Fallera de Sagunt i altres comissions falleres.

DISSABTE, 28 DE SETEMBRE DE 2019 A les 21:30 h, playbacks d´adults al René Marigil de Sagunt.

DISSABTE, 29 DE SETEMBRE DE 2019 A les 17:30 h, playbacks d´infantils al René Marigil de Sagunt.

DEL 7 AL 9 D’OCTUBRE DE 2019 Setmana cultural de l’AC Falla La Victòria, amb una xarrada sobre indumnetària valenciana per Eduardo Cervera indumentarista de València i la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana a la plaça Pablo Picasso, amb paelles gegants, jocs infantils i de taula.

DIUMENGE 13 D´OCTUBRRE DE 2019 II Volta a peu fallera convocada per la Falla Xurruca Hispanitat DIUMENGE 27 D’OCTUBRRE DE 2019 V Volta a peu solidària convocada per l´associació AMUHCANMA ,per a l´investigació del càncer de mama.

DIVENDRES, 1 DE NOVEMBRE DE 2019 A les 16:00 h, a la Casa de la Cultura, presentació de les nostres Falleres Majors i la seua Cort d´honor. En acabar, sopar als salons del restaurant El Faro.

128 | PROGRAMA DE FESTES

DIUMENGE, 1 DE DESEMBRE DE 2019 Presentació dels esbossos dels seixanta monuments per a la plantà del mes de març de 2020.

DIJOUS, 19 DE DESEMBRE DE 2019 Exposició de les postals nadalenques, dibuix infantil i fotografia al Centre Cívic de Port de Sagunt.

DIVENDRES, 3 DE GENER DE 2020 Visita als betlems per part dels Reis Mags als casals fallers, acompanyats pels representants de la FJFS. DIUMENGE, 5 DE GENER DE 2020 Cavalcada de Reis Mags, amb la participació de les falles de la comarca.

DIUMENGE, 12 DE GENER DE 2020 Batejos dels monuments fallers.

DIVENDRES, 7 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector II, que inclou falles del Port de Sagunt, entre elles la nostra falla. També es repartiran les recompenses als membres de la nostra comissió.

DISSABTE, 8 DE FEBRER DE 2020 Sopar de germanor en el saló Huerto de Santa María de El Puig.

DIJOUS, 13 DE FEBRER DE 2020 A les 19:30 h , presentació del nostre llibret al Centre Cívic. En acabar, picaeta al casal faller.

DIVENDRES, 14 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector III DISSABTE, 15 DE FEBRER DE 2020 A les 18:00 h, crida de la Fallera Major de FJFS al balcó de la Tinença del Port de Sagunt.

DIJOUS, 20 DE FEBRER DE 2020 A les 19:00 h, Presentació conjunta dels llibrets de falla de varies comissions a l´ Auditori Joaquim Rodrigo de Sagunt.

DIVENDRES, 21 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector I, amb falles de Port de Sagunt.

DISSABTE, 22 DE FEBRER DE 2020 Per la vesprada,cavalcada de disfresses a Sagunt.

DIVENDRES, 28 DE FEBRER DE 2020 A les 20:00 h, inauguració de l’exposició de fotografies a la floristeria Sayas. A continuació, Nit d’Albades del Sector III, amb falles de Sagunt.

DIIVENDRES, 28 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector IV, amb les comissions de Faura i Gilet.

DISSABTE, 29 DE FEBRER DE 2020 A la vesprada, cavalcada de l´Humor Faller a Port de Sagunt. Partirà en sentit platja, des de l’avinguda del Mediterrani.

DISSABTE, 7 DE MARÇ DE 2020 Pel matí, segon concurs de paelles a la Falla La Victòria.

DIUMENGE, 8 DE MARÇ DE 2020 Pel matí, Entrà la Murta, entrega de llibrets als socis del barri i dinar.

DIMECRES, 11 DE MARÇ DE 2020 Pel matí, recollida de falla.

A PARTIR DEL DIMECRES 11 DE MARÇ 2020 Pintura i ornamentacó dels carrers. Concurs infantil i plantà de l´arbre de la DIVERSITAT.

SETMANA FALLERA DISSABTE, 14 DE MARÇ DE 2020 Plantà oficial de les falles.

DIUMENGE, 15 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà.

A partir de les 09:00 h, visita dels jurats als monuments.

DILLUNS, 16 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà.

A les 15:00 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Sagunt i el lliurament de premis.

A les 23:00 h, ball amb l’orquestra LA BRIGADA. DIMARTS, 17 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà.

A les 15:00 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Port de Sagunt.

A les 23:00 h, ball amb l’orquestra COVER DIMECRES, 18 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà.

A partir de les 10:00 h, Dia del Xiquet amb jocs diversos.

Ales 12:00 h, Cantajocs, musical per als xiquets A les 17:00 h, més activitats infantils.

A les 23:00 h, ball amb l’orquestra MAGIA NEGRA. A les 00:00 h, Nit del Foc de La Victòria. Castell de focs artificials.

DIJOUS, 19 DE MARÇ DE 2020 A les 10:00 h, concentració a la carpa per acudir al Centre Cívic on s’iniciarà la cercavila.

A les 11:00 h, ofrena de flors de la Mare de Déu dels Desemparats.

A les 14:00 h, tradicional mascletà.

A les 22:00 h, cremà de la falla infantil.

A partir de les 00 h, segons l’horari establert i quan arriben els bombers, es llançarà el castell de focs artificials i, a continuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.

A les 15:00 h, concentració a la carpa per a visitar Faura i Gilet.

A les 23:00 h, disco-mòbil amb DJ LAGARTO i festa REMEMBER 90´S DJ LOLO.

La Comissió es reserva el dret de modificar el programa.

FALLA LA VICTÒRIA

| 129

130 | COL·LABORADORS

Col·laboradors

FALLA LA VICTÒRIA

| 131

132 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 133

134 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 135

136 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 137

138 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 139

140 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 141

142 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 143

144 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 145

146 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 147

148 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 149

150 | COL·LABORADORS

INMOBILIARIA - REAL ESTATE

C/ Periodista Azzati, 24 Puerto de Sagunto (Valencia) C/ Almenara, 11 La Vall d'Uixรณ (Castellรณn) 960 916 983 622 443 400 www.entrecases.es

FALLA LA VICTร RIA

| 151

152 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 153

154 | COL·LABORADORS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 155

gràcies

a totes i a tots

per la vostra col·laboració

156 | COL·LABORADORS

Himne de València

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a tú la vega envia la riquessa que atresòra i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapiç de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradissos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió.

Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d´amor, himnes de pau.

Flamege en l’aire Nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Visca! Visca! Visca!

FALLA LA VICTÒRIA

| 157

158 | HIMNE FALLER VICTORIÀ

Himne Faller VICTORIÀ

És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions. És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura. És, l´ensenya de la nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l´ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s´acosta a la terra avivant sempre els nostres valors.

El nostre foc el dolent, purifica omplint es carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor.

Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l´home i la dona, protecció per als bons valencians.

Demanant-li ajuda a la festa per mantenir les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il.lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, Treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

FALLA LA VICTÒRIA

| 159

Comenรงa

la part infantil

L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA 2020

LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2020

FALLA LA VICTÒRIA 2020

fils?

mou els

Qui

L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA

|1

2 | ÍNDEX

Índex

FALLA LA VICTÒRIA

|3

PRÒLEG ................................................................................................................................................................ 8

SALUTACIONS .................................................................................................................................................12

Salutació del President Infantil .................................................................... 14

Salutació de la Fallera Major Infantil ........................................................16

PROTAGONISTES ..........................................................................................................................................18

Poesia President Infantil ...................................................................................20

Poesia Fallera Major Infantil .........................................................................22

Entrevista al nostres representats .............................................................24

VICTORIANS ....................................................................................................................................................30

Comissió Infantil ....................................................................................................32

Noves falleres i fallers ........................................................................................36

LA FALLA ...........................................................................................................................................................38

Crítica ........................................................................................................................... 40

4 | ÍNDEX

EXERCICI ACTUAL ......................................................................................................................................44

Elecció ............................................................................................................................................46

Festa de l’aigua .........................................................................................................................46

Proclamació ...............................................................................................................................47 ELECCIÓ FMI I PI

Creu CREU DE MAIGde Maig .............................................................................................................................48

Paelles FJFS .................................................................................................................................48

Playbacks ....................................................................................................................................49

Presentació .................................................................................................................................49

Setmana Cultural i 9 d’octubre ......................................................................................53

Halloween ...................................................................................................................................53

Postals nadalenques ............................................................................................................54

Visita Reis Mags ......................................................................................................................55

Bateig ..............................................................................................................................................57

FALLA LA VICTÒRIA

|5

REPORTATGES ...............................................................................................................................................58

Guanyadora concurs de dibuix .....................................................................60

Esports infantils .....................................................................................................62

RECORDS GRÀFICS .....................................................................................................................................64

Murta..............................................................................................................................................66

Cavalcada del ninot...............................................................................................................67

Nit d’Albades..............................................................................................................................69

Presentació del llibret .........................................................................................................69

Dia dels xiquets ....................................................................................................................... 70

Plantà ............................................................................................................................................. 71

Setmana fallera .......................................................................................................................72

Ofrena ............................................................................................................................................74

Cremà .............................................................................................................................................75

6 | ÍNDEX

ACTIVITATS INFANTILS ..........................................................................................................................78

Contes ........................................................................................................................................... 80

Articles ..........................................................................................................................................84

Consells fallers .......................................................................................................................114

Decàleg del bon faller .........................................................................................................116

Arbre de la diversitat ..........................................................................................................118

Repoblació de les dunes ...................................................................................................120

FALLA LA VICTÒRIA

|7

8 | PRÃ’LEG

Pròleg

FALLA LA VICTÒRIA

|9

Sharkara i l'origen de les llepolies

C

om a reconeixement a les xiquetes i els xiquets, que són el futur de la nostra festa tradicional, volem rendir ho-

menatge a la nostra comissió infantil, i fer-la partícip en l’elaboració de la part infantil del nostre llibret que tracta sobre la infància i la diversitat fallera.

Perquè són protagonistes de cadascun dels

"El món de les llepolies s'assembla molt al nostre en quant a diversitat"

esdeveniments, inculcant una cultura fallera basada en valors com el respecte, l’empatia, l’amistat, l’afecte...

Algunes tenen pal i altres paper de colors.

Una infància dolça i diversa, on els colors i les

Algunes són dobles perquè van de dos en dos, i

formes destaquen per les seues diferències.

altres van a soles.

Així són les llepolies. Grans, menudes, redo-

El món de les llepolies s’assembla molt al nos-

nes, llargues, curtes, blanetes, dures. Unes són

tre en quant a diversitat. Cadascuna és igual de

de pica-pica, altres més dolces.

diferent.

10 | PRÒLEG

En el nostre llibret infantil volem plasmar la

Totes es mereixen el nostre respecte i ajuda

cultura de valors en relació a la diversitat que

quan siga necessari.

es promou en la nostra comissió.

Per això volem que el nostre llibret siga inclu-

Plasmar la realitat que existeix en quant a la di-

siu i accessible, perquè tothom puga gaudir

versitat sexual, familiar, ètnica, cultural i fun-

dels nostres treballs, i obrir una porta al fet que

cional.

el món faller mire perquè les seues comissi-

Els personatges del nostre monument es com-

ons tinguen en compte a totes les persones.

prometen a cuidar la planta de les llepolies,

Hi ha un llarg camí per davant per a poder

per a tindre una bona collita.

adaptar les falles per a ser més accessibles, i

Han viscut una aventura fins a arribar a plenar de xuxes la ciutat.

Una vivència bonica i tolerant la que vivim en la nostra comissió.

Respectant a les persones independentment del seu país, de qui estimen, amb qui viuen, com es co-

nosaltres ja hem començat. A poc a poc anirem treballant noves maneres d’arribar a totes i tots.

Perquè la diversitat no ha d’amargar a ningú, al contrari, posem de la nostra part per a endolcir una festa tan especial com la nostra.

muniquen i com es menegen.

FALLA LA VICTÒRIA

| 11

12 | SALUTACIONS

Salutacions

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 13

Salutació President Infantil

Hola, soc Aarón, el president infantil de la falla La Victòria per a l’exercici 2019–2020.

Vull dirigir-me a totes les persones que li agraden les falles, als membres de la meua comissió tant infantil com major, als socis fallers i a Federació Junta Fallera de Sagunt.

He arribat al càrrec per la meua il·.lusió de ser president infantil de la meua falla, La Victòria.

M’agradaria donar les gràcies als meus pares, al meu germà Edgar, Samuel, Laura i Àngela per deixar-me formar part del seu any i a tot el 2020 per acompanyar-nos.

14 | SALUTACIONS

Tinc moltes ganes que arribe la setmana fallera, de veure la meua falla plantada, les despertades, els desdejunis, les cercaviles i els sopars en la carpa.

El meu somni seria arribar el 16 de març a la nostra falla de la mà d’Àngela portant el primer premi per a la nostra comissió.

Des d’ací convide a tota la comissió i al barri de gaudir de la nostra festa al carrer com ho estic fent jo en representació dels infantils de La Victòria.

Aarón Casas Hernández President Infantil

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 15

Salutació Fallera Major Infantil Hola a totes i a tots! El meu nom és Àngela i per a mi és un gran honor ser la fallera major infantil de la meua comissió, La Victòria.

M’agradaria que enguany totes les falleres i tots els fallers gaudiu de cada acte; la cavalcada de disfresses, la nit d’albades, les cercaviles, la crida, les orquestres, però sobretot del casal de la nostra gran família victoriana.

Per a mi, m’ompli d’alegria i d’il·lusió compartir enguany tan meravellós amb totes i tots vosaltres.

Us convide a gaudir de la setmana més esperada per a totes les falleres i fallers, però sobretot d’aquest meravellós 2020 junt amb les veïnes i veïns del barri.

BONES FALLES!

Ángela Gallardo Pérez Fallera Major Infantil

16 | SALUTACIONS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 17

18 | PROTAGONISTES

Protagonistes

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 19

Poema

al President Infantil

Aarón Els anhelats somnis es fan caramel, el treball sempre et recompensa, les il·lusions es cobreixen de sucre i mel, el temps passa molt de pressa.

El camí de records està ple, la dolça experiència és perfecta, els sentiments ens transporten al cel.

Per a nosaltres eres brisa fresca Aarón eres dolç i seré terratrèmol de pura innocència afectuós, generós i encantador L’any, esperat, on tot és possible dels xiquets eres estendard i emblema del regne de les llepolies rei.

20 | PROTAGONISTES

Aarรณn casas hernรกndez

FALLA LA VICTร RIA

| 21

Poema

a la Fallera Major Infantil El conte, no conte No parlaré de princeses perquè no estem en un conte de fades, no parlaré de fantasia perquè no estem en una pel·lícula. És una falla, la nostra, conjunt de dolços moments, ple de caramels, on cada esdeveniment és un pastisset.

I un barri, el de tota la vida, amb la seua plaça.

I una xiqueta, de naixement, fallera Àngela està plena d’energia, és un vendaval d’alegria, una tempesta de simpatia té els ulls expressius com paraules i somriure franc i fresc.

S’ha proposat ser major, fins i tot amb la seua curta edat.

S’ha proposat representar, als xiquets de la seua falla al seu barri i la seua plaça

22 | PROTAGONISTES

Ángela Gallardo Pérez

FALLA LA VICTÒRIA

| 23

Entrevista

als nostres representants Una vesprada de novembre, Lucía, Alba, Estefanía,Sharay i Marc,van fer de periodistes en el nostre casal faller.

Amb molt de carinyo i molta professionalitat, han entrevistat a Aarón i Ángela fent diverses preguntes sobre la seua vida.

La seua edat, les seues cançons favorites, i més dades que podeu llegir en l’apartat de l’entrevista.

Ací queda la imatge d’aquella vesprada tan meravellosa que passaren junts.

Lucía Anguita Pérez (4t de primària, 8 anys), Alba Núñez Castelló (6è de primària, 11 anys), Estefanía Prados García (2n de l’ESO, 13 anys), Sharay Prados García (4t de primària, 9 anys) i Marc Álvarez Vicent (5è de primària, 11 anys)

24 | PROTAGONISTES

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 25

26 | PROTAGONISTES

Tens nuvi o núvia?

Quin és el teu cantant preferit?

AARÓN: Sí, Lara. ÁNGELA: Sí, Aarón.

AARÓN: Rosalía, Anuel A A, Ozuna. ÁNGELA: Anuel A A.

En quin col·legi estudies?

Qui és el teu millor amic o la teua millor amiga?

AARÓN: Maestro Tarrazona. ÁNGELA: Adventistes.

Quin és el teu menjar favorit?

AARÓN: Arròs al forn. ÁNGELA: Tortelinis de formatge.

Quina és la teua llepolia favorita?

AARÓN: El meló. ÁNGELA: El núvol.

Des de quan estàs en la falla?

AARÓN: Des que vaig nàixer. ÁNGELA: Des que vaig nàixer.

Quants anys tens?

AARÓN: Tinc 10 anys. ÁNGELA: Tinc 7 anys.

Quin és el teu youtuber favorit?

AARÓN: Widler, Kolderiu. ÁNGELA: Moments Divertits.

Quin és el teu joc favorit?

AARÓN: Fornite, Fifa. ÁNGELA: Slime.

AARÓN: Sharay i Joan. ÁNGELA: Carla i Adrián.

Traus bones qualificacions?

AARÓN: Sí. ÁNGELA: Sí.

Què vols ser de major?

AARÓN: Fisioterapeuta, professor d’Educació Física.

ÁNGELA: Professora i jugadora professional de bàsquet.

Quina és la teua pel·lícula favorita?

AARÓN: “Los cocodrilos atacan de nuevo” ÁNGELA: “Maléfica 2”.

Quina és la teua sèrie favorita?

AARÓN: “La casa de papel”. ÁNGELA: “Las sirenas de Maro”.

Quin és el color que més t’agrada?

AARÓN: Blau i daurat. ÁNGELA: Blau.

FALLA LA VICTÒRIA

| 27

Com és la teua relació amb el teu germà o la teua germana?

AARÓN: Bona. ÁNGELA: Bona.

Quin llibre és el que més t’agrada llegir?

AARÓN: “Los secretos de youtube” ÁNGELA: El llibre nou de Martina.

Esperaves ser president infantil? Esperaves ser fallera major infantil?

ràs fallera major?

AARÓN: Sí. ÁNGELA: Sí.

Què sents representant a la comissió infantil?

AARÓN: Il·lusió, alegria i emoció. ÁNGELA: Alegria, il·lusió i emoció.

Què t’agrada més de les falles?

AARÓN: No, no ho esperava. ÁNGELA: Sí.

AARÓN: L’olor a pólvora, guanyar premis, representar amb orgull la meua falla, portar l’estendard. ÁNGELA: Tot. Estar amb la comissió.

Durant la setmana fallera, quin acte t’agrada més?

Què t’agradaria fer perquè enguany siga inolvidable?

AARÓN: El cercaviles del Port. ÁNGELA: Els premis en Sagunt.

AARÓN: Guanyar tots els premis. Que la comissió estiga orgullosa de mi. ÁNGELA: Guanyar tots els premis.

El teu animal preferit és...

AARÓN: El mico. ÁNGELA: El gat.

Les cançons que més t’agrada escoltar: AARÓN: Amanecer, China, Con calma... ÁNGELA: China, Dollar, De ellos aprendí...

De major seràs president? De major se-

28 | PROTAGONISTES

I per últim, des de quan volies ser president infantil? Des de quan volies ser fallera major infantil?

AARÓN: Des que tenia set anys. ÁNGELA: Des de fa un any.

MOLTES GRÀCIES ALS DOS.

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 29

30 | VICTORIANS

Victorians

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 31

Comissió Masculina Infantil President Infantil

Aarón Casas Hernández

Daniel Adrián Blasco David Álvarez Vicent Marc Álvarez Vicent Alex Anguita Montesinos Manuel Anguita Pérez Nicolás Bataller Lacoba Hugo Cabrera Morte José Manuel Cejudo Micó Martín Cejudo Micó Alejandro Céspedes Frach Víctor Coba Reguillo Darío Díaz Méndez Mario Esteban Fletes Guillem Falcón Fuertes Hugo Galbaldón Pérez Daniel Gallardo Pérez Izan Gálvez Álvarez Manel García Núñez

32 | VICTORIANS

Daniel García Roig Marc García Zacarías Nathan Gil Gutiérrez Sergio Gimeno Álvarez Ian Gorka Gómez Peña Hugo González Gallego Miguel Ángel Guerrero Alegría Asier Hernández Espuig Marcos Iserte Lechón Aarón Jordán Baldres Rubén Lázaro Contel Jacobo Martí Jaraba Pablo Martín Sangüesa Liam Martínez Alcaina Marc Martínez Alcaina Raúl Martínez Herranz Javier Maya Suárez Erik Mora Pérez

2020

Darío Moraleja Rustarazo Pablo Moraleja Rustarazo Luca Morillas Tortajada Diego Morón Solano David Muñoz Guillem Jorge Muñoz Guillem Alejo Muñoz Mauri Sergio Navarro Navío Hizan Nieto Rodríguez Iker Nieto Rodríguez Alejandro Orenga Martín Àlex Pérez Lacoba Izan Pérez Lacoba Joel Pérez Orón Julen Pérez Orón Iker Rodríguez Sojo Izan Salor Espinosa Enzo Sanchez Sanchís

Iván Santamaría Alonso Andrés Santiago Franco Diego Santiago Franco Hugo Solano Vaquero Mario Solano Vaquero Hugo Soto Espinosa Jordi Tarancon Alacreu Marc Unai Tortajada Julián Carlos Verdejo Navarro Héctor Villar Muñoz Borja Villarroya Bueno Bruno Villarroya Bueno Daniel Zamora Pérez

FALLA LA VICTÒRIA

| 33

Cort d’Honor Infantil Fallera Major Infantil Alba Acosta García Natalia Álvarez Pérez Leire Anguita Montesinos Lucia Anguita Pérez Ariadna Aspas Rajadell Jimena Bataller Lacoba Cristina Belmonte Muñoz Abril Benito Rahona Carla Benito Rahona Irene Bonet Herranz Sofía Bonet Herranz Paula Cabrera Morte Ainara Calvo Galdón June Calvo Galdón Paula Campos Marín Valeria Carot Marín Vega Castellanos Ruiz Aitana Catalán Hilario Naiara Catalán Hilario Laura Céspedes Franch Elsa Díaz Méndez Marta Esteban Fletes Emma Falcón Fuertes Aitana Fernández Espinosa Andrea Fernández Muñoz Aitana Fuentes Civera June Fuentes Civera

34 | VICTORIANS

Ángela Gallardo Pérez

Leyla Galán Garrido Daniela Galarza Cara Sofía García Anreus Elisabet García Del Fresno Leire García Núñez Ángela García Ocasar Inés García Ocasar Vera García Roger Ivonne García Sánchez Valentina García Zacarías Elsa Gil Izquierdo Cloe Giménez Calvo Nerea Giner Heredia Coral Gómez Hernández Paz Gómez Hernández Elsa Gómez Munera Azalia Saray Gómez Peña Ainhoa Gómez Segura Carla González Gallego Lola González Rueda Roció González Rueda Zoe Goyeneche Calderón Leire Granjo Francés Martina Guirado Bonet Naia Hernández Espuig Elena Iserte Lechón Claudia Jordán Baldres

2020

Ana Jurado Lorenzo Sara Jurado Lorenzo Paula Kamenov García Mar Lahuerta Domingo Sara López Merenciano Sofía Martin Sangüesa Victoria Martín Sangüesa Paula Martínez Herranz Ángela Martínez Sánchez Paula Martínez Sánchez Iris Mas Conejos Elia Maya Suárez Abril Mejías Nieto Lucia Mejías Nieto Lucia Mesa Guerra Paula Mesa Guerra Danna Milla Martín Ainhoa Mora Barragán Leyre Mora Barragán Rocío Moraleja Rustarazo Sara Morillas Tortajada África Morón Solano Leia Muñoz Chavero Meritxell Navarro Merenciano Daniela Noguera Paesa Alba Núñez Castelló Aroa Palacios Sancho

Marina Pérez Alcaide Marta Pérez Vicente Marian Pérez Villarroya Noa Pérez Vivas Estefanía Prados García Sharay Prados García Ília Quiles Martínez Mireia Quiles Martínez Sofía Ros Maravilla Paula Rubio Piro Neus Serrano Bracamonte Elena Simón Molino Ainhoa Soto Espinosa Sara Toledo Puig Diana Tomas Gómez Noa Tomas Gómez Ana Tortajada Ramírez Marta Uribe García Adriana Valero Díaz Vega Valero Lechón Alejandra Viché Torres Aitana Zapater Vicente Lara Zarco Martín

FALLA LA VICTÒRIA

| 35

Noves Falleres i Fallers

Liam Martínez Alcaina

Alejandra Viché Torres

36 | VICTORIANS

Hugo Soto Espinosa

2020

Ília Quiles Martínez

Vega Valero Lechón

Ariadna Aspas Rajadell

FALLA LA VICTÒRIA

| 37

38 | LA FALLA

La Falla

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 39

Esbós LEMA: Sharkara ARTISTA: Fernando López Cabañero CRÍTICA: Fernando López Cabañero

40 | LA FALLA

Secció Especial Camp de Morvedre 2020

Una dolça història Sharkara ens conta plena de bogeria, i ja voreu a qui monta Va damunt de Milton, la seua tortuga.

Sempre junts, amb ella riu, plora i juga Sharkara cuida amb passió i gran deler “la planta de Llepolies”, regina del seu voler Les llepolies sempre entre cotons estan quan les repleguen a les mans no cabran Una legió de cuidadors tenen les llepolies, dilluns o diumenge, les cuiden tots el dies Cal estar preparats per plantar noves llavors que donaran noves llepolies i alegraran els cors

FALLA LA VICTÒRIA

| 41

Esbós La planta per oïdes arribà a uns xiquets i a buscar-la van córrer com a coets Els xiquets un mapa van aconseguir, per trobar les llepolies els podria servir Arribats a “Tierra dulce” aquestos aventurers eren els joves més feliços de tot l’univers El tresor estava prop, era un pressentiment molts dies buscant i no sentien cansament I… Eureka, la planta havien trobat la màgia a les seues vides havia arribat De cuidar-la van fer lleial promesa si és dolça, la responsabilitat no pesa

42 | LA FALLA

Secció Especial Camp de Morvedre 2020

No desvetllar mai el secret van jurar per reial decret La planta cuidarien com si fora Rosalia si no, “malamente” el conte acabaria La collita de llepolies arribà fins a Sagunt a la ciutat sencera endolçaren en conjunt Els xiquets la ciutat de llepolies van plenar sembla perfecta esta manera d’imposar Els forns de Sagunt, plens de xiquets.

Són falles i al carrer ja esclaten coets

FALLA LA VICTÒRIA

| 43

44 | EXERCICI ACTUAL

Exercici actual

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 45

01. Elecció

02. Festa de l’aigua

46 | EXERCICI ACTUAL

03. Proclamaciรณ

FALLA LA VICTร RIA

| 47

04. Creu de Maig

05 Paelles FJFS

48 | EXERCICI ACTUAL

06. Play Backs

07. Presentaciรณ

FALLA LA VICTร RIA

| 49

50 | EXERCICI ACTUAL

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 51

52 | EXERCICI ACTUAL

08. Setmana cultural i 9 d’octubre

09. Halloween

FALLA LA VICTÒRIA

| 53

10. Postals nadalenques

54 | EXERCICI ACTUAL

11. Visita dels Reis Mags

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 55

56 | EXERCICI ACTUAL

12. Bateig monument

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 57

58 | REPORTATGES

Reportatges

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 59

Concurs de dibuix Enguany, la delegació de llibret ha pensat fer un concurs de dibuix.

El tema és “Les llepolies i les falles”, que és la història del nostre monument infantil.

To t e s l e s x i q u e t e s i t o t s els xiquets que han volgut participar, han col·laborat en una part més del nostre llibret.

Una llicenciada en art, Alicia Fortea Montañana, ha fet de jurat i ha triat un dels dibuixos.

Ací podeu vore la creativitat fallera de la nostra comissió infantil.

Estefanía Prados García (2n de l’ESO, 13 anys).

Les artistes han sigut:

Sharay Prados García (4t de primària, 9 anys).

60 | REPORTATGES

Valentina García Zacarías. (5 anys Infantil). DIBUIX GUANYADOR.

FALLA LA VICTÒRIA

| 61

Esports infantils Enguany, les nostres campiones i els nostres campions han guanyat novament el campionat de futbol sala.

La nostra comissiรณ infantil ha tornat a repetir com a primera classificada.

Bon treball en equip, uniรณ i per suposat diversiรณ.

ENHORABONA!

62 | REPORTATGES

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 63

64 | RECORDS GRÀFICS

Records gràfics

FALLA LA VICTÒRIA

| 65

01. Entrà de la Murta

66 | RECORDS GRÀFICS

02. Cavalcada del Ninot

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 67

68 | RECORDS GRÀFICS

03. Nit d’Albades

04. Presentació llibret

FALLA LA VICTÒRIA

| 69

05. Dia dels xiquets

70 | RECORDS GRÀFICS

06. Plantà

FALLA LA VICTÒRIA

| 71

07. Setmana Fallera

72 | RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 73

08. Ofrena

74 | RECORDS GRÀFICS

09. Cremà

FALLA LA VICTÒRIA

| 75

76 | RECORDS GRÀFICS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 77

78 | ACTIVITATS INFANTILS

Activitats infantils

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 79

CONTES

Oriol vol ser fallera Izan Pérez Lacoba 6è de primaria

Aquesta història parla d’Oriol, un xiquet que

Jo li vaig preguntar si voldria ser la meua falle-

des de ben xicotet vol ser fallera.

ra, i ella molt contenta va dir que sí.

Sempre li han agradat les falles, i en especial el

A partir d’eixe dia passaríem més temps junts

vestit de fallera. I és que ell, no està a gust amb

en falles, i amb la resta d’amigues i d’amics.

el seu cos, i té molt clar que serà una xica quan

Seríem la parella fallera!

siga més major.

Finalment,la meua amiga Anna,compliria el seu

Jo sóc faller des de fa 6 anys, ara en tinc 11, igual

somni, i podria vestir-se de fallera. Tota la nostra

que Oriol.

comissió va alegrar-se moltíssim. I jo. Que estic

A vegades estava trist perquè volia ser fallera, i sa mare i son pare li deien que encara no podia

molt orgullós de pertànyer a una falla tan respectuosa per la diversitat. Una diversitat fallera.

ser. No li agradava el vestit dels xics, li agradava

Estic pensant a vore algun dia dos falleres o

el de valenciana, i els monyos, i les arracades, i

dos fallers anar de parella a ofrenar o en la pre-

la joia.

sentació.

Hi havia mares i pares en la nostra comissió,

Seria meravellós!

Falla La Victòria, que animaven perquè Oriol complira el seu somni, ja que cada xiqueta i xiquet ha de ser feliç, i tot el món ha de respectar com és cadascun.

Quan va passar l’estiu, teníem una reunió en el casal, i hi havia molta gent fent un rogle. Quan em vaig acostar, la meua sorpresa va ser que era el meu amic Oriol! Vull dir, Anna! Havia fet el canvi de nom, i com es diu ara en l’actualitat, també faria el canvi de gènere.

80 | ACTIVITATS INFANTILS

“cada xiqueta i xiquet ha de ser feliç, i tot el món ha de respectar com és cadascun”

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 81

CONTES

Inclusió fallera

ADRIÀ ÉS UN XIQUET QUE VA EN CADIRA DE RODES.

LI AGRADA SER FALLER PERÒ ESTÀ TRIST PERQUÈ PENSA QUE NO PODRÀ DIVERTIR-SE COM LES ALTRES XIQUETES I ELS ALTRES XIQUETS.

82 | ACTIVITATS INFANTILS

LES SEUES AMIGUES FALLERES I ELS SEUS AMICS FALLERS LI ANIMEN I LI DIUEN QUE POT JUGAR I TIRAR COETS COM LA RESTA

ADRIÀ ES POSA MOLT CONTENT

LA SEUA AMIGA AGAFÀ L’ENCENEDOR I ADRIÀ LLANÇÀ EL COET

VA VORE QUE AMB AJUDA PODIA DIVERTIR-SE I PARTICIPAR EN ELS ESPORTS, EN ELS PLAYBACKS I ON VOLGUERA

VA VORE QUE AMB AJUDA PODIA DIVERTIR-SE I PARTICIPAR EN ELS ESPORTS, EN ELS PLAYBACKS I ON VOLGUERA

JUNTS, ÉS MILLOR

FALLA LA VICTÒRIA

| 83

ARTICLES

Les falles una festa per la diversitat Rosana Lacoba Morte

Mestra d’Educació Primària i Mediadora Escolar.

Som sabedores i sabedors, que les Falles són

Les Falles ja són Patrimoni Immaterial de la

la festa gran. Una festa capaç d’atraure grans

Humanitat. Estan dins del catàleg confeccio-

quantitats de persones a visitar els monu-

nat per la UNESCO.

ments que les artistes falleres i els artistes fallers, any rere any, modelen i transformen amb esforç i dedicació, en el seu taller.

La cultura, la diversitat, reivindicacions, entre altres temàtiques, queden plasmades amb enginy i gràcia, per a donar a conéixer temes d’actualitat, mitjançant el seu valor artístic i el poder social que té la nostra festa.

Açò significa que les Falles són patrimoni cultural d’importància global.

Per tant, tothom és benvingut a gaudir d’aquesta cultura popular, on la sociabilitat, la identitat, l’art i l’expressió, ocupen els carrers.

Ara en l’actualitat, són més les comissions falleres que aposten per unes Falles més inclusives i accessibles, donant cabuda a totes les persones indiferentment de la seua diversitat cultural, sexual, familiar, ètnica i funcional.

La llengua de signes, el sitema Braille, picto-

“en l'actualitat, són més les comissions falleres que aposten per unes Falles més inclusives i accessibles”

grames, carrers adaptats, ja formen part del dia a dia faller.

Com a valencianes i valencians, ens hem de sentir orgulloses i orgullosos de com, a poc a poc, anem fent més visible la tolerància i el respecte.

Tot açò s’aconsegueix amb la unió i el treball en equip de totes les falleres i tots els fallers que formem part de les diferents comissions.

84 | ACTIVITATS INFANTILS

Però, la vertadera importància li l’hem de

lar, he de dir que treballe la nostra festa dins de

donar a la infància. Les xiquetes i els xiquets

l’aula, partint de l’empatia.

del món faller, són el futur de la nostra festa, i depenent dels valors que anem transmitint, farem d’aquesta infància fallera, que siga respectuosa, empàtica i tolerant davant la diversitat que ens envolta.

En relació a això, prenen força uns factors importants. La família i l’escola.

La transmissió de valors d’igualtat, tolerància, respecte, comencen ací, en el nucli familiar.

A l’hora d’elaborar el nostre monument, pensem a qui anirà dirigit, per a poder fer les adaptacions oportunes, i per suposat, tenint en compte a tothom.

El monument a fer, tracta de la unió entre les persones.

Les xiquetes i els xiquets fan dibuixos variats, de famílies on hi ha dos pares o dos mares, inclús de diferents ètnies, i dibuixos de persones

Uns valors on es veu la figura femenina amb

amb limitacions gaudint de la nostra festa,

el respecte que mereix (com he comentat en

mentre unes altres els ajuden.

línies anteriors, el paper de la dona com a artista fallera, va obrint pas en el món faller), i referent al respecte cap a les diferents cultures o condicions familiars i sexuals, lliurement de cadascun.

Aquets valors, es reforcen a l’escola on el paper de les mestres i els mestres, és essencial.

Valors com la solidaritat, honestitat, tolerància, són claus per a crear un atmosfera de confiança, i un clima de convivència de pau.

Es veuen cartells amb paraules en llengua de signes i pictogrames, inclús audios, per a poder comunicar la informació a tota la gent que ens puga visitar.

Treballar aquests valors des de l’escola, mitjançant les Falles, amb la col·laboració de les famílies, sensibilitza tot l’alumnat fent-lo més respectuós i tolerant de cara a la diversitat.

Totes aquestes idees, a més, es poden veure ja en moltes comissions, i cada vegada augmenta

Tot aquest treball, es trasllada a la societat. I,

la quantitat de falleres i fallers que volen fer de

per tant, al món de les Falles.

la nostra festa, una festa de totes i tots, per a

Com a mestra de primària i mediadora esco-

totes i per a tots.

FALLA LA VICTÒRIA

| 85

ARTICLES

Art i diversitat Alicia Fortea Montañana

Conservadora-restauradora, Professora d’art i artesana

Em presentaré, soc Alicia Fortea i jo soc la di-

Tant l’obra mateixa com, especialment, el pro-

rectora d’Alitea arte-mania i contaré la meua

cés creatiu pot ser un valor afegit molt impor-

experiència sobre com l’art fa com un vehicle

tant en la vida de les persones.

integrador i les seues qualitats com a mediador en la diversitat.

En la meua experiència diària, treballant amb menuts i adults, cadascun amb les seues prò-

Per començar, he de dir que de vegades es re-

pies característiques personals, òbviament.

fereix a l’art i creació artística només com una

Entre elles hi ha persones amb dificultats psi-

cosa bella... Alternativament, com una mera

cològiques, socials, o situacions econòmiques i

manera de passar el temps, molta gent ho veu

he d’adaptar-me a cadascuna d’elles, ser flexi-

com una cosa totalment aliè a la seua vida, tot i

ble i sobretot escoltar.

estar envoltada per ella i ser una part molt important de la societat.

Hi ha diferents maneres de veure i viure-la, tantes com alumnes.

No obstant això, des del meu punt de vista, com a Llicenciada en Belles Arts i professora d’art, és molt més, i ho veig en el meu dia a dia.

En el meu treball d’estudi amb gent de totes les edats i condicions. Així que, a priori, és un espai obert i integrador. No hi ha cap distinció per nivells, per edat, tothom treballa al seu propi ritme, amb el tema i la tècnica que vol, però compartint espai, amb el que implica relació, unió i creació de sinèrgies.

86 | ACTIVITATS INFANTILS

“De vegades l’art i l’aprenentatge és un procés de creixement personal, una manera de demostrar-se alguna cosa a un mateix”

De vegades l’art i l’aprenentatge és un procés

colors, textures i materials és algun temps lliu-

de creixement personal, una manera de de-

re d’altres preocupacions, que esborra i allibe-

mostrar-se alguna cosa a un mateix. Desco-

ra la ment i esperit. Això hauria d’aconseguir

breix tot el que poden i imaginar, i sovint veiem

lliurar de prejudicis, prototips idealitzats…

com s’aconsegueixen resultats sorprenents només amb algunes pautes d’aplicació.

Altres vegades anar a aprendre l’art és una excusa per fer alguna cosa diferent, conèixer

Ací l’art treballa la superació i el repte.

gent i ocupar el seu temps lliure. Ací podem veure art com a entreteniment i gaudi.

De vegades, persones són atrets per les obres d’art, com la història de l’art i grans mestres,

Aquestes variacions, que sovint es barregen i

i els agradaria ser capaços de fer-los, però el

se superposen segons les persones i moments,

seu nivell de confiança és baix, i la nostra tasca

són aplicables tant a adults com a xiquetes i

fonamental és treure la por, obrir-los la ment

xiquets. En el cas d’aquestos, en la nostra opi-

i donar-los confiança, perquè la creació d’art

nió, l’art ha de ser un element important en la

ha de ser un plaer, encara que a vegades cos-

seua formació com a individus, ja que els ajuda

ta. En aquest sentit l’art és un catalitzador per

a desenvolupar la seua psicomotricitat, visual,

augmentar l’autoestima, ens fa sentir orgull i

cognitiva i la sensibilitat. No anem a portar els

satisfacció.

xiquets i xiquetes al dibuix com un hobby sense base, ja que ens dóna una primeria formació

De vegades serveix com alleugeriment perso-

en valors en el seu desenvolupament global, a

nal, és a dir, com a teràpia, independentment

més, per descomptat gaudir-ne i complaure’ls

del resultat, el que és realment important en

per crear obres belles i aprendre tècniques.

aquestos casos, és el procés, l’experiència. El temps dedicat a l’experimentació, jugant amb

Les xiquetes i els xiquets que, a més, tenen

FALLA LA VICTÒRIA

| 87

algun tipus de discapacitat, és especialment beneficiós. Hi ha pressió de qualificacions, i en l’art tot és valuós, fins i tot el que no ix com ens agradaria, perquè és part del procés. Cada dibuix és un totxo que està construint l’edifici del nostre ésser artista.

En els casos de xiquetes i xiquets amb necessitats educatives especials, més que mai, les indicacions i directrius sempre s’ajusten a les seues possibilitats, les capacitats i les seues re-

“Fer la clàssica falleta amb modelatge primer i enganxant el cartó, pot ser millor per algunes xiquetes i xiquets i una mica molest per als altres”

accions.

Això és perquè de vegades els materials que

centració tant de temps com altres i s’ha de fer

figuren en el discurs de l’activitat causa, por o

pauses.

repugnància, aleshores s’ha d’èsser flexible i buscar alternatives.

Els moments de creació són moments especials que compartir amb altres, formant relaci-

Donaré alguns exemples:

ons entre elles i ells, i al mateix temps, els moments de concentració, de gaudi i d’orgull per

De vegades treballem amb pastís o carbó, ja

la feina feta.

que són fàcilment aplicables tècniques seques i connectant fenomenal amb la part del tacte,

Per tant, la nostra intenció és treballar l’apro-

establint una relació especial entre la mà i la

ximació als materials, l’experimentació, el rep-

ment. El que passa és que hi ha persones que

te de millorar o aprendre sobre aspectes histò-

un material, so i textura fa grima, que tendirà a

rics i noves tècniques. És una experiència vital

eliminar-lo i substituir-los per altres que duen

per a totes i tots.

a alguns tipus d’aglutinant perquè aquesta sensació tan molesta desaparega.

Amb les xiquetes i xiquets, per pura organització, hem de realitzar tallers més guiats, però,

Un altre exemple seria l’ús de materials com

tot i així, procure sempre que hi haja llibertat

l’argila o paper maixé. Sembla que a tots els xi-

en la realització dels mateixos.

quets els agrada tacar-se, però no és així.

De vegades propose un tema o un material Fer la clàssica falleta amb modelatge primer

concret, però mai vull que produïm fotocòpi-

i enganxant el cartó, pot ser millor per alguns

es. Malhauradament comprove que la pràcti-

xiquetes i xiquets i una mica molest per als

ca a la qual moltes d’elles i molts d’ells estan

altres. És per aquest motiu que per a ells vam

acostumats a l’escola és excessivament pauta-

aplicar altres recursos perquè tothom puga

da, molts no tenen la iniciativa ni d’agafar un

gaudir.

color si no li ho has manat abans.

La durada del treball i les sessions també és

Vet ací una gran part del meu treball, moltes

un factor a tenir en compte, perquè hi ha per-

vegades he d’animar de manera vehement a

sones que no són capaços de mantenir la con-

que es llancen, al fet que s’atreveixen a equi-

88 | ACTIVITATS INFANTILS

vocar-se, indicar-los que al meu taller es po-

ben les majors dificultats, no estan acostumats

den moure, parlar, agafar els materials que

ni acostumades a treballar la imaginació i a ser

vulguen (sense perdre la cura pels mateixos),

independents, i això els causa inseguretat, però

compartir opinions, preguntar a un company,

aquesta és la meua missió, oferir-los eines per

dubtar, imagina…

aconseguir-ho.

Com pot dir una xiqueta o xiquet de 5 o 6 anys

Davant d’aquestes situacions, com una mane-

que no sap dibuixar?, això no se li hauria de

ra de solució, vaig crear una sèrie de “normes”

passar pel cap. Totes i tots saben dibuixar i pin-

que tinc plasmades a la paret de l’escola.

tar a l seua manera.

Quan els dic que tinc un munt de normes que Més endavant, amb una mica de més d’edat, sí

complir, s’espanten una mica, quan les lle-

es produeixen aquestos dubtes i inseguretats,

geixen o li les dic, es relaxen, però a l’hora de

però, qui deixa d’escriure perquè diga que té

dur-les a terme, algunes d’elles i alguns d’ells

mala lletra? Cap, però sí deixen de dibuixar,

s’adonen que no són tan fàcils.

perquè diuen (o els diuen), que dibuixen malament. I això és una errada molt gran.

Potser és més fàcil obeir, callar i copiar, però no és el que a mi m’interessa en les meues clas-

És curiós comprovar com en les classes més

ses. Voleu saber quines són aquestes normes?,

lliures i creatives és on molts d’ells i elles tro-

ací us deixe una selecció:

FALLA LA VICTÒRIA

| 89

- “Respecta, a tu i a les teues companyes i als teus companys”, norma fonamental, si no

escoltat i assimilat el contingut, podrà sentir-se lliure i fer un bon treball.

aconseguim respectar, encara que no ens agrade el que veiem, no hi pot haver una rela-

Referint-nos al tema de les falles, a causa del

ció justa i fluida. I per a un mateix, és primor-

context en què ens trobem, la meua opinió és

dial, és clar.

que es tracta d’una festa molt variada, on l’art, en múltiples de les seues expressions està pre-

- “Creu en tu mateixa i en tu mateix”, quants

sent al 100%. Teixits i indumentària, pirotècnia,

“jo no sé ...”, “no me n’ix ...” abans, fins i tot,

música, escultura i color ... aquest últim punt

d’intentar alguna cosa.

és el que em resulta més proper per la meua ocupació com a docent d’art.

- “Comet errors”, Sí!, és clar, o és que algú sap fer alguna cosa perfecta a la primera?, està

En aquest sentit, volia explicar un cas concret

sobrevalorada la idea de la perfecció i del

que hem realitzat en diverses ocasions al ta-

geni, l’art és treball, treball i treball. I si ens

ller, com és l’elaboració d’un ninot. Em resulta

equivoquem, aprenem a fer-ho millor.

molt curiós i és significativa la implicació de xiquetes i xiquets, les meues i els meus alum-

- “Treballa dur”, el que dèiem abans, treball.

nes, en la seua tasca artística. Evidentment les

Sense pràctica no s’aconsegueix. M’agrada

dimensions i els materials estan adaptats a les

practicar i inculcar la cultura de l’esforç, em

seues possibilitats, fent servir cartró, de vega-

sembla fonamental per ajudar a formar per-

des reciclat, paper, pasta de paper, cinta adhesi-

sones amb valors.

va i emboliquem el ninot amb capes de paper i cola, per convertir-lo en una figura de paper

- “Prova coses noves”, si alguna cosa ix molt bé,

maixé, consistent. Anem creant a poc a poc.

però et quedes només amb això, no avances, cal experimentar, encara que això siga eixir

Bé, és un procés llarg, que implica que s’es-

de la zona de confort.

forcen bastant, primer per imaginar i anar plasmant allò que els ve de gust representar i

- “Somia en gran”, no penses que només pots

després per tenir la suficient paciència i cons-

fer alguna cosa menuda, amplia horitzons,

tància en anar col·locant les capes i esperant el

encara que de vegades, això supose alguna

temps correcte d’assecat entre elles, podent

ensopegada que un altra. El contrari és con-

ajudar-se i treballar a més en equip, on l’em-

formisme. Com més sucre, més dolç.

patiaestiga present.

- “Segueix les indicacions”, perquè ningú naix

No és una tasca senzilla aconseguir els vo-

ensenyat i estic ací per ajudar. Un cop hages

lums, i mantenir l’equilibri de la figureta. Per

“Desconnectar-se de la idea típica que relaciona falles només amb oci una mica esbojarrat, i donar a conéixer que poden ser també un element integrador en la comunitat, implicant a diferents sectors de la societat i servint d’exemple” 90 | ACTIVITATS INFANTILS

això l’ajuda entre companyes i companys és

activitats i proposar accions en aquest sentit.

prou important, encara que tinguen dife-

Desconnectar-se de la idea típica que relaci-

rents tipus de dificultats .

ona falles només amb oci una mica esbojarrat, i donar a conéixer que poden ser també

Un cop sec, han d’aplicar la pintura acrílica

un element integrador en la comunitat, im-

i donar-li color i expressivitat. Doncs bé…

plicant a diferents sectors de la societat i ser-

Què toca després? Cremar-ho ?, doncs en

vint d’exemple. Exemple hi ha molts de com

el 50% dels casos, o més, no és aquest el seu

i amb quines accions atendre la diversitat

destí, i ho entenem perfectament, després

amb xiquetes i xiquets, a través de l’art en les

de l’esforç, la il·lusió i el plaer de veure el tre-

falles, per exemple, realitzant conjuntament

ball acabat, cremar sona molt cruel i seria un

parts de la falla o el seu muntatge, concursos

sacrifici massa gran, per molt que sàpiguen

de dibuix (on ningú resulte perdedor), realit-

des del principi que estan creant una falla i

zant decoració amb materials reciclats, així

no una escultura més. Així que assumeixen

de forma transversal els ensenyem a respec-

que les falles són monuments efímers, cre-

tar i cuidar el medi ambient, sessions de cre-

ats amb molta feina, totes menys les seues,

ació de contes o còmics, balls, pintacares, etc.

que són el “ninot indultat”, i ho respectem.

Procurant que siguen integradores i adapta-

Per tot el que s’ha explicat en aquest text,

des a totes les realitats.

crec que definitivament l’art és un bon vehicle per fomentar la tolerància, entendre la diversitat, fomentar valors i, perquè no, di-

Alicia Fortea Montañana

vertir-se. Igual que les falles, les comissions cada vegada s’esforcen més per dur a terme

FALLA LA VICTÒRIA

| 91

ARTICLES

El taller de l’artista faller Montse Vila Pla

Escritora, Coach especialista en Gestió Emocional, Formadora i Educadora Infantil.

-Un, dos, tres, quatre, cinc, sis… i quaranta. Vaig!

Natàlia, tota enfadada el mirava, però no va poder evitar contagiar-se dels riures de Mikel.

-Per Natàlia!. T’he vist Natàlia, t’he vist. Natàlia apunta’t que t’he vist. Natàliaaaa!

-Vols que anem al taller de Josep?- va proposar en to misteriós ella, mentre Mikel deixava de

Natàliaaaaa!

riure en sec.

-Que no pot ser! Que no m’has vist!- va cridar

-Al taller? És que Josep… bé, però si està Fran-

Natàlia, mentre apuntava el cap del seu ama-

cès no serà tan agradable- li va contestar Mikel

gatall.

en to poregós.

-Ara sí, ha,ha,ha!

Els dos es van quedar asseguts en el portal número 13 mentre recordaven l’última vegada

-Trampós això no val, jolín no jugue més amb

que van ser “Al Taller”.

tu, sempre em fas paranys, trampós, trampós!deia Natàlia, mentre s’asseia en el portal del

“El Taller” era el lloc de l’artista faller Josep Pla,

número 13 tota enfadada.

un lloc màgic, bonic, lluminós, ple d’embolics, colors i amb una olor molt característica pro-

-No t’enfades dona, només era una broma!-li

duïda per la mescla de suro, pintura, fusta…

va dir Mikel mentre reia a riallades.- És que sempre piques, ha,ha,ha, i no puc evitar fer-ho,

Un lloc, que quan traus el cap un poquet, et

ha,ha,ha!- continuava rient.

convida a quedar-te hores i hores encara que

92 | ACTIVITATS INFANTILS

només siga mirant. El problema era Francès.

-Sí, jo el tinc a la meua habitació, a dalt de la

Quina persona més estranya, callat, observa-

prestatgeria i cada matí quan em desperte, em

dor, amb cara de pocs amics, gran com un ge-

pixe de riure de veure-li la cara, és igualet a tu,

gant, fort com un bou, amb els cabells negres

ha,ha,ha!

i uns ulls marrons que et miren, et miren i et miren com si t’anaren a menjar. Estava clar

-’Boba’!

que no li agradaven els xiquets ni les xiquetes o almenys era el que feia creure. Quan estava ell

-Sí, sí, jo seré ‘boba’ , però tu t’assembles al meu

només en “El Taller” Natàlia i Mikel no solien

peix globus, ha,ha,ha!- va replicar Natàlia men-

acostar-se, per si de cas.

tre eixia corrent cap al taller.

-Vinga anem! – va insistir Natàlia.

-Espera’m, sargantanaaaaa!- xisclava Mikel en to afectuós a la seua amiga.

-Que xiqueta tan pesada eres, però vinga anem, total no tenim res millor que fer!- li va contes-

-A veure si m’enxampes, que hui t’has alçat

tar Mikel.

una mica lent, sembles la meua iaia Pepica, ha,ha,ha!.

-Allí sempre tenim alguna cosa per fer, sempre ens deixa mirar, tocar, provar…

A Natàlia li agradava gastar-li moltes bromes a Mikel, es volien molt i sabien que tot el que

-Et recordes quan ens va ensenyar a fer el

es deien ho feien amb afecte. Només tenien un

peix?- va interrompre Mikel tot emocionat.

codi, el dia que algun dels dos no estava per a

FALLA LA VICTÒRIA

| 93

aguantar bromes només havia de dir: “Hui no estic per a verbenes” era dir això i els dos sabien que havien de cuidar-se més que mai. No cabien les bromes aqueix dia.

Corrent, corrent van arribar “Al Taller”. Com sempre la porta estava entreoberta i els dos van apuntar el morro per a veure què podien veure.

Els agradava quedar-se mirant una estona i sobretot, per si només estava Francès. De sobte, ho van veure i els dos es van apartar corrent, però van escoltar de seguida la veu de Josep i van tornar a respirar tranquils.

-Quin bé, sí que està Josep, veurem si podem passar hui!- va dir Mikel il·lusionat, mentre trucava a la porta i passaven.

-Bon dia xics, quina alegria tornar-vos a veure per ací!- va dir Josep obrint els braços per a ferlos una abraçada.

Josep era una persona molt agradable, senzilla, li encantaven els xiquets i sempre estava disposat a tindre’ls en el taller encara que tinguera treball. Tenia un raconet preparat per a qualsevol xiquet que passara per allí. Ho deia, “El racó del Despertar”.

Cap xiqueta ni cap xiquet li havia preguntat perquè ho deia així però tots i totes anaven encantats, perquè sempre trobaven tantes coses per a fer que el que menys importava era el nom.

-Josep, hui és bon dia perquè estiguem ací?- va preguntar amb to molt afectuós Natalia.

-Sempre és bon dia, bonica, saps que m’agrada molt tindre-vos per ací.

-Sí, a tu , sí–va respondre ella en veu baixa, perquè Francès no l’escoltara.

-Aaaaa! Ho dius per ell?- contestava en veu baixa

94 | ACTIVITATS INFANTILS

també, per a seguir-li el joc a la xiqueta.- Algun dia us contaré la història de Francès i perquè està així.

- Sí, sí, per favor, a veure si entenem alguna cosava contestar Mikel una mica accelerat.

-Bé, però hui no puc, si voleu anar “Al Despertar” i mirar què podeu fer- va dir Josep tornant al seu to normal.

Els xiquets sense dir res més es van anar cap al racó amb molta il·lusió com sempre. Van creuar el marc que feia de porta i es van posar a rebuscar. Hi havia coses noves,havien portat més teles i més colors, cartons en blanc, suro de formes diferents…

De sobte, Natàlia que estava regirant per allí, li va fer un crit i li va dir al seu amic: -Vineee, mira, mira, mira….!

-Què veus?

-Mira el que he trobat.

-Bahhhhhh, un llibre.

-Com que un llibre? He trobat “EL LLIBRE”!

-Què dius?

-Sabia que tot això havia de tindre algun misteri.

Mira el títol del llibre. “El Secret d’una falla”.

-El secret d’una falla?

-No veus, ací ho posa.

-Però, no sabia que les falles tenien secret.

-Doncs, Mikel jo alguna cosa em feia olor. Segur que aquest llibre conta els grans secrets que amaguen les falles.

FALLA LA VICTÒRIA

| 95

-Ho llegim?

nar-se de la màgia de les bandes de música, de les flors, dels masclets, del soroll, de les

-I si demanem permís? A veure si Josep no vol

llàgrimes d’emoció.

que descobrim els secrets de les falles.

Han de ser un coet amb la pólvora, amb les pa-Natàlia,pense que si no voldria que haguérem vist

elles, amb les revetles, amb la Mare de Déu. Un

el llibre no l’haguera deixat en “El Despertar”.

artista faller és falla, és diversitat, és empatia, compartir, claredat i foscor.

-Tens raó, vinga va, ens asseurem en el nostre raconet. Com diu Josep, anem al “Raconet” de

Un artista faller és moviment, generositat, mis-

la creació d’idees”.

teri, genera vida, passió i devoció.

Josep tenia unes butaques on els explicava que

Un artista faller veu la seua falla nàixer i morir

si t’asseus en elles i pensaves una estoneta, et

per a tornar a renàixer després de les flames.

venien amb més calma idees sobre el que treballar i com fer-ho. Així que allí van ser els dos

Vols ser artista faller?

xiquets tots contents amb el llibre misteriós que havia trobat Natàlia.

-Uuuuuuuu! Quantes coses per a ser un artista faller, mai ho hauria dit.- va dir Mikel men-

-A veure que posa? Quants capítols té? I pà-

tre Natàlia tancava el llibre i els ulls al mateix

gines? Té dibuixos?- va començar a preguntar

temps.

Mikel una mica ansiós.

- Acabes de descriure el que vull ser de major.

-I si calles una miqueta i comencem?- va tallar

Vull ser “Artista fallera.”

el doll de preguntes així Natàlia, amb to sec, però amb un somriure en la seua cara.

-Ha,ha,ha! Què dius? Tu no estàs bé, ha,ha,ha!

Natàlia va obrir el llibre i es va trobar un dibuix

- Per què?- va preguntar estranyíssima Natà-

com mal pintat, ratlles, cercles que posava “Es-

lia- Sempre m’has dit que aconseguiré ser el

bós de la falla de 2015”

que em propose en la vida, que algun dia trobaria el que voldria ser, ja que mai ho sabia i hui

-Xica, no sé qui haurà dibuixat això però vaja

que ho trobe em dius això?

castanya, pinta com jo, no crec que l’autor d’aquest dibuix siga un gran artista faller.

-Perdona Natàlia, tens raó, creia que ho deies de broma- li va contestar Mikel seriós-Saps

Natàlia, sense fer-li molt de cas va continuar

que sempre he dit el que acabes de dir, que

passant a la següent pàgina que posava:

crec en tu però no m’esperava que la inspiració et vinguera així, hui. Em perdones?

“Components d’un artista faller.”

-D’acord, ha,ha,ha! Però, al fet que és bona Un artista faller ha de saber veure on uns al-

idea?- va canviar el to ràpidament Natàlia.

tres no veuen, escoltar el que uns altres no poden escoltar, sentir el que molts mai po-

- No sé si és bona idea o no però si és el que vols…

dran arribar a sentir, ha de saber impreg-

La veritat, sempre has tingut bones mans.

96 | ACTIVITATS INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 97

-No és això Mikel. No t’has assabentat de res

falles estan plenes de diversitat. Quants tipus

del que hem llegit?

de petards coneixeu?.

-Per què? Mira, estic una mica perdut, no sé

- Molts!

per on vas.

-Això és diversitat. Quants tipus de ninots?

- Tot el que té un artista faller. El veure, escol-

Quantes bandes de música compostes per per-

tar, sentir, comprendre el que necessiten les

sones diferents? Quants casals decorats dife-

persones… Ara Josep m’hauria d’explicar unes

rents?.

quantes coses i sobretot què vol dir diversitat.

-Diversitat significa varietat, diferència. Cada -Jo t’ho explicaré- va interrompre en eixe mo-

banda de música és diferent a una altra, cada

ment Josep als xiquets.

casal faller, cada vestit de les falleres i dels fallers, cada revetla, cada comissió, cada faller.

-M’alegre tant que el llibre us haja trobat...!

La diversitat dona permís a ser com un és. Ho enteneu?.

- Que el llibre ens ha trobat? -van dir els dos xiquets alhora.

Els xiquets assentien amb el seu cap.

-Sí, aquest llibre sempre ha estat ací però mai

Ara,hi ha alguna cosa que tots tenim en comú és…

havíeu coincidit fins hui. És un llibre que porte escrivint fa molt de temps. Jo no estaré sem-

Et puc contestar jo?- interrompia Natàlia.

pre, així que m’agradaria deixar per escrit la guia dels passos que seguisc i les meues cre-

-Clar, avant.

ences perquè els futurs artistes fallers l’utilitzen si volen.

-La meua àvia Pepica sempre deia que totes les falleres i tots els fallers tenim en comú el

- Jo vull ser “artista fallera” – Va dir Natàlia en

sentir-se falleres i fallers, voler la nostra festa

un to molt segur.

amb l’ànima i gaudir-la al màxim. I una vegada acaben, començar a crear la pròxima amb un

- I seré feliç de veure’t i si tu vols t’ensenyaré!

somriure en la boca i amb la il·lusió en el cor.

Ja veig el dia de la teua primera falla Natàlia,

És igual que sigues de València o de París, si et

eixe dia t’acompanyarem Mikel i jo a mun-

sents fallera o faller les falles et senten a tu.

tar-la. Ho veig, ho veig…

-Seràs una gran artista fallera, Natàlia- li va -Jo també. Va respondre Natàlia. Però hi ha co-

respondre Josep mentre la mirava amb els ulls

ses de les quals he llegit que no entenc i sobre-

plens de llàgrimes .

tot el que significa la diversitat, Josep.

-Doncs, jo vull ser president de la falla, com el -Normal que hi haja coses que no entengues,

meu oncle Pepe- va dir tot seriós Mikel.

això és el meravellós d’aprendre. Descobrir.

Us explicaré això de la diversitat perquè ho

-Ha,ha,ha!- van començar a riure’s Natàlia i Josep.

comprengueu.- parlava Josep mentre s’asseia al seu costat en una altra de les butaques- Les

98 | ACTIVITATS INFANTILS

-Què passa?.

-Res, Mikel, res. Clar que seràs president no

La volta a casa va ser a pas lent i amb parades,

tingues cap dubte. Vinga xics ara toca anar-

mentre comentaven tot el que havien aprés amb

se’n a casa que us tiraran en falta. Si voleu un

Josep aquell dia sobre els artistes fallers, sobre la

altre dia torneu i continuem amb el llibre, que

diversitat i sobre les il·lusions de cadascun d’ells

queden moltes coses per descobrir .

i com no,del misteri de Francès,que Josep els havia dit que els contaria un altre dia.

-Per cert, Josep, qui ha fet el dibuix tan mal fet de principi del llibre?- va preguntar Mikel amb

Enteneu ara perquè us deia al principi que “El

un somriure en la cara.

taller” era un espai màgic?. Cada dia que anaven era una nova aventura. A Natàlia i a Mikel

-Jo.

els en quedaven moltes per a viure en “El taller”. El món faller és tota un aventura plena de

-Tu? No pot ser- va insistir el xiquet una mica

llum, colors, aroma, festa, creativitat, diversitat,

avergonyit.

alegria, màgia, moments...

-Sí, Mikel, sí, són les primeres idees quan et po-

Fins a la pròxima aventura en “El taller del ar-

ses a crear una falla, però com us dic això ho

tista faller”!

deixem per a un altre dia, d’acord?.

Continuarà…

- Sííí, gràcies Josep, fins a un altre dia. –van dir els dos xiquets mentre començaven a eixir del taller.

Montse Vila Pla

FALLA LA VICTÒRIA

| 99

ARTICLES

El que no pot ser, no pot ser Andrés Botella

Metge de família i escriptor

No podia controlar-ho. Una por irracional

Havia de fer alguna cosa.

s’apoderava de mi quan un coet explotava prop. El seu so es feia gran al meu cervell. No

Decidit a començar un nou tractament per la

temía als perills de la pólvora ni als possibles

meua banda, un dia, molt envalentonat, vaig

efectes de l’explosió. M’aterrava el soroll.

encendre una bengala amb un misto.

– Comprem una cebeta i l’explotes tu. D’aques-

Ni per una d’aquelles. La repentina eferves-

ta manera et llevaràs la por – va proposar la

cència del purneig em va cremar la mà. Vaig

meua germana major, convertida en psicotera-

tirar la vareta. La bengala es va lliscar per la

peuta d’anar per casa, quan jo tenia uns quatre

superfície plàstica de la taula nova de la cuina,

anys.

produint-li una ferida de guerra, on es va quedar plantada la bandera del meu fracàs.

La seua malaptesa va provocar el fracàs de l’experiment. Va tropeçar, derramant una llàgrima

No estava Déu. Les coses eren com eren i ana-

de pólvora, que es va estrellar als meus peus.

ven a continuar així. Vaig comprendre la se-

Per a mi, va ser com l’erupció del Krakatoa.

nyal. Com quan una persona vol ser futbolista però no aplega ni per a ser ajudant de camp.

– Quan sigues major, aniràs a primera fila als pasacarrers, tirant coets. – Deia la meua iaia,

El meu iaio va morir sense vore’m tirar un coet

per tal de restar importància al meu temor in-

als cercaviles. Encara que haguera viscut tant

fantil.

com Matusalén, mai s’hauria complit la seua profecia.

La meua fòbia, no obstant això, em va seguir perturbant durant tota la meua adolescència, sense intenció d’abandonar-me.

100 | ACTIVITATS INFANTILS

El que no pot ser, no pot ser.

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 101

ARTICLES

Biodiversitat Rosana Muñoz Camacho Gestora hipotecaria

El terme «biodiversitat» reflecteix la quantitat,

d’una àrea determinada poden ajudar a rea-

la varietat i la variabilitat dels organismes vius.

litzar un seguiment de determinats aspectes

Inclou la diversitat dins de les espècies, entre

de la biodiversitat. La biodiversitat es troba en

espècies i entre ecosistemes. El concepte tam-

totes parts, tant en terra com en l’aigua. Inclou

bé comprén la manera en què aquesta diversi-

a tots els organismes, des dels bacteris micros-

tat canvia d’un lloc a un altre i amb el pas del

còpics fins a les més complexes plantes i ani-

temps. Indicadors com el nombre d’espècies

mals. Els inventaris actuals d’espècies, encara que són útils, continuen estant incomplets i no basten per a formar-se una idea precisa de

“La biodiversitat exerceix un paper important en el funcionament dels ecosistemes i en els nombrosos servicis que proporcionen”

l’amplitud i la distribució de tots els components de la biodiversitat. Es poden fer càlculs aproximats del ritme d’extinció de les espècies, basats en el coneixement actual sobre l’evolució de la biodiversitat en el temps. Els servicis dels ecosistemes són els beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes. La biodiversitat exerceix un paper important en el funcionament dels ecosistemes i en els nombrosos servicis que proporcionen. Entre aquests, es troben el cicle de nutrients i el cicle de l’aigua,

102 | ACTIVITATS INFANTILS

la formació i retenció del sòl, la resistència a

sitat. Quan l’home altera un ecosistema per a

les espècies invasores, la pol·linització de les

millorar un dels servicis que este proporciona,

plantes, la regulació del clima, el control de les

la seua acció sol ocasionar també canvis per a

plagues i la contaminació. En el cas dels servi-

altres servicis dels ecosistemes.

cis dels ecosistemes, la qual cosa importa és no sols el nombre d’espècies presents sinó també

Per exemple, les mesures per a augmentar

quines espècies són abundants.

la producció d’aliments poden traduir-se en menys aigua disponible per a altres usos. Com

La biodiversitat proporciona molts beneficis

a conseqüència de les dites contrapartides ne-

fonamentals per a l’home, més enllà del sub-

gatives, molts servicis han quedat degradats;

ministrament de matèries primeres. La pèr-

per exemple la pesca, el subministrament de

dua de biodiversitat té efectes negatius sobre

d’aigua i la protecció enfront dels desastres

diversos aspectes del benestar humà, com la

naturals. A llarg termini, el valor dels servicis

seguretat alimentària, la vulnerabilitat davant

perduts pot superar amb molt els beneficis

de desastres naturals, la seguretat energètica

que s’obtenen a curt termini al transformar

i l’accés a l’aigua neta i a les matèries prime-

els ecosistemes.

res. També afecta la salut de l´espècie humana, les relacions socials i la llibertat d’elecció. La

A diferència dels productes que es compren

societat sol tindre diversos objectius en con-

i es venen en els mercats, molts dels servi-

flicte, molts que en depenguen de la biodiver-

cis dels ecosistemes no es comercialitzen en

FALLA LA VICTÒRIA

| 103

aquestos ni tenen un preu fàcil de conéixer.

A més, alguns aspectes de la pèrdua de biodi-

Açò significa que els mercats financers desco-

versitat no són fàcils de mesurar, per exemple,

neixen la importància de la biodiversitat i els

el fet de que cada vegada siga més freqüent

processos naturals en tant que fonts de benefi-

trobar una mateixa espècie en diferents parts

cis per a l’home. En l’actualitat, s’empren nous

del planeta o el fet de que la biodiversitat esti-

mètodes per a valorar econòmicament be-

ga disminuint en el seu conjunt.

neficis com les activitats recreatives i l’aigua potable. La degradació dels servicis dels eco-

La biodiversitat està disminuint a gran velo-

sistemes podria frenar-se considerablement o

citat a causa de factors com els canvis en l’ús

inclús invertir-se si es tinguera en compte el

del sòl, el canvi climàtic, les espècies invasores,

valor econòmic total dels dits servicis a l’hora

la sobreexplotació i la contaminació. Aquests

de prendre decisions.

factors, naturals o provocats per l´home, es

Durant el segle passat, algunes persones es van beneficiar de la transformació dels ecosistemes naturals i l’augment del comerç internacional, mentres que altres van patir les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i un accés limitat als recursos de què depenen. Els canvis en els ecosistemes estan perjudicant bona part dels més pobres del món, que són els menys capaços d’adaptar-se als dits canvis.

Pràcticament tots els ecosistemes de la Terra han experimentat una transformació radical fruit de la mà de l’home, i continuen transformant-se ecosistemes per a usos agrícoles, en-

“algunes persones es van beneficiar de la transformació dels ecosistemes naturals i l’augment del comerç internacional, mentres que altres van patir les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i un accés limitat als recursos de què depenen”

tre altres. La pèrdua actual de biodiversitat i els canvis derivats en el medi ambient es produïxen a una velocitat fins ara desconeguda en la història de la humanitat, i no hi ha indicis que

coneixen com a generadors de canvi i tendi-

aquest procés s’estiga ralentitzant. Moltes po-

xen a interactuar i potenciar-se mútuament.

blacions de plantes i animals han declinat en

Encara que els canvis en la biodiversitat estan

número, extensió geogràfica o ambdós varia-

vinculats de forma més evident a generadors

bles. L’extinció d’espècies forma part del curs

de canvi directes com la pèrdua d’hàbitat, tam-

natural de la història de la Terra. No obstant

bé estan relacionats amb generadors indirec-

això, l’activitat de l’home ha accelerat el ritme

tes que són la causa de molts dels canvis en

d’extinció almenys cent vegades respecte al

els ecosistemes. Els principals generadors de

ritme natural. No resulta senzill comparar dife-

canvi indirectes són l’evolució de la població

rents indicadors de la pèrdua de biodiversitat.

humana, l’activitat econòmica, la tecnologia i

El ritme a què canvia un aspecte de la biodiver-

els factors sociopolítics i culturals.

sitat, com la pèrdua de la riquesa d’espècies, no té per què reflectir necessàriament un canvi

En els últims 50 anys diferents generadors de

en una altra variable, com la pèrdua de hàbitat.

canvi directes han tingut una importància de-

104 | ACTIVITATS INFANTILS

cisiva en diferents ecosistemes. Per exemple,

temporada de cultiu més llarga) . Es preveu

en els ecosistemes terrestres, els canvis en la

que el canvi climàtic augmente el risc d’extin-

cobertura de la terra han sigut el generador de

ció d’espècies, inundacions, sequeres, reduc-

canvi més important, per exemple, la transfor-

ció de les poblacions i epidèmies. Molts dels

mació del bosc per a usos agrícoles. No obstant

generadors de canvi que afecten la biodiversi-

això, la pesca, i especialment la sobrepesca, han

tat tenen en l’actualitat una influència major

sigut els principals factors desencadenants de

a què van tindre en el passat i a més es donen

la pèrdua de biodiversitat en els sistemes ma-

simultàniament. Les múltiples amenaces po-

rins. En termes generals, els principals factors

drien tindre efectes dràstics i inesperats sobre

que desencadenen la pèrdua de biodiversitat

la biodiversitat, ja que l’exposició a una ame-

són: la modificació de l’hàbitat (per exemple

naça ben sovint fa que una espècie siga més

la fragmentació dels boscos) , la introducció

vulnerable a altres amenaces. Els factors que contribuïxen a l’extinció poden ser d’àmbit tant local com mundial i tindre efectes immediats o a llarg termini. Per exemple, l’extinció a causa de la pèrdua d’hàbitat pot ser ràpida per a algunes espècies i durar centenars d’anys per a altres.

Els diferents escenaris partixen d’un augment de la globalització o un augment de la regionalització i d’un enfocament reactiu o un enfocament preventiu a l’hora de fer front als problemes mediambientals. En general, segons els quatre escenaris, el sòl agrícola s’expandirà en detriment de la coberta forestal, especialment en els països en desenrotllament. Aquesta situació portarà a un declivi continu de la biodiversitat, tant local com mundial, principalment a causa de la pèrdua d’hàbitat. Els enfo-

i propagació d’espècies exòtiques invasores

caments mediambientals que incidixen en la

fora de la seua àrea de distribució habitual,

prevenció tindrien més èxit a l’hora de frenar

la sobreexplotació dels recursos naturals i la

aquesta tendència.

contaminació, especialment la provocada per l’abús dels fertilitzants, que es traduïx en un

Es preveu que la biodiversitat aquàtica i deter-

excés de nutrients en els sòls i l’aigua.

minades poblacions de peixos experimenten un declivi a causa de factors com l’excés de

Els recents canvis climàtics han tingut ja re-

nutrients, la sobrepesca, la invasió d’espècies

percussions importants sobre la biodiversitat

exòtiques i la contaminació. La pèrdua de bi-

i els ecosistemes d’algunes regions. A mesura

odiversitat repercutirà en el benestar de l’ho-

que el canvi climàtic s’intensifique, els efectes

me, tant de forma directa com a indirecta. Els

negatius sobre els servicis dels ecosistemes

efectes directes inclouen un major risc de pa-

superaran en moltes parts del món als bene-

tir canvis mediambientals sobtats; per exem-

ficis que es puguen derivar (per exemple, una

ple, la disminució dràstica de les poblacions

FALLA LA VICTÒRIA

| 105

de peixos, inundacions, sequeres, incendis forestals i malalties. Els canvis també afectaran el benestar de l’home de forma indirecta; per exemple, en forma de conflictes motivats per l’escassetat d’aliments i recursos hídrics.

Encara que tots els escenaris preveuen un augment de la renda per càpita, aquesta situació pot ocultar una major desigualtat, per exemple des del punt de vista de la seguretat alimentària. S’hauran de prendre decisions importants sobre els compromisos entre objectius en conflicte, per exemple entre la producció agrícola i la qualitat de l’aigua, o entre l’ús de l’aigua i la biodiversitat aquàtica. Les polítiques que més contribuïxen a la conservació de la biodiversitat fomenten al mateix temps un major benestar general de l’home al mantindre els beneficis múltiples derivats dels ecosistemes.

Informar al conjunt de la societat sobre els beneficis que es deriven de la conservació de la biodiversitat i plantejar obertament i amb visió de conjunt les contrapartides que sorgixen a l’afavorir unes opcions en detriment d’altres, contribuïx a optimitzar els beneficis per a la societat. Recuperar un ecosistema és, generalment, molt més costós que protegir l’ecosistema original, encara que està adquirint una importància creixent a mesura que augmenta el nombre d’àrees degradades. La biodiversitat ha de tindre’s en compte en l’agricultura, la pesca i la silvicultura per a aconseguir la seua conservació.

Aquests sectors depenen directament de la biodiversitat i influïxen directament en aquesta. El sector privat pot contribuir de manera significativa; per exemple, incorporant determinades pràctiques agrícoles. Moltes empreses mostren en l’actualitat una major responsabilitat corporativa i preparen els seus propis plans d’actuació en matèria de biodiversitat. És imprescindible comptar a tots els nivells amb organismes sòlids que contribuïsquen a

106 | ACTIVITATS INFANTILS

la conservació de la biodiversitat i a l’ús soste-

Per a obtindre resultats, és necessari triar cui-

nible dels ecosistemes. Els acords internaci-

dadosament l’emplaçament dels espais prote-

onals han de preveure mesures per a assegu-

gits, assegurant-se de que tots els ecosistemes

rar el seu compliment i tindre en compte els

de la zona tinguen una representació adequada.

impactes sobre la biodiversitat i les possibles sinergies amb altres acords. La major part de

Pel que fa al nostre territoritori, la costa ha si-

les mesures directes per a detindre o frenar la

gut el centre de xarxes de comunicació i na-

pèrdua de biodiversitat han de prendre’s a ni-

vegació, font de recursos i assentament de la

vell local o nacional. Les lleis i polítiques ade-

major part de la població del Mediterrani. Però

quades desenrotllades per les administracions

a més, és un ecosistema molt complex i dinà-

centrals poden habilitar a les administracions

mic, marcat per unes condicions ambientals

locals perquè incentiven la gestió sostenible

en lluita: vent, aigua, sal i altes temperatures.

dels recursos. Els instruments financers, com

Una bona gestió de les nostres platges impli-

el pagament directe pels servicis dels ecosistemes o la transmissió de la propietat a particulars, poden suposar un incentiu econòmic a la conservació de la biodiversitat i l’ús sostenible dels servicis dels ecosistemes. La prevenció i la intervenció primerenca s’han revelat com els mètodes més eficaços i rendibles a l’hora d’enfrontar-se a les espècies invasores. Una vegada s’ha introduït una espècie invasora resulta summament difícil i costós combatre-la i, sobretot, eradicar-la, ja siga per mitjà de productes químics o introduint altres espècies (solucions que no sempre donen resultat).

“És necessari enfrontarse als generadors directes i indirectes desencadenants de la pèrdua de biodiversitat”

És necessari enfrontar-se als generadors directes i indirectes desencadenants de la pèrdua de biodiversitat per a una millor protecció de la biodiversitat i dels servicis dels ecosistemes. Les possibles mesures poden consistir a eliminar subvencions perjudicials, fomentar

ca la conservació de les praderies de posido-

una agricultura intensiva sostenible, adap-

nia oceànica que eviten l’erosió i afavorixen

tar-se al canvi climàtic, frenar l’augment del

la conservació del sistema dunar. Per sort, al

nivell de nutrients en l’aigua i els sòls, avaluar

Camp de Morvedre comptem amb unes plat-

el valor econòmic total dels servicis dels eco-

ges precioses i amb molta diversitat, tenim

sistemes i fer més transparents els processos

platges de cudols i platges d’arena, la qual cosa

de presa de decisions.

ens permet observar xicotetes diferències de vegetació i forma en unes platges i altres.: la

Els espais protegits són un aspecte clau dels

platja de Port de Sagunt, l´Almardà, Corinto i

programes de conservació, però no basten per

Canet d´En Berenguer , on es pot vore espècies

si mateixos per a protegir la biodiversitat en

de vegetació dunar com el lliri de mar, el violer

tota la seua extensió, i no sempre es respecten.

de mar i l´equinòfora.

FALLA LA VICTÒRIA

| 107

Però si t’abellix anar-te’n d’excursió per a gau-

paisatge que es pot contemplar des del Mirador

dir d’un dia de naturalesa en un entorn únic

del Garbí , i que arriba fins el Pla dels Llomes.

alhora que aprofitar per a descobrir espècies vegetals de gran valor, tenim l’opció perfecta ,

Un altre enclavament tan representatiu del

les Microrreservas de Flora que alberga la co-

Camp de Morvedre és la Marjal dels Moros,un

marca del Camp del Morvedre en plena Serra

aiguamoll situat entre Puçol i Sagunt, espai

Calderona, declarada com a tal per la Genera-

protegit ZEPA, Zones d’especial protecció per

litat Valenciana a causa de la seua riquesa en

a les aus , catalogades per la Unió Europea com

espècies vegetals endèmiques, amenaçades o

a zones naturals de singular rellevància per a

“rares” . Aquestes microrreserves són El Pica-

la conservació de l’avifauna amenaçada d’ex-

io, el Puntal de l´Abella i el Cerro del Caballo

tinció, com son els agrons, foches, ànecs, polles

( o Pelut) on es poden comtemplar espècies

d’aigua, bova i les salicòrnies.

com el clavel o clavelina, la centaurea sagungtina , flor silvestre que creix en aquesta zona,

Compta amb poblacions importants de diver-

l´arbre de jade, l´ala de mosca morta i l´alborç,

ses espècies d’aus algunes seriosament en

entre altres.

perill d’extinció. A la primavera destaquen les poblacions reproductores de larolimicolas,

A més d’aquestes varietats botàniques, també

albergant colònies de xatrac comú, xatraquet,

podem disfrutar de sotaboscos de suredes, es-

carregada i camallonga.

tepes, pins blancs, romer, coscoll, xops , salzes, savina negral, arç roig, olivera borda i garrofe-

En la Marjal també es troben una gran quan-

ra entre moltes altres. Tota aquesta flora forma

titat de peixos autòctons, com per exemple el

part del Parc Natural de la Serra Calderona , un

samaruc i el fartet, típic d’aquest aiguamoll, en

108 | ACTIVITATS INFANTILS

el que també es troben alguns rèptils i amfibis,

Aquest és un tema que ja es comença a comen-

com les salamandres o els cullerots.

tar al vontant del gremi dels artistas fallers, com Fran Serra, artista que plantà a Sagunt.

La vegetació predominant la formen el canyís i la bova . Parcel·les de vegetació de saladar

Pel que fa a altres artistes fallers, que si tenen

en què podem trobar espècies dels gèneres

en el seu repertori esboços fallers fets de ma-

Salicornia, Arthrocnemum i Limonium entre

terials no contaminants , poden parlar de Anna

altres. Consta de diverses espècies de juncs i

Ruiz, que va plantar a la falla Morcador de Sa-

jónçares. La vegetació aquàtica, molt empobri-

gunt, amb materials respectuosos amb el medi

da, es limita quasi a unes poques espècies del

ambient com la fusta.

gènere Chara.

Són moltes les comissions falleres que cada Actualment, la marjal està en greu perill pel

volta tenen més implicació ecològica , una for-

Parc Industrial de Sagunt, la Regasificadora i la

ma de contrarestar les molèsties que provoca

central tèrmica de Sagunt, l’avanç del nivell del

a alguns ciutadans, ja que les falles són les cau-

mar (la marjal es troba a escassos 10 metres de

sants de la contaminació acúsitca i lumínica ,

la vora) , la caça furtiva i la destrucció de la zona

així com dels residus que es generen.

de canyars i juncs per al cultiu. És per això , que podem veure en els dies de faPerò, tota aquesta controvèrsia que gira en-

lles casals amb contenidors per a reciclar resi-

torn del canvi climàtic i el fet que la biodiver-

dus orgànics, plàstics i envasos , tots generats

sitat està disminuint, arriba a produir un efec-

durant la setmana fallera. També podem veure

te en el món de les falles tal que, ja es poden

en la cavalcada fallera de l’humor com s’agu-

vore monuments fallers temàtics amb mate-

ditza l’enginy per a traure als carrers disfresses

rials sostenibles que fan de les falles un refe-

amb materials reutilitzables.

rent al respecte mediambiental. Reconegudes d’Interés Turístic Internacional i Patrimoni

Igual que en les ornamentacions dels carrers,

Immaterial de la Humanitat, la seua projecció

on es desplega el treball de tot l’any, i de vega-

les convertix en el millor aparador de qualse-

des arriba la recompensa del premi.

vol iniciativa; repartir entre el públic gots de plàstic reutilitzables per a conscienciar sobre

Per tal cosa, vos emplace que aconseguim, en-

la importància de mantindre neta la ciutat ,

tre tots una sostenibilitat diversa al voltant de

instal·lar papereres grogues de reciclatge de

les falles.

plàstic i envasos. Altres comissions falleres , s’han unit a la iniciativa per a augmentar els nivells de reciclatge de vidre i junt amb organitzacions ecologistes, van plantar la falla

Rosana Muñoz Camacho

«más neta del Mediterrani» feta amb envasos de plàstic i vidre.

El pas més decidit cap a la sostenibilitat han sigut els ninots fets de palla de l’arròs i serradura, amb mètodes i materials que no generen residus tòxics i es cremen de forma ecològica.

FALLA LA VICTÒRIA

| 109

ARTICLES

Parlem d’inclusió a l’escola Cristina Rodríguez i Díaz

Mestra d’Anglés a CEIP Ausias March de Sagunt

L’escola té una important missió, no sols educativa, també social. Ha de desenvolupar i assegurar els mateixos drets a totes les persones i és per això que ha de ser inclusiva. No és el mateix la integració que la inclusió, no es tracta de superar les dificultats per la seua diferència sinó de respectar-les i compartir-les.

L’escola s’ha d’adaptar a la diversitat i ha de potenciar la participació de tothom, conèixer les

“Es tracta de casar els objectius comuns amb els personals, la suma d’allò divers és sempre més enriquidor que la uniformitat”

diferències i conviure amb elles farà possible el respecte. Es tracta de casar els objectius co-

les característiques comuns i potenciar les

muns amb els personals, la suma d’allò divers

diferències no sols és enriquidor sinó que afa-

és sempre més enriquidor que la uniformitat.

vorirà la inclusió de l’alumnat, en definitiva, la

Superar la por al que es desconegut ens obrirà

convivència i el respecte.

la ment i ens farà persones crítiques i respectuoses en el mon global en el que convivim.

Les falles, com a part de la nostra cultura valenciana, ens ofereixen la oportunitat de crear

La cultura és la millor eina per aconseguir la

un espai divers on conviure. Amb la creació

inclusió de l’alumnat, ens ofereix l’oportunitat

dels ninots, els versos de les crítiques, les can-

de créixer conjuntament compartint experi-

çons populars i tot el ritus de la vestimenta i

ències i situacions d’aprenentatge. Conèixer

els menjars, els alumnes conviuen en un am-

els aspectes de les diferents cultures que con-

bient festiu que els respecta i els fa participar

viuen al centre educatiu, així como analitzar

d’un projecte comú, la falla de l’escola.

110 | ACTIVITATS INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 111

ARTICLES

I per què no?

Cristina Rodríguez i Díaz

Mestra d’Anglés a CEIP Ausias March de Sagunt

Un matí de febrer Ahmed, de deu anys, en ar-

cià. Només entrar a classe aquest sentiment

ribar a casa de l’escola va trobar als pares es-

va desaparèixer, la mestra li va parlar en cas-

perant-lo. Què passa? Va dir una mica espan-

tellà. Estava salvat!

tat, però els pares ràpidament li explicaren que no havia de preocupar-se, la mare havia

Anna, que era com li deien, va explicar-li tot

trobat una bona feina a València i anaven a

el que havia de saber de l’escola i va afegir,

mudar-se. A ell li havia costat fer amiguets

“véns en la millor època de l’any, en unes

quan arribaren a Sevilla i ara havia de co-

setmanes celebrem les falles!” Ahmed no

mençar de nou.

tenia ni idea que era això però no tardaria en descobrir tots els seus encants.

Tot estigué preparat en quinze dies, Ahmed havia estat escolaritzat en l’escola del barri i

A classe estaven preparant una escena per a

començava d’immediat. En arribar va sentir

la falla de l’escola i amb totes les manualitats

frustració, no entenia bé el que la resta de xi-

que comportava Ahmed ho va comprendre, la

calla parlava, era una altra llengua, el valen-

resta de companys amb molt de gust li explicaven el procés i li ensenyaven el nou vocabulari. “No és tan diferent al castellà” va dir.

“A classe estaven preparant una escena per a la falla de l’escola i amb totes les manualitats que comportava Ahmed ho va comprendre”

Aquelles falles Ahmed amb la resta de companyes varen cremar la falleta. Els dies de festa va visitar les falles amb els pares i el que més li agradava era traduir les rimes dels cartells. Varen trobar una paradeta que venia mocadors de quadres i Ahmed va preguntar, “podria tindré un?” Els pares es miraren i amb un gran somriure varen dir “i per què no?”

112 | ACTIVITATS INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 113

Consells fallers

114 | ACTIVITATS INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 115

Decàleg del bon faller

116 | ACTIVITATS INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 117

Arbre de la diversitat En la nostra comissió, enguany estem treballant la importància de la diversitat.

A més, la cura del medi ambient.

Per la gran importància que aquest tema té per a totes i per a tots nosaltres, estem preparant un arbre amb material reciclat, de colors i formes diferents.

Cada xiqueta i cada xiquet de la nostra falla, acabarà l’arbre, escrivint un missatge relacionat amb la diversitat, seguint la idea del nostre monument infantil , que tracta de les llepolies, i també on la tolerància i el respecte estiguen presents.

118 | ACTIVITATS INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 119

Repoblació de les dunes La nostra comissió infantil ha participat en una activitat molt bonica relacionada amb la biodiverstat, organitzada per La Colla Verda-Acció Ecologista Agró.

Han anat a la platja del Port de Sagunt, i com a bones col.laboradores i bons col·laboradors amb asquest espai protegit, han posat el seu grapat d´arena plantant plantes a les dunes com el lliri de mar, l’amòphila arenària i el limus farras. Plantació de flora dunar, que és com s’anomena l´activitat.

Com sabeu, les dunes són un magnífic oasi de biodiversitat entre la terra i la mar, i són la principal protecció natural que tenen les platjes contra l´erosió litoral.

Ajudem a millorar i conservar l’ecosistema dunar de la nostra comarca del Camp de Morvedre.

120 | ACTIVITATS INFANTILS

FALLA LA VICTÃ’RIA

| 121