LLIBRET FALLA LA VICTORIA 2022

5

A.C. FALLA LA VICTÒRIA 2022

0 A NYS FENT HISTÒRIA

Edita: Associació Cultural Falla La Victòria.

Direcció: Rosana Muñoz.

Equip coordinador:

Zacarías, Ana María Alegría, Marián Alegría, Juan Manuel Guillamón, Paula Marrón, Isabel Torres, MªCarmen Blasco, Davinia Bono, Lluís Mesa, Rosi Benet, Chelo Tarazona, David Moreno.

Disseny portada infantil:

Gestió comercial:

Crítica:

Rosana Muñoz, Verónica García i Eureka Soluciones.

Vicente Cuenca, Rosana Muñoz, Laura Pastor, Miguel Ángel Segovia, Juan Mas, Isaac Mas, Marta Mas, Samuel Cejudo, María Pérez, Irene Alcaina.

Coordinadora de la part infantil:

Autors dels assajos i part infantil:

Rosana Muñoz, Verónica García i Eureka Soluciones.

Fotografies: Higueras i Más Fotógrafos, Juan José Gallego, Paco Quiles, Anabel Rodríguez, Rosana Muñoz, María Mauri, Juan Mas, Marta Mas, Laura Pastor, Laura Rivero, Samuel Cejudo, Ana Montalbán, Belinda Guerra, Guada Navarro, José Luís Martí, Pedro Casas, Sonia Pérez, Cristina Prades, Teresa Llopis, Patricia Muñoz, Sara Sanguesa, Tania

Gaby Collado, Hugo Morte, Rosa Benet, Albert Llueca, José Luís Martí, Davinia Bono, Paco Quiles, Verónica Balaguer, Rosana Muñoz, Lola Riera, Chelo Tarazona, Marian Alegría, Ana María Alegría, Lluís Tena, David Moreno,Teresa Aparicio, José Tena, Laura Segovia, Ariadna Méndez, Elías Salvador, Estefanía Prados, Sharay Prados, Ada Fraj.

Eureka Soluciones.

Poemes: Teresa Llopis.

Julio Lahuerta.

Maquetació: Eureka Soluciones.

Depòsit legal: V-265-2012

COL·LABOREN:

Disseny portada adulta: Eureka Soluciones.

AJUNTAMENT DE SAGUNT

Justificació de tirada: 600 exemplars DIFUSIÓ DIGITAL: Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/fallalavictoria/docs/victoria2022 O també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil.

La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’Associació Cultural Falla La Victòria no s’identifica necessàriament amb ells.

1

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

2

50

ANYS FENT HISTÒRIA

A.C. Falla La Victòria

3

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

CONTINGUT

ÍNDEX

4

ÍNDEX

PRÒLEG

06

VICTORIANES I VICTORIANS

34

50 ANIVERSARI

LA NOSTRA PORTADA

10

LA FALLA

44

ASSAJOS FALLERS

SALUTACIONS

12

RECORDS GRÀFICS

58

PROGRAMA DE FESTES 186

PROTAGONISTES

26

EXERCICI ACTUAL

68

HIMNES

5

76 124

190

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PRÒLEG El passat 6 de setembre de 2021 vam donar per finalitzat un exercici faller tremendament complicat per a totes i tots els qui estimem el món de les falles. I és que les circumstàncies les havia determinades aquesta maleïda crisi sanitària de la qual encara queden escoldos, els mateixos que es van escampar pels carrers de les comissions falleres la nit de la cremà.

Van ser uns dies marcats per la pandèmia, als quals se’ls van unir les inclemències de l'oratge com les pluges torrencials i el vent huracanat que també van assotar durant alguns dies de la setmana fallera i que van causar desperfectes als monuments.

Malgrat tot, superem amb nota l’examen, a tenor del comportament de totes les falleres i tots els fallers i del públic en general.

Unes falles plagades d’emocions, que posaven la pell de gallina (encara que haguérem de suportar temperatures que fregaven els 30 graus) quan sonava un castell de focs artificals o escoltaves una despertà o una mascletà o es cremaven els teus monuments fallers.

Encara recorde les llàgrimes d’emoció del nostre pirotècnic, i mira que en la nostra comissió s’ha cre-

6

PRÒLEG

"Ara toca tornar a començar" mat pólvora en castells i "mascletaes" apoteòsiques.

que es cancel·laren les falles del 2020, poguérem ce-

Però el sentiment que fluïa la nit del 4 i el matí i

lebrar-les quasi acabant l’estiu del 2021.

la nit del 5 de setembre van ser especials, s’emana-

En la ment de moltes falleres i molts fallers que-

va una sensació que només la pot sentir qui gaudeix

daran aquestes festes josefines del mes de setem-

amb el so d’una carcassa, d’un masclet, en definitiva,

bre com aquelles falles que, extrapolant-les al mes

d’un dels elements més emblamàtics de la nostra cul-

de març, celebrem un 5 de setembre el “segon

tura.

dia del pare”.

També cal fer especial esment als nostres represen-

Aquestes, i algunes altres, són les reflexions o anèc-

tants, que encara quan no van poder celebrar els ac-

dotes que només les falleres i els fallers podem

tes fallers al 100%, van saber estar al peu del canó

comptar i sentir com un record bonic que sempre

en totes les jornades festives que s’anaven celebrant.

el tindrem present.

Ara toca tornar a començar, frase que dona títol a una

Una vegada passada la prova de foc, i mai més ben

de les pel·lícules espanyoles guardonades amb un

dit, tornem a celebrar les falles com sempre s’havien

premi Óscar, premi que ens hem guanyat totes i tots

fet, el mes de març vinent, això sí, un poc més fresc.

les falleres i els fallers que decidim celebrar la nos-

Dit això, ara toca parlar del nostre llibret de l’exercici

tra setmana fallera tan anhelada en un mes de l’any

actual. I com som molt “friquis”, com diria un altre

que per a res era el més desitjat per a moltes i molts .

gran amic, a més d’amant d’aquestes edicions, repre-

Però com diu una gran amiga, a més d’excel·lent fa-

nem la nostra àrdua però reconfortant tasca de plas-

llera, crec que el mes de setembre ha passat a formar

mar en aquesta publicació les noves idees que van

part a partir d’aquest moment com un altre dels me-

sorgint en qualsevol circumstància, per qualsevol

sos favorits de l’any, igual que nostre benvolgut març.

motiu o perquè ve la inspiració.

I qui ens anava a dir que díhuit mesos després

Per a la nostra comissió aquest és un any de grans

7

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"Commemorem el nostre 50 aniversari" celebracions, i volem fer-lo d’una manera bonica

Al llarg d’aquests 10 lustres, la nostra comissió ha pa-

en la mesura que siga possible, tenint en compte

tit diversos canvis, fins al punt d’arribar a desaparéi-

que som cincuentons.

xer com a associació cultural, per a així un any des-

Commemorem el nostre 50 aniversari, i no hi ha mi-

prés tornar a ressorgir amb major força. Han passat

llor moment per a donar a conéixer moltes de les co-

companyes i companys, amigues i amics que, per des-

ses que ens han esdevingut al llarg d’aquestes 5 dè-

gràcia, hui dia, ja no estan amb nosaltres. Per a totes

cades d’existència. I quina millor manera de fer-ho

elles i tots ells, volem tindre un xicotet record ja que

és que quede reflectit en un llibret de falla.

han tingut un paper important en la nostra comissió,

Cap, a més, la circunstància que aquest any 2022 te-

i per a la majoria de les seues falleres i els seus fallers

nim el hàndicap de mantindre el mateix llistó de l’any

han sigut importants, figures com ho són presidents

passat, i complir amb tot el que hem aconseguit en la

i falleres majors.

setmana fallera de setembre de 2021.

Una altra de les peces clau en la nostra falla són els

I és en aquest exercici que celebrem, tal com ja ho

nostres estendards, gran i infantil, i enguany els ren-

van fer altres associacions, volem que siga sí no el mi-

dim honors renovant-los, acte que va quedar re-

llor, un dels millors anys, i fer-ho de la millor manera

presentat el passat mes d’octubre en la ceremonia

que tinguem al nostre abast.

de la proclamació/presentació de les nostres falleres

Per a això, hem comptat amb la col·laboració d’ami-

majors. Una jornada que vam voler exalçar la figu-

gues i amics del món de les falles i de fora d’elles,

ra de tots els presidents adults i infantils que han

al igual que representants de la nostra corporació

format part de la nostra associació al llarg de tots

local i autòmica i, per descomptat, amb la inestima-

aquests anys.

ble participació de la nostra Associació Cultural Falla

Hem format un grup de dansà tradicional valenciana,

La Victòria.

activitat que esperem recuperar en aquest exercici

8

PRÒLEG

"la nostra comissió ha patit diversos canvis, fins al punt d'arribar a desaparéixer" faller, per al gaudi de totes i tots.

del matí, després què tota la cort d’Honor amb les Falle-

Un dels anys que recordarem moltes i molts és el 2015,

res Majors visitaren la resta de comissions, en aquest

any que va ser proclamat per la UNESCO com l’Any In-

cas del Port.

ternacional de la Llum. I en col·laboració amb aquest

També hem de parlar de la nostra Entrà de la murta

estament internacional convoquem LA CREMÀ DE LA

i El Cant de l’Estetoreta, una tradició cultural que va

PLANTÀ. Un acte de grandiosa vistositat, que organit-

recuperar el nostre President Honorífic Miguel Ángel

zem a peu d’on plantem el nostre monument gran,

Alegría.

convocant a nombrós públic, a més de falleres i fa-

I com no, de la nostra trajectòria al món del llibret,

llers. I sí, el dia de la plantà cremem la nostra falla.

com hui en dia la coneixem totes i tots, que també

Per a això, amb l’ajuda d’un equip meravellós i amb

la va començar Miguel Ángel Alegría i que encara con-

elements i llanternes que produïen efectes de ligth-

tinuem fent-la amb molta il·lusió i dur treball, com es

pitting, vam poder arribar al nostre objectiu: deixar

pot reflectir en aquestes pàgines.

sorpresos a la majoria dels assistents.

Aquestes i moltes altres activitats han format part de

Durant el mes anterior a la celebració del mes de les

la nostra història fallera que hem volgut deixar plas-

falles, la tradició fallera duu a convocar a totes les fa-

mades de nou en aquest llibret, rememorant així tots

lleres i els fallers, comissions i públic en general a les

aquests anys de cultura festiva.

nits d’albades. És un acte que des de fa uns quants

Sense més preàmbuls, esperem que un any més,

anys acurten la jornada i es fa en quatre setmanes

aquest amb major rellevància, pugueu gaudir d’aques-

i per sectors fallers.

ta publicació.

Però açò no ha sigut sempre així, i és que de xicoteta

Agrair de nou als nostres col·laboradors i, especial-

recorde què, a la meua falla venia tot el món a menjar

ment, a la nostra comissió i els nostres representants

xocolata amb xurros molt entrada la nit, cap a les set

per l’afecte i dedicació que han posat en aquest llibret.

9

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

LA NOSTRA PORTADA

En la nostra portada hem volgut destacar en gran

L'altre element a ressaltar és el número cinquanta,

manera dos elements fonamentals.

com no podria ser d'una altra manera, en un bonic

El primer, el rostre que representa a la mitològica

i elegant color daurat. Mig segle en el qual caben

deessa romana Victòria, la nostra homònima, es-

tota mena d'experiències, anècdotes, bons i mals mo-

culpida sobre pedra noble, un ésser històric símbol

ments, triomfs i derrotes… Això sí, sempre junts,

del triomf.

com el que som, una gran família.

En aquest rostre podem apreciar un tall, una ferida

Or, marbre, 50 i història, una combinació perfecta

que representa aquells anys en què la nostra ben-

que dona com a resultat una portada amb arrela-

volguda comissió no va tindre més remei que fer

ment, elegància, gust, estil i distinció, un luxe del qual

un xicotet descans en el camí de la nostra història.

estem tremendament orgulloses i orgullosos, un gran

Aquest parèntesi va ser molt dur, però no mortal,

assoliment digne de commemorar.

perquè la il·lusió, sentiment i passió de totes les fa-

Celebrem les nostres “noces d'or” i també que la

lleres i tots els fallers, va fer que el fet de ressorgir

història contínua, que continuarem escrivint capí-

de la nostra associació cultural, fora més gloriós

tols i més capítols que perduraran per sempre en el

si cap que antany, escrivint amb lletres d'Or, una efe-

temps i que res ni ningú, ni el més mortal dels virus,

mèride que hui volem celebrar a través d'aquesta pu-

podrà impedir.

blicació “50 anys fent història”

Vols conéixer la nostra història? Benvingut!

10

L A N O S T R A P O R TADA

5

A.C. FALLA LA VICTÒRIA 2022

0 A NYS FENT HISTÒRIA

11

SALUTACIONS A.C. FALLA LA VICTÒRIA

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

President de les Corts Valencianes Enric Morera i Català

Amigues i amics de la Falla La Victòria, Amb molta il·lusió i esforç, com també amb moltíssima prudència, ens aproximem al mes de març i a la celebració de les nostres benvolgudes falles en el mes de març, en el seu mes natural i en el que pertoca.

El col·lectiu faller ha sabut demostrar des de 2020 la seua gran responsabilitat i civisme, el seu respecte total i absolut per la resta de la societat. Les falleres i els fallers heu resistit d’una forma exemplar i més exemplar ha estat la celebració de les falles de 2021 al mes de setembre, amb un compliment de les normes sanitàries total. Aquest fet està demostrat en dades reals.

14

S AL U TAC I O N S

"vos done la meua sincera felicitació pel vostre 50 aniversari"

Per tot això, vull donar-vos les gràcies per formar

a tot el veïnat, a les persones associades i als comerços

part d’aquest moviment cultural, festiu i cívic que feu

que donen suport a la falla.

possible que l’alegria torne als nostres carrers, però sem-

La flama immortal de la nostra festa, Patrimoni Imma-

pre amb responsabilitat. Aquest títol de saber fer les

terial de la Humanitat, continua gràcies a comissions

coses bé ja el teniu guanyat des de setembre de 2021,

com la vostra, que a més, esteu de celebració perquè

i heu de continuar en la mateixa línia per a 2022.

sou una falla històrica del Port de Sagunt. Per això,

Esperem i desitgem que les falles de 2022 arriben,

amb estes línies vos done la meua sincera felicitació

se celebren i es cremen en el mes de març, per a tancat

pel vostre 50 aniversari i vos desitge, de tot cor, molts

un llarg cicle i sanar una ferida que té el col·lectiu faller

més i una llarga continuïtat de la festa fallera al vostre

des de les vespres de la plantà de 2020. Per això, vos en-

barri, a la vostra població i a la vostra comarca.

vie els meus millors desitjos per a les vostres Falleres Majors, Presidents, tots els components de l’associació,

15

De tot cor, bones falles.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Alcalde de l’Exel·lentíssim Ajuntament de Sagunt Dario Moreno i Lerga

Les Falles són una festa centenària que es transmet de generació en generació i des de la seua gènesi està molt present la germanor que es professa a la comunitat fallera. Perquè la pròpia idiosincràsia de les Falles és celebrar les festes sent els millors amfitrions dels casals, obrint portes i deixant que la festa, música i goig s’apodere de l’ambient i impregne cada racó de la ciutat. Tothom està convidat a gaudir dels monuments fallers, la sàtira i el colorit. Així, any rere any, feu més gran si cap la festa dels valencians.

En si mateix, la commemoració del 50 aniversari, pot semblar una setmana fallera il·lusionant i emocionant al nivell d’altres aniversaris. Però resulta una ocasió convenient per a reflexionar sobre allò aconseguit

16

S AL U TAC I O N S

durant aquest temps, celebrar la bona salut de la co-

ria de les Falles del municipi, perquè sou una puntada

missió fallera i posicionar-se amb força cap al futur.

del teixit de les Falles de la ciutat.

No tots els anys es té el privilegi de complir un deca-

Vos desitge unes falles increïbles, recordant a totes

lustre, per això la meua sincera felicitació per aquesta

les falleres majors, a tots els Presidents, a cada fallera

fita aconseguida.

i faller que han fet possible que hui estigueu de celebra-

La Falla La Victòria ha aconseguit el mig segle d’edat

ció. Aprofite l’oportunitat que em brindeu en aquestes

en un moment d’optimisme, en un moment de tornar

línies per a agrair el treball realitzat per la junta direc-

amb més força i energia. Aquesta data segur que serà

tiva de la Falla La Victòria, perquè sense aquest esforç

recordada per tots i totes, i celebrada amb unes Falles

no podríem celebrar aquestes festes tan volgudes

inoblidables, com mereix l’ocasió. Així es presenten

per totes i tots.

les Falles 2022.

Colze a colze, mà a mà, estic segur de que seguireu

En el llibret heu triat commemorar aquesta efemèride

complint aniversaris.

tan important. Tingueu present que no sols conté la història de la vostra Falla, sinó també un tros de la histò-

Què visquen les Falles!

"Colze a colze, mà a mà, estic segur de que seguireu complint aniversaris" 17

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Regidora de Festes i Cultura Popular Asun Moll i Castelló

Benvolguda comissió de la Falla La Victòria.

Després de mesos d’incertesa, em suposa una gran alegria poder adreçar-me a vosaltres, de nou, amb l’objectiu de desitjar-vos un bon any faller. Aquest espai que em cediu per tal de poder dirigir-me a tota la vostra comissió, en aquest any que celebreu el vostre 50 aniversari, és la millor forma de fer palès que donar suport a les nostres falles és una de les prioritats de la Regidoria de Festes i Cultura Popular.

Però eixe compromís és el resultat de molts anys d’esforç durant els quals heu demostrat que les falles són molt més que festa i foc. Vosaltres, millor que ningú, coneixeu el sacrifici que suposa haver de dedicar tant de temps a organitzar, recollir, planificar, posar en comú...

I ací queda plasmat, al llarg de totes aquestes pàgines, el fruit d’eixe sacrifici com un dels millors llibrets de tot el País Valencià.

18

S AL U TAC I O N S

"Des de fa molt de temps, La Victòria és una de les referències falleres de la nostra ciutat" Des de fa molt de temps, La Victòria és una de les refe-

tres de gran qualitat, l’engalanada del carrer... continu-

rències falleres de la nostra ciutat. I aquesta condició

en donant a la ciutadania, cada any, una excusa reno-

ha anat consolidant-se gràcies a les innumerables acti-

vada per eixir a gaudir de la festa al carrer. Un carrer

vitats que, durant tot l’any, aconsegueixen omplir la pro-

que ha estat orfe de falles al llarg de molts mesos i que

gramació fallera i donar-li una nota de color. Per això,

celebrarà 2022, gràcies al vostre treball, amb la vista po-

el vostre treball resulta clau per donar vida als nostres

sada en seguir fent de la festa un espai comú.

carrers i traure la festa molt més enllà del mes de març.

Per això, Samuel, Aarón, Laura i Àngela, vos desitge

I és que vosaltres, que feu gala de la gran relació

unes Falles en les que compartir, viure, gaudir i omplir

que existeix entre tots els membres de la comissió, sa-

els nostres carrers de l’alegria d’una festa que ja ens ha

beu ben bé que les Falles són molt més que una fes-

faltat massa temps. Vos desitge que aquestes Falles

ta del calendari. Les Falles són un vincle forjat a base

aconseguisquen deixar la vostra memòria plena de mo-

d’esforç i humilitat. Des de la meua posició com a Re-

ments, de sentiments i emoció compartida. Però, es-

gidora de Festes i Cultura Popular vos puc assegurar

pecialment vos desitge altres 50 anys fent de les Falles

que si la nostra ciutat és una referent faller és gràcies

de la nostra ciutat un espai de convivència i creixement.

a eixa unió que heu sabut transformar en constància per oferir-nos sempre un to distintiu.

Les vostres mascletaes, els vostres castells, les orques-

19

Bones Falles 2022.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

President Federació Junta Fallera de Sagunt Jaime Gil i Arastell

Benvolgudes i benvolguts falleres i fallers Un any més, tinc el privilegi de poder escriure al vostre llibret com a President de Federació Junta Fallera de Sagunt. Al igual que l’any passat, m’haguera agradat escriure aquestes paraules amb una situació ben diferent, però malauradament seguim patint els efectes de la Covid-19.

Després de superar moments difícils, amb la celebració de les falles al mes de setembre, vam fer un pas endavant per a demostrar que treballant units, amb responsabilitat, trellat i coherència amb la situació, es poden realitzar esdeveniments com son les nostres benvolgudes falles.

Amb el foc i les cendres de les falles de setembre, iniciarem un nou exercici faller amb la il·lusió de poder desenvolupar totes les activitats possibles i arribar al mes de març per a gaudir de la tan esperada setmana marcera. És una gran satisfacció per a mi, vore com la vostra comissió enguany celebra el 50è aniversari, un llarg

20

S AL U TAC I O N S

"ha arribat el moment de baixar al carrer i participar, de gaudir dels actes que organitzen les falles" camí i una gran trajectòria al mon faller del Camp

per a seguir endavant i lluitar junt al nostre col·lectiu

i l’esperança, el mes de març donarà inici a la tant es-

de Morvedre. Espere que seguiu escrivint la història

per mantindre les nostres tradicions.

perada setmana fallera i a la plantà de les nostres

de la vostra comissió durant molts anys, i amb l’es-

Volia aprofitar per donar la meua salutació més espe-

falles, engalanant els carrers del poble de color, d’en-

penta i esforç de totes les falleres i els fallers de La

cial a les Falleres Majors Laura i Àngela, com també

giny i eixa sàtira tant característica de les valencianes

Victòria, treballeu units per mantindre viva la nostra

als Presidents Samuel i Aarón. Enhorabona per ser

i els valencians. Tornarem a lluir la nostra rica indu-

festa i les nostres tradicions. Com cada any, amb la

els representants d’aquesta gran comissió, desitge

mentària i les millors joies, omplirem de soroll i músi-

vostra participació als actes i activitats organitzades

que enguany tingueu unes molt bones falles i gaudiu

ca els carrers, d’olor a pólvora i com cada mes de març

per les diferents delegacions de FJFS, junt a la res-

del que serà un any ple de records inoblidables.

li retrem homenatge a Sant Josep i la Verge dels De-

ta de comissions, feu més gran si cap, el món faller

També agrair l’esforç realitzat per la junta directiva,

semparats amb la nostra ofrena de flors.

morvedrí, demostrant que amb esforç i constància

per la resiliència mostrada al llarg d’aquests temps

Espere que aquestes falles siguen excepcionals i molt

es poden aconseguir els objectius marcats.

poc lluïdors, per lluitar quan semblava estar tot per-

gaudides per totes i tots nosaltres, mostrem al mon

Una mostra del gran treball que feu, és aquest llibret,

dut, per defensar les falles com a mode de vida i

la germanor que ens caracteritza, però sobre tot amb

llibret destacat en les diverses convocatòries per a

per fer possible que puguem gaudir d’aquestes Fall-

responsabilitat i civisme, tenint en compte la situació

la promoció de l’ús del valencià que fan tant a l’àrea

es 2022.

i les recomanacions sanitàries.

de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt

Als veïns i veïnes que viuen al voltant del Casal, agrair

Demostrem una vegada més perquè som Patrimoni

com la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la

la paciència que tenen amb totes i tots nosaltres, so-

Immaterial de la Humanitat.

Generalitat Valenciana.

bretot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure

M’agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajun-

i mantindre l’harmonia al barri. Gràcies.

tament de Sagunt i als Ajuntaments de Gilet i Fau-

Falleres i Fallers de l’Associació Cultural Falla

ra; per escoltar-nos i donar-nos el suport necessari

La Victòria, mes que mai, heu de mantindre la il·lusió

21

Bones Falles 2022.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

President 2022 Samuel Cejudo i Mas

Per tercer any consecutiu em dirigisc a totes i tots vosaltres, falleres i fallers, sòcies i socis, veïnes i veïns del barri, així com amants de les falles. Primerament, m’agradaria donar el meu suport i condolències a totes les persones que hagen perdut sers volguts durant aquesta pandèmia. I m’agradaria recordar que tornar a la normalitat depén de nosaltres i la nostra responsabilitat social.

L’any passat escrivia aquestes línies sense saber si s’anaven a poder celebrar les falles, on finalment, les vam haver de traslladar al mes de setembre per tal de realitzar diferents actes fallers, adaptats a aquesta nova situación sanitària.

Finalment setembre de 2021 ens va donar una treva, vam poder celebrar nostra tan anhelada Festa Josefina, donant-li major realç a la part merament cultural que ens mou, i demostrant que en contra de l’opinió de la gent, els fallers NO som uns irresponsables, que nosaltres

22

S AL U TAC I O N S

"Cinquanta anys fa que l'A. C. Falla La Victòria va plantar el seu primer monument" som ben defensors d’una cultura que portem arrela-

de la meua benvolguda executiva, de la qual em

jor pressupost de la història, i estem molt il·lusionats

da i per la qual cosa barallem dia rere dia. Els nom-

sent molt orgullós. Totes i tots es deixen la pell per-

de poder celebrar algun premi tots junts en la nos-

bres no fallen, i la incidència després de la data de

què cada acte, cada detall isca perfecte i fent més fàcil

tra plaça. Encara que com sempre, des dels encarre-

la celebració va seguir a la baixa, i vam demostrar

el càrrec de president.

gats de monument l’esperit competitiu no és el que

a la societat, que amb les mesures adequades, i el

Per tercer any, continuem els mateixos representants.

ens mou, sinó, plantar un monument que agrade a la

respecte que ens caracteritza, som capaços i capaces

La comissió va decidir per majoria, fins i tot abans

comissió i al públic en general. Al cap i a la fi, el jurat

de dur a terme nostra tan estimada festa.

de celebrar les falles al setembre que hauríem de con-

és totalment subjectiu i no ens ha d’influir.

Ara sí que escrivint aquesta línies, molt il·lusionat

tinuar fins tancar un cicle normal al març de 2022.

Per concloure, m’agradaria recordar, que aquesta

per rebre el premi 15é de Generalitat, per l’ús i promo-

Van tornar a depositar la seua confiança en nosaltres

festa no és possible sense la responsabilitat, coher-

ció del Valencià, i a menys de 4 mesos de les nostres

com abanderats de la comissió, cosa que ens ompli

encia, saber estar i actuar de cadascun de nosaltres.

dates habituals de celebració, l’esperança per poder

d’orgull ja que no és un any qualsevol, és el 50 aniver-

Hem de ser responsables, aquesta maleïda pandèmia

desenvolupar les festes en les dates habituals m’en-

sari de la comissió. Cinquanta anys fa que l’A. C. Falla

no ha desaparegut, hem de continuar lluitant contra

vaeix, ara sí soc positiu i espere poder dur a terme

La Victòria va plantar el seu primer monument.

ella, així que per favor, siguem responsables i podrem

tots i cadascun dels actes d’un any habitual.

És un any molt especial, realitzarem un acte emo-

gaudir de la millor festa del món, les nostres benvol-

Altre any més, m’agradaria agrair a la meua comissió

tiu, on intentarem reunir els diversos representants

gudes Falles.

per la gran tasca que fan dia rere dia, per tal que tot

dels diferents anys per poder atorgar-los la insígnia

isca endavant, amb unes falles amb què vam lluitar

commemorativa del 50 aniversari.

Visquen les falles, però sobretot visca la Falla

contra vent i pluja, és per això que, em lleve el bar-

A causa d’aquest gran aniversari, la comissió va de-

La Victòria!

ret davant la gran feina que van fer, i també, és clar,

cidir apostar fort en els monuments. És l’any amb ma-

23

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Fallera Major 2022 Laura Rivero i Gimeno

"Estic segura que aquesta setmana fallera l'agarrarem amb moltes ganes i gaudirem com mai ho hem fet""

24

S AL U TAC I O N S

Altre any estic ací per dirigir-me a vosaltres i fer una cri-

i estar sempre al nostre costat. Ha sigut molt dur

da a totes les falleres i tots els fallers, sòcies i socis, barri

però per fi podrem gaudir tots junts.

i comissió per a gaudir de la nostra setmana fallera.

Formar part d’aquesta comissió és impressionant,

En setembre vam tindre unes falles un tant especials,

és admirable tot l’esforç i treball que feu durant tot l’any.

on les il·lusions tornaven, els carrers s’omplien de mo-

Estic segura que aquesta setmana fallera l’agarrarem

numents, les parkes les canviàrem per una manega

amb moltes ganes i gaudirem com mai ho hem fet.

curta i les bufandes per ventalls. Vam lluitar contra plu-

Arriba una setmana fallera inolvidable en què gaudi-

ja i aire i també per aguantar el sol com a campions.

rem de cada moment i conviurem com una gram fa-

La comissió va treballar molt dur per a que tot estigue-

mília. Torna l’olor a pólvora, música, monuments i gent

ra perfecte, sempre pendent de tot, animant-nos i sent

als nostres carrers. Seguirem emocionant-nos al vore

una família. Estic molt orgullosa de la gran comissió

els nostres ninots, donant el ram de flors a la Verge i ve-

que és La Victòria i per poder representar-vos.

ient com es crema la nostra falla per a ressorgir d’entre

Enguany som els mateixos representants que amb

les cendres. Comença el comte enrere per a gaudir de la

molta il·lusió esperem la nostra setmana fallera. Per fi

millor festa del món.

ofrenarem a la nostra Geperudeta el día de Sant Josep i cremarem per a donar pas a una nova etapa. Samuel,

Vos desitge que gaudiu al màxim de la nostra festa

Aarón, Àngela i jo estem molt agraïts per tots els ànims

fallera.

25

PROTAGONISTES A.C. FALLA LA VICTÒRIA

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

P OEMA A L A FAL L ER A MAJ OR

28

P R O TAG O N I S T E S

50 és un nombre màgic Ens has donat el teu afecte incondicional Ens inspires per a continuar per mantindre la força i el treball

És tan especial escriure per a tu Que fàcil ser el teu trobador Sempre amb el somriure en la cara, sempre amb un gest afectuós, Dolçor a cada pas, tendresa en cada paraula

Aquest somni que comença ja fa més de 2 anys hui ho celebrarem en gran seràs la musa d’artistes, poetes i fallers l’estendard i bandera en aquesta gran celebració que és el 2022 Laura, reina del 50 Nostra Fallera Major

50 colors inunden els teus ulls 50 vides en el teu nom 50 maneres de mirar-te Més de 50 maneres de voler-te Mil i una maneres d’agrair-te l’amor i l’alegria que ens brindes

29

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

P OEMA AL P R ES IDENT

30

P R O TAG O N I S T E S

De guerrers i herois

De les flors que al març floreixen amb l’últim fred de l’hivern naixen amb més força els grans fallers Del llinatge la valentia successor de grans noms que van comandar amb gallardia i van guiar amb passió Que van alçar monuments que van mantindre la tradició que van portar La Victòria al cim del nostre món Hereu de mil batalles hereu de mil rondalles hereu d’aquesta història continuador de la nostra glòria Samuel Cejudo i Mas amb tu farem un aniversari d’or

31

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

32

P R O TAG O N I S T E S

33

VICTORIANES I VICTORIANS A.C. FALLA LA VICTÒRIA

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

C O M I S SIÓ EX E CUTI VA President honorífic: Miquel Ángel Alegria i Almiñana President: Samuel Cejudo i Mas Vice President 1er General: Isaac Mas i Prades Vice President 2on Llibret: Vicente Cuenca i Teruel Vice President 3er Econòmic: Juan Mas i Jurado Vice President 4rt Monument: Moisés Muñoz i Camacho Vice President 5é Infantil: Víctor Millan Fernández i Llopis Vice Presidenta 6à Delegada de Casal: Marta Mas i Prades Vice President 7é Esports i Cultura: Jonathan Piloña i Bonilla Vice President 8é Comptador: Miguel Ángel Segovia i Guillen Secretària: Belinda Guerra i García Vice Secretari i Delegat de Comunicació: Julio Lahuerta i Cintas Tresorera: Laura María Pastor i González Delegada de Loteries: Teresa Fernández i Llopis Delegat de Monument: Juan Manuel Guillamón i Manzanero Delegada de Llibret: Rosana Muñoz i Camacho Vice Delegada de Llibret: Verónica García i Balaguer

Delegada de Cultura: Mª Luz Lacoba i Torres Vice Delegada de Cultura: Idoia Díaz i González Delegat d’Incidències: Miguel Fontana i Gallego Delegat de Pirotècnia: Millan Fernández i Adoves Vice Delegat de Pirotècnia: José María Guerra i Nicolás Delegat d’Esports: Néstor Pérez i Martínez Vice Delegat d’Esports: Pedro Casas i González Delegada de Play-back i Comunicació: Ana Montalbán i Leal Vice Delegada de Play-back: Laura Rivero i Gimeno Delegada de Play-back Infantil: Mª Jesús Muñoz i Medina Delegada d’Infantils: Alejandra Vaquero i Fuster Vice Delegat d’Infantils: Juanjo Bataller i Calle Vice Delegat d’Infantils: Pablo Solano i Bravo de Mansilla Vice Delegat d’Infantils: Miguel Ángel Núñez i Martín Vice Delegat d’Infantils: Iván Iserte i Hortelano

36

Vice Delegat d’Infantils: Carlos Jaraba i Clemente Delegada de Disfresses: Isabel García i Misiego Delegada de Cavalcada/Comparsa: Dairén Reolid i Agudo Delegatd’Ornamentació: Sergio Carnicero i Rovira Vice Delegada d’Ornamentació: Irene Alcaina i Martínez Vice Delegada d’Ornamentació: María Pérez i Roca Delegat d’Iluminació: Francisco José Guillen i Rosaleny Vice Delegat d’Iluminació: David Álvarez i Martínez Vice Delegat d’Iluminació: Carlos Benito i Martínez Delegat de Festejos: Manuel Fernández i Peña Vice Delegat de Festejos: Iván Guerra i García Relacions Públiques: Carlos Tortajada i López Delegat d’Activitats Diverses: Miguel A. Orenga i Vedri Bibliotecari: José Manuel Cejudo i Mas

37

2022

V I C T O R I AN E S I V I C T O R I AN S

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

C O R T D’HO NO R Fallera Major: Laura Rivero i Gimeno Alba Acosta i García Alba Adrián i Blasco Yasmina Agustí i Martínez Irene Alcaina i Martínez Mª Antonia Alegría i Soto Roció Barragán i López Begoña Belmonte i Alonso Mª Carmen Blasco i Fernández Paula Blasco i Ortiz Daniela Bof i Alfaro Miriam Bonet i Selles Rosana Carnicero i Rovira Mª Rosa Carrera i Herranz María Castellanos i Garrido Sara Esther Chavero i Vinuesa Leticia Civera i Arias

Lorena Cortes i Silva Juana Castelló i Huertas Noelia De la Rosa i Pastor Idoia Díaz i González Laura Espinosa i Escrig Nuria Espinosa i López Teresa Fernández i Llopis Alicia Fletes i Orea Sofía Fontana i Santibáñez Marta Frach i de la Cal Ada Fraj i López Yael Fraj i Roda Carolina Fuertes i Gallur Verónica García i Balaguer Magdalena García i de los Ángeles Rico Isabel García i Misiego

38

Eva García i Ortega Andrea García i Rueda Mónica Giménez i Fernández Andrea Giménez i Tortonda Coral Gómez i Hernández Yolanda González i Martínez Lara Gracia i González Belinda Guerra i García Mª Isabel Guillem i Lázaro Vanesa Gutiérrez i Giner Noelia Hernández i Aranguren Jenifer Hernández i Salvador Eugenia Herrero i Ruiz Mónica Hilario i Ruiz Gemma Honrubia i Rodríguez Paula Ibáñez i Martín

Montse Jordán i Clemente Natalia Jurado i Monreal Paula Kamenov i García Rosana Lacoba i Morte Mª Luz Lacoba i Torres Mar Lahuerta i Domingo Andrea Lázaro i Martínez Esther Leal i González Laura Lechón i García Silvia Lechón i García Candela Llorente i Rojas Sara López i Merenciano Claudia López i Rosua Paula Marrón i Pérez Noelia Martí i Torres Laura Martin i Burgos Isabel Martin i Leal Karina Martín i Martínez Marta Mas i Prades María Mauri i García Elia Maya i Suarez Lucia Mejias i Nieto Ariadna Méndez i Argudo María Merenciano i Belis

Paula Mesa i Guerra María Mico i Mérida Ana Montalbán i Leal Rosana Muñoz i Camacho Mª Jesús Muñoz i Medina Patricia Muñoz i Medina María Mut i Bertomeu Guadalupe Navarro i Moya Raquel Navarro i Sánchez Amaya Nieto i Gómez Daniela Noguera i Paesa Leyre Noguera i Paesa Neus Orenga i Martin Laura Orón i Morillas Cristina Ortega i Cerezuela Alexandra Ortiz i Anquela Cristina Palomar i Lloris Delia Pans i Alcaina Laura Mª Pastor i González Sonia Pérez i García Silvia Pérez i López María Pérez i Roca Lucia Pérez i Vicente Marta Pérez i Vicente

39

Estefanía Prados i García Mª del Mar Rahona i Navarro María Rajadell i Cañamache Mª José Ramírez i Jurado Ana Isabel Rodríguez i Navarro Ainhoa Sánchez i Villar Sara Sangüesa i Edo Laura Segovia i Pastor Miriam Suárez i Hernández Marilo Suárez i Martínez Silvia Toledo i Puig Sandra Tortajada i Ramírez Isabel Torres i Del Campo Gema Torres i Pinilla Ana Lorena Tudón i Gómez Marta Uribe i García Clara Valero i Martínez Lidia Valls i Sánchez Alejandra Vaquero i Fuster Noelia Vicent i Rosua Miriam Vicente i García Marta Villalba i Monferrer Tania Zacarías i Gutiérrez

2022

V I C T O R I AN E S I V I C T O R I AN S

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

C O M I S SIÓ M A S CU LI N A Iván Acosta i García Juan Carlos Acosta i Trincado David Álvarez i Martínez David Álvarez i Vicent Erik Andrés i Sánchez Iván Batalla i Jordá Sergio Batalla i Jordá Javier Bataller i Calle Juanjo Bataller i Calle Carlos Benito i Martínez Sergio Carnicero i Rovira Pedro Casas i González Edgar Casas i Hernández José Fco. Catalán i García José Manuel Cejudo i Mas Raúl Céspedes i Manzaneda

Adrián Cerdán i Martin Cesar Cerdán i Sánchez Daniel Cotanda i Rosello Vicente Cuenca i Teruel Agustín Díaz i López José Mª Falcón i Ruiz Millán Fernández i Adoves Víctor Millán Fernández i Llopis Manuel Fernández i Peña Miguel Fontana i Gallego Sergio Fraj i Juberías Daniel Gallardo i Pérez German Gallego i Torices Rubén Gálvez i Álvarez Gregorio García i Muñoz Mario Granjo i Francés

40

Iván Guerra i García José María Guerra i Nicolás Juan Manuel Guillamón i Manzanero Juan Antonio Guillem i Lázaro Fco. José Guillen i Rosaleny Bruno Hernández i Sebastián Juan Carlos Herrero i Marco Enrique Herrero i Moreno Iván Iserte i Hortelano Carlos Jaraba i Clemente Álvaro Jordán i Perales Julio Lahuerta i Cintas Héctor Lavirgen i Heras José Luis Martí i González Alan Martínez i Gabaldón Juan Mas i Jurado

Isaac Mas i Prades José Manuel Mejías i Galán Héctor Molina i Bazataqui Pau Molina i Bazataqui David Mora i Molina Moisés Muñoz i Camacho Xose Mu i Bertomeu Jerónimo Noguera i Baldovi Pau Núñez i Castello Miguel Ángel Núñez i Martín Alejandro Orenga i Martin Miguel A. Orenga i Vedri David Ortega i González Mario Ortega i González Ignacio Pagés i Garrote José Miguel Pérez i Arcas

Daniel Pérez i Martínez Néstor Pérez i Martínez José Miguel Pérez i Orón Jonathan Piloña i Bonilla Rubén Prados i Macián Paco Quiles i Tudón Aarón Rams i Roda José Santamaría i Alonso Miguel Ángel Segovia i Guillen Diego Segovia i Pastor Carlos Serra i Albiñana Pablo Solano i Bravo de Mansilla Carlos Tortajada i López Gabriel Uribe i García Carlos Verdejo i Navarro

41

2022

V I C T O R I AN E S I V I C T O R I AN S

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

SO C I S C O L·LAB ORADORS Iciar Alcaina i Martínez Eduardo Alcaina i Valero Loli Alonso i Anguita Marisol Álvarez Mª José Álvarez i González Pilar Argudo i Gil Vicenta Baldres i Bataller Cristina Blasco i Ortiz Graciela Mª Bracamonte i Porras Olga Bueno i Melgarejo Mª Del Mar Cara i Ortiz Paquita Del Rio i Alba M. Javier De la Calle i Hernández Noemí Díaz i Navarro Noemí Espinosa i Jerez Patricia Espinosa i Jerez

Ana Espuig i Navarro Raquel Fuertes i López Pedro Fraj i Juberias Lourdes Francés i López Lourdes Franco i Cobo Oscar Gallardo i Álvarez Eva Gallego i Ortega Fran Gálvez Sergio García i Muñoz Mª Emelina García i Peñaranda Yolanda García i Peñaranda Manuel García i Sánchez Ramón Gimeno i Muedra David Gómez i Silvestre Vicenta González i Martínez Fernando González i Rubio

42

Carmen Heredia i Escudero Jairo Hernández i Salvador Silvia Hernández i Gorriz Úrsula Hernández i Sebastián Alicia Herranz i Gallardo Nuria Herranz i Giménez Antonio Honrubia i Delgado Amparo Jordán Sonia López i Alegre Álvaro López i González David Mallen i Martínez Héctor Martín i Aguado Irene Martín i González José Martínez i Gil Noelia Martínez i Giménez Marisol Martínez i González

Marga Martínez i Susierra Fco. Javier Maya i Bermúdez Mª Cruz Muñoz i Camacho Sergio Nieto i Gómez Laura Núñez i Martín Inma Ortega i Main-Espinosa Lourdes Paesa i Camarasa Manuel Pérez i Nadal Sonia Pérez i Sancho Cristina Prades i Herreras Silvia Puig i Pérez José Queralt i Hormigos Olga Ramírez i Jurado Sonia Roda i Perona Eloísa Rodríguez i Iniesta Mª José Rodríguez i Moreno

Vicente Ros i Pérez Mayra Rueda i Berna Pilar Ruiz Vanessa Rustarazo i Ortega Ángel Salor i Padilla Jaime Sánchez i Martínez Juan Sánchez i Pérez Patricia Sanchís i Molina José Santamaría i Usero Sergio Simón i Zapata Arantxa Sojo i Bazataqui Sergio Suárez i Hernández Fco. Toledo i Troya Andrés Valero i Gutiérrez Amparo Vicente i Peiro

43

2022

V I C T O R I AN E S I V I C T O R I AN S

LA FALLA A.C. FALLA LA VICTÒRIA

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

VENENT FUM Artista: Ximo Martí Crítica: Julio Lahuerta

Secció Especial 46

L A FAL L A

Introducció

Cos central

En aquesta vida de vergonya només podem resistir, si amb les nostres astúcies podem arribar a viure feliç.

La qüestió és fer-nos l’embolic el ric ens vol estafar, les xiques ens entretenen i el mico ens desvalisarà.

Sempre ens venen fum només ens saben mentir, siga el polític de torn o qui et vulga esprémer.

Si us fixeu bé en la seua cara ho podeu molt bé reconéixer, ell és Darío el nostre alcalde hola molt bones, quin gran plaer...

Ens tenen agafat el puntet perquè no puguem respirar, i com a menys les esperes per darrere te la clavaran.

Les regidores ens entretenen així no ens adonem, amb mil paperasses alhora els terminis s’esfumen sense voler.

Són tots uns mal nascuts només ens volen atracar, per molt que t’amagues d’ells no vas a escapar.

La cistella la té molt plena d’ardits per avorrir, passe el que passe no ho dubtes que tu tornaràs a patir.

Ens continuen venent fum perquè els anem a votar, després tot el fum s’esfuma i vaselina hem de comprar.

47

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Rematada A dalt tenim a l’ajudant de tot hi ha al nostre ajuntament, on sembla plata com veus no és, i tu innocent tornaras al teu sofriment.

La xica meravellosa de bellesa sense igual aqueix xerraire disfressat que la vol entabanar, li canta mil cançons molt precioses però al final només la vol estafar.

El xerraire graciós treballa a l’ordre de l’ajuntament no et vages a dubtar, com la dolça xica no espavile en breu sense res es quedarà.

Està molt indefensa i desvalguda no es podrà defensar de res, en aquest ajuntament jo soc qui mana si et queixes amb el meu poder t’oprimiré.

48

L A FAL L A

En crida i cerca Quico l’ha tornat a embolicar com veiem té molt mal fer, assetjava sense proves a Crispín pel que sembla amb mentides d’ell.

Investigat però no estava ell només tenia a dos còmplices també, Teresa i Sergi li donaven suport vaja amb els dos edils, quina por.

Tornen a vendre fum per al PSOE intentar rebentar, les mentides tenen potes curtes la justícia ho haurà de desxifrar. És igual del partit que siguen si el fum et volen vendre, si no pot fer-ho un a soles s’unissen tots i a córrer.

Sembla que no volien que Darío competira amb ell, ho van a manipular tant tot perquè Darío pujara al poder.

Tenim el cartell es busca fins al “MALECON” es pot albirar, ara esperarem que la justícia tot aquest garbull puga solucionar.

49

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Joglars i trobadors El fum continua fort surant IP, PSOE o PP poc importa la veritat, tot el que ens vulguen robar quan puguen ens fotran.

Només saben fer molt de soroll per a cridar tota l’atenció, prometent mil coses impossibles i cap tindrà una bona raó.

Vendre fum és la seua fantasia a tota hora ho patiràs, si almenys fora d’un porro alegria immensa anàvem a ballar.

Però no cregues que és així aqueix fum és invisible, s’amaga pels tots racons i et colpeja, no és perceptible.

50

L A FAL L A

Robabank Bankia ara de colp desapareix ho absorbeix un tal “CAIXABANK”, no cregues que voras avantatges te la tornaran a poc a poc a clavar.

No milloren el seu servei molt pitjor funcionarà, no t’atenen en finestreta internet tampoc cregues que va.

T’acostes a un caixer els teus diners vols traure, el sistema no funciona “VISCA” els teus ous “CAIXABANK”.

No m’atens en finestreta el caixer va deixar de funcionar, a veure què fas amb els meus diners si al final no el puc gaudir, per què?.

El súmmum de les seues vergonyes els nostres majors ho pagaran, no els donen els seus diners en mà per internet han de funcionar.

En comptes de fer-ho la vida més fàcil i junts tots poder col·laborar, el que fan és amargar-los l’existència sense diners, sense vida i sense llibertat.

51

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Ajuntament el seu hotel La nostra casa consistorial no cregues que és l’ajuntament, és un hotel per a tots ells i li ho paga el veí del carrer.

Nosaltres som la pobra senyora sense diners ens deixen una altra vegada, encara es pensen que alguna cosa ens queda i ens continuen estrenyent, no queda res.

Et volen enamorar perquè caigues en les seues males xarxes ja està bé, ja no ens queda res de diners no arribarem mai a fi de mes.

Ni el botons, ni el director que ja sabem qui és, deixaran que triomfes mai per manipular-te en el teu carrer.

52

L A FAL L A

Bicicleta al paradís Mil assessors amagats té aquest gran ajuntament, et vigilen per les cantonades per a veure per on es poden fotre.

Amb bicicleta va l’oncle llest donant voltes al teu voltant, tirant fum per les rodes per a robar-te encara siga el rellotge.

No saps ni per on venen tots van plegats ara, quan et descures una mica estreny el cul una altra vegada.

No tenim cap escapatòria perquè és igual a qui vulgues votar, dona’ls un parell d’anys de calma i quan puguen et van a espoliar.

53

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Ximple del poble Gat per llebre ximple no és ximple del poble i el gat també, si no veus el que et ve eres molt ximple també.

El gat es disfressa de llebre per a poder-te entretenir, dient coses que vols sentir i que mai podràs digerir.

Amb el seu gran ardit i la seua xerrameca et drogaran, servint-te marisc meravellós ni calamar és, perquè “POTA” serà.

Es fan ximple a tota hora per a poder-te enlluernar, però al final el ximple saps qui és el poble que els torna a votar.

Alcalde de barri es diuen cridar pels teus bruts carrers veuràs passejar, però sense dubtar-ho pensaràs i sabràs que res del teu barri solucionaran.

Et posen pancartes molt boniques amb faristols de gran solemnitat, et parlaran com un gran joglar dóna per fet que igual et quedaràs.

54

L A FAL L A

Moralitat Arribats a aquest extrem el millor seria netejar-lo tot, no sabem que podem fer, el millor començar de zero tot.

Però no ho permetran ells mai poden perdre, per això ens venen aqueix fum perquè t’ofegues per ximple.

Mala solució té això encara que entre nosaltres bordem, com no comencem a espavilar així no ho solucionarem.

Hem d’ajuntar-nos ràpid i posar-los en el seu lloc ja, perquè no embenen tant de fum i així començar a espavilar i a respirar.

55

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

56

L A FAL L A

57

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

RECORDS GRÀFICS A.C. FALLA LA VICTÒRIA

58

R e c o r d s g r àf i c s

59

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Plantà Monument

60

R e c o r d s g r àf i c s

Visita a Faura

61

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Premis Sagunt

62

R e c o r d s g r àf i c s

Visita al Port de Sagunt

63

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Ofrena

64

R e c o r d s g r àf i c s

Mascletà

65

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Castell

66

R e c o r d s g r àf i c s

Cremà

67

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

EXERCICI ACTUAL A.C. FALLA LA VICTÒRIA

68

E X E R C I C I AC T UAL

69

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Creu de maig

Dia de la Verge dels Desemparats

70 Lletres Falleres X Aniversari Festa Premis

Signatura contracte artista

E X E R C I C I AC T UAL

9 d’octubre

71

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

9 d’octubre

Esports

Esports72

E X E R C I C I AC T UAL

Proclamació i exaltació FM 2022

73

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Proclamació i exaltació FM 2022

74

E X E R C I C I AC T UAL

Paelles Faura

Acte 50 aniversari FJFS

Presentació esbossos

75

Postals Nadalenques

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

50 ANIVERSARI A.C. FALLA LA VICTÒRIA

76

50 AN I V E R S AR I

77

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

50 A N I VERSAR I A.C. Falla La Victòria

El 50 és, sense cap dubte, l’aniversari més esperat

Dit això, només queda agrair a totes i cadascuna

per tots els membres de la comissió. Aconseguir

de les persones que, de una forma o d'altra, han col·

els 50 anys requereix molta obstinació, dedicació, en-

laborat en l’elaboració d’aquesta secció del nostre

tusiasme, amor per la falla i, per això, ha de ser cele-

llibret, que com ja hem comentat, no ha sigut tasca

brat d’una manera especial.

fàcil. Només queda desitjar que, almenys, el pugueu

Durant aquest aniversari tan emotiu se celebren

gaudir totes i tots.

els anys de dur treball, emocions i sentiments que ex-

Així doncs, us deixem una sèrie d’imatges que reflec-

perimentem mig segle arrere, quan en una reunió

teixen en millor o menor mesura algunes de les ac-

d’amics es va formar el que és hui l’AC falla la Victòria.

tivitats en les quals hem participat com a associació

No és fàcil recollir en imatges aquests deu lustres d’es-

cultural, així com d’una xicoteta representació de mo-

deveniments socials, culturals, benèfics, i d’oci, que han

numents de falles grans i infantils que hem plantat

anat transcorrent al llarg de la nostra existència.

en la nostra ubicació durant tots aquests anys.

I encara que la situació pandèmica que encara estem

També farem un especial esment a les nostres falle-

vivint ens ha obligat a cancel·lar uns actes que, segur,

res majors i presidents tant grans com infantils, I com

hagueren sigut molt emocionants, ens queda l’opor-

no, hem recopilat totes i cadascuna de les portades

tunitat de celebrar-ho en un moment més idoni, i així

dels nostres llibrets, un element primordial per a

poder gaudir-lo en tota la seua esplendor.

la nostra comissió al llarg de tots aquests anys.

78

“Durant aquest aniversari tan emotiu se celebren els anys de dur treball, emocions i sentiments que experimentem mig segle arrere”

50 AN I V E R S AR I

Falleres Majors 1974-2022

Rosario Marujan. FM 1974.

María Amparo Boigues. FM 1975.

Ana María Roger. FM 1980 i 1988.

Mª Pilar Vila. FM 1981 i 1982.

Mª Carmen Soto. FM 1983 i 1990.

Ana Mª Alegría. FM 1984 i 1987 i FM FJFS 1998.

79

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Falleres Majors 1974-2022

Mª Carmen Coronado. FM 1985.

Catalina Soto. FM 1986.

Isabel Arnau. FM 1989.

Marian Alegría. FM 1991.

Lidia García. FM 1992.

Mª Pilar Ortiz. FM 1993.

Mari Carmen. Fallera Major 1985.

80

50 AN I V E R S AR I

Soraya Navarro. FM 1994.

Guadalupe Navarro. FM 1995 i 2001.

Silvia Navarro. FM 1996.

Teresa Fernández. FM 1997 i 1998.

Ana Santibáñez. FM 1999.

Sandra Navarro. FM 2000.

Belinda Guerra. FM 2002.

Carmen Rios. FM 2004.

81

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Falleres Majors 1974-2022

Tania Zacarias. FM 2006.

Sara Sangüesa. FM 2007.

Mayte Hernández. FM 2008.

Nadia Solanas. FM 2009.

Patricia Muñoz. FM 2010.

Ana Alicia Batán. FM 2011 i 2014.

Mari Carmen. Fallera Major 1985.

82

50 AN I V E R S AR I

Laura María Pastor. FM 2012 i 2015.

Mari Carmen Blasco. FM 2013.

Vanessa Peláez. FM 2016.

Paula Marrón. FM 2018 i FM FJFS 2019.

Ana Montalbán. FM 2019.

Laura Rivero. FM 2020, 2021 i 2022.

83

Isabel Torres. FM 2017.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

U N A TASCA IN VISIB L E A.C. Falla La Victòria

Moltes són les Falleres majors infantils i grans, que han

president amb l’escut de la nostra Victòria, altres,

tatius, tota victoriana i victorià de cor, sap qui és i

portat la banda al pit com embaixadores de la Victòria

s’han decidit per la caramba amb l’emblema tan ca-

què significa Miguel Ángel Alegria per a la nostra fa-

els últims 50 anys; totes i cadascuna d’elles amb una

racterístic de la nostra falla al pit.

lla. Quan nomenem a Miguel Ángel Alegria i Almiña-

història diferent i unes falles a l´esquena i, espere,

El càrrec de president l’han ostentat grans homes

na, parlem d’uns dels presidents de FJFS, del nostre

que ens queden, com a mínim, 50 anys més d’his-

de la nostra falla; infantils i grans, càrrec que de ve-

president d’honor, parlem de tradició, parlem de lli-

tòria d’or per a la nostra benvolguda Victòria. Altres

gades, ha sigut una tradició que ha passat de pares

bret, parlem de cultura, però sobretot parlem de La

han sigut aquelles xiquetes i dones valentes que du-

a fills amb molta estima i emoció. A la nostra falla,

Victòria.

rant la nostra història han fet un pas més enllà i es

és costum que aquest càrrec siga ocupat pel mateix

Normalment, només ens fixem en les Falleres ma-

van atrevir a ser les màximes representants de la

president durant dos exercicis, per tal que la tasca

jors i infantils de les comissions que conformen

festa Josefina de la nostra comarca, amb el nom de

tinga una continuïtat; i que el vicepresident primer,

al Camp de Morvedre i València les seues vestimen-

la Victòria per bandera, dedicant-se plenament a les

siga el president de l’exercici anterior; encara que al-

tes, els pentinats… Però bé és cert, que el càrrec

falles i portant-les arreu del món.

guna vegada no ha sigut així.

de president és una tasca dura que es veu culminada

Però, i dels nostres presidents, que en sabem? Molts

Parlant de presidents de la falla, no podem obli-

en la gran setmana fallera. Una tasca, de vegades, in-

són aquells que han portat el tradicional faixí roig de

dar-nos mai d’un dels nostres homes més represen-

visible per tal que tot isca perfecte. A l’ombra de la

84

50 AN I V E R S AR I

seua Fallera major, l’acompanya i representa la seua

visibles als ulls de moltes i molts; ja que en una co-

falla allà on va; cercaviles, lliurament de premis, so-

missió amb un nombre tan elevat de falleres i fallers

pars de gal·la… Assessorat per una gran executiva,

mai plou a gust de tots, però està ben clar que el tre-

treballen durament durant tot l’any per tal de tindre

ball, el pes, el cansament i el desgast que comporta

tot a punt per a la nostra gran setmana; reunions

la tasca de president, només la sap i la coneix aquells

per posar a punt la presentació, artistes fallers, piro-

que al llarg dels nostres 50 anys d’història l’han os-

tècnics, proveïdors… Tasca invisible, que només sa-

tentat.

ben aquells que la realitzen.

És per això, que des del 1972, any de fundació de la

Els presidents i presidentes, tenen moltíssimes re-

nostra falla, són molts, no, moltíssims aquells que han

unions durant tot l´exercici: amb presidents de les

portat a la Victòria al seu faixí roig i també al seu cor,

comissions falleres, debats, discussions; reunions

perquè un treball i una tasca com la de president,

amb les seues vicepresidentes i vicepresidents;

no només ha d’agradar-te, sinó que ha de sentir pas-

i també amb la resta de l’executiva, moltes opinions

sió i devoció pel seu emblema. És per aquesta raó,

i diferències, hores i hores de dedicació que són in-

que en aquest llibret “50 anys fent història”, ens agra-

85

“Quan nomenem a Miguel Àngel Alegria i Almiñana, parlem d’uns dels presidents de FJFS, del nostre president d’honor, parlem de tradició, parlem de llibret, parlem de cultura, però sobretot parlem de La Victòria”

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"Cal esmentar, que durant l'exercici 2004/2005, la Victòria va desaparéixer, no va plantar monument" daria rendir un xicotet homenatge a aquells homes,

Isaac Mas i Prades: 2013-2014

on curiosament, les falleres majors de la comarca

ja que a la nostra falla de moment no ho ha fet

Vicente Cuenca i Teruel: 2016-2017

del moment Candela Noverques (Fallera Major Infan-

cap dona, que van decidir entregar-se en cos i ànima

Francisco José Guillem i Rosaleny: 2018-2019

til) i Davinia Bono (Fallera Major) van posar les bandes

a La Victòria :

Samuel Cejudo i Mas: 2020-2022

a la comissió de la falla i a les representants d’aquell

Vicente Morales i Masia: 1971-1972

Sense oblidar mai, que dos fallers de la Victòria

nou exercici: Irene Alcaina (Fallera Major Infantil) i a

Tomás Miguel i Sanz: 1973-1975

van ser els màxims representants de FJFS. Primera-

Tània Zacarías (Fallera Major) amb Víctor Fernández

Vicente Bru i Lacoba: 1975-1979

ment, en l’any 1980 Tomás Miguel i Sanz va ser el presi-

com a president Infantil i també amb Jesús Fernán-

José Vicente Andrés i Martínez: 1979-1980

dent de FJFS; mentre que el nostre benvolgut Miguel

dez, com a president de La Victòria; i Enrique Nover-

José Lacoba i Gimenez: 1980-1982

Ángel Alegria i Almiñana, va ser el més gran dels fa-

ques com a president de FJFS.

Miguel Ángel Alegria i Almiñana: 1983-1987 i 1989-1991

llers de la comarca del Camp de Morvedre com mà-

Actualment, podem enorgullir-se de ser una de

Rafael Vedriel i Arribas: 1987-1988

xim representant, el president de Federació Junta Fa-

les comissions de la nostra comarca amb més nom-

Millán Fernández i Adoves 1992 i 1998-2000

llera de Sagunt durant els anys 1992 – 1998, portant

bre de falleres i fallers, i sobretot, d’un gran nombre

José María Guerra i Nicolás: 1993-1996

al cor la seua benvolguda Victòria.

de cort infantil.

Antonio Hernández i Muñoz: 1996-1997

Cal esmentar, que durant l’exercici 2004 / 2005,

Han transcorregut els anys, i no hem d’oblidar-nos

Alejandro Monzó i Concepción: 2000-2001

la Victòria va desaparéixer, no va plantar monu-

mai, de cadascun dels presidents que han passat per la

Carlos Verdejo i Gil: 2002-2004

ment, va tancar el seu casal durant un any; però tal

Victòria, que l’han feta gran, sobretot dos grans exer-

José Jesús Fernández i Álvarez: 2006-2007

com mana la festa josefina, les victorianes i victori-

cicis, com va ser en l’any 2014 amb Isaac de president,

Juan Mas i Jurado: 2008-2010

ans vam ressorgir de les nostres cendres i vam tor-

alçant el primer premi de secció especial del monu-

Miguel Ángel Segovia i Guillen: 2011-2012 i 2015

nar a plantar monument en l’exercici 2005/2006,

ment gran per a La Victòria al cel, amb una dedicació

86

50 AN I V E R S AR I

"Enguany, a l'actual exercici 2021/2022, esperem tornar a viure les falles al mes de març, amb tots aquells actes que les conformen" molt especial per a totes i tots nosaltres, quan no-

seues presidentes i presidents vam poder gaudir-les

rers de Sagunt el primer premi de secció especial,

més feia uns mesos que el nostre gran Miguel Ángel

de manera diferent, amb total prudència i seguretat;

entrar-los per la nostra avinguda, l’any més especial

ens havia deixat, i aquell premi era seu. El següent

les falles havien tornat.

de la Victòria; a tu, president i amic, gràcies per seguir

fou en l’any 2018, amb Paco com a màxim repre-

Enguany, a l’actual exercici 2021/2022, esperem tor-

endavant. Els temps han canviat, les falles han evo-

sentant de La Victòria, amb el primer premi de sec-

nar a viure les falles al mes de març, amb tots aquells

lucionat, ens hem adaptat, però l’essència de La Vic-

ció especial, també el vam dedicar al cel, a la nostra

actes que les conformen i culminant-les amb les cer-

tòria, la germanor, el companyerisme, l’amistat i la

benvolguda Vanessa. Tots dos exercicis van ser durs,

caviles per les poblacions de la nostra comarca, i so-

cultura, segueix sent la mateixa.

però estem segurs que des d’allà on estan, van fer

bretot, amb l’ofrena a la Mare de Déu, el dia 19 de

Però també, a tots vosaltres, als qui ja no esteu i a

força per tal de veure brillar a la seua Victòria.

març, i per descomptat, la nostra cremà a la nit de

tots els que heu fet possible que la nostra falla con-

Han passat els anys, amb diferents premis per als nos-

Sant Josep, per tal de ressorgir de les cendres per a

tinue fent història, sempre sereu els presidents

tres monuments, amb la germanor fallera que tant

l’exercici següent.

de la Victòria, per això us donem les gràcies; per totes

ens caracteritza, ja que no hem d’oblidar l’actual si-

Per últim, no vull oblidar-me de tu Samuel, gràcies

aquestes tasques invisibles que poca gent sap apre-

tuació sanitària que patim, quan el 10 de març de

per la teua dedicació, amb aquest és el teu tercer

ciar, però que sense la vostra dedicació, avui no po-

2020 van suspendre les falles temporalment a con-

exercici com a president de la teua benvolguda Victò-

dríem estar parlant que La Victòria broda amb lletres

seqüència de la Covid-19. Tots vam quedar commo-

ria, on la tradició va voler que fores el més gran d’en-

d’or el seu 50 aniversari, 50 anys fent història.

cionats, però vam sentir la calor i la germanor de les

tre els victorians; qui anava a dir-te que series tu,

A tots vosaltres, incansables, i aquells que esteu

comissions veïnes, amb l’esperança que tot passaria.

aquell president que aniria al mig de la cercavila l’any

per vindre, que voleu fer gran La Victòria i formar

I així, el setembre del 2021 vam viure unes falles atí-

més esperat per tots nosaltres, aquell president

part de la seua història, moltíssimes gràcies.

piques, on les comissions, i gràcies a l’esforç de les

que esperem que puga replegar pels històrics car-

87

“Ad aeternum”.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Presidents Falla La Victòria

Tomás Miguel

José María Guerra

President 1973-1974-1975 i FJFS 1980

Millán Fernández

President 1992 i 1998-1999-2000

President 1983-1987/1989-1991 i FJFS 1992-1998

Carlos Verdejo

José Jesús Fernández

President 2002-2003-2004

88

Miguel Ángel Alegría

President 1993-1994-1995-1996

President 2006-2007

50 AN I V E R S AR I

Juan Mas

Miguel Ángel Segovia

President 2008-2010

President 2011-2012 i 2015

Vicente Cuenca

Francisco Guillem

President 2016-2017

Isaac Mas

President 2013-2014

Samuel Cejudo

President 2018-2019

President 2020-2022

89

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

FA LLER A MAJOR… dES DEL S N OST RE S C ORS Marian i Ana María Alegría

…I llavors, va rebre una trucada telefònica donant-li

Quan és part de la teua vida, quan des de sempre,

l’enhorabona.

o des de menys, o des de més, pertanys a la gran fa-

L’enhorabona per què?

mília, el fet de portar al pit l’escut de la teua falla és or-

Cati perquè eres la Fallera Major de la Falla.

gull, però si a més s’acompanya de les dues franges

Com??

roges i groga al centre, llavors aquest orgull es con-

Quan ell va arribar a casa li ho va confirmar.

verteix en explosió de sensacions que t’acompanya-

Miguel Ángel, m’han telefonat per a donar-me l’en-

ran durant un any i que es convertiran en records

horabona.

per a tota la vida.

Si, si, és que no es presentava ningú …i... T’he pre-

Ens remuntarem a l´any 1933 o, encara millor l’any

sentat, eres la Fallera Major enguany…

1929, per a entendre del perquè del títol al qual

Et sents part d’aquesta família, la teua segona casa,

pot ostentar qualsevol membre pertanyent a la co-

la teua gent, el teu lloc, i representar-los és una sen-

missió femenina d’una falla, el títol de Fallera Major.

sació pletòrica, no sabem si una sensació pot ser o no

Va ser en aquells dies, any 1929, quan Pepita Samper

pletòrica, però en aquest cas si, existeix, compleix

era proclamada com “Señorita España” títol que ara

amb els objectius d’una manera irreprotxable, per-

s’anomena Miss Espanya, i va realitzar les funcions

fecta…

de Fallera Major de València al ser valenciana, vestint

90

50 AN I V E R S AR I vestit de llauradora, sent així la primera persona de la

letes, puntilles, anaven acompanyats de converses,

festa que lluïa una vestimenta especifica. L’aparició

de secrets, d’il·lusions, de tantes i tantes vivències

del càrrec de Reina Fallera va ser dos anys després,

que una Fallera Major posseeix abans, durant i des-

en el 1931, l’any següent 1932 va passar a cridar-se

prés del seu regnat.

Bellesa Fallera i amb la República en el 1933 va canvi-

Nosaltres ho vam tindre fàcil, molt però que molt

ar a l’actual Fallera Major.

fàcil, el atelier era la nostra casa, i el cap pensant

La dona valenciana ocupa el lloc més destacat

i les millors mans per a fer realitat el nostre regnat

dins d’una comissió fallera.

eren les de la nostra creadora de somnis, les de

El títol o nomenament de Fallera Major li atorga a la

la nostra protectora, les de mamà. Nosaltres ens li-

dona l’orgull de poder representar a la seua comis-

mitàvem a donar el nostre vistiplau, a triar el color i a

sió durant un any, però sobretot ostentar aquest títol

provar-nos, la resta era cosa seua.

és SENTIMENT.

Diversos actes de presentació hem viscut nosaltres

El primer moment és la teua elecció, aquesta vesprada

en haver ostentat el càrrec de Fallera Major en dife-

en el casal en dir el teu nom, ja, ja tot canvia. Continua

rents ocasions cadascuna.

amb el dia de la proclamació, amb assistir a la visita de pleitesia de la resta de falles, i arriba el dia de la teua presentació, el DIA, i llavors sí que el teu cor esclata.

Tenim molts records dels nostres actes de presenta-

“arriba el moment de triar la tela, la tela per al vestit que portaràs per a la teua presentació, moment difícil, encara que portes tota la vida pensant en com serà i en els colors que t’agradaria que portara”

ció, a més teníem la sort d’anar vestides per Mamà i del braç de Papà i això és un Bono Extra.

Quan tot comença, arriba el moment de triar la tela, la tela per al vestit que portaràs per a la teua presentació, moment difícil, encara que portes tota la vida pensant en com serà i en els colors que t’agradaria que portara. Aquesta situació l’hem viscuda moltes vegades a casa, en el atelier amb tantes falleres majors que han depositat els seus somnis a les nostres mans, a les mans de Kathy.

I aquests moments d’elecció de teles, colors, mante-

91

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

“Pense que tant tu com jo hem tingut molta sort, el nostre pare estimava aquest món”

-Ana, que vas sentir tu el dia de la teua presentació, quan et van posar la banda?

Puff…He sigut una privilegiada, he pogut gaudir-ho dues vegades, la primera molt joveneta…El papà, novament va tirar de casa quan els problemes de la nostra siderúrgica feien que perillara l’any faller i que el càrrec quedara vacant.

El segon ja més major, però la il·lusió continuava intacta.

En aquesta segona vegada vaig tindre un dia molt bonic, jo començava el meu regnat i la mamà l’acabava, va ser ella la que em va col·locar la banda, com sempre en vestir-me a casa…

A més, en dir la poesia els tenia als dos al costat de mi i això em feia sentir segura.

Pense que tant tu com jo hem tingut molta sort, el nostre pare estimava aquest món i sobretot el que el càrrec de Fallera Major representa. Ell, any rere any lluitava perquè aquesta figura fora respectada, perquè a la dona que ho ostentava que se li donara el valor que me-

92

50 AN I V E R S AR I rada buscaba a la mia, jugabas a ser mujer...)

reixia. Per aquest motiu considere que era tan important

I va començar a recitar-me la poesia, que m’havia es-

per a nosaltres. Veure’m la banda posada em va fer sentir especial.

crit el meu pare, LA XIQUETA TRANSFORMADA EN DONA,

-I tu,..., que recordes de la teua presentació?

que parlava de tot el que es vivia a casa quan ens prepa-

De quan vaig ser Fallera Major infantil recorde molt el mo-

ràvem per a eixir de casa uns vestits de valencians, nome-

ment de dir la poesia, escrita pel papà i de la qual encara

nant a tots els membres de la família, fins i tot a la meua

recorde part, de memòria, i han passat uns quants anys;

iaia acabant de planxar les sinagües....

Voldria demostrar-vos l’alegria

Veus, això es queda en el cor, això és part del que el càrrec

De que tinc l´ànima tota plena

de Fallera Major deixa en tu, l’amor per un any etern, l’amor per la teua Falla, l’amor a aquest món Faller tan nostre.

M’heu fet sentir una il.lusió Que creixia en mi de dia en dia

I ...arriba la setmana fallera, els dies a contrarellotge

Que anava en mi fent-me pensar

i sense descans, els dies en què el cor va més de pressa que els mateixos peus.

Que mai acabaria d´arribar

La plantà és nit important, tot ha d’estar perfecte,

Voldria jo poder-vos agrair

la gespa, el tan desitjat moment de posar la gespa.

…

Voldria volguts amiguets

L’any que eres Fallera Major t’agrada més que mai la

Que m´heu donat a mi la glòria

teua falla, i probablement no eres objectiva del tot

De ser dels xiquets i les xiquetes

en visitar la resta de monuments, la teua és el primer

La fallera major de la victòria

premi,…, i sí, pot ser que sí, nosaltres hem alçat bande-

De Fallera Major recorde que estava envoltada per totes

roles amb l’1 al capdamunt, …, i sí, aquest any sì que im-

les Falleres Majors dels anys anteriors,que havien acudit

porta la banderola, encara que únicament siga el 16 de

a l’acte, ja que era el 20 aniversari de la Falla, i d’aquell

març i després et passe per alt, o no et passe, però so-

moment en el qual MªCarmen Coronado, la meua Falle-

mies que siga redó el teu any, i el monument entra

ra Major d’aquell 1985, es va acostar a la butaca en la

dins d’aquest somni.

qual jo esperava que em diguera la meua poesia i em

Les despertàs com a Fallera Major també són especi-

va dir “Escolta Marián escolta” i va començar a sonar

als, despertar a tot el barri amb pólvora i música, i des-

la cançó De Niña a Mujer, que Julio Iglesias va escriure

pertar també als teus propis veïns, la xaranga tocant

per a la seua filla,

en el menjador de ta casa és el que té, segur que Vi-

(Eras niña de largos silencios y ya me querias bien, tu mi-

cent Cortés es recorda d’aquell matí que no li va que-

93

A.C. FALLA LA VICTÒRIA dar una altra que pujar del cinqué pis al sisé per a des-

amb l’Avinguda Camp de Morvedre, anava a ser l’últim

dejunar i ballar amb la xaranga, perquè el llit ja era

any de president del papà, i jo volia ser Fallera Major

missió impossible.

i ser-ho del seu braç, va eixir el meu nom… I ací va co-

Cada dia et recullen en el teu portal engalanat,

mençar l’aventura…

al so del pasdoble València i a l’olor de la pólvora,

I saps d’aquell moment en el qual després d’una cerca-

sí, eres tremendament feliç, et fan sentir important,

vila arribes al barri, cansada d’haver caminat, amb els

eres la seua Fallera Major, i tu continues somiant.

peus una mica adolorits, però quan arribes i divises

Cercaviles per a visitar a les altres comissions, cercavi-

el monument i la xaranga es posa a tocar València, lla-

les en els quals et situes en el mig, en el centre de les

vors s’oblida el cansament, el dolor de peus, i s’estarrufa

files, tenint a la teua comissió a esquerra i dreta prote-

la pell… Aquest moment és únic, i si vas davant d’aques-

gint-te, avançant amb tu, amb la música posant el fer-

ta xaranga amb la teua banda de Fallera Major al pit

mall al teu pas.

i arribes envoltada al teu barri de somriures i d’aplaudi-

I arriba el dia, el 19 de Març, el dia que sempre has so-

ments, això és gran, això és un moment màgic.

miat assolellat, per a desfilar per l’Avinguda, amb el

-I tu?

teu ram i la teua mantellina, i arribar als seus peus i po-

En el meu cas, sempre pense en l’ofrena, era l´últim

der agrair-li tantes i tantes coses boniques a ella, a la

dia de la nostra setmana fallera i les forces ja anaven

mareta. Però no vols que el matí acabe, no vols arribar

al límit, però en arribar al final del recorregut i veure a la

a la falla per a escoltar la mascletà, perquè això signifi-

Verge tan a prop, en tindre-la davant, una esgarrifança

ca que ja no queda res, que en qüestió d’hores tot serà

em feia tremolar. El papà em va agafar de la mà, men-

devorat pel foc, i et despertaràs.

tre jo aguantava les llàgrimes. Poder entregar-li el meu

I llavors, vas veient passar les hores sense voler, ar-

ram sent Fallera Major era el que sempre havia esperat.

riba la nit i has d’agafar la metxa amb força per a en-

El meu somni no es va quedar ací, després d’aquest

cendre la traca que farà el monument cremar, una nit

any perfecte, vaig pujar una miqueta més amunt.

que marcarà la continuïtat de la teua falla, però que

La meua falla, La Victòria, em va permetre aconseguir

suposa un pessic en el teu cor en veure que tot es va

l’escaló més alt en nostra llavors Junta Fallera de Sagunt

evaporant, que aquest somni està arribant a la seua fi.

i no puc descriure els sentiments d’aquest any.

-Marián, hi ha alguna cosa que recordes especialment?

En la nostra falla, em sentia abrigallada, protegida,

M´enrecorde de la meua elecció com si fora ara ma-

volguda i en aconseguir arribar a ser la Fallera Major

teix, en el casal prefabricat del carrer Sevilla cantonada

del nostre Camp de Morvedre…Em pesava molt la res-

94

50 AN I V E R S AR I

“El càrrec de Fallera Major és etern, quan l’any acaba en el teu cor queda com un sou vitalici”

ponsabilitat, el no saber si anava a poder estar a l’altura

Saló de Plens de l’Ajuntament de Sagunt, i no perquè

del càrrec.

em vera més bonica o més lletja, perquè fora més bo-

Però va ser tan fàcil!!!! Simplement em vaig deixar por-

nic o no, simplement perquè el vaig triar pensant en la

tar, tenia una cort unida que gaudia amb mi cada acte,

mamà, el meu Santa Catalina taronja. Tots els astres

una xiqueta al meu costat que amb les seues ocurrències

es van alinear aquesta nit, era un 13 de Desembre qual-

em feia riure, i a Chelito, jajajajaja que em posava ferma.

sevol, un 13 de Desembre, dia de Santa Lucía, patrona

La mamà estava pendent de cada detall perquè sempre

de les modistes, veritat que és curiós? A mi em va sem-

estiguera a punt en el moment concret, el papà cuidava

blar la casualitat més meravellosa del món.

de mi com sempre ha fet i em donava seguretat, la resta

El càrrec de Fallera Major t’atorga el privilegi de la

venia rodat.

representació, però és molt més, el fet de posar-te

Vaig sentir l’afecte de cada comissió, de cada president,

la banda al pit suposa una responsabilitat, un respec-

de cadascuna de les meues xiques, les meues falleres

te per què implica el fet de portar-la, el valor que té

majors que em deixaven representar-les encara que jo

i el que significa.

fora simplement una més. No importava la roba que por-

Per a la fallera de cor que anhela poder portar-la,

tàvem posada, només els sentiments que ens unien, el nos-

és un somni complit.

tre amor incondicional a aquest món nostre, les falles.

El càrrec de Fallera Major és etern, quan l’any acaba

Si he de ser totalment sincera, ací hauria de fer un incís,

en el teu cor queda com un sou vitalici, sempre i per

ja que, encara que no tinc un vestit favorit (cadascun d’ells

sempre seràs la Fallera Major d’aquest any. Un any

formen part del meu any , no pel vestit en sí, sinó perquè

que es converteix en vivències, anècdotes, pensa-

van vinculats a un acte , a uns records...) sí que tinc un

ments, il.lusions, però sobretot un any que s’ompli

vestit especial, el vestit de la meua proclamació en el

de records.

95

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

A ctiv itats div er ses a l ll arg de 50 anys A.C. Falla La Victòria Nit d'Albades

96

50 AN I V E R S AR I

Cremà de la Plantà

97

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Murta

98

50 AN I V E R S AR I

Jornada benèfica (AECC)

Cremà

Carrera sol·lidària

99

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Recollida banc d'aliments

Visita a ADICAM

Donació de sang

Premis concurs fotografia

Capea

100

50 AN I V E R S AR I

Dia del soci

Curs CRE de falles

Visita a les Corts Valencianes

Paelles

Fira d'Abril

101

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Cavalcada

102

50 AN I V E R S AR I

103

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Grup de Danses

104

50 AN I V E R S AR I

105

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Presentació

Crida

Visita Foguera agermanada

Setmana Cultural

106

50 AN I V E R S AR I

Ornamentació de carrers

107

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Playbacks

108

50 AN I V E R S AR I

Premi Pepet

Premis Lletres Falleres

Premis Generalitat

109

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

2010. Vicente Tornador

M O NUMENTS A.C. Falla La Victòria

110

50 AN I V E R S AR I

2014. Francisco Fuentes

2013. Francisco Fuentes

111

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

2016. Miguel Ángel Royo

2015. Francisco Fuentes

112

50 AN I V E R S AR I

2017. Miguel Ángel Royo

1 13

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

2018. Ferni Llopis

114

50 AN I V E R S AR I

2020-2021. Ximo Martí

1 15

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

No podíem tancar aquesta secció sense abans deixar constància mitjançant imatges de la trajectòria d'un dels nostres emblemes

5 0 anys de LL IB R ETS A.C. Falla La Victòria

més importants des de fa ja algunes dècades, el nostre llibret de falla.

Ací podem observar l'evolució en disseny, maquetació i edició de cadascuna de les portades tant de llibret adult com infantil que han anat elaborant les diferents delegacions de coordinació de llibret al llarg de tots aquests anys, des de l'any 1972 que es va editar el nostre primer llibret fins a l'actualitat.

Esperem que gaudiu d'aquesta secció com ho hem gaudit aquest equip de llibret editant aquest apartat.

Volem agrair l'ajuda d'Ana María i Marián Alegria per la seua col·laboració a l'hora d'enviar-nos totes aquestes portades de llibret.

“Esperem que gaudiu d'aquesta secció com ho hem gaudit aquest equip de llibret editant aquest apartat”

116

50 AN I V E R S AR I

Llibret 1972

Llibret 1973

Llibret 1974

Llibret 1975

Llibret 1976

Llibret 1978

Llibret 1980

Llibret 1981

117

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Llibret 1982

Llibret 1983

Llibret 1984

Llibret 1985

Llibret 1986

Llibret Infantil 1986

Llibret 1987

Llibret 1988

118

50 AN I V E R S AR I

Llibret 1989

Llibret 1990

Llibret 1991

Llibret 1992

Llibret 1993

Llibret 1994

Llibret 1995

Llibret 1996

119

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Llibret 1997

Llibret 1998

Llibret 1999

Llibret 2000

Llibret 2001

Llibret 2002

Llibret 2003

Llibret 2004

120

50 AN I V E R S AR I

Llibret 2006

Llibret 2007

Llibret 2011

Llibret 2012

Llibret 2008

Llibret 2013

121

Llibret 2010

Llibret 2014

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Llibret 2015

Llibret 2016

Llibret 2017

Llibret 2018

122

50 AN I V E R S AR I

Llibret 2019

Llibret 2020

Llibret 2021

Llibret 2022

123

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

ASSAJOS FALLERS A.C. FALLA LA VICTÒRIA

124

A S S A J O S FAL L E R S

125

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

EL CU LTE A L LL IB R ET Rosana Muñoz i Camacho

Fallera de l’A.C. Falla La Victòria

Paco Quiles i Tudón

Faller de l’A.C. Falla La Victòria

126

A S S A J O S FAL L E R S

"els premis són revulsius per a l'evolució i perfeccionament dels llibrets de falla" Evolució dels llibrets a la falla La Victòria

qual s’ha arribat gràcies a premis i subvencions que fo-

Molt ha plogut des que el 1924 es publicara el primer

menten la creació literària, l’adequació dels textos i la

llibret del Camp de Morvedre al municipi d’Estivella.

ivestigació que deriven en el respecte i el culte al llibret

No per la convulsa història d’Espanya viscuda des d’ales-

de falla.

hores o perquè en eixe poble ja no es planten falles a excepció dels dos monuments erigits en la dècada

Premis i subvencions que animen a millorar el llibret

dels huitanta del segle passat sinó per l’evolució que ha

El primer llibret va ser publicat l’any 1855, editat per la

experimentat aquesta eina de comunicació que s’ha

Plaça de L’Almodí de València i escrit pel lliterat Josep

convertit en una de les icones fonamentals de la festa,

Bernat i Baldoví; si bé el terme “llibret de falla” no es

així com a mitjà d’investigació i divulgació de la cultura

va utilitzar fins a finals del segle XX. Però el seu ús

local i autonòmica.

es va consolidar a principis del següent amb la creació

Amb el pas del temps, la nostra comissió ha inclós

dels premis de Lo Rat Penat.

en el llibret pàgines dedicades a l’estudi de la cultura

A la nostra comarca, igual que succeïra a principis

popular, a més de les seccions habituals sobre els cen-

del segle passat a València, els premis són revulsius

sos, monuments o representants. Una situació a la

per a l’evolució i perfeccionament dels llibrets de falla.

Va ser a partir de la creació de subvencions de premis a l’edició en valencià quan el llibret de la nostra falla s’ha sotmet a un procés d’ampliació de continguts i d’increment de la qualitat, més accentuat durant els últims anys.

127

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"En l'actualitat hi ha diferents premis creats per a falles de la comarca" En l’actualitat hi ha diferents premis creats per a falles de la comarca o per plataformes falleres que persegueixen el foment d’aquest tipus de d’assajos literaris o d’investigació i la seua publicació en les llibrets, com és el cas de Lletres Falleres. En aquesta federació de falles participa la comissió El Mocador de Sagunt com falla col·laboradora, amb l’organització dels premis Emili Llueca i Mocador, al millor article sobre falles i cultura popular en un llibret de falla del Camp de Morvedre o de la Comunitat Valenciana, respectivament. Aquests guardons van ser creats en 2009 i en menys d’una dècada son ja tot un referent i s’han convertit en un dels grans al·licients perquè les falles de la comarca s’animen a incorporar assajos en els seus llibrets.

I va ser en aquesta convocatòria quan la nostra falla va rebre la seua primera nominació, per l’any 2015, premi que va guanyar Paco Quiles, faller de la nostra comissió.

Dins dels premis que fa anulament Lletres Falleres hi ha altres premis als quals poden optar qualsevol

128

A S S A J O S FAL L E R S falla del Camp de Morvedre, no només pel seus assa-

Fora d’aquesta plataforma, a la capital del Camp

un poema o activitats dirigides als infants, sempre

jos. Hi ha premis al disseny del llibret, a la coherència,

de Morvedre hi ha altres premis que també fomen-

que vagen en consonància amb la temàtica del mo-

a la poesia, crítica, portada, a la part infantil del lli-

ten la creació literària o la investigació sobre falles

nument infantil.

bret, entre d’altres.

o temes de cultura popular i l’ús normatiu del valen-

Aquests premis els ha convocat fins fa uns anys la fa-

Pel que fa a aquests premis, la nostra comissió ha si-

cià. També han sorgit convocatória de premis amb la

lla Santa Anna de Sagunt, als quals la nostra comissió

gut nominada en els dos últims anys al premi Comfet,

finalitat de reconèixer la qualitat de la part infantil

també ha participat en vàries ocasions.

premi que s’otorga a la millor part infantil d’un llibret

del llibret, premiant els continguts didàctics i cultu-

La nostra falla com la falla Plaça Rodrigo, han creat certà-

de falla, i al premi Ortifus a la coherència, encara

rals, destacant així la tasca realitzada en la part in-

mens infantils per fomentar la creativitat literària dels es-

que participem a totes les convocatòries.

fantil. El contingut pot ser un conte, un text teatral,

colars del municipi i divulgar-los en els seus llibrets.

129

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"La Generalitat Valenciana també valora la promoció de l'ús de la llengua valenciana"

Per la seua banda, l’Ajuntament de Sagunt atorga

de l’ús de la llengua valenciana a través dels llibrets

en aquests premis, sempre hem aconseguit estar,

des de fa algunes dècades diferents premis per a

de falla. Ho fa des de 1992, mitjançant les subvenci-

al menys, entre els 40 millors llibrets premiats de la

promoure l’activitat cultural en l’àmbit faller, perquè

ons concedides a manera de premis per part de la

Comunitat Valenciana d’un total de quasi 300 comis-

considera que aquest pot arribar a un gran nombre

Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

sions participants.

de persones a través dels llibrets o els monuments

en què pot participar qualsevol comissió dels 125 mu-

Aquesta àrdua però satisfactòria tarea de fer llibret,

en si. D’una banda, concedeix premis als llibrets de fa-

nicipis fallers de la Comunitat Valenciana. Amb ante-

va començar fa ja més d’una dècada, de la mà de

lla, amb dotació econòmica per als tres millors tre-

rioritat a aquesta convocatòria existien uns premis

Miguel Ángel Alegría membre de la comissió a més

balls que, al seu criteri, promouen la cultura comarcal.

similars, atorgats per l’Ajuntament de València.

de president durant alguns anys, i posteriorment

A més, el consistori saguntí atorga una altra terna

Premis als qui, encara que durant els exercicis 2018-

president de la Federació Junta Fallera de Sagunt.

de premis a la crítica o la poesia de les comissions,

2019 no vam poder estar al menys entre el 80 primers,

Hui en dia, és president Honorífic de la nostra falla,

inclosa en els seus llibrets.

hem obtingut la recompensa de haver sigut premiat

hem continuant així el seu treball.

Pel que fa a la nostra comissió, hem rebut premis

com a participant durant la resta d’anys que ha hagut

Per als darreres anys, es va comptar amb la coordi-

per ambdues seccions: pel llibret en general i per po-

convocatòria des de l’any 2009, malgrat la pandèmia

nació de Paco Quiles, i delegades Cristina De Haro,

esia i crítica.

originada des de fa ja dos anys.

Laura Lechón i una servidora fins a l’any 2017. A partir

La Generalitat Valenciana també valora la promoció

A lo llarg de tots els anys que hem concursat

d’aquest moment, van formar un altre equip durant

13 0

A S S A J O S FAL L E R S

2018 i 2019, capitanejat per Josep Lluís Martí i Guada Navarro.

Per a finalitzar, a l’exercici 2020 formarem grup de llibret amb Rosana Lacoba, Verònica Balaguer i una servidora.

Des dels dos últims anys, inclosa la pandèmia, hem estat colze a colze Verònica i jo.

Situació actual dels nostres librets En l’actualitat, són ja onze les falles del Camp de Morvedre que s’han classificat entre les huitanta millors comissions de tota la Comunitat Valenciana per la promoció en els seus llibrets, segons els resultats obtinguts en 2020.

El llibret de la falla La Victòria, amb el lema Qui mou els fils?, es va situar en la posició vint-i-dos. Aquest premi, va ser fins ara el millor de la història en que la comissió començà a participar.

A l’any 2015, va aconseguir erigir-se com la primera falla a comptar amb el suport de la UNESCO, abans fins i tot de la declaració per part d’aquesta institució internacional de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Ho va fer pel seu treball de conscienciació sobre l’ús de la llum a través del seu projecte Il·luminem! que va

13 1

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"aquests premis són un al.licient que anima a esforçar-se més en l'elaboració del llibret"

abastar tant al llibret, amb fotografies realitzades

a la classificació general o només a les de la capital.

en la foscor i il·luminades amb llanternes, així com

Òbviament, la finalitat última del perfeccionament

a diversos esdeveniments realitzats durant l’exerci-

del llibret de falla no és la participació en aquestes

ci entre els quals va destacar la Cremà de la Plantà,

convocatòries però, aquests premis són un al·licient

en què es va recrear, també amb llanternes, una cre-

que anima a esforçar-se més en l’elaboració del lli-

mà virtual plasmada en una fotografia.

bret, la qual cosa, ens ha dut a superar-nos, aconse-

La nostra comissió participa en els premis de l’ùs

guint a l’exercici 2021 el premi 15é.

i promoció del valencià des de fa ja més d’una dècada.

Enguany, la Generalitat Valenciana ha augmentat

La perillosa tasca del “llibreter”

la dotació econòmica per a la concessió dels premis

En aquest culte al llibret, la tasca dels “llibreters”,

al llibret, separant les classificacions de les comis-

com comunament es coneix a les encarregades i els

sions falleres de la Comunitat Valenciana, que aug-

encarregats de coordinar-lo, comporta certs riscos.

menten de 75 a 80 premis, i un nou llistat de falles

És una tasca àrdua que habitualment no està reco-

de la ciutat de València, que passa de 20 a 25 premis,

neguda per les falleres i els fallers de la pròpia co-

si bé aquestes últimes poden decidir si és presenten

missió, ja que a diferència d’altres àrees en les falles

13 2

A S S A J O S FAL L E R S que concentren la seua tasca en la setmana fallera

ca que romandrà en el temps després de la cremà

o en les precedents, les coordinadores i coordina-

del monument i el tancament de l’exercici, com a re-

dors del llibret hem de treballar intensament durant

cord inesborrable que atresora la literatura efímera

tot l’any perquè, durant el mes de gener, pugem tan-

que generen les falles.

car a temps les publicacions. En aquesta tasca, s’han

“En algunes ocasions, pot haver disputes sobre el número de fotos que es publiquen, ja que es creuen que el llibret és un mer anuari o àlbum de fotos”

de conjugar els cànons que regeixen en l’elaboració

Els maquetadors: amics insofribles dels “llibreters”

del llibret amb els gustos de la comissió i, depenent

És impossible parlar de la maquetació sense abans

d’aquesta proporció i de la quantitat de falleres i fa-

esmentar el disseny de l’interior del llibret. I és

llers, hi pot haver diferències.

que són tasques complementàries pel que no té sen-

En algunes ocasions, pot haver disputes sobre el nú-

tit que existisca l’una sense l’altra.

mero de fotos que es publiquen, ja que es creuen

En les empreses que s’encarreguen d’oferir serveis

que el llibret és un mer anuari o àlbum de fotos de tot

editorials és molt habitual que siga el mateix disse-

l’exercici, si bé és cert que hi ha d’haver un espai per a

nyador editorial qui s’encarregue de la maquetació.

això en la publicació, però en la justa mida.

De manera general, i passar a explicar què és una ma-

El nostre treball està ple d’anècdotes. I encara que tot

quetació, el dissenyador editorial és qui esbossa l’in-

i els neguits i alguna que altra decepció patides du-

terior d’un llibret.

rant la seua labor, pot més el culte i l’amor al llibret.

Aquest estipula els marges, la tipografia, la jerarquia

Això i el fet de forjar grans amistats, tant en la teua

per als títols i els estils de paràgraf. Una vegada que-

comissió com en l’equip de coordinació i amb els nos-

da això estructurat, la maquetació entra en joc.

tres homòlegs en altres falles.

El maquetador és qui distribueix el text i els gràfics,

D’aquesta manera, un exercici rere un altre tornem

les fotos, anuncis comercials, etc.; dins del disseny

a coordinar aquesta petita joia de la festa fallera,

predeterminat. Després, aplicarà tots els estils al text

o pots recollir el testic d’altres falleres i fallers que van

corroborant pàgina per pàgina que no es deixa divisi-

fer en altre temps la mateixa tasca. Aquest és el

ons sil·làbiques errònies ni línies “òrfenes” o “vídues”.

meu cas, he passat de ser subdelagada a coordinar

La maquetació en qualsevol llibret de falla ha de tin-

tan incommensurable feina amb col·laboració i ines-

dre com a fi oferir ordre i harmonia visual.

timable treball de les meues companyes de batalla

El que diferència una bona maquetació d’una dolen-

des de fa alguns anys.

ta ve de la mà de la persona encarregada d’aques-

Tot açò, una festa fallera com aquesta és l’úni-

ta tasca. El coneixement i la pràctica en aquest

13 3

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

13 4

A S S A J O S FAL L E R S

"fem una tasca meravellosa compartint la nostra cultura valenciana"

art és tan indispensable que fan del maquetador i la

sió, components de la junta executiva, llistat de falleres

gut durant tot l’any, i ja van uns quants. Han hagut

seua habilitat d’eliminar errors visuals que siga l’eina

i fallers de la comissió, i poesies dedicades a aquestes:

de tot tipus, però sempre amb una cuidada maque-

principal per a una maquetació grandiosa i satisfac-

explicacions de les falles, i així com els seus esbossos;

tació, disseny i impressió.

tòria.

llista de recompenses, actes més destacats, tant de

I des de fa ja diversos anys, hem apostat per l’evolu-

Les coordinadores i els coordinadors del llibret po-

la part adulta com de la part infantil.

ció, ja que els llibrets impresos s’han convertit en tes-

den tindre una idea general del tema que consultar

A més, en l’elaboració del nostre llibret, la nostra

timoniatges d’aqueixa evolució de la festa fallera.

amb el maquetador per a així portar a bon port el

comissió ha anat realitzant al llarg de tots aquests

Són la manifestació literària, social, artística i lingüís-

treball final.

anys un gran treball de recerca i creativitat i s’han es-

tica de les falles.

Així, al llarg d’aquestes cinc dècades, en la nostra co-

crit articles relacionats amb els seus monuments, ar-

Arriba el mes de gener, s’acosten les dates en les quals

missió hem anat avançant amb els temps en l’edició

tistes, i la nostra festa que són realment interessants.

has de tindre preparat el llibret de falla. I per a acon-

dels nostres llibrets de falla.

I és que, som una falla que fem una tasca meravellosa

seguir un excel·lent llibret de falla com és el nostre,

I des d’aquell, publicat en 1971, editat íntegrament

compartint la nostra cultura valenciana.

és convenient planificar-lo, tindre en compte algunes

per un membre de l’executiva i poeta, que comptava

Fins a l’últim exercici faller, han sigut diversos els col·

característiques com la grandària o l’enquadernació.

amb a penes 50 pàgines, no es van oblidar de l’estruc-

laboradors editorials que han format part de la nostra

En aquesta funció, els maquetadors tenen un paper

tura que hui dia coneixem en la publicació d’un llibret:

història en l’enorme funció d’elaborar un llibret de fa-

molt important a l’hora d’aconsellar o decidir quin ti-

portada, texts (pròleg, saludes, poesies) i anuncis

lla, com a Yogurt de Fresa, amb Miquel i Raül al capda-

pus de llibret pot resultar més atractiu aqueix exer-

dels col·laboradors comercials del barri i del poble,

vant, seguint amb Panal Fallero i José Tena con un dels

cici faller.

que solen anar al final de la impressió.

principals artífexs i, actualment amb Eureka Solucio-

A l’hora d’imprimir llibrets de falla, en la nostra comis-

Hui dia, aquesta l’estructura es manté i segueix amb la

nes, format per Alejandro, Alicia i Paco, han aconseguit

sió, hem optat per combinar pàgines de color i pà-

mateixa composició: saluda del president de la comis-

plasmar amb major il·lusió tot aquest temps l’esdevin-

gines en blanc i negre. Amb l’evolució de la tecnologia

13 5

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"hem de sentenciar que la professió d'un maquetador o dissenyador gràfic s'ha reconegut" digital, et permets poder triar quin nombre de fulles editar en blanc i negre i a color. Antigament, calia fer seguides una quantitat de pàgines per a completar plecs (normalment eren de dotze pàgines).

Així hem seguit, amb l’opció de maquetar fulles a color i en blanc i negre segons les nostres necessitats, o segons ho requerisca la línia de la maquetació.

Una altra de les parts no menys importants de l’edició d’un llibret de falla, és l’enquadernació. La nostra delegació de llibret sempre ha apostat per la combinació de la tapa dura, que l’hem emprada per a destinar a la diferents convocatòries de premis als quals ens presentem, i la tapa blana per al repartiment i lliurament a la comissió i socis i col·laboradors.

Tot això forma part d’una àrdua faena i molt laboriosa que durant mesos has de organitzar i desenvolupar perquè el treball final siga el resultat d’una labor ben acabada.

Després d’uns quants anys que hem dedicat a plasmar en un llibret de falla l’esdevingut en un exercici faller,

13 6

A S S A J O S FAL L E R S hem de sentenciar que la professió d’un maquetador o dissenyador gràfic s’ha reconegut, i des de la nostra humil opinió no ens queda més que dir que són uns “amics insofribles” als quals els comptem les nostres idees de “bomber torero”, que a vegades no tenen molt sentit i al final acaben sent ells mateixos els que amb la seua llarga llista de recursos aconsegueixen un treball sensacional i això és d’agrair, perquè no hi ha res millor que tindre la certesa i la seguretat que amb moltes hores de treball i esforç aconsegueixen la satisfacció de la comissió amb el treball final.

Això és el que hem obtingut en l’edició dels nostres llibrets en l’última dècada, tenint en compte els nostres assoliments en diversos premis en els quals hem participat.

Només ens queda reconéixer el treball de tots els professionals que han col·laborat i continuen col· laborant en la maquetació, disseny i edició dels nostres llibrets de falla en tots aquests anys d’història.

Amb tot això, tan sols volem deixar escrita una reflexió, continuar treballant per les falles i per la cultura, que ens enriqueix molt a totes i a tots.

“Només ens queda reconéixer el treball de tots els professionals que han col·laborat” 13 7

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

5 0 ANIV ER SA RI, U N P U NT D’I N FL E X IÓ I UNA PERSO N A Hugo Morte Orgullós faller Falla Penya El Mocador

Amb tot el meu afecte i admiració a la benvolguda Falla la Victòria en el seu 50 Aniversari.

13 8

A S S A J O S FAL L E R S

"Enhorabona per molts més anys i moltíssimes felicitats!"

Parlar de La Victòria és parlar de bons amics i ami-

terés ha estat molt reconeguda entre els experts i els

gues, de gent que estima les Falles, que treballa de va-

concursos presentats.

lent any rere any, que amb la seua resiliència han fet

Ambdues accepcions denoten un gran coneixement

un exemple de fer Falla al Camp de Morvedre i tot el ter-

de les més originàries tradicions valencianes i de les Fa-

ritori valencià.

lles, com se diu popularment, sou una Falla de soca i arrel.

Els darrers any els seus monuments fallers, grans i in-

Podiem fer una oda poètica detallant tot el que feu,

fantils, que hi participen a la categoria especial de FJFS

però no és l’objectiu.

són d’una quailitat i envergadura admirable. Vos anime

Enhorabona per molts més anys i moltíssimes felicitats!

a que continueu i no deixeu d’innovar i experimentar,

Conec a moltes persones que estime a la Falla, com per

és el cami de present i futur. Altre indispensable de La

exemple la persona que m’ha convidat a fer aquest es-

Victòria és el seu llibret, una joieta literària molt espe-

crit. Gràcies Rosana per tanta estima, és recíproc. A to-

rada tots els anys. La constant evolució i temàtica d’in-

tes elles i tots ells un fort abraç.

13 9

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

140

A S S A J O S FAL L E R S

Però us demane per favor, destacar, una persona

tradicions, de la nostra llengua, els nostres costums,

que ha segut pare, home, faller, presi, mestre, indispen-

de tot allò que envoltava a la seua terra.

sable de Sagunt, i orgullós de ser el seu amic. Com sa-

Tots els anys al mes de febrer anàvem junt a Rosa Carot,

beu em referix a Miguel Ángel Alegría i Almiñana. Ell va

a portar els llibrets a Conselleria per al concurs de la

construir un punt d’inflexió a les nostres estimades Fa-

GVA, aleshores, érem 3 o 4 Falles, els qui participàvem

lles de sagunt.

tots els anys. Era una tradició, i per supost parlàvem

A l’any faller 1994-1995 vaig ser per primera vegada

de la temàtica tractada als llibrets, cada vegada més in-

president de la Falla El Mocador i a l’assamblea allí es-

teressant i argumentada. Es podia parlar de qualsevol

tava ell, repartin sapiència i bon fer, criteri i innovació,

tema cultural amb ell. Sempre enriquia i et donava al-

consens i diàleg, convidant a la participació i la plura-

gun ensenyament.

litat, un president que des del respecte i l’educació

Per tot açò pense que aplegar al 50 ANIVERSARI DE L’AC

fou un avançat a la seua època. I era faller de La Victòria,

FALLA LA VICTÒRIA, és conseqüència de persones

la seua estimada i benvolguda Falla.

com el meu admirat MESTRE Miguel Alegría.

Recorde en la darrera etapa fallera de Miguel, parlàvem molt de Falles, i sobre tot de llibrets. Era un enamorat de la cultura en general i la festiva en particular, de les

“Recorde en la darrera etapa fallera de Miguel, parlàvem molt de Falles”

141

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

L A FA L L A DESA PA RE G U DA I L’ART ISTA D E L P ORT Lluís Mesa i Reig

Historiador del Camp de Morvedre, cronista d’Estivella, tècnic AVIVA/laXARXA, professor de valencià, apassionat de les falles, valencianista i persona.

Havia passat el matí a la Biblioteca Valenciana. Un al-

Era tot un compromís perquè realment no espera-

tre dia havia omplit la taula de llibres antics.Torna-

va trobar molt més que el títol i algun tercet al·lusiu

va a fer-ho, cada vegada que m’encomanaven algu-

al seu contingut. Efectivament quan li va tocar el torn

na col·laboració per a un llibret de falla. Tanmateix

a l’article i em posí en faena, sols aparegué el que es-

aquesta vegada l’encàrrec no sabia a priori si tindria

perava. Pepa, la de la Biblioteca Valenciana, va por-

bon resultat. Me l’havia fet Empar. Era d’una falla

tar-me tot el que feia referència a les falles d’eixe any.

del Port de Sagunt.

Vaig saber de seguida per a quina comissió havia tre-

Ella tenia un iaio que, en uns anys de la seua vida,

ballat. Es tractava la de Troia-Cervantes. Ho vaig sa-

va fer cadafals fallers, Eixe fet li havia aprofitat, com a

ber perquè al costat de l’esbós estava en llapis el nom

coordinadora del llibret, a dedicar-li un monogràfic.

de Josep Mateu. Era l’única dada destacable que vaig

Demanà col·laboracions a gent que l’havia tractat

esbrinar en tota la vesprada. També trobí un tercet

com a fuster, faller i poeta festiu. A mi, m’havia dit que

a mà que deia “Mateu és l’artista d’un cadafal esbor-

investigara al voltant del cadafal que havia plantat

rat, al qui la falla se l’ha desintegrat”.

a la ciutat de València. Ella pensava que al voltant

Em va estranyar tanta anotació en una publicació fa-

de l’any 1925.

llera. Així que aní a llegir la premsa. Deia que aquell

142

A S S A J O S FAL L E R S

“Volia contar-me que li havia vingut a la ment el record d’una talla de Sant Josep que es trobava a casa de la tia Vicenta”

any un cadafal havia desaparegut i no es va cremar.

par. Li comentí si el seu iaio tenia un Sant Josep a casa.

Malgrat la denúncia que se’n va fer, mai es va resol-

Em va dir que ho ignorava. En eixe instant em vaig

dre el misteri. Eixe titular em va descol·locar però no

trobar perdut novament. No sabia per on continuar

sabia què fer.

avançant en la investigació.

En el darrer moment, obrint una revista, va caure

Però una volta, allí desviàrem la conversa. Em va co-

un paper. Pensava que era algun full de la bibliote-

néixer fa un any en una tertúlia fallera. L’havia orga-

ca que s’hi havia quedat dins. Però no. En arreple-

nitzat la seua falla del Port de Sagunt. M’havia llegit

gar-lo vaig vore que era vell. Realment no era un full

en la secció de falles que tenia en un diari gratu-

sinó una factura. En la capçalera, posava escrit en una

ït del Camp de Morvedre. Li agradava com ho feia.

llapissera Josep Mateu. Era de la botiga “Magatzems

Un dia se’m va presentar. Des d’aleshores, sempre

les Olletes”. Estava datada el 15 de març de 1925.

que ens trobàvem, xarràvem una miqueta. Aquella

No li vaig donar massa importància però li diguí a Tere

vesprada vam fer-ho més. S’hi va fer de nit. Em va

que me’n fera una fotocòpia. Ella, sempre tan atenta,

dir de quedar-me a sopar i vaig acceptar. Era tard.

me la va ampliar.

Per un instant es va fer el silenci. Ens miràrem. Un bes

En eixir, em quedí per uns instats pensant en els

va esguitar-nos els nostres llavis. Esclataren després

magatzems. Encara existien però de segur que ja

la intensitat de les abraçades i la celeritat apassiona-

no conservarien cap referència a eixe concepte ni a

da. Marxàrem al seu dormitori. Hi vaig estar fins que

la factura. Així i tot vaig anar allí. En entrar un amable

quasi es va fer de dia.

depenent em va dir que esperara. Isqué amb un qua-

Al sendemà em telefonà. Pensava que desitjava repe-

dern de factures on estaven apuntades les de 1915 a

tir alguna de les intimitats de la nit anterior. Però no.

1925. Era una meravella de llibre. Va passar els fulls

Volia contar-me que li havia vingut a la ment el record

fins a arribar a l’any 1925, i a la factura 15. Allí posa-

d’una talla de Sant Josep que es trobava a casa de la

va el concepte: compra d’una imatge de Sant Josep.

tia Vicenta. Ella vivia també al Port de Sagunt. Era fa-

Reflectia que el comprador era un tal Josep Mateu.

llera de tota la vida. Tenia devoció. Per eixa raó, en fal-

El mateix artista faller que estava investigant. Amb la

tar el pare, va quedar-se amb la imatge. Vam quedar

informació, i després d’agrair-li l’amabilitat, torní il·lu-

que la visitaríem de seguida.

sionadament al cotxe.

Arrepleguí Empar. Tinguérem una primera mirada

Ara estava obligat a esbrinar molt més del que m’ha-

forçada però retornàrem a l’actitud d’amics, sense

via proposat. Me n’aní al Port de Sagunt, a casa d’Em-

tindre present que havíem estat amants la nit ante-

1 43

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

rior. Va tardar la tia Vicenta a obrir-nos. Empar li havia dit per telèfon que volíem vore la talla perquè jo era un amic seu i historiador de l’art. El sant es trobava al mateix rebedor, damunt una antiga taula situada davall d’un espill. Em va convidar que l’agafarà.

Vaig mirar-la ben bé alhora que vaig sentir en un lateral un tap de suro que tapava una entrada. El deixí a la taula novament. Pepa li demanà un got d’aigua i mentrimentres em vaig quedar esperant al rebedor davant el Sant Josep. Retirí el suro fàcilment.

Es trobava en la base. Era buida per dins i vaig trobar dos cartons. Estaven dins d’un full vell del diari ABC del 2 de juny de 1925. No li vaig donar molta importància. Vaig obrir-lo i traguí el que hi havia dins.

Em fiquí els dos papers en la butxaca. Eren un esbós faller i una fotografia antiga d’un cadafal. Vaig tornar

144

A S S A J O S FAL L E R S

a tancar la figura. Després estiguérem xarrant tots dos

Vaig tornar a llegir tots els diaris valencians de l’època.

amb la tia. Ens acomiadàrem dos hores després.

Passaren uns quants dies i unes bones sessions en la

En el mateix cotxe, vaig desplegar el paper. Era un

Biblioteca Valenciana. Cada vegada, trobava més sen-

esbós de falla. Hi havia tres escenes amb tres perso-

tit a tot. Era com si se m’obriren diferents portes de la

natges: un pintor, un escriptor i un tren. En un angle

història: la lletra a mà en unes velles revistes falleres,

posava: “Tornà a casa -18 de març 1925”. Vaig ser cons-

la factura d’una botiga, la talla d’un Sant Josep, el dis-

cient que tot aquell esbós recuperat estava ple de sim-

gust perquè havien llevat la plaça de Blasco Ibáñez o el

bologia. Pensava que molt més que la postal d’una falla.

discurs de Primo de Rivera al Teatre Principal”. Al re-

Anàrem els dos a ma casa i em dediquí a buscar-li sentit

mat va quadrar tot. El pintor era l’artista faller Josep

a tot. No sabia per on començar. Entrí al cercador d’in-

Mateu. Estava fent dos esbossos fallers. Un coincidia

ternet i vaig escriure: “València 1925”. Trobí dos titulars

amb el publicat en la revista i l’altre amb la foto trobada

de diari que em cridaren l’atenció. Un deia: “la societat

dins la talla de Sant Josep. La persona que estava es-

valenciana demana el tren directe a Madrid al president

crivint era Vicente Blasco Ibáñez, ja que sostenia en la

Primo de Rivera”. El segon titular era més estrany: ” De-

mà el llibre “Arroz y Tartana”. Als peus hi havia un cartell

tenció d’un home amb unes octavetes que deien: “Vo-

que deia “Plasa Blasco Ibáñez”. Estava ratllat. Feia refe-

lem que torne la plaça de Blasco Ibáñez”.

rència al fet que l’alcalde Lluís Oliag, uns mesos abans,

“Estaven dins d’un full vell del diari ABC del 2 de juny de 1925”

145

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"Desitjaven obtindre un guardó, especialment en l'any que complia 50 anys. Sortosament va guanyar. No m'ho podia creure"

li havia llevat eixe nom a una plaça. En l’última escena,

trobada en el Sant Josep, va escriure: “Aquesta falla,

ció. Desitjaven obtindre un guardó, especialment

els vagons seguien a un cartell que deia “A Madrit”.

sense que ningú em vera, me la portí al Port de Sa-

en l’any que complia 50 anys. Sortosament va gua-

Era el tren directe que s’estava demanant des de Va-

gunt perquè la policía havia sigut avisada que no coin-

nyar. No m’ho podia creure. Les falleres i els fallers

lència.

cidia amb l’esbós original i volien emportar-se el ninot

de la comissió de la Victòria es trobaven feliços.

A més, tornant a fullejar el full del diari ABC, el qual

que representava a Blasco Ibánez”. Les lletres esta-

Crec que encara no havia dit la denominació

es trobava a la talla de Sant Josep, vaig fer un altre

ven firmades per Josep Mateu.

de la falla. L’emoció de contar esta història m’ho

descobriment. Contava la notícia del discurs que va

El protagonista del meu article, doncs, no sols era el

havia fet oblidar. Gràcies a Empar vaig descobrir

pronunciar al Teatre Principal el president del govern

iaio d’Empar sinó un blasquista que en dos ocasions

que era gent exemplar i acollidora. No sols això sinó

Primo de Rivera l’1 de juny de 1925. Hi havia unes fra-

havia burlat a la llei: una a la policia i l’altra al mateix

que acabí per fer-me de la comissió. Em va atraure

ses subratllades: “… en este pasaje del discurso se oye

president del govern. Tingué molta sort i no li passà

molt, encara que tal vegada la culpable de tot fou Em-

una voz del público que dice: "Queremos el directo

res. No obstant això, se li llevaren les ganes de tornar

par. El millor és que, a través d’aquella investigació,

a Madrid”. Al costat a mà posava “eixe vaig ser jo”. To-

a fer falles des d’aquell any. Ningú en la família sa-

vaig guanyar un premi i una parella. Ara vivim junts

tal que l’artista i blasquista José Mateu es va infiltrar

bia que havia sigut pels esdeveniments de 1925 i pel

al Port de Sagunt. La talla de Sant Josep la regalà la tia

en l’acte del Principal de 1925 per a demanar el direc-

fet d’haver furtat la seua mateixa falla. Jo ho havia

Vicenta per a la nostra casa i actualment ocupa un lloc

te a Madrid. Ell ho havia demanat en una falla. Des-

descobert.

destacable del rebedor de casa.

prés va decidir, sense dir-ho a ningú, emportar-se-la

Amb tota la informació, em va quedar un bon arti-

al taller. Ho vaig saber perquè darrere de la fotografía

cle. La falla el va presentar a un premi d’investiga-

146

A S S A J O S FAL L E R S

1 47

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

BRINDEM, “M O SQUITO” Rosa Benet i Carot

Matemàtica i Estadística

148

A S S A J O S FAL L E R S

"Les falles de Morvedre, amb tu de capità, van donar una gran lliçó de solidaritat" Enguany estem de celebracions. Cinquanta anys com-

llibret, dos components de la festa que t’encisen. I com

pleix la teua comissió de la A.C. Falla la Victòria. Cinquan-

no, té una transmissió intergeneracional activa, ja saps

ta anys de lluita d’un col·lectiu faller, del que formes

que ens has ensenyat a ser falleres i faller a Ana, Marián,

part, cohesionat, solidari i cultural. Un aniversari que,

Migue i a mi.

com saps, coincideix amb la primera acta de Junta Falle-

Estàs content, perquè has ensenyat al món faller a ser

ra de Sagunt.

solidari. Encara recorde, l’any 1997, sent tu president

Miguel Ángel, estàs content, molt content, ho sé. I vaig

de Junta Fallera de Sagunt (actual Federació), es crema-

a parlar en present, perquè no puc fer-ho d’altra manera.

ren vuit monuments de la comarca una setmana abans

Estàs content perquè des de fa cinc anys les teues Falles

de la plantà. Un d’ells, la meua falla. I altra, si no recorde

son Patrimoni de la Humanitat. La teua festa considera-

malament, la Victòria. Ja saps, que gràcies a la solidaritat

da com la festivitat que celebra l’arribada de la primavera

mostrada per totes les comissions de la comarca, totes

i que fa referència als problemes de la societat en forma

les falles vam poder plantar falla al carrer el 14 de març.

de sàtira compatibilitza els drets humans i es considera

Totes. Les falles de Morvedre, amb tu de capità, van do-

com un festival de foc (que tant t’agrada). A més és una

nar una gran lliçó de solidaritat.

festa creativa en les arts i oficis en forma de falla o de

Estàs content, perquè sempre has tingut un gran esperit

149

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

de lluita per demostrar que les falles són cultura. Ja saps que la teua Victòria, seguint els teus passos de coordinació de llibret, cada any segueix editant un llibret que ocupa una bona posició als premis a la promoció i ús del valencià otorgats per la Generalitat Valenciana. Estaries orgullós, de veure tot el que han avançat els llibrets de falla en la Comarca. Encara recorde gaudir amb tu, sopars al Barri del Carme, amb grans escriptors i investigadors del món de les falles on es parlava de literatura festiva i altres temes relacionats amb la festa. I quan el llibret de la Victòria acabava d’eixir de la impremta, mentre es descarregaven, tu celebraves amb nosaltres la feina ben feta.

Estàs content, perquè enguany es celebra també el cinquanta aniversari de la primera acta de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Una Federació, de la que has sigut capità durant set anys ocupant la seua presidència molt aplaudida pel col·lectiu faller de la comarca. El millor

15 0

A S S A J O S FAL L E R S

president que pot tindre la Federació (què vaig a dir jo...) i l’únic president que ha plantat una falla municipal cremada el 20 de març de 1998 per una servidora. L’única falla municipal que ha tingut el Camp de Morvedre en cinquanta anys.

Així que agafa la copa i brindem, “Mosquito”. Brindem per cinquanta anys de la teua Victòria, i per tots els que vindran. Perquè a principis de març, ja saps que les gòndoles continuen portant els ninots al carrer i els artistes continuen alçant la teua falla fins el cel.

I alcen la teua Falla fins el cel perquè tu la veges, perquè estigues allí, junt a ells, plantant, treballant, com a tu t’agrada cada 14 de març, any rere any.

Per la salut de les falles, i per la salut de la teua Victòria.

Brindem. Xin, xin... “Mosquito”.

Amb tota l’estima de Rosa Benet Carot, la teua “Mosquito”.

“Així que agafa la copa i brindem, “Mosquito”. Brindem per cinquanta anys de la teua Victòria, i per tots els que vindran”

15 1

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

L’ EVOLU CIÓ DE LES FAL L E S A S AGUNT I A L P ORT ( 1 9 26- 2022 ) Gaby Collado

Docent, poeta i faller

15 2

A S S A J O S FAL L E R S Parlar de les falles al Camp de Morvedre, és parlar

com a les falles d’aquella època, es podien diferenci-

d’unes festes arrelades, d’una tradició consagrada

ar dues parts, la base, en aquest cas quadrada en la

des de ja fa quasi un segle, perquè encara que m’han

que es podia llegir la crítica i l’escena de dalt d’aquesta

demanat parlar dels últims cinquanta anys, per a po-

base en la qual es podia apreciar un laminador del fer-

der entendre la nostra història hem de tirar la vista

ro coronant-la pujat sobre la banya de l’abundància

enrere i poder veure d’on venim, per a poder saber

de la qual eixien els productes minerals; al·ludia tam-

fins on pot arribar la nostra festa.

bé a la roïna gestió municipal d’aquell barri, com la

I per parlar dels inicis de la festa marcera a la nostra

falta d’urbanització, claveguerams, la llum, etc. Aques-

comarca hem de remuntar-nos a l’any 1926, quan dos

ta primera falla va ser construïda pels seus compo-

veïns del nucli del Port, després de visitar diversos ta-

nents a l’eixida del treball i aquests components eren,

llers i assabentar-se ben bé de com funcionava el món

els ja esmentats Antonio Blasco i Francisco Cervan-

de les falles a altres municipis de la nostra comuni-

tes, junt amb els seus companys de treball Bautista

tat, decideixen muntar una comissió fallera. Aquests

López, Ángel Gabarda, Vicente Rams, Ángel Xirivella

dos veïns eren Antonio Blasco i Francisco Cervantes,

i Antonio Pérez, Pedro J. Redón i Pascual Gómez.

que després de contar les seues experiències als ve-

Tots ells es reunien a les cases d’Antonio Blasco i de

ïns de la zona, fan comboi amb els veïns dels carrers

Bautista López per fer ninots que després cosien

Llibertat i Luis Cendoya per al 1927 plantar la que a la

les seues dones. La idea de la falla va ser d’Antonio

fi, seria la primera falla de la nostra ciutat i que es va

Blasco i els versos i les crítiques va fer-los Francisco

plantar al carrer Poeta Llombart.

Cervantes.

En aquells anys al nucli porteny la gran majoria

Pareix que la festa fallera agradà a la nostra ciutat i es

dels seus habitants treballava a la fàbrica d’Alts

continuà plantant els anys posteriors, el que va fer

Forns, és per això que aquesta primera falla tenia re-

que els veïns començaren a gaudir i assabentar-se

lació amb aquesta temàtica, parlava sota el producte

d’unes festes que fins aleshores sols havien pogut

principal que en ella es treballava, el ferro. A la falla,

gaudir-les a València.

Esbossos falla Luis Cendoya 1929 i 1930.

15 3

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

"fins a arribar a la guerra Civil, a la nostra ciutat es continua plantant falles" Des d’aquell any la festa fallera va anar augmentant

formar part activa els socis Francisco Casans, Ramón

al llarg del temps, amb major o menor intensitat.

Palanca, Miguel García, José Aguena, Joaquín Peña,

En tot aquest procés va estar present Antonio Blasco

Manuel Martínez, Amadeo i Francisco Ribes, Ramón

Santjoan. De fet va ser l’artista faller del primer ca-

i José LLuesma.

dafal plantat a la ciutat vella de Sagunt l’any 1932 amb

El monument faller es construeixen a uns tallers

la col·laboració de Francisco Fernández. Aquesta pri-

del Port de Sagunt sent els seus artistes Antonio Blas-

mera comissió presidida per Vicente Andrés Cervero

co (fundador de la primera falla al Port) i Francisco

i creada al voltant de la “Societat Vitivinícola Sagunti-

Fernández, a més l’explicació d’aquesta fa ser realitza-

na” es va plantar al Camí Reial, enfront l’Ajuntament.

da per Manuel Graullera poeta saguntí, més conegut

Però no és fins a l’any 1932, quan es planta

com a Nelo Caguetes.

la primera falla al nucli antic de Sagunt. Tot comen-

En aquesta explicació de la falla, Nelo va triar un tema

ça quan en 1931 Vicente Andrés Cerveró propo-

històric, ja que d’un gran llibre eixien flames, envol-

sa organitzar les festes falleres en la Societat viti-

tant un castell. I on les seues figures representaven

vinícola Saguntina. La proposta va ser acceptada

temes tan candents en aquella època com la indús-

i així van començar les festes marceres, establint-se

tria, l’agricultura, el comerç, la música. A més trobem

la seua seu al Bar Bono i plantant-se la falla al Camí

un gran avió en la part davantera de la falla que sim-

Real, just davant de l’actual Ajuntament. La primera

bolitzava l’arribada del nou règim republicà.

comissió va ser presidida per Andrés Cerveró, on van

Durant els següents anys d’aquesta dècada i fins a ar-

15 4

A S S A J O S FAL L E R S

ribar a la guerra Civil, a la nostra ciutat es continua

dre, també va ser partícip en gran mesura Antonio

plantant falles, i tant començava a créixer la passió

Blasco, que junt als seus companys Pacual Gómez

per aquesta festa que comencen a constituir-se les co-

i Francisco Cervantes foren els artistes de la comissió

missions infantils el 1934 com la de Pacheco-Sant Mi-

de la falla “La Palmereta” l’any 1945. Aquesta comissió

quel, que plantava el seu monument al carrer Pac-

és fundada aquest esmentat any per Antonio García,

heco (actual Camí Real) o “La Burilla” que plantava

que amb la sapiència d’aquest món de les falles reco-

al carrer Salvador ambdues al nucli vell.

llida els anys d’abans de la guerra a la comissió de la

A més a més i just abans de la contesa, a Sagunt tro-

Falla Luis Cendoya i amb l’ajuda de la gent del barri

bem un precedent de la Falla Santa Anna el 1936 que

va poder crear aquesta nova falla. Però abans d’això

com es pot veure a la imatge del seu esbós tracta-

cal esmentar que ell 1942 també es planta una Falla

va de la gitaneria i dels desgavells que es muntaven

al carrer Ruiz d’Alda.

al riu. Aquesta falla després d’aquest any va deixar

Les falles de Sagunt estaven de nou en marxa a bon

de plantar fins a la dècada següent.

ritme, del 1947 al 1949 la Falla Plaça Rodrigo es plantà

Però aquest auge faller que havia començat, es va

per primera vegada un cadafal, deixant de plantar-se

trencar amb l’arribada de la guerra civil espanyo-

durant un parell d’anys, a més a més, junt amb la falla

la, on al nostre poble es van deixar de plantar fa-

del nucli històric, Luis Cendoya i La Palmereta, comen-

lles fins que no va acabar la contesa bèl·lica. És per

cen a plantar de nou falles a la nostra ciutat el 1948,

això que el 1940 la realitat fallera va haver de comen-

on també es plantaren dues falles més, una al barri

çar quasi de zero. En aquesta reconstrucció i tornada

del Raval i que s’anomenà “La Carxata” i una altra a la

al punt de partida del món faller al Camp de Morve-

Plaça Major.

Falla Plaça Rodrigo 1948. Foto: Juan Carlos Argilés.

15 5

A.C. FALLA LA VICTÒRIA just enfront de l’edifici de la comandància de Mari-

L’any següent la comissió no planta falla i fou el 1969

na. Com no, l’artista d’aquesta primera falla titulada

quan de nou torna a la seua demarcació de la glorieta

“L’Aquari” fou l’esmentat Antonio Blasco.

amb el lema “A la llum de la llum”, i l’explicació de la

Al nucli del Port la festa continuava creixent, mentre

falla fou feta pel poeta Rafael Presencia i feia referèn-

Durant aquests últims anys de la dècada dels 40 An-

que al nucli antic, a poc a poc anava minvant la tradi-

cia al comerç taronger i al caciquisme.

tonio Blasco es consolida com a artista faller, realit-

ció per la nostra festa, i per això l’any 1951 sols es va

A l’inici de la dècada dels 70, és cada volta major

zant diversos monuments a les falles de la nostra ciu-

plantar una falla en el nucli antic de Sagunt, va ser

la passió per les falles al nostre municipi, sent un

tat, mentre compaginava la seua passió per les falles

la comissió de la falla “El Remedio”(falla que després

punt d’inflexió l’any 1971 quan comença a instituir-se

amb el seu treball a AHM.

de desaparéixer i tornar a crear-se en diverses ocasi-

la junta fallera amb un cens faller rondava els 600

El 1948 un grup de veïns del Carrer Sagasta, es van

ons seria la falla que hui en dia du el nom d’El Remei).

inscrits. Les falles que van formar part per a treballar

ajuntar per formar la falla La Marina, que es plantà

La Falla Plaça Rodrigo torna de nou als anys 1952 i

en la formació d’aquella junta foren El Rabalet, La Vic-

per primera vegada el 1949 a l’encreuament d’aquest

1953 on definitivament es dissoldria la falla, ja que

tòria i la Marina i les infantils del Rabalet, Palmereta,

mencionat carrer amb l’avinguda del Mediterrani,

aquest últim any va tocar la loteria i la persona res-

Victòria, Màrtirs i Remei.

ponsable dels diners va pegar a fugir, deixant a la co-

Amb aquesta espenta que va donar la creació

missió sense possibilitats de poder subsistir, fet que

de la Junta Local, comencen a fundar-se diverses fa-

va fer que desapareguera definitivament. Aquest

lles com és el cas el 1972 de la Falla La Victòria, igual

mateix any 1952 es va deixar de plantar falla la zona

que la refundació de la Falla Santa Anna aquest ma-

antiga de la ciutat, fins que l’any 1955 va fundar-se

teix any, o la Falla del nucli veí de Gilet. També trobem

la falla anomenada “La Saguntina”, que es va plantar

en eixos primers anys de la dècada les falles d’Els

a la Plaça Major.

Màrtirs i adjacents, la Falla El Rabalet i El Remei al nu-

A poc a poc a la ciutat vella torna l’amor pel culte al foc

cli antic, junt amb les ja consagrades al Port com eren

i és per això que l’any 1967 es planta la falla “La Taron-

la Falla Luis Cendoya, La Palmereta i La Marina.

ja” a la Glorieta de Sagunt, el seu nom prové de què

A poc a poc, aquesta dècada es van fundant més fa-

aquesta comissió es crea per diversos treballadors

lles, donant més força a la nostra Junta Local Fallera,

de l’empresa Modesto Gaspar, dedicada a l’exporta-

com és el cas de les falles del nucli antic fundades

ció de cítrics. La falla estava dedicada a la unió entre

l’any 1974,les ja extintes falles de plaça de l’Hospital

els dos nuclis de població i el seu artista fou Vicente

i de la plaça del Cabdill o com la Falla La Vila i Sant

Luna amb el lema “Ací es toca el violó” i l’autor del seu

Francesc que perduren fins a l’actualitat.

esbós el reconegut José Soriano.

Continuaven formant-se més comissions i el 1975 es

Antonio Blasco.

15 6

A S S A J O S FAL L E R S

Esbós falla La Marina 1949.

Esbós falla La Taronja 1967.

Cadafal Falla La Taronja 1969.

“A l’inici de la dècada dels 70, és cada volta major la passió per les falles al nostre municipi, sent un punt d’inflexió l’any 1971”

Esbós Falla La Victòria 1973.

Falla La Victòria 197. Foto: Juan Carlos Argilés.

15 7

A.C. FALLA LA VICTÒRIA falla a la nostra ciutat. Són les Falles d’Eduardo Merello al Port de Sagunt i el Raval, Doctor Palos i El Mocador al nucli Saguntí.

Al següent any, continuen les mateixes comissions refunda la falla Camín-Real al nucli històric i la Falla

ja existents, és a dir, El Mocador, Camí Real (anterior-

José Antonio i Adjacents (que posteriorment canvia-

ment Camín-Real), La Vila, Sant Francesc, El Romano,

ria el seu nom a la Falla El Palleter el 1978, tal qual

Martirs-Cronista Chabret, La Palmera, Dr. Palos, El Re-

la coneixem hui en dia) al nucli del Port de Sagunt,

mei, El Rabal, Santa Anna i Els Horts al nucli de Sagunt,

sent dotze les comissions que ja conformen en aquest

la falla del nucli de Gilet i La Marina, Luis Cendoya,

any la Junta Local Fallera.

La Palmereta, El Palleter, Eduardo Merello, Churru-

Com podem veure l’esperit faller era cada volta major

ca-Hispanitat i Teodoro Llorente als que se li suma la

i el 1976 planta de nou la falla dels Horts i per pri-

falla General Mola, de nova creació.

mera vegada la Falla Teodoro Llorente i El Romano.

Continuaven formant-se comissions que engronsa-

El 1977 inicia la seua marxa la Falla Churruca-Hispani-

ven la nostra Junta Local i el 1981 és fundada la Fa-

dad la seua demarcació actual, i encara que competia

lla La Palmera, i a més a més, es funda una la falla

en categoria especial aquest any fou desqualificada

del nucli veí de Puçol anomenada Hostalets, fent ho-

dels premis, sent les mateixes comissions a l’any se-

nor a la part del poble que tota la vida s’havia conegut

nom la Falla Plaça Ibèrica, però aquest mateix any al

güent i plantant-se per primera vegada a l’any 1979 la

com els Hostalets i que anava a ser el lloc on planta-

nucli antic de Sagunt deixen de plantar-se les falles

Falla Avenida (emplaçament actual Falla Avinguda),

rien el monument. Aquest any la Falla Avinguda i la

d’El Remei i El Mocador, encara que aquesta última

a l’Avinguda Sants de la Pedra, igual que fa ara.

Falla Els Horts deixarien de plantar al nucli històric.

tornaria a plantar de nou a l’any següent.

Com es pot apreciar en tot el que hem esmentat

Remuntant-nos al 1982 a l’Avinguda del mediterra-

Ja el 1984, al nucli veí de Puçol, es crea una falla

aquesta dècada és una de les més proliferes en la cre-

ni del Port de Sagunt, al mateix lloc on inicialment

nova anomenada Molí de Vent que també passaria

ació de noves falles a la nostra ciutat, encara que algu-

el 1949 va plantar la Falla La Marina, es crea una nova

a formar part del cens de la Junta Fallera de Sagunt,

nes altres anaven desapareixent, tenint un total de 13

comissió, que duria el nom de la Falla Vora-Mar.

però deixen de plantar les falles del Màrtirs a Sagunt

comissions al finalitzar la dècada dels 70, al deixar

Aquest mateix any torna de nou a plantar-se falla a La

i General Mola, La Palmereta i Luis Cendoya al Port.

de plantar la Falla la Victòria el 1978.

Victòria.

El 1985 sols s’incorporaria la nova falla de Puçol, la Fa-

Amb l’entrada de la nova dècada dels 80 continua

Els cadafals continuaven creixent, el cens faller

lla Palau de La Torre.

el mateix fervor per la festa josefina i són tres les co-

a la nostra ciutat cada vegada era més gran i és l’any

Tirant la mirada cap el 1986, seria l’any que tornari-

missions que aquest primer any comencen a plantar

1983 quan és creada a la plaça que du el seu mateix

en a plantar les dues falles pioneres després de dos

15 8

Esbós Falla Plaça del Cabdill 1974.

A S S A J O S FAL L E R S

Esbós Falla Avenida 1979 (A. Rajadell).

Esbós Falla El Mocador 1980 (Paco Marco).

Esbós Falla La Palmera 1981. (Paco Marco).

Esbós Falla El Mercat 1986.

Esbós Falla Vora-Mar 1982. (Alfredo Ortiz).

Esbós Plaça del Sol 1990. (Vicente Andrés).

15 9

A.C. FALLA LA VICTÒRIA anys sense fer-ho, tornaven de nou La Palmereta

da. I ja si passem a veure l’any següent, seria un al-

i Luis Cendoya, i era fundada una falla nova a Sagunt,

tre any prolífic per al cens faller de la nostra ciutat,

La Falla El Mercat, alhora que deixa de plantar-se

cada volta a més gent tant a Sagunt com al Port se

la Falla El Romano aquest mateix any, encara que tor-

li encenia l’espurna fallera i és per això que al mateix

naria a plantar l’any següent.

temps es funden les falles Plaça Mare Nostrum i Pla-

Del 1987, hem de ressaltar que deixen de formar

ça del Sol al Port de Sagunt, ambdues emplaçades

part de Junta Fallera de Sagunt les falles de Puçol,

a les ubicacions que donen nom a les falles i a més a

és a dir Hostalets, Molí de Vent i Palau de La Torre

més es funda la Falla El Tronaor a Sagunt que plan-

i s’afegeix una falla nova a Sagunt, La Falla El Tabalet,

ta a la Glorieta, però per contra deixa de plantar

que inicialment plantaria en l’encreuament del Camí

per sempre la falla Camí Real. Com es pot apreciar,

Real amb el carrer Massamagrell.

aquesta última dècada dels 80 i l’inici dels 90 són molt

La Falla Avinguda planta el 1989 per primera vegada

importants en el creixement tant en nombre de co-

amb aquest mateix nom i amb el número de cens

missions com en nombre de cens en la Junta Fallera

32 a Junta Fallera de Sagunt, encara que el seu em-

de Sagunt quedant conformada la Junta Local el 1990

plaçament és el mateix que la ja extinta Falla Avingu-

per les següents comissions:

A Sagunt: El Tronaor Avinguda El Tabalet El Mercat La Palmera El Romano El Mocador El Rabal Dr. Palos Sant Francesc La Vila Santa Anna

Poc més tard, ja el 2010 es refundà la històrica Falla la Taronja, que igual que feia la Falla Nou Montiber als seus primers anys plantava a l’altra banda del Riu Palància

Al Port de Sagunt: Plaça del Sol Plaça Mare Nostrum Plaça Ibèrica La Victòria Vora-Mar El Palleter Teodoro Llorente Luis Cendoya La Marina Churruca-Hispanidad Eduardo Merello La Palmereta Falla Plaça Rodrigo 1992.

160

A S S A J O S FAL L E R S A l’inici de la dècada dels 90 no es funden moltes falles

rien unes poques comissions per incorporar-se com la

Palància al nucli històric de Sagunt, encara que la du-

noves, es refunda la Falla dels Horts el 1991 però sols

falla de la localitat veïna de Faura el 1994 i la Falla

rada de la falla La Taronja fou molt curta i el 2011 fou

plantarà eixe any i desapareixerà per a sempre. Men-

Avinguda 3 d’Abril el 1996 o la refundació de les falles

l’últim any que plantà falla.

tre que el 1992 planta de nou la Falla Plaça Rodrigo a la

d’El Mercat i El Romano el 1996 i 1998 respectivament.

Des d’aquest 2011 fins hui en dia, l’any 2022, que es

plaça amb el mateix nom, ja que un grup de joves aju-

L’entrada al segle XXI marca una etapa més conti-

commemoren els 50 anys de la Junta Fallera de Sa-

dats per Carmen la propietària del Quiosc i En Juan Jor-

nuista de les nostres comissions falleres, la gran ma-

gunt (actualment Federació Junta Fallera de Sagunt),

dán un home savi al món de les falles provinent d’al-

joria ja estan arrelades i continuen plantant any rere

hem continuat les mateixes 30 comissions, lluitant

tres comissions van fundar de nou aquesta comissió

any, menys la falla la Victòria que va deixar de plantar

colze a colze per a tirar la nostra festa endavant,

que ja va plantar a finals dels anys quaranta (1947-

l’any 2005 per tornar amb més força l’any següent.

perquè dir falla, és dir tradició, és dir festa, dir cultu-

1949) i principis dels cinquanta (1952 i 1953), sent el

La tradició i la passió per la nostra festa marce-

ra, però amb sols dir la paraula falla et venen al cap

seu president infantil el qui subscriu aquestes línies.

ra feia que el fervor faller no parara de créixer i en

tots aquests monuments que veiem plantats a la nos-

A més a més aquest mateix any la Falla El Mercat dei-

la primera dècada del nou segle es funda la Falla

tra terra per celebrar la festa marcera.

xarà de plantar i el 1993 comença l’etapa de la Falla

Nou Montíver el 2006, mateix any que torna a plantar

Aquests monuments que hui en dia es poden con-

Baladre al Port, però deixen de plantar-se les falles

El Remei i el 2007 es funda la Falla Els Vents. Formant

templar no tenen res a veure amb allò que es planta-

del Romano i El Mercat. A principis d’aquesta dècada

eixe mateix any el total de les 30 comissions que som

va a l’origen de les falles fa uns segles, però tampoc

també es planta la Falla El Dolçainer, encara que la

hui en dia.

tenen res a veure les nostres comissions ni la forma

seua continuïtat va ser molt curta.

Poc més tard, ja el 2010 es refundà la històrica Falla

de concebre la festa, perquè per a poder continu-

Com vostés podran observar la composició de la nos-

la Taronja, que igual que feia la Falla Nou Montíver

ar endavant hem de saber evolucionar, i les falles

tra Junta ja es va pareixent a l’actual però encara falta-

als seus primers anys plantava a l’altra banda del Riu

com tot, no es queden al marge.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Llueca Juesas, Albert. 50 ANYS DE LA JUNTA (LOCAL) FALLERA DE SAGUNT. L’ARXIU ~ Camp de Morvedre Llueca Úbeda, Emilio. Història de les Falles en el Camp de Morvedre (1927-2002) Junta Fallera de Sagunto commemoració 20 aniversari 1974-1993. XX Anys d’història https://bibliotecavirtualsenior.es/wp-content/uploads/2016/05/FALLAS-EN-EL-CAMP-DE-MOREVEDRE.pdf https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/antonio-blasco-sanjuan-i-les-primeres-falles-de-la-comarca/17802 https://issuu.com/editorialmic/docs/saguntofallas2017_ec2ec44fe64cc6 https://www.levante-emv.com/morvedre/2021/12/16/medio-siglo-trabajo-fallas-60719176.html https://fjfs.es/historia/?lang=es http://josesorianoizquierdo.es/category/falla-de-la-taronja

161

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

I JA SÓN DEU L US TRES Albert Llueca

President de l’arxiu del Camp de Morvedre

La Victòria i la Junta Local de Fallera de Sagunt

missions falleres que en 1973 eren nou majors i set

La Junta Fallera va començar el seu camí en l’exerci-

infantils.

ci 1971 amb un cens faller rondava els 600 inscrits.

Entre les novetats aportades per la mateixa junta,

les falles participants eren el Ravalet, la Victòria i la

hem de destacar l’acte de la crida realitzada per pri-

Marina i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria,

mera vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’al-

Màrtirs i Remei.

calde, Rafael Escrig. El nomenament de la fallera ma-

Posteriorment, en la reunió celebrada el dia 11 de

jor i la infantil, han aconseguit, amb el pas del temps,

febrer de 1972, es va procedir a redactar les prime-

carta de naturalesa a la setmana fallera de Sagunt

res regles comunes, així com el primer programa

i el Camp de Morvedre. Les primeres falleres ma-

de festes conjunt, la primera distribució per cate-

jors de junta local fallera de Sagunt van ser, com a

gories de les falles i els seus corresponents premis,

fallera major infantil María Ángeles Cuadau Asensi

destacant l’única aportació econòmica per al “ninot

(filla del regidor Luis Cuadau) i com a fallera major

indultat”.

Nora Ariza Alandi.

En 1972 la junta fallera va organitzar diversos actes:

En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan An-

l’entrega de premis i les visites de cortesia per les co-

tonio Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un

162

“La primera falla es planta en 1972 i en el seu llibret apareix un escrit per l’inoblidable Rafael Presencia i Pla”

A S S A J O S FAL L E R S cens de 1000 fallers i onze falles (set infantils) es crea

aquell temps suposaven una considerable font d’in-

l’emblema de la junta. Al ja apretat programa es va in-

gressos per a la comissió gestora. Pel que sembla, tot el

corporar la presentació de les falleres majors al parc

que es va viure durant aquell any i altres anys anteriors

victòria de Port de Sagunt, i la cavalcada fallera a la

va despertar una espècie d’enveja sana en els ocu-

ciutat.

pants del nou barri, raó principal per la qual un reduït

El següent exercici també va ser de canvi, es van apor-

grup de persones va decidir programar una reunió. Se-

tar novetats com la “nit d’albades” en ambdós nuclis

gons les dades confrontades, resultat de les entrevis-

de població, les competicions esportives, l’exposició

tes portades a terme amb diversos d’aquells pioners

del “ninot indultat”, la mascletà municipal i l’ofrena

fallers, el moviment va ser encapçalat per Vicente Mo-

de flors. Es van suprimir els nomenaments de “dama

rales Masiá, Manuel Rosua Sánchez i Tomás Miguel

del foc”, de la “poesia” i de la “flor”. I amb un cens

Sanz, als quals prompte es van unir uns altres veïns,

de 1200 fallers es creen els estendards fallers i s’im-

tots junts van emprendre, en aquells temps, la tasca

posa la vestimenta fallera.

gens fàcil de constituir una falla.”

Un barri el de la Victòria que tenia la plaça – Parc de

Falla La Victòria

la Victòria com a nucli neuràlgic el qual va ser el pri-

Com explica Miguel Ángel Alegría “durant les celebra-

mer espai on es van presentar les falleres majors

cions falleres de març de 1971, cosa molt freqüent

de Sagunt en l’exercici 1974-1975.

atés que l’ambient faller invita a formar-ne part.

La primera falla es planta en 1972 i en el seu llibret

En aquell moment el barri es trobava en ple creixement

apareix un escrit per l’inoblidable Rafael Presencia

urbanístic, com és normal, quan succeeix la mencio-

i Pla, la salutació, transcrita tal qual, que diu així:

nada circumstància, les noves vivendes van ser ocu-

“Un grup d’amants de la festa de les falles, establits

pades en gran part per gent jove, amb tota seguretat

en aquesta nova barriada, no podia de cap manera

molts d’ells havien disfrutat dels festejos organitzats

estar absent d’aquest festeig i, a pesar dels avatars

per les falles veïnes, fins i tot en les ubicades dins de

que van sorgir en el transcurs de tot un any de treball,

les seues antigues residències, falles que com Poeta

van fer possible que una nova falla fera acte de pre-

Llombart, Luis Cendoya, Marina, Teodoro Llorente,

sència”.

José Antonio, Palmereta, etc., organitzaven els seus

Molt és el camí que ens toca recórrer per a arribar

actes festius per separat, algunes d’elles fins gestio-

a una situació òptima, però estem satisfets, per-

naven les seues pròpies pistes de ball, pistes que en

què, a pesar de tot, la realitat és ben manifesta i el

163

A.C. FALLA LA VICTÒRIA del Foc, Reina de la Música, Reina de la Poesia, Reina de la Taronja, Reina de la Joventut, Reina de la Despertada, Reina del Bunyol i Reina de l’Arròs.

Poc de temps havia passat des de la constitució de la

“El resultat d’aquella reunió no va ser un altre que la creació de la Junta Local Fallera de Sagunt”

camí està traçat per a anys venidors, en els quals es-

nostra falla quan el regidor de festes d’aleshores,

perem la normalització per a arribar al que es pretén.

Luis Cuadau Marco, va expressar les seues intencions

Continuant amb la història i segons ens explica Mi-

d’agrupar les falles dels dos nuclis de població davall

guel Ángel Alegría, “la primera comissió estava presi-

una única organització, després de les conversacions

dida per Vicente Morales Masiá, la resta de càrrecs

prèvies mantingudes amb les diferents comissions

directius van recaure sobre, Vicepresident Manuel

va ser programada una reunió a l’Excm. Ajuntament

Rosua Sánchez, Secretari Tomás Miguel Sanz i treso-

de Sagunt, concretament el dia 2 de juny de 1971,

rer Pedro Crespí Martínez.

amb la presència dels representants de les falles Pal-

La directiva es completava amb els diferents vo-

mereta, Luis Cendoya, Avinguda de la Victòria, Santa

cals, entre els quals ja destacava en aquells inicis

Anna i Els Màrtirs, La Marina excusava la seua absèn-

la presència de dones, circumstància no compartida

cia, començava a fonamentar-se la base de la nostra

en la majoria de comissions, tant locals com foranes;

Junta Fallera.

en aquella ocasió, tenien càrrec dins de la comissió

El resultat d’aquella reunió no va ser un altre que la

Els Símbols de la Falla: l’estendard

executiva Ana Rodríguez Castillo i Isabel Ruiz Català.

creació de la Junta Local Fallera de Sagunt. En la com-

Les falles són, per molts motius, una festa total.

El primer president infantil va ser Joaquín Casasus

posició de la nova organització, presidida per Luis

És una festa en constant expansió que ocupa inces-

Oller. Els càrrecs de falleres majors van recaure en la

Cuadau Marco, es van involucrar totes les falles exis-

santment nous espais simbòlics, urbans i temporals.

xiqueta Remedios Miguel Valle i Mari Carmen Queve-

tents, les falleres i els fallers de la Victòria, a pesar

És una festa que aspira, en efecte, no ja a ser la festa

do López. Cal destacar la quantitat de reines que en

dels problemes que comporta un inici, no van dubtar

major de la ciutat de València, malgrat els seus humils

aquells temps apareixien en les distintes comissions,

a ocupar càrrecs de responsabilitat, càrrecs que van

orígens menestrals, sinó a hegemonitzar de manera

estaven de moda els concursos de bellesa, cal no obli-

compartir amb els de la seua pròpia comissió, així el

tentacular la gestió de la identitat valenciana, i fins

dar que aquests van tindre la seua influència en l’apa-

seu president, Vicente Morales Masiá, es va respon-

i tot l’articulació mateixa de la seua societat civil.

rició de la considerada primera fallera major de Valèn-

sabilitzar de les tasques de relacions públiques de la

Aquest peculiar ciutadà que és la fallera o el faller ten-

cia, l’any 1929, Pepita Samper Bono, la nostra comissió

Junta, Tomás Miguel Sanz va ser el secretari de les

deix a identificar el seu col·lectiu amb el total de la

no seria menys i tant en majors com en infantils

dues organitzacions i Pedro Crespí Martínez va ser

ciutat. Organitzador d’unes festes que en bona part

es contemplaven els càrrecs de: Reina de la Flor, Reina

tresorer en la falla i vocal en la Junta.”

celebra per al seu propi gaudi, es visualitza a si mateix

164

A S S A J O S FAL L E R S com una abnegada treballadora o un abnegat treballador per les glòries valencianes, com un depositari de tradicions seculars i d’identitats de barris i urbanes. El poder polític, de diferents maneres, correspon intervenint la festa, coordinant-la amb paternalisme i realitzant determinats gestos que confirmen a la fallera o el faller la seua participació, d’una manera o una altra, en una espècie de micro poder simbòlic i temperamental, ramificació de carrer de tota una economia dels sentiments i les pertinences.

Ser fallera o faller , és, per descomptat, un assumpte molt seriós.

Només en la federació de Sagunt existeixen trenta comissions falleres repartides entre tots els barris.

Formen, per tant, un entramat associatiu complex.

Són per a molts un espai de socialització bàsic, un àmbit de relacions major que la família i menor que el barri, un espai de realització, una caixa de ressonància dels èxits quotidians, una xarxa de solidaritat per als moments de crisis.

Qualsevol fallera o faller de qualsevol falla de la federació se sent participant d’una tradició secular, d’orígens remots, vinculada a la identitat cultural mateixa de la comunitat. Les falles són, no obstant això, un bon exemple de tradició inventada. Les més antigues d’aquestes associacions tenen, almenys, setanta-cinc anys, i de ben segur un rètol de ceràmica recordarà l’efemèride en algunes de les parets de la demarcació. Poquetes falleres i pocs fallers actuals

165

A.C. FALLA LA VICTÒRIA són conscients, no obstant això, que aquest aniversari correspon solament a la més antiga documentació sobre falles plantades en aquest encreuament de carrers i que no existeix cap continuïtat institucional entre aquelles primitives celebracions i les altament codificades associacions actuals, o que ni tan sols l’existència d’una falla en aqueixa ubicació ha sigut ininterrompuda. La comissió fallera és un invent a penes dels anys 20 del segle XX. Les falles actuals, a més, no poden entendre’s sense la refundació empresa pels ajuntaments franquistes al final de la guerra civil, posant la festa tradicional al servei d’una política de masses d’inspiració feixista. No obstant això, la seua versemblança tradicional és tan gran que crega la il·lusió retrospectiva en les falleres i els fallers de hui, i allarguen cap al passat, quasi idèntica a si mateixa, la forma actual de la festa de les falles.

La immensa majoria de les comissions de falles actuals van ser creades, refundades o dotades d’estructura institucional durant l’època franquista. Poc ha de veure llavors la festa republicana i popular que encara retrata Vicente Blasco Ibáñez en Arròs i tartana amb la festa actual que se somia a si mateixa eterna.

Trenta falles en la Federació de Sagunt i totes tenen coses en comú. Una falla, un casal, una fallera major, un president i un estendard. Un pendó, un guió, com els que portaven els gremis i els ordes de cavalleria en les processons medievals. Ve a funcionar com el nom, l’emblema i la imatge de la ciutat; en ter-

166

A S S A J O S FAL L E R S grup, col·lectiu o moviment. Les falles encaixen com-

del xicotet col·lectiu. Per això, les novetats són adap-

pletament en aquesta definició, i és per això, que cada

tades gràcies a la seua repetició, i llavors és impos-

comissió fallera posseeix el seu propi. Al llarg de la

sible diferenciar-les dels altres elements que venen

nostra dilatada història (des del nostre naixement

efectivament de més lluny en el temps. Les falles

en 1972, ja complim 5O anys ) tres han sigut els esten-

són una festa total, precisament, entre altres coses,

dards que han encapçalat tots i cadascun dels nos-

per aquesta capacitat fagocitadora.

tres actes, presentacions, cercaviles i ofrenes.

Com és costum, quan una cosa es repeteix dos anys

A finals de la dècada dels 70 es va obligar a totes

seguits, es converteix en una tradició de tota la vida.

les falles a tindre el seu símbol, el seu estendard.

I és així, és exactament així. Perquè aquest element,

En els actes interns de les comissions, aquests pen-

a partir de la segona repetició, ja significa la tradició.

dons tenen un tractament anàleg a una bandera,

Per això, només és vàlid si torna. Però, a canvi, qualse-

oficial i quasireligiós. En els actes col·lectius, les fa-

vol element és susceptible d’ingressar en el sistema,

lleres i els fallers desfilen amb orgull darrere del seu

de colonitzar l’estendard fins i tot, de canviar el nom

estendard. Un acte com l’ofrena ofereix al visitant

de la comissió.

que la veu des de fora, sense la densitat de signes

L’antic estendard de la falla la Victòria datat de 1981

mes durkheimians, podria considerar-se la repre-

que constantment la redefineixen i recontextualit-

compta amb una mà en símbol de victòria, una manta

sentació totèmica. I aquest emblema identificador

zen, la desfilada d’una multitud ordenada classificada

morellana com a símbol de la cultura i tradició valen-

té en la immensa majoria dels casos un inconfusible

pels estendards. I en aquest inconfusible aire retro,

ciana i la rata penada que ve de l’escut de la ciutat

aire d’escut d’armes. Una tradició que té el seu origen,

els estendards són sens dubte un element fona-

de València i que és un símbol que conta la llegenda

com a tal, en el segle XIX, adopta llavors una disfressa

mental. En els anys setanta i bona part dels huitan-

de l’entrada de Jaume I al cap i casal. És curiós veu-

medievalitzant.

ta, a més, en molts casos apareixien complementats

re com el nom sencer de la Falla no apareix en el

Així, un estendard és una insígnia consistent en una

amb la presència de bandes de cornetes i tambors

seu estendard i com a desaparegut de quasi tots els

peça de tela de forma generalment quadrada o rec-

en lloc de les bandes de música.

llocs. La denominació oficial és Avinguda de la Victò-

tangular, amb una divisa o algun distintiu, que està

Per tot allò, la fallera i el faller viu cada exercici fa-

ria i Adjacents, denominació antiga de l’avinguda de-

subjecta a un masteler; l’empraven els cavallers er-

ller com el retorn del conegut, com la recuperació

dicada a la victòria franquista en la guerra civil.

rants i actualment és utilitzat per organismes civils

de les etapes inexorables d’un cicle que l’ancora en el

Finalment, es pot dir que qualsevol element és bo

o religiosos.

temps i en la història, que el protegeix del món ample

si és susceptible de ser convertit en emblema, de ser

Podríem dir que la definició d’estendard no és una al-

i alié. Cada element és vàlid en tant signe de tradi-

alçat en una bandera, literalment o de forma figura-

tra que allò que actua com a símbol d’un determinat

ció, de continuïtat, de celebració de la permanència

da, i de poder-se desfilar darrere.

“Podríem dir que la definició d’estendard no és una altra que allò que actua com a símbol d’un determinat grup, col·lectiu o moviment”

167

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

U n ANY ES PECIAL Candela Noverques i Davinia Bono Falleres Majors 2006 FJFS

168

A S S A J O S FAL L E R S He de reconéixer que ha sigut una sorpresa el fet

nosaltres també formem part de la vostra història.

que la meua amiga Vero, fallera de l’A. C. La Victò-

Ja que per a nosaltres, també va ser un gran honor,

ria, em cridara per tal de demanar-me un “favor”.

en aquell 2006, poder ser les amfitriones el dia de la

Però més que un favor, per a mi ha sigut un honor

vostra presentació.

poder escriure aquestes paraules amb motiu del vos-

Recorde com Candela i jo parlàvem de posar-nos

tre 50 aniversari.

les nostres millors gales, els nostres vestits oficials,

Des d’aquella trucada, moltíssimes coses han pas-

amb què ens sentíem “reines”. També recorde com co-

sat. Moments i fets horribles que mai podré oblidar.

mentàvem que les falleres i els fallers de l’A.C. La Vic-

Pocs dies després d’acceptar aquesta tasca, em va

tòria havien organitzat l’acte, ja que durant el vostre

assolar la mort de la meua benvolguda Candela.

exercici anterior, per diferents motius, vau tancar

Ella va ser la meua confident, la meua millor casua-

el vostre casal i La Victòria no va plantar monument.

litat, la meua amiga, però, sobretot, la meua menu-

Per això, aquella presentació la recorde amb especial

da i a la vegada gran fallera major infantil d’aquell

sentiment, ja que vam tindre l’oportunitat d’imposar

any tan inoblidable.

les bandes a la comissió de la Victòria i tant Candela

Fins fa pocs dies no m’eixien les paraules per poder

com jo havíem de complir amb aquest paper de la

escriure-us aquest xicotet article. No em sentia inspi-

millor de les maneres.

rada i també sé que han estirat de les orelles a algú

També recorde tant Tània com Irene repletes de mà-

per tal d’entregar-lo a temps, però la realitat sempre

gia i il·lusió; pujant a l’escenari de la Casa de la Cultura

supera la ficció, i, per fi, ací està.

del Port de Sagunt, per tal d’imposar-los les bandes

Després de posar-vos en antecedents, i centrant-me

que les nomenarien com a les més grans de La Victò-

en el que és realment important per a vosaltres, he de

ria en aquell any tan especial, on vau tornar més for-

reafirmar que no només és un honor per a mi i Can-

tes que mai.

dela poder escriure aquestes paraules per al vostre

Gràcies per fer-nos-en partícips.

llibret “50 anys fent història” i que, d’alguna manera,

Feliç 50 aniversari.

“vam tindre l’oportunitat d’imposar les bandes a la comissió de la Victòria i tant Candela com jo havíem de complir amb aquest paper de la millor de les maneres” 169

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

El MEU S EN T IR

“Abans de ser fallera major, jo no havia estat mai en una directiva, sols en les reunions generals de la falla”

Chelo Tarazona

Fallera, i amant de les falles

És complicat parlar d’un tema quan hi ha poques coses

d’estar aprovat, les dues falleres majors ens vam que-

el càrrec de fallera major no aportem res a les falles,

noves a dir, pel qual sols podria parlar de les meues

dar a casa aquell setembre de 1988.

sols ser imatge per un exercici.

experiències. Vaig ser, junt amb Isabel Pérez Cayue-

Els millors records d’aquell temps van ser les per-

Abans de ser fallera major, jo no havia estat mai en

la, la primera fallera major que va eixir per elecció,

sones que ens van acompanyar i les que hi vam co-

una directiva, sols en les reunions generals de la fa-

ens vam presentar quatre candidates adultes i si no re-

néixer, el pitjor d’aquell any, que moltes de les coses

lla, també és de veres que aleshores qui organitzava

corde mal, sis infantils. L’acte es va fer un diumenge

es feien per primera vegada, no estaven arrelades.

i deia com es feien les coses eren els homes. Nosal-

de matí, era el mes de setembre de 1987 i teníem

Ser fallera major és un luxe i un orgull, sobretot si la

tres, les dones o xiques de llavors anàvem a nete-

per davant quasi cinc mesos per preparar-nos. Alesho-

teua comissió està il·lusionada amb tu i t’acompanya

jar, fer disfresses i a fer pastes i coques. És de veres

res, la presentació es feia en febrer, en acabar les de

en tot, en aquest aspecte, jo vaig tindre a la meua co-

que les coses canviaren prompte, però no tan promp-

les vint-i-dues falles que formaven la junta fallera.

missió des del moment que en vaig presentar fins al

te com haguera degut ser.

El pròxim 21 de febrer, farà exactament trenta-qua-

moment en què em vaig acomiadar, en cap moment

Fins a l’any 93 no hi vaig començar a fer presenta-

tre anys, al mateix acte de la presentació i en acabar

em deixaren d’acompanyar.

cions, en la meua falla, cosa que fins aquell any les

l’exaltació, es feia la crida.

Avui, tal volta no em presentaria, primer, perquè pen-

feia Vicent Vaya, de principi a fi. Un any després al 94,

Aquest any, també va quedar instituïda com seria

se diferent i segon perquè crec que abans de ser falle-

Miguel Ángel Alegría va confiar en mi, per ser presen-

la delegació per anar a Cecina, president i la seua dona,

ra major, devíem conéixer més càrrecs dins la comis-

tadora amb Eduardo Hervas. Recorde que li vaig dir

tres presidents de falles i les seues acompanyants

sió i saber el treball que comporta tirar la falla avant.

que fer una presentació a junta no era com en la fa-

i les dues falleres majors de junta fallera, però a pesar

Parlem molt d’igualtat, però no ens adonem que amb

lla, que tots érem de casa, era molta responsabilitat.

170

A S S A J O S FAL L E R S

171

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

“L’any 95, ja formava part activa de junta fallera. Miguel Àngel va tornar a confiar en mi, per ser secretària general, fins aleshores sempre eren homes a eixe càrrec, crec que vaig obrir la porta a les següents dones”

Aquella presentació, la de Marta i Marisa, va ser a la

Però, tornem a parlar de presentacions, presentadors

Reme Hervás. De tota manera, parlar per presentar

plaça major, el teatre Romà estava en obres.

i mantenidores. El mateix any que entrava a formar

o fer una exaltació, és una cosa que han de fer-ho

L’any 95, ja formava part activa de junta fallera. Mi-

part de l’executiva de junta fallera, tornaren a obrir-se

amb gust i sentiment i parlar directament a la per-

guel Àngel va tornar a confiar en mi, per ser secretària

les portes del teatre Romà, de nou em posava davant

sona que dediquem les paraules, a més expressar

general, fins aleshores sempre eren homes a aquest

el micròfon per presentar l’acte, vaig compartir escena-

aquestes paraules amb el cor i els nostres gestos.

càrrec, crec que vaig obrir la porta a les següents do-

ri de nou, amb Eduardo Hervás i dues falleres majors

La vida és un aprenentatge continu, jo sempre donaré

nes, em va agradar treballar i aprendre d’ell, sempre

Reme i Isabel, elles eren les mantenidores de l’acte.

les gràcies a Miguel Àngel per la seua ajuda, per con-

que em refereix a ell li dic el “jefe” però, és per què,

Parlar davant un grup de gent, pot emocionar o po-

fiar en mi tantes vegades, però sobretot, per ense-

per aquell temps, vaig treballar molt a prop i era un

sar-te molt nerviós, però estar davant de tanta gent i

nyar-me a treballar per les falles, a pesar que a vega-

dels meus caps, si el tinguera que d’escriure diria

en un marc incomparable, és doblement emocionant,

des vulgues deixar-ho tot.

que era un gran SENYOR, correcte, educat, amable,

crec que totes les persones que, fins ara, han estat

A ell li vaig dedicar unes paraules quan ens va dei-

treballador incansable de les falles, no importaven

a aquest lloc confirmaran les meues paraules.

xar, avui canvie alguna d’eixes paraules i li les torne

les hores o els dies, ell sempre estava dispost per a

Jo sempre dic que no soc mantenidora, que puc in-

a regalar. Ha passat el temps. Han passat els anys.

qui el necessitara, el tracte amb les falleres majors

tentar ser presentadora o conductora d’un acte, hi ha

Ha passat la vida…

era immillorable, encara que devien ser elles qui con-

moltes persones fantàstiques i amb millor do de pa-

I anem omplint-nos d’experiències, de sentiments,

firmaren el que dic, cap d’elles podria dir el contrari.

raula que jo, de fet sempre he tingut la meua elegida,

de vivències que ens van apropant o allunyant

172

A S S A J O S FAL L E R S

“Perquè ens queden per al futur els seus escrits, la seua poesia, la seua estima sempre demostrada pel seu municipi, pel seu Sagunt, nucli marítim, nucli històric però sempre Sagunt.”

uns d’altres. Anem trobant-nos pel camí a perso-

ni ànim de reconeixement, va formar, forma i forma-

Per ser un gran amic…

nes, algunes d’elles sols duren en la nostra vida eixe

rà per sempre part del món faller.

Per ser un gran Faller…

instant en el qual s’han creuat. Altres, pels motius

Ha format part perquè des de la seua comissió en la

Per la seua defensa de la tradició i de la cultura, sa-

que siga, perduren per a sempre en els nostres re-

qual va fer de tot, arribà a ser el president que més

guntina i valenciana…

cords, allà, dins del nostre cor. Unes perquè formen

anys hi ha estat al davant de la nostra Junta Fallera

Per ser un meravellós ésser humà…

part de la nostra colla d’amics, del nostre grup de tre-

de Sagunt. Forma part perquè encara hui, en molts

Per a ell i els seus, tot el meu reconeixement i tota

ball o perquè compartim aficions, que ens mantenen

dels actes que duguem a terme, continua viu tot

la meua estima…

vinculats els uns als altres.

allò que lluita per canviar i millorar. Formarà part per-

Adeu amic, adeu “jefe”…

Hui, vull rendir un xicotet reconeixement, i dic xico-

què la seua entrega, la seua desinteressada dedica-

Miguel Ángel Alegría i Almiñana…

tet perquè es mereix tant, que tot el que puga fer

ció, treballador incansable que sempre, amb un som-

…… I el temps ens va regalant ……

es queda curt; perquè era una persona que forma-

riure, tenia oberta la porta per a tots els que acudien

va part de la colla d’amics, perquè sempre demos-

a ell.

trà ser-ho del grup de treball, perquè sempre que el

Perquè ens queden per al futur els seus escrits,

vaig necessitar va estar allí, de les nostres aficions;

la seua poesia, la seua estima sempre demostrada

perquè sempre les va compartir amb tots nosal-

pel seu municipi, pel seu Sagunt, nucli marítim, nucli

tres. A una persona que sempre, sense cap intenció,

històric però sempre Sagunt.

173

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

SAINET

AQ UELL S DIES DE MARÇ Lola Piera Escriptora

En arribar març, València pateix una metamorfosi. L’aire es converteix en lleuger

Tot es va suspendre i acabem tancats a casa, sense saber què seria de les nostres

i al seu llom cavalquen aromes de flor del taronger i de pólvora. Els dies allarguen,

vides. Tot incerteses i temors. Va ser com tornar a l’Edat Mitjana però amb wifi.

amb una peresa mediterrània, i tot anuncia la festa de la imminent primavera

Com els presos, a la població només se la deixava eixir una hora al dia i per fran-

amb sonoritat de mascletà.

ges d’edats. Els carrers es van poblar d’ombres i silencis i, espontàniament, la gent

Ja els carrers s’anaven engalanant de llums i flors, gràcies a la labor de la gent fallera.

va començar a eixir als seus balcons a les vuit de la vesprada. Ningú els va convo-

Perquè sense els seus afanys, durant tot l’any, aquesta festa seria inviable.

car però per tota la geografia va prendre com una metxa aquesta actitud.

Ja és març, cercaviles i algaravies al voltant dels casals cada cap de setmana. Prime-

Veïns que se saludaven de balcó a balcó quan, abans, evitaven pujar junts a l’as-

res mascletaes que anuncien la celebració. Presses a les cases per a tindre a punt

censor.

cada detall de la vestimenta. Un nou mocadoret, un adreç arreglat per l’orfebre.

I aplaudiments que escapaven com a coloms, esperant que arribaren als sanitaris,

Que si cal recollir els saragüells o la manta morellana del pare que enguany es vist

que eren, en aqueix moment, els herois que s’estaven jugant la vida per salvar

per a l’Ofrena per a donar-li gràcies a la Geperudeta, per haver trobat treball.

les nostres.

A uns dies de la setmana gran i, de sobte, l’Apocalipsi. Un convidat inesperat es va ***

colar en les nostres vides i ja res va ser igual.

1 74

A S S A J O S FAL L E R S En aquest context comença la nostra història. Una xicoteta història quotidiana les protagonistes de la qual són Pepa i Maruja. Dues dones normals, que poc han de veure, encara que hi ha una cosa que les uneix: el seu amor pel món faller.

(Poc abans de les vuit, els balcons es comencen a omplir. Se senten murmuris com en una prèvia en una sessió de teatre. Els xiquets trauen dibuixos d’arc de Sant Martí i amb lletra infantil es llig la llegenda de “Tot eixirà bé”.)

—Doncs sí que està eixint gent als balcons —comenta Pepa per a si mateixa—.

Fins la veïna del quart, la Fantasma, ha eixit.

(Li diuen la Fantasma perquè sempre va vestida amb saions amples i a penes apareix pel carrer.

De reüll, Pepa fa una ullada als altres balcons. També està Maruja.

Les dues dones es miren i, com en una espurna, desvien la mirada.

Ambdues pertanyen a dues falles veïnes i rivals, que porten la seua competició per guanyar els primers premis des de fa dècades.)

Maruja: —Vaja, la “Presidenta” també ha tret el cap. A veure què furoneja i xafardeja. Per a després xafardejar-ho en el casal: a veure qui ix o no, com van vestits, o quines pintes porten...

Pepa: —Doncs a aquesta (dit el mot “aquesta” amb una sorna de menyspreu) li han fet una bona faena. La filla, que anava a ser fallera major enguany, composta i sense banda. (Somriu maliciosament per a ella.) I la pasta que s’ha d’haver gastat per a la bufonà, doncs anava presumint que va encarregar dos vestits d’upa per a l’ocasió.

Poc els lluirà, perquè com no faça la cercavila de la cuina al saló. Ja me la veig dient: “Senyor pirotècnic, pot encendre la catalítica...” (Somriu per la seua pròpia ocurrència.)

(Se sent el rellotge de la parròquia fer les vuit i un tro d’aplaudiments i víctors s’escapen des de tots els blocs.)

Pepa: —No, pare (es veu que la dona es torna cap a l’interior de l’habitatge i contesta a un interlocutor que no es veu). Que no és que “El Soro” haja tallat les dues orelles, que és per als sanitaris. Que no pare, que sanitaris són els metges i els infermers, no un rellonejador de Linares.

175

A.C. FALLA LA VICTÒRIA El pare de Pepa viu en el seu món. Davant l’alta mortaldat d’ancians en les residències, la seua filla va prendre la determinació de protegir-lo i va demanar el trasllat al seu habitatge. Seria més treball però no se li va ocórrer millor manera de cuidar a l’autor dels seus dies.

Maruja: (veient l’escena de la seua veïna i encara que no li arriben les veus, mou el cap, com negant i en to condescendent, comenta per a si mateixa) —S’ha emportat el pare.

Això m’han contat en el súper. Pobre senyor Miguel, qui l’ha vist i qui el veu! Amb el cap ple d’ocells quan era un terratrèmol d’home en els seus bons temps. Que dolenta és la vellesa!

Els dies van passant. Les notícies que arriben no donen peu per a una esperança immediata. Més aviat, al contrari. El que semblava que seria una mesura passatgera, s’allarga i fa mossa en l’ànim ciutadà.

Recomanacions contradictòries arriben des dels estaments governamentals. I la gent connectada a la televisió com a única finestra a l’exterior.

Va començar a sorgir l’anomenada “policia veïnal”. Això és, algun veí ociós que es passava les hores mirant al carrer i apuntant qui se saltava alguna norma. Qui passejava el gos més del que cal o eixia més de l’hora permesa. Un horror de control però on els xafarders patològics es trobaven en el seu element.

El ritual d’aplaudiments continuava inalterat. Poc abans de les vuit, el veïnatge es reunia als balcons. Cada vegada començava abans la tabola. Algú, amb ànima discotequera, va muntar un equip de música mig professional i, abans de l’hora assenyalada, ja se sentien i es veien les ballarugues.

Sonava el “Resistiré” del Duo Dinàmic versionat per un munt d’artistes del moment. Les nostres protagonistes també seguien fidels a la cita.

Maruja: —Afanya’t, xiqueta, que comença. Ja està la Pepa al balcó (assenyalant en la direcció de la veïna). És que no es perd ni una. Com que ja no baixa a la falla, doncs en alguna cosa s’ha d’entretindre.

Filla de Maruja: —Ai, mamà, doncs com tu! Que no et perds ni un bombarder.

Fixa’t quina vesprada més bona fa per a passejar. I ací tancades. (Sospirant.)

176

A S S A J O S FAL L E R S (Sona des d’un balcó la “Macarena” i un cor d’aiiiii acompanya la tornada.)

Pepa: —Que no, pare, que no li han xiulat penal al València!

Filla de Maruja: —Dale a tu cuerpo alegría, Macarena… (mentre es grava un TikTok).

(En això, van sonar les vuit en el rellotge i un general batre de palmes va fer callar

Maruja: —Però és que no pots deixar el mòbil ni un moment? Quina murga

qualsevol altre tumult.)

amb eixe trasto!... No, no, ni se t’ocórrega gravar-me. Fins ací podíem arribar.

Un dia més tancats. Un dia menys per a la llibertat.

Filla de Maruja: —Va, mamà, una selfie de res. Posa morrets…

Març anava avançant. Els serveis municipals, juntament amb les comissions de les

Maruja: —Els morrets te’ls posaré jo, però de l’esclafit que et donaré...

diferents falles, van anar retirant qualsevol indici que revelara la festa futura.

(Mentrestant, Pepa no passa res per alt del que ocorre al balcó alié.)

Els ninots més matiners que havien sigut plantats es van tornar a carregar en els

Pepa: —Mira la figa molla aquesta, que es creu la miss Univers del barri. Més xim-

camions, esperant una futura i incerta Cremà. Les carpes, que havien d’albergar

ple i naix ovella. Com que ha sigut una mal consentida tota la seua vida, pensa

les festes falleres, van començar a desmuntar-se i només van quedar les bande-

que tots han de bavejar al seu pas… No papà (es gira per a parlar amb el pare,

roles que, penjades de fanal a fanal, semblaven acomiadar amb enyorança qual-

que pregunta des del menjador), que no és la revetla de Sant Joan. Que són uns xics

sevol rastre de celebració.

posant música. No papà, no pots demanar que et posen les “Dos gardenias”

La litúrgia de les vesprades continuava mantenint-se. Es diria que amb més ve-

de Machín, que són els veïns. Quina creu, Senyor!

hemència. La gent esperava aqueix xicotet respir per a trencar amb la rutina i,

(De sobte, una veu amplificada per un megàfon ix des de la finestra del tercer pis.)

almenys, veure un altre ésser humà, encara que només fora per a somriure-li

Veí policial: —Piiii, piii. El del xandall blau, sí, sí, tu. Que ja has tret sis vegades

des de lluny.

el gos hui i has tirat quatre vegades el fem. Et denunciaré! Que ens contagiaràs

(Sona Raphael i el seu “Qué pasará”. La gent es trau les cerveses i el berenar i li pega als

a tots, mal nascut!

malucs.)

Vianant I: —A qui denunciaré és a tu, tros de pirat. Deixa de molestar el veïnat

Veí policial: —Piiiiiiiiiii! Tuuuuuuuu! —crida a un passejant—. Que el que portes

amb el megàfon, que et passes el dia amb l’adminicle donant per sac a tothom.

no és un gos...!

I deixa el xiulet, que sembles una tetera. Xalat!

Vianant II: —Això ho diràs tu, tros de cap de suro! Que és d’una raça especial i el

Filla de Maruja: —Mamà, d’on haurà tret el megàfon? Mira que no és pesadet, l’oncle.

porte amb mascareta, perquè no contagie!

Maruja: —Crec que el megàfon és d’un nebot, que és socorrista a Cullera durant

Veí policial: —Que “raça especial” ni que romanços! Que és un senglar dissecat!

els estius. Mira que no li està traient rendiment. I el xiulet de quan era àrbitre

Que ho estic veient. Que eres el nebot del taxidermista. Desvergonyit!, pocavergo-

de regional. No hi haurà sort i se l’engolirà. Pesat, deixa la gent viure! —va dir cri-

nya! De la denúncia, hui no te’n lliures!

dant al seu torn al policia de pacotilla.

Vianant II: —Vols veure com te l’amusse! Baixa al carrer si tens nassos, pesat!

Pepa seguia tota la seqüència sense perdre’n detall. Encara que admetia que li

Pepa i Maruja segueixen, com la resta de veïns, l’incident. Per descomptat que es

feia ràbia coincidir amb Maruja. Però el veí policial s’havia convertit en un gra en

tracta d’un senglar dissecat, fet que fa que se senten riallades per l’ocurrència,

el cul. Tot el carrer estava fins a la coroneta de les seues excentricitats.

per la picardia i per fer que isca de polleguera el pesat del veí ficat a gendarme.

Veí policial: —Piiiiiiii, piiiiiiiiiii, piiiiiiiiiii!

Pepa: —La mare que el va fer! —diu entre riallades—. Es necessita tindre flegma

177

A.C. FALLA LA VICTÒRIA rar-li flors de les plantes dels seus balcons. L’aclamen i el dj “oficial” del barri, ràpid com un llamp, acomoda la banda sonora al moment i des dels altaveus sona el pasdoble “Amparito Roca” per a rematar la broma.)

No hi hauria aqueix any ninots plantats a les places i carrers, però l’esperit faller de burla, crítica i conya, que tot valencià alberga en major o menor mesura, ho impregnava tot.

Pare de Pepa: —Olé, olé i olé! —emocionat, li tira el primer que li ve al cap i això és la dentadura que portava posada.

En la seua demència, l’home, amb el rostre ple de llàgrimes, imagina estar en Las Ventas, davant d’una memorable faena d’Antoñete.

Pepa: —Noooooo, pare!!! —crida intentant detindre l’ancià, però arriba tard i un esclafit evidencia que les dents s’han estavellat contra la vorera i ja roden com boletes buscant el forat.

Veí policial: —Desgraciats, vosaltres animeu aquest mamarratxo, que emmalaltirem tots! —udola des del megàfon—. Que sapieu que ja he cridat la policia.

(En això, al lluny, sona una sirena d’un cotxe patrulla. Quan els agents baixen del vehicle per a investigar la denúncia, qualsevol rastre de l’anterior tabola ja s’ha dissipat i, just en aqueixos moments, el rellotge implacable marca les vuit i els reben una salva d’aplaudiments.) per a eixir d’aquesta guisa. Ix, pare, i mira això!

Aqueix dia va començar el dia radiant. Un sol de primavera acariciava la ciutat i en-

Pare de Pepa: —És que ha vingut el circ? —pregunta despistat.

cara que la prohibició de deambular lliurement pel carrer seguia en vigor, en tota

(Mira cap al front i veu que, al balcó de Maruja, la xerinola és semblant.)

la població surava un halo de festivitat. Seria un Sant Josep atípic. Però Sant Josep

Filla de Maruja: —Corre, mare, que t’ho perds! Mira aqueix paio, quin morro

al cap i a la fi.

li està tirant.

Filla de Maruja: —Ai, mamà, quina tristesa! Hui havia de ser el meu dia gran i ací

(Ràpida, ix Maruja al balcó...)

tancades. Ni música ni cercaviles ni alegria. No poder vestir-me m’està matant.

Maruja: —Mare de Déu!, però d’on haurà tret aquest paio eixa bèstia? El que fa la

Maruja: —Qui ha dit que no et pots vestir? —va comentar amb gest murri

gent per a saltar-se les normes.

la dona—. Hui, com jo em dic Maruja, que tu et vistes. Vinga, que hi ha molt a fer.

(El Vianant, molt ufà amb el seu senglar i igual com si fora un torero, dona la volta

I acaba’t els xurros amb xocolate.

al carrer amb modals de matador. Unint-se a la conya general, la gent comença a ti-

València sencera s’estava “fallejant” damunt. Com una botella de cava a la

178

A S S A J O S FAL L E R S qual s’agita, l’efervescència anava en augment i, al final, el suro va saltar.

fins al contenidor, però va fer una parada abans d’arribar a aquest. Just davant del vo-

Com que és terra de músics, és estrany el bloc en el qual no hi ha algun individu

ciferant veí i es va encarar amb ell.)

que pertanga a una xaranga o banda.

Filla de Maruja: —Veíííííííííííííííííííí! —el va increpar—. A veure si tens nassos

(I, com un ressort, des d’una finestra es va començar a escoltar des d’un clarinet

per a denunciar-me per tirar el fem. I mira —va prosseguir—, perquè no oblides

les primeres notes d’“El fallero”. No va tardar molt a unir-se-li un bombardí i,

mai aquestes Falles, t’oferisc la meua pinta.

tres blocs més a l’esquerra, es va sumar una flauta travessera. Com en el con-

(Amb parsimònia es va llevar del monyo el metàl·lic adreç. I el va guardar en el seu es-

te d’Hamelín, la gent eixia als balcons atrets per la música. Va seguir el concert

cot. Efectivament, li va brindar la pinta, però no la que ell esperava. Un efectiu gest de

amb “El cant valencià” i van deixar per al final l’arxiconegut “Paquito, el Chocolate-

botifarra, amanit amb un bes burleta, va ser el regal que va rebre l’acuseta pel Dia

ro”, el qual la gent va ovacionar amb els coneguts hei!, hei!)

del Pare… Del pare que el va fer, que va ser molt recordat aqueix dia per tot el perso-

Veí policial: —És que ni els dies de festa podeu deixar de donar la tabarra? —va

nal.)

increpar a l’aire amb el megàfon—. Quin avorriment de fallers!

(Una general riallada va retrunyir amb la força d’una ‘mascletà’ i, amb la cua entre

(Va ser escoltar els improperis del vociferant, i Pepa i Maruja es van tirar al balcó

les cames, el vociferant es va amagar a sa casa per a ja no tornar a molestar a ningú

com dues hidres. Havia despertat les feres.)

mentre va durar tot el confinament.)

Pepa: —Agonies, que eres un agonies! —li va cridar al veí—. També et molesta

(Aqueixa vesprada, quan van ser les vuit, la gent, de manera espontània, va començar

la música, tros d’amargat? No ens ho està llevant tot aquesta desgràcia perquè,

a cantar l’himne regional ‘a cappella’. Va ser molt emocionant i, en acabar, una casca-

damunt, tu vingues a donar per sac i la poca esperança que ens queda la vulgues

da d’aplaudiments, que en aqueixa ocasió eren dedicats a tot el poble que, amb tem-

també ofegar? Deixa que la gent siga una mica feliç! Deixa’ns gaudir de l’alegria

prança, estava aguantant els pitjors moments de l’epidèmia.)

fallera. I, si no t’agrada, ves-te’n a un monestir de cartoixans. No, que també et ti-

(En aqueix moment, i des d’una de les terrasses, una gran palmera de foc va il·luminar

raran per trist...

la negror de la nit.)

Maruja: —Així es parla, Pepa! —va encoratjar la dona a la seua veïna—. Que se’n

Va ser com una metàfora del que estava per vindre. Un recordatori que, en els

vaja a pastar fang, el Sherlock de via estreta aquest!

moments més foscos de la vida, sempre apareixen espurnes que marquen el camí

Una onada de simpatia va cobrir totes dues dones i, de sobte, les antigues pica-

a seguir.

baralles van quedar aparcades. Van notar que el sentiment faller era ferit per un cafre i no ho anaven a consentir.

(Just en aqueix moment, un dels portals s’obria i d’ell una figura femenina apuntava amb caminars de cercavila. Era la filla de Maruja, vestida de valenciana, amb tots els adreços i abillaments complets. Primorosa com una rosa fresca i recolzada en els malucs una bossa de fem.)

(Ovacionada per la resta de veïns i movent-se amb una certa picardia, s’encaminava

179

FI

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

L E S NOSTRE S FA L L E S, Q U A TRE MAN E RE S DE VIU RE- L E S José Luis Martí i González

Membre de l’A.C. Falla La Victòria i regidor de Cultura Popular i Festes de l’Ajuntament de Sagunt 2007 – 2015

Partint de la base que l’essència de les falles és, o al

serveix al mateix temps d’inici del nou exercici, sem-

parer meu així ho és, el monument, és igual de cert

pre com l’au fènix.

que l’evolució, la diversificació i l’enriquiment cultural

Enguany, Rosana, una de les companyes de la fa-

han fet que una cosa que fa unes dècades abastava

lla que coordinen el llibret, em va plantejar aportar

la setmana fallera i poc més s’haja convertit en un

la meua visió del món de les falles com a regidor

motor cultural, social, esportiu, festiu, tradicional, tu-

de Cultura Popular i Festes que vaig ser fa uns anys,

rístic i econòmic que es desenvolupa durant tot l’any.

com a faller de la comissió i com a coordinador del lli-

Es mesure pel calendari natural, de gener a desem-

bret durant un parell d’anys.

bre, o pel “falleril”, d’abril a març, tot l’any hi ha activi-

A més d’agrair-li el detall de comptar amb mi, li vaig

tat als casals, si no són les eleccions, passem per les

comentar que tenia una quarta versió, desconeguda

Creus de Maig, presentacions, certàmens de teatre,

per a la immensa majoria, que des de xicotet em va

poesia, narrativa, playbacks, esportius, balls de saló,

apassionar i que va ser dedicar-me a dibuixar esten-

postals nadalenques, disfresses, etc., i cites gastro-

dards, escuts, vestits de fallera, manteletes i altres

nòmiques vàries fins a desembocar en el “totum re-

complements.

volotum” de les Nits d’Albades, Crida, Cavalcades i la

El meu primer record en l’apartat del món de les fa-

Setmana Fallera, que culmina amb la Cremà, acte que

lles va ser amb huit anys, quan la meua mare va co-

180

“una de les companyes de la falla que coordinen el llibret, em va plantejar aportar la meua visió del món de les falles com a regidor de Cultura Popular i Festes que vaig ser fa uns anys”

A S S A J O S FAL L E R S mençar a ajudar Lola Munera, dona de Manolo Cosín,

el component humà que s’imposa a la poca personali-

en una aventura que era la de brodar i cosir bandes,

tat d’una màquina que va per coordenades.

faixins, estendards, corbatins i una infinitat de coses

El mateix passava amb els vestits de fallera, les man-

per al món faller. Quina bogeria… i que bonic! Quins

teletes i davantals brodats a mà, amb els lluentons

temps tan diferents.

de la Plaça Redona, de la botiga de les Olles i de

En aquesta aventura es va partir de zero, aplicant

tants altres llocs de la nostra Comunitat que perdu-

el que féiem als jocs de llit, el que abans es deia “l’ai-

ren, des de fa quasi 200 anys, malgrat la tecnologia

xovar”, calcar els escuts en una cinta de ras blanca

que ens inunda. L’últim que vaig dibuixar complet

de 10 cm d’ample i un llarg quasi infinit per a, una ve-

va ser fa uns anys per a la meua dona i va ser l’últim

gada brodats, ser cosits als faixins i bandes; traspas-

que va brodar la meua mare.

sar aquells escuts en gran per a crear els estendards

A casa dels meus pares vaig poder veure els primers

o inventar filigranes per a crear vestits de fallera

passos d’algunes comissions, “embolicar” un presi-

amb els seus davantals i manteletes.

dent la seua dona perquè fora fallera major, arreglar

Nits senceres dibuixant els escuts de multitud de fa-

els anys de les bandes a cost zero perquè amb la re-

lles de la nostra ciutat i altres poblacions.

conversió industrial no hi havia diners per a fer ban-

Em venen a la memòria anècdotes com la de la Ve-

des noves i una infinitat d’anècdotes, i, mentres-

nus del Milo de l’escut de Luis Cendoya, que, amb tots

tant…, jo seguia sense ser faller perquè no es podia

els respectes, de vegades el brodat acabava sem-

arribar econòmicament a tot, també és cert que des

blant-se més a Groucho Marx i és que arribava un mo-

dels set anys m’havia pegat per tocar jotes aragone-

ment que s’anava literalment “a estall”.

ses, per l’ascendència aragonesa que tinc i per l’amor

Es treballava amb màquines de brodar a mà i a pedal,

que professe a la terra aragonesa.

sense la perfecció actual.

I van passar els anys i aquestes tasques es van

Va haver-hi un any en què el casc de Jaume I, d’Eduardo

anar deixant, donant pas amb el temps a una aventu-

Merello, després de dibuixar-lo 730 vegades, en alguns

ra en la meua vida que mai vaig pensar que succeiria,

s’assemblava més al de Vicky el Viking que a l’original,

la de la política local, primer en l’oposició municipal

reitere amb tots els respectes, però a vegades era així.

durant quatre anys i després en el govern de la ciutat

És cert que aquells brodats moltes vegades no van

durant altres huit en els quals, entre altres delegaci-

tindre la perfecció de l’ordinador que es té avui dia,

ons, vaig tindre l’honor de ser regidor de Cultura Po-

però sí que tenien una cosa que els falta a hores d’ara,

pular i Festes.

181

A.C. FALLA LA VICTÒRIA Mai podré agrair prou a la meua ciutat, a les persones

que se li havia cremat el seu casal o intentar ajudar

que la formen, a totes les seues manifestacions cultu-

els que s’havien quedat sense monument, són algu-

rals i festives, i en aquest cas en concret al món faller,

nes de les situacions en les quals et veus involucrat

tot el que m’han aportat; amistat, coneixement, crei-

i en les quals, tenint o no responsabilitat, saps que

xement personal, sensibilitat, passió per una tradició,

cal implicar-se perquè les persones que passaven

esforç, dedicació, afecte, sentiment i amor.

per aquests moments difícils són veïns teus, perso-

El fet de poder entrar en un casal i sentir-te’n un més,

nes a les quals aprecies, per les quals treballes i a

cosa que hui dia continue sentint, intentar ajudar

les quals et deus.

en tot el que es poguera; jo provenia d’un col·lectiu

He de reconéixer que vaig tindre la gran sort de com-

cultural xicotet en el qual era molt conscient del que

partir aquests anys al costat d’uns presidents que ho

costa dur a terme la teua activitat i durant aquests

van fer, al costat dels seus excepcionals equips, des del

huit anys, en la mesura que era possible, calia estar

convenciment que teníem un objectiu comú, fer més

al costat dels col·lectius, donant-los suport de totes

grans les nostres falles, des dels expedients de Festa

les formes possibles.

d’Interés Turístic Autonòmic i Nacional fins a la conse-

Veure com sempre han crescut enfront de les adver-

cució de la nostra actual Federació, amb Enrique No-

sitats igual que han sabut ajudar a uns altres en si-

verques, Nino López, David Indiano i Enrique Docón,

tuacions complicades i tindre l’honor, i la responsa-

als quals sempre estaré també enormement agraït,

bilitat, al mateix temps que el convenciment, que u,

com els que els han succeït en aquesta labor i a to-

abans d’estar per a la foto, ha d’estar per a donar

tes les persones que han passat per la taula de Junta

un colp de mà sense esperar cap agraïment a canvi,

com a representants de totes les comissions.

ja que era el meu treball i a aquest em devia amb tots

Poder

els errors que cometera i els encerts, si n’hi va haver,

amb els nostres germans de Millau, i sobretot

que poguera tindre. Sempre estaré agraït a Alfredo

de Cecina, als quals ja vaig conéixer en 1982, amb la

Castelló per haver confiat en mi per a aquests me-

meua guitarra i les meues jotes sent una criatura, i als

nesters igual que a Sergio Muniesa quan el va succeir.

quals aprecie profundament per moltíssimes coses

Treballar perquè es pogueren usar artefactes piro-

que compartim.

tècnics amb la normativa actual, salvar situacions

I no puc oblidar tot el personal de l’Ajuntament al cos-

amb cavalcades o playbacks, tindre plans alternatius

tat dels quals vaig poder desenvolupar la meua labor,

a un acte per si plovia, fer costat a alguna comissió

a Protecció Civil, Bombers, Policia Local, Nacional, Au-

182

acompanyar-los

i

compartir

vivències

A S S A J O S FAL L E R S

“teníem un objectiu comú, fer més grans les nostres falles, des dels expedients de Festa d’Interés Turístic Autonòmic i Nacional fins a la consecució de la nostra actual Federació”

tonòmica i Guàrdia Civil, Creu Roja, Serveis d’Emer-

ció en societat de les seues corts d’honor, la Procla-

gència, diversos departaments de l’Ajuntament,

mació i l’Exaltació amb tot el Teatre Romà aplaudint

especialment Begoña, Inma i Paco de trànsit-mobi-

en peus les seues màximes representants, tots els

litat urbana, al personal de manteniment i la SAG,

actes de la resta de l’exercici i… Arribar al lliurament

i, per damunt de tots, a les dues persones que en

de premis, des del balcó de l’Ajuntament, veient l’emo-

aquells moments hi havia en Cultura Popular i Festes,

ció en tantíssims rostres, amb el que ofereix la lectura

Elisa i María José Cócera, la primera una gran profes-

de les actes i que suposa estar ja plenament en falles,

sional i la segona una grandíssima professional i ex-

així fins a les ofrenes i la Cremà dels monuments.

cepcional persona a qui sempre estaré eternament

Haver pogut viure això com a representant munici-

agraït pel treball exercit.

pal mai em cansaré de repetir que ha sigut un honor

Un treball que ajuda que les nostres falles siguen

al mateix temps que un orgull del qual estaré eterna-

úniques i que m’han permés viure-les d’una manera

ment agraït.

tan bonica i especial, tant que em continua emocio-

I aquella etapa també va passar, i, com els capítols

nant recordar moments com la Crida, a la qual seri-

d’un llibre, es va tancar en la meua vida per a do-

en falleres majors de la nostra Federació, després

nar-ne pas a una de nova en la qual, per fi, vaig com-

de tota una jornada amb les candidates, la presenta-

plir la meua paraula de ser faller, cosa que vaig dir

1 83

A.C. FALLA LA VICTÒRIA que faria quan no tinguera cap responsabilitat política, bàsicament per una qüestió de principis personals de neutralitat pública. Cosa que li devia a Guada i a Carlitos.

Havia de recaptar en la falla de la família, i al costat dels amics de la colla, amb tantíssima bona gent, com en la resta de comissions que mai em cansaré d’agrair-los tot.

Durant un parell d’anys, Francisco Guillén, el Presi, es va obstinar que formara part de la seua executiva i que coordinara el llibret de la falla, cosa que tenia parlat amb Miguel Ángel Alegría per a treballar-ho amb ell quan passara el meu temps polític, però que, per desgràcia, mai va arribar.

D’aquells dos anys, sincerament, soc molt autocrític i pense que podia haver fet millor la meua tasca; en aquesta vida u ha de reconéixer quan pot millorar el que fa.

No em sent malament per no haver obtingut premis en concursos diversos, perquè, probablement, paguem la inexperiència en algunes matèries al mateix temps que vam pretendre fer un compendi de la història de falla en diversos exercicis, cosa que m’haguera agradat que s’haguera continuat fins a arribar al 50 Aniversari aquest 2022.

Del que sí que estic satisfet és que molta gent de la falla, a través de les seues pròpies aportacions, es poguera veure reflectida en el llibret, així com en l’apar-

“Del que sí que estic satisfet és que molta gent de la falla, a través de les seues pròpies aportacions, es poguera veure reflectida en el llibret, així com en l’apartat fotogràfic”

tat fotogràfic, cosa que vaig tindre molt clar que havia

184

A S S A J O S FAL L E R S

“La quarta manera de viure les nostres falles és la tranquil·litat de ser un faller ras, un més de la comissió, aportant tot el que es puga, donant un colp de mà ja siga estant en l’executiva o no”

d’existir recordant una conversa amb el meu estima-

guna fallera major i president. Gaudint i amb el con-

rere escut estant poques hores sense dormir per tal

díssim Emili Llueca Úbeda, que el llibret havia de ser

venciment d’intentar ajudar a fer millor la nostra co-

que tot estiguera a punt.

també la crònica viva a través d’imatges de la història

missió i el col·lectiu faller.

de la falla i, per tant, de la ciutat.

Fins ací un breu resum d’una persona que ha viscut

Hui dia pense que el llibret està en bones mans,

les falles des de xicotet, des d’uns temps en els quals

• Poder escoltar, al costat del vicepresident, huit fa-

com tot, sempre hi haurà matisos d’opinió que tots

no tenien molt a veure amb el que hui suposen, d’ha-

lleres majors infantils, en les ofrenes florals de Sant

puguem tindre però en el conjunt fan una gran tasca

ver pogut treballar braç a braç amb totes les comissi-

Josep amb el privilegi que suposa acompanyar-les

i és just reconéixer aquest treball.

ons i la federació i que hui viu les falles com un més.

en un dels actes més emotius en què s’enalteix la fi-

La quarta manera de viure les nostres falles és la tran-

Hi haurà una cinquena manera de viure les falles?...

gura de les falleres de manera particular.

quil·litat de ser un faller ras, un més de la comissió,

Mai se sap.

aportant tot el que es puga, donant un colp de mà

De tots aquests anys, em quede amb quatre records,

siga estant en l’executiva o no, això no té importància,

un per etapa:

Si haguera de resumir tot en una paraula, seria:

seguint amb les meues selfies falleres i presentant al-

• Poder observar a les nits ma mare brodant escut

GRÀCIES.

• La il·lusió d’una iaia en veure una foto del llibret en què eixia la seua neta per primera vegada.

• I, sense cap dubte, el més especial de tots, poder

185

ofrenar amb la meua família el dia de Sant Josep.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PROGRAMA DE FESTES A.C. FALLA LA VICTÒRIA

186

A S S A J O S FAL L E R S

187

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PROGRAMA DE FESTES 188

P R O G R AM A D E F E S T E S

Un any més, a causa de les condicions endèmiques de la crisi sanitària que encara estem patint, no ha sigut possible confeccionar una programació de festes per a la setmana fallera, ja que, en data de hui, no tenim la certesa que en quines condicions es realitzaran aquestes festes de l’exercici 2022.

Només en el cas que es puguen organitzar uns actes dins de la normalitat establida, podrem confirmar alguns dels actes que fins al moment tenim tancats, com són les orquestres i la nostra NIT DEL FOC. Així, per als dies compresos entre el 15 i 18 de març, tenim les següents orquestres: 15 de març: DISCOMÒBIL 16 de març: ORQUESTRA VENUS 17 de març ORQUESTRA LA BRIGADA i la NIT DEL FOC 18 de març: ORQUESTRA MÀGIA NEGRA Disculpen les molèsties pels canvis que puguen ocasionar-se. En el cas que es puga aclarir una agenda d’actes es notificarà com s’ha fet fins al moment en aquesta publicació La Comissió

189

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

HIMNES A.C. FALLA LA VICTÒRIA

190

HIMNES

191

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Him n e de Valè n cia

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau.

Him n e de Sagunt

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial. ¡Oh Ciudad de hermosura exquisita bajo un cielo que es un palio de azul, recostada en tu flora infinita festonada del mar que musita verso griego en espuma de tul¡

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora...

Te has vestido de luces el cielo y has copiado en tus frutos el sol; tu belleza mostrarse sin velo y de ti los colosos del suelo mendigaron limosna de amor.

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Del altar de la Patria querida suba el himno como una oración, como un beso que el alma encendida dé a Sagunto la Patria invencida.... ¡Saguntino, Sagunto es tu honor¡

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió.

Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Es tan alto tu noble destino que tu gloria ninguno alcanzó. ¡Sigue airoso tu invicto camino y demuestra que ser saguntino es dos veces ser buen español¡ De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau.

Flamege en l’aire Nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Visca! Visca! Visca!

192

HIMNES

Him n e faller Victorià

És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions. És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura. És, l’ensenya de la nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l’ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s’acosta a la terra avivant sempre els nostres valors.

El nostre foc el dolent, purifica omplint els carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor.

Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians.

Demanant-li ajuda a la festa per mantindre les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il·lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, Treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

193

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

LLIBRET INFANTIL

194

195

196

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

197

198

A.C. Falla la Victòria

Pàgina

Pàgina

Pàgina

PRÒLEG

LA NOSTRA PORTADA

SALUTACIONS

Pàgina

Pàgina

Pàgina

PROTAGONISTES

VICTORIANES I VICTORIANS

LA FALLA

Índex

Pàgina

Pàgina

Pàgina

RECORDS GRÀFICS

EXERCICI ACTUAL

50 ANIVERSARI

Pàgina

Pàgina

Pàgina

ASSAJOS FALLERS

ACTIVITATS INFANTILS

COL·LABORADORS

199

200

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Índex

201

202

A.C. Falla la Victòria

Si tornem a la nostra infància, segur que tots recordem haver vist els dibuixos en algun moment

Cinc dècades d’infantesa

E

ls dibuixos animats formen part de la cultura audiovisual de diverses generacions de xiquetes i xiquets espanyols, però des del seu origen en aquelles primeres “il·lustracions en moviment”, a principis del segle XX, l’animació espanyola ha anat creixent fins a ser reconeguda entre les millors del món.

Si tornem a la nostra infància, segur que tots recordem haver vist els dibuixos en algun moment i solem recordar-lo com una cosa entranyable, entretinguda i divertida que ens agrada-

va, veient per exemple, els pallassos de la tele, la Bola de Cristall, Barri Sèsam, Bola de Drac, o pel·lícules de Disney o Warner.

Són sinònim d’imaginació i humor. Cada vegada hi ha més adults que ignoren els prejudicis i s’atreveixen a descobrir el seu original univers.

L’única cosa que cal fer per a poder gaudir-los és veure més enllà de “és per a infantils”, expressió tan certa com discriminatòria i que en aquests casos pot despertar frustració.

Però no tothom està disposat a deixar-se portar pels somnis i fantasies, però és interessant veu-

re com el culte per la ficció cada vegada aprecia més sentir-se una altra vegada com una xiqueta i un xiquet.

Els dibuixos infantils són un dels entreteniments favorits de les xiquetes i dels xiquets.

Es tracta d’un recurs educatiu molt divertit que també els reporta nombrosos beneficis per al seu desenvolupament cognitiu. Els dibuixos animats estimulen la imaginació infantil, alhora que els ajuda a construir nous conceptes, amplien el seu vocabulari i milloren les seues habilitats socials. A més, són una eina excel·lent

Pròleg

per a transmetre-li valors positius als xiquets. Òbviament, perquè les xiquetes i els xiquets puguen aprofitar aquests avantatges és important triar bé els títols dels dibuixos animats. No sols han de ser apropiats per a la seua edat i nivell de maduresa, sinó que també han d’oferir contingut de qualitat que estimule l’aprenentatge i l’anàlisi crítica.

Els dibuixos animats per a xiquetes i xiquets han arribat a un meravellós atzucac. S’han tornat tan bojos que qualsevol semblança amb la realitat sembla pur accident. Ja no reflecteixen

203

204

A.C. Falla la Victòria

cada vegada es necessita acudits més eixelebrats perquè les xicotetes i els xicotets no s’avorrisquen

històries lineals dramàtiques com Marco o Heidi, sinó que són muntanyes russes d’absurd i riures que són tota una delícia per a la imaginació, però també per al deliri. En l’actualitat, no existeix cap sèrie de dibuixos animats “dramàtiques” tipus Heidi o Ulisses XXI. Les xiquetes i els xiquets no tenen ni l’interés ni la capacitat d’atenció. Així que només hi ha espai per a vint minuts de diversió i cada vegada es necessita acudits més eixelebrats perquè les xicotetes i els xicotets no s’avorrisquen.

Qui fora una xiqueta o un xiquet hui dia, quan estàs tancat a casa les 24 hores. Caldrà preocupar-se si la manera en què aquestes xicotetes i aquests xicotets miraran el món es trenca per complet sota el prisma d’aquesta bogeria?

La televisió està plena de dibuixos animats absolutament bojos. Falta algun? La llista encara no està acabada, diga quin troba a faltar.

Hi ha dibuixos animats els personatges dels quals van ser creats tant per a públic infantil com adult, cas dels Picapedra.

Alguns diuen que per a ser emprenedor cal adquirir les habilitats al llarg de la vida, uns altres creuen que cal nàixer amb el do, però la veritat és que l’època important per a forjar en les persones l’esperit emprenedor es desenvolupa quan s’està en la infantesa, així que la programa-

ció televisiva com els dibuixos animats que es veien en aquesta edat van ser crucials per a determinar quin tipus de caràcter havíem de tindre ja quan ens convertírem en adults.

No tot el que ix en la televisió és fem, de fet hi ha molts programes que transmeten un missatge encertat de manera inconscient, sense que el televident puga adonar-se que s’està nodrint en el procés.

Podem esmentar alguns dibuixos animats al llarg dels anys, que a pesar que no els hages vistos perquè no van coincidir en èpoques, el més probable és que podràs sentir-te identificat amb ells: Els Picapedra, Dora l’Exploradora o a.

I dit això, la nostra part infantil del llibret ve a ser el que queda reflectit en el món infantil del dibuix animat, molt senzilla, didàctica, divertida, visual tal com ho és el nostre monument, i així ho ha volgut reflectir el nostre artista.

El que hem volgut plasmar és l’exposició de tots els dibuixos animats que hem pogut veure al llarg d’aquestes cinc últimes dècades.

Així, podem dir que tant majors com infantils poden sentir-se identificats en recordar qualsevol dècada d’aquests.

Les falleres i els fallers tant xiquetes i xiquets com adults poden gaudir de les sensacions i emocions que provoquen els dibuixos animats.

Pròleg

Encara que tingues 60 anys, la teua infància també és ací. Aquesta és una manera de fer una commemoració del nostre 50 aniversari de la qual poden gaudir grans i no tan grans.

Tot el públic podrà delectar-se amb Els Teleñecos, Els Supersònics, Pica-Pedra, L’Os Yogui o La Formiga Atòmica, tots ells de la dècada dels anys 70.

Dels anys 80, podrem gaudir dels abusos de Mazinger Z, sèrie de manga de l’època, les aventures de la qual hui dia són molt populars entre joves adolescents.

En els anys 90 podrem veure a David el Gnom, Willy Fog, Mario Bros o L´Abella Maia, entre altres.

De la dècada passada veurem a Buzzlightyear o Piolín i actualment a Lebron James en Space Jam. Només ens queda dir que, aquest ha sigut un llibret pensat per a xiquets i majors, del qual segur us vindran bonics records d’infància.

Gràcies una vegada més a tots i cadascun dels quals han participat en l’elaboració d’aquesta edició, i a la nostra comissió i representants que sense la seua ajuda i interés no hauria sigut possible aquest treball que enguany és tan significatiu per a la nostra família fallera.

205

206

A.C. Falla la Victòria

LA NOSTRA PORTADA INFANTIL 50 anys plantant en les nostres xiquetes i els nostres xiquets la llavor de l’amor per la nostra festa

L

a portada de la part dedicada a la nostra xicoteta però gran comissió infantil, combina dos elements a destacar que ens introdueixen i traslladen a una part fonamental del contingut del llibret d’enguany: els dibuixos animats i el còmic. Tots dos, aquest exercici, estan molt presents i lligats tant en el monument infantil, sota el lema “5 dècades d’infantesa”, com en aquest apartat de la publicació.

50 anys de dibuixos que, per als més adults, són part important de la nostra vida, dels nostres records, part sens dubte, de totes nosaltres i tots nosaltres.

En el centre de la portada, destaca una acolorida tipografia “Cartoon” (dibuixos animats en anglés) que ens recorda als mítics dibuixos de la Warner Bross, il·luminada de manera especial, emfatitzant i emulant els focus emprats en aquestes pel·lícules.

A més, apareixen els dos colors representatius de la nostra benvolguda associació, el blau, color utilitzat assíduament per la falla i el daurat, com a picada d’ullet a l’efemèride que enguany celebrem, les nostres “noces d’or”. 50 anys plantant en les nostres xiquetes i els nostres xiquets la llavor de l’amor per la nostra festa, l’amor per la cultura, la nostra terra i per supost, l’amor per les falles.

Respecte al fons, hem emprat una il·lustració clàssica de l’estil del còmic, punts i línies que conviuen fusionades on novament destaquen els tons freds blaus que contrasten perfectament amb la calidesa de l’or, donant-li vistositat i elegancia.

Ara sí, podem començar, esteu preparades i preparats per a gaudir de la meravellosa infantesa?

La Nostra Portada

207

208

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

La Nostra Portada

209

210

A.C. Falla la Victòria

SALUTACIÓ PRESIDENT INFANTIL Aarón Casas i Hernández

tinc l’orgull de representar, junt a Ángela, a la nostra comissió infantil

H

ola, soc Aarón el vostre president infantil.

Em dirigisc a vosaltres per tercera vegada per tal de convidar-vos i gaudir d’unes falles, esperem que completes i normals.

Enguany és un any mot especial per a les victorianes i victorians ja que celebrem el nostre 50 aniversari. Gràcies a tots vosaltres tinc l’orgull de representar, junt a Ángela, a la nostra comissió infantil en aquesta importat celebració.

Us desitge unes falles molt especials tots junts participant en tots el actes, despertaes, desdejunis, cercaviles, i passacarrers.

Per despedir-me, només em queda per dir: que Visquen les falles I QUE VISCA LA FALLA LA VICTÒRIA.

Salutacions

Aarón Casas i Hernández

211

212

A.C. Falla la Victòria

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL aquestes falles del 2022 les anem a gaudir com es mereixen!

A

quests dos anys han sigut prou complicats per a totes i tots. Les falles que em tocaven representar es van suspendre i les falles del 2021 han sigut molt atípiques. Des del meu cor us dic que aquestes falles del 2022 les anem a gaudir com es mereixen!

Samuel, Laura i Aarón, sempre he volgut repetir, però només amb una condició, que fora al vostre costat.

A vosaltres, la meua benvolguda comissió, gràcies per voler acompanyar-me en els actes, com la Crida, la proclamació, la cavalcada… A les falles de setembre, per haver estat en els cercaviles, gràcies, gràcies i mil gràcies.

Espere que aquest 50 aniversari ens ho passem meravellosament, no ens falten els premis, però que no ens falte mai la il·lusió.

Visca la comissió de La Victòria!

Salutacions

Ángela Gallardo i Pérez

213

214

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Salutacions

L

V

50

215

216

A.C. Falla la Victòria

POEMA ALS NOSTRES REPRESENTANTS Com els dibuixos de la meua infància que perduren en la meua memòria, com si no haguera passat el temps, vosaltres perdurareu en la nostra història

Protagonistes

Ángela i Aarón Ángela Innocent xiqueta

Aarón El perfecte president

Vendaval de simpatia el teu tendre somriure ens plena d’alegria Ens ompli de satisfacció veure’t créixer i fer-te major Demostres cada dia que l’edat no és el més important Que per ser millor Fallera Major No fan falta més anys Eres exemple per als infantils i els grans

atent, responsable, sempre pendent dels detalls Sempre sap que ha de fer, ho té tot controlat Viu i gaudeix les falles Adora i coneix com ningú La Victòria Dir Aarón és escriure en majúscules PRESIDENT, és a dir FALLER El futur porta el teu nom com a president de tota la comissió

Heu demostrat que sou forts com un gnom que és set vegades més fort que ningú.

Lluitadors com els joguets que cobren vida al vespre quan ningú els veu Sensibles i afectuosos com les xicotetes abelles i mítics com aquella taronja que al futbol jugava Sempre els vostres noms estaran units Mai tornarem a dir Ángela sense dir Aarón Sempre Fallera Major i President

217

218

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Victorianes i Victorians

L

V

L

V

219

220

A.C. Falla la Victòria

COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL President Infantil: Aarón Casas i Hernández

Marc Álvarez i Vicent Nicolás Bataller i Lacoba José Manuel Cejudo i Micó Martin Cejudo i Micó Alejandro Céspedes i Frach Mario Esteban i Fletes Guillem Falcón i Fuertes David Fernández i Muñoz Hugo Gabaldón i Pérez Izan Gálvez i Álvarez Manel García i Núñez Marc García i Zacarías Sergio Gimeno i Álvarez Marc Gordo i Molina Miguel Ángel Guerrero i Alegría Asier Hernández i Espuig Marcos Iserte i Lechón Aarón Jordán i Baldres Héctor Lavirgen i Pans

Jacobo Martí i Jaraba Pablo Martín i Sangüesa Liam Martínez i Alcaina Marc Martínez i Alcaina Raúl Martínez i Herranz Javier Maya i Suarez Axel Miclo i Cortés Erik Mora i Pérez Darío Moraleja i Rustarazo David Muñoz i Guillem Jorge Muñoz i Guillem Alejo Muñoz i Mauri Hizan Nieto i Rodríguez Iker Nieto i Rodríguez Àlex Pérez i Lacoba Izan Pérez i Lacoba Joel Pérez i Orón Julen Pérez i Orón Iker Rodríguez i Sojo

Elián Ros i Espinosa Edgard Rubio i Izquierdo Izan Salor i Espinosa Enzo Sánchez i Sanchis Iván Santamaría i Alonso Andrés Santiago i Franco Diego Santiago i Franco Hugo Solano i Vaquero Mario Solano i Vaquero Hugo Soto i Espinosa Héctor Villar i Muñoz Borja Villarroya i Bueno Bruno Villarroya i Bueno

Victorianes i Victorians

CORT D’HONOR INFANTIL Fallera Major Infantil: Ángela Gallardo i Pérez Ariadna Aspa i Rajadell Jimena Bataller i Lacoba Cristina Belmonte i Muñoz Abril Benito i Rahona Carla Benito i Rahona Irene Bonet i Herranz Sofía Bonet i Herranz Valeria Carot i Marín Vega Castellanos i Ruiz Aitana Catalán i Hilario Naiara Catalán i Hilario Laura Céspedes i Franch Marta Esteban i Fletes Emma Falcón i Fuertes Aitana Fernández i Espinosa Andrea Fernández i Muñoz Aitana Fuentes i Civera June Fuentes i Civera Daniela Galarza i Cara Elisabet García i del Fresno Leire García i Núñez Ángela García i Ocasar Inés García i Ocasar

Ivonne García i Sánchez Valentina García i Zacarías Cloe Giménez i Calvo Nerea Giner i Heredia Paz Gómez i Hernández Carla González i Gallego Lola González i Rueda Roció González i Rueda Leire Granjo i Francés Martina Guirado i Bonet Naia Hernández i Espuig Marina Herrero i Martí Elena Iserte i Lechón Claudia Jordán i Baldres Sofía Martin i Sangüesa Victoria Martín i Sangüesa Paula Martínez i Herranz Paula Martínez i Sánchez Iris Mas i Conejos Abril Mejías i Nieto Lucia Mesa i Guerra Danna Milla i Martin Ainhoa Mora i Barragán

2022

Leyre Mor i Barragán Rocío Moraleja i Rustarazo Leia Muñoz i Chavero Meritxell Navarro i Merenciano Alba Núñez i Castelló Marina Pérez i Alcaide Sharay Prados i García Ília Quiles i Martínez Mireia Quiles i Martínez Vega Reverte i Rodríguez Paula Rubio i Piro Elisabeth Sánchez i Leal Claudia Serra i Tudón Neus Serrano i Bracamonte Elena Simón i Molino Ainhoa Soto i Espinosa Sara Toledo i Puig Adriana Valero i Díaz Vega Valero i Lechón Alejandra Viché i Torres Aitana Zapater i Vicente Lara Zarco i Martín

221

222

A.C. Falla la Victòria

CORT D’HONOR INFANTIL Fallera Major Infantil: Ángela Gallardo i Pérez

Ariadna Aspas i Rajadell Jimena Bataller i Lacoba Cristina Belmonte i Muñoz Abril Benito i Rahona Carla Benito i Rahona Irene Bonet i Herranz Sofía Bonet i Herranz Valeria Carot i Marín Vega Castellanos i Ruiz Aitana Catalán i Hilario Naiara Catalán i Hilario Laura Céspedes i Franch Marta Esteban i Fletes Emma Falcón i Fuertes Aitana Fernández i Espinosa Andrea Fernández i Muñoz Aitana Fuentes i Civera

June Fuentes i Civera Daniela Galarza i Cara Elisabet García i del Fresno Leire García i Núñez Ángela García i Ocasar Inés García i Ocasar Ivonne García i Sánchez Valentina García i Zacarías Cloe Giménez i Calvo Nerea Giner i Heredia Paz Gómez i Hernández Carla González i Gallego Lola González i Rueda Roció González i Rueda Leire Granjo i Francés Martina Guirado i Bonet Naia Hernández i Espuig

Victorianes i Victorians

2022 Marina Herrero i Martí Elena Iserte i Lechón Claudia Jordán i Baldres Sofía Martín i Sangüesa Victoria Martín i Sangüesa Paula Martínez i Herranz Paula Martínez i Sánchez Iris Mas i Conejos Abril Mejías i Nieto Lucia Mesa i Guerra Danna Milla i Martín Ainhoa Mora i Barragán Leyre Mora i Barragán Rocío Moraleja i Rustarazo Leia Muñoz i Chavero Meritxell Navarro i Merenciano Alba Núñez i Castelló

Marina Pérez i Alcaide Sharay Prados i García Ília Quiles i Martínez Mireia Quiles i Martínez Vega Reverte i Rodríguez Paula Rubio i Piro Elisabeth Sánchez i Leal Claudia Serra i Tudón Neus Serrano i Bracamonte Elena Simón i Molino Ainhoa Soto i Espinosa Sara Toledo i Puig Adriana Valero i Díaz Vega Valero i Lechón Alejandra Viché i Torres Aitana Zapater i Vicente Lara Zarco i Martín

223

224

A.C. Falla la Victòria

NOVES FALLERES I FALLERS

2022

L

V

Elisabeth Sánchez i Leal

Victorianes i Victorians

L

Héctor Lavirgen i Pans

V

Elián o R s i Espinosa

225

226

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Victorianes i Victorians

227

228

A.C. Falla la Victòria

CINC DÈCADES D’INFANTESA Artista: Mario Pérez Guió: Julio Lahuerta

Secció Especial Camp de Morvedre 2022

La Falla

INTRODUCCIÓ Per al nostre 50 ANIVERSARI no hi ha res millor que repassar tota la història dels nostres infantils en les èpoques de dibuixos des dels 70 fins a l’actualitat.

Els xiquets i xiquetes d’aquesta comissió, ja siga ara, amb 10 anys, o els que van ser en el seu moment, amb 60 en l’actualitat, veuran, sentiran i s’emocionaran revivint la seua infància. Infància que podran compartir amb els seus pares, amb els seus fills que amb molta emoció, viurem.

229

230

A.C. Falla la Victòria

DÈCADA DELS 70 Els “SUPERSÒNICS” ens van ensenyar la grandesa de l’espai i els “PICAPEDRES” una divertida edat antiga amb moltes bogeries. Vam conéixer a la formiga més forta del món i al gos més covard. Aquell os “YOGUI” robant “APAREDATS” de crema de cacauet i com enganyava el pobra guarda forestal juntament amb “BUBU”.

La Falla

DÈCADA DELS 80 El grandiós “MAZINGER ZETA” ens podia ajudar i amb els seus punys fora ens cap a gaudir. “MARIO BROS” esquivant mil perills ténia una gran missió, a la bella princesa rescatar d’aquella presó.

Amb “MENJA COCOS” vam poder gaudir moltes hores i mai ens cansàvem de jugar i amb la “GRANOTA GUSTAVO” dels “TELEÑECOS” al costat de la dolça “PEGUI” dels “MUPPETS”, la vesprada la passàvem sense parpellejar. Amb “NARANJITO” vam aprendre a regatejar amb “WILLY FOG” milers d’aventures sense parar i “DAVID EL GNOM” ens va ensenyar que la naturalesa sempre l’hem de respectar

231

232

A.C. Falla la Victòria

DÈCADA DELS 90 Amb “JURASSIC PARK” vam poder tremolar i també plorar, “MICHAEL JORDAN” i “PIOLÍN” en “SPACE JAM” a bàsquet mil canastres vam poder colar. “ARALE NORIMAKI” el robot de manga més canyó amb una súper força que el món pot rebentar. Els joguets més famosos que vam poder gaudir “BUZZ LIGHTYEAR” de “TOY STORY”, fins a l’infinit i més enllà. Que no se’ns oblide “DRAGON BALL” que “GOKU” xisclava sense parar “KAME KAME” i tot el cap a rebentar.

La Falla

DÈCADA DELS 2000 El jove aprenent de mag “HARRY POTTER” i els seus amics màgia volien aprendre i “HOWARTS” van haver de triar, El revoltós “POKEMON” de nom “PICACHU” encara que no ho cregueu una “ZARIGÜEYA” ho inspirarà. “JOHNNY BRAVO” amb la seua cabellera al vent creia que a les dones podia enamorar. “DEXTER” no para d’inventar i en el seu laboratori molts experiments estranys fabricarà encara que sempre la seua germana “DEE DEE” el voldria desemmascarar.

233

234

A.C. Falla la Victòria

DÈCADA ACTUAL “HULK” ens cap a tremolar quan s’enfadava en una criatura verda enorme de força descomunal et podia rebentar. “BABY YODA” ens arribava a emocionar per això “STAR WARS” la véiem sense parar.

El gat “GUMBALL” no aprén la lliçó, en tots els problemes que existeixen ell s’emporta l’atenció. El videojoc “AMONG US” ens cap a buscar, a veure qui era impostor i així poder triomfar. I per a acabar de les dècades repassar tenim a “IRA” de “INSIDE OUT” arreglar les coses és la seua funció encara que a la seua manera les fa millor.

La Falla

235

236

A.C. Falla la Victòria

La Falla

237

238

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Records Gràfics

239

240

A.C. Falla la Victòria

Plantà

Visita a Faura

Records Gràfics

Visita a Sagunt

Visita al Port

241

242

A.C. Falla la Victòria

Ofrena

Records Gràfics

Cremà

Castell

243

244

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Exercici Actual

245

246

A.C. Falla la Victòria

Presentació comjunta de l ibrets

Firma artista 9 d’octubre

Exercici Actual

247

248

A.C. Falla la Victòria

Proclamació exaltació

Exercici Actual

Visita al Monument

249

250

A.C. Falla la Victòria

Exercici Actual

251

252

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

50 Aniversari

253

254

A.C. Falla la Victòria

50

ANIVERSARI

I les xiquetes i els xiquets de la falla també estan d’aniversari, també estan de celebració.

Des d’aquell any en què van festejar el seu any especial, han passat diverses dècades. I hui dia, queda el grat record d’una experiència que mai s’oblidarà i que quedarà en el pensament de totes i tots els infantils que hi han fet d’aquesta comissió una falla especial.

Ací us deixem una part dels actes que les nostres xicotetes i els nostres xicotets han pogut gaudir al llarg d’aquests anys.

També hem elaborat una secció amb una representació de les falleres majors infantils i presidents infantils que han representat durant aquestes cinc últimes dècades a la nostra comissió d´infants, i finalment alguns monuments i llibrets dels quals ens hem pogut delectar.

50 Aniversari

Falleres Majors Infantils

1974-2022

Lourdes Ruíz. FMI 1980.

Ventura Martínez. FMI 1974.

María Aurora Lara. FMI 1975.

Mariola Pérez. FMI 1979.

Isabel Cayuela. FMI 1981.

Mª José Andrés. FMI 1982 i 1987.

Cristina Medina. FMI 1983.

255

256

A.C. Falla la Victòria

Mª Carmen Safont. FMI 1984.

Marián Alegria. FMI 1985.

Rosana Hermosilla. FMI 1986.

Mayte Hernández. FMI 1988.

Lorena Andrés. FMI 1989.

Patricia Calvo. FMI 1990.

Teresa Fernández. FMI 1991 FMI FJFS 1992.

Emma Máñez. FMI 1992.

50 Aniversari

Marta López. FMI 1993.

Sandra Navarro. FMI 1994.

Nadia Solanas. FMI 1996.

Carmen Rio. FMI 1997, 1999 i 2000.

Laura Pilar. FMI 1998.

Irene Alcaina. FMI 2006.

María Pérez. FMI 2007.

Claudia López. FMI 2008.

257

258

A.C. Falla la Victòria

Laura Verdejo. FMI 2009.

Mª Jesús Muñoz. FMI 2010.

Yael Fraj. FMI 2011.

Ariadna Méndez. FMI 2012.

Ainhoa Sánchez. FMI 2013.

Ada Fraj. FMI 2014 FMI FJFS 2015.

Laura Segovia. FMI 2015.

Paula Mesa. FMI 2016.

50 Aniversari

Marta Uribe. FMI 2017.

Cristina Álvarez. FMI 2018.

Lucía Mesa. FMI 2019.

Ángela Gallardo. FMI 2020 - 2022.

Javier Ruiz. PI 1976.

Andrés Armero. PI 1988 i 1990.

Iván Guerra. PI 1992.

Presidents Infantils

1974-2022

259

260

A.C. Falla la Victòria

José Luis Navarro. PI 1994.

Isaac Mas. PI 1997.

Víctor Fernández. PI 2006 - 2007.

Adrián Qintanilla. PI 2010.

Pau Gil. PI 2011.

Diego Segovia. PI 2012.

Óscar Verdejo. PI 2013.

Iván Acosta. PI 2014.

50 Aniversari

Pau García. PI 2015.

David Álvarez. PI 2016.

Éric Ratia. PI 2017.

Manuel Anguita. PI 2018.

Javier Maya. PI 2019.

Aarón Casas. PI 2020 - 2022.

261

262

A.C. Falla la Victòria

Cavalcada

A CT I V I TAT S D I V E RS E S A L L L A RG D E 5 0 A N YS A.C. Falla La Victòria

Cercavila

50 Aniversari

Esports infantils

Clase de circulació vial Ofrena

263

264

A.C. Falla la Victòria

Tradicional globotà

50 Aniversari

Nit de Halloween

Jocs xiquets 9 d’Octubre

265

266

A.C. Falla la Victòria

2013. Xesco Gil

M ON U M E N T S A.C. Falla La Victòria

50 Aniversari

2015. Xesco Gil

2014. Xesco Gil

267

268

A.C. Falla la Victòria

2016. Xavier Igualada

2017. Miguel Ángel Royo

2017. Ninot Indultat

50 Aniversari

2019. Xavier Gámez

2018. Xavier Gámez

269

270

A.C. Falla la Victòria

I com no podia ser d’una altra manera, la nostra comissió infantil també pot gaudir del seu llibret, una tasca habitual des de fa ja

5 0 A NYS D E LLIBRETS I NFA NT ILS

alguns anys en aquesta edició.

A.C. Falla La Victòria

Només queda desitjar-vos que gaudiu uns anys més del llibret in-

Corria l’any 1986, any en què es va publicar el nostre primer llibret infantil i fins a l’actualitat ha anat evolucionant igual que la part adulta, fins al punt d’estar nominats en dues ocasions al premi Comfet de Lletres Falleres, que premia el millor contingut infantil d’un llibret de falla.

Per tant, no podem deixar de costat una de les nostres seccions que més satisfaccions ens han provocat en tots aquests anys, i perquè els nostres infantils ho mereixen. fantil que enguany, per moltes raons, mereix un esment especial.

50 Aniversari

Llibret Infantil 1986

Llibret Infantil 2011

Llibret Infantil 2022

Llibret Infantil 2020

Llibret Infantil 2021

271

272

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Assajos Fallers

273

274

A.C. Falla la Victòria

Ara no tenim encara robots que ens facen tota la feina, encara que en molts hogars sí que en tenim alguns que ajuden i prou

Els Supersònics: fantasia o premonició?

Teresa Aparicio i Matallín

Els Supersònics és una sèrie animada creada per Hanna i Barbera en 1962. Els personatges es troben en l’any 2062, on viuen en cases suspeses a l’aire mitjançant grans suports i viatgen en aerocotxes.

En ella, les xiquetes i els xiquets (i no tan infants) del moment observàvem bocabadats com els protagonistes es comunicaven mitjançant grans pantalles planes o parlaven utilitzant un rellotge.

Estem parlant d’una època en què tals avanços eren impensables. Televisió Espanyola va eme-

tre per primera vegada en la història en color el festival d’Eurovisió de 1969 des de Madrid per a la resta del món, però ací encara continuàvem en blanc i negre a causa de la falta d’infraestructures necessàries.

A partir de 1973 ja comencen a compaginar-se les emissions en color amb les emissions en blanc i negre, passant-se definitivament al color en 1978, tres dècades més tard que als Estats Units d’Amèrica, que a començaments dels anys 50 ja feien retransmissions d’aquest tipus.

Ens fascinava veure com els robots feien tota

la feina de la casa: netejaven, rebien les visites i inclús responien tots els dubtes dels personatges. La RUDI dels Supersònics va ser el clar precedent dels assistents virtuals que hui en dia utilitzem amb tanta freqüència i sense recordar-nos-en de què abans podíem viure sense ells.

Ara no tenim encara robots que ens facen tota la feina, encara que en molts llars sí que en tenim alguns que ajuden i prou, per exemple, a aspirar el terra o a cuinar sols ficant els aliments que ens demana i prement un botó.

Assajos Fallers

Les videoconferències són una cosa del més habitual en les nostres vides i que a més hem naturalitzat arran de la pandèmia. Les tele-reunions estan a l’ordre del dia i per desgràcia (i el saturament actual del sistema sanitari), la telemedicina que ja s’observava en els Supersònics, també. És curiós que sense haver arribat a l’any 2062 comptem amb molts dels avanços que preveien aquests dibuixos animats, encara que també és cert que algunes coses encara no han canviat massa.

El protagonista sempre estava queixant-se de la seua extenuant jornada de treball, que consis-

tia en treballar tres hores al dia durant tres dies a la setmana, sent la seua única funció prémer un botó.

Aquesta situació reflecteix la percepció que es tenia fa seixanta anys de com la tecnologia ens substituiria en les nostres labors, donant pas a més temps d’oci i entreteniment.

Els cotxes voladors tampoc s’han inventat encara, però no seria d’estranyar que algun dia circulem per l’aire, ja que com va dir el gran visionari Jules Verne: “Tot allò que ú pot imaginar, altres podran fer-lo realitat”.

275

276

A.C. Falla la Victòria

De vegades isc a passejar per la ciutat i la naturalesa, i la gent pensa que no estic fent res, però en realitat estic treballant

David Moreno

Eureka no existeix.

La creativitat s’entrena. Pot ser que hi haja persones que tinguem la capacitat de veure el que no existeix amb més facilitat i transformar-ho en paraules, o per exemple escultures en dibuixos. Potser sabem veure coses en els llocs buits de manera ràpida, però la majoria de les vegades és perquè hem jugat constantment a veure, a imaginar i moltes vegades podem “caçar” una idea ràpida de les moltes que tenim voletejant en algun lloc del nostre cap. Però tots d’alguna manera podem utilitzar la nostra creativitat per a imaginar, per a crear i, també, per a solu-

cionar coses. Bé siga per a inventar-nos una recepta, o per a com vestir-nos cada dia, ballar o dibuixar.

Algunes persones hem fet de la creativitat el nostre treball diari. De vegades isc a passejar per la ciutat i la naturalesa, i la gent pensa que no estic fent res, però en realitat estic treballant, estic buscant idees o relaxant-me i buidant el meu cap de pensaments perquè les idees puguen vindre. Les idees són una cosa a la qual cal donar-li forma. Alguna cosa que cal treballar perquè el més important per a una artista és sa-

ber per quina idea apostarà per a donar-li forma real. Quan apostes per una idea i dediques molt de temps a escriure-la, tallar-la, pintar-la, i la idea no funciona, moltes vegades et genera inseguretat, cansament, confusió i molts dubtes. Solen veure’s els èxits però el procés que hi ha darrere pot tornar-se angoixant i de vegades arribar a un bloqueig creatiu, que és un moment terriblement dur per a un creador. Per tot això la creativitat requereix un mètode. Eixir a passejar, dedicar-se a altres activitats a vegades també és treball creatiu. Te’n vas de les idees que no

Assajos Fallers

277

278

A.C. Falla la Victòria

La creativitat és com aquells ordinadors enormes que s’usaven per a desxifrar codis secrets.

estan funcionant, allunyar-te d’elles, buidar-te i tornar-te a enamorar d’unes altres que tornen a posar en marxa tota la maquinària.

Les idees no naixen del no-res. Les idees són com una recepta cuinada a foc lent amb ingredients ja existents. Per poder fer un arròs suculent a vegades necessitem un caldo que va estar coent durant hores. Les idees naixen del que uns altres ja van inventar o van crear, dels dibuixos d’uns altres, de les escultures d’uns altres, de les cançons d’uns altres, i sobretot de la naturalesa. En la naturalesa està tot, tots els sons, totes les formes, tots els colors. La naturalesa és la millor creadora. Per a mi, poder detindre’m a observar-la és la meua gran font d’inspiració.

Puc estar hores mirant els núvols o el moviment de l’aigua i en aquesta societat en què es mesura tot en termes de productivitat, qualsevol pot pensar que estic perdent el temps, encara que jo sé que estic intentant caçar la meua millor idea. Una bona idea és la millor clau per a obrir moltes portes.

La creativitat és com aquells ordinadors enormes que s’usaven per a desxifrar codis secrets.

Es passen hores, dies, mesos fent càlculs i provant milions de combinacions per a anar descobrint cada caràcter fins que un dia es desxifra la combinació sencera. Tinc la sensació que el

nostre cervell funciona igual. Hem de veure moltes coses, llegir, observar atentament, escoltar per a anar acumulant milers de sensacions que van creant un banc de dades als quals recorrerem per a trobar una idea. De vegades succeeix de manera inconscient i de sobte… Eureka!!, ens ve de sobte. Encara que no sol ser el més habitual, normalment desxifrar aquell codi pot ser un procés llarg i esgotador. Però existeix un estrany plaer en la creativitat, quan trobes aquella idea tot es torna meravellós. Les idees més senzilles solen ser les més poderoses però també les més difícils.

Veure molt i veure pel plaer de veure és la clau. Acumular moltes coses vistes ens ajuda a omplir el magatzem que hi ha al nostre cap al qual anirem a “comprar” quan necessitem crear. Com més ingredients tinguem acumulats, més rica serà la recepta que puguem cuinar, més original serà la combinació, més potent serà la nostra idea. I dic veure perquè jo soc escultor i genere imatges. Puc generar volums que poden ser vistos com a imatges. Els escultors fem dibuixos unflats com a globus. Partim d’imatges que plasmem en paper per a guiar-nos abans, o que bé visualitzem al nostre cap i anem traslladant a la realitat. No importa, partim d’imatges per a crear imatges, per això necessitem haver

Assajos Fallers

vist imatges, tindre referències. Un compositor, un poeta, un cuiner partirà de referències diferents. Tots tenim referències acumulades per a crear qualsevol cosa, però quan et dediques a una branca concreta de la creació et focalitzes en allò que té a veure amb aquesta branca concreta, en les cançons que uns altres van crear, en els poemes que uns altres van escriure, en els dibuixos o pintures d’uns altres…

Jo soc escultor i les meues principals referències sempre han sigut les il·lustracions, les escultures, les pintures d’uns altres. L’art de qualsevol època i de qualsevol estil és una referència molt valuosa per a mi. I després la vida en general.

Allò que visc, allò que veig, tot el que llisque, les llargues converses i la naturalesa, sempre la naturalesa. Em passe el dia mirant. Vaig observant la gent pel carrer, em perd per la naturalesa i observe les formes de les fulles, de les roques a les muntanyes i mire sobretot imatges.

I amb el telèfon sempre en la butxaca, el meu mirar és constant. En la meua base de dades tinc acumulades tantes imatges que per a poder crear he hagut de deixar aparcada qualsevol opció de buscar referències i confiar en tot allò que he vist per a poder crear. Aïllar-me en el taller o perdre’m en algun espai natural sense telèfon i sense ordinador ni res a consultar s’ha conver-

tit en el meu millor procés creatiu, però per a això he vist i observat amb atenció molt abans.

Quan era un xiquet devorava llibres de qualsevol classe, les imatges em fascinaven. Quan vaig anar creixent, la meua observació va anar fent-se conscient. Primer recorria a còmics i llibres amb il·lustracions que anava acumulant o que hi havia a casa dels meus amics o familiars. Quan arribe a una casa desconeguda, encara hui, em quede totalment penjat de qualsevol prestatgeria amb llibres. Les enciclopèdies que hi havia a la meua casa també van ser un espai que m’atrapava durant hores, agafava qualsevol llibre a l’atzar i passava les fulles abstret durant hores mirant les fotografies. Imagine que ací vaig anar formant-me en la meua passió per qualsevol mena d’art. Amb els anys la meua cerca de referències va anar fent-se cada vegada més selectiva i em centre més a acumular llibres d’il·lustracions o còmics que han de veure amb la meua manera de sentir en aquell precís moment. Anem canviant i ens anem alimentant d’estils o llenguatges diferents. Visitar museus o galeries també és un exercici que faig constantment cada vegada que vaig a una ciutat nova a més de passejar-la i mirar. El millor exercici per a la creativitat és mirar.

He estat fent falles durant més de vint-i-cinc

279

280

A.C. Falla la Victòria

anys i molts altres treballs creatius. Si alguna cosa em caracteritza, és el canvi de registre constant en la meua producció. Cal esmentar moltes vegades aquells que parlen sobre el meu treball, és el meu estil tan recognoscible, el meu llenguatge tan personal en les meues falles. Però també m’ha passat que quan canvie de registre i treballe en projectes amb formes més abstractes o estructures arquitectòniques o projectes que s’allunyen del format de les falles o fins i tot falles amb referències més realistes, hi ha persones que no reconeixen aquest treball com a meu. Durant alguns anys vaig treballar al costat d’un arquitecte i encara que jo vaig ser el creador de les idees i el que va prendre les decisions estètiques, m’he trobat que no se’m reconeix a mi com a autor, potser perquè no soc arquitecte i se’m considera un mer acompanyant. Això es deu al fet que el que escriu, o el buròcrata, el que no treballa amb la creativitat desconeix els mecanismes que ens porten a crear. La ignorància d’alguna cosa ens fa limitar la nostra comprensió.

Jo quan m’enfronte a qualsevol problema creatiu, siga en el sector que siga, bé un projecte amb forma arquitectònica, una peça abstracta, un mu-

Assajos Fallers

Si alguna cosa em caracteritza és el canvi de registre constant en la meua producció.

ral o qualsevol altre tipus de projecte que se’m plantege, primer documente àmpliament i acumule imatges que he de veure amb el que treballaré, després amplie a imatges que tinguen alguna cosa que jo considere que està en connexió amb allò que vull crear. Documente de manera obsessiva fins que em sature. Llavors m’allunye de les fonts i treballe sobre el paper en blanc.

De vegades la idea ix, de vegades cerques i cerques i costa que la idea isca. Llavors t’allunyes esgotat de tot el que estàs treballant i un dia quan estàs relaxat veus qualsevol imatge i la idea ix de sobte. Potser un dels meus projectes que més projecció ha tingut va ser un pavelló arquitectònic construït amb materials combustibles, una falla experimental a València que es va fer molt viral en blogs de disseny i arquitectura de molts països. En aquell projecte era la prime-

ra vegada que treballava en una construcció sense referències figuratives. Durant setmanes vaig documentar-me moltíssim, vaig dibuixar i vaig dibuixar, descartem desenes d’idees fins que un dia vaig veure en una xarxa qualsevol un article sobre formacions geològiques peculiars i la foto d’una d’elles em va donar la resposta, la idea era ací. Així funciona la creativitat.

Potser per això puc enfrontar-me a molts registres perquè mirar és el meu principal entreteniment i, mentre mire, treballe. Produir les idees i donar-los forma és el que els altres veuen caçar les idees, és el més important en la creació artística.

281

282

A.C. Falla la Victòria

I crec ferventment que a més són llocs, les falles, d’una grandíssima importància per a l’educació i creixement de les més xiquetes i els més xiquets

Les falles, com a col·legis terciaris

José Tena i Tejado / Panal Fallero

El meu primer record amb les falles no és precisament bonic. Recorde que el meu pare, que té molta amistat amb els fundadors de la falla més gran del barri – més gran ara, perquè en el seu moment era menys d’un terç del cens actual -, em va portar un dia a la demarcació de la mateixa perquè havien col·locat unflables infantils i les xiquetes i els xiquets de la falla portaven tot el matí jugant al carrer. No recorde si era Sant Joan o eren Falles, però tinc gravat que mentre el meu pare tirava una partida al dominó en la falla, la meua mare em va portar a un dels unflables perquè gaudira fent uns quants salts. Una dona de la falla, sense cap mena d’escrúpol ni tacte, ens va indicar que no podia

muntar-me, perquè cap de nosaltres era faller.

Jo tenia 6 o 7 anys. Recorde que la meua mare no li va respondre res, però em va agarrar de la mà i em va portar, sense dissimular el seu enuig, a casa. Des d’aquell dia, vaig créixer amb la creença que les falles eren una secta, poc més que un gueto, amb les portes tancades al barri i a totes aquelles persones que no teníem ni familiars fallers ni arrelament festiu. Molts anys després, sé el que és una falla, i res més lluny de la realitat: encara que en totes les cases couen faves, les falles són agrupacions inclusives, que obrin les seues portes a tota aquella persona que vulga participar en els seus actes, ajudar, treballar braç a braç i, sobretot, gaudir. Entenc la reacció

d’aquella dona, perquè comprenc el que és una falla econòmicament i l’esforç de moltes famílies que, any rere any, continuen pagant les seues quotes encara que potser aquesta despesa els suposa un dur esforç. No obstant això, no va ser la reacció adequada, i potser si jo aquest dia haguera jugat quinze minuts en aquells unflables, hi haguera arribat a casa demanant-li als meus pares ser faller. El primer faller de la família.

He volgut començar aquesta xicoteta reflexió contant una anècdota pròpia, com a avantsala per a exposar l’epicentre d’aquest – repetisc – xicotet pensament: les falles són agrupacions totalment diverses i inclusives. Cap tothom, mentre estiga disposat a gaudir amb els seus

Assajos Fallers

compatriotes i no reme a contracorrent. Vinga d’on vinga, siga com siga, pense com pense.

Són conjunts tan variats que qualsevol, per peculiar que es considere, dins d’una falla no destaca. Es mimetitza amb la resta, com quan, en un barril ple de tintes de centenars de colors, tires unes gotetes d’un altre diferent. No ressalta, es fon en una mescladissa sense un color, ni una etiqueta, definits. I crec ferventment que a més són llocs, les falles, d’una grandíssima importància per a l’educació i creixement de les més xiquetes i els més xiquets. Per moltes raons, perquè aprenen a treballar en equip, a relacionar-se, tindre un lloc de responsabilitat i unes funcions definides. I perquè es xopen de cultura, des del primer moment en què entren. Les falles podríem catalogar-les com a col·legis terciaris, és a dir, una xiqueta o un xiquet primer aprén dels seus pares i del seu ambient familiar més directe, després en el col·legi i després en la falla, que és un altre tipus de família. Qui haja llegit

fins ací potser pensa que o bé exagere, o bé estic fent la pilota a una festa que em fa gaudir “com un xiquet”–mai més ben dit -, però cap d’aquestes dues deduccions és certa, i el desenvoluparé amb un altre exemple també personal. I íntim.

Fa pocs mesos va aparéixer la notícia que una jutgessa de Castelló va ordenar retirar una trentena de llibres LGTBIQ+ dels instituts de la comarca. La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, encapçalada per la regidora Verònica Ruiz, havia donat una sèrie de llibres els quals pretenien, en els centres d’educació i a les biblioteques públiques, ajudar als joves al fet que ampliaren la seua perspectiva sobre gènere i identitat de gènere. O dit d’una altra manera,

que saberen que hi ha més enllà, a través de la literatura, de persones hetero-cisgènere-normatives, homes que naixen en cos d’home i se senten atrets per dones, i dones que naixen en cossos de dones que s’enamoren d’homes. Aquests que ens mostraven de xicotetes i xicotets, en els llibres de text, amb dibuixos i un peu d’imatge on es podia llegir “l’home naix, creix, es desenvolupa, s’aparella amb una dona, es casen, tenen plançons, envelleixen i moren.” La senyora magistrada va ordenar la retirada perquè la seua homofòbia no podia tolerar bàsicament que, en aquests exemplars, es criticara el poder abusiu que han tingut i tenen determinades religions – com la catòlica – sobre el col·lectiu LGTBIQ+,

283

284

A.C. Falla la Victòria

Ara és moment de continuar resistint les envestides d’aquestes jutgesses i jutges

o es parlara obertament de sexe – millor dit, sexualitat, que el concepte resulta altament manipulable -. I tot això encara que aquests 32 llibres havien sigut seleccionats d’entre un gran ventall de literatura LGTBIQ+, que afortunadament està en auge, per una sèrie de persones que entenen la necessitat de fomentar la convivència amb altres tipus de realitats de gènere i promoure la igualtat i la diversitat sexual, entre xavals i xavales en les seues diferents edats i nivells d’aprenentatge. La notícia, com podeu pressuposar, em va impactar i em va desconcertar.

En la terra on visc, s’intenta censurar qualsevol realitat que no siga home més dona més enllaç més descendència més amén. Afortunadament l’ordre de la jutgessa va ser retirada i els llibres van arribar al seu punt. Entre ells està Gay Sex, de J. Martin, i Libérate de Valèria Vegas, els quals tinc a casa.

Vinc a explicar tot això per a incidir en la importància que té ensenyar als més joves que no totes les dones i tots els homes naixen en cossos de sexe femení o masculí, que els homes poden estimar a altres homes, o a dones, o a tots dos sexes, o ser asexuals, o considerar-se de gènere fluid, o no per maquillar-te eres més dona, ni totes les dones han de ser mares, i un llarg etc.

La importància d’ensenyar evolució, diversitat, respecte i tolerància. La importància de mostrar el fruit de dècades de lluita de moltes i molts que no el poden comptar hui dia. No obstant

això, abans que aquests llibres arribaren a les aules i biblioteques, aquest mateix ensenyament ja s’havia plasmat en moltíssimes falles grans i infantils. Però estic parlant de xiquetes i xiquets, per tant incidiré en les falles infantils, les quals considere una importantíssima font de tolerància i cultura de gènere que, en aquesta terra, tenim la gran sort de poder gaudir.

He vist falles infantils que parlen de diversitat en tots els seus aspectes, sexual, de gènere, familiar, d’origen, econòmiques, on bàsicament els diuen als seus xicotets espectadors que totes i tots som iguals i que cal voler-se cadascun tal com és, mentre estimem i respectem als que no són com nosaltres, perquè són igual d’importants i valuosos. Molts d’aquests monuments s’han creat per artistes fallers que pertanyen al col·lectiu LGTBIQ+ i així ho han expressat obertament, com els components d´Art en Foc, David Ojeda o Sergio Amar. Aquests artistes utilitzen les seues falles amb la mateixa fi dels llibres de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló.

Exposen tota mena de realitats, les mateixes–no ens oblidem–que viuen els xiquets i les xiquetes en el seu dia a dia. I tot això dins de comissions falleres on sempre ha existit una gran presència LGTBIQ+. Soc dels quals pensa que les persones LGTBIQ+, donada la repressió que hem hagut de viure, busquem en l’expressió artística una eixida per a demostrar la nostra vàlua, els nostres dons, transformar aquest sofriment en bellesa.

Assajos Fallers

Per això hem fet playbacks, ajudat en el decorat de les presentacions, ens hem ficat i reformat els protocols, hem sigut mantenidors de falleres majors, muntat betlems i dissenyat i coordinat uns quants llibrets. I sí, també nosaltres hem fet falles, des del disseny al modelatge. Som artistes, i el nostre art s’ha de veure perquè la humanitat enterre els seus odis i gaudisquen, de la nostra mà, de les coses boniques que té la vida.

Per tot això crec ferventment que les falles són altres models educatius per a prosperar en l’enteniment i en el respecte de la diversitat.

I que ho fan a través de la seua gent, la família fallera, i de les seues falles, especialment les infantils, acordades per a unes edats on l’obertura de perspectiva pot condicionar gran part de la seua maduresa i el seu futur. Gran part de la meua

re-conducció en el pensament de com són hui dia les falles, ha sigut fruit d’aquest fet. I dels llibrets que he llegit i han passat per les meues mans.

Ara és moment de continuar resistint les envestides d’aquestes jutgesses i jutges que intenten censurar altres realitats de les quals segurament elles i ells viuen a les seues cases. M’agradaria dirigir-me a elles i a ells i dir-los que, aquesta literatura tan ofensiva i destructiva que intenten coartar, és la mateixa que escrivia Lorca, Virgínia Woolf, Truman Capote o Óscar Wilde.

Que Vicente Aleixandre i Gloria Fuertes també van patir repressió i censura. I Rafael Chirbes. I Moix. I que segurament continuen sent, per uns pocs, assenyalats hui dia Luis G. Martín o Mendicutti. I tot ells i elles, estan catalo-

gats per les grans personalitats del món literari com a genis, i les seues obres se citen en col·legis i instituts i les xiquetes i els xiquets, per això, no es tornen ni gais, ni lesbianes, ni xiquetes ni xiquets trans., ni es fan ateus, o terroristes radicals. L’endemà haurem de reconéixer a tots aquests artistes fallers com els genis que són, i admirarem les fotos de les seues obres i el valor i el coratge que van posar en les mateixes per a lluitar pels seus drets. Pels nostres drets. Elles i ells quedaran per a la posteritat de la història, i les xiquetes i els xiquets que tinguen la sort de veure en persona les seues obres, creixeran en cultura i diversitat. Aprendran, que d’això es tracta. Perquè si hi ha alguna cosa que tenen les falles és que, a més de bellesa, són cultura.

Aprenguem doncs.

285

286

A.C. Falla la Victòria

Eren quatre gats però el que els faltava en recursos, els sobrava en entusiasme

Cinquanta anys

Lola Piera / Escriptora

Soc el primer ninot indultat que va tindre la Falla. I us vaig a contar la seua història. Va haver molta il·lusió allà per 1972, quan un grup de somiadors i amants de la festa, van decidir plantar el primer monument i organitzar una comissió.

Eren quatre gats però el que els faltava en recursos, els sobrava en entusiasme. Recorde aquell quinze de març, quan em van plantar, quina algaravia! Van aconseguir col·locar el seu primer monument i vaig tindre la sort que, la fallereta infantil, em triara.

Ara, aquesta xiqueta és una dona i de la seua mà,

he anat vivint els canvis de la societat que es reflectia en les crítiques de cada any. Passem d’evadir a la censura, a mostrar figures amb tot el “margalló” a l’aire. De burlar-se de cadascun dels vicis i misèries, a mediada que canviaven els seus protagonistes.

Però la meua fallereta ara és àvia. I amb la mateixa il·lusió que va tindre allà pels 70, porta a la seua neta, encara de bolquers, a mamar l’esperit faller i amb això, passar el testimoni de l’amor per la festa a la nova generació, que cada mes de març irromp amb més força si cap.

La falla La Victòria portava el triomf en el seu nom, no sense abans patir també la decadència durant almenys tres-cents seixanta-cinc dies, que van ser per a les seues falleres i els seus fallers un trist comiat, per a després ressorgir tal Ocell Fènix. I així van passar els mals vestigis d’aquells fatídiques ocurrències.

Estava predestinada a créixer i és segur, que se li auguren, com a mínim, altres cinquanta anys de festa, alegria i fer feliç a tots els veïns, cada Primavera.

En Primera Persona

EN PRIMERA PERSONA

Orgullosa vaig estar, orgullosa estic i orgullosa estaré de romandre en la nostra falla, La Victòria.

La meua experiència com a FMI

Ariadna Méndez / FMI 2012 A.C. Falla La Victòria

Des de ben xicoteta tenia una xicoteta espina per a llevar-me, era com un somni per a mi.

Vivia les falles com una cosa màgica. Els petards feien que se m’estarrufara la pell. I l’olor de pólvora va passar a ser la meua olor favorita.

La meua mare, des de ben xicoteta em parlava de les falles com alguna cosa que tota persona havia de viure. I per fi l’any 2012 , vaig tindre l’oportunitat de ser la reineta xicoteta de la falla.

Va ser un any difícil d’explicar. Moltes emoci-

ons. Cadascuna em feia sentir una sensació diferent, vaig ser molt feliç.

D’això ja fa deu anys… com passa el temps.

Hui dia, ho continue recordant com una de les millors experiències que he pogut viure en la vida. I amb molt d’orgull dic que mai podré pertànyer a una comissió que no siga la nostra.

Orgullosa vaig estar, orgullosa estic i orgullosa estaré de romandre en la nostra falla, La Victòria.

287

288

A.C. Falla la Victòria

Al costat dels meus acompanyants de viatge, Iván, Alicia i Isaac he viscut moltíssims moments únics i experiències inoblidables

Una forma de vida

Ada Fraj / FMI 2014 A.C. Falla La Victòria

2014 va ser un dels anys més especials de la meua vida. Representar a la meua comissió durant tot un any, conéixer el món faller i gaudir de cada acte dia a dia, sens dubte, ha significat un gran orgull per a mi. Al costat dels meus acompanyants de viatge, Iván, Alicia i Isaac he viscut moltíssims moments únics i experiències inoblidables que sempre perduraràn en el meu cor.

Les falles, per a mi són una forma de vida, un sentiment, música, pólvora i color, resultat del treball de les falleres i els fallers durant tot un any.

Sense músics no hi ha xaranga, sense pirotècnics no hi ha mascletà, sense indumentària no hi ha vestits, sense artistes no hi ha monuments, sense fallers no hi ha casal i sense comissió no hi ha representants. Germanor és la paraula ideal per a definir les festes josefines.

En Primera Persona

Va ser un any que va marcar tota la meua vida per sempre, del que he viscut moltes experiències que mai oblidaré

Un somni complit

Laura Segovia / FMI 2015 A.C. Falla La Victòria

2015… Fa 7 anys d’un dels meus grans somnis.

Des de xicoteta vaig tindre ben clar que anava a ser fallera major infantil de la meua comissió costara el que costara, quan? No tenia ni idea, però sabia que algun dia arribaria i per fi el vaig aconseguir en 2015. Va ser un any que va marcar tota la meua vida per sempre, del que he viscut moltes experiències que mai oblidaré, envoltada de les millors persones que es podrien tindre, ja que el meu somni era doble i vaig poder compartir-ho amb els meus pares com a president i fallera major, alguna cosa que desitjava moltís-

sim. Em porte també a totes les persones de les comissions que vaig conéixer, tots els actes i per descomptat de la meua comissió, la Falla La Victòria, de la qual sempre he estat i estaré agraïda pel gran suport que vaig rebre i continue rebent de tots ells. Perquè una fallera major sense la seua comissió no és res. Ara tinc un nou somni, ser fallera major de la meua comissió i també de FJFS, somnis dels quals estic segura que estaré envoltada de tota la meua comissió, perquè som una família. SEMPRE VICTÒRIA Us vol, la vostra fallera major infantil 2015.

289

290

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Activitats Infantils

L

V

L

V

291

el CÓMIC FaLLER DE

Hola a totes i a tots !

Estem a la falla la Victòria !!

LA VICTÒRIA

Ohh!!!! Heu vist què xula és enguany la fal eta.

Des d´açí dalt està espectacular.

Elias Salvador Campos, Artista urbà

Segur que heu vist una linda falleta ??

És que Mario ha fet una falla molt bonica, per a totes i tots, grans e infants.

Sii i ! La veritat és que a la FALLA LA VICTÒRIA estic molt feliç.

I jo també David, estic molt content d´haver vingut a disfrutar amb totes les amigues i tots els amics d´aquesta comissió.

Sip, Sip, Sip

Ho- yo- yoooó!

Clar, soc un artista i m´agrada fer les falles per a que les gaudiu. . .

A vore Mario, disculpa la meua intromissió, estem parlant de Mario, l’artista de la falla.

Wil y no et preocupes, sabem qui és l´artista de la falla.

Segur que sí Iogui, la força ens acompanyarà !!!!!

Jo tinc una pregunta , guanyarem el primer premi enguany?

Això sí que és una bona n ot í c i a , W i l y , t e n i m a M Pèrez aquest any delario cinquanta aniversari.

Fins al´infinit i més enllà !!!!

No tenim temps que perdre!!!

A guanyar!!!!

TORNEN ELS dIEs

DE FaLLES ESTEFANIA PRADOS I SHARAI PRADOS

296

A.C. Falla la Victòria

7 diferències

Troba les set diferències entre aquests dibuixos.

Concentra’t i ho aconseguiràs.

Activitats Infantils

297

298

A.C. Falla la Victòria

Juga i practica Emplena el nom del joguet “LEGO” de la imatge amb la pista del seu inicial. Si la imatge és una inicial, escriu una paraula que comence per aquesta inicial.

Practica les lletres de l’abecedari mentre et diverteixes.

Activitats Infantils

299

300

A.C. Falla la Victòria

Activitats Infantils

301

302

A.C. Falla la Victòria

Endevina, endevinalla...

Quin animal és?

Visc als grans rius, i el meu preferit és el Nil. El meu nom és “Coco” i el meu cognom “dril”

Activitats Infantils

Color a la vida

Pinta al teu gust aquests joguets animals tan simpàtics i plena de color la teua vida.

303

304

A.C. Falla la Victòria

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

· 2022 ·

Col·laboradors

305

306

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

307

308

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

AVINGUDA CAMP DE MORVEDRE Nº 80 BAIX. TELÉFON: 629329860

309

310

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

311

312

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

313

314

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

315

316

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

317

318

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

319

320

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

321

322

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

323

324

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

INMOBILIARIA - REAL ESTATE

C/ Periodista Azzati, 24 Puerto de Sagunto (Valencia) C/ Almenara, 11 La Vall d'Uixó (Castellón) 960 916 983 622 443 400 www.entrecases.es

325

326

A.C. Falla la Victòria

Col·laboradors

L‘A.C. FALLA LA VICTÒRIA agraeix a totes i a tots, col.laboradores i col.laboradors, veïnes i veïns, amigues i amics, que tot i la situació que estem vivint arreu del món continuen amb nosaltres fent que la nostra falla continúe endavant.

Gràcies a totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió, que malgrat la situació lluiten i posen il.lusió dia a dia per a seguir creixent com a falla, i sobre tot com a família.

Aquest any esperem sobretot que les falles siguen més especials si cap, tots junts farem de les falles 2022 inoblidables.

Bones festes falleres

327

328

A.C. Falla la Victòria