LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2023

2023 Pluja d’idees

Pluja d’idees

Associació Cultural Falla La Victòria

A.C. Falla La Victòria

2023

Kathy Soto Indumentària Valenciana

C/ Alacant, 7-46 Port de Sagunt 962673835

Edita: Associació Cultural Falla La Victòria

MANXETA

Direcció: Rosana Muñoz

Valls, María Rajadell, Sergio Carnicero, Carlos Jaraba, Isabel García, Miguel Ángel Núñez, Irene Alcaina, Cristina Palomar, Mª Carmen Galindo, Toni Pérez i Alejandro García.

Equip coordinador: Rosana Muñoz, Verónica García, Vicente Cuenca, María Pérez, Lidia Valls, María Rajadell, Lara Gracia, Víctor Millán Fernández i Eureka Soluciones.

Creació Literària: Rosa Benet, Teresa Aparicio, Enric Cuenca, Cristina Rodríguez, Teresa Fernández, Asun Moll, Rosana Muñoz i la comissió de la falla La Victòria.

Coordinadora de la part infantil: Rosana Muñoz, Verónica García, Lidia Valls, Lara Gracia, Vicente Cuenca, María Pérez, Víctor Millán Fernández, María Rajadell i Eureka Soluciones.

Part infantil: Alberto Rey, Vicente Cuenca, Adriana Muñoz, Lidia Valls, María Rajadell, Lara Gracia, Boro Císcar, Aarón Casas, Sharay Prados, Marc García, Mario Solano, Hugo Solano, Jimena Bataller, Cristina Belmonte, Ángela García, Inés García, Irene González i la comissió infantil de la falla La Victòria.

Fotografies: Higueras i Más Fotógrafos, Juan José Gallego, Laura Rivero, Ana Montalbán, Sonia Pérez, Rosana Muñoz, Lara Gracia, Teresa Fernández, Tania Zacarías, Mª Luz Lacoba, María Rajadell, Mª Carmen Blasco, María Pérez, Boro Císcar, Cristina Rodríguez, Pedro Casas, Enric Cuenca i la comissió de la Falla La Victòria.

Gestió Comercial: Vicente Cuenca, Rosana Muñoz, Laura Pastor, Miguel Ángel Segovia, Juan Mas, Isaac Mas, Marta Mas, María Pérez, Irene Alcaina, Lara Gracia, María Rajadell, Carlos Tortajada.

Delegacions Creatives/Gremis Creatius: Maricarmen Blasco, Idoia Díaz, Ana Montalbán, Laura Rivero, María Jesús Muñoz, Andrea García, Alejandra Vaquero, Lidia

Disseny portada adulta: Eureka Soluciones Disseny portada infantil: Eureka Soluciones Poemes: Teresa Fernández Crítica: Julio Lahuerta Maquetació: Eureka Soluciones Justificació de tirada: 350 exemplars Dipòsit legal: V-265-2012

Difusió digital: Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/fallalavictoria/docs/llibretlavictoria2023 o també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil.

AJUNTAMENT DE SAGUNT

La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’Associació Cultural Falla La Victòria no s’identifica necessàriament amb ells.

1

Pluja d ’idees

Associació Cultural Falla La Victòria

2023

ÍNDEX 6

16

PRÒLEG

PROTAGONISTES

8

40

LA NOSTRA PORTADA

VICTORIANES I VICTORIANS

10

52

SALUTACIONS

LA FALLA

62

98

RECORDS GRÀFICS

EXERCICI ACTUAL

76

114

DELEGACIONS CREATIVES

CREACIÓ LITERÀRIA

86 GREMIS CREATIUS

6

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PRÒLEG

B

envingut exercici faller 2023! Any que dona pas a unes falles que esperem totes les falleres i tots els fallers amb la nova normalitat restablida després de dos anys angoixants de pandèmia.

Unes falles atípiques també les que patirem el passat mes de setembre de 2021, durs moments després de la cancel·lació de les falles de març de 2020. Encara que els nostres monuments podien plantar-se als carrers dels nostres municipis després de 24 mesos, foren devastats per les inclemències de l’oratge.

Tremendes pluges les que caigueren per aquell mes d’estiu.

Passada aquesta tan anhelada setmana fallera, arriba el nostre benvolgut mes de març de 2022, i tornàrem a patir un diluvi i vent huracanat.

No obstant això, en qualsevol circumstància que es done és sabut que el fet últim de les falles com a art efímer és prendre els carrers any rere any la nit de la plantà i desaparèixer la nit de la cremà.

Aquest és el treball de l’artista faller, que planta el seu monument aquest dia tan assenyalat del tercer mes de l’any, tan esperat per moltes valencianes i molts valencians.

Justament, el nostre treball com a membre de la delegació de llibret de l’associació cultural falla la Victòria i amb de la col·laboració del nostre equip, és el de començar a donar forma al que serà una nova edició.

I no és tasca fàcil. Com crear una idea, desenvolupar-la, executar-la i plasmar-la en un llibret de falla?

Per què, què és una idea? Existeixen en el diccionari diverses definicions del que és una idea, el judici que es té d’algú o el coneixement d’algun ens. És la presentació mental d’alguna cosa, siga material o immaterial, imaginari o real, abstracte o concret, a la qual s’arriba després d’observar uns certs fenòmens, després d’associar diverses representacions mentals o a través de l’experiència de diferents casos.

Les idees són recursos que les persones hem dut a terme per a transformar una situació, resoldre un problema, crear alguna cosa a partir d’una necessitat, millorar un procés, modificar o fins a desenvolupar alguna cosa que no existeix.

Són les idees les que innoven el nostre món, el nostre treball o fins i tot la nostra rutina. Són xicotets espais en la nostra ment que ens permeten analitzar un objecte o una situació des d’una perspectiva no comuna, permet ampliar la nostra visió.

La importància de les idees fa revolucionar des del més xicotet fins al més gran. Les idees permeten endinsar-nos a solucions de la nostra vida quotidiana però també en els nostres espais laborals, convertint-nos en agents de canvi.

Estimular la creació de noves idees, ajuda en situacions on hem de resoldre constantment dubtes i brindar alternatives. En despertar aquesta habilitat s’obri una porta a noves possibilitats, donant una visió més àmplia i, per descomptat, es pot transformar processos que semblaven comuns.

7

Estimular la creació de noves idees, ajuda en situacions on hem de resoldre constantment dubtes i brindar alternatives

Dit això, tota persona pot tindre una idea, desenvolupar-la i executar-la com hem esmentat.

Això és el que va succeir fa ja cinquanta anys, en la nostra comissió, es va crear el que hui és l’Associació Cultural Falla la Victòria. La idea va sorgir durant la celebració de les festes josefines de 1971. Un grup de veïns del jove barri la Victòria va decidir muntar una falla, encapçalats per Vicente Morales i Masiá, Manuel Rosua i Sánchez i Tomás Miguel i Sanz, aquest últim va passar a ser anys més tard president de la falla i posteriorment de la que hui és Federació Junta Fallera de Sagunt.

I aquesta idea que perdura hui en dia i perdurarà per molts anys és la que hui volem deixar reflectida en aquesta nova edició.

I és que en la nostra comissió cadascuna de les falleres i cadascun dels fallers pot crear qualsevol

classe d’idea, portar-la al seu terreny i madurar-la.

Això és, amb la col·laboració de les delegacions d’infantils, cultura, de cavalcada de disfresses, playbacks, de música i orquestres, pirotècnia i no menys importants la nostra secretària, comptable, i altres delegacions hem dut a terme aquest llibret d’enguany.

Delegades i delegats han descrit com ha sorgit cadascuna de les idees o tasques que s’han anat desenvolupant al llarg del nostre exercici faller, i així es quede expressat tot el treball des de l’inici fins al final que es fa des de les diferents seccions de la nostra associació.

També hem dedicat un apartat als gremis que formen part de la nostra cultura tradicional valenciana, com són pirotècnia, floristes, artistes fallers, maquetadores i maquetadors de llibret, entre d’altres. I com també som creadors d’idees hem procurat que ens mostren quan pensen una idea, la despleguen i l’executen donant forma als seus treballs.

Pel que fa als textos, hem comptat amb la col·laboració d’amigues i d’amics del món de les falles i membres de la comissió, que ens han comptat la seua idea en forma d’escrit, secció que hem nomenat “Creació Literària”.

La resta de seccions són les que fins ara, hem anat editant al llarg de tots aquests anys, idees que han anat desplegant-se i que hui dia perduren, com són els saludes, entrevistes, articles, records gràfics i actes fallers, entre altres.

No podem deixar de nomenar el nostre meravellós equip de delegació de llibret, exemplar que enguany ha sigut elaborat amb tot l’afecte i esforç que requereix una obra com la nostra.

Sense més dilacions, ja podeu gaudir del que fins avui ha sigut la nostra cinquanta-unena edició del llibret. Continuarem treballant i creant noves idees.

I com deia Ortega i Gasset, “en tant que hi haja algú que crega en una idea, la idea viu”.

Pròleg

És important indicar que tota idea és vàlida. Fem que les nostres idees, creacions o innovacions per xicotetes que siguen, siguen vàlides.

8

LA NOSTRA A.C. FALLA LA VICTÒRIA

portada

L

a portada mostra el màxim emblema de la nostra benvolguda falla, l’escut partit en diferents porcions. La nostra intenció és representar i homenatjar a cadascuna de les persones que han fet i fan possible que, any rere any, i ja són més de 50, la nostra comissió seguisca cap avant, escrivint una bonica llegenda que romandrà per sempre en la memòria.

Aquestes peces estan subjectes de manera delicada per unes mans, mans les quals fan possible que el camí continue gràcies al seu esforç. Però no ens referim únicament a les falleres i els fallers de la comissió, ni especialment als que ostenten un càrrec en l’executiva (que també), perquè no seria just oblidar-nos dels socis col·laboradors, comerços, els diferents gremis i professionals amb els quals treballem diàriament, Federació, Ajuntament… I una

infinitat d’amigues i amics que també formen part, en menor o major mesura, de la nostra història.

Els colors emprats en el disseny no podrien ser uns altres que el blau, groc i roig, tons del símbol per excel·lència dels valencians, la nostra senyera.

Aquests colors disposats en diferents intensitats, destaquen sobre el fons blanc, aconseguint així un bonic contrast ressaltant aquells elements que han de fer-ho enfront de la resta.

En la nostra il·lustració també podem dissipar un element que igual que els colors triats trobarem molt present a l’interior del nostre llibret, el llapis que utilitzem per a plasmar les nostres idees en un esborrany o esbós que prèviament passa per la nostra ment i que finalment es plasma en la realitat, tal com parla el contingut de la nostra publicació.

Quant a la tipografia, destacar que en el títol “Pluja d’idees” fem ús d’una font cal·ligràfica, d’estil “fet a mà”, com en molts dels processos artesanals que formen el món de les falles.

En definitiva, una il·lustració contemporània, viva i acolorida que ens introdueix al contingut que trobarem a les pàgines interiors de la nostra obra.

Però la nostra portada no acaba ací, perquè per extensió en la contraportada apareixen els mateixos elements i colors, però conformats d’una altra forma, ja units en una sola peça indivisible que està per damunt de totes i tots els que ho conformen, un escut fort i infranquejable, un emblema de Victòria.

Ens acompanyeu a descobrir una meravellosa pluja d’idees?

La nostra portada

9

SALUTACIONS

12

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Darío Moreno i Lerga Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Sagunt

É

s impossible plantejar-se l’inici de l’exercici faller sense una idea inicial. Una idea que vertebre l’exercici i done forma i sentit a cada acció que realitzeu des de les comissions. A més, com més original i creativa siga aquesta idea, més probabilitats d’èxit tindrà. Però trobar aquesta ocurrència genial no és tasca senzilla, en moltes ocasions el que creiem que és innovador ja existeix o s’ha realitzat, i en altres casos no resulta viable dur-la a terme. Per això és tasca complexa i és necessari una pluja d’idees per a triar l’òptima o la que més s’ajusta al que es busca.

Justament d’aquest concepte versa el vostre llibret. Un tema summament

important que en la Falla la Victòria heu volgut posar l’accent perquè en moltes ocasions passa desapercebut.

El poder de les idees aconsegueix que el món canvie, que es produïsquen successos que aconsegueixen avançar la societat. La qualitat d’aquestes idees ve determinada pels nostres pensaments, i aquests venen determinats per la qualitat de les nostres preguntes; i per això les preguntes són la força que impulsen el progrés. I gràcies a escrits crítics com els que contempleu aquestes pàgines s’aconsegueix una mirada més àmplia de la societat. Com bé assenyalava Victor Hugo, “les que condueixen i canvien el món no són les màquines, sinó les idees”.

Per això, el poder del pensament

és extraordinari i concep les idees com a engranatges que fan avançar la història de la humanitat. Un important tema sobre el qual reflexionar i debatre.

Abans de finalitzar m’agradaria agrair la lloable labor de la comissió de la Falla la Victòria, així com el paper que exerceixen les Falleres Majors i els Presidents en el seu càrrec, sent peces fonamentals en la consecució d’unes Falles 2023 increïbles. Només em queda desitjarvos de cor que visqueu intensament aquestes festes, que aprofiteu cada segon i que genereu records que perduren per sempre en la memòria.

Que visquen les falles!

El poder de les idees aconsegueix que el món canvie, que es produïsquen successos que aconsegueixen avançar la societat.

13

Asun Moll i Castelló Regidora de Festes i Cultura Popular

Amigues i amics.

Les Falles són part de la nostra identitat.

No podríem imaginar una ciutat com la nostra sense una setmana de monument i festa, de carrer i música. Malgrat

aquesta estreta relació, la realitat ja ens ha posat davant de situacions extremes que ens han obligat a cancel·lar tots i cadascun dels actes de la nostra setmana fallera.

Ara, 2023 tornarà a retrobar-nos, a traure’ns al carrer i celebrar que, malgrat les circumstàncies, la tenacitat i l’amor per la festa són trets identitaris de la nostra ciutat, perquè Sagunt és flama, carrer, però, sobretot, Sagunt són 28 comissions exemplars cosides a la nostra història amb un mateix fil.

Vosaltres, les falleres i els fallers de la Falla La Victòria, sabeu molt bé l’esforç que suposa dur endavant un exercici faller. Sou una de les comissions més nombroses i la vostra, una de les

programacions culturals de major pes.

Per això, és just agrair que, després de tants anys d’estar en la primera línia del nostre panorama faller, continueu amb la il·lusió i les ganes del principi. Inclús més.

María i Valentina, us desitge unes Falles plenes d’emoció i moments per al record. Vosaltres dues sou les representants de moltes altres persones que es deixen la pell en fer de La Victòria l’exemple faller que és.

Al vostre costat, no dubte que Millán i Nicolás compliran amb allò que una comissió com la vostra mereix. Jo seguiré a la vostra disponibilitat com sempre... com ja sabeu.

Bones Falles!

Salutacions

E

ls dies comencen a allargar i ens fan notar ja l’olor de pólvora, sentir el so de les bandes i albirar els colors amb què, en cada cercavila, ens delecten les comissions de la nostra ciutat. Perquè, tot i que les Falles estan presents durant tot l’any en la nostra consciència comuna, en aquesta part de la nostra activitat cultural que construïm amb el seu suport impagable, és ara, com cada exercici, quan la festa fallera comença a materialitzar-se i ens deixa eixir a gaudir d’eixos xicotets detalls amb què les comissions ens omplin l’agenda any rere any.

Vosaltres, les falleres i els fallers de la Falla La Victòria, sabeu molt bé l’esforç que suposa dur endavant un exercici faller.

14

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Enric Morera i Català President de les Corts Valencianes

A

migues i amics de la Falla la Victòria del Port de Sagunt,

És tot un honor poder adreçarvos unes paraules per a felicitarvos per la vostra trajectòria i per reconéixer el vostre gran treball com a comissió històrica del Port de Sagunt, en este any tan especial del vostre 50è aniversari.

Les Falles, reconegudes al novembre de 2016 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO s’han convertit en unes festes universals però també en un referent de les festes valencianes, que han transcendit dels límits municipals de la ciutat de València per arrelar i convertir-se en una celebració pròpia de moltes poblacions

com la vostra, amb una història fallera antiga i consolidada.

El poble valencià té una habilitat molt especial per a organitzar-se a l’hora de fer festa, i aquesta organització oberta, democràtica, participativa, és molt evident en el món de les falles. A més a més, les falles s’han convertit en un element vertebrador de barris i de municipis, ajudant a la integració social de moltes persones vingudes des de fora del nostre territori, que s’han adaptat, que s’han vinculat a les falles i s’han fet valencianes i valencians pel sentiment i amor cap a la festa fallera i tot allò que representa.

A banda de tot això, també les falles treballeu pel foment de la igualtat,

contra la violència de gènere, per la protecció del medi ambient, per la solidaritat... traspassant barreres del que han estat tradicionalment les falles i adaptant-se als nous temps com un actor social més.

Finalitze desitjant a totes les falleres i els fallers, sòcies i socis, veïnes i veïns i, com no, a María, Víctor, Valentina i Nicolás que gaudiu al màxim d’estes falles de 2023 que ja són una realitat.

El poble valencià té una habilitat molt especial per a organitzar-se a l’hora de fer festa, i aquesta organització oberta, democràtica, participativa, és molt evident en el món de les falles

15

Ramón Jarque i Ferrer President Executiu FJFS 2023

Vull donar les gràcies a totes les persones que tant des de l’Ajuntament de Sagunt, com dels de Gilet i Faura, estan sempre fent-nos costat, facilitantnos les tasques i fent que cada acte adquirisca la lluentor que mereix.

Alcaldies, regidories, funcionariat, tècnics i voluntaris de les diferents àrees

que dediquen el seu temps, inclús fora d’horari, per fer més fàcils les coses.

El nostre calendari està replet cada vegada més d’activitats culturals, esportives i festives, que se celebren al llarg de l’any amb una forta implicació per part del col·lectiu faller, però, és ben cert que totes i tots esperem il·lusionats l’arribada del mes de març amb la seua setmana gran, que de nou omplirà els carrers i places de llum, color, música, olor de pólvora i molta alegria.

En aquestes dates on el sentiment faller es fa de notar, anime a continuar treballant amb optimisme per al creixement i millora de la festa, a celebrar junt amb la vostra comissió

dels moments únics que ens brinden les falles i a mantenir vives les millors tradicions que tenim, fent-les conèixer a les veïnes, veïns i visitants que s’apropen als nostres casals.

No vull deixar de saludar als representants de la comissió: María, Valentina, Nicolás i Víctor. Desitgem de tot cor que gaudiu d’unes festes memorables junt amb la resta de falleres i fallers de la Victòria, fruit del temps dedicat i de l’esforç realitzat al llarg d’aquest any.

Bones falles 2023!

Salutacions

C

om a president de la Federació Junta Fallera de Sagunt, és la primera vegada que tinc l’honor de saludar mitjançant aquestes línies a les falleres i els fallers de la comarca, així com a totes aquelles persones que de forma desinteressada que contribueixen amb el seu suport i el seu treball a enaltir les festes josefines de Sagunt, Port, Gilet i Faura.

Desitgem de tot cor que gaudiu d’unes festes memorables junt amb la resta de falleres i fallers de la Victòria

PROTAGONISTES

18

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

El que pertany als monuments del 2023, continuem amb el bon treball i esforç del artista Ximo Martí

19

Víctor Millán Fernández i Llopis President de l’A.C. Falla La Victòria

Voldria abans de tot agrair a totes les persones que fan possible que cada vegada tinguem monuments al nostre barri, encara que jo estiga al capdavant n’hi ha moltes persones que durant tot l’any fan molt de treball perquè la gent puga gaudir de les nostres benvolgudes festes, així com també a les persones que la resta de l’any també fan un esforç molt gran per tal que els actes i seguiment de tot un exercici faller tinguen una continuïtat amb plena normalitat a més de bons resultats. Totes i tots nosaltres encara tenim el mal somni del qual van passar els anys de pandèmia, per aquest motiu tenim moltes ganes de recuperar la il·lusió de què la festa torne al barri amb tota normalitat i gaudir de totes les nostres tradicions. Agrair a Samuel, Laura, Aarón i Ángela els tres anys que han estat al capdavant de la nostra comissió en els moments més durs.

Tornem amb molta força, aquest llibret representa una part de tot el treball i il·lusió d’aquesta comissió al llarg de l’any. Aquest any centrat en la creativitat. Com és el moment de “tinc una idea” i el procés de creació. En una falla són moltes les tasques que es desenvolupen que s’inicien amb una idea.

El que pertany als monuments del 2023, continuem amb el bon treball i esforç del artista Ximo Martí que ja porta amb nosaltres tres anys consecutius fent la falla gran, aquesta comissió té la mateixa il·lusió en el seu treball que el primer any.

Per al monument que representa a la xicalla tenim un nou artista però molt conegut al municipi com és Daniel Barea, aquest el treball que vol plasmar va relacionat també amb el llibret i el món de les idees però vista des de la perspectiva dels més menuts.

Per fi hem pogut celebrar el nostre 50 aniversari, no només el canvi dels nous estàndards que van fer l’any passat, també amb un acte molt emotiu en què van poder donar homenatge a totes i tots els protagonistes al llarg d’aquestes cinc dècades.

A més a més, també hem fet diverses tasques molt importants, sobretot per part de la executiva i moltes persones que sempre estan dispostes a

ajudar. Per a intentar tornar a recuperar el esperit faller al nostre barri realitzen diferents actes sobretot de caràcter públic per tal que totes i tots tinguen cabuda i participació al món faller.

Per finalitzar, espere que totes i tots tinguen unes bones festes falleres. Així com la resta d’actes abans de la setmana gran, les quals, esperem gaudir també amb plena normalitat. Amb els meus companys d’aquest exercici: María, Valentina i Nicolás seran les falles mes especials com està sent per a nosaltres aquest inoblidable any.

En nom dels quatre i de tota la comissió, voldria convidar a totes les persones siguen del barri, municipi o d’altres llocs a gaudir en la nostra plaça de la setmana mes important per a la gent que estima el mon faller.

Bones festes, que visquen les falles i com vaig dir el dia de la meua elecció brinde per totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió.

Visca La Victòria!

Protagonistes

P

er primera vegada tinc l’honor de dirigir-me a totes i tots vosaltres falleres i fallers, socis, veïnes, veïns i gent del món faller. Des que vaig nàixer aquesta comissió ha sigut la meua casa, per aquest motiu es tracta d’un any molt especial per a mi. Al llarg del temps he desenvolupat diferents tasques a la falla i he pogut vore el món de la festa des de diferents punts de vista. Però cap com enguany.

20

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR

21

És per a mi un honor ser la fallera major de la meua benvolguda falla, ja que és un orgull representar a tota la família fallera que és La Victòria

P

er fi arriba la nostra festa, i per primera vegada tinc la possibilitat de poder dirigirme des d’aquest llibret a totes i tots vosaltres, falleres i fallers, veïnes i veïns. És per a mi un honor ser la fallera major de la meua benvolguda falla, ja que és un orgull representar a tota la família fallera que és La Victòria.

Soc María Pérez, i enguany tinc la responsabilitat i el plaer de ser la Fallera Major d’aquesta comissió.

Fa molts anys que soc fallera d’aquesta falla, fins i tot a les falles del 2007 vaig ser la regina dels infantils. Pocs anys després, ja a la comissió adulta vaig començar a formar part de l’executiva, a les delegacions de playbacks i ornamentació de carrers, i aquest any forme part de la delegació de llibret.

Formar part de l’executiva m’ha fet valorar el gran treball que es fa per la comissió, i estic segura que el gran equip que encapçala Víctor treballarà sense descans perquè totes les idees i somnis de les falleres i dels fallers siguen una realitat en la setmana fallera.

Aquest any estic gaudint de la festa des d’un altre punt de vista, amb l’honor i la responsabilitat que comporta ser fallera major. Però amb mi, compte amb Valentina i Nicolás que encara que són menuts, coneixen a la perfecció el seu càrrec i em transmeten la seua il·lusió per cada acte. A més a més, tinc el plaer d’anar del braç d’un gran amic, com és Víctor, amb el qui compartisc l’amor per la nostra festa.

Per fi arriba la setmana més esperada de l’any, en què podrem vore fet realitat cada una de les idees dels que treballen per la nostra festa; indumentaristes, orfebres, floristes, músics, artistes fallers…

Arriba el moment de gaudir del treball de tot l’any, per això m’agradaria fer una crida a totes les falleres i a tots els fallers, veïnes i veïns, inclús a qui mai ha viscut unes falles, per tal que gaudisca i s’emocione amb qualsevol cercavila, monument, xaranga, orquestra, ofrena o cremà.

Només em resta desitjar unes bones falles.

Protagonistes

María Pérez i Roca Fallera Major de l’A.C. Falla La Victòria

22

María

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Aquella il·lusió d’una xiqueta que fins als reis demanava ser reina dels xiquets ens trasllada d’aquell 2007 a aquest 2023.

Aquella xiqueta que hui es converteix en fallera major una dona treballadora, ferma, responsable, dolça i tendra orgull dels seus pares el nostre orgull.

Que ens regala en cada cercavila el seu saber estar en cada acte entrega absoluta enamorada d’aquesta falla que enamora a tots al seu pas.

María, amb els peus en la terra d’arrels xativí família fallera amb solera.

Fallera i valenciana pels quatre costats que ha fet a un murcià estimar aquesta festa.

Que porta amb elegància el nostre escut i el nostre nom, orgullosa de representar aquesta comissió, orgullosa del seus fallers sempre la primera pendent de qualsevol detall.

María per fi ha arribat el dia, per tu hui celebrem, per tu hui ens vestim de festa, per fi s’escolten les campanes i les traques en el teu honor.

María eres de La Victòria Nostra Fallera Major.

POEMA A LA FALLERA MAJOR

Protagonistes

23

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

24

25

Víctor

Per tradició, per amistat, per naixement, perquè el teu cor és blau com blau és el color que ens representa i portes a foc, gravat aquest escut has arribat a presidir aquesta comissió fallera.

Més major i seré, amb mocador i barret, amb el mateix somriure amistós tornes al cap de la falla ara…de tota la comissió.

Faller dels què fan falla, dels què fan família fallera que ha aprés les tradicions treballant, que ha aprés que ser faller és un treball constant que es fa tot l’any.

Que està per la festa i la vespra, Que li agraden les diferents parts que formen la tradició marcera, des del llibret al monument de la plantà a la cavalcada.

Mestre del tro i la traca, arrels amb olor de pólvora masclet, mascletà i castell, en aquest 2023.

Paladí, líder i guia de La Victòria, President.

Protagonistes

POEMA AL PRESIDENT

El camí que ens porta al nostre destí de vegades té diferents recorreguts, però tots acaben arribant al mateix fi.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

26

27

ENTREVISTA AMB EL PRESIDENT

Graduat en enginyeria de disseny industrial per la universitat Jaume I de Castelló, treballa al sector ceràmic des de fa uns cinc anys. Encara que tinga una aparença infantil, porta a la seua esquena una llarga trajectòria com a faller, des del seu naixement. I és, a més, d’estirp fallera, des de la seua germana al seu pare han tingut representació d’aquesta comissió aixina com diversos càrrecs executius. Per banda de son pare va rebre la tradició per la pólvora i aquesta àrea és una de les que més li agraden, per això va ser dels primers a optar el primer títol de RG-CRE de la comissió, tasca que ha desenvolupat en la preparació de les “despertaes” fins ara.

Igual que la nostra fallera major, va ser infantil alhora amb ella, allà per l’exercici 2006-2007, ja han caigut uns quants anys.

Enguany, tornem a trobar-se per a gaudir d’aquest meravellós món de les falles, i representar-nos a tota la comissió.

I per a conéixer una miqueta més al nostre president entaularem una xicoteta conversa, que redactarem en forma d’entrevista. A veure per on ix.

Has sigut elegit president aquest exercici 2023, i has hagut de deixar d’exercir algunes tasques que feies des de fa anys, com la de RG-CRE per a la utilització d’artificis pirotècnics. Vas haver de demanar la col·laboració d’alguns membres de la comissió de la teua junta executiva perquè obtingueren el títol de RGCRE, així poder alliberar-te d’aquesta tasca?

Vertader o fals?

Protagonistes

Encara que tinga una aparença infantil, porta a la seua esquena una llarga trajectòria com a faller, des del seu naixement

Després d’acabar amb un llarg període de pandèmia, durant el qual el nostre antecessor en la presidència va allargar el seu mandat fins als tres anys, ja podem anunciar que tenim relleu. I el nostre nou president per a l’exercici faller 2023 és Victor Millán Fernández i Llopis.

28

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Vertader. Ja que com a tal aquest any tinc la responsabilitat com a president, en la falla hi ha molta gent que també és apassionada de la pólvora i des de fa temps està involucrada als diferents mons que tenen relació amb la pirotècnia. De segur la nova delegació i les persones que li agrada ho faran amb moltes ganes i de gust per què com sempre la nostra falla mantinga la bona fama de la seua pirotècnia.

Enguany hem decidit apostar per un artista local molt conegut a la comarca Arriba l’hora de triar indumentària per a assistir als diferents actes fallers i has d’anar ben abillat de cap a peus. T’agrada portar barret, peça elegant i fonamental en la indumentària valenciana masculina? Vertader o fals?

Vertader. Encara que al principi no em feia molta gràcia, a la llarga m’he adonat que és una peça molt important per a la indumentària masculina i molt elegant, també que no em queda malament com em pensava.

Parlem d’artistes. Enguany tenim de nou per al monument infantil a un artista local, Dani Barea. La idea de l’esbós es va forjar en una reunió, en col·laboració amb diversos membres de l’executiva? Vertader o fals?

Vertader. Enguany hem decidit apostar per un artista local molt conegut a la comarca, ja que ell és d’ací i porta molta experiència plantant falles, estem amb molta il·lusió perquè també serà la primera vegada que treballa amb nosaltres.

De sobres és sabut que a la nostra comissió, els xics heu d’acompanyar a diverses falleres en el mateix acte de presentació de les falleres majors i la seua cort d’honor, pel nombre elevat de la secció femenina. D’infantil, has hagut de pujar en la presentació a diverses falleres alhora? Vertader o fals?

Vertader. No només d’infantil també de major.

Igual en la presentació com en l’ofrena. Quan era xicotet, en la presentació, com érem pocs xics feia molts viatges a dalt i a baix l’escenari. I ara, a més, de les meues falleres, si alguna fallera necessita un faller no tinc cap problema a ajudar en el que puga.

Seguim amb alguna anècdota més. Setembre de 2005, acte d’Exaltació de les Falleres Majors de Sagunt. Amb les presses per no arribar tard a l’acte, ixes de casa sense pentinar (riures). La mamà de la qual hui és la nostra fallera major, Mónica, et va pentinar amb una rodanxa de llima? Vertader o fals?

“

29

Vertader. Per aquella época jo portava gomina per al cabell, vam eixir amb presses de casa i anava sense pentinar. Mónica ens va recomanar que el suc de llima també fa un efecte paregut al de la gomina. Ella es va anar a un bar que hi havia a un cantó de la plaça de La Moreria i va demanar una llima. Efecte va tindre i a més feia bona olor.

Una de les facetes desconegudes per a molts és la teua passió pel ball.

Has ballat durant una temporada balles de saló? Vertader o fals?

Vertader. El que passa que fa molt de temps que no balle tant com abans. Un amic meu que també li agrada molt ballar, en va dir d’apuntar-nos perquè uns quants dels meus amics també solien anar i a més coneixies a més persones.

Durant una temporada és cert que tinc molta afició però d’això ja fa temps, estic un poc oxidat.

A totes i a tots ens pot afectar que s‘allarguen les millores del nostre habitatge, fins a arribar a desesperar-nos. Et va afectar molt la reforma interminable de la teua casa, que va durar més d’un any i que estaves desesperat per anar-te a viure allí? Vertader o fals?

Protagonistes

Quan era xicotet, en la presentació, com érem pocs xics feia molts viatges a dalt i a baix l’escenari. I ara, a més, de les meues falleres, si alguna fallera necessita un faller no tinc cap problema a ajudar en el que puga.

30

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Vertader. La idea de fer la reforma va vindre durant la pandèmia, ja que jo tenia uns estalvis després dels anys de treballar i a més la casa en qüestió es trobava buida. I ja saps el que passa quan et fiques en reformes, mai saps quant duraran.

I entre els rebrots de la covid, els materials que no arribaven quan tocava, etc. Va ser una mica desesperant. Però es va finalitzar i ja fa temps que puc gaudir de la meua casa Eres molt social i empàtic. A més per la teua manera de ser, a vegades tens molta paciència a l’hora de tractar amb la gent. Vertader o fals?

Supose que vertader, no ho puc dir jo. M’agrada portar-me bé amb tothom, o això intente.

Enguany festejarem el nostre 50 aniversari com a falla, ja que no ho vam poder celebrar en l’exercici faller anterior per la pandèmia.

Aquest acte està dins de la nostra setmana cultural, i coincideix amb el teu natalici. Són tres dècades no? Vertader o fals?

Vertader. Molta coincidència, hehehe, soc una mica més jove que aquesta comissió. Com vaig dir en el meu nomenament com a president espere que puguem celebrar molts aniversaris de la nostra falla.

Des de fa uns anys també col·labores amb l’ornamentació de carrer, el nostre concurs en asfalt per als xiquets de la falla. Però abans feien més decoració del carrer com a tal, un any es va tractar de la pel·lícula de dibuixos

31

Com a faller de la mateixa falla de naixement és cert que es tracta d’un any molt important

Vertader. La situació de vore que havíem de traure el vaixell i per la porta no eixia va ser una situació molt estressant. Però a la fi vam poder plantar el vaixell sencer i acabar la nit amb l’ornamentació completa.

Estem mantenint una conversa molt amena, i ens agradaria acabarla amb les teues millors manifestacions i reflexions per a aquest any faller que ja ha començat. Ser president de la teua falla has de sentirho. Vertader o fals?

Vertader. Com a faller de la mateixa falla de naixement és cert que es tracta d’un any molt important, però també, amb molta responsabilitat.

Tota persona que en qualsevol moment de la seua vida ha tingut l’oportunitat de ser representat de la seua falla la majoria et contarà que ha sigut una experiència única i molt satisfactòria. Està sent un any molt bonic, intens, emocionant i divertit junt amb María, Nicolás i Valentina.

Estem gaudint de cada acte i de cada pas. Per a la nostra comissió desitjaria que tots puguem gaudir de les festes i que entre totes i tots tinguem una bona col·laboració i harmonia com sempre . D’altra banda, m’agradaria també donar molt de suport i que tinguen unes bones falles a la resta de comissions i als seus representants del 23, ja que a la fi tots tenim el mateix sentiment per les falles.

Protagonistes

Peter Pan hi havia un vaixell fet de tetabrics, perquè poguera eixir al carrer va costar molt. Vertader o fals?

32

ENTREVISTA CREATIVA

MARÍA, ALEGRIA PURA, FM DE LA FALLA LA VICTÒRIA

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

“Tinc l’honor de representar a una gran família, que comparteix un cor blau” Va tindre clar l’escenari per a la seua pròxima actuació, sense cap dubte, la Falla la Victòria.

I després van ser les seues ganes de ser fallera major amb què, quasi sense voler-ho, uns anys més tard, després de ser triada fallera major infantil de la comissió, l’anomenaren com la major exponent de la nostra associació.

S’ha convertit en una gran dona; treballadora, amiga, que col·labora amb cadascuna de les persones que li demanen la seua ajuda, empàtica i simpàtica [...]

María, natural de Port de Sagunt, però amb arrels de Xàtiva ella es sent un poc socarrada. És graduada en Arquitectura Tècnica per la Universitat Politècnica de València, va nàixer un 18 de novembre de fa ja uns 28 anys. “Vaig nàixer al Port de Sagunt, al cap de pocs anys de què els meus pares deixaren Xàtiva per vindre a treballar ací. Tant ells com els meus avis i la resta d’oncles i cosins són de Xàtiva, és per això que la meua connexió amb la ca-

u La nostra fallera major amb la seua colla d’amigues i d’amics el dia de la seua proclamació.

pital de la Costera és prou forta. Pot ser d’aquestes arrels xativines em ve el meu esperit lluitador, de dues famílies valentes i socarrades.

També em definiria com una xica molt curiosa, i és això el que em va portar a estudiar el Grau d’Arquitectura Tècnica.

Meravellada per la bellesa de l’arquitectura de Florència, i després de llegir molt sobre la cúpula de la seua catedral, vaig tindre clar que volia entendre i estudiar l’arquitectura i el seu mètode de construcció.

Soc fallera des que tenia 3 anys, així que podria dir que les falles han sigut la meua primera afició. A més des de ben menuda recorde anar al casal amb il·lusió, i demanar-li un dia qualsevol a ma mare que em posara les pintes i el meu vestit de valenciana”.

A la nostra fallera major li va sorgir la idea de presentar-se per a poder representar a la nostra falla quan encara no hi ha havia acabat l’últim exercici faller

33

Otto ja forma part de la nostra família, tant és així que pràcticament no s’ha votat cap assaig de playback, 9 d’octubre o vesprada al casal”.

Durant mesos, i des que va ser nomenada màxima representant de la falla, la nostra fallera major ha anat participant en l’organització d’esdeveniments com els certàmens de play-backs fallers. Ha assistit a nombrosos actes fallers, sopars, ofrenes.... Ha començat a entaular amistat

Aquest amor pels animals ho compartisc amb la meua parella, així que quan vam poder vam decidir a adoptar un gosset

u Imatge de María amb un xiquet molt estimat per a ella.

amb altres falleres majors i altres presidents de la resta de les vint-i-nou comissions que formen la nostra Federació Junta Fallera de Sagunt .“Quan comença l’any de fallera major, l’agenda canvia per poder acudir a cada un dels actes als quals et conviden com a representant de la comissió.

I gràcies a la germanor entre les diferents comissions que formem Federació Junta

Protagonistes

2022, amb el seu company i amic Víctor, que enguany és del nostre president, va decidir acompanyar-li en aquesta nova aventura. En l’any 2007 vaig ser la major dels infantils d’aquesta comissió, i aquell any vaig tindre la sort d’anar del braç amb qui ara mateix és un gran amic. Pot ser de broma, en algun moment vam dir que allò tornaria a passar, però crec que cap dels dos ho pensàvem seriosament amb 11 anys. Però, amb el pas del temps jo no em llevava del cap la idea de ser fallera major de la meua benvolguda comissió, i en aquesta idea o inclús somni sempre anava del braç de qui ara mateix és el nostre president, el meu gran amic Víctor.

Pareix que la meua idea de regnar a la Victòria, coincidia a la perfecció amb la idea de liderar la comissió de Víctor. Així que des de fa ja més de 5 anys anem pensant en aquest meravellós any per als dos”.

Una altra de les facetes elogiades de la nostra representant, és la del seu amor pels animals. Per tots és sabut la predilecció que té pel seu gos, que encara que ningú sap la seua raça, per tots és conegut, Otto “des de menuda m’han agradat els animals, he tingut a casa tortugues, pardals, conills, peixets, i gosset. Aquest amor pels animals ho compartisc amb la meua parella, així que quan vam poder vam decidir a adoptar un gosset.

D’aquesta manera hem pogut donar-li una segona oportunitat a Otto, que la protectora el va trobar abandonat. Ara

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

34

Fallera de Sagunt, puc gaudir i descobrir com viuen aquesta festa la resta de comissions. A més, es crea un vincle especial amb els representants de les falles, ja que tots compartim el mateix amor per les falles, i la il·lusió pel regnat del 2023“.

I quan va conéixer al detall el treball dels artistes, es va interessar per saber quina seria la idea que plasmarien als car-

carrer enguany, i també visitar el seu taller en diferents ocasions. Veient així com avança el seu treball i va materialitzant-se la idea que en un primer moment ens va comentar i va dibuixar en un esbós”.

I per a acabar amb aquesta entrevista, res com conèixer algunes reflexions de la nostra fallera major. “Després d’anys somiant amb aquest regnat ha arribat el

Tal com em va passar amb la curiositat de conéixer l’arquitectura de Florència, em passa amb el treball dels nostres artistes fallers

Tinc l’honor de representar a una gran família, que comparteix un cor blau que batega fort quan engalana la nostra avinguda amb el seu monument

rers el pròxim dia de la plantà . “Tal com em va passar amb la curiositat de conéixer l’arquitectura de Florència, em passa amb el treball dels nostres artistes fallers.

M’agrada molt entendre d’on sorgeix la idea per a crear un monument faller, i com amb aquesta idea van donant forma a un lema, que culmina amb els ninots i la crítica en cada escena del monument.

He tingut l’oportunitat de parlar amb Ximo sobre la idea que vol plasmar al

moment de ser la màxima representant d’aquesta gran comissió. No dic gran per ser una de les falles més nombroses de la comarca, sinó per les persones meravelloses que la formen, treballadores, festeres i lluitadores.

Tinc l’honor de representar a una gran família, que comparteix un cor blau que batega fort quan engalana la nostra avinguda amb el seu monument”. Afirma María.

u Vancances estivals de la nostra representant amb la seua parella i el seu gosset Otto.

Protagonistes

35

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

36

Protagonistes

37

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

38

Representants

Protagonistes

La Victòria

39

VICTORIANES I VICTORIANS

42

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COMISSÓ EXECUTIVA

Miguel A. Alegría i Almiñana

Víctor Millán Fernández i Llopis

Marta Mas i Prades

Vicente Cuenca i Teruel

President Honorific

Teresa Fernández i Llopis

Vice Presidenta - Loteries i Actes

Vice Presidenta - Casal

President

Vice President - Llibret

Samuel Cejudo i Mas

Vice President - Resp. Secretaria

Isaac Mas i Prades

Vice President - Cultura

Jonathan Piloña i Bonilla Vice President - Esports

Vice President - Econòmic

Juan Mas i Jurado

Miguel Ángel Segovia i Guillén

Moisés Muñoz i Camacho

Sergio Carnicero i Rovira

Belinda Guerra i García

Julio Lahuerta i Cintas

Laura Mª Pastor i González

Vice President - Infantils

Secretaria

Vice President - Econòmic

Vice Secretari

Vice President - Monument

Tresorera

Victorianes i Victorians

43

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

44

Mª Luz Lacoba i Torres

Juan Manuel Guillamón i Manzanero

Rosana Muñoz i Camacho

Verónica García i Balaguer

Delegada d‘Actes

Delegada de Llibret

Delegat de Monument

Vice Delegada de Llibret

Mª Carmen Blasco i Fernández

Idoia Díaz i González

Delegada de Cultura

Vice Delegada de Cultura

María Pérez i Roca

Miguel Fontana i Gallego

Vice Delegada de Llibret

Delegat d’Incidències

Miguel Ángel Núñez i Martín Delegat de Pirotècnia

Edgar Casas i Hernández Vice Delegat d’Esports

Millán Fernández i Adoves

José María Guerra i Nicolás

Pedro Casas i González

Ana Montalbán i Leal

Laura Rivero i Gimeno

Mª Jesús Muñoz i Medina

Vice Delegat de Pirotècnia

Delegada de Play-back i RRSS

Vice Delegat de Pirotècnia

Vice Delegada de Play-back

Delegat d’Esports

Delegada de Play-back infantil

Victorianes i Victorians

45

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

46

Andrea García i Rueda

Alejandra Vaquero i Fuster

Juanjo Bataller i Calle

Lidia Valls i Sánchez

María Rajadell i Cañamache

Carlos Jaraba i Clemente

Isabel García i Misiego

Francisco José Guillén i Rosaleny

Vice Delegada de Play-back infantil

Vice Delegada d’infantils

Delegada d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Delegada de Disfresses

Vice Delegada d’Infantils

Delegat d’Il·luminació

David Álvarez i Martínez

Miguel A. Orenga i Vedri

Manuel Fernández i Peña

Iván Guerra i García

Carlos Tortajada i López

José Luis Martí i González

Irene Alcaina i Martínez

Cristina Palomar i Lloris

Delegat d’Il·luminació

Delegat d’Estendard

Delegat d’Il·luminació

Delegat d’Activitats Diverses

Delegat de Festejos

Delegada d’Ornamentació

Vice Delegat de Festejos

Vice Delegada d’Ornamentació

Victorianes i Victorians

47

48

CORT D’HONOR 2023

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

María Pérez i Roca Fallera Major Alba Acosta i García Alba Adrián i Blasco Yasmina Agustí i Martínez Irene Alcaina i Martínez María Antonia Alegría i Soto Susana Ayora i Martínez Rocío Barragán i López Begoña Belmonte i Alonso Mª Carmen Blasco i Fernández Paula Blasco i Ortíz Daniela Bof i Alfaro Irene Bonet i Herranz Miriam Bonet i Selles Laura Caballer i De Gabriel Ana Belén Cabrera i Cámara Rosana Carnicero i Rovira María Rosa Carrera i Herranz Yaiza Casas i Munuera María Castellanos i Garrido Naiara Catalán i Hilario Leticia Civera i Arias Lorena Cortés i Silva Juana Castelló i Huertas Noelia De la Rosa i Pastor Idoia Díaz i González

María Soraya Domingo i Alandi Laura Espinosa i Escrig Nuria Espinosa i López Teresa Fernández i Llopis Alicia Fletes i Orea Sofía Fontana i Santibáñez Marta Frach i de la Cal Ada Fraj i López Yael Fraj i Roda Carolina Fuertes i Gallur Raquel Fuertes i López Verónica García i Balaguer Magdalena García de los Ángeles i Rico Isabel García i Misiego Eva García i Ortega Verónica Garcia i Palacios María Emelina García i Peñaranda Andrea García i Rueda Cloe Giménez i Calvo Mónica Giménez i Fernández Andrea Giménez i Tortonda Gemma Gimeno i Aznar Coral Gómez i Hernández Paz Gómez i Hernández Yolanda González i Martínez

Rocío González i Rueda Lara Gracia i González Tifany Gualda i Barrado Belinda Guerra i García María Isabel Guillem i Lázaro Vanesa Gutiérrez i Giner Noelia Hernández i Aranguren Jenifer Hernández i Salvador María Herráez i Gómez Eugenia Herrero i Ruiz Mónica Hilario i Ruiz Gemma Honrubia i Rodríguez Paula Ibáñez i Martín Montse Jordán i Clemente Natalia Jurado i Monreal Paula Kamenov i García Rosana Lacoba i Morte María Luz Lacoba i Torres Mar Lahuerta i Domingo Irina Latorre i Liardet Andrea Lázaro i Martínez Esther Leal i González Laura Lechón i García Candela Llorente i Rojas Sara López i Merenciano

Claudia López i Rosua Paula Marrón i Pérez Noelia Martí i Torres Laura Martín i Burgos Mara Martín i Cosín Isabel Martín i Leal Karina Martín i Martínez Inés Martínez i Pérez Marta Mas i Prades María Mauri i García Elia Maya i Suárez Lucía Mejías i Nieto Ariadna Méndez i Argudo María Merenciano i Belis Paula Mesa i Guerra María Micó i Mérida Ana Montalbán i Leal Rosana Muñoz i Camacho María Jesús Muñoz i Medina Patricia Muñoz i Medina Guadalupe Navarro i Moya Raquel Navarro i Sánchez Alba Nef i Bonilla Amaya Nieto i Gómez Leyre Noguera i Paesa

Laura Núñez i Martín Neus Orenga i Martín Laura Orón i Morillas Cristina Ortega i Cerezuela Alexandra Ortíz i Anquela Cristina Palomar i Lloris Delia Pans i Alcaina Laura María Pastor i González Sonia Pérez i García Silvia Pérez i López Sonia Pérez i Sancho Marta Pérez i Vicente Ana Pomer i Cañizares Marta Pomer i Cañizares Estefanía Prados i García María del Mar Rahona i Navarro María Rajadell i Cañamache María José Ramírez i Jurado Laura Rivero i Gimeno Ana Isabel Rodríguez i Navarro Rosa Romero i González Silvia Rovira i Gracia Paula Rubio i Piró Estefanía Ruiz i Huertas Clara Sánchez i Huertas

Sara Sangüesa i Edo Laura Segovia i Pastor Jennifer Soriano i Romero Ainhoa Soto i Espinosa Miriam Suárez i Hernández Marilo Suárez i Martínez Silvia Toledo i Puig Sandra Tortajada i Ramírez Isabel Torres i Del Campo Gema Torres i Pinilla Ana Lorena Tudón i Gómez Marta Uribe i García Clara Valero i Martínez Lidia Valls i Sánchez Alejandra Vaquero i Fuster Noelia Vicent i Rosua Miriam Vicente i García Marta Villalba i Monferrer Tania Zacarías i Gutiérrez Lara Zarco i Martín

Victorianes i Victorians

49

50

COMISSIÓ MASCULINA 2023

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Víctor Millán Fernández i Llopis President Juan Carlos Acosta i Trincado David Álvarez i Martínez David Álvarez i Vicent Erik Andrés i Sánchez Rubén Anreus i Sanz Jesús Antonino i Barrero Iván Batalla i Jordá Sergio Batalla i Jordá Javier Bataller i Calle Juanjo Bataller i Calle Manuel Bellver i Fernández David Benito i Holguín Carlos Benito i Martínez Sergio Carnicero i Rovira Pedro Casas i González Edgar Casas i Hernández José Francisco Catalán i García José Manuel Cejudo i Mas Samuel Cejudo i Mas Raúl Céspedes i Manzaneda Adrián Cerdán i Martín César Cerdán i Sánchez Daniel Cotanda i Rosello Vicente Cuenca i Teruel Agustín Díaz i López José María Falcón i Ruiz Millán Fernández i Adoves Manuel Fernández i Peña

Miguel Fontana i Gallego Sergio Fraj i Juberías Germán Gallego i Torices David García i Balaguer José Luis García i García Gregorio García i Muñoz Manuel García i Sánchez Luis Garrido i Mudarra Iván Guerra i García José María Guerra i Nicolás Juan Manuel Guillamón i Manzanero Juan Antonio Guillem i Lázaro Francisco José Guillén i Rosaleny Bruno Hernández i Sebastián Enrique Herrero i Moreno Carlos Jaraba i Clemente Julio Lahuerta i Cintas Héctor Lavirgen i Heras José Luis Martí i González Jacobo Martí i Jaraba Juan Mas i Jurado Isaac Mas i Prades Pablo Mateo i Pérez José Manuel Mejías i Galán Héctor Molina i Bazataquí Pau Molina i Bazataquí David Mora i Molina Moisés Muñoz i Camacho

Gedas Murza Hizan Nieto i Rodríguez Jerónimo Noguera i Baldoví Pau Núñez i Castelló Miguel Ángel Núñez i Martín Alejandro Orenga i Martín Miguel Ángel Orenga i Vedri David Ortega i González Mario Ortega i González Ignacio Pagés i Garrote José Miguel Pérez i Arcas Daniel Pérez i Martínez José Miguel Pérez i Orón Jonathan Piloña i Bonilla Rubén Prados i Macián Paco Quiles i Tudón Kioma Ramírez i Moreti Aarón Rams i Roda Jorge Manuel Sánchez i Cosín Jaime Sánchez i Martínez José Santamaría i Alonso Miguel Ángel Segovia i Guillén Carlos Serra i Albiñana Pablo Solano i Bravo de Mansilla Carlos Tortajada i López Gabriel Uribe i García Carlos Verdejo i Navarro

51

Iciar Alcaina i Martínez Eduardo Alcaina i Valero Loli Alonso i Anguita Marisol Álvarez Mª José Álvarez i González Pilar Argudo i Gil Carlos Belmonte i Esteban Cristina Blasco i Ortiz Dori Bonilla i Maroto Graciela Mª Bracamonte i Porras Olga Bueno i Melgarejo Mª Del Mar Cara i Ortiz Rafael Carnicero i González César Cervantes i Lázaro Paquita Del Río i Alba M. Javier De la Calle i Hernández Mª Dolores Del Fresno i Castaño Noemí Díaz i Navarro Patricia Espinosa i Jerez Ana Espuig Pedro Fraj i Juberías Lourdes Francés i López Juan José Fuentes i Redondo Eva Gallego i Ortega Fran Gálvez Rubén Gálvez i Álvarez Juan A. García i García Sergio García i Muñoz

Yolanda García i Peñaranda Aarón Garzón i Corredera Ramón Gimeno i Muedra David Gómez i Silvestre Vicenta González i Martínez Fernando González i Rubio Carmen Heredia i Escudero Jairo Hernández i Salvador Silvia Hernández i Górriz Alicia Herranz i Gallardo Nuria Herranz i Giménez Juan Carlos Herrero i Marco Antonio Honrubia i Delgado Iván Iserte i Hortelano María Odilia i Jardim Elena Jurado i Llóriz Silvia Lechón i García Raúl Llovera Sonia López i Alegre Miguel V. López i García Lorena López i Morales David Mallén i Martínez Héctor Martín i Aguado Irene Martín i González José Martínez i Gil Noelia Martínez i Giménez Marisol Martínez i González Marga Martínez i Susierra

Fco. Javier Maya i Bermúdez David Mesa i Veral Montse Molino i Hernández Susana Montañana i Blasco Mª Cruz Muñoz i Camacho Sergio Nieto i Gómez Inma Ortega i Main-Espinosa Lourdes Paesa i Camarasa Pablo César Pérez i Campos Eduardo Pérez Beatriz Pérez i Perona Cristina Prades i Herreras Silvia Puig i Pérez José Queralt i Hormigos Olga Ramírez i Jurado Mónica Roca i Bañuls Sonia Roda i Perona Eloísa Rodríguez i Iniesta Mª José Rodríguez i Moreno Vicente Ros i Pérez Mayra Rueda i Berna Pilar Ruiz Vanessa Rustarazo i Ortega Mayka Sánchez i Díaz Borja Santamaría i Girona José Santamaría i Usero Rubén Sario i Murciano Sergio Simón i Zapata

Arantxa Sojo i Bazataquí José Soriano i Gómez Kiko Soto i Morte Sergio Suárez i Hernández Francisco Toledo i Troya Samira Tolosa i Heredia Andrés Valero i Gutiérrez Alejandro Zarco i Martín José María Zarco i Martín

Victorianes i Victorians

SOCIS COL·LABORADORS 2023

LA FALLA

GRAN

54

Secció Especial

FA OLOR

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Lema

Ximo Martí Artista Julio Lahuerta Crítica

Introducció

Cos central i rematada Al capdamunt tenim com a mostra la regina més bufona d’aparentar, són els nostres polítics de SAGUNT que s’embriaguen de perfums sense parar.

Amb majordoms que tots paguem amb impostos sense parar fins a rebentar, és molt fàcil justificar-ho a cada moment amb l’excusa de la guerra tot solucionat.

Serveix per a anar emetent la nostra fragància per a poder a tot el món conquistar, però també ens serveix sense cap dubte per a ocultar la nostra olor de veritat.

L’única manera d’ocultar les seues intencions és amb perfums de gran valor, volen que els nostres siguen del xinés però per a d’ells el més car que hi haja millor.

La pobra xiqueta amb el seu gosset al parc trau a passejar, no té diners per a perfums la merda l’ha de netejar.

Farem un gran recorregut per les diferents fases de l’olor, i encara que hi haja moltes fragàncies la vertadera olor mai es podrà ocultar.

Tenen un perfumer particular i privat perquè cada dia es puguen empolainar, nosaltres paguem els més cars i que ells només els poden gastar.

Tots es sumen al carro fins al gran cardenal, de perfum no s’escapa ningú ni l’església ho pot ocultar.

No hi ha res més que ens apassione que sempre fer molt bona olor, per això anem buscant a cada moment el millor perfum que hi ha en aquest mes.

Tenim com àngels els regidors un porta el millor perfum per a aparentar, l’altre porta el de la merda, la que ens van a clavar.

La Falla gran

55

56

Fa olor de falles

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Tenim al nostre Víctor en la falla sempre molt carregat ell va, ha de fer felices a les falleres ell sempre en segon lloc està.

Pot fer mil coses bones ningú t’ho agrairà, però com faces alguna dolenta a la força el coll et tallaran.

No tens temps de festa només has de treballar i treballar, encara que hi haja algú….. de festa en festa sense parar.

Però tot es fa de gran cor per a la nostra benvolguda falla enaltir, perquè som una gran família ningú mai ho podrà negar

57

Fa olor de merda

No hi ha prou paper del cul per a poder-nos netejar, cada vegada hi ha molta més merda ens haurem d’anar a rentar.

Ens apaguen llums dels carrers perquè hem d’estalviar, però a les nou del matí l’avinguda molt il·luminada està.

De les llums de Nadal no us vull ni comptar, però té pinta d’una cosa que no m’abelleix recordar

La Falla gran

No hi ha prou perfum que tape la que ens està caient de veritat, l’Ajuntament se’ns caga damunt només fem que pagar.

58

Fa olor de política

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Ací tenim l’excusa perfecta per a afonar-nos en la misèria, ha arribat ací la guerra per a rebentar-nos a pagar.

Ací ens governa el PSOE Darío és un alcalde de veritat, però els fils els manegen uns altres que ens apunyalen sense pietat.

Jugant a les birles estan PUTIN i SÁNCHEZ sense parar, a veure que se’ls ocorre per a fotre’ns i així a l’alcalde ordenar Ens pugen el GASOIL al cel per a baixar-nos una misèria en repostar, després ens pugen el triple que abans i tots sense piular la boqueta a callar.

59

Fa olor de mort

Fa olor de pet

Com tot està justificat perquè EUROPA l’està passant malament, però ells tenen les seues bones pagues a cap els falta de res.

És un cas molt ocorregut és entrar a un ascensor, ací fa olor molt a pet i ningú ha sigut, per favor.

L’enterrador es frega les mans té molta feina sense parar, qui no es mor de fam pensa com poder-se suïcidar.

Així ens té l’Ajuntament a tots empestats sense respirar, l’aigua nostra és un femer i la paguem com a caviar.

Això sí que ningú es queixa que la tindrem, que la censura ens ha arribat i et bloquege per internet.

La Falla gran

Ací fa olor a mort i no és estrany de veritat, al poble estan ofegant i ningú ens vol ajudar.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

60

61

Fa olor de Dario

Moralitat

La veritat que tenim un gran alcalde sempre va amb llapis i paper, no sé si soluciona les coses però almenys posa interès.

No hi ha esquerra ni dreta ni centre ni merdes una altra vegada, només hi ha els qui s’aprofiten del poca-solta que els vota altra vegada.

Al senyor Darío li vull proposar que isca molt més al carrer, que s’acoste a la pobra gent que gràcies a d’ells, Alcalde pot tornar a ser.

Si feren bé les coses que no costa res de veritat, en comptes de donar tant per sac, es posarien tots a treballar.

Aleshores, de la vida només ens queda entendre, que és igual qui ens governe el perfum taparà el seu interès.

El perfum sempre oculta el que maquinen de veritat, nosaltres gastarem el més barat i ells el més car escamparan.

La Falla gran

Aquesta vida és per a quatre el nostre alcalde ho pot entendre, si parles amb la base del poble les nostres penúries no van amb ell.

RECORDS

gràfics

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

64

Records gràfics

65

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

66

Records gràfics

67

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

68

Records gràfics

69

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

70

Records gràfics

71

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

72

Records gràfics

73

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

74

Records gràfics

75

DELEGACIONS CREATIVES

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

78

79

de cultura No hi ha millor manera de fer la setmana cultural que amb l’exposició dels 50 anys de la nostra història

D

es que va sorgir la idea que podíem plasmar en la nostra setmana cultural, Idoia i jo, com a delegades de cultura i falleres de la nostra comissió, no hem fet més que donar-li forma.

Aprofitant que és el 50 aniversari i després de passar una pandèmia que ningú podríem imaginar, passats tres anys i unes falles atípiques fora de la normalitat, les falleres i els fallers tornem a treballar amb molta il·lusió, emoció i sentiment.

No hi ha millor manera de fer la setmana cultural que amb l’exposició dels 50 anys de la nostra història. Per això, hem fet un gran recorregut, tant fotogràfic com de la nostra rica indumentària valenciana, monuments, que al llarg dels anys han anat canviant i, per descomptat, recuperant el nostre grup de dansà, l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats el 18 de març i l’entrada de la murta i el cant de l’estoreta, festejos alguns d’ells que continuem celebrant-se avui dia.

Maricarmen Blasco i Idoia Díaz Delegació i Vicepresidència de Cultura

Cinquanta anys de bonics records, i moments inoblidables, de treball incansable i passió per les falles. Cinquanta anys de pura vida!

En la primavera de l’any 1972, plantàrem per primera vegada i fins a l’actualitat. Per diverses raons en els anys 1976, 1977,1978, 2004 i 2005, deixem de plantar monument. Però, com ja sabeu, les falleres i els fallers som incansables i incombustibles. En 2006, amb moltíssim esforç i treball, ressorgim de les cendres com l’au fènix i tornem a plantar fins a l’actualitat. Segur que amb la lluita infatigable, devoció, passió i amor que tenim per les falles continuarem plantant 50 anys més. Perquè les falles no són només art, cultura i tradició, són també una manera de vida, la nostra vida. No hi ha vida sense falles!

Com diu el nostre poeta Vicent Vayà, fill adoptiu de Sagunt. Mentre cada comissió seguisca i les falleres i els fallers il·lusionats i el cor d’una fallera creme, València tindrà falles!

Delegacions creatives

DELEGACIÓ

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

80

81

DELEGACIÓ

El playback més esperat després de pandèmia

A

quest playback “Remember Night” va sorgir el passat octubre del 2019. Ana, la nostra delegada, ens contà que la idea se li va ocórrer després de veure molts vídeos i escoltar moltes cançons i imaginar-se l’escenari amb totes i tots ballant cançons d’aquest tipus. Parlant Ana i jo, em comentà la idea que tenia per als pròxims certàmens de setembre 2020 i, ensenyant les idees de vídeos, vestuaris i cançons ens semblà bé, però ens volíem esperar que s’acostara el mes de juny per a poder començar.

La sorpresa que tinguérem l’any 2020 fou la pandèmia per la COVID-19 i la cancel·lació de tots els actes fallers. Però la idea seguia en peu, i tant Ana com jo sabíem que el dia que tornara el certamen de playbacks anàvem a fer aquest ball.

I arribà l’any 2021 i se celebraren els playbacks, però la nostra falla no hi participà, esperàrem que en 2022 tornaren a fer-se com sempre. Després de diverses reunions de delegades i delegats i, arribant

a l’acord de celebrar-se aquest concurs, prenem la iniciativa de tirar cap endavant amb la nostra idea.

Som quatre delegades de playback, dues per als adults, Ana i una servidora Laura, i altres dues per als infants, María Jesús i Andrea, però comptem amb moltes amigues i molts amics que ens han donat suport durant tots els mesos de preparació.

Férem un comunicat al casal al mes de juny per a poder ajuntar totes aquelles persones interessades a ballar. Creàrem un grup de WhatsApp de totes les ballarines i tots els ballarins, i així començàrem “REMEMBER NIGHT”.

Els primers assajos foren difícils perquè no sabíem la quantitat de gent que ballaria, com seria el vestuari definitiu, grups, posicions en l’escenari.

Iniciàrem els assajos del ball totes i tots, les mateixes parts una vegada i una altra vegada, fins que per fi organitzàrem els grups.

Ana Montalbán i Laura Rivero Equip de playbacks

Férem tres grups, cada grup amb una cançó diferent i uns protagonistes diferents. Grups compensats de gent i dos tipus d’assaig. Assajàvem o bé al matí o de vesprada. Una vegada amb els grups començàrem a preparar cada coreografia. Els passos els traiem a les nostres cases i després els posàvem en comú i decidíem en el moment què fer o què no fer fins a arribar al pas correcte. Totes i tots hem aportat passos i idees per al playback.

Dividírem les dues primeres cançons amb vint persones per grup i una final on els nostres representants María i Víctor serien els protagonistes. Les cançons les triàrem amb motiu, eren les cançons que més havíem cantat i escoltat en falles, també cançons que més ens representaven perquè aquest playback marcaria un final i un inici.

Els mesos de juliol i agost foren d’assaig, mai aconseguírem estar totes i tots alhora en un assaig, però anàvem assajant a poc a poc.

Delegacions creatives

de playbacks

82

“Remember Night” ha comptat amb un equip de costura, muntadors, vestuari, maquillatge, perruqueria, escenografia, formada per membres de la nostra comissió que s’han bolcat per a poder fer una gran feina

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

A setembre, ja el mes del playback i havíem de començar a fer el vestuari i l’escenografia.

Amb el vestuari tinguérem dues idees, una primera de fer el playback de foc, un vestuari caracteritzat amb flames, colors taronges, grocs i rojos i la segona idea tot el contrari, galàctic, gel, colors foscos on predominarà la plata i un color fort com el blau, verd i fúcsia.

L’equip playback estiguérem fent diverses excursions al poble de Manises, on pots trobar tot el que necessites per a fer una bona vestida, així poder comprar i dissenyar el model final. I després de donar-li diverses voltes i mirant molt “Pinterest” dissenyarem el nostre vestuari.

Totes i tots anàvem a portar el mateix vestuari, l’única cosa que anava a variar és el color de la goma eva i que un grup anava a començar amb unes capes ocultant tot el vestuari.

Els nostres protagonistes anirien igual, l’única cosa que se’ls diferenciava era el micròfon i que María,

la nostra fallera major, portaria els tres colors tant a la falda com a la samarreta. Els nostres tres xics anirien igual que nosaltres, però amb pantalons, Sergio i Bruno en plata i el nostre president Víctor en verd.

El nostre playback ha comptat amb un equip de banderes, quatre persones que a més d’ajudar-nos a crear l’escenografia també va eixir a l’escenari a volar banderes galàctiques per a fer més vistós el ball.

A mitjans del mes de setembre comencem amb l’odissea de l’escenografia, l’escenari enguany era molt més xicotet que altres anys i, per tant, no podíem posar molta escenografia perquè, si no, les 40 persones no cabíem en l’escenari, com a conseqüència, decidírem utilitzar un únic teló.

Després de diverses sessions de casal, aconseguim folrar tota l’estructura amb teles negres. En una de les nostres excursions a Manises comprem unes cortines metàl·liques de colors per a folrar per damunt de les teles negres i hem de confessar que fins al dia d’abans del playback no estàvem segurs

si ens agradava o no, perquè vam tindre molt poc de temps per a poder assajar i fer prova amb l’escenografia.

Enguany també innovem amb un vídeo de fons a l’escenari, pensat en la via làctia, des que comença fins que explota milers de colors i estreles. El vídeo anava marcat amb la música i en cada temps de la música eixia un vídeo diferent que donava molt més color al ball.

“Remember Night” ha comptat amb un equip de costura, muntadors, vestuari, maquillatge, perruqueria, escenografia, formada per membres de la nostra comissió que s’han bolcat per a poder fer una gran feina. I així va ser, gràcies a totes elles i tots ells per l’esforç, dedicació i sobretot per tot el que van fer el passat 24 de setembre.

Després de la gran feina d’enguany, el nostre playback va poder aconseguir un tercer lloc en vestuari i escenografia. La veritat és que va ser molt gratificant, ja que per fi el nostre treball s’ha vist recompensat.

Delegacions creatives

83

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

84

85

DELEGACIÓ

de disfresses

Teorema d’una boja per la goma eva i la purpurina

Q

uan després d’una pandèmia et diuen que has de fer la disfressa per a la cavalcada, el teu cap comença a funcionar.

Després de reunir-me amb les meues ajudants Neus Orenga i Leire Noguera, em van ensenyar unes fotos i decidirem fer “LA DISFRESSA”. Al meu pensament ja ho imaginava acabat, però clar, ve el pitjor, posar en pràctica i fer-ho real. A la meua ment veia com s’ajuntaven les teles, com uníem els cèrcols, i començar a muntar alguna cosa que quan va veure la llum, brillava, brilla amb una sensació molt bonica.

A l’hora de la presentació els nervis venen a mi, els agradarà, no els agradarà? Els semblarà car? I

moltes més sensacions… A l’hora de buscar una disfressa crec que has de pensar en cadascun de les falleres i els fallers, infants i grans, i sobretot en les famílies falleres. Totes i tots volen disfressar-se, així que cal buscar el més econòmic possible i que siga bonic. Després del dia de la presentació de la disfressa al casal, veure les reaccions de les falleres i els fallers i sentir comentaris positius, et ve l’última espenta d’energia que necessites.

Espere que puguem gaudir d’aquesta disfressa que amb molta il·lusió i ganes hem fet per a totes i tots.

Una salutació

Delegacions creatives

A l’hora de buscar una disfressa crec que has de pensar en cadascun de les falleres i els fallers, infants i grans, i sobretot en les famílies falleres

Isabel García i Misiego Delegació de disfresses

GREMIS CREATIUS

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

88

Parlem un poc de pirotècnia

A

l diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, trobem tres definicions de la paraula pirotècnia.

La primera fa referència al treball, sent aquesta la tècnica de la fabricació i utilització de materials explosius o focs artificials. La segona, l’assenyala com a material explosiu o per a focs artificials. I la tercera, la identifica com la fàbrica de materials explosius o focs artificials.

Al diccionari de la Generalitat Valenciana només trobem dues definicions, referint-se a la tècnica de fabricació, preparació i utilització d’explosius i focs artificials d’espectacle, d’utilitat o de guerra, i a la fàbrica on aquests es preparen. Però, QUÈ ÉS LA PIROTÈCNIA PER A UN VALENCIÀ?

Per a uns, una expressió de festa, ja que s’utilitza per a moltes celebracions, des d’una xicoteta mostra de pólvora fins a tot un gran repertori de formes i grandàries d’elements pirotècnics, siguen privades o públiques, familiars o multitudinàries, amb més o menys tradició, com són noces, batejos, comunions, aniversaris, jubilacions, esdeveniments esportius, festes populars, de barri, de pobles…

Per a d’altres, un espectacle de música, en sentir els sons enllaçats que produeix una mascletà.

Aquesta simfonia de notes que va creixent en el seu desenvolupament. Aquest ritme que et porta de principi a fi i quasi sempre et deixa amb ganes de més, quan olores la pólvora que en aquest final d’acte t’abraça i et diu fins a la pròxima.

Per a uns altres, un espectacle de llums, en veure el cel ple de colors en un castell de focs artificials, on es descriuen i estenen formes i dibuixos incandescents sota la mirada de les estreles, i sobre els caps i colls alçats de la multitud.

Però hi ha uns altres… Hi ha uns altres que ho viuen de manera diferent. No es conformen a ser espectadors, ni oïdors, ni festers, ni amb olorar la pólvora. Volen ser acompanyants d’ella, ser part de l’espectacle, sentir bategar del cor al ritme de les detonacions, que els seus ulls brillen amb la resplendor dels esclats, compartir aquest sentiment d’alegria amb uns altres. Molts són els que d’alguna forma fan que això siga possible, d’una manera o d’una altra, participant en espectacles on la

Miguel Ángel Núñez i Martín Delegat de pirotècnia de l’A.C. Falla La Victòria Antonio Pérez i González Pirotècnic de la Pirotència del Mediterrani

pólvora és el fil conductor de la festa, de la tradició i del sentiment: DESPERTAES, CORREFOCS, PASSETJAES, CORDAES, MASCLETAES, CASTELLS DE FOCS ARTIFICIALS. I per a tot això, necessitem la figura d’una persona que té els coneixements perquè tot això tinga el seu punt de partida. La persona que uneix els ingredients per a aconseguir-ho depenent de l’acte per al qual se li requerisca. Que seleccione els materials, faça les mescles o trie els artefactes, amb més o menys color, so, els pose en ordre, després els unisca, els done el seu adequat “tempo”.

De vegades n’hi ha prou amb posar-ho a la disposició dels interessats. Aquesta persona és el PIROTÈCNIC. De la mateixa manera que li succeeix a moltes persones, les primeres sensacions al contacte amb un acte pirotècnic com una mascletà o una despertà no són del tot agradables. Poden provocar por en sentir les detonacions dels masclets, en desconéixer que ve després, en dubtar si s’està en perill. Això és el que sentia de xiquet el nostre

Gremis creatius

Pirotècnics

89

90

pirotècnic Toni, fins que com em va comptar en una ocasió: “la meua iaia em va portar a una mascletà a València, em va agafar, em va posar entre les seues cames davant d’ella i prop de les tanques, i vaig viure l’espectacle que ho va canviar tot”.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Faller des dels inicis de la nostra Falla, va ser president Infantil l’any 1974, i 10 anys després va començar a dedicar-se professionalment al món de la pirotècnia, obtenint el Carnet d’Ús Professional de material pirotècnic. En els seus començaments, va treballar amb Miguel Zamorano i Caballer i posteriorment amb Germans Borregá.

Conta que, en els inicis de la falla, era aquesta la que comprava els materials i els propis membres de la comissió muntaven les “mascletaes” que es disparaven en les festes falleres. Ja com a professional, va començar a realitzar els muntatges de la nostra comissió de la mà de Juan Máñez i Grau, sent pioners en l’ús d’elements i en la innovació d’espectacles a Sagunt com les “mascletaes” nocturnes. En l’actualitat treballa amb Juan Miguel Lluch i Pirotècnia del Mediterrani.

En referència a les seues preferències ens conta que gaudeix més les “mascletaes” que els castells de focs artificials, encara que en aquests té més possibilitats quant al disseny en disposar de major varietat d’elements per a col·locar. Però si hi ha alguna cosa que l’apassiona és l’emoció que sent amb el terratrèmol final de cada mascletà, passió transmesa per Juan Máñez, que cuidava molt aquesta part de l’espectacle. Com ell diu: “Estar dins del recinte barrat, em provoca un còctel de sentiments que són difícil de comptar”. Però també ens conta que

Els espectacles pirotècnics com les “mascletaes” i els castells de focs artificials estan compostos d’elements amb diferents efectes, colors, sonoritat, i que estan disposats en un ordre a vegades a causa de les noves maneres de disparar per mitjans elèctrics i digitals, no es pot sentir igual. Es perd una mica d’aquests sentiments.

Els espectacles pirotècnics com les “mascletaes” i els castells de focs artificials estan compostos d’elements amb diferents efectes, colors, sonoritat, i que estan disposats en un ordre. Aquesta combinació dona com a resultat un espectacle únic, diferent d’un altre, i això és part de la màgia que ho embolica, i obri una infinitat de possibilitats.

Amb aquestes premisses, a la pregunta d’on et ve la INSPIRACIÓ a l’hora de preparar un espectacle, especialment per a la Victòria, la teua falla?, Toni ho té clar: “Imagine el que vull fer, alguna cosa que sorprenga. El secret està en la cerca del no vist. Per

aquest motiu sempre cal estar al dia quant als nous elements que es fabriquen i veure com funcionen. Una vegada fet això, cal introduir-los en la teua composició i afegir diferents tipus de metxes amb diferent velocitat de combustió, i retards en la detonació”. Prova d’aquest treball el vivim cada nit del 18 de març en la nostra plaça, on sempre ens sorprèn amb alguna novetat bé per canviar el ritme, l’ordre o la sonoritat de l’aclamada i concorreguda mascletà nocturna. A més, com ens compta “la ubicació d’aquesta plaça m’ha servit per a fer moltes proves, ja que es produeix una sonoritat especial en estar envoltada d’edificis”.

Hi ha, en canvi, altres aspectes que sempre són presents en el seu treball i que el preocupen i condicionen. Cal complir totes les exigències legals a l’hora de poder disparar un espectacle pirotècnic, com són els permisos necessaris o la quantitat justa de pólvora per a no sobrepassar els màxims permesos i sobretot les referents a seguretat, pròpia i del públic. I després està la climatologia.

Aquest estat meteorològic puntual que de vegades juga males passades i sobre el qual, ningú pot fer res, i provoca la mateixa pregunta sempre: i per què avui?

Agrair el teu treball i el dels quals t’han acompanyat i acompanyen, i sobretot el fet de poder compartir, aprendre i gaudir d’això que jo cride: PASSIÓ, SENTIMENT, FERVOR, ALEGRIA, MÚSICA PER A LES MEUES ORELLES, POSAR-SE ELS PÈLS DE PUNTA, OLOR de GLÒRIA, COSQUERELLES EN EL BUDELL, EM TREMOLEN ELS PEUS, TIRA TIRA MÉS… I SOBRETOT ELS OHHHHH MÉS EMOTIUS.

Gremis creatius

91

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

92

93

E

Art

floral

ncara que la meua formació inicial en agrícoles em va portar a treballar en diversos vivers, la meua il·lusió sempre havia sigut dedicar-me a la floristeria.

Per això, em vaig formar fent diversos cursos i treballant amb grans floristes com Kike León, fins que vaig poder fundar Hojarasca Art Floral l’any 2000. Des de llavors, dues localitzacions diferents i alguns canvis en la meua vida han portat al fet que “Hojarasca” siga un taller floral enfocat a la decoració floral d’esdeveniments i, com no podia ser d’una altra forma en aquesta terra, a les falles.

Pense que el meu treball es diferència en la relació personal que intente generar amb els clients, especialment amb les núvies i les falleres majors.

M’agrada parlar amb la núvia, la fallera major o la persona que encarrega el treball en general per a fer-me una idea clara de l’estil que busquen, el lloc de l’esdeveniment, el tipus de celebració, l’abillament… Perquè tinc la convicció que la decoració i les flors parlen del tipus de celebració que es vol fer. A partir de tota aquesta informació comencem a crear.

En general, sobretot la núvia, ja ve amb una idea de coses que va veure en “Pinterest” i una selecció de fotos de coses que li van agradar. A partir d’ací, la meua tasca és tractar d’aconseguir el que els va agradar i aconseguir que tot encaix amb l’estil general que busquen. Hi ha vegades que van veure coses que no tenen res a veure amb l’estil ni el lloc de les noces que estan organitzant.

Altra cosa que cal tindre en compte és el temps de muntatge, perquè hi ha llocs en què és molt escàs.

Per això, per a mi, el més important és entendre què els agrada als nuvis i després veure si ho obtenim o com ho adaptem.

En les últimes noces que muntem en el sud de França, per exemple, es casaven uns amics viticultors en un xicotet “Château en Malmont” aquest novembre passat i tota la decoració del saló de banquets la realitzem amb fulles de vinya seques, sarments, suros, ràfia i botelles de vi. El ram de núvia i les dames d’honor en estil romàntic amb flor preservada i en el lloc de la celebració muntatges amb pampes seques i hortènsia blanca, tot concorde al lloc, a l’estil dels nuvis i a l’època tardorenca en la qual estàvem.

Maricarmen Galindo i Miguel Gerent de Hojarasca Art Floral

Quant a les falles i falleres majors, com no sol ser possible parlar amb elles directament, m’agrada conèixer, almenys, com serà el vestit que portaran bé siga per a presentació, ofrena o qualsevol altre acte i intentar triar les flors i l’estil de cada ram perquè tot combine tant com siga possible.

L’elecció dels llaços i els detalls del ram són també molt importants i en actes com la presentació m’agrada, en la mesura del possible, per data o per pressupost, que també existeix una harmonia entre els rams de la comissió i els de les falleres majors.

Per a complementar la meua idea que tot guarde una harmonia general, en els últims temps, he estat formant-me amb cursos de tocats, pintes, barreteria i d’altres.

En definitiva, per a qualsevol treball per xicotet que siga, si aconsegueixes que hi haja una connexió amb el client i aconsegueixes transmetre-li confiança, pots entendre millor la idea que porten i que siga més fàcil plasmar aquesta idea amb flors.

Gremis creatius

HOJARASCA

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

94

95

DISSENY

Gràfic

E

n la vida hi ha oficis que per naturalesa tenen de manera innata, connotacions negatives. A ningú en el seu sa judici, encara que també és cert que hi ha gent per a tot, li cau bé un àrbitre, un netejavidres de semàfor o pitjor encara, en els temps que corren, un polític. Doncs bé, jo voldria incloure en aquest grup tan especial, als dissenyadors gràfics, i més en concret als quals tenim la gosadia i descaradura d’atrevir-nos amb un llibret de falla, amb el bé que s’està fent catàlegs de joguets de El Corte Inglés!.

Ja que estem en un moment d’alleujament, que es preparen les maleïdes falles que no deixarem canya dreta!

Ens posarem en situació, inici d’exercici: reunió de pressupostos, apartat llibret, pressupost zero, zero? Sí, zero. El llibret s’ha de finançar amb la publicitat, això és així. Qui vulga un bon llibret, ja sap el que li toca; trepitjar els carrers en ple hivern, entrar a un comerç ple de gent, esperar el seu torn (segur que la persona que té el torn de davant fa la

compra del mes) i dir: “Hola, soc Lola de la Falla La Farola, mai et comprem res, però hem pensat que hauries d’anunciar-te en el nostre llibret, perquè amb aquest anunci segur que les teues vendes creixeran almenys un 30%”. No fa falta aclarir que per tots és sabut que la gent el primer que veu en aquestes publicacions, fins i tot abans de mirar la foto oficial de la Fallera Major per a veure si ix bonica o no, és la publicitat. Resposta del comerç: “Hola, perquè mira tal com estan les coses, ja tinc bastant amb pagar el lloguer. L’any que ve o quan encerte l’Euromillón li ho comentes a la que es quede ací treballant… el sent, però ara no ens ve massa bé”. Així, no anem bé, res bé. Si finalment aconsegueixes fer pena o que al comerciant li faça vergonya dir que no davant dels seus clients (són les úniques opcions d’aconseguir alguna cosa) per fi, després d’uns quinze locals, aconseguiràs un anunciant. En aquest moment, passem a la següent aventura, preguntar quin contingut volen incloure en el seu anunci. Tu, tan innocent, li dius que t’envie per format digital el logo i el disseny a posar en la seua publicitat. Al que et respon, “uf!,

el logo no el tinc, me’l va fer la meua cosina Maria que sap molt d’ordinadors, però espera que tinc ací una targeta de quan vaig obrir, allà per 1.957.

Si li canvies això, li afiges l’altre i lleves el telèfon, que te’l ratlle amb bolígraf perquè no hi haja lloc a confusió, segur que el vostre dissenyador pot deixar un anunci la mar de bonic”. I tu, que estàs en ple xoc anafilàctic perquè per fi has aconseguit un anunci per a la teua benvolguda falla li dius, que sí, que no es preocupe, que nosaltres (més aviat el dissenyador, l’arreglem en 5 minuts). Clar que sí, cinc minuts de res! En el nostre estudi hem escanejat milers de targetes amb tota mena de restes enganxoses, trossos de zel, encunys, papers de carnisseria, fins i tot bosses més arrugades que una pansa.

Va, anem al que realment “importa”, el contingut cultural. Entenguen-se les cometes, ja que caldria portar a votació aquesta importància, perquè per a moltes falleres i fallers el llibret és un article que es paga a preu d’or, que no serveix per a res (com els regals d’un euro dels socis), que amb aquest

Gremis creatius

Alejandro García Eureka Soluciones, estudi creatiu

Maleïdes i beneïdes Falles

96

“

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Espere que aquestes línies conviden a la reflexió i que la pròxima vegada que s’agarre un llibret de falla, independentment de la seua extensió, qualitat o disseny, es tracte amb el respecte que es mereix

pressupost es pot comprar més papes i cervesa per a la setmana de falles… Però això sí, si no inclous la foto desenfocada, amb cara de zombi i de nit que et van manar per WhatsApp (amb el missatge de Reexpedit moltes vegades), la que t’emboliquen en la pròxima reunió és espaterrant.

Des d’ací, també m’agradaria reconéixer el gran esforç i mal de cap que li suposa als “llibreters” editar un llibret. No és fàcil pensar un tema que siga interessant i no massa vist ja en altres publicacions, donar forma a una idea, tindre els coneixements i contactes per a aconseguir un contingut de qualitat. Que a més, si pot ser, hauria de tindre una coherència amb la resta d’actes de l’any, com la setmana cultural i el monument, cosa que és quasi una odissea d’assolir. Per favor, tractem temes fallers, valencians, d’actualitat...

Temes que ens facen sentir orgulloses i orgullosos del que som, que ens instruïsquen en l’art del coneixement i la reflexió, en la crítica i en la sàtira.

Rebutgem aquells continguts que tractem com a rics perquè semblen fàcils, només perquè tenim

accés a ells (com per exemple el de la reproducció dels gats perquè la meua cosina, que també es diu María com la de les targetes, treballa en un veterinari). Siguem seriosos i serioses!

I ara, arribem al tema que a mi més m’incumbeix, el disseny gràfic. Malgrat el que molts pensen, és una professió, a més a més, en continu desenvolupament i evolució, que requereix uns coneixements i experiència que no tothom pot desenvolupar de manera satisfactòria. Sí, no tothom pot ser dissenyadora o dissenyador, igual que no tothom té de filla a Alexia Putellas o de fill a Messi, per molt que li ensenye a xutar a la pilota. Per a poder dissenyar, especialment llibres fallers, s’ha de tindre una sensibilitat especial i un coneixement molt ampli d’aquest món. Això no es tracta d’agafar unes fotos dolentes, uns textos horribles i ordenar-los perquè entren de qualsevol forma en un full de paper. Això va de respecte, de tradicions, de passió, d’entendre el sentiment que aquesta beneïda i meravellosa festa desperta a l’interior del cor de les falleres i fallers. Un treball

que, sens dubte, requereix una dedicació extensa i extenuant, però que quan el veus plasmat i el tens a les mans t’ompli d’orgull.

A tots ens agrada el reconeixement en una convocatòria de premis, aquest maleït número de la banderola que quantifica si eres bo o no.

Però creieu-me quan us dic que el major premi és que les persones que s’involucren en el projecte, i la comissió per extensió, estiguen orgulloses i orgullosos del treball realitzat, independentment del premi obtingut. Per desgràcia, en això també ens queda molt a avançar.

Espere que aquestes línies conviden a la reflexió i que la pròxima vegada que s’agarre un llibret de falla, independentment de la seua extensió, qualitat o disseny, es tracte amb el respecte que es mereix.

No hauríem d’oblidar mai que les falles són cultura.

El llibret és cultura.

Gremis creatius

97

EXERCICI ACTUAL

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

100

Exercici actual

101

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

102

Exercici actual

103

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

104

Exercici actual

105

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

106

Exercici actual

107

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

108

Exercici actual

109

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

110

Exercici actual

111

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

112

Exercici actual

113

CREACIÓ LITERÀRIA

116

SONET EXPRÉS A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Teresa Aparicio i Matallín Fallera de la Falla Luis Cendoya

Si el cap cobert no vol dur un xiquet i prefereix lluir la cabellera passem de la indumentària fallera escrita a l’article noranta-set.

Mes, xiqueta, si plores de valent els monyos et fan un mal de primera et diran que et llevaran de fallera perquè no vols complir el reglament.

Encara que complim quan interessa…

Si amb rodets el XVIII t’agrada més, en Sagunt pots fer-te la desentesa…

Fica-te’ls!, que ningú et dirà res; que si algú tinguera la intrepidesa et convocarem un congrés exprés.

Creació literària

117

118

LABERINT

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Teresa Fernández i Llopis Fallera de l’AC Falla La Victòria

Òbric els ulls i no sé on em trobe, estic cap a baix i m’envolta la foscor.

M’envolta un laberint. És meu, ho note i sé que no podré eixir.

M’aterreix i m’endinsa en la confusió més absoluta, no puc moure les mans, no puc moure els peus, paralitzada.

Busque i no trobe eixida, no puc eixir no vull eixir no se com eixir.

M’ofegue, busque el camí m’ofegue, és difícil trobar la llum si no vols buscar la llum.

El laberint, el meu laberint es fa més espès com més pense, i no puc parar de pensar.

Més… sempre hi ha una escapatòria per molt que em trobe boca avall.

Sempre hi ha claredat només l’he de buscar.

Sempre el laberint pareix més gran quan ho tens al cap.

119

Teresa Fernández i Llopis Fallera de l’AC Falla La Victòria

Som i no som.

Tu i jo.

Que es troben en els camins que comparteixen un sospir, jo et mire, però per a tu no tinc emoció.

Soc arena en el vent, que es perd com es perd la meua veu quan cride el teu nom.

Som les ones que s’abracen prop de l’horitzó, som les ombres que s’ajunten en la foscor.

Som els llamps que es creuen sense destí, som paraules mudes, som la vela sense color flama sense calor, pólvora sense tro.

Som i no som.

A soles soc jo.

Creació literària

A SOLES JO

120

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

LES FALLES RECUPEREN EL RITME Les nostres comissions falleres, totes en general, fan sonar o han fet sonar als seus actes sempre música tradicional valenciana

P

arlar de folklore i de falles és parlar de coses relacionades perquè, si mirem el folklore amb una visió àmplia, les falles formen part d’aquest substrat cultural valencià que els investigadors internacionals coneixen com folklore. Des d’una visió més particular, relacionem el folklore amb balls, música, instruments i indumentària i aquest és el tema en què vull centrar-me.

Les nostres comissions falleres, totes en general, fan sonar o han fet sonar als seus actes sempre música tradicional valenciana. Per això, tota persona fallera no és indiferent a jotes, boleros, seguidilles, dansà...i sap distingir una peça interpretada per rondalla o si és per dolçaina i tabal. És molt important i és d’agrair que les falles tinguen tan clar què és música valenciana i que forme part d’aquesta música de la seua vida.

El fenomen no s’acaba en això. Afortunadament.

El folklore valencià, els nostres balls i les nostres

Enric Cuenca i Teruel Grup de danses de Camp de Morvedre

danses també formen part de la vida de les nostres comissions.

I no és un fet actual. Per això, m’agradaria que aquest article, que més d’investigació és de reflexió, servisca d’homenatge a totes aquestes persones que al llarg de la història han fet possible l’existència de grups de danses en les nostres falles, i perdoneume si, sense voler, no nomene a tot el món. Va per totes i tots.

Breu història del folklore valencià a les falles

Efectivament, aquest fenomen es remunta a vàries dècades arrere i hem d’anar fins a la Falla La Marina, una comissió que aconseguí formar el primer grup de danses valencianes de les falles i del Port de Sagunt, amb rondalla inclosa. Components d’aquest grup, de fet, nodriren les files del Grup de Danses de Morvedre, la formació degana de la nostra ciutat i col·laboraren activament en l’organització de la dansà de les festes patronals

Creació literària

121

122

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

del Port, dansà que continua organitzant el Grup de Danses de Morvedre i que enguany arriba a la seua 40a edició, en els festejos del seu aniversari.

I per molts anys més. Aquesta llavor sembrada ha tingut bons fruits en aquesta comissió, que compta fins i tot amb grup de xiquetes i xiquets, la qual cosa és una assegurança per a la pervivència del nostre folklore. Ens consta que també s’ensenyaven balls tradicionals valencians en comissions com la desapareguda falla General Mola, sense molta més transcendència.

A l’any 2022, també han estat de celebracions, van complir 20 anys de història D’aquelles dècades de finals dels 80 i dels 90 del ja segle passat, el segle XX tenim constància de l’interès de les comissions per la cultura popular, pel folklore i, per exemple, en la Falla Palleter s’intentà, sense arribar a consolidar el projecte, formar una colla de dolçaina i tabal. Referent al ball, també se sap que en la falla La Victòria s’arribà a ensenyar i a ballar en diversos actes de la comissió.

Aquest grup desaparegué, però enguany torna a ressorgir per a quedar-se, amb motiu de la seua setmana cultural i la celebració del seu 50 aniversari com a associació.

Hem d’esperar-nos al nou segle, a l’actual segle XXI, per a trobar una renaixença de l’interès pel folklore valencià al món faller del Camp de Morvedre, falleres i fallers de comissions de Teodoro Llorente, La Palmereta, Santa Anna, La Marina i posteriorment Mare Nostrum o Eduardo Merello, Luis Cendoya i La Victòria (perdoneume si em deixe alguna), formaren una agrupació estable que es batejà com el Grup de Danses Els Fallers, com no podria ser de d’una altra manera.

Aquest grup, fruit de l’amor pel folklore valencià d’un grup de persones entusiastes (perdoneume que cite a la seua “alma mater”, Paquita, junt a Alba i Noemí, una família que porta el ball, el cant i la música en la sang) ha participat en actes de moltíssimes falles i també de la Junta Fallera però és un grup que ha anat a més, s’ha consolidat com a una formació folklòrica de referència en la nostra localitat, ha format la seua pròpia rondalla i formen part persones falleres i no falleres en l’actualitat.

A l’any 2022, també han estat de celebracions, van complir 20 anys de història, i ho van festejar.

No obstant això, Els Fallers són Els Fallers i conserven la seua essència i les seues arrels d’un grup format al caliu de les comissions falleres de la nostra ciutat, unes comissions que cada vegada

“

123

estan més conscienciades de la necessitat de difondre el nostre folklore i del gran valor que se li pot donar a un acte faller amb interpretació de balls valencians en directe. Gran és la tasca del grup Els Fallers, amb les seues actuacions, festivals, col·laboracions i la dansà que organitzen al Port pel mes de maig i que començà amb la denominació de “Dansà Fallera”.

La Palmereta, El Palleter, La Marina, Plaça Rodrigo o Eduardo Merello són falles que tenen unes formacions més o menys estables, que ballen en actes de les comissions, com ara a la setmana cultural. També, i amb la innovació feta de la presentació dels esbossos de les falles de la secció especial, aquestes falles també han ballat en aquest acte.

I per a hui endavant, pense que podrem tindre una nova incorporació com és la de la falla La Victòria i Plaça Mare Nostrum.

Per la part que em toca a mi, com a faller i un dels responsables del Grup de Balls Populars de la Falla Eduardo Merello, puc parlar de l’experiència gratificant que suposa tindre un grup estable en la comissió, on els seus components ballen en actes de la falla, com ara la proclamació, la setmana cultural o en la Creu de Maig. Perquè no només es tracta d’aprendre balls. Es tracta d’aprendre a ballar, de conéixer les tradicions, el context del ball, d’on és, per què i quan es balla, com s’ha de ballar i amb quina indumentària.

Creació literària

La Palmereta, El Palleter, La Marina, Plaça Rodrigo o Eduardo Merello són falles que tenen unes formacions més o menys estables

124

Vestir-se a la valenciana

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Des de finals dels anys 70 del segle passat, el món del folklore recuperà balls i recuperà robes. La tasca realitzada per alguns folkloristes i indumentaristes ha estat fonamental per a reproduir la roba a l’antiga i intentant emprar materials, dissenys i colors fidedignes.

La roba tradicional o a l’antiga, a la manera valenciana, no entén de “novetats d’enguany”, perquè estem parlant de modes passades de segles passats i ja està tot inventat, no podem inventar res més. Tot allò que s’inventa, anirà en contra d’aquest concepte i ja no podrem considerar-lo com indumentària tradicional valenciana.

Cal documentar-se i consultar interessants obres com les recopilacions de Vicent Ferrandis, Mª Victoria Liceras, les publicacions més recents de Salvador Mercado, tot passant per blogs com el que té la indumentarista Pilar Higón.

Dit açò, des d’aquesta perspectiva, els grups de danses sempre han estat molt respectuosos amb el tema de la roba i han estat una referència que, amb la implantació del folklore al món de les falles també s’està traslladant, afortunadament. La gent que s’està implicant en els grups de danses de les falles ho té clar i també opta per vestir com toca, a l’antiga, una indumentària que, amb molt bon criteri, traslladen després a les desfilades falleres. Que és el que toca, al meu entendre, per fidelitat a la tradició i per correcció històrica.

Ballem?

Si heu arribat a aquest punt de l’article, les meues gràcies per suportar el sermó i aprofitaré que tinc la teua atenció per a dir-te que ballar no és difícil.

Anem a vore, en referència als balls tradicionals valencians. Cal pensar que el ball era i és una manera de relacionar-se en societat, de participar en la festa i de festejar. Aquests balls nostres antics els ballaven avantpassats nostres, gent sàvia, rica en saviesa de la

La roba tradicional o a l’antiga, a la manera valenciana, no entén de “novetats d’enguany”, perquè estem parlant de modes passades de segles passats

125

vida en general però no docta en altres matèries, i molt menys en ballar o ensenyar a ballar. Per això, els nostres balls de plaça, danses i uns altres balls són fàcils d’aprendre i d’interpretar, perquè estaven inventats per gent que volia participar d’una festa i mostrar la seua joia d’una manera senzilla.

Per tant, amigues i amics lectors, ballar és fàcil. Una bona manera de posar en pràctica el que s’aprén és llançant-se al “ruedo”, com es diu popularment i això és participant activament a les dansades o “bureos”. Per a fer-nos una idea, les danses rituals que ballem al carrer, generalment al so de la dolçaina i el tabal en alguns llocs o acompanyats per la banda de música en uns altres, és el que coneixem generalment com “ball pla o ball rodat” en les comarques del Nord, que es converteix en “ball de plaça” en les comarques centrals i del Xúquer cap al Sud, aproximadament, ja es denominen danses o dansades.

El fenomen de la dansà és un fet popular i arrelat més en les comarques centrals i cap al sud, tenint dos grans referents en les danses de Bocairent i en la més gran i participativa que es fa de manera popular: les danses o la Gran Dansà de la Font de la Figuera.

A ballar les danses!

Hem de dir que a finals dels anys 70 del segle XX, la dansà sorgeix com un moviment impulsat per alguns grups de danses, expandint-se a gran velocitat per totes les comarques on no existeix la tradició, com una mena de ball nacional valencià. S’ha de dir que el mèrit d’això és innegable que la

Creació literària

El fenomen de la dansà és un fet popular i arrelat més en les comarques centrals i cap al sud

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

126

té el grup de danses Alimara de València, agrupació lligada a la Societat Coral El Micalet. Aquest grup és precursor de vàries dansades al cap i casal, a molts pobles i en la més que coneguda Dansà de la Mare de Déu.

en aquesta manifestació folklòrica valenciana participen persones i empreses i falles, com és el cas d’Eduardo Merello, que porta ja quasi 20 anys col·laborant activament amb la seua infraestructura i local amb les dansades.

Concretament al nostre territori comarcal, és el Grup de Danses de Morvedre la formació que comença a organitzar dansades amb motiu de les festes patronals de Sagunt i Port. Enguany hem arribat a la 40a edició de la dansà. Curiosament, per a la vostra informació, la dansà té tants anys com en té el curset de dansà i balls tradicionals que organitza aquest grup i és en aquest curset on, si voleu aprendre a ballar, sereu iniciats en el més que interessant món del folklore valencià. Per sort, aquesta edició ha estat molt concorreguda per el nombre de les alumnes i els alumnes que han assistit.

En aquestes dansades, en les que participen balladores i balladors d’altres poblacions, es crea un gran ambient de germanor. He d’apuntar en aquest punt que, a la nostra ciutat compten amb altres grups que també desenvolupen certa tasca, com ara el grup El Cresol (creat al caliu de la Llar dels Jubilats de Sagunt) i el Grup de Danses Valencianes “El Puerto“. Totes aquestes formacions solen participar en les dansades en la nostra població , tant les del Grup de Danses Morvedre com la dels Fallers. I també hi venen formacions de la comarca, com ara La Solana (Algar del Palància), Faura o el Repom (Canet d’en Berenguer).

Encara sou a temps d’aprendre i encara esteu a temps d’eixir a ballar; vestits de carrer, o vestits a la valenciana, però és un bon moment d’animar-se de fer colla amb més gent i de passar-ho allò més bé amb les diferents figures i evolucions de dansà senzilla o de comptes que finalitzen en rotgle i amb la interpretació del fandango final.

Les fonts de la tradició

En aquests 40 anys que té la dansà cal destacar l’esforç del grup per portar-la endavant com també la col·laboració en el seu dia de Caixa Sagunt i després de la Fundació Bancaixa, passant per la delegació de Festes de l’Ajuntament de Sagunt i de les dos federacions de penyes. També,

Són molts els balls que es poden aprendre i ensenyar al món de les falles, per enaltir els nostres actes fallers.

Com hem dit adés, però, és molt important aprendre a ballar més que aprendre coreografies. És una màxima que he aprés del meu mestre Eduard Caballer i que intente transmetre a companyes i companys del grup de danses de Merello. Com també, és molt important transmetre balls des de fonts fidedignes, des de grups o persones que porten dècades en l’estudi, en la recopilació, en la restauració i en la difusió del nostre folklore.

Són molts els balls que es poden aprendre i ensenyar al món de les falles

Creació literària

127

128

“

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

És moment de parlar, per tant, del Grup de Danses de Morvedre, entitat fundada en 1981 i que ja compta amb el reconeixement d’Onda Cero Sagunt i del Periódico de Aquí

És moment de parlar, per tant, del Grup de Danses de Morvedre, entitat fundada en 1981 i que ja compta amb el reconeixement d’Onda Cero Sagunt i del Periódico de Aquí. Aquest reconeixement que tant els hem d’agrair per a posar en valor la tasca d’ensenyament, divulgació, estudi i la recopilació musical del folklore tradicional valencià, especialment del Camp de Morvedre.

Aquesta formació ha realitzat viatges a l’estranger i treballa a la restauració de balls i danses de pobles amb tradició que després incorpora al seu repertori. Realitzà un espectacle titulat “1900 a Sagunt” on presentà al poble la restauració del ball de Los Llancers de Sagunt. A més, el grup ha viatjat a les ciutats agermanades amb Sagunt, Cecina i Millau, per a realitzar mostres representatives del nostre folklore.

El 2001 el grup va preparar una sèrie d’actes per a celebrar el seu XX Aniversari. Cinc anys desprès, una exposició gràfica i retrospectiva, amb fotografies i cartells, organització d’un “bureo” i una conferència sobre gèneres musicals tradicionals i l’estrena d’un espectacle titulat “Imatges d’un segle”. El 9 d’octubre de 2022 celebrà el seu XL aniversari amb un nou espectacle especial per a la ocasió que es realitzà en el “terraet” de la glorieta de Sagunt.

Una altra feina ben establida es la realització de la Trobada de Folklore Valencià a Sagunt, amb participació de grups de tota la comunitat, amb caràcter bianual, que en 2018 arribà a la seua XVI edició i en la que participà l’històric Grup de Danses de Montcada, així com una representació completa de la dansa de la Moma, la més coneguda de la Processó del Corpus de València. Això, el 9 d’Octubre on cada any, bé en

129

espectacle individual o bé amb la trobada, el Grup de Danses de Morvedre ofereix a veïns i visitants una interessant proposta per a posar en valor el nostre folklore i, com no, en un dia tan assenyalat al calendari valencià.

En conclusió

Em considere optimista i veig amb optimisme aquest renaixement de l’interès del món faller per les danses i balls tradicionals valencians, sempre i quan les coses es facen d’una manera correcta: des del respecte a les fonts originals, als estils, a la indumentària. Cal entendre el folklore com un fet ampli, no només per cobrir uns actes i per fer alguna cosa en determinats mesos, ampliant tota aquesta acció a tot l’any i, en vista a la quantitat de grups de danses fallers i no fallers, es poden generar sinèrgies molt interessants i enriquidores per a totes i tots, des de la col·laboració i des del respecte.

Aquesta és una bona manera de transmetre a les generacions presentes i futures allò que som i que volem ser en aquest món global: valencianes i valencians sense complexos. Unes valencianes i uns valencians ben orgulloses i orgullosos del seu passat i que volen transmetre als que estan ara i als quals vindran més endavant la nostra forma de parlar, cantar, ballar, tocar i vestir, en definitiva, part de l’essència del que som.

Creació literària

veig amb optimisme eixe renaixement de l’interès del món faller per les danses i balls tradicionals valencians

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

130

131

LES FALLES, LA PIROTÈCNIA I LES COLLES DE DIMONIS

No puguem concebre cap esdeveniment festiu sense l’aroma i el baluern de la pólvora

Cristina Rodríguez i Díaz Presidenta de La Diabòlica de Morvedre Vicepresidenta Federació de Dimonis i Diables del País Valencià

N

o existeix una ortodòxia formal que puga parlar-nos d’uns orígens fidedignes entorn d’aquestes qüestions, ningú és capaç d’assegurar quan i on van tindre lloc les primeres representacions pirotècniques i menys encara qui les va introduir en la nostra terra. Igualment resulta una incògnita tractar de justificar la simbiosi que constitueixen el foc amb les valencianes i els valencians, i aquesta germanor provoca que la majoria dels quals hem tingut la fortuna de nàixer en aquesta part del món, no puguem concebre cap esdeveniment festiu sense l’aroma i el baluern de la pólvora.

En principi, i segons es dedueix dels esments que apareixen en els llibres oficials i tractats sobre història i vida de la ciutat de València, la pirotècnia recreativa era cosa de polvoristes i fabricadors d’armes, en definitiva, de gent lligada a les armes i a l’exèrcit que assortien al veïnat de tota mena de coets i trons.

Serà a partir de 1707 quan va sorgir un altre corrent de caràcter més autòcton que tindrà com a elements principals, el tro i el coet. Aquesta modalitat de focs formarà part, en bona mesura, dels usos i costums valencians de tradició oral i que seran practicats sobretot en l’àmbit rural.

En un article titulat “El molí de la pólvora”, escrit per J.C.B. expresident de Lo Rat Penat, descobrim dades curioses com el següent: “A València la Casa de la Pólvora, com així la designava el poble, estava un edifici contigu a la Porta dels Jueus, que pegat al recinte de l’eixample de 1.356, venia a trobar-se en el que va ser la plaça del Picadero i el Portal de la Mar, buscant aïllar-la de les cases particulars i desviant-la de la ciutat, en evitació de qualsevol desgràcia”.

L’any 1576 va acordar el Consell fer un pou entre tots dos Portals, al costat d’una caseta anomenada de la Escopeteria, perquè allí es practicava amb escopetes i arcabussos les pólvores fabricades

Creació literària

SIMBIOSI DEL FOC:

132

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

de les mescles i les proporcions de les quals la classificació de «marrons i negres» i, al seu torn, d’aquestes últimes eixien les crides de guerra, de caça i de mina. Els tiradors que les experimentaven patien molèsties, com la set, per la quantitat de fums que aspiraven, embrutant-se a més les mans i la cara, a part de les armes, sent un problema el de la neteja. Paral·lelament a aquesta ressenya, trobem un escrit de Vicente Vidal Corella, on sota el títol de “L’afició valenciana a la pólvora” avala la informació anterior.

L’any 1412, el Consell de la Ciutat va ordenar que ningú disparara a la nit «coets corredors» ja que, per ser els preferits, es feien d’ells gran consum; i van arribar a prendre tant d’increment, que en 1469, els Jurats per a evitar els perills, especialment incendis, van prohibir la seua fabricació i venda en el carrer del Trenc, com s’esmenta en el Manual de Consells de 1469. El paper per a la fabricació de coets procedia, entre altres llocs, de Xàtiva. Existien a la ciutat de València antics molins i depòsits de pólvora, sent un dels quals s’esmenta, un xicotet molí que es trobava situat al costat del cementeri dels jueus, i que en 1491, en construir-se en aquells terrenys el derruït convent de monges de Santa Catalina de Sena, va ser traslladat, aquest molí i depòsit, fora de la pròxima muralla, al costat del Portal d’Indis (en l’actual plaça dels Pinazo, al costat del carrer Colón «parada del metro»), en el depòsit de la qual es custodiava la pólvora que consumia l’exèrcit i el públic.

En tancar-se l’any 1681 l’antic Partit o bordell de València, situada en extens i tancat recinte, comprés en el clàssic barri del Carme, entre la plaça de Na Jordana i els carrers Corona i Beneficència, el Consell de la Ciutat, va acordar que el depòsit de pólvora de la Porta dels Indis passara a un xicotet edifici construït a aquest efecte en el Partit, i que en les casetes que en aquell recinte havien sigut utilitzades pels que explotaven el bordell, s’instal·laren els polvoristes. En aquell antic recinte tancat, on va estar instal·lada i controlada durant segles la bordell, va romandre el depòsit de pólvora fins a l’any 1758, en el qual, per a la urbanització d’aquells terrenys, es va traslladar definitivament al pròxim poble de Paterna.

Segons apunta l’escriptora Mª Francisca Olmedo de Cerdà, en el segle XIV, en el Regne de València es denominava focs grecs al que hui diem pirotècnia. El seu origen i elaboració procedeix de civilitzacions orientals, arribant a Europa per mitjà dels grecs. Els efectes que es pretenien produir eren, sobretot, l’olor i el fum. Les substàncies utilitzades, abans de l’ús de la pólvora, van ser l’oli de nafta, resines, greixos i alguns minerals com el salnitre, el sofre i el carbó.

La vertadera idiosincràsia dels nostres focs autòctons, es remunta al lamentable fet que propicia la Batalla d’Almansa en 1707. En aquells dies, València comptava amb un destacat fortí, la Fàbrica d’Armes de la Ciutadella, on treballaven persones amb oficis diversos, entre els quals destaquen els ferrers i picapedrers. La victòria dels

133

Borbons condueix al desmantellament de l’esmentada indústria i els obrers es veuen obligats a tornar als seus pobles d’origen (Paterna, Burjassot, Godella, Rocafort, Montcada, Bétera, entre altres). Allí retornen als seus oficis, però no es resisteixen a manipular la pólvora, tan consubstancial, en alguns casos, amb els seus respectius treballs. En el cas dels picapedrers els qui, després de complir la seua jornada laboral, cedeixen a la temptació de manipular pólvora, aconseguint efectes molt reconeguts entre els seus veïns i amics.

D’aquesta manera, i en lògica evolució, es van succeint processos diversos que donen lloc a l’interés per perfeccionar els rudimentaris sistemes pirotècnics de l’època. Passem de l’engraellat, el tret vigent fins a començaments del segle XX, consistent en la càrrega amb pólvora d’uns tubs de ferro clavats en terra (hui, afortunadament, recuperat per Juan García Estellés) al que hui coneixem com a traca, la successió de trons penjats en corda, que suposen l’essència del nostre mètode més popular de tret: la mascletà.

Les conseqüències d’aquell fracàs bèl·lic van ser tremendes, perquè van quedar abolits la majoria de drets del poble valencià. Quan Felip V es va proposar esborrar d’una plomada els senyals d’identitat valencianes, també va prohibir la pólvora. Per això no és d’estranyar la ressenya que Luis Antonio i Tena ens aporta referent a la carta del rei Carles III publicada el 15 d’octubre de 1771, prohibint la fabricació, venda i ús de focs: “Don

Creació literària

Es van succeint processos diversos que donen lloc a l’interés per perfeccionar els rudimentaris sistemes pirotècnics

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

134

Carlos per la gràcia de déu, va prohibir que cap coeter d’aquesta cort fabricara, venguera, tirara, ni disparara foc en cap festa particular, o en una altra forma que ocorreguera per sumptuosa i greu que fora, a excepció de les Festes Reials de focs que manaren celebrar els Senyors Reis; … que han dimanat molts incendis en cases, i edificis, desitjant doncs previndre i evitar tan fatals conseqüències i danys a l’Estat i ben comú dels meus vassalls, per la meua Ordre de 28 de setembre passat, he resolt es guarden i observen amb tot rigor les prohibicions que contenen les citades Actuacions acordades, no solament en la Cort, sinó en totes les altres Províncies de les meues Regnes(…)”

De nou Mª Francisca Olmedo de Cerdà en el seu llibre “Anecdotari Històric Espanyol” una interessant curiositat: “El primer cos de serens que va funcionar a Espanya va ser el de València, que es va crear en 1777 i es va formar amb els coeters que es van quedar sense treball quan van prohibir les pràctiques pirotècniques per incivils. La idea la va posar en pràctica un valencià, Joaquín Fos, infatigable alcalde de barri. Els serens rondaven els carrers des de les onze de la nit fins a les cinc del matí. Portaven una pica (pal amb una pua de ferro en un extrem usat a manera de llança per a atacar o defensar-se, especialment l’usat pels serens i vigilants nocturns), un fanal i un xiulet. Posteriorment es van implantar els serens a Vitòria, Toledo i Madrid”.

Arribem al segon terç del segle XIX i ens trobem amb alguna ressenya, quasi sempre relacionada amb la festivitat de les Falles, en les quals se citen exhibicions lúdiques on la pólvora aporta, inevitablement, la seua màgia i protagonisme.

Encara que les vertaderes ressenyes vinculades al foc no comencen a fer-se públiques en els mitjans de comunicació fins a començaments de segle XX. Així trobem en 1902 un relat poètic titulat “Cordà”, en el qual s’esmenten les mascletades, els engraellats, les cantarelles i tots els elements propis d’aquesta modalitat peculiar i autòctona que és la cordà.

mateixa, totes i cadascuna d’elles es relacionen i conviuen en les nostres falles.

És en 1932 quan es publica en els mitjans de comunicació el tret d’un engraellat en la plaça d’Emilio Castelar (hui plaça de l’Ajuntament) coincidint amb la celebració del dia de Sant Josep, en Falles. A partir de 1944, s’instaura la celebració de la Nit del Foc, sent a l’any següent quan s’estableixen els primers calendaris de trets per a les Falles. Va ser en 1987 quan tenen lloc una sèrie de modificacions, que perduren fins als nostres dies. Comencen a celebrar-se mascletades en la plaça de l’Ajuntament el dia 1 de març; es desplaça el lloc d’ubicació dels castells al vell llit del riu Túria i s’estableix disparar la Nit del Foc, la nit del 18 de març, vespra de la festivitat del dia de Sant Josep.

Les falles són festa, cultura i tradició, i és per això que en el seu programa d’activitats podem trobar moltes de les manifestacions festives adés esmentades. Les falles no es poden entendre sense la pólvora, donen inici amb la tradicional “Crida” en que les Falleres Majors realitzen l’esperat parlament que serà seguit per un espectacle pirotècnic. I arribat el mes de març, al cap i casal, a les 14 hores en punt es dispara la “mascletà” fins el dia 19, en que amb la cremà dels monuments falleres es donen per concloses les nostres estimades festes marceres.

Hui en dia, les valencianes i els valencians no podem entendre la vida sense foc. Les manifestacions festives del foc són diverses: despertà, passejà, cordà i correfocs són les més significatives, si bé no podem oblidar les mascletades, els castells de focs artificials i la cremà de les falles.

Si bé totes i cadascuna de les manifestacions festives del foc són úniques i significatives en si

Si hi ha una festa que ens defineix com a valencianes i valencians i que fa que ens recorreguen arreu del món, aquesta són les Falles.

La nostra festa més internacional no podria existir independent del foc.

La tradició mana que cada dia de la setmana gran fallera la comissió de la falla del barri realitze la “despertà”, per fer a tot el veïnat començar el dia amb la característica olor a pólvora de masclets i tronaors. Algunes comissions falleres i Ajuntaments arreu del nostre territori realitzen “la nit del foc” en que es dispara un “castell de focs artificials” .

Tenim constància que les colles de dimonis han estat presents en les falles des de finals del segle XIX, en que utilitzaven bestiari per a l’encesa de

“

135

monuments. També se sap de la Cavalcada del Foc realitzada entre els anys 1932-1934, on participen “dimonis” junt a la carrossa del Déu Plutó.

Durant l’any 2004 la JCF i l’ADEF (Associació d’Estudis Fallers) estudien la recuperació de la Cavalcada del Foc, com a acte de preludi a la nit de la Cremà, i omplir la vesprada del 19, on l’activitat fallera es concentra als casals, i les visitants i els visitants o valencianes i valencians no falleres i no fallers tenen menys oferta festiva que altres dies. Per tant, i emprant elements festius valencians i elements moderns dels correfocs actuals, es conforma, amb la col·laboració de la Colla de Dimonis de Massalfassar el format actual de la Cavalcada del Foc. A l’any 2005, entre la JCF, l’ADEF i la Colla de Dimonis de Massalfassar es configura la primera Cavalcada del Foc. Aquesta fuig de les premisses clàssiques del Correfoc, pretenent ser una mostra de distintes manifestacions relacionades amb el foc i la cultura popular. D’aquesta manera s’inclouen en la Cavalcada grups de ballet o teatre de carrer; no només colles de dimonis. Així i tot, el major pes de la Cavalcada se suporta en les colles de dimonis, que donen un gir a l’espectacle més comú de correfoc adaptant-lo al format de cavalcada, determinat per dos factors: la no participació del públic i l’amplada del carrer Colón, carrer on es realitza la Cavalcada.

Creació literària

A l´any 2005, entre la JCF, l’ADEF i la Colla de Dimonis de Massalfassar es configura la primera Cavalcada del Foc

136

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Aquests dos factors configuren un espectacle on predominen els elements de bestiari, els ceptrots o les carretillades, per damunt de les maces i forques.

Les colles teatralitzen el recorregut per oferir més vistositat al públic, que és merament espectador.

d’una quinzena de persones per a transportarla i encendre els focs. Aquesta figura ha estat l’encarregada de concloure la cercavila de la Cavalcada des de la seua estrena.

El final de la Cavalcada es dóna a la plaça de la Porta de la Mar, on les falleres majors i la seua cort, que han obert la Cavalcada acompanyades per membres de JCF i una colla de tabals i dolçaines, assisteixen a les últimes enceses de bestiari de les colles de dimonis, i a una encesa final realitzada sobre la Porta de la Mar, amb una combinació d’elements estàtics tradicionals amb sortidors i foc aeri.

Durant els últims 17 anys, des de 2005 fins a l’actualitat, llevat els anys de la pandèmia, són moltes les colles d’arreu de la Comunitat Valenciana les que han participat de la Cavalcada, fent-se patent l’evolució i arrelament del fet diabler a la nostra terra, entre elles la colla de la nostra comarca, La Diabòlica de Morvedre, en vàries ocasions, i que comptaren amb el suport musical de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Garramatxa d’Almenara.

Al 2008, per encàrrec de la JCF, la Colla de Dimonis de Massalfassar realitza una bèstia en exclusiva para la Cavalcada del Foc, anomenada Taratuga de Massalfassar, arrelada en la tradició infernal valenciana. És una figura de 10 metres de llargària, per 4 d’amplària i 2,5 d’alt, necessitada

I continuant amb la simbiosi entre el foc, les falles i les colles de dimonis, trobem un exemple en el que un grup de veïns, allà per l’ant 1973 del segle passat, de la inexistent Plaça de Segòvia de València, obtingueren (al segon intent) permís per a formar una comissió fallera. La Falla nasqué amb una clara

Són moltes les colles d’arreu de la Comunitat Valenciana les que han participat de la Cavalcada

137

Fa setze anys contractaren una colla de dimonis i allò va ser el punt d’eixida de la seua colla “L’Infern Faller”, que començà amb uns trenta dimonis (tots membres de la falla) i fent sols un correfoc a l’any, a la seua falla el dia 16 de març, tal i com ho continuem fent a l’actualitat. Amb el pas del temps prengueren la decisió de federar-se i aconseguiren fer un correfoc més (dues falles més, Fira de Juliol i alguns pobles).

La nostra comarca, el Camp de Morvedre, és una comarca de foc. Si fem un inventari de les nostres festes i tradicions ens adonem que el foc està present a totes les nostres festes, com bé mana la tradició festiva valenciana.

La “baixà” de Faura i Benifairó, la “cordà” de Quartell, les “despertades” falleres i els “correfocs” a Sagunt són algunes de les mostres més significatives en l’actualitat; sense oblidar les “fogueres” de Sant Joan i Sant Antoni, així com els focs artificials a totes les festes de barri i patronals, tant al nucli històric de Sagunt com al Port.

A la nostra comarca son moltes les comissions falleres que destinen una part significativa del seu pressuport al foc al llarg de l’exercici faller, com és el cas de la A.C. Falla La Victòria, i en concret en despertades, mascletades, castells d’artifici i, fins i tot, correfocs.

Creació literària

intenció, apostar por la Cultura del Foc. Des de sempre, la partida per a focs ha sigut una de les més importants, per damunt del 15% i la diversitat d’actes arribava a totes les formes possibles a aquell moment, despertà amb tro de bac, mascletà tant diürna com nocturna, castells i cordà. Amb el temps es va introduir un concurs de castellets de paradeta al que participen bona part de la comissió i del veïnat. La implicació amb la Cultura Popular va des de la creació d’una colla de tabalets i dolçaines, grup de teatre, grup de balls tradicionals i, a més a més, d’una filà mora. Pero l’inici del camí cap al Correfoc s’inicià fa més de vint-i-cinc anys al demanar als mestres pirotècnics de torn la preparació d’una espècie de bous de foc. Uns aparells de fusta amb forma de mig tub que s’omplia de carretilles a la part superior i es feia córrer a la xicalla que s’ho passava d’allò més bé.

138

“

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Les colles de dimonis a la nostra comarca han tingut presència des de principis dels anys ‘90

Les colles de dimonis a la nostra comarca han tingut presència des de principis dels anys ‘90, en que el grup de joves amants del foc van formar la colla Dimonis de Quartell, participant al Correllengua i fent correfocs arreu del territori valencià. Més tard, la colla es trasllada a Faura, formant una nova colla anomenada La Corbella.

Aquesta, a més de participar en les diferents festes dels pobles del territori, col·labora en les trobades d’escoles en valencià de la comarca, incorporant el Correfoc a la festa. És a la tardor de l’any 2006 quan integrants de la citada colla decideixen formar una nova colla amb seu a Sagunt, la qual és batejada com La Diabòlica de Morvedre, amb clar interés en recuperar festes i tradicions. La colla s’estrena l’any 2007 celebrant Sant Antoni a Sagunt amb foguera i espectacle de foc, festa que continuen celebrant anualment, reunint a colles d’arreu del territori valencià com també de Mallorca i Catalunya. Ambdues formacions conviuen durant un any i La Corbella se dissol a la tardor del 2007.

Al gener de 2021 la Colla de Dimonis La Diabòlica de Morvedre volgué celebrar el seu 15 aniversari, encara que la crisi del coronavirus va deixar a la comarca sense la tradicional festa de Sant Antoni perquè tant ajuntaments com col·lectius organitzadors anul·laren els actes que sempre programaven per a aquest dia festiu com se celebrava tots els anys. La colla animà a festejar Sant Antoni a casa. La idea fou gravar un vídeo

139

La Diabòlica de Morvedre està vinculada des dels seus inicis al món de les falles, participant tots els anys d’aquesta festa. Ha participat de la cavalcada del foc de València en dues ocasions com he indicant abans. Va ser l’encarregada de la encesa del monument faller a Puçol els anys 2007 i 2008 així com a Sagunt, a la falla Nou Montíber els anys 2008 i 2010. Ha fet tallers de foc amb la xicalla el dia dedicat a les xiquetes i els xiquets a la Falla Eduardo Merello en els anys 2011, 2012, 2013 i 2014, així com en la Falla Santa Anna l’any 2017.

També va ser l’encarregada de fer correfocs per a diferents comissions a pobles com Puçol, Mislata, València i Sagunt a la Falla Eduardo Merello els anys 2013 i 2014. Ha col·laborat en les exposicions de les setmanes culturals de les falles Eduardo Merello per l’any 2013; i, a més a més, en la Falla Santa Anna el 2017, la qual va dedicar la setmana cultural i el monument a la festivitat de Sant Antoni, modelant la figura que representa la colla “La Diabòlica” per ser part del monument faller, també a les setmanes culturals de la Falla Els Vents en 2020 i La Palmera en 2022.

L’any passat va participar, al mes de juny a la Falla La Victòria, per la celebració de la festivitat de Sant Joan, una celebració també molt arrelada a les nostres terres. Fou la festa del foc infantil, amb tallers de màscares i com a colofó, un correfoc del qual gaudiren infants al igual que majors.

“La Diabòlica” també ha sigut guardonada l’any passat amb el premi Palmera d’Or per la seua trajectòria, a la Gala Palmera d’Or d’aquest exercici faller.

En definitiva, som una comarca de foc, on les falles, els pirotècnics i els dimonis hem sabut respectarse i complementar-se. Com amants que som de la olor a pólvora, La Diabòlica de Morvedre compta amb un gran nombre de falleres i fallers entres els seus membres, la qual cosa ens assegura que la relació i la presència dels correfocs al món de les falles continuarà present.

Fonts: Colla de Dimonis de Massalfassar / Falla Plaça Segòvia / Colla l’Infern Faller / Vikipèdia.

Creació literària

improvisant aquest esperit del correfoc i pujar-lo a les xarxes socials, etiquetant-los.

140

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PLUJA DE CREATIVITAT

S

i per alguna cosa us caracteritzeu les persones vinculades al món de la Falla és per la vostra capacitat de crear. Sou una font inesgotable de creativitat i el vostre enginy va molt més enllà del que qualsevol podria pensar, tal vegada, perquè sou una família i així treballeu per a la comissió fallera: mà a mà, colze a colze, any rere any... sense deixar mai passar l’ocasió de posar a l’abast de la nostra ciutat tota la quantitat d’oferta que dissenyeu.

Creeu temes, busqueu colors, decidiu imatges i formes, vertebreu cada monument amb la crítica que dona sentit al conjunt. Cada any busqueu noves idees, sempre adaptant la crítica a la realitat local. I no és un fet anodí, perquè, com haureu patit ja en alguna ocasió, no tot el món es pren la crítica amb la mateixa «filosofia». Jo crec que aquest és un dels fonaments de la nostra festa i que, gràcies a l’esforç de les comissions, es manté encara com a eix central.

Per a rematar, adorneu els voltants del vostre monument perquè el carrer resulte atractiu i quede

Asun Moll i Castelló Regidora de Festes i Cultura Popular

a l’altura de la falla. Fer una visita per la ciutat durant la setmana fallera resulta encisador, divertit i especial gràcies a l’esforç que feu durant dies sense dormir perquè tot quede “com toca”.

Doneu vida als carrers, lluentor…, passegeu els colors amb què, en cada cercavila, lluïu la vostra indumentària, fent gala del gust per combinar i adaptar els diferents estils de cada moment. Ens delecteu amb l’acompanyament musical que trieu i que us acompanya per crear desfilades que estiguen a l’altura de la vostra comissió.

Però la vostra tasca no es limita al món del monument, sinó que s’estén a moltes més àrees i activitats. La Falla, fa unes dècades, era només una comissió dedicada a treballar per la il·lusió d’una setmana a l’any. Ara, ningú no podria entendre una Falla sense setmana cultural, exposicions, playbacks… Sou una programació cultural en vosaltres mateixos.

I és que sou una pluja d’idees permanent i ho demostreu amb la disfressa, buscant aquesta

la vostra tasca no es limita al món del monument, sinó que s’estén a moltes més àrees i activitats

recompensa al treball, originalitat o comparsa.

Creant balls i fent de les disfresses una explosió de color i so. I, com no, de participació. Però no només el carnestoltes faller ens posa davant de la vostra creativitat artística com a conjunt. Els playbacks, els espectacles teatrals o els recentment creats curtmetratges; les postals de Nadal, els calendaris i un llarg etcètera..., sempre amb noves idees que cadascun dels membres de la comissió aporta al col·lectiu faller.

Treballeu l’intel·lecte per crear uns llibrets que augmenten de nivell cada any, no sols en l’àmbit local, sinó també en la representació que té Sagunt en les Lletres Falleres i que supera a la resta de poblacions, algunes d’elles, emblemes fallers històrics. Inspiració, temàtica i capacitat per crear una autèntica obra literària, un assaig, un compendi… Com sempre dic, les falles no feu llibrets, feu LLIBRES dignes d’editorial.

Creeu temes, creeu monuments, crítiques adaptades a l’actualitat de la ciutat, disfresses originals i divertides. Creeu llibrets plens de contingut cultural. Creeu setmanes culturals que van, cada any, millorant. Creeu coreografies... però, sobretot, allò que creeu és il·lusió, alegria i esperança, perquè el vostre paper ens ajuda a eixir de la rutina.

No pareu de crear, perquè sou cultura artística en totes les seues facetes.

Creació literària

“

No pareu de crear, perquè sou cultura artística en totes les seues facetes

141

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

142

143

DE LA IDEA A LA REALITAT

Un premi inèdit, que potència el llibret de falla com un contenidor cultural.

L

es Associacions Culturals són col·lectius de persones interessades en la cultura popular. En el cas de la Falla Penya el Mocador, l’Associació la crea un grup de persones que a banda de plantar falla, opera com a referent cultural de la ciutat de Sagunt, per les nombroses activitats i propostes que anualment genera: publicacions en forma de llibret, activitats culturals per a infants, joves i adults, convocatòria dels Premis Mocador i Emili LLueca als millors assajos publicats en un llibret de falla i la plantà d’un monument amb un disseny innovador.

A aquest grup de persones que formen la Falla Penya el Mocador, els podem posar mil i un adjectius: són persones innovadores, creatives, diferents, originals, culturals, sorprenents, però tenen la capacitat de ser inquietes, de tindre somnis i de formar llar, fent tertúlia i penya.

Precisament, aquesta inquietud de fer coses, els fa diferents. Després de rondar el cap des de

Rosa Benet i Carot Fallera de l’AC Falla Penya el Mocador de Sagunt

2008, a 2010, des de la Falla Penya el Mocador, es convoca la primera edició del Premi Mocador i el Premi Emili LLueca, per premiar la investigació a les falles. Un premi inèdit, que potencia el llibret de falla com un contenidor cultural. Premiar la investigació a les falles es considerava necessari a 2010, ja que era una forma d’incitar a les comissions i les autories a fer assajos, analitzant i explorant situacions en les falles per publicar.

Els premis MEL ( abreviant Mocador i Emili LLueca), consideren que el llibret és una prolongació de l’explicació i relació de la falla, una falla que és efímera. Eternitzar els treballs de les autories que es dediquen a la investigació era un dels propòsits del Mocador. Un propòsit que hem aconseguit des de la comissió.

L’any 2011-2012, junt a altres Associacions, el Mocador és membre fundador de la Federació de les Lletres Falleres. Una federació que naix amb el propòsit de reconéixer l’esforç

Creació literària

EL PREMI MOCADOR I EMILI LLUECA,

144

que fan tant les comissions com les autores, els autors, col.laboradores i col·laboradors per a mantindre uns nivells de qualitat i obrir nous horitzons creatius i de continguts en aquestes publicacions, tan arrelades en la història de la nostra festa.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Actualment, els premis que s’inclouen en la Federació de les Lletres Falleres, abasten totes les modalitats literàries que habitualment apareixen en els llibrets i que, en les primeres dècades del segle XXI, han convertit aquestes publicacions en un atractiu contenidor cultural mes enllà de l’estricta explicació i relació del que conté la falla, filosofia amb la que van nàixer a mitjan segle XIX, filosofia que ja mantenia el premi Mocador.

Des de fa tretze anys, els Premis Mocador i Emili LLueca han segut convocats any rere any. Inclús els anys de la pandèmia provocada per la COVID 19, any que des de la comissió ( i des de la Federació de les Lletres Falleres), es considerava necessari seguir potenciant el llibret de falla en forma de premi. “Ara més que mai”, pensàvem.

La participació als Premis MEL, permeteu-me l’abreviatura, ha crescut des dels seus inicis. Actualment, participen al voltant de seixanta assajos cada any, de més d’una desena de poblacions diferents. Vora quaranta comissions d’arreu del territori valencià, participen en cada edició dels premis. Unes xifres molt ambicioses i que des de la comissió i la coordinació del premi estem més que satisfets.

Actualment, participen al voltant de seixanta assajos cada any, de més d’una desena de poblacions diferents.

145

Malgrat açò, ens queda molt de recorregut en la participació de la dona en els Premis MEL. La participació de dones ronda el 20% dels assajos en cada edició.

Un percentatge molt baix, encara que és cert que les dones no es dediquen a la investigació a les falles. Cada any fem pluja d’idees per intentar incrementar aquest percentatge i motivar al 50% de la població fallera, un punt en el que ens queda molt per recòrrer.

Altre punt a destacar del Premi Mocador i Emili LLueca és la diversitat del jurat. Cinc persones preparades de diferent àmbits, valoren cada any els assajos per elegir els millors nominats. Assajos de diferents temàtiques que ronden la cultura popular valenciana, participen cada any en els MEL. Des de la posició de secretària dels premis, sense vot, vos dic que no és senzill puntuar els diferents treballs, incrementant el nivell de la participació any rere any.

Els MEL, i sobretot el Emili LLueca, han potenciat el llibret de falla a Sagunt, altre dels punts que venia perseguint el premi. La participació de les falles del Camp de Morvedre s’ha incrementat en els darrers anys a aquest premi, creant investigació de la cultura popular a la comarca, i apostant per la satisfacció que des de la comissió genera aquest fet.

En definitiva, aquesta inquietud de les persones que composen la Falla Penya el Mocador, és la locomotora que crea idees en forma de pluja, i que després encoratjats posen en marxa la maquinària que les fan realitat. Perquè com deia Ramón i Cajal, les idees no duren molt, hi ha que fer alguna cosa amb elles.

Creació literària

Perquè com deia Ramón i Cajal, les idees no duren molt, hi ha que fer alguna cosa amb elles.

146

UNA CRÍTICA DE CAP A PEUS

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Carmen Bosch i Medina Llicenciada en Periodisme, autora de la novel.la “A medida” i fallera des del naixement

“H

e pensat en tu perquè escrigues aquest article, ja que se’t dona tan bé criticar”. Aquesta va ser la invitació d’una gran amiga per a redactar aquest article. De veritat soc una persona crítica? Ara veurem si es compleixen els objectius.

El món de les falles és un món tant emocionant com senzill però complex alhora. Quins moments ens donen les falles a les falleres i els fallers! Bons, dolents, inoblidables i, per descomptat, criticables.

Des de molt xicoteta, gràcies a la meua família, soc fallera i gran amant de les falles. Tinc tantes historietes de la meua vida fallera que podria escriure un llibre.

Quins records més bons tinc d’aquell curs del CRE! Sí, aquell curs en què al faller de tota la vida ens ensenyaren a tirar masclets. De veritat? El millor del curset va ser que prohibien, amb una certa edat tirar, fins i tot, bombetes! Però, el que era insuperable era la norma que dictava que no es podien

tirar masclets després d’haver begut alcohol. Qui tira masclets després de beure? Sembla mentida que no es confie en les falleres i els fallers.

Un altre dels temes que m’encanta de les falles són els ateus. Sí, aquelles i aquells que no van a missa el dia de Sant Josep perquè no són creients, perquè mai van a l’eucaristia, perquè l’església és un circ.

Potser no saben que les falles es celebren en honor a un sant? Sí, en honor a Sant Josep, el pare de Jesús. Però bé, no passa res, ho compensen emocionant-se davant de la Verge el dia de l’ofrena. No hauríem de ser tan hipòcrites. Encara sort que al món de les falles cabem totes i tots: ateus, creients, d’esquerres, de dretes, però, no em sembla bé que hi haja un contrasentit.

Parlem ara del monument, dels ninots. No m’agrada gens la gent que és fallera i no parla de ninots i els posa qualsevol altre nom! Si el major ninot són elles i ells, per no saber ni com es diu allò que plantem el 15 de març. O el 2 de febrer? Perquè,

147

Cada any fem les falles més grans. Les valencianes i els valencians tenim un caràcter potent. “Açò ho pague jo!” I clar, ens emocionem tant, fins al punt, que de vegades, la falla no cap a la plaça on la plantem.

Hi ha falles de tota mena. Aquelles que planten “refregits”, és a dir, aquelles que independentment de l’any en què es plante la falla, els ninots són, quasi sempre, els mateixos. De segur que us sona el ninot de la dona voluminosa de pits grans que, igual serveix per a fer d’alcaldessa, de pescatera o d’anciana.

D’altra banda, aquesta “la bonicor fallera”, aquesta que no té espai i que està repleta de daurats, perles, plomes i altres decoracions extravagants que apaguen l’essència de la falla.

Quina és l’essència de la falla? La crítica, la sàtira.

Aquells rètols que apareixen als peus dels ninots i que quan arriba el dia 19 o han caigut, o s’han banyat o s’han cremat perquè algú ha tirat un xinés on no tocava. Xiquetes, xiquets... No pots tirar masclets! Ho diuen els del CRE!

En fi, seguim pels monuments excèntrics. Si, aquells que van de moderns, filosòfics, diferents, i et planten un cercle en suspensió amb dues línies en el sòl, sense res més al voltant i t’intenten convéncer que aquell cercle representa la perfecció, que fora d’ell es troba el que s’ha desviat, que les línies fan referència a allò que se’ns ha eixit del nostre cercle vital... Un munt de coses que fan perdre l’essència del que realment és el monument.

Un altre tema que m’encanta és el de la Fallera Major. Ella i la seua cort representen a les falles durant tot un exercici. Però, per què elles i no jo? Primer perquè quan vaig tindre l’oportunitat de presentar-me a ser fallera major infantil de València ho vaig rebutjar. Segon, perquè ja com a membre de la comissió adulta no ho faria i tercer, perquè soc pobra. Si, pobra. Adoneu-vos-en. Encara no he vist cap fallera major mestressa de casa, que visca amb els seus pares i que aquests són agricultors. Ha de quedar ben clar que no estic en contra d’aquesta figura, al contrari, m’encanta que un grup de dones representen a la millor ciutat del món durant tot un any, però, que ha de fer-ho qualsevol dona, qualsevol fallera, no només, aparentment, les més privilegiades.

Parlem ara de folklore. Per què es deixa a aquestes representants fer el ridícul en una dansà popular?

No saben ballar una dansà, no passa res, ensen-

Creació literària

al pas que anem, se’ns ajuntarà la Candelera amb les falles. No sabeu quan és la Candelera? Clar, sou dels que no van a missa el dia de Sant Josep.

148

“

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Si no t’agraden les falles, pots fer qualsevol altre pla en pobles i ciutats on no es celebren les falles i deixeu-nos celebrar la nostra festa!

yeu-les i, quan sàpien, que es llancen a ballar, però, no les deixeu ballar als peus de la Llotja, en una celebració a la qual acudeixen milers de persones.

Les pobres ho passen malament, perquè no saben on col·locar els braços, les cames, les castanyoles i damunt deixen en mala posició a aquells que assagen mínim, dues vegades per setmana.

tradició de fer excursió a veure els ninots. Bé, el nostre, que és el que ens interessa i el que marca la diferència perquè mai voreu en ell ni a un iaio, ni a un xiquet, ni a la Verge. Tampoc flors, purpurina, taronges ni “Micalet”. Per això no guanyem mai, perquè anem de moderns i ens importa ben poc el xiquet faller amb els seus avis recol·lectant taronges.

Seguim criticant. La banda es considera part de la indumentària valenciana? Per què hi ha falleres que s’hi la posen vestint de paisà? Això és un sacrilegi!

De la mateixa manera que les plomes en les falles i igual que aquelles dones que toquen el tabal o la dolçaina en la colla i es vesteixen d’homes. Poseu-vos el vestit de fallera! Igual que es pot anar al bany amb ell, es pot tocar un instrument. Arriba el torn dels homes, aquells que mai es cobreixen el cap, és com si una dona fora vestida amb un vestit preciós sense la resta de la indumentària fallera!

Hi ha persones que són molt molestes durant les falles. Les veïnes i veïns. Aquells que no accepten que durant una setmana, de cinquanta-dues que té l’any, les falleres i els fallers ens fem els amos del carrer. Els molesten les llums, els monuments, els sopars, les revetles, les “despertaes”. Si no t’agraden les falles, pots fer qualsevol altre pla en pobles i ciutats on no es celebren les falles i deixeu-nos celebrar la nostra festa!

L’exposició del ninot o millor, els ninots de l’exposició. A la meua falla, com en totes, tenim la

Parlant de llums. Durant aquesta setmana, algunes comissions, converteixen la seua demarcació en Sevilla. Sí, hi ha tanta il·luminació que no saps si et trobaràs amb una falla o amb un cotxe de cavalls.

149

I la gent que ve a les 14.00 del migdia, beu i fuma coses il·legals en la mascletà i amb zero espais de respiració? No voran, escoltaran ni oloraran una mascletà. Comencen la festa a l’hora i l’acaben als peus de qualsevol comissió d’especial, comprant-se polseres i ponxos en les paradetes de les fires que es munten al voltant d’aquestes falles. Segur que aquells que van d’aquella guisa a la mascletà són els mateixos que posen als seus gossos el mocador de quadres. Li poses al teu un morrió quan és el dia del gos? Veritat que no?

Un altre tema que mereix critica és el balcó de l’Ajuntament. El huitanta per cent de les falleres i dels fallers no hem pujat mai al balcó a veure una mascletà. Per què si poden fer-ho els polítics, del color que siguen i les personalitats a les quals conviden? Són ells millor que qualsevol faller? Que bé queda fer-se la foto amb els teus amics candidats amb la plaça de l’Ajuntament de fons. Quina bona companyia! Crec que un president de falla des de fa vint anys o una dona que cus vestit per a les seues netes que són falleres haurien de tindre més dret que un polític o un famós.

Per últim, però no per això menys important, arriba el torn dels jurats de llibret, aquells que llegireu aquest article digne de monòleg d’Eugeni Alemany i que em criticareu a mi. Qui us ha donat permís per a saber quin article és millor que un altre? Blasco Ibáñez? De segur que a ell li agradaria el meu article, i això que era ateu. Tanmateix, era un gran de les lletres com jo que, a més d’escriure bé, puc dir ben orgullosa que soc fallera des del bressol i, que tenim a València la festa més criticable del món. Visquen les falles!

Creació literària

Més coses criticables. El mateix llibret, aquella gran revista de propaganda que resa versos cursis per a unes falleres majors que, segurament, no són ni delicades ni tenen cara de flor del taronger.

150

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

EL CANT D’ESTIL

E

l cant d’estil naix a finals del segle XIX, com a evolució de formes i músiques anteriors de la tradició valenciana, i es consolida durant les primeries del segle XX com un gènere més definit, amb unes formes més “sofisticades”. S’adapta als usos i formes més moderns d’una societat urbana emergent.

Amb la revolució industrial comença el declivi del model de societat rural. Aquest canvi radical del tipus de vida evidentment comença a destruir els mecanismes que constitueixen el teixit social de la cultura tradicional associada fins llavors al món rural.

Així és com entenem, entre altres coses, la progressiva transformació de la música popular en allò que denominem música folklòrica. La “folklorització”, definitivament suposa el naixement d’una conducta que reivindica els elements culturals de la societat rural, allò que s’està perdent, els enyora. Els romàntics fan de tots aquests elements objectes de museu.

Rosana Muñoz i Camacho Fallera de L’A.C. Falla La Victòria

Però el món real encara resta viu i intenta adaptarse a les noves circumstàncies. És en aquest context on es generen algunes de les manifestacions musicals urbanes.

El cant valencià d’estil s’emmarca dins d’aquestes coordenades. Aquest gènere de folklore nou va configurant-se en la zona central del territori valencià al mateix temps que van sorgint a altres territoris músiques com el flamenc, el “rembetiko”, el fado… És l’època del fonògraf, els discos de pedra, la ràdio.

Els començaments de la indústria discogràfica.

Les antigues músiques tradicionals serveixen de punt de partida per a la creació i consolidació de nous gèneres territorials adaptats a les circumstàncies del moment. Aquest també és el cas del cant valencià. Molts cantadors realitzen enregistraments i a les primeries del S. XX consoliden molt el gènere en gran part del territori Valencià. En alguns casos arriben a esdevindre autèntiques estreles locals i en contades però recordades ocasions viatgen a oferir cantades

És l’època del fonògraf, els discos de pedra, la ràdio. Els començaments de la indústria discogràfica

“

151

El franquisme accentua més encara el procés de “folklorització”, la societat esdevé cada vegada més impermeable i conservadora als canvis

El franquisme accentua més encara el procés de “folklorització”, la societat esdevé cada vegada més impermeable i conservadora als canvis. La llengua pateix una persecució clara i queda arraconada al reducte folklòric i amb el que el cant d’estil acaba per esdevindre això, un producte folklòric de “coros y danzas” de “regionalismo bien entendido”. Cal entendre que on més es pateix aquest procés de castellanització és en ciutats com la de València que és precisament el nucli on més força té l’estil. La nova societat franquista s’estanca i amb ella els símbols, les músiques, la literatura. Les falles són un exemple clar del mateix producte de museu que perd l’esperit més dinàmic, i ja no diguem crític.

Des de l’època de la renaixença que a València va tindre molt poc abast i amb el franquisme després la identitat valenciana s’ha congelat i folkloritzat tant que encara hui en dia patim les conseqüències. El blaverisme és una d’elles. I tot el que té a veure amb “lo valencià” es trau de l’armari a vegades contades. Al cant li estava passant el mateix, el dia de la presentació de la falla, el dia de la verge, etc.

A part, també cal fer menció especial a la desconnexió que durant molts anys van viure les generacions que van rellançar la identitat valenciana, els revolucionaris dels 70 i 80, de la nova cançó amb tot el món del cant d’estil.

Ja no era rebuda com aquella música urbana de principis de segle, adaptada a

Creació literària

a terres llunyanes, com Múrcia, Madrid. Tot sembla anar pel camí correcte, però un ràpid i inconscient procés de “folklorització”, manca de visió i voluntat evolutiva marquen al costat de la personalitat valenciana les claus de la desfeta.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

152

“

153

uns nous tems. Ara era un producte que venia de l’obscuritat de la caverna, amb un so antic, amb unes temàtiques pastorals, de glòries i jocs florals que provocaven rebuig per part de les noves generacions. Açò durà un temps, i gent com Al Tall han sigut dels que més han treballat per la dignificació de tota la música més tradicional, cantants com l’Ovidi Montllor ja inclogué algun vers, alguna tonada, però per al gran públic consumidor de música en la nostra llengua el cant valencià passà totalment desapercebut.

Amb tot açò però és difícil d’endevinar com és possible que el cant d’estil haja arribat als nostres dies amb una continuïtat uniforme, amb aquesta mala salut de ferro, i que a sobre ara estiga vivint un dels moments pot ser més prolífics i engrescadors. Amb vitalitat cada vegada més forta i amb un futur que molts esperem viu i normalitzat.

També com no cal fer esment de la diferència de tracte que es fa dels diferents “folklores” de l’estat per part de l’estat. És a dir, el flamenc, la copla, la jota aragonesa han gaudit d’un tracte privilegiat i

el fet valencià ha estat proscrit, pels espanyolistes primer però després també per tota una caterva de “modernets” i ciutadans del món que prefereixen escoltar música suahili del Surinam meridional, cosa molt interessant per altra banda, que parar atenció en el seu entorn.

El cant d’estil es fonamenta en diferents vares (palos) que quasi amb total seguretat provenen d’evolucions d’antigues maneres de cantar, d’antigues formes. És un cant a l’aire, melismàtic i amb un nexe d’unió amb molts cants mediterranis.

Com una evolució escolaritzada dels antics cants de batre i evidentment dels fandangos (entesos com a fandangos del sud), s’incorpora en usos a l’antiga tradició de rondar: les albades.

Les albades es perden en el temps i diríem que és una de les vares del cant d’estil però podríem considerar-les fora, ja que només comparteixen la virtuositat vocal i la improvisació de la lletra, per suposat també una part de la funcionalitat, però no formen part del món dels fandangos.

Una de les virtuts de l’estil és la de la improvisació tant en lletra com en melodia i les referències a una antiga temperaria i modalitat que el cantador practica sense importar que la base rítmicaharmònica siga totalment tonal i temperada. El cantador ha de posseir excepcionals dots vocals per a dibuixar filigranes melismàtiques improvisades i normalment gaudeix d’una gran potència.

Antigament el gènere masculí tenia grans dificultats per arribar a la tessitura requerida per les melodies sense utilitzar el falset. Amb tot, alguns privilegiats com el “Ceguet de Marxalenes” podien arribar a superar el Re4 sense despentinarse. Amb els anys els músics van començar a adaptar-se al registre del cantador i això ha permès que molta gent bona artísticament però amb qualitats vocals diferents, puga dedicar-s’hi amb dignitat. Tot i això les valencianes i els valencians encara continuen preferint l’homenot que és capaç de cantar allà dalt i a la valenta, sense micròfon i amb la potència suficient per a deixar bocabadats a totes i a tots.

Creació literària

El cant d’estil es fonamenta en diferents vares (palos) que quasi amb total seguretat provenen d’evolucions d’antigues maneres de cantar, d’antigues formes

154

“

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

El cant valencià d’estil, tal com es coneix avui, va anar agafant forma els segles XVIII i XIX, adoptant expressions primigènies de cant, i cap al 1870 ja va quedar força establert i documentat

El cant valencià d’estil, tal com es coneix avui, va anar agafant forma els segles XVIII i XIX, adoptant expressions primigènies de cant, i cap al 1870 ja va quedar força establert i documentat.

La pràctica s’estenia des de la Plana de Castelló fins a l’Horta d’Alacant. Totes aquestes formes de cant són d’una gran especialització i lluïment vocal, amb un estil fortament melismàtic, com passa en alguns altres gèneres veïns (jota de estilo aragonesa, cant flamenc).

La tonada

Són cants d’interpretació individual semi adornats o melismàtics. Es canten a l’aire, és a dir, amb una llibertat rítmica que qüestiona, en el cas del cant d’estil, el ritme mesurat de l’acompanyament instrumental.

El cant d’estil s’acompanya de rondalla mixta de vent i corda – guitarra, guitarró, clarinet, trompeta, i trombó- i el conformen una sèrie de tipologies de cant que reben el nom genèric de valencianes i els noms específics d’u, u i dos,

u i dotze i riberenques. Musicalment, les quatre modalitats pertanyen a la família del fandango. L’u és una variant molt comuna del que s’anomena fandangos del sud (malaguenya, ball de la safanòria a Alcoià, la sandinga a Xixona, les marineries a Castelló de la Plana, la villanera a Ibi, etc).

L’u i dos i u i dotze no tenen parangó amb cap altra espècie coneguda; el fet que posseeixen alguns trets característics de la jota ha fet que es popularitzara la seua denominació com a “jotes valencianes”. Però la seua naturalesa està més pròxima als fandangos. Entre ells es diferencien per la diferent tonalitat amb què es realitza l’acompanyament.

Quant a la dinàmica d’una ronda d’albades, hi ha feina per a cinc persones. La dolçaina i el tabal executen una introducció musical (La3) que dona pas al cant (Do#4), que s’interpreta sense cap acompanyament. Cal que hi haja un versador.

Aquest dicta a l’orella els dos primers versos que improvisa al primer cantador o cantadora, que els canta (primer vers, segon vers i repetició del segon). Mentrestant, el versador continua dictant

a cau d’orella la conclusió de l’estrofa (tercer, quart i cinquè vers) a l’altra cantadora o cantador, que els canta tot seguit. Una vegada acabada l’estrofa, tornen a intervindre la dolçaina i el tabal.

Sol haver-hi un altre personatge, anomenat llister, que és qui suggereix les temàtiques que cal tractar i documenta el versador. Es pot cantar pla (amb poca ornamentació) o bé més requintat (ornamentat amb melismes). És per això que hi participen cantadors d’ofici i, eventualment, també aficionats amb capacitats reconegudes.

Estructura

Les albades tenen 4 o 5 versos heptasíl·labs. (Rima ABABA o ABAB) - L’u: sis “terços” (frases musicals) amb 4 o 5 versos heptasíl·labs.

- L’u i dos i l’u i dotze: set terços en les quals es reparteixen 4 o 5 versos (dit ‘paraules’ en l’argot del cant). Rima ABABA o ABAB. - Riberenques: sis “terços” amb 4 o 5 versos heptasíl.labs (rima ABABA o ABAB).

Creació literària

155

156

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Respecte a la forma poètica (cinc versos ABABA), no es demana rigor quant a la rima –tot i que es valora molt la consonància–, però sí correcció mètrica i, sobretot, bellesa formal i claredat conceptual, aspectes que ajuden els cantadors a poder esplaiar-se en les seues interpretacions i improvisacions melòdiques.

La’n comence molt content perquè l’afició no es perga i l’acabe atentament saludant hui a la corda i a la música de vent.

Una mà molt generosa deixa lliure al rossinyol; lleva la porta a la gàbia i lliga al pardal pel col

Cantadors històrics

Entre els versadors que també han sigut cantadors destaquen Josep García Maravilla, Vicent Bernabeu Carabina (1849-1914), Evaristo Payà (Alcoi, 18741951), Francesc Albert el Muquero (Burjassot, 1875-1954), Francesc López el Cabiscol (Campanar, 1883-1928), Miquel Marco el ceguet de Marjalenes (Marjalenes, 1888-1940), Antoni Fèlix, el Ruc del Puig, (El Puig, 1890-1940), Sixto Fèlix Sixto del Puig (El Puig,1901-1969),Vicent Peris el Xiquet de Paterna (Paterna, 1904-1939), Concepció Gil Conxeta la del Mercat (València,1910-1998), Manuel Marxal el Xiquet de Mislata (1918-1993) Josep Estellés el xiquet del Carme (València,1937), Josep Bahilo (Sagunt 1940-2011), Enric Pastor Pastoret (València,1941) Vicent Izquierdo o el Naiet (Bétera,1949) o els actuals cantadors d’albaes de Xàtiva que es versen ells mateixos: Paco Roca, Gachi, Poma, Gallo, Òscar Roca.

I entre els versadors especialitzats hauríem d’anomenar Quelo de la Romera, el tio Bruno del Puig, el gran Manuel Ortí el tio Nelet (Alqueria del Corredor, Sant Isidre 1900-1976), Paco Ortí (Alqueria del Corredor, Sant Isidre 1940-2013),

“

157

Lluís d’Alfarb, Enric Gironés, Josep Martínez (Xàtiva,1953-2007) Francesc Nicasio Paco de Faura, Salvador López Voro de Paterna, Àngel Roca (Llocnou d’en Fenollet), Vicent Ribelles Vicent de Rosa (El Puig), Carles Bahilo (El Puig), Josemi Sánchez (València), Juan Sebastià Juan d’Anna (Puçol), etc.

En el passat com ocorria amb la resta d’instruments tradicionals, els alumnes que volien cantar eren tutelats pel mestre que els portava per les “guitarraes” per fer-los escoltar fins que algun dia els deixaven arrancar-se en alguna completa. La figura de l’aprenent al qual el mestre li ensenyava prou però no tot, en el temps es convertiria en un competidor. En el cant d’estil així com en molts instruments tradicionals encara passa allò del mestre que sempre li recorda a la gent que tal o l’altre és el seu deixeble però que quan agafa massa renom s’encarrega de desprestigiar per una espècie de por a ser superat pel fill.

Hui en dia hi ha escoles de cant, la forma d’ensenyar-se és prou diferent i evidentment els cantadors actuals mantenen prou diferència amb els d’abans.

Només cal anar a les gravacions antigues per adonar-se’n que la normalització i escolania actual està deixant-se pel camí alguns camins i usos melòdicexpressius importants. La manca d’improvisació i el seguiment de l’estil del mestre son massa evidents en alguns casos.

Creació literària

Hui en dia hi ha escoles de cant, la forma d’ensenyar-se és prou diferent i evidentment els cantadors actuals mantenen prou diferència amb els d’abans

158

Fa ja una dècada el cant valencià tradicional, constituït principalment pel cant d’estil i les albades, es va incloure com una nova especialitat reglada en els conservatoris professionals de música de la Comunitat Valenciana perquè s’impartisca com un grau professional de sis anys, al mateix nivell que el piano o el violí.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

La injustícia i l’oblit que durant dècades es va abatre sobre aquest patrimoni immaterial de la cultura valenciana, que a punt va estar de desaparèixer, s’intenta reparar amb aquest projecte. L’objectiu és tan simple com ambiciós: fomentar la conservació, a través de l’estudi, la investigació, la promoció, la difusió i, en suma, la dignificació, de les músiques valencianes de tradició oral, així com dels seus valors antropològics, històrics, socials i artístics.

Però com bé va argumentar Josep Vicent Frechina, autoritat en la matèria, va expressar la seua preocupació perquè es sotmès al cant valencià a les dinàmiques pròpies del conservatori i això supose desvirtuar la forma tradicional de cantar en emmotllar-se a un àmbit que no és el seu.

Però així i tot, la feina que estan fent des de les escoles de cant és importantíssima, com ara l’escola de Castelló, Godella, Paterna o El Puig de Santa Maria, entre altres.

Bibliografia: - https://esmediterrani.info/2013/06/06/el-cant-destil/ - La música tradicional valenciana: una aproximació etnomusicològica (Jordi Reig) - Tesis Miguel Angel Berlanga: Los Fandangos del Sur, conceptualización. Estructuras sonoras, Contextots Culturales. Universidad de Granada. 1998.

- http://www.sibetrans.com/trans/a318/en-torno-al-cant-valencia-destil- investigaciones-y-proyectos.

Carles Pitarch - El Cant Valencià d’estil :Vicent Torrent

PLUJA D’IDEES

2023

Associació Cultural Falla La Victòria

ÍNDEX 162

188

PRÒLEG

VICTORIANES I VICTORIANS

164

194

LA NOSTRA PORTADA

LA FALLA

166

200

PROTAGONISTES

RECORDS GRÀFICS

208

250

DELEGACIONS CRETIVES

ACTIVITATS INFANTILS

216

258

EXERCICI ACTUAL

AGENDA D’ACTES

234

262

CREACIÓ LITERÀRIA

COL·LABORADORS

162

PRÒLEG

A

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

vui dia s’escolta molt la paraula “creativitat”, però què és la creativitat?

Es considera la capacitat per a donar diferents tipus de respostes o solucions originals davant un problema, o la capacitat de pensar en idees noves i innovadores que serveixen per a canviar el curs de com es fan les coses. A més a més, es suposa que qualsevol persona té aquest do, però és clar, és en la infància quan millor pot ser cultivada, mostrant així un gran valor per a la nostra societat, per la qual cosa convé promoure el seu desenvolupament primerenc en la infància. És moment de plantejar-se, per què es desenvolupa millor la creativitat en la infància? És perquè aquesta etapa és l’edat idònia, perquè els infants en general, són molt més receptius als estímuls i tenen una gran capacitat d’imaginació que encara no està limitada pel coneixement ni la racionalitat que imposa la societat.

El desenvolupament de la creativitat està profundament relacionat amb el desenvolupament

del cervell i les múltiples connexions que s’aniran formant als primers anys de vida. Aquestes connexions d’una banda, depenen en, gran mesura, de la genètica i d’altra banda, de les experiències que tinguen les xiquetes i els xiquets en aquests primers anys de vida. I per què la creativitat està tan lligada al desenvolupament cerebral? És perquè el cervell és un òrgan mal·leable, susceptible a manipulacions que permetran canviar la seua configuració i al seu torn potenciar la seua capacitat de resposta en qualsevol edat, no obstant això, és en la infància quan el cervell té major capacitat de desenvolupament. Les persones hem d’analitzar, associar, relacionar objectes, elements i situacions donant lloc al fet que es donen múltiples connexions sensorials que faran al nostre cervell més apte per a enfrontar els reptes que més endavant haurà d’afrontar. Tot això ens deixa clar que la infància serà l’edat perfecta per a estimular la creativitat.

Ara cal preguntar-se, com podem potenciar la creativitat en la infància? L’educació és l’eina que ha d’estar al servici de la creativitat, ha

d’ajudar les persones a conéixer-se a si mateixes, a desenvolupar les seues potencialitats i el més important, a estimar-se amb aquestes capacitats, actituds i aptituds que es posseeixen. D’aquesta manera, és necessari que s’apliquen estratègies per al seu desenvolupament; i és important promoure un mitjà lliure on la xiqueta i el xiquet puguen aprendre a ser més sociables, més flexibles, més imaginatius i d’aquesta manera poder crear idees innovadores.

Hi ha alguns recursos per a desenvolupar la creativitat en la infància, per exemple: El joc, pot servir de molt a l’hora de potenciar la creativitat en la infància, promovent l’ús de la imaginació i no limitant-la pel que creiem que és correcte. El joc ajuda a distendre’s, a sentir-se lliure de condicionaments, a aprendre gaudint de l’experiència, i a generar bon humor. Incita l’espontaneïtat, la intuïció, la fantasia, la capacitat d’anàlisi, conèixer noves perspectives, i les experiències positives amb altres persones que formaran part de la nostra memòria emocional.

La llibertat d’expressió, ja que la creativitat es sol manifestar mitjançant la comunicació, per la qual cosa no hem de criticar les idees de les xiquetes i els xiquets, ni els seus punts de vista. Cal estimular-los perquè tinguen les seues pròpies idees sobre les coses, encara que no les compartim. L’educació ha de permetre a les xiquetes i els xiquets expressar el que senten, transmetre els seus sentiments en la forma en què es senten millor.

Avui dia no se li està donant a la creativitat el lloc que es mereix dins del nostre sistema educatiu, on se li dona el pes més fort a l’assimilació de continguts acadèmics, sobretot en l’educació infantil, sense parar-se a pensar en les necessitats i potencialitats de l’alumnat, tenint en compte la seua influència per a formar persones creatives i capaces de desenvolupar la seua imaginació.

Creem les nostres vides a partir d’aquesta, però per a això se’ns ha d’ensenyar a utilitzar les eines que la fomenten per a formar-nos com a persones creatives i així, saber afrontar la vida, de manera que sabem triar quin camí seguir; això ens

convertirà en persones crítiques a l’hora de prendre decisions.

L’escola ha d’ensenyar a les xiquetes i els xiquets a no tindre por d’equivocar-se, per a això la manera d’ensenyar ha de ser menys instructiva i més socialitzadora; ha de tindre en compte a cada individu i per això és necessari que el valor de l’educació canvie i fomentar que totes i tots descobrim el nostre talent i el puguem cultivar perquè la nostra vida siga el més ple i harmoniosa possible.

Si el que pretenem és que tinguen un pensament crític, és imprescindible que es promoga a les nostres escoles el desenvolupament de la creativitat i de la imaginació i no coartar això en les nostres xiquetes i xiquets perquè d’adults continuem prenent decisions amb un esperit crític. Per això hem d’ensenyar-los a llançar hipòtesis, a provar coses, a explorar totes les possibilitats, fer judicis sobre els resultats,… perquè així siguen creatius i al mateix temps crítics. Crear ments obertes és el camí que ha de seguir l’educació. Hem de fomentar la creativitat en la infància si volem que les nostres filles i els nostres fills siguen adults capaços d’enfrontar-se a situacions i respondre davant elles amb eficàcia; si volem que tinguen idees originals que aconseguisquen canviar el món.

I com a associació nodrida pel nombre de xiquetes i xiquets de la qual formen part, hem procurat que la secció infantil fora sempre part important de tota aquesta creativitat que anem impulsant des de la seua creació.

Enguany hem posat en funcionament la nostra

primera junta infantil dins de la nostra comissió, perquè d’aquesta manera la nostra xicalla amb cadascuna de les seues idees puguen desenvoluparles i executar-les i, per tant, donar regna a tota la seua creativitat.

163

Així, hem procurat que totes les xiquetes i xiquets siguen els principals creadors d’aquesta secció del llibret. Així que han consensuat de quina forma podíem desenvolupar tota la tasca d’aquesta edició infantil.

Ha sigut una tasca àrdua, però alhora molt divertida i entretinguda, com sempre ho és treballar amb les nostres xiquetes i els nostres xiquets, divertit i entretingut.

De la mateixa forma que la part adulta, hem mantingut les seccions que fins avui dia portem editant al nostre llibret: saludes, entrevistes, fotos de record, la falla i altres seccions.

També hem comptat amb amigues i amics del món de les falles perquè ens compten en forma de text el que els va sorgir en un moment d’inspiració i de creativitat.

Hem procurat dedicar una secció a la creativitat infantil, en la qual els infants puguen generar una activitat i desenvolupar-la exercint el seu enginy.

Ara sí, donem per finalitzada la nostra última edició, la que serà la predecessora de la pròxima publicació. A delectar-se amb la seua lectura i us convidem que us traslladeu a un món d’imaginació.

Pròleg

Les arts, el dibuix i la música són excel·lents activitats per al desenvolupament de la sensibilitat i la mateixa creativitat. Un clar exemple és l’expressió plàstica que suposa un procés creador, que a més de la creativitat ajuda al desenvolupament de la motricitat, la sensibilitat, l’autoestima, l’afectivitat, la curiositat, l’originalitat, l’empatia, la imaginació i la cognició de la xiqueta i el xiquet. O la música que activa el pensament lateral, la qual cosa permet combinar diferents àrees del nostre cervell per a enriquir l’àrea més racional amb l’intuïtiu.

164

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

LA NOSTRA

portada

L

a portada infantil, dedicada als més xicotets, segueix l’estètica usada en la resta del llibret, emprant elements amb traços fets al llapis en contrast amb vius colors, com els emprats pels xiquets en els seus dibuixos, seguint el concepte de fet a mà.

En ella podem veure representats a diferents falleres i fallers aportant les seues idees, els seus dibuixos i fotografies, reivindicant que elles i ells també volen aportar el seu punt de vista i col·laborar amb tot el que estiga al seu abast, recordant-nos que ells són el futur i garantia de continuïtat de la falla, de la nostra festa.

Totes i cadascuna de les il·lustracions estan realitzades de manera manual en llapis i posteriorment han sigut digitalitzades per a la seua posterior maquetació i impressió en aquesta publicació.

Una tipografia divertida, però llegible, és la triada en aquesta ocasió tant per a la portada com per al contingut.

Esperem i confiem que es desperte l’interés de la xicalla per descobrir l’enginyós, lúdic i didàctic contingut que els espera.

Perquè l’esperit de les falles, es contrau des del bressol i sent partícips des de xicotets és com el sentiment crea arrelament fort i durador. Això sí que és una gran Victòria.

La nostra portada

165

PROTAGONISTES

168

SALUTACIÓ PRESIDENT

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

infantil

169

Nicolás Bataller i Lacoba President Infantil de l’A.C. Falla La Victòria

H

Com a President Infantil vull donar les gràcies per aquest any i sobretot per poder compartir-lo amb la meua amiga Valentina, amb María i Víctor, que ens ho estem passant genial. A tots vosaltres animar-vos al fet que participeu en tots els esdeveniments que fa la falla i ens acompanyeu a gaudir aquest gran any.

Espere amb gran il·lusió la setmana de falles i que aconseguim bons premis en els monuments, m’agradaria molt repetir el primer premi en la falla infantil.

Visca el 2023!!! Visquen les falles!!! I visca La Victòria!!!

Protagonistes

Espere amb gran il·lusió la setmana de falles i que aconseguim bons premis

ola, soc Nicolás i enguany com a President Infantil tinc el plaer de dirigirme a totes les persones que formen part d’aquest món faller.

170

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR

infantil

171

Us convide a tots i totes a gaudir d’aquesta gran festa en aquesta gran falla

S

óc Valentina García i Zacarías, enguany m’haveu donat l’oportunitat de saludar-vos des d’aquest llibret com a Fallera major, la qual cosa és per mi un gran honor, perquè… Qui m’anava a dir que la idea de ser fallera major infantil amb el meu amic Nicolás es faria realitat?

Estic molt contenta de poder representar als infantils de la falla en què estic des que vaig nàixer i per supost d’estar també acompanyada per Víctor i María, està sent un any inoblidable.

Us convide a totes i tots a gaudir d’aquesta gran festa en aquesta gran falla que és la Falla La Victòria Bones festes i visquen les falles

Protagonistes

Valentina García i Zacarías Fallera Major Infantil de l’A.C. Falla La Victòria

172

POEMA A LA FALLERA MAJOR INFANTIL

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Valentina Amb tu renaix la flama de la teua mare, de portar aquesta preuada banda.

Amb tu renaix de les cendres l’orgull de portar l’escut d’aquesta falla, de ser cap d’aquesta comissió.

D’ulls curiosos i somriure inquiet, estàs atenta sempre al que al teu voltant passa, a tots els detalls i preguntes tot allò que no saps.

Sembles xicoteta però el teu caràcter ferm i els teus gustos forjats et fan major una guerrera en aquest món.

Gaudeix molt d’aquest el teu any del gran món de les falles, que es posa als teus peus en el teu regnat.

Estàs deixant una imatge impecable lliurament al teu regnat encant per tots els costats Marc vol copiar-te i ser igual que tu, per a ell eres l’exemple perfecte.

Gaudeix de cada pas de cada acte, de cada moment.

Xiqueta, emblema dels infantils bandera dels més xicotets amb Nicolás, la millor representació els dos junts, amb María i Víctor el millor equip.

Valentina quina alegria poder proclamar i cridar molt alt que eres de La Victòria Fallera Major Infantil.

Valentina, quin orgull escriure aquestes paraules per a tu.

Protagonistes

173

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

174

175

Nicolás

Jugar amb els seus amics, jugar amb una pilota a la mà, jugar amb les pantalles mai s’avorrirà.

El nostre xiquet, és tot un guerrer en un munt de batalles, és tendre, afectuós i educat.

Ell sempre a tots saluda és curiós i intel·ligent, segur que ara té un nou pla.

Està envoltat de les persones més importants, els seus amics, família i de la xicalla d’aquesta falla, entre tots el volem cuidar.

Perquè aquest guerrer s’ha convertit en tot un President, per a guiar i comandar als xiquets, futur de la falla, per aquest 2023

Protagonistes

POEMA AL PRESIDENT INFANTIL

Deixa que et conte un conte un conte molt ben contat, és d’un xiquet que sobretot li agrada jugar.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

176

177

infantils

Ací us deixeu una sèrie de preguntes que han pogut fer a Valentina i Nicolás.

V

alentina i Nicolás els nostres representants dels infants per al exercici 2023, són una xiqueta i un xiquet de nou i deu anys.

Estudien als col·legis de Les Palmeres i Camarena de Canet d’En Berenguer respectivament.

Valentina és una miqueta tímida, però viu les falles amb molta alegria i il·lusió, i enguany més des que va ser nomenada màxima representant de la seua cort. Nicolás és un poc més inquiet, i encara que li costa a vegades fer el qui li demanen com xiquet que és, porta igual que Valentina l’amor per les falles des que va nàixer.

Hem viscut amb Valentina i Nicolás una experiència molt enriquidora, envoltats de la natura que ens brinda la nostra comarca, com és el paratge de Serra Calderona. I despés d’un matí de diumenge, on un nodrit grup de la falla hem pujat fins a la creu de Sant Esperit, esport per cert que li agrada a Valentina, hem fet una activitat

Inés, Àngela, Irene, Hugo, Marc, Mario, Jimena i Cristina Xiquetes i xiquets de la Comissió Infantil de l’A.C. Falla La Victòria

molt divertida en companyia de xiquetes i xiquets de la nostra comissió, que ens hi han delectat amb la seua imaginació i creativitat, perquè no hi ha més divertit i satisfactori que sentir parlar als més menuts.

Enguany han tornat a ser els nostres infants qui s’han convertit en autèntics cronistes. Ací us deixeu una sèrie de preguntes que han pogut fer a Valentina i Nicolás. Han participat Inés, Àngela, Irene, Hugo, Marc, Mario, Jimena i Cristina, xiquetes i xiquets de la comissió que estan compresos entre els quatre i els qatorce anys de edat.

A Nicolás li sorgeix algun dubte sobre les preguntes que van fent-les, i quan ja li queda clar que les mateixes preguntes van a ser per a Valentina i per a ell, Nicolás sembla que té ganes i agarra lloc en l’escala per a asseure’s i estar còmode.

Protagonistes

ENTREVISTA CONJUNTA ALS NOSTRES REPRESENTANTS

178

Comença l’entrevista i la primera pregunta la fa Irene de dotze anys: Quin és el vostre color favorit?

Valentina: morat Nicolás: blau. Perdó és el roig.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Ángela de onze anys pregunta a continuació: Què és el que més us agrada de les falles?

Valentina: Els castells Nicolás: Totes les activitats que fem a la falla. (A la contestació de Valentina, Nicolás fa una pregunta -Inflables?- (i se senten riures de la resta del grup a l’acudit. I Valentina contesta).

No, m’agraden els castells de petards, de focs articials.

Continua Hugo de set anys: Us ho passeu bé en les presentacions?

Valentina: (Es queda pensant la pregunta). Jo no ho sé què dir. A mi si m’agraden. Sobretot les sorpreses.

Nicolás: No (tornen les riures) A vegades són molt avorrides, però amb els presidents infantils em divertisc. Ens agrada molt que María i Víctor ens compren roses en les presentacions del Port.

Ara és el torn de Mario, té deu anys: Us agrada vestir-vos de fallera i de faller?

Valentina: A mi si.

Nicolás: Pufff, no molt, encara que en falles si m’agrada.

“

179

M’agrada vestir-me de valenciana i estar amb les altres falleres majors infantils.

Quants anys teniu?

Valentina: Nou Nicolás: (Com és normal, i molt impulsiu esclata a riure, però contesta). Deu. Continua preguntant Cristina, de deu anys: Quin és el vostre menjar favorit?

Valentina: Arròs a la cubana Nicolás: No sabria què dir.Tinc moltes… arròs a la cubana, costelles a la mel, la lasanya.

Ara pregunta Inés, de 14 anys: Què és el que més us agrada de ser fallera major i president infantil?

Valentina: Ummmm. És que no sé què dir.

M’agrada vestir-me de valenciana i estar amb les altres falleres majors infantils.

Nicolás: Ummmm. Doncs, no sé… que pots fer amics nous, i gaudir enguany de Valentina, María i Víctor.

(Amb aquesta pregunta, la nostra delegada d’infantils els fa una reflexió, quan l’altre dia eixien en una foto menjant els dos un bol de roses enorme).

Torna a preguntar Irene:

Torna a preguntar Mario:

Practicau algun esport?

Valentina: No sé si això és un esport. Ballet és un esport? (al dubte de Valentina, la nostra delegada d’infantils li respon que clar que sí, és un esport i un art!). Doncs, Ballet.

Nicolás: (Ho té molt clar). Handbol.

Us agrada la cavalcada?

Valentina: Si Nicolás: Si. Ara torna a preguntar Jimena:

Protagonistes

A continuació Jimena, germana de Nicolás, té cinc anys:

180

Teniu mòbil?

Valentina: Què ha dit? (No ha escoltat bé la pregunta .Tornen a dir-la). No. Nicolás: (Torna a fer-li gràcia la pregunta de la seua germana). Per què ho dius? Si. Cristina torna a preguntar: Us agrada anar els dos junts als actes fallers?

Valentina: Si. Nicolás: (Riu). hahahaha. No, però si. Valentina i jo som molt bons amics.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Inés pregunta un altra vegada: Com vau saber que anàveu a ser fallera major infantil i president infantil?

Valentina: (Es queda pensativa). Es que no sé què dir… Me ho va proposar la meua mare i va ser una bona idea.

Nicolás: (Tornen les riures). Em va apuntar la meua mare. És veritat… La meua mare m’ho va dir, m’havia apuntat per a donar-me una sorpresa.

Irene torna a preguntar: La vostra cançò favorita?

Valentina: (Li encanta la pregunta, i amb un somriure contesta). Tinc moltes.

Sii. Cançons d’Aitana.

Nicolás: (No entén la pregunta) Jo no tinc cançons favorites. També tinc moltes: Enemy, Quevedo,…

Cristina torna a fer altra pregunta: Quina és la vostra planta favorita?

Valentina: No ho sé. No sé noms de plantes.

Nicolás: No ho sé. No tinc cap favorita.

181

Com a faller de la mateixa falla de naixement és cert que es tracta d’un any molt important

Us agraden els BTS? Valentina: Els què? Qui són els BTS? No sé el que són (Nicolás li contesta que són cantants coreans).

Nicolás: No. A mi no m’agraden.

Cristina torna a preguntar: Us agraden els Animes?

Valentina: Sii. Nicolás: (Ara Nicolás és qui no sap els qui són els Animes). Els Animes? Ah, si.

Ara torna a preguntar Jimena: Quins són els vostres animals favorits?

(Ho tenen clar) Valentina: El cangur.

Nicolás: El gos.

Ara és el torn del més xicotet del grup, i germà de la nostra fallera major infantil, Marc, que té quatre anys:

Protagonistes

Mario torna a preguntar:

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

182

Quin és el vostre menjar favorit?

Valentina: (No escolta bé la pregunta del seu germà xicotet, peró contesta enseguida). Arròs a la cubana.

Nicolás: Jo no ho sé. No sabria què dir. Tinc molts, arròs a la cubana, costelles a la mel, la lasanya…

Tenim una altra pregunta de Mario: Us agrada Goku?

Valentina: No sé qui és.

Nicolás: Sii, però no.

Inés s’anima a fer altra pregunta: Teniu mascotes?

Valentina: Sii. Dos gossos Nicolás: Sii. Un gos.

Cristina fa altra pregunta: Us agrada Naruto?

Valentina: No sé què és.

Nicolás: Sii, però no.

Mario s’anima també i torna a preguntar:

183

A qui voleu més?

(Un membre de la comissió fa pregunta a l’aire si a Els Reis o Pare Nöel) Valentina: (Al que Valentina pregunta). A qui? (torna a dir Mario que entre tots, al que Valentina respon). Ummmm, a la meua família.

Nicolás: (torna a riure). A mi Pare Nöel.

I Jimena torna a preguntar: Quants joguets teniu?

Valentina: Molts, però no ho sé quants.

Nicolás: Si comptem els teus Jimena, més de cent. (Una altra vegada hi ha riures del grup).

Sou Otakus?

Valentina: No sé què és Nicolás: Nooo, nooo.

I ja l’última pregunta la fa Irene de nou: A quin curs aneu?

Valentina: Quart Nicolás: Cinquè.

Fins ací, l’entrevista més entretinguda tant per a infants com per a grans. Esperem que ho passeu tan bé llegint-la com ho hem passats nosaltres fen-la.

Ja solament ens queda dir-vos que vos desitgem un gran any i que gaidiu moltíssim de tot l’any faller.

Protagonistes

I Hugo pregunta:

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

184

Protagonistes

185

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

186

Representants

infantils Protagonistes

La Victòria 187

VICTORIANES

i Victorians

190

CORT D’HONOR INFANTIL 2023

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Valentina García i Zacarías Fallera Major Infantil Elena Alpuente i Cosín Mar Andrés i Parellada Miranda Astorga i Bermúdez Jimena Bataller i Lacoba Cristina Belmonte i Muñoz Abril Benito i Rahona Carla Benito i Rahona Sofía Bonet i Herranz Nora Burgos i Romero Paula Cabrera i Morte Valeria Carot i Marín Vega Castellanos i Ruiz Aitana Catalán i Hilario Noa Cervantes i Gimeno Laura Céspedes i Franch Sofía Dasí i Montañana Marta Esteban i Fletes Emma Falcón i Fuertes Aitana Fernández i Espinosa Andrea Fernández i Muñoz Sofía Fortes i Jardim Aitana Fuentes i Civera June Fuentes i Civera Daniela Galarza i Cara Ángela Gallardo i Pérez

Elisabet García i Del Fresno Leire García i Núñez Ángela García i Ocasar Inés García i Ocasar Ivonne García i Sánchez Nerea Giner i Heredia Irene González i Ayora Carla González i Gallego Lola González i Rueda Zoe Goyeneche i Calderón Leire Granjo i Francés Martina Guirado i Bonet Naia Hernández i Espuig Marina Herrero i Martí Elena Iserte i Lechón Ana Llovera i Soriano Lucía Llovera i Soriano Sofía Martín i Sangüesa Victoria Martín i Sangüesa Paula Martínez i Herranz Paula Martínez i Sánchez Iris Mas i Conejos Abril Mejías i Nieto Lucía Mesa i Guerra Danna Milla i Martín

Ainhoa Mora i Barragán Leyre Mora i Barragán Rocío Moraleja i Rustarazo Victoria Morillo i López Celia Murza i Martínez Alba Núñez i Castelló Marina Pérez i Alcaide Manuela Pérez i Bueno Sharay Prados i García Ília Quiles i Martínez Mireia Quiles i Martínez Vega Reverte i Rodríguez Irene Riquelme i Jurado Elisabeth Sánchez i Leal Claudia Serra i Tudón Neus Serrano i Bracamonte Elena Simón i Molino Aitana Tárraga i Herrero Sara Toledo i Puig Adriana Valero i Díaz Vega Valero i Lechón Alejandra Viché i Torres Vega Vidal i Plazas

191

COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL 2023

Marc Álvarez i Vicent Rodrigo Bataller i Pérez Aarón Casas i Hernández José Manuel Cejudo i Micó Martín Cejudo i Micó Alejandro Céspedes i Frach Mario Esteban i Fletes Guillem Falcón i Fuertes David Fernández i Muñoz Izan Gálvez i Álvarez Manel García i Núñez Marc García i Zacarías Luis Garrido i Fernández Sergio Gimeno i Álvarez Marc Gordo i Molina Miguel Ángel Guerrero i Alegría Asier Hernández i Espuig Marcos Iserte i Lechón Héctor Lavirgen i Pans Pablo Martín i Sangüesa Liam Martínez i Alcaina Marc Martínez i Alcaina Raúl Martínez i Herranz Nicolás Mateo i Caballer Javier Maya i Suárez

Axel Miclo i Cortés Erik Mora i Pérez Darío Moraleja i Rustarazo David Muñoz i Guillem Jorge Muñoz i Guillem Alejo Muñoz i Mauri Iker Nieto i Rodríguez Álex Pérez i Lacoba Izan Pérez i Lacoba Joel Pérez i Orón Julen Pérez i Orón Iker Rodríguez i Sojo Elián Ros i Espinosa Edgard Rubio i Izquierdo Iván Santamaría i Alonso Pedro José Santiago i Tolosa Hugo Solano i Vaquero Mario Solano i Vaquero Hugo Soto i Espinosa Angel Vaquero i El Hamdouni Héctor Villar i Muñoz Borja Villarroya i Bueno Bruno Villarroya i Bueno

Victorianes i Victorians

Nicolás Bataller i Lacoba President Infantil

192

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

NOVES FALLERES I FALLERS

Ángel Vaquero i El Hamdouni

Victorianes i Victorians

193

Rodrigo Bataller i Pérez

LA FALLA

infantil

196

Secció Especial

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

TINC UNA IDEA

Dani Barea Artista Julio Lahuerta Crítica

197

He tingut una gran idea no m’ho puc explicar, de les ARTS i LES CIÈNCIES m’acabe d’enamorar.

Recorrerem diverses arts que sense cap dubte cal imaginar, molt grans i belles idees que ens faran pensar.

Us presente l’art de la PINTURA de gran bellesa i passió, que per molts anys que passen ens alegra a tots el nostre cor.

Després tenim la FILOSOFIA que amb gran amor i harmonia, ens complau el cor i ens ompli de saviesa a totes i tots.

La Falla infantil

Tenim al centre a EINSTEIN el gran entusiasta i pensador, que cada idea que tenia feia una molt gran labor.

198

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Mai oblidar la nostra MÚSICA el nostre “PAQUITO EL XOCOLATER”, pasdoble sense dubte internacional quan ho sentim ens fa emocionar.

Continuem amb la DANSA Quina meravella sense igual, al ritme de la música no parem de ballar.

Les ratetes presumides només volen cantar i ballar, per això a la Nostra València no deixem de gaudir i dansar.

Tenim també el TEATRE no podem ni pestanyejar, les marionetes ens apassionen ens enamoren sense parar.

Seguim amb el CINEMA el nostre Mestre CHARLOT, amb la bella MARILIN del cinema la millor.També tenim l`ARQUITECTURA la senyoreta no deixa de dibuixar, el que en un futur serà grans edificis que al cel aplegaran.

Aquesta és LITERATURA el QUIXOT és sense igual, la més gran obra escrita que mai s`oblidarà.

Per últim la CUINA no hi ha més que ens agrade que una molt bona paella, ens fa gaudir de plaer al més pur estil valencià.

La Falla infantil

199

RECORDS

gràfics

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

202

Records gràfics

203

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

204

Records gràfics

205

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

206

Records gràfics

207

DELEGACIONS creatives

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

210

211

de playbacks infantils

V

a arribar el playback infantil. En un principi la idea de María Jesús i Andrea, com a delegades de l’equip de playback dels nostres infants, estava plasmada per a poder realitzar un musical de Disney basat en la pel·lícula de Tarzan. Parlant amb els nostres infantils i veient que totes les xiquetes i tots els xiquets gaudien tant amb la pel·lícula Encant, decidírem donar-li un canvi al nostre playback. Després de diverses reunions, des de la delegació decidírem començar a crear el musical d’aquesta pel·lícula, on vam utilitzar les tres cançons més significatives.

Al mes de juny, vam posar les llistes perquè s’anaren apuntant tots els infants que volgueren ballar. S’apuntaren per a crear un grup de comunicació amb les mares i els pares. I va arribar el grup de Whatsapp! Estava la incertesa de les mares i pares que volien saber quan s’anava a assajar amb les infantils. Els assajos eren un dia per setmana, ja que estàvem en estiu i molta gent estava de vacances. Gràcies a la participació i il·lusió de totes i tots, aconseguim crear Encant.

Aquest musical està format per tres cançons en què totes i tots els participants van ballar. Ens agradaria destacar la implicació tant dels més xicotets com dels més majors per poder haver dut a terme aquest playback.

El vestuari es va basar en la vestimenta tradicional de Colòmbia, ja que aquesta pel·lícula està ambientada en aquell país. Totes i tots anaven de blanc i roig i les xiquetes i els xiquets més petits amb maraques.

Després de tants assajos, per fi va arribar el dia on els nostres infants es van poder lluir i gaudir malgrat la pluja. Totes i tots van eixir molt contentes i contents.

Els volem agrair que continue viva aquesta il·lusió de participar en aquest certamen i que puga continuar durant molts anys més. Nosaltres, com a delegades, ens sentim molt orgulloses i felices del treball. Tornarem amb més il·lusió i molts més balls.

María Jesús i Andrea Equip de playback d’infantils

El vestuari es va basar en la vestimenta tradicional de Colòmbia Abans d’acabar, la delegació de playbacks vol donar les gràcies a totes les persones que durant tants anys han participat, a totes i tots que ens han ajudat, aconsellat i motivat per a continuar any rere any. Això no és un comiat, si no un fins ara, perquè l’equip tornarà amb moltes més ganes i idees. Però, sobretot, volem donar les gràcies a totes les amigues i amics que ens han donat suport i mai ens han deixat soles, gràcies a ells hem format un meravellós equip de playbacks sempre.

A tota la falla, sempre vos animarem a participar, sabem que costa perquè cal emprar molt de temps, però la família i el casal que es crea és totalment meravellós.

Delegacions creatives

DELEGACIÓ

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

212

213

DELEGACIÓ

d ’ornamentació de carrer

La idea tractava de dividir als més menuts de la nostra comissió en un nombre de grupets, per tal de dibuixar requadres al carrer, corresponent un a cada grup. En aquests, els infants de la falla plasmarien la seua creativitat artística, ambientada sempre en l’esperit faller que porten dins, ja que això es fa pocs dies abans de la setmana gran de la nostra estimada festa. La principal intenció d’aquesta idea era i és, una major implicació dels més petits durant els dies de la plantà, ja que mentre els majors es dediquen a plantar el

Esperem que els infants estiguen preparant ja aquesta vena artística, i que totes i tots junts gaudim de totes les activitats falleres monument faller, els infantils podien participar en la preparació del nostre barri de cara a la setmana fallera. És evident que del tema de dades, parlem d’uns dies abans del 14 de març, especialment el cap de setmana que li precedeix. El qual, des de fa alguns anys, també coincideix amb el dia del concurs de paelles. Per tant, en un mateix dia es produeix la

unió d’activitats tant per a la comissió major com per a la infantil, i poder demostrar i gaudir del sentiment faller que a totes i a tots s’uneix durant aquesta època de l’any.

Hem de mencionar que aquesta idea també va, en certa part, dirigida a homenatjar a un conegut barri del nostre poble com és el “Barri Obrer”. En les seues festes, celebrades entre la segona i tercera setmana d’agost, l’activitat més popular és el concurs de pintura sobre asfalt. És per tot això, que arran de la bona acollida que va tenir la idea el primer any, des de la delegació es va prendre la decisió de continuar amb aquesta al llarg dels anys, i per tant, aquest 2023, les actuals delegades, continuarem donant-li aquest petit privilegi als infantils. Esperem que els infants estiguen preparant ja aquesta vena artística, i que totes i tots junts gaudim de totes les activitats falleres que ens esperen.

Salutacions.

Delegacions creatives

F

a ja set anys que Vicent, el nostre president per a l’exercici 2016-2017, va proposar a la delegació d’ornamentació una innovadora proposta per a la decoració del nostre carrer. A partir d’aquest moment, els delegats junt amb el president i aquelles persones que han estat sempre disposades a donar suport, van començar a portar endavant aquesta idea. A les persones, a les quals ens referim, els volem agrair estar sempre al nostre costat, ja que tot això tampoc seria possible sense elles i la seua ajuda.

Irene Alcaina i Cristina Palomar Delegació d’Ornamentació

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

214

DELEGACIÓ

215

L

a comissió infantil, com diuen en tots els llocs, són el futur. Però, si veritablement són el futur, com els eduquem per tal què continuen sent els impulsors de la nostra festa? Les falles es viuen, les falles es senten i mitjançant les emocions que vivim falleres i fallers transmetem els valors de la festa.

Una falla és convivència, és germanor. Elles i ells són qui, fent equip, seguiran les tradicions de la nostra comissió. Són moltes les activitats que hem fet durant l’any, aquelles que ja es feien i algunes més que va proposar la infància de la nostra falla.

En Sant Joan, compartirem una vesprada de jocs tradicionals passats per aigua. Des dels més grans que competien fortament per guanyar al mocador, al tres en ratlla humà o a estirar de la corda, fins als més menuts que jugaren entusiasmats al pollet anglès o simplement a mullar-se amb globus d’aigua o, fins i tot, amb poals. Després d’això, tinguérem la sort de comptar amb La Diabòlica de Morvedre que va fer un taller de màscares i posteriorment un correfoc infantil on pogueren participar xiquetes i xiquets; i que va omplir la nostra plaça de nervis, il·lusió i moltíssima llum .

Potser, els qui més gaudiren aquest dia.

El 9 d’Octubre va oferir una gran varietat d’activitats per als infantils mentre que les mares i els pares gaudien del dia. A primera hora tinguérem un taller de modelatge de figures “slow motion”; que va començar construint figures de “Pikachu” de tots els colors de l’arc de Sant Martí i que va acabar creant carabasses de “Halloween”. Tot seguit, va començar el taller de postals nadalenques ; però mentre les xiquetes i els xiquets desenvolupaven les seues millors habilitats artístiques, aquestes es veien eclipsades pels castells inflables que creixien al mig de la plaça. Durant unes hores, la nostra comissió infantil va botar, cridar i riure més que mai.

En arribar “Halloween”, una de les èpoques preferides dels nostres infantils, férem una festa terrorífica. Fantasmes, bruixes, catrines i molts més personatges arribaren a la festa. Entraren al cassal ple de teranyines, aranyes, música terrorífica i uns tallers per a crear una decoració de por! No se’ns oblida una desfilada de models amb tot tipus de disfresses que va guanyar una núvia cadàver amb una disfressa meravellosa.

Les Trobades a Faura encantaren a la xicalla de la nostra falla. Es talla el carrer per a dedicar un dia sencer a les nostres comissions infantils. Donar-

li la importància que es mereixen, és dedicar el nostre temps a les sues necessitats, és fer-los protagonistes exclusius per un dia. Aquest dia vaig veure xiquetes i xiquets feliços, entusiasmats fent un taller darrere d’un l’altre, col·leccionant totes les manualitats, àdhuc, fent més d’una per a donar-li als seus germans o amigues més properes.

Va arribar desembre i calia acabar l’any amb una activitat especial. Una excursió per gaudir en família. Així, quedarem en Sant Esperit i pujarem fins a la creu. Sí sí, com llegiu! Famílies amb menuts s’apuntaren a l’aventura; una aventura que compartirem amb les mascotes de les famílies.

Com no, havíem d’aprofitar el dia, i per això vam acabar fent les entrevistes infantils per al llibret.

Simplement, veient les fotografies podem escoltar les rialles de les xiquetes i els xiquets mentre conversaven.

I, finalment, després de tot això, ens hem portat bé, no? Així doncs les Seues Majestats Reials d’Orient aplegaren al nostre cassal i portaren la il·lusió, i com no, uns regalets per als més menuts.

No s’ oblidem d’allò que queda per fer, d’allò que més esperem, tant els més menuts com els més grans: les Falles.

Delegacions creatives

d ’activitats infantils

Alejandra Vaquero, Lidia Valls, Sergio Carnicero, María Rajadell, Carlos Jaraba i Juanjo Bataller.

Delegació d’Infantils

EXERCICI actual

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

218

Exercici actual

219

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

220

Exercici actual

221

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

222

Exercici actual

223

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

224

Exercici actual

225

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

226

Exercici actual

227

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

228

Exercici actual

229

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

230

Exercici actual

231

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

232

Exercici actual

233

CREACIÓ literària

236

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

EL PREMI COMFET, UN PREMI PER A LA COMISSIÓ INFANTIL

L

a Comissió d’Estudis Fallers va néixer fa ja més d’una dècada amb la finalitat de recuperar i difondre la història de la festa fallera a Torrent. Com a associació cultural privada independent, i sense ànim de lucre, se sustenta sobre la base de les quotes dels seus associats i la subvenció que el departament de Cultura de l’Ajuntament de Torrent ens aporta cada any.

Durant aquests anys hem digitalitzat més d’un miler de llibrets de les comissions de Torrent, des de 1942, i en aquests moments s’està començant amb la digitalització de l’arxiu documental i fotogràfic, la intenció és que durant el present 2023 ja es puga consultar tota aquesta informació en la pàgina web de l’associació.

A més de la labor arxivística, des de 2012 participem en les setmanes culturals organitzades per les diverses comissions de

Torrent, assessorant i facilitant informació, i realitzant xerrades i taules rodones. Dins de l’àmbit de publicacions hem editat el Catàleg de llibrets. LXXXV anys de llibrets de falla torrentins (1928-2013), la Revista d’Informació Fallera (RiF), el llibre Memòria del Foc, i la coordinació del granerer, llibre oficial de les falles de Torrent, en col·laboració amb la Junta Local Fallera de Torrent. A part de les exposicions privades dutes a terme per comissions en les quals hem participat, en l’àmbit institucional hem realitzat en l’Espai Metropolità d’Art de Torrent les exposicions Cent anys de premsa fallera, comissariada al costat de la Federació de Falles BenicalapCampanar, en 2013, LXXXV anys de llibrets de falla torrentins (1928-2013), en 2014, i l’Arxiu gràfic i documental de la Junta Local Fallera, en 2015.

Corria l’any 2016 quan la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent ens plantegem crear un

Boro Císcar Federació Lletres Falleres

premi que reconegués el llibret o l’apartat infantil dels llibrets de falles, en realitat mai ens plantegem organitzar cap concurs, però va ser una proposta que ens va plantejar el company Ferran Martínez, i després de dos anys, en els quals véiem que no podíem atendre l’organització del concurs, decidim convocar-lo per a l’any 2017, integrat des del primer moment en els premis de la Federació de Lletres Falleres.

La primera qüestió que vam posar sobre la taula va ser que és el que volíem valorar, més encara en un espai com és el llibret infantil, on tantes coses i formats tenen cabuda. Lògicament, el premi té la finalitat de reconéixer la qualitat dels continguts i el disseny, des d’un punt de vista pedagògic i cultural, tal com resen les bases del concurs, però sobretot en el que volíem incidir era que fora el reconeixement a un llibret infantil per a un públic infantil.

Creació literària

237

238

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

La temàtica, format, presentació, seccions, etc., haurien de ser totalment lliures, solament havia de ser obligatori que inclogués l’explicació de la falla infantil. Una vegada elaborades les bases ens vam adonar que per a aconseguir reconéixer el millor llibret infantil, l’elecció no podia ser realitzada per adults. Així que decidim que el jurat fos compost per tres membres de diferents comissions de Torrent infantils, i tres adults, un d’ells docent que

L’experiència durant aquests anys que porta el concurs ha estat francament molt positiva i també sorprenent valorés el llibret per la seua aportació didàctica i pedagògica, un altre lingüista que revisés la correcció i qualitat de textos, i finalment un dissenyador que puntués la maquetació i originalitat de la presentació. Tots els membres del jurat es reuneixen i puntuen individualment, fins i tot els tres membres infantils, a fi d’evitar que influïsquen els uns sobre els altres.

L’experiència durant aquests anys que porta el concurs ha estat francament molt positiva i també sorprenent. En moltes ocasions ens trobem amb estupends llibrets infantils al nostre judici, que, en canvi, a ulls d’una nena o d’un nen no susciten a penes atenció, com a anècdota contaré l’ocorregut en una edició del concurs. Els llibrets que es presentaven estaven tots col·locats sobre la taula, un d’ells destacava per l’obstinació que havia realitzat la comissió en la seua presentació, similar a una carpeta escolar, i en el seu interior diverses fitxes didàctiques per a emplenar, acolorir i realitzar passatemps, tot això acompanyat dels seus corresponents llapis i mines de colors. Les nenes i els nens del jurat infantil, a la primera ullada, va ser el primer que van descartar, un a un i de manera individual, enfront d’aquesta situació, i una vegada acabada la valoració dels llibrets, els preguntem als tres perquè havien apartat tan ràpidament aquell llibret que tant cridava l’atenció als adults, la resposta va ser unànime, no anaven a puntuar a un llibret que els recordés les seues activitats escolars.

En primera convocatòria del premi en 2017, la comissió guanyadora va ser Falla La Marina, del Port de Sagunt, per cert, amb una portada del llibret poc infantil que va suscitar algun comentari jocós. A l’any següent la Falla Reis Catòlics de Silla es va alçar amb el guardó amb un llibret joc de taula dirigit directament al públic infantil, igualment en 2019, la Falla Sant

“

239

Joan d’Alzira, va apostar per una recreació d’aquells Jocs Reunits Geyper en versió fallera, guanyant el premi.

L’any 2020 va ser una sorpresa, ja que la comissió guanyadora, Falla Plaça Major de Carcaixent, presentava un llibret infantil independent del llibret de la comissió gran, que reproduïa el conegut diccionari escolar Diccionari vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà de Francesc Ferrer Pastor, de l’editorial Denes, igual que en altres ocasions créiem que anava a ser ràpidament eliminat pel jurat infantil en ser una cosa que els recordes a les tasques escolars, una vegada feta l’elecció els preguntem sobre aquesta qüestió i ens van dir que no és el mateix unes fitxes o tasques escolars que aquest diccionari, que sí que els ajudava a realitzarles, interessant.

En l’edició de 2021 la Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna, que va ser la gran vencedora dels Premis de Lletres Falleres, també va aconseguir el Premi Comfet, amb el seu llibret Ales. En aquesta ocasió el jurat infantil estava compost per tres xiquets i el veredicte va ser unànime.

En l’última edició de 2022, la falla guanyadora del premi va ser la falla Plaça Germanies, d’Alzira amb un apartat del llibret infantil dins del mateix llibret amb molt de color i activitats didàctiques que van ficar-se a la butxaca als infants del jurat.

Des de la COMFET animem a la participació en el concurs i enfront del dubte, que moltes vegades ens fan, que cal fer per a guanyar el premi, sempre els diem: pregunteu-ho a les xiquetes i els xiquets de la vostra comissió.

Creació literària

sempre els diem: pregunteu-ho a les xiquetes i els xiquets de la vostra comissió

240

DOS GIRA-SOLS 6.30 del matí. Lara veu l’hora. Hi ha temps!

6.50 hora d’afanyar-se per arribar.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Es va vestir, va anar a la cuina, i agafà dues galetes.

7.30 Com passa el temps!

No li agradava arribar tard a l’institut.

Entrà i corregué a abraçar a Inés. Es espantà i li cridà però esclataren a riure.

Hora del pati, quedaren on sempre, al banc davall d’un arbre amb flors molt acolorides.

Era magnífic!

Lara es girà, mirà a Inés i preguntà: A tu t’agraden les flors?

Li mirà sorpresa i li respongué: Si m’agraden sobretot els gira-sols, són molt bonics i semblen que t’estiguin somrient.

Lara volia regalar-li flors a Inés per San Valentí per la seua amistat, no hi havia tingut una amiga tan bona.

Adriana Muñoz i Botella Alumna de 5é de primària Estudia al C.P. Cervantes de Port de Sagunt

A la vesprada, Lara anà a la platja a passejar i prendre el sol. A la nit sopà hamburguesa amb formatge i bacon, boníssima.

No podia adormir-se, nerviosa per l’endemà pensant en els gira-sols, no volia desbaratar-ho.

14 de febrer. Lara feu el mateix de tots els dies: dutxarse, desdejunar, vestir-se i anar a l’institut. Volia donar-li els gira-sols a Inés a l’hora del pati i així tinguera temps per a reaccionar sense pressa i tranquil·litat.

Per fi l’hora del pati, on sempre, parlaren de la vida.

Llavors, Lara li digué a Inés: Recordes quan et preguntí si t’agradaven les flors? Inés contestà si, s’acordava.

En aqueix moment Lara tragué un gira-sol súper bonic i li ho donà.

Aquell gira-sol fou súper especial, tenia un pètal blau.

Pot semblar impossible però si era blau, un blau cel. Inés en veure el gira-sol somrigué i besà a Lara. Gràcies!

S’abraçaren a l’eixida de l’institut i cadascuna a sa casa.

Creació literària

241

242

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

ARRÒS AMB BLEDES I FESOLS Passen dels tres i mitja de la vesprada un divuit de març amb molt de vent. MARÍA, una dona de 67 anys està asseguda en el sofà fent-li cosquerelles a l’esquena al seu net ALBERT, de 7 anys. En el sofà d’enfront, intenta pegar-se una becadeta JOAN, el iaio de 71 anys.

MARÍA (senyalant amb el coll) Mira al teu iaio! Fins rebentar com Sangonereta! Quatre plats d’arròs en bledes i fesols que s’ha menjat el condemnat. Això serà de traca.

ALBERT Si! Per favor! Anem a tirar petards a la falla! Per fa, per fa!

MARÍA (amb un crit ensordidor) JOAN! JOAAAAN! JOAN (desorientat, incorporant-se, amb els ulls mig tancats i cridant més en cara) MARÍÍÍÍA! Què passa alguna cosa? Hi ha foc?

Alberto Rey i García Director Creatiu Veus Produccion

MARÍA (irònica) Foc? Demà a la nit de Sant Joan…

ALBERT (tapant- se el nas) I ara què fem, iaia?

JOAN Aleshores que passa tant de crit? Quasi em dona un infart…

MARÍA No tindràs una mascareta d’ aquestes del COVID per ací, no? Mare meua, el vent ve de ponent i ens va a ofegar. (Fent cara de pudor) Mare meua! Quin bufit! (trau el ventall del bavi i comença a ventar-se).

ALBERT Podem anar baix a la plaça a tirar coets?

JOAN (recol·locant-se cap a dins en el sofà per a no sentir tant de soroll) Quan es facin les cinc.

MARÍA A plegar de nou l’orella! Quina cara més dura que tens Joan!

S’escolta un pet fragorós per part de JOAN i a continuació comença a roncar.

MARÍA La mare que la parit! No, si ja sabia jo que m’anava a donar la vesprada, la nit i la vida màrtir.

ALBERT (amb la mascareta i inquiet) Iaia, què fem?

MARÍA Tu coneixes l’origen de la paraula falla, carinyo?

No? Molt bé, la paraula falla, a l’ època medieval significava torxa, un grapat de vegetals que és prenien i servien per il·luminar. I d’aquells focs, aquestes cendres.

ALBERT (abaixant-se la mascareta) Però jo vull baixar a la plaça. Vinga iaia, per favor!

243

MARÍA (cridant amb violència) JOAAAAAAAAAAAN! JOAAAAAAAAAAAAAAN! (agafa un dels coixins del sofà i el llança directe al cap).

JOAN (sobresaltat) QUÈ ESTÀ PASSANT?!?

JOAN Per favor, carinyet, fins les cinc no està obert el casal. Falta més d’una hora…(suplicant a la seua dona i al net) Per favor, deixeu-me fer una becadeta. Que porte un mal de panxa, que necessite dormir una miqueta… (recostant-se de nou i tancant els ulls).

MARÍA JOAN! JOAAAN! La respiració és completament profunda i JOAN comença a roncar.

MARÍA Ni Joan, ni Joanna. Aquest home meu… (mirant al cel) Sant Jaume per favor que continue respirant pel nas.

Una successió de pets van retrunyir al menjador.

Creació literària

MARÍA El xic, que vol que baixes amb ell a la falla.

244

MARÍA (ventant-se) Si ja me’l va dir ma mare, Sant Vincent Ferrer era el bo…

ALBERT (amb la mascareta pujada) Iaia, ara que fem?

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

MARÍA No respirar, fill meu. Quina angoixa.

ALBERT M’avorrisc, iaia.

MARÍA Per què no lliges un poc? T’agrada llegir, no?

ALBERT Si, i també m’agrada escriure.

MARÍA (abraçant-lo) Si és que tinc al millor net del món.

ALBERT Iaia, tens els llibres de Harry Potter?

MARÍA No, però et diré un cosa. És importantíssim que lliges. Saps per què?

ALBERT Per a ser molt llest.

MARÍA Més important encara. Per al fet que segueixes lliure. Sabies que la paraula llibre i llibertat, en llatí és “liber”, la mateixa? Ben curiós, no et sembla?

Joan de nou asustat, és incorpora ràpidament amb els ulls com a un mussol. Veu lleugerament a la seua dona tancant els ulls.

ALBERT Si tu ho dius…

JOAN Sempre la mateixa merda! Com vós fotre que estiga a gust, descansant! No puc fer una becadeta mai, ni a ma casa! Estic fart! (ix del menjador).

MARÍA Va a missa, xiquet. Llig, com la iaia, no sigues com el teu avi. Mira’l, ací tombat, que pareix un sac ple de creïlles.

MARÍA (rient) Clar, ell dormint i nosaltres ofegant-nos, això està de categoria suprema. Aquest Joanot diu unes favades.

ALBERT Ara mateix, jo diria ple de bledes i fesols. De gom a gom.

ALBERT (rient) Mai millor dit, iaia. Creus que s’ha enfadat de veritat?

MARÍA Vaig a fotre-ho una miqueta. Vaig a despertar-lo, i ens farem els dormits, d’acord?

MARÍA El borinot del teu iaio? Te un cor més gran que tota València. De segur que en un momentet està ací de nou. Tu no facis cas. És tot amor. Mai li digues que t’he dit això. És el nostre secret.

ALBERT (rient i deixant els ulls mig tancats) Si, si, per favor.

MARÍA JOAAAAAAN! JOAAAAAAAAAAAAAAN! (segons de silenci, exceptuant els rebufits i roncs de Joan dormint) MARÍA JOAAAAAAAAAAAAN!

ALBERT D’acord, iaia.

MARÍA Per cert, saps quina és l’etimologia de la paraula amor?

ALBERT No, quina?

245

Una sèrie de sorolls comencen a apropar-se al menjador.

S’identifiquen els sorolls com a pets. Joan apunta el cap per la porta del menjador.

JOAN (vestit amb la brusa fallera i la panyoleta) Que li dius al xiquet?

MARÍA Que vens a arreplegar-ho amb la banda de música?

El de la trompeta ets tu, no? Mare de deu, no faig mes arròs en bledes i fesols. Els quadres del corredor estaran plorant!

JOAN Per favor! Albert, alça, posat la brusa i anem-nos-en!

MARÍA Vinga Albert, ràpid. Trau el teu iaio abans que em criden els veïns per a queixar-se dels sorolls.

JOAN Albert, que t’estava dient la iaia? De segur que res bo.

MARÍA Li ensenyava coses.

JOAN Què coses?

JOAN Precisament, Albert, és la millor definició de falla que he escoltat en la vida.

MARÍA (amb sorpresa) Eres molt llest, amor meu. Vinga, vine, dona’m una abraçada.

Quan van a abraçar-se, María s’acatxa i se li escapa un pet.

MARÍA Respecte a les falles. Ja saps que està en l’edat de preguntar i jo en la de contestar.

JOAN Collonut, fitxada per a la banda de música! Ja tenim altra trompeta!

JOAN I jo en quina edat estic?

ALBERT (amb la mascareta pujada) Adeu, iaia!

MARÍA (fent el gest de tirar-se una bufa) T’ho dic?

JOAN Si això és el que t’ensenya la teua iaia de les falles, anem malament. Vaja conversa amb el xiquet.

ALBERT (després de reflexionar mentre és posa la brusa i la panyoleta) Crec que acabe d’entendre tota la conversa amb la iaia. (La iaia el mira amb preocupació i el iaio amb cara de pocs amics) Has volgut dir-me que les falles són llum, que ens fan lliures i que són com una família?

Joan i Albert se’n van del menjador.

MARÍA Exagerats! Per un gos que vaig matar… (agafant el ventall i ventant-se) La mare que va, si que fa oloreta, si. (tus) Hi ha que vore les criatures, la capacitat que tenen de comprensió, pareix mentida que tinga 7 anys el meu Albert. Que llest i que bonic és. Espere que d’ací a uns anys, quan siga major ens vulga tant com ara i se’n recorde de nosaltres. Ai, el meu xiquet.

Creació literària

MARÍA El seu origen prové del prefixe am-, que vol dir mare. La paraula amor està relacionada amb l’amor familiar, de la mare. I per exemple, l’amor entre amics és diu amistat. Porta el prefixe am- també.

T’ho dic, perquè no vull que mai tingues dubtes de l’amor que sent el iaio per nosaltres. Va passar una guerra sense mare i eren set germans, recordat.

La lleialtat i l’amor són els valors més grans que te el Joanot. Ens adora, Albert. Però com que soc un poquet bruixa, m’agrada fer-li de rabiar.

246

CASAL FALLER…ON

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Vicente Cuenca i Teruel President de l’A.C. Falla La Victòria 2016-2017

O

n naixen les nostres arrels falleres? On naixen els nostres sentiments per la nostra festa? On es cuina a foc lent tot allò que volem que ocórrega durant l’any? On coneixem de veritat els secrets per a poder celebrar les nostres benvolgudes falles?

Aquestes són algunes de les preguntes que em faig de vegades. Però, que té una única resposta, en el casal faller. De vegades, el gran oblidat per algunes i alguns.

Què hauria sigut de la generació del vint-i-set?

Figures il·lustres de la nostra literatura com Rafael Alberti, Federico García Lorca, Pedro Salinas, Dámaso Alonso entre d’altres sí no s’hagueren ajuntat al seu Casal de l’Ateneu de Sevilla que els va unir per sempre.

Doncs sí, són els casals on es dona vida a la nostra festa, tot es planifica des del casal.

Aarón Casas i González President Infantil de l’A.C. Falla La Victòria 2020-2021-2022

La història dels casals a València comença a l’inici dels anys quaranta. La festa pateix una transformació al seu enfocament on prevalen els aspectes més religiosos i el pla organitzatiu. El col·lectiu agrupat en comissions, necessita un lloc, un lloc on reunir-se i establir els seus llaços de companyonia i passió per la festa, és a dir, un Casal Faller.

A la fi dels anys quaranta, el compositor d’Aldaia Bernabé Sanchís Porta compon una peça amb el títol d’aquestes petites o grans, segons casos de locals i plantes baixes on es reuneixen falleres i fallers. La lletra és d’un altre aldaiero José María Alcàsser i li ho va dedicar a un altre insigne valencià, Luis Casanova, faller, defensor de les tradicions valencianes i president del València.

Doncs bé, en l’actualitat hem de continuar treballant el concepte “fent casal” que la veritat queda molta feina per fer.

El col·lectiu agrupat en comissions, necessita un lloc, un lloc on reunir-se i establir els seus llaços de companyonia i passió per la festa, és a dir, un Casal Faller.

Creació literària

247

248

“

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

El nostre present i futur passa per donar coneixements a l’escola fallera que és El Casal, a les nostres falleres i fallers que comencen a conéixer la festa donar-los aquesta formació perquè la festa seguisca el seu camí i millore amb el pas dels anys, sempre hi ha marge de millora

El nostre present i futur passa per donar coneixements a l’escola fallera que és El Casal, a les nostres falleres i fallers que comencen a conéixer la festa donar-los aquesta formació perquè la festa seguisca el seu camí i millore amb el pas dels anys, sempre hi ha marge de millora. Que aprenguen què és la festa fallera, que totes i tots tenim una responsabilitat, perquè la festa continue. Tenim uns drets i obligacions que van unides, de la mà.

Aquest és el nostre treball, ensenyar a la nova fornada de falleres i fallers, on ? En El Casal Faller.

Per sort tenim present i futur en el nostre Casal de la nostra benvolguda falla La Victòria.Tenim pedrera per a continuar creixent i un d’ells és Aarón Cases de qui tinc la sort de ser amic.

“Casalero” de naixement i un dels grans presidents infantils que ha tingut la nostra falla. Encara tinc en el meu record quan era president de la nostra

comissió com em preguntava pel treball que es feia en la falla, sempre ajudant en la plantà, en tots els actes possibles i sempre en el casal.

Bò, ací us deixe amb Aaron contant què és per a d’ell “El Casal…On”.

Hola a totes i tots, soc Aarón Casas Hernández. He sigut president infantil de la falla la Victòria entre els anys 2020-2022. En aquests tres anys, per a mi el casal va ser com la meua segona casa i gràcies a la falla et sents com en una gran família i aquests sentiments mai s’obliden. Jo ja no soc el president infantil, però sempre que estic a la falla o al casal em sent com a casa, que estic amb la meua família perquè després de tants anys anant al casal totes i tots són com la teua família. Ara tinc 14 anys i des que era xicotet per a mi tant els menuts com els majors formen una unió, família perfecta i així

és. Jo m’emporte moltes amistats d’adults com d’infantils, i la veritat que mai les vaig a oblidar.

Espere que mai es trenque la unió familiar perquè anar a la falla i desfilar no és ser faller, ser faller és tindre sentiments estar orgullosos de la teua falla i, sobretot, és ser faller durant tots els dies de l’any, no una setmana, sinó sempre. Mai oblidaré el que em va passar al casal en l’any 2016. Una persona molt especial, Vicente, en aquell moment president, li preguntava moltes coses de com era ser president i ell és una de les grans persones que m’emporte de la falla perquè ell m’ha ensenyat com és ser faller i com és el món de les falles, així que li he de donar les gràcies. Moltíssimes gràcies, perquè gaudisc de les falles… On? Al casal faller.

Creació literària

249

ACTIVITATS

infantils

252

ASSAMBLEA INFANTIL

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Lidia Valls i Sánchez Fallera de l’A.C. Falla La Victòria

des de la nostra falla, pensarem a donar veu a aquestes xicotetes idees que qualsevol dia poden ser les més grans

I D’ON NAIXEN LES IDEES? Dels pensaments primerencs, dels més innocents, dels pensaments sense paüra, sense vergonya…

Moltes vegades els majors desaprofitem les idees per pensar que són una bogeria, i no només les nostres idees o les idees d’altres persones, sobretot ho fem en les idees de les xiquetes i els xiquets.

Però les seues idees són valentes perquè expressen el que volen, allò que els agrada sense por de ser rebutjades; són innovadores perquè es deixen portar per la seua imaginació i il·lustrades perquè dibuixant-les les expressen millor; són grandiloqüents perquè parlen amb convenciment, expressivitat i molt significat, un significat diferent i que solament entén la xicalla; però sobretot són inclusives, perquè pensen en totes les xiquetes i els xiquets.

Dia a dia busquem incloure activitats i altres coses per a la infància dins de la nostra festa i moltes vegades no tenen l’acollida que ens

imaginàvem, simplement i irònica reproduïm activitats, menjars, festes… que es feien altres anys i encantaven però, que hui dia no agraden a cap.

Així doncs, una nit de casal, parlant del llibret infantil va sorgir la idea. Quina és la veritable raó de què els adults elegisquen les activitats dels infants? I si ho fera la comissió infantil? Les activitats serien del seu gust, afegirien als actes el seu criteri, gaudiríem més de la festa, però sobretot, aprendrien què és una falla, com es treballa dins i el gran equip que s’ha de crear per a poder construir aquesta gran festa. Per tot això, des de la nostra falla, pensarem a donar veu a aquestes xicotetes idees que qualsevol dia poden ser les més grans.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDEA Els infants tenen la seua veu, d’aquesta naix la idea de donar-les-hi un lloc a la nostra falla, un espai perquè la comissió infantil puga expressar les seues idees, les seues necessitats i aquelles

253

Aquesta, té un procés que consta de tres parts. Una primera reunió on se’ls va explicar als participants què és una assemblea, com funciona i què rols n’hi ha. Primer, es van repartir els rols principals perquè elles i ells foren en tot moment protagonistes, després se’ls va explicar que estàvem allí perquè expressaren les seues idees per modificar o fer dins de la falla respecte a les i els infantils, idees que en acabant els adults estudiarien per triar quines d’elles es portarien a terme durant l’any faller depenent de la seua viabilitat; i, finalment, les i els participants en l’assemblea opinaren i donaren idees per a fer dins de la falla.

Totes aquestes idees passaren més tard per l’executiva de la nostra falla que escoltaren les propostes de la comissió infantil, de la veu del representants infantils, per decidir quines propostes es realitzarien. A la segona reunió, la comissió infantil va rebre una retroalimentació de totes aquelles idees que havien presentat, escoltant el perquè es durien a terme o no.

Hui dia estem fent les propostes de les nostres falleres i els nostres fallers infantils i continuarem fent-lo, per finalment, fer una avaluació del nivell de realització de les propostes, però sobretot, de tot el que està fruint aquesta comissió infantil.

Activitats infantils

coses que les i els agradaria poder fer. Amb aquest fi es va crear l’Assemblea Infantil.

254

COM FER UN TIK TOK

C

rea el teu primer vídeo de TikTok, i uneix-te a una comunitat de gent creativa que marca la tendència i on reina la companyonia!

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Com crear un vídeo: 1. Prem + en la part inferior de la pantalla.

2. Càrrega contingut de la Biblioteca del teu dispositiu o usa la cambra de TikTok. 3. Afig sons, efectes o filtres, o usa altres eines de la cambra.

4. Comença a gravar el vídeo pressionant el Botó d’enregistrament.

5. Grava el contingut.

6. Prem sobre el tick.

7. Continua editant el vídeo en la pàgina de publicació.

8. Publica el vídeo!!

Pots agregar música o sons a un vídeo Hi ha diferents formes en les quals pots buscar música i agregar-la als teus vídeos. Ací vam mostrar 3 maneres de fer-ho: 1) Abans de gravar un vídeo: Pots buscar una cançó o un so en la llibreria de sons de TikTok abans de començar a gravar el teu contingut. Aquesta és una

bona opció si desitges gravar el teu vídeo mentre escoltes la música o l’àudio: per exemple, per a fer un vídeo de lipsync o una coreografia. Per a agregar un so abans de començar a gravar el teu vídeo: • Toca la icona “+” situada en la barra inferior de la teua pantalla quan òbrigues TikTok. • Des d’ací, toca la icona de “afegir so” situat en la part superior de la pantalla en la pàgina Gravar vídeo.

• Això et portarà a la pàgina de Sons on pots explorar la biblioteca de sons de TikTok, seleccionar el so que desitges i incloure’l per a començar a gravar amb ell.

2) Després de gravar un vídeo: una altra manera d’agregar un so al teu vídeo és incloure’l després d’haver gravat. Aquesta és una bona opció si has fet un projecte DIY, un vlog, etc. i vols incloure un so com a música de fons.

Per a agregar un so després d’haver gravat el teu vídeo: • Toca la icona “+” situada en la barra inferior de la seua pantalla quan òbriga TikTok. • Des d’ací, grava totes les teues preses de vídeo i quan estigues llest, fes clic en la icona de verificació situat en el costat dret.

• Finalment, toca la icona de “sons” en la part inferior,

això et portarà a la pàgina de Sons on pots explorar la biblioteca de sons de TikTok, seleccionar el so desitjat i publicar el teu vídeo.

3) Usa un so que trobes en un vídeo existent: quan estigues desplaçant-te en el teu FYP, també pots trobar sons i tendències en posts de creadors a les quals et vulgues unir, vulgues replicar o crear en la teua pròpia versió. Pots seleccionar el so directament des de la publicació que vist i començar a crear des d’allí. També és important que sàpies que si desitges crear un vídeo a partir d’un so original, l’única manera de fer-lo és utilitzant el so des del vídeo, ja que els sons originals no són a la biblioteca de sons de TikTok. Per a usar un so des d’un vídeo existent: • Toca la descripció del so en la part inferior de la publicació (veuràs un text que es mou, aqueix és!).

• Des d’ací, fes clic a “Usar aquest so” en la part inferior de la teua pantalla. Això ho portarà al panell de creació.

• Ara podràs gravar el teu vídeo mentre escoltes el so que vas trobar en la publicació.

Crea el teu Tik Tok faller, i després puja-ho a xarxes.

Sigueu imaginatius i a divertir-se !

Activitats infantils

255

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

256

258

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

AGENDA D’ACTES FALLERS Dissabte, 8 d’abril Nomenament del president de la nostra comissió per a l’exercici 2023 Víctor Fernández i Llopis.

Dimecres, 27 d’abril Nomenament de la nostra xaranga La Lluna per a l’exercici 2023.

Divendres, 29 d’abril Elecció dels nous representants de l’AC falla La Victòria per a l’exercici 2023, fallera major infantil Valentina García i Zacarías, president infantil Nicolás Bataller i Lacoba, fallera major María Pérez i Roca i president Víctor Fernández i Llopis.

Dissabte, 30 d’abril Presentació dels artistes fallers, Dani Barea per al monument infantil i Ximo Martí per al monument gran.

Carrera de la dona per a la investigació del càncer de mama de l’associació Amuhcanma.

Dissabte, 28 de maig Elecció de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt i dinar de representants de comissions de l’exercici 2022 i de l’erxercici 2023 Dissabte, 11 de juny Proclamació de les falleres majors de la nostra falla, María Pérez i Roca i Valentina García i Zacarías.

Dissabte, 18 de juny Proclamació de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt de l’erxercici 2023.

Diumenge, 19 de juny Campionat de vòlei platja, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Divendres, 24 de juny Celebració de la festivitat de Sant Joan, amb jocs d’aigua i tallers de correfocs. Per a finalitzar, amb el nostre primer correfoc infantil, on van participar infants i majors, amenitzada amb música tradicional valenciana de dolçaina i tabal, amb la col·laboració de la coia de dimonis de la Diabòlica de Morvedre i Garramaxa.

Diumenge, 26 de juny Campionat de futbol sala, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Dimarts, 3 de maig Elecció del nou president de Federació Junta Fallera de Sagunt Ramón Jarque.

Dissabte, 2 de juliol Exaltació de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt i les seues corts d’Honor

Dissabte, 7 de maig Ofrena a la Mare de Déu a Sagunt.

Dissabte, 9 de juliol Campionat de futbol sala infantil, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Diumenge, 8 de maig

Diumenge, 11 de setembre Campionat de futbol 7, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Divendre, 16 de setembre Sopar de sectors dels reprsentants de les distintes comissions de FJFS Dissabte, 17 de setembre Concurs de paelles de Federació Junta Fallera de Sagunt a Gilet, organitzat per l’A.C. Falla Gilet.

Dissabte, 24 de setembre Certamen de Playbacks dels majors a les instal. lacions de Sagunt.

Diumenge, 25 de setembre Certamen de Playbacks dels infants a les instal. lacions de Sagunt.

Diumenge, 9 d’octubre Celebració del Dia de la Comunitat Valenciana a la plaça Pablo Picasso, amb despertá, mascletà, paella gegant i jocs infantils i de taula.

Dimecres, 12 d’octubre Ofrena de la Verge del Pilar, organitzada per la casa d’Aragó de Sagunt.

Diumenge, 20 de novembre VII Trobada Fallera a Faura amb jocs infantils i postriror dinar.

Diumenge, del 9 al 11 de desembre Setmana cultural de l’AC Falla La Victòria i commemoració del nostre 50é aniversari.

9 de sesembre, per la vesprada, inici de la nostra setmana cultural, amb la recuperació del nostre grup de danses.

11 de desembre, a les 11.00 h celebració del nostre 50é aniversari al saló d’actes de Begonya. Al acabar, vi d’honor.

Dimarts, 3 de gener de 2023 Visita dels betlems als casals fallers a les 16.50h. i a partir de les 17.05 h. visita dels Reis Mags, acompanyats per representants de FJFS. Dijous, 5 de gener de 2023 Cavalcada de de Reis Mags, amb la participació de les falles de la comarca.

Dissabte, 21 de gener de 2023 A les 16.00 h. a la Casa de la Cultura, presentació de les nostres falleres majors i la seua Cort d’Honor.

En acabar, sopar als salons del Restaurant El Faro.

Divendres, 3 de febrer de 2023 Nit d’Albades del Sector III, amb falles de Sagunt.

Divendres, 10 de febrer de 2023 Nit d’Albades del Sector I, amb falles de Port de Sagunt.

Dissabte, 11 de febrer de 2023 Sopar de germanor al saló Huerto de Santa María de El Puig.

Divendres, 17 de febrer de 2023 Nit d’Albades del Sector IV, amb les comissions de Faura i Gilet.

Dissabte, 18 de febrer de 2023 Al matí, bateig del nostre monument faller.

A la vesprada, Crida a càrrec de la Fallera Major de la comarca.

Divendres, 24 de febrer de 2023 A les 20.00 h. inauguració de l’exposició de fotografies de les Falleres Majors de Federació Junta Fallera de Sagunt. A continuació, nit d’Albades del Sector II, que inclou falles del Port de Sagunt

entre elles la nostra falla. També es repartiran les recompenses als membres de la nostra comissió.

Dissabte, 25 de febrer de 2023 A la vesprada, cavalcada de disfresses a Sagunt.

Diumenge, 26 de febrer de 2023 A la vesprada, entrega pasdobles fallers a les Falleres Majors de FJFS. Dilluns, 27 de febrer de 2023 A la vesprada, presentació del nostre llibret al Centre Cívic del Port de Sagunt.

Dissabte, 4 de març de 22023 Pel matí entrà la murta A la vesprada, cavalcada de l’Humor Faller a Port de Sagunt. Partirà des de l’avinguda del Mediterrani, per l’avinguda de Camp de Morvedre, fins a l’avinguda de la Hispanitat.

Diumenge, 5 de març de 2023 A la vesprada, entrega de premis culturals i esportius de la FJFS. Diumenge, 12 de març de 2023 Al matí, tradidional ornamentació de carrers amb conscurs de pintura de quadres infantils.

Al migdia, concurs de paelles a l’avinguda Camp de Morvedre, al costat de la plantà del nostre monument gran.

SETMANA FALLERA Dimarts, 14 de març de 2023 Plantà oficial de les falles.

Dimecres, 15 de març de 2023 A les 09.00 h. despertà i desdejuni.

A continuació visita dels jurats als monuments.

A les 15.00 h. concentració a la carpa per a visitar Gilet i Faura.

A les 23.00 h. disco-mòbil amb DJ Lagarto.

259

Dijous, 16 de març de 2023 A les 09.00 h. despertà i desdejuni.

A les 15.00 h. concentració a la carpa per a visitar les falles de Sagunt i el lliurament de premis.

A les 23.00 h. ball amb l’orquestra Cougart.

Divendres, 17 de març de 2023 A les 9.00 h. despertà i desdejuni.

A les 15.00 h. concentració a la carpa per a visitar les falles de Port de Sagunt.

A les 23.00 h. ball amb l’orquestra Supersònica.

Dissabte, 18 de març de 2023 A les 9.00 h. despertà i desdejuni.

A partir de les 10.00 h. Dia del Xiquet amb jocs diversos.

A les 17.00 h. més activitats infantils .

A les 23.00 h. ball amb l’orquestra Màgia Negra.

A LES 00.00 h. Nit del Foc de La Victòria, Castell de focs artificials.

Diumenge, 19 de març de 2023 A les 10.00 h. concentració a la carpa per acudir al Centre Cívic on s’iniciarà la cercavila.

A les 11.00 h. ofrena de flors de la Mare de Déu dels Desemparats.

A les 14.00 h. tradicional mascletà.

A les 22.00 h. cremà de la falla infantil.

A partir de les 00.00 h. segons l’horari establert i quan ariben els bombers, es llançarà el castell de focs artificials i, a continuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.

La comissió es reserva el fet de modificar el programa.

Agenda d'actes fallers

Dijous, 15 de desembre Fallida del jurat dels premis de postals nadalenques i fotografia al Aditori Joaquín Rodrigo de Sagunt.

260

HIMNE DE VALÈNCIA

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora…

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió.

Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau.

Flamege en l’aire Nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Visca! Visca! Visca!

HIMNE DE SAGUNT

De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial. ¡Oh Ciudad de hermosura exquisita bajo un cielo que es un palio de azul, recostada en tu flora infinita festonada del mar que musita verso griego en espuma de tul!

Te has vestido de luces el cielo y has copiado en tus frutos el sol; tu belleza mostrarse sin velo y de ti los colosos del suelo mendigaron limosna de amor.

Del altar de la Patria querida suba el himno como una oración, como un beso que el alma encendida dé a Sagunto la Patria invencida... ¡Saguntino, Sagunto es tu honor!

Están alto tu noble destino que tu gloria ninguno alcanzó. ¡Sigue airoso tu invicto camino y demuestra que ser saguntino es dos veces ser buen español!

De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.

261

Himnes

HIMNE FALLER VICTORIÀ

És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions. És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura. És, l’ensenya de la nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l’ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s’acosta a la terra avivant sempre els nostres valors.

El nostre foc el dolent, purifica omplint els carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor.

Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians.

Demanant-li ajuda a la festa per mantindre les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il·lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, Treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

COL·LABORADORS

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

264

Col·laboradors

265

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

266

Col·laboradors

267

AVINGUDA CAMP DE MORVEDRE Nº 80 BAIX. TELÉFON: 629329860

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

268

Col·laboradors

269

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

270

Col·laboradors

271

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

272

Col·laboradors

273

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

274

Col·laboradors

275

276

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PORT DE SAGUNT

PORT DE SAGUNT

Col·laboradors

277

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

278

Col·laboradors

279

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

280

Col·laboradors

281

282

INMOBILIARIA - REAL ESTATE

C/ Periodista Azzati, 24 Port de Sagunt (València) C/ Almenara, 11 La Vall d'Uixó (Castelló)

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

960 916 983 622 443 400 www.entrecases.es

Col·laboradors

283

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

284

by eureka soluciones

DISSENYS QUE EMOCIONEN

ESTUDI CREATIU DE DISSENY GRÀFIC

www.eureka-soluciones.com

L‘A.C. FALLA LA VICTÒRIA agraeix a totes i a tots, col·laboradores i col·laboradors, veïnes i veïns, amigues i amics, que continuen amb nosaltres fent que la nostra falla seguisca endavant.

Gràcies a totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió, que lluiten i posen il·lusió dia a dia per a continuar creixent com a falla, i sobre tot com a família.

Aquest any esperem sobretot que les falles siguen més especials si cap, tots junts farem de les falles 2023 inoblidables.

Bones festes falleres

960 716 526

info@happydayseventos.es

697 576 862

www.happydayseventos.es

Kathy Soto Indumentària Valenciana

C/ Alacant, 7-46 Port de Sagunt 962673835

2023 Pluja d’idees

Pluja d’idees

Associació Cultural Falla La Victòria

A.C. Falla La Victòria

2023