LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2021

MANXETA

EDITA:

Associació Cultural Falla La Victòria DIRECCIÓ:

Rosana Muñoz EQUIP COORDINADOR:

Rosana Muñoz, Verónica García Balaguer i Eureka Soluciones COORDINADORA DE LA PART INFANTIL:

Rosana Muñoz i Verónica García Balaguer SESSIONS FOTOGRÀFIQUES EN EXTERIORS:

Rubén Hernandis FOTOGRAFIES:

Higueras y Mas Fotógrafos, Vicente Cuenca, Juan José Gallego, Rosana Muñoz, María Mauri, Laura Pastor, Laura Rivero, Samuel Cejudo, Miguel Ángel Nuñez, Patricia Muñoz, María Jesús Muñoz, Ana Tudón, Eugenia Ruiz, Verónica García Balaguer, Rubén Piculo, Paula Almazán, Ximo Martí i Mª Elena Martínez GESTIÓ COMERCIAL:

Vicente Cuenca, Rosana Muñoz, Laura Pastor, Miguel Ángel Segovia, Juan Mas, Isaac Mas, Marta Mas, Samuel Cejudo, Ana Montalbán, Juan Manuel Guillamón, Alejandra Vaquero, Ignasi García i Leticia Civera AUTORS DELS ASSAJOS:

A.C. Falla La Victòria, Asun Moll, Paula Almazán, Alejo Muñoz, Rosana Muñoz, Verónica García Balaguer, Vicente Cuenca i Rubén Piculo DISSENY PORTADA ADULTA:

Ximo Martí (artista faller A.C. Falla La Victòria) DISSENY PORTADA INFANTIL:

María Elena Martínez (Fallera Major A.C. Falla Lluís Cendoya) POEMES:

Teresa Llopis

COL·LABOREN:

CRÍTICA:

Julio Lahuerta MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:

Eureka Soluciones DEPÒSIT LEGAL:

V-265-2012

AJUNTAMENT DE SAGUNT

JUSTIFICACIÓ DE TIRADA: 1.000 exemplars DIFUSIÓ DIGITAL:

Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/fallalavictoria/docs/victoria2021 O també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil: La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla La Victòria no s’identifica necessàriament amb ells.

QUI MOU ELS FILS?

6

Pròleg

8

La nostra portada

_­ 4 _

10

Salutacions

22

Protagonistes

36

Victorianes i Victorians

46

La Falla

Falla la Victòria

64

Records gràfics

80

Exercici actual ­_ 5 _

88

Quan la vida se’ns va aturar

98

Assajos fallers

132

Col·laboradors

160

Himnes

PRÒLEG

EL FIL DE LA MEMÒRIA

Q

ui no ha tingut mai la sensació de fer les coses per obligació? Qui no s’ha parat alguna vegada amb la sensació d’haver fet abans ja el que està fent en eixe precís moment? Qui n’ha viscut mai l’avinentesa d’acabar de fer una cosa sense conseqüència d’haver-ho fet? Qui no ha experimentat mai la percepció d’estar comportant-se com una titella en mans alienes?

_­ 6 _

Aquestes experiències estranyes, sovint les adjudiquen a l’atzar, a la casualitat però, n’estem segurs que no hi ha ningú darrere o damunt de nosaltres que ens guia? Qui mou els fils?

Són tantes les situacions diàries en què l’ésser humà sembla una titella en mans d’un gran marionetista, d’un titellaire gegant. Un gegant embaucador que, amb la seua xerrameca constant, aconsegueix tirar-se sobre tot el món, sempre acaba per arrossegar innocents i agosarats personatges que viuen en el tall de la navalla fent equilibris i movent-se al tirme que marquen altres... Sempre posen bona cara. Mostren sempre el millor somriure i els càndids i ingenus cauen en el parany de fils que el gran manipulador estén davant els nostres ulls.

Igualment, hi ha titelles que es creuen titellaires perquè tenen la possibilitat de moure al seu antull, algú sempre hi ha per baix.

Però, mai no miren cap amunt per adonar-se que estan ballant al son de l’interès d’un altre més gran i més fort. Aquesta és l’escala de poder on el contribuent es veu convertit en un ninot, penjat del fils que mou el comunicador mentre el distreu amb futbol i premsa rosa, que al seu torn es veu bellugat pels fils que controla el polític, que fa com fa segons interessa al capitalista de torn, que

segueix les estirades i afluixades que el llop de Wall Street se li antulla I tots ells, titellaires i titelles fan el seu espectacle a l’escenari del món.

D’altra banda també hi ha qui es mou per les modes, convertint-se així en esclau d’una nova titellaire: l’estètica que controla des de la creu i els fils les tendències, convertint-se en això que ara han donat en anomenar “influencer”, i que no és altra cosa que aquell que mou els f ils per vendre cosmètics i postureo a les xarxes socials.

Enguany, continuarem fent el que sabem, fer llibret, i contarem el que se’ns va quedar en el tinter l’exercici passat, aportant algunes altres idees sobre el nostre lema de la falla, QUI MOU ELS FILS. Però no hem de deixar a banda el tema que ens ha tingut a tot el món faller apartats de la setmana fallera aquest any 2020, i que toca plasmar en aquestes línies.

Hem sigut maltractats per una pandèmia que ens ha deixat a molts sense el sustent diari. Qui ens governaven no han sabut fer les coses com calia i, com a conseqüència de tot això, hem eixit molt mal parats: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, floristes, hotelers, restauradors, músics, editors de llibets i un gran etcètera de professionals que no han pogut desenvolupar la seua tasca durant l’exercici faller anterior. I cal sumar que les falleres i els fallers i el públic en general no hem pogut gaudir d’unes FALLES 2020 com ens haguera agradat.

Durant mesos, els nostres dirigents ens han manejat al seu antull, com a vertaderes marionetes. Si és cert que han intentat en la

Falla la Victòria

seua mesura que aquesta crisi ens afectara el menys possible a tothom faller, però no han estat a l’altura de les circumstàncies.

Esperem què en poc espai de temps pugam gaudir d’unes falles com sempre hem fet les valencianes i els valencians.

De totes formes, encara què continuem patint els efectes d’aquesta crisi, no podem deixar a banda el treball que ens queda reflectit any rere any en els llibrets de falla. És per tal cosa què enguany hem tornat com tots els anys editant un llibret per a totes les valencianes i els valencians que vullguen veure-ho i llegir-ho. Perquè encara queden coses per dir.

Hem tractat de donar una ullada a tot el que hem deixat d’escriure en el llibret de l’any passat, i fer un homenatge als gremis ferits

per aquesta crisi: artistes fallers, indumentaristes, entre altres.

Perquè, a la fi, el foc s’engolirà tota aquesta cerimònia de falsedats i vanitats vuides que en tantes i tantes ocasions de la nostra vida ens converteixen d’una manera o d’altra en titelles enganxades d’un titellaire desconegut i que sovint ens fa preguntar: QUI MOU ELS FILS? De debò no ho llegiràs? Us convidem a una lectura del nostre llibret fet des de la il·lusió i les ganes de tornar a la nostra festa de LES FALLES, la mateixa il-lusió que desprenen les marionetes quan els fan cobrar vida.

Per finalitzar, només ens queda agrair a totes les persones que han volgut col·laborar en nosaltres en l’elaboració d’aquest treball.

“Durant mesos, els nostres dirigents ens han manejat al seu antull, com a vertaderes marionetes”

Pròleg

LA NOSTRA PORTADA

_­ 8 _

D

es de la Falla Victòria volem rendir homenatge al nostre variat, i a vegades complex món faller, i especialment a aqueixa part fonamental que és el món de la música en les falles.

I hem volgut representar-ho amb un director d’orquestra, que amb la seua sapiència i amb batuta en mà, coordina tot aqueix entramat faller.

Podem contemplar a aquelles xiquetes i aquells xiquets que representen el cos i l’anima de les falles, són les falleres i els fallers que senten, viuen i donen vida en la nostra particular i extraordinària festa. Una festa repleta de llum, alegria, soroll, color, pólvora, sentiment, i ……música.

La pólvora, que amb la seua detonació compassada, sembla com una partitura diferent i especial, que en escoltar-la ens fa vibrar i ens produeix una forta emoció.

Els compassos de les centenars de bandes musicals, que en els seus acords alegren actes, cercaviles i festejos múltiples. Música que és cultura, tradició i innovació.

tacle als nostres carrers. Música que és alegria, diversió i festa.

Música, música, música.

Perquè tota la música que envolta a les falles, és la banda sonora de les nostres activitats falleres.

Perquè si no existira la música, caldria inventar-la, per a gaudir d’ella.

Perquè és bona per a transmetre els nostres sentiments.

Perquè, de vegades, on no reuneixen les paraules, pot arribar la música.

Perquè la música és capaç de gestionar nostre sentir, i els nostres estats d’ànim.

Perquè no som capaços d’imaginar-nos un món sense música.

Per tot això, des d’ací volem rendir un merescut homenatge a LA MÚSICA AL MÓN DE LES FALLES.

L’alegria que se sent quan acudim a escoltar a les orquestres que saben fer festa i espec-

Falla la Victòria

Ximo Martí Artista faller

­_ 9 _

La nostra portada

­_ 10 _

Falla la Victòria

SALUTACIONS Falla La Victòria

La nostra portada

­_ 11 _

­_ 12 _

Enric Morera Català

President de les Corts Valencianes

Falla la Victòria

A

migues i amics de la Falla La Victòria, és tot un honor poder adreçar-vos unes paraules per al llibret de 2021, en aquests temps incerts, en els que encara estem esperant que passe esta greu pandèmia que tant de mal ens ha fet per a recuperar la normalitat social, sanitària i també econòmica. Les falles, sou un exemple de responsabilitat i d’espera i eixa gran responsabilitat fa que encara esperem cremar els monuments de 2020.

No podem baixar la guàrdia i tindre paciència, perquè quan es puguen celebrar, ben segur que fareu tot el possible perquè siguen les millors falles de la vostra vida. Gaudirem totes i tots junts, amb responsabilitat i gojarem doblement, perquè donarem més valor a la festa, al poder ajuntar-nos, al poder festejar l’amistat i l’alegria de viure. I això vindrà prompte, molt prompte.

Les Falles, reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO s’han convertit en unes festes universals però també en un referent de les festes valencianes, que han transcendit dels límits municipals de la ciutat de València per arrelar i convertir-se en una celebració pròpia de poblacions com Benicarló, Borriana,

Quart de Poblet, Alzira, Torrent, Xàtiva, Sueca, Cullera, Dénia... i una llarga llista en la qual, com no, també es troba Sagunt.

I que al Port de Sagunt es facen falles des de fa quasi un segle, part de la culpa la tenen comissions com la vostra. Per això, per la vostra tasca en la difusió del món de les falles, de la cultura valenciana en general i de la nostra llengua, moltíssimes gràcies.

El poble valencià té una habilitat molt especial per a organitzar-se a l’hora de fer festa, i eixa organització oberta, democràtica, participativa, és molt evident en el món de les falles. A més a més, les falles s’han convertit en un element vertebrador de barris i de municipis, ajudant a la integració social de moltes persones vingudes des de fora del nostre territori, que s’han adaptat, que s’han vinculat a les falles i s’han fet valencianes i valencians pel sentiment i amor cap a la festa fallera i tot allò que representa.

Amigues i amics de La Victòria, vos encoratge a continuar treballant per una festa més valenciana i més universal, més autèntica i més inclusiva en la que les noves generacions vagen incorporant-se per garantir que la flama fallera no s’apague mai.

Salutacions

­_ 13 _

­_ 14 _

Darío Moreno Lerga

Alcalde de L’Excel·lentísim Ajuntament de Sagunt

Falla la Victòria

RELACIÓ DEL TEATRE I LES FALLES “Igual que una mirada a l’espill suscita interrogants, el teatre ens interrogarà sobre nosaltres i el nostre entorn.”

Andrés Lima, Director Teatral

L

a Falla La Victòria ha volgut posar l’accent en el teatre i les Falles, revisant l’essència de l’art teatral i la seua transcendència en la societat. Ara més que mai es fa imprescindible reflexionar sobre aquest sector i la importància que té.

Amb l’arribada del coronavirus la nostra vida va entrar en pausa, vam veure com tancaven col·legis, of icines, centres culturals, teatres… Vivim un punt mort de temps que difícilment oblidarem. Però, fins i tot durant la nova normalitat hem pogut comprovar com alguns sectors no han pogut retornar plenament.

El pas del coronavirus es deixa sentir a tot arreu i amb major força en el sector cultural, vivint un moment d’incertesa. Des del principi es va tindre clar que el primer és la salut pública, però cal no oblidar la importància de sectors tan imprescindibles per a la societat com el cultural i el teatral. Totes i tots hem de donar suport a aquest sector; des de les administracions públiques fomentant les activitats culturals, i des de la societat adaptant els nostres hàbits de consum.

Vivim temps difícils, mai viscuts, però hem de seguir endevant adaptar-nos a aquesta nova situació.

Els artistes escènics han decidit respondre a aquests interrogants des de l’acció, tornant a pujar el teló amb les mesures de seguretat necessàries o portant la representació a les llars via telemàtica. Perquè l’essència del teatre no pot ser frenada per res ni per ningú. De la mateixa manera se sent l’essència Fallera, res ens podrà parar.

Vull agrair a la directiva, les Falleres Majors i els Presidents de la Falla La Victòria la seua dedicació i esforç, per continuar promovent la festa de Sant Josep en aquests temps que corren. Sense la vostra dedicació difícilment podríem tornar.

Si les falles ressorgeixen cada any de les cendres qual au fènix, aquesta garrotada causada pel coronavirus només serà una altra manera de demostrar al món que les Falles ressorgiran amb força i energia per a manifestar el seu art, màgia i esplendor.

Perquè com diu el poema del gran Vicente Vayà “Mentres quede en l’horta un taronjer, brodant or la flor blanca dels rames, mentres nàixquen baladres i llorers, València tindrà falles!”

Reprendrem la festa gran del poble valencià!

Que visquen, ara i sempre, les Falles!

Salutacions

­_ 15 _

­_ 16 _

Jaime Gil Arastell President executiu de FJFS

Falla la Victòria

B

envolgudes i benvolguts falleres i fallers Aprofite aquestes línies per poder dirigir-me a totes i tots.

Un any més, tinc el privilegi de poder escriure al vostre llibret, com a President de Federació Junta Fallera de Sagunt. M’hi haguera agradat escriure aquestes paraules en una situació molt diferent a la qual estem patint des de fa ja molts mesos a causa del Covid-19. El dia 10 de març de l’any passat, ens va caure un gerro d’aigua f reda en el moment que ens van supendre la setmana fallera, van ser dates de molta tristor i estressants per a tots nosaltres, ja que la incertesa i la poca informació no ens ajudava gens a trobar una solució per poder celebrar la tant desitjada setmana fallera.

Definitivament vam pendre la decisió d’ajornar la setmana fallera fins al mes de març de l’any 2021 amb el vist i plau de la taula de Presidents i l’opinió de les comissions.

Amb aquella decisió, des de FJFS vam adoptar el compromís de treballar, adaptant-se a la nova situació i de constant canvi, desenvolupar la majoria d’actes i fer que durant aquest temps d’espera es mantinguera la il·lusió dins el col·lectiu faller, creant resiliència fallera.

M’agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt i als Ajuntaments de Gilet i Faura; per escoltar-nos i donar-nos el suport i totes les facilitats per poder realitzar els actes que hem pogut celebrar. Però per damunt de tot, per lluitar junt al nostre col·lectiu per mantindre les tradicions i els nostres arrels.

Una mostra del gran treball que feu és aquest llibret, és uns dels llibrets destacats en les diverses convocatòries per a la promoció de l’ús del valencià que fan tant a l’àrea de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt com la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

Volia aprofitar per donar la meua salutació més especial a les Falleres Majors, Laura i Àngela, com també als Presidents, Samuel i Aarón. Enhorabona per ser els representants d’aquesta gran comissió, desitge que enguany definitivament tingueu unes molt bones i desitjades falles i deixem enrere aquest mal somni.

A les veïnes i els veïns, que viuen al voltant del Casal, agrair la paciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobretot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i mantindre la harmonia al barri. Gràcies.

Falleres i Fallers de l’Associació Cultural Falla La Victòria, no heu de perdre la il·lusió i esperem que més prompte que tard donem inici a la tant esperada setmana fallera, que puguem plantar els nostres monuments, que tornem a lluir les nostres millors sedes i joies, que aquestes falles siguen excepcionals i molt gaudides per totes i tots, que s’ompliguen de soroll i música els carrers i que pogam retre-li homenatge a Sant Josep i la la Verge dels Desamparats amb la nostra ofrena de flors.

Però sobre tot amb responsabilitat i civisme, tenint en compte la situació sanitaria actual i les recomanacions sanitàries, i demostrem una vegada més perquè som Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

També no volía deixar passar l’oportunitat per recordar a totes aquelles persones que desgraciadament ja no estan amb nosaltres i donar una salutació molt especial a les seues famílies.

I com diu al seu poema, el nostre benvolgut Vicent Vayà: Mentre una d’aquestes comissions segueixca i els seus fallers il·lusionats treballen, i el cor d’una fallera en flama ardisca

Amb la vostra participació als actes i activitats organitzats per les diferents delegacions de FJFS, esforçant-se per millorar, competint i amb ganes de pasar-ho bé amb la resta de comissions, feu més gran si cap el nostre món faller.

Amunt germans, València tindrà Falles !!!!

Bones Falles 2021

Salutacions

­_ 17 _

­_ 18 _

Samuel Cejudo Mas President A.C. Falla La Victòria

Falla la Victòria

U

n altre any que em dirigisc a vosaltres, falleres i fallers, sòcies i socis, gent del barri i gent de les falles en general.

Primerament, m’agradaria donar el meu suport i condol a totes les persones que han perdut algun familiar, amic o conegut per aquest maleït virus, i per tant, recordar-vos que per poder eixir d’açò i celebrar les falles dependrà, en gran mesura, de nosaltres i de les nostres accions.

En altres circumstàncies diria que queda molt poc per poder gaudir de la nostra benvolguda festa Josefina, però la incertesa invaeix els nostres pensaments. L’any passat vam haver de deixar de costat la nostra festa en un acte de responsabilitat a escassos dies de la gran setmana fallera amb monuments, carpes i escenaris engalanant els carrers en què era el preàmbul d’un “no any faller” qualsevol.

Ajornaments, llargues esperes, moltes reunions... Per finalment, ser conscients d’allò que teníem damunt i decidir cancel·lar les falles a l’espera de poder celebrar-les al mes de Març de l’any següent.

I ací estem, a pocs mesos de les falles 2021 i amb la mateixa incertesa. Però, molt orgullós de la gran comissió que és La Victòria.

Va ser un moment molt díf icil, no només per a nosaltres, sinó també per a totes i tots els que formem part del món de les falles, ja que no ens vam poder juntar per gaudir de la gran setmana a conseqüència del confinament que vam patir.

Avui dia, continuem remant tots junts per celebrar unes falles que sabem que no se-

ran com les de sempre, però que no poden parar un altre any més. I això fa que em lleve el barret per totes les persones que continuen treballant i fan possible aquesta festa.

Som els mateixos representants que amb il·lusió esperàvem el 2020, i amb la mateixa il·lusió, Àngela, Aarón, Laura i jo continuem desitjant encapçalar aquesta meravellosa comissió que portem al nostre cor. El nostre somni, es va veure truncat el 12 de març quan, amb tot el dolor del meu cor, vaig haver de tancar la porta amb pany i clau, la nostra casa, el nostre casal, amb llàgrimes als ulls i no saber quan la tornaria a obrir.

Després d’aquests mesos i gràcies al suport de la nostra comissió, familiars I amics, vam saber reposar-nos d’aquest dur colp, i ací estem il·lusionats per celebrar el nostre any.

Les falleres i els fallers, hem demostrat una gran resiliència front a aquesta dura situació i resorgirem d’aquesta pandèmia més forts que mai.

Des de la comissió continuem treballant i només ens toca esperar i desitjar que aquesta pandèmia ens done un sospir i sota totes les mesures de seguretat oportunes podem celebrar la nostra festa, i si enguany tampoc fora possible, no ens tremolarà el pols a tornar a baixar la persiana per fer-ho al 2022.

La comissió te molt clar que el prioritari és la salut de totes i tots, i es farà tot el que siga necessari per preservar-la.

Per últim, m’agradaria dir, que les falles es porten al cor, les falles son Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i com a tal, lluitarem per elles.

Salutacions

­_ 19 _

­_ 20 _

Laura Rivero Gimeno

Fallera Major A.C. Falla La Victòria

Falla la Victòria

E

stimats veïnes i veïns, socis, amigues i amics i tota la comissió, enguany em dirigisc a vosaltres d’una forma encara més especial que l’any passat. Aquest any hem d’estar més units que mai per poder gaudir de la nostra festa. És hora de deixar tot el dolent enrere, traure un somriure i gaudir. El 2020 ha estat ple de mals moments per a moltes famílies, esperem que a poc a poc l’alegria arribe a les nostres cases i sobretot poder gaudir tots de salut.

Encara que ha sigut un any trist, jo em quede amb tots els grans moments que he tingut.

Gràcies a tota la comissió, amigues, amics i família per el gran suport i amor que m’haveu donat en eixa setmana tan difícil, pero sobretot, gràcies als meus companys d’any, Samuel, Aarón i Àngela per no perdre mai l’esperança que arribaria la nostra setmana

fallera tan esperada, gràcies per no perdre mai els somriures.

Ara sí, arriba la setmana més esperada per a totes i tots, en què junts formem una gran família i sobretot una gran comissió. Com sempre dic, és admirable l’esforç i dedicació que fa aquesta comissió perquè sempre estiga tot perfecte.

Falleres, fallers, socis, barri, amigues i amics, vuic fer una crida perquè més que mai estiguem junts gaudint de la nostra festa, d’emocionar-nos en cada moment i de traure eixe gran somriure que ens ha tapat les mascaretes. Comença el compte enrere perquè arribe la setmana més esperada per a tots.

Més que mai us desitge que passeu unes bones festes falleres.

Salutacions

­_ 21 _

­_ 22 _

PROTAGONISTES Falla La Victòria

Falla la Victòria

­_ 23 _

Salutacions

­_ 24 _

Falla la Victòria

ALS REPRESENTANTS

Tornarem Les espurnes misterioses, agosarades, odioses no han volgut l’últim any tacar el cel inmaculat Les espurnes i les cendres de l’esplendor valencià no han donat pas a la primavera València sencera plora de pena La Victòria mor de dolor perquè les sues titelles, plenes de pols, descansen adormides, serenes, esperant el seu torn I és el teu etern somriure i la teua preciosa alegria la nostra millor guia en la foscor Des de lluny ens il·lumines Laura, eres tendresa feta nom I amb tu mai tindrem por eres força, treball i fermesa amic, president El millor guerrer en aquesta batalla incansable, protector Per vosaltres lluitarem per traure nostres titelles al mig del carrer plantades en tot el seu esplendor Amb vosaltres tornarà de nou el foc les cendres i les espurnes ballaran amb la traca I Sant Josep per fi rebrà el ram de nostra fallera major Amb vosaltres, Samuel i Laura tornaran totes les il·lusions perdudes totes les il·lusions fotudes Al costat de vosaltres tornarem a desfilar darrere del mateix estendard Som eixa familia sempre unida Som i serem sempre falla Som i serem sempre FALLERS

Protagonistes

­_ 25 _

S ­_ 26 _

amuel va comencar com a faller al costat del seu oncle Juan, quan va ser president formant part de la seua executiva, en la del·legació d’esports. A partir d’ací, va estar en diferents càrrecs, però mai ha deixat de ser membre de l’executiva, aprenent dels veterans de la falla, per poder liderar anys més tard la seua comissió.

Va decidir ser president fa uns pocs anys, il· lusió que compartisc enguany amb la seua falla, La Victòria.

Ha viscut molt intensament tots els actes fallers com a president de la mà de la seua fallera major a més d’amiga, una sensació increïble per a ell.

costat, que és molt veterana, sap com fer-ho en cada moment.

A més, durant l’exercici faller ha tingut que dur a terme molts compromisos, però ho ha fet amb molt de gust.

Encara i tot, ha sabut agrair el treball de la seua comissió durant tot l’any i està segur que hauríem gaudit de la setmana fallera de no ser per la maldita pandèmia, la crisi de la COVID-19.

“EM SENT INFINITAMENT ORGULLÓS DE LA MEUA COMISSIÓ”

Ha gaudit d’un any d’ensomni. Els components de la seua associació s’han volcat amb els representants, han estat en cada acte i cada vegada que ha fet falta.

El seu any com a president ha anat molt bé.

Ha tingut uns acompanyants meravellosos que ho han fet tot més fàcil.

El càrrec de president li ha donat moments de cansament, però amb la gent que té al

Quan encara estàvem festejant el premi que Generalitat, i en concret la Conselleria de Cultura i Esports de València, ens havia atorgat el 22é premi per l’ús i promoció del valencià, el 10 de març va ser la data maldita, es varen cancel.lar les falles del 2020.

Aquesta data va ser el punt d’inflexió, a partir de la qual van donar pas a uns mesos molt dolents per a totes les falleres i els fallers, i ens concret per al nostre president, de molta incertesa, tristesa, de molta faena per a tirar avant la nostra falla.

Tots aquests sentiments i parers queden reflectits en les impressions que a continuació ens relata el nostre president.

Falla la Victòria

­_ 27 _

C

omençaré aquestes impressions de la mateixa manera que vaig acabar l’entrevista que fa un any em van realitzar per al llibret: “Desitge poder tindre una gran setmana fallera, poder gaudir del barri i de la resta de comisions. M’encantaria guanyar el primer premi del monument gran, per poder dedicar-li-ho a les persones que ja no estan.”

Continue desitjant el mateix, poder celebrar una setmana fallera com tots coneixem, desfilades, agermanament, orquestres, sopars en la carpa… Però la situació de la pandèmia i la responsabilitat social ens fa entendre que no podrà ser enguany tampoc.

Un dur colp per a totes les meues companyes i tots els meus companys d’any que durant l’exercici 2019-2020 vam poder gaudir de tots els actes com una pinya, man-

cant la setmana que dona sentit a tot això.

Però sobretot, als més xicotets, que per desgràcia creixen, i passen a ser membres de la comissió adulta, perdent així el dret a poder gaudir la seua setmana de representants infantils.

Durant la pandèmia han sigut innombrables les reunions que he tingut, tant amb els meus vicepresident i els diferents apartats de la meua executiva com amb els presidents de la resta de comissions. Finalment decidim un “ajornament” de les falles, la denominació de les quals ens ha donat forts maldecaps amb les nostres comissions pel fet d’abonament de quotes. Pel que fa a la meua executiva, em vaig sentir molt recolzat, i a poc a poc continuem treballant en nous projectes… Uns monuments per a les falles de 2022, un llibret especial en any de

Protagonistes

“LES FALLES SÓN CULTURA, I PER ELLA LLUITEM”

­_ 28 _

pandèmia, on decidim que la cultura no podia deixar-se de costat, uns esports segurs, i una cultura que no es contrariara amb la seguretat, deixant de costat molts actes on la seguretat necessària desmereixia l’acte, o no es podia complir.

En fi, un any molt difícil, on els fallers d’aquesta comissió han sigut molt conscients del que suposa la pertinença a una Associació Cultural, posant al capdavant que les falles no són només pasacarrers, orquestres i borratxeres com molts opinen de nosaltres, deixant veure que les Falles són Cultura, i per ella lluitem. I per això, em sent infinitament

orgullós de la meua comissió, perquè tots hem realitzat un esforç per a seguir amb aquesta cultura, per a seguir endavant.

Amb pena he de dir, que quan escric aquesta paraules, no sé amb seguretat que passarà al març de 2021, la incertesa segueix en l’aire. Només sé que, les comissions de Sagunt juntament amb la resta de Juntes Locals i València treballem de la mà de Conselleria de Sanitat en una taula de treball per a poder gaudir de la nostra forma d’una forma segura, i si no es pot, tornarem a fer un altre acte de civisme i responsabilitat per a deixar-les de costat en el nostre ben-

Falla la Victòria

­_ 29 _

volgut Març. Mentre Només puc dir que, els polítics continuFederació Junta Fa“CONTINUEM LLUITANT en llançant titulars a llera de Sagunt, i en PER LA NOSTRA FESTA, la premsa sense tinparticular l’Associació dre en compte el dur Cultural Falla La VictòNO SABEM QUAN LA treball que realitza la ria continuem lluitant PODREM CELEBRAR, PERÒ Taula de Treball anteper la nostra festa, no HO FAREM, TORNAREM A riorment esmentada sabem quan la posimplement pel fet de drem celebrar, però REUNIR-NOS TOTS” tapar errors garrafals ho farem, tornarem a com la famosa “Cavalcada de Reis de Valènreunir-nos tots, tornaran les xarangues als cia”. Senyors polítics, els fallers SÍ que sabem carrers, tornarem a lluir els nostres estendeixar de costat les nostres celebracions dards, hem de ser forts i responsables, per quan toca, prenguen nota d’això i deixen de favor, que el més important és que continuperjudicar el nostre món. em tots junts, i units.

Protagonistes

L

­_ 30 _

aura tenia pensat des de fa uns pocs anys presentar-se a fallera major. Des de menuda sempre ha volgut ser fallera, ja que a la seua família han sigut molts anys fallers i els encanta aquest món. Primerament, es va apuntar com a fallera de la Victòria, però amb el pas dels anys s’adonava que cada volta li agradava més aquesta festa, fins que es va plantejar que un dia seria la representant de la seua falla. En aquell moment, va parlar amb el president actual i li ho va plantejar, quan ell fora president estaria al seu costat com a fallera major. Eixe moment va aplegar i ací estan els dos, com a màxims representants de la Victòria.

ta experiència. La seua famíla ha transmés aquest sentiment, ja que ve d’una família fallera que viuen molt les falles. També és un honor per a ella poder representar a La Victòria, ja que som una falla molt treballadora i una gran família. No pot estar més feliç de poder viure aquest somni que signif icava tant per a ella. Està molt contenta de poder representar-nos.

Un dels moments més importants per a ella ha sigut el de poder ficar-se la banda de fallera major, no pot explicar-ho amb paraules. És una sensació tan increïble el que es sent en aqueix moment que no ho sabria descriure. S’ha de viure per poder saber que és. És una mescla de sentiments i “GRÀCIES A TOTS emocions; alegria, però ELS VOSTRES sobretot molts nervis, és COMENTARIS, genial. Mai ha estat tan emocionada, i realment EM DONÍ va ser un moment inobliCOMPTE DE dable que portarà gravat L’AFORTUNADA sempre al seu cor. I com QUE ERA DE no, sempre donarà les gràcies als seus pares per TINDRE-VOS AL pujar-la i fer aquest moMEU COSTAT” ment encara més especial i emocionant.

Ser fallera major, realment va eixir d’ella, encara que tenia el suport de la seua família, sobretot el del seu pare que ha sigut faller molts anys i li encantava la idea que la seua filla fóra representant de la seua falla. La seua mare també ha sigut una gran ajuda per a ella i al seu germà a poc a poc li ha contagiat l’alegria que tenia per complir aquest somni. També li feia molta il·lusió aquest any, ja que la seua amiga Ana li passava la banda de fallera major. A les dues els encanta aquesta festa i tenen molt de sentiment per ella i quina millor manera de compartir la seua passió juntes.

Per a Laura ser fallera major és una barreja de molts bons sentiments. Tenia moltíssimes ganes i il·lusió de poder viure aques-

Quan parla de la seua falla, ho fa d’una manera molt senzilla. En general som una falla molt treballadora. Tots aportem el nostre granet d’arena i fem que aquesta comissió siga cada volta més gran. És molt agraïda amb la seua comissió quan la nomena per l’afecte que rep, i que sap que aquesta continua per totes i tots que fan tot per la falla.

Falla la Victòria

També agraeix als seus representats. Els quarte formen una pinya molt divertida.

Pel que fa als actes que ha pogut disfrutar l’any passat és felicitat plena per a ella. Són sentiments molt bonics i que els ha disfrutat al màxim perquè açò passa en un tres i no res.

coneixedors, la maldita pandèmia. Però encara això, és increïble el que sent i està molt feliç d’haver viscut aquesta experiència.

L’emoció i els moments inoblidables que ha viscut, li faran molta pena, encara que no haja pogut tindre la seua setmana fallera com toca.

Com a màxima representant enguany, encara que no haja pogut disfrutar de la setmana fallera, les seues expectatives sempre han sigut que la comissió gaudira de la nostra festa. Que haja pogut representar bé a la seua comissió i transmetre les ganes i la alegria que sempre té de formar part d’aquesta família.

En definitiva, tenim una representant amb molt sentiment i il·lusió per la nostra falla amb el desig que la nostra associació mai es separe.

Les ganes de ser fallera major, li ha arribat a pensar repetir l’experiència, i més lluny de la realitat, ha seguit un any més com a representant, per motius que totes i tots som

Ací tenim les primeres reaccions i impressions d’una fallera major quan va sentir que no podria gaudir de la seua festa Josefina.

Totes aquestes il·lusions es van truncar el passat 10 de març quan varen cancel·lar les falles per la crisi de la COVID-19.

­_ 31 _

Protagonistes

E

­_ 32 _

l 2020 ha sigut un any molt complise dubte que es van bolcar plenament en cat. No me puc llevar encara del cap fer-me somriure, a la FVC, representants quan vaig rebre eixa notícia tan roïna. del 2020 i tota la comissió per donar-me tot Al principi no m’ho creia, només plorava i eixe suport i fer-me vore les coses d’altra plorava. Quedaven a penes 4 dies per a coforma. Gràcies a tots els vostres comentaris, mençar la setmana més esperada per a mi, em doní compte de l’afortunada que era de en què per fi podria gaudir de la meua cotindre-vos al meu costat i que quan arribamissió, anar en mig d’ells, muntar els nosra eixa setmana tan esperada la celebrarítres monuments, el em amb més ganes bon rotllo de les cerque mai. Tots eixos caviles i les orquestres. comentaris em vam “NO ME PUC LLEVAR Pensar que el dia de fer molt feliç. Encara ENCARA DEL CAP QUAN l’ofrena no podria dono sé com agrair els VAIG REBRE EIXA NOTÍCIA nar-li a la Mare de Déu detalls que vau tindre el meu ram especial i amb els meus comTAN ROÏNA. AL PRINCIPI dedicat a les persones panys d’any i amb mi.

NO M’HO CREIA, NOMÉS que ja no estan en la PLORAVA I PLORAVA” meua vida. La cremà, L’endemà de la notícia eixe acte replet de van quedar les falleres sentiments bons i trismajors i presidents tos per cremar la nostra falla junt als meus per a estar una estoneta junts i animar-nos representants, però això també volia dir que entre nosaltes. Cada vegada que arribava finalitzava el meu regnat. un representant només feiem que plorar, sobretot quan va arribar Sandra. També va Tots aquells moments es vam esfumar en ser un colp molt dur per a la meua amiga uns segons, però gràcies a la meua parella Laura Campoy que acompanyaba a la seua que va a estar al meu costat tot moment, cosina Sandra com a Cort d’Honor. Amiga, a la meua família, a les meus amigues sentornarem millor que mai i com no juntes.

Falla la Victòria

Però del pitjor traiem sempre alguna cosa bona i es que seguiríem junts un poquet més i gaudint del que el 2020 va unir.

Una cosa que mai vaig a oblidar és la reacció dels meus acompanyants. Samuel i jo pel matí estiguerem junts abraçats i plorant assimilant la situació. Eixa vesprada vam veure als xiquets. No se’m va a oblidar mai les seus paraules, Aarón em va dir: tranquil·la Laura, quan pugam tornarem a gaudir del nostre any”. I Àngela molt positiva també em va dir: Laura jo no estic trista, estic contenta perquè continuarem sent Falleres Majors més temps”. D’eixes paraules vaig traure un gran somriure, i si ells que son més xicotets tenen eixos pensaments, per què jo no? I això vaig fer, contagiar-me d’ells i pensar en positiu.

La veritat que eixa setmana va a ser molt dura però, amb els vídeos i fotos (que van ser ideals) del meu “Imperio” per traure’ns una somriure a Campoy i a mi, la companyia de la meua família i parella, tots els comentaris que vaig rebre de tants amics i membres de la nostra comissió, van ser una espenta per a pensar en positiu.

El més important és la salut de totes les persones. Em passat uns mesos molt dif ícils, sobretot per a totes les persones que han estat al peu del canó treballant, els hospitalitzats o els que han perdut un membre familiar o amic. Tant de bo tornar a la normalitat, en la que vegem els nostres somriures sense mascaretes i tot això siga un mal record.

El 2020 m’ha donat moments roïns però, jo em quede amb els moments alegres, en què he gaudit amb tots vosaltres i els meus representants.

Esperem que el 2021 finalment ens done felicitat per a tots i que podam gaudir d’unes bones festes. Gràcies comissió per el treball que feu perquè la falla isca endavant i per estar sempre.

Vos desitge una molt bona setmana fallera i sobretot salut i felicitat per a totes i tots.

Protagonistes

“EL MÉS IMPORTANT ÉS LA SALUT DE TOTES LES PERSONES”

­_ 33 _

VICTORIANES i VICTORIANS Falla La Victòria

Comissió executiva 2021

President honorífic Miguel A. Alegría Almiñana President Samuel Cejudo Mas

­_ 38 _

Vice President 1er. General

Vice President 2n. Llibret

Vice President 3er. Econòmic

Vice President 4rt. Monument

Vice President 5é. Infantil

Vice Presidenta 6é. Delegada de Casal

Vice President 7é. Esports i cultura Secretària

Vice Secretari i delegat de comunicació Tresorera Comptador

Delegada de Loteries

Delegat de Monument

Vice Delegat de Monument

Delegada de Llibret

Vice Delegada de Llibret

Delegada de Cultura

Vice Delegada de Cultura

Delegat d’Incidencies

Delegat de Pirotècnia

Vice Delegat de Pirotècnia

Delegat d’Esports

Vice Delegat d’Esports

Delegada de Play-back

Vice Delegada de Play-back

Delegada de Play-back infantil

Isaac Mas Prades Vicent Cuenca Teruel Juan Mas Jurado Moisés Muñoz Camacho Víctor Millán Fernández Llopis Marta Mas Prades Jonathan Piloña Bonilla Belinda Guerra García Julio Lahuerta Cintas Laura Mª Pastor González Miguel Àngel Segovia Guillén Teresa Fernández Llopis Juan M. Guillamón Manzanero Ignacio Pagés Garrote Rosana Muñoz Camacho Verónica García Balaguer Mª Luz Lacoba Torres Idoia Díaz González Miguel Fontana Gallego Millán Fernández Adoves José María Guerra Nicolás Néstor Pérez Martínez Pedro Casas González Ana Montalbán Leal Laura Rivero Gimeno Mª Jesús Muñoz Medina

Falla la Victòria

Vice Delegada de Play-back infantil

Delegada d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Vice Delegat d’Infantils

Vice Delegada d’Infantils

Delegada de Disfresses

Vice-Delegada de Disfresses

Delegat d’Ornamentació

Vice Delegada d’Ornamentació

Vice Delegada d’Ornamentació

Vice Delegada d’Ornamentació

Vice Delegat d’Ornamentació

Delegat d’Il·luminació

Vice Delegat d’Il·luminació

Vice Delegat d’Il·luminació

Vice Delegat d’Il·luminació

Delegat de Festejos

Vice Delegat de Festejos

Relacions Públiques

Delegat d’Activitats Diverses Bibliotecari

Ainhoa Sánchez Villar Alejandra Vaquero Fuster Juanjo Bataller Calle Pablo Solano Bravo de Mansilla Juan Carlos Herrero Marco Miguel Ángel Núñez Martín Iván Iserte Hortelano Gregorio García Muñoz Leticia Civera Arias Andrea García Rueda Isabel García Misiego Sergio Carnicero Rovira Irene Alcaina Martínez María Pérez Roca Delia Pans Alcaina Héctor Lavirgen Heras Francisco José Guillen Rosaleny David Álvarez Martínez Alan Martínez Gabaldón Carlos Benito Martínez Manuel Fernández Peña Iván Guerra García Carlos Tortajada López Miguel A. Orenga Vedri José Manuel Cejudo Mas

Victorianes i Victorians

­_ 39 _

Cort d’honor 2021

Fallera Major Laura Rivero Gimeno

­_ 40 _

Alba Acosta García Alba Adrián Blasco Yasmina Agustí Martínez Ana María Alarcón López Irene Alcaina Martínez Mª Antonia Alegría Soto Rocío Barragán López Begoña Belmonte Alonso Anais Beltrán Prieto Mª Carmen Blasco Fernández Paula Blasco Ortiz Daniela Bof Alfaro Miriam Bonet Selles Ana Belén Cabrera Cámara Rosana Carnicero Rovira Mª Rosa Carrera Herranz Yaiza Casas Munuera María Castellanos Garrido Sara Esther Chavero Vinuesa Leticia Civera Arias María Contel Cabello Lorena Cortés Silva Juana Castelló Huertas Noelia De la Rosa Pastor Idoia Díaz González Itziar Díaz González Laura Espinosa Escrig Nuria Espinosa López Teresa Fernández Llopis Alicia Fletes Orea

Sofía Fontana Santibáñez Marta Frach de la Cal Ada Fraj López Yael Fraj Roda Verónica García Balaguer Magdalena García de los Ángeles Rico Isabel García Misiego Eva García Ortega Verónica García Palacios Andrea García Rueda Mónica Giménez Fernández Andrea Giménez Tortonda Yolanda González Martínez Lara Gracia González Tifany Gualda Barrado Belinda Guerra García Mª Isabel Guillem Lázaro Vanesa Gutiérrez Giner Noelia Hernández Aranguren Jenifer Hernández Salvador Eugenia Herrero Ruiz Mónica Hilario Ruiz Gemma Honrubia Rodríguez Paula Ibáñez Martín Montse Jordán Clemente Natalia Jurado Monreal Mª Luz Lacoba Torres Mar Lahuerta Domingo Vanesa Lahuerta Domingo Andrea Lázaro Martínez

Falla la Victòria

Fallera Major Laura Rivero Gimeno

Esther Leal González Laura Lechón García Silvia Lechón García Candela Llorente Rojas Sara López Merenciano Claudia López Rosua Paula Marrón Pérez Noelia Martí Torres Laura Martín Burgos Isabel Martín Leal Karina Martín Martínez Concepción Martínez Latorre Marta Mas Prades María Mauri García Elia Maya Suárez Lucia Mejias Nieto Ariadna Méndez Argudo María Merenciano Belis Paula Mesa Guerra María Micó Mérida Ana Montalbán Leal Rosana Muñoz Camacho Mª Jesús Muñoz Medina Patricia Muñoz Medina María Mut Bertomeu Guadalupe Navarro Moya Raquel Navarro Sánchez Amaya Nieto Gómez Daniela Noguera Paesa Leyre Noguera Paesa Laura Núñez Martín Neus Orenga Martín Laura Orón Morillas Cristina Ortega Cerezuela

Alexandra Ortíz Anquela Cristina Palomar Lloris Delia Pans Alcaina Laura Mª Pastor González Sonia Pérez García Silvia Pérez López María Pérez Roca Lucia Pérez Vicente Silvia Puig Pérez Mª del Mar Rahona Navarro María Rajadell Cañamache Mª Jose Ramírez Jurado Vanesa Ruiz León Vanessa Rustarazo Ortega Clara Sánchez Huertas Ainhoa Sánchez Villar Sara Sangüesa Edo Laura Segovia Pastor Miriam Suárez Hernández Marilo Suárez Martínez Silvia Toledo Puig Sandra Tortajada Ramírez Isabel Torres Del Campo Gema Torres Pinilla Ana Lorena Tudón Gómez Clara Valero Martínez Lidia Valls Sánchez Alejandra Vaquero Fuster Noelia Vicent Rosua Miriam Vicente García Marta Villalba Monferrer Violeta Villar Canelles Tania Zacarías Gutiérrez

Victorianes i Victorians

­_ 41 _

Comissió masculina 2021

­_ 42 _

Iván Acosta García Juan Carlos Acosta Trincado José Manuel Álvarez Caballero David Álvarez Vicent Erik Andrés Sánchez Iván Batalla Jordá Sergio Batalla Jordá Javier Bataller Calle Manuel Bellver Fernández Pablo Brines Carrillo Edgar Casas Hernández José Fco. Catalán García Raúl Céspedes Manzaneda Adrián Cerdán Martin Cesar Cerdán Sánchez Daniel Cotanda Rosello Agustín Díaz López José Mª Falcón Ruiz Sergio Fraj Juberías Alberto Galán Sáez Daniel Gallardo Pérez Germán Gallego Torices Rubén Gálvez Álvarez Diego García Anreus Salvador Garcia de los Ángeles Rico Manuel García Sánchez Mario Granjo Francés Juan Antonio Guillem Lázaro Bruno Hernández Sebastián

Enrique Herrero Moreno Carlos Jaraba Clemente Álvaro Jordán Perales Rubén Lázaro Martínez Francisco Lázaro Silvestre José Luis Martí González José Manuel Mejías Galán Héctor Molina Bazataquí Pau Molina Bazataquí David Mora Molina Xose Mut Bertomeu Jerónimo Noguera Baldoví Pau Núñez Castello Alejandro Orenga Martín David Ortega González Mario Ortega González José Miguel Pérez Arcas Daniel Pérez Martínez José Pérez Morte José Miguel Pérez Orón Rubén Prados Macián Paco Quiles Tudón Aarón Rams Roda José Santamaría Alonso Emilio Manuel Sánchez Cabrera Diego Segovia Pastor Carlos Serra Albiñana Francisco Toledo Troya Gabriel Uribe García

Falla la Victòria

­_ 43 _

Victorianes i Victorians

Sòcies i socis fallers 2021

­_ 44 _

Celia Alacreu Morente Iciar Alcaina Martínez Eduardo Alcaina Valero Loli Alonso Anguita Raquel Anreus Solanas Marisol Álvarez Mª José Álvarez González Pilar Argudo Gil Vicenta Baldrés Bataller Cristina Blasco OrtÍz Graciela Mª Bracamonte Porras David Brines Gómez Olga Bueno Melgarejo Eva Calderón Alarcón Amparo Carrillo Aguado Paquita Del Río Alba M. Javier De la Calle Hernández Noemí Díaz Navarro Amparo Espinosa Andreu Noemí Espinosa Jerez Patricia Espinosa Jerez Ana Espuig Juan José Fuentes Redondo Raquel Fuertes López

Falla la Victòria

Pedro Fraj Juberías Lourdes Francés López Lourdes Franco Cobo Oscar Gallardo Álvarez Eva Gallego Ortega Fran Gálvez Sergio García Muñoz Mª Emelina García Peñaranda Yolanda García Peñaranda Jacob García Zarzoso Ramón Gimeno Muedra Jerónimo Gómez Anreus David Gómez Silvestre Vicenta González Martínez Fernando González Rubio Carmen Heredia Escudero Jairo Hernández Salvador Silvia Hernández Gorriz Ursula Hernández Sebastián Alicia Herranz Gallardo Nuria Herranz Giménez Antonio Honrubia Delgado Amparo Jordán Rosana Lacoba Morte

Sonia López Alegre Rubén López Mingueza Álvaro López González David Mallén Martínez Héctor Martín Aguado Irene Martín González José Martínez Gil Noelia Martínez Giménez Marisol Martínez González Marga Martínez Susierra Fco. Javier Maya Bermúdez Cristina Méndez Plaza Montse Molino Hernández Amparo Montesinos Ballesteros Sergio Nieto Gómez Inma Ortega Maín-Espinosa Lourdes Paesa Camarasa Sabrina Peña Valera Manuel Pérez Nadal Sonia Pérez Sancho Ana Mª Piró Marín Cristina Prades Herreras José Queralt Hormigos Olga Ramírez Jurado

Sonia Roda Perona Eloísa Rodríguez Iniesta Mª José Rodríguez Moreno Cristina Roger Tel Vicente Ros Pérez Miguel A. Rubio Domene Mayra Rueda Berna Pilar Ruiz Angel Salor Padilla Yolanda Sánchez Astasio Jaime Sánchez Martínez Manuel Sánchez Muñoz José Santamaría Usero Mª Socorro Segura Moreno Sergio Simón Zapata Arantxa Sojo Bazataquí Francisco Soto Morte Sergio Suárez Hernández Andrés Valero Gutiérrez Amparo Vicente Peiró Carlota Villar Canelles

Victorianes i Victorians

­_ 45 _

LA FALLA Falla La Victòria

Lema: Qui mou els fils?

Secció especial

­_ 48 _

Falla la Victòria

Artista Ximo Martí Crítica Julio Lahuerta Cintas

INTRODUCCIÓ En el món en què vivim només podem esperar, a veure què i com cal fer amb allò que ens puguen manar.

Algú mou tots els fils res és per casualitat, tot el que ens ocorre segur algú ho manarà.

Notem diàriament coses estranyes no sabem que passarà, però de debò sempre ocorre alguna cosa que ens fa a tots mal pensar.

Semblem fràgils marionetes mans alienes ens solen moure, quan per fi ho esbrinem sabrem que podrem fer.

Tots ens diuen que fem això i ho fem sense pensar ni saber, només perquè algú ens ho ha dit i el pitjor és que seguim sense saber qui.

Qui mou els fils?

La Falla

­_ 49 _

­_ 50 _

Falla la Victòria

CIM I REMAT La Policia Local està molt alterada són pocs agents els qui ens vigilen, no saben si fer vaga o anar-se’n a dormir però tenen clar que així no poden seguir.

De tota manera poc fan ja que tot el món condueix fatal, sempre estan mal aparcats i les rotondes semblen el “DAKAR”.

El “MALECÓN” ple de camions saben que no s’hi pot aparcar, però els importa una merda no anirà la Policia Municipal.

Esperem que quan siguen més agents comencen per fi a treballar, i multar a qui no complisca les normes de circulació i seguretat.

Tenim al senyor “QUICO” amb la campanya de “COMPROMÍS”, deien ser els grans imparables i ara no se’ls veu respirar ni eixir.

Si no fas bé les coses a les urnes ho patirás, et creus que el poble és ximple però veus que no l’és així i ho pagarás.

La Falla

­_ 51 _

LA PLATJA VERGONYA ENS DÓNA Els minusvàlids enguany no s’han pogut refrescar, no tenien cap ajuda per a poder-se a la platja banyar. _­ 52 _

Però ací no queda la cosa no hi havia qui vigilar, no havien socorristes però la gent s’hi podia banyar.

Sense mastelers en les postes les banderes tirades al sòl, a Corint els salvavides en l’arena per si algú volia ell mateix salvar.

Encara que tenim bandera blava una gran platja que venen a visitar, però si volem estar segurs a una altra ens n’anirem a nadar.

Falla la Victòria

­_ 53 _

La Falla

­_ 54 _

Falla la Victòria

A VIDANOVA NO TREBALLAR, A LA MURALLA PINTAR Ja tenim aquell tal “VIDANOVA PARC” era la salvació de la nostra ciutat, anaven a treballar milers de paisans i no arriben ni a un centenar.

Tots ens enganyen ofereixen l’or i el moro, i a l’hora de la veritat del promés res veuràs.

Els veïns s’en van a d’altres localitats a treballar, en compte de quedar-sen al seu poble i no haver de fugir del seu lloc a laborar.

Com no tenen treball dos xics s’avorrien molt, no se’ls passa altra cosa pel cap que la muralla del castell pintar.

La broma els ha eixit cara ara l’han de netejar i restaurar, 7900 euros de multa els han possat que a “VIDANOVA” haurien de reclamar.

No sabem que els passa pel cap per a tal barbaritat realitzar, es pensen que això és seu i que ho poden destrossar.

La Falla

­_ 55 _

FESTMERDOR FA OLOR Tallen els accesos al cinema sense a cap veí avisar, et quedes sense veure la pel-lícula amb cara de retardat.

Resulta que han muntat una festa perquè els joves puguen dansar, vénen de tot arreu d’Espanya per a junts posar-se a ballar.

Deixen a tots acampar per 15 euros pots gaudir, d’una zona d’acampada ­_ 56 _

sense serveis mínims de salubritat.

Alguns no volen pagar la tasa i altra zona els van a preparar, sense serveis, aigua ni dutxes en algun lloc s’hauran d’endreçar.

Gasten les fonts de beure aigua per al “TOTO” poder-se netejar, és igual l’hora que siga del dia l’important és el “CHICHI” refrescar.

Caguen i pixen per tot arreu però no és la seua culpa ho dic ja, aquest Ajuntament l’ha cagat per no saber un festival organitzar.

Com sempre ho paga el veí què amb impostos ens solen unflar, ens afonen sempre en la merda per a les butxaques tornar-se a esclatar.

Falla la Victòria

­_ 57 _

La Falla

­_ 58 _

Falla la Victòria

LA GERÈNCIA I LES RATES Cases senyorials tapiades perdudes i sense gastar, podrien invertir els diners i donar-los ús de veritat.

Està tot en ruïnes i abandonat ple de grans rates, no pot ser, el poble que paga els seus impostos si no vol enmalaltir, millor ni acostar-se ací.

Poden fer biblioteques o un gran centre juvenil, també un centre de majors els que manen no volen invertir.

Ja està bé de fotre al poble i posar-vos a invertir, forma part de la nostra història i no les volem veure així.

La Falla

­_ 59 _

­_ 60 _

Falla la Victòria

MORALITAT A la fi qui mou els fils si no som babaus ho podem esbrinar, quasi sempre no tenen estudis i són el que més manaràn.

Som marionetes boges damunt per ells solem discutir, ens manegen com volen a tots i homenatge els solem rendir.

A veure si despertem d’una vegada en la nostra cara se solen riure, els que manegen tots els fils són a qui menys els importes, “INFELIÇ”.

La Falla

­_ 61 _

RECORDS GRÀFICS Falla La Victòria

••••• Nit d’albades •••••

­_ 66 _

Falla la Victòria

­_ 67 _

Records gràfics

••••• Sopar de germanor •••••

­_ 68 _

Falla la Victòria

••••• Crida •••••

­_ 69 _

Records gràfics

••••• Murta •••••

­_ 70 _

Falla la Victòria

­_ 71 _

Records gràfics

••••• Cavalcada del ninot •••••

­_ 72 _

Falla la Victòria

­_ 73 _

Records gràfics

••••• Cavalcada del ninot •••••

­_ 74 _

Falla la Victòria

­_ 75 _

Records gràfics

••••• Presentació llibret •••••

­_ 76 _

Falla la Victòria

••••• Concurs de paelles •••••

­_ 77 _

Records gràfics

••••• Entrega de recompenses •••••

­_ 78 _

Falla la Victòria

••••• Premis Generalitat •••••

­_ 79 _

Records gràfics

EXERCICI ACTUAL Falla La Victòria

Neteja carpa

­_ 82 _

Recollida de banderes

Falla la Victòria

Replegà monument amb l’alcalde

­_ 83 _

Signatura contracte artista faller

Exercici actual

Festa premis lletres falleres

al millor contingut Primera nominació del premi Comfet de Lletres Falleres infantil en un llibret de falla. però per la COVID-19 Festa que s’hauria d’haver celebrat el mes d’abril a Sueca, any. x es va posposar al 8 d’octubre d’aquest matei

­_ 84 _

Premis FJFS

­_ 85 _

b els premis de FJFS. El mateix va succeir am ctubre, quan s’hauriEs van celebrar a la fi d’o la setmana fallera. Ens en d’haver celebrat en mi al millor ninot invan atorgar el primer pre dultat adult.

Exercici actual

Premis FJFS

­_ 86 _

Falla la Victòria

Esports

El nostre President Samuel i el faller Isaac Mas van aconseguir el tercer lloc en el torneig de pàdel disputat per la delegació d´esports de FJFS.

­_ 87 _

Concurs de fotografia

La fallera Laura Pastor va aconseguir el tercer premi al concurs de fotografia organitzat per la delegació de Cultura de FJFS.

Exercici actual

QUAN LA VIDA SE’NS VA ATURAR Falla La Victòria

QUAN LA VIDA SE’NS VA ATURAR

I ­_ 90 _

durant els anys de la guerra civil van obligar en aquestes pàgines haurien d’haver foa la seua suspensió. Recorde estar apegada tografies de la setmana tan esperada per a la televisió, incrèdula a allò que escoltava. les falleres i els falleres, la tan desitjada Es posposaven les falles? No podia ser real. setmana fallera. Imatges d’un regnat inTot just vaig vore la mascletà del dia de la acabat i d’altre, que no ha pogut comendona només feia dos dies. Però sí, era real, çar. Vivències, emocions i sentiments que era un malson; en eixe moment, només podesafortunadament no sabrem que hauria dia pensar en els meus representats i el colp passat. Imatges que expressen moltíssim tan dur que el 2020 els havia portat. més que el que puc escriure en aquestes línies, moments que no s’hi poden descriure En aquestes pàgines, fem amb paraules; moments un recull d’imatges en esperats per les falleres i què s’expressen la mesfallers, però sobretot, pels cla de sentiments pels màxims representants de “ES POSPOSAVEN què passem durant tota cadascuna de les comisLES FALLES? NO la setmana. No anàvem a sions que conformen el poder gaudir de la plantà món de les falles.

PODIA SER REAL” de la nostra falla, on tanta estima posen les nostres Tot semblava anar com falleres i fallers; no anàanys enrere, f ins i tot, la vem a poder patir mentre nostra comissió va estar la grua col·loca la part més guardonada pel premi alta del monument, i mentrestant, els més COMFET de Lletres Falleres al millor llibret xicotets realitzen el seu tradicional concurs infantil que portava temps resistint-se. I de de pintura. No recorreríem els carrers princil’alegria, dies de molta feina, després de repals de Gilet i Faura, el primer pasacarrer, el unions per organitzar les nits, després de més desitjat, el que dona començament a tindre les carpes a punt, on els carrers coles falles. Tampoc desfilaríem per Camí Remençaven a engalanar-se, vam passar a ial fins a la porta de l’ajuntament, on ha de l’absoluta tristessa. Un 10 de Març del 2020, es va truncar el somni de totes les valenciaser un dels moments més especials si eres representant, on esperes amb nerviosisme nes i valencians, es van posposar, en primer escoltar el nom de la teua falla l’últim de terme, les falles, per un virus que no sabíem tots. No poder desfilar pels carrers que tanta què ens anava a dur. Situació que només

Falla la Victòria

“EN AQUESTES PÀGINES, FEM UN RECULL D’IMATGES EN QUÈ S’EXPRESSEN LA MESCLA DE SENTIMENTS PELS QUÈ PASSEM DURANT TOTA LA SETMANA”

història tenen amb llàgrimes d’alegria, però sobretot, poder entrar per l’avinguda amb el tan esperat primer premi de secció especial.

Eixe dia, recorde que el cel plorava, València no feia olor a pòlvora, les seues falleres no anaven amb el trage de valenciana, els seus fallers no portaven la manta al coll. Tampoc, gaudírem del passacarrer del Port, no ens anàvem a queixar dels quilòmetres que caminem eixe dia per vore les falles que ens queden, i clar, opinar sobre el just, o no, repartiment dels premis. I per últim, el dia 19, el més esperat pels màxims representants, una mena de sentiments encontrats on primerament ofrenen el seu ram a la Mare de Déu dels Desamparats i més tard, veuen el foc i la flama de la nostra festa a la cremà, reduïnt en pols i cendra el monument que ha representat la nostra falla, finalitzant així la gran festa josefina. No hem pogut ballar ni riure al ritme de les orquestres, no hem cantant amb la música de les xarangues que tanta alegria ens donen. Moltes coses s’han quedat al tinter, un exercici inacabat i altre que no ha pogut començar.

Però la realitat mana, i les falles s’han adaptat a la situació, s’han fet fortes, de debò que sí. Les Falleres Majors i Presidents han decidit continuar i anirem amb ells tots a una.

Perquè el seu regnat només està durant un poc més del que s’esperaven. Les coses de vegades no ixen com esperem, però això,

només vol dir que alguna cosa millor ens està esperant.

He de dir que, pot ser haja sigut el 2020 un any trist, l’any en què la vida se’ns va aturar.

Però… I el que ens queda per viure? Les falles estan guardades als seus tallers, esperant a ser plantades, perquè unes falles no poden començar si les anteriors no s’han cremat. No sé com seran, ni quan, no sabem cap cosa, però el que sí sabem, és que allò que ens ha passat amb aquesta maleïda pandèmia no ens farà aturar-se, no ens farà rendir-nos. Segons diu la tradició, les fusteres i els fusters de València treien la fusta que sobrava als seus carrers, per cremar-la i reduïr-la a cendra, i així i rendir honor al seu sant, Sant Josep.

En cendres les convertim, i de les cendres resorgirem, els nostres carrers tornaran a engalanar-se amb els nostres monuments, València tornarà a olorar a pòlvora, els carrers seran música i alegria amb les bandes i xarangues, la Mare de Déu vestirà un mant de murta i de roses fines i les falleres i els falleres trauran la seua vestimenta per celebrar més que mai les Falles. De la mateixa manera que el senyor Vicent Vayà al seu magnífic poema diu: “València trindrà Falles” jo dic : “ i tant que en tindrà.”

Quan la vida se’ns va aturar

­_ 91 _

ASSAJOS FALLERS Falla La Victòria

MISSATGE EN UNA BOTELLA Es tracta d’un artista faller què, asediat pels deutes va llançar a la mar aquest missatge per tal què, si algú ho arribara a llegir, poguera pal·liar la seua angoixa.

­_ 100 _

A

Mercé Muntaner li agrada baixar a la mar els dies de primavera, estació que per a ella representa la joventut, la flor de la vida, és la seua inspiració per als relats que acostuma a escriure.

La seua casa està molt a prop de la platja, des del seu balcó pot percebre el soroll que s’escolta quan la mar està brava. És un espectacle sentir-ho com si fora el rugit d’un lleó i vore l’espuma quan trenquen los ones.

Viure a voreta de la mar té els seus inconvenients els mesos d’estiu, amb les nombroses aglomeracions de gent que suposa però, la resta de l’any gaudeix molt del bon clima, del sol i del bon ambient.

Rosana Muñoz Camacho Fallera de l’A.C. Falla La Victòria

Falla la Victòria

Com tots els diumenges, destina el matí a passejar per l’arena de la seua amada platja de Sagunt. Kilòmetres d’aigua cistal·lina, i

­_ 101 _

“LI PORTA A DESCOBRIR UN MISATGE DINS D’UNA BOTELLA. ENCARA ES PODIA LLEGIR, HO VA TRAURE AMB MOLTA CURA”

d’arena fina que quan la xafes sents un formigueig molt agradable i quan camines notes com s’activa la circulació.

gir la idea de publicar-ho al diari d’un amic periodista per tal d’aconseguir descobrir qui hauria deixat escrit tan marevollosa misiva.

Aixó va fer Mercé. Es començà la seua rutina, caminava per la riba deixant-se banyar per l’aigua salada. Aquell matí no hi havia ningú, ni fent activitats de pesca, ni tampoc esports acuàtics, com acostumaven a fer molts aficionats altres cap de setmana quan acompanyava l’oratge.

Tres anys després, a la secció de notícies curtes del diari EUREKA de l’amic de Mercé on es va publicar aquell escrit, es podia llegir: “Es localitza l’autor del missatge publicat fa ara tres anys en aquest mateix diari”.

Segons anava apropant-se a les roques del pantalà un destell va deslumbrar a Mercé, la qual cosa li porta a descobrir un missatge dins d’una botella. Encara es podia llegir, ho va traure amb molta cura. Quan ho va agafar, per el seu afany de contar històries, li va sor-

Es tracta d’un artista faller què, asediat pels deutes va llançar a la mar aquest missatge per tal què, si algú ho arribara a llegir, poguera pal·liar la seua angoixa.

El missatge deia així: aquesta pandèmia ha deixat ferit de mort el gremi de l’artista faller, ens ha afonat en el forat més profund”.

Assajos fallers

LA FESTA DEL FIL El Museu de la Seda de València és el millor lloc per a descobrir l’art de la seda, gràcies a l’ampli patrimoni conservat, esbossos, cartonatges, espolins i telers permeten recrear la manera de treballar del segle XVIII.

L

’espectacular edifici de la Llotja, concebut en el segle XV per a albergar el comerç de la seda, és el millor testimoniatge de la petjada que la Ruta de la Seda va deixar a València. Aquest pròsper corredor comercial, que va unir Orient i Occident els mapes històrics del qual situen entre la Xina i Itàlia, va arribar en realitat fins a València, on el teixit es va convertir en una de les indústries més pròsperes durant segles.

­_ 102 _

Descobreix els f ils ocults de la Ruta de la Seda a València, el barri de velluters, el Col· legi de l’Art Major de la Seda o els acolorits espolins que visten a les seues falleres. Un ric patrimoni suggeridor i atractiu, i una mirada diferent a aquesta bella ciutat mediterrània.

A.C. Falla La Victòria Fonts: Wikipèdia

Durant l’Edat mitjana la seda va estendre els seus fils des de la Xina arribant fins al Mediterrani i Europa. Aquest corredor d’idees i coneixements anomenat Ruta de la Seda és un dels grans assoliments de la història de la civilització, per aquest motiu la UNESCO vulga preservar el seu patrimoni rellançant les mítiques ciutats de la seda.

València, designada “punt focal” dins del programa de la Ruta de la Seda de la UNESCO,

Falla la Victòria

“LA LLOTJA DE LA SEDA O DELS MERCADERS ÉS UN AUTÈNTIC TRESOR DEL GÒTIC CIVIL” es va convertir en el segle XV en una gran potència gràcies al comerç d’aquest teixit.

L’expansió de l’Islam va introduir en el segle VIII la seda en la península. Els primers cucs i fulles de morera procedents de la Xina van entrar a València des d’Al-Andalus. Van començar a cultivar-se les moreres en l’horta valenciana mentre a la ciutat es manufacturava el teixit. La comunitat artesanal emergent es va instal·lar en el barri de “velluters” o “terciopeleros”. La qualitat dels teixits i la prosperitat del gremi, milers de telers es comptaven als seus carrers, van portar a Carles II a concedir en 1686 el títol de Col·legi de l’Art Major de la Seda, hui conegut com a Museu de la Seda. El Col·legi encara perviu al Carrer Hospital on va ser fundat.

cular saló columnari, on es realitzaven les contractacions, en el qual destaquen les 24 columnes helicoidals de 17 metres d’altura; un bell pati interior amb tarongers; i el Consolat de la Mar, amb un bell cassetonat de fusta en el seu sostre.

El Museu de la Seda de València és el millor lloc per a descobrir l’art de la seda, gràcies a l’ampli patrimoni conservat, esbossos, cartonatges, espolins i telers permeten recrear la manera de treballar del segle XVIII. També en 2016 es va commemorar el 20 aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni Universal de la Humanitat per la UNESCO.

Durant les Falles els visitants se sorprenen amb els dibuixos i colors dels espolins de les falleres, un art que també es pot admirar al llarg de tot l’any en els tallers i botigues d’indumentaristas valencians com el de Victoria Liceras o Amparo Fabra, entre altres.

València, dins del Programa de la UNESCO, que l’ha va designar “Ciutat de la Seda 2016”, va reunir les ciutats emblemàtiques de la Seda, va organitzar exposicions entorn de la tradició sedera, cursos i interessants iniciatives relacionades amb la restauració i els empresaris d’aquest teixit.

La Llotja de la Seda o dels Mercaders és un autèntic tresor del gòtic civil. La prosperitat de la ciutat i del negoci de la seda va evidenciar la necessitat d’una nova llotja, per la qual cosa en 1469 es va decidir la seua construcció amb Pere Comte com a principal artífex de l’obra, que va durar de 1482 a 1498.

Grans façanes rectangulars rematades per corones reals amb originals pinacles i gàrgoles acullen en el seu interior un especta-

Al costat de la Llotja i el Col·legi de l’Art Major, el deixant de la tradició sedera perdura en una indústria tèxtil que encara produeix a València. Exemple d’això són empreses amb més de dos segles d’existència, com Garín o Rafael Catalá, o les de José Bartual, Vives i Marí i Gironés Vila, que elaboren i exporten seda per a alta costura, decoració i per als vestits de fallera. Així, la petjada de la seda està molt present en les festes de la ciutat.

Així doncs, podem dir que la indumentària valenciana és molt rica en teixits, amb molts dibuixos clàssics i colors variats i és cert que hi ha una gran gamma de teles amb les quals es poden confeccionar els vestits.

Assajos fallers

­_ 103 _

L’ESPOLÍ Comencem a descobrir-los per la joia de la corona, el de major qualitat i més autòcton “l’espolí”.

L’espolí és una seda que es confecciona en un teler manual de fusta anomenat espolí, d’ací adquireix el seu nom aquesta tela, que més aviat hauria de dir-se “Tela d’espolí” fent honor a la seua procedència, però al llarg del temps ha adquirit el mateix nom que el teler.

­_ 104 _

És una confecció molt laboriosa. El gran teler disposa d’uns cartonatges que són els patrons. El cartonatge és el que indica a l’artesà la trama de fil que toca passar en determinat moment, abans de començar la confecció de la tela es tria el fil que proporcionarà el fons de la tela, després el dibuix que es vol confeccionar. Hi ha centenars de models de dibuixos per a poder ser confeccionats. Cada dibuix té el seu nom, entre els més famosos estan el “Reina”, el “Valencià”, el “Carpio“ i el “Alcàzar“.

Una vegada triat el dibuix, es trien els colors dels fils que confeccionaran el dibuix, cada flor pot tindre el seu color particular, no és necessari que hi haja homogeneïtat entre les flors, en ser manual i passar el fil que es trie. Una vegada triat, es munta el cartonatge que ens guiarà a l’hora de tramar els fils per al dibuix, col·locar les trames de fil per al fons de la tela i començar a teixir-lo.

Espolí

“EL PROCEDIMENT ÉS TAN LABORIÓS QUE EN UNA JORNADA ES POT CONFECCIONAR TAN SOLS UNS 20 CM DE TELA AMB UN AMPLE DE 54 CM”

El procediment és tan laboriós que en una jornada es pot confeccionar tan sols uns 20 cm de tela amb un ample de 54 cm. Aquest tipus de teles tenen un alt valor econòmic, tant per la qualitat dels fils de seda, com per la laboriositat que tenen.

SEDA ESTRETA Un altre teixit de gran qualitat és la seda estreta, a diferència de l’espolí és una tela mecanitzada, però la trama de fils són de la mateixa qualitat, de seda. També té l’amplària de 54 cm i es pot realitzar qualsevol dibuix sobre el fons, això sí, els colors han d’anar compassats, ja que és una màquina

Falla la Victòria

Seda estreta Santa Patrícia de Vives i Mari.

la que tix cada flor de la mateixa altura i porten el mateix color.

L’altra diferència per a saber si la tela que estem veient és una tela d’espolí o una seda estreta és fixant-se en la vora. En la tela d’espolí, quan el fil arriba a la vora torna cap a l’altre costat i així successivament de banda a banda, en canvi en la seda estreta, el fil de la trama es talla quan arriba a la vora, que és més ampli i té fils solts.

La seda estreta, per les seues similituds amb l’espolí se li va arribar a cridar “espolí mecanitzat”. Error, recordem que l’espolí és la xicoteta llançadora amb la qual es passen els fils per a confeccionar el dibuix de la tela de la seda, teixit elaborat manualment en teler de fusta de manera artesanal, res a veure en el que es confecciona la seda estreta, per tant no té cap sentit aquesta denominació.

Seda ampla.

SEDA AMPLA La “seda ampla” també té la mateixa qualitat que la seda estreta, però es pot diferenciar més bé d’una tela d’espolí per la seua amplària.

­_ 105 _

LAMPAZO El “lampazo” com moltes teles, és d’origen oriental, abans a l’ésser una tela gruixuda s’usava per a decorar parets o entapissar mobles.

Aquesta tela també es fabrica en un teler mecanitzat, el seu fons sol ser de ras i els seus dibuixos tenen molt relleu imitant al brocatel.

Lampazo.

“L’ALTRA DIFERÈNCIA PER A SABER SI LA TELA QUE ESTEM VEIENT ÉS UNA TELA D’ESPOLÍ O UNA SEDA ESTRETA ÉS FIXANT-SE EN LA VORA”

Assajos fallers

BROCATELL El “Brocatell” és un teixit de seda o ras, confeccionat amb 2 trames de color, un de fons i l’altre per al dibuix.

Normalment, la trama del fil és metal·litzada tant en daurat com platejada, que proporciona més realç al dibuix.

RAIÓ La tela “Raió” és una tela sintètica i es pot confeccionar qualsevol dibuix i en qualsevol fons. En el mercat hi ha una varietat de colors i formes, donant la possibilitat d’adquirir aquests teixits a un preu una mica més raonable.

Brocatell.

DAMASC Tela “Damasc“, el nom indica la seua procedència.

­_ 106 _

La trama per al dibuix normalment és de fil de Raió que pot ser del mateix color de fons per a crear poliments o mats o de diferent color i la base sol ser de ras.

El dibuix es forma invertint la base de ras amb la trama de fil formant així un teixit de dues cares.

Tota aquesta festa del fil de colors representat en cadascuna d’aquests tipus de teles, ha sigut interrompuda enguany de colp per la crisi de la pandèmia que encara estem patint totes i tots. I, en concret, les valencianes i els valencians.

Raió.

“Així, no podem seguir més temps” És el crit unànime del sector de la indumentària valenciana, que es troba a la vora de la fallida.

“UNA VEGADA TRIAT EL DIBUIX, ES TRIEN ELS COLORS DELS FILS QUE CONFECCIONARAN EL DIBUIX” Damasc.

Falla la Victòria

Pocs sectors relacionats amb les falles pateixen de forma tan directa la falta d’aquesta festa, com la indumentària valeanciana.

da, atés que moltes d’aquestes botigues viuen al dia, renoven els productes any a any, veient-se afectats per la falta de vendes.

El sector ha patit un descens del 99% en la seua facturació des d’el mes de març passat quan es va declarar l’estat d’alarma.

També hi ha incertesa perquè la gent té por de gastar, no sap si hi haurà falles i algunes i alguns s’han quedat amb coses noves al no celebrar-se les festes.

Tant és així, que nombrosos indumentaristas valencians han reclamat a les institucions que no deixen morir un important sector productiu de l’economia, format per artesans i empreses familiars, telers o orfebres que també són patrimoni de totes les valencianes i els valencians.

Molts propietaris de botigues d’indumentària han afirmat que la situació és complica-

Uns altres indumentaristes no han tornat a obrir les portes dels seus locals perquè no han tingut clients.

I, en altres casos, s’han reinventat, confeccionant màscares per a clients que els demandaven aquests productes o, f ins i tot, han triat la indumentària tradicional, confeccionant vestits per a grups de ball.

“MOLTS PROPIETARIS DE BOTIGUES D’INDUMENTÀRIA HAN AFIRMAT QUE LA SITUACIÓ ÉS COMPLICADA, ATÉS QUE MOLTES D’AQUESTES BOTIGUES VIUEN AL DIA”

Assajos fallers

­_ 107 _

ENTRE CARTÓ I TITELLES És per aquest motiu, i més tenint en compte els temps que els ha tocat sense voler triar-ho, que hem volgut fer un xicotet homenatge a Miguel Hernández Agüelo, Miguel Hache i Víctor Valero Valero, Marc Martell, molts coneguts pel seu ofici de fer falla.

­_ 108 _

C

om ja ha quedat plasmat en el pròleg d’aquest llibret, hem deixat alguns temes per comentar al nostre llibret de l’exercici anterior, si cap, per a poder seguir amb aquest treball en aquest exercici.

I un dels temes que ens feia especial il·lusió era escriure sobre l’obra d’artistes fallers que s’han dedicat en alguns temps a esculpir com a monument faller el cos d’una marioneta i figures de drap. Igual que han plasmat ninots molt reivindicatius i inclusius.

Vicente Cuenca Teruel Faller de l’A.C. Falla La Victòria Fonts: Wikipèdia, Miguel Hache

Falla la Victòria

És per aquest motiu, i més tenint en compte els temps que els ha tocat sense voler triar-ho, que hem volgut fer un xicotet homenatge a Miguel Hernández Agüelo, Miguel Hache i Víctor Valero Valero, Marc Martell, molts coneguts pel seu of ici de fer falla, però per a uns altres uns artistes molt peculiars i gratament sorprenents a l’hora de

“EN LES FALLES DE MARC MARTELL ES VAN VEURE POTS DE PLÀSTIC POSITIVADOS EN CARTÓ, I REPETICIONS D’ELEMENTS AMB LA INTENCIÓ QUE HO FEIA WARHOL”

dur a terme la seua idea per a modelar el monument faller.

va portar a repetir, una mesura que permet economitzar i alimentar la creativitat.

Miguel Hache va cambiar la plàstica dels seus treballs des del seu pas per un taller de titelles. Pèl, cotó i botons van ser les seues eines.

Fa tres anys, en l’exposició del ninot va sorprendre la presència d’una entranyable escena infantil composta per dues marionetes. Cossos inerts que simulaven ser de fusta, articulats i amb cordes en les seues extremitats, tindran cabuda en la falla infantil de Malva-rosa-Ponz-Cavite, Gegants i nans. Aqueixa escena va ser fruit de buscar la bellesa en accions quotidianes; unes marionetes deixades caure per si soles podíen transmetre vida. El seu Gepetto creador era Miguel Hache.

En les falles de Marc Martell es van veure pots de plàstic positivados en cartó, i repeticions d’elements amb la intenció que ho feia Warhol.

Miguel Hache porta des de l’adolescència aprenent de si mateix. El seu pas per Belles Arts i ja fa uns anys per un taller de titelles li va fer canviar la plàstica dels seus treballs.

Al seu costat cotó i botons van formar en els seus inicis la seua caixa d’eines. Mentrestant, en el taller de Marc Martell sonava la banda Kraftwerk. El seu fanatisme pop li

Aquest artista porta ja tres lustres aprenent de la seua pròpia experiència, ja que ningú li va ensenyar a modelar, pintar ninots i assemblar estructures. No obstant això, el seu pas per Belles Arts i per un taller de titelles

Assajos fallers

­_ 109 _

­_ 110 _

Falla la Victòria

d’una companyia de Barcelona, La Casa Taller de Pepe Otal, casa refugi de titellaires, on es podia aprendre la manipulació de titelles i les ombres, va ser important en la seua trajectòria.

Açí, li han permés obrir un nou camí en les falles, allunyant-se de la plàstica habitual i recuperant la tècnica dels ninots vestits.

cursos abans de començar a treballar, a vegades arriscava més i ficava uns altres sobre la marxa. Paradoxament, els límits a l’experimentació a vegades els posava el pressupost. Abans es sentia més lliure, especialment no es tenia tanta llibertat, sobretot, si abans no t’havies emportat bon premi.

La fascinació que suscita l’obra de Miguel Hache contradiu als veredictes del jurat; perquè el seu atreviment li ha costat alguna garrotada.

Li encantaven els muppets i els fraggles, i lògicament li van influir a l’hora de crear els seus personatges. Així, Miguel Hernández, Sobre l’originalitat i la còpia, Miguel Hache més conegut com a Miguel Hache fora de considera que tots van començar copiant. les falles, va plantejar la seua producció des Però l’important és adonar-se de les possid’una teoria animista, dotant d’ànima pròbilitats que es té per a crear i obrir nous capia a objectes i criatures humanoides amb mins, és el que dona sennassos de colors. Pel seu tit a això. Uns dels seus daltonisme de dos tipus, referents ha sigut Alfredo tenia que demanar ajuda Ruiz i Pepe Puche. El priper a saber de quin color “NO POT ESTAR mer va ser un precursor, es veia allò que pintava, va portar la llibertat fins a perquè ho veia d’una altra MÉS FELIÇ DE l’extrem, i va ser qui fins i manera. En el seu taller, PODER VIURE tot va marcar a altres arels pots de colors primaris AQUEST SOMNI tistes molt valorats, com s’utilitzaven com una sort Julio Monterrubio. En la de tecles d’una calculaQUE SIGNIFICAVA falla d’aqueix any, els gedora per a no cometre TANT PER A ELLA” gants eren molt grans, errors; els bàsics barrejats superaven els dos metres en la seua justa proporció d’altura, i els nans estaven generaven la paleta, i intots vestits. Se li va ocórrer tentava no allunyar-se de fer la dualitat entre tècnila teoria del color. ca ja tradicional del suro i els nous acabats; sempre feia el que li agradava, perquè conHache fabrica emocions i li dona un altre viu amb la falla molt de temps en el taller i sentit a elements habituals del món infanl’ha de fer gaudir i aprendre. til. En les seues falles s’han trobat empelts de naturalesa com a branques d’arbre, cabSobre els continguts en falles infantils, Midells de llana o malles de cotó. La seua obra guel Hache percep dues visions i assegura d’aquell any, contenia bona mostra d’aqueique fins ara li interessa més el llenguatge de xa investigació de noves textures. L’armadules falles infantils que el de les grans. Hi ha ra del gegant estava feta amb pals de gelat missatges en clau per a xiquets i hi ha uns pintats de colors metàl·lics, perquè em va altres que els adults poden entendre millor. semblar que superposats podrien semblar Per exemple, en un treball recent li varen dir escates; l’agradava ficar objectes quotidians que era poc infantil perquè tenia un rereper a acostar la fantasia a la realitat, explicafons animalista. Però malgrat tot, Hache no va davant una peça voluminosa que va ser s’ix per la tangent i decideix continuar per un dels reclams del monument infantil. aqueixa senda. Fins i tot sent subtil, sempre intentant que les seues falles tinguen una Els materials determinaven l’estètica, però doble lectura. no sempre. Solia plantejar els acabats i re-

Assajos fallers

­_ 111 _

Les taules de treball del taller són un mostrari de retalls de tela, de perruques, i una paleta de colors molt vius, poc habitual en el panorama faller. Un enorme drac, castells, molins i una caseta dins d’una bota celebren la fantasia que posa en relleu la trajectòria d’aquest il·lustrador i artista plàstic, acostumat a no repetir patró. En pocs dies, donarà vida a una nova família de nanos que podrien cobrar vida d’un moment a un altre.

Per l’any 2009-2010 va impartir un Curs d’Escenografia a l’Escola de Teatre i Cinema Off de València.

mostrar el seu estil. S’identifica plenament amb l’estètica d’objectes oposats i ocurrències instantànies que li connecten amb els moviments pop. A més, ho fa fixant-se en les falles anteriors als anys 70, de les quals es declara admirador absolut. Fa ja quatre anys, es va convertir en el primer guanyador del premi de falles innovadores infantils, recompensa a les seues falles molonas.

Això de Marc Martell és un pseudònim artístic recent perquè Víctor porta més de dues dècades creant ninots i inventant històries, revolucionant les tècniques en una cerca constant de frescor plàstica perquè la con-

­_ 112 _

Miguel Hache també va participar en la companyia de treatre A Tiro Hecho, els inicis de la qual es remunten a l’any 2011. A l’any següent, va ser l’escenògraf de la primera obra “No et salves” , homenatge a Mario Benediti.

Marc Martell és llicenciat en Belles arts, obertament gai i nascut en el barri del Carmen de València, en la demarcació de la comissió Alta-Sant Tomàs, en la qual va plantar la seua primera falla i per a la qual va tornar a treballar fa uns anys.

Suma ja dues dècades revolucionant les falles infantils sense fer una altra cosa que

Falla la Victòria

sidera com a vas comunicant amb el món infantil. No vol perdre la procacitat per a actualitzar el llenguatge faller amb el nou, com les xarxes socials i la cultura audiovisual del segle XXI. Li agraden els ninots en general, sobretot, els que traslladen missatges explícits, els menys ingenus. Prefereix les falles vistes des de baix, com si encara fora un xiquet.

L’any 2017 , va fer una falla que parlava sobre l’avorriment, perquè segons el seu punt de vista calia tornar a ensenyar a jugar des de la invenció i la capacitat de crear, com feia amb el seu treball. Abans feia moltes falles, però ara només vol fer una o dues, només

perquè fer falles és molt cansat i només pretén divertir-se. Aqueix any va convertir la plantà en un teatre de marionetes.

convertir en falla les siluetes més pròpies de canals de televisió com Cartó Network que del cànon classicista.

En aquella cerca constant de diversió, va optar per recuperar el cartó pedra. Sempre ha estat convençut que el suro, amb el qual porta treballant tant de temps, és nociu i està perjudicant-nos més del que pensem, per això l’ha cansat i ha decidit recuperar el cartó pedra. Però li dona la volta. Ja no modela figures en fang per a obtindre cossos i extremitats, sinó que les troba en el rebost, en el quart de la neteja i en el fem. Li va semblar molt divertit traure el positiu de botelles, garrafes i objectes quotidians per a donar-los un altre sentit. Així, un pot de detergent es pot convertir en el tronc d’una

L’estructura contenia robots i emojis, un teclat ja habitual entre adolescents. Va ser una de les poques falles infantils que van tractar temes de candent actualitat com a internet, Whatsapp, Instagram i noves tecnologies. La seua bombeta de la creativitat ja no era incandescent, sinó LED. Uns anys més tard, la falla infantil de la seua comissió patia abans de la cremà, un atac amb tints LGTBfóbics, al ninot que representava a dos xics besant-se, obra de l’artista Cristian García Carrasco per a la Falla República Argentina-Doctor Pallarés (popu-

“UNA VEGADA TRIAT EL DIBUIX, ES TRIEN ELS COLORS DELS FILS

­_ 113 _

QUE CONFECCIONARAN EL DIBUIX”

figura. Una botella pot ser un cap. Només cal tirar-li imaginació.

Per a la falla dels carrers Alta-Sant Tomàs, una de les més modestes del barri del Carmen, va elaborar el seu propi llibret. Com les falles d’abans, volia que la comissió infantil tinguera una edició que donara sentit a la falla. Una falla que va suposar una performance amb marionetes rescatades de rastres i prestatgeries de casa; ninots fets a mà i que van aparéixer per casualitat per a donar forma a t’avorreixes? Fes guinyol. Una falla participativa on els xiquets van poder entrar i inventar-se les seues pròpies històries amb els ninots que l’embolicaven..

També va ultimar una falla per a la comissió Maestro Rodrigo-General Avilés. Estem connectats, va ser el títol d’un altre treball que es va aproximar a l’animació infantil i va

larment coneguda com a Falla L’Amistat).

Aquests fets li van provocar a Víctor Valero una tremenda indignació, que van compartir moltíssimes falleres, fallers i col·lectius valencians, però alhora un sentiment de necessitat de continuar portant a les seues creacions la reivindicació igualitària, la visibilitat i els drets de la comunitat LGTB. La mateixa falla vandalizada rebia un dels premis Arc de Sant Martí del Col·lectiu Lambda.

A més del seu segell crític, Víctor Valero és molt conegut per ser fidel a l’estètica pop en les seues falles.

El momument infantil agredit parlava del fet d’estar marginat per ser diferent i dirigint-se a un públic infantil per a lluitar contra els prejudicis i la falta d’educació. Visibilitzava a les xiquetes i xiquets trans, a les malalties estranyes, a l’autisme, al fet d’estar refugiat.

Entrava tot: la transfòbia, l’homofòbia, la xe-

Assajos fallers

­_ 114 _

nofòbia. La sexualitat i la identitat de gènere van ser unes altres de les diferències que va plasmar en aquest monument. La idea de la falla li va sorgir per la indignació que li va provocar l’autobús trànsfob de HazteOír.

fantils plantades a València una escena de dos pares.

Aquest era el projecte que va presentar a l’Ajuntament per a la falla infantil municipal, per a celebrar el 30 aniversari de l’època de Manolo Martín, quan es va presentar per primera vegada.

Pel que fa al moment actual, com ja va declarar en alguna ocasió, a Miguel Hache li interessava més el llenguatge de les falles infantils i així, un artista que es pree, no pot resistir-se als encants de plantar el monument infantil de la falla municipal de València, tant d’una falla com Na Jordana, associació a la qual va plantar els últims anys. Justament, l’artista va revelar també com seria la seua falla infantil en aquesta demarcació, de la qual a penes es va veure res en la presentació de projectes de la “Festa per a tots”.

Però la intolerància es va acarnissar amb el seu treball, i tot va quedar en què un jurat va decidir que aquest monument no mereixia la valoració que, en circumstàncies normals, s’haguera emportat un altre monument més tradicional i menys reivindicatiu. Res a veure amb altres jurats que, fins i tot, poden interactuar amb els ninots i s’interessen per la falla. En fí, sempre ha sigut una loteria això dels jurats.

No obstant, les iniciatives que ha tingut aquest artista li han valgut el premi Lambda, reconeixent en una de les seues falles in-

Falla la Victòria

Es tracta, únicament, què amb aquests actes es normalitzen comportaments quotidians.

Va presentar la seua proposta que va portar com lema ‘Manual d’Instruccions’. L’artista va jugar amb idees com que quan veniem a aquest món, arribavem sense manual o que no calia donar-li tanta importància al fet d’equivocar-se. L’artista va explicar que els ninots tenien braços i cames articulades

i durant unes hores al dia i de forma supervisada, els xiquets podrien agafar els ninots i jugar amb ells.

També ha il·lustrat nombroses portades de llibret de falla. Una de les últimes portades va ser la d’una pinta en forma de cranc per al llibret de la falla El Mosquit de Gandia, comissió amb la qual ha col·laborat en diverses ocassions, entre altres. Enhorabona per aquest treball.

Enguany, ha retomat una activitat que ja va fer fa ja uns quants anys, col·laborar en la realització de titelles per a la companyia “Zero en Conducta” de Barcelona.

El cas de Marc Martell és molt similar als de molts altres artistes, la comissió dels quals tenen la confiança depositada en ells. Eren sis anys consecutius els que portava plantant el monument infantil en la falla del barri del Carmen, Alt-Sant Tomas.

Però la seua incursió en el món de la falles li va portar per primera vegada a realitzar

també el monument gran, i el va fer per a la comissió Pintor Stolz-Burgos. És, si cap, artista polivalent. Va convocar a xiquetes, xiquets i majors a un acte de pintura al carrer, “Diferents”, en la qual va poder participar qualsevol xiqueta, xiquet o adult que ho va desitjar amb ganes d’expressar-se.

Sense ser virtuosos, sense tindre qualitats especials per a participar es va poder pintar i graffitear en ple carrer.

Això ens recorda al treball que portem fent en la nostra associació que, encara que molt nombrosa (som quasi quatre-cents), repartim el treball perquè tots i cadascun dels membres de la comissió i qualsevol que vulga participar puga fer-ho.

En defintiva, creiem que molts de les valencianes i valencians portem un artista faller entre nosaltres.

Només ens queda dir que ambdós són, en suma, art en lletres majúscules a més d’amics.

Assajos fallers

­_ 115 _

MARIONETES DE LA COVID-19 Cal que hi haja Falles, malgrat que siguen diferents, especialment per a totes les persones la professió de les quals està directament o indirectament lligada a aquest món.

­_ 116 _

S

i fem una recerca ràpida en Internet de l’expressió “Moure els f ils o marioneta” trobarem algunes definicions com posseir una gran influència per a manejar situacions, canviar el curs de les coses per a aconseguir l’objectiu perseguit o persona que es deixa manejar.

Asun Moll Regidora de Cultura, Festes i Cultura Popular

Falla la Victòria

Aquest any tothom sense excepció hem sigut marionetes de la Covid-19. Aquesta malaltia ens ha manejat i portat per on ha volgut des del primer dia. Al personal sanitari, fent-los treballar de valent i lluitar en una guerra en la qual algunes batalles es guanyaven i altres no (a data de hui 51.430 perdudes al nostre país). A milers de treballadores i treballadors, que els ha obligat a baixar les persianes i a deixar de desenvolupar el seu treball amb normalitat. A les xiquetes i els xiquets, que els ha impedit i els impedeix jugar i rebre una educació presencial i compartida amb

“AQUESTA MALALTIA ENS HA MANEJAT I PORTAT PER ON HA VOLGUT DES DEL PRIMER DIA”

contacte necessari i terapèutic entre iguals.

També als col·lectius vulnerables, fent-los encara més invisibles i afrontar duríssimes conseqüències d’exclusió social. I, com no, als nostres majors, que han d’haver renunciat a les abraçades dels seus familiars.

que porten darrere. Activitats amb tot un any de preparació, però amb la certesa que en cada decisió sempre ha prevalgut la salut i el benestar general de tota la població, per difícils que foren les repercussions econòmiques i socials.

Hi ha qui dirà que som els polítics els qui manegem els fils de la situació. Part de raó i tot el meu respecte, al cap i a la fi, nosaltres som en qui, d’acord amb la confiança dipositada per la ciutadania, recau el poder i la responsabilitat per a fer-ho i prendre decisions, ens agraden o no. Des de la meua humil opinió, i així ho he manifestat quan he dit que tots sense excepció hem sigut marionetes de la Covid-19, els polítics també ho hem sigut i hem estat a la mercé del coronavirus: prenent decisions duríssimes i que suposen un perjuí per a la ciutadania, cancel·lant festivitats amb el gran treball

En el cas de les Falles, on cultura i festa s’uneixen per tal de representar la nostra manera de viure i les nostres tradicions, també ha sigut un any excepcionalment dur i trist, això no es pot negar. Recorde quan es van ajornar les Falles a València i van anunciar la seua celebració al mes de juliol. Un alé d’esperança per a tot el sector faller. Decisió que a la fi no s’ha pogut dur a terme en cap ciutat per responsabilitat i prudència, i perquè per molt gran que ha sigut el nostre desig d’engalanar els carrers i traure la festa al carrer, hem sigut pacients i hem esperat un nou any.

Assajos fallers

­_ 117 _

“COM EL NOM DE LA VOSTRA COMISSIÓ INDICA, EIXIREM VICTORIOSOS D’AQUESTA SITUACIÓ. I HO FAREM PROMPTE I MÉS UNITS QUE MAI”

­_ 118 _

Les Falles en general, i les comissions de Sagunt i el Port de Sagunt en particular, heu donat un exemple a la societat de comportament cívic i responsable. Amb coratge i sentit de la responsabilitat heu demostrat la vostra fortalesa, superació i unió per tal de resistir units un any per poder recuperar la vostra activitat i des d’ací us ho torne a agrair de nou, especialment a Samuel i Laura, però també a Aarón i Ángela, així com desitjar-vos el millor dels regnats aquest 2021.

Vosaltres, falleres i fallers, també heu jugat un paper important en l’àmbit telemàtic, mantenint viva la il·lusió, acatant cada canvi de normativa per tal que cada pas ens aprope a poc a poc a una certa normalitat per a les noves falles que estan per vindre.

El meu desig, i conf ie totalment que així siga, és que les comissions siguen fidels ambaixadores de la gran festa que representen, i donen de nou un exemple col·lectiu. Les falles són comunitat, germanor, proximitat, estima. I quina mostra d’estima més gran hi ha per a la teua família fallera que complir totes les mesures indicades i salvaguardar la seua salut?

Falla la Victòria

Cal que hi haja Falles, malgrat que siguen diferents, especialment per a totes les persones la professió de les quals està directament o indirectament lligada a aquest món: artistes fallers, floristeria, pirotècnica, indumentaristes i, com no, les nostres bandes.

D’alguna manera és la festa de les Falles qui meneja els fils de la supervivència de la professió d’aquestes persones. I ara no els hi podem fallar.

Si m’ho permeteu, per tal de concloure aquestes reflexions, m’agradaria fer-ho demanant un desig: que aquest 2021 manegem nosaltres els fils. I, ja de pas, que siguen els fils d’or brodats a les manteletes i els trages de fallera, els fils de les cordes de guitarra tocant als casals en algun sopar de germanor, els fils de les melodies que deixen les nostres bandes de música als carrers o els fils dels cordells replets de masclets per als nostres focs artificials i mascletades.

Com el nom de la vostra comissió indica, eixirem victoriosos d’aquesta situació. I ho farem prompte i més units que mai.

UN MORT BEN MORT Per: Ignasi García i Anna García

­_ 120 _

U

na vetla en un saló gran d’una casa gran amb un mort en exposició, lloc en el qual es desenvoluparà tota l’acció. El fèretre cap a la dreta, en peu, lleugerament inclinat, mirant cap amunt i a la platea. A l’esquerra del fèretre hi ha tres dones majors, de diferents altures, en rigorós dol, amb les mans enllaçades per davant de la panxa i el cap cot. Un altre grup de persones, en què predominen les dones i s’inclou un xiquet d’uns deu anys acompanyat per la seua mare, estan distribuïdes pel saló, algunes assegudes i unes altres dempeus, en xicotets rogles, xarrant en veu baixa. Hi ha licors i menjar sobre diferents taules de diferent disseny, grandària i altura. Una finestra gran al fons a l’esquerra permet veure l’exterior de la casona, en què s’aprecien arbres, alguna palmera, i un extens camp de tarongers al fons. És un típic casalot d’un hort valencià.

PLANYÍVOLA ALTA (amb un sospir): Ai, quin bon home!

PLANYÍVOLA MITJANA (amb un gran sospir): Ai, quin estel s’emporta el cel!

PLANYÍVOLA BAIXETA (amb un immens sospir): Ai, què faran els angelets amb tanta bellesa!

Falla la Victòria

Irromp com un bou una dona d’edat madura, baixeta, grosseta i bella, és AMANT MADURA. Es dirigeix feia el taüt, es per a enfront d’ell i exclama en veu alta, escandalosa: AMANT MADURA: Ai, que és veritat, que és veritat… Que estàs mort, ben mort, te m’has mort... No pot ser, no pot ser.... Ai, Mare de Déu, ai Santissim… Mort… Mira’t, tan quetet, les teues mans quetetes... Tu, tu que mai les tenies quietes, tu que em feies gaudir amb aqueixos ditets, amb aqueixa lleeeeeengua, amb aqueix …. (calla abruptament en sentir-se observada per tots. Silenci incòmode).

Una dona major, robusta, molt ben vestida, també de negre, avança cap a ella. És la SOGRA del mort.

SOGRA: I vosté, és...?

AMANT MADURA: Jo... jo soc una amiga.

SOGRA: Una amiga?

AMANT MADURA: Una coneguda....

SOGRA: Una coneguda?

AMANT MADURA: Una coneguda... de fa temps. ­_ 121 _

SOGRA: Fa temps?

AMANT MADURA: Molt de temps.

SOGRA (amb sorna): Ja, ja...

Silenci incòmode. Un xiquet el trenca parlant en veu alta.

XIQUET: El temps és la dimensió física que representa la successió d’estats pels què passa la matèria.

La seua mare li reprén amb dolçor.

MARE DEL XIQUET: Tu calla, tresor.

PLANYÍVOLA MITJANA (amb un sospir): Ai, quin estel s’emporta el cel!

PLANYÍVOLA BAIXETA (amb un gran sospir): Ai, què faran els angelets amb tanta bellesa!

PLANYÍVOLA ALTA (amb un immens sospir): Ai, quin bon home!

La SOGRA del mort parla amb la seua filla, l’ESPOSA del mort, en to recriminatori.

SOGRA: Ai que veure el teu maridet, fins a mort és capaç de sorprendre’ns. De casta li ve.

L’avi ja apuntava maneres. El pare no deixava cul sense pessic. I el fill, el teu maridet, a saber quants llençols va arribar a visitar. Mira (assenyalant a AMANT MADURA), una que no havíem inclòs en el recompte.

Assajos fallers

ESPOSA: Ai mare, a mi em tractava molt bé. Mai em va faltar de res. I mai em van importar les seues naturals inclinacions, que són les de qualsevol. A més, això em deixava molt de temps lliure per a gaudir també de les meues coses.

SOGRA: Vaja, això sí que està bé, mai et va faltar de res gràcies al teu pare i a mi, perquè si arriba a ser per les seues ganes de treballar, per l’ull per als negocis, pels seus malbarataments i per les festes que s’organitzava el teu maridet , fa temps que estaries...

ESPOSA: Calle mare, calle. Sempre amb la mateixa història. És cert que no era molt treballador, i que el sol estava ja ben alt quan s’asseia a desdejunar. I que tenia tendència a vetlar i a tornar dels seus passejos nocturns una mica vacil·lant. I que va demanar uns quants milers a alguns empresaris, crec que per a comprar no-sé-quina maquinària que mai va aparéixer i per a altres menesters dels quals no vaig arribar a saber res.

Des de l’altre extrem del saló, una dona jove, prima i bella, no pot contindre’s més i en un arravatament es dirigeix irada cap al fèretre i parla amb el mort. És AMANT OFICIAL. AMANT OFICIAL: Mentida! Era tot mentida! Em vas jurar i perjurar que jo era l’única! (i dirigint-se cap a ESPOSA amb una lleugera genuflexió respectuosa): a més a més, és clar, de la teua santa esposa. Mentida! Que no t’interessaven altres dones! Mentida! Que et casaries amb mi si no estigueres ja casat! (repeteix la genuflexió respectuosa cap a ESPOSA) Mentida! (Però acaba entristida). Ai... però ara estàs mort, i ben mort. tan quetet, les teues mans quetetes... _­ 122 _

Un ancià entre els assistents, que ha portat tot el temps un otòfon en la seua orella i que s’acompanya d’una dona més jove, intervé en aqueix moment.

ANCIÀ SORD: I què diu aquesta d’uns pits ?

DONA ACOMPANYANT DE L’ANCIÀ SORD: Tu calla, amor meu.

SOGRA (referint-se a AMANT OFICIAL): Ala, i ara aquesta amb les seues queixes. Però bé que acceptava vestits i joies d’aquest mort que en vida no va ser més que un sàtir, un perdut, un llibertí. Mort està, i ben mort.

Tots els assistents al velatori canten a mitja veu una jota valenciana1: TOTS: (tornada) Aquest mort està ja ben mort

Aquest mort la pata ha estirat

Moltes dones ploran per ell

Xe quin home més apanyat

(estrofa) La seua dona li estimava bé

La madureta sembla que també

La joveneta ho enyora molt

I la sogreta diu que està ben mort XIQUET: La mort és un esdeveniment resultant de la incapacitat orgànica de sostindre l’homeòstasi.

Diversos assistents, ja una mica irritats, increpen al xiquet.

1 Tema original: Ja ve Sento, tradicional anònim

Falla la Victòria

DIVERSOS ASSISTENTS: Tu calla, tresor.

La MARE DEL XIQUET li agafa de la mà i el porta davant del fèretre.

MARE DEL XIQUET: Fixa’t bé, tresor. Sempre et vam dir que el teu pare era capità d’artilleria, gloriosament mort entre els últims de Filipines. Doncs bé, ni últim ni penúltim. Bon artiller si que era el teu pare, sí. Però al teu pare el tens ací davant, amb tota la seua artilleria fora de combat.

SOGRA: Per Déu la verge i la creu! Ja l’hem cagat, llauraor! La mare que va! I per a mares aquesta (dirigint-se a MARE DEL XIQUET), que ben callat li ho tenia la molt “filipina”.

MARE DEL XIQUET: (Dirigint-se a SOGRA) Ai senyora, no m’ho tinga a malament. (Dirigint-se a tots) Com saben vostés, el meu pare, general de brigada, em va casar amb el pobre Ramonet, en aquells dies capità del seu exèrcit.

TOTS: Pobre Ramonet…

MARE DEL XIQUET: Però l’endemà de la nostra mateixa nit de noces, el pobre Ramonet…

TOTS: Pobre Ramonet…

MARE DEL XIQUET: …havia de partir cap a Filipines. Bé que vaig intentar jo estimular-li i fer-li oblidar entre els meus braços, però el pobre no era més que un manoll de nervis, tremolant com una gelatina, els seus atributs de la mateixa manera. Així que el pobre Ramonet es va anar a la seua guerra…

TOTS: Pobre Ramonet…

­_ 123 _

MARE DEL XIQUET: ...tremolant de por, i jo sense estrenar. L’endemà de les meues noces, em trobava jo desconsolada, passejant pel canyar, quan va aparéixer aquest bé mort, llavors bé viu, i preguntant-me pel motiu dels meus laments es va oferir, cavallerosament, a posar-los remei. I als nou mesos va arribar aquest tresor (acariciant el cap de XIQUET), al qual mai va faltar de res, doncs a la meua pensió com a víuda del pobre Ramonet…

TOTS: Pobre Ramonet…

MARE DEL XIQUET: …es van sumar generoses aportacions del seu vertader pare.

TOTS (amb especial èmfasi): Pobre Ramonet!!!

ANCIÀ SORD: I què diuen aquests d’uns mugronets?

DONA ACOMPANYANT DE L’ANCIÀ SORD: Tu calla, ocellet meu.

Entra en escena el SERVENT de la casa i es dirigeix cap a ESPOSA. SOGRA: I ara ve est, el còmplice dels abusos i aventures del mort ben mort. Que farta estic també d’ell, però poquet li queda també en aquesta casa.

SERVENT (parlant a ESPOSA) Senyora, ací fora hi ha tres cavallers que desitgen passar. _­ 124 _

ESPOSA: Doncs que passen.

SERVENT ix del saló.

PLANYÍVOLA BAIXETA (amb un sospir): Ai, quin estel s’emporta el cel!

PLANYÍVOLA ALTA (amb un gran sospir): Ai, què faran els angelets amb tanta bellesa!

PLANYÍVOLA MITJANA (amb un immens sospir): Ai, quin bon home!

Entren tres homes de diferents altures, edat mitjana, ben alimentats i ben vestits, caminant en fila, i amb llargs i precipitats passos se situen a la dreta del fèretre, enfront de les planyívoles. Són els CREDITORS. Els tres observen minuciosament al mort. Un trau un espillet per a comprovar que no respira.

CREDITOR BAIXET (parlant per al mort): Lladre!

Un altre CREDITOR acosta la seua orella al pit del cadàver.

CREDITOR MITJÀ (ídem): Estafador!

El tercer ho mira fixament tot el temps.

CREDITOR ALT (ídem): Pocavergonya!

SERVENT s’acosta a ells i els aparta amb amabilitat i fermesa del taüt, situant-los en el front de l’escena.

Falla la Victòria

CREDITOR ALT: Doncs sembla mort, i ben mort. (Dirigint-se als altres creditors) I ara què farem?

CREDITOR MITJÀ: (Dirigint-se a tots els assistents al vetla) Qui es fa càrrec...

CREDITOR BAIXET: … del nostre?

SOGRA (amb desconfiança i mirant-los mal): I el seu què és?

CREDITOR ALT: El capital, senyora. El nostre és el capital. Els milers de duros que l’ací difunt ens deu, i que mil vegades va prometre pagar. El capital.

XIQUET: El capital és el conjunt de recursos, béns i valors disponibles per a satisfer una necessitat o dur a terme una activitat definida i generar un benefici econòmic o guany particular.

TOTS (quasi cridant): Tu calla, tresor.

CREDITOR BAIXET: Sí, el capital. Com els 5.000 durs que em va traure aquest engalipador per a construir una màquina prodigiosa que em permetria recollir les meues taronges de forma totalment automatitzada: imaginen-se quin estalvi en jornals!. Em va convéncer fins i tot per a viatjar fins a Viena (corrent jo amb totes les despeses, clar) i allí em va presentar a l’inventor de tan rendible artefacte. La cosa sonava a glòria. Es fan càrrec? Les màquines no es cansen, no emmalalteixen, no protesten, no es mengen les taronges, no demanen salari ni per tant pujades salarials. Una cosa sublim, idíl·lica. Així que vaig soltar els duros ... i fins ara. Ni una rosca de la maleïda màquina he vist mai.

CREDITOR MITJÀ: Doncs el meu és el doble de pitjor: 10.000 durs, em va traure el truà. I la promesa era que faria arribar el tren fins al mateix peu dels meus tarongers, i d’allí al port,

Assajos fallers

­_ 125 _

i d’allí al món. Per a això, em deia que bastava amb soltar aqueixos diners al Ministre de Foment, un polític corrupte i amb moltes despeses amb el qual tenia certa intimitat. I jo bé que ho vaig creure. En mala hora. A més de 30km tinc la via més pròxima.

CREDITOR ALT: El meu és el triple de pitjor: 15.000 durs. Per confiar-li la venda de tota la meua producció en els mercats d’orient. Als xinesos els agraden molt les taronges, saben?, i són capaços de pagar 10 vegades més del que valen a Espanya. Però ni una comanda vaig rebre mai d’aquells exòtics mercats.

SOGRA: No, si ja, si aquest... quin era. No em sorprén res de res. Però què volen que fem nosaltres?

Els CREDITORS responen cantant unes seguidilles2.

­_ 126 _

CREDITOR BAIXET:

I aquestes seguidilles I aquestes seguidilles són “p’a” vosaltres, ningú s’enfade, Ningú s’enfade–d’açò que ara els cantem

CREDITOR MITJÀ:

Molts durs hem perdut pel ben finat Pel ben finat, que déu li guarde, però els voldríem Però els voldríem–recuperar aviat

CREDITOR ALT:

Segur que era bon xic i ben estimat Ben estimat, però nosaltres estimaríem Que algú ens responga–per tots els seus forats

ELS TRES CREDITORS:

I el suc de la taronja, que bo que està!

Que bo que està, bé que ens agrada, però molt mes, mes ens agrada Mes ens agrada–el nostre capital

SOGRA: Doncs molt boniques les seguidilles, però no crec que una vetla siga el lloc per a cantar-les. A més, d’ací no trauran ni un quart, haver-li-les entés amb el bé mort.

Entra SERVENT i dirigint-se a ESPOSA anuncia una altra visita.

SERVENT: Senyora, ací fora hi ha un cavaller que també desitja passar.

ESPOSA (amb un sospir): Doncs que passe.

SERVENT ix i torna a entrar acompanyat d’un senyor amb ulleretes, molt estirat i ben vestit, tot de negre i amb cistella, que es lleva del cap respectuosament en entrar en la vetla. Es dirigeix amb solemnitat al centre de l’escena. Parla per a tots els presents.

NOTARI: Senyores, senyors, xiquet, bona vesprada. Disculpen que em presente en tan penoses circumstàncies. Però és la meua labor professional la que em porta a aquesta trista trobada de dolor i comiat. Com alguns de vostés saben, exercisc la molt excelsa funció de notari d’aquesta comarca. I seguint instruccions precises per part del finat, ací present i que en pau descanse, he de comunicar-los en aquest moment i en aquest lloc les seues últimes voluntats.

2 Tema original: Seguidilles, Jota i quin Fandango!. Música: Toni Torregrosa.

Falla la Victòria

ANCIÀ SORD: I què diu est d’un cul alçat?

DONA ACOMPANYANT DE L’ANCIÀ SORD: Tu calla, bandit.

NOTARI (després de mirar amb els ulls molt oberts al vell, segueix amb les seues explicacions): Sàpien vostés, que fa tres mesos el finat va tindre coneixement a través meu que s’havia convertit en un home ric, molt ric, com a únic hereu de la Marquesa de Floripondio, amb la qual pel que sembla va tindre relacions fa algun temps.

SOGRA: També amb la Floripondio! Aquest no deixava flor per fer olor...

CREDITOR ALT: Això es posa interessant...

CREDITOR MITJÀ: Jo fins i tot diria més, això es posa interessant...

CREDITOR BAIXET: Encara eixirem ben parats d’aquesta.

NOTARI (dirigint-se a CREDITORS): Si són tan amables de deixar-me continuar... Bé. Perquè sàpien que el finat em va encomanar el repartiment de la seua herència en els termes que passe a detallar-los, fins i tot sabent que els béns materials no repararan l’immens dolor i buit que deixa la seua absència.

CREDITOR BAIXET: No tinga cap mena de dubte... ­_ 127 _

CREDITOR MITJÀ: ...que els béns materials...

CREDITOR ALT: … ens alleujaran immensament del dolor de la seua absència.

NOTARI (dirigint-se a CREDITORS, enfadat): Senyors, per favor, una mica de respecte en tan solemne acte notarial. Procedisc a la lectura dels darrers designis del finat, tal com me’ls va dictar en el seu moment amb les seues pròpies paraules: “A la meua molt benvolguda esposa, que tants moments feliços em va regalar sense demanar res a canvi, que tan comprensiva va ser amb els meus desencerts...”

ESPOSA: Ai mare, veu vosté? Ens volíem...

SOGRA: Aquest esmente fins al cap de mort.

NOTARI: Senyores, per favor, mantinguen-se en silenci. Com deia: “A la meua molt benvolguda esposa, que tants moments feliços em va regalar sense demanar res a canvi, que tan comprensiva va ser amb els meus desencerts, que va ser llum per a les meues ombres, ombra fresca en els meus acalorats dies, i sempre companya afectuosa i atenta, deixe la casa del comtat de Floripondio i les seues terres annexes que inclouen més de 5000 tarongers i d’altres olivars que renten més de 70.000 durs anuals. Amb això, podrà continuar la seua vida folgadament i amb total independència i refer-la, si és el seu desig, amb algú que la meresca més del que jo l’he merescuda”.

PLANYÍVOLA BAIXETA (amb un sospir): Ai, quin estel s’emporta el cel!

Assajos fallers

NOTARI: Senyora, li pregue que calle. Continu la meua lectura: “Al meu més fidel i constant amant -ja sabeu tots a qui em referisc- (AMANT OFICIAL fa un pas al capdavant amb orgull), sempre crèdula, flor innocent en mans d’aquest que va ser jardiner descurat, sempre disponible quan necessitava jo console, en compensació per les falses expectatives que vaig poder generar-li, deixe l’edifici de quatre altures que la Floripondia tenia en la Gran Via del cap i casal. Podrà habitar una de les plantes i traure profit de les altres com més li convinga. Estic segur que serà feliç la resta dels seus dies amb l’ambient distés i modern de la gran ciutat”.

XIQUET: El modern és l’oposat a l’antic, la qual cosa ja va quedar obsolet i que alguna vegada va ser modern, ja que tot és una qüestió circumstancial. El que hui és modern rampell deixarà de ser-ho quan aparega una altra cosa que ho substituïsca.

TOTS (cridant): Tu calla, tresor.

NOTARI: Senyores, senyors, xiquet, si no callen marxe.

TOTS: No per Déu, seguisca, seguisca...

NOTARI: Continu llegint:

­_ 128 _

“A la bella, arrabassada i fogosa dona que sens dubte els acompanya i que recordarà bé l’enrenou de les meues mans, i que lluirà en les seues, com sempre, un anell en la qual podran llegir els meus inicials...”

AMANT MADURA fa un pas al capdavant i mostra amb orgull a tots els presents el seu anell.

NOTARI (continua llegint) “... no deixe res, perquè res necessita. És dona lliure i autònoma, té a més sobrada hisenda i recursos més que suficients per a viure la seua vida plenament i al seu antull. Però vull no obstant això deixar pública constància del meu agraïment per la seua proximitat, com més a prop millor, i espere que guarde sempre grats records dels moments tan plaents que hem compartit”.

AMANT MADURA: Mai t’oblidaré, hàbil pianista sobre les meues tecles ocultes...

NOTARI (escandalitzat): Senyora, per tots els sants, decència! Continu, si és que em deixen (mirant amenaçadorament a tots els presents): “A la viuda del pobre Ramonet...”

TOTS: Pobre Ramonet...

NOTARI: “A la viuda del pobre Ramonet (fulmina a tots amb la seua mirada), perquè puga criar sense dificultats i costejar els estudis superiors d’aqueix tresor que és el seu fill, fruit privilegiat de la nostra horta, intel·lecte portentós, amb discurs ja tan brillant a la seua tendra edat i llengua tan solta i precisa, fins i tot provocadora a vegades, deixe una renda de 30.000 durs

Falla la Victòria

anuals que segur li permeten garantir l’adequada formació del xic, en el que al xic se li abellisca, sempre en les millors escoles i universitats que puguen modelar tan valuosa argila.”

XIQUET: Gràcies papà!

NOTARI: Que calles, mocós! A veure si acabe ja per fi amb tot això!. Continue, ja queda poc: “Als tres cavallers propietaris de fèrtils camps de tarongers, que van confiar en les meues enginyoses, si bé arriscades, propostes, cedint generosos el seu capital que tant aprecien, i que molt probablement caminaran preocupats per la meua prematura defunció, restituïsc quant els dec, i per tant rebran les quantitats respectives que els dec, amb els seus corresponents interessos, sent aquestes de 5.000...”

CREDITOR BAIXET: Quin home de paraula!

NOTARI: … 10.000...

CREDITOR MITJÀ: Que home d’honor!

NOTARI: … i 15.000 duros.”

CREDITOR ALT: Quina pèrdua per al futur de la indústria tarongera!

NOTARI: Només falta una cosa, un xicotet però essencial detall. També demana el finat que s’execute un darrer desig, que semblarà un capritx sense sentit, però el compliment del qual és inexcusable perquè es facen efectives tota la resta de les seues últimes voluntats, de les quals m’ocuparé personalment amb total exactitud i quan més prompte millor quan tot es complete. I a més, els que no han sigut beneficiats amb aquest testament, complint aquesta addicional voluntat del mort ben mort, rebran en compensació 500 durs, amb què espera honrar per sempre la seua memòria entre els presents.

TOTS: Que visca el mort ben mort! Què hem de fer?

Assajos fallers

­_ 129 _

NOTARI: Han de pujar tots, ara mateix i en respectuosa processó, fins al Turó de l’Ermita, on el finat agradava de contemplar els capvespres durant els escassos moments de la seua vida en els quals gaudia de tranquil·la soledat, i una vegada en el cim, recordar-li amb afecte com a millor considere cada quin, mantenint-se allí en silenci i recolliment durant almenys una hora. Jo els acompanyaré per a certificar que així es fa. I mentrestant, el seu fidel servent tancarà el taüt per sempre, rememorant així el final del dia que el mort en el Turó contemplava i que ara significa el final de la seua atribolada vida. I demà podran enterrar-ho amb els honors que corresponguen.

TOTS: Així ho farem! Tots al Turó de l’Ermita!

Tots van eixint precedits per NOTARIO excepte MARE DEL XIQUET, XIQUET, AMANT OFICIAL, AMANT MADURA, ESPOSA, SOGRA i SERVENT. Per aquest ordre, s’acosten al taüt, miren per última vegada al mort i s’acomiaden per sempre d’ell amb mirades i gestos d’afecte sincer. Totes menys SOGRA i SERVENT, que romanen quiets.

ESPOSA: Ve mare?

SOGRA: No. Res vull jo d’aquest mort ben mort, pot emportar-se a l’altre món els meus 500 durs. Però em quede per a assegurar-me que aquest inútil (referint-se a SERVENT) compleix també amb la seua part.

ESPOSA: Com vulga. Ai, quin caràcter... ­_ 130 _

Ixen tots. Des de fora d’escena encara s’escolta a dues de les PLANYÍVOLES, allunyant-se.

PLANYÍVOLA ALTA (amb un gran sospir): Ai, què faran els angelets amb tanta bellesa!

PLANYÍVOLA MITJANA (amb un immens sospir): Ai, quin bon home!

En el saló ja buit, només queden SERVENT i SOGRA. SERVENT: Doncs tot ha eixit tal com ho planegem.

SOGRA: Sí, i quan més prompte acabe del tot, millor.

En aqueix precís moment, el mort s’incorpora del taüt badallant i llança un profund sospir d’alleujament. Ix del fèretre i mira somrient a SERVENT i SOGRA. MORT: Clar que eixiria bé. Estava molt ben pensat des què em va arribar l’herència de la Floripondia, que he usat com a passaport cap a la meua nova vida. Lluny d’ací, benvolguda sogra, com vosté desitja. I amb tu, el meu fidel servent, el meu bon company. I amb tots contents, i honrant la meua memòria per sempre. Però jo ja no podia amb tant d’embolic.

Els anys es noten. Tot era cada vegada més complicat i esgotador. Des de fa temps era el meu desig començar de nou, lluny de tot això, deixant felices a les persones que em van voler, satisfent els deutes pendents, sense ferir ni perjudicar a ningú. Tampoc a vosté, benvolguda sogra, complint el seu tantes vegades repetit anhel de que desapareguera de les seues vides. I qui sap el que m’oferirà el futur. Quines noves aventures i atzars coneixerem, el meu bon amic. No ens ha de faltar de res, doncs bé que vaig reservar abans del meu testament renda suficient fins al final dels nostres dies. Ah, per fi i de la millor forma possible, creu i ratlla, amb el cap i el cor lleugers, sense remordiments, sense retrets, sense rancor.

Falla la Victòria

Res queda per fer ací, anem-nos, lluny, tranquils, feliços, lliures.

Mentre MORT parla, SERVENT ha introduït un pesat sac en el fèretre i el tanca.

MORT comença a cantar una estrofa d’una havanera3.

MORT:

No viuré més ací, em falta l’aire, Me’n vaig prop del sol i la terra, Les espines em travessen els escates I els ulls i els dits em creixen I em puja el pols.

SOGRA: Tan bon camí portes com descans deixes.

MORT i SERVENT s’agafen pels muscles i es dirigeixen lentament cap a l’eixida, sota la mirada conforme i alleujada de SOGRA. Canten junts la tornada de la mateixa havanera, balancejant-se suaument en caminar.

MORT I SERVENT

Aniré a visitar els crancs, Passaré per casa del lluç, I a la tarda i tota la nit Nadaré lleuger dels rocs a l’avenc.

Baixen les llums de l’escena mentre MORT i SERVENT ixen cantant i s’allunyen.

FI DE “UN MORT BEN MORT”

3 Tema: Havanera del peix enamorat. Lletra: Vicent Torrent. Música: Eliseo Parra.

Assajos fallers

­_ 131 _

COL·LABORADORS Falla La Victòria

­_ 134 _

Falla la Victòria

­_ 135 _

Col·laboradors

­_ 136 _

Falla la Victòria

­_ 137 _

Col·laboradors

­_ 138 _

Falla la Victòria

­_ 139 _

Col·laboradors

­_ 140 _

Falla la Victòria

­_ 141 _

Col·laboradors

­_ 142 _

Falla la Victòria

­_ 143 _

Col·laboradors

­_ 144 _

Falla la Victòria

­_ 145 _

Col·laboradors

­_ 146 _

Falla la Victòria

­_ 147 _

Col·laboradors

­_ 148 _

Falla la Victòria

­_ 149 _

Col·laboradors

­_ 150 _

Falla la Victòria

­_ 151 _

Col·laboradors

­_ 152 _

Falla la Victòria

­_ 153 _

Col·laboradors

INMOBILIARIA - REAL ESTATE

C/ Periodista Azzati, 24 Puerto de Sagunto (Valencia) C/ Almenara, 11 La Vall d'Uixó (Castellón) 960 916 983 622 443 400 www.entrecases.es

­_ 154 _

Falla la Victòria

­_ 155 _

Col·laboradors

­_ 156 _

Falla la Victòria

­_ 157 _

Col·laboradors

­_ 158 _

Falla la Victòria

­_ 159 _

gràcies a totes i a tots

per la vostra col·laboració

Col·laboradors

HIMNE DE VALÈNCIA Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a tú la vega envia la riquessa que atresòra i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapiç de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradissos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió.

Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d amor, himnes de pau.

Flamege en l’aire Nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Visca! Visca! Visca!

HIMNE FALLER VICTORIÀ És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions. És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura. És, l’ensenya de la nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l’ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s’acosta a la terra avivant sempre els nostres valors.

El nostre foc el dolent, purifica omplint es carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor.

Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians.

Demanant-li ajuda a la festa per mantenir les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il·lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, Treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

COMENÇA LA PART INFANTIL

Falla La Victòria

L’ORIGEN DE LES LLEPOLIES

4.

8.

PRÒLEG

SALUTACIONS 10. Salutació del President Infantil

12. Salutació de la Fallera Major Infantil

14.

PROTAGONISTES 16. Poesia als nostres representants

18. Impressions Aarón i Àngela

24.

VICTORIANES I VICTORIANS 26. Comissió Infantil

30. Noves Falleres i Fallers

ÍNDEX

32.

LA FALLA 34. Crítica

42.

46.

UN REGNAT AGREDOLÇ ACTIVITATS INFANTILS

48. Contes

52. Articles

68. Decàleg d’una falla diversa

70. Arbre de la diversitat

­_ 4 _

Pròleg

L’ORIGEN DE LES LLEPOLIES

C

ontarem la història de Sharkara, una història molt dolça, plena de bogeria, que alegrarà l’ànim de les xiquetes i els xiquets.

Una bestiola ens va impedir eixir als carrers i veure plantada a Sharkara i, descobrir per fi el nostre més preuat tresor, el nostre monument infantil.

Sharkara va sempre amb la seua amiga la tortuga Milton, sempre juntes, no poden estar l’una sense l’altra.

Amb ganes i amb alegria, com caracteritza les nostres festes rendirem homenatge als nostres costums, eixint al carrer al fet que les nostres xiquetes i els nostres xiquets tornen a gaudir dels jocs i de la setmana fallera que va quedar interrompuda per la pandèmia.

Sharkara, molt protectora de la seua planta de llepolies, la cuida i la protegeix, és la reina del seu voler.

I així, perquè les llepolies sempre estan entre cotons, tenen una legió de sentinelles.

Tot i que es fa perquè cal estar preparats per poder plantar noves llavors que donaran noves llepolies i així alegrar el cor de les xiquetes i els xiquets.

Així va ser, la planta de les llepolies va arribar fins a les xiquetes i els xiquets que van anar corrent com a coets a buscar a Sharkara.

Per poder arribar fins a “la terra dolça” les xiquetes i els xiquets van aconseguir un mapa..I..Eureka! Van trobar la planta de les llepolies i així va arribar la màgia a les seues vides.

Totes les xiquetes i els xiquets van complir la seua promesa de cuidar-la, sense revelar mai el secret. La recollida de llepolies va arribar fins a Sagunt, i així es va endolcir la ciutat sencera.

I amb això, van començar a escoltar el soroll dels coets, ja estàvem en Falles .

Però enguany no vam tindre ocasió de poder compartir amb totes les nostres amigues i amics la nostra dolça festa de les llepolies.

Queden moltes activitats per desenvolupar que la nostra comissió no va poder materialitzar i que són part del que def ineix la setmana fallera: pintura de carrers, paelles, dia de les xiquetes i dels xiquets,la nostra mascletà infantil, en fi, activitats per al gaudi, fins i tot, dels majors.

Procurarem que, en la mesura del possible, es puguen dur a terme perquè totes i tots puguem passar-ho d’allò més bé.

Perquè en la nostra comissió totes i tots són acollits d’igual manera, sense restriccions.

I, per això tornem a reivindicar, com ja ho vam fer en el llibret infantil de l’exercici anterior, unes falles inclusives i accessibles de manera que, el món faller mire perquè les seues comissions tinguen en compte a totes les persones, sense distingir sexe, cultura o llengua.

Perquè la diversitat no ha d’amargar a ningú, al contrari, posem de la nostra part per a endolcir una festa tan especial com la nostra.

­_ 5 _

­_ 6 _

LA NOSTRA PORTADA

C

om no podia ser d’una altra forma, Sharkara i la seua tortuga Milton, ens conviden a endinsar-nos en aquest dolç llibret infantil. Anem a conéixer la meravellosa història que ens conta el monument de la Falla La Victòria. La labor d’aquests dos personatges és cuidar la planta de les llepolies, amb la fi d’obtindre una rica i diversa collita de dolços. Ells volen gaudir de les llepolies de tots el colors, sabors, textures i formes. I és que la diversitat fa més rica la nostra vida.

D’aquesta manera, m’imagine jo el món on es troba la planta de les llepolies. És la meua referència directa al monument infantil de l’artista Fernando López Cabañero.

Sóc Elena, una arquitecta fallera amb infinites ganes de dibuixar. Algunes de les meues creacions han participat en exposicions per diferents ciutats espanyoles. He sigut reconeguda amb diversos premis de cartells anunciadors en la Comunitat Valenciana i ací us presente el meu primer treball dirigit als més menuts.

Aquesta il·lustració vol representar el principi del conte, un món ple de colors dolços i suaus, on les muntanyes poden ser blaus, el núvols roses i les plantes liles. La imaginació és el món perfecte per acostar a les xiquetes i els xiquets els valors fonamentals de la vida, on tot pot ser el que desitgem. Doncs, Sharkara i Milton, amb la seua història, tenen moltes coses que contar i transmetre.

Gràcies companys de la A.C. Falla La Victòria per proposar-me aquest repte i per donar-me l’oportunitat de formar part del vostre llibret, perquè fer llibret és fer cultura.

Mª Elena Martínez Arquitecta

­_ 7 _

­_ 8 _

SALUTACIONS Falla La Victòria

­_ 9 _

­_ 10 _

Aarón Casas Hernández

PRESIDENT Infantil

H

ola soc Aarón, el president infantil de la falla La Victòria per a l’exercici 2020-2021.

Vull dirigir-me novament a totes les persones que li agraden les falles, als membres de la meua comissió tant infantil com major, als socis fallers i a Federació Junta Fallera de Sagunt.

Com ja vaig dir l’any passat, he arribat al càrrec per la meua il·lusió de ser president infantil de la meua falla, La Victòria.

M’agradaria tornar a donar les gràcies als meus pares, al meu germà Edgar, i a Samuel, Laura i Àngela per deixar-me formar part del seu any i a tot el 2020 per acompanyar-nos.

­_ 11 _

Tenia moltes ganes que arribara la setmana fallera, de veure la meua falla plantada, d’anar a les despertades, els desdejunis, les cercaviles i els sopars en la carpa .

El meu somni era que arribara el 16 de març a la falla, de la mà d’Àngela portant el primer premi per a la nostra comissió .

Però enguany no ha pogut ser, ha sigut un any trist, moltes famílies ho han passat molt malament. Només desitge que estiguem tots bé i amb salut per a poder tornar a celebrar les nostres falles en companyia de totes i tots els que ens agraden.

Des d’ací convide a tota la comissió i al barri a gaudir de la nostra festa al carrer com fins ara ho he fet jo en representació dels infantils de La Victòria.

Salutacions

­_ 12 _

Ángela Gallardo Pérez

FALLERA MAJOR Infantil

H

ola a totes i a tots! El meu nom és Àngela i per a mi és un gran honor tornar a ser la fallera major infantil de la meua comissió, La Victòria.

L’any passat m’hauria agradat que totes les falleres i els fallers gaudiren de cada acte; la calvacada de disfresses, la nit d’albades, les cercaviles, la crida, les orquestres, però sobretot del casal de la nostra gran família vcitoriana.

­_ 13 _

Però, una bestiola que contagia a totes les persones no ens va deixar gaudir de totes aquestes coses.

Enguany, per a mi, m’ompli d’alegria i d’il·luisió tornar a compartir-lo i espere que siga amb totes i tots vosaltres.

Us convide a gaudir de la setmana més esperada per a totes les falleres i tots els fallers, però sobretot d’aquest any, més que mai, junt a les veïnes i els veïns del barri.

BONES FALLES!

Salutacions

PROTAGONISTES Falla La Victòria

­_ 14 _

­_ 15 _

­_ 16 _

POESIA

a la Fallera Major i al President

EN AQUEST MÓN, FA FALTA LA IL·LUSIÓ El camí de rajoles grogues que arriba al món de les llepolies s’ha tornat més llarg a vegades negre a vegades trist sense deixar mai de ser camí de felicitat En començar la nostra aventura els nostres protagonistes dos xiquets lluitadors, Àngela i Aarón, eren tendres, dolços, riallers, encantadors inquiets…molt fallers

­_ 17 _

Amb una gran il·lusió per bandera amb espontaneïtat i franquesa sincera Ara que hem recorregut part del camí heu crescut, sou més majors heu madurat Arrere es queda la vostra infantesa Davant.. davant un cami ple d’esperança per caminar On per fi es veu al final el regne de les llepolies El món de la fantasia ple d’alegria ple de colors ple de ninots ple de cotó de sucre i caramels de coets i música i ple de tota vostra il·lusió on sereu, Àngela i Aarón els reis

Protagonistes

IMPRESSIONS Aarón/Àngela ­_ 18 _

U

na vesprada de novembre Lucía, Alba, Estefanía Sharay i Marc van fer de periodistes en el nostre casal faller.

això es nota quan els veus gaudir de la setmana fallera, de fet, el que més els agrada són les cercaviles i l’entrega de premis.

Amb molta estima i molta professionalitat entrevistaren a Aarón i a Àngela fent diverses preguntes sobre la seua vida.

En fi, les xiquetes i els xiquets feren la millor de les entrevistes que un periodista podria fer.

La seua edat, les sues cançons favorites, i més dades que les xiquetes i els xiquets de la comissió preguntaven als nostres representants infantils, passaren una vesprada meravellosa tosts junts.

Parlaren de la núvia i el nuvi d’Àngela i d’Aarón, del col·legi on estudiaven, els esports, menjars, aficions, les pel·lícules favorites i, fins i tot, dels youtubers. De les llepolies que més els agradaven. A més, de la mascota que volien tindre.

Però, Àngela i Aarón de 7 i 10 anys respectivament, són a més, una fallera i un faller com se sol dir, de bressol.

Són de la comissió des de què van nàixer i

Protagonistes

Es va quedar clar que tots dos volien ser de major president i fallera major, ja que senten amb molta il·lusió, alegria i emoció poder representar a la seua comissió infantil.

I com una bona fallera i un bon faller també els agrada l’olor a pòlvora, guanyar premis i estar amb la comissió.

Tots aquests desitjos es van quedar trencats quan uns dies abans de la celebració de la nostra festa josefina s’anunciava la cancel·lació de les falles. El dimarts 10 de març es donaven per anul·lades, no anàvem a poder celebrar nostra tan esperada setmana fallera.

Això va suposar per a tothom faller una desolació, una pena que, a data de hui, continua en els nostres pensaments.

­_ 19 _

“Són de la comissió des de què van nàixer i això es nota quan els veus gaudir de la setmana fallera”

­_ 20 _

“jo no estic trista, estic contenta perquè continuarem sent Falleres Majors més temps”

Per tant, ha servit de lliçó per a molts adults, que encara amb estats d’ànim per terra es van reposar gràcies a la força que transmetien les xiquetes i els xiquets representants de les diferents comissions falleres. I en concret, Àngela i Aarón.

I és que l’endemà de la notícia que vam tindre tan desoladora per a tothom faller, els nostres representants van haver d’asseure’s a pensar i veure com podien continuar amb aquesta situació. Calia donar una resposta a tots els membres de la falla.

Però tot eren plors i laments, només podien

abraçar-se els uns als altres per a així , almenys , obtindre consol a tan trista notícia.

Eixa vesprada van veure als xiquets. No se’n van a oblidar mai les seues paraules, Aarón li va dir a Laura, la fallera major: “tranquil·la Laura, quan pugam tornarem a gaudir del nostre any”. I Àngela, molt positiva també, li va dir: “Laura jo no estic trista, estic contenta perquè continuarem sent Falleres Majors més temps”.

Tot això, aquestes reaccions del menuts, venen a reforçar la teoria que encara que de vegades puguen ser els que més pateixen

­_ 21 _

els colps, sempre són els que ens reconforten amb les seues aptituds en els moments més difícils.

I ho han demostrat, també, quan han tornat al col·legi i han hagut de seguir, de ben xicotets, una normes estrictes per a poder anar tots els dies a l’aula.

No sense haver patit un confinament de quatre mesos que vam tindre fins que la situació de la pandèmia es calmara una mica abans de l’estiu, ja començava a ser pesat tant de temps a casa sense poder eixir al carrer.

Aquesta ha sigut una xicoteta conversa mantinguda amb Àngela i Aarón, en la qual ens han transmés els seus pensaments i ens han fet partíceps del fet de ser infantil no significa que no tinguen una opinió de les coses que també els afecten.

No ens queda més que dir, només desitjar-vos que al final puguem celebrar les nostres festes amb tota la nostra comissió.

Us desitgem unes bones falles !!!

Protagonistes

­_ 22 _

­_ 23 _

­_ 24 _

VICTORIANES I VICTORIANS

Falla La Victòria

­_ 25 _

Comissió masculina infantil President Infantil Aarón Casas Hernández

­_ 26 _

Marc Álvarez Vicent

Marc García Zacarías

Alex Anguita Montesinos

Sergio Gimeno Álvarez

Nicolás Bataller Lacoba

Ian Gorka Gómez Peña

Hugo Cabrera Morte

Hugo González Gallego

José Manuel Cejudo Micó

Marc Gordo Molina

Martín Cejudo Micó

Miguel Ángel Guerrero Alegría

Alejandro Céspedes Frach

Asier Hernández Espuig

Darío Díaz Méndez

Marcos Iserte Lechón

Mario Esteban Fletes

Aarón Jordán Baldrés

Guillem Falcón Fuertes

Rubén Lázaro Contel

David Fernández Muñoz

Jacobo Martí Jaraba

Hugo Gabaldón Pérez

Pablo Martín Sangüesa

Izan Gálvez Álvarez

Liam Martínez Alcaina

Manel García Núñez

Marc Martínez Alcaina

Falla La Victòria

2021

Raúl Martínez Herranz

Julen Pérez Orón

Javier Maya Suárez

Iker Rodríguez Sojo

Axel Miclo Cortés

Izan Salor Espinosa

Erik Mora Pérez

Enzo Sánchez Sanchís

Darío Moraleja Rustarazo

Iván Santamaría Alonso

Pablo Moraleja Rustarazo

Andrés Santiago Franco

David Muñoz Guillem

Diego Santiago Franco

Jorge Muñoz Guillem

Hugo Solano Vaquero

Alejo Muñoz Mauri

Mario Solano Vaquero

Hizan Nieto Rodríguez

Hugo Soto Espinosa

Iker Nieto Rodríguez

Jordi Tarancon Alacreu

Àlex Pérez Lacoba

Héctor Villar Muñoz

Izan Pérez Lacoba

Borja Villarroya Bueno

Joel Pérez Orón

Bruno Villarroya Bueno

Victorianes i Victorians

­_ 27 _

Cort d’Honor infantil Fallera Major Infantil Ángela Gallardo Pérez

_­ 28 _

Leire Anguita Montesinos

Aitana Fernández Espinosa

Ariadna Aspas Rajadell

Andrea Fernández Muñoz

Miranda Astorga Bermúdez

Aitana Fuentes Civera

Jimena Bataller Lacoba

June Fuentes Civera

Abril Benito Rahona

Leyla Galán Garrido

Carla Benito Rahona

Sofía García Anreus

Irene Bonet Herranz

Elisabet García Del Fresno

Sofía Bonet Herranz

Leire García Núñez

Paula Cabrera Morte

Ángela García Ocasar

Ainara Calvo Galdón

Inés García Ocasar

Amaia Calvo Galdón

Vera García Roger

June Calvo Galdón

Ivonne García Sánchez

Valeria Carot Marín

Valentina García Zacarías

Vega Castellanos Ruiz

Nerea Giner Heredia

Aitana Catalán Hilario

Coral Gómez Hernández

Naiara Catalán Hilario

Paz Gómez Hernández

Laura Céspedes Franch

Azalia Saray Gómez Peña

Alina Díaz Méndez

Ainhoa Gómez Segura

Elsa Díaz Méndez

Carla González Gallego

Marta Esteban Fletes

Lola González Rueda

Emma Falcón Fuertes

Roció González Rueda

Falla La Victòria

2021

Zoe Goyeneche Calderón

Alba Núñez Castelló

Leire Granjo Francés

Marina Pérez Alcaide

Martina Guirado Bonet

Marta Pérez Vicente

Naia Hernández Espuig

Estefanía Prados García

Marina Herrero Martí

Sharay Prados García

Elena Iserte Lechón

Ília Quiles Martínez

Claudia Jordán Baldrés

Mireia Quiles Martínez

Sofía Martin Sangüesa

Paula Rubio Piro

Victoria Martín Sangüesa

Claudia Serra Tudón

Paula Martínez Herranz

Neus Serrano Bracamonte

Ángela Martínez Sánchez

Elena Simón Molino

Paula Martínez Sánchez

Ainhoa Soto Espinosa

Iris Mas Conejos

Sara Toledo Puig

Abril Mejías Nieto

Diana Tomas Gómez

Lucia Mesa Guerra

Noa Tomas Gómez

Danna Milla Martin

Marta Uribe García

Ainhoa Mora Barragán

Adriana Valero Díaz

Leyre Mora Barragán

Vega Valero Lechón

Rocío Moraleja Rustarazo

Alejandra Viché Torres

Leia Muñoz Chavero

Aitana Zapater Vicente

Meritxell Navarro Merenciano

Lara Zarco Martín

Victorianes i Victorians

­_ 29 _

Noves Falleres i Fallers

­_ 30 _

Axe

lM iclo Cor tés Tudón a r r e a S Claudi

Falla La Victòria

2021

­_ 31 _

Dav

id F ern ánd ez Mu ñoz a

Marin

ar tí M o r e Herr

Victorianes i Victorians

­_ 32 _

­_ 33 _

LA FALLA

Falla La Victòria

Esbós 2021 Lema Sharkara Artista Fernando López Cabañero Crítica Fernando López Cabañero

­_ 34 _

Falla La Victòria

SECCIÓ ESPECIAL

Una dolça història Sharkara ens conta

plena de bogeria, i ja voreu a qui monta ­_ 35 _

Va damunt de Milton, la seua tortuga.

Sempre junts, amb ella riu, plora i juga

Sharkara cuida amb passió i gran deler

La Falla

Esbós 2021

“la planta de Llepolies”, regina del seu voler

Les llepolies sempre entre cotons estan ­_ 36 _

quan les repleguen a les mans no cabran

Una legió de cuidadors tenen les llepolies,

dilluns o diumenge, les cuiden tots el dies

Falla La Victòria

SECCIÓ ESPECIAL

Cal estar preparats per plantar noves llavors

que donaran noves llepolies i alegraran els cors ­_ 37 _

La planta per oïdes arribà a uns xiquets

i a buscar-la van córrer com a coets

Els xiquets un mapa van aconseguir,

La Falla

Esbós 2021

per trobar les llepolies els podria servir

Arribats a “Tierra dulce” aquestos aventurers ­_ 38 _

eren els joves més feliços de tot l’univers

El tresor estava prop, era un pressentiment

molts dies buscant i no sentien cansament

Falla La Victòria

SECCIÓ ESPECIAL

No desvetllar mai el secret

I… Eureka, la planta havien trobat ­_ 39 _

la màgia a les seues vides havia arribat

De cuidar-la van fer lleial promesa

si és dolça, la responsabilitat no pesa

La Falla

Esbós 2021

van jurar per reial decret

La planta cuidarien com si fora Rosalia ­_ 40 _

si no, “malamente” el conte acabaria

SAG UNT La collita de llepolies arribà fins a Sagunt

a la ciutat sencera endolçaren en conjunt

Falla La Victòria

SECCIÓ ESPECIAL

Els xiquets la ciutat de llepolies van plenar

sembla perfecta esta manera d’imposar ­_ 41 _

Els forns de Sagunt, plens de xiquets.

Són falles i al carrer ja esclaten coets

Font: ARASAAC

La Falla

­_ 42 _

Falla La Victòria

UN REGNAT AGREDOLÇ

­_ 43 _

UN REGNAT AGREDOLÇ

D

e molta dolçor, llepolies i caramels, però sobretot, de molta alegria, anàvem a inundar aquestes pàgines. De sobte, una maleïda pandèmia ens va invair i els somnis dels més menuts i menudes quedaren destrossats.

­_ 44 _

Quan les falles es van suspendre els nostres infantils no van poder gaudir de les seues activitats, el concurs de pintura i la seua posterior entrega de premis, les activitats del dia del xiquet, la tan tradicional “globotà”… De la mateixa manera que Samuel i Laura no van gaudir de la seua setmana gran, Aarón i Àngela, no van poder culminar el seu gran somni. Poder anar enmig de les fileres, encapçalant junt amb el seu estandard la comissió infantil de la Victòria. Àngela i Aarón, dos xiquets que rendíen honor al seu monument, plens d’alegria i dolçor amb què que invaeixen qualsevol lloc on van. Fallera i faller de naixement, el cor se’ns va trencar quan ens vam asabentar que no podrieu culminar les vostres desitjades falles.

No hi haurien passacarrers, desfilades, plors d’alegria, caretes tendres de cansansi de les llargues caminates; però sobretot, la incertessa de no saber si haurien pogut entrar junt amb Samuel i Laura amb el Primer Premi de Secció Especial per a monuments infantils.

Però, també us he de dir, que les més menudes i els més menuts ens han donant una gran lliçó. Han assimiliat millor que nosaltres

Falla La Victòria

que el seu regnat seria un poc més llarg, que al pròxim any gaudirien com mai de la nostra festa, que estan contents i contentes de poder fer del 2.020 un regnat que tots recordarem i que hauran portat de senyera la seua alegria i la seua dolçor a cada racó de la nostra ciutat. Que, s’han fet més forts, han aprés que, de vegades les coses no ixen com ens esperem. A més, una paraula que reflexa molt bé l’actitud d’Àngela i Aarón és “Resiliència”, és a dir, que s’han adaptat a la situació, l’han acceptat i sobretot, han tirat endavant amb el seu regnat. Només per això, la seua benvolguda Victòria els ho agraïrà sempre.

Però, i ara? Ara només queda prepar-nos per poder gaudir de les nostres meravelloses falles. En un tres i no res, els nostres carrers tornaran a engalanar-se de llum i d’alegria, i com no de dolçor, llepolies i caramels per a Àngela i Aarón i les menudes i menuts que fan de la nostra festa la millor del món.

Les falles tornaran, és clar que sí, tots estem impacients per vore el foc i flama als nostres carrers, als nostres infantils lluir els seus trages, vore’ls feliços, gaudint de la seua setmana, vore les espurnes lluir altra vegada, poder eixir al carrer sense la mascareta i poder olorar la pòlvora que tant ens representa. Però, sobretot, vore les cares de felicitat d’Àngela i Aarón, sense cap impediment. Els embaixadors de la nostra comissió infantil, encapçalant a la Victòria en un any, on els nostres menuts, ens van donar una gran lliçó.

“Les falles tornaran, és clar que sí, tots estem impacients per vore el foc i flama als nostres carrers”

­_ 45 _

­_ 46 _

ACTIVITATS INFANTILS

­_ 47 _

Alejo Muñoz Mauri

L’ARANYA POTESFLAQUES

Faller de l’A.C. Falla La Victòria

H

i havia una vegada una aranya molt peluda de color negre que es deia Potesflaques.

Tenia soles tres potes i eren molt llargues, per això era una aranya poc àgil i sempre estava caiguent.

­_ 48 _

Potesflaques vivia en l’escola, en un xicotet racó de la classe de 1er, amb la seua tela d’aranya.

Quasi tots els dies queia de la seua tela al racó de la biblioteca.

Per a que les xiquetes i els xiquets de la classe no la veieren es quedava amagada entre els llibres i mentrestant anava llegint. De tantes vegades que va caure al racó, Potesflaques aprengué a llegir.

Un dia, mentres les xiquestes i els xiquets estaven treballant, Alejo, que era un xiquet músic i amb molt bona oïda, va escoltar com algú contava un conte.

Pco a poc es va apropar al lloc d’on venia la veu, i va vore que hi havia una aranya peluda, negra i amb tres potes llegint un llibre de princeses. Alejo s’apropà i li va dir : - Senyora aranya, què fa ací amagada?

Potesflaques va respondre: - He caigut una altra vegada de la meua tela i he aporfitat per llegir aquest conte de princeses.

- T’agradaria contar-li el conte a tots els meus companys?- va dir Alejo.

I l’aranya contestà : - Siiiiii.

Alejo va col·locar una cadira baix de la pissarra i amb molta cura va traslladar a Potesflaques.

Potesflaques va contar el seu conte i tota la classe va aplaudir molt, i des d’aquell dia va ser una més a la classe de primer.

­_ 49 _

Activitats infantils

La comissió A.C. Falla La Victòria

LA VICTÒRIA UNA FALLA DIVERTIDA

H

i havia una vegada una falla que des de feia molts anys plantava el 15 de març el monument faller en l’Avinguda Camp de Morvedre de Port de Sagunt.

Va començar sent una comissió xicoteta, el monument gran el plantaven en la plaça que porta el nom del barri i de la falla, La Victòria.

­_ 50 _

Van passar els anys i la comissió creixia en nombre de falleres i fallers i de xiquetes i xiquets de totes les edats i cultures.

La setmana fallera era cada any més divertida. En aqueixos dies es feien moltes activitats per a infantils i adults: paelles, concerts, orquestres, castells de focs artificials, mascletàs, despertàs, pintura de carrers, berenars, es penjaven banderes pels carrers de tot el barri, es repartien regals als socis de la falla.

Un any, van fer un arbre amb taps de plàstic que eren les branques, les fulles de bricks de llet, que després es penjarien de les branques. I li van dir l’ARBRE DE LA DIVERSITAT. Però aqueix any, una epidèmia molt contagiosa va paralitzar les festes de les falles i totes aquestes activitats es van cancel·lar, no van poder celebrar-se res del que tenien previst.

Totes les xiquetes i tots els xiquets al costat dels majors, es van quedar molt tristos, no sabien què podien fer.

Anaven passant els mesos, i la situació no canviava, no se sabia si tornarien a veure plantat el seu preuat monument, i si podrien gaudir de les seues festes.

Després de diversos intents d’aconseguir que es pogueren celebrar les falles, i tornar a ajuntar-se totes les falleres i tots els fallers, i tots els veïns, una vacuna va poder aconseguir que tots els que formen part d’aquests actes tan importants per a molts, pogueren celebrar-se sense cap complicació ni cap problema.

Així es va poder véncer a la bestiola que els havia impedit complir amb el somni de moltes falleres i molts fallers, i així poder gaudir tots junts de la plantà de la falla i de la festa Josefina.

Falla La Victòria

­_ 51 _

Verónica García Balaguer

L’ABECEDARI DE LES LLEPOLIES

Fallera de l’A.C. Falla La Victòria

L

es llepolies són apetitoses per la seua inconfusible textura blana i perquè produeixen una alegre explosió de sabor molt dolç i fruiter. Ens estimulen la vista amb les seues centenars de formes i colors.

Entre les més consumides figuren les que tenen aparença de cor, osset, plàtan, botella, rajola, ou fregit i cuc.

­_ 52 _

Tota aquesta diversitat s’aconsegueix amb pocs ingredients bàsics. Els essencials són sucres i xarops de glucosa, per a donar-li sabor dolç a la llepolia. Els xarops s’extrauen de la remolatxa, canya, coco, palma o dacsa.

Amb els gelif icants, que retenen aigua, aquests caramels adquireixen la seua textura gomosa tan característica. Provenen de pells d’animals i cartílags. També n’hi ha d’origen vegetal, fetes amb pectines, que es trauen de les fruites, i són ideals per als vegetarians.

Hi ha caramels de goma amb textures diferents a la tradicional, com les mal anomenades regalíssies roges. No tenen arrel de regalíssia, com els negres, però se’n diu així. En realitat, aquests caramels es diuen gels i la seua textura s’aconsegueix afegint farines.

Altres ingredients que s’af igen en menor quantitat als caramels de goma són els midons –de fècula de creïlla o dacsa– i additius, com saborizants i colorants que els donen vius colors i sabors.

Falla La Victòria

Els ingredients bàsics són sempre els mateixos, però hi ha xicotets detalls en la recepta que donen a cada llepolia un toc diferent.

Entre aquests components f iguren per exemple l’oli vegetal o la cera d’abella que els confereixen lluentor. En aquesta professió hi ha molt de tradició. Els cuiners, és a dir, els químics especialitzats, es transmeten receptes, maneres de mesclar i coure els ingredients per a aconseguir un determinat sabor o textura.

Per a al·lèrgics, musulmans, vegetarians, vegans i celíacs.

Tan variats són aquests detalls que és obligatori informar en l’etiquetatge de la presència de substàncies que produeixen al·lèrgia a algunes persones, com els crustacis, els ous, peixos, llet, ametles, cacauets i altres fruits amb corfa, api, mostassa, sèsam i sulfits.

En els últims anys les llepolies estan guanyant en sofisticació. Ara entre l’oferta hi ha algunes que inclouen en la seua composició suc de fruita, suplements de vitamina C, n’hi ha sense farines perquè siguen aptes per a celíacs o sense gelatines procedents de porcs per als musulmans.

A més, els científ ics especialistes en tecnologia dels aliments treballen a millorar aquests dolços perquè puguen consumir-se sense preocupació per les càries o per l’excés de glucosa en el cas de ser diabètic.

Per exemple, fa ja alguns anys investigadors de l’Institut Universitari d’Enginyeria d’Aliments per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València van presentar una llepolia tipus núvol que no inclou en la seua composició glucosa.

En el seu lloc tenen isomaltulosa, que és un altre sucre que aporta dolçor al caramel però no provoca càries, i oligofructosa, una fibra de sabor dolç. En aqueix cas i més que mai es compleix el ref rany que diu que a ningú li amarga un dolç.

Els ingredients d’origen animal més comuns que trobem en les llepolies i què ja hem comentat són els següents: - Gelatina - E120, carmín, carmines, àcid carmínic - E094 o Goma laca - Cera d’abella Cal parar atenció a la composició dels productes, perquè a pesar que aquests són els ingredients d’origen animal més comuns, poden contindre altres components provinents d’animals diferents als esmentats, així que sempre s’ha de revisar la seua composició.

Aixi, hi ha moltes llepolies i quantitat de gominoles aptes per a vegans: xicles, xupa-xups, caramels koyak, entre altres .

Fet un recorregut per la diversitat de les llepolies i la seua composició, podem deduir

“Fet un recorregut per la diversitat de les llepolies i la seua composició, podem deduir que, les llepolies han de consumir-se amb moderació”

que, les llepolies han de consumir-se amb moderació, tant per adults com per xiquets.

Però tampoc podem privar als xiquets dels dolços, simplement els encanten i seria cruel no deixar-los menjar coses divertides.

Una alternativa a les llepolies podrien ser les postres com el bol d’ensalada de fruites, broquetes de fruites, puré de poma, gelats de polpa de fruita, batuts de maduixa o banana i les porcions individuals de fruita, a més amb les fruites es poden fer pastissos, galetes i masitas que seran més saludables, tindran menys sucre artif icial, i aportaran més nutrients.

Per a finalitzar, farem un glossari de llepolies, de les quals les nostres xiquetes i els nostres xiquets poden gaudir a més, en dates com les falles. En el nostre barri, durant la setmana fallera, fem acope de moltes d’aquestes llepolies mentre veiem plantar la falla, és un aperitiu que forma part de la nostra cultura fallera, estar al voltant de la falla menjant pipes, o mastegant una regalíssia.

­_ 53 _

­_ 54 _

A

B

C

ALBERCOCS

BAQUETES

CONGUITOS

­_ 55 _

D

E

F

DOFÍ

ERIÇÓ

FLASHES

G

H

GELATS CALENTS

HALLS

I ICE-CREAM CANDY DE FRUITES

Activitats infantils

J

K

L

JUMBO DE FRESA

KIKOS

LACASITOS

M

N

LLENGUA PICA PICA

MADUIXOT

NÚBOLS

O

P

Q

OUS FREGITS

PERNILS

QUIJOMELOS ASSORTIMENT

­_ 56 _

LL

Falla La Victòria

R

S

T

REGALÍSSIES

SUGUS

TAURÓ

­_ 57 _

U

V

UNICORNI

VITET

WERTHER ORIGINAL

X

Y

Z

XUPA-XUPS

YOGURITOS

ZOMBIES BALLS

Font: Wikipèdia

W

INCLUSIÓ A L’ESCOLA Què significa la Inclusió dins de l’escola?

­_ 58 _

És una mica més complicat que el mer fet que s’accepten xiquetes i xiquets amb diferents discapacitats dins de l’escola, és una educació per a tots, en igualtat d’oportunitats, i això significa que l’educació ha d’arribar a totes i tots de la millor manera possible.

Perquè no hi ha només síndromes de down, autisme, etc...també hi ha xiquetes i xiquets amb necessitats quant a l’idioma, quant a la cultura o l’economia, en algun àrea concreta de coneixement, i totes i tots necessiten d’unes necessitats específiques sí no, existeix discriminació.

L’escola inclusiva és aquella que garanteix que les xiquetes, xiquets i joves tinguen accés a l’educació, però no a qualsevol educació sinó a una educació de qualitat amb igualtat d’oportunitats, justa i equitativa per a totes i per a tots.

I on es realitza aquesta inclusió?

A l’aula ordinària, que és l’espai que possibilita la inclusió educativa. Per a això, s’hauran d’organitzar, sota el principi de col·laboració i el treball en equip, els recursos i suports específics o complementaris que pogueren

Falla La Victòria

Paula Muñoz Almazán Educadora infantil

necessitar algunes alumnes i alguns alumnes. És important que s’utilitzen estratègies i metodologies participatives avalades per les investigacions, i tot això en una ambient on les emocions siguen el tema transversal.

La inclusió significa respectar els ritmes de cada xiqueta o xiquet, i per a això necessitem un currículum més flexible , no tan rígid en les seues finalitats. Però també necessitarem professionals de l’educació més implicats i millor preparats quant a la diversitat, perquè des de l’aula cal saber al fet que ens enfrontem i com podem solucionar-ho.

Fa temps vaig llegir un llibre titulat “L’orella verda de l’escola”, em sembla un llibre meravellós però més meravellosa em va semblar Mª Carmen, la professora que compta les seues aventures en aqueix llibre, ella em va fer veure que cal anar lent però segur, sabent que cadascun acabarà aprenent fins al màxim de les seues capacitats si som ací per a veure quals són, i l’ajudem a aconseguir-ho, i impliquem a tota la comunitat educativa en el procés, perquè no sols és el professional que està al capdavant de l’aula el que ha d’encarregar-se de tot, també els pares, la resta de l’equip educatiu i no educatiu, perquè al final és una tribu la que ha d’educar als seus membres.

“La inclusió significa respectar els ritmes de cada xiqueta o xiquet”

­_ 59 _

CANVI CLIMÀTIC

Rubén Piculo Mateo Biòleg

­_ 60 _

D

urant els últims anys hem sentit parlar molt del canvi climàtic, però sabem realment què és el canvi climàtic?

Per a entendre a què ens referim quan parlem de canvi climàtic és important saber diferenciar entre dos conceptes com són: temps meteorològic i clima.

Quan parlem del temps meteorològic, o simplement del temps, ens estem referint a les condicions meteorològiques en un lloc concret i en un moment precís. Diem que hui el temps a Sagunt és plujós, o assolellat; que és un dia ventós o plàcid.

D’altra banda, quan parlem de clima quan ens referim a les condicions que són habituals en un lloc normalment més ampli i fent referència a períodes de temps més llargs.

Diem que la Comunitat Valenciana té un clima mediterrani caracteritzat per hiverns suaus i estius calorosos i secs.

Falla La Victòria

“L’efecte hivernacle, al contrari del que molta gent pensa, és un fenomen natural, ja que els gasos que el provoquen es troben a la nostra atmosfera de forma natural”

­_ 61 _

El temps que fa en un lloc pot canviar amb prou freqüència i una relativa rapidesa, per exemple, podem passar d’un dia assolellat a un dia plujós o experimentar canvis bruscos de temperatures en qüestió d’uns pocs dies; mentre que el clima varia menys i més lentament. No obstant això, açò no vol dir que el clima no canvie. Al llarg de la història de la Terra han existit diferents períodes de canvis climàtics a causa de diferents factors. Un dels canvis climàtics més importants i del que quasi tot el món ha sentit parlar alguna vegada és el pas d’un període glacial a un interglacial (en el qual ens trobem en l’actualitat). Açò es va donar per última vegada fa uns 10.000 anys i va suposar un augment considerable de les temperatures que va provocar la retirada de les masses de gel que cobrien gran part de la superfície terrestre.

Un tercer concepte que és important conéixer i tindre clar quan es parla de canvi climàtic és el d’efecte hivernacle. L’efecte hiverna-

cle és un fenomen que es produeix a la Terra gràcies a la presència a l’atmosfera d’una sèrie de gasos que, a causa de les seues propietats físiques, permeten el pas de la radiació solar cap a la Terra però eviten l’eixida de la calor. L’efecte és el mateix que el dels vidres del cotxe que, quan estan al sol, fan que la temperatura a l’interior del cotxe siga molt més alta que a l’exterior. Alguns dels gasos implicats en l’efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2), vapor d’aigua (H2O), metà (NH4), els òxids de nitrogen (NOx) i els clorofluorocarbons .

L’efecte hivernacle, al contrari del que molta gent pensa, és un fenomen natural, ja que els gasos que el provoquen es troben a la nostra atmosfera de forma natural. De fet, si no fora per l’existència d’eixos gasos i eixe efecte, les temperatures a la Terra serien molt més baixes del que ho són i la vida en ella, si existira, seria totalment diferent de com la coneixem.

Una vegada aclarits aquests conceptes, sorgeix una pregunta inevitable: si els canvis climàtics i l’efecte hivernacle són processos naturals, quin és el problema? El problema és que el canvi climàtic actual és molt diferent de tots els que s’han donat al llarg dels milions d’anys d’història de la Terra. Es tracta d’un canvi climàtic diferent per dos motius: Figura 1.

En primer lloc les seues causes. A hores d’ara, no hi ha cap dubte que el canvi climàtic s’està produint com a resultat directe de l’activitat humana. Més concretament, per l’emissió massiva de gasos causants d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Com hem vist anteriormente, anteriorment, aquests gasos incrementen la capacitat de l’atmosfera terrestre per a retindre calor, donant lloc a un augment generalitzat de les temperatures a la Terra.

­_ 62 _

La segona diferència respecte a canvis climàtics passats és la velocitat. Tots els canvis en el clima de la Terra que s’han donat en el passat han sigut deguts a diferents causes però totes elles han sigut causes naturals.

Els processos naturals tenen una velocitat molt lenta, la qual cosa fa que els canvis es produïsquen de forma progressiva al llarg de milers d’anys. A diferència d’açò, l’actual canvi climàtic està ocorrent molt ràpidament a causa de la intervenció directa de la mà de l’home. Açò fa que siga molt difícil adaptar-se als canvis que s’estan produint, tant per a la naturalesa com per a les societats humanes.

Aquest augment de la temperatura a nivell global comporta diverses conseqüències, una d’elles és la reducció de la capa de gel existent als pols. En la segona figura es pot veure com la massa de gel en el planeta s’ha reduït notablement en els últims anys.

Figura 2.

Aquest fet, al seu torn, implica una pujada del nivell, cosa que també ha sigut clarament provada com es pot veure en la tercera figura:

Ja sabem què és el canvi climàtic i quines són les causes; ens pot sorgir una altra pregunta: Existeixen realment proves que açò està succeint? La resposta és clara: sí. El canvi climàtic és una realitat científicament demostrada en molts aspectes.

La temperatura de la Terra, tant la de l’aire com la de la superfície, ha experimentat un clar i progressiu augment des de mitjan del segle XIX fins als nostres dies, i és especialment acusat des de mitjan segle XX, com es pot veure en la figura 1:

Falla La Victòria

Figura 3.

A nivell nacional, també hi ha evidències clares del canvi climàtic. Una anàlisi de la variabilitat anual de la temperatura mitjana estacional a Espanya des de l’any 1971 permet observar com les temperatures mitjanes de totes les estacions són cada vegada més elevades (figura 4), encara que l’ascens s’aprecia amb més claredat a la primavera i, sobretot, a l’estiu. Un estiu que segons les dades s’ha tornat cada vegada més llarg i més càlid.

Figura 4.

Així mateix, igual que succeeix a nivell global, el mar Mediterrani també ha experimentat un augment en la seua temperatura superficial, concretament a raó de 0,34ºC per dècada des de principis dels anys vuitanta, segons el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (figura 5)

Figura 5.

Amb tota esta informació, pareix clar que és innegable que s’està produint un augment de les temperatures a nivell global i que aquest augment de les temperatures porta associats altres efectes com són la pèrdua de massa de gel als pols i la consegüent pujada del nivell del mar. Per tant, podem afirmar sense cap lloc a dubtes que s’està produint un canvi climàtic. Tot i això, queda una important qüestió per resoldre: és l’acció de l’home la responsable d’eixe canvi climàtic?

Les emissions d’origen humà de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera han augmentat des de l’era preindustrial, en gran manera com a resultat del creixement econòmic i demogràfic, i actualment són més grans que mai. Com a conseqüència, s’han aconseguit unes concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós sense parangó en, almenys, els últims 800.000 anys (f igura 6). Els efectes de les emissions, així com d’altres factors d’origen humà, s’han detectat en tot el sistema climàtic i és summament probable que hagen sigut la causa dominant del calfament observat a partir de la segona meitat del segle XX.

Figura 6.

Entre els gasos d’efecte hivernacle, el que ha tingut un augment més gran al llarg de l’últim segle i mig ha sigut el diòxid de carboni. Açò en gran manera és a causa de l’ús massiu de combustibles fòssils (figura 7). Els combustibles fòssils són aquells que es generen a partir de l’acumulació de restes orgàniques, que són rics en carboni, d’ací que la seua combustió genere grans quantitats de diòxid de carboni. Entre els combustibles fòssils es troben el carbó, el gas i el petroli i tots els seus derivats.

­_ 63 _

Figura 7.

Per a acabar de relacionar l’activitat humana amb el canvi climàtic només cal veure la relació directa entre la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera i la variació de la temperatura (figura 8)

A més de l’increment de les emissions a causa de l’ús de combustibles fòssils, hi ha un altre factor que ha propiciat la presència en l’atmosfera d’una gran concentració de diòxid de carboni: la desforestació. Com tots sabem, la realització de la fotosíntesi per part de les plantes implica l’absorció de diòxid de carboni i l’alliberament d’oxigen a l’atmosfera, per tant, la presència de grans masses forestals que absorbisquen diòxid de carboni, podria amortir l’efecte advers de les emissions. No obstant això, el que ha succeït al llarg de l’últim segle (coincidint amb l’augment de les emissions) ha sigut que s’ha anat perdent massa forestal al planeta a causa de la desforestació causada per l’acció de l’home; especialment a les zones tropicals tant d’Amèrica com d’Àsia (figura 10)

­_ 64 _

Figura 8.

En la figura 9 podem veure, com caldría esperar, que fora la temperatura de la terra si només intervingueren factors naturals o si intervingueren tant factors naturals com factors humans. Comparant açò amb les dades reals, no hi ha cap mena de dubte que hi ha una relació directa entre l’acció humana i la situació climàtica actual.

Figura 10.

Aquesta desforestació causada per l’home està relacionada amb distintes activitats com són l’expansió de terres agrícoles, la creació de zones de past per al bestiar, la construcció de carreteres o altres inf raestructures o el simple fet de l’extracció de fusta per al seu ús o combustió (la qual cosa, a més, augmenta al seu torn les emissions de diòxid de carboni) Vistes aquestes evidències, no podem sinó afirmar que, no sols estem davant de l’existència d’un canvi climàtic, sinó que aquest canvi climàtic està clarament provocat per l’acció de l’ésser humà.

Figura 9.

“Però el canvi climàtic també afecta les societats humanes els “Però el canvi climàticperquè també canvia afecta les escenarishumanes d’activitats econòmiques” societats perquè canvia els escenaris d’activitats econòmiques” Bé, el canvi climàtic existeix i, a més, està provocat per l’acció de l’home, però és realment una cosa de la qual hem de preocupar-nos? Per a respondre a esta pregunta, veurem alguns dels impactes derivats de l’acció del canvi climàtic.

L’evidència més sòlida i completa dels impactes observats del canvi climàtic correspon als sistemes naturals. En moltes regions, les canviants precipitacions o la fosa de neu i gel estan alterant els sistemes hidrològics, la qual cosa afecta els recursos hídrics en termes de quantitat i qualitat. Moltes espècies terrestres, dulciaqüícoles i marines, han modificat les seues àrees de distribució geogràfica, activitats estacionals, pautes migratòries, abundàncies i interaccions amb altres espècies en resposta al canvi

climàtic en curs. El canvi del clima provoca canvis diversos en els sistemes naturals: si tenen oportunitat, les espècies silvestres es desplacen buscant les condicions climàtiques a què es troben adaptades; també poden canviar els seus ritmes vitals per a tractar d’ajustar-se als canvis ocorreguts en les estacions. Com a resultat, poden produir-se desajustos i desequilibris ecològics.

Però el canvi climàtic també afecta les societats humanes perquè canvia els escenaris d’activitats econòmiques com l’agricultura, la silvicultura o el turisme; i a la pròpia salut humana, amenaçada per les onades de calor i les noves malalties, així com l’expansió de les zones endèmiques d’algunes malalties transmeses per mosquits com la malària (figura 11) .

Figura 11.

Activitats infantils

­_ 65 _

­_ 66 _

“La conclusió de tot el que hem vist fins ara és que existeix al planeta un canvi climàtic que està causat per l’acció de l’home” L’avaluació de molts estudis que comprenen un ampli espectre de regions i cultius mostra que els impactes negatius del canvi climàtic en el rendiment dels cultius han sigut més comuns que els impactes positius.

El menor nombre d’estudis que mostren impactes positius tracten principalment de regions d’altes latituds, tot i que encara no està clar si el saldo dels impactes ha sigut negatiu o positiu en eixes regions. El canvi climàtic ha afectat negativament el rendiment del blat i la dacsa en moltes regions i en el total global. No obstant això, els efectes en el rendiment de l’arròs i la soja han sigut menors en les principals regions de producció i a nivell global.

Per a acabar, des d’aproximadament 1950 s’han observat canvis en molts fenòmens meteorològics i climàtics extrems. Alguns d’aquests canvis han sigut la disminució de les temperatures fredes extremes, l’augment de les temperatures càlides extremes, l’elevació dels nivells màxims del mar i el nombre més gran de precipitacions intenses en diverses regions. A més, des dels anys vuitanta s’ha produït un augment de la intensitat, la freqüència, la duració i el nombre de grans huracans (categoria 4 o 5 en l’escala de classif icació d’huracans) a l’Atlàntic Nord. L’augment de la intensitat es relaciona amb l’augment de la temperatura superficial del mar en les zones on els huracans es formen i per les que es desplacen.

En resum, podem veure com durant els últims decennis, els canvis del clima han causat forts impactes tant en els sistemes naturals com en els humans en tots els continents i oceans. Els impactes es deuen clarament al canvi climàtic observat, la qual cosa indica la sensibilitat dels sistemes naturals i humans al canvi del clima.

La conclusió de tot el que hem vist fins ara és que existeix al planeta un canvi climàtic que està causat per l’acció de l’home i que eixe canvi climàtic està causant ja forts impactes, tant per als ecosistemes com per a l’home.

De cara al futur, l’aplicació de models científics diuen que les emissions contínues de gasos d’efecte hivernacle causaran un major calfament i nous canvis en tots els components del sistema climàtic. Per a contindre el canvi climàtic, serà necessari reduir de forma substancial i sostinguda les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, a pesar que tots podem aportar el nostre granet d’arena, es fa indispensable l’actuació de tots els líders polítics mundials i anteposar la sostenibilitat del sistema de tots als interessos econòmics d’uns pocs. Només així podrà revertir-se la situació actual.

Fonts consultades : Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET) Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) National Climate Assessments Panel Intergubernamental del Cambio Climático (IPCC) Printz, D. (2009). Contributor and Victim – Indonesian’s role in Global Climate Change with Special Reference to Kalimantan. Jurnal Sains dan Teknologi Lingkungan 1 (2), 139-153.

Rogers, D., Randolph, S. (2000). The global spread of malaria in a future, warmer world. Science 289, 1763-1766.

Activitats infantils

­_ 67 _

DECÀLEG D’UNA FALLA DIVERSA

VOLER- SE MOLT

RESPECTAR LES DIVERSES OPINIONS ­_ 68 _

COMUNICA’T AMB CALMA I AMABILITAT

COMPLIR AMB LES NORMES D’ORGANITZACIÓ

ABRAÇAR-NOS MOLT

Falla La Victòria

ENSENYAR I APRENDRE A RESPECTAR ALS ALTRES PER A SER MILLORS PERSONES

TOLERÀNCIA ABANS DE RES

ADAPTAR LA INFORMACIÓ DE LA COMISSIÓ AMB UN LLENGUATGE DIVERS I INCLUSIU

NINGÚ ÉS MÉS O MENYS, TOTES TOTS SOM IMPORTANTS

APOSTA PER LA IGUALTAT I DIVERSITAT FALLERA

I RECORDA… GAUDEIX I PASSA-HO MOLT BÉ!

Font: ARASAAC

­_ 69 _

ARBRE DE LA DIVERSITAT

­_ 70 _

E

n la nostra comissió, enguany havíem treballant la importància de la diversitat. A més, la cura del medi ambient.

Per la qual cosa que aquest tema té per a totes i per a tots nosaltres, prepararem un arbre amb material reciclat, de colors i formes diferents.

Cada xiqueta i cada xiquet de la nostra falla, inclús de fora, podria acabar l’arbre, escrivint un missatge relacionat amb la diversitat, seguint la idea del nostre monument infantil , que tracta de les llepolies, i també on la tolerància i el respecte estiguen presents.

Va ser un treball molt laboriós, però alhora molt satisfactori, veure com prenia forma.

Un treball inicial que es va fer amb la instimable ajuda d’un dels membres de la nostra assosiació, Vice Delegat d’infantils i pare de fallers de la nostra comissió, per a que una vegada finalitzat el cos central de l’arbre, les xiquetes i els xiquets de la falla completaren aquesta obra d’art.

Però s’acostava la setmana fallera i varem tindre la pitjor notícia que les falleres i els fallers mai ens podríen donar, una pandémia

Falla La Victòria

Miguel Ángel Núñez Martín Delegat d’infantils

assolova el món sencer. Les falles es cancel· laven i, la nostra festa es va quedar congelada, els ànims de les falleres iels fallers per terra. Tot el treball de l’any es va paralitzar com quan s’acciona el botó de pausa d’un comandament a distància.

La crisi de la COVID-19 havia arribat, i no va haver-hi una altra alternativa que suspendre la nostra tan benvolguda festa.

D’haver seguit amb la setmana fallera, teníem preparada aquesta activitat que seria per al gaudi d’adults i, sobretot, de les xiquetes i els xiquets de la nostra comissió i totes les xiquetes i xiquets que volgueren acostar-se a col·laborar en tan diversa labor.

El lloc on s’haguera plantat el nostre meravellós arbre era al costat del nostre monument gran, al carrer on tots els anys, i durant diverses dècades destinem al fet que la nostra comissió disfressa l’asfalt per a així deixar encara, si cap , més bonic el nostre barri. Fem la nostra decoració de carrer.

I, d’aquesta forma hauria quedat el nostre arbre de la diversitat, arbre que estem desitjant veure-ho plantat al carrer.

Trasllat de les parts de l’arbre.

Les xiquetes, els xiquets i també majors fent la decoració.

“Va ser un treball molt laboriós, però alhora molt satisfactori, veure com prenia forma”

Col·locació de l’arbre.

­_ 71 _