Page 1


Vanessa Nostra Princesa Vanessa dolç cor, tots que et volem amb un dolor immens, t’hem vist marxar, princesa. Milers de persones que t’adorem al teu costat hem estat, encara que amb el cor trencat, massa jove ens has deixat. Necessitem la teua presència i les teues forces per a poder seguir, viure la vida és molt trista si a tu no et tenim, princesa. Hem de seguir lluitant perquè tornen a somriure, el teu espòs i família que t’estima es mereixen ser feliços. El cor ho tenim danyat una part gran d’ell s’ha trencat, aquest dolor ho tenim clavat mai trobara descans, princesa. Sempre omple d’il•lusió amb eixe gran somriure i bon humor, ens inundes d’alegria i ens omples el cor. Estem tan orgullosos de com ens has representat, eres la princesa més meravellosa que en les falles ha regnat. La teua falla plora la teua absència perquè en ella no solament has regnat, l’has fet molt més gran el cor sempre ens has regalat, princesa. 4

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FOTO: PACO BONO

Com et vaig dir un dia en aquest moment vull recordar, unes paraules plenes d’amor i amistat i les he de cridar. Somriure d’il•lusió de bellesa aterciopelada, amb carisma de princesa i bellesa d’una reina. Has portat al cor la banda de la falla vas a ser la regina més desitjada, la més aplaudida i per la verge venerada. Ara eres una estrella fugaç voles per damunt del nostre cap, guiant-nos el camí per a poder-te abraçar, princesa. Li demane a la verge que et cuide i et protegisca, que t’aculla en les seues mans, perquè eres l’àngel més net que mai haja tingut en el seu mant. El buit que ens deixes mai podrem omplir, eres insubstituïble mai t’anem a oblidar.

ET VOLEM PRINCESA Julio Lahuerta Cintas

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

5


index

1. SALUTACIONS -President Executiu de FJFS -Crida dels Presidents i Falleres Majors A.C. Falla LA VICTORIA 2. ELS NOSTRES PROTAGONISTES -Entrevistes als nostres representants

3. LES NOSTRES COMISSIONS -Comissió executiva -Comissió masculina -Comissió masculina infantil -Cort d´honor – Poesía a nostra Fallera Major -Cort d´honor infantil – Poesía a nostra Fallera Major Infantil -Nous fallers -Carrecs honorifics i Socis fallers 4. ELS NOSTRES MONUMENTS -Monument gran:“ DE L´ORIENT A SAGUNT” -Monument infantil:“MIMAT”

6. ASSAJOS LITERARIS -Introducció -La Reial Senyera -La Verge Peregrina -La indumentaria -El folcklore -Monuments, tradició y tecnología 3D -Protecció Civil i Bombers -Historia Victoriana 1972 - 1982

7. ALBUM FOTOGRÀFIC FALLER EXERCICI 2017-2018 8. RECORDS FOTOGRÀFICS FALLES 2017 9. PASSATEMPS 10. PROGRAMA DE FESTES 11. COL.LABORADORS 12. HIMNE FALLA LA VICTORIA

5. LA XICALLA DE LA FALLA -Compte de la xicalla -Jocs tradicionals de plaça

INDEX LLIBRET 2018 6

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

7


SALUTACIONS

8

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

9


SALUTACIONS 2018

SALUTACIÓ

President Executiu Federació Junta Fallera de Sagunt

2018

Benvolguts fallers I falleres de la AC Falla La Victòria: Un any més agraeix l’oportunitat que m’oferiu per a dirigir-me a tots vosaltres des del vostre llibret. Per fi arriba la setmana més esperada de l’any per a tots els que compartim la passió i el sentiment per la nostra festa. És per a mi un gran honor i una gran responsabilitat presidir l’executiva de Federació Junta Fallera de Sagunt, ja que estem molt orgullosos de que nostra festa haja sigut reconeguda com Festa de Interès Turístic Nacional i Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El reconeixement d’aquest assoliment és, sense dubte, resultat de l’esforç de les 30 Comissions falleres que formen part de la nostra Federació.

RAFAEL BURGOS I OLIVER 10

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

M’agradaria en aquestes línies felicitar a tots els fallers i falleres de l’ A. C. Falla la Victòria, comissió amb el major cens infantil de la nostra comarca. Us anime a

que continueu mantenint vives les nostres tradicions i a promoure la nostra cultura ja que és la millor manera d’assegurar el futur de la nostra festa. Aprofite també l’ocasió per a saludar als representants, falleres Majors i presidents de l’actual exercici faller, Paula, Cristina, Paco i Manuel. Felicitacions per representar a aquesta comissió. Us desitge un any 2018 ple de moments inoblidables. Falleres i fallers, que aquestes falles siguen especials, úniques i plenes per a tots vosaltres. Que el ingeni dels vostres monuments, la música encisadora de les xarangues i orquestres i el so atronador de les mascletades i castells de foc artificial envolten a tot el barri de la Victòria, per a que tots junts; falleres, fallers, socis, col•laboradors i veïns tingueu unes festes insuperables. Bones Falles 2018!!

En Rafael Burgos i Oliver President Executiu Federació Junta Fallera de Sagunt

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

11


SALUTACIONS 2018

CRIDA

Presidents i Falleres Majors A.C. Falla LA VICTORIA

2018

Amb les falles tan a prop i aprofitant l’altaveu que ens brinda aquest llibret volem fer una Crida al barri, al poble i al mon faller. Fallers, socis, veïns, amics… vos convidem a gaudir les festes tots junts. A conviure tots junts la setmana gran de les nostres festes. A compartir el carrer amb les traques i els ninots. Vos convidem a gaudir de tots els actes, cercaviles, orquestres i dels nostres monuments.

FRANCISCO, PAULA, CRISTINA I MANUEL 12

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Les falles no són només una setmana, son tot un any de casal. Amb els seus bons i roins moments. Fent falla cada dia de l’any. Ara és quan toca mirar cap a arrere i recordar tots els moments què l’any faller ens ha deixat. Els sentiments i records que cada acte ens ha donat. Som un grup

de fallers units i incansables que intenten participar en tot i que tots participen. Perque darrere de cada acte, cercaviles i monument ni ha molt esforç, treball i dedicació. Perque aquesta gran comissió és un mecanisme on cada membre sap quin és el seu lloc. El nostre unic objectiu, que en la nit de la crema tots estiguem orgullosos i satisfets del nostre treball, intentant portar cada any el nom de LA VICTORIA al mes alt. Vos esperem a tots per a compartir les falles del 2018, Perquè les falles fan al nostre poble ÚNIC.

Paula, Francisco, Cristina i Manuel. Representants de Falla LA VICTORIA Port de Sagunt

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

13


ELS NOSTRES PROTAGONISTES

14

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2018

15


Cristina Álvarez Pérez

Fallera Major Infantil

ELS NOSTRES PROTAGONISTES ENTREVISTA LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL

En el parc amb Cristina Cristina Álvarez Pérez, una preciosa preadolescent de 14 anys que cursa segon de l’ESO en el Col•legi María Inmaculada i a qui, de major, li agradaria ser periodista. Fallera des de la infància es va integrar en la família Victoriana fa uns anys on se sent molt a gust i feliç. I enguany espera disfrutar-ho de manera especial amb tota la comissió infantil igual que amb els nous amics que ha fet en les altres falles, presidents i falleres majors infantils. Parlem d’actes fallers i el més especial fins ara ha sigut el dia de la presentació, perquè va ser un dia molt emotiu i ple de sorpreses, encara que espera amb moltes ganes que arribe la setmana fallera en què li encanten tots els actes.

ELS NOSTRES 16

PROTAGONISTES

Especialment espera veure plantat el monument infantil del que li han agradat molt els ninots que ha vist fins al moment, “me els portaria tots a casa”. I també es recordarà especialment de les seues amigues que no són falleres ja que li agradaria compartir tots els

actes amb elles, encara que sap que, quan acabe l’any, les seues amigues seguiran junt amb ella com fins ara, que l’estan abrigant, en molts actes, com se sent en la falla per tota la comissió i, en especial, per la seua fallera major, i cosina, i els seus amics. Una companyia i amistat que també ha conegut en els representants de totes les falles, amb els que disfruta molt en els actes en què estan junts. Esta és Cristina, la nostra FM Infantil. Una fallera de bressol que il•luminarà a la xicalla de la falla amb els seus preciosos ulls blaus i el seu cabell daurat que fa lluir, inclús més, l’escut de la seua falla, LA VICTÒRIA.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

17


18

ELS NOSTRES PROTAGONISTES

CRISTINA ÁLVAREZ PÉREZ

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

19


Manuel Anguita Pérez President Infantil

ELS NOSTRES PROTAGONISTES ENTREVISTA AL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL

PILOTEJANT AMB MANUEL Manuel Anguita Pérez estudia 1r de l’ESO en el col•legiMaría Inmaculada de Port de Sagunt. Després d’una mirada tímida s’amaga un futur informàtic programador de videojocs. Manuel és faller de bressol, d’anar en el ventre de sa mare com a faller, de carro faller abans de poder caminar i que se sent molt volgut i abrigat per tota la falla. Espera passar un any genial junt amb tots els seus companys de la comissió i poder guanyar, la competició li ve de sèrie, com en el futbol que practica des de querubí. Parlem d’actes i per a Manuel el més especial dels viscuts fins ara va ser la Presentació, ja que estava tota la família i els seus amics. Encara recorda les sorpreses i regals, però, per damunt d’això, estava molt orgullós de compartir enguany amb les seues cosines.

ELS NOSTRES 20

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

PROTAGONISTES

Manuel també sap que durant la setmana fallera veurà molt poc els seus amics i família i és de tots ells dels que més s’acordará,, encara que les estones que tinga segur que són per a compartir-los amb els seus pares, la seua germana i amb els amics de la falla, perquè se sent molt abrigat per la falla i que els fallers estan units i participen en tot. Uns fallers a qui està molt orgull de representar com a President Infantil en tots els actes a què assistirà en un any en què haurà fet també noves amistats amb els representants d’altres falles amb què coincidix en multitud actes i que es porten molt bé. Este és Manuel, faller i futbolista, apassionat dels videojocs que cada vegada acaba un partit o una partida en la Play sempre acaba amb una V en la seua mà, la V de LA VICTÒRIA.

Dels monuments ens compte que li agrada molt el que han vist fins ara i que, quan l’artista faller els va explicar com seria va pensar que serà chulíiiiiiiisima.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

21


22

ELS NOSTRES PROTAGONISTES

MANUEL ANGUITA PÉREZ

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

23


Francisco José Guillen Rosaleny President

ELS NOSTRES 24

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

PROTAGONISTES

ELS NOSTRES PROTAGONISTES ENTREVISTA AL NOSTRE PRESIDENT

DE XARRADA AMB FRANCISCO Francisco José Guillen Rosaleny va nàixer, fa uns anys a Sagunt, descendent d’un Castellonenc de Viver i una Valenciana d’Albal és tècnic superior en Electrònica Industrial i supervisor elèctric en la central de Gas natural Fenosa de la nostra ciutat i és un amant del seu treball i de la labor que realitza en la seua empresa.

comprovar de primera mà. És per això, especialment que Francisco espera estar a l’altura de la responsabilitat que comporta el seu càrrec, que Es President de La Victòria no és només representar a la Falla en els actes, sinó que es tracta de “currar” com el que més perquè tot funcione amb la major perfecció possible.

El seu currículum faller s’inicia amb dos anys en què actualment es coneix com a Falla La Vila, passant any després, darrere d’un primer parèntesi, a formar part durant cinc anys de la Falla Mare Nostrum, fins a 1995.

I en el “currar” hi ha un aspecte que té molt clar, i és el d’organitzar activitats per als infantils perquè són una part indispensable en la falla, són el nostre futur i ell té clar que farà tot el que estiga de la seua mà perquè disfruten, de la mateixa manera que s’està treballant perquè ho facen tots els membres de la comissió que, com ell, viuen les falles durant tot l’any amb activitats en comú fent casal i que, encara que siga difícil per la quantitat de fallers que som, ens sentim com una gran família.

Darrere un segon parèntesi, al 2010, quan Kiko, el seu fill, comptava 5 anys dóna el pas de reintegrar-se en el col•lectiu faller en una aventura que la seua dona, de casta fallera però no molt donada a vestir-se de valenciana, només li demana que ho faça en la falla del seu barri de tota la vida, on té amics i coneguts de casal, de viure les falles plenament, quelcom de sobte Francisco va

I això té molt clar que s’aconseguix anant tots a una, amb la il•lusió que la nostra falla “LA VICTORIA” faça honor

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

25


ELS NOSTRES PROTAGONISTES

a si nom i s’intente arribar al màxim alt, encara que el principal premi siga el de treball fet en equip per totes les persones que s’impliquen en la falla. Parlant de premis i de moments especials per a Francisco el de la seua elecció va ser especialment emocionant perquè es va sentir abrigat per moltíssima gent a qui aprofita esta entrevista per a agrair-los la confiança que hem depositat en ell i que espera no defraudar-nos. I és que per a Francisco tots els actes són especials, des d’un sopar de bocata dels divendres en el casal fins a la crema del dia de Sant Josep, amb els presidents i falleres majors de la resta de comissions com en tots els actes a què assistix junt amb Paula, Cristina i Manuel que són encantadors i que fan que tot siga molt fàcil. Un altre dels aspectes que a Francisco li apassiona són els monuments de què, amb allò que s’ha vist en els tallers de Ferni Llopis i Xavier Gámez, els veu mereixedors d’un primer premi sense menysprear la gran labor que estaran realitzant la resta de comissions. Perquè és el lògic, desitjar el millor per a l’esforç del teu col•lectiu com desitjar a la resta de falles la millor de les 26

sorts en les seues categories, però cada u, com és lògic, acaba tirant al seu i tindrem, si tot ix com està plantejat, uns grans monuments fets amb professionalitat i amb tot el sentiment que se li posa a cada ninot, a cada pinzellada i a cada detall que els fa artesania pura. Parlant de sentiments, Francisco té sempre molt present a sa mare qui, a pesar de la seua delicada salut, saca forces per a acompanyar-li en cada acte, per a recolzar-li des del primer dia i per a tornar-li la felicitat que Francisco transmet, sempre amb un somriure i un bon gest per al seu fill. També tindrà un pensament per al seu germà Jaime, faller de La Palmera, i president d’eixa comissió en 20092010 qui li aconsella sabiamente. En una falla amb un cens nombrós en què és complicat que tot siga perfecte i en la que Francisco se sent molt abrigat per molta gent, i en especial per l’equip que en el seu moment va contestar a la seua crida per a treballar junt amb ell per la falla, perquè ho donen tot per la falla. Ell té molt clar que el seu faixí podrà posar President, però quan estàs dins és quan et dónes compte que realment funciona perquè estàs rodejat de gent amb experiència, que per damunt de tot i tots el que importa

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FRANCISCO JOSÉ GUILLEN ROSALENY

és LA VICTÒRIA, persones que es desviuen perquè tot funcione correctament i que ho seguiran fent passe el que passe i estiga qui estiga, perquè, per damunt de les persones està el col•lectiu, està la nostra falla. En relació a les seues relacions amb la resta de Falleres Majors i Presidents, Francisco confessa que el que se li fa “cuesta arriba” són els 300 WhatsApp diaris que té en el grup corresponent, però amb humor i “buen rollito” que sempre impera per damunt de les rivalitats lógiques de voler obtindre tots el millor premi posible. De Federació Junta Fallera de Sagunt opina que estan fent una gran labor en la coordinació i organització de tots els actes i en el seu treball perquè les Falles de la nostra ciutat arriben a ser reconegudes com a Festa d’Interés Turístic Internacional i que la Festa de les Falles Patrimoni cultural Immaterial de la Humanitat declarat per la Unesco. Així és Francisco, una persona senzilla, enamorada de les falles cuya màxima il•lusió és treballar per la seua comissió, hui en dia com a President i ahir, igual que endemà com un faller més, un faller amb un cor, per damunt de tot, VICTORIÀ.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

27


28

ELS NOSTRES PROTAGONISTES

FRANCISCO JOSÉ GUILLEN ROSALENY

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

29


Paula Marrón Pérez Fallera Major

ELS NOSTRES PROTAGONISTES ENTREVISTA A LA NOSTRA FALLERA MAJOR

UN CAFÉ AMB PAULA Paula Marrón Pérez, graduada en Relacions Laborals i Recursos Humans per la Universitat Jaume I de Castelló és una bellesa d’ulls marrons que ha fet un parèntesi en la seua formació per a viure a límit enguany faller i, a continuació, rematar els seus estudis amb un màster en assessoria laboral. Paula va nàixer a València i, des del bressol, ha estat lligada al món faller. Els seus records es remunten a quan, de molt xicoteta, ja li posaven el seu brusa, un mocador al coll i la boina i al carrer, a veure falles.

ELS NOSTRES 30

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

PROTAGONISTES

Anys després va passar a formar part de la família Palletera de la nostra ciutat durant el seu primer any que, com ella descriu, podia aguantar el ritme frenètic de la setmana fallera. L’any següent va passar a formar part de la marea taronja de la Plaça Rodrigo, junt amb els seus amics del col•legi, comissió en què va ser Faller Major Infantil l’any 2007. Des de 2016 forma part de la gran família Victoriana en què va encaixar a la pefección

des del primer dia i en la que se sent plenament feliç. Per a Paula ser Fallera Major de la Victòria és un ideal, un son, quelcom que li pareixia inabastable fins que va arribar el màgic dia en què es va fer realitat. I ho és en un any en què es multipliquen les emocions i sentiment, i ho fan per partida triple, ja que té tingut la gran sort de compartir-ho amb els seus dos cosins xicotets, Cristina i Manuel, els quals li han fet el regal de caminar al seu costat, i el de Francisco, en enguany tan especial. Un any que espera que este exercici estiga ple d’emocions i alegries, no sols per a ells quatre, sinó per a tots els fallers de la nostra comissió amb què desitja disfrutar les falles del 2018 amb moltes ganes i il•lusió. Paula és de l’opinió que quan es parla de falles molta gent pensa que ens centrem només en la setmana fallera, però darrere dels nostres monuments i cercaviles hi ha molt esforç, treball i dedicació. La setmana fallera es

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

31


ELS NOSTRES PROTAGONISTES pot celebrar gràcies a tots els fallers, socis i col•laboradors, que recolzen i mantenen la falla en el més alt durant tot un any, així que tot l’exercici faller en general té moments importants i especials. En l’apartat d’emocions, si s’haguera de decantar per algun acte dels viscuts fins ara Paula tria la seua exaltació, amb eixe corredor de la Casa de la cultura que has de pujar lentament mentres en l’escenari t’espera la teua comissió femenina és una sensació única i que li encantaria poder guardar en algun espai els sentiments i emocions que et recorren el cos en el moment previ a pujar a l’escenari, perquè són sensacions molt difícils de descriure i de tornar a sentir. Encara que hi ha un lloc on sempre romandran, en el seu cor. Dels moments que queden per viure es queda amb el 16 de Març en la lectura i entrega de premis, eixe dia de nervis a flor de pell, on et recompensen pels treballs ben fets durant l’any i sents que totes les persones de la comissió vibren com una sola. I, parlant de premis, és impossible no parlar de monuments, ja que Paula recorda emocionada el primer dia que van acudir al taller de Xavier Gómez per a veure alguns detalls del nostre monument infantil, nerviosa en la porta del taller i expectant per conéixer fins al mínim detall del monument que representara als xicotets de la nostra comissió. Com la gran alegria que va sentir al veure l’esbós i temàtica del

32

monument gran, ja que el món asiàtic li flama molt l’atenció pels seus vius i cridaners colors. Un treball el realitzat per Fernando Llopis, Ferni, que ens té il•lusionats i encantats a tots els que ho hem vist. En l’apartat familiar Paula se sent orgullosa per la gran família fallera que atresora, la qual sempre li ha recolzat fins al punt de llançar-se que els seus fills compartisquen enguany amb mi, i especialment, la qual cosa sap de falles i indumentària li’l deu a sa mare, una gran curiosa d’este món i que és l’encarregada de tots els detalls. I el seu gran record serà per al seu volgut iaio Manolo, el qual va pertànyer a la Falla la Palmereta i a Junta Fallera, ell era sens dubte el gran faller d’esta família, ja que gràcies a ell la seua ma mare i les seues ties van poder viure les falles des de ben xicotetes. Tornant al seu dia a dia amb La Victòria, per a Paula el fet de ser un falla tan gran no lleva perquè hi haja una gran implicació, ja que tots aporten quelcom diferent d’esta gran família. I sempre, com és lògic, tens persones amb què connectes des del minut u, i això em passe amb els meus amics, la meua família fallera, els quals han sigut un suport fonamental en el camí que ha recorregut fins a arribar on està hui en dia. A ells els ha d’agrair cada paraula, cada gest d’ànim, cada somriure i sobretot la seua fidel companyia en tots els actes, fent d’este un any inoblidable. Així mateix vol agrair a l’executiva el treball realitzat per a romandre en el més alt novament, ja que com ha dit al principi, les falles no són només una setmana, són tot un any

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

PAULA MARRÓN PÉREZ de casal, amb els seus dies bons i roïns, amb l’únic objectiu que la nit del 19 de Març tota la comissió estiga orgullosa i satisfeta del treball realitzat per fallers incansables. Tot això en un any en què Paula espera viure-ho sumant noves vivència al seu àlbum faller familiar, disfrutant i vivint experiències úniques i inoblidables junt amb tota la seua falla d’una forma més especial, ple d’emocions, alegries, nervis, sentiments a flor de pell, il•lusió, ganes per aconseguir la cima de la nostra festa i, tot això, junt amb la seua parella que ha sigut el primer a bolcar-se perquè ella gaudi d’un any tan especial. I especial és la relació amb la resta de Falleres Majors i Presidents de Federació. 2018 li ha regalat amics amb majúscules, persones que coneixes de vista o ni tan sols això, i que t’arriben al cor per compartir este son. Gràcies a tots els seus xics i xiques, els seus companys d’aventura fallera, per cuidar-li, mimar-li i tractarli com si es conegueren de tota la vida. Tot això junt amb Federació Junta Fallera de Sagunt i la seua Fallera Major, Mar, cap a qui només pot tindre paraules d’agraïment. Una gran Fallera Major, però sobretot una gran dona, amable, afectes i sempre amb un somriure en la cara. Esta és Paula Marrón Pérez, la nostra Fallera Major 2018. Una jove dinàmica, plena de vitalitat, que viu el seu any amb la intensitat i el desig d’aconseguir el més alt per a la nostra falla i que en el més alt del món faller Morvedrí continue brillant LA VICTÒRIA.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

33


ELS NOSTRES PROTAGONISTES

34

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

PAULA MARRÓN PÉREZ

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

35


LES NOSTRES COMISIONS

36

FALLA LA VICTÃ’RIA LLIBRET 2018

37


COMISSIÓ EXECUTIVA 2018 PRESIDENT 2018 FRANCISCO JOSÉ GUILLÉN ROSALENY PRESIDENT HONORÍFIC

Miguel A. Alegría Almiñana PRESIDENT Francisco José Guillen Rosaleny VICEPRESIDENT 1 Miguel A. Segovia Guillen VICEPRESIDENT 2 Juan Mas Jurado VICEPRESIDENT 3 Sergio Fraj Juberias VICEPRESIDENT 4 Víctor Millan Fernández Llopis VICEPRESIDENT 5 Samuel Cejudo Mas VICEPRESIDENT 6 Antonio Pérez Ibarre SECRETARIA Belinda Guerra García VICESECRETARIA Guadalupe Navarro Moya TRESORERA Laura Mª Pastor González COMPTADORA Sonia Roda Perona DELEGADA DE LOTERIES Teresa Fernández Llopis DELEGAT DE MONUMENT Víctor Miguel Coba Valero DELEGAT DE MONUMENT Miguel A. Segovia Guillen DELEGAT DE COMUNICACIÓ Manuel García Sánchez VICEDELEGAT COMUNICACIÓ Sergio Fraj Juberias DELEGADAT DE LLIBRET José Luis Martí González VICEDELEGADA DE LLIBRET Guadalupe Navarro Moya DELEGADA DE CULTURA Yolanda González Martínez VICEDELEGADA DE CULTURA Mª Luz Lacoba Torres VICEDELEGAT DE CULTURA Juanjo Bataller Calle DELEGADA DE SOCIS Laura Núñez Martin DELEGADA DE SOCIS Vanesa Galdón Carot DELEGADA DE CASAL Marta Mas Prades 38

DELEGAT D’INCIDENCIES

Miguel Fontana Gallego

DELEGAT DE PIROTÈCNIA Millan Fernández Adoves VICEDELEGAT PIROTÈCNIA José Mª Guerra Nicolás DELEGAT D’ESPORTS Pedro Fraj Juberias VICEDELEGAT D’ESPORTS Jonathan Piloña Bonilla DELEGADA DE PLAY BACKS Ana Montalbán Leal VICE DELEGADA DE PLAY BACKS Laura Rivero Gimeno VICEDELEGADA DE PLAY BACKS María Pérez Roca DELEGAT D’INFANTILS Agustín Díaz López VICEDELEGAT D’INFANTILS Juan Carlos Herrero Marco VICEDELEGAT D’INFANTILS Javier García Peñaranda VICEDELEGAT D’INFANTILS Jerónimo Noguera Baldovi DELEGADA DE DISFRESSES Sonia López Alegre VICEDELEGADA DE DISFRESSES Silvia Puig Pérez DELEGADA DE CAVALCADA Marilo Suarez Martínez VICEDELEGADA DE CAVALCADA Mª Emelina García Peñaranda DELEGADA D’ORNAMENTACIÓ Verónica García Balaguer VICEDELEGAT D’ORNAMENTACIÓ Sergio Carnicero Rovira VICEDELEGADA D’ORNAMENTACIÓ Delia Pans Alcaina DELEGAT D’IL•LUMINACIÓ Manuel García Sánchez VICEDELEGAT D’IL•LUMINACIÓ José Fco. Catalán García DELEGAT DE FESTEJOS Carlos Tortajada López DELEGADA D’IGUALTAT Sonia Pérez García RELACIONS PÚBLIQUES José Mª Guerra Nicolás DELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES Idoia Díaz González BIBLIOTECARI Francisco Toledo Troya

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

39


COMISSIÓ MASCULINA 2018 PRESIDENT 2018 FRANCISCO JOSÉ GUILLÉN ROSALENY Miguel A. Alegría Soto Iván Acosta García Juan Carlos Acosta Trincado David Álvarez Martínez Erik Andrés Sánchez Manuel Anreus García Rubén Anreus Sanz Joaquín Badal Samper Iván Batalla Jordá Sergio Batalla Jordá Javier Bataller Calle Juanjo Bataller Calle Carlos Benito Martínez Pablo Brines Carrillo Jonathan Calvo Guerra Alberto Cano Moreno Sergio Carnicero Rovira Pedro Casas González Edgar Casas Hernández José Fco. Catalán García José Manuel Cejudo Mas Samuel Cejudo Mas Raúl Céspedes Manzaneda Cesar Cerdán Sánchez Víctor Miguel Coba Valero 40

Vicente Cuenca Teruel Agustín Díaz López Millán Fernández Adoves Víctor Millán Fernández Llopis Manuel Fernández Peña Miguel Fontana Gallego Pedro Fraj Juberías Sergio Fraj Juberías Alejandro Gallart Ortiz Antonio García de los Ángeles Rico Daniel García Foggin Michael García López Gregorio García Muñoz Javier García Peñaranda Manuel García Sánchez Pau García Tamarit Pau Gil Gil Iván Guerra García José María Guerra Nicolás Juan Antonio Guillem Lázaro Bruno Hernández Sebastián Juan Carlos Herrero Marco Iván Iserte Hortelano Álvaro Jordán Perales

Julio Lahuerta Cintas Iván Latorre Montoya José Luis Martí González Hugo Martí Jaraba Alan Martínez Gabaldón Juan Mas Jurado Isaac Mas Prades José Manuel Mejías Galán David Mora Molina Xose Mut Bertomeu Sergio Nieto Gómez Jerónimo Noguera Baldovi Miguel Ángel Núñez Martín Miguel A. Orenga Vedri Mario Ortega González Ignacio Pagés Garrote Nacho Peguero Martínez Antonio Pérez Ibarre Néstor Pérez Martínez José Pérez Morte José Ignacio Picazo Sánchez Jonathan Piloña Bonilla Rubén Prados Macian Paco Quiles Tudón Aarón Rams Roda

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Iván Ros Garrido Migueltxo Sarasa Alonso Carlos Sargues González Miguel Ángel Segovia Guillen Diego Segovia Pastor Carlos Serra Albiñana Javier Sola Ruiz Pablo Solano Bravo de Mansilla Fco. Toledo Troya Carlos Tortajada López Gabriel Uribe García Andrés Valero Gutiérrez Oscar Verdejo Martos

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

41


COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL 2018 PRESIDENT INFANTIL 2018 MANUEL ANGUITA PÉREZ Daniel Adrián Blasco David Álvarez Vicent Alex Anguita Montesinos Cesar Badal Algarra Nicolás Bataller Lacoba Aarón Casas Hernández José Manuel Cejudo Mico Martin Cejudo Mico Adrián Cerdán Martín Alejandro Céspedes Frach Víctor Coba Reguillo Darío Díaz Méndez Daniel Gallardo Pérez Rubén Gálvez Álvarez Izan Gálvez Álvarez Diego García Anreus Joan García Belastegui Salvador García de los Ángeles Rico Daniel García Domínguez Manel García Núñez Daniel García Roig Nathan Gil Gutiérrez Sergio Gimeno Álvarez

42

Hugo González Gallego Miguel Ángel Guerrero Alegría Kiko Guillen Rodríguez Asier Hernández Espuig Marcos Iserte Lechón Aarón Jordán Baldres Jacobo Martí Jaraba Pablo Martín Sangüesa Marc Martínez Alcaina Raúl Martínez Herranz Javier Maya Suárez Erik Mora Pérez Darío Moraleja Rustarazo Pablo Moraleja Rustarazo Diego Morón Solano David Muñoz Guillem Jorge Muñoz Guillem Alejo Muñoz Mauri Adrià Navarro Merenciano Hizan Nieto Rodríguez Iker Nieto Rodríguez Pau Núñez Castelló Alejandro Orenga Martín

Àlex Pérez Lacoba Izan Pérez Lacoba Joel Pérez Orón José Miguel Pérez Orón Julen Pérez Orón Eric Ratia De Haro Iker Rodríguez Sojo Jorge Salvador Gil Luís Miguel Sarasa Carnicero Víctor Serrano López Robert Serrano Sánchez Héctor Solanas Vius Hugo Solano Vaquero Mario Solano Vaquero Izan Valderas Galdón Carlos Verdejo Navarro Héctor Villar Muñoz Borja Villarroya Bueno Bruno Villarroya Bueno Daniel Zamora Pérez

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

43


CORT D´HONOR 2018 FALLERA MAJOR 2018 PAULA MARRÓN i PÉREZ Cristina Abal Sánchez Alba Adrián Blasco Iciar Alcaina Martínez Irene Alcaina Martínez Montserrat Alcalá Núñez Paula Alfaro Flores Ana Isabel Algarra del Vas Raquel Anreus Solanas Roció Barragán López Andrea Barrios Cabeza Laura Bazataqui Gil Verónica Belastegui Sánchez Begoña Belmonte Alonso Mª Carmen Blasco Fernández Cristina Blasco Ortiz Paula Blasco Ortiz Daniela Bof Alfaro Graciela María Bracamonte Porras Rosana Carnicero Rovira Mireia Carot Marín Yaiza Casas Munuera María Castellanos Garrido Juana Castelló Huertas

44

Sara Esther Chavero Vinuesa Leticia Civera Arias Blanca Cocera Cortes Carla Cocera Cortes Lorena Cortes Silva Cristina De Haro Rodríguez Noelia De la Rosa Pastor Idoia Díaz González Itziar Díaz González Pilar Domínguez Rodrigo Laura Espinosa Escrig Nuria Espinosa López Irene Esteban Torada Teresa Fernández Llopis Sofía Fontana Santibáñez Marta Frach de la Cal Ada Fraj López Yael Fraj Roda Carolina Fuertes Gallur Vanesa Galdón Carot Verónica García Balaguer Magdalena García de los Ángeles Rico Isabel García Misiego

Eva García Ortega Mª Emelina García Peñaranda Andrea García Rueda Sara Gil Gil Mónica Giménez Fernández Andrea Giménez Tortonda Yolanda González Martínez Laura González Torres Lara Gracia González Tifany Gualda Barrado Belinda Guerra García Mª Isabel Guillem Lázaro Vanesa Gutiérrez Giner Cristina Gutiérrez Torrejón Noelia Hernández Aranguren Jenifer Hernández Salvador Úrsula Hernández Sebastián Eugenia Herrero Ruiz Paula Ibáñez Martin Montse Jordán Clemente Rosana Lacoba Morte Ana Lacoba Rosua Mª Luz Lacoba Torres

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Andrea Lázaro Martínez Esther Leal González Silvia Lechón García Sonia López Alegre Claudia López Rosua Laura Martin Burgos Isabel Martin Leal Karina Martín Martínez Marisol Martínez González Marta Mas Prades María Mauri García Ainhoa Mejías Agut Ariadna Méndez Argudo María Mico Mérida Ana Montalbán Leal Ainara Montes Sainz Sandra Montolio Carnicero Rosana Muñoz Camacho Mª Jesús Muñoz Medina Patricia Muñoz Medina María Mut Bertomeu Guadalupe Navarro Moya Raquel Navarro Sánchez Amaya Nieto Gómez

Leyre Noguera Paesa Laura Núñez Martin Neus Orenga Martin Laura Orón Morillas Cristina Ortega Cerezuela Cristina Palomar Lloris Delia Pans Alcaina Laura Mª Pastor González Vanessa Peláez Guzmán Sonia Pérez García Beatriz Pérez Perona Mª Carmen Pérez Perona Rosa María Pérez Perona María Pérez Roca Paula Pérez Simón Lucia Pérez Vicente Silvia Puig Pérez Mª del Mar Rahona Navarro María Rajadell Cañamache Dairén Reolid Agudo Laura Rivero Gimeno Sonia Roda Perona Mª José Rodríguez Moreno Silvia Rovira Gracia Vanesa Ruiz León

Alba Leticia Rustarazo Ortega Vanessa Rustarazo Ortega Ainhoa Sánchez Villar Sara Sangüesa Edo Ángela Sarasa Carnicero Leire Sarasa Huici Laura Segovia Pastor Sheyla Soriano Gómez-Pimpollo Miriam Suarez Hernández Marilo Suárez Martínez Silvia Toledo Puig Sandra Tortajada Ramírez Isabel Torres Del Campo Gema Torres Pinilla Ana Lorena Tudón Gómez Clara Valero Martínez Alejandra Vaquero Fuster Laura Verdejo Martos Noelia Vicent Rosua Miriam Vicente García Marta Villalba Monferrer Mª Teresa Villalba Quesada Carlota Villar Canelles Violeta Villar Canelles Tania Zacarías Gutiérrez

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

45


Poesia a nostra fallera major

“A PAULA MARRÓN i PÉREZ F.M. 2018” AUTOR: GABY COLLADO

A un altre hort de taronja nulera, on l’azahar fa brollar el seu olor, nasqué la teua essència fallera, essència que captivà el teu cor per fer realitat la quimera, de ser una gran fallereta major. Puix com ix del niu l’oroneta que vol emprendre el seu desitjat vol, deixares de ser una xiqueta volant lliure Paula Marrón. Volares al més alt del cel, com a bonica au migratòria vola per aconseguir el seu anhel, la seua meta, la seua gloria. I has trobat el teu somni faller de ser la més gran, de La Victòria. Torne a recitar-te la faula com quan et vaig exaltar de nina, torne a exaltar-te Paula, com a una grandíssima regina. Els nervis que el teu rostre demostra, l’alegria que el teu somriure emana, fan de tu la millor rosa

46

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

que es puga tindre plantada, i fan que estigues preciosa vestida de valenciana. Més seràs el foc i la traca, que engrandisca la festa marcera, seràs com la bonica barraca, que es veu a l’ocàs de l’albufera. Com pardalets que baixen als estanys de la nostra volguda marjal, eres com l’autòcton parany que a tothom ens tens captivats, per a què siga el teu gran any, tal qual l’havies somniat.

Obri els teus preciosos ulls com dos sols, que il•luminen la teua mirada i fan del teu bonic resplendor, una imatge tan anhelada. Encara que no et semble de veres guarda cada acte en ta memòria, al complir el que sempre volgueres escrivint així la teua història, per ser Paula Marrón i Pérez Fallera Major de La Victòria.

Paula, com tot a aquesta vida, la família sempre és el primer, i tu tens la il•lusió complida junt a Cristina i a Manuel. Més la suau carícia del vent, que pareix imperceptible, t’ha permès amb el pas del temps, junt a eixa força infal•lible aconseguir el teu somni faller, que fa poc veies impossible.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

47


CORT D´HONOR INFANTIL 2018 FALLERA MAJOR INFANTIL 2018 CRISTINA ÁLVAREZ i PÉREZ Alba Acosta García Yasmina Agustí Martínez Natalia Álvarez Pérez Leire Anguita Montesinos Lucia Anguita Pérez Anaïs Badal Algarra Jimena Bataller Lacoba Cristina Belmonte Muñoz Abril Benito Rahona Carla Benito Rahona Miriam Bonet Selles Ainara Calvo Galdón June Calvo Galdón Paula Campos Marín Aitana Catalán Hilario Naiara Catalán Hilario Laura Céspedes Frach Elsa Díaz Méndez Emma Falcón Fuertes Andrea Fernández Muñoz Amelie Ferrer Ferrer Aitana Fuentes Civera June Fuentes Civera Daniela Galarza Cara

48

Ángela Gallardo Pérez Sofía García Anreus Mía García Domínguez Ángela García Ocasar Inés García Ocasar Ivonne García Sánchez Valentina García Zacarías Elsa Gil Izquierdo Cloe Giménez Calvo Coral Gómez Hernández Paz Gómez Hernández Carla González Gallego Lola González Rueda Roció González Rueda Zoe Goyeneche Calderón Leire Granjo Francés Martina Guirado Bonet Naia Hernández Espuig Gemma Honrubia Rodríguez Elena Iserte Lechón Claudia Jordán Baldres Nadia Juan Caballero Ana Jurado Lorenzo Sara Jurado Lorenzo

Mar Lahuerta Domingo Julia López López Luz López López Sara López Merenciano Candela Llorente Rojas Sofía Martin Sangüesa Victoria Martín Sangüesa Nayara Martínez De la Fuente Paula Martínez Herranz Paula Martínez Pi Ángela Martínez Sánchez Paula Martínez Sánchez Elia Maya Suárez Abril Mejías Nieto Lucia Mejías Nieto Lucia Mesa Guerra Paula Mesa Guerra Lucia Mezquita Alcalá Danna Milla Martin Ainhoa Mora Barragán Leyre Mora Barragán Rocío Moraleja Rustarazo África Morón Solano Leia Muñoz Chavero Meri-

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

txell Navarro Merenciano Daniela Noguera Paesa Alba Núñez Castelló Aroa Palacios Sancho Noa Peláez Valenzuela Marina Pérez Alcaide Marta Pérez Vicente Marian Pérez Villarroya Estefanía Prados García Sharay Prados García Mireia Quiles Martínez Paula Rubio Piro Andrea Salvador Gil Neus Serrano Bracamonte Elena Simón Molino Ainhoa Soto Espinosa Sara Toledo Puig Diana Tomas Gómez Noa Tomas Gómez Ana Tortajada Ramírez Marta Uribe García Zoe Valderas Galdón Adriana Valero Díaz Aitana Zapater Vicente

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

49


Poesia a nostra fallera major infantil

“A CRISTINA DE PAULA” AUTORA: PAULA MESA GUERRA

Cristina el teu somriure Il•lumina tot l’escenari. Estas feliç, contenta i els teus ulls brillen com dos estels del cel. Qui m’anava a dir a mi fa dos anys, Quan estava asseguda en el mateix lloc que tu, que hui seía la teua trovadora. Cristina estas radiant i llums mès que mai vas a ser el millor estendard per a comandar tota aquesta xicalla. Vas a ser de La Victoria Regina infantil de la falla. Cristina has vingut a regnar Amb eixa elegància que ens ha deixat enamorats amb eixa alegría que ens ha embaladit. Eres perfecció vestida de valenciana.

50

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Al teu costat, El teu cosi Manuel. Perfecte en la seua postura Perfecte en el seu saber estar. Simpàtic, alegre, un bon xiquet El nostre president somiat Els dos, juntament amb Paula, sou l’orgull de la vostra familia, l’orgull de les vostres mares, l’orgull de la vostra iaia Carmen… Cristina des de la meua experiencia Et dic Que gaudises molt enguany és un any únic que mai podras oblidar Cristina et desitge de tot cor Un gran any Un maravellós regnat Com a Fallera Major Per al 2018 D’aquesta comissió.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

51


CARRECS HONORIFICS i SOCIS FALLERS 2018

NOUS FALLERS 2018 LA XICALLA DE LA FALLA

SOCI D´HONOR: PRESIDENT DE LA EXCM. DIPUTACIÓ DE VALÉNCIA, JORGE RODRÍGUEZ GRAMAGE FALLERS D´HONOR: SALONES MAR BLAU i JOSÉ LUIS PELÁEZ RÚIZ

Antonio Adrián Soledad Agut Núñez Eduardo Alcaina Valero Marisol Álvarez Mª José Álvarez González Emilio Anguita Bueno Pilar Argudo Gil Mª Amparo Blasco Rubio David Brines Gómez Olga Bueno Melgarejo Teresa Cáceres Cáceres Eva Calderón Alarcón Eva Canelles Díaz Rafael Carnicero González Amparo Carrillo Aguado Ángela Cayuela Salinas Paquita Del Rio Alba M. Javier De la Calle Hernández Laia De la Fuente Aran Noemí Díaz Navarro Patricia Espinosa Jerez Ana Espuig Bibiana Ferrer Ballester Ramón Ferrer Domingo Juan Jose Fuentes Redondo Raquel Fuertes Lopez Lourdes Francés López 52

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Isabel Galdón Becerra Eva Gallego Ortega Fran Gálvez Amparo Garcia Morillas Sergio García Muñoz Juan A. García García Yolanda García Peñaranda Sonia Gil Rosua Ramón Gimeno Muedra David Gómez Silvestre Vicenta González Martínez Fernando González Rubio Juan José Goyeneche Andréu Juan Manuel Guillamon Manzanero Jairo Hernández Salvador Silvia Hernández Gorriz Alicia Herranz Gallardo Mónica Hilario Ruiz Antonio Honrubia Delgado Carlos Jaraba Clemente Jose Jerez Sanchez Amparo Jordán Gemma Juan Jordán Laura Lechón Garcia Álvaro López González Isabel Marín Carrascosa

Héctor Martin Aguado Mónica Martin Gallego José Martínez Gil Noelia Martinez Giménez Carme Martinez Ramos Marga Martínez Susierra Antonio Mejías Galán Cristina Méndez Plaza Montse Molino Hernández Amparo Montesinos Ballesteros Daniel Moraleja Usero Salvador Morón Sáez Mª Cruz Muñoz Camacho Moises Muñoz Camacho David Ortega González Maite Ortega Juberias Inma Ortega Main-Espinosa Fina Ortiz Requena Lourdes Paesa Camarasa Jose Palacios Cosin Jose Miguel Pérez Arcas Silvia Pérez Lopez Manuel Pérez Nadal Nina Perez Villarroya Ana Mª Piro Marín Cristina Prades Herreras Mª Jose Ramirez Jurado

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Olga Ramírez Jurado Eva Mª Reguillo Mateu Eloísa Rodríguez Iniesta Ana Isabel Rodríguez Navarro Raquel Roig Guillem Miguel A. Rubio Domene Mayra Rueda Berna Pilar Ruiz Sonia Ruiz Pelaz Jose Rustarazo Berja Gemma Sánchez Díaz Mayca Sánchez Díaz Jaime Sanchez Martinez Amelia Sancho Costa Mª Jose Sarasa Carnicero Sergio Simón Zapata Arantxa Sojo Bazataqui Cristóbal Sola López Carlos Solanas Armero Mª Carmen Solanas Armero Irene Solano Bravo de Mansilla Sergio Suarez Hernandez Amadeu Torres del Campo Amparo Vicente Peiro Inma Vius Garcerá

53


ELS NOSTRES MONUMENTS

54

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

55


ELS NOTRES MONUMENTS

INTRODUCCIÓ DE SAGUNT A L’ORIENT ÉS EL LEMA DEL NOSTRE MONUMENT, PER QUÈ S’INSPIRA EL TEMA EN UN VIATGE IMPONENT. PER MUNTAR EL CADAFAL EN FERNI HEM CONFIAT, QUÈ ESTÀ MOLT IL•LUSIONAT EN CONQUISTAR LA NOSTRA CIUTAT. QUÈ LA FALLA ÉS DE TRELLAT NINGÚ M’HO PODRÀ NEGAR, I PARTINT JA DEL REMAT ANEM LA FALLA A EXPLICAR.

FALLA LA VICTÒRIA 2018 LEMA : “DE SAGUNT A L’ORIENT” ARTISTA: FERNI LLOPIS TORRES CRITICA : VÍCTOR MIGUEL COBA VALERO JULIO LAHUERTA CINTAS 56

CIM I REMAT DE SAGUNT A L’ORIENT FEM UN VIATGE IMPONENT

NO ES POT COMPETIR AMB ELLS JA QUE ELS PREUS REBENTEN, LA QUALITAT S’ABSENTA SENSE ADONAR-NOS COMPTE. UN FUTUR ENTERBOLIT DE LLUNY JA VEU VENIR, COM “QUICO” EIXE DRAC MALCARAT QUE PER LA BOCA BÉ BUFANT. GOVERNS DESGOVERNATS PER GENT SENSE VERGONYA, NO MOSTREM CAP PIETAT EN MENJAR-SE LA CARRONYA. QUE PER ESTAR A LA POLTRONA UN QUADRIPARTIT AMB FET, PER QUÈ NO AGAFARAN MAJORIA I HO ESTAN FENT AMB MOLT MALA LLET.

ELS XINESOS ENS ENVAEIXEN PERQUÈ EN CADA RACÓ, MUNTEN UNA GRAN TENDA DEL TOT A 100 QUASI EL MILLOR. AJUDATS PELS QUALS MANEN POLÍTICS I ALTRES SENYORS, QUE NO PENSEN LES CONSEQÜÈNCIES DELS VEÏNS DE L’ENTORN.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

57


ELS NOSTRES MONUMENTS

FALLA LA VICTÒRIA 2018 LES TARONGES DE LA XINA UNA GRAN FONT D’ECONOMIA DE LA NOSTRA CIUTAT, ERA ARREPLEGAR LA TARONJA I VENENT ALS COMERCIANTS. MOLTES EMPRESES ES VEN AFECTADES PER LES IMPORTACIONS AL MERCAT, EL MATEIX QUE ELS RECOL•ECTORS JA ES POT CONTRACTAR A QUALSEVOL..

58

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

59


ELS NOSTRES MONUMENTS

LA INDUMENTÀRIA AL COR S’HA ANAT UN TROSSET DE L’ÀNIMA DEL CASAL, KHATY NOSTRA “INDUMENTARISTA” I AMIGA DE VERITAT. AMB LES TEUES MANS ENS HAS VESTIT AMB AMOR HAS OMPLERT, LLUINT ELS TEUS VESTITS PELS CARRERS DESFILEM. T’ANEM A TROBAR A FALTAR MAI ET VAM A OBLIDAR, SEMPRE ET TENDREM PRESENT SOBRE TOT AL DESFILAR.

FALLA LA VICTÒRIA 2018

L’ARRÒS A L’ORIENT ES VA ORIGINAR, PERÒ LA PAELLA ACÍ, LA VAM INVENTAR ENGUANY EL CONCURS DE PAELLES A GILET ES VA CELEBRAR, AMB UN GRAN NOMBRE DE FALLERS UN CALDER NOU ANÀREM A COMPRAR. UN TOT A CENT, VAN ENCONTRAR I ACÍ VAM AGAFAR “LA IDEAL”, DE BO QUI ESTAVA VAN GUANYAR UN PREMI DE “CATEGORIA INTERNACIONAL”.

ARA ESTEU JUNTS SABEM SENSE DUBTAR, QUE DES DE ALLÀ DALT ENS ANEU A CUIDAR.

60

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

61


ELS NOSTRES MONUMENTS

FALLA LA VICTÒRIA 2018

AL FINAL TOT VA ESCLATAR

62

BROTS VERDS

LA PIROTÈCNIA JA ESTÀ PREPARADA DE SEGUIDA VA COMENÇAR, COM NO BAIXEN ELS FUMS TOT VA REBENTAR.

UN FUTUR AMB IL•LUSIÓ SEMBLA QUE VEIEM VENIR, AL NOU PARC INDUSTRIAL EMPRESES VOLEN ACUDIR.

CRITIQUEN PER ANAR-SE FORA A FER LES PRESENTACIONS, I ARA SENSE VENIR AL CAS ENS OMPLEN D’ACTUACIONS.

MERCADONA VA MUNTAR EL SEU GRAN MAGATZEM, UNA EMPRESA VALENCIANA QUE DE SAGUNT VOL SER.

LA FEDERACIÓ HAURÀ DE PENSAR COM AÇÒ SEGUISCA AIXÍ, QUE LES FALLES ES VAGEN A UN ALTRE POBLE A DIVERTIR.

ESPEREM QUE MOLTES S’ANIMEN A INVERTIR EN LA NOSTRA CIUTAT, QUE L’AJUNTAMENT POSE FACILITATS PER A TINDRE MOLTA PROSPERITAT.

TOTS VOLEN FER’HO A LA SEUA CASA QUE AMB AFECTE VOLEN ESTAR, SI L’AJUNTAMENT ENS FA TRAVETES A CANET ENS ANIREM A PRESENTAR.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

63


FALLA LA VICTÒRIA 2018

ELS NOSTRES MONUMENTS

EL NOSTRE PATRIMONI ABANDONAT LA NAU DE TALLERS ABANDONADA VIGILADA COM UN MUSEU, NOMÉS L’USEN QUATRE GATS QUE CORREN PELS DESCAMPATS. VOLEM FER ELS PLAYBACKS PERÒ MAI POTSER, SEMPRE HI HA MIL EXCUSES I MAI ES PODEN FER.

L’ESCOLA D’ADULTS

LA VOLTA A SAGUNT

AMB LA VARA EN LA MÀ EL SENYOR ALCALDE VA PARLAR, D’UN PROBLEMA D’IGUALTAT, QUE ELS SAGUNTINS SUPORTEN PER A L’ESCOLA D’ADULTS ANAR.

QUE IL•LUSIÓ TENÍEM IRRADIEM D’EMOCIÓ, QUE LA VOLTA A ESPANYA HA PASSAT PER LA NOSTRA POBLACIÓ. 500.000 EUROS GASTATS PER A VEURE PASSAR, A ESPORTISTES FAMOSOS SENSE PARAR DE PEDALEJAR. TENIM L’ASFALT FER MERDA PERÒ MAI HI HA DINERS, I DE COLP APAREIXEN PER A ARREGLAR ELS PRIMERS. ESPERE QUE ARREGLEN TOTS EL SOTS ABANS QUE ENS MATEM, SOLAMENT ESTEM SEGURS PER ON ELS GRANS CICLISTES PASSEN.

EL PERCENTATGE D’ALUMNES VA XIFRAR 35% DE PORTENYS I 65% DE SAGUNTINS, QUE AL PORT SE HAN DE DESPLAÇAR ALS QUE HI HA QUE COM-PENSAR. A VEURE SI APLICA LA MATEIXA FORMULA A L’HORA DE LES INVERSIONS MUNICIPALS, JA QUE EL PORT SUPERA A SAGUNT EN NOMBRE D’HABITANTS.

A VEURE SI ES POSEN LES PILES I ENS DEIXEN USAR D’UNA VEGADA, UN LLOC QUE ÉS DEL NOSTRE POBLE I NO DELS ROÏNS DEL GOVERN. EL FORN ALT AVORRIT AMB UNA GRAN INVERSIÓ, PER A NO PODER VISITAR-HO NO ENTENEM AQUESTA RAÓ. ESPERE QUE S’APROFITE D’EIXA GRAN INVERSIÓ, QUE SERVISCA ELS DINERS QUE HEM POSAT, PER FAVOR. 64

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

65


ELS NOSTRES MONUMENTS

FALLA LA VICTÒRIA 2018

A QUINA HORA ANEM A JUGAR ALS COL•LEGIS LES HAN DEIXAT TRIAR QUIN HORARI VOLEM AGAFAR, I EN VOTACIÓ POPULAR CADASCÚ TÉ EL DESITJAT. L’EMBOLIC HO TENEN ELS NANOS A L’HORA D’ANAR A JUGAR, QUE NO SÀPIEN A QUI CRIDAR ELS HORARIS SON DESFASATS.

ANIMALISTES AL PODER NO ES PODEN TIRAR ÀNECS NO ES PODEN MALTRACTAR, SUPOSE QUE TOTS ELLS EN LES SEUES CASES ELS TINDRAN. VOLEN PROHIBIR TOT EL QUE SIGA D’ANIMAL, PERÒ BONES SOPARS ES PEGUEN DE XULLES SENSE PARAR. ARA VAN PER ELS BOUS AL CARRER DIUEN QUE SÓN UNA CRUELTAT, SUPOSE QUE A LA SEUA CASA ELS PORTEN QUAN ELS RAMADERS NO ELS PUGUEN CRIAR. EM SEMBLA BÉ QUE ES LLUITE PER AJUDAR LA FAUNA ANIMAL, ENCARA QUE ESPERE SOLUCIONS AMB PROHIBIR NO ES POT ARREGLAR. 66

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

67


ELS NOTRES MONUMENTS

MIMAT Amb tristesa i desil•lusió en mig d’una nit parisenca, una mima és preparada, per a donar a llum al seu fillet. Aquesta mima vol un món diferent
 on cresca lliure el seu menudet,
 sense guerres, ni contaminacions, ni disputes 
on tinguen un futur tots els xiquets. 

En eixe enllumenen, tots èsers màgics alumbren eixe moment esperat tot és llum y benestar aquest esdeveniment alumbra tota la ciutat. 
Mima la cultura, 
perquè és una part de tu molt important, 
és la manifestació d’un esperit,
 diferent, valuós i gens arrogant.

FALLA LA VICTÒRIA INFANTIL 2018



Mima l’art 
i totes les seues manifestacions
 ens farà acariciar l’ànima
 fent volar la nostra imaginació


LEMA : “MIMAT” ARTISTA: XAVIER GÁMEZ CRITICA : XAVIER GÁMEZ 68

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

69


ELS NOSTRES MONUMENTS

FALLA INFANTIL LA VICTÒRIA 2018


Mima al diferent
 perquè és més preciós
 mima la tolerancia en un abraç gojos. 
Mima la natura 
i tota la seua biodiversitat, 
cuida tot el seu voltant, 
no hi haurà altra oportunitat. 

Mima els costums 
dels pobles que poblen el món 
 aprén d’ells la seua cultura,
 i sabràs que és avantatjós.
 

 Mima la màgia perquè és fantàstica i sorprenent, 
mai oblides que la imaginació eix d’un barret, 
se’n i riu, tornaràs a ser un xiquet. 
Mima la por perquè és un sentiment molt potent, 
envolta-la en un dolç somni, abraça-la i desapareixerà en un moment.

70

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

71


LA XICALLA

72

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

73


JOCS TRADICIONALS DE PLAÇA

COMPTE DE LA XICALLA

Des de fa ja temps, hem pogut observar com ha anat canviant tants els nostres hàbits socials, com els dels nostres fills, en una societat, la qual cada dia és més egoista, comercial i critica, sent l’estètica una de les majors prioritats, on se li dóna més importància a la socialització per mitjà de les noves tecnologies, ja siga amb aplicacions de missatgeria, xarxes socials, etc... que a les de conversar tranquil•lament amb els nostres amics, coneguts, tots reunits, com es feia “antiguamente” en un “banco de la plaza” menjant pipes, quan no es requeria de Whatsapp per a quedar amb els teus amics, ja que anaves a la replaceta, a l’hora que s’havia acordat el dia anterior i estàvem tots llestos per a jugar als nostres jocs preferits.

Era’s una fallera que havia sigut de la seua falla i se’l va passar molt bé. I volia ser de la comarca i sa mare no la deixava i van passar 3 anys i li va tocar la primitiva i la xiqueta no ho sabia i l’endemà quan es va alçar li va preguntar ¿Vols ser Fallera Major de la Comarca? I li va dir ¡¡Si Si Si!! El dia de l’elecció va eixir i ella tenia 14 anys i sa mare 41 i ja tots feliços i li va fer la filla a sa mare que es mereixia un regal i el regal era que la mare seria Fallera Major de la Comarca. Erasé una fallera que había sido de su falla y se lo pasó muy bien. Y quería ser de la comarca y su madre no la dejaba y pasaron 3 años y le tocó la primitiva y la niña no lo sabía y el día siguiente cuando se levantó le preguntó ¿Quieres ser Fallera Mayor de la Comarca? Y le dijo ¡Si Si Si! El día de la elección salió y ella tenía 14 años y su madre 41 y ya todos felices y le hizo la hija a su madre que se merecía algo y el regalo era que la madre iba a ser Fallera Mayor de la Comarca.

74

Lucía M., Leire, Javier, Natalia, Lucia A., Carla y Ángela. FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

ràpidament, però sent esta última etapa fugaç, ja que sense donarnos comptes, pels diferents motius, ja són adolescents, reduint-se el període d’infància dràsticament, sense poder arribar a disfrutar-ho, com vam tindre nosaltres, la sort a

eixes edats, disfrutant de tota les classes de jocs tradicionals. En l’A.C. Falla La Victòria, hem volgut ensenyar als nostres xicotets, com disfrutàvem nosaltres quan teníem la seua edat, sense la necessitat de telèfons mòbils, consoles, etc, on

Amb la nova societat, podem veure en els nostres fills i familiars més pròxims, que les etapes de la joventut, van variant, on passen de la infància, a la infància,

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

75


FALLA LA VICTÒRIA 2018

LA XICALLA es feia esport jugant de manera sana, i disfrutant, passant el temps volant mentres disfrutaves dels diferents jocs amb els teus amics. Els hem ensenyat jocs com el Chambori, on dibuixàvem en el sòl, amb l’ajuda d’un clarió, un tros d’algeps, o qualsevol material que deixara rastre en el sòl, per a poder formar els distints quadrats i números, per a passar hores botant a peu coix, per a arreplegar del sòl eixa pedra que llancem. Jocs com el salt de la corda, la quantitat de temps que hem passat botant eixa corda, intentant no entropessar amb ella i rient-nos quan, a vegades, ens quéiem perquè ens apegava en un peu, cantant cançons com:

REY,

REY

Rey, rey, ¿cuántos años viviré? Soy pequeña y no lo sé. Uno, dos, tres, cuatro, cinco...

76

EL COCHERITO

LERÉ

El cocherito leré, me dijo anoche leré, que si quería leré, montar en coche leré. Y yo le dije leré, con gran salero leré, no quiero el coche leré, que me mareo leré.

UNA MUÑECa TENGO VE

PASAR LA BARCA

AL

Al pasar la barca, me dijo el barquero: las niñas bonitas no pagan dinero. Yo no soy bonita, ni lo quiero ser, que si eres bonita te echas a perder.

STIDA DE AZUL

Tengo una muñeca Vestida de azul Con su camisita Y su canesú. La saqué a paseo Se me constipó La tengo en la cama Con mucho dolor.

Esta mañanita Me dijo el doctor, Que le dé jarabe Con un tenedor. Dos y dos son cuatro, Cuatro y dos son seis,

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Seis y dos son ocho, Y ocho dieciséis, Y ocho veinticuatro, Y ocho treinta y dos, Amiguita mía te saludo yo.

Un dels meus jocs preferits, com és el cementeri, en el qual només necessitàvem una pilota de plàstic, per a estar hores jugant, esquivant la pilota, intentant agafar-la i llançant-la per a intentar eliminar a l’altre equip, sempre estant atent a la part de l’equip que es troba en el “cementerio”, el qual t’intentava eliminar. Sempre botant i esquivant, la quantitat de vegades que ens hem portat una pilotada per intentar agafar la pilota, per a després, ràpidament llançar-se-la a l’altre equip per a eliminar-los. Qui no ha jugat, per exemple, en el pati del col•legi, al joc del mocador, on dos equips s’enfrontaven un enfront de l’altre, repartint-se de manera secreta els número, per a quan deien el teu número, eixir ràpidament per a intentar agafar el mocador i tornar junt amb el teu equip sense que et tocaren o evitar que l’altre equip, si havia agafat el mocador, evitar que tornara. També intentàvem, amb picardia, fer com si agafàvem el mocador, perquè el membre de l’altre equip passara la mitat del camp sense mocador per a quedar eliminat.

El dia que realitzem els jocs tradicionals, en els quals els peques de la falla, s’estranyaven, ja que no coneixien quasi cap joc, demostrant els canvis generacionals i com, al seu torn, han anat canviant els tipus de jocs, on s’havia d’anar explicant les regles de cada un dels jocs i demostrant, com s’havia de jugar, arribant el torn al joc de la “araña”, on els majors, una vegada més, ens animem a participar i disfrutar junt amb els nostres xicotets. En este joc que les normes són tan bàsiques, com és que una persona en el mig, ha d’evitar que la gent passe d’un extrem del camp a

l’altre, si l’aranya toca a algú, queda presa i ha d’agafar-se de la mà augmentant així la gent que està en el mig, cal dir, que únicament poden atrapar els participants que intenten creuar, les aranyes que estan en els extrems, fent possible travessar la tela d’aranya pel mig sense ser caçat.

Els adults, a més de participar en tots els jocs que vam fer, també van ensenyar a jugar al joc de les gomes, demostrant la seua habilitat, al mateix temps que ensenyant la tècnica i les cançons típiques d’este joc com és:

En

La cAllE 24

En la calle veinticuatrotro habidododo un asesinatoto una viejaja mata un gatoto con la puntata del zapatoto pobre viejaja pobre gatoto pobre puntata del zapatoto.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

77


LA XICALLA

FALLA LA VICTÒRIA 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Com fa temps, ens emportàvem les berenar a la plaça, també hem volgut fer un descans entre tant joc per a poder disfrutar d'un xocolate calent junt amb tots els nostres companys de jocs. Esperem que este dia es torne a repetir l'any pròxim, i podem ensenyar més jocs com poden ser; la gallineta cega, el rellotge, a estirar la corda, a la cadireta de la reina, etc., on, a més de berenar el nostre típic xocolate, ho passem tots en gran, tant ensenyant als més xicotets a jugar, com nosaltres, a disfrutar fins a esgotar-nos. Manolo García – DELEGAT DE COMUNICACIÓ

78

79


ASSAJOS LITERARIS

80

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

81


ASSAJOS LITERARIS

Introducció El llibre de la falla és el cronista de la seua vida, el que arreplega els esdeveniments que es desenrotllen al llarg de l’exercici faller. De març a març veiem en les seues pàgines la història que, després de 45 anys, continua teixint la gran família Victoriana, i per la que totes les persones de la falla treballem. Enguany un nou equip tenim la responsabilitat de presentar-vos este resum de l’activitat de la nostra falla i les primeres paraules són de reconeixement per a totes les persones que, des de 1972, s’han encarregat de reflectir la història de la nostra associació cultural en el seu llibret faller. “Al voltant de la falla” és el títol que decidim que tinguera el llibre d’enguany per diversos motius, un d’ells perquè els articles que conté el llibre giren tots entorn del que és el col•lectiu faller i que podreu llegir

82

en l’apartat corresponent, agraint enormement a les persones que han col•laborat amb la redacció dels mateixos la seua col•laboració. Un altre dels fins del llibre és que la família Victoriana es puga veure, i sentir, reflectida en este llibre de la manera més àmplia possible, perquè és una manera més d’augmentar la germanor fallera, el sentir-te protagonista actiu de la vida de la teua associació. I, l’últim motiu s’ha vist un tant alterat en el dia que este pròleg va ser començat a redactar. Hem iniciat un projecte, que esperem arribe a bon port al llarg dels pròxims cinc anys. Recopilar la història de la nostra falla per dècades a través del nostre llibre faller, generant d’esta manera nostra pròpia xicoteta biblioteca fallera a l’accés de tots, i reconeixent, de pas, la labor que una persona va fer per la nostra falla.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

El 8 de novembre unes mans d’Angel van anarse al cel per a continuar creant màgia en forma de trages per a l’eternitat. Unes mans que també han col•laborat en la confecció d’este llibre, quelcom que se’ns queda per a la família Victoriana per sempre com un record únic. Ara Kathy ja està amb Miguel Ángel allà dalt, s’han tornat a ajuntar per a l’eternitat, junt amb tantes persones del nostre món faller que vetlen per tots els que ací estem i als que sempre tindrem en el nostre record i els nostres cors. I, des d’allà dalt “Miguel Fuego i Kathy” continuaran sent la llum que vaig guiar a la nostra falla i dels que sempre tindrem el record de veure’ls desfilar junts amb un somriure en les seues cares al sentir-se orgullosos com a representants d’una gran saga que forma part d’esta gran família que és l’ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA LA VICTÒRIA. MIGUEL I KHATY

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

83


ASSAJOS LITERARIS

Lleialtat a la Senyera

Per Félix Crespo Hellín, Regidor de l’Ajuntament de València Expresident de Junta Central Fallera de València (2003-2011). Sempre hem sentit dir, en qualsevol reunió o declaració que es fa per les institucions públiques, que les Falles calia cuidar-les i defendre-les perquè constituïen un autèntic patrimoni de la cultura i de la tradició festiva valenciana i que calia considerar-les 84

un autèntic estendard de valenciania i d’identitat pròpia i diferenciada en la nostra societat. El recent reconeixement per la Unesco de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat rebut fa escasses dates ens ha omplit a tots d’orgull i de satisfacció. Però és un reconeixement que com ja he assenyalat en més d’una ocasió, ho ha sigut gràcies a tots els fallers i falleres que es deixen la pell per esta festa, i sobretot ho serà per tots aquells que ja no estan entre nosaltres però que, gràcies al seu treball i dedicació, han fet que generació rere generació s’haja mantinguda viva la flama i essència de la festa: la Falla de cada un dels barris i poblacions de la nostra volguda terra valenciana. Perquè entre moltes d’eixes qualitats, destaca una d’especial significació i que atresora el valencià i el faller

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

de forma ostentosa des de fa molt de temps, segons ens compte la història: la Lleialtat. Una qualitat que hui, segles després, seguix ostentada per exemple en el propi escut de la ciutat de València amb les dos lletres L majúscula que s’ubiquen a un costat i a l’altre de l’escut. Un valor que, junt amb la nostra Senyera, continuen sent venerats com a símbols de pau i de representació de la grandesa i glòria de València.” I com al seu dia va fer el Rei Pere II, conscient d’eixa singularitat i importància que tenia la Real Senyera, va decidir dotar-la d’una especial protecció quant al seu guarda i atenció i va decidir crear un grup de 100 hòmens a cavall i 100 ballesters per a custodiar-la en tota guerra o moment d’ús. Este grup es va cridar el "Centenar de la Ploma", grup de persones

que van cuidar amb una dedicació extrema el que anessen complits els valors de respecte i entrega a la nostra Real Senyera. Hui -una vegada viscuts segles d’història, avatars, canvis polítics i tensions de tot tipus-, podem comprovar que el nostre element més representatiu seguix inalterable i inamovible. Elements i símbols que han perviscut durant segles, representant la nostra més genuïna i singular història i davant dels que només cap respecte i veneració per ells, defenent així la història d’un poble que vol continuar sent poble propi, genuí, exclusiu i diferenciat dels altres. Els valencians volem ser valencians, amb la nostra Senyera, amb el nostre valencià com a llengua, amb els nostres costums, amb les nostres tradicions, i amb la nostra història com a poble que ens va fer ser diferenciats i reconeguts com a poble propi diferent dels altres. I em permet introduir ací i ara, en estos senyals propis i exclusives, les Falles. Igual que el nostre Himne Regional, una forma singular d’expressar els sentiments d’un poble que s’emociona a l’escoltar la seua música, que sent cada una de les paraules del seu himne, que ho utilitza com a mostra de respecte i esplendor del

que considera més seu. Vosaltres, hòmens i dones de Sagunt, fallers que feu possible any rere any esta singular festa, sou la representació en estos barris de les Festes Falleres, que són les que han adquirit major notorietat i ressonància en tots els àmbits. Treballeu abans que res per a preservar la tradició i el costum que cada 19 de març els monuments fallers siguen una ofrena a tots els nostres sentits i servisquen per a reflectir el nostre esperit barroc, el nostre amor pel color, les formes plàstiques, la música. Recreen el nostre gust per la sàtira, com també doneu suport al plaer que sentim els valencians per l’olor de la pólvora en els seus mascletás i castells. Permetre’m que vos diga que hui, segles després, vosaltres sou els valedors i defensors de la nostra Senyera, de la cultura i de la tradició fallera, sabeu unir festa i respecte a la tradició i sobretot, feu un treball fidel i constant cap a la defensa dels seus símbols més representatius reunits en la nostra més pròpia i essencial cultura valenciana. No defalliu mai a la vostra impagable entrega perquè ara, vosaltres sou l’autèntic Centenar de la Ploma del segle XXI.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Félix amb el xicotet Félix i la seua dona Vanessa Lerma, Fallera Major de València 2003.

85


ASSAJOS LITERARIS

Com hem canviat

Per Alegría Soto. I mirem cap arrere, molt molt a la llunyania, passem per anys bons, molt bons i no tan bons en la nostra falla, viatgem fins a arribar al començament, al nostre, als anys de la dona amb pinta alta, a l’home amb trage negre i als anys de xiquetes d’anell en el mocador. Comencem… comencem. Corrien els anys 70, el 72 per a ser més exactes, el nostre començament com a falla, i encara que jo encara no havia nascut, poc faltava per a què m’apuntaren de fallera. En aquell temps ens traslladàvem a la capital per a adquirir el que és necessari per a la indumentària, en el nostre poble encara no disposàvem d’eixa facilitat. Jo recorde, i a més moltes de les coses me les estan dient ma mare i la meua germana, quan anàvem a valència

86

a l’avinguda Maria Cristina a per pintes, guarniments, manteletes, quan anàvem a la fabrica de Garín a per les nostres teles de valenciana, això si, la confecció sempre l’hem tingut fàcil en la nostra casa, tenim a la nostra Catalina que ens hi ha vestit sempre als cinc i ho seguix fent. També ens pentinava la mamà, recorde que el pèl solia ser tot el nostre, ens deixàvem el pèl llarg per a què poguera ser així. Ens pàrtia el pèl en tres, formant damunt del cap una T, i queien sobre les orelles dos cues que ens enrotllava fent els monyos (rodets) dels costats, agafant-los al cap amb dos agulles croades, darrere quedava una altra cua que es dividia en dos trenes i una cua mes xicoteta que s’enrrollaba al voltant de l’agulla que ens posava entre la cua, i llavors enrotllava les dos trenes a dreta i esquerra del nuc central, quedant el monyo fet. L’agulla estava composta

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

pel tub o xarnera i la rosta o espasa que era el que s’intoducia en la xarnera. Per a acabar ens posava dos rascamoños en la part de baix de l’agulla horitzontalment.

Major de València al ser valenciana, vestint trage de llauradora, sent així la primera persona de la festa que lluïa una vestimenta especifica.

El terme trage de fallera o trage de faller és utilitzat erroneamente, el correcte serìa referir-nos a ell com “indumentaria tradicional valenciana”, però com anem a centrar-nos en com es vestia en els anys 70 i principis dels 80 en la nostra falla, anem a referir-nos a ell com a trage de fallera i trage de faller, encara que no siga el correcte. Amb el pas dels anys a anat variant tot, des de la llargaria de la falda fins a la grandària de la pinta, si ens remuntem a l’origen, sí, anem….. Hem de situar-nos pel segle XIV, en els Jocs Florals, el Rat Penat, quan ja els moviments regionalistes intentaven recuperar la identitat valenciana.

Però parlem del vestir, en el que no haurien d’haver-hi modes, ja que, suposadament, la indumentària hauria de ser còpia, el mes exacta possible, de les vestimentes d’avantpassats, però si existixen i existien les modes.

Va ser en el 1879, en els primers Jocs Florals sent el president Felix Pizcueta, quan se li va otorgar al poeta Teodoro Llorente la Flor Natural, i ell va oferir a la seua filla Maria Llorente Falco com a primera Reina dels Jocs Florals, i Llorente la va vestir per a l’ocasió amb un trage de llauradora valenciana, amb falda de seda, camisa, mocador i davantal.

Si parlem de falles, de quan era una “simple” festa que organitzaven els grups veïnals la vespra de Sant Josep, arribem a la poclamació en el 1929 de Pepita Samper com “Señorita España” títol que ara s’anomena Miss Espanya, esta va realitzar les funcions de Fallera

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

87


ASSAJOS LITERARIS L’aparició del càrrec de Reina Fallera va ser dos anys després, en el 1931, l’any següent 1932 va passar a cridar-se Bellesa Fallera i amb la República en el 1933 va canviar a l’actual Fallera Major, i va suposar la necessitat de volerla vestir de manera tradicional, amb una indumentària específica, trage inspirat en les llauradores valencianes, però el trage encara que inspirat en el tradicional de l’horta valenciana, estava condicionat mes per la moda de cada moment que per continuar amb la tradició, només cal fixar-se en la primera Fallera Major de València , la señoreta Elionor Aznar Carceller, que vestia trage de cua.

88

En els anys 70 i principis dels 80, la dona es decantava pel trage de mànega curta, que és el cridat “ trage oficial” en el que el cosset va per dins de la falda, amb escot generós pel que va reficat el mocador, o també cridat pic de la manteleta. Mes cap als anys 80, la cinta que nugava la joia en el centre del cos, passa a posar-se al contorn de l’escote.En el centre de l’esquena es continua mantenint una llaçada. El mocador té una longitud fins quasi el colze, aconseguint així de vegades les randes de les mànegues. L’agulla de pit subjecta el mocador al gipó, de vegades era una simple agulla de cap i en altres era una peça ornamental d’or o plata amb encastos de pedres o perles. El davantal va canviant de llargària segons l’època, en els 70 és més curt que en els 80 que queden aproximadament a 10 centímetres del llarg de la falda. La llargària de la falda també cambia, passant des de per davall del genoll fins pràcticament el turmell en els 80. La falda porta un vol natural, i a poc a poc va adquirint mes volum a l’anar afegint les saies cada vegada mes emmidonades…. En este punt, no puc passar sense fer menció de la meua iaia, a la meua

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

COM HEM CANVIAT Ana.. -.”i s’escolta …. de seguida està, és la teua iaia que amb la planxa hi ha acabat”.- tal i com em va escriure mon pare en una poesía.- Es passava hores emmidonant les saies de batista a la meua germana, a ma mare i a mi. Les ficava a remulla en aigua i midó i després les tendia en la terrassa. Jo crec que cada any que passava portàvem mes saies que l’anterior, això si, damunt de les saies amb midó portàvem l’enaigua que cridàvem la bonica, perfectament planxada, que era la que li donava la forma perfecta i arredonida a la falda.

Els calcetins o mitges eren de cotó, fil o seda els materials mes utilitzats. Si arriben a fins al genoll se’ls diu de mitja calça i calça si la sobrepassa. Les sabates , com a curiositat comentar que fins ben entrat el segle XIX no tindran la forma de dreta i esquerra, sent la planta igual per als dos peus.Quant a la forma solien ser els més antics amb la punta molt mes quadrades mes escotats, amb el temps van tancant-se formant les coneguts sabates de saló.En els 70, 80 s’usava molt la sabata blanca, a què se li afegia un pompó a la part delatera, Predominava el pompó de color or, però a poc a poc se van anar adaptant als colors dels trages.Es va començar a usar també la sabata de saló forrat amb la mateixa tela del trage, adornant-ho en la part davantera amb un llaç sabater. Portàvem collars de perles o comptes de nacre, amb numere de voltes variables, d’1 a 6, que se subjectaven al coll per mitjà d’un tancament o cintes. Els arracades també formaven part del guarniment, hi ha moltes varietats, gallegues, de llaç, de fulls, de delira o llantia, neules, balconet o pardalets, polques i xanglots. Els materials utilitzats eren el coure, la plata sobredaurats i s’encastaven guixos,

perles i pedres de color. Amb este trage es portaven els tres monyos, amb les seues respectives pintes. La pinta normalment era de llautó o plata sobredaurades, cisellades a mà o gravades.La grandària era segons l’època, ha oscil•lat des de vos 6 a 8 centímetres d’altura fins als 16 centímetres o mes. La pinta es posa en el monyo de darrere, i en els monyos xicotets dels costats es posen els escarpidors, xicotets pintes rectangulars, del mateix material que la pinta. Com a toc final portàvem un mocador xicotet i blanc en l’anell al dit, recorde que ma mare ens ho cosia pràcticament cada vegada que ens ho posàvem perquè solíem llevar-nos-ho de tant que jugàvem amb ell.

Com a toc final portàvem un mocador xicotet i blanc en l’anell al dit, recorde que ma mare ens ho cosia pràcticament cada vegada que ens ho posàvem perquè solíem llevar-nos-ho de tant que jugàvem amb ell. A la nostra falla, de vegades especials com pot ser l’entrà de la murta, les dones vestien assemblant-se a les dones de l’horta valenciana, amb camisa blanca, mocador lligat al centre amb una agulla, davantal de color amb brodat leuger i falda amb teles més sòbries, sent un trage menys ric. Al cap un sol monyo i un guarniment simple.

A la nostra falla, de vegades especials com pot ser l’entrà de la murta, les dones vestien assemblant-se a les dones de l’horta valenciana, amb camisa blanca, mocador lligat al centre amb una agulla, davantal de color amb brodat leuger i falda amb teles més sòbries, sent un trage menys ric. Al cap un sol monyo i un guarniment simple.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

89


ASSAJOS LITERARIS Existia també en aquell temps un altre trage, el que cridem del segle XVIII, en el que el cosset, ajustat al cos ,queda per fora de la falda . Este trage, que es porta amb un monyo, no és usat pràcticament en els anys a què ens estem referint, per lo que parlarem d’ell en una altra ocasió.

COM HEM CANVIAT Acostant-nos als 80, l’home anava deixant de banda el pantaló llarg i s’atrevia mes amb el trage de Torrenti.

Va sorgir també un nou traje amb pantaló llarg de ratlles i jupetí, que s´usava també molt en els anys 70, era més semblant al tradicional però no deixava de ser un invent.

La dona tènia el seu trage de fallera, i l’home continuava vestint amb trage de jaqueta de carrer a què afegia una corbata per als actes oficials. En els anys en què ens hem de centrar, ja s’havia instaurat, per Junta Central Fallera de València, un trage negre, jaqueta de ras negra, pantaló llarg negre, camisa blanca, “chorrera” en la camisa, faixí del color segons el càrrec del faller, i sabates , encara que quan es va fer oficial el trage negre, en el Congrés Faller de 1958, s’usava amb espardenyes, faixa i sense “chorrera” en la camisa. Popularment es refiren a ell com a “trage de cucaracha”.

90

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

91


ASSAJOS LITERARIS

El trage de Torrenti constava d’un pantaló ajustat per davall del genoll que deixa veure les mitges amb les lligacames, una chupa del mateix color, sent en aquell temps de colors molt vius, camisa, jopetí i còfia amb borles.

Lligacames: Una cinta que embolica la cama per a subjectar la mitjana per la part superior fent nucs o llaços.Estan teixides de coloració i materials molt diferents, algunes estan brodades formant paraules o dibuixos.

COM HEM CANVIAT El saragüell és una peça lleugera i fresca, dos camals molt amplis cenyits a la cintura amb una veta, fets sobretot en llenç o lli. El trage en si consta de camisa, calces, espardenyes, faixa, jupeti, manta i mocador al cap, i com no el propi saragüell.” A l´estiu, l´home no portava calces o potser portava calces de traveta

Jopetí : Peça sense mânigues que arriba fins a la cintura, amb solapes o coll girat. Faixa: Una tira de roba de cotó, estam o llana. Té uns dos metres de llarg amb la qual l´home s´aguanta els calçons o els saragüells. Acaba en un flocall als extrems, cosits a manera butxaqueta. Són de colors diversos.

sense peal. A l´hivern duien calcetins i fins i tot peücs a les comarques mes fredes. Per a actes no oficials, tant l’home com la dona, portaven pantaló llarg, “blusón” negre i mocador de quadros blaus i blancs. És complicat marcar una data exacta de l’origen del “blusón”, que era una prenda folgada oberta per davant i que solia allargar-se fins a poc més

El seu origen és molt antic, ja es parlava d’ell en textos musulmans andalusins del segle X, sent una peça que també usaven les dones, ja que es va convertir en peça interior que usaven fins per davall dels genolls , frunzides i rematades amb una punta, i les portaven en l’horta valenciana des que va començar a usar-se el mirinyac.

92

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

El “blusón” sol portar un canesú al què es recús el vol del mateix per mitjà de xicotets plecs o taules. Podien ser negres, però també ratllats, estampats, amb adorns diversos, i depenent de l’usuari es portaven solts, oberts, nugats, o per dins de la faixa, acompanyat de pantalons llargs.

mujer morisca hilando. Dibujo de Christoph Weiditz 1529

També s’usava El trage de saragüell, un invent morisc que inclús usen els ballarins turcs i grecs o els tunisencs, així com en tota la costa mediterrània espanyola.

de la cintura, encara que amb el temps van anar allargant-se i van donar pas als guardapols empleats per a treballar.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

93


ASSAJOS LITERARIS Molta història, però sobretot molts records. Anys en què la indumentària no era, ni molt menys com la d’ara, igual que passa amb tantes i tantes coses relacionades amb el món faller.

94

Serà, potser, perquè el sentiment no és el mateix, serà potser, perquè no gira tot entorn de la cultura, serà, potser, perquè es viu de distinta manera, serà, potser, perquè les

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

COM HEM CANVIAT persones no són les mateixes,...., vull pensar que no, vull pensar que les Falles són Cultura i que es va a seguir lluitant-les i vivint-les com sempre, com les nostres......

Fins a l’any que ve, fins que parlem del 1982 al 1991, més records....

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

95


ASSAJOS LITERARIS

Desamparats no es nomes un nom Per Juan Arturo Devís Capilla. ExPresident de la Germandat de Seguidors de la Mare de Déu. Era l’any 1350, el mateix any en què va nàixer a València el que després seria Sant Vicent Ferrer, quan va nàixer en l’actual carrer Jofrens, prop de Santa Caterina, un xiquet a qui els seus pares van posar el nom de Juan. Passats els anys este jove va ingressar en l’orde de la Mercé i va arribar a ser el Comanador de l’orde a València. Em referisc a Juan Gilabert Jofré, el culpable de tota esta història.

El 24 de Febrer de 1409 es dirigia des del seu convent a la Catedral per a predicar el primer diumenge de quaresma quan, a mitat de camí es va trobar amb uns jóvens que estaven maltractant un dement, ho va protegir, ho va posar baix recer i va seguir el seu camí fins a la Catedral. Quan va finalitzar el sermó que portava preparat va dir que en

96

un hort de moreres junt amb el “Portal de Torrent” i un any després començava a funcionar allí el primer Hospital Psiquiàtric del Món. Este solar era el que hui coneixem com a jardins de l’antic hospital en Guillem de Castro on es troba Santa Lluïa, El Capitulet i la Biblioteca Pública.

esta ciutat de València hi ha moltes obres caritatives però que falta una que és de vital importància com és una casa o habitació on albergar els malalts mentals perquè no tanquen solts pels carrers fent mal als altres ni que ningú els faça mal a ells com acabava de presenciar. Qual seria la força i l’esperit de convicció d’este frare que, a l’acabar la missa, ja tenia en la sagristia a deu hòmens encapçalaments per Lorenzo Salom disposats a dur a terme tal fi. Quinze dies després ja havien comprat

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

El Rei, per a autoritzar la creació d’este Hospital va exigir que estiguera sota la protecció dels Santos Innocents però el poble de València va preferir que estiguera sota la protecció de la Mare de Déu i va començar a cridar-lo Hospital de Nostra Dóna Santa Maria dels Folls e Orats (bojos, dements) . Una nova advocació o nom de la Mare de Déu ja que Mare de Déu només hi ha una però en cada lloc se li dóna un nom, ací a València Mare de Déu dels Desemparats. Un nou nom de la Mare de Déu que no tènia una imatge o pintura que la representara fins que, segons compte la tradició,

en 1416 se li van presentar el Pare Jofré uns pelegrins que li van dir que si els donava menjar i recer, ells li feien la imatge de la Mare de Déu que estava esperant, el Pare Jofré va accedir i els va donar unes cistelles de menjar i una habitació on es van tancar, dos dies després en vista que ni se sentia ni es veia res va manar obrir les portes i allí estava la imatge de la Mare de Déu i les cistelles de menjar, els pelegrins havien desaparegut. Açò és molt bonic però no és veritat, és només una llegenda perquè en la Confraria hi ha un assentisc en compte pel pagament d’una imatge de la Mare de Déu i no creiem que els pelegrins després de desaparéixer tornaren a cobrar. Esta Imatge de 1416 és la que actualment es conserva en l’altar major de la Basílica de la Mare de Déu però amb algunes modificacions al llarg d’estos 600 anys; era una imatge jacent, com la de la Mare de Déu d’Agost en molts dels nostres pobles però amb els ulls oberts, açò es comprova perquè té els peus junts en senyal de repòs i no un més avançat que l’altre en

senyal de caminar, té els plecs de la roba en horitzontal en compte de vertical caient pel seu propi pes, té l’esquena plana però sobretot té el cap inclinada, eixa clàssica inclinació que fa que afectuosament la cridem “La Cheperudeta” però que és causada esta inclinació pel coixí que tènia davall el cap a l’estar gitada.

Esta Imatge de la Mare de Déu no tènia una capella o església que FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

l’albergara sinó que aquell a què anomenaven Clavari se la portava a sa casa havent de viure dins de les muralles de la ciutat perquè tot el món poguera anar a visitar la Mare de Déu. Imaginar-vos una Imatge de grandària natural gitada sobre una taula, amb els ciris, les flors i tots els adorns que ens agrada posar quan tenim una visita així a casa, perquè ocupava molt espai i es va pensar a posarla en peu, llavors es va veure que tènia l’esquena plana, el motiu era que un dels fins de la Confraria era arreplegar els cossos dels nàufrags que apareixien en la platja, els dels captaires morts que ningú reclamava i les restes dels penjats en les forques de la ciutat, posar-los en un taüt, posar damunt la Imatge de la Mare de Déu i portar-los fins al Cementeri d’El Carraixet on se’ls donava cristiana sepultura. Va arribar un moment en què era tal la quantitat de visites que tènia la Mare de Déu que era impossible viure en la casa

97


ASSAJOS LITERARIS del Clavari i buscant es va veure que dins del recinte de l’Hospital estava la casa del sagristà major que es va adaptar per a capella, es va posar allí la Imatge de la Mare de Déu i al mateix temps es reunia allí la Confraria a Capitule, d’ací el nom de la Capilla, Capilla del Capitulet hui actual seu de la Germandat de Seguidors de la Mare de Déu, però no va estar molt de temps allí perquè al ser una capella dins de l’Hospital només es podia visitar en aquells moments que no s’interrompien les tasques sanitàries i es va buscar un nou emplaçament en una capella de l’exterior de la Catedral, la Capilla de l’Arc, junt amb la porta dels Apòstols on hui hi ha col•locada una imatge de Sant Vicent Ferer. Va vindre a València el Rei Felip III i va voler anar a visitar eixa Mare de Déu que tanta devoció tenien els valencians, a l’arribar allí i veure aquella Capilla tan xicoteta va dir que no entenia a este poble, que una Mare de Déu tan volguda la 98

tingueren en un lloc tan pobre i tan xicotet. Aquelles paraules van sentir tan malament els valencians que van començar a buscar una solució, van adquirir la Casa de l’Ardiaca i amb l’ajuda del Gremi de l’Art Major de la Seda i la campanya del didalet van construir ara fa 350 anys l’actual Capilla de la Mare de Déu. La Germandat de Seguidors de la Mare de Déu es va fundar l’any 1948 després dels recorreguts de la Imatge Pelegrina per totes les Parròquies del centre de València amb motiu del 25 aniversari de la Coronació Pontifícia ocorreguda el 12 de Maig de 1923. La nostra labor és acompanyar a la Imatge de la Mare de Déu en tots els seus recorreguts, les seues eixides com la d’enguany a Sagunt però també fer que seguisca viu allò pel que el Pare Jofré es va inventar l’advocació de Mare de Déu dels Desemparats: l’atendre als malalts mentals, alimentar xiquets xiquets de FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

DESAMPARATS NO ÉS NOMÉS UN NOM bolquers, ajudar a la reinserció de prostitutes i gràcies a MAIDES, fundació de què els Seguidors som Patrons fundadors tot açò seguix viu. Vull felicitar-vos per eixa gran recepció que Sagunt li va fer a la Mare de Déu el passat mes de Juny i animar-vos per a sol•licitar que visite el nucli del Port de Sagunt. Compteu amb nosaltres sempre.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

99


ASSAJOS LITERARIS

Desamparats no es nomes un nom ANEXE - I LA PEREGRINA A SAGUNT

100

Els passats 9 a 11 de juny de 2017 un grup de seguidors i devots de la Maredeueta van veure omplit la seua il•lusió i el seu somni de veure a la Peregrina desfilant per la nostra ciutat, amb un manto blau celeste eixit dels tallers d’Indumentària Kathy Soto (+) per a lluir-ho pels nostres carrers i per molts altres llocs de la geografia Espanyola.

Este és un xicotet àlbum fotogràfic d’eixos tres dies en què la Cheperudeta va regnar pels nostres carrers com a Mare de tots els Valencians que és. Gràcies per haver fet realitat este somni.

Des del Llibre de l’A.C. Falla La Victòria volem agrair la gran labor que este grup de persones, encapçalament per Juan Antonio Sánchez Sánchez, la seua junta directiva i vocals, i tots els que van fer posible perquè esta visita fóra possible junt a la col•laboració braç a braç amb la Germandat de Seguidors de la Mare de Déu, presidida en eixe moment per Juan Arturo Devís.

Gràcies a Kivi Osma i Pili Sánchez per cedir les seues imatges

Vixca La Mare de Deu. Vixca La Mare dels Desamparats.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

101


102

ASSAJOS LITERARIS

LA PEREGRINA A SAGUNT

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

103


104

ASSAJOS LITERARIS

LA PEREGRINA A SAGUNT

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

105


106

ASSAJOS LITERARIS

LA PEREGRINA A SAGUNT

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

107


108

ASSAJOS LITERARIS

LA PEREGRINA A SAGUNT

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

109


110

ASSAJOS LITERARIS

LA PEREGRINA A SAGUNT

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

111


ASSAJOS LITERARIS

La musica popular i tradicional a la festa

de les falles

1

INTRODUCCIÓ. LES FALLES Y LA MÚSICA Per Eduard Caballer Baquero Dolçainer i tabaleter. Quan em varen demanar escriure un article sobre la música popular en la festa de les falles, el primer que vaig fer va ser consultar la bibliografia que sobre les falles s’havia publicat des del punt de vista d’antropòlegs i historiadors. La bibliografia és extensa, però curiosament, en les principals obres consultades editades amb el beneplàcit de la Universitat de València i l’Associació d’Estudis Fallers, no existeix un capítol específic dedicat a la música 112

en la festa de les falles com si hi ha a la pirotècnia, indumentària o artistes fallers, o almenys, jo no ho he trobat. Tan sols alguns articles en llibrets, la revista de l’ADEF, i altres fonts d’internet... Açò em fa pensar que és una tònica general en les publicacions sobre falles i que està pendent algun treball seriós que replegue la història i evolució de la música en la festa de les falles (repertoris, agrupacions, la seua evolució, etc.). Per tant, en aquest article, em contentaré en fer una aproximació a la realitat de la música a les falles per fer bo allò que es diu en distintes fonts d’internet: “La música està intrínsecament vinculada a les falles, ja que és un element tan important per a la festa com la mateixa pólvora.” “Les Falles de València sense música no serien el mateix. La música fallera és fonamental per a conèixer les

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Falles i la història de València.” En el llibret de l’AC Falla El Mocador de Sagunt de l’any 2012, s’analitza i reflexiona per membres de l’ADEF respecte a la candidatura de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (repte ja aconseguit a hores d’ara). Gil Manuel Hernández analitza els criteris de la Unesco plantejats en la Convenció per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (17 d’octubre de 2003) i els diferents elements de la

festa. Els criteris que es tenen en compte són:

•MÚSICA: Música de bandes i música tradicional (dolçaines i tabals).

•POPULARITAT: Grau de coneixement i participació de la forma cultural entre la població o grau d’identificació de la població amb ella.

Segons l’anàlisi de l’autor, la música compleix 4 del 5 criteris anteriors, excepte la Singularitat. S’entén que no s’utilitza una música específica en les falles que no es troba en altres manifestacions festives. Vol dir que no existeix una música popular pròpia de les falles? Amb aquest article farem una aproximació a aquest món per intentar trobar una resposta convincent.

•ANTIGUITAT: Valor històric de la forma cultural, degudament documentada. •SINGULARITAT: Característiques úniques i pròpies de la forma cultural que la doten d’especificitat i autenticitat. •DURABILITAT: Grau de pervivència de la forma cultural en el temps, grau de recolzament social sostingut en el temps. •ART: Valors estètics, tècnics i creatius de la forma cultural. S’analitzen els diferents elements de la festa (pirotècnia, indumentària, llengua pròpia, monuments, oficis tradicionals, ...), entre ells també s’analitza la música.

2

LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL Si analitzem la identificació de l’element estudiat amb els criteris del capítol anterior amb la música de bandes i la música tradicional

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

representada únicament amb les dolçaines i tabals, ens donem compte de diverses coses: La música de bandes utilitzada a la festa de les falles no té la consideració de tradicional. Les dolçaines i tabals sols interpreten a la festa de les falles música tradicional. Les dos son considerades músiques populars. Doncs bé, la cosa es prou més complexa. Les xarangues no toquen cap tema tradicional? Els dolçainers no toquen composicions noves? Les albaes no són música tradicional? Per a contestar aquestes preguntes, cal primer determinar que significa allò de la música popular i tradicional. Si acudim a la Viquipèdia ens trobarem amb aquesta definició: “La música popular és un conjunt de gèneres i estils musicals que, a diferència de la música tradicional, no s’identifiquen amb nacions o ètnies específiques. Per la seva simplicitat, la seva interpretació no exigeix uns grans coneixements musicals. La música popular actual es coneix també com a música pop. Es comercialitza a través de canals 113


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

molt específics i dels mitjans de comunicació de masses”. Tampoc és tan simple, i si així fora no sabríem on classificar la majoria de pasdobles fallers que ningú dubta que són populars. En l’escrit anterior des del principi separa la música tradicional de la música popular. És que la música tradicional no és popular? Per a començar a aclarir-se cal recurrir a l’anàlisi que Béla Bartók1 fa de la música popular: “Al voltant dels conceptes de música popular i de cant popular s’ha produït una notable confusió. En general, es creu que la música popular d’un país constitueix un tot homogeni i uniforme, però en la realitat les coses mai es donen amb tals caràcters. En els fets la música popular està composta per dos gèneres de material musical: la música culta popularesca (en altres termes, la música popular ciutadana) i la música popular del món rural (la música camperola). Podem cridar música popular ciutadana o música culta 1 2

114

popularesca, a aquelles melodies d’estructura simple, compostes per autors pertanyents a la classe burgesa i, per açò, difoses sobretot en la classe burgesa. Aquestes melodies, en canvi no són conegudes per res per la classe camperola o, com a màxim, han penetrat en ella només relativament tard i sempre a través de la “mediació” de la burgesia. Quant a la música popular del món rural,...ha de considerar-se com a música camperola a totes aquelles melodies que estan difoses o que han estat difoses en la classe camperola d’un pais i que constitueixen expressions instintives de la sensibilitat musical dels camperols”. Amb aquesta distinció que Bartók fa entre la música popular urbana (més a prop de la que defineix la viquipèdia) i la música popular rural (prou identificable amb la música tradicional), ja comencem a entendre, però, en les ciutats, no hi ha música tradicional?2

En el seu llibre Escritos sobre la música popular. Pensem per exemple en les músiques de les danses del Corpus de València.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Buscant en la xarxa, trobe una tesi doctoral sobre música popular, on la seua autora Susana Flores3 afirma: “Els conceptes música popular actual, música popular urbana i música popular moderna són, entre unes altres, les adaptacions que s’han vingut usant a Espanya per a referirse al terme anglosaxó “popular music”. Aquest concepte engloba el conjunt de les músiques lleugeres o comercials, incloent ací el pop i el rock en totes les seues variants, el jazz i altres gèneres actuals. Per la seua banda, el concepte música popular –traducció literal del vocable anglés al nostre idiomaés utilitzat cada vegada amb major freqüència per a referir-se a aquest tipus de música. No obstant açò, a voltes s’evita, especialment àmbits no musicals, per la càrrega semàntica que implica “popular” i que pot portar a certa confusió. Per exemple, en la recerca etnomusicològica espanyola també és freqüent utilitzar el concepte de música popular per a referir-se al folklore i les músiques de tradició oral.”

Parlant de Popular Music i l’evolució del concepte, en el seu treball, Susana Flores assenyala:

“En els anys trenta Baker (1933) publicava un article en la revista “Music and Letters” el títol de la qual era precisament “Popular Music”... La música popular és aquella que és fàcil de memoritzar i que l’oïdor relaciona amb algun moment de la seua vida. Cal matisar que autor també incloïa en la seua definició de popular les melodies clàssiques que han quedat en la memòria personal o col•lectiva.” He de dir que la música tradicional també compleix les característiques referides al pàrraf anterior, per tant, podem avançar que la música tradicional també és popular, però no tota música popular pot considerarse tradicional. Aleshores, tenint en compte la confusió que existeix sobre aquestes denominacions, al context de les falles, nosaltres utilitzarem la denominació música popular a tota aquella utilitzada i identificada a la festa i que no és 3 4

tradicional. A més en aquest article, no utilitzaré la denominació música popular per a identificar-la amb la música tradicional. Per a ajudar-nos a identificar que música és tradicional o no, recurrim a aquest parràf en el que Blas Coscollar4 , en el seu Método de dulzaina aragonesa, parla als seus alumnes de les característiques de la música tradicional i com deu ser l’aprenentatge dels seus intèrprets:

“Sent la música tradicional, com l’és, un fenomen sol explicable en l’espai i en el temps, la seua forma natural d’aprenentatge hauria de ser la que tradicionalment ha sigut, és a dir, la transmissió oral. En ella va la personalitat del músic, el seu entorn, el de l’oïdor, les circumstàncies personals de cadascun d’ells, els matisos interpretatius, el llenguatge, l’actitud respecte a l’instrument, l’acompanyament, la dansa… De fet, hi ha autors que, en la impossibilitat d’atrapar en uns signes les subtileses de la música, troben l’explicació al fet que solament alguns fragments tardans de les creacions musicals de la Grècia clàssica hagen arribat fins a

nosaltres. Mai cal perdre de vista que la transcripció només reflecteix una part del fet musical, preval els aspectes mnemotècnics i deixa la recreació en mans del bon fer i entendre del músic. Al no contenir habitualment indicacions d’estil, l’alumne haurà d’adquirir-ho mitjançant l’escolta i interiorització de la música tradicional viva i els enregistraments històrics”.

3

LA SEUA PRESÈNCIA EN EL CONTEXTE DELS ACTES FALLERS En contra de la divisió simple que Belà Bartók fa de la música popular urbana i la tradicional, identificant aquesta última sols amb el món rural, avui, al segle XXI, a les ciutats on se celebra la festa de les falles, conviuen músiques populars i tradicionals en els distints

Vore Bibliografia. Vore Bibliografia.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

115


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

actes dels que es compon la festa. Anem a fer un repàs a aquests actes fallers. 3.1. EL CANT DE L’ESTORETA. Aquesta tradició es remonta a les darreries del sigle XIX i primer terç del sigle XX. En eixe temps, en els carrers de Valéncia, en arribar Sant Josep, havien moltes més falles realitzades pels xiquets que pels majors, que plantaven les seues falles d’una manera espontànea amb els trastos vells que els xiquets del barri es dedicaven a arreplegar casa per casa, cantant la famosa cançoneta: “¿Per ahí hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, el tio Pep? ¿Més que siga la “tapaora” del comú número ú?” També existeix el corrent que diu que aquest cant, ho començaren els aprenents de les fusteries (Gremi de fusters), que arreplegaven els trastos vells per a amuantonar-los junt a un parot per a pegar-los foc en la nit de Sant Josep. Els xiquets s’unirien més tard a aquesta manifestació festera,

passant de seguida a formar part indiscutible i indissoluble d’ella. Aquesta costum gremial, infantil, pero sobretot, popular (i tradicional), tingué molt d’èxit en les primeres falles, podent arribar a dir que constituex el naiximent de la festa fallera, però que caigué en desús al llarg del temps. Des de 1961, aquesta manifestació del Cant de l’estoreta es rememora en forma de festivalconcurs, tots els anys gràcies a la

iniciativa de la comissió fallera de la Plaça de l’Arbre del sector del Barri del Carme i el suport de la Junta Central Fallera. Aquest cant, possiblement, és l’exemple clar de música tradicional, i a més, atenint-nos als criteris de la UNESCO referits en l’inici d’aquest article, diríem que és singular i pròpia de la festa de les falles. És tradicional perquè és popular,

Partitura publicada per Miguel Asins Arbó en el seu “Cancionero popular en la Valencia de los años 20.

d’autor anònim, tenia una funcionalitat específica en la festa i la seua transmissió, al llarg del temps i les distintes generacions, és oral. Si tinguérem que classificar aquest cant dins l’esquema de la música tradicional, encaixaria totalment en l’apartat de Bans i pregons, que antigament omplien diàriament els carrers de les ciutats. Aquesta cançoneta va inspirar al mestre Josep Serrano a compondre l’himne faller per excel•lència “El faller” amb lletra de Maximilià Thous, que forma part imprescindible del paisatge sonor de la festa de les falles5. 3.2. LES “DESPERTAES”. Els dies de falles comencen amb la “despertà” on els músics i els fallers recorren el barri despertant a tothom amb el seu soroll. Aquest costum, és de les més antigues referenciades en la història de les Falles. No sabem si sempre ha sigut així. En la web vivelasfallas.es, parlant de les falles del segle XIX, quan les falles eren plantades pel veïnat, diu: “Els veïns d’un carrer o plaça 5

116

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Revista infantil “El mundo de lo niños”, en la seua edició del 10 d’abril de 1891. Font: vespradefesta.blogspot.com

construïen i col•locaven (“plantà”) en la matinada del dia 17 al 18 de març, vespra de San José, un catafalco d’uns 2 metres d’altura sobre el qual se situaven un o més ninots que escenificaven —amb moviment— un assumpte de tafaneria del barri, inicialment d’índole matrimonial però després també de caràcter polític. La falla romania tot el dia a la vista dels visitants que, amb ajuda dels versos col•locats en les parets

d’edificis propers o en la pròpia falla, desxifraven el significat. Durant aquell dia, els fallers realitzaven actes com la “despertà” amb tabal i dolçaina, cercaviles, repartiment de bescuits o coques a col•laboradors i pobres, concerts de bandes de música, traques corregudes, i adorn de carrers amb llums i banderoles. En fosquejar, es cremava (“cremà”) als sons de la música i pirotècnia.”

Aquesta música podriem dir que és popular i també singular de la festa de les falles.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

117


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

Podem advertir que algun d’aquests actes, ja han desaparegut (pe. traques corregudes). També hem d’advertir que la “despertà” era realitzada amb tabal i dolçaina, però no diu res de la pirotècnia. Dic açó, perquè en algunes poblacions on encara es fan despertades però fora del context de les falles (Canet d’En Berenguer i altres) la “despertà” es realitza sense música, i en acabar aquesta, és la banda de música i els dolçainers els que interpreten la diana pels carrers del poble. No vull dir que en aquestes despertades del segle XIX no s’utilitzara pólvora, simplement que al no nomenar-ho, m’ha fet pensar que és possible que aquesta unió de dos actes “despertà” i diana, que es dóna en la festa de les falles quasi exclusivament, no fora sempre així. Simplement, apunte que caldría estudiar-ho. No obstant això, en les falles de primeries del segle XX, el dibuix que fa la Revista “El Fallero” del primer acte del dia faller, retrata amb rigor, les despertades tal com les hem conegut ara. En el text, es fa referència a que la música la constitueix “la alegre diana”, i no 6

118

2. f. Toque de una agrupación musical que señala el comienzo de un día festivo.

Aplegats ací, voldria fer una crida d’atenció i reflexió al món faller, del moment de decaïment que l’acte de la “despertà” està tenint últimament, malgrat el gran moment en el que es troba la festa. Ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, no és sols un premi a la popularitat de la festa, sinó que també obliga a la preservació i conservació dels elements protegits. I la “desperta” també ho és.

Estem parlant de les mateixes músiques, de fet, en el repertori musical de les dianes tant de banda, xaranga com de dolçaina i tabal apareix com a eix vertebral de la peça el toc militar de diana per excel•lència. Es pot dir que aquest toc és també tradicional? Doncs acceptant les distintes variacions locals i musicals, jo pense que sí. El que sí està clar que és un toc molt popular. El repertori de dianes és molt ample on caben les dianes de sempre, noves composicions i dianes tradicionals. Al menys en el que fa a dolçainers, quasi el 100 per 100 de les músiques tocades en dianes, són tradicionals.

3.3. LES DESFILADES. En la festa de les falles, són molt habituals les desfilades. Així, fent una recopilació d’actes de carrer d’abans i d’ara (exceptuant les “despertaes” ja tractades a banda), tenim: l’apuntà, repartiment dels bescuits i coques als abonats, ofrena, visites de cortesia, replega de premis, la “crida”, cavalcades i altres pasacarrers. En aquests tipus d’actes la música que acompanya generalment, són pasdobles i cercaviles, si bé, en algunes ciutats (com Sagunt i comarca) s’utilitzen majoritariament adaptacions de temes populars

Española) per a vore que ens diu de la diana. De les 5 acepcions que apareixen ens quedem amb les dos primeres que són semblants i tenen relació: 1. f. Toque militar al comienzo de la jornada, para despertar a la tropa.

”El Fallero”de 1922 6

cap dubte ningun en la simbiosi de la música i la pólvora, que com he dit abans, és d’alguna manera una singularitat de la festa de les falles, ja que en quasi ninguna altra festa és realitza o realitzava d’aquesta manera7 . Les músiques que s’utilitzen en la “despertà” son les dianes. Acudim al diccionari de la RAE (Real Academia

Extret del llibre de Miguel Asins Arbó: Cancionero popular de la Valencia de los años 20.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

7 8

moderns i música “paxanguera”, alternant amb els pasdobles per a moments més seriosos. Per qüestions d’intentar identificar si existeix la música popular pròpia de les falles, obviaré tot aquest repertori de xaranga i adaptacions que no tenen cap singularitat en la festa fallera. Com hem vist en altres apartats, la música de les falles del segle XIX, al ser una festa de carrer (fins i tot es plantaven diferents falles

al mateix carrer) consistia en el tabal i dolçaina o dolçainers com s’anomena tradicionalment a la parella de músics tradicionals. Al primer terç del segle XX, amb el màxim esplendor de la festa, i amb la aparició de les comissions falleres estables, també les bandes de música8 s’incorporen a la festa. També cal tindre en compte que el cost d’una parella o de 30-40 músics no és comparable, per a fer-se càrrec sols el veïnat.

Ho he pogut comprovar consultant programes de festes antics de diverses poblacions del Camp de Morvedre. Les bandes més primitives apareixen al primer terç del segle XIX, on eren nomenades també “bandas de bombo y platillos”.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

119


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

Antoni De La Asunción9 , compositor i director de dolçaina, en una entrevista realitzada pel periòdic El País (14-03-2017) recorda que des del naixement de les Falles com avui es coneixen, a mitjan XIX, l’acompanyament musical ho van dominar tant colles de tabalet i dolçaina com a bandes fins que fa mig segle la quasi extinció de la primera trencara aqueixa convivència. “L’ofici del dolçainer no tenia escoles, perquè si l’alumne aprenia, li llevava el treball al mestre. Ningú va substituir als quals van desaparéixer i les bandes van agafar terreny”. Al mateix article, es fa referència al declivi als anys 60 i 70 de les bandes acompanyant a la dolçaina. Als anys 70, algunes comissions solucionen el problema de la música incorporant bandes de cornetes i tambors a voltes creades pels mateixos fallers. Prompte, les bandes i les colles de dolçainers i tabaleters provinents de les escoles iniciades en els anys 70 i 80, substitueixen a aquestes agrupacions de ritme tant marcial. 9

Hi han falles pioneres en crear la seua pròpia escola i banda dins la falla. També la Junta Central Fallera té la seua pròpia escola de tabal i dolçaina, colla i cant d’estil creada fa uns anys (1999).

minoritari de pasdobles reconeguts (jo afegiria populars) i interpretats continuament, i la resta que dorm el somni etern, oblidats a l’interior d’arxius musicals o de les pàgines de les publicacions falleres.”

El repertori dels dolçainers en les desfilades falleres, està compòs principalment de música popular: peces de repertoris tradicionals, noves composicions, adaptacions d’altres instruments, i música festiva “paxanguera”. De tot un poc, segons el moment festiu requereix. I és cert que no és una música singular de les falles. S’utilitza la mateixa en qualsevol festa tradicional.

El mateix autor fa un llistat dels pasdobles més populars del primer grup: •El fallero, de Josep Serrano. •Valencia, marcha de la bien amada, de José Padilla. •Valencianeta, de Luis Martí Alegre. •La flor del taronger, de Miguel Asins Arbó. •Aires llevantins, de Bernabé Sanchis. •Lo Cant del Valencià, de Pedro Sosa. •L’entrà de la murta, de Salvador Giner. •Las Provincias, del germans Terol.

En quan a les bandes, Frederic Oriola Velló10 ens diu: “La forma predominant dins el món musical faller és el pasdoble, concretament el pasdoble valencianofaller regional, és a dir, aquelles composicions on les seues melodies intenten adaptar-se a temes, cançons i ritmes de caire regional. Malgrat que, de bestreta, cal establir una important separació entre un grup

Director de la Colla de dolçainers i tabaleters “El Cudol” i percussionista en la Banda de música de la Falla San José de Pignatelli. En el seu article El Patrimoni musical faller en el llibret de la AC Falla El Mocador 2012.

10

120

A aquesta llista, es podrien afegir altres no tant específics de les falles, però també molt tocats: Paquito el xocolatero, Pepita Greus, Amparito Roca,... En l’altre grup de pasdobles oblidats, o poc tocats, trobarem una

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

gran quantitat: •Els que apareixen en publicacions falleres. •Els dedicats a publicacions i entitats falleres. •Els compostos especialment per a la festa, comissió o falleres Majors. •I els resultants dels concursos de pasdobles fallers i festivals de bandes. Any darrere any, va incrementantse la quantitat d’aquests pasdobles fallers, si bé la majoria d’ells es toquen només en la seua estrena, però al meu parèixer constitueixen

11

el gran grup de la música singular al món faller. Falta popularitzar-les com si ho són el primer grup de pasdobles. 3.4. LA NIT D’ALBAES. A dia de hui, a les ciutats falleres de les comarques valencianes (i no en València capital) apareix un acte faller programat i consolidat des de fa décades, “la nit d’albaes”. Com he dit no és un acte que es celebre tradicionalment a les falles de València, si bé ha sigut utilitzat en determinats moments d’actes

Vore Bibliografia.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

de galania, proclamació, etc... Per contra, ha tingut molta continuïtat a poblacions com Sagunt, Paterna, Xirivella, Alginet, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Dénia, etc. En algunes poblacions s’organitza a través de les Juntes Falleres Locals com Sagunt, Paterna,...però també hi ha moltes comissions falleres de poblacions (i alguna comissió del cap i casal) que organitzen la seua “nit d’albaes”, aplegant inclús a coincidir amb altres comissions de la mateixa ciutat (Alginet, Gandia,...). Per a situar-nos en el que són les albaes, recurrim a aquesta aproximació al concepte que fa Carles Pitarch11: “En l’Horta de València i en les Riberes del Xúquer, així com en les comarques immediates a aquestes cap al Nord (Camp de Morvedre inclòs) i cap al Sud, es denomina cant del valencià o cant valencià en la tradició oral a un repertori de cants d’interpretació individual usats principalment per gents de l’àmbit rural –els llauradors valencians– i per alguns artesans de pobles i ciutats en contextos tals com a rondes 121


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

amoroses, festives i de quintos i balls públics i familiars. Aquest repertori, que denominem analíticament cant valencià d’estil, està constituït, d’una part, pel cant d’estil pròpiament dit i, d’una altra, per les albaes. El cant d’estil abasta un conjunt de cants per a ronda o ball, acompanyats bàsicament per instruments de corda, que musicalment cal adscriure al complex de les espècies o varietats afandangades. Les albaes és la denominació que s’aplica a un cant exclusivament valencià acompanyat amb instruments de vent i percussió com la dolçaina i el tabalet i usat particularment en rondes nocturnes.” Com quasi tots sabem, des de la professionalització o semiprofessionalització del cant valencià de finals del segle XIX fins ara, la agrupació per a realitzar les “albaes” consta de dolçainer i tabaleter, dos cantadors o cantadores i un versador, que improvisa les lletres on normalment enalteix a les persones referides12 . Hi ha varis tipus d’albades al llarg de la comunitat, sent aquestes albaes 12

122

de l’Horta, les més conegudes. Dir també que aquest tipus de cant s’utilitzava en les comarques centrals per a demanar l’aguinaldo de Nadal. El cant d’estil també s’ha utilitzat alguna volta per les falles, però és menys habitual, per qüestions de preu i llargària de les cobles, si bé, l’espectacle és major.

3.5.MÚSICA RELIGIOSA A LES FALLES. La música tradicional abasta molts tipus de cants de contextos distints. També la música religiosa que s’ha utilitzat pels pobles en les esglésies és susceptible de considerar-se com a música tradicional. Ningú té cap dubte en fer-ho en exemples tan clars com les cançons del Misteri d’Elx. Doncs, tenint en compte, que en un moment determinat la festa de les falles de València, es dedicà a Sant Josep, patró del gremi de fusters, el dia de la festa, és habitual que en totes les parròquies del cap i casal, es realitzen misses en honor a Sant Josep.En el cas d’Alginet, única població de la Diocesi de València

No sempre ha sigut així. Per a comprovar-ho, cal acudir algún any a Xàtiva la nit del 15 d’agost.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

que té com a patró a Sant Josep, el sant es tralladat des de la seua ermita el primer dia de falles, i es torna allí després de la misa del matí del dia del patró. En uns llocs o en altres, no sé si ara es fan o no, però hi ha associades una sèrie de cançons tradicionals que varien de poble a poble, dedicades

al sant en qüestió, que de segur són utilitzades dins el context de la festa, per tant, crec interessant incloure-les en la llista de música popular i tradicional vinculada a la festa fallera. Els Dolors i gojos de Sant Josep són una pràctica de devoció seguida

Gojos de Sant Josep de la Real Capilla de Nª Sª dels Desemparats de València. Font: Bloc gogistes valencians. 13

per l’Església Catòlica. Seguint una antiga tradició i com a record dels principals dolors i gojos de la vida de San José, l’Església li dedica els set diumenges anteriors a la seua festivitat. Tots els dolors no sé si són cantats, però els gojos, segur que sí. Sobre els gojos a internet13 trobem

Portada i index de la publicació Valencia y sus canciones populares de Vicente Añon Marco.

Bloc http://gogistesvalencians.blogspot.com.es

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

aquesta definició prou encertada: “Els Gojos o Goigs o, són composicions poètiques populars que es canten en honor de la Verge, Crist o els sants. Es canten en el marc d’un acte religiós important com és una Missa de festa major , una processó o benedicció d’una imatge, etc,... La seua finalitat consisteix a donar gràcies per béns rebuts o com a pregària per a una petició de protecció contra els mals. De caràcter oral o escrit , el seu origen arranca en l’Edat Mitjana i es plasmen en molts casos en documents de gran valor artístic.” En el mateix bloc referenciat, apareixen documents molt interessants sobre els gojos a Sant Josep a les nostres terres. Reproduïrem ací dos documents històrics de gojos que de segur en algún moment han sigut cantats en les misses de Sant Josep a les falles de València.

3.6.LA MÚSICA PROTOCOLÀRIA En aquest grup de música popular volia fer menció a la utilització d’himnes en determinats moments 123


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

protocol•laris de la festa. Supose que açò es realitza des de que la festa va obtindre oficialitat després de la consolidació de les comissions falleres i la creació de la Junta Central Fallera. No obstant això, a hores d’ara no podiem deixar de banda aquestes músiques tan utilitzades, a hores d’ara, en la festa de les falles. No entrarem en temes de autors, drets, quan seràn de domini públic,

si ja ho són, etc... S’en va de l’objectiu d’aquest article, i a més, em falta informació. El que sí vull aprofitar és per a nomenar un treball realitzat amb motiu de les festes de les Falles en 1977, per Vicente Añon titolat “Valencia y sus canciones populares”. En aquest llibre, es repleguen una selecció de peces, pasdobles, marxes, peces tradicionals, himnes i cançonetes més populars a la festa de les falles, mostra de la riquesa i la creativitat dels músics valencians en torn a aquesta gran festa. 3.7.CONCERTS I REVETLES. La presència de la música popular moderna i comercial, ocupa un lloc important en quan a les despeses de la festa. Per tant, no podíem deixar de nomenar-la en aquest article, si bé, en la seua majoria, coincideix amb la concepció anglosaxona de popular music i no amb el sentit que hem volgut plantejar aquest article. No obstant aixó, com que açó de la música popular i tradicional, es tan complicat d’acotar, de segur que en determinats concerts i revetles que es celebren durant les falles, segur

que també sonen músiques pròpies associades al món faller i tradicional valencià. Em consta que també és habitual trobar concerts de reelaboració de la música tradicional, també anomenada música folk. En aquest aspecte de les revetles i concerts, m’agradaría donar suport a les falles que programen la música en directe, enfront de la, cada volta més habitual, música de llanda. 3.8. EL GRUPS FOLKLÒRICS A LES FALLES. En els últims anys, i coincidint en la normalització de la presència de les danses i els balls tradicionals valencians en les nostres festes, és cada volta més important la implicació de les comissions falleres amb el nostre folklore tradicional. Destacar els cicles que la Junta Central Fallera de València organitza anualment en la Plaça de la Verge i la participació de les falles i Falleres Majors en la dansà de la Mare de Déu dels Desemparats. Des de la seua participació, l’acte ha pres una popularitat que mai s’havien plantejat els promotors d’aquest esdeveniment festiu.

Al cens actual de grups folklòrics valencians, és cada volta major el nombre de grups de danses vinculats a comissions falleres, i a més, s’extén des de València a quasi totes les poblacions falleres més importants. Em dóna molta satisfacció, veure que aquest fenomen, va a més. Cada volta hi ha més gent que gaudeix de les danses i ball tradicional. 3.9. ACTES DESAPAREGUTS. Només volia nomenar un acte que vaig conéixer en la meua joventut i que malauradament ha deixat de realitzar-se, si bé cal dir, que no tenia una antiguitat massa llarga. No obstant, ajudava a apropar la capital a les comarques, i viceversa. Es tracta de la Cavalcada del Regne. Si busquem a la xarxa, trobarem quin és el seu origen i evolució fins la seua desaparició: “La Cavalcada del Regne, després denominada com a Cavalcada Folklòrica Internacional, es va introduir en 1967 en el calendari faller. Consisteix en una llarga desfilada en recorregut i durada que reuneix tot el folklore de les 14 15

124

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

tres províncies valencianes, Alacant, Castelló i València... Fins a l’any 2012, es va introduir aquesta desfilada dins del calendari festiu de la setmana fallera. Solia ser el dissabte anterior al 15 de març quan se celebrava i s’incloïen altres regions i països. Aquesta cavalcada va deixar de celebrar-se l’any 2012.” Vaig participar vàrios anys, quan eren els pobles que volien participar els que ho decidien. Reivindique aquella cavalcada per l’apropament del folklore de les comarques a la capital, a la semblança d’altres cavalcades (ara també amb risc, des de el meu punt de vista) com és el pregó de la Magdalena de Castelló. Precisament, el que no va funcionar varen ser els canvis, per donar-li més “espectacularitat” a la cavalcada. Per a mi, fracassà la transformació d’una festa folklòrica nostra en una “Cavalcada Folklòrica Internacional”. Va perdre tot el seu esperit i identitat. Com estava, em pareix bé que es deixara de celebrar. De tornar a recuperar-la (la idea em pareix bona) hauría que acudir al seu estat d’origen (obviament amb els canvis i actualitzacions que calguen).

4

SITUACIÓ ACTUAL. PROBLEMÀTICA. PROPOSTES DE FUTUR Actualment, les comissions falleres de la Comunitat Valenciana opten majoritàriament per bandes de música per a les seues desfilades, amb una participació total estimada de 10.000 músics, segons els càlculs de la FSMCV14, una xifra superior als poc més de 8.000 que en 2001 apuntava la revista Actualitat fallera. Frederic Oriola15 en el llibre En clau de festa subratlla: “Si bé la primera música que acompanyava a les festes falleres, en el segle XIX, era la de dolçaina i tabal, ja en 1890, de les 17 falles autoritzades per l’alcaldia per a poder ser cremades, vuit es feien acompanyar de bandes de

Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. En clau de festa: Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià. IVM. 2010.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

125


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

música”. Segons arreplega aquest mateix autor citant al periòdic Les Províncies, en 1929 ja participaven en les Falles 80 bandes de música. En l’actualitat, la Wikipèdia ens parla de més de 300 bandes de música en la festa. Les bandes de música començaren tocant senceres amb 40-50 músics. Amb la proliferació de falles i les necessitats de músics, comencen les particions de les bandes. En l’article Música de fiesta, en la encrucijada de Juan Manuel Játiva16 entrevista a Pepe Valero, un veterà músic en la festa de les falles des dels anys 80: “En aquell moment, la partició era de 25 o 30 músics, la banda es dividia en dos; ara es divideix en tres, solen ser uns 12 veterans i dos o tres educandos, encara que el dia de l’ofrena igual hi ha 18. Els educandos no solien cobrar, depenia del cap de partició, però això canvià en la segona meitat dels noranta...el normal era fer 10 actes. Ara es fan 7 ó 8”. Mamen Eslava17 escriu en el periòdic “20 minutos”: “Lamentablement, en els últims anys la situació econòmica 16 17

126

també ha colpejat a les comissions falleres, que han optat, en molts casos, per estalviar en música. En les cercaviles es pot observar més clarament com des de les comissions més grans, amb fileres i fileres de falleres, fins a les més xicotetes i familiars han reduït el seu nombre de músics: dels 40 o 50 que es podien explicar en l’Ofrena fa menys d’una dècada, a una dotzena, sis o fins i tot cap que ara escorten als fallers i falleres. No obstant això, segons les estimacions de les societats musicals (FSMCV), el cost de les bandes de música solament suposa una inversió de l’1,45% del total de la despesa que es realitza en Falles (dades de 2013). Les formacions són cada vegada menys i les que resisteixen han vist molt reduït el nombre de components. Per al president de la Federació de Societats Musicals, Pedro Rodríguez, aquesta retallada en quantitat de bandes i nombre de músics compromet seriosament la qualitat”. La aparició de xarangues respon a vàrios motius. Per una banda, aporten

Publicat a El País el 17 de març de 2013. Article “La banda sonora original de la fiesta fallera” publicat el 16-3-2015.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

frescor a nivell popular, però no son apropiades per a actes solemnes. Per un altre costat, redueix el cost de la agrupació al ser menys músics. També s’ha de tindre en compte l’opinió d’Antoni De La Asunción en l’article esmentat en l’apartat de les desfilades. Assenyala com a fenomen actual la falta d’exigència per part de les comissions que minva el nivell musical del carrer: “En les bandes els músics no guanyen diners, el que cobren es destina a pagar el local i el professorat, perquè no hi ha ajudes. Hi ha moltes males formacions perquè els joves de la banda decideixen, sense suficient formació, independitzar-se en xarangues”. A més, existeix una reivindicació per part del col•lectiu bandístic de que no s’atenen les seues propostes des del col•lectiu faller. Interessant també la part de l’article de Mamen Eslava sobre el desencontre institucional: “Les societats musicals porten anys reivindicant el seu paper d’agent cultural dins de la celebració fallera sense obtenir el respatler que

reclamen. Tant és així que, segons recorden des de la FSMCV, en l’expedient que es va presentar perquè les Falles foren declarades Patrimoni de la Humanitat, l’única cosa que es diu és que la música és “una cosa” que acompanya a la festa. “I aquesta és l’única línia i l’única cosa que se cita”, recalquen. El màxim representant de les societats musicals atribueix aquesta escassa sintonia a la deixadesa i a una falta de coordinació amb els representants de la Junta Central Fallera”. Des de que la festa ja és considerada per la UNESCO, Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, l’administració local de València pareix conscient de millorar i preservar la excelència de la festa, també en el que fa a l’apartat de la música. A l’igual que des de fa temps es convoquen subvencions a les comissions per al monument i la il•luminació decorativa de la festa, des de 2016 amplia les ajudes a la contractació d’agrupacions musicals, conforme a les bases aprovades per acords de la Junta de Govern Local amb la finalitat de contribuir al 18

Vore Bibliografia.

manteniment i promoció de la festa i de les indicades activitats culturals i artístiques vinculades a la cultura popular i tradicional valenciana. Son unes subvencions consensuades amb el món faller i que atén la seua diversitat. Resumint les bases tenim: Totes les comissions falleres tindran accés a aquesta línia de subvenció i les quantitats al fet que optaran dependran de diversos criteris, com que l’agrupació musical contractada siga almenys una colla de tabal i dolçaina amb un mínim de quatre integrants. El barem de cada comissió augmentarà si la banda de música està conformada entre deu i catorze integrants i ho farà més encara si la formen quinze músics o més, i també influirà si la contractació és para entre dues i quatre actuacions o per a cinc o més. En total, l’ajuda no podrà superar la quantitat sol•licitada ni el 75 per cent del pressupost de les actuacions. Aquesta iniciativa, pense que serà molt ben rebuda tant pels músics com pel món faller. Ajuda a millorar el problema de les plantilles i la presència de la música en els actes

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

fallers. Cal dir que aquesta ajuda, deuria servir també per a millorar els honoraris de les agrupacions, congelats o a la baixa, desde fa décades, si volem que la festa estiga a l’altura del seu reconeixement internacional. També cal valorar i premiar la qualitat en la tasca dels músics, i aquesta també cal tindre-la en compte. Si el problema de les plantilles, la qualitat i el cost, ja té una possible via de solució, el problema del repertori, esmentat en un altre apartat de l’article, també deuría tindre’l. Frederic Oriola, en el seu article del llibret18 de 2012 de la falla El Mocador, dona vàries propostes per a millorar aquest aspecte: •Encetar una política de diàleg i debat entre agrupacions preocupades per les qüestions musicals. •Que les organitzacions falleres inicien una política de potenciació d’assesors musicals. •Realitzar un inventari i arxiu del corpus musical valencianofaller, on el Centre de Documentació Fallera, podria jugar un paper centralitzador del projecte. 127


LA MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL A LA FESTA DE LES FALLES

ASSAJOS LITERARIS

•Fomentar la recuperació del Patrimoni musical faller, amb la interpretació del corpus musical faller: programació de concerts, festivals i enregistraments; edicio i distribució de partitures; organització de jornades, xarrades i treballs musicològics. Per a finalitzar l’article, cal dir que, malgrat els problemes comentats, s’ha de ser optimistes: pels motius que siga, però també perquè s’ha recuperat l’instrument i hi ha una gran oferta, els dolçainers tornen a estar presents en la festa que ells també iniciaren i per circumstàncies, quasi són desplaçats. La convivència amb la música de banda i xarangues de qualitat, és necessària. Algunes mesures que s’han pres a València capital, haurien de ser exportades a les comarques i aquesta conscienciació per la qualitat i la singularitat de la música en la festa, hauria de ser tinguda en compte pel món faller. Cert que hi ha concursos de pasdobles fallers, les comissions programen cant valencià, s’apropen cada volta més a la música i instruments tradicionals, al 128

folklore, etc. També cal tindre atenció en el manteniment d’actes històrics com la “despertà” i no deixar que desaparega. La festa viu un moment esplendorós i el reconeixement de la UNESCO, té que servir per a millorar i conservar el nostre patrimoni cultural immaterial, en el que està inclòs també, el patrimoni musical. 5.BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES. •AÑON MARCO, VICENTE: Valencia y sus canciones populares. Valencia. V. Añon. 1977. •ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO: La ciudad ritual: la fiesta de las fallas. Barcelona. Anthropos. 1992. •ASINS CARBÓ, MIGUEL: Cancionero popular de la Valencia de los años 20. València. José Huguet. 1987. •ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS: La festa de les falles. Sèrie Minor, 30, Etnografia, València. Consell Valencià de Cultura. 1996. •BARTÓK, BÉLA: Escritos sobre música popular. México. Siglo XXI. 1979. •COSCOLLAR SANTALIESTRA, BLAS: Método de dulzaina

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

aragonesa. Sant Pere de Ribes. Arsis Editorial S.L. 2001. •DIVERSOS AUTORS: Història de las Fallas. València. Periòdic Levante. 1990. •DIVERSOS AUTORS: Llibret de la AC Falla El Mocador. Sagunt. 2012. •ESLAVA, MAMEN: Article: “La banda sonora original de la fiesta fallera”. 20 minutos. (15-03-2015). •FLORES RODRIGO, SUSANA: Música y adolescencia. La música popular actual como herramienta en la educación musical. Edición en línea. Accèssit Premios INJUVE para Tesis doctorales. 2008. •JÁTIVA, JUAN MANUEL: Article “La música de fiesta, en la encrucijada” El País (17-0-2013) •ORIOLA VELLÓ, FREDERIC: En clau de festa: Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià. Col•lecció Clau tradicional 1. Institut Valencià de la Música (IVM). València. 2010. •PITARCH ALFONSO, CARLES: En torno al «Cant valencià d’estil»: Investigaciones y proyectos. Revista Transcultural de Música. SIBE. 1997.

•SULENG, KRISTIN: Article “La Falla de todas las músicas” El País (1403-2014) •Arxiu fotogràfic Germans Llorca, dolçainers de València. •Arxiu fotogràfic Germans Caballer, dolçainers de Sagunt. •Bloc https://tradicionfallera. blogspot.com.es •Bloc http://gogistesvalencians. blogspot.com.es •Vikipèdia. https://ca.wikipedia. org/wiki/Falles •Web www.estudisfallers.org Associació d’Estudis Fallers. •Web www.vivelasfallas.es Pàgina sobre les falles. •Web www.fallas.com Portal de la Junta Central Fallera de València. •Web http://valenciabonita.es Article sobre l’orige del cant de l’estoreta. •Web https://www.lenciclopedia. org Vàries consultes.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

129


ASSAJOS LITERARIS

La impressió en 3D en el mon de les falles Per Paula Maestro García Enginyera en disseny industrial (Product Manager impresión 3D en Grupo Aseuropa). Les falles és tot un món que mou a milers de persones i que representa una tradició, tradició que any rere any busca l’ajuda de noves tecnologies com a element auxiliar a tot el treball que requerix la festa gran josefina. Una de les grans revelacions d’este segle, en el món tecnològic, ha sigut la impressió 3D, anomenada la tercera revolució industrial. La impressió 3D permet solucionar, i de fet està fent-ho, molts problemes en diversos camps de la ciència i la tecnologia. Però esta creació va més enllà, i entra xafant fort en altres àmbits com l’art, la medicina i l’educación... I si entra en el món de les falles? 130

A tots ens vindria a la ment els artistes fallers, eixes maquetes fetes a mà, que gràcies a esta tecnologia s’aconseguirien crear de forma ràpida i senzilla, aconseguint un nivell de realisme amb els ninots originals elevada. La impressió 3D és ja una realitat en molts tallers d’artistes, que es recolzen en esta tecnologia per a aconseguir exactitud en els seus modelatges, cares perfectes, i detalls que manualment serien molt difícils d’aconseguir, amb esta tecnologia aconseguixen expressions perfectes en cares realistes. Exemple d’això, és el projecte realitzat per la nostra empresa, 3DWHOLE, que enguany junt amb l’artista faller Vicente Llácer, s’ha imprés completament en 3D, la maqueta de la falla de secció especial Sueca Literat Azorín, una

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

maqueta de 1.5 d’altura i un detall increïble, que no va deixar a ningú indiferent en la presentació de maquetes de sector especial, no sols per la grandària si no pel nivell de detall aconseguit. Un gran projecte que ha unit enginyeria amb artistes fallers, donant com resultat final una maqueta de gran complexitat però amb un acabat bell, la maqueta acabada en blanc aconseguia transmetre igual que una falla real amb el millor detall i la millor pintura. Però esta tecnologia pot arribar a tots els sectors del món faller, més enllà dels ninots i les falles, hi ha un món d’artesania en què es troben autèntiques obres d’art. Tota fallera que es pree, s’estima el seu guarniment i és un complement, que es tria amb delicadesa i que cada detall del mateix és clau per a marcar

la diferència. Ja hi ha màquines d’impressió 3D que són utilitzades en el sector de la joieria per a aconseguir peces més detallades, i per a fer proves i prototips de peces de forma més ràpida i senzilla, estes mateixes maquines, utilitzades en la creació de la joieria valenciana, donaria una bolcada permetent la personalització i l’estudi detallat de peces, inclús a l’hora de fabricar les peces, atés que la tecnologia d’impresión3D per resina donen l’oportunitat d’utilitzar el prototip per a fabricar un motle, les resines desenrotllades a partir dels suggeriments dels joiers aconseguixen el cremat i la capacitat de fosa més complets . No deixa cendra, perquè els tan famosos orfebres troben en esta tecnologia un aliat a l’hora d’obtindre la joia perfecta. Des de la tradició dels artistes fallers i l’orfebreria, fins a la gran revolució dels merchandaising fallers, personalització de qualsevol element amb escut de la falla, o frases enginyoses falleres, o inclús els tan temuts regalets de les falleres majors, que mai saps si encertares, la impressió 3D té un ampli mercat, Per què no fer una maqueta en 3D?, i prototips de joies, o clauer amb l’escut de la falla, o regalar el ninot de la teua falla a tota la teua comissió? Hi ha una infinitat de possibilitats, si s’unix la impressió 3D i l’amor per esta festa.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

131


ASSAJOS LITERARIS

Quan la setmana gran s’acosta tots traiem el nostre kit de falles, brusa personalitzat, forro polar i parca amb l’escut de la falla, i una infinitat d’accessoris i si són personalitzats amb el nostre nom i l’escut de la falla millor. La personalització es ven i esta tecnologia ens permet portar eixa diferenciació al món 3D, sobrepassant la serigrafia de roba, amb un poc d’imaginació es poden crear objectes usats diàriament exclusius, un exemple d’això la falla Mare de Déu del Cap, que no va dubtar a demanar-nos un pin personalitzat amb la mascota de la falla, i així una infinitat d’exemples que la impressió 3D és una ferramenta molt útil de la personalització i el disseny d’objectes exclusius, i cada vegada queda més latent que pot ser una ferramenta molt interessant en el món faller. La impressió 3D permet l’exactitud i personalització de qualsevol peça, una tecnologia que ha revolucionat moltíssims sectors, que ja es va obrint pas en l’univers tan ampli de 132

LA IMPRESSIÓ 3D EN EL MÓN DE LES FALLES

les falles i que sabent situar-ho com una ajuda a la tradició i l’artesania, sense substituir la bellesa de les peces manuals, i de les mans dels grans artesans pot guanyar molt pes i revolucionar les falles. Les falles i la tecnologia d’impressió 3D, tenen un llarg camí per recórrer, amb un gran futur per davant.

FALLA VICTÒRIA 2018 EN 3D PER FERNI LLOPIS

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

133


ASSAJOS LITERARIS

Els guardians del foc Per José Luis Martí González. La labor d’apagar les falles és tan antiga com els mateixos monuments. En la nostra ciutat s’han complit ja 90 anys de la primera Plantà, allà per l’any 1927 en la “Plaza de los Coches” i, des de abans fins ara, els bombers i, actualment amb el suport de Protecció Civil i de membres de diverses comissions falleres, han sigut els guardians que la Nit de la Cremà es desenrotllara amb totes les garanties. Quedem un matí de dissabte per a xarrar amb José Ramón Caballero, actual Cap del Parc de Bombers de Sagunt, dependent del Consorci Provincial, Eduardo Alcaina, bomber i membre de la nostra comissió, Ximo Martínez, Cap de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil Sagunt, i faller de moltíssims anys, i amb un 134

altre membre de Protecció Civil, i President de la comissió de Baladre, Juan José Cano “Canito”. José Ramón Caballero, recorda quan l’any 1982 el llavors parc municipal va passar a dependre de l’ens provincial dirigit llavors per D. Miguel Tatay. En el record de molts queden les Nits de la Cremà quan es perdia més aigua per les mànegues connectades als vells camions “Pegaso” que la que arribava a sufocar les flames dels monuments. Durant tots estos anys, sabent que sempre faltaran unes o altres coses, la història ha canviat i avançat moltíssim en formació, millora de mitjans i amb un element que mai va a veure’s minvat que és la qualitat humana i professional que posen en la seua labor estos grans professionals.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Durant els últims deu anys s’ha evolucionat encara més amb l’organització de cursos en el Parc per a membres de Protecció Civil i per a fallers de comissions que, des del Parc, s’entén que poden apagar ells mateixos els calius de la Cremà. Ha evolucionat molt la metodologia i el nombre de falles assignat a cada equip que han passat d’apagar 6 falles per grup a 3. Cal tindre en compte que per a la Nit de la Cremà es mobilitzen un total de 5 equips de treball més la brigada de Protecció Civil que s’encarrega de controlar 3 falles. La confecció de fitxes de control de riscos, les revisions dels hidrants perquè tot estiga preparat i la contínua formació han servit també perquè la nit en què els somnis comencen novament a volar

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

135


ELS GUARDIANS DEL FOC

ASSAJOS LITERARIS

tot haja acabat entorn de les 2.30 - 3 de la matinada. Arrere queden eixes eternes esperes fins a les 5 o 6 de la matinada com passava fa uns pocs anys.

Ximo ho recorda, quan li ve a la memòria l’any 1998 any en què Protecció Civil va començar a col•laborar en els dispositius de la Cremà, sent la seua primera experiència, precisament, en la Falla Baladre, i, des de llavors, fins ara han anat formant-se amb la total col•laboració i experiència que li aporten els bombers amb què sempre han compartit una especial relació donada la quantitat de servicis en què coincidixen. Durant la nostra conversació els ve la memòria nits “difíciles” com la de les falles de 2007 amb un temporal d’aire que va posar en un compromís la Cremà de molts monuments, sent suspesa en alguns municipis. 136

Igual que recorden a aquells companys que ja no es troben entre nosaltres i amb els que van compartir moltes i bona nit de la Cremà. També parlem de la irrupció de nous materials en els monuments fallers, com el suro blanc, que ha vingut a “revolucionar” el tallat de figures i el que suposa en la combustió del monument al passar del paper i el verrim a un material derivat del petroli de fàcil flama. Això ha suposat en els últims anys una adaptació del treball dels efectius que participen en els operatius atés que la combustió és molt més ràpida i amb un inici de major intensitat que saben controlar perfectament amb les cortines d’aigua que es generen per a protegir l’entorn del monument. Com ens explicaven, si el que es volguera és apagar la falla de seguida es pot fer en un termini FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

curtíssim de temps, però la labor que desenrotllen els efectius que es desplacen a cada falla és permetre que, amb tota la seguretat, el monument puga agarrar de forma controlada. Tot açò es desenrotlla amb tota la professionalitat que ha portat als nostres bombers ser considerats dels millors en tots els parcs de la Comunitat Valenciana i als Voluntaris de Protecció Civil de la ciutat com un model d’equip que busquen el millorar contínuament la seua formació.

nostra millor qualitat de vida. Enguany comencem amb estos dos cossos amb la intenció de seguir el pròxim exercici amb altres que també desenrotllen una labor innegable i digna d’aplaudiment per part de tot el món. El treballar pel benestar dels altres. Des de l’Associació Cultural Falla La Victòria donar-vos, al Cos de Bombers de la ciutat i l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil, les GRÀCIES per la vostra labor.

Des d’estes línies pretenem reconéixer la labor que realitzen estos dos col•lectius. U, el de bombers, que treballen per a protegir-nos en tota situació i lloc, i en particular en el cas de la Cremà, com en una mascletá o un castell de focs artificials, i un altre el de Protecció Civil que, des del voluntariat, desenrotllen la seua labor de forma altruista per a la FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

137


ASSAJOS LITERARIS

138

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

ELS GUARDIANS DEL FOC

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

139


ASSAJOS LITERARIS

50Anys de Victoria

CAPITOL I -ON ESTAN ELS PEPES

On estan els Pepes? Lorena Andrés i Soto Doctora en Psicología per la Universitat de València -Benvolguda anem-nos!!!. És moment de marxar- li va inquirir ell-. -Ara no puc, he de donar l’últim retoc, he de fer l’última prova, les últimes mesures. A cas no t’adones que el temps constreny? - li va contestar ell amb mirada indulgent. (…) Va ser un Novembre, potser un Octubre … quan aquell sol que amb tanta força brillava en la plaça de la Victòria, va deixar de brillar. Era moment d’anar-se. Igual que el foc acaba per desfer i deixar reduïdes a cendres l’esforç de tot un any, de la mateixa forma i manera, va quedar reduïda l’anima aquell octubre, aquell novembre. 140

-Abans d’anar-me, he de fer una cosa -Ara? -li va contestar ell. -Sí ara- li va respondre ella. La veu s’escoltava, semblava un murmurar al vent; però ell enamorat com estava li va acariciar la galta, la va besar a la front i li va concedir els primers dies d’octubre, els primers dies de novembre. Kathy

Miguel Angel

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

Lorena

En aquells dies, en els quals el barri es va oblidar de sonriure ella s’afaenaba en les seues tasques, mentres ell la mirava curiós, l’home va silenciar per a no molestar-la en els seus quefers: amb les seues teles, amb els llaços de seda, envoltada de fils i agulles, i ell en silenci la mirava mentre deixava volar la seua ment i la seua anima. Va tancar els ulls i va começar a somniar, va começar a viure (…) Benvolguda falla, una falla que va nàixer i va créixer a l’ombra de l’arboelda de la seua plaça, que va ser canviant de lloc, de casal, una falla que alberga després de 45 anys d’història, una història i una vida que transcendeix al temps, a l’espai però no a als plecs del cor, doncs és ací on habita la vida, el record i la memòria.

-Encara dormint? -Només t’estic esperant, estic despert, estic recordant! Quan acabes ens marxarem, de bo de bo. Estic plasmant records, només és açò. Ella ho va mirar amb incertesa, ell amb la mà tremolosa, va netejar la llàgrima que amb prou valentia s’atrevia a caure dels seus ulls.

-Quins records? -Els nostres, els nostres –constestá ell. Va seguir pensant aquell home que les coses potser tampoc han canviat tant des d’aquell 1972, en el qual Remedios Miguel del Valle i Mari Carmen Quevedo López, varen ser per primera vegada les màximes represantetes de la Victòria

Podria parlar de “Diabluras” va ser un temps de… aixina és de “diablures” en 1972 “el Cartell d aquest morral de NEGRES NO, NEGRES SÍ: com un fervent paladí, és un crit intencional. Ho trova tant natural que no importa anella: en només que seguisca bella, mira be la integració; ja que la millor raó és el ser bona femella.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

141


50 ANYS DE VICTORIA - CAPITOL I - ON ESTAN ELS PEPES

ASSAJOS LITERARIS

-Sembla que estigues somniant- li va dir ella amb dolçor -Somie, perquè només en els somnis es viu eternament- va contestar ell mentres li somreia-. En el nostre segon any de vida fallera, no podem silenciar el suport unànime de les falleres del passat exercici, bolcades a la sola fi d’ajudar amb el seu esforç al pagament dels deutes contrets. A elles va en primer lloc nostra salutación, donant-los les gràcies més efusivas. Enguany no vam poder fer el que estava en la nostra ment, a fi de fer front als imponderables, i hem eixit al pas de la millor manera possible, ja que vam haver de fer honor als compromisos contrets. Salvats aquests, esperem en anys esdevenidors fer una falla com el nostre populosos Barri mereix -Com el nostre populosos barri mereix,efectivament- es va dir així mateix- les coses no han canviat massa; sempre aquesta falla va fer un gran esforç per mantindre en peu. Les seues falleres 142

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

els seus fallers, el seu barri sempre va donar el millor de si mateix per a poder plantar cada 15 de març, bé en la cantonada del carrer Alicante bé en l’Avinguda, ja fora amb un casal prefabricat, ja fora en un garatge o en solar, aquesta falla sempre va lluitar per mantenir-se viva. Va caure de sobte la fulla del calendari, com cauen les fulles seques en arribar la tardor, com cau la pluja en la terra, la nodreix i l’alimenta. (…) “Ni fú ni fá” va ser el lema de la falla de 1974 “pressupost familiar cada vegada major, no dóna per fantasear; el voler estalviar és motiu d’amargor. Estrènyer el cinturí Veu amb el moment de moda com si fos inflamació. Quelcom tindrà d’infecció de la manera que roda!.Però en 1976 “hippi, un meninfot que demés, es riu de tot” mes cuidant la prosa i poesía va escriure a les fallers majors Rafael Preséncia: “No crec posible mirar i no patir com no sentir endins un tros d’espina; al no poder lloar a la fadrina com u voldria al fi de resplandir. Però si falta potser la lluentor i la frase no

surt com melodía per valenciana tens provat candor” -Que la família de la falla de la Victòria sempre va mostrar que en les nostres festes ha de prevaldre la sàtira, la critica i l’homenatge a la fallera, no és per a ningú cosa aliena, -pensava aquell home d’ulls color ametles, mentres amb un sospir escruixidor recordava les nits de revetla, les reunions de casal i pregava una mica més de temps a la Xeperdutea -Ja estic acabant- li va dir ella- ho va traure dels seus volers- Ara em resten les ultimes proves. Estàs bé? Sembles emocionat? -Estic bé, només estaba recordant Ella va eixir caminant pel passadís apressada, ell continuava assegut en el seu despatx, abstret, reflexionant , recordant i somiant aquesta vegada amb la dècada dels 80, amb aquella falla d’Angel Azpeita, amb aquells anys de foscor cultural , aquells anys en els quals no es va poder plantar falla,

aquell, en el saluta de l’any 79 en el que Mariola Pérez Cayuela i Mari Celi López Lazaro varen representar als fallers de la Falla Avd. La Victoria, i va ser en eixe saluta la primera vegada que es va demanar disculpes per no poder mostrar que les falles són cultura. Anys 80, dels quals havien coses a oblidar, i records obligats a romandre vius, eterns i inamovibles. Els conflictes socials, la incertesa i. canvis polítics, però la família de la falla de la Victòria seguia en peu, amb mil anècdotes que silenciar, les veus de les quals fan vibrar l’esperit d’aquells que van tenir l’oportunitat, l’alegria i el do poder viure-les. Aquelles paelles en el casal, aquella plaça de bous improvisada, aquella falla “Els Pepes”. On estan els Pepes?. On van marxar?. Potser mai es van anar, o potser es van anar sense acomiadar-se, doncs com diuen ... “Aquell que es marxa sense acomiadar-se, mai es marxa...” Potser després de tot “Els Pepes”varen ser i són aquelles velles glòries que aconsegueixen estarrufar la pell de l’ànima quan sona una traca, ja siga a

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

143


ASSAJOS LITERARIS

l’octubre o al novembre, perquè para ells, els 365 dies de l’any eren falles. -Et vas dormir!- Li va dir ella a l’oida -Et pensava- Li va contestar ell amb la mirada. -Tantes presses tènies i ara dorms ? -No puc dormir mentres tu i el teu art em desvetleu. -Fem abans una cosa- li va proposar a ella- marxem a passejar pel Barri, asseguem-nos en els bancs de plaça, o millor- deixa que sone una vegada mes el cant de l’estoreta, anem a per un grapat de murta, fem una vegada més el dia 18 en El Barri l’ofrena, anem a sentir l’olor la pólvora, anem...

50 ANYS DE VICTORIA - CAPITOL I - ON ESTAN ELS PEPES

-Quines mires ara? L’home d’aquesta història, que seguia en silenci sepulcral, només podia veure al lluny, en la seua avinguda com la falla de la seua vida li honraria per sempre i fins al final. I axí “Anem seguint al final de lo que conta la falla, apunt de que la contalla seguix-ca son curs normal. Volguera quedar com cal, i si he trobat la ventalla per mig del floc de la palla del vers d’aquest LLibret; volaré com angelet molt ditjós per la troballa.”

Ella li va interrompre i va començar a somriure, mentre li va preguntar amb veu crèdula -Et vas escoltar àngel meu? Però l’àngel encara que va escoltar, no va oferir resposta, va mirar el rellotge , va eixir cap al menjador i va mirar per aquella finestra... 144

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

145


ASSAJOS LITERARIS

146

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

50 ANYS DE VICTORIA - CAPITOL I - ON ESTAN ELS PEPES

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

147


ALBUM FOTOGRÀFIC FALLER EXERCICI 2017-2018

148

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

149


150

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

151


152

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

153


154

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

155


156

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

157


158

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

159


160

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

161


162

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

163


164

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

165


166

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

167


168

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

169


170

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

171


172

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

173


174

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

175


176

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

177


178

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

179


PRIMER PREMI CONCURS DE PAELLES

180

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

181


182

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

183


184

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

185


186

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

187


RECORDS FOTOGRÀFICS FALLES 2017


Records fotogràfics FALLES 2017

BATEIG DE LA FALLA

PLAYBACKS

190

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

191


Records fotogràfics FALLES 2017

CAVALCADA

NIT D´ALBAES

192

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

193


Records fotogràfics FALLES 2017

194

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

195


Records fotogràfics FALLES 2017

196

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

197


Records fotogràfics FALLES 2017

L´ENTRÀ DE LA MURTA 198

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

199


Records fotogràfics FALLES 2017

PREMIS LLIBRETS

ORNAMENTACIÓ CARRER

200

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

201


Records fotogràfics FALLES 2017

202

PLANTÀ

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

203


Records fotogràfics FALLES 2017

204

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

205


Records fotogràfics FALLES 2017

206

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

207


Records fotogràfics FALLES 2017

208

VISITA FAURA I GILET

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

209


Records fotogràfics FALLES 2017

210

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

211


Records fotogràfics FALLES 2017

212

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

213


Records fotogràfics FALLES 2017

214

PREMIS - VISITA A SAGUNT

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

215


Records fotogràfics FALLES 2017

216

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

217


Records fotogràfics FALLES 2017

218

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

219


Records fotogràfics FALLES 2017

220

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

221


Records fotogràfics FALLES 2017

VISITA PORT

222

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

223


Records fotogràfics FALLES 2017

NITS DE FALLES

224

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

225


Records fotogràfics FALLES 2017

226

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

227


Records fotogràfics FALLES 2017

228

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

229


Records fotogràfics FALLES 2017

230

OFRENA

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

231


CREMÁ

Records fotogràfics FALLES 2017

232

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

233


Records fotogràfics FALLES 2017

234

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

235


IN FRAGANTI

Records fotogràfics FALLES 2017

236

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

237


Records fotogràfics FALLES 2017

238

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

239


Records fotogràfics FALLES 2017

240

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

241


PASSATEMPS


PASSATEMPS

PASSATEMPS

244

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

245


PROGRAMA DE FESTES

246

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

247


PROGRAMA DE FESTES 2018

ANY

ANY

2017

2018 DIVENDRES, 23 DE FEBRER

DISSABTE, 2 DE SETEMBRE

DIUMENGE. 29 D´OCTUBRE

DIMECRES, 3 DE GENER

DIVENDRES, 15 DE SETEMBRE

DILLUNS, 20 DE NOVEMBRE

DIVENDRES, 5 DE GENER

A les 20.00 h. Inauguració de l´exposició de fotografies a la floristería Sayas. A continuación, Nit d´Albaes del Sector I amb falles del Port de Sagunt.

DIVENDRES, 2 DE FEBRER

Per la vesprada, cavalcada de L´Humor Faller a Sagunt.

Proclamació de les falleres majors de nostra falla, Paula Marrón Pérez i Cristina Álvarez Pérez. Proclamació de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt, Maria del Mar Gimeno i Andrea Escribá.

DISSABTE, 16 DE SETEMBRE

Exaltació de les falleres majors de Federació al Teatre Romá de Sagunt.

DISSABTE, 23 DE SETEMBRE

Concurs de paelles de Federació Junta Fallera de Sagunt a Gilet, organitzado per la A.C. Falla de Gilet.

30 DE SETEMBRE i 1 D´OCTUBRE

Organitzat per FJFS, concurs i certamen, respectivament, de Playbacks major i infantil.

DEL 3 AL 9 D´OCTUBRE

Setmana cultural de l´AC Falla La Victoria, amb una exposició al casal en torn als ninots i falles d´anys passats amb la presencia dels nostres artistas fallers, Ferni Llopis i Xavier Gámez.

IV Trobada Fallera a Faura amb jocs infantils i posterior olla per a dinar. Oferit per l´A.C. Falla Vila de Faura. Donació de sang en col•laboració amb el Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana.

DIUMENGE. 26 DE NOVEMBRE

Visita als betlems per part dels Reis Mags als casals fallers acompanyats pels representants de la FJFS. Cavalcada de Reis Mags, amb la participación de les falles de la comarca. Nit d´Albades del Sector III, amb falles de Sagunt.

DIMECRES, 7 DE FEBRER

DISSABTE, 24 DE FEBRER

DIUMENGE, 25 DE FEBRER

19.30 hrs. Presentació del nostre llibret al Centre Civic del Port de Sagunt.

A la vesprada, entrega dels premis culturals i esportius de FJFS a la Casa de Cultura de Port de Sagunt.

Visita als tallers dels artistas fallers.

Nit d´Albades del Sector II, amb falles de Port de Sagunt, entre eles la nostra falla. L’horari es comunicarà en el tauler i mitjans digitals. També es repartiran les recompenses als membres de la nostra comissió.

Pel matí, “Entrà de la Murta”. Per la vesprada, cavalcada de L´Humor Faller al Port de Sagunt. El sentit d’enguany serà direcció a Sagunt, partint de l’avinguda Mediterrani fins a la avinguda Hispanitat.

Fotos oficials per a llibre de FJFS.

Sopar de germanor en el saló “Huerto de Santa María” de el Puig.

Presentació d’esbossos dels monuments fallers de secció especial de FJFS.

DIUMENGE, 3 DE DESEMBRE

Presentació i entrega “I Volum Pasdobles Fallers” de FJFS

DIMECRES, 6 DE DESEMBRE

DIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DIMECRES, 20 DE DESEMBRE

Presentació del Cartell “Falles 2018” de FJFS. Premis de postals nadalenques i fotografía al Centre Civic de Port de Sagunt.

DISSABTE. 21 D´OCTUBRE

A les 15 hrs. A la Casa de la Cultura, presentación de les nostres falleres majors i la seua Cort d´Honor. En acabar, sopar al Salon “Santa Eulalia”. 248

PROGRAMA DE FESTES 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

DIVENDRES, 9 DE FEBRER

DISSABTE, 10 DE FEBRER

DIVENDRES, 16 DE FEBRER

Nit d´Albades del Sector IV, amb falles de Sagunt, Gilet i Faura.

DISSABTE, 17 DE FEBRER

Crida a càrrec de la Fallera Major de la comarca als jardins de L´Antic Sanatori, Centre Civic de Port de Sagunt.

DIUMENGE, 18 DE FEBRER

En l’Auditori Joaquín Rodrigo de Sagunt, organitzat per FJFS en col•laboració amb la Societat Musical Lira Saguntina, estrena dels Pasdobles Fallers en honor a les FFMM de Federació 2018.

DISSABTE, 3 DE MARÇ

DIUMENGE, 4 DE MARÇ

Pel matí, bateig dels mouments als tallers dels artistas fallers.

DISSABTE, 10 DE MARÇ Pel matí, recollida de la falla.

DIUMENGE 11 des.de les 11 del matí:

En el recinte faller; Exhibició de tractaments especials per a automòbils a càrrec de l’empresa RALARSA, les instal·lacions del qual estan en el barri de la falla.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

249


PROGRAMA DE FESTES 2018

SETMANA

FALLERA DIMECRES, 14 DE MARÇ

DIUMENGE, 18 DE MARÇ DIA DEL XIQUET i DEL SOCI

Plantà oficial de les falles.

DIJOUS, 15 DE MARÇ

·A les 9 h. Despertà ·A partir de les 9h. Visita dels jurats als monuments. ·A les 15 h. Concentració a la carpa per a visitar Faura i Gilet. ·A les 23 h. Disco-Móbil amb DJ Lagarto.

DIVENDRES, 16 DE MARÇ

·A les 9 h. Despertà. ·A les 15 h. Concentració a la carpa per a visitar les falles de Sagunt i el lliurament de premis. ·A les 23 h. Ball amb la orquesta CALLE MAYOR.

DISSABTE, 17 DE MARÇ 250

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

·A les 9 h. Despertà. ·A les 15 h. Concentració a la carpa per a visitar les falles de Port de Sagunt. ·A les 23 h. Ball amb la orquesta COVER.

·A les 9 h. Despertà. ·De 10h a 14h. Dia del Xiquet amb jocs diversos. ·A les 17 h. Continuen les activitats infantils. ·A les 23 h. Ball amb la orquesta MAGIA NEGRA. ·A les 00 h. NIT DEL FOC de LA VICTORIA. Castell de focs artificials.

DILLUNS, 19 DE MARÇ

·A les 10 h. Concentració a la carpa per acudir al Centre Civic on s´iniciarà la cercavila. ·A les 11 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats. Enguany la nostra comissió és la primera a ofrenar. ·A les 14h. Tradicional mascletà. ·A les 22h. Cremà de la Falla Infantil. ·A partir de les 00h. Segons l’horari establit, una vegada arriben els bombers, es dispararà el castell de focs artificials i, a continuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.

*La comissió es reserva el dret de modificar el programa.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

251


COLABORADORS

252

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

253


254

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

255


256

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

257


258

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

259


260

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

261


262

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

263


264

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

265


266

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

267


268

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

269


270

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

271


272

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

273


274

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

275


276

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

277


278

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

279


280

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

281


282

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

283


SOPA DE LLETRES

SOLUCIÓ PASSATEMPS

PARAULES ENCREUATS

L’A.C. Falla La Victòria agraïx l’esforç que les famílies falleres fan durant tot l’exercici, així com als Socis i Col·laboradors que amb el seu suport ens permeten continuar treballant per a disfrutar de la millor Festa del Món, LES FALLES.

284

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

285


HIMNE FALLER VICTORIÀ

286

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

287


HIMNE FALLER VICTORIÀ

És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions.

El nostre foc el dolent, purifica omplint es carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor.

És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix láhir i el demà, la flama encesa que sempre perdura.

Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots el humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians.

És, l’ensenya de la nostra barriada, La música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insignia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l’ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria. La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s’acosta a la terra, avivant sempre els nostres valors.

288

Demanant-li ajuda a la festa per mantenir les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il-lusions. Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, treballem per la festa de nit i de día fent a la Victòria la nostra trobada.

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018

289


MANXETA EDITA: ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA LA VICTORIA. COORDINACIÓ: José Luis Martí, Guada Navarro, Teresa Fernández, Víctor Coba, Julio Lahuerta, Manolo García. COL-LABORACIONS LITERARIES: Félix Crespo, Juan Arturo Devis, Paula Maestro, Manolo García, Soto-Alegría, Lorena Andrés, Eduard Caballer. PORTADA i ILUSTRACIONS: Antonio Cosín Mares. FOTOGRAFIES: Anabel Rodríguez, Manolo García, Paco Bono, Kivi Osma, Alegría-Soto, Emelina García, Esther Leal, Eugenia y Pili, Isabel García, Isabel Martín, Miguel Ángel Núñez, Cristina de Haro, Yolanda García, Vicente Cuenca Alejandra Vaquero. Per a reproduir qualsevol foto que aparega en el llibre s’haurà de demanar autorització a la mateixa perquè trasllade la dita petició a la persona que l’haja fet. CORRECCIÓ DEL TEXT: Associació Cultural Falla La Victòria. JUSTIFICACIÓ DE TIRADA: 600 exemplars. DIPÓSIT LEGAL: V-265-2012. COL.LABOREN:

AJUNTAMENT DE SAGUNT

FALLES DE SAGUNT, FESTA D´INTERÉS TRUSTÍC NACIONAL | FALLES, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT L’Associació Cultural Falla la Victória no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col-laboradors. El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis Mocador i Emili Llueca d´assaig sobre falles i cultura popular Valenciana en un llibret de falla , què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info). Aquesta publicació pot descarregar-se de la nostra pàgina web, a l’adreça www.fallalavictoria.com/descarregues i també al teu telèfon mòbil amb els codis QR que distribuirem pels carrers i a peu de monument. 290

FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2018


LLIBRET AC FALLA LA VICTORIA 2018  

Libro de la AC Falla La Victoria para el ejercicio fallero 2017-2018

LLIBRET AC FALLA LA VICTORIA 2018  

Libro de la AC Falla La Victoria para el ejercicio fallero 2017-2018

Advertisement