LLIBRET A.C. FALLA LA BEGA 2025

Na Bega El set

Crèdits

Edita

A.C. FALLA LA BEGA

Coordinació

Carmina Gascó i Castelló

Equip de redacció

Noemí Pérez i Cerdà, Sara Peris i Campillo, Javier Nacher i Ortiz

Portada

Sara Peris i Campillo

Agraïments:

L'A.C Falla la Bega agraeix la col·laboració de les persones i entitats que han fet possible la realització d'aquest llibret. Tanmateix, no és responsable dels articles d'opinió o critiques que apareix a l'interior.

Col·laboradors

Joan Castelló, Immaculada Cerdà, Rosa Morató , Marina Civera , Kike Castelló, Paco Fernández, Andrea Garcia, Sela Escrivà, Ofo Simón, Paula Bielsa

Participació en concursos

Maquetació i impressió Yogur de Fresa

Tirada

300 exemplars

Depòsit Legal

V-201-2012

Edició Digital

Publicitat

Antonio Manuel Hernández, Javier Mañas, Juanvi Alberola, Mari Àngels Martínez, Jesús Sanleón, Vicent Corachán, Kike Castelló

⇥ "Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres"

⇥ “Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres i que opta al premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca”

⇥ "El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià de l'any 2025"

⇥ "El present llibret ha participat en el XXIX Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l'Ajuntament de Cullera"

⇥ "El present llibret ha participat en el XXIX Concurs de portades de Llibrets Fallers 2025"

⇥ "Aquest llibret participa en el XIV Concurs d'Articles de Llibret de la JLFC (p.68)"

⇥ "Aquest llibret participa en el VII Premi Cullerot de JLFC al Millor Poema Satíric d'un llibret de Falla (p.82)”

⇥ “Aquest llibret participa en el PREMI PUNT VOLAT”.

FALLA LA BEGA

Na Bega Falles 2025

Pròleg

Carmina Gascó i Castelló

Explicació de la Portada

Sara Peris i Campillo

Salutació del President

Javier Nacher i Ortiz

Junta Directiva

Major Salutació Fallera Major

Mireia Soldevila i Adam Falla Gran

Na Bega pel Nil Recompenses

Salutació Fallera

Major Infantil

Elsa Castelló i Pérez

Falla Infantil

Imagineu-ho

Junta Directiva Infantil Recompenses Infantils

Fulles de Llorer i Brillants Salutació President

Infantil

Carlos Gallent i Martínez

Salutació Presidents d’Honor Programa de Festes

Dones Col·laboradores

PART LITERÀRIA

Cleopatra i la Fallera

Major de València

Marina Civera i Moreno

Essència fallera

Carmina Gascó i Castelló

Viurem eternament

Kike Castelló i Piris

Set maneres de morir

Noemí Pérez i Cerdà

Aquest article participa en el XIV Concurs d'Articles de Llibret de la JLFC

Equilibri

Carmina Gascó i Castelló

Il·lustració Tutankamon

Sela Escrivài i Martínez

El regne

Inmaculada Cerdà i Sanchís

La Década Prodigiosa

Javier Nacher i Ortiz

Aquesta poesia participa en el VII Premi Cullerot de JLFC al millor

Poema Satíric d'un llibret de falla

La llavor germina

Carmina Gascó i Castelló

El 7 misteriós

Francisco Fernández i Ruiz

Amulets

Carmina Gascó i Castelló

Els set pecats de les Falles

Joan Castelló i Lli

El preu de ser directiu, ningú te’l diu!

Un exdirectiu cremat De l'antic Egipte a la indumentària valenciana

Paula Bielsa i Casanova

Les tres regines de la Bega

Carmina Gascó i Castelló

La caiguda i decadència de l'antic Egipte i l'intent de preservar la llengua valenciana

Rosa Morató i Bixquert Sainet: La millor SETmana de l'any?

Carmina Gascó i Castelló Tornaré

Javier Nacher i Ortiz Guanyadors dels SET concursos del Creuer Cultural Cloenda

Pròleg

Carmina

Gascó i Castelló

Aprenent de fallera

La civilització egípcia ens va deixar un gran llegat a través dels seus monuments, creences, avanços... però també ho va fer amb una gran empremta en la història de la humanitat.

cremar, renàixer i tornar a començar, però és un llarg camí d’esforç, dedicació, treball i tradició que al mateix temps ha d’anar adaptant-se a les noves èpoques sense perdre l’essència.

LEMA: EL 7

Per als antics egipcis, la vida eternarepresentada amb el símbol 7- era un concepte fonamental, l'embalsamament del cos i la seua momificació era la seua forma per demostrar que l'essència de l'ésser humà perdurava eternament.

En contraposició trobem les falles, patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Una festa en què se celebra la vida en la seua màxima expressió, però des del primer instant amb data de caducitat. Monuments creats per ser consumits pel foc fins a convertir-se en cendres.

Són realment les falles efímeres?

La cultura valenciana si bé és duradora, no ho serà tant com l'essència de l'antic Egipte. TOT EL QUE ÉS HUMÀ ÉS PERIDOR; a pesar que els monuments desapareixen entre les flames l'impacte en la vida, la històriai la memòria dels valencians, no ho serà en la mateixa mesura.

La nostra festa és fusió d'art i cultura -transmesa de generació en generaciósímbol de la nostra identitat: crear,

En les falles tot gira al voltant del monument, sense aquest no seríem falla, però som sols això? Sols un monument que cremem?

Les falles dansen entre el que és efímer i el que és etern.

A les nostres mans està mantindre viva la cultura i els costums dels nostres avantpassats; com la continuïtat de l'ús de la nostra llengua: també és una decisió nostra.

Som un col·lectiu amb gran capacitat de treball -artesania, art, música, pólvora, sàtira, cultura, literatura…- i símbol de resiliència, per molt que el material desaparega entre les flames, l'esperit de la nostra festa i tradició és durador, tant com nosaltres decidirem, i no sols com a fallers, sinó també com a valencians.

Al llarg d'aquest llibret navegarem per les aigües del paral·lelisme de les dues cultures.

Ens acompanyeu?

Na Bega

Explicació de la portada

Aquesta portada simbolitza la connexió entre les Falles i el món egipci a través de símbols universals com el foc, la nit i el número set, que juga un paper molt important en el desenvolupament del llibret.

El foc, element central a les Falles, representa la renovació i la purificació, una idea que també estava present en els ritus religiosos de l’antic Egipte, on el foc simbolitzava la transformació i l’energia divina. A la portada, el foc envolta un triangle, forma associada a les piràmides egípcies i al sol: font de vida i poder.

La nit, amb la lluna i les estrelles, destaca l’aspecte ritual i màgic de les Falles, que, com les cerimònies egípcies, celebren el cicle entre la llum i la foscor, entre la vida i la mort.

Per altra banda, el número set és clau tant a l’antic Egipte com a les Falles.

Per als egipcis, el set era símbol de perfecció i ordre còsmic, mentre que a les Falles, al·ludeix als set dies que dura la festa o a una referència mística que connecta tradicions ancestrals amb la cultura actual.

Pel que fa al títol, NA BEGA, és el lema del monument faller de la A.C. Falla La Bega 2025; és un joc de paraules amb el nom de la nostra falla i el verb Navegar: una metàfora que uneix les nostres Falles amb l’antiga tradició egípcia. Igual que els antics faraons es guiaven pel sol i el foc, nosaltres celebrem el cicle vital a través de la nostra festa.

Per acabar, als dos màrgens laterals de la portada trobem unes torxes, subjectades per uns símbols representatius, els quals descobrirem el seu significat adaptant-nos en el llibret.

En conjunt, la portada estableix un paral·lelisme entre dues cultures que celebren la vida, la natura i els cicles universals a través de símbols atemporals.

Sara Peris i Campillo

Javier Nacher i Ortiz

Salutació del President

Què important és la Cultura dins d’una falla. Ens permet, per exemple, editar un llibret des d’on els màxims representants podem fer aplegar les nostres paraules a tots aquells que tenen el plaer de llegir-lo.

Per a mi és un autèntic privilegi tornar a fer-ho com a president de la falla de la meua vida, de la comissió que m’ha vist créixer i a la que puc amb orgull encapçalar. Desitge que torne a ser un exercici inoblidable, en aquesta ocasió amb Mireia, Elsa i Carlos com a companys de viatge. De segur que serà el millor any de les seues vides falleres i poder gaudir-lo junt amb tots ells serà un honor.

Aprofitant que la temàtica del nostre llibret és l’egípcia, vull fer menció del número set, eixe que fou tan important en la cultura faraònica. Set són els dies que té la setmana, també la fallera. No obstant això, és necessari recordar que la nostra festa ocupa els 365 dies de l’any. Encara que la traca final aplega quan tenim el barracó instal·lat enfront del casal, la nostra seu està sempre oberta de bat a bat per a gaudir, al costat de la família de La Bega, la màgia de les falles.

Sobretot aquells/es més joves, no heu de perdre l’oportunitat de formar part de la història del barco, sumar-li pàgines al llibre de batalletes que els més veterans contem a les noves generacions amb tant d’entusiasme. Agraïm eixos moments tan volguts en els que, com bé ens agrada dir, estem fent falla.

Per finalitzar, m’han dit que vos diga, que en La Bega no es plora, perquè el premi que li han donat, a La Bega li ha agradat.

Si no ens tornem a llegir, ha estat un plaer.

Visca les falles, i en especial, sempre La Bega! Sempre avant!

NA BEGA en ÀUDIO

Assessors

Junta Directiva Major

Falla La Bega

PRESIDENT

Javier Nácher i Ortiz

Manolo Hernández i Colubi

Óscar Pellicer i Alonso

Delegat de JLFC

Jose Vicente Campello i Nácher

Membres de JLFC

Enrique Renart i López

Rafa Salom i Mengual

Jurat D’incidències JLFC

Enrique Miguel i Oltra

⇥ ÀREA DE SECRETARIA

Secretària

Noelia Martínez i Criado

Vicesecretària

Andrea Cerveró i Narbona

Ajudant de secretaria

María Sapiña i Ruano

⇥ ÀREA ECONÒMICA

Responsable

Indira Vallet i Vallet

Tresorera

María Narbona i Romero

Comptador

Vicent Garrido i Andreu

Facturació

Inma Aragó i Navarrete

⇥ ÀREA DE CULTURA

Responsable

Carmina Gascó i Castelló

Promoció a l’ús del valencià

Javier Nacher i Ortiz

Sara Peris i Campillo

Carmina Gascó i Castelló

Marta Armengot i Calatayud

Responsable de teatre

María Sapiña i Ruano

Delegat de sainet

Samuel Gay i Lledó

Grup artístic

Iván Segura i Pérez

Kike Castelló i Piris

Olga Bohigues i Mora

Sofía Mora i Estarlich

Rosa Ruano i Castelló

Carolina García i Colom

Ximo Aravit i Gea

Marina Fuertes i Chofre

Salvador Mañas i Naya

Clara Oliver i Nicolau

Tamara Gómez i García

Mar Camañes i Llopis

Cecília Bertomeu i Costa

Ester Blasco i Gregori

Anaïs Muñoz i Núñez

Carla Ferrer i Renart

César Garrido i Colom Llibret

Noemí Pérez i Cerdà

Sara Peris i Campillo

Carmina Gascó i Castelló

Javier Nacher i Ortiz

VICEPRESIDENT 1r

Antonio Manuel Hernández i Grau

Delegació de marxandatge

Responsable

Alba Chambó i Aragó

Equip de treball

Javier Mañas i Naya

Pau Manuel i Garrigós

Carla Alvariño i Cerveró

Delegació de xarxes socials

Responsable

Empar Vallet i Vallet

Equip de treball

Andrea Cerveró i Narbona

Marta Marí i Aragó

Poliana Escrivá i Villagrasa

Paula Martínez i Albero

Alba Chambó i Aragó

Mireia Soldevila i Adam

Delegació d’activitats gastronòmiques

Responsable

Rocío Aragó i Navarrete

Equip de treball

Cristina Castillo i Colubi

Ester Pérez i Pons

Laura Soriano i Fernández

Mireia Soldevila i Adam

Nuria Matilla i Pons

Óscar Bravo i Andreu

Raquel Calatayud i Pérez

Bettina Rivero i Torres

Almudena Colom i Vallet

Delegació d’activitats d’oci

Responsable

Marina Fuertes i Chofre

Equip de treball

Anna Bisbal i Simón

Marta Castillo i Colubi

Delegació de publicitats i rifes

Delegat

Juan Vicente Alberola i Riera

Equip de treball

Javier Mañas i Naya

Jesús Sanleón i Borja

Mari Ángeles Martínez i Creus

Vicent Corachán i Fernández

Kike Castelló i Piris

Delegació faller d’honor

Responsable

Rosa Ruano i Castelló

Equip de treball

Clara Oliver i Nicolau

Vicent Garrido i Andreu

VICEPRESIDENT 2n

Salvador Mañas i Naya

Delegació de monument

Plantà i decoració

Iris Moya i Añó

Alba Chambó i Aragó

Mireia Soldevila i Adam

Jessica Ortiz i Pérez

Ángels Martí i Pérez

María Narbona i Romero

Claudio Moreno i Agut

Empar Vallet i Vallet

Cartelleria

Nando Andrés i Piris

Versos i crítica local

Javier Nacher i Ortiz

Transports i artístes fallers

Jesús Solera i Martí

Kike Castelló i Piris

Javier Mañas i Naya

Grua

Kike Castelló i Piris

Cremà

rafael Sanjuán i Cerveró

José Vicente Canet i Peralta

Vicente Corachán i Fernández

Carlos Malonda i Adam

Juanjo Sanfélix i Martínez

Joan Sanfélix i Bou

Francesc Grau i Pons

Delegació

Delegats

Lydia Pérez i Martínez

Salvador Mañas i Naya

Altes i baixes

María Narbona i Romero

Noelia Martínez i Criado

Laura Soriano i Fernández

Salvador Mañas i Naya

VICEPRESIDENT 3r

Óscar Bravo i Andreu

Delegació de festes

Nando Andrés i Piris

Noelia Coloma i Muñoz

Andrea Cerveró i Narbona

Àngels Martí i Pérez

Delegació d’intendència

Iris Moya i Añó

Alba Chambó i Aragó

Noelia Coloma i Muñoz

Delegació de músics

Óscar Bravo i Andreu

VICEPRESIDENTA 4a

Laura Soriano i Fernández

Delegació d’infantils

Mayra Piqueras i Vallet

Raquel Calatayud i Pérez

Lourdes López i Segura

Noema Martínez i Naya

Alba Naya i Gomis

Sandra Santos i Pérez

Paula Fernández Ráez

Delegació dones col·laboradores

Lourdes López i Segura

Oro Cruañes i Sapiña

Delegació jocs de taula

Delegat

Jorge Blanes i Piqueres

Equip de treball

Pascual Lledó i Melià

Bernat Escolà i Ferrer

Rubén Cuenca i Puig

Delegació de disfresses

Gaspar Pellicer i García

Mireia Soldevila i Adam

Andrea Cerveró i Narbona

Empar Vallet i Vallet

Roció Aragó i Navarrete

Jessica Ortiz i Pérez

Paula Martínez i Albero

María Sapiña i Ruano

VICEPRESIDENT 5t

Jesús Sanleón i Borja

Delegació de casal

Casal, barra i magatzems

Ximo Aravit i Gea

Carlos Malonda i Adam

Luis Blasco i Naya

Carpa

Ximo Aravit i Gea

Luis Blasco i Naya

Carlos Malonda i Adam

Francesc Grau i Pons

Sopar dels divendres

Francesc Grau i Pons

Casaler intern

Jose Sanchís i Prats

Delegació de fanals

Ximo Aravit i Gea

Ernesto Marí i Serrano

Carlos Malonda i Adam

Vicente Corachán i Fernández

Jesús Sanleón i Borja

Javier Vicedo i Ferrer

Luis Blasco i Naya

José Marí i Palmer

Izan Marí i Molina

Ricardo Sanchís i Prats

Delegació de tendals

Jesús Sanleón i Borja

Vicente Corachan i Fernández

Rafa Sanjuán i Cerveró

Juanjo Sanfélix i Martínez

Enric Tormos i Marqués

Javier Vicedo i Ferrer

Luis Blasco i Naya

Jose Marí i Palmer

Francesc Grau i Pons

Carlos Malonda i Adam

VICEPRESIDENT 6é

kike Castelló i Piris

Delegació de protocol

Pablo Pérez i Cerdà

Jesús Solera i Martí

Marina Martínez i Sampedro

Lydia Pérez i Martínez

Cecilia Bertomeu i Costa

María Sapiña i Ruano

Delegació d’igualtat

Alba Chambó i Aragó

Teresa González i Sancasto

Alba Naya i Gomis

Empar Vallet i Vallet

Noelia Coloma i Muñoz

Sela Escrivá i Martínez

Noelia Martínez i Criado

Delegació de salut

Marina Martínez i Sampedro

Verónica Vercher i Narbona

María Narbona i Romero

Delegació d’esports

Delegat

Claudio Moreno i Agud

Subdelegada

Anna Bisbal i Simón

Senderisme

Javier Colás i González

VICEPRESIDENTA 7ª

Alicia Blasco i Espí

Responsable de loteries

Estefanía Hernández i Orero

Delegat de cercaviles

Rafa Sanjuán i Cerveró

Responsable de pirotècnia

Alicia Blasco i Espí

Delegació d’estatuts

Alicia Blasco i Espí

Kike Castelló i Piris

Carmina Gascó i Castelló

Francesc Grau i Pons

Rafa Sanjuán i Cerveró

Noelia Martínez i Criado

Lydia Pérez i Martínez

Mayra Piqueras i Vallet

Raquel Calatayud i Pérez

Jessica Mañas i Naya

Rosana Blasco i Gregori

Jessica Martínez i Albero

Salvador Mañas i Naya

Vicent Garrido i Andreu

Indira Vallet i Vallet

Javier Nacher i Ortiz

VOCALS

Marc Adam i Arlandis

Amparo Alcañiz i Arlandis

Raúl Alfonso i Perez

Lara Alonso i Sánchez

Gema Andrés i Briva

Alba Arlandis i Segura

Izan Arroyo i Martín

Vera Audivert i Domínguez

Jorge Bertomeu i Escrivá

Carla Bixquert i Tur

Mari Bodí i Serrano

Ana Calatayud i Ardid

Roberto Calatayud i Ardid

Carlos Calatayud i Pérez

Roberto Calatayud i Reig

Carlos Calero i Vallet

Josevi Canet i Ferrer

Mireia Cerveró i Adam

Ana Chofre i Muñoz

Rosa Collado i Cuñat

Anna Collado i Segura

María José Colom i Fabra

Aida Colom i Ferrer

Claudia Colom i Plá

Sara Cortell i Giménez

Miriam Corzo i Mancebo

Marina Delgado i Blasco

Melisa Delgado i Fullerat

Javier Devis i Montaner

Manel Domingo i Cerveró

Vanessa Domínguez i Sanjuán

Julia Escrivá i Carreres

Vicent Escrivá i Lafarga

Aitana Falcó i Jerónimo

Ainoha Fernández i Martín

Álvaro Ferrer i Miguel

Carla Fontanellas i Garcés

María Teresa Fort i Bolufer

Kike Fort i Bolufer

Sara Fuertes i Chofre

Carla Frígola i Jover

Laia Frutos i Olivares

María Galán i Burguet

Jorge Gallent i Ripoll

Isabel García i Canet

Beatriz Garcés i Portalés

Aida García i Tur

Natalia García i Tur

Mireia Garrigós i Ferrer

Juan Garrigós i Grau

Rubén Gómez i Nohales

Mar González i Camañes

Quique González i García

Fátima Grau i Bataller

Pilar Grau i Morell

Jorge Grima i Gutiérrez

María Teresa Hernandis i Pérez

María Pilar Herrero i Olivert

Inés His i Meliá

Pablo Ibañez i Torres

Eva Ivarts i Olivert

Jose Jorge i Castella

Mar Llopis i Crespo

María López i Marí

Víctor López i Escrihuela

Fran Lozano i Nogués

Lidia Lozar i Badía

Mireia Malonda i Lapiedra

Jorge Javier Mañas i Ramos

Sela Martínez i Ortiz

Ricardo Martínez i Piris

José Mengual i Aragó

Ainoa Mengual i Ivars

Alfredo Miguel i García

Jorge Miguel i Oltra

Lorenzo Millet i Torres

Eva Mocholí i Multe

Silvia Molina i Gómez

Jose Manuel Moltó i Molina

Arnau Montagud i Falcó

Raúl Moyano i Pérez

Paula Muñoz i Brell

Rocío Muñoz i Del Rey

Elena Muñoz i Garrigós

Nerea Oliver i Martínez

Mireia Olmos i Vercher

Encarna Ortiz i Colubi

Estefanía Osa i Jover

Celia Pellicer i Oliver

Alejandra Pérez i Frígola

Gema Pérez i Gomis

Patricia Pérez i Malmagro

Laura Pérez i Pons

Nelia Pineda i Gómez

Olga Pintos i Pellicer

Andreu Piqueras i Vallet

Ricardo Piris i Vallés

Lourdes Reig i Montagud

Anabel Rodrigo i Garcés

Ismael Rodríguez i Malmagro

Lorena Rodríguez i Sanchís

Juan Romero i Del Valle

Paula Romero i Gávila

Sara Ruano i Monzón

Juan Andrés Rubio i Nogués

Ana María Ruiz

Celia Sanchís i Prats

Mario Sanchís i Prats

Pau Sanfélix i Bou

Noelia Santos i Pérez

Júlia Sapiña i Andrés

Javier Sapiña i García

Arturo Serra i Ortells

Pau Soler i Badía

Juan Soriano i Sales

Inma Sorrentino i Serra

Fernando Sospedra i Ciscar

Elena Tormos i España

Lorena Tur i Aguado

Javier Tur i Ortiz

Celia Tur i Palero

Agustín Vallet i Falcó

Sandra Norah Watt i Bisquert

JUVENILS

Elisa García i Bou

Paula García i Garberi

María Garrido i Colom

Sara Gil i Mengual

Ángela Muñoz i Costa

Laura Raez i Núñez

CADETS

Arantxa Altur i Bedoya

Yolanda Costa i Albero

Raúl Correcher i Benito

Jaume Cremades i Torres

Laura Devis i Montaner

Asier Galán i Martínez

César Gallent i Martínez

Marc García i Castelló

Sara González i Camañes

Pepe Jorge i Mañas

Robert Lozar i Badía

Guillem Martí i Pérez

Mel Martínez i Talens

Quique Martínez i Talens

Adriá Miguel i Colom

Cesc Montagud i Català

Gorka Mora i Gascó

Álfred Oliver i Blasco

Ainara Oliver i Martínez

Laura Pérez i Llinares

Asier Piris i Ferrandis

Mireia Rubio i Tormos

Nerea Sanjuán i Pérez

Javier Sapiña i Andrés

Sara Sapiña i García

Mireia Soldevila i Adam

Salutació Fallera Major

Benvolguda comissió i família fallera:

Quan somies molt fort, es fa realitat i així ha sigut. Escriure és la manera més profunda de llegir la vida i jo escric la meua amb orgull, dirigint-me a vosaltres com a Fallera Major de la Falla la Bega.

Ha arribat el moment de donar la benvinguda al mes de la il·lusió, la dedicació i l'esforç de tot un any de treball. La nostra és una festa que no podria tirar avant si no fora per l'esforç de les persones que s'impliquen, però sobretot, dels nostres fallers i falleres que són un veritable reflex de la nostra cultura, la nostra història i la nostra passió. Diuen que els amics són la família que triem, i jo trie com la meua família fallera a la comissió de la Falla la Bega.

La història del 2025 no estaria completa sense Elsa, Carlos i Nacher. Junts, representarem a la nostra comissió amb orgull per tots els carrers de Cullera. Aquesta alegria es multiplica amb Reyes i Lidia com les nostres presidentes d'honor. No puc estar més orgullosa dels meus companys en aquest somni del 2025.

En la família estan les persones més importants de les nostres vides, ells són el nostre suport incondicional. Divideixen les penes, i multipliquen les alegries, ens ajuden a arribar pel cap alt. Els meus pares, els meus cosins, oncles, iaios. Ells, són el meu suport incondicional en la història del 2025.

Els somnis es compleixen, envoltats de les persones que més volem: la família, amics i comissió fallera. El veritable sentit d'enguany, el donen entre tots ells. Només espere que gaudim d'aquest març, i que siga inoblidable.

Sempre estaré agraïda de poder continuar escrivint la història de la Falla la Bega, i de poder representar-la durant un any, amb orgull i responsabilitat.

LEMA:

Per a Mireia

Fallera Major Falla La Bega de Cullera

Amb l'esperat nomenament, va arrancar una gran història. La proclamació, l'altre moment! -despertant en tots un sentiment-, i esclatant per tanta eufòria.

Tenim clar que ho desitjaves! -Ens donares un poquet la llanda-. Dins del cor, de sempre ho portaves, quan tancaves els ulls i somiaves, en com lluiries la teua banda.

No hi havia millor candidata, per als carrers omplir de color. Fent del barco, una fragata, amb una gràcia en ella innata, per poder ser la fallera major!

Mireia: Gaudeix tot el que pugues! Et presentem amb tots els honors. Des de hui et seguirem on ens dugues, omplint d'alegria els nostres cors.

Nacheret

Falla Gran

Explicació de la Falla

ARTISTA

Noel Hervas

LEMA

Na Bega pel Nil

EEXPLICACIÓ

Javier Nacher

l monument intenta fer un símil satíric entre la vida en l'antic Egipte i l'actualitat social i política de la nostra ciutat. Hem substituït faraons per alcaldes, però el sistema de govern gairebé no ha canviat.

Introducció

A l'antic Egipte el set denotava perfecció i totalitat i era un nombre màgic per excel·lència. Unia en si mateix les qualitats del tres i del quatre.

Alguns déus presenten set hipòstasis de si mateixos, ja que així es simbolitzava alguna cosa que, en ser perfecte, era també complet.

Entre moltes altres curiositats, set olis s'empraven en els funerals, set escorpins que acompanyen a la deessa Isis, són altres símbols màgics que es recullen en el Llibre dels Morts.

En un pla més terrenal, els egipcis consideraven que el cap tenia set orificis (dos ulls, dues orelles, una boca i dues en nas).

Doncs bé, al nostre poble el set també és un nombre a tindre molt en compte.

Les alcaldies

Les nostres terres, banyades pel riu Xúquer, han estat governades per 7 alcaldes diferents des de les primeres eleccions democràtiques de 1979. Intentarem explicar la seua història el més satíricament possible.

Democràticament a Cullera, per set alcaldes governats. Cadascú a la seua manera ha seguit els millors dictats.

Dreta, esquerra i centre. Hem tingut varietat de colors. Pensaran com passa sempre que han sigut, de tots, els millors.

NA BEGA en ÀUDIO

Llista d'alcaldes

LEGISLATURA

GOVERNANT

ENRIQUE CHULIO I PERIS

36 a. J. - 29 a. J.

JUAN ALFREDO MARTÍNEZ I NAYA

28 a. J. - 25 a. J.

JOSÉ ALANDETE I CATALÀ

24 a. J. - 21 a. J.

CARLOS MORENO I GARCÍA

20 a. J. - 17 a. J.

ERNESTO SANJUÁN I MARTÍNEZ

16 a. J. - 15 a. J.

JOAN GRAU I GRAU

14 a. J. - 13 a. J.

ERNESTO SANJUÁN I MARTÍNEZ

12 a. J. - Any 0

JORDI MAYOR I VALLET

1 – 10 i sumant!

a. J. (Abans de Jordi) és la nomenclatura utilitzada per l'A.C. Falla La Bega per a situar els períodes analitzats al llarg de l'explicació del monument. El moment en què Jordi Mayor pren possessió de l'alcaldia és un fet considerat prou rellevant per a reiniciar el calendari.

LEMA: EL 7

Equip de govern

Com hem mencionat, fins a set alcaldes han governat el poble de Cullera, però centrarem la nostra atenció en l'actual. La dinastia de Jordi Mayor ja s'allarga per 10 anys, i en ella el set té el doble d'importància. No en va són catorze (7+7) el total de regidors que, com si es tractara de deïtats egípcies, formen l'equip de govern al nostre poble. Farem un repàs de tots ells.

Torna a ser mestre d'escola cada mes a la sessió plenària. Demostra que manar li mola quan apreta a l'adversària.

Es nota que fa els deures, no gens els de l'oposició. No saben ni com asseure's quan l'alcalde passa a l'acció.

El de darrere, el de darrere. No oblida al seu predecessor. Qui vulga parlar que s'espere, que primer parla Jordi Mayor.

Ra mayor

Ra és la paraula egípcia per a "sol". Com a deïtat solar, Ra encarnava el poder de l'astre, però també es creia que era la mateixa estrela, imaginat com el gran déu que cavalcava en la seua barcassa pels cels al llarg del dia i descendia a l'inframon al capvespre.

Com no podia ser d'una altra manera, el déu egipci més important li correspon a l'alcalde del molt il·lustre ajuntament de Cullera. Qui -amb el seu bigotet tan característic- presideix la corporació municipal per tercera legislatura consecutiva.

Bons piques amb Adrià Gomar, sense saber a qui representa. Serà Compromís o de Sumar? En anar-se'n ha deixat empremta.

Al de Vox també l'ha transformat la llengua, però no la ideologia. Muñoz encara no ha explicat quines subvencions llevaria.

Es va fer molt viral parlant amb Risto Mejide. La seua gestió fou brutal. Això que ningú se n'oblide!

Està reformant les escoles, davant la pressió popular. Queien a trossos les rajoles quan altres van governar.

En aplegar l'actual govern, la neteja estava oblidada. Anava a ser tot un infern per al senyor Tortajada.

Rècord d'ocupació turística amb Dèbora de regidora. Només cal mirar l'estadística per veure tan gran millora.

Sej silvia met

Sejmet va ser una deessa de la cultura Egípcia, símbol de la força i el poder. Era considerada la deessa de la guerra i de la venjança, però també la deessa de la curació. Es deia que el seu alè va crear el desert. Era la protectora dels faraons i els guiava en la guerra. Bona representació per a la portaveu del govern local.

En la CaCu enorme millora, donarà gust poder actuar.

Però per demanar allí hora en Chofre hauràs de lidiar.

Torta khepri jada

També brega per la grafia, denuncia les aberracions, amb faltes d'ortografia presenta VOX les mocions.

Khepri era adorat principalment al nord d'Egipte. Era el déu escarabat (per les plagues que li tiren en cara a Salva des de l'oposició), que simbolitza el sol ponent i la transformació de la foscor en llum. Un canvi radical com el que aquest regidor vol fer als serveis urbans de recollida de residus sòlids.

Deutes i despropòsit, un contracte inacabable. El regidor amb el supòsit de mantindre net el poble.

Només d'una cosa recela. Un dron vigila el Marenyet. No furtaran cap passarel·la per posar-la en un jardinet.

Debor hemsut a

Les Hemsut eren les deesses del destí i la protecció segons la mitologia egípcia. Del destí de cada vegada més turistes que venen al nostre poble. Per tant, era l'elecció perfecta per a la nostra regidora de turisme.

Cullera està d'enhorabona, als mapes més presents cada dia, L'atur abaixa en aquesta zona i som líders en gastronomia.

Biennal Mundial de l'arròs, tornem a ser amfitrions. Impossible no estar ben gros amb tantes festes i degustacions.

Entre molt projecte urbanístic plantejat durant setmanes, acoblant en un poble turístic una plaga d'autocaravanes.

Trobà una residència en runes, amenaçada de tancament. Amb calaixos plens de factures, totes pendents de pagament.

Recolza el consell agrari, dotant-los de ferramenta. Invertint molt en mobiliari per a la gent tindre contenta.

Ber ptah

Ptah era el senyor de la Màgia, un déu creador en la mitologia egípcia, on se li venera com el «mestre constructor»: inventor de l'obra de paleta i patró dels arquitectes i dels artesans. Se li atribuïa també poder guaridor i destructor. No hi havia millor deïtat per al delegat d'urbanisme.

Aquil·les allí passejant-se, a la seua obra del Cabanyal. A la fi pogué inaugurar-se un nou carrer "peatonal".

Té data de caducitat, l'alcaldia estava assabentada. Bernat ven bé s'ha guanyat una gloriosa retirada.

Iusaa ’terrade set Iusaaset, Iusaas o Saosis són els noms que rep una de les deesses primordials de la religió egípcia, considerada com l'àvia de totes les deïtats. No és per l'edat de la regidora que hem triat aquesta deessa, sinó pel seu treball incansable per ajudar a tots els nostres majors.

No cobrava el personal, estava del tot abandonada. Al govern li era igual, haver anat a la privada!

Han aconseguit reformar-la, costant al consistori un "pastisal". Per fer-la pública i adaptar-la, cobrant tots un bon jornal.

Cerver atón

Atón (nom del qual significa "tot" o "complet" en egipci) es creu que era una deïtat solar de l'Antic Egipte que representava al disc solar en el firmament. A més era un déu de bondat infinita (com aquest regidor), afavorint a tots els homes per igual (sap qui li coneix que sempre és aquí per a tots). El sobirà era el seu enviat, i el seu profeta en la terra, l'únic digne d'immortalitat (President de JLFC?)

Es desviu per les falles al costat de Junta Local. Junt a la policia té baralles per defensar cada casal.

A la llonja el reclamen, al costat del pescador. Aprovarà segur l'examen com a bon treballador.

Ha hagut de crear un algoritme. Tirant d'enginy, per a ser-vos just. Valenta, fugint del pessimisme, per poder escapar del pla d'ajust.

L'aula d'estudi destaca, s’ompli de gom a gom. Morales des de la butaca ho explica amb aplom.

Igual donava la derrama. Cullera en festes és un paradís. La icònica orquestra Panorama, posava la guinda al pastís.

Ma’a r t a Maat o Ma’at era la deïtat que personificava la veritat, l'ordre, la llei, la justícia i el balanç. Què millor elecció per a la regidora de Recursos Humans, Serveis Econòmics, Règim Interior, OMIC, Igualtat, Diversitat i Agutzils.

Presenta un pressupost viable, detallant en tot ell cada cost.

Una tasca més que admirable sense apujar-ne cap impost.

Mora geb

Hauria de presentar ja el següent, a l'oposició prompte enviar-lo. Perquè l'estudien en deteniment i al plenari puguen esmenar-lo.

Geb, a més de considerar-se fill de Ra, és el déu de la terra per als antics egipcis. Tenia el poder sobre tot el que hi havia en ella, ja que va ser el creador dels minerals, les plantes i els terratrèmols. Ideal per a representar al deixeble més avançat de l'alcalde, amb qui comparteix afició per Freddie Mercury.

Ajudes mitjançant bons per fer costat a la joventut. La dreta fent-li objeccions amb rància i trista actitud.

S'esquinça les vestidures, quan al plenari hi ha barum. Respon a les crispatures: Arreando xim pam pum.

Shu si

Shu és una deïtat còsmica que personifica l'aire atmosfèric i la llum, segons la mitologia egípcia. Elecció perfecta per a la senyora Melià, regidora (i assessorada) de Cultura Festiva, Sanitat, Protocol, Drogodependència i Agermanament.

Disgust per a la regidora, sense metges en el Raval. Unes obres de millora? Quina excusa més banal!

Amb les falles un projecte per lluitar contra l'addicció. Un neoprè com a préstec, esperant una nova reunió.

Lluita per la sostenibilitat amb la consciència tranquil·la. Vol que estiguen separats els residus de la vila.

Fullerat sense fer soroll, amb una llavor ben feta. Sense endeutar-se fins al coll anirà reformant La Partideta.

Un Alandete volien tindre a la corporació municipal.

Ni Gomar ha volgut obtindre informació de l'Activitat Musical.

Vic de tor dun

La crema d'encens es va convertir en una cosa molt important en les estades del rei per a purificar l'aire i espantar els mals esperits. Va aportar una gran prosperitat a Núbia, i així Dedun es va convertir en aquesta regió en el déu de la prosperitat i l'abundància (sostenibilitat).

Alguns documents parlen d'un gran incendi que podia haver començat en un temple d'aquesta deïtat, la qual cosa l'associa més si cap a un regidor que a més és bomber.

A cada racó de Cullera aplegarà la nova recollida. Complint de la millor manera la corresponent normativa.

Brega per la mobilitat urbana, també pel benestar animal. En cada intervenció emana passió per fer-ho tot genial.

Fuller hathor

Hathor era la deïtat que personificava l'amor femení, el goig i la maternitat. Va ser de les deesses més importants i venerades al llarg de la història de l'Antic Egipte, sent adorada tant per l'aristocràcia com la plebs egípcies per igual. No hi ha deessa millor per a representar a Sandra.

El senyor Martínez l'estreny prou, en totes les seues intervencions. Per a la gespa i un vestuari nou també estan fent-se les gestions.

Aquesta regidora teletreballa, l'oposició sempre li ho diu. Per veure fer esport a la xicalla no ha visitat el poliesportiu.

Mut s

Mut, també coneguda com a Maut o Mout, i el nom del qual significa literalment La mare, va ser una deessa mare venerada en l'Antic Egipte. Creiem que tots dos regidors poden vincular-se al curiós nom d'aquesta deïtat.

Tampoc han sigut d'interès, les delegacions d'Ana María. Amb un tracte molt cortès, l'envelliment actiu no convenia.

Com espectadors privilegiats, sumant vots al seu partit. Per l'oposició discriminats, amb ningú d'ells han discutit.

Equip d'oposició

Com calia esperar, els regidors opositors també en son set. Destaquen entre ells els cinc deixebles de SanjuANUBIS (que des del més enllà polític continua movent els fils), que a més d'abstenir-se cada mes en l'aprovació de l'acta, intenten derrocar a Jordi a través de les xarxes socials. Els coneixerem a tots ells.

La líder de l'oposició és una jove matemàtica. Fa lectura en cada moció de forma poc esporàdica.

Mayor no li dona treva, raonen molt del passat. No va ser cosa seua deixar el poble endeutat.

Cleo part ra Cleopatra és la gran personificació de les dones sublims de l'Antic Egipte, a pesar que la seua sang i la seua cultura foren gregues amb petites pinzellades perses. És la dona més coneguda del seu antic regne, malgrat ser una figura totalment deformada per les difamacions i la propaganda romana. El perfil perfecte per a la líder de l'oposició.

Notes de premsa descarrega, per tindre bons arguments. Encara que no ho parega estudia per a tots els plens.

En el Canva sí que treballen, per omplir Facebook si cal. Tot el que al plenari callen, ho pengen per fer-ho viral.

Ell és l'únic supervivent del trio de la "tirolina".

Pregunta amb atreviment al partit al qual pertanyia.

Sanju anubis (El de darrere)

Anubis (el nom egipci del qual és Anpu) és el guardià de les tombes, associat amb la mort i la vida després d'aquesta. En la religió de l'Antic Egipte és el senyor de les necròpolis i patró dels embalsamadors, representat com un xacal o un gos salvatge, o com un home amb cap de xacal. No forma part de la corporació municipal, però en cada plenari és present d'una forma o una altra.

Anotant-se possibles millores visita instal·lacions esportives. Proposa idees al·legadores perquè siguen més productives.

Cuenca nkamón

És un dels faraons més coneguts, però la realitat és que el regnat de Tutankamón va ser curt i difícil Com el pas del senyor Cuenca per les Joventuts Socialistes). Entronitzat amb tot just nou anys, el clergat de Amón va voler convertir-lo en el símbol de la restauració dels antics déus després del monoteisme de l'heretge Akenatón. Va regnar durant una dècada, i va ser enterrat en un discret hipogeu a la Vall dels Reis.

Per aquells que van a la platja té preocupacions molt greus.

A Sambori insisteix que faça un esforç amb els rentapeus.

A l enhotep

Ho recorda fent un redoble, sense que a ningú sàpiga mal.

Rep les inquietuds del poble a la seua bústia virtual.

Aquest faraó era considerat en l'antic Egipte el garant de l'ordre universal enfront del caos. Per això havia de ser fort i poderós, i no sols en un sentit simbòlic. Encara que és evident que no tots els faraons van ser grans atletes, va haver-hi algun cas, com el d'Amenhotep, fill del gran conqueridor Tuthmosis III, en què pel que sembla el monarca sí que va destacar en l'activitat física més enllà de la propaganda. Com a ex-jugador i defensor de l'esport, aquesta deïtat representa a la perfecció a aquest regidor. ser enterrat en un discret hipogeu a la Vall dels Reis.

Totes les seues iniciatives que abans li foren rebutjades. Acaben sent inclusives amb altres sigles firmades.

Tenint este full de servici, com al plenari ja han filtrat. No pot negar-se l'indici de ser un futur candidat.

Versa en cada plenari, preguntes interessades. Segons marque el calendari, amb informacions privilegiades.

D'Egipte les set plagues de Cabo porta al plenari. Assoten les nostres terres, per als veïns és un calvari.

Isis bel Isis era la deïtat femenina amb més poders màgics (aquesta regidora té més informació que el mateix alcalde) Era la deessa de la cuina (El Cordobés), el teler i altres feines domèstiques. El culte a ella va estendre's més enllà d'Egipte i va arribar a ser popular a Roma i Grècia.

Voldria ser informada de l'horari per tots sabut. I per estar ben assabentada al whatsapp estar en el grup.

Sempre que pot, reclama, d'aquest tema són assidus. L'olor que al poble emana per no replegar els residus.

San rams ché s Usermaatra Setepenra, també conegut com a Ramsés II, va ser el tercer faraó de la Dinastia XIX d'Egipte. És sovint recordat com el més celebrat i poderós de l'Imperi Nou que al seu torn és el període àlgid de l'Antic Egipte. Però encara és més conegut per haver patit les famoses plagues d'Egipte (com les que sofreixen els ciutadans de Cullera segons aquest regidor).

Igual que a Carlos Mazón, en Cullera falta cobertura. Observa per tots els racons que cap pantalla carbura.

Al pàrquing les places lliures, tampoc són ben anunciades. Totes les queixes per deslliures les tindrà també tuitades.

Fora l'ombra del de darrere queden els representants de Compromís i de VOX. Dos genets solitaris que intenten posar en dubte tot el que planteja un govern socialista que gestiona amb una còmoda majoria absoluta.

Esmenes, precs i preguntes n'ha deixat de tots els colors. Ha acabat fent-li consultes a tots els treballadors.

Muñoz proposa el DeLorean, perquè tornen tots al present. El castellà busca concòrdia mentre llig el seu pamflet.

EXAMEN FINAL

Gomar thoth

Thoth era considerat una deïtat lunar (només podia preparar els plenaris a la nit): déu de l'aprenentatge (mestre), la ciència i la innovació (mocions Gomar). S'encarregava de deixar per escrit les decisions dels déus i s'assegurava que aquestes foren complides (menys l'expedient de La Bega que mai va aplegar). No hi havia millor déu per al senyor de Compromís, que sense dubte va opinar de Thoth.

Regidor Invisible fou batejat, per suposat abandonament. La seua feina no li ha deixat fer "postureo" en tot moment.

Després de tres intents i una moció amb el cognom seu. Presentant els requeriments pogué formalitzar el seu adeu.

Gonz báal

Baal, déu totpoderós, representava la calor abrasadora del desert i la destrucció de les tempestes de sorra (o de les subvencions); era l'amo del cel i senyor de les violentes tempestes. Era representat com un jove guerrer (com diu que fou el senyor Muñoz), però també com un bou (tauromàquia).

Amb l'excusa d'estar assoles, i del poc temps dispost. Es posa polseres espanyoles però no es llig el pressupost. A cada plenari evoluciona, la nostra llengua no ha oblidat. El partit que l'empadrona ja no mana en la Generalitat.

Incomptables vegades hem escoltat al Sr. Jordi Mayor comparar els plenaris amb una aula d'escola. Ell ha sigut mestre de primària, i compta amb tornar a ser-ho algun dia. Com a bona explicació docent, la d'aquesta falla va acompanyada d'un divertit examen que podreu fer sols, en grup o a mode competició.

Demostreu que vosaltres sí feu els deures!

Llegiu el QR per poder accedir al Kahoot! ⇥

Recompenses Adults

Junta Central Fallera de València

Bunyol d’argent

Raúl Alfonso Pérez

Sandra Marí Jover

Blanca Palomares Falcó

Celia Pellicer Oliver

Pau Sanfélix Bou

Agustín Vallet Falcó

Bunyol d’or

Gema Andrés Briva

Ana Collado Segura

Aida Colom Ferrer

Carla Frígola Jover

Mar Llopis Crespo

Olga Pintos Pellicer

Empar Vallet Vallet

Bunyol d’or amb fulles de llorer

Alba Chambo Aragó

Rubén Cuenca Puig

Laura Pérez Pons

Celia Sanchís Prats

Juan Carlos Malonda Adam

Mª Àngels Martínez Creus

Bunyol d`Or amb fulles de llorer i Brillants

Jose Vicente Campello Nácher

Isabel García Canet

Javier Mañas Naya

Carmina Gascó Castelló

Salvador Mañas Naya

Recompenses

Culleretes i culleres

Junta Local Fallera de Cullera

Cullera d’argent

Aida Colom Ferrer

Fernando Andrés Piris

Daniel Domingo Fornés

Fran Lozano Nogues

Neli Pineda Gómez

Joan Emili Sanfélix Bou

Sandra Santos Pérez

Cullera d’or

Bernat Escolà Ferrer

Carla Ferrer Renart

Pascual Lledó Melià

Raúl Moyano Pérez

Pablo Pérez Cerdà

Alejandra Pérez Frigola

Sara Peris Campillo

Sara Ruano Monzón

Juan Soriano Sales

Lorena Tur Aguado

Cullera d’or amb fulles de llorer

Alba Chambó Aragó

Rubén Cuenca Puig

Laura Pérez Pons

Celia Sanchis Prats

Juan Carlos Malonda Adam

Mª Àngels Martínez Creus

Cullera d'or amb fulles de llorer i Brillants:

Jose Vicente Campello Nácher

Isabel García Canet

Carmina Gascó Castelló

Estefanía Hernández Orero

Javier Mañas Naya

Salvador Mañas Naya

Oscar Pellicer Alonso

Recompenses

Adults

Pallers Falla La Bega

Paller d’argent

Enrique González García

Pascual Lledó Melià

Raúl Moyano Pérez

Alejandra Pérez Frigola

Sara Peris Campillo

Sara Ruano Monzón

Juan Soriano Sales

Paller d’or

Mireia Garrigós Ferrer

Paula Muñoz Brell

Elena Muñoz Garrigós

Paller d’or amb fulles de llorer

Alba Chambó Aragó

Rubén Cuenca Puig

Laura Pérez Pons

Celia Sanchís Prats

Juan Carlos Malonda Adam Mª Àngels Martínez Creus

Paller d’or amb fulles de llorer brillants

Jose Vicente Campello Nácher

Isabel García Canet

Carmina Gascó Castelló

Estefanía Hernández Orero

Javier Mañas Naya

Salvador Mañas Naya

Oscar Pellicer Alonso

Delegació de recompenses Falla la Bega

Carlos Gallent i Martínez

Salutació del President Infantil

Benvolguts fallerets i falleretes de la falla la Bega,

Aquest any tinc l’orgull i satisfacció de poder dirigir-me a tots vosaltres com a president Infantil de la meua falla, una falla de gran solera i tradició, que m’ha vist créixer i a la que tinc gran estima.

Estic segur que serà un any diferent, però molt especial, que junt amb Elsa, Mireia, Nacher i la meua família mai podrem oblidar.

Ja estic impacient perquè arribe el dia de la Plantà, per veure com la nostra falleta va muntant-se peça a peça, i ben segur que per a nosaltres serà la més bonica de Cullera.

Després, els tres dies de Falles començaran amb les despertades en què música, pólvora i soroll crearan un ambient festiu en tot el poble.

El primer dia de Falles, per fi podré pujar nerviós al balcó per saber quin banderí ens ha tocat, però passe el que passe no vos preocupeu, perquè el premi no és el més important d’aquesta festa i ho celebrarem amb la mateixa alegria.

El segon dia, en l’Ofrena acompanyaré engalanat de valencià a Elsa per oferir-li el ramellet a la Mare de Déu del Castell.

Així arribarem al dia de Sant Josep, on veurem cremar la nostra falleta. El foc consumirà eixe monument que tantes vegades haurem admirat i de segur que alguna llàgrima s’escaparà per les nostres galtes.

Sols em queda dir-vos que aprofiteu al màxim tots els moments, igual que ho faré jo i que vingueu a tots els jocs i berenars amb les caixes carregades de coets perquè puguem passar junts unes Falles inoblidables.

Amb molta estima,

CARLOS

NA BEGA en ÀUDIO

Per a Carlos

President Infantil Falla Bega de Cullera

És de família molt arrelada, dins de la festa josefina. L'alegria és desmesurada, -gaudint en cada desfilada-, al costat de la seua cosina.

Un falleret amb bona planta, un valencià molt madrileny!

Gaudeix fent el que li encanta, il·lusió també en té amanta, demostrant tindre bon seny.

De segur que serà inoblidable, l'any que viurà el nostre xiquet. Molt juganer, també incansable, -presentem un falleret admirable-. Al pit no cap tan gran coret!

Amb la indumentària valenciana que hui vesteix amb tant d'estil. Carlos gaudirà de bona gana, liderant la comissió infantil.

Nacheret

Elsa Castelló i Pérez

Salutació Fallera Major Infantil

Estimades falleretes i fallerets:

Estic molt contenta de dirigir-me a totes i tots vosaltres per mitjà del llibret de la nostra Comissió. Vull que sapigueu que és una alegria molt gran per a mi, ser la Representant Infantil de la Falla la Bega.

Tinc la gran sort de poder compartir aquesta aventura amb el meu cosí Carlos i estic segura que gaudirem moltíssim. També m’acompanyarà Mireia, Fallera Major, en aquest viatge, que de segur, cuidarà molt de mi. A més, sé que comptem amb el suport del nostre president Nácher i de tota la directiva.

Ser Fallera Major Infantil era un somni per a mi, i per fi, enguany s'ha fet realitat, la qual cosa vull agrair molt als meus pares i la meua família.

Falleretes i Fallerets, voldria que compartíreu amb mi aquest any tan especial. Per mi, és un gran honor i un orgull poder ser la vostra representant, ser la Fallera Major Infantil de la meua falla, la meua estimada Falla La Bega.

Orgull és el que vaig sentir el dia que, mentre jugava amb les meues amigues i amics de la falla, em nomenaren FMI. Des d’eixe moment, vaig saber que el meu somni es feia realitat. I espere, de tot cor, que totes i tots m’acompanyeu en aquest any tan especial, que segur serà inoblidable per mi i la meua família.

Bones falles a tots VISCA LA FALLA LA BEGA.

ELSA

Per a Elsa

Fallera Major Infantil

Falla La Bega de Cullera

Quina alegria que et donaren, aquella vesprada en el casal. Com molts divendres et portaren, però bé que t'amagaren, que anava a ser molt especial.

Començava prompte la reunió, jugant pareixies molt distreta. No esperaves eixe notició, que et va cridar tant l'atenció, quan van anomenar la fallereta.

La gent va esclatar d'alegria, quina nineta que havien triat. Isqueres desprenent simpatia, amb noblesa i molta picardia, començava així el teu regnat.

Hui és el dia de proclamar-te, el teu gran moment ací t'aplega. Estem contents d'acompanyar-te, i en volanes tots junts portar-te, com regina infantil de La Bega.

Nacheret

Falla

Infantil

Explicació de la Falla

ARTISTA

Vicent Gomar

LEMA Imagineu-ho

EEXPLICACIÓ

Javier Nacher

n el cor del barri de La Bega, a Cullera, viuen Elsa i Carlos, dos cosinets que comparteixen més que un llaç familiar: la passió per les Falles. Des de menuts, han crescut escoltant històries dels seus pares i avis sobre la màgia de la festa, els vestits tradicionals i l'orgull de representar a la seua comissió.

Penseu que algun dia podran fer-ho realitat? Imagineu-ho!

El nomenament

Com cada divendres al casal, tots dos aniran jugarrins. Ho estaran passant fenomenal amb tots els amics allà dins.

Els majors estaran de reunió, de sobte el silenci tot ho envairà. Esclataran plors per l'emoció junt amb el sobre que allí s'obrirà.

La treta

L'estiu serà molt diferent, amb una data assenyalada. Per gaudir-ne de valent, la comissió serà convocada.

La proclamació

La primera parada del viatge serà l'acte de proclamació. Tot i no estrenar cap trage no estarà exempt d'emoció.

Els pares als dos vestiran molt mudats per a l'ocasió. Els cosinets segur brillaran sent el centre de tanta atenció.

Totes les mirades pendents d'ells, els cosins mirant-se amb tendresa. Els artistes buscaran els pinzells per immortalitzar tanta noblesa.

Gaudiran junts d'eixa passió, un camí que tots dos recorreran. Representaran la seua comissió, en un exercici que mai oblidaran.

Jocs d'aigua i moltes rialles, els infantils es reuniran. El futur de les nostres falles, quan cadascun es faça gran.

A tots ells els serà anunciat, seran trets i per tots volguts. La parelleta que s'ha triat per encapçalar els menuts.

Davant la falla seran proclamats en un saló ple fins a la bandera. A tots deixaran bocabadats amb tanta gràcia i solera.

Al costat del seu president, junt amb la Fallera Major. Rebran el primer present d'un any ple de dolçor.

NA BEGA en ÀUDIO

A.C. FALLA LA BEGA

La presentació

Ara sí que aplega el moment per vestir-se de valencians. Mostrant-se davant la gent tots dos d'allò més elegants.

A casa esperaran impacients l'arribada de la seua comissió. Per la porta eixiran somrients sense dissimular tanta emoció.

L'arreplegà

El ritme ja no disminueix, ara vos tocarà recaptar. La quantitat de dines creix si el mocador sabeu passar.

Un aplaudiment ensordidor, rebent-los amb molta alegria. Mostraran la seua esplendor. desfilant amb gràcia i simpatia.

Amb l'olor de pólvora present, entraran a la Casa de la Cultura. Ompliran de llum tot l'ambient, mentre comença la seua aventura.

Els dos vestits de fallerets, desfilant de forma noble. Demanant-los dinerets a veïns per tot el poble.

Cal seguir la tradició, tot acte és important. Gaudiu-los amb emoció, de manera apassionant.

Nit d'Albaes

Encara queda molt per fer, ara aplegarà la traca final. Amb la falleta en el carrer cal passar-ho fenomenal.

LEMA: EL 7

Els premis

A l'escala del Mercat, esperareu el vostre premi. Si el monument ha agradat, serà que la falla ha triat, al millor artista del gremi.

La comissió cantant, els nervis a flor de pell. Alguns fallers saltant, un altre segur esperant, que el primer siga per a ell.

Us plantareu davant d'ella, escoltant tabals i dolçaines. Serà tota una meravella veure ballant les taines.

Cantaran versos preciosos. Destacaran vostres virtuts. Pares amb els ulls plorosos. Us sentireu per tots volguts.

Us agarrareu fort de la mà, tancareu els ulls, somiareu.

En algun moment aplegarà, pel micro algú nomenarà, el premi que us espereu.

Siga quin siga el resultat, botareu tots dos d'alegria. Vosaltres ja heu guanyat, el somni encara no acabat, no ho oblidareu en la vida.

El cansament ja farà mossa, però vos tocarà als dos aguantar. Aplega la cercavila més grossa per a la Verge poder ofrenar.

Desfilareu pel vostre poble, lluint i brillant amb esplendor. Mentrestant, sonarà un pasdoble i vos bategarà molt fort el cor.

La cremà

Sant Josep, amaneixerà l'últim dia. Admirable com es mantenen. Arrebossaran tots dos d'alegria amb les poques forces que queden.

Desfilareu sense deixar de riure, és un somni, no us voldreu despertar. Guardareu tot allò que tocarà viure fins que la falla hàgeu de cremar.

Entrareu de nou al Mercat, encapçalant la vostra comissió. Mostrant a tots la bondat que ens causa tanta admiració.

El ram entregareu amb tendresa, donant per conclòs aquest acte. Baixareu les escales de pressa, agraint a la gent tan bon tracte.

Cantant i ballant cosa fina, gaudireu la festa com cal. Mentre van per la gasolina, sabent que aplegarà el final.

Abraçats sostindreu la flama, la traca encendrà amb esplendor. Tothom una llàgrima derrama pels fallerets del nostre cor.

Junta Directiva Infantil

Falla La Bega

PRESIDENT INFANTIL

Carlos Gallent i Martínez

FALLERA MAJOR INFANTIL

Elsa Castelló i Pérez

Vicepresident d’economía

Pau Hervás i Narbona

Delegats de quotes

Sam Hervás i Narbona

Teo Hervás i Narbona

Delegats de rifes

Aina Tormos i Hernández

Adrià Diaz i Blasco

Vicepresidenta de casal

Daniela Sanleón i García

Delegats de llepolies

Héctor Canet i Diez

Marc Canet i Diez

Hugo Bertomeu i Aguirre

Jordi Bertomeu i Aguirre

Delegats de jocs

Mar Bou i Martilla

Olivia Ibáñez i Ortells

Lluna Piqueras i Casp

Sara Pellicer i Cortell

Laila Pellicer i Cortell

Sira Martínez i Calatayud

Vicepresident de músics

Vicent Corachán i Bodí

Delegats de pirotècnia

Nicolás Sospedra i Watt

Jaume Oliver i Blasco

Erik Sargsyan

Pol Quiles i Tur

Delegats de cercaviles

Sofía Sanjuán i Pérez

Emma García i Castelló

Vicepresident de monument

Izan Marí i Molina

Delegats de transport

Martí Ibáñez i Ortells

Delegats de plantà

Fran Bou i Martilla

Carlos Blasco i Soriano

Luca Frígola i Piqueras

Alen Frígola i Piqueras

Vicepresidenta d’esports

Valeria Vargas i Ribero

Delegats de trencaclosques

Nacho Osa i Miralles

Pau Hervás i Narbona

Ofo Simón i Vallet

Mara Corachán i Bodi

Arnau Font i Artés

Júlia Mateu i Pérez

Anna Martínez i Lledó

Delegats de fútbol sala

Valeria Vargas i Ribero

Mateo Adam i Rivero

Daniel Blasco i Soriano

Alan Blasco i Martínez

Adriá Grau i Rodríguez

Nando Martínez i Calatayud

Quim Garrido i Armengot

Mario Bustos i Peiró

Carlos Gallent i Martínez

Vicepresidenta de cultura

Andrea Grau i Rodríguez

Llibret

Ofo Simón i Vallet

Teatre

Arnau Bohígues i Mora

Greta Piris i Sapiña

Promociò del valencià

mia Garrido i Armengot

Chloe Domínguez i Chofre

Axel Domínguez i Chofre

Noa Alcañiz i Herrera

Mar Renard i Gordero

Liam Renard i Gordero

Julia Val i Fort

Martina Val i Fort

Mia Talens i Benítez

Chloe Simón i Vallet

Ona Font i Artés

Berta Osa i Miralles

Adriana Tormos i Moyano

VOCALS

Joana Aliaga i Silvestre

Manel Aliaga i Silvestre

Maia Andrés i García

Luna Andrés i García

India Andrés i García

Carla Aragó i Blat

Caterina Bayona i Sempere

Ángels Blanes i His

Miguel Ángel Borrego i Bañeres

Carles Calero i Galán

Martina Calero i Galán

Mireia Castelló i Martínez

Hugo Cerdà i Falcó

Llúcia Cuenca i García

Aran Cuenca i García

Gloria Cuenca i Ortiz

Anna Díaz i Oliver

Laia Domingo i Cerveró

Gal·la Escolá i Fuertes

Bernat Escolá i Fuertes

Gabriela Escolá i Cuenca

Andreu Escrivá i Martínez

Joan Femenía i Rodrigo

Paula Fernández i Piris

Alex Fernández i Piris

Lucas Ferrer i Bernardo

Erik Ferrer i Bernardo

Aina García i González

Emma García i Soler

Mateo García i Soler

Elaia Gimeno i Gómez

Iker Girbes i Segura

Lucas His i Chornet

Idara His i Chornet

Elena Hovhannisyan i Sardaryan

Mar Hurtado i Falcó

Maya Jiménez i Akodad

Pepe Jiménez i Alkodad

Ángela Jiménez i Castelló

Xavi Jorge i Mañas

Alejandro León i Garcés

Iker León i Martín

Pascual Lledó i Delgado

Martín López i Beteta

Ángela Mamreyan

Ani Mamreyan

Sevak Mamreyan

Nahia Martínez i Del Campo

Núria Martínez i Fuster

Danna Martínez i Sanleón

Carles Oliver i Fort

Alba Palau i Martínez

Héctor Palau i Martínez

Aitana Palero i Espinosa

Dylan Palero i Espinosa

Alex Palmer i Marí

Irene Pérez i Linares

Vera Plaza i Alonso

Lara Plaza i Alonso

Elena Prats i Conde

Carla Ribera i Hernandis

Nerea Roig i Pérez

Mateo Romero i Fernández

Enzo Romero i López

Aitor Sáez i Sánchez

Martina Sapiña i Martínez

Marcél Sapiña i Más

Salva Serrano i Fuertes

Evan Silín i Sánchiz

Júlia Sisternes i Rico

Marc Tomás i Ruano

Joan Tormo i Vercher

Laia Torrijos i Marí

Athenea Tur i Torcal

Pau Vallet i Vercher

Oliver Várgas i Torres

Carlota Várgas i Torres

Martina Vázquez i Tur

Recompenses

Infantils

Junta Central Fallera de València

Distintiu d’argent

Mar Bou Matilla

Sam Hervás Narbona

Teo Hervás Narbona

Olivia Ibáñez Ortells

Distintiu d’or

Joan Femenía Rodrigo

Emma García Castelló

Quim Garrido Armengot

Adrià Grau Rodríguez

Mar Hurtado Falcó

Júlia Mateu Pérez

Teide Nicola Bravo

Irene Pérez Llinares

Rodolfo Simó Vallet

Sara Sapiña García

Recompenses

Infantils

Junta Local Fallera de Cullera

Cullera d’argent

Mar Bou Matilla

Sam Hervás Narbona

Teo Hervás Narbona

Olivia Ibáñez Ortells

Cullera d’or

Joan Femenía Rodrigo.

Emma García Castelló.

Quim Garrido Armengot.

Adrià Grau Rodríguez

Mar Hurtado Falcó

Leire Marí Rizaldos.

Júlia Mateu Pérez.

Teide Nicola Bravo.

Irene Pérez Llinares.

Rodolfo Simó Vallet.

Reyes Albero i Lidia Martínez

Salutació Presidentes d'Honor

Reyes Albero

Estimats fallers i falleres, familiars i amics d’aquesta comissió de gran solera.

És per a nosaltres un plaer el fet de poder dirigir-nos a vosaltres com a presidentes d’honor de la Falla La Bega, per la qual cosa volem transmetre el nostre agraïment per formar part d’aquesta gran família.

Enguany les falles seran molt especials per a nosaltres i les nostres famílies, ja que venim d’una llar de tradició fallera, formant part d’ella durant tres generacions de falleres majors i vivint-les des de dins de la comissió.

Aquest any ens toca viure la festa d’una manera molt especial, de la mà dels nostres nets, Carlos i Elsa com a president Infantil i Fallera Major infantil respectivament. Acompanyats de tota la família, amics, fallers i falleres.

Voldríem desitjar-vos que gaudim amb germanor de la millor festa del món, les Falles, i aquest exercici faller deixe records i moments inoblidables als nostres cors.

Visca la Falla la Bega!

Afectuosament i amb molta estima.

Lidia Martínez

A.C. FALLA LA BEGA

Programa de Festes

Falla La Bega 2025

MES DE FEBRER

DIVENDRES 7

19:30 h ⇥ Gala d’Esports de la JLFC.

DISSABTE 8

14:00 h ⇥ Concurs de Paelles de la JLFC.

DIVENDRES 14

20:30 h ⇥ Representació de l’Obra “ELLES” pel Grup Artístic Falla La Bega

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

DISSABTE 15

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

19:30 h ⇥ Gales Falleres

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

DIUMENGE 16

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

DIVENDRES 21

19:30 h ⇥ Gala Llibrets

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

DISSABTE 22

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

20:00 h ⇥ Crida

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Ball als Jardins del Mercat

DIUMENGE 23

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

DILLUNS 24 al DIJOUS 27

20:00 h ⇥ Campionat Intern de Truc

DIVENDRES 28

19:30 h ⇥ Gala de la Cultura

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

MES DE MARÇ

DISSABTE 1

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

20:00 h ⇥ Tren Faller

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Ball als Jardins del Mercat

DIUMENGE 2

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

20:00 h ⇥ Premis Millors

Ninots i Ninot Indultat

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

DILLUNS 3 al DIJOUS 6

20:00 ⇥ Campionat Intern de Parxís

DIVENDRES 7

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

DISSABTE 8

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

DIUMENGE 9

15:00 h ⇥ Dinar al Casal

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

DILLUNS 10 al DIJOUS 13

14:30 ⇥ Dinar al Casal

22:00 ⇥ Sopar al Casal

23:00 ⇥ Jocs Populars

DIVENDRES 14

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

DISSABTE 15

11:30 h ⇥ Gran Globotà Infantil

14:30 h ⇥ Dinar al Casal

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Festa al Casal

DIUMENGE 16

08:00 h ⇥ Plantà

14:30 h ⇥ Mascletà a la Rambla Sant Isidre

15:00 h ⇥ Dinar al Casal

20:00 h ⇥ Nit d’Albades

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

DILLUNS 17

08:00 h ⇥ Despertà per la Barriada

12:00 h ⇥ Cercavila

14:30 h ⇥ Mascletà a la Rambla Sant Isidre

15:00 h ⇥ Dinar en Santa Cecília

20:00 h ⇥ Lliurament de Premis

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

DIMARTS 18

08:00 h ⇥ Despertà per la Barriada

12:00 h ⇥ Cercavila

14:30 h ⇥ Mascletà a la Rambla Sant Isidre

15:00 h ⇥ Dinar en Santa Cecília

19:30 h ⇥ Ofrena de Flors

22:00 h ⇥ Sopar al Casal

23:30 h ⇥ Ball als Jardins del Mercat

DIMECRES 19

08:00 h ⇥ Despertà per la Barriada

12:00 h ⇥ Missa en Honor a Sant Josep

14:30 h ⇥ Mascletà a la Rambla Sant Isidre

15:00 h ⇥ Dinar en Santa Cecília

18:30 h ⇥ Cercavila per la Gasolina

20:00 h ⇥ Cremà Falla Infantil

21:30 h ⇥ Sopar al Casal

23:00 h ⇥ Cremà Falla Gran

DIJOUS 20

10:00 h ⇥ Desmuntatge

14:00 h ⇥ Dinar Caldereta

Dones col·laboradores

Falla La Bega 2025

María José Adam

Ana Cerveró

Lourdes Cerveró

Sonia Chofre

Vivi Espinosa

Mara Fernández

Matilde Ferrer

María José Font

Clara García

María José Leal

María Jesús Leal

Sara Lledó

Ana Narbona

Inma Narbona

Angelita Naya

Toñi Pons

Eva Piris

Mayte Rodrigo

Vero Taléns

Lola Torres

Mari Carmen Vallet

Pepa Vallet

Amparo Vallet

PART LITERÀRIA

Cleòpatra i la Fallera Major de València

Marina Civera i Moreno

Fallera Major de València 2019

Al llarg de la història de la humanitat hem tingut moltes i grans figures sobiranes.

LEMA: EL 7

Han existit de moltes nacionalitats, dinasties i regnes diferents. Han regnat tant dones com homes, però una cosa que no es pot negar és que una d’eixes reines va ser i és la més exaltada, reproduïda, reconeguda i recordada de totes: la faraona Cleòpatra.

Cleòpatra, nom que significa “glòria del seu pare”, va ser la darrera reina de la dinastia ptolemaica, una de les figures més recordades de l’Antic Egipte i una de les dones més considerades i admirades de la història. Va tindre una excel·lent educació i ja de xiqueta demostrà una gran intel·ligència i curiositat. Es recordada tant pel seu intel·lecte com per la seua suposada bellesa, tal com Hollywood tantes vegades ha mostrat.

Ella va donar suport als avanços en la ciència i la medicina. Va rebre una nació del seu pare, la qual estava en la pobresa, i la va portar a la recuperació econòmica. També va contribuir

a la Gran Biblioteca d’Alexandria, que finalment va ser destruïda després de la seua mort, però els seus textos en àrab destaquen el seu llegat com a científica i erudita.

Va governar durant més de 20 anys i va aconseguir eludir el domini romà sobre Egipte, una amenaça que va estar present durant tot el seu regnat de la mà de Juli Cèsar i Marc Antoni, i que va perdre en la seua darrera batalla contra l’emperador romà Cèsar August en el seu intent de mantindre la independència d’Egipte front l’expansionisme de Roma.

Tots eixos èxits van vindre de la mà d’una dona que va tindre l’oportunitat d’usar la seua posició per canviar el món que l’envoltava i el futur del seu poble. Podríem dir els fallers el mateix de la Fallera Major de València? Podria ella mateixa intentar aconseguir tot això? Innegablement, com a dona contemporània de 24 anys que era quan ostentava el càrrec de la màxima regina de les Falles, la mateixa tasca que exercia Cleòpatra, és la tasca que tal vegada ens agradaria tindre assignada per al nostre exercici faller,

NA BEGA en ÀUDIO

però això està ben lluny de la realitat. Tenim en comú el fet que nosaltres també som nomenades per una autoritat en algun moment de la nostra vida per a desenvolupar el nostre regnat, també tenim una exposició social i un públic que ens fa costat i que segueix els nostres passos i moviments incondicionalment amb admiració. Els interessa tot allò referent a nosaltres, des de què pensem, com parlem, què diem, com vestim i fins i tot el color del nostre pintallavis. Com Cleòpatra, som dones preparades amb estudis, coneixedores de la cultura i la història de la nostra ciutat i de la nostra festa, amb experiència en el món faller i en tot allò que les Falles envolten i representen. Hem tingut càrrecs directius, ho hem viscut tot de primera mà, i hem crescut dins de la bogeria de les Falles i la seua gestió.

En moltes ocasions sí podríem estar considerades més que preparades per a ‘governar’ les Falles com ho feia Cleòpatra a Egipte, però com tots sabem, tenim papers molt diferents. Nosaltres no podem declarar o posar fi a una guerra, no prenem decisions directives, ni establim la llei, no som les que influenciem l’economia o les que imposem l’autoritat. Però això no vol dir que no tinguem responsabilitat o un paper influent.

La Fallera Major de València sempre serà la imatge i la veu dels fallers per a tota la ciutat, els pobles, províncies, Espanya o per al món sencer. Defensem la nostra festa i tot el treball que l’envolta, les nostres tradicions i la llengua, la nostra cultura, els gremis, la poesia, l’art, la indumentària i la història, que a més a més coneixem de primeríssima mà durant l’any del regnat. La Fallera Major de València ha de tindre unes qualitats i carisma excepcionals que la porten a destacar davant de les altres candidates aspirants al càrrec. No ha heretat una nació, però ha d’afrontar situacions de diversa índole i dificultat

per a una xica jove, amb relativa trajectòria personal, com ara una Crida o un discurs davant de 70.000. Tindrà conversacions de tot tipus, i haurà de compartir opinions amb personalitats de diferents àmbits: polític, religiós, social o militar, a més d’haver de parlar permanentment en públic. Haurà d’aprendre que serà el centre d’atenció allà on vaja, i que haurà de saber estar elegantment en totes aquestes situacions, sempre demostrant una exquisida amabilitat amb totes les persones a les quals saluda o que se li acosten. Tot això sense oblidar que detenen les seues vides personals i professionals per a complir amb un paper que es totalment voluntari i que ho fan, com es diria col·loquialment, ‘per amor a l’art’ i a la festa.

Elles són les protectores i cuidadores de la gent fallera i valenciana, com Cleòpatra ho era dels egipcis, i si una cosa no podrem negar és que les dues figures – cadascuna en el seu paper i salvant les distàncies – continuaran sent admirades per tota l’eternitat.

Essència fallera

Carmina

Gascó i Castelló

Aprenent de fallera

SLEMA: EL 7

empre ens han ensenyat que l’ésser humà té 5 sentits per a rebre els senyals del seu entorn. Ara la neurociència afirma que en són 7 i que els 5 reconeguts fins ara són els menys importants. La vista, l’oït, el gust, l’olfacte, el tacte, el vestibular (equilibri) i la propiocepció (consciència del cos).

Ens centrarem sols en u, d’eixos de tota la vida, malauradament subestimat en comparació als altres, però que al mateix temps és el més vinculat a la part del cervell que regula les emocions i la memòria, deixant una empremta capaç de reviure records que creiem oblidats, evocant un pont entre el passat, present i futur.

Dedicaré aquestes línies al SENTIT DE L’OLFACTE, que juga un paper crucial en la nostra salut i benestar.

Els diversos aromes poden influir en el nostre estat anímic i decisions, mitjançant els aromes agradables com els molestos, o alertar-nos davant situacions de perill. Per tant, l’olfacte té una funció protectora essencial per a la supervivència.

M’agradaria destacar la part bona d’aquest sentit i de la importància de la memòria olfactiva que ressenya benestar i felicitat. D’essències que, conjugades entre si, formen aromes capaços de transportar-nos als millors moments de les nostres vides, recordar-nos a eixa persona o lloc on has sigut feliç i sentit en pau. Olor amb la capacitat de curar-te, abrigar-te i mimar-te.

La mescla exacta, cuidada i detallada de les essències, dona forma als PERFUMS, capaços de sacsar-te per dins com poques coses ho aconsegueixen. La paraula perfum prové del llatí “PARA FUMMUM” que significa a través del fum i és aquí el nucli d’unió entre les falles i fragàncies magistrals, el fum com a origen de les meues dues passions, la perfumeria i la falla.

És impossible intentar expressar la importància de les fragàncies sense nomenar la civilització de l’antic Egipte i l’ús de les essències per al benestar humà. A molts jeroglífics on es troben expressions que evoquen la felicitat, apareix un nas dibuixat. És el perfum

NA BEGA en ÀUDIO

una de les herències egípcies?

Els egipcis són considerats pioners en la barreja d’essències i olis naturals per a crear aromes a partir de la crema de fusta, mullada amb plantes o calfant aquestes en una olla d’argila tapada amb un llence de lli; el vapor produït impregnava el teixit i després l’escorrien per a obtindre l’extracte de les plantes, herbes i flors.

Els membres de l’alta societat col·locaven recipients en formà cònica baix les seues perruques amb gases impregnades amb olis o ceres aromàtiques que anaven alliberant l’olor per la calor corporal.

Tal era la importància del sentit de l’olfacte per als egipcis que comptaven amb la seua pròpia divinitat, NEFERTUM, deu de la curació, el sol i el perfum, representat amb el símbol d’una flor de loto al cap.

Per als egipcis el 7 era el símbol de la vida eterna, per aconseguir-la no n’hi havia prou amb embalsamar i momificar el cos, també el rodejaven amb mesures de protecció a la tomba. Amulets i olis essencials, i per descomptat, també eren 7 les essències sagrades per als faraons, trobades a les diferents tauletes amb jeroglífics LOTO, SÀNDAL, AMBRE DE CAIXMIR, ROSA, GESSAMÍ, ALMESC

i AMBRE ROIG. Assentant així les bases que influirien al món de la perfumeria per a la resta de la humanitat.

Són una civilització recordada, entre altres característiques, per al culte al cos. El seu clima i la seua localització al Delta del Nil els afavoria a l’hora de cultivar plantes i crear essències a partir d’elles.

Com a mostra tenim a un dels faraons més famosos pòstum a causa del tresor descobert a la seua tomba a 1922, TUTANKAMON. La seua exploració va ser molt important per la riquesa que hi havia en ella, la trobada de la Pedra Rosetta, que permetria desxifrar els jeroglífics i com no, també hi havia més de 3000 flascons de perfum que trenta segles després, soterrats sota la terra continuaven desprenent aroma.

O la mítica Cleopatra, que a hui en dia encara és font d’inspiració i per a mi la primera “beauty influencer” de la humanitat. Aficionada a la mescla de diferents essències per a obtindre els seus perfums i olis únics per a ús personal i creà una tendència en maquillatge amb l’ús del khol per emmarcar la mirada que, tanmateix, la protegia de la pols del desert. És per tots i totes conegut l’ús de la llet de burra als seus banys per preservar la seua pell jove o el gust per l’essència de rosa i gessamí -deixant rastre al seu pas- com a símbols de bellesa i temptació femenina. La vida de l’última Governanta de la dinastia ptolemaica sempre va ser un gran misteri, però ens va deixar un gran legat amb receptes de perfums i cosmètics «miraculosos» recollits en diferents llibres d’història.

Els egipcis plantaren la llavor dels aromes i a poc a poc la resta de la humanitat hem anat recollint la sembra, expandint-la per millorar-la en procediments i noves fases de producció, però l’essència continua sent la mateixa, sols que amb diferent elaboració.

Algú de vosaltres quan ha sentit un coet, ha inhalat fort el seu aroma i ha pensat: Mmmmmm... fa oloreta a falles!!!

De sobte t’envaeix una sensació de felicitat i benestar, eixe aroma és capaç de transportar-te a la festa que més t’agrada, ací està present; és la memòria olfactiva traslladant-se a qualsevol lloc, com si fos una màquina del temps.

Malauradament, cada dia de la nostra vida no és bo, però podem utilitzar els aromes per autocuidar-nos i sentir-nos millor, com un talismà amb poders màgics.

Hui en dia la indústria de la perfumeria ha canviat molt, cada vegada està més en auge la perfumeria de nínxol o d’autor.

M’encantaria poder crear un perfum, m’emociona sols imaginar... Una taula a prop dels grans mestres Olivier Cresp i Amandine Clerc-Marie, ajudant-me a equilibrar la dosi perfecta per inventar la fragància que evoque a les falles, i poder gaudir del seu aroma dia rere dia de l’any. Un aroma completament unisex, que tots i totes puguem utilitzar per igual, com deu ser. Per a mi els perfums no tenen gènere, són per acompanyar-nos i gaudir-los. Mentre et facen sentir bé, fes servir el que vulgues sense distinció. Fa uns anys el mestre pirotècnic Caballer ho va intentar -col·laborant amb Amstel-

creant el perfum “MASCLET Núm. 5”, un perfum amb aroma a pólvora 100% i que uns pocs foren els afortunats d’aconseguir-lo mitjançant un concurs. La meua obra seria molt més que pólvora, perquè les falles som més.

A la meua ment retrona una composició amb les 3 fases que tenen els perfums a la piràmide olfactiva i, per descomptat, format per 7 notes en honor a Cleopatra i a l’herència «perfumil» egípcia.

Notes d’eixida:

Eixe aroma a pólvora, que tant ens agrada, acompanyat d’una taronja, ben cítrica i que representa la nostra terreta.

Notes de cor:

El clavell i el gessamí com a símbol de l’ofrena a la Mare de Déu i un dels actes més solemnes dins la nostra festa.

Notes de fons:

El sàndal, fusta amb gran poder de fixació simulant l’estructura que dona suport als nostres monuments. La carabassa escarxada que aportarà la dolçor dels bunyols i el cacau en representació d’eixes xocolatades a les despertades i berenars.

De moment no puc produir-lo, però sí imaginar-lo amb cadascuna d’eixes notes tan reconegudes per un faller o fallera.

Des d’aquest humil article d’opinió, vos convide a ser còmplices de la meua fantasia fallera. Tanquem els ulls, expandim els nostres pulmons i activem la nostra ment repassant, nota per nota, la piràmide olfactiva. Somiem junts, fins que algun dia puga fer-se realitat i tots plegats deixem una herència fallera més per al nostre futur.

Jo ja estic llesta, ho intentem?

Viurem eternament

Kike

Castelló i Piris

Somiant despert

La calor abrasadora em colpeja sense pudor fent que dolls de suor desfilen pel meu cos provocant que la meua pell es vaja fonent com el gel ho fa davant d’una foguera que crema canyes seques per calfar l’ambient d’una llar familiar.

Llum tènue per a il·luminar aquestes estructures faraòniques que treuen el cap per l’horitzó, fetes amb la suor i sang de milers de treballadors que durant molts anys s’havien format a l’escola dels escribes. M’acoste amb sigil per a usar els meus poders sobrenaturals per a intentar albirar el que serà d’elles en el futur llunyà.

Sé que tinc la capacitat de poder veure el futur, sé que puc veure a través de les parets de roca massissa, em plante davant la sorra de l’enorme piràmide que aquesta regada per l’aigua d’un va riu enorme ple de bèsties perilloses que impedeixen a la meua mare fer la bugada.

Em plante davant de les piràmides, de la nostra cultura, dels nostres governants, aixeque la mirada, arrufe les celles, em concentre per a veure que serà d’aquestes enormes estructures on viuran i es

reencarnaran els meus faraons. Com serà la seua vida dos mil anys després quan aquestes estructures ja no estigueren dretes. Oh déu meu! La llengua se m’encongeix per un moment, no puc parlar, observe dins de la meua ment a estrangers que venen a saquejar, furgar, destrossar, tacar els cossos dels meus faraons. Maleïts sigueu! Esteu profanant la vida eterna dels meus déus, lladres amb diners sota el pseudònim d’exploradors! Opressors del poble i de la nostra dignitat.

No us ho tindré en compte, la meua respiració es queda contristat pel futur tan egoista que albira, sols tinc una preocupació, és la meua formació, aconseguir ser útil en aquest món i la nostra cultura, deixar per al demà un món millor, unes estructures eternes per les quals entre roca i roca no càpiga ni un sol cabell humà, continuar aprenent per als meus. Però no!, no em lleve del cap que l’ésser humà destrossen tot el construït a la meua terra.

Ho estan aconseguint, la terra que tant cuidem i estimem en uns molts anys ens la van arrabassar, veig que el turisme sense límits s’endinsa en les nostres poblacions, els mal anomenats exploradors pagats per conglomerats empresarials tacaren la nostra vida eterna.

No! Respire profundament, aixeque el cap, tanque els ulls i emor amb total concentració. La meua civilització serà eterna per molt que la calcigueu, per molt de negoci que feu a costa nostra, per molt que pugueu escriure, en la memòria de tots viurem eternament per milers d’anys.

Vivim, viurem! Recordeu, acordeu-vos! La civilització egípcia viurà, però només la raça humana extingirà a l’ésser humà.

NA BEGA en ÀUDIO

Set maneres de morir

Noemí

Pérez i Cerdà

Fallera i docent

ELEMA: EL 7

ls valencians vivim en un estat aconfessional però, a diferència d’altres països europeus, les nostres festes estan molt vinculades a la religió catòlica. Ens fem regals per commemorar el naixement de Jesucrist, mengem mona el dia que va ressuscitar i ens mudem el dia de Sant Vicent Ferrer per veure les desfilades de les bandes de música pel matí i la processó per la vesprada. Totes aquestes celebracions van al compàs d’una programació audiovisual molt ben planificada per la societat de consum. Què seria del Nadal sense el All I want for Christmas is you de Mariah Carey? O, quina millor pel·lícula per passar una freda vesprada d’hivern que Love Actually?

Cada temporada té les seues cançons i pel·lícules típiques però si n’he d’escollir una, sense ser jo molt beata, optaria indubtablement per El príncep d’Egipte Aquest film narra la vida de Moisés fins a l’alliberament dels esclaus hebreus de la tirania dels faraons. Amb una banda sonora del grandíssim Hans Zimmer, recorde les impactants escenes en les quals es mostraven les plagues que assolaren Egipte. Aquestes calamitats

que arribaren en forma d’insectes, de granís o d’aigua convertida en sang, van suposar la quasi extinció de l’imperi.

Si ho relacionem amb les Falles, és inevitable establir un cert paral·lelisme amb algunes amenaces que en l’actualitat assoten la pervivència de la idiosincràsia valenciana per excel·lència. En primer lloc, parlarem de la manca de relleu generacional. És vox populi que les comissions se sostenen principalment perquè hi ha un sector, generalment faller de tota la vida, que treballa diàriament per tirar la falla endavant. Aquesta gent assisteix a tots els actes i fa faena desinteressadament, tot el contrari que les noves generacions. El que abans era una excusa per juntar-se i passar una bona estona ara sembla que s’ha convertit en un compromís que poques persones volen acceptar. Els més veterans estan cansats i els més joves només apareixen quatre dies pel casal. Un greu problema que porta temps eludint-se i que no sabem com acabarà.

En segon lloc, la pèrdua de la identitat de barri afecta profundament a la nostra festa. A Cullera són molts els negocis

NA BEGA en ÀUDIO

locals els que col·laboren amb les falles i aquestes els ho agraeixen comprant als seus establiments. Tant la comissió com el xicotet comerç eixen guanyant. Desafortunadament, la singularitat de cada poble i ciutat es troba en perill de ser substituïda per un escenari decorat amb franquícies i cadenes de restaurants. En un futur no molt llunyà els centres de cada localitat tindran el mateix aspecte i, com sempre, el peix gran es menjarà al menut. Deixarem de consumir productes autòctons i plats típics perquè ja no vendran coca de llanda, sinó New York rolls. I no tinc cap bola de cristall, però dubte que l’amo del McDonald’s ens ajude.

Si parlem de l’essència de barri, hem d’esmentar la massificació turística. Sempre hem sigut un poble acollidor, però des que van declarar les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat ja no som una ciutat, sinó un parc temàtic. Un exemple que recorde és el de la nit de la Cremà de l’exercici anterior, en la qual la fallera major de La Bega quasi no va veure cremar el monument

perquè una colla de turistes se li havien posat al davant i, amb el mòbils en alt, li tapaven la vista. Un turisme regulat és beneficiós per a la nostra economia però, si no es controla, la festa pot perdre el seu valor cultural i convertir-se en un simple esdeveniment comercial.

Un altra lacra que trobem al món faller és la manca de sostenibilitat. Si bé és cert que en els darrers anys ha augmentat la conscienciació del col·lectiu i s’han posat en marxa iniciatives per a pal·liar la contaminació, encara queda molta faena per fer. Alguns artistes continuen utilitzant materials nocius, l’espectacle lumínic de certs carrers és excessiu i que el got siga reutilitzable no és molt útil si al final ho clavem tot al mateix contenidor. Per cada Falles que celebrem, el planeta ens odia una miqueta més.

Tanmateix, la carència d’artistes fallers ja comença a ser una realitat. Les comissions cada vegada s’afanyen més a contractar-los perquè en són ben pocs i, a més, no accepten tants

Fotografia:

Joan Corbalan

encàrrecs com abans. El cost dels materials s’ha disparat i als artesans no els resulta rendible fer tants monuments perquè perden diners. La manca de relleu generacional també afecta al gremi i les ajudes brillen per la seua absència. Pregunta per als detractors del monument: què faríem sense ells?

Les polítiques lingüístiques poc favorables a l’ús del valencià també són sentència de mort. Una llengua que no es fa servir a les institucions i en la qual no es pot fer classe a les escoles està destinada a caure en desús. Els nouvinguts no l’aprendran i la diglòssia ja fa anys que ha entrat a les cases dels valencianoparlants de la mà dels seus fills. La situació és preocupant a les altes esferes del món faller, ja que només s’empra el valencià per a discursos oficials, per a cantar que ofrenem noves glòries a Espanya i per a dir la famosa frase de: Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà! Si estem tan orgullosos de ser valencians i de viure a la millor terreta del món, perquè menysprear la llengua històrica del País Valencià?

Per últim, però no menys important, està la incompetència de la classe política. Un govern únicament amb afany de poder i de riquesa, que anteposa els seus desitjos a les necessitats de la ciutadania i que castiga els servicis públics per enriquir als més privilegiats només té un objectiu: empitjorar la qualitat de vida del poble. Les comissions falleres són finançades per les persones que les integren i, si bé no és una necessitat bàsica, tindre temps i diners per a l’oci és fonamental per a una bona salut mental. Si la gent no disposa de recursos, haurà de renunciar als xicotets plaers i el cens faller decaurà fins a desaparèixer.

Els egipcis no van poder evitar ser arrasats per les catàstrofes perquè les seues vides estaven sotmeses a la voluntat del faraó. En canvi, nosaltres sí que estem a temps d’evitar un suïcidi col·lectiu si ens conscienciem i prenem accions que garantisquen la preservació de les Falles i de la societat valenciana.

Fotografia: Vlad Siaber

Equilibri

Carmina

Gascó i Castelló

Aprenent de fallera

ELEMA: EL 7

l llegat de la civilització de l’antic Egipte -recollit i conservat a través de les restes arquitectòniques i escultòriques- ens deixa clar que era una civilització poderosa, avançada en coneixements matemàtics, mèdics, astronomia...

Però també ens deixa certesa del fet que era una societat col·lectivista, prioritzant de les necessitats familiars o de la comunitat sobre els desitjos personals.

La justícia i el tracte a tots per iguals, independentment del sexe, la classe social o l’edat, era uns dels conceptes més apreciats per ells.

L’orgull i l’estatus dins la societat se centrava a ser servicial, generós i caritatiu amb els altres, però, a canvi s’esperava que tots foren lleials a la seua comunitat. Malauradament, algú de vegades solia ser egoista -fet que anul·la el sentit comú- tant que va ser aquest el motiu per a donar pas al desenvolupament de les primeres lleis i castigar a qui no fera complir l’equilibri com a poble -aspecte essencial en la vidael valor més important per als egipcis.

Aquest valor estava representat per la deessa Maat, filla del Déu Ra.

La principal responsabilitat d’un rei era defensar-la, tant que a l’acte d’investidura, aquest entregava una figura - simbolitzant a Maat- a la resta de Deus com a promesa de mantindre l’equilibri universal en la societat que ara governava.

Equilibri, que bé sona aquesta paraula, quina herència cultural més bonica ens deixaren, però al mateix temps que difícil és mantindre’l a la nostra vida i, com no, dins de la nostra família fallera.

De vegades les persones normalitzem i assumim la falta de comprensió i lògica, anteposant el nostre bé personal per davant del benestar de tota la falla, malauradament mentre el cens de la comissió va en augment, més individualistes ens tornem.

Si algú no entén del que parle, sols ha de fer un senzill exercici: seure sol en un raconet del nostre cau faller i observar. Personalment, el que veig hui en dia és una falla dispersa per grups, reservant

NA BEGA en ÀUDIO

el lloc per a seure al voltant de les persones seleccionades i alhora que veiem tirades en un racó les que creiem menys importants. Fa uns anys això no ocorria, arribaves i t’asseies, sense mirar qui tingueres al costat, ja que era de la família, un membre més de la teua falla i no era rellevant qui ocupara eixe lloc perquè et senties a casa.

Per molt que observe, són grups sencers d’amics o amigues que segurament abans s’han estat preguntant per whatsapp: Qui va hui a la falla? Si la majoria no acudeix es decideix no anar, i així així va perdent-se el tradicional sopar del divendres al casal.

Què és el que hem de fer per recuperar-lo? Està a les nostres mans? Com a fallera, pense que sí, tot està per fer i sempre es pot reprendre mentre mostrem bona disposició.

La convivència dins i fora de la falla està al nostre interior, en cadascú dels fallers i falleres que la formem i transmetem als nostres menuts els set valors essencials de l’ésser humà:

RESPECTA sempre al pròxim, mostra GRATITUD als teus iguals. Sigues HONEST , però amb cura de no ferir amb les teues paraules; sigues SENSIBILITZAT i mostra empatia pel que està intentant treballar i el veus angoixat i esforçant-se. Mostra HUMILITAT , tots som iguals, cap membre és superior a altre i, menys encara, s’ha de prioritzar el propi egoisme. Sigues PRUDENT abans d’actuar o jutjar les decisions preses, de segur que han estat meditades i valorades; però sobretot sigues RESPONSABLE dels teus actes i dels compromisos aquirits.

Si tots interioritzem un poc més aquests valors, de segur que en les falles regnarà l’alegria, seran un espai segur i una família en què es prioritzarà l’equilibri, tan important per a mantindre en peu els nostres monuments, però més si

és per a sostenir la comunitat fallera, meravellós llegat de l’equilibri, que tant defensaven els els reis egipcis.

Tan sols així, mantenint aquest valor, continuarem avant i serem falla. No som una penya que llogue un localet per a passar allí el temps. Sense monument no hi ha falla, sense cultura no hi ha falla, sense festa no hi ha falla, sense treball desinteressat no hi ha falla, sense directiva no hi ha falla i, el més important, sense els set valors destacats com a humans, es perd l’equilibri i, per tant, la falla s’acaba.

Tutankamon

Sela

i Martínez

Escrivà

El regne d’un riu que no era d’este món

Inmaculada

Cerdà i Sanchís

Acadèmica a l’Acadèmia

Valenciana de la Llengua

CLEMA: EL 7

rec que poques civilitzacions ha suscitat tanta fascinació com l’egípcia. Més enllà de la passió per l’orientalisme— la ceràmica i la pirotècnia xinesa o el món dels samurais i les geishes—, l’exotisme que despertava l’Àfrica profunda, amb les màscares i els rituals animistes que descobrirem després barrejats amb els ritus cristians en el Carib —una conseqüència del còctel criminal del comerç d’esclaus—, és el descobriment de les tombes i els tresors de la civilització de Nefertiti, Tutankamon, Hatshepsut o Keops el que va colpejar com res abans la benestant societat occidental.

L’antic Egipte ho tenia tot per a ser captivador: una història que es remuntava a mil·lennis (del 3000 aC al 639 dC amb la conquesta àrab), uns monuments que semblaven d’un altre món (temples, piràmides, esfinxs, obeliscs); tombes secretes amb paranys i malediccions; rituals de mort sorprenents (mòmies, vasos canopis, excerebracions...), deus omnipotents, tresors colossals, reines de bellesa i intel·ligència llegendàries i un llenguatge críptic només desvetlat per l’aparició d’una estela multilingüe.

Una civilització pròspera i culta, que estava a anys llum dels pobles veïns. El relat del poble jueu és d’amor i desamor cap a uns veïns que els superaven en tot, llevat de l’amor de Déu. El país on prospera Josep, venut pels seus germans, és el mateix on acaben esclavitzats els seus descendents i alliberats pel poder del Déu únic que maleïx el Regne del faraó amb deu plagues bíbliques. Resulta curiós, si més no, que en el Nou Testament siga Egipte el lloc de refugi per al fill d’aquell mateix Déu i la seua família. De les deu malediccions, la primera fou la de la sang, l’aigua del riu transformada en sang. El riu, el Nil, columna vertebral del regne, transformat de font de vida en causa de desesperació.

En el poema «El Golem», Borges evoca el poder del nom, del verb, com a creació.

Si (como afirma el griego en el Cratilo) el nombre es arquetipo de la cosa en las letras de ‘rosa’ está la rosa y todo el Nilo en la palabra ‘Nilo’.

La substància amb què estan fetes les coses, la pura energia que som, té el poder d’explosionar i implosionar.

NA BEGA en ÀUDIO

L’univers oscil·la entre la força expansiva que encara manté després del Big Bang i les implosions de les estreles que moren matant i provoquen els forats negres. El riu, l’aigua dolça, escassa i preada, generadora de vida i riquesa, a les riberes del qual nasqué la civilització dels faraons, era un altre dels seus deus no declarats. Si era benigne, afavoria els seus fills, les riuades cícliques, provocaven inundacions i desastres assumits, el preu a pagar per un adob que feia més fertil encara aquella terra. Si maleïa els seus súbdits, la sequera profetitzada en el somni del faraó i que Josep va saber interpretar, es traduïa en fam: primer, l’agostejar de les collites; després, la gana del bestiar i, finalment, la dels humans.

Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe.

Canta Raimon i segurament algun poeta egipci escrigué alguns versos semblants.

Com la poeta egípcia que escrivia fa milers d’anys:

Trobe el meu amor pescant, els peus en l’aigua, a la vora del riu.

Desdejunem junts i bevem cervesa.

Li oferisc la gràcia de les meues cuixes. Encisat, ell s’engul l’hamet.

I Estellés replicava en El llibre de meravelles:

A la vora del riu, mare, M’he deixat les espardenyes.

Si són les espardenyes...

LEMA: EL 7

A.C. FALLA

BEGA

La Dècada Prodigiosa

Javier

Nacher i Ortiz

Cullerot de soca-rel

LEMA: EL 7

Desé any en l’alcaldia, amb record d’empadronats. Sense fer cap bogeria, totes les factures al dia, i els impostos congelats.

Festes BIC, com els bolígrafs! -Mèrit no exempt d’una baralla-. En xarxes escrivint com a taquígrafs, amb cites dignes d’uns epígrafs, per poder penjar-se la medalla.

Plens carregats de nerviosisme, -de la llengua són tots paladins-. Entre mostres de partidisme, el president demana civisme, mentre recepta Trankimazins.

El regidor de la ultradreta, sense tinta es va quedar. No porta impresa la fulleta, ara penca una miqueta, i en valencià torna a parlar.

Caldrà invertir en seguretat, per als metges de l’ambulatori. Al betlem cal un guàrdia jurat, per si passa un destrellatat, i rebenta tot el mobiliari.

Magatzem de Botanch adquirit, per als fallers tindre contents. Una promesa que s’ha complit, -com Susi escollir a dit-, qui l’assessore en tots els events.

Gomar no es menja els torrons, -sessions més curtes amb l’adeu-. Com herència ens deixa mocions, abans d’anar-se’n de vacacions, donant-li a Estefania el relleu.

Tortajada firma el nou contracte, soterrant dècades de pudor. Netejar cada racó serà un repte, perquè l’oposició li ho accepte, i no pengen el vídeo de rigor.

Amb el jupetí adorablement, -no sols d’indumentària fallera-. Jordi disposa el de salvament, per informar de tot a la gent, i protegir el poble de Cullera.

Com humil acomiadament, donem l’opinió més sincera. Treballant sempre de valent, fou el nostre ajuntament, l’enveja de tota La Ribera.

NA BEGA en ÀUDIO

La llavor germina

Carmina

Gascó i Castelló

Aprenent de fallera

Il·lustració Andrea García

SLEMA: EL 7

etembre de l'any 1994, a un poble de la Ribera Baixa, un grup d’amigues adolescents començaven la seua aventura a l’institut. Totes elles procedents de l’educació general bàsica, d’una escola concertada, amb una sola línia: castellà.

Els primers cursos escolars sols rebien una hora de valencià a la setmana i els darrers anys dos. Tot i de ser la seua llengua materna, poc sabien d'escriure’l. Els costava llegir-lo als llibres de text perquè la major part del temps ho feien en castellà.

En arribar a l’institut es trobaren amb un mestre de valencià entusiasta, amb ganes d’ensenyar l’amor per la nostra llengua -ple d’idees arrebossats i defensor dels grans escriptors valenciansdeclarant-se a si mateix "fusterià"

A la primera classe quedaren bocabadades amb ell: Qui és aquest homenet? Què diu d’aforismes? Què vol dir aviam? Fins i tot li trobaven un semblant a Robin Williams en “el club de los poetas muertos”!

A poc a poc, l’energia d’aquest professor era transmesa a les alumnes. Va plantar en elles la llavor de la intriga per conéixer més a fons allò de què ell els parlava. Fins i tot saberen que Joan Fuster era de Sueca: Suecà? Del poble del costat i mai havien sentit parlar d’ell?

Però la sorpresa estava per arribar. Després del primer examen, aquell professor, de cabells platejats, repartia els fulls mentre cantava: -2, -4,-7…

Heu contestat a tots els exercicis molt bé, però em deveu punts per al pròxim degut a les faltes d’ortografia!!

I no fou així, mai els cobraria aquells punts. Examen rere examen, els negatius desapareixíem. Era una forma de què ficarem més atenció a l’ortografia: hi havia, canvi, compte, quan… i un fum més, com podreu imaginar.

Amb el temps, les alumnes comprengueren la seua essència, el seu saber. No era simplement ensenyar-nos el valencià normatiu, la

NA BEGA en ÀUDIO

seua tasca anava molt més enllà. La seua missió era traslladar-nos la passió per la nostra llengua. Ensenyar-nos que vivim en València, i la millor forma de defensar el valencià era parlant-lo, transmetent-lo. No deixant d’expressar-se en ell en conéixer a algú i pensar que no l'entendrà. Descobririen que aquest és parlat per molta més gent de la que elles pensaven.

Així ,a poc a poc, eixes xiquetes vingudes de l’ensenyament en castellà es comprometeren amb la seua terra, cultura i llengua. Ací teniu present una d’elles que, començà devent-li punts, i hui en dia intenta continuar aprenent. Defensant i promovent l’ús de la nostra llengua.

Fa uns pocs mesos vaig contactar amb el meu mestre, demanant-li ajuda per a un concurs de falles i la seua reacció em va aplegar al cor.

Me n’alegre molt -va dir Isidreque bonic, que feliç en veure que la meua llavor germina

Tant de bo tots els alumnes es troben amb professors com ell, que els ensenyen mitjançant valors i tradició. És la clau per garantir l’ús de la nostra llengua, arrels i cultura.

Dedicat a Isidre Crespo Gràcies per tant.

El 7 misteriós

Francisco

Fernández i

Ruiz

Poeta

Segons ens conta la Bíblia en set dies es feu el món, com Déu era molt faener i també tan matiner, no va perdre ni un segon.

LEMA: EL 7

En acabar la faena jo crec que es parà a pensar, i va dir que el sèptim dia com tot el cos li dolia seria per a descansar.

A partir d’eixe moment, - segons diuen els entesos -, pensant en la raça humana, va dividir l’any en mesos i en set dies la setmana.

Serà per això que el ‘set’ és un número especial?

Sembla que en l’antic Egipte, era un número sagrat que curava tots els mals, i estava tan venerat que feia part dels rituals.

Per a poder visitar les tombes dels faraons, diuen que moltes escales per accedir a les sales eren de set escalons.

I és que eixe número set està per qualsevol lloc qui no ha llegit este llibre: Les set cabretes i el llop?

Un altre que és conegut que hem tingut tots a les mans l’haureu llegit de menut, i és Blancaneus i els set nans.

Hi ha set pecats capitals, i set són els sagraments, set les notes musicals, que poden compondre un vals o músiques més recents.

També diuen que són set les meravelles del món, buscaré en l’enciclopèdia, millor dit, en Viquipèdia, per recordar quines són.

Jo no sé què tindrà el set, però em té molt intrigat. I sense voler ofendre, jo no acabe de comprendre les set vides que té el gat.

NA BEGA en ÀUDIO

Amulets

Carmina

Gascó i Castelló

Aprenent de fallera

Il·lustració d’Ofo Simón

DLEMA: EL 7

es de temps immemorables, els amulets han format part fonamental de les creences espirituals de diferents cultures. A través del seu ús, les persones han buscat protecció, bona sort o connexió amb el diví.

En l'antic Egipte els amulets tenien un paper transcendental, tant en la vida quotidiana com en la creença de la vida eterna després de la mort, i eren col·locats a les tombes per garantir una transició segura al més enllà. Eren un poble molt supersticiós i utilitzaven tota mena d'amulets per protegir-se dels perills. Uns dels més abundants, trobats a les excavacions, eren els escarabats i els ulls d'Honrus. El material més usat per a l'elaboració d'aquests va ser la pisa, que s'obtenia per l'amassament del quars. També els feien d'or, argent o pedres semiprecioses.

Els amulets són incorporats a la indumentària tradicional valenciana, i perduren al llarg dels segles amb el propòsit de protecció, bona sort o per invocar la protecció dels sants.

Un dels exemples més clars d'amulets tradicionals valencians són les creus o medalles religioses, que pengen les falleres mitjançant una cinta al seu coll. Aquests no tenen tan sols una funció decorativa i a més a més són joies de la tradicional orfebreria valenciana elaborades en llautó, or o argent.

Les dones valencianes penjaven, sobre la roba dels més menuts, trossos de coral, dents, potes d'animalets, evangelis, xopadors o altres relíquies per protegir-los del mal o alliberar del dolor. Podien estar elaborats amb coral, teles, vidre, etc.

Tots els estudis dels amulets -en les diferents cultures- ens revela la cerca de la protecció i la bona fortuna davant la incertesa de la vida, i com l'ésser humà al llarg del temps ha intentat controlar l'incontrolable mitjançant la màgia del simbòlic.

NA BEGA en ÀUDIO

Els set pecats capitals de les Falles

Joan Castelló i Lli

Periodista Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

ELEMA: EL 7

l 7 és un número cabalístic, al qual s’atribueixen propietats màgiques i de l’endevinació, a més de ser un número de la sort. D’ell va dir Hipòcrates que és “el dispensador de la vida i font de tots els canvis, perquè fins i tot la lluna canvia de fase cada set dies”.

Encara que el 7 és un número indomable, perquè no es pot dividir per un nombre enter, és al seu torn un nombre màgic, perquè és la suma del sagrat número 3 i del terrenal número 4, amb la qual cosa s’estableix un pont entre el cel i la terra. En l’antic Egipte, els seus habitants representaven el número 7 amb un cap humà perquè posseïa set orificis: les dues orelles, els dos ulls, les dues cavitats del nas i la boca.

Grècia, origen de civilitzacions, va presumir de tindre set savis: Tales de Milet, Solón d’Atenes, Bías de Priene, Piteu de Mitilene, Cleóbul de Lindos, Quilon d’Esparta i Periandro de Corint.

En la Bíblia, set van ser els dies que va emprar Déu per a crear el món (els set dies de la setmana); i en l’Apocalipsi, set són les trompetes que anuncien la fi del món. Set van ser també les grans meravelles

de l’antiguitat: la gran piràmide de Guiza a Egipte, els Jardins Penjants de Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el temple d’Àrtemis a Efes, el mausoleu d’Halicarnàs, el Colós de Rodes i el Far d’Alexandria.

Si parlem de creences religioses, set són els pecats capitals: superba (al número u, no el judica ningú), avarícia (l’avarícia trenca el sac), luxúria (guerra, cacera i amors, per cada plaer mil dolors), ira (no té sentit, posar-se com un basilisc), gola (menjar raïm per Cap d’Any, porta diners per a tot l’any), enveja (l’home gelós, d’un mal en té dos) i peresa (el cansat fa la feina). Una precisió: en el pecat de luxúria i hi han excepcions, ja que com bé diu la dita: dels pecats del piu / Nostre Senyor se’n riu / i de la xona, / la Mare de Déu els perdona.

Fins i tot en la meteorologia i en la música és present el 7, perquè set són els colors de l’arc de Sant Martí (roig, taronja, groc, verd, blau, anyil i violeta) i set són les notes de l’escala (do, re, el meu, fa sol, la i si).

Com a seté art, el cinema ens ha brindat pel·lícules com El seté cel (1937), un film del cinema mut dirigit per Frank Borzage;

NA BEGA en ÀUDIO

Manuel Corral Melo, president de La Bega, és un dels dirigents històrics de Cullera, amb set manats. Amb la fallera Major de 1973, Mari Nacher Prats.

Set núvies per a set germans (1954), de Stanley Donen; El seté de Cavalleria (1956), de Joseph H. Lewis, o Set vegades set (1968), de Michele Lupo.

El set també té el seu lloc tant en els jocs de cartes (les set i mitja1) com en l’esport (el futbet, amb set jugadors) i fins i tot en alguns països, com el Regne Unit, els múltiples de 7 (el 14, 21, 28, 35, 42 i 49) són una de les combinacions més freqüents en els jocs d’atzar.

En les falles de Cullera, el set també és un número omnipresent: set és el número de cens de la Falla El Canet, i set són les comissions que han guanyat el primer premi entre 1966 i 2002, quan només existia la secció única

(Passeig-Mercat, Sant Antoni, Plaça d’Espanya, La Bega, Taüt, Raval de Sant Agustí i El Canet). Set són també (si no tenim en compte a la desapareguda Colón-Toledo) les comissions que han guanyat el primer premi d’infantils en secció única: Plaza d’Espanya, Raval de Sant Agustí, Sant Antoni, Taüt, Passeig-Mercat, La Bega i Port. I set són igualment (aquesta vegada comptant a la desapareguda Pontet) les comissions que han guanyat el primer premi infantil en la secció Segona: El Pontet, Plaça d’Espanya, Rei en Jaume I, País Valencià, Plaza d’Alboraia, El Canet, i Xúquer.

Set són igualment els mandats de huit presidents històrics de les falles de Cullera: Manuel Corral Melo (de 1969 a 1975, tots dos anys inclosos) de La Bega; Juan Llopis Fenollar (de 1962 a 1964, de 1973 a 1975 i 1979) de Sant Antoni de la Mar; Manuel Briva Vives (1973, 1974, 1976, 1977, 1983, 1984 i 1993) i Enrique Serra Gómez (1981, 1982, i de 1986 a 1990), tots dos de la Plaça d’Espanya; Miguel Grau Pastor (de 2001 a 2004, 2006, 2016 i 2019), de la Plaça Mongrell; Josep Bernat Selfa Jordá (1985, 1986, 1990, 1994, 1995, 1999 i 2000)2, de la Falla El Port; i David Ferrer Sánchez (2005, de 2009 a 2011, i de 2015 a 2017), de la Falla Xúquer.

No set, sinó dues vegades set són els mandats acumulats pel degà de tots els dirigents de comissions de Cullera: Jordi Collado Pérez ha sigut president de la Plaça d’Alboraia de 1995 a 2006, i en 2008 i 20093

1 En la seua obra Don Mendo, Pedro Muñoz Seca va deixar escrit que el set i mig “es un juego vil / que no hay que jugarlo a ciegas / pues juegas cien veces, mil, / y de las mil, ves febril / que te pasas o no llegas. / Y el no llegar da dolor, / pues indica que mal tasas / y eres del otro deudor. / Más ¡ay de ti si te pasas / ¡si te pasas es peor!

2 Als set mandats de Josep Bernat Selfa Jordá en El Port cal afegir altres dos (2003 i 2004) com a president de la Falla Xúquer.

3 Altres presidents de falles de Cullera amb més de huit mandats són José Cerveró Camarena (amb deu), de la Falla Raval; i Blas Ruiz Giménez (amb nou), de la Plaça de Mongrell.

A.C. FALLA LA BEGA

Els pecats capitals, de Manolo Martín (Na Jordana, 1982). Arxiu Joan Castelló Lli.

També dues vegades set són els premis a la millor obra de teatre aconseguits per Passeig-Mercat (1993, 1997, 1999, 2000, 2004, 2007, 2008, 2010, 2011, 2014, 2015, 2017, 2018 i 2022), sent la comissió que, amb molta diferència, ha obtingut més guardons en aquesta especialitat.

Si parlem de pecar, les comissions falleres són de les primeres en el llistat d’infractors dels pecats capitals. Vegem només alguns exemples. Supèrbia: Són diversos els presidents de comissions (es diu el pecat, però no el pecador) que han volgut tindre el primer premi i no han reparat en les despeses. Això ho pague jo, presumien, fins i tot que no sempre els diners eixien de la seua butxaca. La frase també la pronuncien fallers que presumeixen de tindre cash sense límits quan es reuneixen en la barra d’un bar per a prendre una cassalla o una cervesa (el deute que després adquireixen amb les targetes de crèdit revolving és un altre assumpte).

Si parlem d’enveja, cal referir-se a eixe campionat no oficial per a determinar cada any quina fallera major, fallera major infantil i president infantil tenen més vestits i quin de tots ells és el millor, no per ser el més bonic, sinó per ser el més car. Tota eixa indumentària es poden admirar en les cases de les i els al·ludits, com si es tractara d’una exposició de quadres inèdits de Sorolla, en la vespra de les respectives Presentacions.

Els dies de falles són propicis per a la peresa, com la que tens alguns i algunes quan es tracta d’ajudar l’artista a plantar de la falla (sempre tenen altres coses a fer moooooolt importants, només faltaria). Peresa també la que tenen alguns per ser matiners i participar en la despertà després d’una llarga nit de tabola i desenfrenament.

La gola mereix comentari a part. Quina comissió no té un menjar casolà on els participants deixen patent el seu golafre. Citarem només alguns exemples: el potatge de la plantà i la caldereta de corder de La Bega; l’arròs amb fesols i naps de Sant Antoni; la calçotada de la plaça d’Espanya; el multitudinari concurs d’arròs al forn del Raval; l’all i pebre de rap i llagostins del Canet; l’arròs de senyoret de l’apuntà de Mongrell; les diferents receptes de pollastre: al gafarró del País Valencià, al whisky del Port i al vi de Rei en Jaume I; l’arròs a banda quilòmetre 0 de Xúquer, o l’entrepà de carn de cavall de Bulevar. La relació no és exhaustiva (no continue dient plats perquè estic salivant i l’oloreta no em deixa pensar en el que estic escrivint).

En la festa de les falles, la supèrbia i la ira solen anar del bracet: supèrbia la dels presidents i falleres majors quan obtenen el primer premi i enlairen el palet com a possessos, com si fora la fi del món. Un consell per als fallers novells, encara que no es guanye, hi ha vida després dels premis. Ira, molta ira, és la que mostren eixos mateixos presidents i fallers quan no obtenen el premi. Ens l’han

Les tres dimensions del cinema, de Juan José Ridaura Llovet (Progrés-Teatre (1955).

Escena de la falla Oh la là, c’est magnifique, de José Lafarga Palomares (Sueca-Literat Azorín, 2012), amb els busts d’Humphrey Bogart i Ingrid Bergman en la pel·lícula Casablanca.

furtat, és la frase més repetida en eixos moments d’ofuscació, quan pensen que el món s’acaba. Ningú té més mèrits que la seua falla per a guanyar, només faltaria!!! A vegades aquesta actuació es completa amb decisions com col·locar el palet boca avall o cremar-lo directament.

Els dies de falles són també propicis per a la luxúria. Els balls i les seues coreografies lascives, els frecs a frecs (casuals o no) en zones erògenes, les mirades sensuals, els besos passionals i les fantasies sexuals… tot això, degudament potenciat amb l’alcohol, forma un perfecte còctel que dispara la libido. La testosterona i

els estrògens fan la resta. És un entorn propici per a romanços de parella, que igual poden acabar el dia de Sant Josep a la nit (si t’he vist, ja no me’n recorde) o uns mesos després en el saló de plens de l’ajuntament (o en l’altar d’una església, el mateix dona). La llista de naixements de nous fallers infantils nou mesos després és més llarga que un dia sense pa.

Parlem ara de la part artística de la festa. Amb el lema Els set pecats capitals, tres falles de la ciutat de València han obtingut el primer premi en les seccions més importants: Especial, Primera A i Primera B.

En la categoria d’or del cap i casal, la guanyadora va ser la falla Els pecats capitals, realitzada en 1982 per Manolo Martín per a la comissió de Na Jordana. Representava el bust d’una dama vestida a l’estil Imperi que contemplava com el superb Napoleó s’autocoronava emperador de França. Va obtindre també el premi d’Enginy i gràcia. Una rèplica d’aquest bell rostre de dona la va realitzar dos anys després José Bellescusa per a la comissió de Sant Antoni de Cullera amb el lema La muller en tot és clava.

En primera A, Pascual Calleja va pujar en 1995 al més alt del podi amb Els pecats capitals, una falla realitzada per a la comissió de Sueca-Literat Azorín, que també va conquistar el premi de Turisme. En ella, una hidra de set caps atacava els pitjors pecats de la societat: el mag convertia diners “rossos” en negre (avarícia) i els piròmans es dedicaven a incendiar els boscos per a convertir-los en terrenys urbanitzables (ira).

En 2002 la comissió de Barraca-Espadà va aconseguir el primer premi de Primera

B amb Els set pecats capitals, un projecte de l’artista Alejandro Santaeulalia Serrán. En la llotja d’un teatre d’òpera, una parella del segle XVIII es desentenia de la funció per a comentar totes les tafaneries de l’alta societat fallera (l’enveja).

Encara que no va obtindre el primer sinó el segon premi, cal citar també als set pecats capitals, de José Pascual Ibáñez Pepet (Convent de JerusalemMatemàtic Marzal, 1975): un dimoni que, amb l’ajuda de l’hidra de set caps, tocava la campana del judici final per a condemnar a tots els que havien pecat en aquesta vida: l’àrab que acumulava riqueses pel petroli; el polític sense idees ni projectes que només pensava a posar-se medalles; i l’empresari avar que s’oposava a augmentar els salaris als seus treballadors.

Popular potatge de la plantà en la falla La Bega.

Ja ens hem referit amb anterioritat al seté art, ara ens centrarem en les falles dedicades al cinema, una temàtica àmpliament representada en la nostra festa gran al llarg del segle XX. Citarem cinc exemples de la secció Especial de València: Pel·lícules espanyoles a base de castanyoles, de Regino Mas (Plaça de Sant Jaume, 1941); Mostra de cinema, de José Soriano (Plaça del Doctor Collado, 1959); Cinemanía, de Pascual Gimeno Torrijos (Plaça del Pilar, 1962); De cinema, de José Martínez Mollá (Mercat Central, 1999), i Una falla de pel·lícula, de Vicente Llácer (Cuba-Literat Azorín, 2015).

El nostre paisà José Lafarga Palomares també ha dedicat al cinema alguns dels seus projectes més destacats, com és el cas d’Un país de pel·lícula (Cuba-Literat Azorín, 1996), en el qual reproduïa un plató de rodatge i l’escala de la fama; Temps moderns (Plaza del Pilar, 2010), una paròdia de la pel·lícula amb el mateix títol del genial Charles Chaplin; i Oh la là, c’est magnifique (Sueca-Literat Azorín, 2012), en la qual reproduïa els busts d’Humphrey Bogart i Ingrid Bergman en la pel·lícula Casablanca, en el moment de pronunciar la famosa frase: “Sempre ens quedarà París”.

A Cullera, José Lafarga Palomare també ha deixat constància de la seua passió pel cinema, amb falles com Silenci, s’està rodant (Passeig-Mercat, 2001); De cinema, xe! (El Raconet, 2002), i Estem de cinema (Raval de Sant Agustí, 2013), una falla en la qual va tornar a reproduir el bust d’Humphrey Bogart.

Si volem identificar el número 7 amb les falles, el més representatiu és el projecte infantil realitzat en 1955 per Juan José Ridaura Llovet en la demarcació de Progrés-Teatre amb el lema Les tres dimensions del cinema, amb un número 7 de grans dimensions com a element principal del monument. Al costat d’ell es desplegaven les figures més populars del cinema d’animació de la factoria

Disney de la primera meitat del segle XX Altres falles infantils de València amb el cinema com a temàtica principal són El cinema, de Vicente Lorenzo Díaz (Na Jordana, 1984); Cinema fi de segle, de Moisés Alarcón (Plaça del Pilar, 2000); Estreles del cinema, de Paco Roca Chorques (Mercat de Montolivet, 2005); Somnis de cinema, de Francisco Mesado Poveda (Av. Burjassot-Serra d’Agullent, 2006); i El cinema a casa, de Vicente Francisco Lorenzo Albert (Pizarro-Cirilo Amorós, 2009).

A Cullera també trobem exemples de falles infantils amb el cinema i les seues temàtiques associades en els lemes, com El món del cinema, de José Lafarga (La Bega, 1996); Somnis Disney, de Joan Martí Martínez (Raval de Sant Agustí, 1998); Walt Disney, de nit i dia, dels germans López (El Port, 1998); Estrelles del cinema, d’Enrique Tur Artés (Plaza de Mongrell, 2002); Una de cinema, d’Enrique Tur Artés i Erik Martínez Moncho (Plaza de Mongrell, 2004); De cinema, d’Enrique Tur Artés (El Raconet, 2005); El cinema, de Fede Alonso (Plaza d’Alboraia, 2006); Ambientació cinematogràfica, de Carmen Camacho i Raúl Tazo (El Canet, 2022); i Oz, d’Erik Martínez Moncho (Sant Antoni, 2019).

I fins ací puc comptar. Perdoneu si vos he donat la vara amb un relat massa llarg. No em queda més remei que reinterpretar un passatge de l’evangeli de sant Mateu (18, 21), quan sant Pere li va preguntar a Nostre Senyor: “quantes vegades he de perdonar les ofenses que em facen els meus amics (per exemple els integrants de l’equip de Cultura de Junta Local Fallera de Cullera)? Fins a set vegades? Jesús li va respondre: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set”. I no varen ser prou...

El preu de ser directiu, ningú tel diu!

Un exdirectiu cremat

LEMA: EL 7

Tindre un alt càrrec a una falla, està clar que et canvia la vida. Sofriràs per gent que et ratlla, amb despit i de forma aguerrida.

No podràs gaudir dels actes, ni a gust fer-te una casalla. En molts grups perdràs contactes, tot i estar pencant per la falla.

Apareixerà algun personatge, donant consells del que podries fer. Un que més enllà de posar-se el trage, res més aporta, per a servos sincer.

La falla podria fer, no estaria de més. Idees no li falten per a descarar-se. A tots els grups li agrada ser admés, i a la fi no fa res, no vol arromangar-se.

No voleu treball! No esteu fent-ho bé! Dures crítiques des de la barrera. Abocades pel faller que de càrrec té: Anar al casal a buidar la nevera.

Altres sols per moure un dit, volen obtindre una recompensa. Un gran festí ha de ser assumit per no causar-los cap ofensa.

Us contaré el secret d’un bramuc, LA FALLA, només és un concepte! Sense ànim de voler ser malastruc, si només aneu per a jugar al truc, traure-la avant serà tot un repte.

NA BEGA en ÀUDIO

De l’Antic Egipte a la Indumentària

valenciana

Paula

Bielsa i Casanova

Dissenyadora

i picadora textil

CLEMA: EL 7

omença un viatge en el temps amb la finalitat de descobrir la connexió entre dues cultures meravelloses: l’antic Egipte i les Falles, unes cultures dispars en el temps i en l’espai, però amb una visió simbòlica fonamentada en les flors i en els colors, la qual cosa té significats particulars amb el fi d’ajudar-nos segle rere segle a expressar la identitat, les emocions i els valors dels éssers humans.

L’antic Egipte va ser una de les civilitzacions més avançades de l’antiguitat. Tota la seua cultura social i popular estava connectada per una rica iconografia. En cada símbol, el color i els elements naturals tenien un significat profund. Per altra banda, parlarem de l’orgull i la tradició valenciana, en concret, ens centrarem en la indumentària valenciana. La roba, rica en teixits de color vius i brodats florals, va ser una expressió de bellesa, artesania i història. Continueu llegint açò i exploreu amb mi aquestes cultures. Junts crearem un pont entre èpoques i fronteres.

Primer de tot, sabies que l’antic Egipte va tindre un desenvolupament cultural i artístic de tres mil anys? Es tracta

d’una de les civilitzacions més antigues i amb més influència en la posteritat. En el context egipci, la simbologia jugava un paper central en la religió, la política i la vida quotidiana amb la finalitat de comunicar missatges espirituals i representar creences i valors. Les flors, especialment el loto i el papir, decoraven els murals i ornamentaven els diferents objectes. El loto representava el cicle de la vida, la mort i la resurrecció; el papir, en canvi, tenia rellevància pràctica i simbòlica. A més de ser utilitzat per a la producció del paper, el papir representava l’equilibri i la unitat.

NA BEGA en ÀUDIO

També els colors varen tindre funcions simbòliques diferents: el blau evocava el cel, l’aigua o la protecció divina. Els egipcis empraven aquest pigment en pintures per invocar la protecció dels déus, mentre que el verd anava associat amb la fertilitat i el creixement. I per descomptat el vermell, una tonalitat que manifestava la vida i el caos.

La identitat i els valors de la cultura valenciana han sigut transmesos en les tradicions i festivitats de la nostra comunitat. Sens dubte, les Falles són un exemple indiscutible de la bellesa i l’exuberància de les nostres arrels. La indumentària tradicional valenciana és una obra d’art que reflecteix el treball i la dedicació dels artesans de la nostra terra. Concretament, els dissenys de la seda valenciana no són aleatoris, sinó que ajuden a comunicar la càrrega de segles de tradició i simbolisme. La representació de la flora mediterrània destaca en els teixits, com la flor del taronger símbol de prosperitat i fertilitat; les roses sempre han estat associades amb l’amor i la passió. També trobem motius de caràcter religiós en la seda valenciana com el blat i el raïm, tots dos apareixen en les casulles pluvials. Els tallers seders de València realitzaven assíduament dibuixos per a l’Església catòlica. Per això és molt típic trobar simbologia comuna, per exemple els dibuixos de teixits espolinats com Espigues de Montserrat, Soto o el famós brocatel Roses i Espigues En els dibuixos clàssics, hi podem veure que en la nostra terra es mostrava en la

roba la festa, la feminitat i la connexió amb la natura. Les Falles han pres aquesta representació dels arxius d’antigues fàbriques tèxtils, i representada pels artistes costumistes per tal de fer més rica la indumentària de la nostra festa.

Amulet blau protecció divina de l’alma del difunt.

Espolins, Lola Flor espoli Soto FMV 2000.

També cal destacar que a València vàrem tindre connexions amb França i Itàlia, així és que els nostres teixits tenen les seues influències. Amb tot, el que més ens va caracteritzar en els segles XVIII i XIX va ser l’ús del color. Els seders de la nostra terra varen utilitzar pigments alegres, forts i saturats per a les peces especials que feien en els seus tallers.

Malgrat la distància cultural entre l’antic Egipte i la indumentària tradicional valenciana, podem observar algunes similituds en l’ús de les flors i els colors. En ambdós casos, les flors no són simples elements decoratius, sinó que tenen un valor tant en els jeroglífics com en la roba regional res és aleatori, es tracta d’un conjunt d’elements que creen històries i enriqueixen la cultura. No obstant això, mentre que en l’antic Egipte l’ús de la natura estava directament relacionat amb la vida després de la mort, en València els motius tenen un caràcter més festiu i ornamental. També cal considerar que en Egipte el simbolisme era un llenguatge visual que es trobava en temples i tombes, en la indumentària valenciana forma part de la vida quotidiana.

L’ús de les flors i dels colors en l’antic Egipte i en la indumentària fallera ens permet reflexionar com els éssers humans han fet servir sempre elements visuals per a expressar sentiments, idees i la seua identitat al llarg dels segles. Totes les diferències històriques i culturals, l’essència d’utilitzar la natura i els colors com a mitjà de comunicació han transcendit en el temps. El treball dels valencians com a poble amb una identitat pròpia ha mantingut les nostres tradicions vives, i que ens continuen captivant.

Les Falles són una festa viva, una festa amb arrels que es poden trobar en les més antigues civilitzacions.

Quadre“Floreal” 1915 Pinazo.

Tres regines de La Bega

Carmina

Gascó i Castelló

Aprenent de fallera

ULEMA: EL 7

na vegada hi havia, al poble de Cullera, tres regines que vivien en una bonica casa situada al carrer ample de la població. Aquestes pertanyien a una mateixa dinastia i portaven dins dels seus cors l’amor per la festa josefina, en concret l’amor al seu barco, escut que representaven i defensaven amb orgull.

La iaia, la reina Lidia, és gran coneixedora de la història de la nostra comissió. Prompte va passar a formar part d’aquesta, representant-la amb molt orgull, impactant a la població al seu pas gràcies a tanta bellesa i saber estar. També és reconeguda per saber transmetre l’amor per la falla al seu nuvi, Cèsar, amb qui formaria la seua família i l’origen d’aquesta dinastia fallera.

La mare, la reina Lydia, era una dona forta i valenta, amb caràcter, però defensant el benestar de tots els integrants de la comissió des de ben xicoteta. Va encapçalar l’infantil dos anys consecutius i anys després ho faria també en l’adulta. Sempre disposada a treballar pels seus i portar el barco a bon port.

La filla, la reina Elsa, era curiosa, somiadora, riallera, juganera, però sobretot molt fallera. M’atreviria a dir que les seues primeres paraules foren “

La Beeegaaaa!”, “La Bega és la millor”, “Soc de la millor”. Des del bressol ha estat a la llar fallera amb sa mare i el seu pare, el noble Kike, membre també molt actiu dins la comissió perquè aquesta seguisca a ple rendiment.

Sempre que les tres regines es reunien, uns dels temes importants a les converses era la falla. La iaia -Lidia- gaudia contant històries i batalletes divertides de quan ella regnava. Una de les que més recorda és com la seua comissió sempre mostrava respecte i admiració per les dues bandes musicals del poble, alternant els músics per acompanyar-los durant les festes i així poder gaudir d’ambdues. Elsa escoltava bocabadada les històries de sa iaia, una de les que més li agraden és l’ofrena, ja que en aquells temps es feia el recorregut fins al castell.

A la reina mare, Lydia, se li tornassolaven els ulls d’aigua en observar el seu passat i futur, l’herència que havia sigut transmesa en tres generacions

NA BEGA en ÀUDIO

L’amor per la falla passa de pares a fills, però també naix d’u mateix, una dinastia fallera sols pots perdurar si a tots els cors batega eixe mateix sentiment. En aquesta ocasió era així, per primera vegada en la història de La Bega, tres regines juntes, heretant un valor emocional incalculable, bandes que les distingia com a màximes representants i joies d’artesania de la indumentària valenciana.

La menuda tenia un amulet secret, la joia com a màxima representant, tresor que li aportava seguretat. Elsa lluïa anys després joies de sa iaia i sa mare, amb decisió i orgull, més si cap del que elles senten en veure-la encapçalar la comissió infantil al costat del seu cosí Carlos. Les tradicions formen part de la història de la falla i en aquesta -una d’elles- és l’homenatge a les seues regines, una fotografia del seu regnat al temple faller i ella sempre el contemplava amb admiració.

Tres regines que han fet història en ser les úniques de la mateixa dinastia en regnar, i a més a més Elsa era protegida, acompanyada i assessorada en tot moment per dues de les més grans. Aquest conte no acabat ací perquè ben segur que continuarà el dia que la menuda seguisca el seu somni faller. Algun dia representarà a la comissió adulta amb l’orgull dels membres als seus peus.

Llarga vida a la falla, llarga vida a les regines de La Bega!

Símil entre la caiguda i decadència de l’antic Egipte i l’intent de preservar la llengua valenciana

Rosa Morató i Bixquert

Professora de secundària

i batxillerat

Introducció

LEMA: EL 7

L’antic Egipte i la llengua valenciana, malgrat pertànyer a contextos històrics, geogràfics i culturals completament diferents, comparteixen un denominador comú: l’enfrontament a la decadència i a l’amenaça de desaparició. L’antic Egipte, després de mil·lennis de glòria i esplendor, va viure un procés de decadència que va culminar amb la seva conquesta per potències estrangeres i la pèrdua de la seva identitat cultural. De manera similar, la llengua valenciana, una variant del català amb una rica història literària i cultural, s’enfronta avui dia a desafiaments que amenacen la seva preservació i continuïtat. Aquest assaig explora el símil entre aquests dos fenòmens aparentment dispars, centrant-se en els factors interns i externs que han influït en la seva decadència i els esforços per mantenir viva la seva identitat cultural.

L'antic Egipte

L’antic Egipte és una de les civilitzacions més antigues i duradores de la història, coneguda pel seu impressionant desenvolupament cultural, científic

i arquitectònic. Des de les piràmides de Gizeh fins als temples de Luxor i Karnak, Egipte va deixar un llegat monumental que encara avui captiva el món. Durant mil·lennis, els faraons van governar una terra rica i pròspera, amb un sistema polític centralitzat, una religió complexa i una cultura que es va mantenir sorprenentment estable al llarg dels segles.

Tot i aquest apogeu, l’antic Egipte no va ser immune als factors interns que van contribuir a la seva decadència. Les lluites internes pel poder, la corrupció a la cort faraònica, les tensions entre les diferents dinasties i les dificultats per mantenir el control sobre un territori tan vast van afeblir gradualment l’estat. Aquestes fractures internes van minar l’autoritat dels faraons, provocant desordre i inestabilitat política. Així, la centralització que havia estat una força per a la cohesió del regne es va convertir en una debilitat quan els recursos i l’atenció es van dispersar en conflictes interns.

A més dels problemes interns, Egipte va haver de fer front a diverses amenaces externes que van accelerar la seva

NA BEGA en ÀUDIO

caiguda. La seva ubicació estratègica al nord-est d’Àfrica el va convertir en un punt de mira per a invasions estrangeres. Durant la seva història, Egipte va ser conquerit pels assiris, els perses, i finalment pels macedonis d’Alexandre el Gran, que van marcar l’inici del període hel·lenístic. Posteriorment, l’arribada dels romans va significar la fi definitiva de la independència egípcia i la seva incorporació a l’Imperi Romà. Cada una d’aquestes conquestes va erosionar una mica més la seva identitat i va precipitar la pèrdua de la seva cultura única.

Les conseqüències de la caiguda d’Egipte van ser profundes i duradores. No només va significar la pèrdua d’un estat sobirà, sinó també la lenta desaparició d’una cultura mil·lenària. L’ús de la llengua egípcia es va anar substituint pel grec i, posteriorment, pel llatí i l’àrab. Les pràctiques religioses tradicionals van ser reemplaçades per les religiositats gregues i romanes, i finalment per l’Islam. Així, la civilització egípcia, tal com havia estat coneguda durant segles, es va transformar irreversiblement sota la pressió de les noves forces culturals i polítiques.

La llengua valenciana

Per altra banda, la llengua valenciana, una variant del català, té les seues arrels en l’evolució del llatí vulgar que es va parlar a la península Ibèrica després de la caiguda de l’Imperi Romà. Durant l’edat mitjana, el valencià va florir com a llengua literària i administrativa, especialment durant el segle XV, conegut com el “Segle d’Or” de la literatura valenciana. Autors com Joanot Martorell i Ausiàs March van contribuir a la seva riquesa literària, establint-lo com a una llengua de gran prestigi.

Tot i el seu ric passat cultural, la llengua valenciana ha afrontat múltiples amenaces

al llarg dels segles. La unió dinàstica de Castella i Aragó i l’augment del poder de la monarquia castellana van començar a erosionar el seu ús oficial i social. Durant el franquisme, l’ús públic del valencià va ser reprimit, i el castellà es va imposar com a única llengua oficial. En l’actualitat, tot i la cooficialitat del valencià a la Comunitat Valenciana, la llengua continua en una situació precària. La globalització, la immigració i la influència creixent del castellà en la vida quotidiana contribueixen a la seva declinació.

Malgrat aquestes dificultats, s’han fet esforços significatius per preservar la llengua valenciana. Institucions culturals i educatives, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, han treballat per fomentar l’ús del valencià en l’educació, els mitjans de comunicació i l’administració. A més, l’auge del moviment de revitalització lingüística ha portat a una nova generació de parlants que s’identifiquen amb la llengua i la cultura valenciana, tot i els reptes que encara hi ha.

La preservació de la llengua valenciana no està exempta de dilemes i desafiaments. El debat sobre la seva relació amb el català és un punt de controvèrsia que sovint s’utilitza políticament, i hi ha tensions sobre com hauria de ser normativitzat i ensenyat el valencià. A més, l’ús social de la llengua continua sent limitat en molts sectors, i hi ha una creixent preocupació per la seva supervivència a llarg termini si no es prenen mesures més fermes.

La decadència d'ambudes

Tant l’antic Egipte com la llengua valenciana han experimentat processos de decadència marcats per la pèrdua de control sobre les seves pròpies destinacions culturals i polítiques. En ambdós casos, hi ha hagut factors interns i externs que han contribuït a la seva decadència. L’antic Egipte va patir una desintegració política i social

que va deixar-lo vulnerable a invasions externes, mentre que el valencià ha estat afeblit per la pressió del castellà i la manca de suport institucional ferm.

En el cas d’Egipte, els factors externs com les invasions estrangeres van tenir un impacte devastador sobre la seva cultura i identitat. De manera similar, la llengua valenciana ha estat afectada per la influència externa del castellà i altres llengües globals, que han minvat el seu ús en la vida diària. Els factors interns, com la divisió política i la manca de consens sobre la normativa de la llengua, també han contribuït a la seva situació precària, tal com les divisions internes van debilitar Egipte davant les amenaces externes.

Malgrat els desafiaments, tant l’antic Egipte com la comunitat valenciana han demostrat una notable resiliència cultural. En el cas d’Egipte, alguns elements de la seva cultura es van preservar fins i tot després de la conquesta romana i l’adopció del cristianisme i, més tard, de l’Islam. De manera similar, la llengua valenciana ha sobreviscut a segles de pressió i repressió, gràcies a l’esforç de les comunitats locals i les institucions culturals que han treballat per mantenir-la viva.

La identitat juga un paper crucial en la preservació cultural i lingüística.

Per a l’antic Egipte, la pèrdua de la seva independència política va significar també la pèrdua d’una part important de la seva identitat cultural. Per al poble valencià, la preservació de la llengua és una manera de mantenir la seva identitat davant la uniformització cultural. En ambdós casos, la lluita per preservar una llengua o una cultura és també una lluita per mantenir una identitat distintiva.

La comparació entre la caiguda de l’antic Egipte i la situació de la llengua valenciana ofereix valuoses lliçons sobre

la importància de la resiliència cultural i la necessitat de protegir el patrimoni cultural davant les pressions internes i externes. Les cultures i llengües, encara que semblin tenir destins paral·lels, poden trobar formes de mantenir la seva essència enfront de la decadència si es prenen les mesures adequades.

Conclusió

Aquest símil posa de manifest que la preservació lingüística no és només una qüestió de normes i polítiques, sinó també de voluntat col·lectiva i identitat cultural. En un món globalitzat, on moltes llengües i cultures estan en perill, és fonamental reconèixer el valor intrínsec de cada llengua i cultura i treballar activament per la seva preservació.

Mentre que l’antic Egipte no va poder evitar la seva caiguda davant de les circumstàncies polítiques i militars de l’època, la llengua valenciana encara té l’oportunitat de sobreviure i florir. Això dependrà de la capacitat de la comunitat valenciana per unir-se i defensar la seva llengua i cultura davant les pressions internes i externes.

En última instància, tant la història de l’antic Egipte com l’actual situació de la llengua valenciana ens recorden que la cultura i la llengua són fonamentals per a la identitat humana. Preservar-les no només és un acte de resistència, sinó també un compromís amb la diversitat i la riquesa de l’experiència humana. Així com l’antic Egipte va deixar un llegat durador a través de les seves construccions i escrits, la llengua valenciana pot seguir sent una veu viva i vibrant si es protegeix amb fermesa i convicció.

La millor setmana de l’any?

Carmina

Gascó i Castelló

Aprenent de fallera

SINOPSI

LEMA: EL 7

La millor setmana de l’any? Potser ho és per qui gaudeix de les falles plenament, però qui hi ha darrere de molts fallers i falleres? Qui ho té tot preparat perquè siga un no parar per casa i anar sempre perfectes?

Aquesta divertida obra, ens mostrarà el que ocorre de portes endins d’una casa on viu una fallera. Esperem que els preparatius, anècdotes i contratemps d’aquests vos provoquen alguna rialla. Ben segur que en algun moment us sentiu identificats.

PERSONATGES

ROSER → Filla fallera, 20 anys, estudiant de medicina. No li agrada cap festa però, ausades vida! Les falles sí.

CARME → Mare, 50 anys, treballadora al magatzem de taronges i mestressa de casa. Mai havia sabut dir que no, però ara li ha agarrat el gustet a fer-ho.

PEP → Pare, 58 anys, treballa al camp. La seua debilitat és la seua filla i la seua dona. Després de la mort del seu pare, agafà el relleu per cuidar la seua mare i la germana matxutxa.

FINA → Iaia de Roser i Mare de Pep, 91 anys, viuda. Impedida de les cames i amb caràcter dominant.

RAMONETA → Tia de Roser i germana major de Pep, 66 anys, aturada. Impertinent, malfaenera i gelosa.

JÚLIA → Amiga de Roser, 20 anys, estudiant de Magisteri. És com una germana per ella, i Carme com una segona mare.

CESC → Nuvi de Roser, 24 anys, veterinari. És de família adinerada. Roser i ell es van conéixer a la falla.

NA BEGA en ÀUDIO

Any 1996, aquesta obra transcorre a una casa humil i familiar, on viu una fallera. En l’escenari un saló preparat per a la setmana fallera: Un balancí que és propietat de la iaia i mai ningú pot seure en ell, una taula braser amb cadires repletes d’indumentària fallera, un burro amb trages, el planxador i la planxa… Està ambientada en set dies i set personatges.

DIA 1

Divendres 13 de març, 18:00 h de la vesprada, en l’escena CARME planxant una brusa fallera, la iaia asseguda al balancí i la tia cara el boixet.

FINA → (Dirigint-se a CARME) Jo no sé qui t’ha ensenyat a planxar… les mànegues no porten ratlla!

CARME → (Rebufa) És una brusa i la planxe com vull.

RAMONETA → Excuses, excuses… que no saps planxar!

CARME → Doncs vine i planxa tu.

RAMONETA → El meu és un treball delicat. Soc de fer boixets, mira quina puntilla tan bonica li estic fent a la xicona, quedaran unes sinagües que ja en voldrien moltes.

CARME → I tant, una puntilla que començares dos anys abans de ser fallera major infantil. Han passat deu anys… i està per acabar.

FINA → Normal que no estiga acabada, la xicona anat creixent.

CARME → (Ulls en blanc) Vosté sempre defenent a la xiqueta consentida. Governada pel seu pare i, des que va faltar el beneït del meu sogre, pel seu germà i aquesta servidora.

Sona el timbre. CARME mira a la tia, aquesta a la seua mare i la iaia a CARME.

CARME → No t’escaldaràs, no! (Mirant a RAMONETA) Ja vaig jo.

CARME obri la porta i entra ROSER corrents.

ROSER → Bones, sí que heu tardat a obrir.

CARME → Tu sí que tardes, que mai portes claus.

ROSER → Si les porte, però és més còmode que m’obriu.

RAMONETA → Mira ROSER, que puntilla més bonica portaràs.

ROSER → Tia, fa molt que la veig, igual per a quan siga fallera major l’hauràs acabada.

CARME → Doncs mai, ja t’ho dic jo. Ser fallera major són molts dines.

FINA → Veges si serà la xiqueta! La fallera més templà de totes, se sembla a la seua iaia.

ROSER → (Entre dents) Espere que no m’isca la ’xepa’…

FINA → Què dius?

ROSER → Res iaia, res. Que no hi ha més orgull que semblar-me a vosté.

FINA → I sort, perquè si et semblares a la teua mare… no arribaries al metro i mig.

CARME → (Mirant cap al cel) Uf, santa paciència, senyor.

ROSER → Vaig corrents a la dutxa, que a partir de hui acampe en el casal (agafa el brusó d’una urpada i el fa un embolic).

CARME → Veu (mirant a FINA), per a què l’he planxat?

ROSER → El brusò no és planxa mama i, per cert, recorda que per l’any que ve en necessite un nou, que aquest està ple de boles.

CARME → Que t’ho recorde jo? Més faltava, això és cosa teua.

ROSER → On està el full de convocatòria de l’assemblea? No recorde a quina hora era.

RAMONETA → Digues-li-ho, digues-li-ho a la teua mare, que vaig veure com es feia la llista de la compra amb ell.

CARME → Saps de sobra que és a les 9, sopar i després reunió.

ROSER → Però m’agrada rellegir-lo abans.

CARME → No haver-lo deixat per ací tirat.

ROSER → No estava tirat, estava damunt la taula.

CARME → Doncs dinarem i soparem amb el full davant, des que vingué Enric a portar-lo en la bicicleta han passat molts dies.

RAMONETA → En fa ’tilín’ eixe homenet, va en bici… però ben perfumat, casa per casa.

CARME → Ja pots dir-ho. Sols et falta tirar-te pel balcó cada vegada que ve a la bústia.

RAMONETA → Dona, jo crec que ell vol que li agafe jo la carta.

CARME → Clar, per això crida al timbre i se’n va corrents. Per les ganes de veure’t.

FINA → La meua filla no té cap ’pero’… això voldria eixe, tindre una dona templà i treballadora com la meua RAMONETA.

CARME → Això de templà t’ho compre, però… treballadora? No ha treballat en sa vida.

FINA → Et pareix poc que des que s’alça fins que es gita està amb el boixet?

I per a postres tots els dimarts a València, a la plaça redona. Tot el dia pegant bacs, no com altres.

CARME → A les 5 del matí m’alce cada dia per deixar-vos les coses preparades, i a les 6 ja estic en el magatzem perquè en aquesta casa no falte menjar.

FINA → Menjar? Sobrassada de València, que és el que més m’agrada a mi i és barat!

CARME → (Torna a mirar el cel) Mare de Déu del Carme, a tu t’aclame, no ho aguante!

RAMONETA → Nyas coca, Mare de Déu del Carme diu! Si almenys li ho demanares a la Moreneta, et sentiria abans.

CARME → Jo m’aclame a qui vull.

Ix ROSER amb la brusa col·locada, ficant-se el mocador faller al coll.

ROSER → Bo, me’n vaig, que hui ja estarà tota la comissió i no tindré lloc.

CARME → A la cuina tens l’entrepà.

ROSER → Mamà, que hui ja paga la falla! Si llegires la convocatòria en volta de gastar-la per apuntar la compra…

CARME → Una altra què tal, a partir d’ara no faré llista ni compraré. Qualsevol dia agafe els ’batuls’ i me’n vaig d’aquesta casa.

RAMONETA → Doncs a veure on vas.

FINA → A la palangana (riuen mare i filla).

CARME → (En malícia cap a RAMONETA) Riu-te, riu-te.

RAMONETA → (Mirant de reüll a CARME) No patisques xiqueta, que la tieta es menjarà el teu entrepà. Què teniu per a sopar en la falla?

ROSER → Crec que Joana feia hui llomello en ’pisto’, però com no tinc la carta…

RAMONETA → Millor que l’entrepà (mira a CARME amb un somriure sarcàstic).

ROSER → Me’n vaig! Que Júlia està baix esperant-me.

FINA → Júlia? Que alegria! Almenys no és el ninot del teu ’nòvio’, que el podríeu posar per omplir el monument, perquè ausades vida!

ROSER → Ai iaia, que sempre estàs igual. És molt bon xic i ens coneixem de tota la vida.

FINA → Segur que, sent faller, li agrada el ’alpiste’.

ROSER → Doncs com a mi iaia, com a tots, però sols en falles i sense passar-nos.

FINA → A veure si és veritat. I alerta en la casalla que és molt traïdorenca.

Quan ROSER ja es disposava a eixir, s’escolta la porta i entra PEP carrega amb un cabàs de taronges, una bossa de faves i una gran carabassa.

PEP → Bones! Com estan les quatre xiques més templades del món? (Dona un bes a ROSER en la galta), per cert, filla, JÚLIA està en la porteria esperant-te.

ROSER → Ho sé, ’papi’. Fins després. (ROSER, ara sí, marxa cap al casal).

RAMONETA → Xica mira, que content que ve hui.

FINA → És que hui és divendres, dia de pago. Segur que han quedat per a cobrar al bar i s’ha fet alguna cervesa o algun ’ricardet’.

PEP → Una canya i quatre cacaus mentre esperàvem a Silveri per repartir-nos els jornals. (Dona un bes a la seua dona) Carmensín, hui que sopem?

CARME → Estic fent llises al forn.

PEP → Que bo, carinyo. Estava pensant jo que demà podríem anar de dinar… (PEP abrasa la seua dona per darrere, fent-la ballar).

FINA → Clar, els dos assoles. I nosaltres ens quedarem a casa com dos ’pastorots’.

PEP → Mare, des que viuen ací mai puc estar en la meua dona assoles.

CARME → PEP carinyo, ara quan passen falles anirem.

PEP → Sempre és quan passe alguna cosa. Si no són falles, són festes. Si no és estiu, és Nadal. Mai tenim temps. Demà després de l’esmorzar arreglat i anirem al casal.

CARME → Ens arriba a veure ROSER i li entren tots els mals.

PEP → Que va! Es ficarà contenta, ella i tots els seus amics. (S’arrima a l’oïda de la seua dona) A més he dut una carabasseta per fer bunyols i portar-los diumenge a la falla.

CARME → Vas a fer tu els bunyols?

FINA → Jo els faré fill, no et preocupes. Si els ha de fer la teua dona, pareixeran dinosaures. Aquestes altures de la vida i encara no sap fer-los el forat.

CARME → (Angoixada) Jo he de fer la cassola d’arròs al forn, hui he arreplegat el recapte.

PEP → (Suplicant) Mare, els farà vosté?

FINA → La mare els farà si CARME em bull la carabassa, fa la pasta i prepara la cassola.

CARME → La RAMONETA segur que li ho prepara encantada.

RAMONETA → Jo? Prou feina tinc fent la puntilla. Com per a bullir carabasses estic.

PEP → Bo Carmeta, no t’enfades. Jo t’ajudaré, estigues tranquil·la.

CARME → No, si tranquil·la estic. Sols he de treballar, fer la compra, la feina de casa, arreglar el ’fallerio’, fer l’arròs al forn, el nostre menjar… tranquil·la com per a dir-te: “No vaig a fer bunyols!” Ale, a veure qui para taula que anem a sopar.

FINA → Ai, jo és que ara me’n vaig a orinar. Filla, ajuda a la mare no caiga un bac entre tant de trasto que té aquesta ací.

RAMONETA → Per descomptat, mare. ’Embrasilles’ de mi.

RAMONETA ajuda FINA a alçar-se del balancí i totes dues desapareixen per la porta.

CARME → (Sospira) Ai senyor… PEP → Jo t’ajude, perla divina.

PEP i CARME preparen la taula i el sopar. RAMONETA i FINA tornen del bany. Sopen i tots quatre van a l’habitació. Fosc. Una xicoteta llum il·lumina l’estança. ROSER entra de puntelletes fins a la seua habitació.

DIA 2

De matinada PEP ix de casa sense fer soroll. CARME creua el menjador amb roba a les mans. Torna a eixir i comença a arreglar el saló. Apareix ROSER.

ROSER → Bon dia, ’mamita’.

CARME → Bon dia, carinyo, com es va quedar ahir?

ROSER → Molt bé, la reunió com sempre. Els mateixos protestant, però bé. Has vist les noves ’pegatines’ de Pallisa?

CARME → Sí filla, sempre la cassalla pel mig.

ROSER → Però molen molt.

CARME → Doncs hauràs de demanar-ne més, perquè les he llavades amb la brusa. Per cert, ja està seca. Arreplegares tots els ’xupitos’ i ’xiflis’ per damunt?, feia mala pudor!

ROSER → Mama, no feia falta que la llavares. Si me’n torne a la falla.

CARME → Ei no, aniràs fent olor de rabosot. Quasi hem mort en entrar a la teua habitació, fes el favor de dutxar-te que el monyo i tota tu, feu pudor de tabac i alcohol.

ROSER → (Olorant) Que és eixa oloreta tan bona? Ja estàs preparant l’arròs al forn?

CARME → Estic fent-lo. Ara en quant acabe el portes al forn de Nácher perquè el coguen.

ROSER → Si dona, que ací en casa no tenim forn?

CARME → Anem a fer-lo com tota la vida, cuit en casa i al forn! Què vols, que faça el ridícul fent un arròs ràpid que després no val res?, si et pareix li fique llonganisses…

ROSER → Ai, per cert, me n’oblidava. En som dotze per a dinar.

CARME → Dotze? La nostra cassola dona per a sis. Que la resta menge de la falla.

ROSER → Mama, i a qui li dic ara que no? Tot volen menjar de la teua.

CARME → Una altra mare podria fer també una cassola.

S’escolta la porta i entra PEP que ve d’esmorzar.

PEP → Mare, la meua xiqueta guapa (Donant un bes a ROSER). A quina hora vingueres?

ROSER → Quan tancaren Pallisa.

PEP → Si dona, sí. Tu fins que tanquen. En falles que obrin 24 hores no cal que vingues.

ROSER → En falles no es dorm, papa. Cal aprofitar la millor setmana de l’any.

CARME → (Murmurant entre dents mentre es dirigeix a la cuina)

Filla de gat, gateta. Igual de corredora que el seu pare.

PEP → (Mirant cap a la porta de la cuina) Que dius Carmensin?

CARME → (Cridant des de la cuina) Que toca la culpa és teua, que l’apuntares de fallera. I des de ben menuda t’ha vist al Toyce amb la resta de fallers cantant en la barra. (CARME entona una cançó) «Aixina s’agarra el pato, el pato s’agarra aixina...»

PEP → Ell mira, que seré jo un borratxo.

CARME → Jo no he dit això. Però que t’ha agradat la falla i la ’jarana’… des de sempre!

PEP → No ho entenc. Tots els riuen amb mi, volen que vaja a contar-los acudits, a cantar-los. Tots em volen menys últimament tu.

CARME → No és que no et vulga. És que, mentre tu estaves esmorzant i l’altra dormint la mona, jo he estat preparant-vos tot. I no cal nomenar a les dues que encara dormen. Sempre vaig darrere de vosaltres.

ROSER → (Abrasant-la i alçant-la al vol) ’Mamita’, no t’enfades. Vinga va, que guanyarem el Concurs d’Arròs al Forn. Vaig a dutxar-me que si és cert que faig pudor. (Mirant a la seua mare) Em prepares un entrepà mentre?

CARME → Clar, dona. Faig l’arròs al forn, et prepare l’entrepà i entre mitges t’acabe la disfressa que m’has portat a última hora. L’any que ve vos jure que açò no passarà.

PEP → El papa et prepara l’entrepà. (Parlant-li fluixet) Que la mama ha de fer bunyols.

ROSER → (Emocionada) Bunyols? Que bo!

CARME → Què dieu per aquí?

PEP → Res Carmensin. La sort que tenim de tindre’t.

ROSER → (Delatant-lo) El papa diu que vas a fer bunyols.

CARME → Ni pensar-ho, això ja ho parlàrem ahir.

PEP → Tenim una carabassa amb molta molla i dolça com el sucre.

CARME → (Enfadant-se) No és No!

ROSER → Va, ’mamita’ meua, preciosa. Fes bunyols, que ens agraden molt.

CARME → Tira a dutxar-te, tira. Que el caldo està quasi cuit. I arreglat la lleonera.

ROSER → (Fent un gest militar) A l’ordre, «mi sargento»!

CARME → Això voldria ser jo, sergent com una que jo sé.

ROSER es dirigeix al quarto de bany. PEP està rebuscant per tots els llocs.

PEP → Carmensin, on està la bossa de faves que vaig deixar ací? No la trobe.

CARME → (Alterant-se de nou) No aniràs a ficar-te ara a pelar faves!

PEP → Per a què les he portades si no? Així fent favetes en cansalada, cebeta, llonganisseta (se li fa la boca aigua mentre parla).

CARME → Però que penseu, que soc una cuinera? Des que m’he alçat no he parat un segon. Voleu bunyols, i ara vols faves? A més a més, la disfressa per fer.

PEP → Però si el que més faena dona és pelar-les, i vaig a fer-ho jo.

CARME → Això és el que més por em fa, la ’cochinà’ que faràs.

PEP troba la bossa de faves i comença a pelar-les. CARME s’asseu un moment per disposar-se a cosir la disfressa. En eixe moment ixen de l’habitació la iaia i la tia.

PEP → En bona hora. Que ahir vetlàreu molt?

FINA → Fa hores que estic desperta, però la xicona dormia i em sabia greu despertar-la.

CARME → (Irònicament) Ai pobreta, que com està cansada de treballar, ha dormit molt.

RAMONETA → No dormir envelleix, s’ha de descansar. I si no… (assenyalant a CARME) a la vista està. (Seuen les dues a la taula braser on es troba PEP).

RAMONETA → Què hi ha per desdejunar?

PEP → El rebost i la nevera estan a la cuina.

RAMONETA → Això ja ho sé, però vull saber que hi ha de menjar.

FINA → Jo vull llet en EKO i dues valencianetes per mullar.

CARME → Valencianes no n’hi ha. Són ensaïmades.

FINA → Per ensaïmada la teua, com que no hi ha valencianes? El paquet no costa ni vint duros. Sempre, del que m’agrada a mi, no n’hi ha.

CARME → No és pels duros. He anat al forn, no he tingut temps d’anar al Garrufo. Així que no hi ha valencianes. En compte d’estar dormint, haver anat vosté o la seua filla.

RAMONETA → Sí, sí, així és mare. Si haguera sigut per a ella, no faltarien.

CARME → Tot justet hui, que també hi ha ’galletes’ per a la ’sopà’ que tant vos agrada, demaneu valencianes que no hi ha.

FINA → D’acord, també m’apanya. Doncs jo ’sopà’, però recorda que en EKO. Café no, que després no puc dormir.

CARME → Açò no és un restaurant. Vosté pot fer-se el desdejuni, i si no la que té darrere.

RAMONETA → No t’escaldaràs, no. Ni despenjar-nos bé ens deixes.

PEP → Per favor, ja està bé. Mare, té raó CARME. No veu que ella està acabant la disfressa i jo estic pelant les faves?

FINA → Que hui no tens esmorzar, fill, que estàs fent feina de dona?

PEP → Mare, que són les dotze del migdia. Primer he anat al brosquil, per donar menjar als animalets. I que conste que pelar faves no és feina de dona, és feina de casa.

FINA → (Posant cara d’agra) Sí que et té dominat, sí. Una dona com cal s’ocupa de tot.

CARME → En aquesta casa som quatre dones. Una estudiant, dues marqueses i una ’xaxa’.

RAMONETA → Això de marqueses ho dius per nosaltres?

CARME → No, que va. Ho diré per mi.

FINA → Tu eres l’ama de casa, i nosaltres no donem cap feina.

CARME → Elles no mengen. Elles no embruten.

FINA → Jo he mantingut neta i condiciona casa meua tota la vida. Ara tinc una pagueta justeta de viuda per repartir entre mi i la meua fila.

CARME → Ara ho has dit. Té una xiqueta consentida que no sap el que és treballar.

RAMONETA → Torna-li la trompa al xic… Que soc boi-xe-te-ra!

PEP → Boixetera seria si fer boixets t’alimentara. Estàs fent una puntilla que mai acaba.

RAMONETA → Si tant moleste, me n’aniré.

CARME → No tindrem eixe gust.

PEP → (Alçant-se de la taula i donant un colp sobre ella) Ja està bé! Sempre igual!

CARME → Són elles, que no ho veus?

PEP → Si ho veig. Però tu també, sempre en la punxada. Hem de viure tots junts i entre tots col·laborar. I això va per vosaltres dos (assenyalant la seua mare i a RAMONETA).

RAMONETA → Jo no demane res, i tampoc done feina.

PEP → Però no en lleves, a partir d’ara ens organitzarem i repartirem les tasques de casa.

CARME → Des que estan ací que vas dient això.

PEP → M’asseguraré que es complisca des d’ara. (Veu de reüll com la germana li fa burles).

ROSER → (Eixint del bany) Què passa tant de crit?

FINA → Res xiqueta, res. Sembla que molestem.

ROSER → No digues això, iaia.

FINA → Ai, encara sort que la meua xiqueta em vol.

FINA trau un mocador on té enrotllats bitllets, i li dona a ROSER un de 5.000 pessetes.

FINA → Pren filla, mil duros perquè tingues dines aquestes falles. Però no els malgastes.

ROSER → Gràcies, iaia, em pagaré la perruqueria, per cert, he d’anar a les 6 del matí.

RAMONETA → A les 6 del matí? O Jesús!

ROSER → Ei tieta, que si no, no aplegaré a la ’despertà’.

RAMONET: Doncs hauràs de vindre prompte a casa per dormir.

ROSER → Tia, ja dormiré el dia 20.

RAMONETA → Dormir és precís, si no eixiràs a l’ofrena amb cara de gargall.

PEP → Però seràs burra. Dormint o sense dormir és la fallera més guapa de totes. A veure si el penses que tothom necessita dormir més de dotze hores al dia com tu.

RAMONETA → En el Pronto possava que dormir és essencial per estar guapa.

CARME → Per això tu eres tan guapa…

PEP → CARME, no comences.

Sona el telèfon de casa i ROSER va corrents a agafar-lo.

ROSER → Diga? Sí, jo ja estic. Però heu de vindre a ajudar-me. La meua mare vol que el portem a coure al forn de Nacheret. Coses d’ella, de cuit a casa i al forn. Bunyols? No, no els ha fet, està acabant-me la disfressa. No tardeu (penja el telèfon).

CARME → Vine que et prove açò a veure que tal.

ROSER → Ara mama? No cal, si està bé.

CARME → Ara! Sí total és ficar-te’l per damunt (comença a ficar-li’l).

He de mirar bé el llarg abans de col·locar-te l’anell.

FINA → Veges tu d’abella, com si no hi haguera disfresses boniques. Pareix un ’batot’.

ROSER → Iaia, baix va un anell que obri. Total és per tirar-ho després al fem.

RAMONETA → De tirar res. Guarda’l per a la tia anar l’any que ve al ball del Mercat.

CARME → No sé on te’l clavaràs. No et taparà ni el galló de la figa.

FINA → (Alterada) Seràs ’descarà’, ’so drap’!

CARME → Descarà no, realista.

Sona el timbre de la porta, PEP obre.

PEP → Pugeu, pugeu. Està provant-se la disfressa. Són la Júlia i el Cesc.

JÚLIA I CESC → Bones.

FINA → Bones i bons. Ja estem tots.

ROSER → Iaia!

CARME → Passeu xiquets, que ja acabe.

JÚLIA → Encara no tens la disfressa? La meua ’uela’ a mi me la va fer fa dues setmanes.

FINA → Has escoltat CARME? “Fa duuuues setmaaaanes”.

CARME → Ha escoltat FINA? “Saueeeelaaaaa”.

CESC → Jo no vull ser indiscret, però alguna cosa veig estranya a la disfressa.

ROSER → Clar, que falta l’anell.

CARME → L’anell obri el vestit i li dona eixe moviment graciós.

CESC → No, no és això. Alguna cosa rara li trobe, no sé. Tu no veus res JÚLIA?

JÚLIA → No sé, entre tanta ratlla groga i negra estic fins a marejada.

PEP → (Ficant-se les mans al cap) Mare de Déu senyor, ai senyor Déu meu!

CARME → Què passa PEP?

PEP → Ai Carmensin que t’has enganyat! Que la xiqueta en compte d’abella va de presidiària. Les ratlles estan verticals!

RAMONETA → Ha, ha, ha, és que s’ha de ser inútil.

CARME → Ai Déu meu, ai Déu meu! Si és que no estic on he d’estar. Sempre a última hora. Corre PEP! Ves a veure on compres tela abans que tanquen.

ROSER → Que més dona, mama. No el tornes a començar. Ningú se n’adonarà.

CARME → Com que no?

CESC → (Alçant el braç tartamudejant) Jo... jo... jo ja he dit que he vist alguna cosa rara.

JÚLIA → No passa res amiga, aniràs de abella reina.

Tots riuen. Menys CARME, que no sap si riure, o plorar.

ROSER → Mama, de veritat, no te la calfes. Tu arrea-li l’anell i ja està. Si algú em diu alguna cosa li diré que no totes les abelles són iguals.

CARME → Calla filla, calla. En què estaria jo pensant?

PEP → (Ficant la mà sobre la cuixa de CARME) Pensaves en preparar tot el ’fallerio’, en preparar l’arròs al forn, en treballar, fer la feina de casa…

FINA → (Tallant a PEP) Sí, ella pensa en tot. Menys en comprar-me valencianes.

PEP → Mare!

ROSER → ’Mamita’, ni t’acalores! Total és una disfressa per al Tren Faller. Tant li fa!

CARME → Doncs, bona és la gent del poble. En el que els agrada criticar!

ROSER → Igual en dona a mi. Gaudiré de totes formes, d’abella o presidiària.

CESC → Mira la part bona, reivindiques que si continuen cremant tots els eixams del camp, s’extingiran totes les abelles.

FINA → L’animalista ha parlat.

CESC → Senyora, soc veterinari.

RAMONETA → Ei, doncs això, animalista. No com la teua núvia, que serà metgessa.

ROSER → Ja està bé. L’important és que als dos ens agrada cuidar. A ell dels animals, i a mi de les persones.

CARME → (Dirigint-se a FINA) A vosté la cuidarà CESC, perquè ausades vida! Que haca és. Bo, carinyo, llevat la disfressa a veure si encara puc fer un ’apanyo’. Vaig per la cassola i el caldo.

CARME es dirigeix cap a la cuina. ROSER es lleva la disfressa i ix amb la cassola.

CARME → PEP, per favor, porta el perol que està al banc. Espai no vos cremeu. Quan aplegueu al forn li dieu a Encarnita el caldo que ja està mesurat. Ah, i recordeu que tot és de ’Huelva’. Cada any he de comprar-ho nou. No sé què té eixe casal que tot desapareix.

CESC agafa la cassola. PEP ix de la cuina amb el caldo.

PEP → ROSER, ves espai que crema.

ROSER → Sí, ja ho ha dit la mama.

RAMONETA → (Amb burla) A veure si guanyeu el napicol al pitjor arròs al forn.

CESC → Sols en l’oloreta que fa ja se sap que està boníssim.

FINA → Damunt d’animalista, pilota.

CARME → Va, aneu. Que vos esperen al forn.

JÚLIA → Mentre el couen podríem anar al casal a veure la ’mascletà’, voleu vindre?

CARME → Gràcies, JÚLIA, però he de veure que faig amb la disfressa.

PEP → Jo faré mentre el nostre dinar: favetes, cebeta, llonganisseta, cansalada… (Se li torna a fer la boca aigua).

ROSER → Món anem. Però ’mami’, de veritat, no li pegues voltes a la disfressa.

ROSER, CESC i JÚLIA ixen de casa. CARME s’asseu pegant-li voltes a la disfressa i PEP va cap a la cuina. RAMONETA seu amb el boixet i FINA agafa el tele-programa.

FINA → A veure quina pel·lícula fan hui a la mitja diada…

PEP prepara la taula i el dinar. Seuen i mengen. CARME i PEP recullen els plats i van a la cuina. FINA beca al balancí. RAMONETA se’n va a l’habitació. PEP seu al sofà.

CARME de nou es fica amb la disfressa. Com no té ’arreglo’, li col·loca l’anell.

Sona el timbre, PEP es desperta i es dirigeix a obrir.

PEP → Qui és? Ai filla, sempre sense claus!

CARME → (Sobresaltada) Ai, que m’he adormit!

FINA → (Acabada de despertar) No m’has deixat escolar la pel·lícula en els ronquits.

ROSER → (Amb un para-sol) ’Mami, mami’, primer premi (vinga el bot).

FINA → Això que és? Quina falla, un premi de propaganda?

ROSER → Iaia, encara gràcies que ens donen regals. (continua pegant bots).

PEP → Visca la meua dona! La millor fent arròs al forn! (Abraça i besa a CARME).

RAMONETA → (Eixint de l’habitació) Què és eixe escàndol? Ací ningú pot dormir.

ROSER → Tia, hem guanyat! Hem guanyat! Estava superbona, tots volien provar-la. Bo, vaig a la dutxa que ara venen JÚLIA i CESC a disfressar-se.

ROSER es dirigeix al quarto de bany. Des de dins crida.

ROSER → Mama, per cert, ara ens planxaràs el monyo?

CARME → Sí filla sí, i que més?

ROSER → Res més ’mami’, a menys que vulgues fer bunyols per a demà.

Sona el timbre, són la JÚLIA i el CESC. Ja porten la disfressa col·locada.

CARME indica a JÚLIA que s’assega a la cadira i comença a planxar-li els cabells.

Després ROSER ix de bany i ocupa el seu lloc. ROSER es fica la disfressa.

CARME → Aneu espai, hui hi haurà gent que se’n passa amb l’alcohol.

JÚLIA → Sí CARME, per descomptat. Saps que nosaltres tenim coneixement.

CARME → Ja ho sé, però hi ha molt de ’cerril’ solt.

CESC → Tranquil·la, nosaltres no ens clavem en problemes.

RAMONETA → Va, fiqueu-vos i faré un ’retrato’. Abella ’lisiada’, al mig (riu burlona).

ROSER → Ben segur que ningú se n’adona.

RAMONETA → Ara quan la porte a revelar, la ficaré en L’expressió.

PEP → Ja prou, està guapa igual.

Els tres jóvens ixen de casa.

FINA → Fem una ’parxísà’? A deu duros per cap la partida. A duro la mort.

RAMONETA → I qui se’n vaja al carrer per treure tres sisos, també a duro.

PEP → Va, per parelles. Prepareu-vos per a perdre.

CARME trau el parxís. Seuen per parelles enfrontades, juguen i es veu com CARME i PEP celebren la victòria.

RAMONETA → Tots els ’tontos’ tenen sort.

FINA → Bo, jo vaig a descansar. Que ja m’heu desplomat prou.

RAMONETA → Jo també mare. Vol que vegem Noche de Fiesta calentetes al llit?

FINA → Ai si, veurem hui l’Abelino i la Pepa que fan.

Surten del menjador cap a l’habitació. CARME i PEP guarden el parxís.

PEP → Carmeta, vols que ens allarguem a la falla a veure la xicona?

CARME → D’acord, perfecte. Així que em pegue un poc l’aire.

Els fiquen els abrics i ixen per la porta de casa. Fosc.

DIA 3

PEP i CARME ixen de l’habitació. Pareix que es trobaran alguna sorpresa.

CARME → Buf, altra matinada. I tot per a fer els maleïts bunyols. Has sentit a la xicona vindre?

PEP → La veritat és que no, estic cansat de dir-li que siga l’hora que siga entre en l’habitació i ens avise.

CARME → Això que és? (agafant un dels dos gots de la taula i olorant-los). Deu, ’xifli’. Què havia de ser si no?

PEP es dirigeix cap a l’habitació.

PEP → Sí que està, sí. Torrà. Està disfressada i damunt, el quarto fa olor de cassalla.

CARME → Ai les falles, les falles.

PEP → Va Carmensin, que és normal. Anem a fer els bunyols i així ens ho lleven de damunt.

Tots dos es dirigeixen a la cuina. S’escola trastejar.

Entren FINA i RAMONETA que venen de l’habitació.

FINA → Que hui ens han deixat soles?

RAMONETA → No sé mare, encara estic mig adormida.

PEP → (Cridant des de la cuina) Estem a la cuina fent els bunyols.

PEP → (Eixint de la cuina) La pasta està boníssima i carregadeta de carabassa.

ROSER ix de l’habitació encara maquillada del dia anterior i la disfressa col·locada amb tot l’anell trencat.

ROSER → Bon dia, família.

RAMONETA → Per l’amor de deu, no et diré el que pareixes amb tot el rímel corregut.

ROSER → Ai tia, vaig vindre cansada i vaig anar directe al llit.

FINA → Però si dus fins a la disfressa col·locada, i damunt tota trencada.

CARME → (Eixint de la cuina) ROSER, tu no tens més vergonya? A quina hora aparegueres? I ja em diràs allò dels gotets damunt de la taula.

ROSER → Vinguérem per jaquetes, que teníem fred. I ens els vam oblidar. Vaig a la dutxa que ja faig tard (corre cap al bany).

CARME → Així, així. Vaig i vinc, vaig i vinc.

ROSER → (Des de dins del bany) Estic escoltant-te.

CARME → PEP, ajuda’m a acabar els bunyols.

PEP → Vaig, carinyo meu.

Tots dos els dirigeixen de nou a la cuina.

ROSER ix del bany dutxada i amb la cara neta.

ROSER → ’Mami’, i el brusó?

CARME → (Des de la cuina) A saber on l’has deixat, no l’he trobat per a llavar-lo.

ROSER → Ai sí, ací en la perxa el vaig deixar abans de disfressar-me.

CARME → (Eixint de la Cuina) ROSER, on et fique els bunyols si no has portat la cassoleta de fang?

ROSER → Ostres, doncs en plata mateixa.

PEP ix de la cuina amb dos plats tapats en torcamans.

FINA → A veure, a veure eixos bunyols (destapant els plats). El que m’imaginava, cap en forat.

CARME → Dins la panxa igual té, en forat que no.

RAMONETA → Es pensaran que són les ’galletes’ per a fer la sopà.

CARME → Molt de criticar, molt de criticar, però finalment els he acabat de fer jo. Fins a la figa estic del «podríem fer» quan és sempre un «fes, fes i fes».

ROSER → Gràcies ’mamita’, segur que estan boníssims. Bo, me’n vaig que m’esperen.

PEP → A quina hora vindràs?

ROSER → No ho sé, papa. Després de les paelles és l’exposició del ninot. Tenim sopar i ral·li humorístic.

CARME → Para, para. Després de les paelles em portes la cassola d’ahir, el perol del caldo, els torcamans i els plats de hui. Que no te n’oblides.

ROSER → Val ceba. Adeu.

ROSER se’n va. Es veu com van passant les hores a escena. Per berenar,

CARME trau més bunyols de la cuina amb un plateret, altre en sucre.

Les que tant criticaven els bunyols, es peguen una ’fartà’ de por.

FINA → (Queixant-se) Ai, quin mal de ventre tinc.

PEP → Normal mare, s’ha fotut més de quinze bunyols.

RAMONETA → La culpa és de què tenien massa oli.

CARME → Massa oli? Estaven cruixents i bons. El que no és normal és que, de tres dotzenes, PEP i jo només n’hagen menjat tres cada u. La resta tots vosaltres. Ara veurem on cagareu.

Sona el timbre. PEP obri la porta.

PEP → Filla! Una cordeta et ficaré amb les claus penjades al coll.

ROSER entra carregada amb la cassola, plats i tot el que faltava.

ROSER → Mama, ací teu ho deixe tot (deixant-ho damunt la taula). Me’n vaig corrents, que va el premi al millor ninot.

PEP → Ale, adeu, filla. No et caurà el sostre damunt, no.

ROSER torna a anar-se’n. Es veu el pas de les hores a escena.

CARME planxa les sinagües de fallera. PEP descansa al sofà. FINA, naturalment, al seu balancí. RAMONETA llig el Pronto entre cabota i cabota. Es fa de nit i tots descansen. Se sent la porta de casa, és ROSER que torna a entrar fent ’puntelletes’. Aquesta vegada si treu el cap en l’habitació dels seus pares per avisar-los.

DIA 4

De matinada, PEP i CARME ixen de l’habitació.

CARME → PEP, tens el dinar preparat. Haurem d’abrigar-nos, fa un fred que pela.

PEP entra a la cuina pel dinar, ix amb ell a la mà i li fa un bes a la seua dona.

PEP → Que tingues bon dia, Carmensin!

CARME → Igualment, tinc molta feina al davant. He de canviar-li les cintes del vestit a la teua filla!

PEP → D’acord, ens vegem la vesprada!

CARME agafa l’abric, la bossa de mà i se’n va també. Se sent el pas de les hores fins que torna a casa després del treball. Comença a netejar, va i torna de la cuina, s’asseu per cosir les noves cintes al vestit de valenciana. ROSER ix de l’habitació.

ROSER → Bon dia, ’mamita’.

CARME → Bon dia, saps quina hora és?

ROSER → Hora d’anar al casal per veure allí la ’mascletà’!

CARME → Quan jo he passat estaven tots allí veient plantar la falla i tu ací, dormint...

ROSER → Quan jo estava assajant el teatre, mesos i mesos fins a les tantes, els delegats de monument estarien dormint. Per cert, què fas?

CARME → Canviant-te les cintes, que no ho veus?

ROSER → No era necessària eixa faena ara! Vaig a la cuina a fer-me un entrepà, hui hi ha potatge i no m’agrada gens ni mica.

FINA → (Eixint de l’habitació) Estic que me’n puge per les parets, porte hores desperta al llit! Per no molestar a RAMONETA, ací estava jo, mirant el ’techo’!

CARME → El que no entenc és com poden estar tantes hores al llit.

FINA → Desesperant, el de hui ha sigut desesperant.

ROSER → (Eixint de la cuina) Pareix que hi ha més dormidores que jo!

FINA → On vas amb eixe entrepà? Que la falla no vos paga el dinar?

ROSER → Sí, però és potatge i no m’agrada!

FINA → Quina fallera!

ROSER → Vaig corrent a veure si encara està la grua.

RAMONETA → (Eixint de l’habitació) La grua? Ves espai i no et fiques prop, que fa por que caiga el ’remat’!

LEMA: EL 7

ROSER → Sí, tia, sí. Me’n vaig.

ROSER ix de casa. En l’escena es veu el pas de les hores, CARME organitza totes les coses de fallera que li queden per fer, FINA al seu balancí i RAMONETA fent boixets.

CARME → Crec que ja ho tinc tot a punt.

FINA → Ho has repassat més de cent vegades!

RAMONETA → Eixes sinagües estan arrugades!

CARME → Doncs tu que tant saps planxar, vine i repassa-les Ai! La mare que m’ha matriculat! Les mantellines! Sabia que alguna cosa me n’oblidava.

Se senten rialles i les claus obrint la porta. Són PEP, ROSER I JÚLIA.

FINA → Mireu estos, es pixaran damunt!

ROSER → Ai, iaia! És que... és que... no sabeu que ha passat! (Sense parar de riure).

JÚLIA → Quasi ens morim del riure!

RAMONETA → Ja ho veiem, ja...

PEP, ROSER I JÚLIA continuen plorant del riure.

CARME → Voleu fer el favor de contar-ho?

JÚLIA → Doncs que... (Carcallades).

ROSER → Que... (No pot ni parlar).

PEP → Diuen que un faller s’ha cagat damunt, agafat a una tanca del monument, per la ’fartà’ de potatge! S’ha fet cinc plats.

CARME → Calla! Serà broma, no?

ROSER → No mamà, no...

JÚLIA → Viu al cantó de la falla i es veu que volia arribar a casa, però no ha pogut!

FINA → Les fartades no porten res bo. Recordeu a Sangonereta.

ROSER → Sí, iaia, sí. Porten una bona ’cagà’ (fa gestos de fer-se de ventre damunt mentre riuen ella i JÚLIA).

CARME → Pobre home... no vos heu burlat, no?

ROSER → Davant no... Però després ha sigut inevitable.

JÚLIA → Eixa anècdota segur que queda gravada de per vida!

ROSER → És que... és què... Imagineu-ho! S’ha cagat agafat a una tanca!

JÚLIA → Ai, ai feia molt de temps que no reia tan a gust!

ROSER → (Més calmada) A tot això veníem per una jaqueta, que a l’hora que passaran les albades farà fred (agafa la jaqueta del penja-robes). En quant acabe torne a casa.

JÚLIA → Saps que vaig veure l’altre dia en la ’mascletà’?

Un grup de fallers que portaven tots la mateixa jaqueta amb l’escut brodat, molava molt, podries proposar-ho en la pròxima reunió.

ROSER → Jo? I per què no parles tu? Si no sé ni com són!

JÚLIA → A mi em fa vergonya, de camí t’explique com eren i igual per a l’any que ve...

CARME → Aniríeu tots conjuntats…?

Les xiques deixen a CARME en la paraula en la boca i surten de casa.

PEP → Sort que sols tenim una filla, si arriben a ser més ni seure’ns podríem!

RAMONETA → Ja pots dir-ho, quasi totes les cadires plenes de ’batuls’, i encara volen una jaqueta fallera?

CARME → (dirigint-se a RAMONETA) Si tant et molesten les coses de fallera agafes

i te’n vas a l’habitació. Ací tenim tot l’any el boixet donant per sac i cap ens queixem!

PEP, jo me’n vaig a veure com van els monuments i les albades, vens?

RAMONETA → Les albades? No dormiràs!

FINA → Això, ’tia figa’. S’acabaran a les dues del matí almenys.

CARME → Demà no treballe, m’han donat vacances per a poder arreglar a la xiqueta.

RAMONETA → Que bé viuen algunes! I després encara es queixen...

CARME → Bé viuen les que no treballen mai ni se’n saben de res!

FINA → No diràs que tindre vacances en falles no és un luxe?

CARME → Vacances seria si estiguera espatarrada en la mar, sense fer res! I encara bo que em guarde estos dies, ja que si ROSER depenguera de vosaltres aniria apanyada!

PEP → Carmensin, donem una volteta i que et pegue l’aire, ja està bé de planxar i arreglar coses!

CARME → No ho diràs dues vegades!

CARME agafa l’abric i PEP la jaqueta.

RAMONETA → Però, i el sopar?

PEP → A la cuina hi ha pa, fas sobrassada de València que tant li agrada a la mare.

FINA → Tindreu barra!?

PEP → Per a barra la que pense anar ara amb la meua dona, a fer-nos un Bitter Kas!

PEP I CARME marxen de casa.

RAMONETA → Mare ens tenen marginades.

FINA → Ja pots dir-ho, ja... Si ton pare alçara el cap...

RAMONETA → Vosté té fam mare? Jo no massa, anem a dormir?

FINA → Això sí que no! Una cosa és que et defenga davant la CARME, però que em deixes sense sopar per gos a fer-lo... on hem anat a parar!

RAMONETA → És cert, mare, no tinc gana.

FINA → Doncs jo faré el meu sopar (s’alça dirigint-se a la cuina)

RAMONETA → D’acord, jo vull dos ous caiguts i creïlles.

FINA → Ara tens gana? He dit el meu! No, si a la fi té raó la teua cunyada, t’he malcriat!

FINA fa el sopar i RAMONETA es pinta les ungles. FINA ix de la cuina amb dos plats.

FINA → Arrea ’cotxero’, per a això si eres valenta, ara vindrà allò que no pots escurar perquè tens les ungles pintades.

RAMONETA → He d’estar de ’bon vore’ per si apareix de sobte l’home de la meua vida!

FINA → Pense que l’arròs t’ha passat ja fa anys...

RAMONETA → Mare, no comence que no vull que em pegue mal el sopar...

FINA despara taula i quan acaba se’n van les dues juntes cap a l’habitació.

PEP I CARME entren en casa.

PEP → Que boniques les albades, llàstima que es faça tan tard!

CARME → Has vist els plors d’emoció dels fallerets?

PEP → Mirant a les mares i les iaies en tenia prou, no cabien en goig! Ai Carme! Quan la ROSER siga fallera major!

CARME → Oblidat! Fins que no acabe la carrera de medicina serà impossible!

PEP → Tard o prompte arribarà.

CARME → Bo, anem a dormir. Que no treballem, però matinar, hem de matinar.

Se sent obrir-se la porta de casa, és la ROSER que entra.

ROSER → Vegeu, encara vos he pillat, devíeu haver-me esperat, he dit que ja anava! Vaig corrent al llit que en una estona ja estem en marxa! Heu vist que boniques les albades? Algun dia quan…

CARME → (Tallant a ROSER) Una altra què tal! Algun dia res, no estem per a eixos maldecaps!

PEP → Algun dia reina, algun dia... (besa a la seua filla).

ROSER somriu, abraça als seus pares i tots plegats es dirigeixen cap a les habitacions

DIA 5

Sona el despertador, són les 5:15 de la matinada, CARME ix de l’habitació. Comença a preparar la bossa de la perruqueria amb tot el necessari. PEP també ix al saló.

CARME → On vas tant matí?

PEP → Acompanyaré a la xicona a la perruqueria, no vull que vaja sola a estes hores.

CARME → Bé, em sembla perfecte, jo mentre acabaré d’ultimar detalls. Li ficaré les sabates al congelador, he sentit que així els peus fan menys mal!

ROSER ix al menjador fregant-se encara els ulls

ROSER → Bon dia! On aneu tant matí?

CARME → Doncs a preparar-teu tot, filla.

ROSER → Eres la millor ’mareta’ del món!

CARME → Deixa’t de romanços, que encara faràs tard!

ROSER va al bany. PEP trau de la cuina 3 gots de llet i ofereix un a CARME.

ROSER → (Eixint del bany) Que bo! Lleteta calenteta, que ja estic un poc afònica!

CARME → T’has ficat alguna cosa que no hages de llevar-te pel cap?

PEP → CARME, que no és novella!

CARME → Principiant no, mig apardalada sí!

ROSER → Clar mare, porte la camisola i el brusó! Anem pare, queden deu minuts.

ROSER agafa la bossa per a la perruqueria i la jaqueta del penja-robes. Pare i filla se’n van. CARME, mentre beu el café en llet, repassa cada peça d’indumentària, assenta amb el cap com que està tot el necessari i col·locant més coses sobre les cadires. Comencen a sonar els primers coets de la ’despertà’. PEP entra en casa.

PEP → Hola! Xata, he comprat coca de llanda del forn. També he deixat a la xica en la ’despertà’, ha arribat per pèls!

CARME → Com és això, dues hores en la perruqueria?

PEP → Per variar, les primeres s’han adormit. Lluïsa estava que trinava perquè se li retarda tot! Que guapa està amb el pentinat de valenciana!

CARME → Ni que fos filla teua, home... per a nosaltres sempre és la més guapa!

PEP → No, és cert! Jo mirava i mirava, i com ella cap! És que li prova.

Jo sé veure les coses, mai et diria «és la més alta» perquè sé que no ho és, però respecte a “cara de fallera...” me la jugue en qui vulgues!

CARME → (somriu).

PEP → Prepare altre café amb llet i un trosset de coca abans que vinga, i comence la baralla per la vestimenta?

CARME → Em sembla perfecte!

S’escolta la porta de casa, és ROSER qui entra cantant i agafa a sa mare per a ballar.

ROSER → «Ay campanera! Aunque la gente no quiera...».

CARME → Xica, xica, que em tombaràs!

ROSER → (Amb la mateixa entonada) “Ai... mareta...”. És escoltar als músics i m’emplene de felicitat! Damunt hui el pentinat no em fa gens de mal!

PEP → Vols menjar alguna cosa, filla?

ROSER → Que va... He menjat moltíssim a la ’despertà’, més que res per a fer base, que el dia serà llarg.

CARME → Això has de fer, menjar.

ROSER → Vaig al lavabo, em maquille un poc i isc a vestir-me.

CARME → No tardes, agafa els ’pololos’ i ja te’ls fiques.

ROSER agafa el que li ha dit sa mare i va al quarto de bany, se li sent cantar des de dins. FINA i RAMONETA ixen de l’habitació.

FINA → Bon dia!

CARME → Xica, mira hui! Que matineres!

RAMONETA → Com per a no despertar-nos la Campanera!

FINA → Ja ha vingut de la perruqueria i tot?

CARME → Veges, si és hora de vestir-la!

ROSER ix del bany amb la camisa i els ’pololos’.

ROSER → (Cridant) Ja estem en falles!

FINA → Mira que contenta està, però demà intenta no cridar tant si vens cantant!

RAMONETA → Quin vestit toca hui?

ROSER → Ara el blau!

FINA → El blau? I per què no el blanc?

CARME → El blanc és per a l’ofrena, no voldrà vosté que li caiga un got per damunt i vaja demà tota tacada!

RAMONETA → Està vist que ací la nostra opinió no conta!

CARME fa un gest a ROSER perquè no faça cas.

CARME → Asseu-te filla i et ficaré trombòcit als peus, perquè no et facen mal. Seguidament els calcetins.

ROSER → Mamà, no cal, eixos tacons no em fan mal. Ara, els blancs són matadors!

CARME comença a vestir a la seua filla.

CARME → Has pixat?

ROSER → Ara mateix.

CARME → Mira que et conec, que quan ja estàs arreglada et ve a tu!

ROSER → Mamà, acabe de pixar!

CARME vist, pas per pas, a la seua xiqueta.

ROSER → Em ve un poc estreta la falda, no?

CARME → Que va, dona, et queda perfecta! El que si sembla haver-te crescut un poc és la pitera. T’ixen per dalt les ’mamorres’! (Riu).

ROSER → Això voldria jo! Però no creixen, amb el gipó pareix que siga de Castelló de la Plana! (Riu).

FINA → (Des del balancí) Eixe llaç està tort.

CARME → Jo el veig bé. A veure, roda per mirar-te bé... està perfecta Per a marejar, millor estiga calladeta!

FINA → (Enutjada) Queda clar que ací, una ha de ser cega, sorda i muda...

CARME → Ja estàs a punt! Té raó ton pare, estàs guapa de fallera!

PEP → Més que cap altra!

ROSER → Vosaltres, que em mireu amb bons ulls!

RAMONETA → Jo voldria parlar, puc?

CARME → Si és per criticar... millor no!

RAMONETA → Tu estàs segura que tot està correcte? Perquè jo veig les orelletes de les sabates de conillet eixint per baix la falda!

CARME s’ajup per mirar els peus de la filla.

CARME → Oh Jesús! Tinc les sabates al congelador!

FINA i RAMONETA → Al congelador? Quina moda és esta?

CARME → Perquè no li feren mal! I tu no veus que vas en ’xofles’, filla?

ROSER → La veritat és que no, per a què mentir-vos.

FINA → Veus com de vegades és necessària la nostra opinió? Entre la disfressa d’abella presidiària i les ’xofles’... No en fas una dreta! Carmeta!

ROSER → No digues això iaia, que són detalls insignificants!

Sona el timbre, PEP va a obrir. Continua embovat de com está de guapa ROSER.

PEP → Qui és? D’acord, puja. És CESC, que diu no sé què de la faixa.

ROSER → Sí, ve perquè la mamà li fique la faixa. La seua li deixa un penjoll estrany, i no hi ha forma de fer-la entrar en raó.

FINA → Ja tenim ací a l’animalista, passa ’mante’, passa!

CESC → Bones!

RAMONETA → I bons! (Se sent graciosa).

CESC → Que guapa estàs!

ROSER → Tu també, vas molt guapot!

CARME → CESC, fes el favor de no portar la faixa en un embolic!

Has d’enrotllar-la sobre si mateix, com fent un ’tubet’. Déu meu! Les sabates continuen al congelador! Vaig per elles.

CESC → Ha dit al congelador?

FINA → Si fill, últimament està un poc cap allí (fent senya de boja amb el dit).

PEP → A veure si ara se li congelen els peus a la xiqueta.

CARME (Amb les sabates en la mà) Que va... de seguida es calfen amb la calor del cos. Vinga va ROSER, és hora de llevar-te eixos conills.

CARME deixa els tacons en terra perquè la xicona se’ls col·loque.

CARME → Vine aquí CESC (li agafa la faixa i l’enganxa a la cintura). Quan jo et diga comences, a poc a poc, a donar voltes. Gira, gira, un poquet més, gira... ja quasi està...

CESC → M’estreny molt!

CARME → Si no la fiquem ben amarrada, se soltarà! Així està perfecta!

S’escolta música pel carrer.

ROSER → En tant de temps que teníem i encara farem tard!

Marxem, els agafarem en casa dels infantils.

RAMONETA → Espereu, falta el ’retrato’.

ROSER → Després tia, en acabant, que és tard. (Ixen de casa corrent).

RAMONETA → (Cridant) Lamentareu no haver immortalitzat el moment!

PEP → Pense que la xica se n’ha anat sense diners...

FINA → Que la convide el ’nòvio’, que ausades que la família en té.

CARME → No diga això. PEP tranquil, com sempre passa, ja li havia ficat jo un bitllet de 2000 pessetes a la butxaca de les sinagües!

PEP → Sort que estàs en tot!

RAMONETA → Sí, menys pendent dels tacons! (Somriu burlona).

CARME → També li he ficat una noteta: «ULLET AMB LA CASSALLA».

Tots riuen. Carme comença a preparar el vestit amb la ’coteta’ per a després, les sinagües emmidonades, la ’bruseta’...

FINA → Que en acabant toca eixe?

CARME → Sí, per anar a dinar i als premis.

RAMONETA → Total, per a rebolcar-se per terra podria anar amb vaquers!

CARME → Si dona! Anirà vestida com cal! Bo, ficaré el bollit, que les hores que són…

Carme es dirigeix a la cuina. PEP llig el diari. FINA seu al balancí i RAMONETA mira la tele. CARME ix de la cuina i seu. Sona el timbre repetidament. PEP obri.

PEP → Qui és? Ja vaig filla, ja òbric. Quina angoixa! Carmensin, la teua filla. Que ho prepares tot que en 5 minuts ha d’estar baix.

CARME es fica dreta al costat del penja-roba per al canvi de vestuari.

ROSER → (Entrant corrents) Correguem, correguem! Se m’ha fet tard per fer-nos una ronda i quan arribe estaran tots els llocs pillats!

Mentre sa mare despassa falda i gipò, ROSER va llevant-se les arracades, ’bambetes’…

CARME → Has d’estar quieta, si em fique nerviosa no puc! Lleva’t el gipò i alça braços.

La despulla sencera, menys la camisa i els ’pololos’. La torna a vestir amb l’altre vestit.

RAMONETA → (Burlona) Recorda canviar-te les sabates!

CARME → (Rabiosa) Ara veuràs les vegades que m’ho tira en cara...

ROSER → ’Mami’, més de pressa!

CARME → Més de pressa no puc anar, tu saps tots els ullets que té este cosset?

ROSER → Les agulles no cal, ’mamita’. Les perdré als premis!

RAMONETA → Doncs sí que esperes votar!

ROSER → Tia, és que tu no has vist que bonica que està la falla, és molt xicoteta, però la nina central té una cara bonica de veritat.

PEP → És cert, este artista quan vol, fa coses meravelloses.

CARME → Ara ho has dit, quan vol. Escampa el poll que ja estàs!

ROSER → Gràcies, ’mami’, me’n vaig corrent que CESC I JÚLIA deuen estar baix.

Roser ix cantant de casa. CARME mira al seu voltant, de nou torna a ser tot un desastre.

CARME → Que bonic deu ser fallera! Fins a ganxos tirats per terra!

Mentre CARME va recollint, PEP prepara la taula amb el dinar. Mengen els 4 junts.

RAMONETA es retira a l’habitació, la iaia al balancí. PEP i CARME seuen al sofà.

FINA → (Se sobte es desperta) Qui és eixe que corre tant?

PEP → Forrest Gump, mare. Calle que estem al moment més interessant.

FINA → No sabeu ni escollir pel·lícules, en compte de veure

la de l’oest de la nou... aquí... un tipet corrent.

CARME → Vol callar? Que no ens deixa sentir?

FINA → Si sols fa que córrer... I la teua germana?

PEP → Absorbida per una novel·la en l’habitació, 1200 capítols diu que té!

FINA → Ara sí que ha acabat de fer la puntilla de boixets.

Mireu que li agraden els veneçolans, si almenys...

PEP → Mare, calle ja!

Sona el timbre repetidament, CARME obre.

CARME → Qui és? Ja estàs ací?

Se sent soroll. Entren ROSER, CESC I JÚLIA botant.

ELS TRES → Campions, campions, campions… (canten).

CARME → Heu guanyat?

JÚLIA → Quarts CARME, hem quedat quarts. Li hem guanyat a una de les grans!

ROSER es lleva les allargades i les deixa en mig del menjador.

ROSER → ’Mami’, on està la brusa per si després tinc fred?

I necessite les esportives, no aguante més l’espart!

FINA → Esportives?

ROSER → Sí, iaia, esportives.

FINA → El teu iaio, en glòria estiga, cada dia portava espart i mai s’ha queixat.

PEP → Mare, el pare també anava descalç per l’hort i tampoc es queixava, la seua planta del peu era tot una durícia.

CARME → La xiqueta es ficarà el que vulga, encara li queden dos dies més al davant.

CESC → Espavila ROSER, que no vull perdre’m la celebració.

ROSER → Ja estic! Marxem.

Tots tres ixen corregent de casa fent el gest d’adeu en la mà.

CARME → (Mirant al seu voltant) Mai arrimar res esta xiqueta... Com podia portar tanta ronya als calcetins? PEP, vaig a fer-los una rentada a mà, els tornarà a necessitar.

CARME I PEP van a la cuina, se senten raonar i trastejar. Apareixen de nou al menjador amb una safata amb entrepans per sopar i acaben de veure la pel·lícula.

FINA, CARME I PEP es dirigeixen a l’habitació, FINA porta un entrepà per a RAMONETA que en tota la vesprada no ha eixit, està enganxada a la novel·la. Fosc.

DIA 6

Sona el despertador. PEP i CARME ixen al menjador mig adormits.

CARME → Un dia menys perquè acaben. A veure si cal planxar alguna cosa.

PEP → Jo aniré a despertar-la, són les 5:45 i farà tard a pentinar-se

PEP es dirigeix cap a les habitacions, torna molt alterat.

PEP → CARME! Que la xiqueta no està! No ha vingut encara!

CARME → Com pot ser? Li haurà passat alguna cosa? Ai, Mare de Déu!

PEP → Ai, la xiqueta! Em pose la jaqueta i vaig a buscar-la, igual està baix de xarreta.

CARME → PEP, però on la buscaràs?

PEP → Per tot el poble si fora necessari, hem de saber que està bé.

Sona el telèfon, CARME corre cap a ell per si són notícies de ROSER

CARME → Diga? Ai Lluïsa, pensava que series la ROSER. Ja, ja sabem que fa tard, però és que encara no ha vingut a casa. Tens tota la raó xiqueta.

PEP va ara a buscar-la. Quan sàpia alguna cosa et dic, i perdona, si es fa tard i no es pot fer el monyo no et preocupes. No tens cap culpa. D’acord, fins ara…

PEP → No espere més, me’n vaig corrent.

PEP ix de casa histèric. CARME seu a la taula amb les mans al cap.

CARME → On estarà esta xiqueta? Ai, mareta meua! Sols espere que estiga bé.

CARME no sap què fer. Encén i apaga la planxa. Seu, s’alça... PEP entra corrents.

PEP → CARME, de pressa! Dona’m tot el que necessita per a la perruqueria! Està allí, he vingut mentre li lleven el poc de pentinat que li quedava!

CARME → (Nerviosa) Aleshores, l’has vist? On estava la bandida? Està bé?

PEP → Que on estava? Damunt del pòdium de Pallisa vinga el ’bailoteo’ amb JÚLIA. Diuen que no s’han adonat de l’hora!

CARME → La mate, jo la mate! Ara vindrà a casa i em sentirà ella a mi!

PEP, de nou, ix corrent amb la bossa preparada.

CARME → (Enfadada) Veges! Al pòdium, que serà gogó? (Continua preparant coses).

PEP torna a casa amb ROSER. Ell porta el periòdic a la mà i ella va ben pentinada, amb el brusó col·locat, però davantal i falda tot bruts.

CARME → Però… tu t’has vist com vas?

ROSER → Mamà, m’ho he passat en gran! Que sobresalt, quan he vist al papà no sabia si vos havia passat una cosa greu, pensava que eren les dues de la matinada!

PEP → Ni que ho digues... aquí estaves vinga el ’bailoteo’ (PEP balla imitant-la).

CARME → Per a sobresalt el nostre. Llevat eixe vestit ronyós, que fas vergonya! Un miracle hauré de fer per enllestir-lo un poc!

ROSER → No cal, si a la nit acabarà igual!

CARME → Com que no cal? Però que no et veus?

CARME li lleva el vestit a sarpades i enfadada mentre mesura, amb la mà, un pam de merda per les voreres.

ROSER → En ficar-me esportives em ve més llarg i... va xopant-se...

CARME → Va embevent, va embevent... Tu si degueres xopar-te bona cosa de beguda... Ves i gitat una estona. Perquè hui no aniràs a la despertada, no?

ROSER → No ’mami’, no aniré. Vaig a veure si descanse, no puc en la meua ànima!

PEP → Normal!

ROSER amb ’pololos’ i camiseta es dirigeix al bany.

ROSER → (Crida des de dins) Papa, em portes el pijama?

PEP → Clar, filla.

PEP va a l’habitació i ix amb el pijama, toca la porta del bany i ROSER obri.

PEP → Ací tens, perla divina.

ROSER → Gràcies, ’papi’. Podries fer-me un entrepà amb York? Tinc un poc d’angoixa...

PEP → Angoixa? Això és de la cassalla... ho sabré jo. (Riu).

ROSER tanca la porta, PEP va a la cuina i fa l’entrepà.

CARME va recollint tot el vestit brut amb mala cara.

ROSER → (Eixint del bany) ’Mami’... ’mamita’ meua...

CARME → Ara veurem, tanta ’mami’...

ROSER → És que els ’pololos’ me’ls hauràs de llavar... Ahir amb tant de bot als premis se m’escaparen unes gotetes de pixum... i fan una pudor...

CARME agafa els ’pololos’ en una sarpada i olora.

CARME → (Amb arcades) Unes gotetes? Que has anat, tota pixada? Porca!

ROSER → Que va! Unes gotetes de res, a tots ens passa. És de l’emoció.

CARME → Per a emoció la que tinc jo ara, però de ràbia! A veure si estan secs per a l’hora de la cercavila, tot menys llevar-te’ls quan vingueres per la brusa!

PEP ix de la cuina amb l’entrepà i un suc de taronja. Li ho dona a ROSER.

PEP → Què vos passa ara? No estigues enfadada, CARME. És jove i són coses normals. Vine, asseu filla, i menja. T’he preparat un suquet perquè prengues vitamina.

CARME → Que no m’enfade? Ara em dona els ’pololos’ tots pixats perquè li’ls llave!

PEP → Què et pixares damunt? Incontinència etílica? (Riu).

ROSER → No pare, és incontinència pels bots! (Pare i filla riuen). Bo, descansaré un poc. Allà les 11:00 vull estar al cau faller.

CARME → Ves-te’n i gitat... jo llavaré tot açò!

ROSER a l’habitació, CARME a la cuina. PEP despara taula i seu al sofà.

PEP → (Cridant) Mira Carmensin! Ixen publicats al Levante els premis d’anit! «Una falla pequeña le gana a una de mayor presupuesto...».

CARME → (Des de la cuina) «Una fallera se hace pis encima…”. Això no ho diu?

Apareixen FINA i RAMONETA des de l’habitació.

FINA → Amb estos crits no hi ha qui puga dormir!

RAMONETA → Ara que ha parat l’escàndol del carrer, vosaltres dos vinga alçar la veu.

PEP → Ja serà per a menys, no et queixes tant que són dos dies.

RAMONETA → Dos dies? Una setmana! Quan no és soroll al carrer, són coets, i quan paren… la bogeria d’esta casa! No es pot dormir!

PEP → Que agra eres, germana! Tot l’any pots dormir o, en comptes de mirar la novel·la durant tota la vesprada, dorm!

CARME → (Eixint de la cuina) No xarreu, que tampoc és que sigueu matineres! Si tant vos molesta, l’any que ve aneu al mig del terme. Allí segur que no sentiu res.

RAMONETA → El que he dit, mai podem parlar de res! Tot són espolsons. Mare, hui li prepararé jo un bon desdejuni (ajuda FINA a seure).

CARME i PEP es miren sorpresos. PEP es dirigeix cap a l’habitació, ix fent el gest com que ROSER dorm. RAMONETA va a la cuina i sona el telèfon. CARME respon.

CARME → Diga? Hola, JÚLIA! Ja estàs desperta? Ai... que els teus pares no t’han deixat dormir? Doncs ací la teua amiga està ’embalsamà’: «Por la noche leones...». Que va, impossible despertar-la, ho hem intentat, però no hi ha forma, està en coma! No respon, feu marxa que no arriba a la cercavila. Clar... tota la nit de festa... és el que té. D’acord, bonica. Jo li ho dic, adeu! (CARME penja).

CARME → Veus PEP? Uns pares consentidors és el que som, ara la fallera es passarà el matí dormint.

FINA → Com és això? La xica no va a la cercavila?

PEP → He anat a buscar-la a Pallisa, encara estaria allí si no l’arreplegue (imita el ball).

RAMONETA → Quina fallera!

ROSER → (Eixint a rastres del quarto) Que mal de cames tinc, no estic segura de poder ficar-me els tacons i eixos calcetins de seda que em destrossen els peuets! Per cert, quina hora és?

CARME → Les 12, filla.

ROSER → Les 12? Per què no m’heu despertat!?

PEP → Ho he intentat, pareixies Tutankamon! Sols que amb la boca oberta i bavejant.

ROSER → (Coixejant) No arribe, no arribe, s’hauran quedat esperant-me! Ai! Quin mal.

CARME → Estigues quieta, ara et portaré una safata amb aigua calenteta i bicarbonat.

ROSER → Bicarbonat?

FINA → A mi també em vindria bé!

Carme mira amb cara agra a FINA mentre es dirigeix a la cuina.

RAMONETA → Millor aigua amb una aspirina, tothom sap este remei.

CARME ix en una safa i s’agenolla davant la filla.

CARME → Ara fica’ls dins una estona.

PEP → Carmeta, on deixares el trombòcit per fer-li unes fregues després?

RAMONETA → Cabuts, amb l’aspirina mateu dos pardals d’un tir.

FINA → Està vist que el remei de les sabates al congelador, no ha servit per a res!

CARME → El dolor és per estar ballant com una gogó a Pallisa, no pels tacons.

ROSER → Si relaxa si, m’anotaré este remei per a quan siga metgessa.

PEP acosta el trombòcit i una tovallola a CARME, aquesta eixuga els peus de la xicona i li fa fregues amb la pomada.

ROSER → Que bo! Papà, podries fer-me fregues al coll que també el sent dolorit?

PEP → Més faltava!

PEP agafa un poc de pomada i li frega el coll a la seua xiqueta.

CARME → Espai amb el pentinat, no li faces les trenes peludes!

RAMONETA → Xica mira, quina estampa! Sols et falta la llet de burra per a ser com Cleopatra. (Riu) Sols falta que te la venten! (Fa gest de ventar-se les parts íntimes).

FINA → Seràs animal!

ROSER → Soc pobila.

RAMONETA → Et falta la part de rica!

ROSER → Açò no es paga amb diners...

Sona el timbre de la porta, PEP i CARME miren a RAMONETA perquè siga ella qui, per una vegada, òbriga. Amb cara de resignada, acaba anant.

RAMONETA → Qui és? Pugeu i veureu el ’tinglao’ que hi ha ací muntat! Són JÚLIA I CESC, ara pugen.

Entren JÚLIA I CESC de fallers i amb cara de derrotats. Ell porta la faixa al coll.

CESC → Hola! Que bo, m’agradaria que em cuidaren així.

JÚLIA → I a mi, la meua mare tota enutjada m’ha vestit en una sarpada i no m’ha deixat dormir ni 5 minuts (cara de pena). Hui prompte a dormir, no puc en la meua ànima.

ROSER → Almenys no t’has perdut la cercavila, demà vos assegure que no em passarà.

CESC → Hui érem 4 gats, s’ha notat que tots celebrarem bé el premi.

JÚLIA → A saber quan tornem a guanyar a una de les grans, el que va davant, va davant.

ROSER → Vau veure com la resta de falles ho celebraven amb nosaltres?

Tots votaren en dir el cinqué premi (s’emociona en recordar-ho).

CESC → Va ROSER, espavila! A este pas també et perdràs el dinar!

ROSER → Vaig corrent, però no de fallera, en una estona estem vestint-nos per a l’ofrena.

ROSER va cap a l’habitació en un obrir i tancar d’ull, ix amb brusa, vaquers i les esportives brutes de la nit anterior.

CARME → Serà veritat això? Passa un drapet a les sabates que pareixes una pollosa.

ROSER → No es veu quasi, jo tinc igual. Marxem?

Els tres jóvens ixen de casa.

CARME i PEP arrepleguen la safata i la tovallola i van a la cuina.

RAMONETA → Ja serà quasi hora de dinar, no?

FINA → Passa el matí volant.

PEP → (Eixint de la cuina amb CARME) Passa volant diu… si us desperteu a migdia!

FINA → No serà això el dinar, no? Pa i mescla altra vegada?

PEP → Nosaltres no hem estat quiets en tot el matí!

CARME → Ací, estant abocades i criticant, no es fa el menjar.

FINA → Mira, demà és el meu sant i em negue a tornar a menjar un entrepà. Encarreguem dinar que jo pagaré!

PEP → Que esplèndida està!

FINA → Esplèndida no, fins a la figa estic! Porte dos dies de pa i mescla, i un míser bullit.

RAMONETA → Mare, no veu que ara sols els importa la fallera?

CARME → Donem gràcies per tindre almenys açò, no sou ni per anar a fer la compra!

FINA s’alça de la taula amb una rabinada, s’apropa al telèfon i mira el llistat buscant alguna cosa. Comença a marcar un número.

FINA → Hola! Si mire, volia fer una encomanda per a demà: un pollastre i unes creïlles. D’acord, al voltant de les 13:30 passarà el meu fill a recollir-lo.

Soc FINA, la viuda del Sebastià. 200 duros? Caram, ni que fora un ’tito’! Bo, el que siga menester que és el meu sant. Adeu! (Penja i torna a taula).

PEP → Nyas, agafa el ’recao’! Damunt he d’anar jo a donar la cara després de dir-los que et sembla car.

FINA → (Agafant el pa de la taula) Amb aquest pa tan dur l’únic que es podria fer són rosques amb ou. Ja no dine, m’heu llevat la gana!

FINA seu al balancí. PEP i CARME desparen taula. RAMONETA va a l’habitació. CARME prepara la indumentària. No ha ficat el cul al sofà quan sona el timbre. Obri.

CARME → Qui és? No sé ni perquè pregunte, ja sé que eres tu! Ni asseure’m, és que ni asseure’m un segon! (En obrir la porta, es col·loca en mig del menjador).

ROSER → (Entra corrent) Hola! En mitja hora he d’estar, faig un pipí i en vistes de pressa.

CARME → Sí, doncs sí. (Portant-li la roba) Pren, ficat açò i maquillat una piqueta que estàs groga.

ROSER → Coloret, pintallavis, rímel i a córrer. (Eixint del bany) Ja estic, preparada per a l’insofrible vestit blanc!

CARME → Ben bonic que és!

ROSER → Bonic sí, però pesa una tona.

CARME vist a ROSER amb la seua Santa Asunción, una vegada està completament vestida agafa la mantellina blanca amb la mà, mirant bé l’endret i buscant el mig.

CARME → PEP, allarga’m el banquet per favor i ficat ací al meu costat. Així em passes els ganxos i les agulles.

PEP fa cas a la seua dona. CARME puja dalt del banquet i comença a col·locar-li la mantellina a ROSER. PEP li passa tot el que CARME demana.

FINA → Aquesta punta pareix més llarga que l’altra!

PEP → Jo veig les dues igualades, baixa CARME i mira-les tu.

Sona el timbre, va PEP. És JÚLIA, entra amb la mantellina a les mans. ROSER pega voltes i sa mare comprova que la mantellina està correctament col·locada.

JÚLIA → Hola! Ja estic ací de nou, que guapa amiga. Mira que eixe vestit és diví!

CARME → (De nou dalt del banquet) La mantellina està perfecta, segur que la iaia ho ha dit per fer-me la punyeta. Vinga va, ara tu JÚLIA, apropat.

ROSER → El teu vestit també és preciós, la teua iaia té unes manetes per la costura...

RAMONETA → (Eixint de l’habitació) Xica mira! La xaparra necessita una bastida per ficar una mantellina (riu sola).

CARME → Vols callar! Sempre desconcentrant-me. Mira que bonica aquesta mantellina.

JÚLIA → És de la meua besàvia.

CARME → Avui en dia ja no es fa aquesta artesania.

ROSER al fons està vinga el bot, inquieta.

PEP → Què et passa filla? Et molesta alguna cosa?

ROSER → És que... és que… Estic fent-me pipí!

CARME → (Baixant en un bot del banquet) Ara filla? Et tinc dit que pixes abans de vestir-te. Veges, ara pipí amb la mantellina col·locada i tot!

ROSER → No puc aguantar, ho intente, però no puc! Papà, ajuda’m mentre la mamà li acaba de col·locar la mantellina a JÚLIA!

FINA → Desvergonyida! Amb la rosella ben florida voldràs que el teu pare et veja?

PEP → Mare, vosté ho ha dit! Soc son pare! L’ajudaré en tot el que siga menester!

ROSER → A més, iaia, amb tant de corfoll no es veu res. Papà, no puc més!

CARME → PEP, ajuda-la o es pixarà damunt de nou!

ROSER i PEP van al bany, ajuda com pot a ROSER per pujar-se’n els faldons i baixar els ’pololos’, la porta del bany està oberta.

FINA → (Rabuda) No cal que tanqueu, no…

PEP → Mare, ací cap a la falda, ella i poc més! (Li diu a ROSER)

A veure si no t’encares i caus un bac en terra.

ROSER → Tranquil papà, està controlat!

PEP → (Eixint amb ROSER del bany) Per l’amor de deu, no s’acabaven mai les capes de teixit. CARME, quan pugues li pegues una miradeta per veure que estiga tot al lloc.

CARME → Vaig! JÚLIA, estàs llesta i molt guapa! (Estirant la falda de ROSER) Molt ben arregladeta, encara bo que no...

ROSER → Mamà que va ser de botar als premis, ja prou!

RAMONETA → Va xiques, que està ací la fotògrafa oficial, fiqueu-vos i vos retrate. (Para en sec) CARME, puc parlar o no puc parlar?

CARME → Ara que vols?

RAMONETA → Sols dir-te que mires bé a la teua filla abans d’eixir de casa, mai ho fas...

CARME → Com que no? Si em desvisc perquè ho tinga tot a punt.

RAMONETA → Tu mira que trobes a faltar!

CARME → (Després de mirar-la) Jo no trobe res en falta. (De sobte, se sobresalta). Ai, collons! La banda! La banda!

RAMONETA → Ai, si no fos per mi... ahir sabates de conill i hui sense banda. La criatura...

ROSER → Al pentja-roba està, mamà! Però, ara com me la fique?

M’he de llevar la mantellina de nou? (S’angoixa).

CARME → PEP, vine ajuda’m, per favor! Jo lleve les agulles del lateral i tu, amb molt de ’cuidao’, la fiques pel cap (PEP segueix les instruccions de la seua esposa). Ara alce jo, per ací, la mantellina. (Ho aconsegueixen i CARME es torca la suor del front).

CARME → Ara sí, filla meua. Sort que la tia ho ha vist.

RAMONETA → M’ho agafaré com un complit.

ROSER → Gràcies a tots, marxem. Que de nou fem tard! Estareu on sempre?

PEP → Si filla, allí et veurem passar, aneu espai.

Les jóvens ixen de casa amb el gest de saludar com les Falleres Majors de Valencià.

CARME → Quin estrés! (Rebufa).

PEP → Ara ja està passat. Ens arreglem i anem a veure l’ofrena a la Mare de Déu!

FINA → Si on us fiqueu no es veu la Verge!

CARME → Anem sols per veure a la nostra filla. Marxem!

RAMONETA → Un moment, nosaltres també anem. Mare, agafe l’abric!

Tots es preparen i marxem de casa. Se senten sorolls i la porta de casa s’obri. Són els quatre que tornen. CARME porta un clavell a les mans, no alça la mirada d’ell.

RAMONETA → Ara, si et pareix bé, te’l fiques en aigua!

FINA → Veges tu, trencar la fila per donar-li un clavell a sa mare! On s’ha vist això?

PEP → Tot el que teniu és malícia perquè sols li l’ha donat a ella.

FINA → No serà veritat, ha fet el ridícul!

CARME → (Sense alçat la mirada de la flor) Per a mi és tot un detall!

RAMONETA → La Maria Magdalena pareixies, moquita i tot caent. Bo, me’n vaig a dormir, somiaré que algú em regala una flor trencada (burlant-se).

FINA → Jo també perquè, entre que no he dinat, i que per sopar han sigut quatre xurros oliosos… tinc el ventre rebolicat. Demà Déu proveirà.

Les dues se’n van a l’habitació. PEP I CARME estan al saló raonant. Sona el timbre, és ROSER per a canviar-se el vestit.

ROSER → Hola!

CARME → (Abraçant a ROSER) Gràcies, filla, ha estat tot un detall.

ROSER → Quan he agafat el ram l’he apartada per a tu. Mai podré agrair-te tot el que sempre fas per mi. A tu també, papà! (S’abrasen els tres).

CARME → Bo, et desvestim. T’esperen per sopar, no?

ROSER → Sí, ens veurem tots al casal perquè no es faça massa tard. Hui soparé, estaré una estona a la discomòbil i no vindré massa tard. PEP → Hui no et toca ser gogó?

Tots tres riuen mentre CARME canvia a ROSER. Decideix ficar-se còmoda amb vaquers, brusa i esportives. Mentrestant, se’ls veu als tres raonar. ROSER marxa de casa, PEP a l’habitació i CARME es queda recollint mentre parla en si mateix.

CARME → Ridícul diu! Quin regal més bonic per a una mare. Potser alguns pensen que insignificant, però per a mi no. Recorde que, en eixe precís instant, es paga la pena i la bogeria d’aquesta setmana. Això sí, estic morta! Aniré a descansar que demà torna la baralla. (Es dirigeix cap a l’habitació).

Llum tènue. ROSER entra en casa de puntelletes directa a l’habitació, se sent com avisa als seus pares que ja ha arribat.

ROSER → Ja soc a casa, bona nit!

CARME I PEP → Bona nit, reina!

Fosc.

DIA 7

Llum tènue. Sona el despertador, se sent com PEP obri l’habitació de ROSER.

PEP → ROSER, filla, és hora d’anar a la perruqueria!

ROSER → No ’papi’, hui tinc el pentinat bé. Ja li vaig dir a la Lluïsa que no aniria.

PEP → D’acord, continua dormint. Vas a la ’despertà’?

ROSER → Sí, tinc el despertador a les 7:30 h.

Sona com es tanca la porta, PEP ix al Saló i es recolza un poc al sofà, pega voltes inquiet. Torna a l’habitació i aquesta vegada ix vestit de carrer, agafa la cartera i les claus i se’n va de casa. CARME ix de l’habitació.

CARME → PEP? PEP? On estarà aquest home?

CARME es posa a arreglar tota la roba de ROSER que hi ha al menjador, comprova que la mantellina està bé i la guarda a la seua caixa.

CARME → Avui imagine que voldrà posar-se el vestit blanc. Sí, sí, hui cal anar de gala! Aleshores, aquest ja no se’l ficarà enguany. Clar... com s’ha perdut la segona cercavila…

PEP entra en casa, porta una bossa amb pa, un pot de xocolatada i bunyols.

PEP → Bon dia, cara guapa! Ja estàs afaenada?

CARME → On estaves?

PEP → He anat a donar menjar als animalets, i de pas he agafat el pa del forn. Hui també tenien bunyols i xocolatada.

CARME → Mira... que bo. A veure si hui si ens deixen menjar bunyols.

Sona el despertador, ROSER apareix pel menjador vestida per a la ’despertà’.

ROSER → Bon dia, ’papis’!

CARME → Fas cara d’haver descansat!

ROSER → La veritat és que em feia falta, es nota que l’edat no perdona (riu).

PEP → Si tu eres major, nosaltres què?

ROSER → Conseqüències ’d’apretar’ massa el primer dia, no em tornarà a passar. No em perdone haver-me perdut la segona cercavila (cara de pena). Bo, me’n vaig a la ’despertà’, en una estoneta estic ací.

PEP → Vols un bunyol per al camí?

ROSER → No ’papito’ que ara menjaré.

ROSER ix de casa, PEP i CARME desdejunen, recullen coses. CARME passa la mopa i prepara les coses de ROSER. Soroll de porta amb claus, és ROSER que entra en casa.

ROSER → Ja estic ací! Que súper! Érem pocs, però els músics no han parat en cap moment de tocar. Es nota que és l’últim dia, que meravella!

PEP → Meravellat estic jo en veure què portes claus!

ROSER → Has vist ’papi’! És el meu regal per al dia del pare (riu). Amb les preses aquest matí no t’he dit res (abraça a son pare).

PEP → Cert, ta mare encara ni m’ha felicitat. Els pares som els grans oblidats. Sols penseu que són falles.

CARME → Jo he de felicitar-te? Si no ets mon pare!

PEP → També és el meu sant!

CARME → Bé que ho callares ahir quan ta mare va dir que pagava ella el dinar...

PEP → I tant... per a un dia que paga... (Tots tres riuen).

ROSER → Vaig al servici abans de vestir-me, no em passe com ahir!

ROSER ix de nou al menjador. CARME la vesteix sense perdre de vista la banda. Quan ja està vestida i amb la mantellina negra col·locada, ixen FINA i RAMONETA de l’habitació.

FINA → Que guapa!

RAMONETA → A què hui sí que has dormit?

ROSER → Sí tia, sí. Vaig vindre prompte. Necessitava descansar.

RAMONETA → Veus com dormir fa ser més guapa? Després us burleu de mi.

PEP → Una cosa és dormir, i altra hivernar com fas tu.

ROSER → Iaia, moltes felicitats pel teu sant!

FINA → Ai... ni ho recordava.

PEP → No oblides que tu pagues hui el dinar.

FINA → Jo?

CARME → Si... vosté ahir cridà al Míster Pollo.

FINA → Dec tindre principis d’Alzheimer perquè no ho recorde. (Li diu a la seua filla, baixet) Vaig a fer-me la ’loca’ a veure si em lliure (riuen les dues).

PEP → Boja no, però sorda un poc. Estem escoltant-la, mare!

FINA → Era brometa, fill meu.

CARME → De broma, broma, però si cola...

RAMONETA → ROSER, vinga va! Que la tieta et fa un ’retrato’! A aquest pas no acabem el carret. Hui no venen els teus amics?

ROSER → No tia, no es visten. JÚLIA té moradures als costats i CESC els peus escaldats de les espardenyes. Aniran mudats, però amb roba de carrer.

FINA → Quin home per a l’endemà, peus escaldats de les espardenyes. El teu iaio... (ROSER la talla).

ROSER → Iaia, ja ho sabem. Ell no és home de camp com el iaio, té altres virtuts. I ja està bé, és la meua parella i el vull tal com és.

FINA → No t’alteres dona, no t’alteres...

RAMONETA → Aquesta fotografia segur que et serveix per a quan sigues fallera major, estàs molt guapa hui perquè... (ROSER la talla).

ROSER → Si tia, dormir fa ser guapa... Uf, que cebes. Hauré de donar-li la raó a la mamà.

FINA → Què dius?

ROSER → Res, que me’n vaig.

PEP → Espera ROSER, anem amb tu, així en tornar agafarem el dinar.

PEP i CARME agafen la jaqueta i acompanyen a la seua filla. RAMONETA seu a taula amb el boixet i FINA al balancí per a variar.

RAMONETA → Altra vegada ací a soles, mare.

FINA → Doncs no saps el més bo! El teu germà sé la ’fofat’ i no li he donat un duro per al pollastre, així que finalment el pagarà ell (totes dues riuen i es fiquen a les seues coses).

Soroll de claus, entren PEP i CARME.

Ell amb el dinar i CARME amb la mantellina negra a les mans.

PEP → Ja estem ací.

RAMONETA → I la xicona? Que no ve a canviar-se?

CARME → No, hui dina amb el vestit de gala, després vindrà.

FINA → Dinem?

PEP → Ja va mare, paciència.

PEP deixa el menjar en taula, ell i CARME ho preparen tot i els 4 seuen a dinar.

FINA → Que bo el pollastre, ja era hora que menjarem amb trellat.

PEP → I més bo si el paga altre, no?

RAMONETA → Ara que pense, també és el teu sant!

PEP → Siga el meu sant, el teu o el del veí… sempre paguem nosaltres. Estem acostumats!

CARME → La tònica de cada dia, de veres pensàveu que pagaríeu?

FINA → Jo tenia clar que no, per això em vaig afanyar a cridar.

PEP → Guardes els duros, guardes. Que la xiqueta l’any que ve serà fallera major. Li ho acabem de dir al president!

RAMONETA → I si es presenta alguna més antiga?

CARME → No passarà, hem consultat amb les més antigues i cap es presenta. Així que vaja embolicant bitllets al mocador. Des de hui, la guardiola per a la xiqueta, que viure no és debades!

RAMONETA → I com t’aclariràs? Si enguany te n’oblidaves fins a la banda!

CARME → Perquè tu m’ajudaràs en compte de fer-me la punyeta. Així que ves posant-te a fer boixets com si s’haguera d’acabar el món, que eixa puntilla has d’acabar-la.

RAMONETA → Et fa il·lusió que li la faça?

CARME → Clar, jo soc filla única, els meus pares van faltar jóvens i sou l’única família que tinc. El meu sogre, en glòria estiga, ho sabia, i per això em protegia tant!

FINA → Ai! CARME, tens tota la raó, filla. Perdona’ns per ser unes pesades.

CARME → No tinc res per perdonar. El dit, l’una a guardar bitllets i l’altra als boixets.

PEP → Si és que... no la meresc. Tinc a la millor dona del món (besant-la).

FINA → I nosaltres què?

PEP → Vosaltres també! Un poc punxes, però vos estime igual. Per cert, mare, em deu...

FINA → Pren fill, els 100 duros del dinar.

PEP → Així m’agrada, vaig a fer una becadeta.

FINA → Nosaltres també.

Ixen els 3 cap a les habitacions, CARME es queda sola al menjador, mirant el desordre que hi ha a tot arreu. Primer lleva el menjar de la taula i ho porta a la cuina. Després comença a recollir les coses de fallera de ROSER.

CARME → Encara sort que és una setmana, si no, el meu cos no aguantaria més!

En eixe instant sona el timbre, és ROSER que entra a casa.

ROSER → Bones, que fas sola ací ’mamita’?

CARME → Estan tots descansant.

ROSER → I tu? No descanses?

CARME → Estava recollint les coses, separant el brut del net. Ja tinc el vestit amb la ’coteta’ preparat per a ficar-te’l. Que ausades vida! Te’l vas emmerdar en Pallisa!

ROSER → Eres la millor, ’mami’! No sé què faria sense tu!

CARME comença a canviar-li el vestit a ROSER, ambdues riuen mentre es conten les seues coses.

CARME → Arregladeta! Ja estàs llesta per a la ’cremà’.

ROSER → Mamà, per a la ’cremà’ una fallera mai està a punt. És un moment trist.

CARME → Mai oblides l’essència del faller, hui la cremes, però tot torna a començar demà i, qui sap… sempre pot haver-hi un any millor. El més important és gaudir-les i tornar a somniar... (CARME emocionada).

ROSER → Estàs molt sensiblera tu, no? Què t’ha baixat la regla?

CARME → No filla, no, em fa llàstima que s’acaben.

ROSER → A tu? Si ho desitges des de divendres passat. T’has cansat de dir «que ganes que passen falles... què ganes que passen falles». (ROSER fent el fava).

CARME → És molt cansat estar sempre pendent d’una fallera, però... després em regales un clavell, et veig tan feliç... que això paga la pena! I a més filla, sí, és la millor setmana de l'any!

Mare i filla s’abracen, ROSER de sobte es gira.

ROSER → Quasi me n’oblide, em dirigisc a vostés. Sí, sí, al públic.

Aquest és un diminut homenatge a les mares dels fallers.

Les de darrere, les de darrere. De nosaltres sempre pendents. Sense elles seria impossible acudir a tot acte faller.

És per a elles que vos demane un fort aplaudiment.

BEGA

Javier Nacher i Ortiz

Cullerot de soca-rel

Tornaré!

LEMA: EL 7

Quan la fa festa de nou m’il·lusione i conte els dies per a cada event. En el moment que ningú qüestione a cada membre que estiga present.

Tornaré!

Quan l’alegria regne de nou a l’ambient i no siguen crítiques el que s’escolte. En el moment que aclarisca la ment notant simpatia en tot el que m’envolte.

Tornaré!

Quan vulguen remar com un equip i no posen per a tot unes condicions. En el moment que bategue de nou al pit l’amor per l’escut a qui li tréiem cançons.

Tornaré!

Quan amb concòrdia tornem a festejar i homenatgem a aquells que ens deixaren. En el moment que units puguem recordar totes les lliçons que ells ens ensenyaren.

NA BEGA en ÀUDIO

SET concursos del Creuer Cultural

Salutació Presidentes d'Honor Guanyadors

CONCURS 01

2on Concurs de Poesia satírica

Guanyador poesia 14 de Óscar Agud i Mariner

Faller doctet

Al casal d’una falla i al capdavant d’algun grupet sempre estarà el que tot faller coneixerà com al faller doctet. Només entra per la porta del casal i ficant cara de sant es tira tota l’estona ficant mala cara i criticant.

Primer s’arrima a la cuina, per veure que hi ha per a sopar pegant voltetes com a ànec sense cap, no parar d’escodrinyar. «Ací falta sal, massa oli has ficat, abaixa el foc que es cremarà» mentre afirma satisfet que no ho diu per molestar.

Toca muntar taules per sopar, com que no vol treballar, diu que li fa mal l’esquena i no es pot arremangar. Mentre tots tiren una maneta, i l’observen que farà el doctet portarà en una mà una cervesa i anirà a taula parà.

Al primer mos d’entrepà el doctet se’n ve amunt, argumentant al grupet de gent perquè vol fer-se el sabut. «Ja ho deia jo que el sopar no anava a estar a la mida», «aquest cuiner és de calbot», per ficar el dit a la ferida .

Doctet no deixa ni les molles, i si vol repetir, cridarà rotundament: «ja ho deia jo, sense cap dubte aquest cuiner és excel·lent!». El doctet sol estar en totes les comissions, sobretot quan és de gorra és molt fàcil de trobar, ja que sols vol destorbar i a hora d’ajudar fa porra.

LEMA: EL 7

CONCURS 02

1er Concurs de Sobrades Falleres

Guanyador FRASE 31 de Mireia Soldevila i Adam

“Estàs fent-ho molt bé.”

CONCURS 03

2on Concurs de Microrelats

Guanyador MICRORELAT 05 de Kike Castelló i Piris

AÇÒ NO ÉS PER A MI

Puff!!! Ja ha arribat la data que esperava, més de mig any esperant al dia que comence el dècim festival del medusa, una dècada de festival, la meua mare em va comprar l'entrada a l'octubre quan encara estava barata, sincerament, no sé ni el que li va costar.

El meu amic Llorens no para de dir a quin hora entrem, segur que ha sigut la meua mare la que li va escriure a la seua per a què insistirà tant a que fora, finalment vaig acceptar entrar a les set, no vull excedir-me a altes hores de la nit, ho confesse... no sé quins sons els artistes que actuen.

Enfilem el camí cap a l'entrada, una marabunta de gent fent botelló, cridant estupideses, alguns amb símptomes d'alcoholisme evident, un grup de persones de color venent ventalls, ulleres de sol, gorres amb ventiladors, gent fent cues... Què passa?

Ah val, estan escorcollant a la gent, jo només porte una xicoteta ronyonera amb les meues claus de casa, el telèfon mòbil, cartera i un paquet menut de llepolies per si em dona una baixada de sucre. De sobte em diu el seguretat que la bossa de llepolies o me les menge o al fem; no ho entenc sincerament, però note com la gent em mira, com si fora un delinqüent…

A Llorens ni el escorcollen, la gent que passa em mira i riu, un guàrdia civil li diu a Llorens que tire cap avant, em note com un tipus rar, la gent del poble murmura... - A aquest l'han enxampat?

Finalment deixe les llepolies, vaig a pel meu acompanyant, per fi estic a l'entrada, altre control, veig al lluny un món de color, piràmides, mòmies, gent que sembla disfressada d'egipcis antics, persones exultants, saltant, cridant, ací la gent està molt eufòrica, em quede paralitzat, no sé que fer, la gent que es creua amb mi em mira, he de creuar i ficar-me al seu món, en el món del festival, m'entren suors, pors, nervis, que em passa, no soc feliç, aquestes coses no són per a mi, ma mare, els meus amics, la societat m'obliguen a anar a alguna cosa que no m'agrada, açò no és per a mi.

CONCURS 04

1er Concurs d'aforismes

Guanyador AFORISME 12 de Kike Castelló i Piris

«Les guerres són per als pobres, les victòries per als rics».

CONCURS 05

1er Concurs de poesia

Guanyador POESIA 02 de Kike Castelló i Piris

RATPENAT NOCTURN

Nit tancada, absent d'aire, lluna oculta darrere dels núvols densos, cap ombra prolonga el meu cos. És inútil pensar en aquesta llarga espera, El tacte d'un bufit d'aire m'alerta alço la mirada cap a l'ocell que voleteja. Vola amb estètica damunt del meu cap, Oh ocell, que lleugeresa.

La nuvolositat deixa passar la llum tènue de la lluna, albiro l'ocell, - ¡oh ocell! ets un negre ratpenat.

Un ratpenat que colpeja el tambor alertant que l'exèrcit morisc és a prop i la ciutat vol arrabassar. Ratpenat nocturn, que dona la veu d'alarma per conservar la ciutat, ratpenat nocturn que tota la vida serà recordat.

CONCURS 06

1er Concurs de relats

Guanyador RELAT 09

de Salva Gascó i Castelló

EL MOMENT QUE HO CANVIA TOT 5

:00 de la matinada, del dia 30 d’octubre, se sent córrer l’aigua en la força més gran de tota la nit, per fi es desfà la presa de cotxes i contenidors d’obra que han fet pujar l’aigua fins al metre cinquanta. No sabem res de familiars ni amics, els veïns ens refugiem a casa per la incapacitat i impotència que tenim. Com hem arribat ací?

18:00 del vespre, del dia 29 d’octubre, estem acabant de llevar aigua que ens ha entrat al garatge de la forta pluja, ens acomiadem els veïns que estaven i ens encomanem a les 19:00 per a baixar de nou i veure si cal llevar-ne més. No passa ni tan sols 30 minuts quan em piquen a la porta precipitadament “-Salva, baixa!, baixa!, que ve aigua marró del carrer, el riu!, el riu!” agafe claus de casa, claus de cotxe i eixim al carrer. L’aigua ja ens arriba per sobre el turmell baixa en una virulència, per la rampa del garatge, mai vista. Vicent està baix intentant traure el cotxe, a la cinquena vegada aconsegueix traccionar i el trau. No sap on anar i el deixa davant d’un senyal a 5 metres de la porta del garatge. Jo done per perdut el meu, la vida és més important que el C4. Ens mirem tots els veïns en la cara desencaixa, “-com és possible? Perquè no ens han dit que el riu se'n podia eixir?”. Gent surt del consum en la compra en l’aigua quasi als genolls. No para de pujar. Davant nostre para un cotxe dalt la vorera, no pot obrir la porta i l’ajuden a eixir per la finestra. Des de la clau electrònica tanca les finestres, si sabes en eixe moment tant li faria la posició de la finestra, els curts circuits en les centraletes feia que es baixaren les mateixes. M’entres tant intentem tancar la porta del garatge per a evitar que entre més aigua. “És impossible si no empenten des de dins”. S’ofereixen veïns a clavar-se, una bogeria, però en eixe moment no ets tu. Aconseguim tancar entre 6 veïns i fiquem tovalles per a evitar que entre, no creiem que puge més del genoll l’aigua. Els veïns de dins aconsegueixen eixir per la porta del darrere del garatge fent palanca en un mànec de granera. Primera bona notícia no perdem a ningú en eixa bogeria. Estem una hora allí baix alguns plors, per les pèrdues materials, “-tota una vida treballant per a mantindre un hobby una il·lusió i en 5 min ho hem perdut tot”. Ens decidim a pujar a casa i en el portal de la finca l’aigua arriba ja al tercer graó dels cinc que tenim.

Abans d’entrar a casa Sentim rebombori en el segon pis. Uns xiquets s’han deixat les claus darrere al pany i no poden entrar a casa, el pare està fora del poble treballant. Ens toca ara fer de lladres i ens adonem que no servim. No aconseguim obrir la porta, sols em queda buscar en YouTube com obrir la porta i trobe un vídeo on l’obrin en el plàstic dur d’una agenda. No tenia agenda, però tenia un llibre de quan estudiava, de Seguretat alimentària, per a alguna cosa em servira el dia de hui. El puge i en el plàstic i la persuasió de Vicent aconseguim obrir-los la porta. Segona bona notícia del dia. Eixa nit anàvem a celebrar el nostre aniversari de boda, no teníem ganes de res, guardarem el Terras Gauda i l'entrecot per a veure com eixim d’esta.

21:00 de la nit no contactem en els pares de Lidia, ja comencem a preocupar-nos, sí que aconseguim contactar en els nostres amics Fèlix i Carmèn. Per sort estan bé i els dos a Casa. Rebem un vídeo del nostre amic Toni anant a casa en aigua pel genoll.

Ja no sabem res més d’ell. Ara tenim dues preocupacions. Sentim un tro fort que ens retruny al menjador, eixim al balcó i els veïns d’enfront en les mans al cap “-s’ha obert!, la porta del garatge s’ha obert! No ha servit de res tancar-la”. Tercera preocupació.

22:00 de la nit tornen a sentir enrenou per l’escala, òbric la porta i baixe al portal, està tot ple de fang i l’aigua ja està quasi dalt del cinqué graó, veig una veïna netejant el fang “-Jessi que ha passat, has anat a algun lloc?” “-No acaba d’arribar el meu marit de treballar l'ha deixat el bus de la Ford a la rotonda d’entrada al poble i ha vingut a peu, en l’aigua per dalt de la cintura.” Tercera bona notícia s’ha salvat de miracle, ho torna a fer i no arriba a casa.

00:00 comencem a perdre comunicacions ja no tenim internet a casa i la cobertura sols podem parlar en la meua família de Cullera, la majoria de gent d’Algemesí no en té. A ells no volem alarmar-los, els diem que estem bé i que tranquils que en no res baixa el riu. Però teníem ja preparats la roba d'abrigar documentació i llanternes per si havíem d'anar més amunt perquè no parava de pujar l’aigua.

02:00 pareix estabilitzada la pujada d’aigua ara sols estem pendents que no rebrolle aigua dels vàters o dels patis interiors. No aconsegueix pegar ull, però faig que Lidia s’adorma, no fa res estiguen desperta mirant com els cotxes col·lisionaven entre ells. Dansaven per damunt l’aigua, era un espectacle de bellesa per la sotilesa en què l’aigua portava mil quilos com si fos una ploma i a la vegada dramàtic per veure la virulència que colpejaven els cotxes, contra senyals, parets, contenidors…

Tornem a les 05:00 de la matinada, és l’última crescuda del riu, un últim whatsapp perdut que ens arriba és que han tornat a obrir la presa de Forata per a evitar el col·lapse.

06:00 comença a baixar l’aigua, li dic a Lidia que em faça el relleu, jo necessite descansar mínim una hora.

A les 07:00 del matí òbric els ulls sols queda pam i mig d’aigua al carrer, ja sentim als veïns baixar. Ens decidim anar a buscar als nostres familiars. Com ho explicaria. Recordeu les pel·lícules bèl·liques on sempre apareix un xiquet plorant buscant als pares i rodejat de destrucció i misèria? Doncs això mateix era, sols que els xiquets érem adults i les llàgrimes ja no ens quedaven. Comencem la cerca dels pares de Lidia, viuen a dos carrers de nosaltres, però no podem anar pel camí habitual, mai ens havíem adonat que el carrer per on solem anar era més fondo que l’avinguda i ja ens clavàvem de nou en aigua als genolls. Decidim pegar una volta més gran. I veiem tot els que ens envolta, veïns en les portes de sa casa com es miren estupefactes tot el fang que els ha entrat. Gent començant a buscar els seus cotxes que no estaven on els aparcaren, el col·legi de prop de casa tenia la porta arrancada i doblegada com si fos paper d’alumini. Per fi arriben a casa els pares i quarta bona notícia estan sans i estalvis, també ens diuen que els germans estan bé que no ens preocupem. Ara marxem en la cerca del nostre amic Toni que l’últim que saben d’ell és un vídeo en aigua per dalt dels genolls. Ens arrimem al centre del poble, el fang ens agafa els peus, i fa el buit que ens deixa descalços. Qui ens havia de dir que viuríem eixa situació tan absurda de caminar descalços pel centre del poble ple de fang. A la llunyania ja el vegem a ell està començant a llevar fang de casa els pares, 5 bona notícia i ja ens llevem un pes de damunt. Ens conta que es queda tota la nit allí, ja que està al costat de la clínica on treballa, era massa arriscat anar a sa casa que és a prop d’on vivim nosaltres.

I direu, ja està? Sols contes eixes hores? I vos dic, sí! Són les hores de més incertesa que patirem, on no sabíem si havíem perdut a amics o familiars, les hores més dures. La resta de dies, el dia de hui 5 de gener de 2025, les recorde en alegria, alegria de veure a tots els veïns units amb un mateix propòsit, estar fent mos un entrepà i unes cerveses mentre llevàvem l’aigua del garatge, rient-mos i burlant-mos de les pèrdues materials, perquè el més important ho teníem, que era la vida i la vida dels que estimem. I este moment ho canvia tot, on t'adones que la vida són les persones no els objectes, ni el material. Gràcies a la gent que ha vingut a ajudar, inclosos els que venien per a fer-se la foto o els que inclús era com unes vacances, té igual, gràcies vos necessitàvem i ací heu estat. De tot cor des d'Algemesí agraïm el vostre gra d’arena per a fer que de nou poguérem tindre un poble, GRÀCIES!

CONCURS 07

1er Concurs de projectes fallers

Guanyador PROJECTE 01 de Nico Martínez i Camaró (11 anys)

FALLA MUÑOZ DEGRAÍN

Explicació de la Falla

El monument té una composició radial, en la qual es poden veure diverses escenes.

La principal és protagonitzada per una granota samurai, que espera per a fer una demostració de l'art samurai. Aquesta es troba muntada sobre un arbre bonsai.

En les diverses escenes de la falla es pot observar la cultura japonesa, amb el nexe d'unió de les granotes que, per cert, són un animal molt comú al país oriental.

Cloenda Falla La Bega

És molta aigua la que està passant per un barranc que sempre ha estat sec, malauradament és inevitable que a vegades es desborde. L'important és tirar avant -com ens ensenyares- més forts.

Aquest llibret és el somni de dos fallers, inexperts en la cultura, que s'han negat a quedar-se tirats en el fang i han aconseguit acabar-lo.

Gràcies a qui va tindre confiança en nosaltres. Fins que ens tornem a llegir.

#SEMPREAVANT