A.C. FALLA LA BEGA
II CREUER CULTURAL
FALLES 2025
2n CONCURS DE POESIA SATÍRICA
TEMA: Amb motiu del dia del treballador (1 maig) volem satiritzar la feina que es fa dins de qualsevol comissió fallera.
POESIA 01
AUTÒNOMA I FALLERA
No podem caure malalts. L'autònom ha de ser incansable. Hem de ser Supermans per una jubilació miserable.
Ningú és gos si li encerten l'ofici. Això tota la vida s'ha dit. Però sempre hi ha d'espavilat, que es busca una enfermetat, per no haver d'alçar-se del llit.
Diuen que la feina dignifica. Que és necessari treballar. Però en cap contracte fica que no mos va a compensar.
A la comissió molts s'impliquen, tots tenen eines per a fer. Però la gràcia del monument sols la té l'artista faller.
Tenim una falla en solera. Reina molt bon ambient. Dalt del barco navegant. Colze a colze, tots treballant. Ho diu la mare del president!
POESIA 02
CICLE FORMATIU DE CASALER
Aquest curs de casaler, a més d'eixir-te debades. Aprens el que has de fer per adobar les ensalades.
L'encisam ha de ser fresc. Alguna tomaca ben tallada. Que quan aplegue la gent la taula ja estiga parada.
També es donen mates, per repartir bé els cacaus. Posar algunes papes i cafés que a la fi traus.
Olives de les xafades, en eixa tapa no falles. Has de tindre ben ficades, en la barra, les cassalles.
Només acabar els cursos, faena trobaràs de seguida. Seràs un faller amb recursos per la titulació adquirida.
POESIA 03
FESTIVITAT DEL TREBALLADOR
El dia 1 de maig ja aplegat, els treballadors contents estan. Per als fallers les falles han acabat, els pobres tot un any esperaran.
Els fallers el 19 de març les varen cremar, a la pròxima presentació ells no van fallar. Al casal de moment ja no hi tornaran ja que a pocs els agrada treballar.
Si hi haguera una festa en la falla al casal sí es podrien arrimar. Per poder beure un poc de cassalla i per poder-se emborratxar.
POESIA 04
NAVEGANT PER LA BEGA
En un vaixell m'embarcaren, pensant que navegaria tranquil·lament. En arribar a la seua seu, tot rialles i bona gent.
Però de sobte, fins al coll de feina m'envoltaren. Un jiji planta falla. Un jaja fes llibret.
Un jojo ajuda en intendència, disfresses i que sé jo.
Sense traure'm la pasta dels dits, ja estava maleint, que graciosa era aquesta falla. I de fallera rasa m'he quedat, perquè fins al monyo he acabat.
POESIA 05
PODRÍEU HAVER FET
"El podríeu" és un faller que habita en tota falla. Opina sense saber, va en la forma de ser, clavar sempre cisalla.
Sol ser malfaener, per treballar no té pressa. Anhela acaparar poder, no et dirà que has de fer, si a ell no li interessa.
No anirà a les reunions, però voldrà ser informat. Que no toque els collons, ni ens cree confusions, per rumors haver filtrat.
Si el que vol és manar, per estar feliç i content. Que pare de marejar, deixe ja d'especular i es presente a president.
POESIA 06
L'OBRER FALLER
1
Dia important per als treballadors.
En el que per als obrers es fan honors.
Molta lluita que els queda per fer.
Al·leguen els pocs que queden creients.
Irriten als lluitadors i les seues ments.
Ganes de treball li falta algun faller.
Eixe dia que els obrers enyoren.
Nomes els fallers la festa volen.
Fer falla es el que diuen de boca.
Alcen la veu i si fa falta els dits.
Llançant proclames tots reunits.
Amb exemples de fer les coses com toca.
L’únic que fan per la falla.
Alcoholitzar-se amb la cassalla.
Beneïda persona es aquell.
Encisa la comissió el més obrer.
Guanyant-se el nom de faener.
Amb qui en la beguda no perd el cervell.
POESIA 07
DIA DEL TREBALLADOR (POC TREBALLADOR)He dormit tan malament i m’he alçat tan rebentat, que com no soc un robot pensava no fer ni un brot i passar-me el dia gitat.
Però el meu pla s’ha fotut, m’ha cridat el president per a dir-me que al casal he d’anar ràpidament a muntar un cadafal.
Jo ja li he dit que no vaig, i que anava a descansar, perquè com és l’1 de maig no pensava treballar.
Però eixe què s’ha cregut? Hui és festa en tota Espanya! I jo voldria aprofitar per a llegir, descansar, i pegar una ‘castanya’.
Demà serà un altre dia i si m’alce amb il·lusió, ja passaré pel casal a muntar el cadafal de la meua Comissió.
POESIA 08
PRESI, DONAM UN CÀRREC!
Quan hi ha canvi de president es forma una nova directiva. Regna el nerviosisme en la gent, per si un whatsapp els arriba.
Molta faena per a repartir, delegacions pendents d'assignar. Milers de coses per discutir i cap faller que vulga pencar.
S'està millor de gatera, en la barra mamant casalla. Impossible trobar la manera que treballen per la falla.
Per l'1 de maig celebrar, bon moment per criticar-los. Els que al casal volen anar si faena no van a manar-los.
Sembla un cas excepcional. L'orgull de ser bon faller. Els que porten claus del casal enganxades al seu clauer.
POESIA 09
DISCURS COMMEMORATIU
<< Sacrifici, lluita, esforç i suor Pose jo, a contracor tots els dies, Per que de maig les primeries Celebre el día del treballador.
Tan crescuda valentia i tan seguit rendiment, tenen merescudament bon descans en aquest dia. >>
Aquesta relació, que, bon lector, has llegit, segurament l'haurà dit qualsevol mal motiló que al seu treball ha dit "no" i a tota vaga ha dit "si".
POESIA 10
QUI DE GUST TREBALLA, MAI FALLA
Fer el que es pot, fa falla que qui no fa, no s’enganya, però a ningú ens estranya que siga motiu de baralla.
Ignorant, qui més treballa: tot el món li dona canya, salut mental no guanya i u mateix perd la batalla.
De sobres hi ha algun canalla que només dona que migranya, el fer faena res li apanya però sí corre per la cassalla.
A la fi tot el món balla: el malfaener i qui s’afanya, l'esperit faller tot banya perquè tot cap a la falla.
POESIA 11
1
DE MAIG
Als peus del rellotge són les hores que van i venen, dia del treballador, ¿és una festa o un engany que entre? Un dia per lluitar, per reclamar, per esperar canvi, mentre els patrons s'asseuen, els obrers treballen sense vi.
Els polítics fan discursos, prometen canviar destins, però el cel segueix tapat amb núvols de desdins. Treballadors som, diuen, el motor de la nació, però en els bancs, la riquesa és la seva oració.
Així passa el dia del traballador, amb promeses que se'n van, mentre l'horabaixa cau i la nit ens trau el cansament. Treballar, lliutar, esperar, és la nostra rutina diària, fins que el món entengui que la justícia és la nostra causa.
¡A treballar! Que el dia del treballador no és només festa, és recordar els que han lluitat, els que han perdut la resta. Que cada dia sigui dia del treballador, amb dignitat i pau, i que la justícia siga el cant que mai no s'acabarà.
POESIA 12
SOTA EL CEL
Sota el cel clar de primavera, Les falles surten a la dansa, Treballador, la teva tasca t’espera, On la passió troba el seu fervor.
La sàtira brota en cada monument, En cada ninot, un crit s’esdevé, La comissió fallera, un congrés fervent, On cada esbossada, l‘art troba la seva forma.
Amb la llum de la nit i el foc que crema, Celebrem l’ofici, la passió perdurable, En el dia del teballador, el cor rema, Falles que et criden, amb melodies inacabables.
POESIA 13
FALLERS MALFAENERS
El faller de la nostra comissió quan arriba el mes de març moltes ganes i molta il·lusió no fent res i rondant tots els bars.
És el mes de les falles on hi ha gent que treballa només es fan casalles xarrar, menjar i mirar la falla.
El dia del treballador en la Bega hi ha de valents podria ser un ambaixador però acaba sent dels més dolents.
Un canvi és possible a la gent molts mantenim l’esperança que inclús amb el bunyol d’argent plante la falla en confiança.
POESIA 14
FALLER DOCTET
Al casal d’una falla i al capdavant d'algun grupet sempre estarà el que tot faller coneixerà com al faller doctet. Només entra per la porta del casal i ficant cara de sant es tira tota l’estona ficant mala cara i criticant.
Primer s’arrima a la cuina, per veure que hi ha per a sopar pegant voltetes com a ànec sense cap, no parar d’escodrinyar. «Ací falta sal, massa oli has ficat, abaixa el foc que es cremarà» mentre afirma satisfet que no ho diu per molestar.
Toca muntar taules per sopar, com que no vol treballar, diu que li fa mal l’esquena i no es pot arremangar. Mentre tots tiren una maneta, i l’observen que farà el doctet portarà en una mà una cervesa i anirà a taula parà.
Al primer mos d’entrepà el doctet se’n ve amunt, argumentant al grupet de gent perquè vol fer-se el sabut. «Ja ho deia jo que el sopar no anava a estar a la mida», «aquest cuiner és de calbot», per ficar el dit a la ferida .
Doctet no deixa ni les molles, i si vol repetir, cridarà rotundament: «ja ho deia jo, sense cap dubte aquest cuiner és excel·lent!».
El doctet sol estar en totes les comissions, sobretot quan és de gorra és molt fàcil de trobar, ja que sols vol destorbar i a hora d’ajudar fa porra.
POESIA 15
POEMA
És i serà un gran treball, possiblement, mai remunerat. Si al vaixell, vols continuar veient surar, molt de sacrifici, cal aportar.
Aquest any com l’any passat, va de cap de llista, un xicot ben alt. Portant d’ombra, a una gran dona, amb una força, que no superarà mai.
Es tracta d’un bon xic, això, no ho vaig a discutir. Qui ens anava a dir, que del “rincò” volia eixir!!
I una vegada fora a estat, A mès d’un, ha deixat bocabadat!!.
Sota el meu punt de vista, et queda una cosa a millorar. “Erre que erre” en la “Plaza”, Així, ho he tingut tot l’any.
Ja que tant de goig, tenia amb la“Plaza”, una bona nit, allà que es desplaça!!. I done fe, perquè ací una servidora, també va anar cap a la Plaça.
Aquestes línies están fetes, sense ànim d’ofendret, d’una xica inexperta, que no calla ni baix l’aigua. Pot ser que t’agraden, O tal vegada no agradar-te!!. Una cosa tin molt clara, que en aquest tema, em queda molt per igualar-te.
POESIA 16
DISFRUTA
El dia del treballador, el que cobra i no treballa és el que ho cel.lebrarà millor.
Una festa que ens trobem, per reunir-nos en amics, i una estona agradable pasarem.
Hi ha gent que no la podrá disfrutar, i es qué fins el seu dia no podrán deixar de treballar.
Hi ha que treballar per a viure, i no viure per a treballar que al forat res ens hem d'emportar.
Si tens festa aquest dia, intenta disfrutar-la. Feste una bona paella i un colpet de casalla.
POESIA 17
CÀRREGA A GUST, NO PESA
En la falla com en la feina algú sempre, sols opina. Les mans mai empina i les trau si hi ha propina.
Faller directiu a l'ombra, sempre vol col·laborar, al cau poc traspunta i el llom no pensa corbar.
Base de tot en té a manta, almenys ell ho pensa així. Homenet, gent ací hi ha molta i no sols s'ajusta el faixí.
Li agrada molt assessorar, és qui més treballa. Així intenta enganyar: "Per mi va avant la falla!"
Sort no tots són així, fallers que treballen nit i dia. Fins i tot raonen amb el coixí, ho fan amb grapats d'alegria.
POESIA 18
EL FESTÍ O EL BOTÍ?
En la falla el treball i l'art es fusionen
Passió i destresa tot va unit
Cartó, fusta i puntura van prenent forma per plantar monument eixa nit
És hora de preparar el llibret
Nacher com a president mana feina La seua mà dreta, Carmina, envia whatsapps com un coet Xe mira!, ja s'han apuntat una dotzena
Setmana fallera, blusa, polar i parca
Comencen els preparatius del festí per anar tots damunt la barca i “sacsar” un bon banderí
Però en la Bega hi ha gent més compromesa que altra gana poca i ajuda que mai arriba, és només una promesa
Fallers de quatre dies queixons que donen mandra i la feina mai feta és la seua gran presa.
Oh!, gent vaga, desperta de la teua embriaguesa que les falles són alegria, no només una promesa
Deixa el mòbil i abraça la festa amb ardor que la vida és un bou embolat, ple de color.
POESIA 19
ALBADES DEL MAL FAENER
Vos diré una endevinalla: Quin és el gat que fa meu, que és el dos de la baralla, la mala herba del conreu i dels peixos la morralla?
La ballaora quan balla sempre mira al ballaor però mai ningú es baralla per ser el treballador, i qui sí que ho vol s’ho calla.
Una cosa que no falla quan arriba el mes de març i és que al casal de la falla quan comencen els sopars mama més qui no treballa.
I per cada un que treballa mil gossos mal faeners que es posen una medalla quan s’apropen als foguers per a fer-se la cassalla.
Mai no tiren la tovalla, sempre a punt i preparats. Així, cassalla a cassalla els gossos es tornen gats. heu-ne ací l’endevinalla.
POESIA 20
"INFLUÈNCIERS"
En la Bega es peguen per quatre papes i un cigró molts ous però un sol colló Del treball de la directiva i la resta tot una crítica però ningú es manifesta.
Fallers que volen estar en especial i no planten ni una maceta Millor quedar-se on s'està ni amollar una pesseta.
Cares llargues després dels premis, El treball de tot un any, No hi ha més misteris, Frustració, llàgrimes i engany.
A qui li Pique que es rasque, Això diria un faller, Al vore el seu dossier qui el busque, Penjat al cau faller.
Al cap i cassal són totes tocades Nacher es mou com una titella Una proposta i mil bufetades Ahí qui mana és una mamella.
POESIA 21
OBRERS O ASSAIG CAP A UNA RENOVACIÓ ESTÈTICA DE LA POESIA SATÍRICA FALLERA
DIFONDRE LA PARAULA DE JESÚS (COM DÉU MANA)
– Soc Jesús, l’obrer. Dis-li al president que demà vindré a veure això. – Ara li ho dic.
Han passat anys, molts anys. Han passat moltes coses. Però ara li ho diré.
DIFONDRE LA PARAULA DE JOAN (O EL QUID DE LA QÜESTIÓ I QUI TÉ PADRINS EL BATEGEN I TOT I AIXÒ I ALLÒ )
– Soc Paco, l’obrer. Dis-li al president que demà vindré a veure això. – Ara li ho dic.
Ja fa temps d’això. Però ara li ho diré.