A.C. FALLA LA BEGA
II CREUER CULTURAL
FALLES 2025
1r CONCURS DE POESIA LLIURE
Sobre Jaume I el Conqueridor
POESIA 01
EL CONQUERIDOR
En la mar brava, el vent s’aixeca, un cavaller noble, la fusta s’impexa, Jaume, el valent, amb espasa en mà, el cor en flames, la mirada de mar.
De terres llunyanes, un somni forjat, una corona d’honor, un regne esperat, València somnia amb el sol en l’horitzó, llibertat al cor, un nou començament.
Amb la seva espasa, va traçar un camí, en terres de l’ombra, va portar el destí, els murs que clavaven l’angoixa i el dolor, caigueren com flames, renascut un nou amor.
En cada batalla, el cor valencià, el gran conqueridor, en memòria quedarà, dels rius que dibuixen l’història del mar, un llegat etern, que no es podrà esborrar.
València, en els cels, una estel brilla, gràcies al gran Jaume, que mai no vacil·la. Amb terres d’aigua, sembrant l’esperança, la història ressona, amb dolça confiança.
Que el nom de Jaume, en el vent s’escolti, un màrtir del poble, que mai no es deslliurà, en els cors dels seus fills, el record s’arrecerà, Jaume I, el Conqueridor, que sempre viurà.
POESIA 02
RATPENAT NOCTURN
Nit tancada, absent d’aire, lluna oculta darrere dels núvols densos, cap ombra prolonga el meu cos. És inútil pensar en aquesta llarga espera, el tacte d’un bufit d’aire m´alerta alço la mirada cap a l´ocell que voleteja. Vola amb estètica damunt del meu cap. Oh ocell, que lleugeresa. La nuvolositat deixa passar la llum tènue de la lluna, albiro l´ocell, - ¡oh ocell! Ets un negre ratpenat. Un ratpenat que colpeja el tambor alertant que l´exercit morisc és a prop i la ciutat vol arrabassar. Ratpenat nocturn, que dona la veu d’alarma per conservar la ciutat, ratpenat nocturn que tota la vida serà recordat.
POESIA 03
NITS DE GLÒRIA: LA LLIBERTAT DE VALÈNCIA
En la nit estelada, sota un vel de misteri, un cavaller avança, amb coratge i amb diari, Jaume, el Conqueridor, en la seua ruta, la llum de l’esperança, en el seu crit s’acluca.
València, ciutat de somnis i de llagostes, un destí amagat, entre murs i contestes, el clam de les veus ressona en l’horitzó, un poble en pena, que espera el seu salvador.
Les espases brillen, reflexos de tindall, davant les muralles, un murmuri sense igual, “Avançar, companys, la llibertat ens espera, somiant un nou dia, en aquesta terra sincera.”
En el silenci de la nit, la batalla esclata, foc en les llars, quan la història es desata, cavalcant com un déu, amb un cor de lleó, Jaume lluita valents, amb l’ànima en elevació.
El crit de la victòria ressona en l’aire, València s’allibera, esclata com un raig, sang sobre la terra, però l’esperit viu, entre llàgrimes i riures, el seu nom s’escriu.
Amb cada pas ferm, el conqueridor avança, ha arribat el moment, de la nova esperança, la llum del matí abraça la ciutat, una nova era de cíclica veritat.
"València és lliure!", el crit s’alça ben alt, en l’eco dels murs, una història immortal. I Jaume, el gran rei, l’història ens ofereix, la nit que va néixer, un món ple de lleis.
La ciutat, en els cors, troba el seu camí, gràcies a un valent, que mai va fugir. Jaume I, el Conqueridor, en la memòria, una nit d’alliberament, a l’alba d’una història.
POESIA 04
QUATRE BARRES ENSANGONADES
Quatre barres ensangonades per la qual lluita un poble a cavall, a peu o amb carro els nostres guerrers es preparen.
Guiats per l´anima del seu líder aborden la ciutat costera amb la directriu de conquistar, fins que caiga, tota ella sencera.
Mínimes baixes en les nostres files demana el nostre grandiós patró, però si el morisc posa resistència per l´acer de l´espasa haurà de passar, cal plantar les quatre barres ensangonades si aquesta terra, València, volem alliberar.
POESIA 05
LA
VIDA DE JAUME
Pobre Jaume I el conqueridor, seua infantesa no tenia consol. Engendrat amb un engany de por, fou atemptat fins al seu bressol.
Separat de sa mare. Regalat a l'enemic. Renegat per son pare. Quina pena feia el xic!
En quedar orfe ben menut, el Papa se'n va fer càrrec. Fou Nomenat rei absolut, i la paella agarrà pel mànec.
Gran guerrer i legislador. Amb fort caràcter i valentia. Ferm creient i pecador, femeller fins la mort seria.
Seixanta anys ben regnats, farcits de grans victòries. Deixà musulmans bocabadats, i a València cantant-li glòries.
POESIA 06
FIDEL CAVALLER
Fidel cavaller que al meu costat veig en la victòria recompensaré el te esforç ajuda´m a derrotar a l´enemic, a expulsar-los de les nostres terres per a què la nostra gent en pau puga viure en elles, ¡Oh el meu cavaller! el meu fidel cavaller no deixes mai de ser el meu escuder. Junts derrocarem les fronteres i en la memòria futura de la gent ens recordaran durant molt de temps per alliberar a la nostres terres. ¡Oh cavaller! Fidel cavaller.
POESIA 07
JAUME I, LES SEUES ALTRES CONQUESTES
En la terra de la llum i el sol radiant, Jaume I el Conqueridor, un noble amant. Amb espasa en mà i el cor ardent, a la recerca d'amors, el seu destí valent.
Des de la mar de Llevant a terres llunyanes, recorrent camins, creuant muntanyes. En batalles feroces, la seua ombra brillava, però també en els seus somnis, l'amor el guiava.
Dona dels seus somnis, la noble Berenguela, en els seus ulls brillava, com lluna, l'estrella. Units per la història, per pactes d'amor, teixint els seus destins amb un fil d'honor.
Més el noble rei, en el seu afany de conquesta, va descobrir en cada dama una història no vista. De la rica Mallorca a la riba de l'Ebre, les seues passions cremaven, com foc en un temple.
Amb toc de ploma i cor sincer, Jaume rima les faltes de ser guerrer. En la cort es murmura, entre danses i riures, les gestes d'un rei, entre dolços somriures.
Oh, quantes estimades en la seua vida va dansar, cada petó un himne, cada abraçada un adeu. Travessant oceans, conquistant regnes, el seu llegat perdura en romanços i somnis.
Així camina el temps, i la seua saga ressona, Jaume I, l'amor, sobre la glòria s'ordena. Un rei sempre a la recerca del seu bell destí, en les cròniques velles, encara perdura el seu camí.
POESIA 08
TORNARÉ AMADA MEVA
Tornaré amada meva, ho faré quant València caiga a les nostres mans. Llarga es l´espera, llarg com l´univers però amb Jaume I ho aconseguirem, dies de guerres, de fam, de morts però el meu cap et té present. Bogeries d’un pobre soldat, que moltíssimes maldats fa, Possiblement algun bastard he deixat, un bastard oblidat, per l´estima que et processo tornaré en pau per donar descans al meu cor, per favor, t’ho suplico amada meua n’oblides mai.
POESIA 09
SÍ EL REI ALÇARA EL CAP
Si el rei alçara el cap, veuria un poble que està separat. On ja no se sent el valencià. On els polítics "de casa de bien" han aconseguit el que volien, que s'odiara la germanor de la nostra llengua. On als pobles costa escoltar la llengua. On la cultura queda reduïda per a guanyar premis.
Érem un poble unit, on la porta es tancava i ja no entraves.
A la lluna de València et quedaves. Una unió que ens l'han esborrat. Tot per un blau que defensen els que parlen castellà.
"Solo es un dialecto que está en desuso".
"En desuso" està la reial acadèmia valenciana de llengua.
Perquè qui la defensa, és qui mata l'ús de la mateixa.
Et regale un C1, "Es que aquí no lo habla ninguno".
On està eixe rat penat, que venia a avisar que ens atacaven? El tenen pres, els que manen. I la gent en la bena als ulls, s'han quedat muts!
A un sol crit, poble unit!
Lluitem i alliberem-lo. Així ens mantindrà desperts, per a què puga'm defensar-la.
Que puga estar al carrer. A veure'ns de fallers, gegants i cabuts.
Alçant-mos com muixeranguers, o moros i cristians al so del trabuc.
Veure'ns feliços al voltant d'una paella. On la iaia fa la coca en llanda. I tot acompanyat en una Casalla.
La terra i la cultura que el nostre rei ens va llegar. Sols uns quants comencem a defensar. Obriu els ulls valencians! No es faran silenciar.
Si el rei alçara el cap…
POESIA 10
LA PORTA DE LA CIUTAT
La porta de la ciutat obriré assetjant-la de dia i de nit per fi, ús derrotaré conquistaré terra muntanyenca terra plana i cultivable, alliberaré presoners i executaré als culpables. Els meus guerrers aragonesos aprofitaran la vostra debilitat perquè ens lliuris la ciutat i per aquesta porta, aquesta muralla, per aquesta torre, les torres de serrans València ens entregaràs.
POESIA 11
UNA ALTRA FESTA! PERÒ PER QUÈ?
A França va nàixer el conqueridor, un dos de febrer de mil dos-cents huit. Des de petit fou un batallador, amb les fèmines molt adulador, el poble valencià li està ben agraït.
Fill de Pere i una francesa, que dotze ciris varen prendre. Noms escrits abans l'encesa, dels apòstols consumits de pressa, o això és el que ens varen vendre.
En el quint aniversari, li van faltar els progenitors. Instruït per cavaller templari, per regnar molt autoritari, com els grans conqueridors.
A poc a poc conquistant terres, alliberant els pobles valencians. Des de ben jove lliurant guerres, tirant-se tot a les esquenes, fent ben fora als musulmans.
Celebrem que un nou d'octubre, passava les torres dels Serrans. D'una forma molt salubre, fent lliures als valencians.
POESIA 12
ACRÒSTIC DE LA CONQUESTA
Joia de la història, un líder valentí.
Amb visió i fortalesa, avançava decidit.
Unificant terres en un temps turbulentí.
Més que un conqueridor, un savi en la ment.
Els seus passos ressonen en la nostra identitat.
Inspirant a la gent amb el seu gran valor.
En cada batalla, trobava la seua força.
Lluitant per justícia i l'amor a la terra.
Com creença i determinació, mai es rendí.
Oferint un futur als seus compatriotes.
Narra la llegenda, amb honors i glòria.
Que recordarà el seu nom en tota la història.
Una figura emblemàtica que sempre perdura.
En la memòria col·lectiva del poble valencià.
Renunciant a la por, amb coratge i honor.
Impulsant el canvi, defensor del seu amor,
D'avançant amb força, endavant sense temor,
Oferint un llegat que mai no s'oblidarà.
Rei En Jaume I, sempre se't recordarà.
POESIA 13
JAUME I, EL CONQUERIDOR
Jaume, rei de somnis i coratge, de terres llunyanes portares el missatge, amb espasa i veu, cavaller valent, conquerint camins sota el cel ardent.
Cullera t'esperava amb la mar en calma, el castell altiu, com sentinella i arma, dalt de la muntanya, observant el pas, d'aquell rei que vingué per deixar un rastre clar.
Les aigües del Xúquer et van veure arribar, amb l'escut ferm i la força per guiar, un poble que en tu trobà esperança, i en cada batalla, guanyà confiança.
Aquell dia en Cullera no es va oblidar, quan plantares bandera amb voluntat, i el poble, encara hui, et fa honor, per ser un rei, però també un protector.
Perquè Cullera no sols és arena i sal, és història, memòria i un sentiment real, d'un conqueridor que en cada racó ens deixà un llegat, un tros de cor.
Ets la llum del matí sobre el nostre mar, el vent que ens crida, que ens fa recordar, que la llibertat que ahir vas guanyar és la força que ens guia, la que ens fa avançar.
Jaume I, que en Cullera el pas gravà, ets el nostre rei, el nostre far, i en cada pedra, en cada camp, el teu esperit segueix tan viu com abans.