Anar als Padres

REFLEXIONS

Als anys cinquanta

"Anar als Padres"

MANEL MORGADES

Els diumenges a la tarda d’hivern, en sor� r de doctrina a la Parròquia, anàvem a acabar de passar la vetllada al convent(¹) dels Pares Paüls – ara residència d’avis. En dèiem “anar als Padres”. Els nens més pe� ts érem els sants àngels i, a part d’apropar-nos a la Mare de Déu Miraculosa, venerada per la congregació Paüla, ens feien passar una bona estona. Mentre hi havia claror de dia estàvem al pa� . Els responsables eren el Pare Quetglas i el Pare Solà, feien de monitors als estudiants més joves: el Germà Pedrosa, el Baliellas, el Vives, etc. Els nois grans jugaven a futbol, al cavall fort i altres jocs de risc, i els pe� ts fèiem cua per pujar a uns gronxadors que en dèiem barquetes; també hi havia altres “manadors”, ara hi ha qui en diu “columpios”. També jugàvem a bales, patacons... i jocs de taula.

Quan es feia fosc, a tocar del pa� hi havia una sala i en un costat sempre hi era present el pessebre en una mena d’escenari amb el teló mig alçat. Es movia mitjançant unes politges que el feien molt atrac� u. El Pare Roca n’era el responsable i hi dedicava molt de temps per tenir-lo a punt. Al mateix àmbit s’hi projectava el cinema mut.

En el proper número del Francolí reprendrem el fil. (¹)Als anys cinquanta encara funcionaven els tres convents de formació dels Pares Paüls. El de Sant Bartomeu de Bellpuig era seminari menor i el del carrer de la Missió de Mallorca i el de l’Espluga completaven la formació teològica, fi losòfi ca i d’humanitats. Actualment, el de Bellpuig és una residència d’avis, el de Mallorca una residència de Pares Paüls jubilats i la major part de l’edifi ci és un hotel de luxe respectant l’arquitectura de l’an� c convent, que no té res a veure amb la congregació de la Missió. A part d’aquestes cases, en tenien a Reus i a Barcelona. ■

EL FRANCOLÍ