ARA FA 100 ANYS

Novembre del 1920, a l'Espluga

El toc de les campanes que el dijous d’aquesta setmana [18- onal i al republicà federal Julià Nougués i Subirà (287). 11] es deixà sentí , ens anuncià la mort del amic En Josep La vigília de Tots Sants, Josep Cabeza i Coll feia una conMasalles. El cel amb que exercí sa carrera de veterinari, el ferència a la seu del Sindicat Agrícola, explicant les imprestracte afable de sa conversa i la bonesa que vessava son sions recollides durant el seu viatge per diferents països cor, el feu mereixedor de les simpati es de tothom. A la ple- d'Europa que havia fet en companyia de l'enginyer Josep nitud de sa vida ens ha deixat per passar a millor. Dirigim Maria Valls i Massana. Va descriure els països visitats i de a sa família el nostre més ver condol per pèrdua tant dolo- manera especial els seus cellers coopera� us. rosa. Els corresponsals espluguins de la premsa, local o naci-

La fi gura del veterinari poeta Josep Masalles i Camps onal, no ens faciliten noves de l’Espluga d’aquell moment. l’hem tractat en diversos ar� cles. L’octubre de 2018 li de- Tant els qui estudiaven com els qui ja havent acabat els dicàrem un dels ar� cles dels Rimadors espluguins, on fé- seus estudis, ja treballaven, devien estar ocupats en als rem una breu semblança biogràfi ca. La seva mort aquell seus afers. mes de novembre de 1920, fou força sen� da a l'Espluga. A l’ajuntament seguia governant l'equip entre conserEra un home jove i la pagesia el tenia en molta considera- vador i radical, sorgit de les eleccions de l'abril d'aquell ció professional. En un altre aspecte, fou també amarga la any. El formaven homes com l'alcalde Josep Altarriba Amill, seva pèrdua pels afi cionats locals al teatre. Pau Tarès Franquet o Isidre Domènech Prim. A l'oposició,

Naturalment passaren altres coses a l'Espluga. Els Sants Salvador Sanjuan Vidal o Josep Trullols Dalmau. El primer Àngels tenien una escola nocturna pels seus congregants. un home assenyat i bon col·laborador de Rendé en les JunS'havia produït un robatori a la Masia del senyor Escriu i tes del Sindicat i el Celler de Baix. Trullols, un republicà foren de� nguts els autors. En el terme es consumaren al- convençut que amb els anys � ndria més protagonisme fi ns tres robatoris, com en el Mas del senyor Cabeza. Es cre- que el 1939 fou processat per la denuncia signada per Temà la pallissa d'Andreu Morgades. Sols es va salvar el vi resa Llorach Pau, argumentant que havia fet guàrdies al dels cups. servei del comitè an� feixista, que havia anat a Solivella

Al poble hi havia molta ac� vitat de cara a les eleccions contra les persones de dretes que s'havien adherit a l'aigenerals convocades pel 20 de desembre, essent president xecament militar del 36, etc. Les acusacions no s'aguantadel Consell de Ministres el conservador Eduardo Dato. In- ven i Trullols va disposar de tes� monis que l’afavoriren. Va fl uïdes per la guerra del Rif i la confl ic� vitat social. Ob� n- estar empresonat però sor� en llibertat provisional el maig gué el poder el par� t conservador en front dels liberals en- de 1941. capçalats per García Prieto. El 1920 fou un any agitat en tots els sen� ts, a l'Espluga.

A la Conca de Barberà, on la majoria dels pobles perta- Tenia infl uència sobre el jovent, el mestre Àngel Perisé Llanyien al districte electoral de Valls, el resultat fou favorable quet que regentava el col·legi Pestalozzi. Sota la protecció al regionalista Francesc de P. Maristany. L'Espluga de Fran- del diputat reusenc Julià Nougués i Subirà publicava ar� cles colí com que pertanyia a la circumscripció de Tarragona- al periòdic de Reus Las Ciscunstancias. Era un os per l’autoReus-Falset, va votar majoritàriament a Josep Nicolau (178 ritat municipal, a la qual qües� onava con� nuament. Tamvots) i Lluís de Morenes (298) de la Unió Monàrquica Naci- bé fou processat i empresonat pel franquisme. ■

Josep Maria Vallès

EL FRANCOLÍ

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Xocolata

Josefi na Guasch, Pepita Francesch i Montse Guasch.

A principis del segle XX, el Joan Calbet estava servint xocolata en un convit (abans els convits de noces no eren com els d’ara, es feia una xocolatada al ma� i llestos), un dels convidats no parava de demanar més xocolata, més xocolata, en Joan es va afartar de tanta demanda i li va dir: -Vols més xocolata? doncs aquí la tens- I li va abocar tota la gerra per damunt.

Va ser llavors que va passar de ser en Joan de Cal Forner al Joan Xocolata.

Us preguntareu qui era en Joan Calbet i la seva muller això els anomenaven de Cal Forner, pares de la Pepeta Calbet, casada amb el Ramon Guasch, de cal Sarral, aquests eren els pares d’Antonio Guasch qui es va casar amb la fi lla de ca la Guàrdia, Pepita Francesch. A ca la Guàrdia tenien una carnisseria a la plaça de l’Església. De la unió de l'Antonio i la Pepita en van néixer la Josefi na i la M Montserrat. Francisco Guasch de cal Sarral.

En Ramon Guasch va tenir un accident i no podia fer esforços, per això va comprar un cafè que hi havia al fi nal de la plaça de l’Església. Allí es feien xocolatades per les bodes. L’ajudava el seu sogre en Joan, el que va llençar la xocolata per sobre d’un Antònia Anguera? eren forners, tenien un forn de pa, per

client, així el renom de la família va passar a ser cal Xocolata.

Més tard van començar a mercadejar amb el vi, van posar un magatzem a la carretera de Montblanc, però com que quedava lluny de l’estació del tren, el mitjà més ràpid en aquell moment pel transport de mercaderies, es van comprar un magatzem a l’avinguda Josep Maria Rendé, davant de la Coopera� va.

La parada del darrere, durant molt de temps, va servir per muntar l’envelat de la Festa Major. ■

Casament d'Antonio Guasch de cal Xocolata amb la Pepita

Francesch de ca la Guàrdia. 29 d'abril del 1954. Arxiu familiar

Carnisseria de ca la Guàrdia amb la Sisqueta, la propietària

i mare de la Pepita Francesch. 1940-1942 Arxiu familiar

Fe d'errades: en la passada edició d'El Francolí en aquest mateix apartat, vam parlar del renom de cal Xana i vam cometre dues errades; vam dir que l'avi Antonio es va casar amb l'Encarnacion de la bodega, i no és correcte, l'Antonio, sí que es va casar amb una senyora que es deia Encarnación, però era de Nalec i el cognom es deia Sanfeliu. La segona errada és que l'avi Francisco, era l'encarregat de cal Pau Sastre i no de cal Paufuster.

EL FRANCOLÍ