DE SOCIETAT

EL SABER NO OCUPA LLOC

N'hi ha per llogar-hi cadires

Expressió per a ponderar com és de curiosa, increïble, divertida, etc., una cosa.

L’Origen de la frase el trobem en l’anunci que feien els pregoners per a festes i espectacles.

Llavors, (no se sap ben bé l'època) els assistents tenien la possibilitat de llogar cadires per reservar-se lloc a l’espectacle. Quan el pregoner deia: “S’hi llogaran cadires”, senyal que l’espectacle valdria la pena. ■

Tocat del bolet.cat

Mots MalDits

Papilla.- Farinetes. Preparo les farinetes del nen. Quebrar.- Fer fallida. Fer bancarrota. La gran empresa ha fet fallida. Querida.- Amistançada. El paio tenia una amistançada d’amagat. Rato.- Estona. T’hi està massa estona amb el mòbil. Recader.- Ordinari. Transpor� sta. Traginer. L’ordinari porta paquets d’una banda a l’altra. El traginer transporta càrrega pesada.

DE SOCIETAT

Adéu senyoreta Guiu, la nostra Senyoreta de Poblet

Som aquells nens i nenes del seu col·legi de Poblet, que de ben pe� ts corríem, saltàvem i jugàvem pels racons de la plaça del mones� r tot aprenent a caminar per la vida.

Ara que ja som una miqueta més grans i que ja hem après a valorar tot el que és i el que costa fer aquest camí, amb aquestes línies li voldríem fer arribar el nostre més profund agraïment i la nostra es� ma.

Ara, amb una mica més de coneixement, hem conegut que a la seva infància vostè va pa� r la crueltat indescrip� ble d’una guerra, amb tot el dolor que suposa per a uns infants la pèrdua del seu es� mat pare. I és possiblement per aquest mo� u que vostè es va forjar el seu propi caràcter, de vegades estricte però sempre tendre, amb les seves profundes conviccions espirituals i religioses; i amb la seva incondicional entrega per la cura dels nens i les nenes del seu voltant, tot mostrant sempre una inquebrantable vocació docent.

Ara podem entendre una mica més aquest temperament singular que li va portar a trencar motllos i límits per les dones d’aquella època. Rememorem com vostè va ser la primera dona a la Conca que es va atrevir a anar d’aquí cap allí amb una moto, amb la seva Mobille� e. O que, estalviant prou amb el seu sou de mestra, va baixar a Reus a comprar un piano per donar-lo al mones� r, perquè els monjos poguessin interpretar peces amb aquest magnífi c instrument.

I sobre tot volem recordar com vostè, cap als anys seixanta, amb la seva empenta, va lluitar i va aconseguir establir a Poblet una escola molt especial, una escola totalment fora de la seva època, l’escola de Santa Maria de Poblet.

Els nens i les nenes d’aquest col·legi, procedents del nuclis

EL FRANCOLÍ

habitats de Poblet i els seus voltants Milmanda, el Sagués, la Granja, Riudabella, Les Masies… independentment del nostre context familiar, vàrem poder gaudir plenament d'experiències d'aprenentatge rellevants i empoderadores, i de la mateixa manera ens posàvem a aprendre con� nguts nous dels llibres, on els grans també ens ensenyaven als pe� ts; com ens

posàvem a repassar cantant en veu alta les taules de mul� plicar, o com fi ns i tot sor� em, tot jugant, a cuidar les plantes del pe� t hort del col·legi ple de natura.

A tots nosaltres ens brillen els ulls quan ens en recordem de tots aquells moments de lectura amb la padrineta, la senyora Maria, de l’olor de la goma d’esborrar i el sabor de la punta del llapis mossegat, de les festes de teatre amb els jocs i les cançons del fi nal de curs, del camp de futbol de terra darrere del pa� , de les excursions per la muntanya fi ns l’ermita de la San� ssima Trinitat, del “quadre d’honor” penjat a la paret amb les fotos dels nens i les nenes que s'ho mereixien, dels magnífi cs macarrons de la Cinteta, del “transport escolar” del Sr. Vidal, que amb el seu Renault 4L ens rebo� a, ben apretadets, per portar-nos cada dia a l’escola i de retorn a casa; i fi ns i tot també recordem amb afecte, el Tió de nadal, el Cavall Fort, la llet en pols i la nostra bata blava-ratllada amb l’escut de Poblet al cor. Eren altres temps on tot era diferent i on tot era possible.

D’aquesta manera tots sen� em, i encara sen� m, realment l'omnipresència de Poblet al nostre cor, dels seus racons i les seves pedres plenes d’història, dels sons de les seves campanes, de les seves olors i llums a la primavera i dels colors de les fulles a la tardor; i sobretot de la presència i la companyia dels es� mats monjos i frares com el pare Antonio que ens cantava en lla� , el pare Robert, el pare Tuya, el pare Bou, en fra Tomàs… i tants d’altres com el Pare abat Maur, que, amb el seu somriure, ens acompanyaven en aquells magnífi cs anys d’infància viscuts a Poblet.

Crec que tot plegat, en certa manera, a cadascú de nosaltres la seva escola de Poblet ens ha marcat per sempre i ens ha permès desenvolupar una mica el nostre projecte de vida amb dignitat, amb sen� t humà i amb benestar. Va estar una veritable segona família.

Ara que jo també soc docent de professió, entenc que el propòsit educa� u de la seva escola era sens dubte el desenvolupament integral dels seus nens i nenes, amb la intenció de desenvolupar competències per, d’alguna manera, intentar ser feliços a la vida, cosa que, en la meva opinió, hauria de ser l’objec� u principal de tot sistema educa� u i que malauradament en l’actualitat al nostre país encara no es dona prou.

Es repassant tots aquest records que me n'adono que la concepció de la seva escola de Poblet avui en dia estaria considerada com un centre educa� u de rabiosa modernitat, un exemple la re nombrada Escola Nova 21. Com molts ja coneixem, aquesta és una nova proposta de sistema educa� u avançat, que avui ja s’està implementant a diferents escoles de primària i secundària al nostre país, amb sintonia de l'Agenda 2030 de Nacions Unides i de la UNESCO.

Senyoreta, li volem dir que vostè es va avançar en la transformació del nou model educa� u uns 60 anys.

Senyoreta, els seus nens i nenes del col·legi de Poblet, tot recordant-la amunt i avall amb el seu Seat 600, amb l’escut de Poblet al capó del darrere, li volem donar les gracies per ensenyar-nos que el més important a la vida és, sense cap mena de dubte, saber es� mar als altres, tenir ganes de descobrir i aprendre coses noves i intentar ser feliços a la vida. Senyoreta, estem convençuts que quan pugem a fer un passeig a Poblet, ens trobarem molt a prop seu. L’es� mem i la recordarem sempre. ■

Gonzalo Gil i tots els nens i nenes de l'escola de Poblet

EL FRANCOLÍ