BIOGRAFIES ESPLUGUINES

Què hem de saber de Josep Saumell Fonoll

Josep Saumell i Fonoll (a) Colon va néixer a la nostra vila el 24 de novembre de 1924. Era fi ll de Magí Saumell Trullols, pagès, i de Rosa Fonoll Queral, ambdós de l'Espluga.

De ben jovenet, fi ns als 12 anys, va formar part del grup de 8 a 10 nens que acompanyaven amb els seus cants les cerimònies religioses espluguines, sota la direcció de l'organista parroquial mossèn Francesc Domènech.

Va anar a treballar a Valls, on durant tres anys fou aprenent de sastre, i després a Barcelona, cambrer al restaurant Can Parellada. Mentre residí a la capital catalana va matricular-se a l'Escola de Comerç i a la de Belles Arts.

Josep Saumell s’establí a París l’any 1946, on començà a treballar amb el sastre Josep Camps i amb el dissenyador de moda Jacques Fath com a tallador. En aquesta època és quan va conèixer molts dels exiliats catalans i espanyols.

Durant la dècada de 1950 va viure entre Londres i París. A la capital britànica, Josep Saumell treballà a la bo� ga de pells “Tico”, proveïdora de la casa reial britànica. Aquest establiment era portat per un oncle de Josep Espar Ticó, pelleter a Barcelona. A Londres conegué Maria Pallarès, reusenca que havia anat a la Gran Bretanya a aprendre anglès i a treballar, amb qui es va casar. Posteriorment va treballar a París amb el dissenyador de moda Cristóbal Balenciaga Eizaguirre, conegut com a Balenciaga, un dels creadors més importants de l'alta costura. Durant aquest període par� cipà en les presentacions de models que organitzava la Societat de Modelistes parisenca.

L'any 1954 Norman Hartnell, modista de la corona britànica, li oferí la plaça de segon modelista i confeccionador. Josep Saumell també va col·laborar aleshores amb el modista Raemonde Rahvis. D’aquesta època és l'entrevista publicada a la revista ¡Hola!: “Un tarraconense, modista en la Norman Hartnell House, de Londres”.

Posteriorment es va establir a París. L’any 1989 Josep Saumell, que aleshores encara residia a la capital francesa, va ser entrevistat al setmanari “El Pa� ”. Encara regentava la bo� ga de material d’art Castelucho - Diana, al bulevard de Montparnasse.

Els Castelucho eren una nissaga d’ar� stes catalans que feren del seu establiment parisenc un centre cultural i ar� s� c visitat per diversos ar� stes catalans i molts exiliats. El periodista Just Cabot i Ribot, un d’ells, es casà amb Rosita Castelucho. En morir el matrimoni, Josep Saumell passà a ser el � tular de l’arxiu personal de Cabot. Tot i la demanda de molts inves� gadors d’accedir al fons de Just Cabot per poder consultar-lo, Josep Saumell s'hi negà sempre, ja que considerava que des de l’interior de Catalunya no s’havia

Josep Saumell Fonoll. Revista ¡Hola!. 1957.

tractat mai correctament les persones

EL FRANCOLÍ exiliades a causa de la guerra de 19361939. Finalment, li fou adquirit el llegat de Just Cabot i dipositat a l’Arxiu Tarradellas ubicat al mones� r de Poblet.

A par� r de la darrera dècada del segle XX Josep Saumell tornà a residir a l’Espluga. Va morir a la nostra vila el 13 de gener de 2017, als 92 anys.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliografi a: BAYONA, J.M.: Un tarraconense, modista en la “Norman Hartnell House” de Londres, a "¡Hola!", 679, Barcelona, 1957. BUSSÉ, X.: Josep Saumell, un senyor de l'Espluga de Francolí a París, a “El Pa� ”, 301, Montblanc, 1989. CIVIT I MARTÍ, F.: Just Cabot, Quim Torra, l’Espluga, l’Arxiu Tarradellas, Poblet i Ferran Civit, a “El Francolí”, 376, l'Espluga de Francolí, 2018. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès editors, l'Espluga de Francolí, 2005. ■