PINZELLADES DEL PEDRÍS

El Pep del Milhomes

Ets un espluguí de tota la vida, oi?

Des de sempre, i de cal Milhomes que, se suposa, que val per mil, però aviat no en quedaran ja que només tenim nenes, i jo, amb 85 anys, poca cosa hi puc fer.

Aprofitant la teva bona memòria, què et sembla si ens expliques alguns records de petit al poble?

A part de fer enrabiar l'agutzil del poble, també anàvem a l'escola, primer vaig anar a "les monges", que va durar poc perquè a casa no podíem pagar la quota. Com que no hi podia anar rodava pels carrers, després vaig poder anar una mica a repàs però estava més al tros que a l'escola, fins que als setze anys va morir el meu pare i em va tocar a mi portar la casa fins que el meu germà ja va tenir edat per anar al tros ell sol. Llavors jo vaig passar a treballar a jornal, treballava del que sortia, com per exemple anar a buscar arena al riu, a la bòbila del Carraxai, a estones anar a omplir les basses per poder treballar l'endemà, a la pedrera del Mallol, a la mina de la barita. A aquest últim lloc feia el transport del personal amb camió matí i tarda, amb aquells vehicles. Al camí del bosc alguna vegada vaig quedar penjat i vaig haver de demanar auxili. Portava argiles de les Planes i de Rojalons a la bòbila, recordo que algun cop pujava algun amic i feia llenya al bosc i el diumenge l'anàvem a recollir, fins i tot algun cop pujava els Guàrdia Civils, que llavors anaven a peu i així s'estalviaven la pujada.

Com era llavors el treball a una pedrera?

Anàvem a peu fins Les Masies i d'allà ens portaven a la pedrera, els que feien llambordes anaven a preu fet i nosaltres a jornal. Si tiraven barrinades, ens tocava netejar. Si al primer cop no es trencava el granit per on volien els picapedrers, se'ls complicava la feina i era molt difícil donar la forma a la llamborda, aquí vèiem qui era més bon professional. Un cop tallades i acabades les llambordes les baixaven amb camions a l'estació perquè se les enduguessin els trens. Ara ja fa molts anys que no vaig al bosc, ni tan sols a buscar bolets.

Has participat en activitats socials al poble?

Al cor com a cantaire sempre, de fet, ja ho va ser el meu pare. Llavors érem més de quaranta cantaires, recordo que un cop vam a anar a cantar a Barcelona davant de la Catedral. També participava durant la Setmana Santa com a armat, nosaltres vam recuperar la tradició, encara tinc fotografies per casa d'aquella època. També vaig estar amb el ball de bastons on també vam fer alguna sortida, recordo anar a la Fira de Reus, al passeig de l'Estació que es veu que algú de l'Espluga hi tenia una parada .

Quina era l'activitat que més t'agradava?

La de la Cavalcada de Reis. Vaig fer durant 20 anys de rei Baltasar. Al principi vaig sortir amb els components del cor i després ja vaig ascendir a rei. Vam parar un parell d'anys i posteriorment m'hi vaig incorporar amb la gent que ho fa avui en dia. Em coneix tota la canalla... Recordo que anàvem a cases que tenien els nens malalts, ens ho demanaven les mares. Anàvem fins i tot a les gran-

EL FRANCOLÍ ges i també portàvem alguns regals sorpresa de part del metge Cabré a alguna canalla, que no en rebien el dia de Reis. Arribàvem a les Masies i algun cop fins i tot a veure algun veí de Vimbodí i de Montblanc. La cavalcada actual és molt més maca que la de llavors, ara hi ha molts més participants i les carrosses també són molt boniques, tot i això, ho recordo amb molta alegria. El final de la jornada sempre la fèiem a Cal Nicasi, no els venia de 10 minuts, hi havia molta canalla i sempre en tenia algun per damunt la falda, recordo que sempre em feia el mut perquè que no em reconeguessin.

Quines eren i són les teves aficions preferides?

Anar en bicicleta a fer tombs pel poble, ja que llavors no podíem jugar gaire a futbol, si ens fèiem petar les espardenyes no en teníem de recanvi pel dia a dia. Avui en dia encara vaig al tros a fer patates, tomaques i altres cultius amb el motocultor encara que ja em canso molt.

Anècdotes de joventut?

Recordo que entràvem fins molt endins de la cova, hi anàvem amb teies com els primitius, fèiem una fumada que no vegis. A la cova del costa hi feien xampany, jo encara en tinc alguna ampolla per casa. Recordo que en aquesta cova també hi van plantar xampinyons, alguna vegada hi havia portat fems i la vaig veure en plena producció. Ara que hi penso... Ves per on, al Pessebre Vivent quan es feia a la cova, no hi vaig participar mai. ■

Joan Casanovas