RIUADES FRANCOLINES

Segona part

Aquest túmul sòlid sembla haver Santa Tecla, semblaria poder dedu- cronològicament i segons relata Freaguantat fort al córrer dels segles i deu ir-se que l’accés al pont des del carrer deric Torruella (⁴), al novembre del haver protegit les edifi cacions que de l’Aigua passava pel damunt de la 1916 una nova riuada deixà el pont s’han bas� t al costat davall del camí bassa del molí donant la impressió del 1874 en “tal estat de ruïna que es Clos des de qui sap quan. La foto de d’haver-hi dues basses. Aquesta dis- tancà al trànsit, fi ns i tot de persones l’arxiu de Josep Maria Vallés (5) a El posició certament con� nuava al prin- tota vegada que el riu s'havia endut Francolí 2019, desembre, pàg.23, mos- cipi de la dècada del 1940. Del meu els fonaments i es podia ensorrar en tra edifi cis a aquest indret d’abans de temps d’escolanet: aleshores recordo qualsevol moment. "Es va refer amb la construcció del Celler de Baix al com la comi� va dels enterraments una subvenció esquifi da i obra de vi1913. El camí Clos ha afavorit la reten- s'acomiadava del difunt exactament la". Però cap a l'any 1929 "els engició i acumulació de sediment a l’indret en aquest indret. Després de la riua- nyers de la Diputació van determinar del desaparegut cemen� ri vell. No de- da del 1874 (Santa Tecla), en mig de que el pont del 1916 que s’havia fet saparegut del tot perquè la runa de la tercera guerra carlina, hi hagué un amb molt pocs mitjans amenaçava rules seves restes hi deuen ser recober- pont provisional (1876) i aquest any ïna i calia fer-ne un de nou." Era el tes pels sediments acumulats més tard es formà una comissió de veïns (pre- temps de la Dictadura de Primo de Riallí. La mateixa foto, una vista des de sidida per un Josep Franquès Civit que, vera que Jordi Roca introdueix ((¹¹), riu amunt, mostra la barrera/camí pàg. 341) així: "s'opta per un diriClos ben alta sobre el nivell del ter- gisme estatal en la indústria, pel foreny a l’àrea del cemen� ri vell uns ment de les obres públiques i per anys després de la riuada de Santa donar facilitats a l'establiment de Tecla (1874) que l’hauria netejat i monopolis i a les inversions estranbuidat rela� vament degut alesho- geres." L'estat, que estava consres a la pèrdua afegida del pont cir- truint "l'actual carretera que baixa cumstància que hauria facilitat el de la general cap a Prades va ferdesembaràs. Avui dia el nivell dels se càrrec de l'obra fent-nos el pont terrenys del Parc Fluvial és molt que tenim avui"(⁴). més igualat al nivell de la calçada Penso que és revelador compadel camí Clos, tot i que aquesta, se- rar la imatge del pont al 1874, desgurament s’ha elevat una mica ca- Pont de la Font Baixa. Reconstruït després de l'ai- prés d'aquella reconstrucció, amb da cop que, de tan en tan, s’hi de- guat de Santa Tecla (1874). Es pot observar la seva les imatges de diversos anys del uen haver fet reparacions. A mida base constructi va medieval. H. l'Espluga, Jordi Roca pont del 1929, de fa quasi cent anys, que el terreny a la llera del riu es que s'han publicat recentment a El va elevant de nivell per l’acumula- Francolí. La imatge del 1874, una ció de sediments, el corrent de l’ai- vista des del riu avall, mostra l'arc gua en una riuada � ndrà més la ten- principal del pont i dos ulls molt dència a superar el camí Clos i po- més pe� ts a la seva esquerra (cap sarà també més en perill els edifi - a la Font Baixa). Veig que al meu cis que de segles fi ns ara han estat escrit a la Bús� a ((⁸), pàg, 6) havia el seu abric. La foto de l’octubre iden� fi cat, d'una altra foto a El Fran2019 que acompanya aquest escrit colí, un ull a la dreta del pont prinmostra la vista, des de riu avall. Crec cipal. Amb la foto que ara estem que representa una muralla formi- tractant he pogut comprovar que dable començant al pilar/muntant això era clarament un error. El mund’aquest costat del pont construït Pont i safareig de la Font Baixa, cap als anys 30, tant/pilar de l'esquerra (costat de el 1929 -- en parlem més endavant segle XX. Arxiu JM Vallès la Font Baixa) de l'ull del pont prin-- que incorpora la capa superior cipal incorpora restes iden� fi cades de la cinglera i hi afegeix altura adici- podria ser un oncle del meu avi Civit com a medievals (que semblen ser onal fi ns a la calçada del pont. Aquest Franquès) que reprengué la recons- d'un pont més modest) i la seva base pilar/muntant és con� nuu amb el pa- trucció defi ni� va del pont, incorpo- descansa en una capa de cinglera a rapet que suporta el camí Clos. rant pedra -- tot obrint-hi allí un camí mitja alçada. Aquest pilar del pont

De les restes dels ponts medievals -- d’una cinglera de l’indret entre el principal es recolza a la capa superior observables a la imatge de la recons- Celler de Baix i el tossal de la via del de la cinglera. El muntant/pilar dret trucció ((⁸), pàg. 155; i 10, pàg. 40) del ferrocarril. La reconstrucció s'allargà (costat del camí Clos) del pont principont al 1878 després de la riuada de fi ns al 1874((¹⁰), pàg. 39). Con� nuant pal descansa a una capa de cinglera

EL FRANCOLÍ