Projecte Educatiu de Centre

INTRODUCCIÓ

3

SITUACIÓ, COMUNICACIONS I ENTORN IMMEDIAT

5

TRETS D’IDENTITAT

12

OBJECTIUS

17

LÍNIA PEDAGÒGICA

21

FUNCIONAMENT DE L’ESCOLA

27

2

3

Aquest projecte educatiu vol ser un instrument que permeti millorar la gestió del centre, que afavoreixi l’acció coordinada de tots els seus membres, que doni pautes clares per tal de reduir les contradiccions i els esforços inútils. Ha de ser una proposta integral que permeti dirigir coherentment el procés educatiu dels nostres alumnes.

És una proposta perquè l’escola és dinàmica i sempre necessitarà anar canviant i millorant.

És integral perquè abasta tots els àmbits de la gestió escolar, pedagògics com institucionals, administratius, humans i de serveis.

El projecte educatiu de l’escola Monsenyor Gibert no vol ser un document administratiu, sinó una oportunitat per parlar, revisar i posar en comú els plantejaments instructius, formatius i organitzatius de l’escola.

El projecte educatiu de l’escola Monsenyor Gibert compromet i lliga pares, mestres i alumnes amb una finalitat comuna: l’educació.

4

5

L’escola Pública Monsenyor Gibert està ubicada a Sant Fruitós de Bages, poble de 8.423 habitants (2014) de la Catalunya Central a la comarca del Bages, al bell mig del Pla de Bages, i ocupa 11.520,53 m2, dels quals 3.369,88m2 són edificats i 8.150,65 m2 són de patis i zones verdes.

L’escola es troba en una zona pròxima a boscos i camins rurals la qual cosa possibilita gaudir en tot moment d’aquest paisatge i de les seves possibilitats (passejades, canvis de l’entorn produïts per les diferents estacions de l’any, ...). Al voltant de l’escola hi ha àmplies zones d’aparcament.

En un espai molt proper a l’escola es troba la llar municipal les Oliveres, la biblioteca municipal i l’institut Gerbert d’Aurillac

El poble inclou el nucli urbà (on està situada l’escola) i quatre barris: Torroella de Baix, les Brucardes, la Rosaleda i Pineda de Bages i, per això, el Consell Comarcal posa a disposició de les famílies un servei de transport a les 9h del matí i a les 4.30h de la tarda per facilitar als alumnes d’aquests barris l’accés a l’escola.

6

Nivells educatius/unitats i ràtios L’escola és un centre d’educació infantil i primària de doble línia, amb dos grups per a cada nivell des de P3 a sisè (18 aules). La mitjana d’alumnes per aula és de 21 alumnes. La majoria dels mestres que formen el claustre són propietaris definitius.

Espais i equipaments

L’escola consta de dos edificis i dos xalets que, juntament amb el conjunt de terrenys que l’envolten, conformen uns espais molt agradables per a la pràctica educativa en ser espais oberts on alumnes, pares i mestres podem circular lliurement.

Els diferents espais de l’escola són:

Edifici principal

Planta baixa

o

Sis aules d’educació infantil preparades per a 25 alumnes a cada classe i dotades de pantalla, canó i ordinador amb accés a Internet.

o

Les aules de P3 tenen els serveis d’higiene personal dins la classe i una, de les dues aules, disposa d’una banyera.

o

Els alumnes de P4 i P5 disposen d’espais

annexos amb serveis d’higiene personal (passadís , davant de les aules).

7

o

Una tutoria d’Educació Infantil que permet tenir recollit tot el material fungible que necessiten els alumnes per funcionar el dia a dia

o

Despatx de l’AMPA que permet a mares i pares col·laborar en l’organització d’aspectes concrets de l’escola

o

Menjador amb capacitat per a 120 alumnes i una cuina annexa equipada

o

Ascensor per pujar al primer pis

o

Consergeria

o

Sala de mestres equipada amb prestatgeries que inclouen material d’ús divers pel treball dels mestres (llibres, enciclopèdies, DVD’s, ...), taules i cadires, ordinadors, pantalla i canó

o

Despatx de direcció on l’equip directiu organitza el dia a dia de l’escola

o

Despatx de secretaria on l’administrativa del centre desenvolupa la seva tasca

o

Sala de visites que permet atendre a les famílies en un espai acollidor

o

Sala de reprografia dotada de: fotocopiadora, plastificadora, guillotina i material complementari que permet a l’AMPA i als mestres elaborar material divers (dossiers, notes informatives, ...)

o

Arxiu on queden recollits els documents que s’han de custodiar

o

Aula polivalent que permet treballar amb un grup reduït d’alumnes, reunions de cicle, ...

o

Infermeria i lavabo per a minusvàlids

o

Lavabos

o

Sala de neteja on queden recollits els materials necessaris per dur a terme la neteja del centre

Semisoterrani

8

o

Dues aules d’informàtica dotades d’ordinadors, pantalla i canó i amb accés a Internet. Aquestes aules també es fan servir per treballar en grup reduït i , per tant, també estan equipades amb taules i cadires per aquest fi

Primer pis

o

Sis aules: dues aules pels alumnes de 3r, dues pels alumnes de 1r i dues pels alumnes de 2n , cada una d’elles dotades de pantalla, canó i ordinador amb accés a Internet

o

Lavabos

o

1 aula d’audició i llenguatge (ALL)

o

1 aula de petit grup (EE)

o

1 aula de música dotada de taules i cadires, orquestra instruments orff, equip de so, teclat electrònic,ordinador amb accés a Internet, pantalla i canó.

o

1 aula d’expressió dotada amb materials de psicomotricitat, mirall, equip de so i ordinador amb accés a Internet

o

Ascensor per baixar a la planta baixa

Edifici “del grans” Planta baixa

o

Tres aules : dues pels alumnes de

4t i una pels

alumnes de 5è dotades de pantalla, canó i ordinador amb accés a Internet o

Lavabos

9

Primera planta

o

Tres aules: dues pels alumnes de 6è i una pels alumnes de 5è dotades de pantalles, canons i ordinadors amb accés a Internet

o

Lavabos

o

Sala polivalent que permet treballar en petit grup, grup reduït , ..

o

Tutoria de CS on els mestres del cicle organitzen el dia a dia dels alumnes

o

Lavabos exteriors

o

Despatx exterior per desenvolupar algunes tasques de consergeria i que recull el material de joc del pati (pales, galledes, pilotes bàsquet, ...)

Xalets Xalet d’educació física

o

Vestuaris

o

Dutxes per a la higiene personal dels alumnes

o

Espai que recull el material d’educació física

o

Lavabos

Xalet de plàstica

o

2 aules dotades de taules i cadires i prestatgeries per recollir el material d’ús diari

o

Lavabos

Patis

o

Pati d’educació infantil dotat de diferents estructures de joc (cuc de plàstic, zona de fusta per fer equilibris, estructura amb escales, tobogan, xarxa, ..., rodes, taules i bancs de fusta, porteries , caseta i font)

10

o

Hort infantil format per sis taules de cultiu

o

Material de joc (pales, galledes, carretons, ...) recollit en baguls

o

Pati de Primària dotat de camp de futbol, pista poliesportiva, camp de voleibol, taules de ping –pong, sorral i tobogan, d’utilització pels alumnes de CI

o

Zona verda o jardí de plantes aromàtiques

o

Font

o

Lavabos

o

Hort escolar: espai delimitat amb una tanca de fusta destinat a aquesta pràctica. Consta de 4 parcel·les on els alumnes de 4t duen a terme la tasca pròpia dels hortalans: preparació de la terra, planter, rec i recol·lecta

o

Font

.

11

12

Escola plural L’escola estimula en l’alumnat els valors d’una societat democràtica: solidaritat, respecte a l’altre, actitud de diàleg, esperit crític i responsabilitat.

L' escola donarà una visió històrica i social del món que permeti comprendre la realitat política i social actual, sense optar per cap ideologia en especial.

Cap membre de la comunitat escolar no pot ser discriminat per motius de les seves conviccions.

Escola laica A la nostra escola es presenta el fet religiós des d’una perspectiva respectuosa. Cap persona pot ser discriminada per aquesta raó i es respectaran les diferents creences. Renuncia a tot tipus d’adoctrinament perquè pensem que aquest aspecte pertany a la família i a les comunitats religioses.

Escola coeducativa L’escola es basa en el principi de la coeducació, entesa com l’intent d’educar per a la igualtat d' oportunitats, sense discriminació per raó del sexe. Suposa un procés que valori les capacitats de les persones.

Sempre partirà d’objectius, continguts, activitats i tracte igual per a nens i nenes per tal d' anar superant els mites, tabús i diferenciació de rols entre l’home i la dona.

L’educació no sexista estarà present en totes les accions educatives que es realitzin a l’escola.

13

Escola catalana i multicultural A la nostra escola el català és la llengua de comunicació i d’aprenentatge; és per això que tots els mestres i el personal no docent de l’escola han de dominar la nostra llengua i utilitzar-la com a llengua vehicular.

La llengua catalana serà un mitjà perquè tots els nens i les nenes de l’escola s’arrelin a la cultura del nostre país ( llengua, art, història, costums, etc). Serà un mitjà de comunicació i d’integració.

Es fomentarà les realitats socials, històriques i culturals de Catalunya com a punt de partida per l’estudi d’altres realitats més àmplies.

Les festes i tradicions es treballaran per tal d’arrelar als alumnes al país.

La diversitat lingüística i cultural de l’alumnat del nostre centre forma part d’una realitat a respectar i a compartir.

En el nostre Projecte Lingüístic s’especifiquen el tractament i els ritmes d’aprenentatge de les diferents llengües que intervenen en el procés educatiu dels alumnes.

Escola integradora i participativa La participació dels pares i mares és molt important i es fa a través de la relació periòdica amb els mestres, per portar de prop el seguiment dels propis fills i filles, a través del Consell Escolar i a través de l 'AMPA, que amb la seva dedicació desinteressada ofereix serveis complementaris a les famílies.

14

També es procura que els pares i mares de l’escola participin de manera activa en la vida de l'escola a través de diferents comissions i obrint les portes de l’escola per tal que totes les famílies puguin veure un tastet de què i com treballem a l’escola.

Escola arrelada a l'entorn L’escola educa els alumnes en el coneixement de la realitat més immediata. S' intenta fer servir els recursos que ens ofereix l’entorn proper: municipi, comarca... per tal que els nostres alumnes aprenguin amb l’observació directa, amb la implicació amb el seu poble, amb el coneixement de la realitat social i econòmica més coneguda.

Escola compromesa i democràtica L’escola educa en valors, això implica educar en una dinàmica de resolució pacífica dels conflictes, entenent que el procés és tan educatiu com el resultat. Aquests valors han de ser presents en tot l’ambient de l’escola i han de ser un pilar important en la formació dels nostres alumnes.

Els valors que l’ Escola ha d’estimular i potenciar en els alumnes: L’esperit crític i creatiu La responsabilitat, la participació i el fet de no ser indiferents : saber pensar i raonar El concepte positiu d’un mateix, l’autoestima i la confiança en les pròpies capacitats La coherència i l’esforç personal L’interès i el gust per aprendre a aprendre La solidaritat, la cooperació i l’actitud per compartir

15

La tolerància, l’acceptació de la diversitat i el respecte als altres, a les minories i a les llibertats col·lectives L’actitud de diàleg i la capacitat de comunicació La sensibilitat davant les discriminació i la rebel·lió davant les injustícies La capacitat de sentir-se part integrant del medi. El respecte i la defensa de la natura, dels materials i de les coses La defensa i la millora dels drets humans i del pacifisme

16

17

Fem nostres els objectius de l’educació primària establerts amb caràcter general a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació prioritzant les finalitats més significatives per les característiques del nostre centre i de l’alumnat i adequantles a la pròpia realitat.

a) Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal i emprenedoria, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès, plaer per aprendre i creativitat en l’aprenentatge.

c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència i per prevenir i gestionar de forma positiva els conflictes, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit escolar i social.

d) Respectar el dret a la diferència de les persones i debatre críticament les diferències culturals i religioses des d’una perspectiva intercultural.

e) Adquirir autonomia personal i elaborar una imatge positiva i equilibrada d’un mateix per afavorir la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitats; defensar l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

f) Desenvolupar les competències lingüístiques bàsiques tant en llengua catalana, com en llengua castellana per poderse comunicar de manera eficaç oralment i per escrit.

18

g) Valorar la lectura, i l’hàbit lector, com una activitat bàsica per assolir objectius personals i participar en els temps de lectura que proposi el centre dins l’horari lectiu.

h) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeti expressar i comprendre missatges senzills i comunicar-se amb els altres en situacions quotidianes.

i) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques, iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, i ser capaç d’aplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.

j) Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural més proper, reforçant així el sentiment de pertinença i arrelament al país i la capacitat d’extrapolar aquests coneixements a altres entorns i al món en general; comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora.

k) Valorar i aprofitar el potencial de la música per a cohesionar, integrar i facilitar el treball en equip, així com per a generar benestar..

l) Desenvolupar les competències digitals per a la construcció i expressió dels aprenentatges adequats a l’edat.

m) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, i aquelles que fomentin la igualtat de gènere, així com una actitud contrària a la violència i als prejudicis de qualsevol mena.

n) Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física per afavorir el desenvolupament personal i social.

19

o) Adquirir els elements bàsics d’una correcta educació vial i les actituds de respecte que afavoreixin la prevenció d’accidents de trànsit.

p) Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

20

21

El projecte curricular de l’escola ha de desenvolupar i concretar aquesta línia pedagògica i ha d’ordenar i seqüenciar els continguts que, d’una manera general, aquí s’expliciten.

Línia pedagògica de la nostra escola ∅ L’ alumne és el principal protagonista de l’escola: L’escola té cura de la formació dels nens i nenes tenint en compte tant l’àmbit intel·lectual com el físic, psíquic i social. Les activitats programades i organitzades a l’escola han d’estar pensades i fetes amb la intenció d’aconseguir que els alumnes madurin a nivell personal i adquireixin el màxim de coneixements possibles. ∅ Els mestres i les mestres, orientadors i guies dels aprenentatges dels alumnes Un bon mestre ha de tenir una bona formació com a professional i també ha de tenir unes aptituds .

Quant a la seva formació ha de: •

Tenir un bon coneixement de les àrees que ha d’impartir

•

Saber contrastar la teoria i la pràctica, i dominar estratègies i tècniques didàctiques

•

Tenir un bon coneixement del país on viu per poder fer de transmissor dels valors culturals; per aquest motiu ha de conèixer la llengua i la cultura catalanes

Quan a les seves aptituds ha de: •

Ser conscient que és model i punt de referència dels seus alumnes, és per això que ha de ser curós amb la seva conducta que ha d’estar basada en la coherència, tranquil·litat i autocontrol

22

•

Tenir coneixement de la dinàmica de grups per tal d actuar positivament davant dels conflictes

•

Fomentar el desenvolupament i l’aprenentatge de tots els alumnes tenint en compte la diversitat i en base a això adequar la seva intervenció a les necessitats de cadascun dels alumnes tenint sempre actituds positives, respectuoses i constructives

•

Adequar i adaptar les seves actuacions i estratègies a les característiques de cada cicle i/o grup d’alumnes

∅ Fem diferents actuacions responent a la diversitat dels nostres alumnes L’escola ha d’integrar totes les diversitats possibles, tant les socials , culturals i ètniques com les que provenen d’alumnes amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials , sempre que els recursos humans i materials permetin atendre’ls degudament. ∅ Respectem els ritmes individuals de l'aprenentatge L’Escola ha d’ intentar estimular de manera equilibrada totes les capacitats dels nens i nenes: capacitats intel·lectuals, físiques, afectives, estètiques, expressives, comunicatives i relacionals.

Hem de ser conscients que a una mateixa edat cronològica no li correspon el mateix grau d’aprenentatge ni les mateixes habilitats, això fa que a les aules tinguem diferents nivells de rendiment acadèmic. Els mestres i les mestres hem d’adequar

els continguts als diferents nivells, fent un seguiment

individualitzat dels alumnes i fent grups de treball flexibles per tal de donar respostes adequades a les necessitats i/o habilitats de cada alumne.

23

Els aprenentatges han de ser significatius i per això, en la relació ensenyament -aprenentatge que establim, hem de tenir molt en compte la interacció amb el medi, l’experimentació, els coneixements previs i el grau de desenvolupament dels alumnes.

Hem d’aconseguir que aquest ensenyament-aprenentatge sigui interdisciplinari i globalitzat. ∅ La importància de “les maneres” i del resultat col·lectiu A l’escola hem de treballar amb rigor les “maneres” de fer les diferents activitats: el silenci actiu (necessari abans d’iniciar qualsevol activitat), l’atenció (cal saber estar “a l’aguait”), l’escolta activa, el respecte... prioritzant sempre els resultats del grup per sobre dels individuals i insistint en la repercussió i importància que té pel grup tota intervenció individual. ∅ Creativitat i sensibilitat per gaudir amb el treball fet L’Escola ha de treballar i desvetllar la creativitat dels nens i nenes potenciant la sensibilitat per la bellesa dels colors, les formes, els sons, els material. Potenciant també la comunicació amb els altres sobre els propis sentiments, gustos, preferències... amb l’objectiu que els nostres alumnes tinguin ganes de crear i de fer els treballs ben fets, bonics, diferents, personals...

L’expressió plàstica i la música estan presents en tota l’activitat escolar i constitueixen un pilar important en el camí de creixement de l’alumne. Dins de l’objectiu global d’escola de formar humanísticament el nostre alumnat, es potencia la seva creativitat i lliure expressió a través d’aquests dos llenguatges tan rics i amb una tradició tan àmplia i diversa dins de la nostra cultura.

24

∅ “Positivisme” Des del plantejament dels aprenentatges com a “reptes”, a la manifestació de la nostra confiança en que els superaran, fins a la felicitació personal o col·lectiva, treballem sempre per incentivar en els nens i nenes les ganes de millorar i ferlos adonar del goig que això els pot proporcionar. ∅ L'escola és part integrant del medi L’escola ha d’estar el màxim d’integrada possible en el medi natural i social on es troba.

L’educació ambiental ha d’estar present en el projecte curricular de l’escola i ha de ser un eix transversal important.

L’escola ha de participar en tots aquells actes públics organitzats per l’ajuntament o entitats del poble que vagin en aquesta línia. ∅ Provocar processos que ajudin els alumnes a pensar i raonar L’escola ha de fomentar en l’alumnat l’interès i la curiositat pels fenòmens que ens envolten, tan naturals com socials i ha d’ utilitzar, en la mesura que pugui, l’ observació i l’experimentació com a bases de les activitats d’aprenentatge, treballant al mateix temps el llenguatge científic.

L’educació social i l’educació en valors han d’ajudar els alumnes a analitzar les causes que expliquen la realitat per tal de comprendre com és el món i tenir una actitud crítica i al mateix temps solidària.

En la relació ensenyament-aprenentatge partim dels coneixements previs de l’alumne per tal que vagin d’allò que és conegut fins allò que volen aprendre, descobrir i/o investigar, ensenyant-los a treballar amb rigor, aprofundint i de manera sistemàtica.

25

∅ L’escola oberta a les noves tecnologies Posem les tecnologies de la informació i la comunicació a l’abast dels alumnes. Tenim en compte que la utilització de les noves tecnologies ajuda a superar els aspectes bàsicament teòrics dels programes educatius i facilita que donem als alumnes experiències més properes a les seves capacitats.

Els ordinadors i els mitjans audiovisuals ens han de permetre ampliar els llenguatges i codis que ens facilitaran la comprensió de la societat actual. ∅ Tots els llenguatges són importants A l’escola tots els llenguatges han de ser apresos, treballats i interpretats perquè cadascun d’ells ens transmeten significacions diferents i necessàries.

Llegir i escriure, comptar i parlar, entendre i participar, observar i interpretar, escoltar i ballar...tot s’ha de treballar i estimular en els nostres alumnes.

L’ensenyament-aprenentatge de la llengua és un àmbit de treball molt important a la nostra escola tenint en compte totes les seves vessants: expressió, comprensió, comunicació i interpretació.

Els diferents llenguatges matemàtics també són necessaris per entendre la continua evolució del món i útils per descriure, representar i fins i tot intervenir en la realitat actual.

Un aspecte important serà ajudar els nostres alumnes a entendre i desxifrar els codis dels mitjans de comunicació actuals i també a saber destriar i fer servir correctament la gran quantitat d’ informació que rebem.

26

27

• GESTIÓ Com escola pública depenem del Departament d’Ensenyament, però la gestió democràtica de l’escola depèn de les persones que hi participen. Un claustre de mestres i una AMPA que són la base del bon funcionament de l’escola.

També hi ha altres sectors: consergeria, administració, cuinera, monitors de transport i menjador, monitors d’activitats extraescolars, equip de neteja, ... que també formen part de la comunitat educativa de l’escola.

Funcions i òrgans de gestió Per a la bona marxa de l’escola cal que es portin a terme funcions de decisió, coordinació i control quant als aspectes pedagògics, econòmics, administratius i institucionals. Aquestes funcions les realitzaran persones individualment (òrgans de govern unipersonals) o equips (òrgans col·legiats). Els òrgans per a la bona gestió democràtica de l’escola són els que hi ha assenyalats en l’estructura organitzativa del centre.

A l’escola, en els òrgans de gestió, sempre prevaldrà el treball en equip, respectant les aportacions individuals, i es crearan els equips de treball que es considerin adequats per tirar el PEC endavant.

Comunicació i informació L’existència d’una comunicació eficaç i una informació ràpida, clara i operativa entre els membres de l’escola permet l’acció àgil i coordinada i evita un bon nombre de vacil·lacions, desajustos i tensions que entrebanquen la bona marxa del centre.

Tots els membres de la comunitat educativa tenen dret a rebre la informació que afecti el funcionament general de l’escola i especialment, l’estament al qual pertanyin. Tots els documents generals de l’escola estaran al despatx de direcció a disposició de totes les persones.

28

La coordinació Quan es vol realitzar un projecte en comú, com per exemple el Pla Lector de Centre, cal coordinar orientacions, procediments de treball i activitats. Coordinar vol dir vetllar perquè, a la pràctica, es treballi realment en comú i en funció d’un projecte.

La coordinació és una funció clau que, juntament amb una bona informació i amb la participació de tothom, permeti prendre decisions encertades que ajudin a aconseguir els objectius marcats i canalitzin les iniciatives personals i de grup.

L’avaluació del funcionament del centre A l’escola convergeixen actuacions procedents de camps diversos (pedagògic, econòmic, administratiu), realitzades per gent diferent (mestres, famílies, alumnes, personal no docent, inspectors, ...). Aquestes actuacions poden generar interferències i a vegades conflictes.

L’objectiu de l’avaluació és detectar els desajustaments i trobar vies positives de superació i solució.

L’avaluació pot ser interna o pròpia del centre a partir dels seus òrgans de govern (claustre, AMPA, equip directiu i consell escolar) o externa (procedent de les administracions educatives).

Considerem que l’avaluació interna és la més important. En aquest sentit potenciem l’autoavaluació com a concepte pedagògicament important per a la millora contínua.

L’avaluació externa, des de l’ inspecció, pot afavorir l’organització o el fet de trobar vies millors de gestió, però difícilment pot fer una tasca de revisió i concreció de l’actuació diària si aquesta no es fa internament.

La programació general anual de centre (PGA) i la memòria anual de centre (MA) són dos instruments que ens permeten

fer una valoració del funcionament de l’escola i planificar actuacions futures amb la garantia de la

participació de tots els estaments del centre.

29

El centre ha de disposar també del projecte lingüístic, el pla d’acollida, el pla d’atenció a la diversitat, el pla lector, el projecte de convivència, el pla d’acció tutorial, la carta de compromís, les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC) i dels petits projectes d’innovació que fa l’escola.

L’escola ha de disposar d’uns indicadors i uns objectius per mesurar la millora continuada de la qualitat de l’escola.

• L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

30

L’escola està gestionada democràticament a través dels seus òrgans de govern establerts per la normativa vigent , i hi participen tots els estaments de la comunitat educativa, mitjançant els representants elegits per cadascun dels diferents estaments.

El treball en equip i la participació són una condició indispensable per al bon funcionament de l’escola.

o

ÒRGANS DE GOVERN

EL CONSELL ESCOLAR El Consell Escolar té la següent composició: una tercera part formada per pares i mares d’alumnes, escollits democràticament entre els que es presenten a les eleccions; una altra tercera part per mestres del claustre de professors escollits democràticament entre els que es presentin, i l’altra tercera part formada per l’equip directiu, un representant de l’Ajuntament, un representant de l’AMPA i un representant del personal d’administració i serveis.

En el si del Consell Escolar es constitueixen unes comissions:

La comissió permanent formada pel director, la cap d’estudis, un representant de pares, un representant de mestres i la secretària

La comissió econòmica formada pel director, un representant de pares, un representant de mestres, un representant de l’Ajuntament i la secretària

La comissió de convivència formada pel director, dos representants de pares, dos representants de mestres i la secretària

31

EL CLAUSTRE DE MESTRES El formen totes les persones que realitzen un treball pedagògic a l’escola d’una manera continuada: mestres tutors, no-tutors

i mestres especialistes. És l’òrgan

dinamitzador de la tasca general del centre. Podem veure les

seves

funcions

en

el

document

de

normes

d’organització i funcionament de centre (NOFC).

L’EQUIP DIRECTIU Està format pel director, el cap d’estudis i el secretari; tots tres són òrgans unipersonals, a l’escola funcionen com un equip de treball. És l’executor dels acords del Claustre i del Consell Escolar i el dinamitzador de tota la tasca educativa. És important que es puguin mantenir equips directius elegits per períodes de quatre anys, com a mínim, per tal d’assegurar que els projectes, les propostes i els objectius del PEC es puguin dur a terme amb la continuïtat necessària.

Podem veure les seves funcions en el document de normes d’organització i funcionament de centre (NOFC).

EQUIP DE COORDINADORS DE CICLE L’equip directiu nomenarà un coordinador a cada cicle que formarà part de l’equip de coordinadors que, juntament amb el cap d’estudis, es reuniran segons el pla de treball del curs, per establir la dinàmica de l’escola, tant des del punt de vista pedagògic com organitzatiu.

L’equip de coordinació també garanteix que es canalitzin correctament totes les informacions a tots els nivells del centre.

EQUIPS DE CICLE L’escola està organitzada en quatre cicles: educació infantil (3-6), cicle inicial (6-8), cicle mitjà (8-10) i cicle superior (10-12).

32

Els equips de cicle estan formats per tots els mestres que treballen en alguna activitat del cicle. Es reuneixen periòdicament per anar fent el seguiment organitzatiu i pedagògic del cicle.

EL TUTOR El tutor té un paper fonamental en totes aquelles tasques d’organització, atenció i orientació dels alumnes. És el responsable del funcionament del curs, de canalitzar totes les propostes i problemes i d’establir les relacions personals amb els pares dels alumnes. També és l’encarregat de coordinar l’avaluació juntament amb la resta de mestres del cicle.

També ha de vetllar bàsicament pel seguiment de la formació integral dels alumnes que té al seu curs.

Podem veure les seves funcions en el document de normes d’organització i funcionament de centre (NOFC).

EL GRUP CLASSE El grup classe és el sistema usual d’agrupament dels alumnes, tot i que hi poden haver altres models en funció de l’àrea i el nivell. S’ha de procurar que els diferents grups siguin el màxim d’equilibrats possible.

Cada grup classe, a partir de primària, elegirà un delegat que serà el seu representant al consell de delegats, a l’escola s’organitza a partir de segon..

L’assemblea de grup classe és el lloc idoni per discutir totes aquelles qüestions que vulguin expressar els alumnes.

EL CONSELL DE DELEGATS El conjunt de delegats de cada grup classe, a partir de segon, coordinats pels membres de l’equip directiu, formen el consell de delegats.

33

La funció del consell de delegats és discutir totes les propostes que arribin de les assemblees de classe, fer propostes sobre l’organització d’activitats, plantejar tots els problemes que sorgeixin i proposar solucions conjuntament amb l’equip directiu.

L’ASSOCIACIÓ

DE

PARES

I

MARES

D’ALUMNES És una associació voluntària de tots els pares i mares de l’escola que es regeix per uns estatuts propis i que elegeix una junta directiva, formada per un president, un tresorer i un secretari.

La junta directiva mantindrà relacions periòdiques amb l’equip directiu del centre i participarà en tot allò necessari per a la bona marxa de l’escola i la seva possible millora en tots els aspectes de l’educació dels alumnes.

L’ AMPA coordinarà les seves activitats amb les del conjunt del centre, i el Consell Escolar serà el lloc idoni per canalitzar totes les seves propostes.

En el Consell Escolar hi haurà un representant de l’AMPA proposat per la mateixa associació.

PERSONAL DE SERVEIS L’escola, a causa dels diferents serveis que ofereix, disposa de tot un conjunt de persones que realitzen aquests diferents serveis. Bàsicament els podem agrupar en: cuinera, monitores de menjador i de transport i monitors d’extraescolars. El personal de neteja, consergeria i de manteniment depèn de l’ajuntament.

34

ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES I ALTRES COL·LABORACIONS El centre Monsenyor Gibert és una escola formadora d’estudiants en pràctiques. L’escola, en coordinació amb diferents universitats de formació del professorat, acceptarà alumnes en pràctiques. Un membre de l’equip directiu serà el coordinador entre escola i universitat.

o

ELS SERVEIS ESCOLARS

EL MENJADOR L’escola disposa de servei propi de cuina. Actualment un 25% dels alumnes utilitzen els serveis de migdia.

El menjador és

gestionat per una empresa contractada pel Consell Comarcal del Bages. Les funcions específiques del menjador estan en el NOFC.

SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR A causa de la situació de la nostra escola i per tal de facilitar a les famílies el trasllat dels alumnes, el Consell Comarcal té contractat un servei de transport escolar al matí i a la tarda.

En l’autocar sempre hi ha una monitora per tal que els alumnes utilitzin amb correcció l’autocar, per vigilar les entrades i sortides i per facilitar que els més petits quedin amb algun familiar que els atengui.

Les funcions específiques del transport escolar estan en el NOFC.

o

SORTIDES I ESTADES DE LLEURE I TREBALL FORA DE L’ESCOLA

L’escola realitza cada curs estades de lleure i treball fora de l’escola, a vegades en camps d’aprenentatge, escoles de natura o cases de colònies on els alumnes puguin aprendre coneixements diferents dels de l’escola i al mateix temps s’afavoreixin les relacions entre ells i els mestres.

35

La durada de les estades és progressiva en funció de l’edat dels alumnes i dels objectius que es pretenen.

Les sortides es programen tenint en compte els objectius del cicle i estan molt vinculades amb el treball de la classe.

o

LES RELACIONS ESCOLA I FAMÍLIA

Els pares, com a part integrant de la comunitat educativa, participen amb l’escola en aquelles tasques en què és necessària la relació entre pares i mestres. A fi de poder relacionar-se en tot el que fa referència als alumnes, s’han establert tres canals de comunicació, tots diferents però alhora complementaris.

Les reunions de curs És una reunió entre els tutors i totes les famílies dels alumnes de la classe. Es celebra a principi de curs i el més aviat possible.

En aquestes reunions es troben tots els pares i mares dels alumnes per tal de rebre la informació necessària per aquell curs escolar. S’organitzen aquestes reunions per aclarir els continguts d’aprenentatge dels alumnes i tots aquells aspectes organitzatius que es cregui convenient. Són importants sobretot per transmetre als pares el valor educatiu de les activitats, per senzilles que siguin, que es porten a terme a l’escola.

Les trobades pares i tutor Per al seguiment de l’aprenentatge dels alumnes és convenient que, els pares i el tutor, tinguin un canvi d’impressions d’una manera formal i coordinada.

36

Per aquesta raó, els pares demanaran una entrevista amb el tutor sempre que ho creguin convenient i aquest pot fer el mateix quan ho consideri necessari.

L’escola dóna informes per escrit a les famílies en què es reflecteixen diversos aspectes relacionats amb l’ensenyamentaprenentatge de cada alumne, la seva maduració personal i les relacions amb el grup i el mestre.

Som conscients que un informe mai pot reflectir tot allò que un alumne fa i aprèn a l’escola. Per això, els informes i les entrevistes individuals són dos aspectes complementaris i importants.

Altre informacions Anualment abans de començar un nou curs, l’equip directiu a finals del curs anterior entrega un dossier “informacions generals d’escola”, en què es donen diverses informacions: llibres de text, normes de menjador escolar, transport escolar, què han de portar els alumnes, ...

Amb els alumnes de P3, que és el primer any que s’incorporen a l’escola, es fa una reunió específica per ells. També s’envia informació a les famílies a través de circulars i del butlletí “l’escola informa”.

Festes i activitats La festa és un marc idoni per a les relacions entre pares i fills, mestres i alumnes. L’escola mantindrà i potenciarà les festes que ja es celebren (Castanyada, Nadal, Pessebre Vivent, Santa Cecília, Carnestoltes, Sant Jordi, Fi de curs, ..).

o

Les relacions institucionals

La comunitat educativa ha de mantenir relacions tant amb l’administració educativa, mitjançant els inspectors, com amb

37

l’administració local, a través del regidor d’ensenyament. Aquesta relació ha de possibilitar la comunicació entre aquestes institucions i la comunitat educativa.

També creiem en la conveniència de relacionar-nos amb el Consell Comarcal del Bages, amb d’altres escoles i amb diverses entitats del nostre poble.

38

39

40