Pla d'atenció a la diversitat - Escola Monsenyor Gibert - 2020 - 2021

ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITÓS DE BAGES

PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

CURS 2020/2021

LA INNOVACIÓ SENSE INCLUSIÓ ÉS UNA FORMA D'ELITISME

VOLEM RECORDAR AQUESTS EIXOS TEMÀTICS AMB LES PARAULES DE JOSEP MARIA JARQUE: Inclusió: L’ escola inclusiva no és una nova forma d’ educació especial destinada als alumnes amb necessitats educatives especials.

Personalització:En un sistema educatiu inclusiu cada alumne és singular. És la seva singularitat la que crea la diversitat del grup amb qui comparteix i enriqueix el seu aprenentatge.

Obertura:Els mestres i professors són el nucli de l’ escola inclusiva; i els pares, l’ entorn social i els recursos humans, tècnics i materials corresponents, en són els col·laboradors necessaris.

02

Qual i tat: Respondre de forma personal i tzada al dret a l ’ educaci ó i l ’ aprenentatge de tots el s al umnes no és una qüesti ó de l a quanti tat de recursos que s’ hi desti nen, si nó de com aquests, tant el s ordi nari s com el s especi al s, assumei xen i s’ adapten al s requeri ments d’ una escol a i ncl usi va.

Resposta: El si stema educati u no pot cl assi fi car el s al umnes per raó de l es seves di scapaci tats o del seu entorn soci al , si nó d’ acord amb l a resposta escol ar i educati va que rep cada al umne segons l a seva si ngul ari tat.

Equi tat: L’ equi tat en l ’ escol ari tzaci ó en centres públ i cs i concertats de l ’ al umnat amb necessi tats educati ves especi al s i específi ques és i mpresci ndi bl e per al funci onament del si stema educati u i ncl usi u.

INTRODUCCIÓ: Fa molts anys que la nostra escola treballa per la inclusió de l'alumnat i ho fem posant el focus en l’ organització pràctica del centre: horaris, seguiment, metodologia i avaluació de tot l’ alumnat, però especialment dels infants que necessiten de mesures intensives i addicionals (alumnat nouvingut, amb dificultats greus en l'aprenentatge, amb trastorns de la conducta, amb retards maduratius, amb risc social, etc). Per desplegar aquesta organització, té un pes important la comissió d’ atenció a la diversitat (cap d'estudis, referent de l'EAP, mestra audició i llenguatge, mestra d’EE, SIEI, educadora d’EE, treballadora Social de l'ajuntament) que es reuneix setmanalment i recull totes les necessitats, demandes i propostes amb la idea de dissenyar estratègies, hores d'atenció a cada classe, desdoblaments heterogenis, espais d'aprenentatge, treballs en grups petits a l’ hora de llengua, etc.

Cada cicle té una referent de la comissió d'atenció a la diversitat per tal de fer més àgil la circulació de la informació, les revisions o els canvis que poden sorgir al llarg del curs segons variïn les necessitats de l’ alumnat o arribin infants nous. Per aconseguir els nostres objectius pensem que és molt necessari el treball en xarxa: escola, famílies, EAP, Serveis Socials de l’ ajuntament, serveis externs públics i privats i ens agradaria molt ampliar al servei de pediatria.

LA DIVERSITAT A LA NOSTRA ESCOLA Context social i educatiu: La nostra escola, cada vegada més, ha d'atendre no només l'alumnat amb necessitats especials i específiques amb un diagnòstic i/o dictamen, sinó que també ha d'atendre necessitats derivades del risc social. Aquestes necessitats acaben afectant l'estat emocional i conductual dels alumnes, fent-los molt més fràgils i sovint acaben presentant dificultats d’ altres tipologies.

La realitat de la nostra escola (curs 2020-21): 15 alumnes amb Dictamen de l’EAP de reconeixement de les seves necessitats educatives especials.

17 alumnes amb Dictamen de l'EAP de reconeixement de les seves necessitats educatives específiques vinculades a situacions socioeconòmiques desfavorides 10 Alumnes d'aula d'acollida Un nombre considerable d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge.

Després d'uns quants anys reclamant reiteradament, recursos per poder atendre la complexa diversitat del nostre alumnat i per garantir la qualitat de l'ensenyament per a tots ells, el curs 19-20 va arribar la SIEI. Aquest recurs ha estat una oportunitat per revisar com enfoquem l'atenció a la diversitat a la nostra escola i fer els canvis necessaris per tal d'anar cap a una veritable inclusió.

A l'escola estem en procés de canvi i de renovació pedagògica amb l'objectiu de cercar i aplicar metodologies i activitats que afavoreixin aquesta inclusió.de tot l'alumnat dins l'aula ordinària i dins l'escola.

3

03

Projectes consolidats de la nostra escola, que ens ajuden a tots i a totes a sentir-nos acollits i part activa del centre.

Padrins de lectura P5 i 1r amb 5è i 6è Maletes viatgeres Taules de cultiu a EI i hort a 4t de primària Ràdio a l'escola i revista de l'escola amb alumnes de 5è de primària Projecte transversal anual de P3 a 6è lligat amb la Setmana Cultural i escola oberta.

Projecte de música: es fan dues sessions de música setmanals de P3 a 6è Treball per projectes a EI i primària en les àrees de medis i de manera transversal en altres àrees Visites mensuals a la biblioteca municipal dins l’horari lectiu Taules d'experimentació a EI Programació de P3 a 6è d’educació emocional

Projectes que estan iniciats i que volem revisar i millorar:

Treball en espais d'aprenentatge de P3 a 6è L' Art com a eina per la inclusió. Amb l’ art cada alumne expressa els seus neguits, il·lusions, vivències i creen les seves obres d’ una manera única, surten tantes obres com alumnes. Les propostes artístiques permeten uns processos on el més important no és el resultat, sinó el procés de pensar, planificar, experimentar, crear, analitzar i revisar. Tot plegat, vertebrat des de la motivació individual de cada alumne, permet dinàmiques on la inclusió es garanteix amb plenitud.

Creació d’ una aula de recursos i materials didàctics oberta a tot l’equip docent, per a donar resposta a les diferents necessitats de l'alumnat i potenciar les diferents formes d'aprenentatge (Actualment en procés de catalogació).

Treball de la llengua i les matemàtiques amb plataformes digitals (Pictoescriptura i Innovamat) per avançar cap a un seguiment personalitzat dels aprenentatges.

04

OBJECTIUS D'ESCOLA Tots aquests objectius es pensen amb una mirada cap a la inclusió que es materialitza en la revisió continuada de les mesures universals. A les programacions generals anuals s'especifica cada curs l'organització de totes les mesures i del suport. Per altra banda, la nostra tasca principal és augmentar les oportunitats per interactuar entre iguals i poder crear vincles afectius i d’amistat. Creiem que això proporciona a tot l'alumnat, sigui quines siguin les seves capacitats, habilitats socials, de comunicació i de sentit de pertinença al grup i a la comunitat escolar.

Objectius referents a metodologies: Fer l’acompanyament emocional de l’alumnat perquè en totes les etapes de la seva escolaritat se sentin acollits i estimats Seguir aplicant el treball per espais d'aprenentatge a EI i primària Revisar i millorar l’estratègia metodològica de treballar dos mestres a l'aula Respectar els ritmes de treball Programar tasques multinivell per fomentar l’autonomia i la motivació dels alumnes Objectius referents a recursos materials Cercar materials globalitzats que proporcionin un procés de resolució obert.

Consolidar la utilització de materials multisensorials diversos; visuals, auditius, tàctils.

Compartir els materials creats entre la xarxa de docents (aula de recursos) Objectius referents a l'avaluació Fer conscient a l'alumne dels criteris d'avaluació de les tasques que se li proposen Compartir i consensuar criteris d'avaluació i objectius amb tots els professionals i amb els alumnes.

Diversificar les formes d’ avaluació per tal d’ ajustar-nos al màxim als diferents perfils d’ aprenentatge: avaluació sistemàtica, formativa, figurativa, coavaluació, autoavaluació.

05

IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU AVALUACIÓ ALUMNE/A Els tutors i tutores són els que detecten que un/a alumne/a té necessitats de suport educatiu, és aleshores quan cal començar el procés d’ava luació psicopedagògica. Aquesta avaluació té com a objectiu la identificació de les fortaleses i capacitats de l’alumne/a i de les barreres que li dificulten l’aprenentatge.

GESTIÓ DE LES DEMANDES D'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGIQUES L’ avaluació psicopedagògica la realitza l’ equip d’ assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), amb la col·laboració dels/les mestres d'educació especial. També ha de comptar amb el consentiment de la família.

Un cop detectada la necessitat per part del mestre/a o de la família, s'omple el full de demanda.

Aquest full es farà arribar a la mestra d'EE referent del cicle que serà qui decidirà, juntament amb l'equip de metres d'atenció a la diversitat, si es pot tirar endavant la demanda.

Es porten les demandes a la CAD (comissió d'atenció a la diversitat), on s'analitzen i es valoren les actuacions cal fer: - Observació dins l’ aula ordinària.

- Anàlisi i revisió dels treballs de l’ alumne/a - Sessions de treball individualitzat - Realització de proves i/o tests - Entrevista amb les famílies Un cop feta la intervenció acordada, farem una anàlisi de les dades recollides i una reflexió conjunta en el marc de la CAD. Recollirem els acords referents a les actuacions que farem a partir d'aquest moment i qui es responsabilitzarà de dur-les a terme i ho comunicarem al/la tutor/a i a la reunió d'avaluació més propera, on assistiran els especialistes (si hi ha informacions importants es poden comunicar a tot el cicle i no cal esperar a l'avaluació).

A partir d'aquest moment s'establirà el seguiment, és a dir, els espais i temps en que es farà la revisió i actualització d'aquestes avaluacions psicopedagògiques.

06

RECOLLIDA I ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ

Graelles resum avaluacions que revisen les mestres d'EE i SIEI

organitzen,

omplen

i

Cada final de trimestre la CAD revisa i completa la informació rellevant de l'alumnat d'EE o susceptible de ser atès. La finalitat és doble: compartir i clarificar. Es comparteix amb els/les tutors/es, els/les especialistes que atenen cada infant i amb la persona responsable de l'EAP. S'utilitza la informació d'aquesta graella en diversos moments al llarg del curs: Per establir i revisar els horaris de les mestres d'educació especial i tècnica d'educació especial a inici de curs o durant.

Per a determinar l'alumnat NESE i NEE a final d'etapa (pas de primària a secundària).

Per facilitar la coordinació amb els serveis externs de cada alumne/a, ja sigui per part del/la tutor/a o per part de la mestra d'educació especial.

Per organitzar i prioritzar demandes pendents.

Registre reunions CAD i alumnat NESE i NEE Durant les sessions de CAD del dimecres es registren les necessitats pendents de ser ateses, la informació d'observació de l'EAP i acords presos. Al document hi té accés la psicopedagoga de l'EAP, la cap d'estudis i les mestres d'educació especial. L'objectiu és tenir un marc comú d'informació exposada i consensuada.

Cada mestra d'educació especial del cicle traspassa la informació pertinent de cada alumne/a exposada en la reunió a l'arxiu d'educació especial.

Tancament demandes (tutors i famílies) Una vegada recollida la informació des de diverses fonts (EAP, tutoria, educació especial) es prenen acords: - Modificació i revisió de les mesures universals, addicionals i intensives que es prenen a nivell de classe i suports.

- Derivació al CSMIJ o a un centre extern privat. És important fer arribar els acords presos a la tutoria mitjançant una coordinació mestra EE-tutor/a, o bé Psicopedadoga de l'EAP-tutor/a. És des de la tutoria on es poden aplicar amb major incidència la majoria d'aquestes adaptacions.

Alhora, és cabdal buscar una via de comunicació amb la família per poder compartir necessitats, informació de les proves per cercar objectius i compromisos conjunts.

07

comissió d'atenció a la diversitat La Comissió d’ Atenció a la Diversitat està formada per la mestra d'EE, la MALL, la mestra de SIEI, l'educadora d'EE, la Cap d' Estudis i la referent de l’ Equip d’ Assessorament Psicopedagògic (EAP), puntualment pot assistir la treballadora social referent del municipi . Cadascuna de les mestres especialistes forma part d’un cicle. Això garanteix que en l’ espai de cicle, hi hagi un canal de comunicació directe i setmanal amb la CAD. Aquestes especialistes recullen les necessitats de cada cicle i d'aquesta manera es pot tenir una visió més global de les necessitats reals de l’ escola i així fer unes actuacions més acurades.

La comissió es reuneix setmanalment els dimecres de 11:30 a 14 h i es tracten els temes que prèviament s'han consensuat i posat en l'ordre del dia de la reunió.

Un cop al trimestre,si és necessari es poden fer algunes més, es destina una sessió per parlar de l’ alumnat amb NEE amb els tutors corresponents i tots els Ea c i ó i a l t r e s m e s t r e s q u e h i i n t e r v e n e n p e r t a l SqTuA e Rt oTt sD tA i nTgE u e m l a m aE t eN i xD a D i nA f oTr m també per compartir estratègies i metodologies que fem servir i que funcionen en cada cas.

Els objectius de treball de la CAD són: Vetllar per l’ aplicació del Pla d’ Atenció a la Diversitat.

Planificar la docència compartida dels docents tutors i mestres de suport.

Fer la valoració i seguiment dels alumnes amb necessitats educatives especials i específiques.

Vetllar per l’ elaboració dels Plans Individualitzats dels alumnes que ho requereixin. Tots els nens i nenes amb dictamen o informe de reconeixement de NEE han de tenir PI. Coordinar-se amb els serveis externs (CREDA, CDIAP, CSMIJ, i altres professionals de caràcter privat.)

Fer el seguiment dels alumnes atesos per Serveis Socials i a l’ aula socioeducativa.

Participar en les diferents formacions sobre l’ atenció a la diversitat.

Vetllar per les beques d’educació especial i altres ajuts.

08

comissió social La Comissió social està formada per la Cap d'estudis i l’educadora social del poble. Normalment es reuneixen un cop al mes, tot i que hi ha un contacte telefònic permanent per atendre les dificultats que sorgeixen derivades d’aspectes socials i familiars.

A principi de curs es fa un llistat d' alumnes amb necessitats socioeducatives i es dona a tots els tutors i tutores perquè el puguin revisar en cicle i anotin aquells aspectes que creguin convenient que cal tenir presents i també perquè puguin fer noves propostes.

Aquest llistat, a la primera reunió de la comissió social es revisarà.

Els objectius de treball són: Coordinar el treball amb la família d’alumnat susceptible d’estar en situació de risc social i aportar solucions més adequades per tal d'evitar qualsevol mode d'exclusió.

Vetllar per tal que tot l’ alumnat tingui tots els materials necessaris a l’ escola.

Vetllar per tal que tots els alumnes puguin participar en les sortides i colònies.

Vetllar perquè les famílies puguin demanar les beques de menjador i d’ educació especial.

Proposar alumnat per a l’ aula socioeducativa per facilitar el seguiment familiar i coordinar-se amb la persona responsable.

Vetllar perquè els alumnes puguin gaudir de les colònies d'estiu organitzades per l'ajuntament de Sant Fruitós o per la Generalitat de Catalunya

09

mesures d'atenció a la diversitat MESURES I SUPORTS UNIVERSALS REDISTRIBUCIÓ DELS GRUPS

A l'escola , cada final de cicle (excepcionalment a P3 també es podria plantejar) es barrejaran els grups. Mantenint la mateixa agrupació des de P3 fins a 6è estem limitant l'establiment de les relacions de convivència, amistat o companyonia a un entorn centrat en el grup-classe.

Al barrejar no desfem ni trenquem res sinó que potenciem l'intercanvi, la interrelació i l'enriquiment personal.

Els objectius de la barreja de grups: A nivell d'alumnes Conèixer més a fons a altres companys i companyes i, per tant, altres maneres de ser i de pensar. Podran ampliar, que no perdre, el seu cercle d'amistats.

Treballar l'adaptació a nous entorns, fet que els farà posar en joc mecanismes i recursos que els ajudaran a autoafirmar-se i els prepararà pels nous entorns que hauran d'afrontar en el futur (institut, universitat, feina...)

Augmentar l'autoestima en la majoria de casos Aprendre a ser més oberts i flexibles acceptant els nous companys i les seves característiques i personalitat amb normalitat i naturalitat.

Trencar la idea de classe per afavorir la idea de nivell i superar la competitivitat que de vegades es crea entre grups del mateix nivell.

Donar millor resposta a la diversificació d'interessos que apareixen amb la maduració i autoafirmació dels infants al llarg dels anys.

A nivell de famílies: Pensem que a nivell de pares i mares també és un fet positiu que permet conèixer altres famílies i establir noves relacions que ajudaran i afavoriran la cohesió de la comunitat educativa.

Aquesta barreja dels grups la fan tots els mestres que intervenen en els grups-classe i es segueixen uns criteris per a formar grups equilibrats: Nivell d’ aprenentatge /diferent desenvolupament maduratiu Interessos i motivacions NEE Situacions socioeconòmiques desfavorides Parentiu Gènere Incompatibilitats personals Situacions personals específiques Diferents models de referència : culturals, ètnics, religiosos, ideològics...

Habilitats socials bàsiques, relació dins l'aula, comportament

10

Els grups de P3: En el moment de la realització dels dos grups de P3 en iniciar la seva escolaritat, no coneixem personalment als nens i nenes i fem la distribució tenint en compte diferents criteris: equilibrar nombre de nens i nenes equilibrar alumnes per la data de naixement repartir necessitats educatives especials assistència a la llar d'infants separar bessons nom dels nens per no tenir-ne de repetits

Alguns d'aquests criteris tenen molt sentit a P3 per poder equilibrar els grups i com a eina educativa que facilita l'aprenentatge i la cohesió en el cicle infantil, però que a partir de P5 ja no tenen la mateixa importància. És per això que es faran les noves barreges aplicant els altres criteris exposats anteriorment L’EQUITAT SOCIAL I ECONÒMICA

A la nostra escola per tal d'assegurar que l’ equitat social i econòmica sigui real el material és col·lectiu. les famílies paguen una quota de material anual i l'alumnat farà servir en cada moment tot allò que necessita al llarg del curs: llapis, gomes, colors, retoladors, material d'art, cartolines....En aquesta quota de material també queden pagades les entrades i monitoratge de les sortides que es fan. El bus d'aquestes sortides quedarà pagat amb la quota de l' Ampa familiar i anual.

D'aquesta manera quan les famílies han pagat les dues còpies totes tindran accés al mateix material i a les sortides programades.

Des de l’ escola es vetlla per tal que la situació econòmica no sigui un problema que afecti l’ educació de cap dels nostres alumnes. Si es detecta que un alumne li manca algun material didàctic, es parla amb la família i s’ acorda de quina manera es pot ajudar: pagant de mica en mica un import simbòlic o realitzant directament la compra del que sigui necessari.

Des de serveis socials es convoquen unes beques per ajudar en el pagament de material. Es vetlla perquè les famílies més necessitades les sol·licitin.

11

SEGUIMENT FAMILIAR

Es fa un seguiment familiar de tots els alumnes amb l'objectiu d'anar tots en la mateixa direcció.

Es fan les entrevistes que creiem convenients per a compartir la informació necessària Aquestes entrevistes es programen a petició de les tutores, les famílies, les mestres d'EE. Normalment aquestes entrevistes es faran conjuntament per tal de poder aportar diferents punts de vista.

En algunes ocasions es demanarà l'assistència de la psicopedagòga de l'EAP. Aquestes reunions es preparen prèviament per tal d'acordar els aspectes que caldrà comentar i els compromisos educatius que es prenen.

Es fan informes escrits a les famílies tres cops al curs en els quals s’ explica l’ evolució de l’ alumnat, quines han estat les necessitats detectades, quins han estat els suports rebuts i com els ha aprofitat.

DISSENY DE LES ACTIVITATS D’ ENSENYAMENT – APRENENTATGE (DISSENY UNIVERSAL DE L'APRENENTATGE)

Taules experimentació a EI Als passadissos d'Educació infantil s'ha creat un espai d'aprenentatge global que es renova constantment a partir de les necessitats i interessos dels nens i nenes que hi treballen.

L'objectiu és trobar un clima on les vivències, sensacions, manipulacions i experimentacions, amb materials lliures, proposin, acompanyin i indueixin als alumnes al treball de la motricitat fina, la investigació, la hipòtesis, la deducció i finalment la interiorització dels diferents conceptes d'espai i temps.

Espais d'aprenentatge a EI i Primària En aquests espais l'infant és el constructor del seu propi aprenentatge. Investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, raona, explica, inventa, imagina…La funció de les mestres és fer de guia, d'organitzadores, de mediadores que faciliten el procés d’ aprenentatge. L'activitat o joc lliure és el principal recurs didàctic i d’ aprenentatge. Es prioritzen les tasques no dirigides tot i que es donaran una sèrie de consignes bàsiques que cal seguir. Alguns dels espais: teatre, jocs de taula, matejocs, construccions, jocs de llengua, mesurem, papiroflèxia...

12

Treball per projectes A l'escola l'àrea de medi es treballa amb projectes que els alumnes decideixen segons els seus interessos, curiositat, troballes... Els projectes ens aporten: treball en equip, cooperació, experimentació, connexió amb la realitat, autonomia, atenció a la diversitat, motivació, investigació, mètode científic , autoavaluació , autoestima...i tot això ajuda a que els alumnes aprenguin de manera més significativa.

La llengua catalana i les matemàtiques les treballem a través de plataformes que donen accés a recursos digitals, material manipulatiu, una plataforma autoadaptativa per treballar amb ordinador i quaderns o materials fotocopiables.

Treball matemàtiques plataforma digital INNOVAMAT Una manera de treballar que té tres objectius: -Utilitzar material manipulatiu en la fase de descoberta i construcció del coneixement.

-Aconseguir un desenvolupament de la competència matemàtica en tots els alumnes.

-Individualitzar l'aprenentatge atenent la diversitat de l'aula , tenint en compte els diferents ritmes de treball dels alumnes.

Treball català plataforma digital PICTOESCRIPTURA Una manera de treballar que té com a objectiu formar individus creatius i flexibles capaços no només de llegir i escriure sinó d'interpretar multitud d'informació per arribar a donar vàries respostes i a fer-se noves preguntes. És una manera de treballar la llengua contextualitzada i que adapta les activitats al ritme i necessitats de cada alumne.

13

Tallers de ràdio És un projecte que pretén introduir el mitjà radiofònic a l'escola. S'adreça especialment als alumnes de cinquè. S'organitzen en petits grups que rotatòriament preparen i realitzen les seccions d'un programa de ràdio amb la següent escaleta de continguts: notícies d'actualitat, l'entrevista i una crònica.

Taules de cultiu i hort escolar És un projecte que està pensat pels alumnes de quart de primària. l'objectiu bàsic del projecte és donar una educació ambiental i uns valors que seran extensius a tot el currículum. Per tant es potencia un ensenyament-aprenentatge actiu i participatiu, es crea una ètica de conservació i respecte cap a la natura, es gaudeix del treball a l'hort de forma lúdica, es potencia i es valora la importància d'una alimentació sana consumint hortalisses i fruites, algunes d'elles plantades a l'hort.

Els alumnes d' Educació Infantil tenen sis taules de cultiu i treballen l'hort com a descoberta i experimentació de les plantes. Pensen què poden plantar, fan el planter, fan germinar llavors, miren i dedueixen què ha passat i, finalment recullen la seva collita.

Padrins de lectura El projecte consisteix en que els alumnes de cinquè i sisè fan de padrins dels alumnes de P5 i primer. L'objectiu és acompanyar els petits en la lectura, tot creant un vincle afectiu. Es pretén que en aquest espai, la lectura esdevingui una activitat agradable, divertida i engrescadora.

Desdoblaments català A les hores de català es fan diferents grups a cada nivell, que atenen les tutores, les mestres d' Educació especial i les mestres que fan el suport aprofitant les hores que lliuren quan a la seva classe fan una especialitat. Aquestes mestres sempre seran del mateix cicle per tal de facilitar la coordinació.

L'objectiu d'aquesta mesura és poder treballar la llengua en grups petits i adaptant-nos als diferents ritmes de treball de tots els alumnes i donant una atenció més individualitzada. Es prioritzen els grups nombrosos i els grups amb alumnes amb necessitats educatives especials. Una altra prioritat són els grups de cicle inicial per tal d'assegurar que tot l'alumnat fa un bon aprenentatge de la lectoescriptura Desdoblaments EI En el cas d'Infantil els desdoblaments es fan per treballar la psicomotricitat i el llenguatge oral.

14

Projectes d'ART , volem que l'art sigui una eina per la inclusió i és per això que : Facilitem espai i temps, intentant que el final del procés no vingui sempre marcat pel rellotge.

Abans de plantejar una proposta als alumnes, procurem pensar com la faríem nosaltres, ser conscients de les dificultats ens pot ajudar a acompanyar el procés.

Acompanyem la creació de moments de prèvies i reflexió. Una obra esdevé art quan hi afegim mirada, contrast, opinió i debat.

Oferim models: tants i tan variats com sigui possible. La creativitat es multiplica quan obrim finestres noves de coneixement.

Recordem que hi cabem tots. La inclusió és l'arma més important que ens ofereix l'art a l'escola.

Combinem la mirada d'adult i la d'infant. A vegades poden coincidir, a voltes poden diferir i, en alguns moments, discrepar frontalment. Però totes mereixen el mateix respecte.

Valorem el procés per sobre del resultat. La predisposició, la planificació, l'atenció, la revisió i la motivació poden ser igual d'importants que el producte final.

Ens allunyem de valoracions taxatives. Suprimir el "bo" i el "dolent" ens ajudarà a fer una avaluació àmplia de criteris.

Canviem el "ho podries fer millor", per "ho podries intentar diferent", oferint alternatives sense desmerèixer és tan complex com necessari.

Ens engresquem amb les propostes. La il·lusió de l'adult és una magnífica font de contagi.

15

AVALUACIÓ FORMATIVA I FORMADORA

"l'avaluació hauria de tenir 3 elements:detectar els problemes de l'alumne, entendre'ls i prendre decisions per ajudar-lo a millorar" (Neus Sanmartí) L’ avaluació formativa i formadora és aquella que busca recollir dades durant el procés d’ ensenyament-aprenentatge de forma contínua i significativa. La finalitat d’ aquest tipus d’ avaluació és assegurar que el procés d’ aprenentatge de l’ alumnat segueixi un ritme apropiat i es cobreixin les necessitats específiques de cadascun. Aquesta avaluació té la clara intenció d’ajudar, amb processos, instruments i activitats, a la millora de l’ aprenentatge.

L'avaluació formadora , realitzada pels propis alumnes és importantíssima per desenvolupar la capacitat d’ autoregular-se, aspecte que comporta: Identificar els objectius de l’ activitat (o conjunt d’ activitats). Si no se sap per què es fa el que es fa i el sentit de l’ activitat (per a què serveix), és impossible que es pugui reconèixer què és el que no acaba d’ estar prou ben fet.

Anticipar i planificar l’ acció per realitzar la tasca. Les persones expertes dediquen molt més temps a planificar l’ acció que no pas a fer-la, però si es tendeix a avaluar els resultats de l’ acció i no la seva planificació, no ajudem l’ alumnat a reconèixer la importància i necessitat de dedicar-hi temps.

Compartir els criteris d’ avaluació. Sovint els criteris d’ avaluació només els coneix el professorat i, per tant, quan els alumnes fan la tasca (o quan preparen un examen o activitat per comprovar què han après) no saben què és el més important a tenir en compte ni per què ho és.

A l'escola treballem per anar cap aquesta manera d'avaluar compartint eines i metodologies.

LA DOCÈNCIA COMPARTIDA: A l'escola aquesta pràctica ja l' hem iniciat, però ara cal que la millorem per tal de que sigui una de les metodologies emprades per proporcionar una millor atenció a la diversitat i una personalització més gran de l'ensenyament.

En aquestes sessions de Docència compartida: s'han d'acordar els diferents elements del procés d'ensenyament-aprenentatge (objectius, continguts i competències, activitats,avaluació...)

S'han d'afavorir parelles de docents en les quals un és més expert en un àmbit o contingut.

S'han d'organitzar els suports escollint docents que coneguin el currículum del nivell en el qual faran la docència compartida i que coneguin també els alumnes del grup perquè ja comparteixen unes altres classes amb ells (mestres del mateix cicle) Per aconseguir que aquesta docència compartida a l'escola , a l'hora de fer els horaris, serà necessari concentrar hores dels mestres de manera que es puguin anar creant parelles que puguin estar junts el màxim de temps possible amb el grup.

També serà molt important que la CAD organitzi l'atenció que donaran a dins les aules els mestres especialistes: EE, SIEI,MALL . Aquests especialistes hauran de ser punt de referència d'un únic cicle perquè així per una banda s'integrarà en la manera de treballar del cicle i per l'altra podrà fer seguiment de tots aquells alumnes amb Necessitats Educatives especials i específiques i també podrà fer algunes deteccions de problemes ...

16

MESURES I SUPORTS ADDICIONALS Sempre flexibles i revisables per donar resposta a les necessitats temporals o permanents d'alumnat amb vulnerabilitat o circumstàncies personals singulars. Aquesta revisió és assessorada per l'equip d'atenció a la diversitat. Sempre abans cal esgotar, planificar i revisar les mesures universals abans d'aplicar les addicionals o intensives.

DIVERSIFICACIÓ ACTIVITATS Per afavorir l'aprenentatge en situacions d'equitat, a vegades cal diversificar les activitats de l'aula, depenent del cas, no només en forma i/o extensió sinó a vegades en contingut per assegurar el treball dels objectius dels PI de l'aula. També es poden oferir diverses formes de representació, implicació i acció.

UTILITZACIÓ RECURSOS ESPECÍFICS D'accés al text escrit o per l'escriptura: ús d'ordinador, pautes específiques, adaptació de la fitxa de treball, ús d'una plataforma complementària....

D'accés als continguts de treball: mapes conceptuals resum, paraules clau, índex de les sessions, suport visual amb pictogrames, ús de vídeos sintètics...

Per l'autoregulació: autoinstruccions, graelles conductuals, contracte conductual...

De mobilitat: adaptació del mobiliari, adaptació d'un espai de joc personalitzat Per a la comunicació oral: Pictogrames o sistemes augmentatius i alternatius per a la comunicació, suports visuals varis, acompanyament de suport gesticular, ús sistemàtic de cançons, plafons visuals de vocabulari...

ADAPTACIÓ DE PROCESSOS Per treballar les funcions executives a l'aula: anticipar esdeveniments i rutines, estructurar espais de treball individual dins l'aula, ús de preguntes específiques, introduir activitats d'autoregulació, treball explícit de les rutines, ordenar i guiar les tasques d'aprenentatge, les transicions i els espais d'esbarjo, proporcionar una seqüència d'activitats, activitats problema...

Per desenvolupar la competència social: adaptació de grups de treball, atenció personalitzada en grups cooperatius, autoregulació emocional, gestió de conflictes, company/a padrí/ina...

Per a la lectura i escriptura: pautar el procés, flexibilitzar ritmes de treball, treball específic del traç, acordar correcció ortogràfica de paraules concretes, remarcar paraules clau, anticipar els textos, evitar lectura en veu alta, avaluació oral d'alguns aspectes...

ESTRATÈGIES GESTIÓ PATIS Per treballar objectius concrets del PI d'alumnat TEA (potenciar la sociabilitat, donar estructura i seguretat a l'espai d'esbarjo, desenvolupar estratègies de relació, potenciar l'autoregulació...).

Per promoure la inclusió d'alumnat amb vulnerabilitat social

PROCEDIMENTS ACOLLIDA I COMIAT Segons les necessitats de cada alumne/as, ja sigui per estructurar les activitats del dia, facilitar l'autoregulació, potenciar la comunicació, establir de pont entre casa i l'escola...

17

MODELATGES Oferir un model específic per adquirir nous aprenentatges, ja sigui en directe, gravant un vídeo, a partir d'un esquema d'actuació. Pot ser útil per facilitar l'autoregulació amb alumnat amb TDAH, TEA o Discapacitat intel·lectual. Pot ser una mesura que es faci extensible a la resta del grup, tot i que hagi estat dissenyada per un/a alumne/a.

LES MESTRES D’ EDUCACIÓ ESPECIAL -TREBALLS EN PETIT GRUP Per reforçar els aprenentatges instrumentals de català i matemàtiques en aquell alumnat amb NESE i/o NEE. És un espai de treball intensiu i sistemàtic on es pretén avançar en aprenentatges clau per assegurar l'equitat d'oportunitats.

EL SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP) L'ús pot ser per reforçar el procés de lectoescriptura a CI, per donar suport a alumnat que presenti algun retard en algun/s aprenentatges o per oferir suport escolar més personalitzat a l'alumnat que es cregui pertinent.

FLEXIBILITZACIÓ HORÀRIA Organitzar i flexibilitzar els temps i els espais, gaudint d'espais i moments personalitzats en algunes franges de l'horari escolar.

MESURES ACCIÓ TUTORIAL Suport tutorial intensiu per la gestió de conflictes, per proporcionar autoconeixement i autoregulació. Programa individualitzat d'educació emocional, Programa individualitzat d'habilitats socials. Coordinacions periòdiques família-escola.

AULA D'ACOLLIDA L'aula d'acollida serà un espai obert i flexible on cada alumne assisteix amb un horari i organització pensada i adaptada a les seves necessitats.

Els objectius són: aconseguir una bona competència lingüística en llengua catalana facilitar la incorporació i la integració a l'aula ordinària oferir un suport emocional per afavorir la seva integració fomentar el coneixement de l'entorn escolar, cultural i social del país d'arribada partint de la seva realitat cultural treballar valors dirigits a una convivència positiva: habilitats socials i cognitives, hàbits...

Els alumnes de l'aula d'acollida a l'hora d'adscriure'ls a un grup s'haurà de considerar la seva edat i els seus aprenentatges previs, el seu coneixement de la llengua escolar i el seu desenvolupament evolutiu. S'ha de tenir present que el grup de la mateixa edat facilita la socialització i que la relació amb els iguals facilita l'adquisició de les pautes de comportament. Ara bé, si el desfasament en els coneixements és gaire gran, s'ha de valorar la possibilitat d'adscripció a un nivell per sota de la seva edat. Caldrà analitzar i valorar la dinàmica del grup al qual s'ha d'integrar. L'adscripció al grup la decidirà l'equip directiu conjuntament amb la CAD.

18

Els alumnes nouvinguts a l'aula ordinària Els alumnes estaran a l'aula ordinària a totes les àrees a excepció de les sessions de llengua i algunes de matemàtiques Des del primer moment es farà la planificació individualitzada i progressiva de les hores que l'alumne nouvingut serà en el seu grup classe, com i que treballarà.

Pel que fa a la llengua castellana, els alumnes de procedència sudamericana restaran a l'AO des del primer moment, els altres alumnes s'incorporaran a aquesta àrea a partir del segon trimestre de la seva arribada al centre en les activitats orals, en grup i d'altres activitats senzilles proposades pels mestres Pel que fa a la llengua anglesa, si l'alumne té coneixements previs restarà a l'AO des del primer moment. Els altres alumnes s'incorporaran a aquesta àrea a partir del 2n o 3r trimestre de la seva arribada al centre en les activitats orals, en grup i d'altres activitats senzilles proposades pel mestre.

Tipus d'agrupament Els agrupamentsseran molt flexibles i es plantejaran al principi de cada curs quan tinguem el nombre d'alumnes de l'Aula i les necessitats de cadascún d'ells.

A l'hora de fer els grups tindrem en compte: l'heterogeneïtat de procedència de l'alumnat similitud de les seves edats el seu nivell de lecto escripttura Aquests agrupament poden ser més nombrosos quan s'hagi de fer llenguatge oral i en aquests grups es poden encabir alumnes de l'aula ordinària que ajudin a enriquir el vocabulari TOT EL PROFESSORAT DEL CENTRE ÉS EL RESPONSABLE DE L'ÈXIT DELS ALUMNES NOUVINGUTS EN ELS APRENENTATGE I EN LA SEVA INTEGRACIÓ A LA NOSTRA ESCOLA

CRITERIS PER A L'ADJUDICACIÓ DE LA TUTORA D'AULA D'ACOLLIDA: professional del centre, preferentment amb destinació definitiva interessat en el tema de llengua i interculturalitat amb experiència en el treball amb alumnes nouvinguts reconeixement professional per part dels companys capacitat d'empatia i treball en grup

18

Funcions de la tutora d'aula d'acollida: Elaborar avaluacions inicials i coordinar l'elaboració dels PIs Gestionar AA Aplicar metodologies i estratègies d'immersió lingüística i d'inclusió social Promoure la integració de l'alumnat nouvingut a les seves aules de referència Col·laborar en la sensibilització i introducció de l'educació intercultural en el procés educatiu Coordinació amb els tutors de l'aula ordinària Coordinació CAD Reunions famílies

18

EL PLA INDIVIDUALITZAT (PI) I ADAPTACIONS CURRICULARS Aquesta mesura ha de ser una de les últimes a les que s'ha d'arribar i és per això que caldria tenir en compte una sèrie de qüestions abans de fer la proposta: Hem de ser capaços de descriure les dificultats que té l'infant per aprendre o per participar completament en la vida escolar.

Hem d'identificar les barreres a l'aprenentatge i la participació amb que s'enfronten l'alumnat i els aspectes clau en què caldrà parar atenció perquè pugui assolir les competències bàsiques.

Hem de parlar amb l'infant i la seva família.

Hem de demanar ajut i consell als especialistes: EAP, CREDA...

Hem de plantejar-nos canvis a l'aula i a l'entorn escolar.

Hem de plantejar-nos canvis en els mètodes didàctics i organitzatius de l'aula.

Hem de decidir quines modificacions cal fer a cada matèria en relació als continguts per fer-les més apropiades a les habilitats de l'infant.

Ens hem de plantejar quins canvis poden ser necessaris en relació a la manera d'avaluar l'aprenentatge de l'alumne/a.

Hem de pensar com podem encoratjar l'infant per a participar més activament en altres activitats i recursos de l'entorn social.

Decidim fer un PI en els casos següents: Només quan s’observen unes dificultats i s’han utilitzat suports universals i addicionals però tot hi així no arriba a assolir els objectius.

Quan hi ha un informe NEE ( Quan hi ha un Dictamen).

A tots aquells alumnes nouvinguts que s’incorporen al sistema educatiu a Catalunya.

Als alumnes nouvinguts que després de dos anys encara necessiten suport lingüístic i/o social.

Als alumnes amb altes capacitats que passen de curs.

A aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques necessiten mesures intensives. ( Això vol dir que s’han d’haver utilitzat i esgotat les mesures universals i addicionals abans.)

En la mesura que és possible s’ha de fer durant el primer trimestre de curs i revisar al acabar cada trimestre per tal de marcar/substituir objectius.

Abans de realitzar el PI s'ha d'informar a la CAD (Comissió d’atenció a la diversitat) i aquesta ho ha d'aprovar.

El PI es pot elaborar en qualsevol moment de l'escolaritat d'un alumne/a i en qualsevol etapa educativa, a demanda d'un tutor-a o qualsevol altre mestre de l'equip docent si identifica que per al progrés d'un alumne-a no són suficients les mesures d'atenció a la diversitat planificades pel centre en general o pel seu grup-classe en particular. També pot ser a proposta d'un dictamen d'escolarització.

El Pla individualitzat l'elabora l'equip de mestres que participen en l'atenció educativa de l'alumne/a coordinat pel tutor/a i la mestra d'EE referent del cicle. També participarà, si es considera convenient, la persona de l'equip psicopedagògic i/o del CREDA referent de l'escola.

El Pla Individualitzat , l'aprova el director-a del centre i hi ha de constar la participació i el coneixement dels pares. La comissió d'atenció a la diversitat promou les mesures d'informació general, ajuda i assessorament al tutor-a i a la resta de l'equip docent , per la seva elaboració i aplicació.

18

DECÀLEG A TENIR EN COMPTE (PI) Respon a les necessitats educatives de l'alumne/a Detalla les mesures i els suports que s'aplicaran a l'alumne/a i que han de ser viables, pràctics i sostenibles. És el resultat de compartir acords i decisions de forma conjunta entre l'equip docent i els professionals que hi intervenen.

Respecta una avaluació continua, formativa i formadora.

Inclou els criteris d'avaluació que han de determinar el grau d'assoliment de les capacitats i de les competències bàsiques i que responen a les expectatives de millora de l'alumne/a.

Ha de garantir que l'alumne/a sigui avaluat en funció dels criteris d'avaluació establerts.

S'ha de temporalitzar de manera que faciliti revisar-lo i actualitzar-lo.

Explicita quina implicació han de tenir les famílies.

Valora la participació i la implicació dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge. ha de ser pràctic, concís i funcional.

(Veure Annex : Pla Suport Individualitzat)

FUNCIONAMENT DEL PI EN UN CURS ESCOLAR Cada tutor/a a inici de curs és el/la responsable de elaborar els PIs del seu grup.

Cal seguir els següents passos: 1. Mirar-se la informació de la carpeta de la classe.

2. La mestra d'educació especial del cicle proporcionarà el resum de les necessitats educatives dels alumnes de la seva classe. S'especifica si hi ha un PI del curs anterior o s'ha de crear un de nou. I a més, hi ha la informació sobre els suports externs, diagnòstics, acords familiars....

3. Al drive, trobaran un "PI PRIMÀRIA model" o "PI INFANTIL model" que cal copiar per poder elaborar el seu propi dins d'una carpeta compartida per tot el claustre (ESCOLA MONSENYOR GIBERT arxiu). En aquesta carpeta hi haurà els PIs organitzats per anys i cursos.

4. Al final del document del PI hi ha annexos amb graelles amb els suports i mesures universals, addicionals i intensives que l'alumne/a pot necessitar. Es poden copiar directament i enganxar al document PI per facilitar la feina.

5. Durant els primers mesos de curs cal elaborar el nou PI en funció del que s'hagi acordat. Si ha algun dubte les mestres d'educació especial del cicle poden donar suport.

6. En el cas de l'arribada d'un nou alumne/a amb necessitat de PI, o es detecti la necessitat de PI en un alumne/a a mitjans de curs, aquest document s'haurà de fer igualment en el moment de l'arribada o la detecció.

7. Cada trimestre s'haurà de revisar per tal de tenir-lo en compte, per poder fer l'avaluació.

8. El PI és un document viu, sempre que sigui necessari es poden ampliar o modificar els objectius anuals del PI.

18

PERMANÈNCIA D’UN CURS MÉS AL CICLE Es considera per a l'alumne/a que no ha assolit els aprenentatges bàsics i indispensables del curs per a seguir en el següent amb èxit i es valora que la permanència d'un curs més al cicle li serà beneficiós. Cal revisar i vetllar molt de prop múltiples factors abans de prendre la decisió (relacions socials a l'escola, vulnerabilitat emocional, punt de vista de la família...).

18

MESURES I SUPORTS INTENSIUS Aquestes mesures més singulars són dirigides a l'alumnat amb NEE amb informe de reconeixement elaborat per l'EAP. Les apliquen les mestres d'educació especial. Han de cercar sempre la màxima participació a les situacions educatives de l'escola.

EL SUPORT INTENSIU A L’ ESCOLA INCLUSIVA (SIEI) Es va iniciar el suport el curs 2019-2020 per atendre l'alumnat amb NESE i NEE derivades per una discapacitat intel·lectual o un Trastorn de l'Espectre Autista. L'alumnat que es beneficia del servei ha de presentar limitacions molt significatives en la conducta adaptativa i/o en el funcionament intel·lectual i es preveu que necessitaran mesures intensives durant tota la seva escolaritat.

L'alumne/a ha d'anar al seu grup de referència, i és aquest espai que ha d'adaptar-se a la necessitat de l'alumne/a entenent que el lloc natural d'aprenentatge dels alumnes amb suport SIEI és l'aula ordinària. En aquest context cal planificar la intensitat i el tipus de suport que necessita.

El SIEI pretén coordinar-se amb el centre en tots aquells aspectes del Projecte Educatiu referents a la diversitat, col·laborar amb l'EAP, participar amb les comissions pedagògiques (CAD), col·laborar en l'organització de les mesures i suports, donar suport i planificar amb els/les tutors/es, planificar en la planificació de les activitats que contemplin la singularitat de l'alumnat que rep el suport, donar suport individual i de reagrupament quan sigui necessari, col·laborar en l'elaboració de materials i col·laborar en el seguiment i l'avaluació dels/les alumnes.

L’ ATENCIÓ DEL PERSONAL D’ ATENCIÓ EDUCATIVA (ELS VETLLADORS) Quan els recursos i suports del centre no són suficients, l'escola fa la demanda de Vetlladors/es per donar l'atenció a alumnat que necessita d'un suport molt individualitzat.

El vetllador -a està sempre al costat d'aquest alumnat ajudant-lo, donant-li suport i guiant-lo, garantint així que pugui participar de manera activa en tote els activitats proposades i se senti part del grup.

Les funcions d'aquests vetlladors són: col·laborar en les tasques que determini el tutor/a de l'alumne/a, col·laborar en les entrades i les sortides al centre, ajudar a l'alumne/a en els seus desplaçaments quan sigui necessari, donar suport a la higiene personal si s'escau, tenir cura de les pròtesis, donar suport a l'alumne/a al pati a les hores d'esbarjo si és necessari...

ATENCIÓ PROFESSIONALS CREDA És l'atenció professional de logopedes i/o psicopedagogs especialitzats en l'audició i llenguatge. És un servei que va dirigit a aquell alumnat que presenta una necessitats especials greus de dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i famílies; centres i professorat; zona educativa.

19

COORDINACIÓ AMB SERVEIS EXTERNS Per tal de garantir la tasca educativa que realitzem amb l’ alumnat, en molts casos es fa necessari el treball coordinat amb altres serveis. Hi ha diferents serveis i recursos dirigits a tots aquests infants que de forma permanent o esporàdica, necessiten un complement o suport en la seva escolarització.

COORNACIÓ AMB L'EAP L’ EAP és l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic que en el marc de la Comissió d’Atenció a la Diversitat i en les Comissions Socials, realitza especialment les següents funcions: Identificar i fer l’avaluació psicopedagògica de les necessitats educatives especials de l’alumnat i proposta d’escolarització.

Elaborar dictàmens i informes diversos per orientar l’escolarització.

Assessorar el professorat per a la planificació de la resposta educativa (adaptacions d’aula, de materials, plans individualitzats...) que pugui necessitar l’alumnat, en col·laboració amb els mestres i professors, especialistes i serveis educatius específics.

Assessorar i orientar a les famílies que ho necessitin.

Fer el seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials al llarg de la seva escolaritat i de manera especial en els moments de transició entre etapes educatives, en col·laboració amb els altres professionals i serveis educatius implicats.

Detectar, valorar i derivar -si s’escau- alumnat als serveis educatius específics (CREDA, CREDV, SEEM, SEETDIC) de salut o de justícia (CSMIJ, CDIAP, EAIA, DGAIA...).

Coordinar-se amb altres professionals, serveis o institucions de la zona per donar una resposta coherent i adequada a les necessitats educatives de l’alumnat.

La referent de l’EAP realitza aquestes funcions al centre un matí a la setmana.

20

COORDINACIÓ AMB EL CREDA El CREDA és un servei de suport al centre educatiu en l’ adequació a les necessitats especials de l’ alumnat amb greus dificultats d’ audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular.

El/la professional del CREDA realitza les següents funcions: Valorar i fer el seguiment de les necessitats psicolinguístiques d’aquests infants.

Proporcionar atenció logopèdica específica a l’alumnat.

Orientar i assessorar a les famílies.

Proporcionar suport i assessorament al centre i al professorat.

Durant el curs escolar cal assegurar una coordinació a l’ inici de curs i almenys, una al final de cada trimestre. En aquestes coordinacions es preveu que hi assisteixi la logopeda, la MEE i el tutor/a.

COORDINACIÓ AMB SERVEIS D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA Formen part de la xarxa de serveis d’atenció a la infància i l’adolescència: Els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP), del Departament de Benestar Social i Família Els centres de salut mental infant i juvenil (CSMIJ), del Departament de Salut Els serveis socials de base de cada municipi, així com els equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) La coordinació amb els diferents referents del CDIAP generalment es porta a terme per correu electrònic, telefònicament i molt sovint, també, fent reunions al nostre centre. Cal preveure l’assistència del tutor/a de l’alumne/a, la MEE i en casos específics de la referent de l’EAP. La coordinació amb el CSMIJ sovint es porta a terme a través de l’EAP que té reunions regularment.

COORDINACIÓ AMB CENTRES PSICOPEDAGÒGICS PRIVATS Donat que molts dels alumnes assisteixen a un centre psicopedagògic es preveu fer una trobada durant el primer trimestre per acordar el treball a realitzar i fer el seguiment dels alumnes. Durant el curs es preveuen totes aquelles coordinacions de casos concrets quan en sorgeixi la necessitat.

21