TAO - HAIKUS - PROMOCIÓ EMILY DAVISON

TAO HAIKUS El bambú, el riu, la vall…Vida, Natura i Taoisme

Promoció Emily Davison- 1r ESO Escola Cooperativa El Puig. Esparreguera

El nostre projecte s’inicia amb una proposta que ens arriba des de Nova York i de la mà del grup de Filosofia IREF. El Catalan Institute of America (Casal català de Nova York) té la intenció de treballar amb els nens i nenes que visiten setmanalment el seu casal el llibre TAO. Aquests nois i noies són ciutadans americans, però d’origen català. Amb les trobades al casal, comparteixen la llengua, costums i mantenen un arrelament cultural amb Catalunya. La diada de Sant Jordi, tan important en la nostra cultura, traspassa fronteres i es vol celebrar de manera

conjunta amb els companys de Nova York. El punt d’inici és el llibre TAO i ens proposem fer-ne una lectura comprensiva a la classe, que ens portarà a valorar i a conèixer aspectes d’aquesta filosofia oriental.

Tao El nostre projecte comença, per tant, llegint les frases del llibre anomenat Tao. Aquest, conté fragments del vell camí xinès del mestre Laozi. Aquest llibre està escrit per Manel Ollé i il·lustrat per Neus Caamaño.

Són frases curtes que et fan pensar, et fan recapacitar sobre la teva vida, com la vius, i com t’agradaria viure-la; t’ensenya una manera nova de veure el món i d’entendre la vida.

Autors Manel Ollé: Manel Ollé i Rodríguez és l’autor del text del recull de frases del llibre Tao. Va néixer a Barcelona l’11 d'octubre de 1962. És un escriptor i professor universitari català. Exerceix de professor titular en història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat llibres de poesia. També ha publicat diversos assajos sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses.

Neus Caamaño: Neus Caamaño és la il·lustradora del recull de frases del llibre Tao. Va néixer l’any 1984 a Tarradelles, a prop de l’estany de Banyoles, Montgrí i les illes Medes. Des de ben petita li agradava molt dibuixar i llegir. La seva mare

va ser qui li va ensenyar tot el que sap sobre l’art. Ella pensa que la seva mare va ser la raó per la qual es va matricular a Belles Arts a Barcelona. Després d’alguns anys va descobrir que la seva passió era il·lustrar.

Taoisme El taoisme és una tradició filosòfica i espiritual d’origen xinès creada entre el 770 - 221 aC. la qual tracta sobre viure en harmonia, felicitat i fluïdesa. Va ser creada pel mestre Laozi i està dividida en dos grups: el taoisme filosòfic i el taoisme religiós. Aquesta tradició s'anomena així, ja que la paraula “Tao” vol dir camí.

Hi ha més de 170.000.000 seguidors d’aquesta tradició. El seu símbol és el Tijitu (el ying i el yang), els seus llocs sagrats són “les muntanyes sagrades del taoisme”; la seva llengua principal és el xinès, però la tradició s’ha extès per molts llocs més.

Aquesta tradició tracta sobre la vida fluent, la veritable saviesa, l’actitud humana davant la vida; creu en el curs natural de les coses, la flexibilitat, la humilitat. Ressalta sobretot la quietud com una forma de poder arribar a l’harmonia.

Llegenda Laozi Tao és un llibre per aprendre la base de la filosofia xinesa. Els antics xinesos pensaven que les persones estem dirigides per les forces de l'univers i que tots plegats som com una part d'un tot no dividit… Tao. L’autor d’aquest llibre s’anomena Laozi. Diu la llegenda que feia de bibliotecari. Vivia en l’anonimat a la Xina de fa més de

dos mil anys. Un dia va decidir marxar del país, cansat de tantes guerres i enganys. Així que va arribar a la frontera, el vigilant es va adonar que aquell vellet de barba blanca era un gran savi. Li va demanar que, si us plau, abans de marxar i desaparèixer ja per sempre, posés per escrit els seus coneixements. Laozi s’hi va resistir.

Al final, veient que si no cedia, el vigilant no el deixaria travessar la frontera, es va asseure, amb una espelma al davant, i en una nit va escriure d’una tirada el Llibre del Tao. Altres llegendes diuen que, quan ja era molt vell, es va enlairar entre els núvols i se’n va anar a viure amb els Vuit Immortals a les Illes de l’Orient.

El taoisme i la cultura xinesa popular rendeixen especial homenatge i lloança a vuit individus que per mitjà de la pietat i la virtut van aconseguir obtenir existències perennes. Més coneguts com els vuit immortals (八仙, Bāxiān), aquests personatges són un grup de deïtats de la mitologia xinesa que segons les creences, van existir terrenalment i van néixer durant les dinasties Tang o Song, temps en el qual van practicar les tècniques de l’alquímia i els mètodes de la immortalitat.

Poques vegades apareixen per separat i cadascun dels seus poders poden ser transferits a les seves respectives eines, els quals tenen la capacitat de donar vida o destruir el mal.

Els Vuit Immortals són: Lü Dongbin, Lan Caihe, Zhang Guo Lao, He Xiangu, Li Tieguai, Han Xiangzi, Zhongli Quan, i Cao Guojiu.

Sessions de Filosofia Vam fer diferents sessions de filosofia i en cada una llegíem una frase i iniciàvem un debat on parlàvem de diferents idees, com ara quin creiem que era el significat real que hi havia darrere aquelles paraules, què ens transmetia, què ens suggeria, si tenia alguna cosa a veure amb la nostra vida quotidiana, si tenia diversos significats, si compartíem aquesta idea, quins aspectes positius hi

hauria en viure seguint aquesta filosofia, si n’hi hauria de negatius?...

Ens feia pensar. Era increïble tot el que podia arribar a dir-nos una frase amb unes 20 paraules! Ens proposem resumir amb només un mot cada un dels

textos. Intentem cercar l’essència, reduint-la a la mínima expressió. I omplim la pissarra amb paraules com ara: Destí, Coincidència, Observació, Contradicció, Casualitat, Oblit, Confiança, Calma, Paciència, Recorregut, Tranquil·litat, Harmonia, Optimisme, Simplicitat, Aprendre, Fluir, Autèntic, Conformisme, Fortalesa , Adaptació, Flexibilitat, Acceptació, Vida, Aigua, Natura, Temps…

També vam debatre respecte actituds nostres que canviant-les podríem ser millors

persones. Discutíem els pros i contres i ens aconsellàvem entre nosaltres. Ens estàvem impregnant de petites essències del tao per viure una vida una mica més plena, menys material, més sàvia.

Vam arribar a diferents conclusions: -

Sempre volem més. Aquest desig, a vegades mal entès, ens porta a no deixar-nos gaudir del que ja tenim.

A vegades vols fer moltes coses i al final no pots fer res; viure intensament cada moment és més ric que no pas fer moltes coses sense assaborir-les.

Si estàs en un moment de benestar, no has de buscar errors. No forcis allò que a vegades no és possible.

Sigues tu mateix.

Les persones que es creuen les millors són el contrari, sovint hi ha buits al seu interior L’aparença ens diu poc.

La fortalesa no està renyida amb la flexibilitat. Ens fixem amb la imatge del bambú, tan flexible, però tan fort.

A vegades no cal donar tantes voltes a una qüestió. És de savis aturar-se a temps.

Cada repte demana un inici, una passa darrere d’una altra.

-El poc pot ser molt -Hi ha saviesa que es pot trobar en els llibres, però també hi ha una saviesa que es pot trobar en les persones

Haikus Tot això ens va portar al món poètic dels Haikus, la poesia d’origen oriental que en tres versos expressa intensament una idea.

Com són? Què són? De què ens parlen? Tots són iguals de curts?... són algunes de les preguntes que se’ns generen.

Descobrim que darrere aquests tres versos, a part del seu contingut, hi ha un formalisme, una mètrica, i aprenem a comptar síl.labes poètiques en la nostra llengua.

Veiem que els haikus són composicions anisosil·làbiques breus d’origen japonès. Limitat a tres versos curts conformats per 5-7-5 síl·labes, en un total de 17 síl·labes. La versió més habitual en la nostra poètica és: 4(+1) / 6(+1) / 4 (+1).

Nosaltres hem seguit la mateixa mètrica, però sense l’obligació d’acabar cada vers en una paraula

plana. Quedant-nos així amb versos de 4-6-4 comptant fins l’última síl·laba tònica.

Els haikus els van acompanyar d'unes il·lustracions simples, buscant la subtilesa, elaborades amb la tècnica del tòrcol.

ELS nostres haikUs 1. Quan no ho busques ho trobes.

La sort és màgica s’imposa perquè sí ningú la busca

2. L’aigua és sàvia. No es vol imposar: s’adapta a la forma del got i

no li fa res anar pel terra.

Llum invisible que ocupes la vida.

El buit és ple

3. La part important del got és l’espai que l’hi deixa l’aigua. La part important de la porta és l’espai que et deixa perquè hi passis.

El temps no passa és ple com un déu savi.

Tu, el desallotges

4. Massa colors alhora et ceguen. Massa sons alhora t’ensordeixen. Massa gustos alhora t’embafen.

Curses i concursos i premis al final et fan parar boig.

La brisa de l’aire, el cant dels ocells.

Volen pensaments

5. Quan tot va sol i llisca de manera espontània i harmònica,

6- Qui s’exhibeix, no brilla.

no cal cap elogi ni cap súplica.

Qui presumeix, no val res.

Qui es posa de puntetes

El món va sol

per semblar més alt

totes paraules mudes

ja és a punt de caure.

ja han parlat Raig de llum falsa fas que tothom et miri.

Però ja és de nit

7. La persona sàvia avança sense seguir camins ni petjades, però no es perd mai.

Tanca sense clau i lliga sense corda, però no se li escapa res.

Ensenya i ajuda sense voler, i fins i tot sap què pot aprendre de la mala gent.

Coneixement és poder entendre el món de mil maneres

8-Quan guanyes als altres, vol dir que ets fort;

9. Hi ha un riu sense nom

però quan et guanyes a tu mateix,

que quan avança sembla que es faci enrere;

vol dir que ets del tot poderós.

alhora clar i fangós,

no se’l sent ni té forma.

El bell camí

Sense fer res, ho fa tot i ajuda a tothom.

és aquell que et fa aprendre

La gent sàvia el segueix,

dels teus errors

però hi ha qui no el veu o bé se’n riu.

Estàs oculta inapreciable flor.

Ofegues tot

10- Pots viatjar sense sortir de casa.

Pots intuir-ho tot sense veure-ho.

Pots aconseguir el que vulguis sense fer gairebé res.

11- El nus es desfà sol Privar l’engany

quan no busques cap premi

de tota aparença.

ni t’omples el cap de plans

El teu viatge

idees o sorolls.

La gran saviesa sap trobar en tots nosaltres l’ocult profund

12- Si remenes massa el llucet dins la paella, es trenca i es desfà.

13- Amb una passa

I això passa amb tot.

ja has començat el llarg viatge.

Amb un gest fàcil

La vida gira

ja has començat el que és difícil.

plena, fràgil, fugaç

El savi diu que tot és tan complicat

i esmicolada

que justament per això no costa gens fer-ho.

El temps que hi ha entre vida i mort, vida viscuda

14- L’arbre més gran ve d’un brot tendre.

Quan es mor, s’asseca i queda rígid.

El que és tou i feble va camí de la vida i sempre venç en el combat.

Un brillar fals,

15- No hi ha res més tou que l’aigua.

un dolç bosc t’acarona

Però l’aigua suavitza el que és aspre

sense presència

i desfà el que és dur.

La nit em sega llum-far de la foscor.

Guia’m claror