Curs 2022-2023
Classe de la Serra de Rubió
9 anys
El fet de regar el mar amb aspersors presenta una paradoxa doble perquè, tant s’hi endevina un sobreesforç gratuït (fins i tot una dilapidació d’energia), com una exigència a conrear arreu (fins i tot a l’aigua salada) i, sobretot, una voluntat de donar més i no d’extreure tant.
Perejaume
Visualitzar l'obra Regant el mar de Perejaume ens fa pensar en l'absurd d'una situació que de segur que ens vol dir alguna cosa. Connectem amb l'actual sequera que pateix casa nostra i la trobada que han fet països de tot el món a la COP27. Durant aquesta reunió creiem que trobar una solució és possible, només cal que un grup de persones inicien un diàleg pel bé comú. Descobrim la carta del primer ministre de Tuvalu, una petita illa que està a punt de desaparèixer. On és Tuvalu? Com és possible que el mar s’empassi una illa?
-
Descobrim Perejaume
Ens traslladem a l’auditori per visualitzar l’obra d’un artista que encara és desconegut, sabem que fa obres audiovisuals i ens proposem descobrir-lo. No coneixem el nom de l’artista, ni el títol de l’obra.
Una màquina d’escriure antiga.
- Alguna cosa elèctrica.
- Un picot.
- Sí, és una màquina d’escriure.
- Em recorda quan fan obres.
-
Quan talen els arbres, amb una motoserra.
- Entre un picot i una serp de cascavell.
-
Un motocultor remenant la terra.
Pantalla fosca, primer escoltem l’àudio de l’obra i ens deixem emportar pel sentit de l’oïda.
-
Quan engegues un cotxe o un tractor.
-
Quan bats l’ou per fer una truita.
-
Una moto engegant-se.
-
Un martell pneumàtic.
-
Una màquina de cosir.
-
Un tornavís elèctric.
-
Ara sento un so nou! Les onades del mar.
-
Plou i passa un cotxe per sobre el bassal.
Ara, escoltem i mirem la projecció de la instal·lació.
Què hi veiem?
-
És un aparell elèctric que em sembla que es diu extintor.
Imatges,
el mar
- Crec que és per regar les plantes automàticament, però algú ho ha deixat al mig del mar.
- Són aspersors, no sé per què els han deixat al mar.
- El meu germà un dia em va dir que l'aigua que podem beure i la del mar s'estan ajuntant i tenim cada vegada menys aigua. Potser ho fan per guardar més l'aigua de beure…
-
Això és un aspersor, però li hauran fet alguns canvis, com per exemple, uns tubs que arriben a tots aquests i llavors tiren aigua. En un altre lloc hi hauria un foradet que portés l'altra aigua a un altre lloc.
- Potser hi ha un tub que connecta a un riu o un canal on hi hagi massa aigua, com a Venècia, i això trauria l'aigua i la portaria al mar.
Parlem de l’objecte i la intencionalitat de l’artista. Ens inquieta el sentit de l’obra, el perquè.
Connectem amb la idea de necessitat, el fet de transportat aigua, les sequeres i les inundacions.
Regar
1, 2, 3 i 4. Arxiu Perejaume
Descobrim a l’artista Perejaume al making-of de la projecció de la instal·lació.
- No hi ha aigua als pantans per culpa de les sequeres, perquè no plou tant. A les notícies vaig veure la foto d’un pantà sec i es veia una església. Quan està ple, l’església no es pot veure.
- Les pluges són gràcies al mar, perquè s’evapora l’aigua i es creen els núvols.
- L’aigua sempre se’n va a algun lloc.
- A Venècia hi ha molta aigua.
- No crec que passi això a l’Àfrica. A les notícies deien que no hi ha gens d’aigua. A causa del canvi climàtic, hi fa molta calor i no hi plou tant com a altres llocs… Al Sense ficció d’ahir vaig veure com a Nigèria, van haver d’excavar un forat molt fons per trobar aigua. El mesuraven amb peus.
- Em sembla que eren 27 peus. Ho van mesurar amb una corda.
Què és el canvi climàtic?
Recordem que a la classe del Petracó hi havia un llibre que parlava sobre el Canvi climàtic.
Parlem d’inundacions i sequeres.
- On posa migracions, ens parla d'una illa que es diu Tuvalu.
- El lloc més alt d'aquesta illa són 5 metres.
- Com l'escola?
- Com la classe, per exemple.
- Això és molt poc.
- No podrà tenir una gran muntanya.
- El seu màxim és 5 metres.
- Nosaltres estem a 187 m
- sobre el nivell del mar.
- Aquesta illa es diu Tuvalu.
- El nivell del mar està pujant i fa que desaparegui l'illa. I els habitants de Tuvalu haurien de marxar d'alguna
manera perquè està desapareixent l'illa.
Ens posem a la pell dels tuvalians/es
Mirem per la finestra i creiem que si el pati fos el mar nosaltres des del segon pis estaríem al punt més alt de l’illa, a 5 metres sobre el nivell del mar.
- Jo crec que no, que el balcó de les Ginesteres fan 5 metres.
- Podem mesurar-lo.
- Quan anàvem a la classe del Pit-roig vam mesurar l’edifici de l’escola llençant un fil des de la finestra. No recordo quant mesurava?
- 13 metres crec.
Busquem un fil i decidim llençar-lo des del balcó de les Ginesteres per saber quan mesura i si ens acostem als 5 m.
Mesurem i prenem notes
Estirem el fil a la classe i el mesurem amb una cinta mètrica d’1 m.
Escrivim al costat els metres que tenim de fil. Descobrim que l’alçada del vestíbul fa 3 m. i 24 cm.
Decidim llençar un fil des de la nostra finestra. Hi ha qui creu que ens passarem una mica.
Aquest fil és més llarg i decidim pujar al gimnàs per
mesurar-lo amb una cinta mètrica d’1 m i una altre de 5 m.
El cordill mesura 8 metres, ens hem passat. Pensem on se situarien els 5 metres a la façana de l'edifici.
- Jo crec que està entre la nostra planta i la primera.
- Potser si tallem la corda dels 8 metres als 5 metres i pengem la corda de la finestra de la classe ho podem saber.
- Unes persones podem anar al pati i les altres a la classe llencem la corda.
- Llavors no ho veurem els altres.
Demanem ajuda a la Lídia perquè llenci el fil i els altres baixem al pati.
Trobem la resposta i ens acostem a l’idea de diferència.
aquests càlculs que hem fet sobre l’altitud del nivell del mar.
- A la classe del Pit-roig volíem saber quan mesurava una sequoia i vam mesurar l’escola. No ho vam aconseguir perquè feia 13 metres.
- Llavors vam anar al campanar. Quant mesurava?
- Sí, 60 metres! Necessitàvem dos campanars per fer una sequoia. També moltes “escoles”.
- A la classe del Blauet també vam mesurar la classe.
- La Palanca feia més que una classe d’alt.
- Jo crec que necessitem el regle per ser exactes.
- A la classe del Petracó vam utilitzar el full de quadres per mesurar la gatera.
- 1 quadrat potser era 1 metre.
- Jo estic mesurant els quadrats i no és així.
- 2 quadrats són un centímetre.
- 1 centímetre podria ser un metre.
- Això és fer l’escala.
- L’escala?
- És com als mapes, és convertir un dibuix.
Ens acostem a la idea de 5 m d’altitud
Ens preguntem com podem representar tots
Representem la idea d’altitud
Representem l’altitud sobre el nivell de mar de Tuvalu
Paral·lelament, descobrim
- COP27: La C de Conferència, la P de països o parts. El 27, que s'ha fet 27 vegades.
- Aquest any es fa a Egipte.
- La COP27 és una organització que busca solucions per lluitar el canvi climàtic, però, en canvi, té un patrocinador que és Coca-Cola.
-
Un patrocinador vol dir que donen diners. En el vídeo, es pregunten per què Coca-Cola és patrocinador de la COP27 si és una de les empreses que més contamina.
- Nosaltres hi participem?
-
Sí. Ells (polítics) hi participen, nosaltres no.
- Més o menys.
-
Ens pensem que estem allà, però en realitat no.
- Van allà a solucionar el canvi climàtic, però hi van amb un avió privat.
- Si sabem que estem contaminant, per què agafen tants avions privats?
- La cimera va començar el dia 6 de novembre i dura fins al dia 18.
que just aquesta setmana fan la Cop27 i que a l’InfoK en parlen.
el
escrit una carta als membres de la COP27.
Estimats líders mundials que esteu a la COP,
El canvi climàtic està ofegant les illes de l’oceà Pacífic.
L’addició del món al petroli, el gas i el carbó amenaça empassar-se les nostres terres a sota dels mars calents - a poc a poc.
Traduim la carta a Anglès.
Però no ens quedarem parats mentre la nostra casa s’esborra del mapa.
Així, ens estem unint amb un centenar de guanyadors Nobel i milers de científics internacionals per accelerar que els líders mundials s’uneixin en el Tractat de no proliferació dels combustibles fòssils per gestionar una transició justa cap a un món que no utilitza els combustibles fòssils.
Ha arribat el moment de fer les paus amb el planeta. Oferir a les nacions
vulnerables el finançament tan esperat necessari per fer front a les pèrdues i els danys ocasionats pels desastres climàtics i fer que els contaminadors paguin.
Ells diuen que un dia, els oceans s'empassaran el lloc que anomenem llar.
Però us prometo això: fins que arribi aquell dia, seguirem lluitant.
Perquè si podem salvar les nostres illes, nosaltres podem salvar el món.
Tuvalu mo te Atua
Kausea Natano
Primer Ministre deTuvalu
Descobrim que
Primer ministre de Tuvalu ha
-
Crec que l’aigua està calenta perquè a fora estan pujant les temperatures pel canvi climàtic.
- No sé si us ha passat alguna vegada que quan poseu el peu a l’aigua a la platja, l’aigua de sobre està més calenta que la de sota.
-
Perquè la que està a dalt de tot hi toca més el sol i la pot escalfar.
-
Podríem posar un got amb aigua calenta, un amb aigua natural i un sense aigua i glaçons. A veure què passa, quan triguen a desfer-se.
- Posem un cronòmetre a cada got.
-
Ho podem anar mirant i apuntant el que passa.
- La quantitat de sal que té l'aigua del mar potser també la trobem en algun lloc d'informació.
-
D’aquesta manera potser podrem entendre què passa al món.
El nivell del mar puja i Tuvalu desapareixerà
Preparem l’experiment, què necessitem?
Pensem quines “coses” hauríem de controlar: la temperatura, el tipus d’aigua i el temps.
Descobrim que d’això se’n diu variables.
Fem una llista dels materials i creiem que els podríem trobar als laboratoris de Tast i Matèria.
Omplim les glaçoneres i busquem una fórmula per aconseguir aigua salada com la del mar.
Després d'unes hores traiem els gots de la nevera i ens adonem que la part superior de l'aigua que hi ha al got està congelada, ens
preguntem: Deu passar el mateix amb els icebergs?
Pensem com podem prendre la temperatura a l’aigua i creiem que potser a Secundària tindran uns termòmetres especials per fer experiments.
Quedem bocabadats amb el laboratori de l’edifici de secundària! -
Aquest sí que és un autèntic laboratori!
Ens organitzem per grups, mentre un grup de persones pren la temperatura de les diferents aigües, els altres les apunten a la pissarra.
Documentem el procés
-
Podríem provar en una peixera gran posar-hi sorra, aigua i glaçons i veure com puja el nivell. Potser la sorra calenta de la platja també fa que es desfaci...
-
Jo posaria un recipient i una roca gran que pesi i que sobresurti sobre l'aigua. Tirem aigua i mesurem a quin nivell està. Li posem un glaçó pel voltant i mirem si es desfà i puja el nivell de l'aigua.
- Jo ficaria l'aigua i la pedra i amb un retolador permanent marcaria fins on arriba.
-
Hem de saber quina temperatura ha de tenir l'aigua, com la que té al mar.
-
Seria una maqueta de l'illa de Tuvalu.
- Hem de buscar a quina temperatura està l'aigua del mar a la costa.
-
-
Hauríem de posar sal a l'aigua perquè la del mar és salada.
La sal de l'aigua del mar està molt dissolta. Si posem sal a l'aigua, al cap d'una estona quedarà al fons, perquè li costa més dissoldre's.
El desglaç del gel, fa pujar el nivell del mar?
Ara, ens preguntem…
Documentem el procés
Per què puja el nivell del mar?
-
Totes les aigües dels mars estan connectades.
Quan es desfà el pol nord, el nivell de tots els mars puja, no només el del mar del costat.
- Tot és un mar.
-
Jo crec que el nivell no és tot igual, perquè l'illa de Tuvalu està desapareixent i, en canvi, nosaltres no.
-
Jo entenc que com que l'illa de Tuvalu està a 5 metres sobre el nivell del mar, i nosaltres estem més amunt, per això no ens passa.
- En algunes zones puja més el nivell del mar que en altres.
-
Per què? …
Construïm un mapa conceptual que explica el procés sobre què hem descobert i quins aprenentatges hem fet. Pensem com posarhi paraules, imatges, esquemes i dibuixos…
un sobreesforç gratuït (fins i tot una dilapidació d’energia), com una exigència a conrear arreu (fins i tot a l’aigua salada) i, sobretot, una voluntat de donar més i no d’extreure tant.”
Perejaume, entrevista Diari d’Alella. Llegim un fragment de l’entrevista que va fer l’Ajuntament d’Alella a Perejuame amb motiu de l’exposició Guardar a fora al Maresme. Ens fa pensar com podem explicar el nostre projecte.
- Jo no sé quin valor té un tros de paper o un tros de metall. El metall també el trobem en una barana i no té el mateix valor.
- Si tot fossin intercanvis com abans, com que intercanviaven coses diferents no totes valien el mateix. Per això van pensar en els diners. Però clar, després això que hi hagi gent que tingui tants diners... Si tothom ho tingués, repartir seria bo, però arribaria un moment en què algú voldria tenir-ne més.
- Si no hi hagués diners, no podríem anar a l'escola.
- Hi ha coses que en comptes de fer-les per diners, les podríem fer perquè ens agraden.
- Moltes d'aquestes coses de l'emergència climàtica tenen a veure amb diners.
- Segur que tenen una mica a veure. Les persones que tenen molts diners són una mica egoistes i no pensen en el món.
- Un acord de la COP27 era pagar als països vulnerables els danys que fem els altres.
- Però vam dir que de què els hi serveix els diners, poden sortir de la seva illa, però després nosaltres no els acollim.
“El fet de regar el mar amb aspersors presenta una paradoxa doble perquè, tant s’hi endevina
-
Jo m'imagino una illa que li van donant diners. M'imagino una illa on cauen bitllets.
-
Fer una illa feta de diners que segueix enfonsant-se.
-
Les illes no floten, estan enganxades a terra.
-
Jo m'imagino com els diners en forma d'onada ofeguen una illa.
-
Una onada de diners podria explicar-ho bé.
-
Les marees afecten la pujada del nivell del mar.
Pensem que els símbols són com un abecedari que ens dona molta informació; si juguem amb les imatges podem interpel·lar al públic d'una altra manera. El Perejaume amb imatges i so ens ha fet pensar en diferents idees.
-
Jo m'imagino una pluja de diners.
-
Els diners no fan créixer les plantes.
-
Un planeta sec on cauen diners i no creixen plantes.
-
Jo m'imagino un terra ple d'esquerdes i dels colors del desert.
Construïm al taller les nostres idees
Ens preguntem per què puja el nivell del mar i ens endinsem en processos científics i experimentem amb la temperatura de l'aigua i el desglaç. Llençar un fil per la finestra i mesurar-lo ens acosta a la idea d'alçada, "Si el pati fos el mar, nosaltres estaríem molt més baixos, a 5 metres".
Els tuvalians i tuvalianes ja no es troben en una situació d'emergència climàtica, va més enllà, la supervivència i la perpetuació de l'existència d'una manera de viure. Els habitants de Tuvalu s'enfronten a una amnèsia cultural, un sentiment de connexió perduda amb el passat, on els records, la memòria, els costums i la llengua perillen.
- No crec que el Perejaume ens fes anar cap a Tuvalu i prou. Doncs no només ens fa pensar en una cosa, sinó en el que està passant a tot el món.
La COP27 només ha trobat una solució donar diners als països vulnerables. Nosaltres ens preguntem: Què poden fer els diners? Malauradament, els diners s'ho emporten tot, com una onada al mar. Regar amb diners no farà créixer les plantes tampoc.
El nostre país s’està enfonsant. L’addicció del món al petroli, el gas i el carbó amenaça d’empassar-se les nostres terres a sota dels mars calents, a poc a poc.
Però no ens quedarem parats mentre casa nostra s’esborra del mapa!
Kausea Natano, Primer Ministre de Tuvalu.
I tu, com et sentiries si et passés això?
Sota l’aigua hi aniria a parar la casa on t’has criat, els llocs on has posat esforços per millorar, els records familiars dels avantpassats que ens donen força, el paisatge de la teva vida, la primera vegada que vas anar en bicicleta per aquell camí que ja no hi és, l’arbre amb qui vas aprendre a enfilar-te…
S’ofegarien les tradicions populars, la llengua, la cultura.
Perdries l’orientació; deixaries la teva vida i tornaries a començar.
La cimera de la COP27 no ha sigut capaç de trobar una manera d’aturar l’emergència climàtica. Només se’ls ha acudit donar diners als països vulnerables.
Però per molts diners i diners que donin, no s’aconseguirà baixar el nivell del mar, ni que plogui on hi ha sequera. Casa nostra serà un desert o desapareixerà sota el mar.
Els diners no valen per tot!
Un dia els oceans s’empassaran el lloc que anomenem llar. Però us prometo això: fins que arribi aquell dia, seguirem lluitant.
Perquè si podem salvar les nostres illes, podem salvar el món.
Tuvalu mo te Atua!
Text col·lectiu
Classe La Serra de Rubió - 9 anys
