Som el planeta sol, 7 anys

En la medida en que seamos capaces de ver lo invisible, seremos capaces de hacer lo imposible.

Federico Mayor-Zaragoza

Classe El Sol-7 anys

Les instal.lacions i mirades del planeta al 2017 que ens presenta l’exposició Després de la fi del món al CCCB, i les seva projeccions al futur, ideades per artistes, novel.listes, científics, arquitectes…Ens proposa endinsarnos en el fer dels humans a l’actualitat i en la possibilitat d’experimentar i fer visible un nou món, ben diferent del que coneixem.

Impregnats de dades, imatges, objectes i veus, connectem amb el qui som i amb la possibilitat de transformació a partir de la reflexió i l’actuació. Repte i compromís aniran agafats de la mà.

- Nosaltres no som simples com les meduses, som el punt més alt de la cadena alimentària, que vol dir que ningú ens menja - Però morim per malalties...

-Si és que la raça humana s’extingeix, les meduses sobreviurien, per això ens ho expliquen a l’exposició - Ningú al món ha arribat a 260 anys, una medusa potser si - Si seguim contaminant el planeta, cada vegada s’anirà fent més càlid i necessitem aigua i no n’hi hauria perquè plou menys, cada vegada la terra està més seca i no es poden plantar verdures ni plantes.

-Podríem investigar com és que el planeta Terra s’està escalfant i hi ha aquest canvi climàtic - I el què descobrim ho hauríem de comunicar a tot el planeta - Ara ja no plou gaire, hi ha terra seca - El gel s’està desfent - Potser als núvols ja no els arriba aigua per fer ploure - Jo he sentit alguna vegada que hi ha una capa que ens protegeix del sol i hi ha un forat, potser és per això que s’està escalfant.

- Podríem estar molt al cas de les notícies, com a l’InfoK i el què expliquen els científic de l’escalfament.

- Si ara s’acaba la Terra s’acaba el futur. I adéu futur!

- “Pensa’t com a planeta” diu a l’exposició...

Vol dir que no pensis només en tu.

Davant dels nostres ulls se’ns presenta el possible planeta al 2100.

Es mouen consciències i les fractures per on s’escapen mil preguntes i mil perquès seran el motor que generi el desig col·lectiu de compartir allò que s’ha presentat davant nostre. No ens podem guardar el missatge , «No Gaia: tu.»

Per compartir hem de saber. Estant alerta a l’actualitat arriben a l’aula informacions per analitzar que ens parlen del canvi climàtic. Per saber hem de comprendre.

El llenguatge matemàtic com a eina per a la interpretació del món.

La República de Kiribati està a 2 metres sobre el nivell del mar.

- Hem calculat que amb 24 anys ha pujat 8 centímetres el nivell del mar.

- És una informació que hem trobat en un llibre.

- Aquests 8 centímetres tenen a dins 80 mil·límetres.

- Vam calcular que cada any seria una mica més de 3 mil·límetres - Amb la nostra vida de 8 anys, quants mil·límetres ha pujat?

- Has de comptar de 3 en 3 8 vegades.

- 24 mm - És 2 cm i 4 mm

Hi ha una informació que ens explica que l’ONU va parlar del canvi climàtic el 1989 i ja va avisar de la pujada del nivell del mar si la situació no canviava. Si ara sabem que cada any el nivell del mar puja uns 3mm, quants ha pujat des de llavors?

Representar el nivell del mar i l’alçada de Kiribati amb els materials ajuda a visualitzar i a comprendre les dades. Construir l’alçada de l’illa del pacífic situa a l’espectador i convida a la reflexió.

- Fins i tot la nostra classe és més alta que Kiribati

- La veritat és que és bastant baixet per ser una illa - Si visquéssim a Kiribati estaríem preocupats - Estaríem pensant tota l’estona en el nivell del mar - Hem trobat a internet una notícia que diu: “La tarea más urgente del jefe del Estado es luchar contra la crecida de las aguas marinas provocada por el calentamiento global.”

- Una manera de lluitar és deixant de contaminar tant el planeta - Fer servir cotxes elèctrics que no facin CO2 - Deixar de fer servir aquelles coses que contaminen

La premsa actual ens apropa dades reals sobre els efectes del canvi climàtic. “ Cada segon una persona ha de deixar el seu país per causes ambientals”. I en aquesta estona que hem estat treballant?

Sense prendre de vista l’objectiu principal de compartir el què està passant, es comencen a perfilar, a través de les dades i dels coneixements de la investigació, els aspectes principals que es volen transmetre en el missatge. Fer-los visibles permetran entrar en la reflexió i serà el primer pas cap al canvi.

Arriba a les nostres mans una noticia que ens explica que la Unió Europea va acordar que pel 2020 el 20% de les energies hauran de ser renovables. Ens informem sobre el què entenem com a energies renovables i representem la quantitat que significaria del total d’energies utilitzades actualment.

Quines són les conseqüències que hem anat coneixent sobre el canvi climàtic?

Fosa de les zones més fredes del planeta Inundacions i tempestes Trencar la capa d’ozó Sequeres Contaminació Extinció d’espècies Malalties Països que desapareixeran i persones que hauran de buscar un altre lloc on viure Refugiats climàtics

“Parcours de jeu” és un col·lectiu artístic amb un projecte d’activació urbana, que pensen i duen a terme intervencions a l’espai públic.

Motivats pel desig de comunicar el nostre missatge i inspirats amb les accions públiques dels artistes francesos, s’idea i es construeix una enquesta, respecte les maneres de desplaçament, per als conductors que s’aturin en el semàfor en vermell, elaborada a partir de grans cartells i articulada per preguntes que promouen la reflexió i el canvi de qui les rep.

1.BON DIA 2. VOL FER UNA ENQUESTA? 3. 1 CLÀXON SÍ 2 CLÀXON NO 4. VA SOL AL COTXE? 5. ÉS ELÈCTRIC? 6. COMPRARIA UN COTXE ELÈCTRIC? 7. VA SOVINT A PEU? 8. I EN BICICLETA? 9. UTILITZA EL TRANSPORT PÚBLIC? 10. PENSA EN EL CANVI CLIMÀTIC? 11. GRÀCIES PER COL.LABORAR 12. QUE PASSI UN BON DIA

DESPRÉS DE L’ENQUESTA...

COM FEM EL RECOMPTE DE LES RESPOSTES I EN QUÈ ENS FA PENSAR? Van fer l’enquesta sencera a 32 cotxes, però vam apuntar de manera incorrecta les respostes en 14 cotxes, comptem els resultats sobre 18 cotxes: Sí 18 NO 0 Sí 3 NO 15 SÍ 13 NO 5 SÍ 12 NO 6 SÍ 11 NO 7 SÍ 18 NO 0 La majoria de persones van sols o poques persones al cotxe, no acostumen a utilitzar el transport públic ni la bicicleta i a la majoria de les persones els preocupa el canvi climàtic i hi pensen.

Realment si els preocupa el canvi climàtic haurien de canviar la manera en la que es desplacen.

L’experiència ha tingut sentit. El valor de l’actuació urbana va en ambdues direccions, les reflexions ho il·lustren: - Moltes persones pensen en el canvi climàtic, ens ha sorprès i hem estat contents - Les persones que han contestat que no a aquesta pregunta creiem que hi hauran pensat després, segur que s’hauran interessat - És una nova manera de comunicar les nostres idees, el què creiem que cal que sàpiga tothom - Molta gent ha col·laborat, els que no han sigut sincers o tenien algun motiu - Hem vist que ens havíem preparat i organitzat molt bé, ens ha donat temps suficient per fer l’enquesta, ho teníem ben assajat i calculat - També ens ha servit per veure que quan descobrim coses importants i creus que ho ha de ser per tothom, has de trobar la manera d’explicar-ho i compartir-ho - Hem après a respectar que no ens volguessin contestar, al principi ens desepcionava , però després hem pensat que com que era la seva opinió l’havíem de respectar i tenia tot el dret de decidir-ho.

- Estàvem molt emocionats i nerviosos per saber com aniria, després hem estat orgullosos i satisfets de la feina que hem fet.

- També ha sigut divertit, hem participat tots fent una cosa o l’altre, aguantant els cartells, mirant el semàfor, apuntant les respostes... Ha sigut de molta col·laboració.

BUENOS DÍAS Os mando las fotos de la serie "Ecocidios" que sirvieron de ilustración para aquel número de la revista Methode dedicada al cambio climático.

Son círculos de madera pintados al óleo donde se representa la tierra amenazada que se expresa en nombre propio: "tengo frío, tengo sed, me ahogo, sufro, muerdo, muero" simultáneamente aparecen seres vulnerables y en peligro de muerte a causa de distintas formas de salvajes catástrofes climáticas como sequías extremas, contaminaciones virulentas o brutales tormentas causadas por la forma de vida del ser humano civilizado.

Ecocidio significa el suicidio de la propia humanidad, cuando de forma irresponsable agrede al planeta con su forma de vida, siendo este su propio hábitat.

Gracias de nuevo por el interés.

Seguimos en contacto, un saludo, Mery

Mery Sales és una artista valenciana que a través de la seva pintura mostra la seva mirada vers les relacions que estableixen els humans amb el seu entorn.

Ens vinculem fermament amb les seves idees, reconeixent-hi similituds amb les nostres.

Contactem amb ella via e-mail per tal d’aprofundir en el seu treball.

Després de l’exposició “Després de la fi del món” del CCCB ens vam interessar per l’escalfament global. Vam començar a investigar què volia dir per entendre-ho i vam descobrir què el produeix, com l’efecte hivernacle i la contaminació i tot el què va afectant, com que el gel dels pols es va desfent, puja el nivell del mar i algunes illes estan en perill de desaparèixer i com les persones que viuen en zones de sequera i inundacions i huracans hauran de marxar, són els refugiats climàtics. La Mery Sales va pintar aquesta sèrie de quadres per parlar també d’aquesta idea, l’”Ecocidio”. Com nosaltres ella també fa parlar la Terra i en tots els quadres hi surten persones, perquè som nosaltres mateixos que fem mal al lloc on vivim i per tant a nosaltres.

En la medida en que seamos capaces de ver lo invisible, seremos capaces de hacer lo imposible.

Federico Mayor-Zaragoza

“Este pensamiento encuentra la oportunidad de manifestarse mediante la pintura y de propiciar una respuesta concreta pero abierta en el espectador: el deseo de mirar más allá de los límites del cuadro y, al mismo tiempo, de uno mismo. “

“Su obra se plantea como un despliegue de visiones sobre las relaciones entre las personas y su entorno, sobre el proceso de transformación de los seres sociales.”

La sèrie Ecocidios de Mery Sales ens inspira. Les connexions entra la seva obra i el nostre desig de comunicar, fent protagonista a la Terra, donant-li veu i cor, ens aproxima a l’artista.

Què volem transmetre de la nostra investigació?

PUJA EL NIVELL DEL MAR CONTAMINACIÓ ATMOSFERA/MAR SEQUERA/DESERTITZACIÓ HURACANS/TEMPESTES/INNUNDACIONS REFUGIATS-MIGRANTS CLIMÀTICS DESGLAÇ DELS POLS PUJA DE TEMPERATURES CADENA DE LA VIDA-ESPÈCIES

Què ens diria la Terra si li donéssim veu?

EM COSTA RESPIRAR EM FA MAL EM SENTO SOLA ESTIC DESCONSOLADA ÉS INJUST EM FA RÀBIA ESTIC FERIDA

ESTIC SECA M’ESTIC MORINT PAREU M’OFEGO M’ESCALFO SOLA NO PUC PER QUÈ HO FEU?

M’ESTIC MORINT

ÉS INJUST EM COSTA RESPIRAR El canvi climàtic és l’extinció massiva.

L’extinció massiva causada pels humans, tot i que no cal ni que ens preocupem per demostrar-ho: si una persona és capaç de comprendre alguna cosa, n’és també responsable.

Timothy Morton

- El planeta és la vida, és de tothom

- És com si poséssim un mirall a les persones i així veiem què estem fent - La protagonista de la nostra història hauria de ser la Terra - Podríem fer com si la Terra ens expliqués el seu mal i que estem destruint el lloc on vivim...

- Primer hauríem d’explicar les coses bàsiques que hem anat investigant i fer el guió de la història - Què està fent la contaminació: crea el canvi climàtic, el forat de la capa d’ozó, l’escalfament desfà els pols, la pujada del nivell del mar, plàstics...

- El nostre missatge important és que el problema és de veritat i és de tots nosaltres

Construir per difondre. Pensem com donar forma als nostres missatges i reflexions a través d’un video, per tal que s'estengui al màxim de persones. Donar veu a la Terra, parlant a través d’imatges i paraules, sentint-nos ella.

Ens hem proposat fer un vídeo on es veuran les persones caminant per diferents tipus de terra per explicar què està passant a la Terra. Tot el què afecta a la Terra ens afecta a nosaltres i a la resta dels éssers vius. Estem fent mal al lloc on vivim i on després viuran els nostres fills, i els fills dels nostres fills...Esperem que el futur sigui una mica millor, respectant a la Terra ens cuidem a nosaltres mateixos.

Volíem fer un món molt nou i molt perfecte, però el més perfecte és estimar-nos el planeta.

Era feliç fins que els humans van començar a fer-me mal.

Ara voleu que continuem vivint vosaltres i jo? Sóc important per vosaltres?

Sóc la casa de tots els éssers vius No em sento estimada, em sento com una joguina trencada Jo us dono molt, però sembla que mai en teniu prou Si fóssim amics ens cuidaríem, no sentiria tan dolor, ens preocuparíem els uns dels altres, em respectaríeu tal i com sóc.

Els meus mars i oceans eren de tots els blaus i ara són negres. Els habitants submarins estan espantats, es troben ampolles, bosses i llaunes que són com trampes.

Em costa respirar, els boscos són els meus pulmons i mica en mica se’m van acabant.

El meu cos s’està escalfant i algunes de les meves illes s’acabaran enfonsant Els meus vents bufen molt fort i les tempestes provoquen mil desastres Els meus camps cada vegada estan més secs i a les plantes els costa créixer, viure i respirar.

La meva pell és molt fràgil i el CO2 dels vostres viatges va obrint una ferida que costa de cicatritzar.

Penseu-hi bé, hi ha una altra manera d’estimar-nos.

Amb el meu mal hi patim tots.

Vosaltres i jo som nosaltres.

Som la terra, som el planeta.