Rubió_Atrapats a Terrarubi

Atrapats a Terrarubi

Classe Serra de Rubió

9 i 10 anys

El temps per llegir, igual que el temps per estimar, dilata el temps de viure.

Escriure, llegir, pensava, és convocar els misteris insondables de l’esperit i de la ventura.

Així, quan les editorials, i les llibreries i les biblioteques

juntament amb els lectors i lectores es conjuminen, es fa possible la comunió. L’expansió.

Antònia Vicens, pregó Setmana del llibre en català, (2022)

Daniel Pennac, Els 10 drets del lector (2009)

"Volem escriure una novel·la" i amb aquest propòsit, que no és d'ara, iniciem un llarg viatge pel cor dels llibres i allò que no es veu a simple vista, i que no ens deixa indiferents. Deixem córrer la imaginació i ens transportem a un lloc on les obres

Bleu de ciel (1940) i Chrysalis III (2012) entren en diàleg, però què cal per fer un llibre? Com ens explica l'Oriol Malet, és primordial tenir una font d'inspiració i és que l'art és un llenguatge que ens condueix a imaginar, pensar, sentir, empatitzar... Nosaltres som una colla de grans lectors i ens proposem escriure un llibre d'aquells que descriuen llocs i persones i que amb molta lletra i poca imatge ens transporten a llocs imaginaris on la realitat es barreja amb la ficció.

Posem en diàleg les dues obres

- Jo crec que tots els éssers viuen dins i és igual per quin forat entris, perquè quan entres és com si entressis en un altre món.

- Quatre persones que volen tocar la crisàlide i s'endinsen dins seu i dins hi troben tot un món com el del quadre de Kandinski.

- La crisàlide podria ser l'illa o un lloc important d'aquest món.

- La temàtica del llibre seria d'aventura.

- Una biblioteca flotant que tingui vida, seria com el cor de la ciutat.

- Van a un museu i la vigilant els diu que sobretot no toquin l'obra, i ells 4 la toquen i entren dins i el seu cos canvia i es transforma i es converteixen en éssers abstractes.

- Els humans un cop a dins han d’aprendre els passos per sortir d'allà i tornar al món real.

- Jo donaria aquest missatge: Qui ajuda, després sempre rebrà ajuda.

Podríem donar un missatge

- Els personatges quan entren al món es van tornant més bones persones i aprenen a ser més respectuosos. Si tu ajudes als altres, els altres t'ajudaran a tu. Al principi són persones egoistes (el protagonista) i han arribat a un lloc on tothom s'ajuda.

- Necessiten l'ajuda d'aquests éssers per "sortir".

- Amb aquest món aprenen que ajudar és millor.

Arribar a acords, dialogar, prendre decisions, escoltar a l’altre, millorar les idees…

Iniciem un procés d'escriptura pausat, on cada mot compta i decidim contactar amb una escriptora perquè ens pugui ajudar a entrellaçar les paraules. Ràpidament, l'Emma Mussoll, escriptora, guionista i redactora creativa, es converteix en una mà amiga que capgira la nostra història i ens planteja nous interrogants. Dins d'aquesta intrèpida aventura s'hi sumen més persones que com el Joan Rovira i la Carmen Berger, il·lustrador i professora de dibuix; l'Imma Mestre, il·lustradora, i també l'Ana Belén González, mare de l'escola i dissenyadora gràfica, ens acompanyen amb el seu mestratge. Quina sort de tenir-vos!

Llegim Una nit màgic al bosc organitzar-nos per grups per avançar la trama de la història.

1. Introducció, la colla al museu. La història comença que l’encarregat del museu els reparteix les entrades per anar a veure l’exposició. El protagonista no vol pagar l’entrada/no fa cas/fa el que vol/vol tocar l’escultura. Si han de fer un treball sobre l’obra…

2. Descripció, com és la colla d’amics? secundaris els 4 amics, dues nenes i dos nens.

3. Problema, com entren dins l’escultura? es queden sorpreses amb l’escultura i un el va empènyer i la va tocar i es va transportar a aquell món (els 5). L’obra s’il·lumina i és quan entren.

4. Descriure l’entorn, com és el món abstracte?

5. Què es troben quan arriben? Primer es troben al carter i els ofereix menjar, i el protagonista no dona les gràcies.

Ens posem en contacte amb l’Oriol Malet per conèixer quin és el procés per fer un llibre

Bona tarda, Oriol, Som la classe de la Serra de Rubió i som companys i companyes de la Gal·la i la Mariona. Aquest curs ens hem proposat escriure un llibre, ens hem inspirat per fer aquesta història en dues obres de l'exposició Art i natura: Blau cel de Kandinsky i la Crisàlide III d'Andrew Kudless. Ens preguntàvem si ens podries donar un cop de mà, esperem la teva resposta.

Arreveure, La classe de Rubió

Ens entrenem a enviar correus de caràcter formal. Quina estructura ha de tenir un correu electrònic?

- Salutació.

- Introducció: qui som

- Cos: motiu del correu

- Conclusió: tancament

- Comiat

- Signatura

- Primer què creieu que és necessari?

- Tenir una idea.

- Exacte, vosaltres ja la teniu perquè vau anar a l'exposició d'Art i Natura. Tenir una font d'inspiració és molt important. Llavors teniu un repte perquè esteu escrivint-la 25 persones alhora. Els il·lustradors han de ser molt bon lector, per què ho creieu?

- Perquè han de saber quines il·lustracions posar.

- Els il·lustradors han d’interpretar molt bé el text.

- Quan un editor et diu que no està bé, et fa ràbia?

- A mi no perquè quan era petit jo llegia i no m'agradaven les il·lustracions i sempre volia millorar-les. Teniu el final?

- Sí, ja el tenim.

- Que bé, perquè és una de les parts més difícils. També podeu tenir en compte que hi ha finals que són oberts i tancats. Els oberts fan que el lector dubti si això ha passat de veritat o no.

- El títol del llibre hauríem de tenir-lo ja o el pensem al final?

- Això ho podeu fer quan vulgueu, les editorials te’l demanen abans d’acabarlo. Les editorials són un grup de persones que estan organitzant constantment el procés del llibre, són qui recullen el text quan està fet, els envien a les impremtes, fan els anuncis...

Ens visita l’Oriol Malet

“Tenir una font d'inspiració és molt important. Llavors teniu un repte perquè esteu escrivint-la 25 persones alhora.”

- També hauria de compaginar-lo, pensar quin tros de text surt a cada pàgina, les dobles pàgines, etc. Per exemple, els llibres il·lustrats són aquelles que tenen més il·lustracions que text.

- Per què hi ha un número on posa dipòsit legal.

- És un número com el carnet d’identitat.

- I què podem fer amb les il·lustracions?

Doncs haureu de triar quina tècnica voleu utilitzar i també allà on voleu posar una il·lustració.

- Jo no sé si podríem fer-lo.

“Jo crec que fer llibres és com fer màgia, es necessita molt d'esforç i imaginació. Necessitem una societat lectora i vosaltres ja ho sou.”

- Jo crec que fer llibres és com fer màgia, es necessita molt d'esforç i imaginació. Necessitem una societat lectora i vosaltres ja ho sou. Jo vaig començar a guanyar-me la vida amb això trenta anys després. Jo de petit dibuixava molt i no era dels que millor dibuixa a la classe, però la diferència era que ho feia perquè volia i ho vaig continuar fent. I això que dieu que no sabeu dibuixar no és veritat, perquè cadascú té el seu estil i la seva manera única de dibuixar. Heu de valorar allò que feu i l'esforç que li dediqueu.

- I tu què vas estudiar per ser il·lustrador?

- Jo vaig fer una prova d'accés a belles arts i la vaig superar. Llavors vaig fer un cicle formatiu d'il·lustració i finalment vaig fer belles arts. I ara continuo aprenent i millorant.

Com podem fer les il·lustracions?

Triem llibres que tenim a casa i a l’escola per decidir com fer les il·lustracions dels nostres llibres.

Parlem d’idees que ens poden ajudar o ens agraden.

- Ens hem de fixar molt en l’expressió de les cares.

- Alguna vegada podríem fer els personatges en blanc i negre i algun detall o algo que vulguem destacar a color.

- Agafar diferents tècniques i barrejar-les, algun personatge amb la tècnica manga, un altre amb aquarel·la…

- Fer diferents plans segons si és de més o menys importància aquella part del dibuix.

- Posar ombres per jugar amb els volums.

- Jo agafaria aquest que té poc color, és d’aquerela i té pocs detalls. També es força realista.

- A mi m'agraden aquestes il·lustracions són divertides pels colors vius.

- També hi ha colors que són tranquils.

- A mi m'agrada molt aquest pels detalls de l'època, descriure molt bé als personatges i la imatge.

En Miquel proposa als seus avis, el Joan i la Carmen, fer-nos una visita per explicarnos i conèixer la feina d’il·lustrador i professora de dibuix tècnic a la Llotja.

- Sabeu què és una il·lustració?

- Un dibuix que hi ha a un llibre.

- Una il·lustració és un dibuix que acompanya un text, i que ajuda a la comprensió de l’escrit. Jo vaig ser il·lustrador de la revista Cavall Fort: feia lletres, rètols, personatges com el Pitof. Heu de saber que els primers Cavalls

Forts eren en blanc i negre.

- Quant temps es triga a fer una il·lustració?

- Depèn, l'il·lustrador s’ha hagut de documentar molt, hi ha un treball previ d’investigació abans de fer la il·lustració. Per exemple en aquest llibre es va haver de documentar sobre la vestimenta de l’època: com era, quins detalls tenien… Per fer les il·lustracions avui en dia es fa servir la fotografia i l’ordinador. També es fan servir les aquarel·les, la pintura a l’oli, el guaix, la pintura, el dibuix, la ploma…

- Quina recomanació ens donaries per començar a fer les il·lustracions?

. Heu de fer un consell de redacció, on cada grup ha de fer una feina. I després en aquest consell es prenen decisions sobre els esbossos i quins dibuixos posar. Fer els esbossos és molt important i després entre totes les idees, al consell de redacció s’escullen.

Una tarda de divendres amb els avis, el Joan Rovira i la Carmen

En Joan Rovira i Granero va dibuixar el personatge de Pitof per a Cavall Fort per primera vegada l'any 1961, al número 1. L'última historieta va sortir al

Abans de marxar, en Joan, ens fa dues il·lustracions

Estimada Emma,

Moltes gràcies per respondre'ns el nostre missatge. A nosaltres ens aniria bé qualsevol tarda a partir de les tres, menys la del dimarts que passem el dia el bosc. Si no et va bé, fes-nos

arribar una proposta de dia. Tenim dubtes sobre: com posar-li títol, a utilitzar nou lèxic, també sinònims, a endreçar la història i fer que el lector s'enganxi. Segur que tu en saps molt d'això.

Seguim en contacte, La Serra de Rubió.

Ens posem en contacte amb l’Emma Mussoll, escriptora, guionista i redactora creativa, i veïna del poble.

- L'Anna porta ulleres (se li poden entelar, se les pot treure quan veu el món perquè no sap si és real), els cabells curts, baixeta, tímida, intel·lectual, endreçada, amable, es mossega les ungles quan està nerviosa, quadriculada, porta roba còmoda i molt nerviosa, uns texans i una samarreta blanca. Vol passar desapercebuda.

- El Roc és tecnològic, li agrada la informàtica, portar uns auriculars amb MP3 que escolta pòdcasts, roba còmoda, dessuadora amb un codi informàtic, una mica deixat (m'importa més la vida que el que porto posat), també porta un rellotge Casio que té calculadora i llanterna.

- La Marta és xafardera, presumida, porta un vestit de flors, una mica hippie, “happy flowers” i espontània. És una amant de la natura.

- El Jan és tranquil, li agrada l’art, és pacífic, no s’enfada, té molta imaginació, és molt sociable, conciliador, calmat, té un món interior molt gran, és fredolic i porta un rellotge analògic.

Ens visita l'Emma Mussoll i parlem del cos del text, el títol, el final, els diàlegs... L'Emma ens proposa treballar la descripció de la colla d'amics i comencem a escriure característiques físiques i psicològiques a uns pòstits.

L’Emma ens envia el text en format pdf i amb unes anotacions que ens ajuden a revisar-lo de forma col·laborativa. Ens motiva obrir cada comentari i incorporar les idees de l’Emma.

Descobrim tres eines que ens poden ajudar a redactar

millor el text: el Softcatalà que serveix per revisar l’ortografia, l’IEC per consultar el significat de les paraules, i diccionaris.cat per trobar sinònims.

Iniciem la compaginació del llibre

Un cop tenim el text a punt, pensem com podríem repartir-lo al llarg del llibre, on anirien les il·lustracions, els agraïments, etc.

Pensem a fer un prototip de maqueta per grups puguem anar enganxant el text i anotant els diferents apartats que tindria el nostre llibre.

Un cop acabem la maqueta ens ho compartim per ajuntar les diferents idees i fer una maqueta final que puguem treballar amb l’Anna, la mare de la Mara, que és dissenyadora gràfica i ens ajudarà amb la compaginació digital.

- A nosaltres ens ha sortit 27 pàgines.

- Hem posat 25 il·lustracions.

- També vam pensar com repartir el text en

4 o 5 capítols.

- Hem posat el nombre de pàgines.

- A mi m'agrada que els llibres tinguin capítols perquè si et quedes a un capítol, pots tornar a llegir un altre dia i començar un capítol més.

- Hi ha llibre que els capítols no tenen número, hi posa un títol.

- O es divideixen per parts.

- Jo crec que la història es podria repartir en 5 o 6 capítols perquè cada cop que descobreixen un ésser podria ser un capítol.

- Podríem fer una dedicatòria, potser l'Emma Mussoll.

- Això serien els agraïments.

Les plantes de l’avi, un àlbum il·lustrat per la cosina del seu pare, l’Imma Mestre Cunillera, també veïna del poble.

Les plantes de l'avi, escrit per l'Eva Ferrer i il·lustrat per l'Imma Mestre és un àlbum il·lustrat que explica amb versos una història preciosa sobre el récord que té un infant del seu avi, a través de les seves plantes. Amb el seu relat, ens dona una lliçó sobretot el que ha après del seu avi pel que fa a les plantes, i com, ara, cuidar-les i aprendre'n és la forma de mantenir viva la seva memòria, ara que ja no està amb ells.

I a tu, què t’agrada fer amb els teus avis?

Som la classe de la Serra de Rubió, companys i companyes del Miquel, del curs de 4t. Estem fent un llibre que volem presentar per Sant Jordi i el Miquel ens va explicar que et dediques al món de la il·lustració, i hem llegit i treballat el teu llibre "Les plantes de l'avi". Ens ha semblat molt bonic, ens hem pogut sentir identificats i ens hem emocionat. També

Et voldríem demanar un cop de mà amb les il·lustracions, esperem la teva resposta.

Ens visita l'Imma Mestra i compartim amb ella les il·lustracions que hem començat i altres neguits que encara no hem resolt. L'Imma ens explica com il·lustra amb la seva tauleta i també ens explica que les pàgines del nostre llibre haurien de ser múltiples de 4 perquè puguem enquadernar el llibre.

- I com t’ho fas per dibuixar amb ordinador?

- Jo treballo amb una tauleta i amb un llapis digital. Hi ha unes tauletes que no són iPads, les connectes a l'ordinador i llavors se't veu a l'ordinador tot el que estàs dibuixant i mentre dibuixes pots veure què estàs fent. Quan va sortir l'iPad ho va facilitar tot.

- Amb quin programa d’ordinador treballes?

- Jo utilitzo el programa Procreate.

- El teu llibre té moltes pàgines.

- Sí també haureu de pensar en la portada, les guardes, les pàgines amb el text i els agraïments si els voleu fer.

- Què són les guardes?

- És aquell full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.

- Nosaltres ara hem fet una prova de compaginació.

- Un aspecte molt important quan feu aquestes proves és mirar que no us quedi cap pàgina solta.

Jo normalment quan els penso faig maquetes com heu fet vosaltres. El llibre hauria de tenir pàgines múltiples de quatre, generalment els llibres tenen 32 pàgines.

- Què vol dir múltiple de 4?

- Les pàgines s’imprimeixen a banda i banda, és a

dir, cada full tindrà 4 pàgines del vostre llibre. I heu pensat a quina pàgina posareu il·lustracions?

Ens acostem a la idea de múltiple de 4

- L’Imma ens va dir que hauria de ser múltiple de 4.

- Per exemple, un full ha de tenir 4 pàgines del nostre llibre.

- Múltiple vol dir multiplicar crec.

- Llavors hem de buscar els números de la taula de quatre: 4, 8, 12, 16 …

- 32 és múltiple també perquè és 4 per 8.

- I 40 també perquè és 4 per 10.

- I 4 per 12 serien 48.

- Nosaltres segurament tindrem 4 per 8 o 4 per 10 perquè tenim molt de text.

Ens compartim diferents maneres de representar-ho

Jo he fet grups de dues pàgines i he posat que hi ha pàgines per davant i per darrere i també he posat 1f que vol dir el nombre de fulls que necessito. En total necessitaré 44 pàgines que són 11 fulls.

Jo he anat sumant de quatre en quatre fins que he arribat al número 40 que és múltiple de 4.

Ens compartim diferents maneres de representar-ho

Jo he dibuixat uns fulls que tenen 4 pàgines i he anat sumant de 4 en quatre. Després he fet la taula del quatre per saber quins són els múltiples de 4 i així saber quants fulls havia de dibuixar.

Jo he dibuixat els fulls i he anat escrivint el número de les pàgines pensat les que s’imprimeixen a cada banda i que no van seguides. Per exemple el primer full tindrà la pàgina 1 i 2 i també les últimes, la 39 i la 40 i així amb totes.

Ens posem en contacte amb el Martí de l’impremta

Som la classe de la Serra de Rubió de l'escola el Puig. Aquest curs el nostre propòsit és fer un llibre i ja el tenim escrit. Voldríem fer un pressupost del cost de la impressió de 25 llibres de tapa fina. També voldríem preguntar-te quin seria el cost d'imprimir més exemplars per vendre i si les pàgines del nostre llibre han de ser múltiples de 4. Creiem que el nostre llibre tindrà 32 pàgines i la

Què és el gramatge?

El Martí de l'impremta ens ha aconsellat utilitzar un paper de 120 gsm i la Núria ens explica que les sigles “gsm” signifiquen “gramatge”, però què vol dir aquesta paraula? Busquem al definició de la paraula “gramatge” a l’IEC.

- Una unitat què vol dir? Una unitat és un?

- Si jo tinc una unitat és 1, la llavors agafo un 1 paper i em hem dirà el pes.

- És com posar un meló que serà una unitat, ens diu el pes de l’unitat.

- Deu ser com un full de dibuix, no com els que utilitzem per escriure.

- Què és la superfície?

- És com el terra, el que sobresurt el que es pot veure.

- És com un mar, la superficie és tot el que hi ha a sobre allò que es veu.

- També la de les plantes quan diem que la seva superfície està mullada, és la cara de la fulla.

- Jo diria que és el voltant.

- Ja ho sé, és el metre quadrat, els arquitectes i enginyers l’utilitzen.

- Sí, sí, jo sé com s'escriu m2.

- La m és de metre i el dos són dues dimensions.

- Llavors el metre cúbic són tres dimensions, no?

Construïm un metre quadrat

Ens proposem construir un metre quadrat al terra amb una cinta mètrica. Creiem que si l’omplim amb els full que tilitzem a la classe, podríem més tard pesar aquests full i saber si són del gramatge que ens ha dit el Martí.

Omplim el metre quadrat amb fulls

- Jo agafaria una bàscula de les que tenim a Tast i a Matèria i pesaria el paper.

- l podem apilar els fulls.

- Jo millor agafaria una bascula digital que és més exacta.

- Potser podríem agafar diferents bàscules per estar segurs.

Calculem els costos

El Martí de la impremta ens ha explicat al correu electrònic que 25 llibres costarien 91,04 €. Amb aquestes dades ens sorgeixen molts dubtes: quant val cada llibre, com es divideix amb un número que porta coma i amb un número de dues xifres...

- Podríem calcular quant val un llibre i llavors amb aquell

resulta podríem multiplicar-ho per 100 per saber quant

ens costarien 100 llibres per vendre.

- Jo per dividir trauria la coma i dividiria 9104 per 25.

- Jo trauria el 0.

- Però si el treus serien 40 cèntims, no 4.

A quin preu el vendríem?

- Jo el vendria a 4 euros.

- Jo a 5,5 euros perquè ens hem esforçat molt i em sembla raonable.

- Jo el vendria a 6 euros perquè tot ho hem fet nosaltres.

- Jo a 7 € per obtenir més benefici.

- Jo a 7,99 € perquè s'acosta a 8 euros.

- Jo a 7 euros perquè trobo que és un preu mitjà.

- Jo crec que un preu just és 8,5 €.

- Jo crec que aquest llibre se'l podrien llegir a partir dels 7 anys.

Preguntem als nens i nenes que anaven junts a la classe de les Dents de lleó a quin preu el van vendre ells i ens parlen d'altres variants que hauríem de tenir en compte, com per exemple: l'encariment dels productes els darrers anys, de la qualitat de la lectura i el nombre de pàgines.

Què és l’IVA?

El Martí ens explica al correu que el preu d’imprenta inlou el 4% d’IVA. Nosaltres ens preguntem què és l’IVA?

- Jo crec que és com si fos un descompte.

- Jo crec que són uns impostos de venda, un preu afegit que posen. Per exemple si un barret em val 30 €, amb IVA 35 €.

- Jo he sentit a dir que hi ha botigues que diuen "uns dies sense IVA", llavors allò que comprès és més econòmic.

- I no el pots treure, no és una propina.

- Jo crec que del preu, una part se la queda la persona que fa el producte, una altra part el govern i una altra qui ho ven.

- Paga l'IVA llavors és important perquè així tenim escoles, i si algú té càncer pot anar a l’hospital.

Quin és el 4% de 3,64€ ?

- Jo m'imagino que tinc 100 € i m'han de treure el 4 €.

- És treure-li 4 euros sempre.

- Només si tens 100 euros.

- Clar llavors és fàcil fer-ho amb 100 euros, però nosaltres tenim 3,64 €.

- Jo m'ho imagino amb la bateria dels telèfons quan diu que queda un 4%.

- Jo crec que el 4% seran cèntims.

- Primer buscaria la meitat de 3,64 que seria el 50%.

Calcular aquest 4% sembla molt difícil i a la rotllana, amb les idees de tothom i pensant quan fem servir cada operació (la suma, la resta, la multiplicació, la divisió) ens en sortim.

Amb la Núria al Taller treballem amb les il·lustracions

Decidim fer il·lustracions amb la tècnica de l’aquarel·la i la Núria ens proposa fer-ho amb uns retoladors aquarel·lables. Ens organitzem per grups i primer dibuixem amb llapis.

La tècnica de l'aquarel·la requereix precisió, control del color i l'aigua, un treball emocionant on ens hem sentit acompanyats, ens hem ajudat i aconsellat.

Cada detall compta i confiar en l'altre també forma part del procés.

Al Taller tot és possible!

Com podem aconseguir el dipòsit legal?

L'Oriol Malet ens va explicar que el dipòsit legal és com el DNI dels llibres, cada llibre és únic i, per tant, necessita ser identificat amb uns números. Visitem la Carme de secretaria perquè ens doni més informació.

L’Anna, mare de la Mara, ens ajuda a compaginar les pàgines del llibre amb les il·lustracions. Hem parlat del programa Indesing, de la tipografia de les lletres, dels marges, dels píxels, de les polzades, de les linies invisibles que ens ajuden a quadrar el text i del sagnat.

- D’acord. Les pàgines han de ser oposades, què vol dir això?

- Que la portada i la contraportada van juntes.

- Exace. També haurem de posar una columna, que és l’espai on posarem el text i les imatges. També haurem de posar marges perquè la informació no es perdi. Tenim els marges interiors i els exteriors. Abans els marges interiors eren més estrets i llavors quan llegeix havies d’obrir molt el llibre i es trencaven. Ara es diu que un disseny més contemporani, ha de tenir els marges iguals, tant els interiors com els exteriors.

- A mi m’agrada que hi hagi més marge perquè es pugui llegir bé.

- A mi no m’agrada és que es vegi un tros del dibuix de la pàgina posterior.

- Això és perquè no està ben tallat, necessitem posar unes marques de tall. De marges podem provar els de 20 mm i de sagnat 3 mm. El sagnat són unes marques que ens ajuden a saber per on tallarà la guillotina.

Ara que ja hem acabat el llibre fem un esquema del procés

De sobte, veiem la forma d'una closca enorme plena de bústies per fora.

D'allà en surt una mena de tortuga amb tentacles i amb una bossa penjant del coll.

—És un carter? —pregunta estranyada la Marta.

—Segurament, sí —contesta el Roc.

—Per què no ens hi acostem? —diu l’Anna amb un to aventurer.

Perquè això és una closca gegant i em fa angúnia! dic jo.

Sembla que és el carter de la vila per la quantitat de bústies que té la seva closca. Està a punt de sortir a repartir cartes i ens fa un bon ensurt.

Baixem rodolant per una gran muntanya. Arribem a un gran bosc que està enrajolat i els arbres són molt alts i frondosos. Aquests arbres no tenen fulles, sinó llibres que estan creixent a les branques. De cop i volta algú els hi passa volant molt de pressa, ens preguntem qui deu ser.

—Pol·linitzadora, on ets? Vinc a portar-te les cartes —diu el Carter.

—Tinc molta feina, no puc parar de treballar —respon la Pol·linitzadora tota capficada i atrafegada en el seu treball. De cop i volta ens veu a mi i als meus quatre amics.

—Qui sou vosaltres i què hi feu aquí?

—Som el Roc, l'Anna, el Jan, la Marta, i no sé com hem arribat aquí. Qui ets tu?

Em sento perdut i tinc angoixa. Entro a dins d’un forat que s’enfosqueix de mica en mica. Penso que el rellotge que té el Roc amb llanterna em podria servir de gran ajuda. Noto una presència. Camino indecís i em sorprèn una veu amb un to segur i manaire. Veig una figura llarga i prima amb quatre tentacles de colors vius, però dubto si és un calamar o un pop.

—Bingo, ja l’he trobat! Demostraré als habitants de Terrarubi els meus orígens.

—Què fas tu aquí? Qui ets? —pregunto.

Hola, em dic Anònim, soc un pop ben plantat, tinc molt d'amor propi perquè encara que soc fill d'un pop i un calamar i la meva identitat és secreta (això no ho porto gaire bé), puc conviure bé amb els vilatans —m’explica clicant l’ullet.

Es tracta d'un llibre ple de pols i molt vell. Les pàgines són molt delicades i gruixudes. Sembla que valgui el seu pes en or.

—Qui ha escrit aquell llibre? —pregunta el Roc.

—I les il·lustracions? —pregunta el Jan tot fascinat amb les imatges.

—L'ha escrit i il·lustrat l'Artista de Terrarubi —explica l'Anònim.

—Potser hauríem d'anar a cercar-la a aquesta tal Artista —suggereix l'Anna.

—Ja estem trigant! —diu el Jan tot content de poder conèixer-la.

L'Artista viu en una petita botiga d'art construïda per ella mateixa. Per arribar-hi hem de passar un riu molt ample i amb molta afluència d’aigua. Per travessar el riu hem de posar els peus als nenúfars que hi suren. El Roc s'hi posa el primer i ens il·lumina el camí amb la seva llanterna. Mentre creuem veiem unes algues fluorescents i peixos que semblen taques de colors.

L'Anònim ens adverteix que podem relliscar fàcilment entremig dels... S'escolta un plof.

Observar les dues obres ens permet construir una història en què una colla de nenes i nens queden atrapats a dins d'una crisàlide gegant i s'han de fer amics d'uns éssers fantàstics per poder sortir-ne. Estem a punt i ja tenim ganes de presentar aquesta novel·la. Però, creieu que quedarà aquesta colla d'amics atrapada a Terrarubi o aconseguir sortir?

Us convidem a viure la millor experiència de la vostra vida.

Classe de la Serra de Rubió