REFUGIS, UN CAMÍ DES DE LA COVA

Refugis, un camí des de la cova Classe de la Cova del Petracó - 8 anys

Cova o caverna: és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empara d'animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge. Durant la prehistòria les persones vivien en coves de manera temporal o permanent. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la història. Viquipèdia La cova com a formació geològica ha estat al llarg dels anys un espai social, un refugi dels perills i adversitats. Descobrir l'interior de la cova que dona nom a la nostra classe és un repte a què ens anem apropant de mica a mica, sense presses, creant un espai de seguretat i amb molta emoció. Aquest propòsit és de tota la colla; ens caldrà conèixer les nostres possibilitats i límits, provar la resistència, imaginar l'experiència, tenir cura, compartir les pors, cooperar, confiar en la força del grup.

Anem fent-nos nostre l'espai, coneixent les dimensions, el so, la llum, la temperatura... La primera cavitat acull les converses, cançons, algun secret i la satisfacció de sentir-nos com a casa.

Ens preparem físicament i mentalment per entrar al fons de la cova i l'emoció creix; convivim amb la por que sentim pel desconegut i aconseguim superar el repte d’entrar tots a la cova.

La notícia de la troballa d’una punta de sílex mobilitza la recerca i en aquest camí coneixem l'Arxiu Municipal i en Joan Llort, que ens transmeten els seus coneixements i ens fan un lloc a la cultura del nostre poble.

Sortint de la cova explorem altres refugis que ens acullen i ens donen caliu: la lectura, una abraçada, la música, la companyia...De la mà de l’artista afganesa Shamsia Hassani trobem la manera de simbolitzar aquests refugis.

Una cova és un lloc i també un misteri, és d'un ahir molt llunyà i d'un acostar-se al passat de la vida, les descobertes i la protecció del patrimoni, dels costums, les eines i invents mirant cap a un present on viure i continuar coneixent.

Ens preparem per entrar a la cova del Petracó

Tenim moltes ganes de passar per la gatera i entrar al fons de la cova del Petracó!

Què hem de decidir per passar-hi?

- Hem d’anar ben protegits. Hem de portar un casc i un frontal.

- No portar roba molt nova perquè pot ser que s’estripi una mica perquè ens haurem d’arrossegar. Però ha de ser resistent i impermeable.

- Calçat de muntanya.

- Hem de vigilar que no toquem cap estalactita ni estalagmita ni columna.

- Podem portar guants per posar les mans a terra.

-

-

Hauríem d’anar fent grupets per entrar.

Hem de posar una mestra al davant i una altra al darrera i així ens podeu avisar si hi ha alguna cosa difícil.

Si hi ha una persona que té por o que li falta l’aire, que sigui el penúltim i pugui anar enrere.

Si els que tenen por van al darrera, els que confien poden anar al davant.

Hauríem d’estar en silenci, perquè si cridem molt ens faran mal a les orelles.

Potser el so és diferent a dintre. Ja vam notar una mica de diferència quan vem cantar a l’entrada de la cova.

Les motxilles les deixarem a fora, perquè amb la motxilla a l’esquena ens podem encallar.

També hem de tenir en compte que hem d’anar separats i si el de davant s’ha de parar, ha d’avisar perquè si canvien el ritme ens podriem fer mal.

Parlem del que ens pot estar preocupant o fent sentir por quan passem per la gatera.

De les serps no cal tenir por!, perquè hem de pensar que no n’hi haurà, és poc probable.

Em fa impressió trobar-me alguna cosa com ... No sé, com una aranya de cara.

Si tot va normal els ratpenats els veurem dormint.

- A mi em fa una mica de por els ratpenats i la foscor.

- I l’escarabat de la cova Speleofilius petracoi Zeraquiei perquè anirem per terra i ells també van per terra.

- Potser s’apartaran.

- La foscor m’imagino cosetes estranyes, jo dormo en una llitera perquè així no m’arriben les cosetes.

- Un dia, això de la foscor, en una porta vaig veure un cap passant.

- Quan estem per la gatera ens podem emportar la càmera.

- Podem posar els frontals i hi haurà llum.

- Jo tinc por de la foscor i si estic sola.

- Em fa por quan surti de la gatera, em fa cosa si no hi ha ningú.

Ens endinsem a la gatera per prendre la mida del forat. Cada grup s’ha anat atrevint una mica més. El primer grup vam veure que feia 104 cm, uns altres 65 cm, 61 cm,72 cm el darrer grup van entrar tan endins que el forat feia 52 cm. La Janna, que hi estava estirada, va veure que el forat encara es feia més petit. Ens haurem de prepara per entrar i passar

Un cop hem entrat a la cova i dibuixat el record de l’interior de la cova i de l’experiència, mirem el dibuix extret del llibre Estudio geomorfológico de la Cova del Patraco (Joaquim Montoriol i Pous y Oscar Andres Bellet, 1960).

-

-

-

-

-

La part superior és la que està després de la segona sala, no hi vam pujar. És on hi ha el pont.

La part inferior és la que vam fer nosaltres.

A sota les lletres hi ha una fletxa que indica quin tros vol dir.

Hi ha unes fletxes que assenyalen diferents llocs. Potser volen dir cap a on s’ha d’anar.

Al costat de la A i la B es veu com una pedra, potser és on seiem.

On hi posa C D és abans de la gatera, on posem les temperatures.

Hi ha una brúixola N, M… Nosaltres només vam prendre les mides d’un troçet de la gatera.

Els termòmetres de la segona sala els vam posar entre la I i la J.

-

-

Aquest troç hi ha unes ones, la llegenda diu coladas

litogénicas. No sabem que vol dir.

Què vol dir “enlace”? Potser és el tram aquell que estava fet de fusta que a dalt hi havia una altra sala.

Per pujar a la tercera sala no està dibuixat com la gatera perquè s’havia d’anar cap a dalt.

Nosaltres vam arribar fins la Ñ O. Ens vam fer la foto.

A la E F la gatera es veu més petita.

E F, G A, I J és el tros on vam passar arrossegats.

La I J és on comença la segona sala.

On vam posar les temperatures hi ha uns punts. Vol dir que hi ha columnes i estalagmites.

La porta dibuixada, A B, és l’entrada de la cova.

El número 1 va des de l’entrada fins al final de la gatera.

El número 2 és on comença la segona sala.

L’esquema de l’esquerra i el de la dreta no està dibuixat igual.

El tros 2-1 de l’esquerra és el mateix que l’1-2 de la dreta.

El dibuix de la dreta és de costat, com si estigués tallat com un ganivet.

El dibuix de la dreta és des de dalt.

Hi posa bloques y derrubios.

representació de les diferents mides i seccions de l’entrada a la gatera

fora la gatera dins la gatera

una altra manera de representar aquestes dades.

-

Jo me n’adono que aquests dibuixos són com si ho talléssim així Com un xurro o com un pastís…

Es veu diferents

-

Sabem l’alçada però no sabem la llargada.

Jo em puc atrevir a entrar-hi una mica més…

Jo agafaria una cinta d’aquestes llargues i des del començament de la gatera, quan anéssim caminant per la gatera, anar mesurant. El 0 el posaria al principi de la gatera. Necessitem dues persones per fer-ho, una al final i una al principi, que aguanta el número 0.

LLegim en el llibre que varen fer la Lídia i el Josep Grau que la gatera fa 20 metres de llargada.

-

-

Ens haurem d’entrenar a passar estirats i arrossegar-nos per la gatera que és molt llarga, 20 metres Agafem una cinta mètrica O un cordill que no es trenca tan.

I vam mesurar el forat de 53 cm i es fa més petita i tot.

Alguns ens preguntem quants centímetres hi ha en vint metres.

-

-

-

-

Hi pot haver algú?

Jo vull parlar de la gatera, si estem al mig i ve una aranya peluda.

A la gatera hem de tirar endavant i si ens clavem les pedres aixequem les cames i tirem endavant.

A mi em fa por si hi ha una pujada.

A mi em fa por perquè tinc claustrofòbia a llocs tancats, em poso nerviosa. Un dia vaig anar a les coves del Salnitre i em vaig posar nerviosa.

A mi les aranyes de potes primes em fan por.

Si hi passa un pare o una mare o la Rosa nosaltres també.

Jo ho veig bé de passar-hi nosaltres.

Al principi vaig pensar que seria “super xulo”, després em vaig espantar i ara ja estic tranquil.la

-

Espero que no passi res, que ningú es trobi malament.

Jo em veig segura , a no sé que a mitja gatera em senti i digui no, no, no!

Abans d’entrar hem de fer un pipí.

El primer dia vaig pensar que em podia quedar atrapada i potser no hi hauria oxigen.

Quan ho vaig mesurar no quedaven ni 8 cm.

Per tornar, no podrem girar, haurem d’anar enrere.

El que ha dit la Janna dels 8 cm., potser després es fa més gran.

Sé una manera per passar, doblegant les cames i no tocant amb els genolls

Estirem el cordill de 20 metres al bosc i imaginem el pas per la gatera de la cova, arrossegant-nos.

La forma de la cova

Com es deu haver format la cova del Petracó?

- Per crear-se la cova ha hagut de passar molt de temps, crec.

- Potser el vent... Potser ha mogut una pedra.

- El vent hauria de ser molt fort per moure una roca.

- Potser alguna persona amb eines ha fet un forat, però és una possibilitat poc probable.

- Potser per la gatera que era petita i arriba a una sala i hi ha estalactites i estalagmites i hi ha un riu subterrani. El riu passa per sobre i alimenta les estalactites de les columnes i baixa i alimenta les estalagmites.

-

-

Cau aigua que amb la mica de sorra o terra que té fa una mica la columna, això passa.

Cada segle 1 cm.

Les gotes cauen a terra i es formen les estalagmites i quan es troben això que diu l’Alzina, fan una columna, perquè passi això han de passar segles.

No s’han de tocar perquè els nostres dits tenen un greix que queda a l’estalactita i llavors no surt més aigua.

Tinc una pregunta, si hi ha una estalactita i estalagmita i es toquen ja no creix més? que fa? es fa més ampla?

Si una estalactita creix a costat de l’estalagmita?

No una creix i van caient gotes i fa créixer a l’estalagmita.

Jo he dibuixat la gatera que cada vegada és més petita i hi ha una cova gran al final.

Jo he dibuixat un ratpenat perquè ho hem llegit, hi ha foscor, perquè és un lloc fosc.

Jo l’he dibuixat volant.

-

Jo dormint , cap per avall i amb les ales plegades.

L’escarabat de la cova del Petracó Un ratolí.

Però un ratolí no tindrà sol allà dins i no li van bé els llocs humits.

He fet la cova més avall perquè deu fer baixada.

Vaig dibuixar una roca dins la cavitat.

Estic pensant que a part de l’escarabat, potser hi ha insectes i mosquits per alimentar els ratpenats.

Els ratpenats hi estan per dormir de dia i a la nit surten per anar a menjar.

Estan a les fosques no els agrada la llum També he fet pedretes i sorra a la cavitat de dins Potser hi ha serps.

No ho crec no té res per menjar, viuen a la muntanya.

Si algú em diu que hi ha una serp jo ho hi entro.

A les serps els agrada molt el sol i no estaran tan a l’ombra.

-

-

He posat unes gotes d’aigua de les estalactites o estalagmites .

Les veurem?

No. Les podem sentir amb el soroll si cauen sobre el casc.

Haurà de fer força l’aigua.

Hi ha d’haver silenci.

Podem escoltar el que se sent dins la cova, potser podem escoltar el soroll de les roques i dels ratpenats.

No notarem l’aigua però si la humitat, una mica, si n’hi ha.

Potser hi ha pujada i tres camins, potser hi ha un camí sense sortida.

-

-

-

No sabem si hi ha eco o no, potser el so rebota a la paret i a una altra no ho sé.

Crec que sentirem les pedres i ja haurem passat per la gatera i si cau una pedra, mourem les pedres i la terra de la gatera. Si hi ha una mica de baixada potser l’arrosseguem.

Quan entrem dins , dins potser sentim eco i haurem de callar per escoltar.

Els ratpenats no fan soroll. No tenen cant. - Si que tenen cant, són sons que no podem sentir el humans. Hi ha uns aparells que han fet els humans que poden sentir-ho.

Els ratpenats utilitzen les ones per caçar, això de l’eco potser no se sent, estarem tranquils. Potser no ressona.

Crec que si que hi ha eco, quan vam cantar se sentia. Sense cridar se sentia molt la veu.

Haurem de fer silenci per si algú vol sortir ens ho pugui dir.

Entrem a la cova, l’experiència de la colla

Ha arribat el dia d’entrar a la cova -

M’imagino 4 entrant a la gatera i quan ja estiguin per la meitat que entrin 4 més.

Però potser ens pensem que la sala és més gran del compte i és més petita i ens trobem moltes persones apretades.

Si s’allarga potser hi haurà algun grup que no pot entrar…

Si estem tanta estona a fora també ens cansarem.

Podríem agafar les navalles i els peladors i mentrestant pelar un pal.

També es poden fer escultures i mandales.

Entrem acompanyats del Josep, el Joan i el Jordi

-

-

-

Entrem per la gatera i tenim una sorpresa: no és tan llarga, fa 5 o 6 metres.

El Josep Grau amb el cordill de 20 metres que portem va fer dos nusos, un pel principi i un per on acaba la gatera i ara hem de mesurar quant fa.

HI ha trossos que hem d’anar molt estirats, però altres a quatre grapes. Algun lloc es fa estret.

Quan acaba la gatera hi ha pel costat i per dalt una mica d’estalactites i estalagmites i columnes.

En una part hi ha una mica d’aigua, un bassal.

-

-

-

Nosaltres pensem que a sobre la cova hi ha un riu subterrani. Està cobert de roca de la serra de Rubió.

Hem de mirar si és roca calcària, perquè es pot filtrar l’aigua. Pel camí hi ha un forn de calç.

El Joan i el Josep porten el casc antic i porten una ampolleta amb una pedra foguera. És un ”llum de carburo”. És com una flama i porta com un plat dret per no cremar-se el casc i que la llum vagi endavant.

-

-

Pensàvem que cada segle les estalactites creixen un centímetre però en realitat creixen un mil·límetre. I per tant, aquelles estalactites tenen milions d’anys.

Hi ha estalactites que estan en procés de descalcificació. Com que hi ha tanta sequera i no baixa aigua, les toquem i tenen una pols, s'estan desfent.

un cargolí que té la closca transparent.

El Joan Llort ens explicarà: - Aquest nom li van posar perquè abans hi havia un avi i alguns nens se’n reien d’ell i deia als nens que els donaria un cop amb el petacó. I un dia es va equivocar i va dir “petracó” i d’aquí ve el nom. Era el pagès que cuidava les oliveres del voltant de la cova.

Tornant a l’escola compartim l’experiència.

A dintre vam fer silenci…

- Hi havia eco.

- No era eco, ressonava.

- Rebotava el so.

- Deies una paraula i no sortia de la cova.

- Es diu reverberació, el so queda a dintre, com flotant a l’aire i triga a acabar-se.

- Ens vem imaginar com serien els prehistòrics que no tenien llum i vam apagar les llanternes i ens vam quedar a les fosques literalment. I també en silenci.

- No vaig sentir gens de por. Em vaig imaginar com seria aquella època quan hi vivien. On es ficarien per fer el material, hi havia parts molt fines de terra que semblava que estessin utilitzades.

- Hi ha una part de la cova que hi ha unes formes que els diem “carxofes” o “coliflor”.També hi ha una forma que se li diu “ou ferrat”.

Quina experiència!

Al principi estava molt nerviosa perquè no sabia si em podria ofegar i de seguida vaig pensar que s’havia acabat molt ràpid. I no passa res.

He après que pots intentar coses noves i has d’estar segura de tu mateixa per enfrontar les teves pors.

Em sentia molt nerviosa, mai havia passat per la gatera i m’imaginava 20 metres ajupida per un lloc molt estret.

Després vaig veure que era molt curta i em vaig sentir molt bé, encara que em vaig quedar una mica amb les ganes de continuar més enllà a la cova i amb ganes de repetir l’experiència.

Al principi tenia una mica de por i quan vaig entrar em vaig sentir molt bé, molt contenta, m’agradava aquella experiència.

Quan vaig sortir estava molt emocionada perquè havia passat per la gatera i entrat a la cova. M’estic esforçant.

Al principi estava una mica nerviosa perquè no sabia si 20 metres els aguantaria, si em cansaria… i quan vaig saber que eren 5 metres em vaig tranquil·litzar.

Quan vaig sortir estava molt contenta d’haver passat per la gatera i que m’agradés el que vaig trobar a dintre.

A la cova estava nerviosa perquè ho fèiem amb grups i quan vaig sortir ja no tenia res de por. Jo ja havia entrat a la cova, però haver-hi entrat amb els meus companys de l’escola va ser més divertit i vaig descobrir més coses i vaig aprendre moltes coses de les coves.

Al principi sentia emoció i després vaig començar a pensar que si em costava agafar aire, que si era molt llarg i volia sortir i no podia tirar enrere…

Després vaig pensar que m’ho havia passat bé. I que tot allò que m’havia muntat no n’hi havia per a tant. Em va anar bé entrar amb els companys. Ens sentim grans no per l’edat sinó perquè encara que siguem petits fem coses importants.

Abans d’entrar a la cova em sentia nerviós.

Em va sorprendre una mica que no fos tan llarga. Només hi havia estalactites i estalagmites i columnes, però no hi havia animals. Jo esperava que fos més gran i llarga i que hi hagués escarabats. Va ser la primera cova que vaig entrar tan gran i no em va sorprendre gaire. Era un lloc buit quasi sense vida. Les estalactites si que tenen vida i van creixent.

Els dies abans pensava: mare meva, 20 metres sense aixecar el cap!

Però van ser menys metres i en sortir em vaig quedar amb ganes de passar a la tercera sala. Sempre està bé provar coses noves i no quedar-te amb les ganes.

Em vaig sentir així nerviosa, no sabia si seria llarg o curt.

M’esperava una sala més gran i el camí més llarg i va ser tot el contrari. Ho vaig aconseguir sense passar-ho molt malament. Em sembla que sóc més valenta del que pensava.

Al principi pensava que tindria massa por, però mentre passava un moment vaig pensar: s’acaba o no s’acaba?

Em vaig sentir satisfeta d’haver-ho fet. Vaig aprendre que si vull fer una cosa la puc fer i no tenir tanta por.

Abans d’entrar estava molt emocionada perquè feia molts dies que ho estàvem preparant i quan vam sortir ja tenia moltes ganes de tornar a entrar i tornar-ho a fer.

He après que sempre has de superar les pors.

Jo tenia molta por a la foscor, però crec que ara ja no em farà por estar en espais foscos.

Quan estàvem esmorzant estava pensant tota l’estona en què passaria i era un misteri. Pensava que al moment d’entrar potser diria que no entrava, però com que era més curta del que ens pensàvem, em va semblar poc.

Quan vaig sortir tenia unes ganes de tornarho a fer i pujar a la tercera sala! Era tot tan bonic!

Em pensava que em faria por, que hauria d’anar ajupida tota l’estona, que em trobaria algun insecte… jo sóc bastant tímida amb aquestes coses. I en sortir vaig pensar: com et podia fer por aquesta cosa tan xula, tan meravellosa? Per què has tingut por? He après que a vegades provar coses noves és una experiència per aprendre més.

Primer em vaig sentir nerviosa perquè era una experiència nova. En sortir em sentia satisfeta perquè ho havia superat.

Em sentia nerviosa al principi perquè no sabia si em quedaria sense aire o si la gatera seria molt llarga. Però després em vaig sentir sorpresa i volia tornar a refer-ho.

Estava nerviosa perquè Tenia una mica de por i no sabia què podia quan estava entrant ja passar. Després em veia que no havia de vaig sentir tenir por i també impressionada per com m’agradaria haver es va formar la cova. passat a la tercera M’enduc el record de sala, però com que era poder veure la cova per una mica perillós no dins. vam passar. Em vaig sentir orgullosa de mi, perquè al principi tenia por.

Pensava que seria molt fàcil, però em vaig anar posant nerviosa.

Després, a dintre, vaig veure que no n’hi havia per a tant i m’ho vaig passar molt bé.

Tenia nervis per si tenia por a mig camí, però després vaig pensar: com podia tenir por d’aquesta cosa tan bonica? Vaig aprendre que si no proves coses et perds coses meravelloses que té la vida.

Al principi estava nerviosa perquè no sabia com era i si sabria passar 20 metres arrossegantme, però va ser molt diferent del que pensava. Va ser curt i em vaig quedar amb les ganes de continuar més enllà. He après que has d’anar provant coses per aprendre i descobrir. Tinc confiança en tot el que puc fer.

M’ho imaginava una mica així i tenia una mica de por de què a mig camí em cansés o tingués por i haguéssim de donar la volta, però en passarhi vaig veure que era molt curteta la gatera i era molt divertit i m’agradava tot el que veia. Em sembla que vaig aprendre que les coses no les saps fins que les proves.

Abans d’entrar em sentia nerviosa i contenta i en sortir em sentia sorpresa perquè no m’ho esperava així. No m’imaginava la cova per dintre d’aquella manera.

Al principi estava molt nerviós perquè pensava que em quedaria sense aire, però quan vam sortir vaig notar com si estigués més tranquil, perquè ja havia passat, i em vaig sentir molt bé. He après que no sempre cal estar tan nerviós.

Pensava: 20 metres!, si em quedo sense aire?(perquè jo tenia el nas tapat i no em podia mocar) i si em faig mal?

Quan vaig saber que eren menys ja no estava tan preocupat. Em vaig tranquil·litzar molt. Si no hagués entrat m’hauria perdut una cosa molt meravellosa.

Vaig aprendre que has de treure’t les pors perquè et poden fer perdre coses boniques.

A dins de la gatera em vaig sentir com que no pogués respirar, i deia: oi! ui! Em vaig sentir orgullós amb mi pel que havia fet. L’ajuda d’acompanyar-me em va anar bé per poder-ho fer.

Més descobertes

Al laboratori de l’escola hi ha un tros d’estalactita, estalagmita, columna o bandera…

-

-

-

Les estalactites creixen cap avall. Les estalagmites creixen cap amunt. Les columnes són quan s’uneixen.

En el cas que sigui una columna, no sabem si és la part de dalt, del mig o de baix ni tampoc com es va tallar.

Crec que és la part del mig d’una columna perquè es veu que la forma va de dalt com a baix Potser si li van donar un cop, es va trencar.

Aquí no hi ha la punta de l’aigua.

Crec que la van tallar per baix i en veure que no queia van picar per dalt.

Segurament era molt dura i la van picar per treure-la, sembla de pedra No sabem com es va treure.

Potser és una columna, un tros tallat per dalt i per baix.

Les columnes estan fetes de calci i aigua. A prop de la cova del Petracó hi havia un forn de calç.

- Es feia servir per arrebossar les cases. És un material molt aïllant.

- Això vol dir que fa que no s’escapi l’escalfor, sigui resistent, que el fred no entri… És la calç que ho fa.

- L’aigua de les columnes és aigua de la pluja que es filtra entre les roques. L’aigua entra per les roques de la Serra de Rubió i com que aquesta muntanya està feta de pedres calcàries, les columnes que hi ha a la cova del Petracó són així.

- Han de passar molts anys perquè es formin. Perquè creixi 1 mm es necessita que passi 1 segle.

- La cova del Petracó no la podem posar a l’anysmòmetre, ja que forma part de la Serra de Rubió i té més de 240 milions d’anys”.

- La cova es va començar a formar a través de rius subterranis.

- Abans que es formés la cova, es va formar la muntanya.

On hi ha ara Montserrat hi havia un mar interior. Els rius anaven a parar direcció allà.

Hi va haver un moviment de les plaques, aquest mar va desaparèixer i va aparèixer Montserrat. La cova encara avui en dia està viva. Cada vegada que plou, es filtra aigua.

- La Terra té 4.500 milions d’anys.

- Això vol dir que la cova del Petracó és molt jove. Però nosaltres encara més.

- Quan s’ajunta una estalactita amb una estalagmita es forma una columna. Aquesta que tenim a la classe és la part del mig d’una columna.

Si mirem la mida d’aquest tros de columna sabrem els anys que va tardar a fer-se aquesta part en concret.

Intentem calcular la mida de la columna amb la cinta mètrica.

Amb un regle intentem trobar el punt més alt.

- D’això se’n diu igualació.

- Aquest tros de la columna mesura 47,5 cm.

El Joan, dins la cova, ens va explicar que les estalactites creixen 1 mm cada segle, o sigui cada 100 anys. També depèn de la quantitat d’aigua i dels minerals de cada cova

-

Fa quaranta-set mil cinc-cents anys no hi és a l’anysmòmetre.

Fa vint mil anys era abans del Neolític, abans que es fessin ramats.

Aquest tros de columna és de molt abans, del Paleolític, abans del que tenim representat a la paret.

Per això és tan important no trencar-les.

L’Abril i el Jordi ens expliquen la manera de veure com es formen les estalactites o estalagmites amb pocs dies.

Posem dos gots amb sal i aigua.

Un cordill o beta de cotó amb un pes a la punta perquè quedi submergit a l’aigua per les puntes.

El cordill ha d'absorbir l’aigua amb sal barrejada i a mesura que s'evapora, l’aigua i la sal van formant les estalactites al cordill.

Ho tornem a provar amb beta de cotó.

- Potser la llana no era el 100% de cotó!

-

Ara ja es veuen cristalls petitons.

- El Josep Grau, amb el cordill de 20 metres que portàvem, va fer dos nusos. Un al principi i un on s’acaba la gatera. Ara hem de mesurar quan fa.

Parlem de si fa fred o calor a la cova.

El primer dia que vam entrar a la sala de la cova ens vam adonar de la diferència de temperatura que percebem.

Això ens va portar a anar-hi un cop al mes i recollir les temperatures de diferents llocs: la sala, la gatera i l’exterior.

Alguns pensem que dins la cova s’hi està més fresc i d’altres més càlid.

- Avui fa calor i quan hem entrat a la cova ens ha semblat que s’hi està més fresc.

-

El primer número és 27, la temperatura de la part gran de la cova.

A l’entrada del túnel fa 18 i 16.

I a fora de la cova, 29 o 30 Quan fa més calor a fora, a dins la cova fa més fred.

I a l’hivern potser també fa fred a la cova. Potser l’aire passa per dins els forats i entra el fred.

Primer la temperatura estava a 16 i després a 19.

Perquè érem 27 a dins la cova i amb el nostre cos vam escalfar l’ambient.

Ens hem apuntat els números que marquen els termòmetres a diferents llocs de la cova.

-

-

-

-

Ahir la cova estava més fosca quan hi vam arribar.

Crec que acabàvem d’arribar i encara no ens havíem adaptat a aquella claror de la llum i al cap d’una estona ja sí.

Quan vam arribar, la llum del sol no entrava gaire, potser era més fosc perquè hi havia un núvol i la paret que tapava el sol.

En algun moment el sol feia el recorregut. Mentre érem a la cova, es va moure una mica i la llum primer estava a un lloc i es va anar movent.

A la classe, al migdia és quan hi ha més claror.

A la tarda, a les 3 de la tarda hi ha molta llum però baixem les cortines i així no ens toca.

A la cova vam veure com es movia el sol i quan s’hi va posar el núvol ja no es veia el sol.

Mirem com ordenar les dades que hem anat registrant els diferents dies que hem anat a la cova amb els termòmetres.

Ens ho pensem i compartim les diferents maneres d’entendre el significat d’aquestes dades.

Diferents maneres de representar les dades recollides

La posada en comú ens porta a donar valor als aspectes diferents que tenen en compte cada grup i també a aquells que són comuns.

Busquem una idea comú per representar les dades.

-

Hem de posar els mesos ordenats per quan vam començar, el setembre.

El zero el posem tot al mateix lloc i alineat i fixe.

En quin full ho fem? Llis o quadrets? Ho fem en un full gran i uns números al costat que es diuen graus.

Primer fem una ratlla que diu on comencen els graus.

Aquesta ratlla és on comença el 0.

Hem d’escriure els mesos ordenats a la ratlla: Setembre, Octubre… És millor escriure els mesos per l’ordre que hem pres les temperatures, no seguint els mesos de l’any.

Tots els mesos han de mesurar el mateix.

Cada mes ha de tenir el mateix espai perquè més o menys hi ha els mateix número de dies.

-

-

Sobre el 0 també hem de fer una altra ratlla amunt per posar els número que són els graus. Aquesta ratlla ens indica les temperatures.

Si un dia estem a sota zero ho posarem avall.

Alguns cm els escrivim són el 10, 20, 30… ens serveix per orientarnos. Si la temperatura és 19, busquem el 20 i li restem 1.

Entre un grau i un altre, hi ha dècimes.

Em recorda a les desenes.

Entre els centímetres, hi ha els mil·límetres. Els centilitres, també tenen mil·lílitres.

Quan diem 2 euros i mig, vol dir 2 euros i 50 cèntims, és el mig entre 1 i 2.

A la ratlla que va amunt hi fem unes ratlles més petites que representen cada una 1 grau.

Per marcar les temperatures posem un dit al mes i l’altre als graus

-

-

Primer busco el 27 a la ratlla que va amunt i després he de buscar el mes de setembre a la ratlla d’abaix.

Podriem fer una ratlla negre des del número fins al mes que toca per no equivocar-nos.

Als mesos d’octubre i novembre hi ha la mateixa temperatura, 19.

Al novembre a fora 18 graus i a dins també 18.

Coincideix.

Al desembre, a fora ja mesurava una mica menys, 16, però a dins s’estava millor, 18 graus.

Hi havia una diferència de 2 graus.

Si ajuntem totes les marques, podem veure com ha canviat la temperatura de dins la cova als diferents mesos.

Cal fer una llegenda perquè si l’any que ve ens mirem el gràfic sapiguem que vol dir cada color. El vermell és la temperatura de fora. El blau és la sala.

Per què vam fer la gràfica? de què serveix?

-

-

Serveix per saber les temperatures des del primer mes que vam anar al bosc fins ara, com ha anat canviant cada vegada.

La temperatura de la gatera., de la sala i de fora Vam fer una ratlla i una marqueta al trenta i això vol dir que faia 30 graus i tots els mesos. Si ajuntem tots els puntets sabem quan puja i baixa i amb el regle del costat sabem els números.

Si ho mirem sabrem les temperatures d’altres mesos, és per recordar-ho.

Aquestes pujades i baixades què volen dir?

-

Volen dir que no fa la mateixa calor, baixa la temperatura i puja.

Depèn de la temperatura de fora si fa calor o fred. Quan a fora fa calor a dins fa fred i si a fora fa fred a dins calor.

Durant els diferents mesos la temperatura va baixant.

Jo veig el novembre la de fora i dins està igual.

El primer dia uns deien que feia fred i els altres calor. Perquè a dins feia una temperatura i a fora una altra Ara diem els graus no si fa calor o fred.

Jo veig que la temperatura de la gatera no canvia molt, està com igualada que vol dir que està igual sempre.

Com que la porta no està a davant de la gatera no hi ha tantes pujades i baixades. La temperatura es manté.

La temperatura de la gatera com podem saber quant canvia. Canvia poc però quant?

-

-

-

Baixa molt o baixa poc?

El setembre octubre i novembre està igual i després el desembre baixa El quant?

El novembre és 17 i el desembre 12. Canvia 5 graus Però no hem de dir la t Entre 12 i 17 hi ha 4 graus si no comptem els 12 i 17 El febrer també baixa bastant.

L’octubre és el més alt és 18 i el més baix és el desembre 12, ha canviat 6 graus.

El gener, la gatera és la temperatura més alta de tots els llocs.

La temperatura de la gatera no canvia gaire, està igualada Es diu que es manté.

Només hi ha el mes de gener que la temperatura de la gatera és més alta que les altres.

Si mirem les temperatures de la sala -

-

-

Del setembre a l’octubre baixa bastant No! del desembre al febrer Per exemple el desembre i gener mirem les dues puntes i mirar el número i comptar els números entre mig El desembre 16 i el gener 14, doncs es porten 2 graus.

Setembre 27 i octubre 19, són 8 graus. La diferencia més gran és de setembre a octubre La diferència més gran és del setembre 27, al febrer a 14 són 13 graus que ha canviat La més alta és el setembre, 30 graus i la més baixa és el gener que és 14 . Hem de comptar de 14 fins a 30. Són 16 graus.

També podem restar 30 menys 14 i també fa 16. Pot tenir 16 graus de diferència.

Aquestes línies ens diuen la temperatura, quan puja i quan baixa Podem comptar les temparatures més altes i les més baixes de cada espai i saber quant canvien a cada lloc El setembre estàvem a 30 graus i al gener a 17

La història de la cova

Visita a l’Arxiu municipal La Rosa Maria, l’arxivera, ens explica que està al sòtan de la biblioteca pel pes dels armaris on guarden els documents.

-Això és un testament. Llegint aquests documents podem saber moltes coses de com vivien les persones, com eren les cases, què fèien servir…

els armaris pesen 6000 quilos,

A la cova de can Paloma van trobar : el crani reconstruït, la mandíbula, unes bosses amb ossos d’humans i una altra amb ossos d’animals. Trossos de ceràmica, una pedra per moldre…

Sabem que a la cova del Petracó s’hi va trobar una punta de sílex, però no la tenen a l’arxiu.

Llegim en el llibre La cova de can Paloma Jaciments Prehistòrics de l’any 1985 quan es va celebrar el mil·lenari d’Esparreguera “Una de les activitats de subsistència dels homes prehistòrics de can Paloma fou la pesca, a causa de la situació tan adient a la vora del riu Llobregat.

-

Diu Esparreguera vàries vegades mil·lennaria. Té més de mil anys.

S’han trobat punxons d’os i les feien servir per fer dibuixos a la terrissa.

També diu que han trobat restes humanes i de fauna a la cova de can Paloma.

Segurament és d’un infant.

Justament ho han trobat a Esparreguera!

Ens posem en contacte amb en Joan Llort. Li preguntem per la punta de sílex de la cova del Petracó i per les restes trobades a la cova de can Paloma. Ens diu que potser s’ha perdut en un dels trasllats del material.

El Joan Llort ve a la classe i ens explica un munt de coses de la història d’Esparreguera, del nom de la cova, de les ceràmiques…

Ens explica una altra versió de l’origen del nom de Petracó: aquelles terres eren d’un senyor que només estava pensant amb els diners, que es deien patacons, quan algú li demanava un favor deia; un favor no , paga amb patacons!

La paraula Petracó a vegades la veiem escrita Patracó. Petracó ve de pedra. I que Petricó és un recipients per anar a comprar vinagre, és un atuell.

Ens parla d’altres coves que hi ha a Esparreguera, la del Saneco a la serra del Gatells, la de les Pells, d’on se’n va treure les roques de travertí per fer el campanar.

Ens dona pistes d’on hi ha la trinxera de la guerra Civil. Hem d’arribar al Capbrot i seguir unes senyals blaves. Està encarada a la carretera de Collbató a l’Aeri.

Ens posem a parlar de la cova del Petracó i ens explica que l’any 1930 ja hi anaven turistes a visitar-la.

Als anys 65-68, uns joves d’Esparreguera se’n van adonar que hi havia persones que la tractaven malament i un dia que van trobar una porta de reixa de ferro, que l’anaven a llençar la van agafar i la van pujar des d’Esparreguera per col·locar-la i poder tancar.

Ens ensenya una punta d’estalactita que va trobar a terra de la cova del Petracó i ens la regala. Quan no hi ha aigua s’assequen i es descalcifiquen i es desfan.

A la cova de can Paloma s’han trobat ceràmiques de l’època del neolític. Estaven decorades amb l’estil Cardio edule que consisteix en marcar l’empremta d’una petxina.

Anem trobant les coves que ens ha dit el Joan, la de les Pells, on al damunt hi ha les restes d’un molí, i la de les Papallones , esta just al costat,

Del sílex de la cova del Petracó als canvis de l’edat contemporània

Com continuem?

-

La prehistòria ja l’estem seguint…Ara ja estem a l’edat contemporània.

Què vol dir contemporània?

Que és ara, és la història d’ara.

Tenen nom, els trossos d’història.

L’Edat de Pedra, l’Edat Romana, l’Edat Antiga, l’Edat Moderna, l’Edat Contemporània. Ho vam llegir en un llibre.

A partir de quan és una altra època?

Fem coses que ja es feien abans, a les coves?

Fem coses semblants, però ho hem millorat. O ho hem canviat.

Ara vivim en cases, pisos Ells caçaven els animals i nosaltres l’anem a comprar.

Al Neolític tenien ramats i els tenien domesticats.

Podríem mirar la vida a les nostres cases i la vida a les coves?

Sí perquè les coses han anat evolucionant…S’han construït nous materials i noves eines.

HI ha destrals, peladors, navalles, motoserres, pic i pala, martells També hem canviat les persones. Ens ha canviat l’esquelet; abans érem més baixets, el crani ha canviat, l’esquelet…

Quina necessitat tenien els Neandertals i nosaltres també?

Un lloc on viure.

Ara hi ha gent que no té pares ni diners i han de viure al carrer.

Hi ha gent que té pares i mares i és pobre i no passen gana i a mi em sembla una cosa injusta.

El nostre projecte va des del sílex de la cova del Petracó als canvis de l’edat contemporània.

El nostre projecte va des del sílex de la cova del Petracó als canvis de l’edat contemporània -

Podríem mirar què teníem abans i què tenim ara a casa. Anem per casa nostra i mirem per exemple, un ganivet, i apuntem un ganivet i un sílex.

També podríem fer que cadascú miri una cosa que tingui a casa de fa molt temps.

Jo a casa tinc un molinet per moldre cafè.

Jo una planxa de carbó.

Jo tinc una pesseta i monedes d’ara.

Hauríem de saber de quina època són tots aquests objectes.

Tinc uns llums d’oli.

Si a casa no en tenim ho podem buscar a casa els avis. Els nostres avis, quan eren petits, algunes coses eren diferents.

Aquests dies hem estat buscant per casa , o a casa els avis, objectes que podem posar a l’època contemporània. Del 1800 al 2022.

Una romana, un llibre de cuina, d’escola, novel.les, de química, monedes, la màquina de cosir, el llum de carburo, els ventalls, la foto de la comunió, diaris, vestits, mocadors de butxaca, màquines de fer fotografies, telèfon de disc, moneders, cromos, cremadors, de crema, planxes, interruptors, pipa, ràdio, caixa de pastilles.

- Per exemple, si portem una màquina d’escriure, ho podem posar a l’anysmòmetre” però hem de saber a quin any es feia servir.

Ens servim del collage per representar els objectes que hem compartit

he comptat 2022 enrere fins els 1995

La màquina de fotografiar la feien servir l’any 1967

he comptat 2022 i cada vegada 10 enrera fins arribar al 1890. Són 135 anys. els mocadors del meu avi són de l’any 1982, compto enrera dels del 2022

la planxa és de l’any 1882 hem de comptar del 2022 fins el 1885 L’anysmometre ens serveix per comptar quants anys fa que els objectes es feien servir o bé a quin any s’utilitzava.

el llibre és de l’any 1880 i comptem els anys fins el 2022

Ens hem ensenyat i explicat el que sabem de cada objecte, amb quina energia funcionava, de quins materials està fet i també quines persones l’han utilitzat, qui l’ha guardat, quin valor té per la nostra família i per nosaltres…

- Podem posar la informació de cada objecte, poquet escrit.

- Amb el nom de l’objecte i l’any - I també el segle i quants anys fa - De qui és i qui ens el va donar…

- Per què s’utilitzava?

- La persona que t’ho dona i la que ho feia servir és el mateix - No perquè la gent no viu per tota la vida, s’han de morir.

- Perquè s’utilitzava com i com es fa ara.

En l’anysmòmetre hem assenyalat tots els anys del 2022 fins a 42.000 anys abans de Crist. Hem posat un cm per cada segle. Ara volem representar què sabem dels anys de l’època contemporània.

Farem com una lupa des de l’any 1900 al 2022.

Cada any serà un cm.

tots aquests anys fan 122 cm.

Els segles s’expressen en números romans. Ens ha estat difícil relacionar els anys amb el segle.

Enganxem els objectes a la lupa de l’anysmòmetre. Tots pertanyen entre els segles XIX i XX, edat contemporània.

La trinxera la posem l’any 1936 quan va començar la Guerra Civil i l’aixopluc aquest darrer segle. També posem l’any que es va celebrar el mil·lenari a Esparreguera. penjarem la informació dels objectes per ordre de l’alfabet

La trinxera del Capbrot Ara podem explicar que: La trinxera es va construir durant la Guerra Civil que va començar el 1936 i es va acabar 1939, va durar tres anys. Està dins la línia de defensa que havia protegir Manresa, Terrassa i Barcelona.

Els republicans, que lluitaven contra en Franco, volien fer 6 trinxeres i en van fer dues i mitja, una a les terres de l’Ebre, una altra al Segre i la mitja a Esparreguera.

La d’Esparreguera fa 60 metres de llargada .

Està encarada mirant a la carretera que va de Collbató a Monistrol. I així com ara, des de la trinxera, la trinxera casi no es veu perquè ho tapa els arbres. Abans hi havia vinyes i camps d’oliveres i la visibilitat era molt bona.

Tenien unes armes les metralladores es posava al niu de trinxera i treien la metralladora per l’espitllera, que és una finestra que acaba estreta perquè no entrin les bales La guerra va començar perquè el Franco, era un dictador que imposava les seves normes, la llengua només podia ser el castellà a les escoles, qui estava en contra el posava a la presó o el matava. Un dictador diu les normes.

Hi havia gent que eren republicans i lluitaven contra el Franco i el seu poder, per la seva llibertat.

El Lluis Companys va perdre la guerra i el van afusellar.

Abans hi havia vinyes i camps d’oliveres i la visibilitat era molt bona.

Tenien unes armes les metralladores es posava al niu de trinxera i treien la metralladora per l’espitllera, que és una finestra que acaba estreta perquè no entrin les bales La guerra va començar perquè el Franco, era un dictador que imposava les seves normes, la llengua només podia ser el castellà a les escoles, qui estava en contra el posava a la presó o el matava. Un dictador diu les normes.

Hi havia gent que eren republicans i lluitaven contra el Franco i el seu poder, per la seva llibertat.

El Lluís Companys va perdre la guerra i el van afusellar.

Cova / Refugi

Amb l’experiència i coneixements provem de definir la idea de cova Una cova és una cavitat feta per l’aigua de la pluja en una roca que va erosionant, pot ser que hi passi un riu soterrani. A vegades els humans traient pedra també n’han fet.

Dins de les coves hi pot haver estalactites, estalagmites, columnes, carxofes....

A vegades hi ha vida a dins les coves, ratpenats, alguna aranya, escarabats, caragolí.

Pot acollir la vida d’humans, per protegir-se dels animals salvatges, del temps, del sol , de la pluja, del fred i de la calor. Dels problemes que passen a fora com les guerres. S’hi pot dormir, menjar arrecerat. S’hi pot treballar i guardar coses.

Abans s’havia fet servir per enterrar com si fos un cementiri.

Cova, protegir, abric, balma, cavitat, repòs, lloc de pas, vida, refugiar, acollir, gruta, avenc.

Hi ha alguna connexió amb el reportatge que hem vist de la frontera de Polònia amb Ucraïna: - El reportatge parla dels que marxen de casa els seus pares. A vegades els seus pares no poden marxar.

- HI ha persones que ajuden a les persones que no hi ha qui els pugui venir a buscar i posen matalassos i menjar, i mentrestant els busquen un lloc on anar a viure, una casa. Les coves abans també servien de lloc de pas.

- O esperen una família, i tenir algú que els pot estimar.

- No és el mateix tenir una casa per viure sol que estar amb algú que et cuida i t’estima.

- Una casa seria un lloc on viure amb una família. ´Com abans a les coves.

- També s’emporten els ninos de peluix perquè estan preocupats i així el poden abraçar, no se sentin tan sols. Els peluixos no serveixen ni per menjar ni per abrigar però t’acompanyen.

- També això d’Ucraïna, crec que la casa no és només el lloc on vivim, és el lloc on tot ho fas, és com a l’escola. És molt important.

- La mare es va atrevir a deixar el seu fill al tren perquè devia pensar que no estaria sol. I que les altres persones se’n cuidarien.

- Quedar-se el nen seria molt perillós.

-

-

-

-

El tren el portaria a un lloc més segur.

Jo crec que el va deixar perquè tenia esperança, tenia l’esperança que arribaria a la família.

La mare és molt valenta de prendre aquesta decisió, és una prova de molt valor. Va pensar que trobaria un millor lloc. És perquè va confiar que algú es cuidaria d’ell. I també confiava en el seu fill.

Estan una mica tristos però també feliços perquè poden anar amb la seva mare.

Són unes persones que han pogut escapar d’Ucraïna sense risc, caminant.

La meva mare em va dir que uns amics estan a Ucraïna a un lloc molt lluny de Polònia i no poden sortir.

HI ha corredors humanitaris. El meu pare m’ha explicar que a les guerres també hi ha unes normes. Hi ha uns caminets on tu pots escapar.

Parlem de coses físiques i també d’altres “refugis”: les persones.

- Jo m’haig de sentir en companyia, sentir-me com a casa.

- Les persones també som “refugi”.

- Ens poden acollir.

- Tenir companyia és més que moltes altres coses.

- En aquesta foto la càmera enfoca aquesta mare i els nens i està borrós el que hi ha darrera.

- Al darrera hi deixen les coses que han anat malament, els problemes i la guerra i miren endavant cap al futur.

- El camí els porta a una altra manera de viure. Només s’emporten el que tenen a les mans. El que tenen a les mans és una petita part del que s’emporten: els records, com era la seva vida a casa. S’emporten més coses de les que poden portar a les mans.

- Hi ha més cor que més mans!

- Tot té una connexió, les coves que estem investigant i el que està passant.

Arribem al gimnàs i trobem una pila de diaris a terra.

-

Els diaris abans quan no hi havia la tele servien per saber les notícies. Les explicaven les persones que estaven allà perquè tothom les sàpiga.

Ara els farem servir per fer-nos un refugi.

Pensem si ens haguéssim de refugiar en algun lloc, per què o comens refugiaríem…

- Jo al principi m’he abraçat amb l’Elna i he pensat que dos papers de diari junts podien ser com la meva família. Em refugiava amb la família.

- Quan llegim també ens refugiem. Se’ns en va el que pensem cap a la imaginació.

- Ens hem posat quatre persones juntes ajupides amb diaris sobre, arraulides. Després els hem fet una rodona de diaris al terra i nosaltres al centre, protegides.

- Ens hem imaginat una casa; hem fet el terra i després amb diaris enrolltats hem fet columnes. És un refugi en forma de casa.

-

-

M’he fet un avió de joguina, per divertir-me. Si vius una cosa que no t’agrada, jugant deixes de pensar-hi. També et pot servir per imaginar que fas el que ara no pots fer. I també per representar que pujo a l’avió i fujo de la guerra. És com si tot el que no t’agrada mentre jugues desapareix.

La faldilla ens protegeix del fred. I també de les parts íntimes.

Jo primer m’he estirat al terra i m’he posat el diari sobre l’esquena, servia de casa.

Després m’he fet una finestra per mirar i imaginar.

Jo m’he cobert el cap per exemple, si t’obliguen a ser soldat, em tapo perquè no em vegin.

Et protegeixes de davant perquè encara no ha passat i pot ser que passi.

Jo m’he disfressat per oblidar-me de les coses que passen. És com si fos una altra persona.

-

-

-

Ens cobrim el cap perquè ens sembla que és el més important. Si se’ns trenca el cap ja no podem viure.

El cervell és el que mana tot el cos i sense ell no pots fer res.

El nostre cor i pulmons també són el més important. Al cor hi tens tot el que estimes.

Protegir-te el cap és important perquè hi tens guardats els records.

També un refugi pot ser estar amb alguna persona. I també jugar és com un refugi. Ho ha dit l’Emily i em sembla que és veritat. La meva mare va veure una representació d’un nen que estava en un camp de concentració i el seu pare s’inventava la història. Deia que qui s’amagava i no el trobaven guanyava. La seva mare estava en un altre camp de concentració i al final el va anar a buscar.

També et pots refugiar del masclisme. No lluiten com una guerra, lluiten perquè tenen dret. Hi ha moltes maneres de lluitar sense fer guerra.

Això semblaria una cova!

-

-

-

Un refugi és un lloc on et pots refugiar perquè no et passi res i puguis estar allà tranquil·lament sense que ningú et pugui fer res.

Quan has d’escapar-te, un refugi és un lloc on trobem gent que et pot escoltar, entendre i ajudar.

La companyia em fa de refugi. I amb les abraçades també et pots refugiar, et serveixen per compartir la tristesa.

Una persona també pot ser un refugi, un amic teu és refugi. És una companyia i pots estar tranquil.

Un refugi és un amic que et pot ajudar.

Aquests refugis són acompanyats, però un refugi també pot ser sol. Et pot aixoplugar de la tristesa o de mals moments.

Un refugi pot ser : Una abraçada , els amics, una cova, la lectura, el joc, la família, l’esperança, la companyia, l’amor, un lloc, els records, l’abric, la diversió, la imaginació, una bauma, el cos, els sentiments, la felicitat, treballar, l’escola, les paraules, el planeta, els somnis, els diaris, l’esforç, el crani, l’escalfor, la música, el cervell, ballar, el cor, el mar, la natura, casa, un cau

Un refugi pot ser…

Descobrim l’artista Shamsia Hassani de l’Afganistan. En les seves il·lustracions veiem com converteix amb símbol la imatge d’una dent de lleó, un estel o una finestra...

Nosaltres hi veiem la llibertat, el dolor de deixar la teva cultura i poble, somnis d’un futur millor fugint d’una guerra, el patiment per la destrucció d’un país.

El seu treball és molt inspirador per nosaltres. Ens ha donat la idea de fer unes il.lustracions utilitzant símbols que representin els refugis dels que hem parlat en la nostra conversa.

Quan estem en companyia podem parlar de les preocupacions i ens és més fàcil de mirar-nos les coses, ens aporta confiança.

Ens sentim així, ens deixem anar sense pensar-nos-ho dues vegades. Ens sentim lleugers per dir les coses perquè sabem que ens comprendran i que ens estimen.

En el refugi de la companyia hi trobem els companys, la família i els amics; és un lloc càlid que ens aporta seguretat.

En els moments que estem tristos ens va bé l’escalfor d’aquest refugi. És màgic perquè una abraçada et cura la tristesa i la nostàlgia. En l’instant adequat es fusionen els cors en un de sol i aquest foc que s’encén s’escampa en el temps donant-nos força.

Mentre imaginem i juguem podem convertir el somni en realitat, fer possible qualsevol cosa en la nostra imaginació.

Alguna cosa que ens agradaria que ens passés o que ens angoixa.

Els pensaments poden arribar molt lluny, fins a l’infinit.

Els somnis són lliures i no tenen límits ni fronteres i poden arribar fins on vulguin.

Protegeix els òrgans del nostre cos: el cor, els pulmons, el cervell… El cos és càlid i delicat, però a vegades el nostre sentiment s’entristeix i llavors es refreda sembla que s’encongeix. En aquests moments tots els òrgans funcionen amb dificultat i nosaltres emmalaltim.

Som els responsables del nostre cos, n’hem de tenir cura, alimentant-lo bé, posar-lo en moviment, jugant, ballant, amb l’activitat i protegint-nos dels perills.

Aquest refugi és un tresor.

És un refugi on podem expressar el que sentim. Quan ballem podem transmetre el que pensem, el que hem viscut o una història que volem compartir. Ens deixem portar per la música i sentim que estem en un altre món. El cos s’allibera i s’alleugereix, començar a moure’s seguint el ritme de la música.

Hi ha persones que tenen un do especial i amb la veu expressen els sentiments amb un cant trist, malenconiós, d’ira, o d’alegria fent servir el to, el ritme, volum… Aquest cant es pot convertir en dibuix

Estar en aquest refugi ens aporta tranquil·litat i ens allunya de les preocupacions o malestars. La natura és plena d’olors, colors, gustos, sons, escalfor i aire que ens va directe al cor.

La natura és tot. Ens hi podem trobar la sorra del desert, les onades de l’oceà, les roques de les muntanyes, les aigües bellugadisses dels rierols, els éssers vius del bosc… És un bon refugi per trobar-te amb tu mateix i amb els altres.

En aquest refugi apartem les idees que t’incomoden del teu pensament i entren els personatges del llibre que estan llegint i la història que ens explica.

Les preocupacions o el pes que sentim s’escapa i ens refugiem amb la imaginació de la lectura que ens porta a un món original i diferent de la realitat.

Llegir ens pot fer sentir lliures perquè en aquest refugi tot és possible.

Altres vegades les lectures ens omplen de savieses.

Rebem la notícia de la mort d’en Miquel Fuster. Conèixer la seva vida ens fa pensar amb les descobertes i reflexions de les darreres setmanes.

La conversa ens porta a valorar el fet de tenir llar i de la fragilitat d’aquesta sort.

Poema col·lectiu cova del Petracó.

El primer compromís de l’educació és el d’aprendre a llegir el present, no l’actualitat més immediata, sinó el temps que ens ha tocat viure . Relligar passat, present i futur.

Marina Garcés