A partir d’aquestes obres ens adonem que Perejaume…
● juga amb els oposats.
● canvia i desubica objectes i fenòmens.
● observa com canvia el lloc on desubica l’objecte.
● observa com canvia el lloc on reubica l’objecte.
● fa pensar l’espectador.
Provem de desubicar els diccionaris de la classe.
Els traiem de la classe i els portem al pati…
- Si posem els diccionaris que tenen totes les paraules en una pista de joc, podem jugar amb les paraules.
- Un petit grup va entrar caminant a la pista i després se’n van anar al costat d’un diccionari. En un principi era com que no es donava importància als diccionaris, fins que vam adonar-nos que quan fem una feina no els fem servir fins que el mestre ens ho diu.
-
Els diccionaris van passar a tenir importància.
- La pista es va transformar en una pista
d’aprenentatge, una pista de paraules, una piscina de paraules…
- Després vam representar amb els diccionaris que estaven en un teatre fent de públic.
- Posats a la grada tancats no miraven. Si els posavem oberts ens miraven i semblava que aplaudissin.
-
Un grup vam pensar en poder posar els diccionaris sobre els arbres, com si fossin les fulles i a baix, per adobar, com els fems.
- Els fulls es fan amb arbres, els fulls són les fulles… anàvem jugant amb aquesta idea.
- Si els diccionaris de sota eren fems i nosaltres fóssim els arbres, els diccionaris ens ajudarien a créixer mentalment.
- A cada cultura hi havia un arbre sagrat i amb els diccionaris a sota l’arbre enfortíem una llengua, una cultura. Els llibres adoben els arbres. La sabiduria de les paraules passa als arbres, que ens protegeixen i ens retornen sabiduria.
- Fulls-Fulles.
Traient els diccionaris de la prestatgeria i portant-los a la pista de futbol, a les grades, als arbres…què estem fent?
- Desubicant-los.
-
Estic desubicada, es diu a vegades.
-
Quan no saps el què fas o perquè dius: -estic desubicada.
-
Desubicar és posar en un lloc que no és el seu un objecte o altra cosa…
-
La pista la vam modificar…
-
Quan posem una cosa en un lloc que no coneix, que no ha estat mai, que no és el seu…
- Amb el mòbil ens enviem la ubicació, el lloc on està l’escola, un carrer…
- En les persones, desubicat pot voler dir no saber què dir, què poder aportar, on situar-se.
- Si desubiquem objectes, pot acabar modificant-se la manera de treballar, d’estar les persones.
- Si traguéssim les cadires de la classe, no podriem fer servir les taules i sense
taules i cadires modificariem la manera de treballar.
Quan ens sentim desubicades?
-
Quan acabes de néixer és un nou lloc, no saps on estàs.
-
En aquesta situació necessites algú que et faci de referència, que estigui segur en aquell lloc.
-
Quan arribes a un lloc on tothom ja està fent una cosa i tu no saps què has de fer.
-
Una cosa que pots sentir quan estàs desubicat és por.
-
Pots sentir-te desubicat quan no entens una situació que estàs vivint.
-
Quan hi ha un gran canvi a la teva vida, que s’hi afegeix algú o desapareix algú, o canvies el lloc on viure, et pots sentir desubicat.
-
Seria una desubicació social.
-
També hi ha la física, quan no saps el lloc on estàs.
-
Però tens un GPS que et diu exactament on ets.
Per ubicar-nos físicament podem utilitzar les coordenades dels mapes o les del GPS. Però primer ens cal recordar el tema dels angles i dels eixos de coordenades…
Hem investigat dos tipus de coordenades: les geogràfiques i les UTM.
Les coordenades geogràfiques es basen en els angles. Dibuixem sobre boles de porexpan la xarxa de meridians i paral·lels.
L’angle que fa el radi de la terra que passa pel punt que volem ubicar amb l’Equador és la latitud. Pot ser Nord o Sud i té un valor màxim de 90º. L’angle que fa el radi de la terra que passa pel punt que volem ubicar amb el meridià zero és la longitud. Pot ser Est o Oest i té un valor màxim de 180º.
Punt A
La latitud del punt A és 30ºN
Radi punt A
Equador
La longitud és un angle que mesurem damunt el pla de l’Equador i la latitud sobre el pla del meridià zero.
Les coordenades geogràfiques es mesuren en graus, minuts i segons.
Així l’escola està en les següents coordenades geogràfiques:
Latitud: 41º32’14’’N
Longitud: 1º52’10’’E
Les coordenades UTM (Universal Tranversa de Mercator) es defineixen a partir d’una quadrícula que funciona com uns eixos de coordenades. L’origen de la quadrícula està abaix a l’esquerra. Hi ha 60 columnes (numerades de l’1 al 60) i les files van des de la C fins a la X. Les quadrícules s’anomenen per la combinació de números i lletres. Totes les quadrícules que tinguin la lletra entre la P i la X estan en l’hemisferi Nord.
L’Escola està en la quadrícula 31T. I dintre de la quadrícula està a 405.702,7 metres del meridià (costat esquerre de la quadrícula) i a 4.599.013,2 metres de l’Equador.
Easting 405.702,7
Northing 4.599.013,2
Ara que ja sabem què és una ubicació (física o social) podem portanar la porta. La duem al mercat setmanal, a la plaça de l’Ajuntament, a la plaça de la Pagesia i fins i tot al mirador del Mas Manader.
Què és una porta? Què vol dir portanar? Traspassar una portanada ens trasllada a un altre dins, a un altre fora. A un altre coneixement, a una història que no coneixem. Nosaltres hem portanat adiferentsmons.
I tu, a quin dins o a quin fora vols anar?
T’atreveixes a passar per una portanada?
Quan passem per la portanada de la història, recordem moments, fets, com es feien les coses, com vivia la gent… passar per la porta ens permet veure les diferències, ens ajuda a entendre les coses que passen al present i perquè són així. Ens permet conèixer millor els nostres avantpassats, per saber més coses de les que sabem, ens fa reflexionar sobre les coses de la vida i del passat, ens ajuda a prevenir coses dolentes que hi hagin passat com per exemple les guerres. El passat, si el coneixem, ens ajuda a encaminar el present i millorar el futur. Quan passem per la portanada ens imaginem com una persona agafa la ploma, la suca a la tinta, i comença a
La portanada no és per entrar a la fàbrica sinó per repensar com funcionen. Les fàbriques el que fan és produir mercaderies en grans quantitats, i si no comprem tot el que no necessitem no ho faran en tantes dimensions. El problema d'això és que les fàbriques quan creen productes surt un fum el qual contamina. Per fer que les fàbriques no contaminin tant podem reduir les nostres compres innecessàries i així no crearíem tant producte contaminant. També si només hi hagués una fàbrica per producte en cada país contaminariem menys perquè ho produiríem tot en una sola fàbrica. Aquests són els únics recursos perquè no podem viure sense algunes fàbriques com per exemple la de la medecina, la d'aliments necessaris, la de la roba, la de la construcció... Estem preocupats per tot el que està passant, però no estem fent res al respecte. Les fàbriques produeixen de forma massiva i són molt grans. Estan a molts llocs diferents, hi ha de moltes menes, estan distribuïdes per arreu del món. El que estem fent és crear coses pel nostre dia a dia sense donar-nos
La portanada de l’aigua i la font ens va fer veure que…
Que és molt important no malgastar l'aigua lla que estem en sequera i no podem viure sense aigua. L'aixeta seria una mena de porta? Si hi hagués una porta a l'aigua, salvaria moltes vides. L'aigua es una cosa essencial i tothom hauria de tenir-ne accés.
Ja que a on no hi ha aigua no hi ha vida.
És la porta a l'alegria i al benestar, ja que ens fa estar bé beure aigua.
Quan passes la porta passes de la sequera a l'aigua.
Passar per la porta pot ser que vegis tot el que hi ha darrere.
L’ombra es crea quan la llum impacta sobre un objecte i es veu la seva silueta. La llum és una energia brillant que ens permet veure, si no hi hagués llum, no hi hauria ombra. La llum i l'ombra son com el Ying i el Yang, depenen l’una de l’altre perquè si no hi ha llum, no hi ha ombra, i si tot és llum, no tindria un nom perquè no ho necessitaria, perquè no se sabria com seria el contrari. Hem pensat posar la porta entre l’ombra i la llum perquè la foscor i la claror tenen significats oposats, per exemple tristor i alegria, presó i llibertat, covardia i valentia, fred i calor, negre i blanc o estiu i hivern. La foscor i la llum depenen i tenen a veure i estan relacionats amb el temps perquè si hi ha núvols, hi ha més ombra, però si no n’hi ha, hi ha molta llum, perquè no hi ha res que tapi el sol. L’ombra es produeix quan un objecte interfereix entre el viatge que va des d'on surt la llum fins al terra.
La llum transmet tranquil·litat, alegria, confiança, pau o benestar, ja que el color amb el que l’associem, el blanc, en la nostra cultura, està lligat amb els conceptes més feliços, i, en canvi, l’ombra ens transmet inseguretat, por, tristor o malestar perquè és més apagada i ens dona un altre tipus de sensació.
La pedra seca és un mètode de construcció que s'utilitza des de fa milers d'anys a la Mediterrània que és on es poden trobar les oliveres. Consisteix en encaixar pedres sense materials pastosos com el ciment. Es construeixen murs de pedra seca per graonar el terreny per facilitar la plantació, creixement i collita dels fruits. Els pagesos, quan llauraven, deixaven apartades les pedres grans que molestaven. Al final del dia construien els murs, aixoplucs o barraques, després de moltes hores treballant. La pedra seca ens dona pistes del que havia passat fa molt temps en els antics camps. Quan passem per la portanada anem el passat. Ens agradaria passar per la porta perquè
Classe del Mas Manader -
