Petracó_Plantem la llavor

Plantem la llavor

Hi pot haver una coevolució entre la comunitat humana i els espais naturals. No som només espectadors sinó també, coautors, cocreadors dels paisatges que contemplem i que ens acullen

Jordi Pigem

Cova del Petracó, 8 anys

Enignum XV és el nom que Joseph Walsh posa a la lleixa que ens captiva des del primer moment quan la veiem a l’exposició.

Les seves formes, la delicadesa i fortalesa... encenen l’interès pel coneixement d’aquests éssers alts i forts, inquiets i variables que acullen les caminades, jocs, experiències i ens protegeixen, ens donen vida: els arbres.

Amb el cos descobrim la peça que el dissenyador ha imaginat i, amb l’ajuda d’artesans i fusters, ha fet possible. Les eines i la tècnica prenen importància i ens capbussem en l’ofici del treball de la fusta.

Dia a dia descobrim els arbres des d’una perspectiva àmplia i, a través del cos, de documents, de gràfics, d’experts, de textos, coneixem aquest essers tan especials per nosaltres.

La vida dels boscos, aquests organismes tan valuosos, qui la cuida? Com es cuida?

Enriquim els pensaments i sabers sobre els arbres amb les paraules que els descriuen, les seves dimensions, les actuacions dels humans, l’ús i la gestió que en fem, la vida individual i grupal, les transformacions... ens fan créixer ocupant el nostre lloc en la cultura dins el nostre país.

- Sembla una cua de balena.

Ens apropem a l’obra del Joseph Walsh, Enignum XV

- Així sembla un ocell. Si te la mires de cantó, sembla el bec de l’ocell, les plomes i la cua de l’ocell.

- Jo tinc una paraula que és Arrel.

- També contrari, un mira a l’esquerra i l’altre a la dreta, un mira avall i l’altre a dalt.

- Jo dic salvatge.

- La natura ho és i els arbres, i la seva fusta.

- Un arbre és salvatge perquè viu a la natura, l’escultura ho era abans.

- Salvatge deu ser perillós.

- Hi ha gent que és salvatge i tenen amics. Un gat és menys salvatge si el tens a casa. no té ningú que el cuidi.

- El nostre origen era salvatge perquè el nostre creador és la natura.

- Una persona molt atrevida.

- Salvatge no significa que sigui perillós com un lleó o una marieta

- Tots els animals són salvatges.

- Jo crec que els animals salvatges són els que t’ataquen.

- Ai, això és ferotge. Jo diria que és un sinònim.

- Una marieta és salvatge, però no és ferotge.

- Definició salvatge del diccionari; que no són domesticats els animals.

- Això va començar al neolític, domesticant l’agricultura i la ramaderia.

- L’avantpassat del gos és el llop.

- Un gos per què no és salvatge si ve del llop?

- Què vol dir domesticar?

- No només per donar menja, t’hi has de relacionar.

- No només es domestiquen els animals, les persones també es poden domesticar i les plantes també.

- L’escultura és domesticada, ja que ha patit canvis respecte a l’arbre original.

- Està polit, li han dedicat temps ha deixar l’escultura com està. Abans era salvatge i ara està domesticada. Si fos salvatge seria l’arbre.

- L'arboretum és com si domestiquéssin arbres. Algú els cuida.

- Estimar vol dir domesticar?

- Bonsais arbres domesticats.

- Pot ser que hagin escalfat o refredat la fusta de l’arbre per a donar-li forma.

- La fusta de l’arbre és molt flexible.

lliure, emoció calma, creativitat, diversió, fauna, fantasia, feliç, màgic, difícil, oberts,

relaxant, animals, salvatges,

papallona,natural, gràcies, únics, línies i corbes, diferents, nivells, harmonia, emocionant

Un arbre produeix oxigen, absorbeix diòxid de carboni, genera sucres complexos, destil.la aigua, produeix fusta, aprofita l’energia solar de manera extraordinària, esdevé una escultura policroma i canviant, crea un microclima, escreaasimateixiesreprodueixen incomptables variacions. Jordi

interès per la vida dels arbres.

Pigem

L’interès per la vida dels arbres ens anima a la recerca d’informació i coneixements que agafen l’arbre a la terra, també beuen aigua per les arrels, les flors seran les llavors que es convertiran en uns nous arbres, les fulles donen l’aliment i per fer-ho Creen associacions amb

L’energia del sol fa que l’aigua que ha entrat per les arrels pugi pel xilema per evaporar-se a les fulles. Allà hi ha la clorofil·la que amb l’energia del sol, l’aigua i els nutrients fan una reacció química que es diu fotosíntesi. De la fulla surt oxigen i vapor d’aigua i absorbeix la llum del sol i diòxid de carboni de l’aire, ho fa per uns foradets microscòpics que es diuen estomes . En aquesta reacció es forma la saba que és un líquid ensucrat i que baixa pel floema avall per les branques i el tronc fent-lo créixer.

Jo he llegit que les fulles de les plantes contenen una substància, la clorofil·la, que els permet viure.

Els arbres s’alimenten gràcies a la fotosíntesi, procés de fabricació d’aliment que es fa mitjançant les fulles dels arbres i el sol.

Hi ha un arbre que fa que viu 100.000 anys, es diu Matusalem. Una altra pregunta és que vol dir que un arbre té les fulles caduques, que cauen a la tardor.

Passejant per sota els arbres trobem les fulles seques que ens ajuden a saber el nom de l’arbre que les ha perdut. La servera, el roure, l’ametller, el plàtan són arbres de fulla caduca. Les guies ens ajuden a identificar-los i saber-ne el nom. La informació ens acaba de donar pistes

- Sé que vol dir que un arbre té les fulles caduques, que cauen a la tardor.

- Aquí tenim tots els tipus de pinyes per a diferenciar els tipus de pins autòctons. També explica les fulles simples o fulles compostes. També tinc un plànol amb les varietats d’oliveres i els arbres fruiters com el garrofer que vam veure. Per últim, hi ha també una guia dels arbres i plantes que es troben a Montserrat.

les fulles dels arbres de can Roca

Al bosc de Can Roca hi hem conegut diferents tipus de fulles.

Quan volem explicar les semblances i diferències...

- Posem les caduca i les perenne

- I en un altre lloc les simples o les compostes

- Hi pot haver un grup caduca i compost

- Ho podem fer per fulles i posar el que sabem

- Si podem posa ovalada

- I caduca

- La de roure lobulada

- El·líptiica

- Si algunes tenen alguna cosa en comú les podem posar a totes

- Podem fer com una llegenda, totes aquestes són caduca, podem posar una rodona de prohibit, com un símbol que vol dir caduca, llavors a les perennes un altra

- Podem fer una taca marro per les caduca i verd per les perennes

- El símbols serveixen per no posar les paraules .

- Podem posar caduca perenne, la forma de la fulla, la vora i si es composta o simple

El dibuix es construeix a partir de l’observació, que no és més que detectar el que hi ha de diferent en tot allò que és semblant, i culmina en un procés de comprensió, és a dir, en la capacitat de trobar tot el que hi ha de semblant en allò que és diferent.

Jorge Wagensberg

- Jo he trobat que el garrofer és un arbre silvestre català.

- Silvestre i cultivat són paraules més adequades per parlar dels arbres que domesticat i salvatge. Arbres cultivats a Catalunya: serien l’ametller, llorer. ..

- Els arbres són com els humans...

- Sé com creixen els arbres, primer es posa la llavor, surten les arrels, creixen les tiges i surt un arbre. Podem plantar una llavor d’arbre i veure que passa. Llibre sobre els arbres més alts del món 115 m i 6 cm el més alt del món (una sequoia).

- Quan s’ajunten els arbres tenim un bosc que serveix de torni desèrtic.

Les guies d’arbres que consultem, els llibres, diccionaris de sinònims... enriqueixen el nostre llenguatge i coneixement a l’hora d’explicar i descriure el que anem aprenent sobre aquests éssers que ens estan captivant.

Tortuós, llis, clivellat, lineal, rugosa, cargolada, rogenca, gruixut, esquerdat, llisa, abonyegada, dura, tou, bruna, grisenca...

Elàstica i resistent

- L’aglà és el fruit del roure i quan cau a terra li surten les arrels i comença a créixer. No totes creixen les llavors. Necessiten una bona temperatura, llum, espai aigua, CO2,

- La llavor surt de la fruita o la flor, comença a germinar, vol dir que comença a créixer i a sortir les arrels i la tija

- No tots els arbres fan llavors cada any

- Algunes llavors no germinen perquè algun animal se la menja, a vegades van a parar a llocs que no són adequats.

- El primer senyal de vida és quan comença a créixer l'embrió, és semblant als nens petits. Per créixer cal que s’agafi bé a terra i treu les arrels i s’alimenta amb els minerals i l’aigua.

- Després comença a créixer la tija cap amunt i l’arrel cap avall.

- Tots els arbres tenen llavors, però de diferents tipus. Les que estan dins una tavella, dins una closca, les llavors alades, les pinyes, llavors dins el cor de les fruites

- Tots els arbres tenen llavor

- Els arbres estan desapareixent de manera massiva de la superfície de la terra en un procés de desforestació.(Tallar arbres per fer fusta, paper...). Es calcula que 1/3 dels boscos del món han desaparegut.

- Els arbres no només són com els dibuixem.

- Hi ha diferents tipus d’escorça.

- Es pot saber l’edat dels arbres contant els anells de creixement. Un arbre és un ésser viu, neix, s’alimenta, es desenvolupa i mor.

- Aquesta llesca és d’un pi que tenia 57 anys

- L’esquerda s’ha fet perquè la fusta s’ha assecat, ara ja no hi passa la saba i l’aigua cap a les fulles.

- Ens diu quants anys tenia l’arbre quan el van tallar

- La primera és la del centre.

- També ens diu si creix de pressa o lent.

- Si estan més juntes és perquè aquell any tenia condicions no gaire bones.

- Necessita aigua de la pluja que la terra filtra i l’agafen les arrels

- Depèn del tipus d’arbre. Les condicions del bosc de can Roca o d’un altre país són diferents

- Els nutrients

- També és el CO2, és l’aire que nosaltres expulsem

- Les anelles tenen una forma arrodonida

- Per un costat a vegades creix més que l’altre.

- Potser va fer molt vent i es va torçar i llavors els anells es van torçar.

- Es diuen anells de creixement.

- La fusta de reacció potser és que ha hagut d’aguantar més pes per un costat o per l’altre,

- La part clara ens diu l’estació. Dues estacions viuen en unes condicions.

- Les parts clares són la primavera i l’estiu,

- Aquesta zona fosca és per on pugen l’aigua i el nutrient . Es diu xilema

- L'aigua puja cap amunt i té una altra funció. Aguanta el pes de l’arbre, és una part molt dura.

- També hi ha el floema que és per on baixa la saba que és aigua ensucrada .És glucosa

les escorces de can Roca

- Els arbres creixen avall i amunt, gràcies a les cèl.lules meristemàtiques que es van multiplicant i creen totes les cèl.lules que necessiten per créixer les que formen el tronc, les de les branques i fulles, l’escorça, les flors, les fruites, etc....

- Les cèl·lules mortes van cap a l’escorça.

- La medul·la és un teixit tou que es troba ben bé al centre de l’arbre i que es forma a mesura que la tija del plançó es forma

- Conté els nutrients vitals pel creixement. A mesura que l’arbre creix es va assecant passen per aquest lloc

- Tots els arbres tenen arrels que serveixen per aguantar els arbres i absorbeixen aigua i altres substàncies que li serveixen per alimentar-se. Es poden enterrar alguns metres avall.

Ens preguntem:

Què tenen dins les llavors que fan que creixi un arbre per exemple un garrofer?

La llavor té pell, unes capes interiors. Té l’ADN que fa que sigui com ha de ser. Crec que hi ha diferents camins, el més marró és el que va al tronc. Dins hi ha una altra llavor. el camí groc treu les coses dolentes, cada camí té una feina diferent

Pensem què tenen dins les llavors que fan que creixi un arbre per exemple un garrofer?

Jo crec que dins la llavor hi ha arrels, sorra, plantes i aigua i crec que l’ADN és com un líquid que ajuda a créixer

Dins la llavor hi ha mini llavors, quan la llavor gran s'obre les mini llavors cauen i es planten més garrofers. Té molts colors perquè té molt d’aliment per créixer enganxat a les arrels.

La tira que hi ha al mig és l’ADN, és tota la informació del tipus d’arbre que serà. la part 1 és la informació de les arrels. la 2 és la del tronc, la 3 parla de com serà la capçada... el 5 diu si els fruits són dolços o àcids.

Crec que dins la llavor hi ha ADN és com la personalitat de cada llavor, cada persona, cada animals, etc.

La potencialitat de la llavor, les condicions per esdevenir un arbre amb tota la seva fortalesa, les aportacions al sistema, el seu futur i el seu passat…

Jo crec que dins la llavor hi ha cèl·lules que formen la tija i les arrels.

Imaginem:

Dins la llavor hi haurà la humitat necessària per créixer. Potser hi ha uns bacteris que la protegeixen, són les defenses.

Les llavors tenen una segona pell que en diem pell externa. És com una closca que guarda la llavor, la protegeix mentre s’espera a tenir les condicions adequades. Hi ha un moment que s’esquerda i comença a germinar.

Aquesta llavor té les característiques de l’arbre que serà, és un fil que diu com serà l’arbre, és l’ADN.

Dins hi ha la primera tija caragolada, després es convertirà en un tronc.

També unes petites arrels a punt de sortir.

Al voltant de la llavor es troben tot de llavors petites, quan s’obri cauran i s'escampen pel voltant. Una de les missions de cada llavor és fer que la seva espècie continuï.

Hi ha un fil que connecta les petites llavors perquè comparteixen l’aliment.

Té unes ratlles que són els nutrients per començar a créixer. Quan surt l’arrel és ella que absorbeix l’aliment i els minerals de la terra.

La potencialitat de la llavor, les condicions per esdevenir un arbre amb tota la seva fortalesa, les aportacions al sistema, el seu futur i el seu passat…

- Fins i tot l’arbre més gran era una petita llavor. Els arbres poden viure molt de temps.

- Els arbres no parlem com nosaltres, els boscos estan formats per diferents espècies de plantes, utilitzen les arrels per comunicar-se i ajudar-se entre ells.

- Com mesurar l’alçada, i el diàmetre d’un arbre. Els primers arbres viuen fins a més de 350 milions d’anys abans que els dinosaures. Hi ha noves classes d’arbres, alguns arbres tenen llavors i altres flors i llavors. Gimnospermes (sense flor) i angiospermes (amb flor).

Qui pensi que els arbres són solitaris i individualistes s’equivoca. Tenen una vida social molt activa i un llenguatge propi per comunicar-se entre ells. No fan servir paraules, ni síl·labes, ni signes de puntuació. La seva gramàtica està formada per senyals químics, aigua nutrients, hormones i, sobretot, fongs.

Com es comuniquen els arbres, Mònica L. Ferrado

- Els arbres cada any fan una branca més. El gruix dels anells ens ensenya la velocitat del creixement. Segons si hi ha més aigua o menys els anells de creixement són més amples o més estrets.

- Els boscos més antics d’entre 215 i 250 milions d’anys, passant de plantes a arbres. Falgueres (plantes prehistòriques). Contes sobre els boscos.

- Aquests són els cinc arbres més sorprenents del nostre planeta. El dragó de Tenerife. El pí americà pot arribar a viure 5.000 anys. Hi ha arrels que poden trencar roques. L’arbre, emperadriu pot créixer fins a 6 m l’any. La jaça (fruit d’un arbre), té el fruit més gran del món amb 36 kg i 1 m de llarg. Eucaliptus d’indonèsia, arbre dels corns. (molt maco).

l’alçada dels arbres

Com podem saber les alçades dels arbres?

- Podem mesurar amb pams

- Podem portar una escala. Utilitzar la cinta mètrica per arribar fins a dalt. Hem de mesurar des del terra fins a la capçada.

- Amb helicòpter des de dalt.

- Llençar la cinta mètrica com si fóssim els escaladors.

- Tallar l’arbre i mesurar-lo. Amb una màquina podadora.

- Volem mesurar arbres vius..

- Podem utilitzar el pal per penjar les casetes del ocells per mesurar una part de l’arbre

- Utilitzar una corda estirada desde dalt per poder mesurar, després utilitzar la cinta mètrica per mesurar la longitud de la corda.

- Escalem el tronc i una vegada estem a la meitat la deixem caure fins al terra i tindrem una meitat. Si ho fem dues vegades tindrem l’alçada total de l’arbre. Fer la meitat i multiplicar-ho per dos.

- Podem posar una persona al costat d’un arbre i mirar quantes vegades podem repetir la persona al llarg de la seva alçada. Ho podem fer amb els dits i també fer una fotografia.

- Tenint l’Alma dibuixada i l’arbre al costat podem veure quan medeix? Ens posem lluny, veiem l’arbre i l’Alma

- Ens hem de posar a prop o lluny de l’arbre per poder mesurar?

- Es pot mesurar ella mateixa i mirar quantes vegades necessita la seva alçada per arribar a la capçada de l’arbre. No cal que pugem un damunt de l’altre, sinó que ho imaginem.

- Per exemple; calculem si són 5 Júlies de 132 cm, 132 per 5 i tenim l’alçada total de l’arbre. 5 per 100 cm i després 32, ho comptem 5 cops.

- Escalant fins a la punta de l’arbre.

- Amb un arnés, com els nois que escalaven, posen el 0 a dalt i mesurem a baix de tot.

- Si pugem escalant potser la punta no aguanta el nostre pes.

- Quan baixem amb la corda de pressa ens podem cremar i donar-nos cops amb l’escorça també podem agafar una escala, pujar fins al màxim, i amb la cinta mètrica bloquejada posar-la al costat de l’arbre per mesurar-lo.

- Enganxar una cinta mètrica a un pal i pujar-lo fins a dalt.

- Podem saltar si no podem arribar o estirar els braços.

- Les anelles només són els anys no l’alçada.

- Calcular quant ha crescut aquest any i multiplicar-ho.

- Emportem la fotografia a l’escola.

- Les dues estalactites són igual de grans que un llibre. Es pot veure desde la rotllana.

- De lluny aclucant l’ull ho podem mesurar.

- A cadascú, depenent d’on está, té una mesura diferent del que medeix l’Alma.

- Fem una foto posant a l’Alma entre els dits del Marc, l’Alma hi cap entre els dits del Marc!

- Tenint l’Alma i l’arbre al costat podem veure quan medeix?

- Ens allunyem perquè es vegi tot l’arbre i posem els dits junts per fer una mesura. De lluny sembla molt petit, però quan ens apropem és més gran.

- Això és una visió òptica.

- Si està més endavant és més gran si està més lluny és més petit.

- A mi m’hi cap el pi entre els dos dits

- Podríem fer una foto amb la persona al costat del pi, des de lluny.

Així ens emportem la fotografia a l’escola.

Volem mirar quantes vegades hi cap la Martina a l’alçada de l’arbre.

- Nosaltres ho fem amb paperets de la mida de la Martina

- I amb un regle , mirarem la mida i anirem marcant amb un rotulador.

- Nosaltres ho hem fet amb un full de quadrets la Martina és com 7 quadrets d’alta.

- Ens hi caben 8 Martines i mitja.

- Ara hem de comptar hem de mirar l’alçada de la Martina

- La Martina mesura 1 metre i 32 centímetres.

- Ara hem de comptar 8 vegades i mirar quan és mitja Martina i també comptar-ho

La Martina fa 1 m i 32 cm, l’arbre...

per fer la meitat de 30 hem fet 10,10 i, 5 i 5.

Llavors hem comptat 10 i 5.

la meitat de 2 és 1 i 1 fan 16

mig metre són 50 cm

la meitat de 32 són 16 cm.

Són 66 cm

Heu vist que molts arbres tenen la seva ombra? Podem mesurar l’ombra de l’arbre amb un regle. Ha de ser un arbre que li toqui el sol. L’ombra es projecta depèn de la mesura de l’arbre.

Depenent d’on li toqui el sol projecta una ombra diferent, de vegades ens veiem molt més grans amb l’ombra!

Quan ens apropem o ens allunyem ens veiem molt més grans o petits.

- Depèn d’on estigui el sol.

- No ho haurem de fer cap al migdia perquè el sol li toca més amunt. O a la tarda, o al matí! Depèn d’on estigui el sol la sombra anirà cap a un costat o un altre.

- Ens volem separar de la nostra ombra, saltant!!

- Podem fer una mesura cada hora del mateix arbre per veure com canvia la mesura.

- Podem posar una pedra per veure com canvia el sol.

- A les 12 del migdia 150 cm cada hora anar apuntant les diferents mides.

- En comptes d’una pedra una linea.

- Al matí aprofitar l’estona on el sol estigui al mateix lloc.

A primera hora és més exacte.

- Mesurem des del final de l’ombra.

- Hem de buscar un arbre que estigui a un lloc ben pla, que no estigui al mig del camí.

Ens proposem mesurar l’ombra del pi cada hora. Tenim idees del que pot passar.

- La meva mare em va dir que el sol ha d’estar a 90º perquè l’ombra sigui igual de llarga que l’alçada de l’arbre.

- Estar a 90º què vol dir?

- Estar a 90º de calent.

- No, jo crec que és de la brúixola.

- Ha d’estar a un quart, ha d’estar a l’est.

- Quan el sol estigui a dalt no hi haurà ombra, si està a la dreta l’ombra estarà a l’esquerra.

- Si no hi ha sol no hi haurà ombra

- Tinc una cosa molt important per dir; l’ombra està davant. A aquests d’aquí, l’ombra està al costat i a aquells l’ombra està darrere.

- Això és com a la Passió no en diuen a la dreta o a l’esquerra, diuen al costat d’Abrera o de Collbató.

Cada hora mesurem la llargada de l’ombra del Pi. Pensem que sortiran diferents resultats perquè el sol es va movent i quan estigui més alt l’ombra serà més curta. Llavors com ho sabrem quina és la mida de l’ombra que és igual a l’alçada de l’arbre? Si ens ho apuntem, com sabrem quina és la que val?

- Podem posar una persona a costat de l’arbre i també mirem la seva ombra. Com hem fet amb la Martina. Quan l’ombra sigui igual de llarga que la persona, en aquell moment sabrem que l’ombra de l’arbre serà com l’arbre.

Anem mesurant a cada hora, l’ombra de l’arbre i de la Júlia.

- Cada hora hem pres la mida de la seva ombra, sempre és més llarga que la Júlia

- Ho anem apuntant junt amb la mida de l’ombra del pi

- Cada vegada l’ombra es va girant.

- Primer mirava cap al nord però una mica oest

- Al final està cap al nord però una mica cap a l’est.

- Ens apuntem les dues llargades cada hora

Busquem quina és la mida de l’ombra que s’acosta més a l’alçada de la Júlia. Això ens ajudarà a saber quina és l’alçada del pi.

a ¼ de 2 l’ombra assenyala cap al nord

Endrecem els resultats de les llargades.

Ens adonem que la que s’acosta més a l’alçada de la Júlia és a ¼ de 2; l’ombra de la Júlia fa 1 m 47 cm

Quinze dies després tornem a prendre les mides a les ombres. Cada hora l’ombra s’ha anat fent més curta fins que a les 12 del migdia, la mida coincideix amb la de la Júlia, 1 m i 39 cm. En aquest moment

mesurem l’ombra de l’arbre i ara sabem quan fa l’arbre. 12 m i 70 cm.

Representem l’experiència que hem tingut a l’hora de mesurar el pi a través de la seva ombra

la mida de l’arbre és igual a la mida de l’ombra

l’ombra és com un triangle amb dos costats iguals l’alçada i l’ombra

Quan l’ombra de la Júlia sigui tan llarga com ella mateixa, d’un metre i trenta nou centímetres, en aquell mateix moment, l’ombra de l’arbre serà la mida de l’arbre.

Tales de Milet també ho va pensar fa més de dos mil anys quan volia saber l’alçada de les piràmides d’Egipte

Quan l’ombra de la Júlia sigui tan llarga com ella mateixa, d’un metre i trenta nou centímetres, en aquell mateix moment, l’ombra de l’arbre serà la mida de l’arbre.

Tales de Milet també ho va pensar fa més de dos mil anys quan volia saber l’alçada de les piràmides d’Egipte

qui cuida el bosc?

Conversa amb el Javi, pare de la Joana, sobre la gestió dels boscos mediterranis

- Per decidir quins arbres cal tallar, hi ha un enginyer forestal que es el que marca, són arbres sense futur, torts, malalts.

L’arbre mort se n’hi diu singular, dins d’aquest arbre hi ha molts elements que poden anar bé per a la resta de bosc. Hi ha aliment.

- Sempre treballem en equip, el bosc és molt irregular, sempre et pot passar alguna cosa és molt important anar acompanyat.

- Això és un aglà d'una alzina, és d'uns arbres que són molt grans i de fusta molt bona. L'aglà és la llavor de l'alzina que alhora és l'aliment de cabirols i altres animals.

El vaig posar en remull amb un mocador, i després ho vaig posar amb aigua.

Hi ha una dita que diu que el roure triga tres-cents anys a créixer, després viu tres-cents anys i triga trescents anys a morir.

Si li talles la punta de l'aglà, enganyes una mica a l'arrel perquè creixi més de pressa. Per arribar fins on està ha passat un any. S'ha d'agafar l'aglà a la tardor, quan està a punt de caure.

Hi ha arbres en perill d'extinció, el boix grèvol, és més arbust que l'arbre, no es poden ni tocar perquè n'hi ha pocs.

- Quin percentatge de bosc i arbres hi ha? Més arbres o més cases?

Hi ha més arbres que cases i pisos a Catalunya! Hi ha molt bosc en comparació a les cases.

El 64% de Catalunya és bosc. Una altra part són terres de cultiu, un altre rius i la resta cases i carreteres, zona urbana.

Entre el 80% i 90% del 64% no es gestiona. Hi ha un risc molt important d’incendi.

- La sequera fa que s’assequin els arbres i quan estan secs és més fàcil que s'incendien. També és perquè no hi ha ramats com abans. Els ramats es mengen el sotabosc que és perillós per als incendis. Si no ho fan els animals ho hem de fer les persones.

- El 64% de Catalunya és bosc. Una altra part són terres de cultiu, una altra rius i la resta zona urbana.

Entre el 80% i 90% del 64% no es gestiona. Hi ha un risc molt important d’incendi.

Com representariem aquest 64% de zona forestal de a Catalunya?

-

Nosaltres volíem fer quadrets dins Catalunya i no ens ha sortit!

- Ho provem tots?

- Si comptem 100 quadrets és només aquest tros

- Hi ha quadrets que queden a la meitat

- Si hi ha dues meitats, amb dues meitats fem un quadrat.

- Podem fer la manera que diu la Laura

- Queden 50 quadrets . 100 són 64

- Doncs 50 és la meitat i 32 també és la meitat

- Jo faig 100 quadrets i 64 són bosc

- Faig 100 i en pinto 64, Cada vegada que fem 100 quadrets en pintem 64

- D’aquests quadrets només n’hi ha mig

- Doncs no els comptem

- Cada dos o tres trossos comptem un quadret.

- Sí que els comptem perquè són part de Catalunya

- Comptem mig i mig fa 1

- Hi ha 0,5 que són més petits que els altres.

- Hem comptat 357 quadrets, poden ser 3 quadrets que seran 300 i potser mig

- Farem 3,5 quadrets 64 vegades i serà la part de bosc de Catalunya.

- Hem fet Catalunya al full de quadrets.

- Hem comptat 100 i Catalunya és més gran.

- Provem de fer deu quadrets

- N’han sortit cinquanta

- És la meitat

- Cada quadre representa 2%

- N’hem de pintar 32 de quadrets.

- El problema és que Catalunya no és quadrada.

- Podem tallar un tros i afegir-lo a dalt

- Aquesta punta la podem posar per aquí

- Si aconseguim fer un quadrat podrem fer les parts.

- Si tallem pins i deixem més espais a terra, sabeu que passa? Doncs si tallem pins surten alzines i roures, la llavor de l’alzina i el roure estan esperant i en el moment que el sol toca a terra i tenen les condicions adequades, comencen a créixer.

Wangari Maathai, Kènia1940 - 2011

De petita se sentia part del bosc i això la va fer ser protectora de la natura diu; La natura és la creadora del nostre món.

Va crear un grup anomenat el “cinturó verd” que s’encarregaven d’aturar les excavadores que tallin els boscos i va convèncer a molta gent a unir-se a aquesta associació.

Ens parla de lluitar per cuidar els arbres i els boscos. També diu que tota mena de persona pot anar a l’escola, ja sigui alt, baix, prim... tothom podrà anar-hi , en la seva època de nena i a Kènia només hi anaven els nens. Va pensar amb la possibilitat d’anar a l’escola quan el seu germà va preguntar a la mare: - Per què la Wangari no pot anar a l’escola? Això la va fer pensar.

La Wangari Maathai era molt observadora i tot la feia pensar inclús els drets que s’havien fet els colons, que van arribar a Kènia i es pensaven que eren millors que els kenians. Els van colonitzar.

La Wangari no es va conformar a ser la segona mestressa de casa per ser la germana gran, ho troba una injustícia i va aconseguir canviar-ho i anar a l’escola. Ens va deixar alguns missatges amb el que ella feia:

Cal lluitar pels drets i en contra les injustícies. També va lluitar per una injustícia que patia als Estats Units, la de poder pujar als autocars i seure al seient que vulguis.

Ens anima a plantar arbres perquè creixi la vegetació i reforestar els boscos i així ajudar al planeta.

Va dir que un arbre val més que la seva fusta, val els fruits, l’oxigen que dona, l’ombra, el refugi i la vida que comparteix.

Ens diu que no ens rendim en els nostres propòsits encara que semblin impossibles cal treballar-ho molt i s’assoleix

Va patir tortures i presó en la seva lluita pacífica per la igualtat de drets de les dones i per salvar els boscos, per tot el que trobava injust.

L’any 2004 li varen donar el Premi Nobel de la Pau.

fusters, artesans, dissenyadors, artistes...

- Seria com ceràmica, ja sé que és de fusta, però té una flexibilitat molt gran, hi ha arbres que no ho pots fer.

- Primer van buscar l’arbre, després li van treure l’escorça, després el van llimar, el van posar en aigua i li van donar aquestes formes caragolades. I al final el van envernissar.

- Jo tinc una pregunta: si mulléssim un arbre ho aconseguiríem?

- Jo ho poso com a hipòtesi.

- Potser era aigua calenta.

- Jo li vull preguntar al Lluís: per què és un freixe i no una olivera o un pi?

- Perquè el freixe és un arbre que és més flexible, ho vam llegir en un llibre

- Han doblegat el tronc fent una forma i l’han hagut de posar en un motlle. Com han fet l’Enignum XV?

- Algú va veure l’arbre i es va imaginar què podia fer.

- Primer han fet els talls i després ho han buidat.

- Aquesta obra potser l’ha fet un fuster o un escultor o un artesà.

- És una peça única.

- Hi ha eines o màquines que ajuden a fer les coses a mà.

conversa amb l’Eleuteri i el Grau fusters i coneixedors de la fusta i les eines

- Si es talla en làmines molt primes, es pot doblegar fàcilment. Si és més gruixuda, llavors s’ha d’escalfar amb vapor. Si la torcem massa, la veta es trenca. Amb el vapor fem que la puguem doblegar més. El vapor és quan escalfem aigua a més de 100 graus. Has d’actuar molt ràpidament, fan unes caixes de ferro, tanques la fusta allà unes quantes hores fins que es posa humida, com si es cogués, al cap d’unes hores es treu i es posa en una plantilla, premses amb un serjant, així es pot doblegar i no es trenca. Només es poden doblegar les fustes d’arbres de fulla caduca, com el faig, roure, castanyer, el lledoner. Els pins, no. També el freixe. Això és com els bastons, estan corbats, també es fan amb arbres de fulla caduca, com l’avellaner. S’escalfa amb l’escorça i tot, li dones la forma i escalfes, també directament al forn.

- Per fer talla, fer formes. Ens hem de protegir amb guants. La peça ha d’estar fixa i no es pot posar mai la peça al davant. Els ganivets tenen punxa rodona, però costa treballar la fusta seca. La fusta ha de ser tova i llisa, que no tingui nusos. Amb el roure l’eina ha d’estar molt ben esmolada.

- Hauríeu d’agafar una fusta plana i posar-la en un serjant, així treballarem millor. Recomanem el bedoll, però aquí no n’hi ha, va bé perquè no té vetes, el pollancre. Els hauríem d’agafar de l’arbre i hauríem d’anar al riu.

estones al bosc treballant amb les eines

- Els pals que vam estar treballant al bosc se’ns estan esquerdant...

- Perquè ara aquí dins de la classe fa més calor i menys humitat, per això s’han obert. La fusta s’ha de tallar quan toca la seva Lluna i així no se n’obre. Hauríem de saber amb quina Lluna hem de tallar la fusta, cada arbre té el seu dia.

abstret de la trobada amb l’Eleutei i el Grau

visita al taller

Anem al taller del Joan Rius i Bou, el seu pare i el seu avi ja feien de fusters i van ser ells qui varen fundar el taller. És una fusteria de tercera generació.

Ens explica que les fustes més adequades per corbar són les frondoses, són les que tenen un entramat de cèl·lules més dens i uniforme. La que més es fa servir és el faig i el freixe. A la Xina s’utilitza el baMbú que per naturalesa és molt flexible i dura.

Ens ensenya diferents tipus de fusta una és tropical, es diu bubinga i és una mica més cara. Té unes marques, com uns dibuixos que fan una malaltia de la fusta.

Ens ensenya un tros de roure d’Alemanya, els roures d’aquí són molt més prims per les condicions del clima i el temps.

Un tros de pi Douglas del Canadà i EUA i dels països d’Europa del nord, aquestes també són fustes frondoses. Hem vist un tros de Freixe que a Catalunya n’hi ha als Pirineus i a la Garrotxa. La fusta la compra a metres cúbics, un metre d’alt, un de gruixut i un metre de llarg. Això és un metre cúbic

Les planxes de fusta es compra per la seva alçada i amplada són els metres quadrats

La fusta la compra a la serradora que és el lloc on tallen la fusta dels arbres a la mida que a tu et va bé.

Ens ensenya una planxa que és com un contraxapat, però que és flexible, té un fil de cola entremig de les xapes que li dona la flexibilitat

Per fer formes corbes hi ha diferents maneres. Podem tallar la fusta amb forma de corba i fer la forma que volem com la de la finestra rodona amb quatre trossos de fusta.

També podem laminar la fusta en llistons prims, quan són prims són més flexibles i els podem adaptar contra un motlle. Després ajuntem els llistons aconseguim el gruix i la corba del disseny.

Les fustes arriben al taller des de la serradora, els llenyataires que tallen arbres del bosc els porten a la serradora i allà la sanegen, la serren i l’assequen.

Al taller arriba i encara cal deixar-la un temps a assecar abans de treballar-les, si no es dobleguen les peces les han de tallar amb la serra de cinta i han d’aconseguir peces d’angle de 90º ho mirem amb un escaire i ho fan amb la màquina d’obrar.

Hem vist una altra màquina que també talla i que està connectada a un ordinador on hi apunten les mides, la inclinació i els graus de la serra, es diu escairadora. Les màquines que serren tenen un tub connectat que aspira la pols o els encenalls i els guarden a unes bosses. Les bosses les porten a l'hípica per arreglar el jaç dels cavalls.

Ens ha ensenyat el tupí que és una fresadora que fa encaixos a la fusta

Hem vist un banc que estan construint i ara tenen totes les peces fetes i ho estan muntant i envernissant Els arquitectes encarreguen els bancs i els dissenyen i el Joan fa els plànols de com s'encaixen totes les peces, fa com un esquema i ho dibuixa en una taula de dibuix. Cada tros i raconet està dibuixat i totes les parts les de dalt, les dels costats, està molt ordenat i amb les mesures molt exactes, no es pot passar ni un mil·límetre. A vegades ho fa amb l’ordinador, però està més acostumat a fer-ho en el full perquè pot dibuixar com ho farà. Ho dibuixa a escala real perquè el banc li cap al full . A vegades ho fa a escala de manera que una cosa gran li càpiga al full.

El Joan treballa a la fusteria des dels setze anys, al matí treballava i al vespre anava a l’escola. No va pensar que volia ser fuster sinó que li va anar venint a mesura que passava el temps al taller. La seva feina el diverteix, el que més li agrada és resoldre problemes i coses difícils, encara que no li surti bé gaudeix buscant solucions. “Mentre busco la solució també em diverteix”.

Tenen una premsa, amb el motlle i el contramotlle. Entremig posen la làmina de fusta i amb la premsa fan pressió fins que fusta pren la forma.

Amb tots els llenguatges que conviuen en la ment i en l’activitat dels infants, tenen el poder d’esdevenir forces generedores d’altres llenguatges, altres accions, altres lògiques i altres potencialitats creatives.

Loris Malaguzzi

amb el cos

Li expliquem a la Laia les nostres idees i tot el que coneixem de la vida tan discreta dels arbres i invisible als nostres ulls i dels fusteres que treballen la seva fusta.

Ella ens ajuda a explicar-ho amb el cos, sent escultura, artesans i arbre. Sent bosc.

Ens posem a la pell de l’Enignum

XV, dels artesans i dels arbres i desfem la seva història fins arribar a la llavor que ho va originartot.

Bonica, enigmàtica, curiosa, única, real, misteriosa, resistent, flexible, ferma, oberta, lliure, treballada, connectada, envoltada i rodejada, observada, admirada, agradable, esponjosa, acollidora i abstracta, natural.

D’entre molts freixes en trien un que és fort, recte, gran, alt, resistent. Que deixa espai a un altre arbre, en bon estat, ni molt vell ni molt jove i el comencen a talar. Se l’emporten del bosc on ha viscut sempre, cap al taller de l’artesà.

Seguint els esbossos d’un disseny rumiat amb enginy, unes mans delicades i fortes el comencen a polir, a treure-li l’escorça i donar-li forma. El vapor calent i la humitat el fa estovar, convertint el tronc gruixut i robust en formes exquisides, convertides en làmines primes i flexibles. Passen molt temps lligades amb serjants, esperar i esperar... i comença a prendre la forma que havia imaginat.

Una llavor que ho sap tot d’ella, en un lloc molt segur i escaient germina d’entre moltes altres. Les arrels es van allargant i s’enfonsen a la terra. Es van separant i ramificant per aferrar-s’hi i alimentar dels nutrient el nou brot. Neix un petit ésser que es convertirà en un robust i dòcil arbre.

Pel seu tronc circula l'aliment i la saba i es va formant un cos ferm i corpulent que connecta les puntes de les arrels amb l’extrem de les fulles més altes.

Un tronc que creix amb pluja, tempestes, ventades i sol, èpoques humides i d’altres de sequera. Creix resistent a les dificultats.

No està sol, està connectat amb els altres arbres del bosc. Les seves arrels conèixen a altres arrels, creen lligams que els ajuden a viure. Comparteixen aliments, minerals, aigua, s’informen dels perills, plagues i incendis i es converteixen en una comunitat que coopera i conviu.

Preparat per reproduir-se, a vegades renéixer i amb un caràcter generós amb la vida del planeta, regalant-nos fruits, ombres, oxigen i la música del vent entre les branques i fulles. És un bon amic que guarda els secrets.

Qui pensi que els arbres són solitaris i individualistes s’equivoca. Tenen una vida social molt activa i un llenguatge propi per comunicar-se entre ells. No fan servir paraules, ni sil·labes, ni signes de puntuació. La seva gramàtica està formada per senyals químics, aigua nutrients, hormones i, sobretot, fongs.

Qui pensi que els arbres són solitaris i individualistes s’equivoca. Tenen una vida social molt activa i un llenguatge propi per comunicar-se entre ells. No fan servir paraules, ni sil·labes, ni signes de puntuació. La seva gramàtica està formada per senyals químics,