PER QUÈ TENEN POR DE NOSALTRES_CLASSE DELS ESQUIROLS

Per què tenen por de nosaltres?

Els nens i les nenes de la classe dels Esquirols enceten un nou curs amb la mirada posada en els esquirols.

Des dels primers dies han anat portant contes que ens parlen d’històries precioses d'esquirols, llibres amb tota mena d’informació d’aquests animals belluguets i que salten d’arbre a arbre tan ràpidament que resulta difícil veure'ls. Saben que mengen pinyes i que viuen en els pins.

.

- AQUESTA PINYA L'HA ROSEGAT UN ESQUIROL - S'HA MENJAT EL VOLTANT - I ELS PINYONS - NO SÓN IGUALS. - HI HA UNA QUE ÉS MÉS GROSSA. - AIXÒ SÓN PINYONS I SE'LS MENJA L'ESQUIROL. - EN AQUESTA PINYA HAN SORTIT ELS PINYONS. - AQUESTES ESTAN A TERRA.

Els esquirols miren les pinyes des del seu niu Anem reunint tota mena d'elements naturals que han anat trobant al bosc quan van amb les seves famílies, així doncs, a poc a poc, hem anat fent col·leccions de pinyes, pinassa, pinyons, escorça, branques…

Encetem noves converses plenes de vivències i descobertes.

-

VAIG ANAR A VEURE UN ESQUIROL, ESTAVA AL BOSC.

-

A LES POTES TENIA UNA PINYA.

-

L'ESQUIROL SE L'ESTAVA MENJANT.

ÉS D’UN ARBRE DE PI, MOLT LLARG I GRAN Saben que tot el que tenen davant prové dels pins. Les primeres preguntes desvetllen un munt d’interrogants què és un pi? Ens proposem anar a conèixer aquest arbre.

A partir d’aquí anem generant converses on la saviesa i la curiositat d’aquests infants fan que puguem fer un pas endavant, aportant idees i fent hipòtesis. És així com avancem amb el nostre propòsit de saber què és un pi.

Com és un pi?

- SÓN MOLT ALTS - TENEN FULLES DE COLOR VERD - ELS PINS SÓN ARBRES - TENEN FORATS - I PINYES I ALGUNES HAN CAIGUT - AL BOSC HI HA MOLTS PINS! - ELS ESQUIROLS ELS HI AGRADA ELS PINS I LES PINYES - PUGEN ALS PINS I AGAFEN LES PINYES I SE LES MENGEN - HI HA PINS PERQUÈ ÉS UN BOSC - HEM D’ANAR A CAN ROCA! - SI CAMINEM MOLT PODEM VEURE SI TROBEM ESQUIROLS - AL BOSC HEM DE FER SILÈNCI PERQUÈ SI NO S’ESPANTEN I MARXEN

ELS PINS I LES PINYES

Tenim pins al bosc?

Abans d’endinsar-nos bosc enllà, li demanem permís per poder entrar. Pensem que cantant una cançó, potser el bosc ens contesta. I així ho fem. Després fem silenci. Sentim el cant dels ocells, la remor del vent i el cruixir de la pinassa. Ja estem preparats per entrar-hi. Comencem la nostra recerca.

Observem amb atenció tot allò que ens envolta.

Aquests arbres tan grans i llargs que gairebé no els podem veure sencers.

Experimentem la sensació del frec de l’escorça, la resina que ens deixa els dits atrapats, l’olor que desprèn el bosc i la serenor que ens provoca.

Ens fixem en la magnitud del paisatge, immens, tranquil i protector.

Pins generosos que ens han deixat passar per contemplar-los i poder investigar tot el que volem saber.

Ens apropem a un dels pins, distingim entre la pinassa un munt de pinyes rosegades pels esquirols. I si fem silenci, en podrem veure algun? Ens estirem a terra amb la mirada posada a dalt d’aquell arbre majestuós.

Avui no l’hem vist, qui sap, potser un altre dia.

Una altra mirada Tenim dues infografies que ens ajuden visualment a comparar i diferenciar les pinyes, pinyons i fulles dels dos tipus de pi que tenim al nostre bosc.

Posar-nos davant de informació fa que es preguntes.

tota aquesta generi moltes

D’aquestes anades i vingudes al bosc en surten nous aprenentatges que ens desperta la curiositat. Al bosc de Can Roca tenim pi blanc i pi pinyoner. Examinarem les seves característiques.

-

LES PINYES DEL PI PINYONER FAN PINYONS ÉS DE COLOR MARRÓ I ÉS DE PI ELS PINYONS ESTAN A DINS DE LA PINYA EL PINYÓ S’HA DE TRENCAR LA CLOSCA EL PI PINYONER FA LES PINYES MÉS GRANS.

-

LA PINYA DEL PI BLANC TÉ PEDUNCLE, ÉS UNA MICA LLARG. ÉS DE COLOR BLANC I GRIS. - AQUESTES TENEN FORMA DE PASTANAGA, ÉS LLARGA -

TENEN FORMA DE PUNXA AL FINAL

-

HI HA PINYES GRANS I PINYES PETITES

- EL PI PINYONER FA PINYONS, LES PINYES TENEN PINYONS, QUE SURTEN. - TÉ RESINA QUE ENGANXA I FA OLOR. Com són els pinyons?

- SÓN PER MENJAR. S’HA DE TRENCAR LA PELL. ESTÀ FORT. NO HO PODEM TRENCAR. - LES PINYES SÓN GRANS. - EL PI PINYONER FA LES PINYES MÉS GRANS. - AQUESTES PINYES SÓN DE PI BLANC. - EL PI NEGRE I EL PI ROIG NO HI SÓN A CAN ROCA. De quin color són les pinyes del pi pinyoner?

- UNA MICA NEGRE I MARRÓ I TÉ UNES RODONETES UNA MICA BLANQUES. ELS PINYONS S’HAN FET GRANS I VOLEN SORTIR. - LES PINYES DEL PI BLANC TENEN EL PEDUNCLE. SE’L MENGEN ELS ESQUIROLS.

Aquest diàleg ens ajuda a impregnar-nos de nous coneixements i anar més enllà de les característiques d’aquests arbres. Els pins, aixopluc dels esquirols que tant desitgem veure.

Què són aquests números que hi ha davant de cada il·lustració?

Preguntem a les famílies que ens ajuden a interpretar aquesta numeració.

Aviat ens trobem davant d’uns estris que no havíem utilitzat encara.

La cinta mètrica i el regle.

-

ÉS EL NÚMERO 12.

JO HE PORTAT LA CINTA MÈTRICA SERVEIX PER “MINORAR” LES COSES. PER VEURE ELS METROS DE LES PINYES. SERVEIX PER VEURE COM SÓN DE GRANS LES COSES, PER MESURAR, PER EXEMPLE, LES PARTS DEL COS. - AQUÍ HI HA UN NÚMERO - ÉS EL 5 I EL 12 - VAIG PORTAR UN “METRO”, TENIA NÚMEROS. - ÉS PER “MERUSA” LES PINYES, ELS ARBRES I ELS PINYONS. - ÉS PER SABER SI SÓN GRANS.

-

ÉS UN REGLE SERVEIX PER MESURAR COSES AIXÒ ÉS UNA CINTA MÈTRICA I TÉ NÚMEROS EL 0, 1, 2, 3, 4...FINS EL 30 LA MEVA TÉ NÚMEROS QUE ARRIBEN A L’1 I 2 LA CINTA MÈTRICA ÉS MÉS LLARGA

L'Arnau ha portat un paper on veiem dibuixada la seva mà, ho ha fet resseguint el contorn. Ens explica els centímetres que mesura. Provem de fer-ho tots. Ens adonem que les nostres mans tenen la mateixa mida que fa la pinya d’un pi pinyoner. Entre 12 i 14 cm.

A poc a poc ens anem familiaritzant amb aquests estris i a interpretar algunes mesures. No obstant això, necessiten algun expert que ens ensenyi també a fer-ho amb la fulla de pi i el pinyó.

El Roger i la Júlia ens expliquen que els seus germans saben molt bé què són els números i ens podrien venir ajudar. Així doncs, entre tots els hi fem un escrit demanant la seva col·laboració.

HOLA MARIA I POL, VOLEM QUE VINGUEU A FER UNA RATLLA DE PINYA PER MESURAR I UNA RATLLA DE FULLA DE PI. PODEU VENIR? Amb els estris que tenim a la classe, el regle i la cinta mètrica, la Maria i el Pol ens expliquen com ho hem de fer per mesurar les pinyes, pinyons i les fulles de pi. També ens ajuden a interpretar els números que surten a la cintra mètrica.

La Lídia ens ha portat una cinta mètrica molt llarga, molt més que la que tenim nosaltres.

Sabem les mesures d’una Pinya pinyonera i la de pi blanc. També la mida de les seves fulles. Però, quina mida deu fer un pi de Can Roca?

Volem investigar-ho. Així doncs, quan anem al bosc agafem un regle i un parell de cintes mètriques.

L’experiència ens diu que els pins són molt alts i segurament nosaltres no arribem. Li demanem ajuda al Jordi, que ens acompanya , ell té una escala molt alta per enfilar-nos. També aprofitem per portar un pal molt llarg i comprovar si té la mateixa mida que un pi.

Provem de mesurar el perímetre i l’alçada d’uns quants pins. Ens enfilem a l’escala amb la cinta mètrica, la col·loquem el més amunt possible, també provem de fer-ho amb el pal. No obstant això, observem, que no arribem a dalt de tot d’aquests arbres tant grans i llargs.

Ens adonem que ni amb la cinta mètrica i ni amb el pal no podem arribar a saber quina alçada té l’arbre. Continuarem fent recerques sobre les característiques dels pins. Aquesta experiència ens ajuda a obrir nous horitzons i camins que ens portaran a nodrir-nos d’aprenentatges i descobertes.

IMPRESSIÓ SOBRE FANG D’ELEMENTS NATURALS. PINYES, BRANQUES I FULLES DE PI. CLASSE DELS ESQUIROLS 3 ANYS

Els nens i nenes de la classe dels Blaus ens expliquen que han vist un esquirol a Can Roca

Els nens i nenes de la classe dels Blaus han posat una càmera trampa, durant uns dies, en una zona de Can Roca i han pogut veure molts animals, entre ells un esquirol. Tenim ganes d’anar en aquesta zona del bosc, per poder veure l’esquirol del vídeo.

Potser el podrem veure.

- ÉS UN BOSC - HI HA UN LLOP? - ÉS EL BOSC DE CAN ROCA. - HI HA MOLTS ARBRES, EL PI PINYONER I EL PI BLANC. - POTSER HI HA UNA CAPUTXETA! - JO VAIG ANAR AL BOSC I HI HAVIA UN PORC SENGLAR - HI HA UN ARBRE TOMBAT I ARBUSTOS - HI HA FULLES i UN FORAT - POTSER ÉS UN CAU DE PORCS SENGLARS. - UN NIU D’ESQUIROLS QUE ESTÀ AL TERRA - SÓN DOS OCELLS QUE VAN A BUSCAR MENJAR. - UN ESQUIROL - COM NOSALTRES - VA A BUSCAR MENJAR - ÉS DE DIA. - L’ESQUIROL ESTÀ AL CANTÓ QUE HI HA L’ARBRE TOMBAT, QUAN S’AMAGA VA AL NIU. ESTÀ DALT DE L’ARBRE. - HEM DE TENIR UNS ULLS A DALT I UNS A BAIX. - JO PORTARÉ ELS PRISMÀTICS. - ESTÀ MENJANT. - ARA ÉS DE NIT - UN LLOP! - NO, UNA GUINEU.

Volem anar a l’abeurador per veure l’esquirol - Quan anem al bosc podríem posar pinyes senceres, perquè així l’esquirol vindrà - Nosaltres ens podem amagar darrere dels arbres - i veurem si l’esquirol se les menja - Ens podem amagar darrere d’uns arbustos grans.

- Però en els arbustos petits no. Perquè si ve l’esquirol i ens veu s’espantaria.

- Llavors aniria a casa seva - No, aniria al niu.

- La seva casa és un cau - No, la seva casa és el pi.

- També ens podem amagar en un arbre, els esquirols també s’amaguen als arbres.

- Si ens amaguem a l’arbre que viu l’esquirol, s’espantaria - Hem d’amagar-nos a un arbre que no hi visqui l’esquirol.

- L’esquirol viu al pi pinyoner - Hem de seguir l’esquirol, sense fer soroll.

- El pi que viu l’esquirol té una casa - Té un niu

El camí de pinyes Hem anat al bosc i ben decidits ens dirigim cap a l’abeurador. La Lídia ens explica el camí.

Estem molt segurs que podrem veure l’esquirol que hi viu.

Un cop allà veiem que una part de l’abeurador s’ha trencat. De totes maneres busquem pinyes i fem un camí ben llarg, de l’arbre tombat a l’aigua.

- L’ABEURADOR ÉS PER VEURE AIGUA. - ESTAVA TRENCAT. - VEUEN AIGUA ELS OCELLS, ELS ESQUIROLS, LES GUINEUS I ELS LLOPS. - UI, QUINA POR! - HI HAVIA UN ARBRE TOMBAT. - I PINS I PINYES. - VAM POSAR LES PINYES EN FILA. - LA PRIMERA PINYA A L’ABEURADOR. - L’ÚLTIMA A L’ARBRE. - L’ESQUIROL ESTAVA A L’ARBRE. - VAM FER UN CAMINET DE PINYES PER VEURE L’ESQUIROL. - NOSALTRES ESTÀVEM QUIETS I EN SILENCI. - VAM SENTIR UN PIT-ROIG. - HEM DE VEURE SI ELS ESQUIROLS ES VAN MENJAR LES PINYES. - VAM POSAR LA CÀMERA TRAMPA.

Us expliquem com s’arriba a l’abeurador

- PRIMER S’HA D’ANAR AL BOSC AMB L’AUTOBÚS. - SEGON, ANAR CAMINANT FINS A LES TAULES DE CAN ROCA - ANAR PER LA BAIXADA DEL CAMÍ PETIT - ANAR PEL CAMÍ RECTE DE PEDRES - A L’ESQUERRA HI HA UN CAMÍ.

- BAIXAR PER LA RELLISCADA, COM UN TOBOGAN - A BAIX TROBEM L’ARBRE TOMBAT I L’AIGUA

El camí cap a l’abeurador

La classe dels blaus Els nens i nenes de la classe dels Blaus ens venen a explicar com ha sorgit el seu projecte de l’abeurador. Fa molts dies que no plou i per això ens demanen que els dimecres quan anem al bosc omplim els abeuradors.

Decidim anar un dia tots junts al bosc, omplir els abeuradors i observar la zona per tal de veure algun esquirol o un altre animal. També instal·lem la càmera trampa.

Ho hem aconseguit!

Un cop a la classe ens mirem els vídeos de la càmera trampa, hem tingut molta sort i l’esquirol tenia moltes ganes de sortir a buscar menjar.

- ESTÀVEM BUSCANT ELS ESQUIROLS, A VEURE SI HAVIEN BEGUT AIGUA - PRIMER NO HI HAVIA AIGUA - POBRES ESQUIROLS - BUSCAVEN PINYES - VAM FER UN CAMÍ DE PINYES SENCERES, LLARGUES - ELS ESQUIROLS TENIEN GANA. - I NOSALTRES ENS VAM AMAGAR - PERÒ NO VAN VENIR. - ESTAVEN MOLT BEN AMAGATS PER VEURE ELS ESQUIROLS VAM POSAR LA CÀMERA TRAMPA. - SI, HO HEM ACONSEGUIT - HEM VIST ELS ESQUIROLS.

Volem veure esquirols amb els nostre ulls Tot i veure els esquirols a la càmera trampa, allò que realment volen és aconseguir veure els esquirols amb els seus propis ulls. Sabent la dificultat d’aquesta fita, es proposen anar al bosc amb estris d’observació.

- PER VEURE L’ESQUIROL HO HEM DE MIRAR AMB ELS PRISMÀTICS. - JO TINC UNA LLANTERNA - POTSER VEUREM ELS ESQUIROLS - I JO TINC UNA LUPA - JO NO ELS VULL VEURE - JO SÍ!

- SÍ, PER VEURE ELS ESQUIROLS HEM DE POSAR ELS ULLS COM UNES TARONGES. - SÓN AIXÍ, PETITS. - NO, GRANS! - HEM DE TENIR ULLS DE TARONJA! - PER MIRAR ELS ESQUIROLS NECESSITEM PRISMÀTICS, LLANTERNA I LA LUPA. - TAMBÉ LA CÀMERA TRAMPA - SI FEM EL CAMÍ DE PINYES DE L’ABEURADOR A L’ARBRE TOMBAT TAMBÉ EL VEUREM!

AMB UNS ULLS COM UNES TARONGES - HEM DE TENIR ELS ULLS MOLT GRANS - I MOLT OBERTS. - PER VEURE MÉS BÉ ELS ESQUIROLS. - SI, GRANS COM UNES TARONGES

- ÉS PER MIRAR LES COSES GRANS - NO, PER MIRAR LES COSES PETITES - LES COSES GRANS JA ES VEUEN BÉ - ES FA MIRANT AMB ELS ULLS. - ELS ULLS ES POSEN A LA LUPA. - TÉ UN VIDRE QUE FA LES COSES GRANS - AMB LA LUPA VAIG MIRAR EL PI, EL TRONC, LES FULLES I LA PINYA. - JO VAIG MIRAR L’HERBA DEL TERRA - NO VAM VEURE L’ESQUIROL

LA LUPA

ELS PRISMÀTICS

- ÉS PER IL·LUMINAR ELS ARBRES I ELS ARBUSTOS. - MIRÀVEM ENTRE LES FULLES - TÉ UNA LLUM I AIXÍ VEIEM LES COSES. - TÉ UN BOTÓ QUE QUAN APRETEM FA LLUM.

- SÓN PER MIRAR LES COSES QUE ESTAN LLUNY. - ENS ELS POSEM ALS ULLS - I MIREM CAP AMUNT, CAP ALS ARBRES. - AMB ELS PRISMÀTICS VAM VEURE UN NIU D’ESQUIROL A DALT D’UN ARBRE QUE ERA UN PI. - TÉ DUES RODONETES DAVANT I DUES A DARRERE

LA LLANTERNA

Els esquirols fan les coses a la mateixa hora

La iaia de la Júlia li ha explicat que els esquirols són animals que sempre fan les coses a la mateixa hora. Però quines coses fan? A quina hora?

- VAM POSAR LA CÀMERA TRAMPA. - I ELS ESQUIROLS SEMPRE VENIEN A LA MATEIXA HORA, M’HO VA DIR LA MEVA IAIA. - VENEN UNA MICA MÉS TARD. - L’HORA ÉS QUAN PASSA EL TEMPS.

- ELS ESQUIROLS SURTEN QUAN ÉS DE DIA. - DE NIT ÉS QUAN ÉS FOSC I LA LLUNA FA LA LLUM DE LA NIT. - DE DIA ÉS QUAN HI HA EL LLUM OBERT, EL SOL. - LA LLUNA ENCÉN EL SOL. - A LA CÀMERA TRAMPA ÉS ON HI HA LES HORES. - HO PODEM MIRAR A UN RELLOTGE.

- EL PRIMER NÚMERO ÉS LA TEMPERATURA DEL BOSC. L’ALMA EM VA DIR QUE ERA LA TEMPERATURA, PERQUÈ SAP MOLTES COSES D’ESQUIROLS. - ELS ESQUIROLS NO SABEN ELS NÚMEROS PERQUÈ NO TENEN LLAPIS. - HI HA UNA RODONA I UNA LLETRA DE LUCCA I PAU COMAS - SÓN ELS GRAUS - ÉS UN REGLE - HE PORTAT UN TERMÒMETRE - QUE ÉS PER VEURE ELS NÚMEROS DE SI TENS FEBRE O NO TENS FEBRE - ÉS PER SABER SI FA CALOR O FRED - QUAN VA VENIR L’ESQUIROL FEIA CALOR - AQUESTS NÚMEROS VOLEN DIR EL DIA - EL DIA BLAU - ÉS EL DIA QUE ANEM AL BOSC - AQUEST ÉS EL RELLOTGE. MARCA UN NÚMERO - ENS DIU L’HORA - L’HORA QUE VA VENIR L’ESQUIROL.

Volem saber a quina hora surten els esquirols.

Demanem ajuda a les famílies per tal d’interpretar els números que surten a la càmera trampa.

Per què els esquirols tenen por de nosaltres, si nosaltres també som esquirols?

“La vida és una unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar a aquells que s’associen” Lynn Margulis

Ara sabem que els esquirols són animals de rutines, els agrada fer les coses a la mateixa hora. A 2/4 de 4 els agrada sortir del niu a passejar. Això ens fa pensar en allò que fem nosaltres a aquella hora. És així com veient els esquirols, ens fixem que no són tan diferents de nosaltres: salten, beuen, juguen, s’enfilen, mengen... i compartim l’alegria d’estar al bosc.

Quines coses fem nosaltres a 2/4 de 4?

Els infants tenen la capacitat de buscar allò que ens uneix i no allò que ens fa diferents.

Els dies que estem a l’escola és l’estona de dibuixar, jugar, fer puzles... Estem tots junts.

Però, què passa el dia blanc i el dia negre? Ens proposem explicar-nos-ho a través de les imatges que les famílies ens van enviant.

Els esquirols i nosaltres fem coses semblants, en les nostres sortides al bosc semblem esquirols que salten, juguen, s’amaguen, veuen i mengen...

Tot i les diferències entre espècies, també tenim moltes coses en comú.

- JO ESTAVA BEVENT AIGUA, COM ELS ESQUIROLS. - JO TAMBÉ BEC AIGUA DE L’AMPOLLA. ELS ESQUIROLS BEUEN AIGUA DE L’ABEURADOR. - ELS ESQUIROLS TAMBÉ MENGEN COM NOSALTRES. MENGEM AL BOSC, NOSALTRES UNS QUANTS DIES, EL DIA BLAU I TAMBÉ EL DIA VERD COM LES GINESTERES I ELS BLAUS.

Com els esquirols

BEVENT I MENJANT

- JUGAVA A LA SORRA. - ESTIC BUSCANT UN CUC. - L’ESQUIROL BUSCA UN RATOLÍ.

- BUSCA EL SEU MENJAR. - TÉ UN PAL A LA MÀ PER RASCAR. ELS ESQUIROLS RASQUEN EL TERRA AMB LES UNGLES.

JUGANT AMB LA SORRA

L’esquirol expectant, a qualsevol soroll del bosc, ràpid s’amaga. Nosaltres restem igual d’observadors, atents tot esperant a veure l’esquirol.

MIRANT - VAM MIRAR AMB ELS PRISMÀTICS. VOLÍEM VEURE ELS ESQUIROLS, PERQUÈ NOSALTRES SOM DE LA CLASSE DELS ESQUIROLS. - L’ESQUIROL TAMBÉ ENS VOL VEURE A NOSALTRES. PERÒ DESPRÉS S’AMAGA PERQUÈ TÉ POR. - PERÒ NOSALTRES SOM AMICS D’ELL! - VOL AGAFAR UNA PINYA. - VIGILA QUE NO VINGUI UN PORC SENGLAR, POTSER SE’L VOL MENJAR. - QUAN S’AMAGA VA AL NIU DE DALT DE L’ARBRE. - QUAN ENS ACOSTEM, L’ESQUIROL SE’N VA CORRENTS.

L’esquirol, moltes vegades passa desapercebut, imperceptible als nostres ulls, amagat entre branques i fulles. Costa veure’l.

Nosaltres també juguem i ens amaguem entre els arbres.

-

l’esquirol té por de la gent i dels nens i les nenes, s’amaga perquè no el veiem.

Jo m’amago perquè no em vegi ningú, feia com un esquirol.

També juguem a amagar-nos amb els amics.

AMAGANT-SE

ENFILANT-SE - ENS ENFILEM A L’ARBRE, JUGANT. - ESCALEM A L’ARBRE. - L’ESQUIROL SALTA A L’ARBRE, SALTA MOLT BÉ.

- TÉ EL SEU NIU A L’ARBRE.

L’esquirol persegueix un ocell, com si es tractés d’un joc. Les trobades dels animals a l’abeurador són molt normals, conviuen diferents espècies en harmonia.

- ESTEM SALTANT, SALTANT, SALTANT. I ENS HO PASSEM MOLT BÉ. ESTEM FENT COM L’ESQUIROL. - L’ESQUIROL ESTÀ PERSEGUINT A L’OCELL. - JO ESTIC PERSEGUINT EL NIL

SALTANT

Com viuen els esquirols? I nosaltres?

Com deu ser el niu?

- ÉS GRAN - GRAN COM UN ESQUIROL - HA D’ESTAR BEN AMUNT - L’ESQUIROL PETIT VIU EN UN ARBRE, EL SEU PAPA EN UN ALTRE I LA MARE EN UN ALTRE Vosaltres quantes cases necessiteu per viure?

- JO UNA, AMB EL PAPA, LA MARIA, LA MAMA I JO - A CASA LA MAMI, EL PAPA, LA TIETA, ELS AVIS, JO I EL PAU - LA SOFI, LA MAMA, JO, EL QUIM I EL PAPA - JO VISC AMB EL PAPA, LA MAMA, ELS MEUS TIETS I JO. - NOSALTRES SOM 3: EL PAPA, LA MAMA I JO. - JO VISC A CATALUNYA I A MASQUEFA. MASQUEFA ESTÀ A DINTRE DE CATALUNYA - A CASA MEVA HI HA EL PAPA, LA MAMA, L’ALBA, LA JANA I JO - LA IAIA, L’AVI, EL PAPA, LA MAMA I JO. TAMBÉ LA MARINA, LA MEVA COSINA

Tot fent una caminada pel bosc de Can Roca vam trobar una clariana entre els pins. A terra hi havia moltes pinyes rosegades. Ens hi vam asseure, pensant que podríem veure algun esquirol. Dalt d’un pi vam veure el seu niu i un pit-roig voleiava a prop nostre. Estirats a terra vam imaginar aquesta història que ara us explicarem.

A la clariana del bosc

US VOLEM EXPLICAR EL CONTE DE L’ESQUIROL I ELS SEUS AMICS