Al turó hi plantem bandera

Al Turó hi plantem bandera Classe del Pedraforca 10-11 anys

Les preguntes i observacions dels nens i les nenes venen del futur.

Lali Bosch Molt sovint els nens i nenes plantegen preguntes i observacions que ens fan veure el futur. Amb la seva expressió posen davant dels adults les situacions que més tard o més d’hora s’hauran d’encarar. Aquest és el cas dels seus plantejaments davant de les injustícies, sobre els actes incívics o sobre la cura del medi ambient.

Veu de mestre

La segona part del projecte ha recollit els fruits de tot un curs treballant de forma multidisciplinari en el Turó de les Ginesteres. Des de l’observació de l’acte d’incivisme que havia fet caure uns bancs fins a refer-los i oferir-los a la comunitat ha suposat resseguir un camí ple de descobertes i reptes. Ara mateix dalt del Turó els bancs malmesos estan recuperats en col·laboració amb tot l’ecosistema educatiu que des de l’Escola s’ha pogut teixir en forma de xarxa. A part dels bancs hem elaborat una infografia per ser exposada dalt del Turó per tal que els visitants puguin observar-la i conèixer alguns dels tresors de l’indret.

Veu de mestre

Miquel Martí i Pol dedicava aquests darrers versos amb motiu del desè aniversari de l’Escola Cooperativa El Puig.

Si us manteniu fidels al vostre origen Al puig més alt hi plantareu bandera.

M.M. i Pol El Turó de les Ginesteres també s’anomena Turó del Puig. Tal vegada hi hem plantat bandera ajudant a recuperar els bancs i coneixent el Turó en aquest cinquantè aniversari de l’Escola?

Veu de mestre

Aniversari Ara, des del pedrís d’aquests deu anys, podeu serenament mirar endarrere.

Tot us pertany, encerts i desencerts, plaers i dols, anhels i defallences: tot us pertany i amb tot heu fet camí, prudents i atents, sabent que les marrades són giragonses útils de la ruta, i que créixer és combatre la peresa de cada instant per assolir nous àmbits.

Des del pedrís d’aquests deu anys, el gest -qualsevol gest- ressona en la profunda dimensió dels altres que l’han dut a aquest esclat, i així no hi ha silencis, ni fosca, ni recels en el camí que heu fet tots junts i que a tots junts justifica.

Ara els propòsits se us han fet espai I us crida el temps que us toca d’emplenar de somnis, d’esperances, de projectes; tot el que sou atia les preguntes i el vent escriu paraules que algun dia desxifrareu amb la mirada d’aigua d’aquells que en tot hi arrisquen el misteri d’allò que són, sense percaç ni dubtes.

Deu anys us donen dret a moltes coses: A mirar enrere amb goig i confiança, a seure en un pedrís i reposar-hi mirant el ulls d’aquells que us acompanyen, però més que res més a unir les forces i emprendre nous combats, sense cap mena de temors ni de vanes esperances.

Teniu les mans plenes de llum; que siguin mirall per tots i estímul per vosaltres.

Si us manteniu fidels al vostre origen al puig més alt hi plantareu bandera.

Miquel Martí i Pol

Veu de mestre El treball al Turó té molta relació amb aquest poema que Miquel Martí i Pol va dedicar a l’Escola en el seu desè aniversari. L’Escola Cooperativa El Puig rep aquest nom a partir d’aquest Turó del Puig anomenat també de les Ginesteres.

Des de començament de curs just arribats al Turó vam descobrir que els bancs que hi havia havien estat trencats just després del desconfinament. De seguida va sorgir la idea de reconstruir-los amb uns nous bancs que algú havia deixat dalt del Turó.

De seguida ens posem a redactar una carta per saber com podíem col·laborar amb la reposició dels nous bancs.

La deixem a la Brigada Municipal.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Aquesta carta l’hem fet perquè volem descobrir qui ha sigut el responsable de que hagi fet el banc nou, hem fet aquesta carta per els ADF per si saben informació de qui la fet.

Escola Cooperativa el Puig 28 de setembre de 2020 Benvolguts /des Som nois i noies de l’Escola Cooperativa el Puig Voldríem només comentarvos que volíem saber qui ha ficat uns bancs al turó de les ginesteres. Això és perquè voldríem ajudar a col·locar-los o ajudar al projecte. Si ho sabeu seríeu de gran ajuda perquè nosaltres també ens estimàvem el banc era un lloc on arribaves i deixaves les motxilles o t’asseies tranquil·lament a descansar i gaudir de l’entorn amb tot un silenci. També és un lloc on fer filosofia, també si podríem ajudar podríem donar idees molt interessants i poder cooperar tots junts pel futur del nostre bosc.

Adéu.

Nois/es de l’Escola Cooperativa el Puig.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Els bancs ens serveixen per treballar, fer rotllana, dialogar, fer Filosofia, per dinar i deixar-hi els objectes personals... Qui els vol reconstruir com nosaltres?

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

A part d’imaginar com és possible que algú hagi pujat aquells troncs al Turó ens preguntem quant mesures i quant deuen pesar.

Calia trobar maneres de saber el pes dels troncs sense pesar-los. Vam prendre mides, vam conèixer prismes i ens vam enfrontar amb el concepte de densitat.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

El gran moment que durant tantes setmanes havíem esperat s’estava fent realitat. El senyor Grau ens escoltava en rotllana mentre li explicàvem les nostres idees sobre el codi QR i sobre la posició dels bancs.

Mesurant amb una cinta mètrica li hem exposat la posició que pensàvem millor. Ell ens ha escoltat i hem quedat que pel proper dilluns col·locaríem els bancs amb l’ajut de la Brigada Municipal.

Sobre la idea de col·locar les plaques amb el codi ha dit que li semblava molt bé. També ens ha proposat si quan estiguin col·locats els bancs els volíem pintar. És clar que li hem dit que sí.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

La disposició dels bancs ha ajudat a fer bons diàlegs i en concret Filosofia.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Dissenyem com han d’estar col·locats els bancs i dissenyem la infografia que hi volem situar.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Sobre el terreny mesurem i imaginem com han d’estar col·locats els bancs per tal que facin la funció que hem pensat.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Dissenyem una placa informativa adequada per les dimensions del banc del Turó.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Col·laborem amb la Brigada Municipal i amb el Sr. Josep Grau a col·locar bé els bancs tal com havíem dissenyat. La Brigada ens va fer cas a nosaltres en tot moment.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Col·laborem també en polir i envernissar els bancs per tal que el pas del temps no els faci malbé.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

A Classe fem proves per tal de poder fer la intervenció escrita damunt dels bancs inspirant-nos en els artistes de Domestic-Wild.

Què hem descobert al Turó de les Ginesteres

Què en diuen els artistes?

Per poder realitzar el nostre treball hem consultat què en pensen els artistes del fet d’intervenir en un lloc com el Turó de les Ginesteres. Hem conegut l’obra dels artistes del grup Domestic-Wild. Aquest grup d’artistes és la unió de l’artista espanyolafrancesa Ariane Patout i el dissenyador René Müller, dos creadors amb una notable carrera, actualment amb seu a Barcelona.

Què en diuen els artistes?

Els artistes han realitzat una intervenció al Parc de Collserola aprofitant arbres abatuts pels temporals i els han donat una segona vida. A part de tornar-los a fer útils cada banc incorpora una frase per tal que els seus usuaris tinguin una bona pensada vers el medi ambient.

Aquest és el lloc web on s’exposen les seves intervencions: https://www.domestic-wild.com/projecteoxigen-domestic-wild

Què en diuen els escriptors?

Parlar A la plaça hi ha un banc. De fusta. Fa temps que hi és, molt de temps. El Milo s’hi asseu cada matí després de ferse el llit i rentar la tassa, el plat i la cullera de l’esmorzar. Li agrada aquell banc de la plaça. Sempre s’asseu a la cantonada i en deixa la resta lliure. Sap que tard o d’hora algú s’asseurà al seu costat. No cal quedar. Ell s’asseu i s’espera. Sempre arriba algú. Un nen necessita lligar-se els cordons. Un home que va carregat amb les bosses d’anar a comprar. Una noia que mira com el seu gos recorre la plaça buscant coloms.

No és el seu banc. És el banc de la plaça. El banc de totes les persones que s’hi vulguin asseure. Hi ha coses que no són de ningú perquè són de tothom.

Per al Milo, el banc és, sobretot, una invitació a parlar.

María González Reyes

Per pensar la intervenció al Turó de les Ginesteres hem fet una cerca de treballs literaris que també parlen de la importància dels bancs com a punt de trobada, de diàleg de lloc cívic per a meditar o simplement descansar en grup.

Els llibres són bancs?

Què en diuen els escriptors?

Els llibres són bancs en els que seure a descansar, en els que prendre temps a la quotidiana rapidesa per submergir-se en altres vides i altres horitzons.

Naveguem a través de les ondulades planes per universos paral·lels, per vides que ens atreuen la ment, mentre el cos s'aquieta del quefer diari. No es pot llegir caminant ni corrent, perquè la quietud és un benefici afegit a la lectura. Una quietud i un silenci que convoquen la nostra veu interior a un diàleg amb l'autor o autora, com amb un vell amic al que escoltem atentament. No hi ha pressa en la lectura que vol només una ment desperta i una integració silenciosa. Tant sigui en l'acord o el desacord, la lectura asserena i obre espais a la temperança. Llegir és formar el caràcter i aturar el temps real per permetre a la fantasia fer la seva feina i ampliar el món, més enllà de les costures de la realitat. Seiem, doncs, en els llibres i volem a un horitzó nou!

Jordi Nomen

En aquest text en Jordi Nomen imagina els llibres com bancs per a descansar. Seient en els llibres com a metàfora es pot anar més enllà per trobar un horitzó nou.

L’arranjament del Turó La segona part del Projecte, tal com hem exposat, ens ha portat a treballar en l’arranjament del Turó. S’han realitzat diverses feines que mitjançant imatges passem a explicar a continuació. El resultat final ha estat la col·locació de la infografia davant dels bancs, la inscripció de les frases que fan pensar a la fusta i de forma transversal tota la cerca d’informació per a fer possible el treball de comunicació a la comunitat de tots els tresors del Turó de les Ginesteres.

A la infografia hi ha de constar tots els aspectes que hem après sobre el Turó pensant en que: • • • • • • •

Siguin fàcils de llegir i comprendre.

Siguin motivadors d’admiració pels tresors del Turó.

Que estigui ben escrit amb lletra fàcil de llegir i amb l’ajut d’imatges.

Que hi consti tothom qui ha fet possible el treball amb els bancs. Logos i agraïments.

Que a nivell visual expliqui bé les informacions.

Que perduri en el temps i a la intempèrie.

Que tracti del màxim d’aspectes possible: orientació, geografia, geologia, natura, història...

Prenem mides de la base que suportarà la infografia. Es tracta d’una placa metàl·lica reciclada d’un altre mirador.

Procés d’elaboració de la infografia.

Corregim la infografia creada entre tots i totes a punt per presentar-la al Sr. Grau

Procés d’elaboració de la infografia.

Turó de les Ginesteres Curiositats • El nom actual del Turó de les Ginesteres no fa honor al nom ja que no trobem aquesta planta a prop.

• El paisatge que es contempla des d’aquí rep visites d’estudiants i professors de Geologia d’arreu del món.

• El turó tenia molts peus de garrofers. A part d’aliment pel bestiar les llavors de les garrofes es feien servir com a unitat de mesura de pes. Cada llavor pesa 0,2 grams. Del grec antic κεράτιον (keration) prové el mot quirat, mesura encara avui vigent en joieria.

Us trobeu aquí.

Al Paleozoic el Turó es trobava al Pol Sud de la Terra Els tresors del Turó •

Informacions del Turó • • • •

• • •

El Turó de les Ginesteres o del Puig de 289 m. d’altitud està situat al Sud de la Serra de Rubió.

Forma part de la serra Bramona.

Coordenades 41.55837 N. I 1.85830E. Està envoltat pels torrents de Mestrança a l’Oest, el torrent de la Bramona al Sud, el torrent de la Pedrera • al Nord i el torrent del Violí a l’Est. Forma part de la Xarxa d’Espais Natura La Pedrera. Boscos de Can Roca Els Blaus.

Forma part del Geoparc de la Catalunya Central.

Forma part de la Xarxa Natura 2000 (espai Montserrat Roques Blaves –riu Llobregat)

Les pissarres que afloren al Turó es van formar fa uns 450.000.000 d’anys al Pol Sud de la Terra. Aquests materials formaven part d’un continent anomenat Gondwana tal com mostra el mapa. La deriva de plaques va situar aquestes pissarres a la latitud 41 graus de l’hemisferi Nord on són ara.

Al vessant Sud del turó hi trobem roures que conviuen amb alzines i zones d’antics conreus d’oliveres.

Un d’aquests roures té més de 100 anys i està catalogat com a arbre d’interès local.

Els bancs del Turó de les Ginesteres Durant l’any 2020 un acte incívic va trencar el banc que hi havia instal·lat aquí. L’ADF d’Esparreguera i el Sr. Josep Grau van pujar els troncs dels arbres que havien caigut al costat de la piscina d’Esparreguera. Els van tallar i transformar en bancs. Els nois i noies del grup Pedraforca de 5è i 6è PRI de l’Escola Cooperativa El Puig han ajudat a recuperar els bancs i han inscrit diverses frases i aforismes per tal que facin pensar els visitants.

El nom de Turó de les Ginesteres és nou dins el Nomenclator de la Vila. El Sr. Josep Paulo el va incorporar a la seva Guia Topogràfica d’Esparreguera. Fins a finals del 1800 el turó era ple de vinyes, que la plaga de la Fil·loxera sobre l’any 1887 va arrasar. El vi que es feia a la zona era el Picapoll. Les imatges aèries del ICGC. ens mostren els conreus d’oliveres i fruiters que a meitat de segle XX es mantenien productius. És molt evident l’obertura de la pista forestal creada a partir dels incendis de l’any 1994. També és molt visible que el bosc va guanyant terreny als vessants Sud i Nord del Turó.

El paisatge que es contempla des del Turó en direcció Nord a la Serra de Rubió va patir l’incendi de l’any 1994.

La vegetació que es contempla és la que ha pogut créixer Aquestany. treball ha estat realitzat pel grup Pedraforca de l’Escola Cooperativa el Puig d’Esparreguera. des d’aquell

Agraïments: al Sr. Josep Grau i Sra. Lídia Quevedo, Sr. Eleuteri Navarro, Sr. Joan Llort, ADF d’Esparreguera, Brigada Municipal, Ajuntament d’Esparreguera. Fundació Catalunya La Pedrera. Font de plànols, mapes i fotografies aèries de l’evolució del Turó: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Presentem la infografia finalitzada al Sr. Josep Grau a punt per ser instal·lada dalt del Turó

Procés d’elaboració de la infografia.

Parlen els bancs Seguint el model dels escriptors, hem escrit diversos textos en primera persona per posar-nos en situació dels bancs i de les coses que els deuen passar quan hi som nosaltres i també quan no hi som.

Frases Pensant en els bancs hem escrit frases semblants a aforismes amb la condició que fessin pensar la gent que les llegeixi. La idea és de gravar-les damunt dels bancs amb unes peces metàl·liques amb l’alfabet. Per fer aquestes frases ha calgut partir dels textos en primera persona que havíem fet pensant en els bancs. Les frases han de ser directes, breus i comunicables per tal que facin pensar en positiu qui les llegeix.

M’agrada aquell temps al migdia, quan vaig a aquell petit turó, als afores del poble. Al centre del turó hi ha uns bancs que miren el paisatge i em conviden a gaudir-lo. Cada migdia, m’assec en aquell banc i observo com poc a poc, tot va fent la seva funció.

Els ocells, ja acostumats a la meva presència, canten feliçment, mentre les formigues arrepleguen menjar per l’hivern i la brisa recorre l’indret i em pentina el cabells.

La poca gent que hi passa, per aquí, no hi para en aquell banc, no escolten els ocells, ni tan sols senten el vent. Estan capficats en l’hora, la rutina i en el què passarà després.

Para un moment, observa i pensa.

Noa C.

Para un moment, observa i pensa.

Si jo fos un banc del Turó de les Ginesteres...Veuria el Mas Manader i Montserrat. Estaria allà quiet 365 dies, 24 hores i 12 mesos. Esperaria que vingués algú a seure-hi. Veuria els animals passar per la nit, veuria els caçadors amb les escopetes. També oloraria els romanins i les farigoles i escoltaria el vent xocant amb les fulles. Si pogués parlar, diria a la gent que s’asseguin sobre meu i reflexioni dels seus errors de la vida i si pot, que els modifiqui. Els convidaria a asseure’s sobre meu, per llegir, fer filosofia, xerrar amb altres persones, per meditar o mirar les guies de camp i de muntanya. Quan s’assegués algú sobre meu, sentiria les seves emocions i les meves. També sentiria les seves pors. Ara que estic ben instal·lat em sento més còmode i segur, ningú em podrà pegar ni maltractar. Ara escolto coses que a la gent els fan por. Si fos un banc màgic, les arreglaria i a la gent que em tracta bé, els tornaria el favor i jo els cuidaria.

Reflexiona els teus errors de la vida i pregunta’t què has après.

Biel.

Reflexiona aquí els teus errors i pregunta’t què has après.

Jo sóc un banc 365 dies l’any al mateix lloc 24 hores al dia. Vaig néixer perquè van matar a la meva mare, traient-li la seva escorça tan fina. He viscut molts anys fent sempre el mateix i mai m’he avorrit. No m’avorreixo perquè sempre tinc companyia, un avi que ve a parlar, un nen que es fa mal, un home pobre i un “runner” cansat. Aquestes persones en asseure’s sobre meu noten una sensació en quedar-se asseguts parlant, contemplant o estimant. Arriben fins dalt del turó, i es posen a meditar, pensar, contemplar com la natura els acompanya i per això aprenen a estimar. En un món sense natura tot això no passaria.

Aprecia la natura, estima-la i ella farà el mateix amb tu.

Gerard

Coneix la natura, estima-la i ella farà el mateix amb tu.

Banc, un objecte senzill i pràctic, on asseure’s-hi i observar el paisatge i tranquil·litzar-te, al bosc, en un parc, en una plaça, un lloc on estar-hi i pensar en les teves coses, somiar i pensar.

Si parlés, jo crec que no diria res, encara que tingués l’oportunitat de parlar, no, no parlaria. Només pel meu aspecte ja atrauria les persones. Les persones necessiten descansar i pensar. Un banc no ha de parlar, és un objecte que parla per si sol. Que parla en la teva imaginació. Tenim la naturalesa molt avall i l’hauríem de tenir més amunt. No li donem importància i sí que la té.

No pensem en l’ajuda que ens dona la natura, només pensem en diners i diners. Què és més important, els diners o la natura que fa que visquem?

Bruno

Dones valor a l’ajut que et fa la natura o valores els diners?

Jo sóc un banc isolat al mig del bosc, dalt del turó que porta per nom Turó de les Ginesteres .

Cada dia sento el so dels ocells ,animals i insectes que viuen per aquí. Quan veig que algú s’apropa els meus ànims pugen perquè penso que faig servei. M’agrada quan s’asseuen sobre meu. Estic content perquè m’agrada que la gent pugui descansar i mirar les vistes des d’on sóc jo. Pensar que serveixo i que la gent de mi pot disfrutar i pot gaudir del meu meravellós turó en el qual em van deixar, m’agrada molt. Crec que va ser una de les millors coses que van fer perquè ara estic orgullós de fer sentir bé a la gent.

La Terra ens dóna moltes coses i nosaltres l’hauríem de cuidar com si fos un tresor.

Hauríem de donar les mateixes coses que la Terra dóna per nosaltres.

Núria

Dones el mateix a la Terra que ella ens dona a nosaltres?

Un banc és un lloc on asseure’s a descansar i fer fora els mals pensaments i les preocupacions que t’ennuvolen la ment i no et deixen estar tranquil.

Els bancs són un lloc on poder meditar i connectar amb tu mateix. L’amo d’un terreny és qui el compra però l’amo d’un paisatge és qui el sap apreciar de veritat.

La persona que no sap fer això, en comptes de cuidar el bosc, hi causa moltes destrosses...hi tira plàstics com si fos una deixalleria.

Només s’ha de seure al banc, gaudir del paisatge escoltar com canten els ocells, observar com ballen els arbres per culpa del vent...

La humanitat es fa gran tenint cura del medi ambient.

Noa D.

Creus que fer mal al medi ambient és disminuir la pròpia humanitat.

Jo sóc un dels bancs del Turó de les Ginesteres.

Una nit tranquil·la uns nens em van fer mal, em van destrossar i després em van voler ajudar. Em van canviar per bancs, més bonics i em van posar mirant cap a Montserrat, jo estic bé, d’aquí uns dies m’envernissaran.

Ara la gent passa i s’asseu sobre meu, a mi m’agradaria dir-los: Vine seu que menjarem una poma i veurem el paisatge.

Em sento molt content perquè estic nou, mirant el paisatge, més feliç que abans.

Ara la gent em comenta pel poble i em venen a visitar. Estic més jovial que abans, les meves emocions han canviat i estic millor...

La Terra ens dóna vida i nosaltres li donem amor.

Mariona

La Terra ens dóna vida.

Nosaltres li donem amor?

Ser un banc és molt divertit. Com que normalment sempre estàs al mateix lloc, encara que a vegades et canvien de lloc, et mires el paisatge amb més detall. Hi hauria gent que diria que passar-se tota la vida mirant el mateix paisatge de sempre és avorrit, però per mi no. Cada dia passen coses diferents i pots escoltar converses. A vegades m’agradaria poder parlar i conversar amb les persones que s’asseuen a sobre meu, així podria comentar la meva vida i els hi preguntaria coses. Però no puc. El que no m’agrada gens és que puc veure injustícies.

En aquests moments és quan voldria fer alguna cosa al respecte però no puc. En cavi quan algú està alegre i content per haver pujat al Turó jo també m’alegro per ell.

Estima la terra com estimes la teva mare, perquè és una mare universal.

Ester Campabadal

Estima la terra com estimes la teva mare, perquè és una mare universal.

Jo sóc un banc, visc a un turó que s’anomena Turó de les Ginesteres. Cada dia observo les vistes que la natura ha creat. Veig a les persones que passegen pel turó amb un amic, amb la família, sols o amb la companyia del seu gos. La gent s’asseu sobre meu per descansar i relaxar-se, de vegades s’asseuen gossos i m’agrada notar les seves potetes. Noto la brisa d’aire passar per sobre meu fent-me pessigolles, massatges i quan les fulles cauen percebo com em toquen i veig com se’n van. Quan plou sento la pluja relliscant per damunt meu. Ser un banc no és tan avorrit ,cada dia passen coses diferents, noves aventures. Cada dia canvia el temps i passen noves persones, amistats noves. Puc escoltar converses, conèixer les aventures de la gent. Així no m’avorreixo.

També escolto els ocells i per la nit veig els animals que pel dia no surten. Això em fa ser feliç. Penso que sóc important i que faig feliç a la gent perquè després d’una pujada costeruda sempre es necessita descansar.

Els arbres són els esforços de la terra per fer feliç a la gent.

Per fer feliç a la gent els arbres fan l’esforç de créixer i fer-se presents.

Esther Suárez

Els arbres són els esforços de la terra per fer feliç a la gent.

Si jo fos un banc seria un banc amb una frase escrita per tal que la gent la llegís i volgués seure allà. Estaria net com una patena. La gent miraria el paisatge i diria que aquella frase fa pensar moltíssim i miraria el QR que hauria posat al banc donant informació.

També veuria alguna gent que tiraria la brossa al terra i com que els bancs no podem parlar no els podria dir que al costat meu hi ha una paperera.

La gent estaria molt feliç de veure un banc després d’haver fet una caminada de dues hores sense parar de caminar i segur que s’hi asseurien a beure aigua. Seria un banc molt content i la frase que tindria escrita seria: Asseu-te i pensa que res és personal. Ajuda als altres.

Dolors

Asseu-te i pensa que res és personal.

Ajuda els altres.

Hola, sóc un banc.

Sóc un objecte on asseure’s-hi. Visc en un turó i em veig i em sé molt útil. Em moro i torno a viure. Us preguntareu, per què moro i torno a viure? Perquè hi ha brètols que em maten però hi ha bona gent com el Sr. Grau que quan em mata em reviu. Quan la gent s’asseuen hi ha vegades que em fan pessigolles. N’hi ha d’altres que m’entretenen molt perquè estan llegint. Veig el paisatge cada dia.

Algun dia em faré vell i potser recordaré els que em van fer mal a mi. Quan s’apropin faré possible que vegin el món de forma diferent i que ajudin a millorar la natura.

La meva rutina és: Mirar el paisatge, llegir llibres de caminants, fer de prestatge de jaquetes i motxilles etc...I la que personalment m’agrada més és ser un banc. Jo sóc un banc de fusta.

El verd és el color principal del món, el color del bosc. I per tu quin és el color del bosc?

Oriol

Ara t’envolta el color verd.

Saps que no sempre ha estat així?

Jo sóc un banc, sóc d’Esparreguera i quan era un Pi blanc de la piscina municipal m’estimava molt a tots els minyons i minyones que venien a abraçarme.

Després d’anys, les meves arrels es van deslligar del terra i vaig morir però amb l’ajuda dels guardes forestals i en Josep Grau em van transportar al Turó de les Ginesteres. Amb l’ajuda de la classe Pedraforca em van convertir en una cosa molt millor...Un banc! Va ser genial!, ara que estic al Turó me l’estimo tant com quan estava a la piscina.

Tothom després de caminar ve prop meu i seu. Estic molt feliç i cada persona que està amb mi quan marxa, està molt satisfeta. Després també hi han persones que insulten però jo els dic que res és personal!!!.

Jo he tingut una segona oportunitat per ser útil.

Aina

Jo he tingut una segona oportunitat per ser útil. I tu?

Jo sóc el banc del Turó de Les Ginesteres. M’agrada molt veure com les persones parlen i s’ho passen bé en aquest lloc amb un paisatge molt bonic. Des d’aquí es pot veure una mica la muntanya de Montserrat. M’agrada molt que la gent s’assegui i parli de coses o que es coneguin i facin amics. És molt divertit veure com famílies venen i dinen en els bancs. Un cop, van venir unes persones i em van trencar però una classe molt amable em va arreglar. Ara totes les persones que passen per aquí s’asseuen i parlen, mengen i després se’n van feliços d’haver-se divertit en el turó i amb mi que sóc el banc. Quan la gent passa els dic que s’asseguin i reflexionin amb les coses bones i dolentes que han fet a la vida.

Laura

Des d’aquí pots reflexionar les coses que ha fet per tu la vida.

Jo era un banc, vivia al turó de les Ginesteres. Vivia sol al turó, fins que un dia em vaig aixecar trencat.

Vaig estar molt trist. Vivia bé però ja no era com abans. Un dia, em van canviar per dos nous bancs magnífics. Ara em sento viu, ara ja no sóc el mateix, la gent s’asseu sobre meu i diuen: que bé que l’hagin tornat a fer aquest banc. Uns altres només descansen i miren el paisatge. Sí pogués parlar jo diria gràcies i tornaria a callar per poder tornar a escoltar els ocells. Ja no estic trencat, i per un cop, em sento útil. Sóc feliç, el vent, xoca contra mi, veig les formigues caminant pel terra, i el que em fa més feliç és que vinguin a visitar-me.

La natura és molt maca i tranquil·la però la humanitat la trenca i l’embruta. I tu què faràs?

Clàudia

La natura que veus és molt maca.

L’embrutaràs?

Si jo fos un banc, seria el banc de la relaxació, perquè no hi ha pressa. Sempre que hi ha pressa surt tot malament. En el banc posaria una paraula que fes pensar a la gent , que la fes pensar en el paisatge , amb l’experiència única que està vivint. La frase seria...la tranquil·litat procura pau? O... ets feliç de veritat o t’ho estàs pensant.

Jo estaria en un lloc tranquil, on s’escoltessin els ocells cantant , el vent del cel movent-se d’un costat a l’altre, amb els núvols més bonics que hi ha que són els cumulonimbus ja que són especials i tapen les vistes que tinc al meu voltant .

Ser un banc és divertit ja que veus a la gent passar mentre parlen i gaudeixen. No és divertit que s’asseguin a la meva esquena perquè quan mengen et cau tot a tu, i t’embrutes i allò pitjor és que ho trenquin tot.

Ariadna.

La tranquil·litat et procura pau? Ets feliç de veritat o t’ho estàs pensant?

Jo era un banc al mig del turó de les Ginesteres, però un dia em van trencar. Després d’un temps van instal·lar dos bancs, sempre havia viscut sol. Aquell dia tenia dos amics amb qui observar les vistes, el vent fregant els arbres, els ocells cantant o mirant els animals. La terra és insultada i ofereix les flors com a resposta.

Júlia.

La terra és insultada i ofereix les flors com a resposta.

Hola, sóc el banc del turó, i com he arribat fins aquí?. Jo vaig arribar aquí quan una forta ventada em va tirar a terra. Els de l’ADF em van tallar perquè estava mort però he tornat a viure perquè ara ajudo a la gent cansada i estic molt feliç fent-ho.

Després em van envernissar i em va agradar molt perquè ara sóc més resistent.

Ara m’estan preparant un QR per ficar informació perquè sàpiguen més coses sobre el lloc on estic.

Sempre endavant i mai enrere.

Aitor.

Tal com has arribar fins aquí, a la vida, sempre endavant i mai enrere.

Avui està sent un dia molt tranquil, per a mi. Per cert sóc un banc i m’agrada molt que la gent s’assegui a sobre meu perquè és el que em fa guanyar la vida d’alegria i de felicitat.

Malgrat no fa mal cap dia veure els paisatges des d’aquell magnífic turó, quan descanso és una de les meves millors qualitats inclòs els ocells que fan els seu “xiu,xiu” que relaxa tant i tant, així acaba un dels dies d’aquest banc.

Dia a dia Hi ha dies que no em van gaire bé, però també hi ha dies que em van millor. Ho dic perquè un dia em van donar un cop de peu i em va costar “arreglar-me”. Durant aquell temps ningú es va asseure sobre meu per descansar o pel simple fet de seure perquè estava trencat! Però, sort d’un grup d’excursionistes que van passar per allà un dia. Es deien grup Pedraforca. Són els nois i noies més amables que he conegut! Em van renovar tot el que tenia trencat i em van fer més resistent amb tot el que em van canviar. Tothom que ha passat per allà, es podria dir que pensen en positiu tant com els comentaris que feien sobre mi com els que es feien entre ells. Era el millor del món!

Martí

Trobar aquest lloc net i polit et fa pensar en positiu?

A les xarxes es parla del treball amb els bancs.

Ràdio Esparreguera es fa ressò de la instal·lació.

Ràdio Esparreguera es fa ressò de la instal·lació dels bancs. 25 de febrer de 2021 https://www.radioesparreguera.cat/programs/totelquepassa/radioesparreguera_podc ast_14568?s=9798

Al Turó queden diverses feines per fer: • Instal·lar la infografia.

• Col·locar el codi QR amb la informació complerta.

• Posar les frases que fan pensar.

• Incorporar maneres que les persones amb capacitats múltiples puguin accedir també a la informació.

Tot i que encara falten aquests aspectes el treball és molt avançat i som conscients que hem ajudat a crear un ecosistema educatiu amb totes les persones que hi ha intervingut.

Al Turó plantem bandera