Paisatges en transformació
Promoció Frida Kahlo 15 anys
Paisatges en transformació: Una introducció
Aquest any hem iniciat un projecte que ens ha permès observar i integrar l’art i la natura en una mateixa imatge; creant una projecció íntegrament destinada als paisatges naturals que el representen. És per aquesta raó que ens hem inspirat en l’art de Perejaume, un artista vinculat a la terra, que ens permet apreciar la bellesa de la natura en el seu estat més simple. En les imatges naturals, l’artista en cap moment modifica el paisatge; més aviat, és l'eix central de la seva obra al voltant del qual orbiten la resta de temàtiques i suports visuals.
Ens inspirem en l’òptica artística de Perejaume, ampliant els límits entre la naturalesa i l’obra estètica.
L'obra de Perejaume es basa a fer intervencions humanes en el medi natural, les quals respecten totalment a la natura.
Nosaltres no ens hem volgut centrar en les intervencions "humanes" sinó en les naturals, reflectint el nostre treball en l'estudi i l'evolució de les platges i costes de la nostra llar, Catalunya.
Aquesta notícia ens ajuda a entendre i adquirir nous coneixements sobre el problema de les platges i les costes espanyoles en relació amb la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic. Explica les raons i conseqüències d’aquest problema mundial gràcies a un estudi de la mundialment reconeguda NASA.
Enllaç:
https://www.20minutos.es/noticia/4795235/0/la-nas
a-advierte-de-que-varias-playas-canarias-y-de-cadi
z-se-veran-afectadas-por-l
a-subida-del-nivel-del-mar/
Aquí podem veure com en els pròxims 50 anys es preveu que l'altitud del mar pugi.
Per poder veure com ha evolucionat geogràficament la Terra (especialment les platges i costes) i els seus espais naturals, trobem una pàgina web on al principi se’ns mostra un mapa del món, es pot cercar qualsevol localització que tu decideixis i mirar com era aquest lloc seleccionat abans i després.
Enllaç:
https://earth.google.com/web/@0.00000513,-2.45
210108,-13393.13087409a,22265145.06407261d, 35y,0h,0t,0r
A l'igual que el Google Earth, el Google Maps té l'opció de poder mostrar-te qualsevol indret on tu pots triar diverses dates que s'han fet fotografies en aquell lloc. Enllaç: https://www.google.es/maps/@41.5339088,1.87 8364,15z?hl=es
La RAE defineix el temporal (meteorològic) com a “temps de pluja persistent” o com a “tempestat” que ve a ser, segons la RAE, “tempesta gran, especialment marina, amb vents d'extraordinària força”, on en principi, el concepte de tempesta cal assumir-ho o associar-ho a borrasca de dimensions àmplies.
El temporal Glòria va ser un cicló extratropical de llarg recorregut a l'Atlàntic Nord que va afectar el nord dels Estats Units i a Canadà oriental, així com la península ibèrica al seu pas per Europa. El sistema va ser primer identificat com un cicló extratropical que The Weather Channel de manera no oficial va anomenar “Jacob” al nord-oest del Pacífic el 15 de gener de 2020. Després de creuar els Estats
Units i després de travessar l'Atlàntic, la tempesta es va desenvolupar prou per a ser anomenada com a Glòria per l'AEMET el 18 de gener, convertint-se en la desena borrasca nomenada de la sessió de tempestes hivernals a Europa 20192020.
Badalona
Xàbia
2019 2020
Desembocadura del riu Tordera, ciutat de Blanes abans i després del Temporal Glòria.
Podem veure com el després del riu crea una aportació de sediments, així creant una mena de delta. Al cap d'uns mesos aquests sediments seran
distribuïts per les onades.
Abans del temporal Glòria, aquesta platja ja passà pels efectes d’un passat temporal, el qual a la primera fotografia ens mostra com hi ha un gran desnivell de sorra provocat per les onades.
Amb el temporal Glòria, el mar colpejà i va fer que l’aigua arribés a les diverses cases de la població. Avui en dia, algunes cases no van poder frenar l’aigua i la platja ja no és considerada existent.
A causa del temporal, el mar s’endinsà als carrers i colpejà en alguns restaurants. Molts dels camins es van tornar intransitables a causa dels trossos de pedra que provenien de l’aigua. Actualment, la situació ha millorat i el mar ha tornat a ser el que era abans.
https://drive.google.com/file/d/ 1T0ONScJ6O59BBYvQ5-q81ZICIkpb2-SP/view?
usp=sharing
Per tal de poder sintetitzar tota la informació d'aquest projecte, hem decidit iniciar la creació d'un vídeo explicatiu on podem trobar l'explicació del treball de costes i de platges a Catalunya de manera reduïda i entenedora.
Hem volgut crear una pàgina web de tota la informació cercada dins d'aquest treball per poder presentar-la en un format diferent i més professional.
https://vfolch0.wixsite.com/my-site-3
INTRODUCCIÓ
Els pantans són embassaments que quan es formen creen una transformació en el paisatge.
Aquests són llacs artificials de grans dimensions que són provocats a l'interrompre el curs d'un riu o en fer créixer un llac per mitjà d'una presa.
Nosaltres hem volgut escollir aquest tema per investigar sobre els canvis naturals que s'han produït als
pantans i l'evolució d'aquests. És una font de vida molt important on hi conviuen molts éssers vius
característics del nostre país.
Pantà de la Baells
El pantà de la Baells és un embassament situat a la comarca del Bages, a la província de Barcelona, a Catalunya, Espanya. És una infraestructura
hidroelèctrica que s'utilitza per a la generació d'energia elèctrica, així com per a la pràctica d'esports aquàtics i activitats recreatives.
Pantà de la baells
Durant molts anys, el pantà va ser una important font d'energia elèctrica per a la zona i va ser utilitzat per a poder regar les terres de conreu. A més a més, també va ser un lloc popular per a activitats recreatives, com ara la pesca i la navegació. Al llarg dels anys, el pantà ha patit diversos problemes i ha estat subjecte a diverses remodelacions i millores per mantenir-lo en bon estat i continuar sent útil. Avui en dia, continua sent un important recurs per a la generació d'energia elèctrica i un lloc popular per a activitats recreatives a la zona.
PANTÀ DE RIALB (TIURANA):
Tiurana és un poble de zona de muntanya de la comarca de la Noguera. Oficialment inaugurat el 2007, el poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana, que va haver d'abandonar-se el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb. Tiurana va quedar totalment negada per les aigües, però la insistència d'un poble per a conservar la seva vila, va fer possible la reconstrucció del nou Tiurana prop de la seva patrona, la Mare de Déu de Solés. El Pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada creat per una presa situada entre els municipis de Tiurana i la Baronia de Rialb, i que s'estén pels dos termes al nord-est de la comarca de la Noguera, i Bassella, Oliana i Peramola a la de l'Alt Urgell.
Pantà de rialb (tiurana):
La presa és de 99 metres d'alçada i es va començar a construir el 1992, a pocs quilòmetres més avall del Pantà d'Oliana. El pantà es va començar a omplir el 1999 i va ser inaugurat l'any 2000. La construcció va suposar una inversió de 40.000 milions de pessetes i té una capacitat de 402,8 hectòmetres cúbics, és a dir, quatre vegades el d'Oliana. Els seus principals destinataris són els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de construcció, a més de proveir d'aigua uns 80 nuclis de població. El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
Pantà de rialb (tiurana): la construcció:
El poble que es va inundar a causa de la construcció del pantà de Rialb va ser el poble de Tiurana, situat a la comarca de la Noguera a Lleida. El pantà de Rialb es va construir a la dècada dels 80 per a la producció d'energia hidroelèctrica i va inundar la vall del riu Rialb, on es trobava el poble de Tiurana. El procés d'inundació del pantà va començar l'any 1985, quan es va iniciar la construcció de la presa. A mesura que la presa es va anar omplint d'aigua, el nivell del riu va anar pujant i va anar inundant la vall, fins arribar a cobrir completament el poble de Tiurana, que va quedar sota les aigües del pantà. Així, els seus habitants van haver de ser desallotjats i traslladats a altres poblacions properes. La construcció del pantà de Rialb va ser una obra polèmica ja que va generar moltes crítiques per part de les organitzacions ecologistes i també per part de les persones afectades pel desallotjament i la inundació dels seus pobles i terres. Malgrat les crítiques, el pantà de Rialb continua en funcionament i segueix produint energia hidroelèctrica per a la xarxa elèctrica espanyola.
INTRODUCCIÓ
Nosaltres vam decidir triar el tema dels volcans de les Illes Canàries ja que vam veure que les erupcions volcàniques d’aquestes illes modificaven molt el paisatge. Hem vist que els volcans són un fenòmen que marca la naturalesa sense la necessitat de l‘home.
També fa molt poc vam tenir un cas d‘erupció volcànica molt aprop, l’erupció de la Palma, aquesta va afectar a molts animals i sobretot a moltes persones i va arribar a canviar el seu paisatge. Creiem que és molt interessant fer un seguiment dels volcans de les Illes Canàries per veure com la natura pot arribar a fer canvis tan grans dels llocs.
LINK WEB:
Aquí hem fet una pagina web on es pot veure un petit resum del nostre treball.
https://anioljq.wixsite.com/abans-i-despres-de-l
ILLES CANÀRIES
Les Illes Canàries són un arxipèlag situat a l'oceà Atlàntic, a uns 100 km de la costa de Marroc. Són una comunitat autònoma d'Espanya i estan formades per set illes principals: Tenerife, Gran Canària, Fuerteventura, Lanzarote, La Palma, La Gomera i El Hierro.
Les Illes Canàries es troben en la zona de xoc entre la placa africana i la placa euroasiàtica. A causa de la pressió i la fricció entre aquestes plaques, la zona es troba sota una gran tensió tectònica, que finalment esdevé una línia de debilitat on el magma pot sortir a la superfície. Això ha provocat una sèrie d’erupcions volcàniques al llarg dels milions d’anys que han anat formant les illes. Les erupcions volcàniques han estat clau en la formació de les illes, ja que el magma es refreda i es solidifica per formar roques volcàniques. Això ha provocat la formació de muntanyes subterrànies que després han esdevingut les cimeres volcàniques . A mesura que les illes s’han anat formant, han estat afectades per diferents fenòmens geològics, com ara les erosions i les glaciacions, que han donat forma als seus paisatges actuals.
VOLCANS ILLES CANÀRIES
A mesura que ha anat passant el temps, els volcans han anat naixent, explotant, i de vegades apagant-se. Hi ha volcans que han anat sucumbint davant la natura i l'erosió com el volcà de la Gomera, d'altres han continuat sent actius i fent-se cada cop més grans, com el Teide a Tenerife. hagut volcans que han canviat el paisatge, com el parc nacional de Timanfaya, on els volcans van explotar transformant gran part en un desert rocós negre ple de cràters.
La major part dels volcans apagats han estat colonitzats per la vegetació, la fauna i els mateixos humans. Canàries és una zona
volcànicament molt activa per això té una evolució dels volcans tan variada.
LA CALDERA DE BANDAMA - GRAN CANÀRIA
La caldera de Bandama és part d'un volcà, però, malgrat la seva aparença, no és exactament un cràter, sinó l'enfonsament d'aquest, perquè durant l'erupció (que va passar fa uns 2.000 anys), la capa superficial que cobria el cràter volcànic es va esfondrar sobre la caldera, provocant l'enorme forat que avui es pot observar. Una de les curiositats de la caldera de Bandama és el mateix nom amb què se la coneix, que no és sinó la castellanització de Daniel Van Damme, un flamenc que va adquirir aquest lloc amb la intenció d'explotar-lo i plantant-hi les vinyes.
EL TEIDE - TENERIFE
El Teide compte amb 3.178 metres d'altitud, convertint-la en la muntanya més alta de tot Espanya i el tercer volcà més alt del món. És l'última gran formació volcànica de l'illa de Tenerife i el darrer bloc que es va formar de la Caldera de les Canyades del Teide. La seva darrera erupció va ser l'any 1798.
El Teide compta amb una altitud oficial de 3715 metres sobre el nivell del mar i 7500 metres sobre el llit oceànic, sent el pic més alt d'Espanya, el de qualsevol terra emergida de l'oceà Atlàntic i el tercer volcà més gran de la Terra des de la seva base en el llit oceànic, després del Mauna Kea i el Mauna Loa, tots dos a Hawaii. L'altitud del Teide converteix a més a l'illa de Tenerife a la desena illa més alta del món.
VOLCÀ DE TENEGUÍA - LA PALMA
El volcà de Tenerguía va ser el darrer gran volcà a entrar en erupció l'any 1971. Està situat a l'extrem meridional de la Cimera Vella. La seva erupció va sepultar sota un gran mantell de lava una gran superfície, sent un dels volcans de Canàries que va guanyar terreny al mar, formant deltes de lava que va fer que la grandària de l'illa creixés.
LA CALDERA DE TABURIENTE - LA PALMA
Aquest enorme cràter, format de lava sòlida convertida posteriorment en roques basàltiques, compta amb un desnivell aproximat de 2.000 metres.
Com totes les calderes i els volcans en escut, el seu origen és l'existència d'un cràter relativament extens amb lava que en refredar-se produeix roques basàltiques. Les erupcions de les calderes són relativament tranquil·les i la lava sol formar colades successives que van engrandint el volcà més en superfície que en alçada.
VOLCÀ SUBMARÍ DEL HIERRO
El 10 d'octubre del 2011, al mar de les calmes es produeix una erupció volcànica submarina que es gestava des de feia alguns mesos, que va tenir el seu final definitiu el març de l'any 2012.
La importància de l'erupció d'aquests volcans de les Canàries resideix en la remodelació de més de 9
quilòmetres quadrats de fons marins, creant nous hàbitats, formes de vida, eliminant-ne d'altres i també
condiciona de forma exponencial totes les condicions ambientals de la zona, havent-hi desallotjat llocs com La Restinga.
