La majoria de coses les escrivim per la llavor de lletra que elles ja porten. Així mateix, allà on escrivim, moltes vegades, les lletres ja hi són. Acceptat això, escriure és només qüestió de punteria.
El fet de preguntar-se sobre els orígens va teixint un fil entre els infants; aquest fil, que s’entrellaça amb la cultura, la història personal i col·lectiva i l’inici físic i biologic de tot plegat, serà el primer punt d’aquest brodat. Entre llibres, les preguntes inicials van desencadenantne de noves, fins que una ressona més fort que les altres.
- DIU QUE AL PRINCIPI NO HI HAVIA CAP
ÉSSER VIU I MOLTS VOLCANS EN ERUPCIÓ
- PRIMER LES PERSONES EREN MICOS I
DESPRÉS ELS VA MARXAR LA CUA I CREC
QUE ÉS AIXÍ QUE ES VAN FORMAR TOTES
LES PERSONES
SÓN PREHISTÒRICS
SÍ, VA SER AIXÍ! - COM VEM COMENÇAR A PARLAR?
-
El valor del gest en la comunicació humana no era sols dels nostres avantpassats. Posant-se a la seva pell, explicant com havia estat el dia de caça al voltant de la foguera, es pren consciència de la capacitat expressiva de les persones a través del llenguatge gestual i l’expressió facial. Mirades connectades al qui parla…
ELS PREHISTÒRICS ES VAN ANAR POSANT DRETS I
VAN APRENDRE MOLTES COSES: A CAÇAR, A
FER FOC, A DIR PARAULES, A CAMINAR I
CÓRRER, A FER ROBA DE PELL D’ANIMAL, A FER
CASES PERQUÈ ABANS VIVIEN EN COVES, A
PLANTAR PLANTES PER MENJAR I PER FER
MEDICINES PER CURAR,..
DIBUIXAVEN A LES COVES PER EXPLICAR HISTÒRIES I CONTES
PARLAVEN AMB UN LLENGUATGE DE SIGNES, HO EXPLICAVEN AMB LES MANS. QUAN JA VAN SABER PARLAR
VAN FER UN LLENGUATGE DE “LLENGUA” - HI HA PERSONES QUE COM QUE NO HI SENTEN, ARA TAMBÉ HO FAN AIXÍ PER PARLAR -
JO SÉ FER EL MEU NOM AMB LLENGUA DE SIGNES, ME’L VA ENSENYAR LA MEVA TIETA MERCÈ, QUE L’ESTÀ APRENENT.
QUINA VA SER LA PRIMERA PARAULA?
HOLA - LA PARAULA “NO”
BON DIA
CAÇAR
- COM ES VAN CREAR ELS DIFERENTS IDIOMES?
- PER QUÈ HI HA TANTS IDIOMES DIFERENTS?
PERQUÈ HI HA MOLTS PAÏSOS, POBLES, LLOCS I HI HA
GENT QUE HA VINGUT D’UN ALTRE LLOC I PARLEN UN IDIOMA DIFERENT?
Símbols, alfabets, codis… En la recerca de “la primera paraula” entraran en joc els diferents llenguatges.
L’interès per la descoberta dels idiomes d’arreu, navegarà entre informacions compartides i visites de familiars que coneixen altres maneres de parlar i d’escriure.
-
-
EXPERTS QUE SÀPIGUEN MOLTES COSES D’IDIOMES
ENS HO PODRIEN EXPLICAR
LA MEVA MARE ÉS MESTRA D’ANGLÈS
- LA MEVA MARE ENS POT ENSENYAR COSES DE L’HEBREU PERQUÈ L’ESTÀ ESTUDIANT
- I LA MEVA ÉS D’ISRAEL
- EL MEU AVI ENS PODRIA ENSENYAR LLATÍ
- LA MEVA TIETA ESTÀ APRENENT EL LLENGUATGE DE SIGNES
La Mercè és tieta del Grau i està estudiant el Llenguatge de signes català. Aprendrem a signar l’abecedari, el nostre nom i a comprendre la relació de cada paraula amb el signe que li correspon. Existeix comunicació més enllà de la veu, la trobem en la intenció, el vincle, la necessitat d’explicar i comprendre, d’incloure.
El llatí, la nostra llengua mare.
L’avi Miquel de l’Alana ens convida a mirar cap als orígens de la nostra llengua, però amb ell també viatjarem per la història de l’escriptura de lletres i números. Donar llum i valor a les antigues civilitzacions, agraïts del seu llegat.
La Marga, mare de la Noa, està estudiant l’hebreu. Per a l’Einat, mare del Noam, és la seva llengua materna.
Amdues ens descobriran la màgia i la simbologia de cada lletra, endinsant-nos en la cultura i les creences.
La Marta, mare del Jan, va estar vivint i estudiant a la Xina. A través de materials, jocs de cartes i contes per a infants, comparteix amb nosaltres com s’aprèn el xinès a les escoles i totes les seves variants dialèctiques.
El David, el pare del Noam, va estar d’Erasmus a França. Comparteix amb nosaltres la lectura d’un conte i desperta la curiositat per l’occità i l’interès per descobrir el perquè el francès és una llengua parlada també en altres països del món
L’Olga, la mare de l’Abril, acompanyada de la Mary, irlandesa i de l’Isma, el pare de l’Abril, ens representaran al bosc la història The enormous turnip en llengua anglesa.
L’anglès forma part del nostre del dia a dia i la sentim ben propera. Coneixerem com l’anglès va acompanyar a l’Olga en els seus viatges pel món…
.
La Carme Junyent és lingüista i professora a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva vida ha investigat en àmbits com les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística… És parenta del Grau i contactem amb ella per compartir-hi interessosipreguntes.
Hola Carme,
Som els nens i nenes de la classe de les Ginesteres i el Grau ens ha dit que saps molt de paraules i de llengües.
Estem molt interessats en les paraules, en la impremta, en les llengües, en com s’expliquen les històries des del principi i abans que existissin les paraules… I també volem saber per què hi ha paraules que comencen igua.
T’enviem preguntes que ens fem per si les saps i ens pots ajudar a saber-les. Ens pots ajudar a aprendre més? Tu ho expliques a gent més gran, però que ens ho podràs explicar també a nosaltres?
- Quina va ser la primera paraula?
- La primera persona que va existir al món és la que va inventar les lletres?
- Com desapareixen les llengües?
- Les llengües, si desapareixen, poden tornar a existir?
- Quantes llengües hi ha al món?
- Són infinites les paraules?
- Se’n van inventant de noves?
-
Hi ha paraules que tenen unes quantes lletres que comencen igual: llibre - llibreta - llibreria… Perquè totes tenen fulls. Per què hi ha paraules que semblen d’una família, que a dintre tenen una altra paraula?
Si vols pots venir a explicar-nos-ho i ens podrem conèixer.
Fins aviat!
Et volem donar les gràcies, hem après moltes coses amb tu i ens ha agradat molt el què ens has explicat. Ens has ajudat a aprendre coses que no sabíem sobre les paraules i les llengües i que per això te les vam preguntar. Has sigut molt amable Carme per dedicar-nos una estona. Gràcies a les teves respostes, hem pogut continuar pensant i treballant. Hi ha coses que les tenim clares, com que hem de cuidar el català perquè no desaparegui, és el nostre idioma i l’estimem. ens agraden tots els idiomes, però hem de cuidar el nostre.
Tal i com ens proposaves,hem provat d’inventar-nos paraules, dues, el pal giravoltes i el famiju. El pal giravoltes és un pal del bosc que el vam fer servir per fer una rodona i famiju és un joc que vam fer tots junts. ( semblaven una família jugant tots junts). No és gens fàcil inventar-se paraules i posar-nos d’acord! També a casa vam preguntar quina va ser la nostra primera paraula, per a la majoria va ser mama, alguns papa i alguns aigua.
També vam preguntar si a la família ens havíem inventat alguna paraula, i en alguna família sí que havia passat:
Caxops per esclops
Fufà per sofà
Tira pa ca llà per ves cap allà
Fastasma per fantasma
Babur per iogur
Papaucho per papa
Bubu per gos
Calameo per camaleó
Abó per avi ( inventada del portuguès).
Des de la seva expertesa, la Carme ens obre noves vies d’investigació i dóna llum a moltes de les nostres preguntes.
Les llengües poden desaparèixer i llavors ja no tornen a existir.
Fins aviat i moltes gràcies per haver-nos ajudat!
Un faraó de l’antic Egipte ja es va preguntar quina va ser la primera paraula i no la va descobrir.
Les paraules són infinites i actualment es calcula que hi ha
5000 llengües al món.
-
-
ON TENIM LES ARRELS, LES PERSONES?
SÓN LES VENES -
ÉS EL FIL INVISIBLE
- LA FAMÍLIA SÓN LES ARRELS. A L?
ARBRE GENEALÔGIC HI HA LA HISTÔRIA DE LA TEVA FAMÍLIA -
L’ARBRE GENEALÒGIC TAMBÉ ÉS
UNA MANERA D’EXPLICAR
HISTÒRIES!
Tot indagant entre llengües i llenguatges ens aturem en un punt comú: amb les paraules s’expliquen històries. Històries personals, històries conegudes arreu, històries que ens parlen de la història…
JO HE PORTAT UN LLIBRE QUE ES DIU I AM A STORY. EL LLIBRE EXPLICA COM S’EXPLIQUEN HISTÒRIES I L’EVOLUCIÓ.
EN UNA PÀGINA HI HA PREHISTÒRICS QUE S’EXPLIQUEN HISTÒRIES MIRANT
EL CEL I LES CONSTEL·LACIONS
DIBUIXEN ANIMALS PER FER HISTÒRIES -
-
DESPRÉS VAN ESCRIURE EN UNA PEDRA
-
I A EGIPTE FEIEN UN PAPER QUE ERA D’UNA PLANTA I FEIEN SIGNES, ÉS EL
PAPIR
-
QUAN VIVIEN EN CASTELLS, ÉS L’EDAT MITJANA I EXPLICAVEN HISTÒRIES AMB
TAPISSOS
UN SENYOR ESCRIU LLIBRES I ELS COPIA. ELS LLIBRES ES FEIEN A MÀ -
-
ESCRIVIEN AMB UNA PLOMA I TINTA -
DESPRÉS JA VAN FER-LOS AMB UNA MÀQUINA, UNA “IMPRIMIDORA” DE FA
MOLTS ANYS
-
EN EL TEATRE VAN MIRAR ELS LLIBRES I VAN EXPLICAR LA MATEIXA HISTÒRIA
PERÒ AMB TEATRE -
DESPRÉS UNA GENT VAN COMENÇAR A TENIR MOLT LLIBRES A CASA
-
I AQUESTA PÀGINA JA ÉS LA NOSTRA VIDA, ÉS UNA BIBLIOTECA I HI PODEM
ANAR TOTHOM
-
A LA RÀDIO TAMBÉ S’EXPLIQUEN HISTÒRIES, I A LA TELE, I EL CINE I
L’ORDINADOR…
-
EL LLIBRE S’ACABA COM COMENÇA, AMB UNES PERSONES D’ARA A LA VORA
DEL FOC EXPLICANT HISTÒRIES DE CONSTEL·LACIONS.
-
QUANTES MANERES D’EXPLICAR HISTÒRIES!
-
UN DIA LA SOFIA ENS VA PORTAR EL LLIBRE “I AM A STORY” I
EXPLICAVA COM HAVIA SIGUT L’EVOLUCIÓ DE LES MANERES
D’EXPLICAR LES HISTÒRIES. EN UNA PÀGINA VAM VEURE UNA MÀQUINA
-ÉS LA IMPREMTA I LA VA FER UN INVENTOR QUE ES DEIA GUTENBERG
-ABANS ELS LLIBRES S’ESCRIVIEN A MÀ, AMB PLOMES, ELS ESCRIVIEN
ELS MONJOS DELS MONESTIRS I VAN VEURE QUE FENT LLETRA
LLIGADA ANAVEN MÉS RÀPID PER ESCRIURE
-ELS LLIBRES EREN MOLT GRANS I PESAVEN MOLT I ESTAVEN MOLT
TEMPS ESCRIVINT-LOS
-QUAN ES VA INVENTAR LA IMPREMTA ALGUNS SABIEN LLEGIR, PERÒ
NO TOTHOM - AMB LA IMPREMTA FEIEN UN NÚMERO MÉS GRAN DE LLIBRES,
EN PODIEN FER MÉS I NO VALIEN TANTS DINERS.
- ES FEIA SERVIR LA TÈCNICA DEL GRAVAT, POSANT LES LLETRES
DEL REVÉS
La impremta de Gutenberg a mitjans del segle XV va canviar el món .
El valor de l’invent recau en el fet que va facilitar l’accés a la gent dels pobles als llibres i va permetre transformacions polítiques, religioses i artístiques.
Els monjos realitzaven còpies de manuscrits al llarg d’anys i l’impressió moderna de Gutenberg va reduir el temps de còpia i va augmentar les còpies a disposar.
Per primera vegada, era possible la difusió i l’accés al coneixement.
-
ELS LLIBRES NOMÉS EREN PER UNES QUANTES PERSONES,
NOMÉS PELS RICS, QUE PODIEN TENIR UNA BIBLIOTECA A
CASA SEVA
- AL CAP D’UNS ANYS HI VA HAVER LA PRIMERA IMPREMTA
- DE GUTEMBERG -
PODIEN ARRIBAR MÉS LLIBRES A MÉS PERSONES AMB
AQUESTA MÀQUINA, PERQUÈ HO FEIA MÉS RÀPID, I AIXÍ
PODIEN APRENDRE A LLEGIR MÉS PERSONES.
Tot veient treballar Perejaume en una de les seves obres, se’ns desvetlla una màquina que utilitza les planxes i el gravat per fer la impressió.
Al taller de l’escola hi ha un tòrcul amb el que es podrà experimentar la tècnica tal i com ho fa l’artista.
-
Vem enganxar papers de seda de colors i ho vem passar amb la planxa pel tòrcu
-
Vam posar pintura sobre la planxa i la vam posar a sobre del full amb papers enganxats. I a sobre vam posar un full blanc i un paper de diari.
-
Després vam girar la maneta del tòrcul i quan ho vam treure va quedar marcat el dibuix abstracte de la planxa.
-
La planxa la vem fer apretant fort amb el llapis i a dintre no va entrar pintura.
-
Vem començar fent una línia i el vem passar pel tòrcul, després una altra línia i ho anàvem posant al tòrcul.
-
Quan girem la rodeta aixafa la planxa.
Queda marcat el dibuix perquè la rodeta
és de ferro i pesa molt.
A la classe tenim un kit d’impressió amb el que podem practicar confegir paraules del revés per tal que en la impressió puguin ser llegida.
El tiet Albert del Biel era impressor. A la impremta de Barcelona on treballava, juntament amb el seu pare,el seu germà i un ajudant realitzaven cartells, diaris, fulletons… Visitar l’Albert ens transporta a una altra època, ens apropa al treball manual i minuciós. Amb temps, paciència i esforç s’anava confegint cada paraula, cada espai blanc, cada il.lustració…
Entre caixes i caixes de lletres i números de totes mides i tipologies, coneixerem la Minerva, la impressora amb engranatges i pedals que l’Albert feia funcionar. Ara ja li manca tinta, però el seu mecanisme continua ballant entre fulls i planxes…
- LES LLETRES EREN DE FERRO I PESAVEN
MOLT. A LA IMPREMTA TENIEN 150
CALAIXOS PLENS DE LLETRES
- I 120 TIPUS DE LLETRES DIFERENTS DE CADA. 120 “A”, 120 “B”...
M’HA SORPRÈS LA MÀQUINA DE LA IMPREMTA, QUE
QUAN POSAVA EL PEU ALLÀ AL PEDAL, TENIA UN ENGRANATGE. EL PEDAL FEIA MOURE
ELS ENGRANATGES
-
-
-
TENIA MOLTS TIPUS DE LLETRES, PER FER CARTELLS, ANUNCIS, NOTÍCIES…
TENIEN TINTES DE DIFERENTS COLORS
I PRIMER HAVIEN DE FER UN COLOR, NETEJAR LA MÀQUINA I FER EL SEGÜENT COLOR…
LA MÀQUINA ES DEIA MINERVA I TENEN
LA FACTURA I VALIA 4000 PESSETES
-
-
VA ESTAR TREBALLANT 50 ANYS A BARCELONA EN UNA
IMPREMTA
- HI TREBALLAVEN EL SEU GERMÀ, EL SEU PARE I UN AJUDANT I ELL, QUATRE PERSONES
-
M’HA SORPRÈS COM VEIA LLETRES TAN PETITES.
BUSCAVEN LES LLETRES PER FER CADA PARAULA I LES
POSAVEN AL COMPONEDOR
LES IMATGES LES FEIEN AMB UN GRAVAT
- AMB AQUELLES PECES TAMBÉ SEPARAVEN LES
PARAULES, EREN ELS BLANCS
- LES FOTOS LES FEIEN AMB UNA PLANXA AMB RELLEU, UN
GRAVAT
-
M’HE FET LA PREGUNTA QUE SI COM QUE CADA DIA HI HA
UN DIARI DIFERENT, COM ELS FEIEN. I ENS HA EXPLICAT
QUE EN FEIEN UN POSANT LLETRA PER LLETRA I DESPRÉS
IMPRIMIEN CÒPIES I TREBALLAVEN A LA NIT
La Chusa, la mare de la Sofia, ens proposa visitar l’empresa on treballa. Vanguard gràfic és una impremta amb experiència en el món de les arts gràfiques. Observem els processos i maquinàries amb les quals s’imprimeixen llibres, etiquetes i caixes de productes de manera industrialitzada. Abans de la visita, posem en comú les curiositats i preguntes que tenim interès per descobrir.
- AMB QUIN MATERIAL ES FAN LES TAPES?
- COM DIBUIXEN LA TAPA?
- COM DECIDEIXEN EL TIPUS DE LLETRA?
- COM PODEN SER LES LLETRES DE PETITES O GRANS?
- COM FAN LA MIDA DELS LLIBRES?
- COM ENGANXEN UNS FULLS AMB UNS ALTRES?
- COM ES POSEN TOTS D’ACORD?
- COM SABEN LES INFORMACIONS QUE S’HAN D’ESCRIURE ALS LLIBRES?
- QUANTS DIES PODEN FER EN UN DIA?
- QUINES MÀQUINES TENEN PER ESCRIURE?
- COM FUNCIONA LA IMPREMTA?
- EN EL MÓN HI HA MOLTS LLIBRES, COM ES PENSEN ELS LLIBRES? A QUI LI PODRÍEM
PREGUNTAR?
-
QUANTES PERSONES TREBALLEN A LA
FÀBRICA? COM S’ORGANITZEN? TOTHOM HO
SAP FER TOT?
- EM SEMBLA QUE LA MEVA MARE ENVIA ELS
LLIBRES ALS QUE ELS HAN D’IMPRIMIR…
-
TAMBÉ TREBALLEN A LA NIT?
Els llibres es fan que un escriptor o escriptora ho escriu a l’ordinador i ho porta a la impremta. Miren on posaran una il·lustració, on posaran les lletres… Imprimeixen un full molt gran i el dobleguen, i si volen que sigui de moltes pàgines, fan moltes vegades això. Fan plecs.
Em va agradar com feien les etiquetes, perquè anaven passant pels colors en una màquina molt gran. Per un cantó entrava un paper i anava passant per unes mini maquinetes que li anaven donant colors: negre, magenta, blau i groc, i amb aquests quatre sortien tots els altres colors. El full passava per una mena d’escàner i el noi ho veia a l’ordinador i decidia si havia de posar una mica més de groc, o de magenta…Poden fer tots els colors, els colors Pantone.
Plantar paraules. Un conjunt ferm d’arbres-paraula amb tota la notació múltiple de moviments i posicions.
El sol i les fogueres, Perejaume
-
Plantar paraules significa dir les paraules amb el cor.
-
Crec que significa que t’inventes noves paraules
- Plantar és com inventar.
-
És com quan plantem una llavor i dius una paraula i surt per la boca. Les paraules són com plantes que surten de la boca i la llavor està al cor.
- Si plantes les paraules, creixen. Quan parlo, les paraules no s’acaben. Les paraules hi són i les sents quan parles.
-
La llavor de les plantes de les paraules seria amb moltes paraules o lletres a dintre…
Les reflexions de Perejaume conviden a imaginar, a anar més enllà de les idees més tangibles. I si existís la llavor de les paraules? I la de les lletres?
A partir de dissenys, prenem acords i es dóna forma als pensaments amb els materials. El fang, modelat amb les mans, prendrà forma de llavor. En ella, paraules o lletres disposades a despertar, a esperar el moment precís per néixer i créixer fins convertir-se en planta. Planta a planta, un bosc de paraules.
Plantar paraules. Un conjunt ferm d’arbres-paraula amb tota la notació múltiple de moviments i posicions. El sol i les fogueres, Perejaume Cada lletra pren una posició i un moviment. S’inicia un joc d’experimentació fent ballar, passejar, bellugar les lletres que confegeixen les paraules. No són paraules a l’atzar, cada una d’elles té un significat especial en el sí del grup.
Los libros son hijos de los árboles, que fueron el primer hogar de nuestra especie y, tal vez, el más antiguo recipiente de nuestras palabras escritas.
Irene
Vallejo
Les llavors pertanyen al bosc. També la llavor de les lletres i les paraules. Entre prendre mesures per cavar el forat on descansarà i podrà començar el seu primer batec de vida, es va fent realitat el pensar en el bosc com un contenidor de paraules. Paraules entre les branques, les fulles, pujant per l’escorça… Què es diran un arbre a un altre?
Entre frases, preguntes i paraules s’inicien els preparatius. Imaginem un bosc com el que hi juguem i investiguem cada divendres, farcit de llavors de lletres que al cap dels anys han anat germinant. El pas del temps ha fet créixer paraules que s’han ajuntat construint frases amb sentit, idees que parlen d’emocions, missatges per compartir…
La llavor ha trobat el seu refugi.
Mesurar, cavar, plantar, regar…
Passejar per un bosc que té molt a dir. A través de les seves paraules, parlen les nostres.
Neix
de construir un cercle tan gran com perquè la llavor de lletres hi pugui cabre. Enmig del bosc, un pal de 16 cm de llargada servirà de compàs. Representant els moviments i la posició, recordem l’ús de l’eina i es posa en pràctica en altres contextos.
la necessitat
El llenguatge matemàtic ens ajudarà a comprendre els diàmetres i radis de les circumferències.
L’eina ens convida a fer un cercle de determinades dimensions, però el coneixement s’extén cap a d’altres representacions.
Quina paraula inventem per l’eina?
Pal giravoltes: és el nom d’una
eina feta amb un pal del bosc d’una
mida de 16 centímetres i serveix
per fer una rodona per plantar una
llavor de lletres.
Hem plantat la llavor de paraules al bosc i hem fet comunicar-se i parlar a les plantes, ens falta el CRÉIXER!
Amb la tècnica del gravat, s’elabora una planxa amb la que es representarà , en una seqüència d’impressions, com va germinant i creixent la llavor de lletres i la de paraules
Amb les lletres del kit d’impressió confegirem les paraules que naixeran de dins la llavor i s’extendran per la tija, les branques, les fulles…
Davant aquestes llavors tan úniques i especials, unes bones instruccions per acompanyar-les a créixer passen a ser indispensables. Què necessiten? Com les haurem de cuidar? Quin tipus de planta esdevindrà?
Característiques
La seva alçada dependrà de en què es convertirà, en un pi, un llentiscle, una alzina o una ginesta,...
Si t’hi apropes, descobriràs que el seu aspecte és especial, perquè per la seva escorça, branques i fulles hi podràs trobar paraules
Anirà creixent a poc a poc i passats uns quants anys, podràs llegirhi frases. A mesura que anirà fent-se gran, construirà idees, missatges, preguntes i respostes…
Sembra
Es pot plantar durant tot l’any. A l’hivern pot agafar una mica de fred, llavors li pots dir paraules perquè l’escalfin una mica com acollir, junts, família, estimar, foc, amor…
A l’estiu, si notes que té calor, pots llençar-li paraules fresques com gel, ventilador, aigua, gelat…
Cures
Cal que la reguis de dia, de tarda i de nit, perquè necessita molta aigua per tenir la força per formar paraules. L’aigua ajudarà que les lletres vagin pujant fins a dalt de l'arbust o l’arbre per ajuntar-se.
Necessitarà també la llum del sol, vent i amor. Cada matí t’hi podràs apropar per veure les paraules noves que li han florit durant la nit.
Si un dia necessites alguna paraula important ( ja sigui per escriure una carta a algú que fa molt que no veus, per fer nous amics, per dir-li a algú que l’estimes o per ocasions especials com pels aniversaris), pots demanar-li amb els pensaments i la fabricarà agafant totes les seves forces, ben ràpidament, perquè la puguis collir. L’amor la farà créixer segura i amb calma, perquè estimar és ajudar, respectar i cuidar. Quan la parlis amb amor, ella es sentirà molt bé i aquestes emocions també viatjaran cap al teu propi cor.
Passejar per un bosc ple de plantes de les paraules et farà sentir envoltat de màgia, misteri, ganes d’aprendre, d’històries. Et convidarà a inventar-te paraules i aquest, és un joc molt divertit. La planta de les paraules és alegre i plena de curiositat i la seva llavor hi guarda dins llum i felicitat.
L’artista i poeta Perejaume es movia discret per l’exposició ‘Cultura catalana, singular i universal’, al recinte del fòrum de la Fira del llibre a Frankfurt. Sortia al balcó del pavelló, que és el millor lloc per veure la video-instal·lació sonora que ha preparat per l’esdeveniment. Des d’allí s’uneix la imatge de ‘Paraula’ amb el so fort i incòmode, d’una bandera onejant, la paraula en moviment. Vilaweb
- PEREJAUME ESTIMA EL CATALÀ, ÉS LA SEVA LLENGUA.
- LES PARAULES PODEN ESTAR ESCRITES, VIATJAR PER L’AIRE, RECORDADES AL CERVELL, IMAGINADES…
- POTSER VA VOLER ESCRIURE PARAULA, PERQUÈ ELS LLIBRES TENEN PARAULES AMB SENTIT, QUE EXPLIQUEN COSES
- POTSER FA VOLAR PARAULES AMB CATALÀ, PERQUÈ VIATGIN I S’ESCAMPIN PER TOT EL MÓN.
- VA ESCOLLIR PARAULA PERQUÈ DINS DEL SEU NOM JA HI SÓN TOTES LES
ALTRES
- LA PARAULA ES MOU I VA CANVIANT, LES PARAULES TAMBÉ ES PODEN TRANSFORMAR, COM LES PERSONES, N’ANEM APRENENT, CADASCÚ UTILITZA LES QUE MÉS SAP I LI AGRADEN
És com la conclusió final d’aquest patrimoni, perquè tots plegats escrivim a mercè dels morts, del llegat que ens han deixat, i la paraula es belluga encara en present.
Perejaume
Quina paraula voldríem escriure que onegés escrita en una bandera amb llibertat?
Arriben a la rotllana les històries de Wangari Maathai i Malala Yousafzai.
Tenint present la trama de coneixements i experiències al voltant de les paraules, les seves prenen més força encara.
Quanta vida dins d’una paraula? Quanta justícia?
Paraules que s’alcen al vent, paraules pensades per ser dites, paraules lliures que volen fugir i que prenen més valor si cap quan no tens permís per dir-les.
Continuarem plantant llavors de lletres i de paraules.
Han aconseguit fer moltes coses perquè han sigut valentes I amb paraules, sense guerres. Perquè no volen que hi hagi morts, volen parar-ho.
La Malala ho va fer davant de molta gent amb molts micros perquè ho sentís tothom, parlant amb paraules escrites i amb paraules dites.
La Wangari va anar ajuntant moltes persones de molts països i van fer un “cinturó verd”.
La seva lluita va ser amb paraules, es defensaven amb paraules.
Les paraules tenen la força de ser infinites i les podem dir per dret i fer que, qui s’equivoca i lluita, pari i potser així tenir pau. Les paraules les pots dir amb llibertat. Ningú et pot dir que no les facis servir, són teves i tenen la teva força. Ho pots dir moltes vegades i de moltes maneres, i al final es cansaran de sentir-te i potser hi haurà pau.
També les paraules quan les dius, tu només les sents una vegada però totes les paraules que estem dient tota l’estona se senten. Les paraules que has dit van seguint dient-se. Les paraules són invisibles però quan les sents continuen en el teu cervell. S’escampen i queden en els altres.
Les paraules tenen la força de lluitar. No lluiten fent mal, llavors lluiten no per obligació sinó per ajudar el món.
Amb les paraules també es pot fer mal, gairebé sempre són boniques, però de vegades poden fer mal al cor amb el to en què les dius, amb la cara que hi poses… Amb les paraules podem fer missatges bons i uns altres que no ho són tant, nosaltres som lliures de dir les paraules que vulguem, les decidim. Les paraules les traiem de les cordes vocals i necessitem el cervell per pensar-les i escollir-les.
Les paraules també tenen valor i molta força, són importants perquè les pots dir els cops que vulguis i necessitis. Les fem servir per compartir les idees i per entendre’ns, encara que sense paraules també ens podem comunicar, trobem altres maneres, amb la mirada, els gestos… També són importants perquè ens ajuden a posar-nos d’acord.
Amb les paraules podem crear noves idees i noves paraules.
És important que quedin paraules escrites, perquè altres persones les puguin llegir.
Abans de les lletres hi havia uns símbols, uns dibuixos i servien per comunicar-se.
Les paraules es poden dir, pensar, pronunciar, escriure, donar, aprendre, enlairar, volar, viatjar cap a l’orella i el cervell dels altres… Han viatjat a través dels anys, han anat canviant, desapareixent, inventant-se de noves, barrejant-se amb les d’altres llengües. Tenen molta vida.
