Creixem un joc d’ombres entre l’espai i el temps Classe de Mestrança. 10 anys
"L'art no reprodueix allò visible, sinó que fa visible allò invisible." Paul Klee
Els nois i noies de Mestrança s’han aproximat a Paul Klee gràcies a una de les seves obres. Es tracta de "Pflanzenwachstum" (Creixement de les plantes) del 1921.
Aquesta és una obra fascinant que reflecteix la profunda comprensió de la natura i la seva capacitat per transformar-la en una expressió artística.
En aquesta pintura, Klee utilitza formes geomètriques simples i colors vibrants per representar un món vegetal en creixement. La combinació de tons terrosos i colors vius suggereix un ambient natural en constant transformació.
Klee explora la seva essència íntima, convidant a l'espectador a reflexionar sobre el cicle de vida i creixement que representen les plantes. Klee fusiona la geometria, la natura i la seva pròpia interpretació emocional de l'univers vegetal.
Per a explorar el significat de l’obra hem recollit evidències a la natura: brots tendres, plantes germinades, fruits, llavors que ens han fet pensar en les dimensions d’espai i temps necessàries per al creixement de les plantes i la vida en general. També hem comptant amb l’aportació de la Sílvia que ens ha parlat de Plató. Les ombres ens aproximen a les dimensions d’espai-temps i ens fan pensar en realitats possibles. Creiem que la inspiració de Paul Klee bé podria connectar-se amb el mite de la caverna de Plató a través de la seva pròpia visió artística. Plató reflexiona sobre la percepció humana limitada i la cerca de la veritat més enllà de les aparences. De manera similar, Klee, a través de la seva obra, va explorar les múltiples capes de la realitat. La seva experimentació amb formes, colors i textures pot apropar-se al concepte de les ombres a la caverna, mostrant una realitat reinterpretada i transformada per la seva pròpia visió. Klee, amb la seva expressió artística, convida a contemplar realitats més profundes més enllà del que es veu a simple vista i dels límits aparents de la realitat.
Experimenteu un joc d’ombres entre l’espai i el temps.
Observem l’obra en directe un joc d’ombres entre l’espai i el temps
"Observar una obra d'art és com llegir un llibre, cada detall és una pàgina que revela una història única i personal."
Observem l’obra en directe. Diàleg davant l’obra. un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- Aquest quadre sembla com si algú hagués deixat caure un munt de línies i colors damunt del quadre.
.- Es poden veure com les línies i els colors s'ajunten de manera que sembla que estiguin creixent, gairebé com una planta.
.- L’obra es diu "Creixement natural". Deu ser com una faula, però amb imatges. Potser ens vol explicar alguna cosa sobre com creixen les coses o com tot està connectat.
.- Pot ser una història que no necessita paraules perquè ens expliqui alguna cosa.
Però, què creieu que volia dir Paul Klee amb aquest quadre?
.- Potser volia ensenyar-nos que és bonic observar la manera com les coses naturals creixen. Com les plantes que es mouen cap a la llum o com es formen els arbres. I utilitza l'art per explicar aquesta idea.
.- Com les idees comencen petites i després creixen en altres més grans, igual que les línies i colors en el quadre.
.- Cada part del quadre té el seu significat i tot junts ens expliquen una història.
.- L’artista ens vol fer veure el món d'una manera diferent, ens fa pensar sobre les coses naturals i com creixem nosaltres mateixos.
.- El quadre creix amb nosaltres a mesura que canviem i aprenem coses noves.
.- Jo intentaré crear la meva pròpia pintura amb dibuixos i colors a casa. Potser no serà tan bona com la de Paul Klee, però serà el meu treball.
.- Ombres projectades, fulles d’arbres o copes d’arbres tocats pel Sol. De bon matí, abans de fer-se fosc...
.- Reflexes en l’aigua.
.- El Sol tocant amb cura un bosc de tardor en un sotabosc ombrívol...
.- Allò més gran, allò més vell...el cicle de la vida.
.- Silenci, calma, caliu més que fredor, ordre més que desordre, instant en el temps...
.- Conjunt divers, convivència entre diferents...comunicació
.- Diàleg amb la natura, impressió que ens fa, veiem les plantes mentre creixen? Més vell més fosc- més jove més clar?
.- Creixement, ritmes de creixements...
.- Observació d’allò que passa però pel seu ritme no podem copsar-ho en un instant.
.- Elements mòbils i immòbils...
.- Relacions: espai-temps, color-temps, ombra-espai...
.- Tiges de plantes creixent.
Observem l’obra en directe. Altres idees clau un joc d’ombres entre l’espai i el temps .- Claror, ombres, el món de les ombres. Tons degradats segons toca la llum.
.- Il·lusions òptiques en 3D. Volums.
.- Formes geomètriques dibuixant volums.
.- Des d’on es veu l’obra: punts de vista, perspectiva. Vista des de dalt.
.- Ecosistema, relació entre els elements...plantes creixent...
.- Reflexos en l’aigua.
.- Allò més gran, allò més vell...el cicle de la vida.
.- Conjunt divers, convivència entre diferents...comunicació
.- Creixement, ritmes de creixements...
.- Elements mòbils i immòbils...
.- Tiges de plantes creixent.
.- Ombres projectades, fulles d’arbres o copes d’arbres tocats pel Sol. De bon matí, abans de fer-se fosc...
.- El Sol tocant amb cura un bosc de tardor en un sotabosc ombrívol...
.- Silenci, calma, caliu més que fredor, ordre més que desordre, instant en el temps...
.- Diàleg amb la natura, impressió que ens fa, veiem les plantes mentre creixen? Més vell més fosc- més jove més clar?
.- Observació d’allò que passa però pel seu ritme no podem copsar-ho en un instant.
.- Relacions: espai-temps, color-temps, ombra-espai...
Coneixem l’autor un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Paul Klee va néixer a Suïssa el 1879 i va morir el 1940. La seva família eren músics. Va estudiar art a Munic, Alemanya. Les seves obres fan referència a la poesia. Va fer de soldat a finals de la Primera Guerra Mundial. El van denunciar els nazis perquè li deien que el seu art era degenerat. Combinava la tinta, l’oli, l’aquarel·la i altres materials, el seu art era surrealista.
Conèixer la vida d'un artista com Paul Klee és com explorar les arrels d'un arbre; ens revela les profunditats del seu talent i les influències que han donat forma a la seva obra, oferint-nos una visió més rica i completa del seu llegat artístic.
Cerquem ombres al bosc un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Cada dilluns hem observat el bosc i les Ombres que projecta. Ha estat una bona font d’inspiració per a comprendre L’obra de Paul Klee. Klee, mestre de l'abstracció, utilitza les ombres per crear una profunditat enigmàtica, convidant l'espectador a endinsar-se en un univers on la realitat es barreja amb l'imaginari. En aquesta composició, cada ombra és una invitació a explorar els secrets amagats de la natura, revelant així la bellesa del seu procés de creixement.
.- Les ombres al bosc són com amics misteriosos que juguen a amagar-se i a buscar-nos. Quan el sol es filtra entre els arbres, les ombres ballen i es mouen com si tinguessin vida pròpia.
.- És com si el bosc s'omplís de contes de fades i aventures secrets. Potser les ombres ens porten a un món màgic on tot és possible.
.- M'encanta córrer per entre els arbres i veure com les meves ombres es mouen amb mi.
Cerquem mostres de creixement de les plantes al bosc un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- Els brots tendres al bosc són com els somriures de la .- És com si les plantes estiguessin fent estiraments després d'un llarg somni.
.- És emocionant veure com el bosc es transforma, com si fos un gran teatre on cada planta té el seu paper.
.- És com si el bosc ens estigués dient que sempre hi ha esperança i vida nova després del fred de l'hivern.
Les plantes, en l’obra de Paul Klee, són com personatges dansant en una escena en constant transformació. El seu creixement evoca un sentit de renovació i esperança, recordant-nos la meravella constant de la natura i el cicle inesgotable de la vida.
La Sílvia, mare de l’Alzina, ens parla del Mite de la Caverna de Plató un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Representació del mite de la caverna de Plató
La Sílvia ens parla del Mite de la Caverna de Plató. Idees sorgides. un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- Després de l’explicació de la Sílvia sobre el mite de la caverna de Plató, veig relació amb "Creixement Natural" de Paul Klee. Com si tots dos parlessin sobre veure més enllà de la realitat a simple vista.
.- El mite, tal com diu la Sílvia, parla sobre persones que només veuen ombres i creuen que és tota la realitat.
.- Klee ens ensenya que és bonic el creixement, una cosa que potser no sempre veiem totalment ni en directe.
.- Quan un dels presoners surt de la caverna i veu el món real, és com si nosaltres aprenguéssim a veure més enllà de les aparences, a entendre els processos com el creixement natural que Klee representa.
.- És com si Klee ens convidés a sortir de la nostra pròpia caverna.
.- Amb el nostre treball nosaltres podríem compartir aquesta nova comprensió del creixement i de l'art amb els altres, encara que no sempre sigui fàcil explicar el que hem après.
.- No podem acceptar la primera impressió de les coses.
.- Això em fa pensar en com l'art, com el que fa Klee, ens pot ajudar a veure i pensar de maneres noves.
.- Potser Klee ens ajuda a veure més enllà de les ombres, com en el mite de la caverna.
.- A "Creixement Natural", cada línia i color poden representar les diferents etapes del creixement i de la intel·ligència.
.- L'obra de Klee i el mite de la caverna poden ser idees sobre com viure i entendre millor el món. Està bé també buscar el creixement personal.
Llums i ombres a l’obra de Paul Klee. I si seguim el camí del mite de la caverna i intentem explicar-ho?
Construïm paisatges en dues dimensions. Diàleg. un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- He pensat que podríem fer les nostres obres, però amb figures geomètriques en dues dimensions. Què us sembla?
.- Podríem utilitzar triangles, quadrats, cercles... per imitar el creixement natural, però tot en pla. Com ho organitzem?
.- Per exemple, els cercles podrien ser pedres o gotes d'aigua, i els triangles podrien ser fulles o arbres.
.- Podríem començar amb una base de colors més clars per a la primavera, després afegir colors més forts per a l'estiu, tons daurats i vermells per a la tardor, i acabar amb blancs i blaus per a l'hivern.
.- I si cada un de nosaltres fa una part? Podríem unir-les al final i crear una gran escena de creixement natural que passi per les quatre estacions de l'any!
.- Podríem posar les nostres obres juntes i veure com les diferents estacions i elements de la natura es connecten a través del creixement.
.- Pensarem sobre com la natura canvia i creix al llarg de l'any.
L’obra de Paul Klee ens convidava a explorar la geometria dins de la natura. Buscant ombres i evidències del creixement
Al bosc ens havia inspirat a buscar maneres de representar-ho.
Construïm paisatges en dues dimensions
un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Fem figures geomètriques en volum. Geometria un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- Per què no intentem fer les nostres pròpies obres, però amb figures geomètriques en volum?
.- Com si intentéssim capturar la idea del creixement però en tres dimensions. Quines figures faríem, servir?
.- Podríem començar amb cubs per a les bases i després utilitzar cilindres, esferes i piràmides per representar el creixement i l'evolució de la natura.
.- Podríem utilitzar diferents mides i colors per mostrar com les coses creixen i canvien amb el temps. Com un arbre que comença petit i verda clar i es torna gran i verd fosc. Podríem projectar les peces amb llums i fer fotografies.
.- També podríem fer que algunes parts de les nostres figures siguin com si estiguessin en moviment, per capturar la idea de creixement i canvi constant. Les movem nosaltres i ho filmem en un vídeo.
.- M'agradaria intentar representar l'aigua. Podria utilitzar figures blaves, amb moltes corbes, per mostrar com l'aigua ajuda les plantes a créixer.
.- Jo faré servir colors càlids com el groc i el vermell, i la llum i l'energia que el sol els fa.
.- Amb figures fortes com cubs i piràmides, voldria ensenyar com la terra suporta i ajuda al creixement.
.- Podríem posar totes les nostres figures geomètriques juntes i explicar com cada element contribueix al creixement natural.
.- Comencem a construir les nostres figures geomètriques en volum?
Fem figures geomètriques en volum. Geometria un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- Aquest desplegable per fer una esfera sembla complicat. Es podria fer una esfera desplegable?
.- Aquest triangle per fer un tetraedre també no és gens fàcil de muntar.
.-Estic intentant fer aquest cub, però no entenc com plegar les solapes correctament.
.- Jo tinc problemes amb aquest prisma hexagonal; les mides de les solapes no coincideixen amb les marques.
.-Potser hauríem de veure un tutorial.
.- Estaria bé tenir ajuda extra per entendre com plegar correctament aquestes figures.
.-Muntar figures geomètriques en volum amb desplegables és un repte.
Fem figures geomètriques en volum. Geometria un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Experimentem amb la llum un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Un joc subtil entre la llum i l'ombra, transportant-nos a un món d'equilibri delicat i misteriós. A través del seu art, Klee ens convida a contemplar la llum no només com a font d'il·luminació, sinó com a metàfora de la vida mateixa, revelant la seva pròpia essència en cada obra.
Experimentem amb la llum. Fem un vídeo tot experimentant. un joc d’ombres entre l’espai i el temps
L'experimentació amb la llum sobre les formes geomètriques en volum és com una dansa entre ombres i resplendors, mostrant la poesia oculta de la geometria en el joc infinit de la llum i l'ombra.
Seguiu el codi QR per visualitzar el vídeo
Interacció filosòfica amb l’obra. Diàleg d’activació.
un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- I si escrivim sobre el creixement? I si ho fem com el curs passat quan vam escriure sobre els nostres horitzons?
.- Hi ha molts tipus de creixement, com el creixement de les plantes, el creixement personal o fins i tot el creixement d'un poble.
.- Podríem començar amb el creixement natural, com les plantes i els animals, i després connectar-ho amb com creixem nosaltres mateixos, les nostres amistats i com aprenem.
.- També creixen les idees! Podem fer servir exemples d'inventors i artistes que han començat amb una idea petita.
.- M'encantaria afegir-hi una part sobre el creixement emocional també. Com aprenem a controlar les nostres emocions, a treballar en grup i a entendre als altres.
.- Podríem imaginar com volem créixer com a persones i quin tipus de món ens agradaria ajudar a fer.
.- Encara que som nens, tenim grans somnis sobre el creixement.
.- Amb un text podríem animar a reflexionar sobre el propi creixement.
.- Com l’any passat tot comença petit però pot convertir-se en alguna cosa gran.
.- I si fem el nostre text sobre com les coses creixen de maneres que no sempre esperem?
.- En el quadre, hi ha parts que sobresurten i altres que es retiren, una mica com els alts i baixos que trobem mentre creixem.
.- Podríem explicar que, igual que en l'art, el creixement pot ser poc clar i bonic al mateix temps. Podríem explicar històries de com hem crescut nosaltres mateixos o com hem vist créixer altres coses, com plantes o mascotes.
Creixement
L’ombra ets tu. Cadascú de nosaltres projectem diverses ombres al llarg de la nostra vida. La mostra d’això és l’afirmació que “Creixem”.
Tots els éssers vius creixem al llarg del temps. Tots creixem al llarg de la vida. És la demostració que a poc a poc anem canviant i també ho fan les ombres que projectem. Les ombres no creixen, som els éssers vius que evolucionem, naixem, creixem, ens reproduïm i morim. Les ombres, tot i que són fosques no tenen un caire negatiu. Si es projecten són un senyal de vida. El Sol és l’astre que produeix a la natura les ombres dels éssers vius i fa possible la fotosíntesi. En aquest procés llum i foscor són imprescindibles. El Sol també et projecta a tu depenent d’on estiguis. Per això podem dir que l’ombra ets tu. Com per art de màgia les nostres ombres es projecten en diferents direccions. Tot depèn de l’espai i el temps. Hem pensat que som en un bosc ple d’ombres. Ens imaginem que són formes en volum, que tenen punts de perspectiva diferents. Creiem que hi ha ritmes de creixement diversos i que això ens vol mostrar el cicle de la vida. Interacció filosòfica amb l’obra. Creació literària un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Interacció filosòfica amb l’obra. Diàleg d’activació.
un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- M'encantaria que poguéssim escriure una carta a Paul Klee.
.- Jo començaria dient-li com m'ha fet sentir. Li diria que el seu quadre m'ha transportat a un món on tot és possible, on cada pinzellada sembla tenir vida pròpia.
.- Jo afegiria que les seves formes i colors m'han fet pensar en com creixen les coses al meu voltant. Com una planta petita pot convertir-se en un arbre gran, o com una idea petita pot acabar sent una gran història.
.- M'agradaria preguntar-li sobre el que va inspirar "Creixement Natural". Vull saber si va observar plantes creixent o si tot va sortir de la seva imaginació.
.- Podríem explicar-li com el seu quadre ens ha inspirat a pensar més en el creixement en les nostres pròpies vides. Com estem creixent no només físicament, sinó també en com pensem i com veiem el món.
.- Jo també li diria com és especial per a nosaltres que, tot i que ell ja no és amb nosaltres, el seu art segueix parlant i inspirant a nens com nosaltres. Que la seva obra segueix creixent.
.- Podríem acabar la carta agraint-li per tot el que la seva obra ens ha ensenyat i com ha afegit bellesa al nostre món.
.- És una manera bonica de connectar amb la seva obra i amb tot el que ens ha fet pensar.
Interacció filosòfica amb l’obra. Creació literària
un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Esparreguera
Desembre de 2023
Benvolgut Paul Klee
Som uns nois i noies de deu anys de l’Escola Cooperativa el Puig. Aquest any el nostre Projecte està basat en una de les teves obres, es tracta de “Creixement de les plantes” que vas fer l’any 1929. Ho recordes?
El primer cop que ens la vam mirar, van sorgir idees com: Semblen ombres, reflexos, figures geomètriques, persones... Ens vam fixar en aquest aspecte de les ombres. Per poder-ho comprendre vam fer figures geomètriques per veure les seves ombres des de diferents punts de vista. Hem fet un vídeo intentant posar-nos al teu lloc fent el quadre.
El teu quadre ens ha fet pensar moltes coses. Ens ha semblat que no només transmet una idea sinó moltes. Ajuda a pensar el que vulguis. Ens dona la llibertat de pensar el que creiem. Has aconseguit que pensem sobre la teva obra i en concret sobre el fet de poder explicar coses difícils que passen al llarg del temps com és el creixement de la natura. Hem pensat que el nostre projecte es titularia “Creixem” perquè no només explica el creixement de les plantes sinó que també explica el creixement de molts éssers vius inclosos nosaltres mateixos.
Gràcies per compartir els pensaments en forma d’art perquè ens ha fet pensar molt. Atentament.
Grup Mestrança
Interacció filosòfica amb l’obra. Diàleg d’activació. un joc d’ombres entre l’espai i el temps
.- I si convertim l'obra "Creixement Natural" de Paul Klee en una faula? Podria ser una manera divertida d'explorar el que significa.
.- Les faules sempre tenen animals o plantes com a personatges i una cosa per aprendre. Quins personatges creieu que hauríem d'utilitzar?
.- Potser podríem utilitzar una planta que està intentant créixer. .- I podríem afegir alguns animals del bosc que l'ajuden o li posen reptes en el seu camí.
.- Sí, i la planta podria ser una petita llavor al principi, amb el somni de convertir-se en el arbre més alt del bosc.
.- Podríem tenir un ocell que li ensenya la importància de la paciència i un esquirol que li mostra com superar els obstacles.
.- La idea de la nostra faula podria ser sobre la paciència que té la natura per créixer, l'ajuda entre els éssers vius i com els petits reptes poden fer-nos més forts i grans.
.- La última frase podria ser pensativa , amb tots els personatges que l'han ajudat al voltant, celebrant el seu creixement. Ens pot recordar el valor de créixer i aprendre junts.
Interacció filosòfica amb l’obra. Creació literària un joc d’ombres entre l’espai i el temps
Heu de saber que en els llunyans boscos dels Pirineus, fa molts anys quan els animals parlaven entre ells, hi rondava una ossa que estava a punt de ser mare. El mateix dia que l’ossa va donar a llum va anar a buscar menjar per la seva cria. L’osset petit que estava sol al seu cau va veure de lluny la silueta d’un mussol i un cabirol que s’acostaven al seu cau. Els animals van observar amb curiositat la criatura. Passats uns segons, van escoltar la mare de la cria i van marxar a corre cuita. Cada setmana els dos amics l’anaven a veure. A vegades venien de nit i portaven uns troncs buits plens de cuques de llum i veien les ombres de cadascú. Comprovaven que depenent d’on enfocaven el tronc, les ombres canviaven i es feien més grans i més petites. Altres vegades, durant les tardes tempestuoses enmig de la muntanya, agafaven un tros de fang i intentaven fer formes geomètriques. Quan es feia de nit experimentaven amb aquelles ombres misterioses. Alguns dies es mesuraven l’ombra que projectaven entre ells, però no va ser fins que l’os ja superava al cabirol en volum, que es van adonar que havien presenciat el creixement sencer d’un ésser viu. Per haver analitzat tot allò van tenir molta paciència i van pensar que per veure el creixement de la natura cal temps, imaginació i esperança.
Reflexió final
un joc d’ombres entre l’espai i el temps
L’art abstracte també és bo per fer-nos pensar i reflexionar. Aquest art ens proposa un repte per a apropar-nos-hi, però ens permet anar més enllà. Depèn del punt de vista que et miris les ombres i figures, pots veure coses molt diferents.
L’obra de Klee ens fa veure que si observes bé, pots veure milions de coses que no tenen res a veure amb la idea original de l’autor.
La llum ha estat font d’inspiració de molts artistes com Paul Klee depèn de quantes llums hi hagi, hi hauran més ombres o menys. Si tens la llum més a prop, l’ombra es veu més gran, i si la poses més lluny es veu més petita. Això fa que allò que es veu pels sentits pugui plantejar-nos preguntes i dubtes tal com li va passar a Plató amb el seu mite de la caverna.
L’obra ens ha fet pensar que no només hi ha una única realitat, sinó moltes. Les ombres, no sempre són una projecció de la realitat. Les ombres i les clarors depenen de tantes persones com les percebin.
Grup Mestrança 2023-24 10 anys