"En aquesta biga quadrada de 10 metres de llarg vull trobar la forma de l'arbre fossilitzat al seu interior... el meu treball és com una seqüència de pel·lícula capgirada i molt accelerada."
“El paisatge boscós és l'acció de l'escultura.”
“A l'exterior, l'obra, allunyada de tot context històric, entra en competició amb formes
extraordinàries: les pedres d'un riu, o un arbre, són sovint més interessants que una escultura.”
L’arbre és l’únic organisme viu que guarda un registre ordenat i evident del seu procés de creixement. Cada anell és un any de vida i ens explica les condicions en què va viure aquell any determinat. Com en les persones, no hi ha un procés de vida ideal, sempre queden ferides, cicatrius que expliquen el procés de creixement. Un creixement que en els arbres és, alhora, concèntric i en alçada, cilíndric. Extreure capes del tronc és deixar a la vista l’arbre fossilitzat, però també investigar les seves edats, la cronològica i la biològica. Buscar similituds i diferències en el procés de creixement d’arbres i persones, parar atenció a fenòmens que per evidents passen desapercebuts, observar l’entorn i fer-se preguntes. Per què a la natura no hi ha formes anguloses? Què cal perquè un tronc recollit del bosc es transformi en obra d’art?
Classe del Mas Manader - 11 anys
Al bosc trobem un tronc en procés de descomposició en el que destaca el duramen i el naixement de les branques.
Presentem en fotografia l’obra Albero de Giuseppe Penone. Comparem l’obra de l’artista amb el tronc que hem trobat al bosc.
- Els dos destaquen, són visibles. Estan “exposats”. L’Albero en un museu, el nostre tronc al bosc.
- Tots dos estan morts. Però a l’Albero no hi ha vida i al tronc hi ha insectes, fongs… conté vida.
- A l’obra es veuen bé les anelles de creixement, al nostre tronc es poden intuir.
- Les branques surten del mateix lloc, del duramen.
L’arbre està en descomposició pels insectes que s’alimenten de fusta i pels fongs. L’obra ha estat tallada per l’artista, per exemple, ha tallat les branques a la mateixa mida. La “base” i el duramen formen part del mateix arbre, l’artista ha volgut representar la descomposició, no és exactament igual però ha posat al descobert el duramen. En els dos casos es veu el mateix però per processos diferents,
Només podem dur a l’escola una part del tronc, la resta se’ns desfeia a les mans.
En aquests vídeos es mostra com treballa i què busca Penone dins de la biga
https://www.youtube.com/watch?v=TWHEdHHVrY8
https://www.youtube.com/watch?v=1dKLEk7oJoQ
Penone delimita en les seves peces un anell de creixement i a partir d’aquí comença a treballar. Va traient les capes, els anells necessaris fins a arribar a l’edat determinada que ha marcat.
Què fa Penone quan treballa la biga?
- Busca l’arbre que hi ha dins de l’arbre.
- Treu l’arbre que tenia 9 anys.
- Allibera un arbre que hi ha dins de l’arbre.
- És com si tragués el nen que porta dintre.
- Busca el cor de l’arbre.
- Agafa una biga de fusta.
- Marca els 9 anys de l’anell de creixement, va traient tot el que sobre procurant no tocar el cor ni cap de les branques.
- Per treure-ho utilitza una serra i un enformador.
- L’edat és el procés de creixement de cada persona que portes dins.
- No és el mateix per a totes les persones.
- Jo crec que sí perquè l’edat és quantes voltes al sol ha donat des que tu estàs aquí. Per tothom és el mateix, si els dos hem nascut el mateix dia.
- Cadascú fa coses diferents, però segueix sent el mateix per a tots. Un dia segueix sent un dia facis el que facis.
- Per a tothom és igual, però no li donen la mateixa utilitat.
Totes les persones que han nascut el mateix dia i el mateix any que jo, han fet/après el mateix que jo?
Tenen la mateixa edat, però tots aquests anys són iguals?
- És un temps.
- Tindran els mateixos anys, però ho faran diferent, no serà el mateix que facis tu, però sí en el mateix temps.
- L’edat explica el temps que has viscut tu a la Terra.
- L’edat són les etapes de la vida.
- L’edat no és un número, és una cosa que ens representa
- Una cosa és el temps que ens donen, per exemple 11 anys i una altra cosa és el que en faig. Jo em desenvolupo més amb les matemàtiques i l’altre amb una altra cosa.
L’edat de les persones la sabem perquè apunten quan naixem, però com es pot saber l’edat d’un arbre? La barrina de Pressler ens permet treure un testimoni de dins i comptar els anells de creixement de l’arbre.
Cada parell d’anells, un de clar i un altre de fosc són un any. La part més clara és el que ha crescut l’arbre al llarg de la primavera i l’estiu, i la més fosca el desenvolupament de la tardor i l’hivern. En funció de les condicions ambientals que ha viscut, els anells són més o menys amples.
Cada espècie té un ritme de creixement diferent: l’arboç (Arbutus unedo) té un creixement més lent i fa una fusta més dura i compacte que la del pi blanc (Pinus halepensis). Les condicions de creixement també poden fer que l’arbre creixi més cap a un costat que l’altre.
Tots els organismes creixen subjectes a les condicions ambientals de l’entorn. Amb les persones també: condicions higièniques i sanitàries deficients, mala alimentació, poca escolarització, treballar des de petits, guerres…
Poden quedar cicatrius i ferides de quan petit, però creixent es poden superar. Els anells acaben cobrint les ferides, igual que la pell i les cicatrius.
Si parlem d’edat, també parlem de creixement. Créixer és…
- Ens desenvolupem, madurem, creixem física i mentalment.
- Créixer és un procés evolutiu.
- Aprendre coses i habilitats noves resoldre problemes, madurar…
- Pots madurar mentalment és voluntari, físicament no pots créixer d’un dia per l’altre, és un procés involuntari.
- Tots els éssers vius creixem.
- Créixer és fer-se gran.
- Cada vegada que creixes tens més drets.
- Quan creixi i tingui 18 anys deixaré de créixer, deixarem de banda l’etapa del creixement.
- Quan et fas gran tens més poder i més coses a fer. Quan et fas avi deixes de créixer, però no deixes de tenir poders.
- Encara que els avis no creixin com els nens, també poden créixer mentalment.
- Créixer és canviar d’aspecte.
- Créixer és un procés on aprens i desaprens.
Els arbres estan arrelats i no es poden desplaçar, això fa que creixem de forma diferent:
- Els arbres creixen concèntricament i creixen sempre. Creixen constantment perquè necessiten més volum per guardar recursos en èpoques dures.
- Com que no es poden desplaçar creixen concèntricament.
- Nosaltres creixem només fins a una edat, després ja no.
- Nosaltres tenim les funcions repartides en diferents òrgans: ulls, estómac, mans, cames…
- Els arbres les tenen totes a tot arreu. Si un arbre perd una branca, la resta de l’arbre continua fent les seves funcions. Poden créixer més branques.
Per què els arbres creixen tant?
De què els serveix tenir un tronc, un organisme tan voluminós?
Per què els arbres tenen secció circular i no rectangular?
Simulem amb mongetes el creixement anul·lar d’un tronc. Cal més concentració i esforç per fer-lo amb angles que circular. El quadrat costa més esforç, es mou tot!
Per tant, als arbres també els deu suposar un consum energètic més gran.
Els proposem un repte: dibuixar un quadrat i una circumferència amb el mateix perímetre i comparar la superfície que ocupen…
El perímetre del quadrat i la circumferència mesuren el mateix, però la superfície del quadrat és de 400 cm² i la superfície del cercle és de 506,45 cm².
Si ho apliquem als arbres, créixer en forma de cilindre és més eficient energèticament, ocupa més superfície amb el mínim de perímetre, fet que facilita tenir més volum. I per tant, guardar més recursos per sobreviure. Les superfícies arrodonides presenten menys resistència al vent i als cops.
Dels troncs del bosc, intentem treure alguna peça relacionada amb l’edat o amb el creixement.
En Sergi Revelles ens ajuda a conèixer les eines i a treballar la fusta, i el Jordi ens ha donat un cop de mà amb les eines.
A la natura li és més fàcil crear estructures sense angles, mentre que als humans ens és més fàcil treballar amb angles. Del tronc surt la biga de què després Penone traurà un arbre fossilitzat…
Anells de creixement o cilindres de creixement?
Ho representem rebaixant els anells anteriors al 2012, així demostrem la nostra vida representada a l’arbre, sense deixar de banda les nostres generacions antigues, perquè sense elles nosaltres no tindríem vida.
Volem destacar l’any que vam néixer. Rebaixem l’abans i el després.
Les branques no surten de l’escorça venen de dins, d’un anell de creixement de dins, de quan l’arbre era més petit.
Segons passa el temps, els anells es van fent més amples i més alts.
Volem buidar el tronc i trobar l’arbre que hi ha dins.
