De la invisibilitat de l'aire a l'aprenentatge compartit

De la invisibilitat de l’aire a l’aprenentatge compartit

Promoció Marie Curie- 3r d’ESO

Reescrivim el Bosc T’imagines caminar per un bosc, un prat, o una muntanya, i no trobar-te cap mena de deixalla?

Sentir-te com si fossis la primera persona en trepitjar aquell indret? Podem pensar que no, però els humans deixem una petjada a la natura, moltes vegades de manera inconscient. Durant el confinament viscut la primavera passada, la Terra semblava haver-se pogut regenerar; els arbres tenien un verd més intens i pur, el cel es veia menys contaminat, i fins i tot l’aire feia una olor diferent... Però a part d’aquests indicis, hi ha alguna dada científica que ho pugui corroborar?

“La qualitat de l’aire ha millorat durant el confinament?”

Aquesta ha estat la pregunta que ens hem plantejat com hipòtesi de la nostra recerca.

En les primeres sessions de projecte ens vam proposar què era el que volíem documentar específicament, i les idees més valorades van ser les següents: construir un hort urbà domòtic, i comprovar si la contaminació s’havia reduït durant el confinament.

Tot això ho hem volgut recollir elaborant un documental en vers el bosc de Can Roca i l’impacte de la petjada humana a la natura.

Per donar resposta a la nostra hipòtesi inicial, vam estar pensant com dur-la a terme i llavors se’ns va ocórrer la idea de muntar i configurar una estació meteorològica. Aquesta estació permet mesurar la

qualitat de l’aire prenent diàriament la mesura els gasos contaminants: CO2, CO, NOx, així com també la temperatura i la humitat relativa.

Aquesta estació meteorològica ens proporcionarà unes

dades més precises sobre la contaminació del bosc de Can Roca i a tota Esparreguera. Aquestes dades seran enviades directament a la nostra base de dades per poder analitzar-les i treure les nostres conclusions

sobre la pregunta inicial.

Una altra proposta més de l’àmbit literari i artístic va ser la de crear uns “micro-escrits”, amb els quals podem expressar la visió més pessimista i ,alhora, la més optimista, sobre el futur de la natura i en particular el del bosc de Can Roca.

Darrerament una cançó amb una lletra creada per nosaltres mateixos acompanya aquest petit vídeodocumental.

Desitgem que gaudiu del projecte amb el mateix entusiasme amb el que nosaltres ho hem fet.

Com s’ha vist afectada la qualitat de l’aire del bosc de Can Roca des del confinament?

“Si vols arribar de pressa, camina sol; si vols arribar lluny, camina en grup” (Proverbi africà)

ESTACIÓ METEOROLÒGICA

L’Oriol Sala, ex-alumne ens explica com ens hem d’organitzar

Com captarem la informació?

Per exemple la humitat relativa.

∙

L’equip de mecànica s’encarregarà de com muntar l’estació i de la seva ubicació.

∙

L’equip d’electrònica s’encarregarà dels sensors i dels dispositius de control i comunicació.

∙

L’equip de sofware finalment, extraurà dades de cada sensor, recopilarà les dades de tots els sensors i les enviarà o guardarà en la targeta SD.

Objectius: -

Prendre mesures de les següents variacions: Temperatura, humitat, CO, NOx i partícules en suspensió (PM-2.5)

-

També ens vam proposar instal·lar una estació meteorològica a l’escola que

reportarà les dades per medi de WiFi. -

Més endavant volem situar-ne una en el Bosc de Can Roca, aquesta en canvi d’utilitzar WiFi per emmagatzemar les dades, ho farà en una targeta SD.

-

Ens hem proposat que un cop tinguem les dades poder-les recollir en un Excel i representar-les gràficament.

-

Finalment el nostre objectiu és comparar les dades amb altres estacions meteorològiques de la xarxa d’estacions de meteorologia de Catalunya, per mirar la variació de les dades dins la nostra zona (Vallès-Baix Llobregat ZQA-02).

Què mesurem?

T: Temperatura Hr %: Humitat relativa Monòxid de carboni: CO Diòxid de carboni: CO2 Diòxid de nitrogen: NO2 Partícules en suspensió: PM-2.5

CO2

Monòxid de carboni: CO un gas incolor, sense olor i sense gust, és el tercer gas emès més Què és? És abundant. a l’atmosfera per dues vies: l’emissió directa i la formació D’on ve? S’emet química partint d’altres contaminants.

Com afecta a la salut?

Entra al cos pels pulmons i s’uneix a la Valor límit anual hemoglobina reduint el transport d’oxigen a les cèl·lules.

Valor límit horari

Diòxid de carboni: CO2

Què és? És el gas emès més abundant i és un gas incolor. a partir de la crema de combustibles fòssils o del canvi en la D’on ve? S’emet utilització del terra (desforestació).

Com afecta a la salut?

CO2 penetra pels pulmons i provoca la Valor límit anual El disminució de la capacitat de transportar Valor límit horari oxigen.

Diòxid de nitrogen: NO2 Què és? És un gas format per dos àtoms d’oxigen i un de nitrogen.

D’on ve? La seva principal font és la combustió mòbil (trànsit) o estacionària (indústries).

Com afecta a la salut?

Valor límit anual Pot provocar una inflamació a les vies respiratòries o augmentar els símptomes de bronquitis en nens Valor límit horari asmàtics.

Partícules en suspensió: Pm-2.5 la barreja complexa de partícules sòlides i líquides formada per un Què és? Són conjunt de molècules de la mateixa substància. ser emeses directament o formades a partir d’altres D’on ve? Poden contaminants.

Com afecta a la salut? Aquestes partícules arriben a penetrar els alvèols pulmonars i provoquen malalties cardiovasculars.

Valor límit anual Valor límit horari

Simbologia dels contaminants

Legislació Fins a l’entrada en vigor del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, el marc normatiu relatiu per a l’avaluació i la gestió de la qualitat de l’aire ambient era definit pel Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre (sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, el diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni), el Reial decret 812/2007, de 22 de juny (sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació a l’arsènic, el cadmi, el mercuri, el níquel i els hidrocarburs aromàtics policíclics), i la Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig (relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa). Aquest Reial decret 102/2011 desenvolupa els aspectes relacionats amb la qualitat de l’aire de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera i transposa la nova directiva europea, tot i integrant tots els reials decrets anteriorment aprovats. Per tant, la legislació de referència per l’avaluació de la qualitat de l’aire és la Llei 34/2007 i el Reial decret 102/2011. A continuació es mostren els objectius de qualitat de l’aire vigents per a cada contaminant.

Mentre construeixen els sensors en 4 grups, veuen que el funcionament de l’estació depèn de tots, per tant només cooperant ho aconseguiran.

¿Què significa pertànyer a aquesta comunitat? Aprendre a pensar en un problema comú

Dissenyant el mapa de connexions

Programació dels sensors de l’estació

estación meteorológica Interès social

De la invisibilitat de l’aire a l’aprenentatge compartit

Programació dels sensors de l’estació Freqüència en la mesura (ms)

PIN de connexió

Unitats de concentració (ug/m3)

Unitats de mesura

Dialoguem sobre el valor que té per a nosaltres obtenir aquestes dades

Comparar i validar Decidim comparar les nostres dades amb la literatura científica Quins resultats està obtenint l’estació de Martorell?

Què podem fem amb les dades que anem obtenint?

Què podem fem amb les dades que anem obtenint?

-

Comparar-les amb dades d’estacions pròximes a la nostra, com per exemple la de Martorell.

-

Tenir registre de les diferents estacions de l’any i veure si la temperatura i la humitat fan variar els resultats dels paràmetres contaminants.

-

Buscar quin és el valor límit permès (valor llindar) i veure si el superem

-

Fer un gràfic i observar quina és la seva tendència.

-

Per què un dia enregistrem com a mitjana 153 mg/m3 i un altre dia en canvi 190 mg/m3 ? A què es deguda aquesta desviació?

-

Podríem fer la mitjana dels valors setmanals obtinguts, mensuals i anuals.

-

Estaria bé veure si quan augmenta l’alçada a nivell del mar, les concentracions dels contaminants es veuen alterats. És el mateix mesurar al centre del poble, que al Polígon o al Mas Manader?

Aprenen que quant més petita és la partícula, més invasiva és per el cos humà.

Ens preguntem de quina mida són les partícules contaminants

La mida és important per a la nostra salut

Què significa per a les criatures pertànyer en aquesta comunitat?

Aprenen que quant més petita és la partícula, més invasiva és per el cos humà.

Quin recorregut ens imaginem que fan les partícules quan entren dins el nostre cos?

Emplaçament

Estació Bosc

La nostra mesura és de tipus “F”= es considera per l’avaluació de la qualitat del aire com a mesurament fix.

L’àrea on nosaltres col·locarem l’estació és de tipus (R) = Rural

ZQA Zona de Qualitat de l’Aire: Porció del territori amb una qualitat de l’aire similar en tots els seus punts, tant des del punt de vista de les condicions de dispersió com de les emissions de contaminants a l’atmosfera.

Nosaltres estem situats a la zona ZQA-02= Vallès-Baix Llobregat.

Tipus d’àrea: qualsevol de les nou possibles combinacions resultants de classificar una àrea, segons sigui la seva ocupació del sòl (classificació de nivell 1) i les fonts emissores que l’afecten (classificació de nivell 2).

La nostra àrea és de tipus “R”= Rural Tipus d’avaluació: indica la utilitat del mesurament, i es classifica segons el codi següent:

La nostra mesura és de tipus “F”.

Emplaçament Estació Bosc

Emplaçament Estació Escola

Cada quan prenem mesures?

VL (valor límit): Nivell fixat, basant-se en coneixements científics, a fi d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i el medi ambient en el seu conjunt, que s’ha d’assolir en un termini determinat i no superar-se un cop assolit. El valor límit s’aplica sobre un tipus de paràmetre determinat (mitjanes horàries, mitjana anual,...) que s’especifica amb la següent codificació:

Nosaltres mesurarem les variables cada 8 hores, es a dir, 3 vegades al dia.

Treballem amb les dades obtingudes

Gestió de les dades: ✔ ✔ ✔ ✔

Càlcul de mitjanes Valors màxims i mínims Representacions gràfiques Comparem dades i busquem correlacions

COMPARATIVA TEMPERATURA SET.1-2-3 30

25

Cº

20

15

10

5

0

BOSC

1 2 2 2 3 3 3 4 4 4 5 5 5 6 6 6 7 7 7 8 8 8 9 9 9 10 10 10 11 11 11 12 12 12 13 10 (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) (22) (6) (14) 19 12 8,8 15 12 11 15 12 10 15 13 10 17 13 10 13 11 16 11 7,4 17 12 7,5 12

ESCOLA 14 22 11 18 15 14 18 13 12 14 14 14 24 9,2 14 14 12 18 16 7,8 24 13 9,6 15

Dies i hores BOSC

ESCOLA

La temperatura del bosc sempre és inferior a la de l’escola

COMPARATIVA HUMITAT SET.1-2 120

100

Hr

80

60

40

20

0 1 (20) 2 (4) 2 (12) 2 (20) 3 (4) 3 (12) 3 (20) 4 (4) 4 (12) 4 (20) 5 (4) 5 (12) 6 (20) 7(4) 7 (12) 7 (20) 8 (4) 8 (12) 8 (20) 9 (4) 9 (12) 9 (20) 10 (4) BOSC

77,9

90

ESCOLA 65,6 47,5

10 (12)

94,7 80,8 91,2 93,6 79,5 85,1 90,2 81,7 90,2 93,4 63,1 75,2 90,4 88,4 92,4 95,5 60,9 65,5 80,3 64,2 89,2 70,8 75

56,4 62,8 69,4 53,1 69,4 70,8 67,6 70,8 74,8 55,6 69,2 88,3 61,1 80,6

85

Dies i hores BOSC

ESCOLA

L’humitat al bosc sempre és més elevada que a l’escola

56,1 59,7 81,6 59,2 73,4 62,5

TEMPERATURA I HUMITAT 25

100 90

20

80

60

Cº

15

50 10

40 30

5

20 10

0

1 (20)

2 (4)

2 (12)

2 (20)

3 (4)

3 (12)

3 (20)

4 (4)

4 (12)

4 (20)

5 (4)

5 (20)

TEMP.BOSC

19,3

12,4

8,8

15,2

11,9

10,6

14,8

12,1

10,3

14,6

12,6

10,4

TEMP ESCOLA

14,4

21,8

11,4

18,4

14,8

13,8

17,6

13,1

11,7

13,9

13,7

13,5

HUMI.BOSC

77,9

90

94,7

80,8

91,2

93,6

79,5

85,1

90,2

81,7

90,2

93,4

HUMI. ESCOLA

65,6

47,5

75

56,4

62,8

69,4

53,1

69,4

70,8

67,6

70,8

74,8

0

Dies i hores TEMP.BOSC

TEMP ESCOLA

HUMI.BOSC

HUMI. ESCOLA

Podem observar que la temperatura de l’escola sempre està per sobre de la del bosc però, en canvi, l’humitat del bosc sempre és més elevada que la de l’escola.

Humitat relativa

70

1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0

BOSC

COMPARATIVA CO mg/m3

mg/m3

COMPARACIÓ CO

1 2 2 2 3 3 3 4 4 4 5 MIT MA MIN (20) (4) (12) (20) (4) (12) (20) (4) (12) (20) (4) J X 358 269 464 309 321 696 526 625 500 430 901 490 901 269

ESCOLA 110 82,7 14,3 47,3 48,2 21,6 75,6 83,7

0

52,8 45,6 52,8 83,7

0

1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0

BOSC

1 2 2 3 3 4 4 5 6 7 7 8 8 9 9 10 10 10 2 (4) 3 (4) 4 (4) 5 (4) 7(4) 8 (4) 9 (4) (20) (12)(20) (12)(20) (12)(20) (12)(20) (12)(20) (12)(20) (12)(20)(4)(12)(20) 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 35 26 46 30 32 69 52 62 50 43 90 49 90

ESCOLA 86 40 65 38 66 60 47 45 66 56 58 66 11 83 14 47 48 22 76 84 0 53 46 53 84

Dies i hores BOSC

ESCOLA

Dies i hores BOSC

ESCOLA

El CO és més elevat al bosc, pot arribar als 900 mg/m3, en canvi, a l’escola no supera els 150 mg/m3

COMPARATIVA NO2 350

300

250

Ug/m3

200

150

100

50

0 1 (20) 2 (4) 2 (12) 2 (20) 3 (4) 3 (12) 3 (20) 4 (4) 4 (12) 4 (20) 5 (4) 5 (12) 6 (20) 7(4) 7 (12) 7 (20) 8 (4) 8 (12) 8 (20) 9 (4) 9 (12) 9 (20) 10 (4) BOSC

0,864 0,828 1,188 0,855 0,86 1,128 1,161 1,791 0,988 1,234 0,822 2,593 0,757 1,04

ESCOLA 182,6 225,73 194,1 220,54 206,24 195,26 213,51 203,08 203,71 212,15 209,48 204,97 152

184

0,9

0,97 0,759 1,18 1,116 0,864 2,73 1,674 0,777 1,16

276

208

207

216

181

187

324

206

204

Dies i hores BOSC

10 (12)

ESCOLA

A diferència del CO el NO2 és més elevat a l’escola que al bosc. Ja que al bosc no supera els 5 ug/m3 i a l’escola arriba als 320 ug/m3

213

COMPARACIÓ TOTS SENSORS ESCOLA 350 300

Cº, Hr, ug/m3, Pm2.5

250 200 150 100

50 0 1 (20) 2 (4) 2 (12) 2 (20) 3 (4) 3 (12) 3 (20) 4 (4) 4 (12) 4 (20) 5 (4) 5 (12) 6 (20) 7(4) 7 (12) 7 (20) 8 (4) 8 (12) 8 (20) 9 (4) 9 (12) 9 (20) 10 (4)

10 (12)

Temperatura 14,4

21,8

11,4

18,4

14,8

13,8

17,6

13,1

11,7

13,9

13,7

13,5

24,2

9,2

13,5

14,3

12,4

18

15,5

7,8

24,4

12,8

9,6

14,7

Humitat

65,6

47,5

75

56,4

62,8

69,4

53,1

69,4

70,8

67,6

70,8

74,8

55,6

69,2

88,3

61,1

80,6

85

56,1

59,7

81,6

59,2

73,4

62,5

CO

85,76 39,52 64,95 37,81 65,91 60,21 46,5 44,73 65,91 55,55 58,33 65,91

110

82,7

14,3

47,3

48,2

21,6

75,6

83,7

0

52,8

45,6

52,8

NO

182,6 225,73 194,1 220,54 206,24 195,26 213,51 203,08 203,71 212,15 209,48 204,97 152

184

276

208

207

216

181

187

324

206

204

213

0

27,76

0

0

0

0

0

0

0

0

0

PM 2.5

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

Dies i hores Temperatura

Humitat

CO

NO

PM 2.5

TOTS SENSORS BOSC 100 90 80

Cº,Hr,ug/m3/PM2.5

70 60 50 40 30

20 10 0 1 (20) 2 (4) 2 (12) 2 (20) 3 (4) 3 (12) 3 (20) 4 (4) 4 (12) 4 (20) 5 (4) 5 (12) 6 (20) 7(4) 7 (12) 7 (20) 8 (4) 8 (12) 8 (20) 9 (4) 9 (12) 9 (20) 10 (4) Temperatura 19,3 Humitat CO NO PM 2.5

10 (12)

12,4

8,8

15,2

11,9

10,6

14,8

12,1

10,3

14,6

12,5

10,4

16,9

12,9

10,3

13,1

11,3

16,3

11,3

7,4

17,1

11,8

7,5

12,3

77,9

90

94,7

80,8

91,2

93,6

79,5

85,1

90,2

81,7

90,2

93,4

55,6

69,2

88,3

61,1

80,6

85

56,1

59,7

81,6

59,2

73,4

62,5

0

0

0

0

0

0

3,13

0

0

0

0

0

0,358 0,269 0,464 0,309 0,321 0,696 0,526 0,625

0,5

0,43 0,901 0,49

0,864 0,828 1,188 0,855 0,86 1,128 1,161 1,791 0,988 1,234 0,822 2,593 0,757 1,04 0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0,9 0

0,97 0,759 1,18 1,116 0,864 2,73 1,674 0,777 1,16 0

Dies i hores Temperatura

Humitat

CO

NO

PM 2.5

0

0

0

0

0

0

0

0

Dades Escola ext 4-11 de març

Dades Bosc | 4-11 de març 8.00h temperatura 19.30c Humitat 77.90hr No2 864.00mg/m3 Pm2,5 154.46mg/m3 CO 0.00mg/m3 16.00h temperatura 12.40c Humitat 90.00hr No2 828.00mg/m3 Pm2,5 176.51mg/m3 CO 0.00mg/m3

8h humitat temperatura No2 Pm2,5 CO

50.90hr 20.20c 175.04ug/m3 0.00pm2'5 102.58mg/m3

Dades Escola int 4 de febrer 58.00hr 19.60c 44.36ug/m3 65.60hr 0.00pm2'5 14.40c 182.60ug/m3 0.00mg/m3 0.00pm2'5 85.76mg/m3 Dades 53.90hr 20.90c 46.96ug/m3 0.00pm2'5 0.00mg/m3

Podem comparar les dades?

Hem de fer algun factor de conversió?

Per què ens surt tan alta la concentració de l’estació de l’escola?

https://www.contaminacio.cat/

Notícies Treballem notícies a l’aula que ens parlen de les mesures que estem prenent.

¿Qué es el Cesio-137?

Este isótopo radiactivo se utiliza en industria y medicina, especialmente para la irradiación de tumores ginecológicos El Cesio, en su isótopo C-137, no se encuentra en la naturaleza, sino que "es fabricado", para sus diferentes usos.

El riesgo de exposición para los humanos depende de la cantidad y la actividad del Cesio-137, ha explicado Olivares, que destaca su largo periodo de semidesintegración el tiempo que tarda en reducir su actividad a la mitad-, de 37 años.

Diari la vanguardia

Període de semidesintegració El període de semidesintegració del radi-228 és de 5,77 anys, calcula el temps que triga a desintegrar-se 1kg, fins que només queden 125g.

El bismut té un radioisòtop, el Bi-206. amb un període de semidesintegració de 6 dies. Si inicialment tenim 100mg de Bi-206, quina quantitat quedarà sense desintegrar al cap de 30 dies?

Glossari de la qualitat de l’aire a Catalunya LLA (llindar d’alerta): nivell a partir del qual una exposició de durada breu suposa un risc per a la salut humana de la població en general i a partir del qual s’hauran d’emprendre mesures immediates.

LLI (llindar d’informació): nivell a partir del qual una exposició de durada breu suposa un risc per a la salut humana de la població més sensible al contaminant i a partir del qual s’haurà d’informar a la població.

MdT (marge de tolerància): percentatge d’un valor límit en què aquest es pot sobrepassar durant un període de temps transitori. Per exemple, el VLa del NO2 és 40μg/m3 i el MdT pel 2004 és 12μg/m3 , i per tant, el valor que no s’ha de superar aquest any és 52μg/m3 .

Objectiu de qualitat de l’aire: nivell de cada contaminant, aïlladament o associat amb altes, l’assoliment del qual comporta certes obligacions.

EXPRESSIÓ ARTÍSTICA I LITERÀRIA

Paraules d’anada i tornada Avui en dia tenim la sort de poder expressar-nos de moltes maneres, i l’escriptura n’és una d’elles.

Nosaltres hem utilitzat aquesta eina per denunciar el nostre desacord en vers la petjada humana a la natura i l’ecosistema en general. Estem enverinant el mateix planeta que ens ha donat la vida i està tan malalt que ja no pot parlar per sí mateix... així que nosaltres li volem posar veu.

Hem buscat maneres d’explicar-ho. Al final, hem decidit fer una mena de “micro-escrits”, dins una idea de

joc creatiu i de repte expressiu de la literatura, que permeti llegir un mateix escrit des de dos prismes diferents; llegit de manera descendent, seguint l’ordre de la lectura natural, pren una perspectiva pessimista, crua i real, de denúncia de com està el bosc; i al llegir-lo a l’inrevés, en sentit ascendent, representa una lectura més positiva i d’esperança.

Des de la nostra crítica constructiva en relació a la impremta que deixa l’home sobre el bosc i la natura, se’ns remouen dins nostre uns sentiments contradictoris que ens desperten la dualitat entre no respectarlo i la necessitat d’estimar-lo ara més que mai, com a conseqüència d’haver viscut d’esquena al món durant massa temps.

Volem mostrar aquestes dues visions en el escrits, perquè atrevint-nos a capgirant la lectura ressaltem la idea: “girar el món i la perspectiva amb el que el veiem”.

Compartim

Els alumnes de la Promoció Et Recordo (1r d’ESO) i els alumnes de la Promoció Frida Kahlo (2n d’ESO) ens demanen si podem anar a explicar el nostre projecte.

Campanya de sensibilització

Què sabem sobre la contaminació atmosfèrica?

D’on prové la contaminació atmosfèrica a Esparreguera?

Com es converteixen les emissions en inmissions?

Com ens afecta a la ciutadania la contaminació?

Campanya de sensibilització

L’objectiu és informar de les bones pràctiques per reduir les emissions dels contaminants a les persones d’Esparreguera.

Com?

o Fent un campanya comunicativa o Comunicació per xarxes socials o Tallers i activitats educatives o Sessions d’informació o Fullets informatius

HORT DOMÒTIC I PLANTADA AL BOSC DE CAN ROCA

Expert- Biel Ollé Amb el temps volem tenir un planter propi per tal d’anar repoblant el bosc d’Esparreguera amb els plançons sembrats per nosaltres mateixos.

La vessant pràctica i tècnica de com aconseguir un viver propi ens l’explica i ens la mostra el Biel Ollé, pare de l’Escola, i Tècnic en Jardineria.

A començaments de març el Biel va venir a la classe carregat d’estris de jardineria perquè poguéssim fer-nos a la idea de l’embalum que suposa aquest encàrrec. Ens va ensenyar com havíem de procedir, quins passos fer, quines eines són les bàsiques, ens va parlar del tipus de terra i dels millors substrats per fer créixer segons quines llavors o germinats.

Ens va orientar sobre com acabar de muntar el prototip de jardineria domòtica que havíem dissenyat a la classe i que volíem instal·lar tant al pati exterior, a l’espai de l’hort de l’Escola, com a l’interior, en una estructura més controlada amb sensors d’humitat, temperatura...

Ens aconsellà com fer el sistema de reg gota a gota i el sistema de drenatge i quins materials hauríem d’adquirir.

El nostre repte seria poder assolir la perícia suficient i desenvolupar petits horts domòtics i autosuficients per a dues finalitats: per un costat, tenir plançons propis de cara a la intervenció al bosc i, per altre, poder muntar petits horts urbans de consum privat per a totes aquelles famílies de l’Escola que en volguessin adquirir un.

Lídia Quevedo Dalmau Vam dirigir el focus d’atenció cap al nostre poble per tal de conèixer la vessant tècnica especialitzada en medi natural a l’entorn proper.

El dia 22 de març la Lídia Quevedo, Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera i professora de Biologia de la UAB, va venir a l’Escola per fer-nos una conferència.

Com a esparreguerina va fer la seva Tesi Doctoral sobre els boscos d’Esparreguera.

Va procedir segons el mètode científic començant per una acurada i extensa observació in situ del terreny de tot el nostre terme municipal. Va continuar comparant mapes actuals amb els d’altres èpoques, sobretot de la dècada del 1980.

Finalment va deduir que a gran part de la superfície boscana que s’havia cremat en aquests darrers 30 anys, havia hagut un canvi important dels pins per l’arboç.

A la seva Tesi Doctoral la Lídia va voler comprovar si l’increment de boscos d’arboç afavoria el medi natural o podia provocar una desforestació important. També li interessava saber com podia arribar a afectar la fauna de la zona. Ens va comentar que, en general, els insectes són bons indicadors de si al subsòl hi ha menys o més qualitat de vida. Ella es va fixar sobretot en les formigues, perquè considera que són uns Bioindicadors excel·lents. En va analitzar una gran quantitat d’espècies diferents i va poder confirmar que el sòl arbustiu i concretament d’arboç que ha crescut a

Esparreguera, impacta favorablement en el medi perquè ajuda a preservar la desforestació i incrementa la riquesa de la fauna autòctona.

Hi ha arbustos que en condicions idònies poden arribar a tenir alçades de fins a 12m desenvolupant-se tant com els arbres amb els que conviuen i comparteixen terreny. D’aquesta manera es crea un microclima del subsòl molt divers, més ombrívol i ric en la humitat de la terra. Aquests són els millors factors per afavorir la biodiversitat natural i la regeneració espontània de la natura.

Posem en valor totes les espècies d’arbres recomanades pel Miquel Rafa i la Lídia Quevedo. Ens informem de

les peculiaritats específiques de cada una de les propostes que ens han suggerit i en fem un Herbari per tal de catalogar la informació bàsica. Busquem a diferents comerços de jardineria quina opció d’adquirir planter d’arbres o arbustos seria la més realista i factible.

Finalment, decidim que l’arboç seria la millor opció per fer una plantada acurada al bosc de Can Roca, perquè és una espècie autòctona, que afavoreixi la regeneració natural de la fauna i la flora i, en definitiva, la qualitat del nostre entorn. En plantarem uns quaranta.

Aquest era el nostre objectiu.

Plantada al bosc: Miquel Rafa La nostra classe ens vam plantejar que calia fer una intervenció directa a la natura d’Esparreguera per tal de poder millorar el nostre entorn i la qualitat de l’aire.

Necessitàvem conèixer un testimoni actual de la vessant científica.

Vam llegir l’article del Diari Ara, Mans a terra: fem créixer un arbre!, publicat el 22 d’agost de 2020 Una de les veus més experimentades citada a la notícia era la del Biòleg Miquel Rafa, pare de l’Escola i director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera.

El Miquel al reportatge comenta que plantar arbres sobretot és “una actuació magnífica

de reconnexió amb la natura” amb la qual s’obté un benestar emocional directe. “Estem en un entorn natural, obrim la terra, ens embrutem les mans amb el sòl, dipositem amb cura el plançó, tornem a tapar, compactem la terra, fem un escocell pensant en redirigir l’aigua de pluja a la planta. En definitiva, tornem a fer de pagès, que és una de les nostres arrels”,

considera. Per a Rafa, amb aquesta activitat es té “una sensació íntima d’estar fent una acció positiva”.

Cap a mitjans de febrer contactem amb el Miquel demanant-li assessorament per tal de poder fer una replantada d’arbres o arbustos al bosc de Can Roca.

La nostra iniciativa és molt ben rebuda pel Miquel Rafa i ens encoratja a fer-la realitat: Pel que fa a espècies, jo apostaria per plantar arbres més escassos al medi natural actual, d’espècies autòctones, i en particular els que tenen una producció de fruits que poden afavorir la fauna. Per exemple:   

   

Arboç (Arbutus unedo) . Per cert, la Lídia, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera va fer la seva tesi doctoral sobre els arboços.

Servera (Sorbus domestica). Escassa, però molt interessant per a la fauna (serves) i pel seu cromatisme de tardor.

Garrofer (Ceratonia síliqua). Encara que és una espècie domesticada i plantada des de fa més de 2000 anys (per al farratge dels cavalls i mules d’abans), té molt d’interès per la seva adaptació a sòls pobres i al clima mediterrani sec. Hi ha molts d’assilvestrats a Can Roca.

Lledoner (Celtis australis), Magraner (Punica granatum) (arbust), Marfull (Viburnum tinus)(arbust naturalitzat), Etc.

Ben convençuts decidim emprendre aquest projecte.

Herbari Després de l’assessorament rebut per part de la Lídia Quevedo i el Miquel Rafa, decidim elaborar un petit herbari amb les espècies d’arbustos que ens van recomanar que podien ser plantades al bosc de Can Roca. Finalment ens decidim per l’arboç.

NOM: Savina Turífera NOM CIENTÍFIC: Juniperus thurifera CARACTERÍSTIQUES: És una espècie perenne, que pot arribar fins als 20 metres d’alçada. Floreix al febrer, i el seu fruit surt dos anys després d’haver estat plantada. És una espècie mil·lenària, i la seva fusta és molt apreciada ja que no es podreix amb facilitat.

LLOCS ON EL PODEM TROBAR:Can Rubió, Gorg de la Presó i Sant Salvador de les Espases.

NOM: Arborç NOM CIENTÍFIC: Arbutus unedo CARACTERÍSTIQUES: És una espècie molt comuna a Esparreguera.

Pot arribar a fer 10 metres d’alçada, i floreix entre els mesos d’octubre i gener. El seu fruit s’anomena “cirera d’arboç” ja que el seu gust i forma és semblant al de la cirera, i és comestible però amb moderació ja que conté etanol.

LLOCS ON EL PODEM TROBAR: Can Rubió, Tossal Rodó, Cul de la Portadora, la Socarrada, Sant Salvador de les Espases, obaga de Sant Salvador, i Puig de l’Hospici.

NOM: Garrofer NOM CIENTÍFIC: Ceratonia síliqua L. (lleguminoses) Cast. : algarrobo Fr. : caroubier.

CARACTERÍSTIQUES: de distribució mediterrània. Les garrofes són un bon aliment del bestiar. Antigament era bastant cultivat al terme d’Esparreguera i n’han quedat alguns exemplars testimonials.

LLOCS ON EL PODEM TROBAR: Ca n’Angèl, la Casa Blanca, torrent del Puig, camí forestal dels blaus i les Bremones.

NOM: Lladoner NOM CIENTÍFIC: Celtis australis L. (ultmàcies) Cast. : almez Fr. : micocoulier CARACTERÍSTIQUES: arbre propi de la regió mediterrània. A Esparreguera es troba espontani o subespontàni, sobretot en torrents i fonts de vall, i també plantat en marges de camps o a la vora de les cases de pagès. Els lladons són comestibles.

LLOCS ON EL PODEM TROBAR: a continuació indiquem localitats exemplars que han crescut espontàniament: font del Violí, riera de Pierola, les Pells, coves de Can Tovella, riba del Llobregat, torrent de Sant Salvador i Sant Salvador de les Espases. A més dels arbres plantats en el medi rural, s’han de tenir presents els cinquanta exemplars que abelleixen els carrers d’Esparreguera.

NOM: Magraner NOM CIENTÍFIC: Punica granatum L. ( punicàcies) Cast. : granado Fr. : grenadier CARACTERÍSTIQUES: de procedència asiàtica Sud-occidental, és subespontàni a tota la regió mediterrània. També es cultiva. Les formes silvestres són anomenades magraners bords i fan fruits amargs i no tan grossos com les magranes comestibles. Era molt freqüent a Esparreguera en llindes de camps i proximitats de cases de pagès.

LLOCS ON EL PODEM TROBAR:Encara queden vestigis d’aquesta antiga proliferació: Can Gulard, Can Tovella, etc...c

NOM: Marfull NOM CIENTÍFIC: Viburnum tinus (caprifolàcies) Cast. : durillo Fr. : laurier-tin CARACTERÍSTIQUES: espècie mediterrània, característica de l’associació Viburno-Quercetum ilicis, és a dir, de l’alzinar humit de terra baixa.. LLOCS ON EL PODEM TROBAR: és freqüent a Esparreguera: riera de Pierola, font del Lleó, torrent de Can Gulard, la vinya Vella, vora el torrent Mal, drecera de la Mitja Lluna, Cul de la Portadora, torrent de Sant Salvador, Sant Salvador de les Espases, Puig de l’Hospici.

Enric Gili Volíem conèixer la vessant històrica de la meteorologia a Esparreguera; una veu documentada i experimentada que ens posés en context sobre aquesta ciència.

Dimarts 6 d’abril va venir a l’Escola l’Enric Gili Bas a explicar-nos la seva experiència amb l’estació meteorològica. Al llarg de molts anys ha analitzat les dades d’Esparreguera en relació a la temperatura i la pluja.

És un enginyer nascut a Barcelona l’any 1928 que de jove ja estiuejava a Esparreguera. El 1941 vingué a viure definitivament al nostre poble. Va començar a recaptar dades meteorològiques des de 1979, heretant aquesta afició de Joaquim Ramoneda i Puig, conegut com a Joanet. Va recollir dades fins el 2007, quan va passar aquesta responsabilitat a Joan Enric després de 38 anys de dedicar-s’hi.

Tot seguit ens va informar sobre algunes dades importants específiques de la meteorologia del nostre poble i ens va explicar com les anava recollint, guardant i quins mètodes d’anàlisi emprava.

Esparreguera té un clima mediterrani temperat; la seva temperatura mitjana és de 16,89ºC. Els estius solen ser calorosos i secs, però els hiverns són humits i freds. L’any 1913 la temperatura mitjana va ser de 13,79ºC; això indica que en 100 anys la mitjana ha augmentat 4ºC degut al canvi climàtic. És una dada considerable que ens convida a reflexionar seriosament sobre què estem fent per preservar el nostre món.

També ens va explicar quins instruments de mesura tenia l’antiga estació, la utilitat estadística i històrica dels climogrames, què és l’Índex de Gausson i la temperatura de xafogor, la relació entre la tipologia de núvols i la seva alçada respecte la quantitat de pluja precipitada; els vents que més

bufen a Esparreguera; com orientar adequadament l’Estació meteorològica, sempre cap al Nord, per a què els registre de dades sigui el més correcte i científic possible...

Ens va fer conscients d’informacions de molt interès per poder observar i estudiar a partir d’ara amb les nostres estacions meteorològiques instal·lades a l’Escola i al Bosc de Can Roca..

Elaborem paper germinat

1.

Primer retallem paper de diari en trossos petits.

2. En un bol fiquem el paper de diari, uns trossos de paper blanc i el doble d’aigua que de paper. Una vegada feta la barreja, ho triturem amb la Turmix.

3. Amb els filtres, agafem una mica de massa.

4. Una vegada tenim la massa sobre el filtre, ho aixafem i fiquem un paper a sobre per absorbir les restes d’aigua.

Paper germinat

5. Preparem diverses capes amb diferents materials: a la base s’hi posa un filtre, a sobre, el paper absorbible; en tercer lloc hi va el paper germinat i a l’última capa, hi posem un altre tros de paper absorbible i un filtre.

6.

Anem repetint aquesta operació diverses vegades.

7. Apliquem el paper absorbible i el filtre, i hi posem la part superior de la premsa.

8.

Ho deixem premsat durant un dia. El dia següent trèiem el paper i ho deixem assecar a l’aire lliure.

Preparem la plantació

1. Quan ja tenim el paper germinat, el plantem.

2. Agafem sorra per plantar i fem diferents proves en uns mini hivernacles. En la meitat d’un hivernacle hi posem paper germinat de tomàquet, i a l’altra, hi posem paper germinat de pastanaga.

3. Ho comencem a regar durant tota una setmana.

Preparem la plantació 4. Al cap d’una setmana, comencem a veure resultats del germinat.

Els germinats que estan plantats en torreta els deixem créixer i els que estan a l’hivernacle, els passem a l’hort del pati perquè l’arrel tingui més espai per desenvolupar-se.

Preparem diferents formes i colors: Una vegada fets els papers germinats decidim posar-hi colorant.

Quan el paper és sec, hi dibuixem les formes que li volem donar i ho retallem amb unes tisores.

Disseny dels tampons: Per donar-li un toc més personal, aprofitem que l’escola fa 50 anys per fer que el logo sigui el nostre segell.

Disseny de l’hort domòtic Planter-domòtic-hivernacle

Ramon París Finalment, volíem conèixer la veu de l’experiència del dia a dia en un hort.

La setmana passada vam poder parlar amb el Ramon París, avi de l’Escola. Després de mostrar-li la ubicació dels horts extern i intern i la instal·lació de reg que havíem dissenyat i muntat, de seguida es va posar mans a l’obra per arrencar definitivament el planter i fer-nos partícips de tots els passos a seguir.

Ens va aconsellar sobretot el tipus de sembrat o llavors més escaients en funció dels m2 de què disposem i de la quantitat de llum. Ens va parlar de tomaqueres, d’albergeners i pebroters per a l’hort extern. I ens va suggerir cebes, enciams, maduixeres... per a l’hort intern ja que no tenim tanta profunditat de terra.

Ens va ajudar a muntar definitivament el reg gota a gota i el drenatge.

Finalment, ens va aconsellar de plantar romaní, alfàbrega, menta i altres plantes aromàtiques perquè sobretot són antiinsecticides naturals i ens evitaran les plagues i la malura causada pel pugó i els mosquits entre d’altres.