Les seves paraules les diuen les fulles
Els nens i les nenes de la classe dels Esquirols tenen la mirada posada en aquests animals que els identifiquen com a grup. Durant les converses que es generen, sorgeixen tota
mena d’idees i hipòtesis de com són, on viuen i què mengen. Tenen clar que els pins són l’aixopluc dels esquirols i que amb paciència van construint el seu niu, branca sobre branca. Ho han pogut copsar amb les anades i vingudes del bosc, veient com a sota d’aquests arbres es forma una catifa de pinyes rosegades.
-ELS ESQUIROLS VIUEN A DALT DE L’ARBRE A UNA CASA.
-TENEN UN COIXÍ DE PINYES I UNA MANTA DE FULLES.
-SI L’ESQUIROL VA AL TRONC I VOL BAIXAR. HA DE TENIR UNES POTES MOLT AFILADES.
HEM MIRAT UNA PEL·LÍCULA
DE NOIS I NOIES....
- PUJAVEN PER UN PONT.
- QUAN PUJAVEN FEIA MOLT SOROLL
- PUJAVEN PER LES ESCALES
- I FEIA MOLT SOROLL, AIXÍ AMB ELS PEUS, TREPITJAVA MOLT FORT AMB LES SABATES.
-
UN SENYOR TIRAVA UNA PEDRA A L’AIGUA
- I LA PEDRA S’ENFONSAVA I SORTIA ESPUMA, SABÓ I BOMBOLLES.
- I ELS NOIS I NOIES MIRAVEN L’ARBRE, L’OLORAVEN
- I BUFAVEN.
Ho provem posant-nos tots al voltant del vidre de la classe.
- LES MANS ESTAVEN A DARRERE
- LES FULLES VOLAVEN I QUEIEN
Quan estan contents els arbres?
- QUAN ELS ABRACEM
- QUAN ELS FEM PETONS
- QUAN ELS ESQUIROLS JUGUEN, AGAFEN
PINYES, RASQUEN.
- ELS ESQUIROLS VIUEN A L’ARBRE.
- QUAN PLOU ESTAN CONTENTS, PERQUÈ AIXÍ
ES FAN GRANS
La Gina i el Pietro han fet d’arbre
- HE NOTAT QUE S’ESTAVA MOVENT.
- HE SENTIT QUE L’ARBRE MOVIA LES FULLES
-
-
JO HE BUFAT
HE NOTAT QUE ES TRENCAVEN ELS TRONCS
- ELS LLAMPS TAMBÉ TRENQUEN ELS ARBRES.
-HE NOTAT QUE ENS FEIA PESSIGOLLES
QUAN ENS BUFAVEN.
-M’AGRADAVA SER UN ARBRE
-REIA, ESTAVA CONTENT.
Després de veure un vídeo d’en Perejaume, “Chantada”, parlem de tot allò que hem sentit vist i notat. És aleshores que apareixen uns quants interrogants sobre els pins, es qüestionen, què ens diu un pi? Com parlen i es comuniquen amb nosaltres? Es proposen descobrir la veu dels pins. Tenen clar que per poder escoltar molt bé s’ha de fer silenci. Un cop al bosc, busquen un indret on poder sentir aquest so. Alguns s’asseuen, altres s’estiren i es van relaxant. A poc a poc aquests interrogants van tenint les seves respostes.
₋ ELS ARBRES PARLEN AMB LES FULLES, LES BRANQUES I ELS TRONCS.
EL VENT FA PARLAR ALS ARBRES.
HEM FET SILENCI I HEM SENTIT ELS ARBRES QUE ES MOVIEN.
És així, com aquests infants, han interpretat amb la seva curiositat, què ens diu la remor del vent sobre els pins, el cruixir de les branques i el moviment de les fulles.
- EL PI QUAN ES MOU, PARLA. PARLA AMB LES FULLES.
- LES SEVES PARAULES SÓN LES FULLES.
- ENS VOL ENSENYAR EL SO QUE FAN ELLS. ÉS COM EL QUE FEM
NOSALTRES, PERÒ ÉS MOLT FLUIXET. ELLS NO SABEN
Tenim la idea de fer un “arbre instrument” on es pugui sentir el so de les fulles. Ho provem amb fang, modelant amb paciència cada fulla del pi. N’hi ha que no es cansen de fer-ne. D’altres de tant en tant se’n van a descansar. Ara ens adonem que un pi en té moltíssimes de fulles
- QUAN PIQUEM LES FULLES NO
SONEN GAIRE. HEM D’ESPERAR A COURE-LES AL FORN, LLAVORS EL SEU SO CANVIA I ES FA SONOR. NO
PODEM PARAR DE TOCAR-LES
CADA COP QUE HI PASSEM PEL
DAVANT.
SONS D’AIRE DE L’ARBRE INSTRUMENT
Treball col·lectiu. Tècnica mixta, amb fang, cordill, tub i fusta.
