La nostra mirada sobre el món - Classe Bruixot - 10 anys

La nostra mirada sobre el món Nens i nenes de la Classe del Bruixot 10 anys Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera

“Per veure-hi clar, només cal canviar la direcció de la mirada. “ Antoine de Saint-Exupery

Sovint els propòsits de conèixer noves coses se situen en llocs llunyans que no pas en la proximitat de les nostres existències.

Els nois i noies de la Classe del Bruixot iniciaven el seu camí d’observació de l’espai públic interessant-se pels diversos llenguatges que conviuen en l’espai comú que comparteixen. De mica en mica la recerca i coneixements d’aquests llenguatges els portava a reconèixer que les mirades són importants i essencials en l’espai públic que tenim per a viure i conviure.

El treball expressa la pluralitat de possibilitats i indagacions sobre les pròpies mirades dels nois i noies i les dels seus pares i mares responent a la pregunta :

Com veieu el món?

Com veieu el món?

“Qui no comprèn una mirada , tampoc comprendrà una llarga explicació.”

Proverbi àrab

“Mira a la dreta i a l’esquerra del temps i que el teu cor aprengui a estar tranquil.“ Federico García Lorca

Les mirades segueixen camins, s’entrellacen , s’entreteixeixen i exposen relacions de fets, feines, aficions, sentiments a la vegada que exposen espais i emocions indeterminats entre ells. En aquest moment el projecte ha fet dialogar la família i la mirada d’aquesta sobre el món. Es reflexiona sobre les pròpies vides, s’aprofundeix en les vides en comú i s’explica la diferència entre el pessimisme que sovint inunda una resposta inicial a la pregunta sobre com es veu el món a la constatació per contrast de la gran sort que tenen els nois i noies quan fotografien el seu dia a dia.

Quan parlem del què els interessaria investigar aquest any comenten que els llenguatge i els idiomes són molt interessants.

•Trobo molt interessant el tema dels llenguatges i també m’agradaria saber altres idiomes.

•No només es tracta de parlar idiomes.

•Per exemple pot ser el llenguatge de l’Art. •El matemàtic.

•El de l’escriptura.

•El musical, que és com l’artístic.

•El dels signes, o senyals.

•El dels vídeos.

•Llenguatge cinematogràfic.

•Llenguatge dels llibres.

•Jeroglífics •Mímica o llenguatge corporal/ llenguatge gestual.

•Llenguatge dels cecs Braille.

•El dels missatges encriptats.

•Llenguatge radiofònic.

•Llenguatge poètic.

•El llenguatge de la dansa i del teatre

S’escolta la gent?

•Normalment sí, depèn de les persones.

•Moltes vegades la gent ignora.

•Per què hi hagi llenguatge cal que algú t’escolti?

•Hi ha gent que no volen escoltar, si hi ha conversa cal escoltar i parlar.

•L’art s’ha de mirar per entendre’l i després parlar.

•Hi ha llenguatges dels sords, que no poden escoltar, és la mímica fent signes.

•Jo vaig pensar en el llenguatge radiofònic. Vam posar la ràdio i les paraules que utilitzaven eren difícils.

•El llenguatge dels sords és molt difícil perquè saben que el seu llenguatge és difícil de comunicar.

•Si ets sord no pots escoltar un musical.

•Hi ha nens que quan neixen són sords i llavors no saben parlar perquè no han sentit mai a parlar.

•Un altre llenguatge seria el de transformar un objecte amb lletres.

•Hi ha un llenguatge que no vam dir, el de la mirada, diu molt.

•Amb la mirada pots entendre que pensa una altra persona.

•La mirada va acompanyada de l’expressió de la cara.

•Els nens i nenes de la nostra generació que sempre van amb auriculars als 50 anys seran sords.

• • • • • • • • • • •

Perquè hi hagi llenguatge hi ha d’ intervenir algun dels cinc sentits.

El que deia el Pol es referia al llenguatge visual.

Quan ets sord no cal parlar, parlen els gestos.

A l’ascensor de casa meva hi ha unes rodonetes a costat del número, són els números pels cecs.

A les vacances jugava amb un francès i ens enteníem amb els gestos.

Els cecs tenen un gos de guia, el gos pigall, i em pregunto: - Què farien sense gos?

Amb la dansa també es pot fer llenguatge perquè ballant pots dir alguna cosa.

Hi ha avis i àvies que porten audiòfons i els controlen des del mòbil.

Els ratpenats es comuniquen per sons perquè són cecs.

Els gossos quan veuen que fas la maleta per marxar es posen tristos perquè tenen sentiments.

Els gossos tenen molt llenguatge: borden, ploren, s’oloren, ...

Propostes pel projecte: • • • •

Seria bona idea preguntar a casa si saben llenguatges d’altres llocs. Quins tipus de llenguatges hi ha en el món?

Sentiments, emocions, n’hi ha més a part d’aquestes?

Com es van formar les muntanyes.

Intentar descobrir tots els llenguatges i investigar-ne un que ens agradi molt.

Coneixem molts tipus de llenguatges •Llenguatge de programació: Bàsic, MS2, “Harward”, binari, ...

•La Judith porta amb silicona el seu nom fet amb Braille i una capsa de medicament que el nom també està escrit amb Braille.

•Llenguatge verbal.

•Llenguatge escrit.

•Llenguatge no verbal: gestos, moviment, mirada,...

•Codi Morse pels vaixells.

•Les balenes també fan ones sonores per comunicar-se, és el llenguatge animal.

•Les imatges també ens diuen coses.

•Les banderes a prop del mar et diuen si et pots banyar o no.

•Llenguatge artificial (Codi secret).

•Llenguatge formal, són símbols prehistòrics molt antics.

•Llenguatge informal, són símbols més actuals.

•Un codi és més secret i els llenguatges són més oberts a tothom.

•Llenguatge algebraic és un llenguatge internacional.

•Llenguatge científic, és en llatí.

•De llenguatge corporal n’hi ha de moltes menes.

•Els semàfors seria un llenguatge expressiu?

•Sí que ho és.

Coneixem molts tipus de llenguatges •La dansa que vaig fer pel Mateu era un llenguatge expressiu i corporal.

•Els indis feien senyals de fum per comunicar-se.

•Les mirades són llenguatges que simbolitzen tots els idiomes.

•Els codis de barres, les matrícules, els intermitents, són llenguatges que ens diuen coses.

•Com veuen el món les persones que es dediquen a diferents llenguatges?

Per fer això encarregarem als pares i a les mares que ens expliquin com veuen el món des de la seva professió.

Estem interessats en els llenguatges que conviuen al món. És per això que a proposta de la Judit voldríem saber si les persones que per la seva feina o formació veuen el món de forma diferent.

Preguntem al pare i a la mare com veuen el món a través de la feina que fan o dels estudis que tenen. Això és el que ens han explicat:

La mirada que tenen els pares i les mares sobre el món també ens ha portat a parlar de com veiem el món nosaltres.

•Hi ha coses positives i altres negatives.

•Si actuem les coses es poden arreglar i si ho deixem les coses negatives no s’arreglaran mai.

•Les bones sempre guanyen a les dolentes.

•Comprem coses que siguin de proximitat.

•Ens hem d’esforçar en les coses bones així les dolentes canviaran.

•Hi ha coses dolentes com drogar-se i emborratxar-se i coses bones com tenir fills i la natura.

•Sempre hi hauran coses dolentes, però si ens esforcem les bones milloraran.

•Si mirem en positiu tindrem més esperança.

•També hem de veure que hi ha coses dolentes i veure la realitat. Hem de decidir fer-ho bé sobretot per la contaminació.

•Si traiem les coses que contaminen ens quedem sense res.

•D’acord, però ho podem compensar.

•No només hem de mirar el món, sinó també a nosaltres mateixos.

•Moltes persones es queden a casa amb l’ordinador i passen del que hi ha fora.

•Abans era diferent perquè no hi havia tants cotxes, ni cases.

•Hem de reaccionar perquè ens mereixem un món millor.

•Quan sortirem de l’escola ho hem d’intentar fer: “Tot pot canviar”.

Per presentar el nostre projecte agafarem un fragment dels textos dels pares i les mares i diverses fotografies d’allò que fem nosaltres durant un dia per a explicar com veiem elo món a través d’allò que som, amb qui estem i allò que fem.

Aquestes són les nostres representacions de tal com veiem el món.

Maria O.

Marcos

Marta

Aarรณn

Antoni

Carla

Etna

Lluc

Aleix

Nekane

Edgar

Ada

Cindy

Guillem

Gina

Pedro Daniel

Jan

David

Jordi

Nahia

Pol

Joan T.

Judit

Joan F.

Maria M.

Pau

Classe del Bruixot. Setembre-desembre 2018