La forma de les emocions
Jordi 2023
Promoció: Emily Davison Projecte
de Sant
Introducció
El projecte el vam començar veient un vídeo sobre d’una obra de l'artista Perejaume, concretament Cerro del Otero. Es presentava un camp en calma, on només s’escoltava el so dels ocells i on només es movia algun bri d’herba, on de sobte sortia gent de darrera d’arbres, matolls…Eren persones de totes les edats i eren del poble on estava gravat. A partir d’aquí es va generar una conversa on vam expressar el que ens havia transmès i seguidament vam posar paraules a les emocions que havíem sentit: sorpresa, misteri, calma…
Les obres que vam triar
Uns dies després, a classe vam poder treballar a partir d’una pàgina web on hi havia moltes de les obres de Perejaume. Cadascú en va triar una i a partir d’aquí vàrem fer un text que explicava perquè l’havíem triat i quines possibilitats vèiem per poder treballar en el projecte a partir d’aquella obra.
Van sorgir diferents idees, però on la majoria vam coincidir va ser en el tema del paisatge i com aquest estava vinculat a les emocions. El mateix paisatge pot evocar records i emocions diferents en cadascú. Una mateixa realitat pot ser percebuda de formes diverses. Aquesta idea fusionada amb el concepte d’il·lusió òptica, també present en algunes de les obres de Perejaume, ens va encaminar cap a la nostra proposta. A classe estem d’acord amb que les obres “Portal amb escala” de i “Catenària” resumeixen perfectament el nostre projecte. Paisatges naturals, vinculats a les nostres emocions i records, emmarcats i presentats com a obres d’art. Quadres bidimensionals que en alguns casos busquen crear sensació de profunditat i que et conviden a entrar-hi. El nostre projecte és un viatge per emocions compartides, representades en forma de caixes, on el punt de vista condiciona el paisatge observat.
Amb gairebé 800 anys de tradició, les publicacions amb pàgines plegables van néixer com una "màquina filosòfica", van evolucionar a manuals científics i sobreviuen avui dia com a publicacions tridimensionals amb molt d'èxit entre els nens i adults.
Els llibres pop-up més antics, de l’Edat mitjana no tenien il·lustracions enlluernadores. Eren utilitzats per explicar fenòmens naturals i religiosos. Seguidament, l’any 1230, aquesta manera de construir llibres va evolucionar i es va fer servir com a màquina filosòfica que responia diverses preguntes sobre diversos temes relacionats amb la virtut, el bé i el mal i Déu. Aquesta màquina filosòfica es va convertir en jocs de lògica creats per Ramon Llull, un ocultista, escriptor, filòsof i poeta de parla catalana .
L’art de “pop-up” va quedar a càrrec de científics de finals de l'Edat Mitjana i principis del Renaixement. Els manuals d'astronomia i medicina van utilitzar les pràctiques característiques dels plecs i les textures per descriure fenòmens com les fases de la lluna i els cossos oberts en dissecció. Un dels grans autors d’aquests manuals de ciències va ser Johannes Gutenberg.
A dia d’avui els trobem com a llibres plegables, principalment infantils que sorprenen als més petits de la casa, però també entretenen als adults amb les seves sorprenents i divertides il·lustracions. Són obres d’art i enginyeria que necessiten precisió i imaginació. Encara que ja no siguin tan populars en la nostra societat segueixen tenint el seu paper com a llibres d’entreteniment, fins i tot a Barcelona podem trobar una llibreria totalment dedicada a aquest tipus de llibres.
RÀBIA I ODI
Vàrem decidir fer una capsa de llum sobre l’emoció de l’odi i ho vam voler representar amb una imatge en relleu d’un bosc en cendres. La nostra principal idea amb el disseny de la construcció és fer una part de bosc incendiat. El que hem fet és imitar cada tros de terra, arbre, etc. Hem anat pintant de diferents colors, de més fosc a més fluix. Després cadascú hem anat pintant les capes de fum que feia el foc. Fent això ha quedat molt bé i cada vegada més realista,
perquè al dibuix li vam posar ombres i altres decoracions que el feien més realista.
Per nosaltres, la ràbia i l’odi signifiquen molt més que unes paraules. Amb aquesta light box, volem expressar la ràbia que vam sentir quan ens van explicar que l’any 1994 la muntanya de Montserrat es va cremar. Ens vam enfadar perquè és la nostra muntanya, la muntanya que ens representa, igual que als altres pobles del voltant. Vam trobar que no era just que fruit de les negligències humanes acabéssim tots perjudicats.
L’odi per a nosaltres és una emoció humana la qual es pot definir com una ràbia intensa cap a alguna cosa. És una emoció que ha donat molts problemes al llarg de la història, ja que és molt difícil separar-se d’ella. Una vegada submís en ella necessites ajuda per desfer-te’n. És com una taca negra dins del teu cap que et controla
i
ENAMORAMENT, CALMA I
SORPRESA
Nosaltres vam escollir fer un Pop up book. És un llibre especial i
fer-lo ens ha fet sentir molta emoció. En ell hi representem tres emocions: la calma, la sorpresa i l’enamorament. Les emocions que volem representar són les que ens han acompanyat durant tota la vida i per ser tan especials les hi havíem de donar un lloc privilegiat.
L’hem fet amb cartolines doblegades i amb dissenys fets per nosaltres. Mirant-los tens la sensació que estàs veient un dibuix en 3D. Els dibuixos són fets amb llapis de colors i pintura.
Per representar l’enamorament, hem pensat que la millor sensació que expressa quan estàs enamorat és quan veus a la persona que t’agrada i sents papallones de la panxa.
Per fer la calma hem interpretat que el paisatge que et dona més tranquil·litat és el mar, concretament el fons marí, els coralls i el sentiment d’estar lliure i en pau i tranquil·litat. Hem dibuixat ones blaves, diferents coralls i sorra de platja.
Per mostrar la sorpresa hem considerat que la millor sensació és representar quan et fan un regal i et fa alegria. L’hem volgut
L’enamorament és el desig d’amor i fusió amb l’altre, un altre que sembla viure a tota hora dins teu.
Perds el cap, regnen els sentits. La vida et somriu i és més màgica que mai, i tu voldries quedar-te a viure per sempre en aquest somni.
La calma és el moment en què penses, reflexiones i t’escoltes. Aquell moment en el qual et trobes i et fa sentir amb l’ànima plena i amb Alguna cosa dins teu fa sentir-te acollit per l’entorn i viure-ho a la teva manera. És un sentiment en el qual penses que ets tu i tu en tot.
La sorpresa és la reacció a una cosa que no t’esperaves trobar, que t’agafa desprevingut i t’impressiona d’alguna manera.
Pots viure-la de manera agradable, com quan alguna cosa et meravella o
et causa il·lusió, o bé desagradable, si t’espanta, t’estranya o et causa
CALMA
La nostra capsa de llum té sis capes. A la part del darrere hi
trobem una capa on hi
apareixen el cel i el sol. Aquesta una segona capa on hi ha dues muntanyes juntes i davant;aquesta, una altra on hi ha una altra muntanya més baixa i una mica punxeguda. Finalment, davant de totes aquestes capes hi ha dues capes de cases, primer unes de més baixes després unes de més altes per davant de les muntanyes.
Darrere d’aquest muntatge realitzat tot ell amb cartolina blanca hi hem col·locat
una tira de llums de colors perquè faci el efecte de capvespre que nosaltres volíem aconseguir.
Segurament, en un principi pensis que és una emoció més, que et fa sentir d’una manera determinada en un moment determinat, però mai has pensat que pot ocórrer de mil maneres diferents? Com un raig de llum en un moment de foscor? La calma pot ser les petites coses que t’aporten llum a la vida, aquelles que et fan sentir diferent i lliure. Pot ser moments, persones, paisatges, textos, imatges… Cada persona la viu d’una manera diferent i única.
Per nosaltres la calma representa diversos esdeveniments que formen part de la nostra existència i de la nostra manera de ser.
Segons el nostre criteri, la calma es veu representada en forma de paisatge, com per exemple un capvespre o una albada. Trobem calma en forma de viatges d’estiu, escoltant música al cotxe amb el vent a la cara, o estant en un lloc còmode sense cap mena de pensaments intrusius.
Calma i por
Nosaltres hem escollit l’emoció de la por. Hem relacionat la por amb les
profunditats
del mar i totes les bèsties que hi habiten. Per representar aquest paisatge, al qual tenim un cert respecte, hem decidit fer un capvespre que representa la calma i la pau, el contrari del que hi trobem al fons del mar, que representa la por, el terror i la fòbia
al mar que l’hem representat amb taurons, calamars gegants i peixos exòtics de les profunditats amb colors més foscos i ombrius. Representem els abismes de les profunditats amb diferents materials: plastilina, cartolina i altres com pintures i poscas.
Primer vam començar fent un esbós d’allò que volíem fer en una tauleta, després vam fer un altre esbós amb plastilina i ja per acabar de centrar el nostre treball vam fer un
A la part de la construcció hem fet dues caixes una que representa la calma i una altra que representa la por. A la part superior hem fet un vaixell tridimensional de color negre, ja que a un dels nostres membres li sembla elegant i molt bonic, també hi ha un noi/a amb flotador perquè estem a una platja i una posta de sol amb colors molt cridaners com el vermell i taronja, tot això fent un fons difuminat representant la calma, ja que per a tots els membres del grup representa la tranquil·litat.
Amb el fons de color vermell i taronja, un vaixell al mig i una posta de sol al fons, creiem que hem pogut reflectir la calma. Hem fet un degradat de manera que el canvi de color no sembli agressiu, hem utilitzat tonalitats càlides per contrastar amb les tonalitats del fons que són més brillants i fredes per tal de mostrar que són animals perillosos. Hi hem posat un vaixell, ja que de comú acord hem decidit que un viatge amb vaixell en mig d’una posta de sol reflecteix la calma. A diferència de la capa inferior aquesta no està molt saturada, ja que això impediria la sensació de calma que volem transmetre.
La caixa que està col·locada a la part inferior reflecteix la por en contraposició de la calma que hi ha a la part superior. Hem representat la por amb les profunditats del mar i els éssers exòtics que desconeixem, però que tant ens atemoreixen. Hem construït els elements que hi ha a la part més tenebrosa del projecte amb pasta flexible que s’asseca en contactar amb l’aire, així hem aconseguit un efecte més realista. Hem usat colors brillants, ja que aquests en la natura reflecteixen que són verinosos o mortals. A més aquest tipus de pasta pesa menys que la plastilina normal, per tant, garantim una millor estabilitat del producte final.
Pel que fa al fons, la part inferior, és a dir la que representa la nostra angoixa, l’hem representat amb colors més foscos per produir una sensació de profunditat i aprensió.
En canvi, els éssers vius i altres elements els hem representat amb colors més vius que criden molt l’atenció, com el que passa en la realitat.
Per nosaltres la por es representa en el fons del mar. Pensar que sota els nostres peus se situa un món totalment desconegut ens fa sentir vulnerables, indefensos i desprotegits, la imaginació comença a crear situacions impossibles, però que deixant de banda el sentit comú ens semblen totalment creïbles. La por és irracional, com quan a les nits d’agost estàs tapat amb la manta perquè et fa sentir protegit. El nostre cos utilitza la por per garantir la nostra seguretat, pot ser davant d’un perill físic i real, com els lleons o d’un perill més abstracte com la mort. En el nostre cas es complementen. En pensar en les profunditats del mar ens passen pel cap tota mena d’éssers reals i mitològics, per una altra banda, hi ha un cert respecte cap a la ignorància del que podem trobar en l’oceà. Hem arribat a la conclusió que el mar ens atemoreix, ja que no és el nostre medi natural. En estar envoltats per aigua ens sentim insegurs, desprotegits, indefensos, pensar que entre les algues o un fons tèrbol es poden amagar tota mena d’animals i que si ells volen no et deixaran fugir, estàs en el seu medi, l’aigua.
ESTRÈS
Nosaltres hem volgut triar un paisatge amb el qual ens hi puguem identificar, que ens sigui proper en el dia a dia. L’estrès és un sentiment que ens inunda la nostra vida quotidiana.
El nostre paisatge es basa en una nena ajupida al terra, està arraulida i es pot veure que està molt aclaparada i no sap a què recórrer. Després podem trobar molts llibres mal posats que representen els estudis, el cúmul de tasques que es genera quan no ens organitzem... També hi podrem veure persones fent pressió a aquesta nena, representant la pressió social, els prejudicis i tot allò que intentem demostrar als demés per agradar i les critiques que dia a dia rebem de la societat. Finalment els colors escollits expressament son bàsicament negres i grisos perquè nosaltres associem a l’estrès aquests colors foscos i tristos.
Per nosaltres l’estrès és un sentiment molt comú en el nostre dia a dia.
Per a les persones de la nostra edat és una emoció que la relacionem molt amb l’escola, ja que moltes vegades tenim molta feina, exàmens i responsabilitats que en algunes ocasions ens sobrepassen. És una emoció que ens fa sentir frustrats, enfadats i també nerviosos. Moltes vegades no la podem controlar i ens fa sentir malament i insegurs. Un exemple que posaríem nosaltres de l’estrès, seria quan a l’escola tenim molts exàmens seguits, i molts temes per estudiar, o també, quan tenim presentacions, ja que hi ha molts companys que es posen molt nerviosos o que s’estressen molt quan surten a presentar davant de tota la classe.
AMOR
El paisatge que hem triat representa París. Aquesta ciutat, a més de ser l’escenari de nombroses novel·les i pel·lícules d’amor, és un dels pilars més importants de la nostra amistat. La vam conèixer per primera vegada quan la vam veure en una sèrie anomenada Miraculous LadyBug. A partir d’aquí ens vam interessar per aquest indret i, avui en dia, un dels nostres somnis com a grup és visitar la ciutat de l’amor. Aquest futur viatge i les ganes que tenim per a compartir aquesta experiència entre totes demostra que el paisatge que hem triat no només simbolitza una vista insignificant, sinó que va molt més enllà: dona forma als nostres sentiments i a les tantes vivències que hem passat juntes, agrupades en una sola imatge.
A la capsa de llum que hem elaborat es veuen representats diferents símbols i monuments característics de la ciutat de París: les elegants i repetides cases i la Torre Eiffel. Hem col·locat aquests elements de manera que, en primer pla, darrere d’un balcó i un arbre, podem veure les cases i, al fons d’aquestes, es troba la Torre Eiffel.
El paisatge de “la Ciutat que mai dorm” ens transmet calma i tranquilitat.
L’amor és un sentiment poderós, però alhora misteriós. Ens impulsa, ens motiva i ens canvia la manera de percebre la nostra realitat. L’amor és aquell sentiment que tots experimentem, però que pocs són capaços de definir. És una emoció potent, i inevitable rendir-se davant dels seus efectes. Molts el coneixen com només atracció, que es queda bàsicament en la importància del físic, però va molt més enllà: l’amor és l’entrega i el treball constant cap a una o un grup de persones, que es manté amb la bondat i l’autenticitat que ens connecta i que té a veure amb el desig de buscar el coneixement, la felicitat i les ganes de contemplar la veritat que hi ha en les persones que estimes. L’amor no és una emoció reservada únicament per a unes certes persones, ni tampoc és alguna cosa que se sent exclusivament en un moment de la vida davant una única persona. Per a nosaltres l’amor simbolitza indagar en el nostre interior, en la nostra visió del món i en els vincles amb els altres. Es troba en les amistats, tal com simbolitzem en aquest paisatge, en la família, en una afició que t’apassioni, en un esport o fins i tot en un programa de televisió. L’amor es representa de mil maneres diferents, però a vegades és difícil percebre’l.
CONCLUSIONS
Al nostre projecte hem descobert un art que no és el convencional, que d’entrada costa d’entendre, però, quan t’atures i li dediques temps, t’adones que hi ha alguna cosa al darrere. El que hi ha al darrere no és evident i depèn molt de la realitat de cadascú.
No hem volgut reproduir cap obra de Perejaume com a tal i ens hem fixat més en el que ens transmeten.
Hem volgut fer-ho nostre, i a partir de les idees i converses derivades de les obres n’hem creat de pròpies. En el nostre treball també hi ha paisatges, emocions, sensacions emmarcades com quadres, tal com fa l’artista.
Al llarg d’aquest viatge, hem fet un passeig pel “pop art”, el surrealisme de Dalí, les corbes de nivell, la percepció de la realitat i les il·lusions òptiques.