In-Art-Venció - Promoció Stephen Hawking - 15 anys

INT-ART-VENCIÓ INT-ART-GRACIÓ

Promoció Stephen Hawking Sant Jordi 2019

El nostre projecte consisteix en una intervenció artística a l’espai públic, relacionant així el projecte d’escola sobre l’espai públic i el projecte artístic realitzat durant l’intercanvi a Dinamarca.

Abans de que l’escola ens digués quin era el projecte general, a Dinamarca una persona especialitzada a realitzar intervencions als espais públics ens va fer una xerrada sobre aquest tema. Aquest artista i professor d’arts era en Nigel Thomas.

NIGEL THOMAS La idea va començar a Dinamarca amb la conferencia del Nigel Thomas que ens va parlar sobre l’art en espais públics. En Nigel Thomas és un artista que es dedica a fer obres d’art al carrer. Ell ens va dir que l’art al carrer era molt diferent als grafits. L’art en espais públics havia de tenir en compte la gent que el veu i transmetre un missatge.

STREET ART vs TAGS En Nigel ens va explicar que els grafits eren una manera d’embrutar les parets i els espais públics. Ens va dir que els grafits es feien només per diversió i que no tenien en compte qui els veia o quin missatge donaven. En canvi, l’art en els espais públics té molt en compte les tècniques amb les que es realitza, el missatge que transmet i el propòsit que ha de tenir.

INTERVENCIÓ NYBORG En Nigel ens va proposar pintar uns dissenys a l’escala de l’escola de Nyborg, les parets de la qual havien estat prèviament pintades de blanc.

Ens vam separar en grups i ens van donar un disseny diferent a cadascú. Els dissenys eren cactus, avions de paper, cors, paraules en diferents idiomes i altres. Cada disseny tenia un uns colors i un color de fons diferent.

MURALISME Seguint amb el projecte que varem iniciar a Nyborg, ens vam interesar pel muralisme i vam cercar més informació sobre l’origen d’aquest.

El Muralisme és un moviment artístic iniciat a Mèxic a principis del segle XX, creat per un grup d'intel·lectuals pintors mexicans després de la Revolució Mexicana, reforçat per la gran depressió i la primera guerra mundial.

El desig de la població per una veritable eeS UN transformació va augmentar i es van començar a fer demandes més radicals, que buscaven una revolució social, política i econòmica.

Quan Álvaro Obregón va arribar al poder després de la dictadura, es van implantar molts canvis. Moltes terres van ser repartides als camperols, els programes educatius van millorar i també es van destinar fons per potenciar les arts.

Part d'aquests fons van ser utilitzats pels muralistes.

Un dels motius pels quals a Mèxic es va potenciar aquesta forma artística va ser perquè el 90% de la població era analfabeta. Així doncs, amb el Muralisme es va buscar la manera d'arribar a la gent, molt més propera i fàcil d'entendre. El Centre Artístic buscava la creació d'un art nacional, utilitzant els principis moderns per expressar les seves idees a través de murals. Va convidar a animats joves artistes a unir-se al seu programa, com Roberto Montenegro, Ramón Alva, José Clemente Orozco, Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros, entre altres. eeS UN

Obra de l’artista David Alfaro Siqueiros

BANKSY Aprofundint amb artistes actuals que creen Street Art vam trobar una notícia recent sobre el retorn de Banksy aquest passat gener i ens vam interessar per l’artista. Ell (o ella) és un artista anònim conegut a escala mundial. El que més destaca de l’artístia són els missatges que hi ha darrera les seves intervencions públiques. No destaca tant per la seva tècnica plàstica amb el graffiti com si que ho fan els missatges més o menys ocults en ells. Banksy, sovint, es limita a fer les seves obres utilitzant una tècnica basada en plantilles prèviament dissenyades al seu taller i en blanc i negre. És per aquest motiu que actualment han aparegut imitadors, fet que fa que cada cop que apareix un “Banksy” es discuteix la seva autenticitat.

Més tard, ens vam assabentar d’un documental a Netflix anomenat “Salvar a Banksy” que tracta de la venda il·legal de les obres de l’artista. El documental ens va fer veure la importància de les seves obres i el missatge que hi ha al darrere en algunes de les més famoses. A més, el documental tracta un dels temors que més ens preocupava, que pintessin sobre la nostra intervenció un cop acabada. El documental ens va fer reflexionar amb alguns dels comentaris dels principals artistes del món del graffiti i l’art urbà on expliquen que un dels punts més interessants de fer intervencions en espais públics és el component efímer de les obres. La majoria de grafiters del documental afirmen que el 90% de les seves obres ja han estat pintades a sobre o eliminades directament. La qual cosa ens va fer adonar que no era un punt a temer, sinó

que

era

una

qüestió

d’acceptar-ho.

BOAMISTURA Mentre pensàvem el tipus d’obra que voliem representar i com ho podriem fer, tenint en compte de que es tracta d’una intervenció on hi a un component social, vam topar amb BOAMISTURA. Ells son un equip multidisciplinari format per l’arquitecte Javier Serrano, l'enginyer de camins Rubén Martín, el publicista Pablo Purón i els llicenciats en Belles Arts Pablo Ferreriro i Juan Jaume. Ells han tingut la oportunitat de realitzar projectes a Sud-Àfrica, Brasil, Mèxic, Estat Units, Geòrgia, Argélia ... Per ells el seu treball es considera com una eina per transformar el carrer i crear vincles entre les persones.

Boamistura va fer el seu primer mural a finals del 2001 i al 2010 van inaugurar el “BOA estudi” a Madrid i des de llavors han treballat amb passió i ànsia sense parar. Han estat partícips en exposicions de centres d’art com el Museu Reina Sofía, Museu MAXXI i el Museu de Viena entre d’altres. Una de les seves aportacions més importants socialment ha estat una participació en conjunt en aquest cas amb la ONU i la fundació ONCE.

Consultant les creacions de Boamistura fetes en el seu projecte-documental anomenat Crossroads trobem la inspiració. Buscavem una intervenció on la dificultat tècnica i plàstica no fos alta degut a que ningú de nosaltres ha pintat abans amb graffiti. L’obra d’aquests artistes

anomenada

Alegría

ens

inspira

i

trobem

la

solució

!

La intervenció anomenada “Alegría” és un anagrama d’Algèria, país on es fa aquesta obra participativa i col·laborativa com totes les de Boamistura. La tècnica consisteix en deixar que qui vulgui pinti un graffiti amb el missatge que desitgi i amb els colors que prefereixi per, seguidament, pintar de blanc al voltant d’unes lletres deixant en el cos d’aquestes el graffiti que

la

gent

ha

pintat

prèviament.

MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPARREGUERA Un dels temes del nostre projecte és la integració social a partir de l’art; així que vàrem buscar dades estadístiques dels moviments migratoris a Esparreguera per saber més sobre aquests moviments al nostre poble. És per això que vàrem consultar dades a l’Observatori de ciutadania i migracions d’Esparreguera de l’Ajuntament d’Esparreguera.

A classe vàrem decidir triar l’espai de les pistes de fútbol (secció 1.3) ja que mentre es discutia on podriem fer la intervenció el Josué i el Mohammed (dos companys de classe nouvinguts l’any 2016 i 2015 respectivament), ens van explicar que una de les primeres coses que van fer en arribar a Esparreguera va ser anar a jugar a fútbol en aquest espai per tal d’establir els primers contactes amb nois i noies de la seva edat i començar, així, a fer noves amistats. Per tant, les pistes de fútbol van ser un lloc per conèixer gent nova, però sobretot un lloc d’integració per a ells.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A ESPARREGUERA 2.4

1.4 1.3

1.2

2.3

1.1 2.1

Font: Observatori de ciutadania i migracions d’Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera

dshj

Un cop consultades les dades de distribució de la població a Esparreguera podem dir que la zona on trobem més habitants d’origen estranger és la secció 1.1 que correspon a la zona de la Plaça de la Unió, amb un total de 359 persones nouvingudes d’un total de 2762 habitants d’aquest barri.

Hem analitzat la zona on realitzarem la nostra intervenció sent el 5è barri amb més habitants nouvinguts d’Esparreguera amb 146 habitants estrangers d’un total de 1825 habitants al barri.

Int-ART-venim!

EL NOSTRE PROJECTE Un cop decidit que les pistes de futbol seria el lloc triat per fer-hi la nostra intervenció havíem de seguir uns tràmits establerts degut a ser un espai públic. En primer lloc ens vam posar en contacte amb l’ajuntament primer apropant-nos per obtenir la informació adient i seguidament enviant una instància d’actuació al carrer. També vam enviar emails explicant la nostra proposta a les diferents entitats que tenen la seu al voltant de l’espai on volem pintar el mural per demanar la seva col·laboració en aquest projecte. Volem crear un mural que transmeti uns valors importants per la gent que el veu i que fomenti la integració social i l'apreci dels veïns nouvinguts i es puguin sentir acollits.

BUSQUEM L’ESPAI IDONI Quan vam tenir clar el lloc on volíem fer la intervenció vam anar a prendre mides de la paret, per així poder començar a planificar amb l’ajut del Photoshop el nostre mural. L’ús del Photoshop també ens servirà per saber la quantitat de pintura que necessitarem per realitzar el nostre projecte i el tamany que hauran de tenir les lletres. Actualment l’espai té un aspecte decadent i deixat. Amb la nostra intervenció esperem donar una imatge ben diferent a l’actual i que els veïns i usuaris de l’espai puguin gaudir d’una nova imatge i oportunitat a l’espai.

PROTOCOL A SEGUIR Vam realitzar una instància a l’Ajuntament d’Esparreguera per tal de poder intervenir en aquell espai degut a que és un espai públic.

A partir d’aquí vàrem enviar un email a totes les entitats que tenen seu a aquell barri o fan ús de les pistes pels seus entrenaments i/o activitats.

FEM PROVES Després d’entregar la instància, al cap d’uns dies l’ajuntament ens demanava l’esbós del que seria la nostra intervenció. És per això que varem buscar quina seria la millor manera per presentar-lo i ens vam decidir per utilitzat el photoshop ja que és un programa que coneixem i dominem força.

PROCÉS PARTICIPATIU AMB ELS VEÏNS DEL BARRI

Vam formular dues enquestes diferents, per poder fer així diverses preguntes depenent d’on vivia la persona entrevistada.

En el cas de la gent del barri on es durà a terme la intervenció, l’entrevista preguntava quines zones i aspectes del barri es podien millorar i quin espai ens recomanaven per poder realitzar el nostre mural. També, en aquesta enquesta volíem fer partícips als habitants del barri demanant idees i paraules per omplir el mural.

En l’altra enquesta, la del poble, es preguntava el mateix però tenint en compte tot el municipi d’Esparreguera.

Finalment, també hi havia algunes preguntes comunes per poder saber el coneixement que tenien els ciutadans sobre el “street art”.

ENQUESTANT AL BARRI

Vam preguntar això perquè realment volíem saber si era necessària una intervenció artística al barri. I la majoria de gent va dir que sí.

Volíem saber si la gent tenia coneixements sobre una gran part del nostre projecte, i vam descobrir que era un tema bastant desconegut. S’ha de tenir en compte tambÊ que una gran part dels enquestats era gent gran.

La gran majoria dels enquestats veien la diferència entre aquestes intervencions artístiques, tot i que la majoria no sabien què era aquest tipus d’art en general.

La gent veia com a art les dues imatges, vam preguntar això per saber quin tipus d’intervenció era la que la gent volia.

La resposta afirmativa va dominar amb escreix per sobre de la que es posicionava en contra.

Com podem observar la majoria de gent voldria ser partícip en aquesta intervenció, encara que no hi havia massa diferència entre els que voldrien fer-ho i els que no, cosa que ens sorprèn ja que en una enquesta anterior, els entrevistats ens comentaven que volien canvis en el barri.

ENQUESTANT AL POBLE

La majoria de gent enquestada creu convenient un canvi en algun aspecte de la nostra localitat.

Aquí podem veure que la gent, quan se’ls pregunta sobre el poble en general, té més coneixement sobre què és l’art de carrer que la gent del barri. Això també pot ser degut a l’edat dels enquestats.

Pràcticament tots els entrevistats del poble van veure diferències entre les dues pintures. Ens vam trobar alguns casos que ens comentaven que estaven ben tips de només trobar “graffits” com el de la segona imatge al poble.

Al poble en general, la gent té un concepte d’art molt diferent al de la gent del barri, aquí la resposta majoritària és que la imatge B és art, i no que ho són les dues, com en l’altre. La resposta que més ha triat la gent és la que més s’assembla a la intervenció que farem nosaltres, així que això ens encoratja a tirar endavant amb el projecte.

A

B

Com podem observar, la gran majoria és favorable a alguna intervenció artísitica que pugui afavorir la estètica del nostre municipi, cosa que és favorable pel nostre projecte ja que tenim l’ajuda i l’aprovació del poble.

?

Al poble, la gent està molt disposada a participar-hi, i tots els enquestats mostràven molt interès en la nostra proposta artística.

ESPARREGUERA

PAU, CULTURA, VIDA I DIVERSITAT A la gent enquestada del barri els vam proposar que diguessin algunes paraules relacionant els termes d’esport, cultura, integració i barri per tenir una referència sobre què volia veure la gent dibuixat al seu barri.

Les paraules més repetides per la gent del barri van ser: Pau i Diversitat. Després, vam fer una votació entre nosaltres amb les altres paraules proposades.

Les altres dues paraules triades van ser vida i cultura.

Així doncs, aquestes quatre paraules són les que formaran part del nostre mural.

CONCLUSIONS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Gràcies a aquestes enquestes i a la participació del poble hem pogut conèixer un dels principals problemes i preocupacions dels ciutadans d’Esparreguera: la neteja.

També hem pogut saber que la gent, encara que no sap del tot què és l’Street Art, els semblaria molt bé una intervenció artística al poble. A més, ens han fet saber, també, que la majoria de gent gran voldríen participar en la intervenció, cosa que ens ha motivat a l’hora de fer aquesta activitat d’una forma més participativa i col·lectiva.

FEM CONÈIXER EL NOSTRE PROJECTE Per poder fer participar a la gent en el nostre projecte necessitàvem fer una campanya publicitària i vam decidir fer un cartell que promocionés el nostre treball i que fes participar a la gent, ja que el nostre desig és que sigui un projecte col·laboratiu i participatiu amb l’objectiu que sigui un projecte de tots i que els veïns del barri també se’l facin seu.

També hem decidit que farem una paradeta al carrer dels Arbres el dia de Sant Jordi per poder informar de que estarem fent el nostre projecte a les pistes aquell mateix dia i que tothom hi pugui anar a participar.

Títol: és un joc de paraules que combina la paraula INTEGRACIÓ amb ART, ja que el projecte està enfocat a la integració social i el representarem mitjançant l’Street art.

El fons és una paret de totxo inspirada en l’art al carrer.

Animem a la població d’Esparreguera perquè vingui a participar en aquest projecte cooperatiu.

Data i lloc de la trobada participativa.

DISSENYEM Per tal de fer-nos veure com seria el nostre projecte final, vam recórrer a l’edició d’imatge.

Només vam necessitar unes quantes fotos de vista perifèrica, per extraure el que realment ocultava la paret; les seves textures, o més ben dit, els seus secrets i interiors. Els vam extreure per tal de combinar el text amb la paret, de manera tan subtil, que semblés de veritat, com si poguéssim canviar la realitat. A la vegada ens ha permès provar centenars de combinacions sense moure’ns, i també mesurar les mides a escala per tal de poder fer un dibuix realment professional.

A continuació teniu el resultat final; composat dels necessaris exemples per arribar a mostrar com nosaltres volem representar l’art al carrer.