Dansem amb les
Ens retrobem amb les escultures creades per descobrir-les des d’una altra mirada. Ens proposem dialogar-hi a través del cos i l’acció, talment com el moviment feia cobrar vida a les escultures de Calder.
N’escollim una per cada classe de manera que l’obra esdevé un interlocutor amb qui hi conversen com a grup i també individualment.
Tot movent-se al seu voltant les escultures van prenent vida, les van coneixent i es van deixant sorprendre pel què els suggereix.
Aquesta experiència els ofereix l’oportunitat d’expressar-se a nivell corporal i sensorial. Així com també de relacionar-se amb l’espai, amb els altres i amb un mateix.
La dansa i la música ens serveixen com a llenguatge per dialogar i apropar-nos a les obres.
Per fer-ho possible comptem amb l’acompanyament de diferents experts relacionats amb aquestes dues disciplines artístiques: el Pau Ibars, el Pinyu i la Yolanda.
El Pau ens apropa al món de la dansa. Amb les seves paraules i propostes ens engresca a deixar-nos anar, a imaginar històries, a gaudir amb cada moviment del cos.
Per la seva banda, la Iolanda amb la guitarra i el Pinyu amb el tambor maraca, omplen l’espai de música que s’escampa entre els infants al ritme dels seus moviments.
L’escultura Cargol ofereix als més petits de l’escola una estona de descoberta, sensacions, recolliment i joc. De la mà del Pau, imaginen ser un cargol protegit dins la seva closca i que, a poc a poc, va traient les banyes per entreveure què hi ha a fora. De sobte, un ocell els sobrevola i tots corren a amagar-se!
La Yolanda acompanya la trobada amb la seva guitarra. Els sons suaus i delicats s’entrellacen amb d’altres de més alegres i amb melodies conegudes per ells.
“El moviment és intrínsec a la vida, és en si mateix font d’aprenentatges i d’experiències.”
Pilar Arnaiz, Marta Rabadán i Iolanda Vives
- FÈIEM DE CARGOLS.
- LA YOLANDA TOCAVA CANÇONS AMB UNA GUITARRA GRAN.
- EREN BONIQUES.
- TÉ CORDES.
- FEIA VOLTES, ELS BRAÇOS ESTIRATS.
- LA BRUNA S’AMAGAVA.
- UN OCELL VOLIA MENJAR.
- NO, NO, NO!
- ELS VOLIA MOSSEGAR.
- ESTAVA A TERRA, ESTIRAT.
- LA PANXA TOCAVA A TERRA.
- HI HAVIA CORDES.
- I ROBES PER AMAGAR-NOS.
- ESTAVA AMB EL MARCO I LA SOFÍA.
- UNA ESCULTURA DE CARGOL.
- AL GIMNÀS HI HAVIA UNA ESCULTURA DE MOLTS COLORS COM L’ARC DE SANT MARTÍ
- VAM FER MOLTS BALLS.
- TAMBÉ AMB EL PAU VAM FER TOMBARELLES
- FÈIEM UN JOC AMB LLANTERNES I ENS LES VAM POSAR A LA GALTA, A LA PANXA I ELS ULLS.
- ESTÀVEM TRANQUILS I BÉ.
- EM VA AGRADAR ELS PAPERETS DE COLORS.
- ENS VAM ESTIRATS TOTS A TERRA I NOSALTRES FÈIEM LLUM AMB LES LLANTERNES.
- EL PAU TENIA UN TAMBOR QUAN TOCAVA BEN FORT CORRÍEM MOLT RÀPID I QUAN TOCAVA FLUIX A POC A POQUET.
- EL PAU VA FER UN FOC AMB LLANTERNES I UN BOSC. NOSALTRES FÈIEM UNA ROTLLANA.
- ESTÀVEM A LES FOSQUES.
- NO ENS TAPÀVEM ELS ULLS I MIRÀVEM L’ESCULTURA.
- L’ESCULTURA PUJAVA I BAIXAVA, NOSALTRES MOVÍEM LES MANS I LES GIRÀVEM, PERQUÈ ESTAVA A DALT.
Així com es poden compondre colors o formes, també es poden compondre moviments.
Alexander Calder
La Carretera amb cotxes és l’obra amb qui interactuen els Cabirols. Per una estona, es transformen en cotxes que circulen per una carretera. Desplaçar-se a diferents velocitats seguint el ritme que els proposa el Pinyu amb el seu tambor-maraca els engresca i enjogassa. De mica en mica van començant a controlar els moviments del seu cos i el Pau els proposa fer un pas més enllà i imaginar-se que tots ells formen una caravana de cotxes. On podrien anar tants cotxes junts? Potser són una companyia de circ o unes famílies que marxen de vacances o fins i tot gent que fuig del seu país en guerra… Motius molts diferents que fan que les persones puguin sentir emocions ben oposades.
Proven d’expressar diferents emocions amb el cos i els gestos de la cara. En acabar, el Pau els fa adonar que tot els moviments que han fet ells són de dansa i que durant tota aquesta
- VAM FER DANSES DE COTXES
- VAM CÓRRER
- VAM CAMINAR
- VAM RODOLAR
- ÉREM COTXES
- ELS COTXES NO PODIEN XOCAR PERQUÈ SI NO “SE” PODIEN CAURE
- VAM FER GRUPS DE QUANTS COTXES ÉREM
- UNS DE 4, UNS DE TRES, UNS DE DOS I D’UN
- ESTÀVEM EMOCIONATS I CANSATS D’UNA COSA QUE HAVÍEM VIST
- QUAN NO ANÀVEM JUNTS FÈIEM FILA I PODÍEM SALTAR PELS BANCS
- TAMBÉ ENS FÈIEM SENSE GASOLINA I ANÀVEM MOLT LENTS AMB LES MANS, A POC A POC
- LES MANS PER BAIX I EL CAP PER BAIX I LES CAMES ESTAN CANSADES
- I EL COS ESTÀ MIRANT A TERRA
- SENTÍEM UNA MARACA TAMBOR
- DE VEGADES PICAVA EL PLÀSTIC I DE VEGADES EL FERRO
- DE VEGADES ERA LENT I DE VEGADES ERA RÀPID
- FEIA “TSSSSS”
- EL PAU ENS DEIA EL RITME
- DE VEGADES ENS HO DEIA L’INSTRUMENT
- NO PARLA
- FEIA PAM, PAM, PAM
- SEGUÍEM LA MÚSICA
- PODEN ANAR A POC A POQUET, O RÀPID O UNA MICA RÀPID
Les Guineus, per la seva banda, s’apropen al món de la dansa dialogant amb l’obra Fantasma de plata. Una escultura feta de filferros recargolats plena de trossets de paper metalitzats que els recorda als miralls. En aquesta ocasió, la proposta del Pau els suposa tot un repte, fer de miralls entre ells. Els moviments suaus i controlats fan que puguin anar posant a prova l’habilitat d’imitar l’altre.
Per parelles i després tots junts com a grup, van imitant-se.
- VAM FER BALLAR AMB L’ESCULTURA
- VAM FER MIRALLS
- VAM PORTAR UNA ESCULTURA AQUELLA QUE LI DIEM FANTASMA DE PLATA
- ENS POSÀVEM DRETS I SENTATS I FÈIEM MOVIMENTS COM SI ESTIGUÉS BOTANT
- TENÍEM UNA PARELLA I ENS ANÀVEM COPIANT
- VAM JUGAR AL JOC DEL MIRALL
- ENS TENÍEM QUE COPIAR I TENÍEM QUE FER EL MATEIX QUE FEIA LA PERSONA
- UNS DELS QUADRADETS DE PLATA HAVÍEM DE MIRAR SI ENS VÈIEM.
- ENS VÈIEM AMB UN QUADRAT
- FÈIEM MOVIMENTS A POC A POC
- I RÀPIDS
- I QUAN EL MIRALL JA SABÍEM LENT, HO PODÍEM FER RÀPID
- VAM CÓRRER I QUAN EL PAU DEIA QUE NOS TENÍEM QUE PARAR, PARÀVEM
- TAMBÉ DÈIEM MIRALL TRENCAT QUAN ÉREM NOSALTRES
- AQUELLS TROSSETS DE PAPER DE PLATA ERA COM UN MIRALL TRENCAT
- VAM FER EL BALL DE LES EMOCIONS, ALGÚ TÉ QUE COPIAR ALGÚ ALTRE
- TAMBÉ VAM CÓRRER
- NOS VAM SENTAR AL VOLTANT DE L’ESCULTURA
- ERA COM SI L’ESCULTURA ENS MIRESSI, COM SI TINGUESSI MIRALLS PETITS
- UN MANAVA I ENS ANÀVEM PASSANT EL MIRALL
- ENS GIRÀVEM I FÈIEM EL MOVIMENT DEL QUE ESTAVA AL COSTAT NOSTRE