Ginesteres_Ballem els colors

Ballem els colors

Ens ha seduït l’obra de Dubuffet i volem mirar-la més per veure-la millor, i per veure’ns-hi millor.

Les captivadores descobertes fetes a l’Escola a partir de fotografies, provoquen el desig d’anar al CaixaForum a veurela “en directe”.

Quedem ben encisats.

La contemplem d’un tros lluny, agafant perspectiva, i també de ben a prop, apreciant el traç del pinzell i la textura de la pintura a l’oli.

La sorpresa inicial queda atrapada en una pila de preguntes: és el món amb diferents països?, podria ser la Via Làctia?, és una reunió d’amagats que es protegeixen en un cau molt gran?, són molts camins i un laberint o una ciutat vista des de molt amunt?, o bé una platja plena de parasols i persones?, potser són moltes persones que es tornen boges perquè estan atrapades en un quadrat molt gran, no saben com sortir, estan cegues i no paren de xocar?

Mirant per un forat

- M’ha semblat com la via Làctia, i hem de mirar cap a l’espai amb el cel de nit. La via Làctia és com un terra de colors, però a dalt al cel.

- Està formada de l’energia del sol.

- Sembla un grup a l’espai de remolins que tenen llum.

- És la nostra galàxia.

- Semblen coses barrejades, estan amagades i es protegeixen al seu cau. I allà dins es reuneixen totes.

- Pot ser que hi ha moltes persones o que són aurores boreals.

- Sembla un corall

- Pot ser el món en diferents països i n’hi ha un que té una persona mirant perquè hi ha un ull

- M'ha semblat veure un cuc i una persona corrent.

- A mi un cangur i un mamut.

- I un cavallet

de mar.

Ara ja hem vist l’obra sencera i hi hem trobat moltes més coses. Què us ha semblat o què heu vist quan heu mirat la imatge sencera?

-

M’ha semblat un conjunt de taques.

- A mi m'ha semblat com el nostre sistema solar i els puntets eren els planetes. I també té camins plans i laberints.

Sembla una ciutat vista des d’amunt i molt petita, amb rotondes i carreteres.

També hi ha boscos i fonts.

Jo crec que són moltes persones que es tornen boges perquè estan atrapats en un quadrat molt gran i no saben com sortir i estan cegues i no hi poden veure i no paren de xocar

Sembla que els colors estiguin una mica esborrats i barrejats.

- També poden ser molts ulls.

- O un mar ple d’animals marins.

- Em sembla que té 100 dibuixos!

- Això sembla una platja perquè és molt gran, i les taques de colors són para-sols, persones…

- M’ha semblat com una quadrada amb persones jugant, parlant…

- S’assembla a la muntanya de Montserrat.

- Sembla una fàbrica de joguines.

Amb la lupa busquem quines semblances i quines diferències trobem:

- Totes són d’un color.

- Totes tenen una forma diferent.

- Totes tenen les formes repassades de color negre.

- Totes estan ajuntades.

És com un puzle, i cada peça té el seu lloc.

No hi ha cap peça repetida, fins i tot els ulls, que n’hi ha molts, i són gairebé iguals, però no ho són.

- No es poden separar perquè han d’estar totes ben posades perquè encaixin.

- Jo, a aquest quadre, li posaria per títol

“El paradís dels colors”.

Les formes amb el cos

Anem coneixent l’obra a través de la música.

- M’ha semblat que amb la música, cada peça era una aventura diferent.

- És com si sortissin a passejar.

- La música m’ha fet pensar en què estaven navegant uns pirates.

- Totes les peces juntes són la vida, com si fos una bola amb totes aquestes peces de colors. Però no la vida d’un senyor, sino la vida de tots, cada peça és una vida. Les peces grans són dels senyors que han viscut molt i les petites dels nens.

- Poden ser illes arrossegades pel vent.

- Com si fos el coronavirus, moltes bactèries.

- Són com totes les ànimes de les persones.

L’exposició

- Em va impressionar que el quadre de Dubuffet fos un ball i que el vagi pintar en dos dies només.

- Perquè quan ho vam mirar a l’escola amb forats i sense forats semblava que hi havia varies formes.

- No sabíem que allò rugós era pintura a l’oli.

Semblava que estigués vernissada.

- Hi havia parts del quadre que sobresortien una mica més, que tenia una mica de volum.

- Tenia la firma i un número, que és l’any que va fer el quadre.

Com deu ser la pintura a l’oli amb què està pintat el quadre?

- S’ha fet d’oli.

- Potser és oli de roca, i seria rocós

- Posen en un pot pintura d’aquarel·la, oli de roca i fan pintura a l’oli.

- Per fer el quadre han posat pintura i després l’oli per sobre.

- Podria ser una pintura normal, i després amb l’oli de roca. l’arrebossessin com si fos vernís.

- L’oli no és rugós.

- Podem posar oli a la pols de les pedres, per fer pintura a l’oli. A l’exposició ens expliquen que Dubuffet va pintar amb pintura a l’oli. Ens el mirem de ben a prop i veiem que no és llis, és “rocós” (volent dir rugós) i també brillant.

- Jo tinc una pregunta: -com és que l’oli i la pintura no deixen que l’aigua es barregi amb ells? Això a mi m’ha impressionat molt!

- No pot ser aquarel·la amb aigua i oli, perquè s’enfonsaria l’oli.

- L’oli no es barreja amb aigua.

- Si es barregen aigua i oli serà aigua, perquè els dos són líquids.

- L’aigua rebota tota la força que fas i l’oli podria passar també el mateix, que es quedés a dalt i no pogués passar.

- Si posem un pot amb oli i hi ha més oli que aigua es convertirà en oli, i si posem més aigua que oli es convertirà en aigua. Si posem la mateixa quantitat d’oli i aigua, què passarà?

Provem de fer pintura a l’oli

Per fer pintura a l’oli necessitem pigment (pols) i aglutinant, que fa la feina de la cola, perquè el pigment quedi enganxat. Aquest aglutinant és l’oli de llinosa. Amb el pigment també podem fer un altre tipus de pintura, la témpera, i l’aglutinant és la goma aràbiga, la resina dels arbres fruiters.

Provem de fer pintura a l’oli

...I pintem

- Queda rugosa, com el quadre de Dubuffet

- És espessa.

Si hi posem aigua…

- No es barrejarà perquè hi ha oli

- La pintura a l’oli i l’aigua queden separats i no s’ajunten

- No es dissolen

- La llet amb el cola-cao es barreja bé però aquesta pintura amb l’aigua no es barreja

- Podem treure l’aigua i quedarà separada de la pintura

Pigments

Hem fet pintura a l’oli amb pigment groc comprat, però volem saber com obtenir pigment. Al bosc fem “maquillatge” amb pols de terra o rascant pedres. Això és pigment?

Els nois i noies de la promoció Elna, el curs passat van extreure pigments de terres i de plantes de can Roca i ens expliquen com ho van fer.

Pigment de terra de can Roca

Qui era Jean Dubuffet?

- Era un artista francès.

- Deia que l’art no ens ha d’agradar sinó que ens ha de fer pensar, i que el material és la millor eina per fer pensar.

- A nosaltres ens ha fet pensar molt què deuen ser totes aquestes formes

i ens ha fet descobrir la pintura a l’oli.

- Hem pensat com es deu fer la pintura a l’oli i ho hem provat.

- Hem fet servir pigment i oli de llinosa.

- Triga molt a assecar-se. Vam pintar el dia 22 de novembre i després de 12 dies encara no està seca del tot!

Ballem?

Mirar, sentir, pensar i parlar. I així és com mirar traspassa els límits de la visió i ens atrapa tot el cos, fent-nos ballar.

De la mà del Pau Ibars, ballarí, improvisem una coreografia. Els nostres cossos són colors que el pinzell fa ballar sobre la tela, esdevenint un quadre en moviment. I tanquem el cercle quan sabem el títol de l’obra:

La Gigue Irlandaise (dansa tradicional irlandesa).

Què és ballar?

- Moure’s per llocs.

- Poses una música i mous el cos.

- Posar una música i deixar que el teu cos faci tot el que vol.

- Deixar anar el teu cos.

- Ballar és sentir la música i deixar-te anar.

- La música a vegades és la que ens fa ballar, però no totes, només les que ens agraden.

- A cadascú li agrada ballar a la seva manera.

Necessitem totes les parts del cos per ballar?

- No totes, però bastantes.

- No cal ballar amb tot el cos, perquè el coll no serveix per res, només per aguantar el cap.

- a vegades fas servir més poques parts per ballar, i a vegades més.

- El més important és el cap, perquè és el que dona el moviment. Dona el moviment del cos. El cap controla.

- Sobretot el cervell, necessitem.

- Si no tinguéssim cervell no podríem ni caminar ni ballar perquè no sabríem què fer.

Per què que ballem?

- Per relaxar el cos.

- Per escalfar el cos.

- Per si estem tristos, per fer-nos sentir millor.

- Per sentir la pau que té el nostre cos.

- Ballar és una manera de cansar-nos. Hem de cansar-nos per descansar.

- Jo crec que ballar és una forma de divertir-nos.

- A mi m’encanta

ballar!

Com hauríem de ballar el quadre de Dubuffet?

- Podríem ballar-lo fent la forma del quadre però movent-nos.

- Amb tots nosaltres fem les formes del quadre i ens anem movent.

- L’agafaria i el mouria fent-lo ballar. Buscant maneres diferents de fer-lo ballar. Tenim el quadre i el movem nosaltres.

- Buscaríem la peça de roba del mateix color d’una peça i fem la forma, però no ens quedem quiets, sinó que ens anem movent estirats a terra.

- Tindríem un quadre quiet, però voldríem que entrés en moviment.

- Si ballem es desfà la forma.

- Ens podríem moure una mica, però quan parem tornem a la nostra forma.

Ballant els colors

Amb el guiatge del Pau Ibars, fent de pintor amb els nostres cossos, ens hem sentit colors que el pinzell escampa sobre el quadre, llapissades que es mouen amunt i avall…

Quan ens acostem ballant, fem arribar energia i sensacions a l’altra persona. I totes dues s’escalfen, comparteixen la calor, les idees, emocions i sentiments. Ens encomanem sensacions. És important sentir, sentir amb tot el cos.

Ballar és habitar el cos amb el cor la ment. Cesc Gelabert

Visualitzem el quadre, sentim la Giga

Tanquem els ulls, visualitzem el quadre, sentim la Giga, i imaginem que som una llapissada… Una llapissada al costat de l’altra.

- Sembla que dues llapissades de colors s’escolten molt amb tot el cos, amb les orelles i amb els ulls, amb la pell.

Jo quan estic a casa i ballo no m’ho passo tan bé. Trio ballar junts!

Cada color és un món: el món de girar, el món de saltar, el món de flotar, el món de la rapidesa…

- Hi ha moviments que els he sentit d’un color…

Ens sentim.

Ens escoltem amb tot el cos.

El pintor ens guia amb les seves pinzellades per mons diferents: el món de la calma, el de les giravoltes, el de les bombolles, el del vent rabent i el dels saltirons.