Els cargols surten quan plou classe dels cargols 2 anys

Classe dels Cargols 2 anys

els cargols caminen per camins

Els més petits de l’escola han fet tot just dos anys. Tenen cura dels “cargols” que donen nom a la seva classe.

Els observen amb admiració, seguint el ritme pausat dels seus desplaçaments.

Tenim una cargolera a la classe i entre tots ens disposem a fer-la més acollidora. Portem cargols que ens hem trobat al jardí de casa, al camp, als parcs... i fins i tot a les fulles d’enciam! Recollim terra de l’espai d’aventura i els posem menjar perquè se sentin a gust.

Ens fixem que n’hi ha de grans, de mitjans i de petits; on tenen les banyes, com és la closca, com es mouen, quins camins i quins rastres deixen, com s’enfilen l’un sobre l’altre i què mengen.

Ens agrada mullar-los i donar-los menjar.

- NO TENEN PEUS NI CAMES - CAMINEN COM UN CUC - AQUÍ “EQUENA”TENEN LA “CLOCA” - I UNA CUA AL CUL

- VAN PER LA PISTA I VOMITEN - EL “GUMITAT” ÉS AIXÒ D’AQUÍ (ASSENYALA LA BAVA) - EL “GUMITAT” SURT DE LA BOCA, PERÒ LI HA SORTIT DEL CUL - AIXÒ ÉS LA CACA DELS CARGOLS - ELS CARGOLS DEIXEN “ROSTROS”

- ELS CARGOLS MENGEN ENCIAM, BLEDES, PESOLS, PASTANAGUES, HERBA...

- TOMÀQUETS NO PERQUÈ ES POSARIEN VERMELLS

- LA BANYA LA TREUEN DE LA CLOSCA AIXÍ

Un dia, tenim una sorpresa: descobrim meravellats que aquests cargols que observem diàriament han fet ous!

-

-

- SORTIRAN POLLETS PETITONS - I UNA GALLINA - O UN GALL O LA MAMA QUE SÓN IGUALS

SÓN DE COLOR BLANC I MOLT PETITS A CASA TENIM OUS PER MENJAR AQUESTS NO ES PODEN MENJAR PERQUÈ LA TERRA ÉS MOLT PERILLOSA

Després d’uns dies, ens adonem que hi ha uns cargols molt petits voltant per la cargolera. Quina descoberta! No han sortit gallines ni pollets d’aquells ous, sinó cargols!

De mica en mica hem anat coneixent moltes coses sobre aquests animals. Cada dia els rentem i els mullem perquè treguin la banya. Les banyes són petites i si les toquem s’amaguen.

Mengen verdura i caminen amb la panxa i deixen bava per allà on passen.

els cargols surten quan plou

Ara ja saben que els agrada la pluja, que surten amb l’aigua... I Ês el mateix que han provat de fer ells.

Ens imaginem com seria la pluja de colors i experimentem amb diverses tècniques.

Veiem que alguns artistes també s’inspiren o treballen amb l’aigua, com si fossin cargols.

Ens hem inspirat en una obra de Joan Brossa: el quadern titulat Pluja, on els fulls del llibre, sota la pluja, queden totalment arrugats per la humitat de l’aigua. Aquest ha estat el nostre referent per començar el projecte “els cargols surten quan plou”.

Ens posem les botes d’aigua i comencem el viatge que ens portarà a experimentar un munt de sensacions plenes de sorpreses i emocions.

Fa uns dies que hem pintat un llençol de molts colors. Ara tan sols ens queda esperar un dia de pluja per veure la seva transformació sota els afectes de l’aigua.

Finalment ha plogut, les botes i els paraigües han esdevingut les nostres closques protectores, que ens han portat a passejar sota la pluja entre l’emoció de sons i sensacions.

Agafem el llençol pintat i un de blanc per veure la transformació i els afectes de la pluja sobre la roba.

Ens deixem endur pel moment, per la vivència i la impressió de la pluja sobre nosaltres.

Les botes i els paraigües són l’eina. L’emoció i la il·lusió, l’empremta que dóna pas a la seva obra.

Han creat una forma de dialogar amb la pluja, que deixa empremta.

Aquí, l’atzar de la pluja esdevé acció poètica i el resultat és aquest.

Experimentar com els artistes, deixar el nostre rastre i la nostra petjada.

Anar mĂŠs enllĂ . Sentir-se fascinat i emocionat amb les descobertes.

Ens agrada fer de cargol, ens desplacem amb la panxa, traiem les banyes, ens amaguem dins la closca, deixem rastres... Aquests moviments ens conviden a cantar i a escoltar mĂşsica.

els cargols deixen rastre

Hem pensat en convidar la Carolina, la mare del Lluís, i la Meritxell, la mare de la Gal.la, que són especialistes en música i dansa, perquè a través del moviment i la música acompanyin les nostres experiències.

Els cargols es desperten tranquil¡lament, treuen la banya i a poc a poc es desplacen amb els seus moviments calmats.

Plou, trona, les gotes cauen alegrement.

Els cargols s’entusiasmen, van deixant el seu rastre a mida que es mouen lliurement.

És hora d’anar a buscar menjar, l’aigua ens fa sentir vius, potser després tornarà la mandra i descansar ens anirà bé per seguir fent el nostre camí.

Bona nit cargols! ja ha arribat el vespre.

“Jo no pinto el que veig, pinto el que sento”.

Pablo Picasso

Amb aquesta experiència visualitzem els nostres rastres, el traç que deixa el nostre cos.

Compartir ens fa créixer i ens vincula amb cadascú de nosaltres. És així com el nostre propòsit pren força.

Prenem consciència que nosaltres tambÊ podem deixar la nostra empremta i ens sentim orgullosos i admirem el resultat final.

" arrostregant"