El so va volant i el vent ens el porta
−
Partim d’una imatge pictòrica d’en
Perejaume. Preguntar-se on pot estar aquesta orella els durà a descobrir com ens arriba el so, com actua, així com, què sabem dels altres sentits, el gust, l’olfacte, el tacte i la vista.
ÉS UNA ORELLA A UN ARBRE
ALGÚ S’HA CAIGUT A L’AIGUA, HA CAIGUT I S’HA
TRENCAT L’ORELLA
QUE POTSER ALGÚ ESTÀ ENCALLAT A L’ARBRE
−
HO HAN PINTAT
Què deu escoltar aquesta orella?
− ESCOLTA EL SO DELS ARBRES PERQUÈ ESTÀ MOLT A
PROP
−
UNS OCELLETS
−
TAURONS I BALENES PERQUÈ ESTÀ A L’AIGUA
Com ho fan les orelles per escoltar?
ELS SOROLLS ENTREN PER EL FORAT I SURT PER
L’ALTRE FORAT DE L’ALTRA ORELLA
PASSA PER LA CARA PER SOTA ELS ULLS
⁻
PERÒ EL SO EL FEM AMB LA BOCA
⁻
SI VE PER AQUEST CANTÓ ENTRA PER AQUESTA, SI ENTRA PER AQUÍ SURT PER L’ALTRA
La Laia és la mare de l’Abril, ella és metgessa i des del seu saber ens explica el procés del so un cop entra pel pavelló auditiu, fins arribar al cervell que ens dona la informació. Durant aquest acompanyament aquests nens i nenes han entès aquest procés i l’han sabut interpretar.
-
SI ENS TAPEM LES ORELLES SENTIM
FLUIXET
-
-
SI NOMÉS TAPEM UNA NO
AIXÒ ES DIU CARGOL, COM ELS
CARGOLS!
Què us agrada sentir?
– ELS ARBRES
– ELS SONS DE LES FULLES
– ELS SONS DELS MICOS
–
EL SOROLL DELS PEUS DELS REIS, EM PORTEN REGALS
– A MI M’AGRADEN TOTS ELS SONS.
Quins sorolls no us agraden?
– ELS VOLCANS, QUAN EXPLOTEN
– ELS PETARDS, EM FA UN “SUSTO”
– EL SO DELS LLOPS
– ELS SONS FORTS
–
EL SO DELS MONSTRES
Durant les converses que es generen a la classe pren importància la idea de sentir els sons del bosc i veure els esquirols. L’emoció els du a imaginar un camí de pinyes, nous, avellanes, pals i melmelada. El propòsit d’aquest infants va prenent forma. Tancar els ulls, també ben oberts, impregnant-nos de la tranquil·litat de l’indret i explorar amb tots els sentits. Ens endinsem al bosc carregats amb dues tendes de campanya i molta il·lusió, preparats per fer noves descobertes.
PODRIEM FER DOS CAMINS PERQUÈ TENIM DUES TENDES.
− DE LA TENDA FINS AL PI.
− DESCOBRIREM AMB LES ORELLES EL SO DELS ESQUIROLS.
TAMBÉ POSAREM TOT LO QUE HEM PORTAT.
− EL CAMÍ DE PINYES, “ANOUS”, AVELLANES, ELS AGLANS, LES PINYES I ELS TRONCS. A I LA “MERMELADA”.
HEM DE TANCAR LA PORTA DE LA TENDA.
- HE SENTIT ELS OCELLS
- ENS HAN PARLAT
- TAMBÉ UN HELICÒPTER
- I ELS ARBRES QUE ES MOVIEN
- HE SENTIT EL VENT.
- JO UN ESQUIROL.
- I UN LLOP.
- I UN MUSSOL
Les pròpies inquietuds, el fet de compartir aquestes experiències i descobertes van teixint un interès en aquests infants que esdevé un propòsit col·lectiu.
De mica en mica, la recerca de conèixer indrets diferents on poder escolar altres sons els porta a explorar espais públics del nostre entorn. Aquests infants estan oberts a les sorpreses, incerteses i desitjos per donar sentit a allò que volen. Què ens diu el poble? Sortim amb la intenció d’anar a la plaça del “campanar”.
HEM D’ESCOLTAR AMB LES ORELLES
HE SENTIT UNA CAMPANA
MOLTÍSSIMES!!!
₋ LES CAMPANES I ELS OCELLS
UN GOS
JO HE SENTIT GENT
UN AVIÓ
₋
“PUES” HE SENTIT UN HOME QUE ESTAVA CAMINANT PER AQUÍ I
DESPRÉS HA ANAT A VEURE UN ALTRE HOME
UNES PETJADES DE GEGANT
UNA COSA QUE ESTAVA ARREGLANT
₋ LES ORENETES
₋ UNS SENYORS QUE TIRAVEN PALS A UN CAMIÓ
-
QUE HE SENTIT CAMPANA QUE FEIA
“TIN, TIN” HO SENTIA AMB LES ORELLES
UNA SENYORA QUE REIA
UNA MOTO
L’estada a la plaça és un punt i seguit per continuar amb la descoberta de nous sons.
D’arribada a l’escola compartim tot allò que hem escoltat i interpretat.
S’adonen que hi ha sons que només sentim al poble, d’altres que els trobem al bosc i alguns que compartim en els dos indrets.
LA TENDA
−
JO HE SENTIT GENT
− TALLEN ARBRES I FULLES
− UNES “ESTISORES”
− TALLEN UN ARBRE DEL CARRER
EL CARRER FA SOROLL DE FULLES DELS ARBRES
− MOLTS COTXES PERQUÈ AQUESTA CARRETERA HI HA
MOLTS COTXES
Hem dedicat moltes anades i tornades alimentant el desig d'escoltar amb les orelles ben alertes els sons que envolten la nostra vida, quan estem al bosc, a les places del nostre poble i també a l’escola. JO LA TIROLINA
“El silenci es fa sentir quan el trenca un soroll: quan els sorolls en fan trossos. La llargada d'aquests trossos és expressiva. El silenci és així diguedor segons per on els sorolls el trenquen”.
El primer contacte que fan amb l'entorn és a partir dels sentits. Els permet rebre tota mena d’informació i el coneixement del seu cos. Aquests infants a partir de l’experimentació deixaran que les seves mans toquin, els seus ulls mirin, la seva llengua tasti, el nas olori i l’oïde escolti.
−
TOQUEM AMB LES MANS I ELS DITS.
− EL PELUIX, SUAU, HE FET AIXÍ, HE APRETAT AMB LES DUES MANS.
−
L’ESCORÇA RASCAVA LA PUNTA DE BAIX.
− LA PINYA L’HE TOCAT AMB LES DUES MANS I RASCAVA, TENIA FORATS PERQUÈ HE POSAT EL DIT.
− LA SORRA FINA, HE TOCAT AMB UNA MÀ, I AMB AQUESTA MÀ. NO ERA DURA, ERA FINETA I SUAU.
–
TENIEM UN CORALL DE SOTA EL MAR I UNA PLOMA D’UN OCELL I LA ROSA DEL DESERT.
–
TAMBÉ UNA FERRADURA, L’HE VIST AMB ELS ULLS, DE COLOR NEGRE, COM LA “U” DEL NOM DEL MEU
GERMÀ LLUC.
–
JO TENIA LA PLOMA NEGRE D’UN OCELL. LA ROSA DEL DESERT TENIA UN FORAT QUE POTSER L’HA
FORADAT EL CUC.
–
HO HE VIST AMB ELS ULLS.
–
SI NO TINGUÉSSIM ELS ULLS XOCARIEM I NO HI VEURIEM.
PUES PERQUÈ NOTEM QUÈ ÉS I SABEM QUÈ ÉS I SI ESTÀ AL DAVANTGIRARIEM
–
SI NO TINGUESSIM ULLS SABRIEM QUE FER, QUÈ ÉS, HO NOTEM SI ESTÀ AL DAVANT.
₋PORTAVA UN MOCADOR ALS ULLS.
₋HE OLORAT UNA MADUIXA, L’HE OLORAT AMB EL NAS, FEIA OLOR A MADUIXA.
₋
JO HE OLORAT UN ALLIMONA AMB EL NAS I TAMBÉ LA MANDARINA
₋LA LLIMONA TÉ UNA OLOR MOLT FORTA.
₋
JO UNA MADUIXA, HE SENTIT OLOR DE MADUIXA, ÉS BONA L’OLOR DE LA MADUIXA.
JO OLORAVA UNA LLIMONA, UNA OLOR PICANT, M’HA AGRADAT.
LA MANDARINA, L’HE OLORAT AMB EL NAS, HE TANCAT ELS ULLS AMB UN. MOCADOR, PERQUÈ AIXÍ SENTIM
L’OLOR, PERQUÈ CONEIXEM LES FRUITES.
–
–
HE TASTAT LA “MERMELADA”, ERA UN GUST DOLÇ I SUAU, M’HA AGRADAT.
LA MADUIXA, ESTAVA UNA MICA FREDA I ERA PETITA I DOLÇA.
– LA POMA ERA DOLÇA, ERA DURA, HE “OBRIT” MOLT LA BOCA I HE APRETAT. HE FET UNA MOSSEGADA.
–
–
HE NOTAT QUE ESTAVA FREDA.
JO HE TASTAT UNA MANDARINA, TENIA UN GUST MOLT DOLÇ I ERA SUAU. HE MOSSEGAT I TENIA UN
SUC QUE M’HAVIA MULLAT.
–
LA LLIMONA ERA MASSA ÀCIDA. L’HE LLEPAT. TREIA LA LLENGUA I MMMMM…
A MI M’AGRAT LA LLIMONA, ERA FREDA.
–
–
JO HE TOCAT LA CAMPANA MOVENT I LI POSAVA A L’ORELLA AL LLUC.
SE SENTIA FORT.
QUAN TOCAVA EL XILÒFON, EL SO ERA MOLT FORT, PERQUÈ JO I EL LLUC FEIEM “PUM PUM”,
TOCAVEM EL XILÒFON AIXÍ.
– EL LUCAS HA SENTIT ELS PICAROLS, MOVIA RÀPID I EL SO ERA FORT, PER QUÈ HI HAVIA MOLTS
PICAROLS.
–
–
SÍ, FEIEN “PIC, PIC”, SUAU.
JO EM TAPAVA LES ORELLES AIXÍ
Prenent consciència, parlant, sent pacients, fent silenci, valorant allò que sentim, notem, palpem, olorem, veiem i tastem. Aquest procés els ha portat a adonar-se que els sentits foment part del se jo, ajudant-los a descobrir i crear coneixements.
“Veia un arbre, però el brunzir de branques que feia l'arbre em sortia a mi de la boca. Tal com li surten de la boca a un autor teatral els diàlegs dels personatges, mentre caminava em sortien de la boca tots els sons del que veia. El pas dels automòbils, el so d'un rial, les converses de la gent..., tots els sons, fossin quins fossin, coincidien amb el meu movimentdellavis”.
fragment de l’obra poètica: “oïdor”
d’en Perejaume
